Memòria Grec 2017 Festival De Barcelona - Icub

Home , Teatre Grec

MEMÒRIA GREC 2017 FESTIVAL DE BARCELONA - ICUB

Memòria 2017

ÍNDEX

LA PROGRAMACIÓ 3

GREC_PRO 14

LES XIFRES DEL FESTIVAL 17

COMUNICACIÓ 21

MÉS GREC 23

Memòria 2017

LA PROGRAMACIÓ

El Grec Festival de Barcelona 2017 ha programat 102 espectacles, dels quals 27 han estat estrenes; 46 s’han pogut veure a les sales del Grec Montjuïc i 56 a les del Grec Ciutat. En total hi ha hagut 40 espectacles de teatre, 43 de música, 15 de dansa i 4 de circ. A més, s’han dut a terme un gran nombre d’activitats paral·leles per fomentar la implicació del públic més enllà de l’assistència a les funcions: converses amb artistes, tallers d’espectadors, assajos oberts o projectes comunitaris.

Durant tot el mes de juliol, el Festival Grec ha reivindicat el paper de la ciutat de Barcelona com a espai de creació, acostant-nos, d’una banda, propostes internacionals i, de l’altra, promovent autors i companyies locals. El Festival ha exercit de mitjancer en aquest diàleg, apropant aquest gresol creatiu als espectadors dintre i fora dels escenaris.

Enguany, el Grec s’ha guiat per quatre grans línies estratègiques:

• Presentar propostes artístiques excepcionals. • Descobrir, difondre i potenciar el talent i els teixits artístics locals. • Provocar, estimular i acompanyar iniciatives. • Ampliar la base social del públic i l’interès per les arts.

Així, el 2017 hem començat un viatge de la mà del director del Festival, Cesc Casadesús, que ens durà a explorar el món per descobrir nous artistes i les seves propostes durant els propers anys. El punt de partida ha estat la Mediterrània, amb especial atenció a Grècia i Atenes, per això s’han programat diversos espectacles procedents de tota la riba del Mediterrani.

Aquest any, per tal de facilitar l’accés dels diferents perfils d’espectadors, s’han dissenyat una varietat d’itineraris que agrupen els espectacles segons diversos criteris: Grècia al Grec, de la Grècia clàssica a l’actual; Grec_nits d’estiu, per gaudir de la fresca a Montjuïc; Grec_selecció, per a espectadors exigents; Grec_en família, per a públic de totes les edats; Grec_exploradors, amb els plantejaments més arriscats; Grec_creacions, per conèixer les propostes dels creadors locals i Grec_complicitats, amb coproduccions d’acord amb d’altres sales.

Presentació de la programació i espectacle inaugural

El director del Grec Festival de Barcelona va presentar la programació de l’edició 2017 als jardins del Teatre Grec el 25 de maig al matí. Aquest any s’ha plantejat com l’inici d’un viatge al voltant del món que comença a Grècia i la Mediterrània. És per això que, a la tarda, es va poder gaudir, en el mateix escenari, de l’actuació del músic grec Yannis Papaioannou i que el cartell compta amb una important Espectacle inaugural_Foto A. Mauve presència d’espectacles relacionats amb aquest país.

Memòria 2017

L’espectacle inaugural va ser a càrrec de la prestigiosa Dresden Frankfurt Dance Company que va obrir el festival el dia 1 de juliol al Teatre Grec amb les coreografies d’en Jacopo Godani, que també va tenir cura del vestuari, l’escenografia i la il·luminació. La companyia va presentar un programa mixt que constava de tres peces diferenciades: Metamorphers, Echoes from a Restless Soul i Moto Perpetuo. En la primera i la segona part la dansa va estar acompanyada, respectivament, per la música en directe del quartet de corda Kubus Quartett i del pianista Ruslan Bezbrozh. Es van oferir dues representacions amb una Espectacle inaugural Grec 2017_Foto Alfred Mauve gran acollida per part del públic.

Equipaments

Aquest any el Festival Grec s’ha desenvolupat en més de 40 espais repartits en dos grans àmbits: el Grec Montjuïc, conformat per equipaments de la muntanya de Montjuïc i el Poble Sec, i el Grec Ciutat que inclou espais ubicats a la resta de la ciutat.

Pel que fa al Grec Montjuïc ha tingut com a gran protagonista el Teatre Grec on s’han representat 15 espectacles. El Teatre Lliure de Montjuïc ha acollit 7 espectacles, 5 a la Sala Fabià Puigserver i 2 a l’Espai Lliure; Al Mercat de les Flors s’han fet 14 propostes, 6 a la Sala Maria Aurèlia Capmany, 4 a la Sala Pina Bausch, 4 a la Sala Ovidi Montllor. A més, s’ha muntat un espectacle al soterrani de l’Institut del Teatre. En l’àmbit de la muntanya també han acollit espectacles i activitats el Museu d’Arqueologia de Catalunya, la Fundació Miró i la plaça Margarida Xirgu. A la Sala Montjuïc, ubicada al Fossar de Santa Eulàlia del Castell de Teatre Grec_Foto Alfred Mauve Montjuïc, s’han programat tres Nits Grec dedicades a la Mediterrània dintre de la tradicional oferta de cinema a la fresca de cada estiu. Al Poble Sec hem comptat amb la col·laboració de la Sala Hiroshima, on s’han fet 4 representacions, i fins i tot s’ha dut a terme un espectacle on l’escenari eren els propis carrers del barri.

En l’àmbit del Grec Ciutat els espais que han programat espectacles dintre del Festival Grec 2017 són: l’Almería Teatre, la Casa Milà-La Pedrera, La Villarroel, el Teatre Lliure de Gràcia, l’Antic Teatre, el Jamboree, la Sala Beckett-Poblenou, el Teatre Nacional de Catalunya, el Barts, el Harlem Jazz Club, la Sala Muntaner, el Teatre Romea, la Biblioteca de Catalunya, l’Auditori, el saT!-Sant Andreu Teatre i La Seca Espai Brossa.

Memòria 2017

Més enllà dels espectacles, s’han desenvolupat diverses Grec Activitats per tota la ciutat en els següents espais: Fabra i Coats, Filmoteca de Catalunya, Graner Centre de Creació, Hangar, La Caldera de les Corts, Obrador de la Sala Beckett, Museu Picasso i Teatre Goya. També han participat sales de municipis veïns com La Central del Circ de Sant Adrià de Besòs, i el Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet. A més, com en d’altres ocasions, les Biblioteques de Barcelona han participat activament en l’organització de diverses converses relacionades amb els espectacles. Aquest any, les que han acollit aquestes activitats són: Sagrada Família-Josep M. Ainaud de Lasarte, Horta-Can Mariner, Jaume Fuster, Guinardó-Mercè Rodoreda, Poblenou-Manuel Arranz, Sant Gervasi-Joan Maragall, Gòtic-Andreu Nin, Ignasi Iglesias-Can Fabra.

Així doncs, el Festival Grec, en aquesta edició, ha tingut presència tots els districtes de la ciutat: Sants-Montjuïc, Gràcia, Eixample, Ciutat Vella, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí, Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts. Espectacles, assajos i activitats s’han repartit per 18 barris: el Poble Sec, la Marina de Port, Sant Pere, Santa Caterina i La Ribera, el Gòtic, el Raval, l’Antiga Esquerra de l’Eixample, la Dreta de l’Eixample, Sagrada Família, el Fort Pienc, El Poblenou, Provençals del Poblenou, Sant Andreu, Trinitat Nova, la Vila de Gràcia, el Baix Guinardó, Horta, Sant Gervasi-Galvany, Les Corts.

Teatre

Aquest any s’han programat 40 espectacles de teatre dins del Festival Grec repartits per sales de tota la ciutat. Al Teatre Grec, que encapçala els espais del Grec Montjuïc, hem pogut veure una versió de Calígula d’Albert Camus, dirigida per Mario Gas i protagonitzada per Pablo Derqui, en què la història de l’emperador romà serveix l’autor com a excusa per fer-nos reflexionar sobre l’absurd de l’existència. En el mateix escenari, la Carme Portaceli ens ha portat Troyanas, un altre clàssic atemporal que ens emmiralla des del passat per mostrar- nos el reflex cru de la violència contra les Calígula_Foto Alfred Mauve dones. Finalment, amb un registre completament diferent, els espectadors del Grec també han tingut l’oportunitat de gaudir d’una Nit de musicals, amb la direcció de Daniel Anglès i Xavier Torras i a càrrec de l’Orquestra Simfònica Nit de Musicals, que ha comptat amb un seguit de col·laboradors molt especials, des de coneguts artistes amb carreres consagrades a infants i alumnes de diverses escoles que garanteixen el futur del gènere.

Pel que fa a la resta de sales que conformen el Grec Montjuïc ens han ofert encara més propostes teatrals destacades. Al Teatre Lliure, la companyia britànica Complicité en col·laboració amb l’Schaubühne de Berlín ens ha presentat un muntatge innovador basat en

Memòria 2017

l’obra de Stefan Zweig Beware of Pity (La impaciència del cor) a la sala Fabià Puigserver. Amb una posada en escena on es combinen intel·ligentment teatre i vídeo, diàleg i narració, els actors i actrius ens han transmès les contradiccions sorgides a partir d’un excés de compassió del protagonista. A la mateixa sala, els grecs Anestis Azas i Prodromos Tsinikoris han sorprès el públic del Festival amb les històries de cinc dones immigrants, treballadores de la neteja, interpretades per elles mateixes a Clean City, un títol que ens suggereix també un significat poc amable lligat als prejudicis i la xenofòbia que rebroten arreu d’Europa. Una altra peça amb rerefons real escenificada en aquest espai ha estat Brundibár, l’òpera infantil creada per Frans Kràsa en el context de l’ocupació nazi per alleugerir la duresa de la vida en els camps de concentració i que ens parla de l’opressió i de valors com la pau i la tolerància. L’artista francès James Thierrée i la Compagnie du Hanneton també ens han ofert un espectacle molt personal adreçat a infants i adults amb el Nit de musicals_Foto Alfred Mauve títol de La grenouille avait raison, on s’hi barregen diferents disciplines en una ambientació onírica. El dramaturg Wadji Mouawad ha presentat en aquesta edició del Grec Festival de Barcelona dues propostes: Inflammation du verbe vivre i Les larmes d’Oedipe, que conformen el díptic Des mourants, dins del seu projecte de portar a escena el conjunt de les tragèdies de Sòfocles. Així, l’autor entrellaça, amb una posada en escena original i de manera lúcida, la Grècia clàssica amb l’actual, a partir de les seves pròpies inquietuds i vivències. A l’Espai Lliure s’han exhibit dues peces: Històries d’Istanbul i Oklahoma, ambdues creacions de companyies catalanes. En la primera, basada en un text de la dramaturga turca Yesim Özsoy, sis actors han interpretat una dotzena de personatges tot creant un retrat polièdric d’una societat que es debat entre tradició i modernitat. En la segona, Gemma Beltran i Dei Furbi, a partir d’una obra inacabada de Kafka, ens proposen un joc de confusions entre vida i teatre que conformen una al·legoria del món i plantegen al públic tot un seguit de reflexions.

Un altre dels espais del Grec Montjuïc ha estat el Mercat de les Flors. Allà hi hem pogut veure The Great Tamer (El gran domador) de Dimitris Papaioannou, un espectacle de gran bellesa plàstica que explora els significats de l’existència humana a través del teatre físic, la performance i el teatre experimental. Roger Bernat, també ens ha fet una proposta trencadora que no deixa indiferent a No se registran conversaciones de interés, en la que cada espectador escull el seu propi relat seleccionant als seus auriculars pedaços del text, que es basa en una transcripció policial de les converses telefòniques de combatents de l’Estat Islàmic amb les seves famílies. A CINE, La Tristura ens ha plantejat un altre tema controvertit des d’una òptica molt personal: la recerca de la pròpia identitat per part d’un dels nens robats durant la dictadura. El muntatge combinava imatges de vídeo, cançons i interpretació, plasmant l’esperit explorador d’aquesta companyia de teatre del segle XXI. El monòleg que ha representat l’Ona Beneït a Ones, en canvi, afronta la transformació de la societat arrel de la difusió de les noves tecnologies i les xarxes socials, amb un text que gira al voltant del contrast entre la deshumanització de les relacions personals i l’omnipresència del telèfon mòbil, que veiem

Memòria 2017

projectat a l’escenari. En la mateixa línia, El tigre de yuzu ha portat a escena la necessitat d’alentir el ritme i gaudir del moment a través de les emocions que el menjar és capaç de transmetre en un espectacle de Kaiseki Teatre, basat en la història de Ferran Adrià i el cuiner japonès Hiroyoshi Ishida amb música de Pep Sala. Un llibre per a infants d’Anna Llenas és, en aquest cas, la inspiració per a l’espectacle El buit, en què Sergi Ots ens ha convidat a reflexionar sobre la buidor existencial i la superació de les adversitats amb una proposta de gran bellesa estètica. A la Fundació Miró, el públic infantil ha tingut l’oportunitat El tigre de yuzu_Foto Alfred Mauve d’apartar-se de les pantalles i ficar-se de cap als llibres amb Pop-up, dels italians Teatro delle Briciole, on les formes, els sons i els colors són els protagonistes de la història.

Al Grec Montjuïc encara hem pogut gaudir d’espectacles com Who is me. Pasolini (Poeta de las cenizas), una creació d’Àlex Rigola inspirada en l’obra i la figura del poeta i cineasta italià, interpretat per l’actor Gonzalo Cunill en un espai intimista on parla mirant directament als ulls dels espectadors. La sala Hiroshima ha programat dues peces de teatre singulars. D’una banda, Titans, de l’artista grec Euripides Laskaridis, que ens ha permès endinsar-nos en els temes universals de la mitologia clàssica i en la personal de l’autor a través d’una proposta pertorbadora que explora els límits del ridícul i del grotesc. De l’altra banda, Utopia, de Pau Masaló, Premi Adrià Gual de l’Institut del Teatre, on se’ns han platejat les paradoxes i les dificultats de dur a terme un model de societat ideal a partir de l’experiència personal ficcionada d’un dels actors. Finalment, els carrers del Poble Sec s’han convertit en l’escenari d’una experiència teatral participativa que posa els espectadors en el lloc dels refugiats de la mà de la companyia Kamchàtka amb Fugit.

Pel que fa al Grec Ciutat, el Festival Grec s’ha repartit per sales de tot Barcelona amb espectacles com Bodas de sangre, la peça de Lorca dirigida per Oriol Broggi a la Biblioteca de Catalunya amb música en directe interpretada per l’acordionista Joan Garriga. Una altra de les creacions que hem pogut veure durant aquest mes de juliol ha estat E.V.A., amb què les T de Teatre han volgut celebrar els seus 25 anys posant-se a les ordres de Julio Manrique. A més, hem acollit el retorn de Paraules encadenades, l’exitós text de Jordi Galceran dirigit per Sergi Belbel. A la sala Beckett, el públic ha rebut amb entusiasme Un tret al cap, escrita i dirigida per Pau Miró, amb Emma Vilarasau i Imma Colomer com a protagonistes. Actes obscens en espai públic (Maneres amenes d’esperar l’adveniment del Messies) ens ha dut de nou a Pasolini i el seu inquietant Teorema a través dels ulls de Davide Carnevali i Albert Arribas. Un altre muntatge on el sexe i l’amor es situen en el centre del debat ha estat Tender Napalm, un text alhora salvatge i poètic del dramaturg britànic Philip Ridley portat a l’escenari per Pau Roca. A Ventura, l’autora Cristina Clemente i el director Víctor Muñoz han posat sobre la taula l’atzar de la vida i de les decisions personals en una experiència de teatre vivencial escenificada en un

Memòria 2017

entorn atípic com la Pedrera. Cabareta, en canvi, ens ha transportat a una Barcelona essencial, entremaliada i alhora reivindicativa, amb un espectacle creat per les seves protagonistes, l’actriu Maria Molins i la compositora Bárbara Granados. En aquesta edició del Festival també hem tingut ocasió de gaudir d’una comèdia shakespeariana com Nit de reis, dirigida en clau innovadora per Pau Carrió. Del Grec 2016 hem recuperat El preu, una obra d’Arthur Miller amb un repartiment excepcional a les ordres de Sílvia Munt. Per al públic infantil no han faltat muntatges com La gallina dels ous d’or, en què la companyia Zum-zum Teatre ens ha proposat la seva versió d’aquest conte clàssic. Una col·laboració entre els quebequesos de Sortie de Secours i Pupulus Mordicus i els catalans de Gataro ha portat a l’escenari Les veritables aventures de Don Quichotte de La Mancha, on es barregen idiomes, actors i titelles a partir del text del Quixot. L’Estenedor Teatre ens ha presentat El col·leccionista de pors, un altre espectacle familiar on les titelles són les protagonistes.

Algunes de les propostes més arriscades del Grec Ciutat les hem pogut veure a l’Antic Teatre. Allà, la companyia L’Alakran ha portat a l’escenari La conquista de lo inútil, una reflexió sobre l’esforç humà per aconseguir fites absurdes. A Mos Maiorum (Els costums dels avantpassats), el públic ha tingut l’oportunitat d’accedir a una peça de teatre documental amb testimonis reals que relaten les dificultats d’una migració des del nord d’Àfrica a Europa. Enguany, un dels projectes comunitaris que s’han presentat al Festival ha estat A la bellesa, una peça que involucra les veïnes del Casc Antic en un exercici de memòria individual i alhora col·lectiva. El Grec+ ens ha portat algunes de les produccions teatrals més innovadores i personals: Hasta agotar existencias (Ensayando para que la muerte de mi madre no me pille desprevenida) de Verónica Vargas i All by myself, d’Alejandro Curiel, dos talents emergents produïts per l’Institut del Teatre.

Dansa

En l’edició del Grec Festival de Barcelona 2017, l’aposta per la dansa ha estat indiscutible amb un total de 15 espectacles. La majoria de les propostes s’han representat a escenaris del Grec Montjuïc, principalment al Mercat de les Flors. Tot i així, al Teatre Grec també hem tingut l’oportunitat d’apreciar algunes peces rellevants. La sessió inaugural, amb Jacopo Godani i la Dresden Frankfurt Dance Company, n’és una mostra. La companyia, establerta a Alemanya, va oferir una actuació en què 17 ballarins i ballarines interpretaven 3 peces amb diferents plantejaments musicals i coreogràfics. Un altre dels espectacles que s’ha pogut veure a l’aire lliure ha estat La fiesta, d’Israel Galván, amb un plantejament que transcendeix els límits de la dansa per oferir una polifonia rebel on la llibertat creativa s’imposa sobre l’escenari, tot barrejant dansa contemporània, flamenc, performance o La fiesta_Foto Matthias Leitzke teatre físic.

Memòria 2017

Pel que fa altres espectacles de factura internacional a l’entorn de Montjuïc, ens hem trobat amb un gran pes del factor mediterrani. Des de Grècia, un país amb especial protagonisme en la programació d’aquest any, l’Aerites Dance Company ha prensentat la peça Cementary, que ens convida a reflexionar sobre la vida a la ciutat en temps de crisi i ens planteja, de forma provocadora, diverses qüestions sobre com l’habitem. Un altre espectacle amb sabor mediterrani ha estat Douar, una sèrie de coreografies de hip-hop interpretades per Kader Attou i els ballarins de la companyia Acrorap on es fa palesa la barreja de cultures de la riba nord i la riba sud del Mare Nostrum, característica del creador francès. We Love Arabs, també és una proposta que trenca prejudicis i clixés, en què Hillel Kogan i Drôles de Dames proven de difuminar les fronteres entre àrabs i israelians amb un retrat paròdic i amb tocs d’humor.

Entre les produccions nacionals del Grec Montjuïc, hem pogut veure, per exemple, com a My Baby is a Queen, el públic es converteix en protagonista d’un espectacle participatiu adreçat a nadons i les seves famílies, a mans de la companyia La Petita Malumaluga, especialitzada en projectes escènics per a la primera infància, que ens proposa entrar en un joc de miralls per fer-nos reflexionar sobre com ens mirem el món. La coreògrafa catalana Maria Rovira ha portat al Grec 2017 tres coreografies que, juntament amb una peça de Marianela Boán, conformen un espectacle, representat per la companyia Trànsit & Cuba, que al·ludeix a la seva llarga i fructífera relació amb l’illa caribenya. Marta Carrasco ens ha presentat Perra de nadie, una altre muntatge provocador amb moments d’horror i de denúncia que incomoden i interpel·len l’espectador amb un recorregut introspectiu. Aire és la proposta per al Grec 2017 de Miquel G. Font i la companyia Habemus Corpus que, amb música composada pel mateix director, tot Maria Rovira_Trànsit i Cuba_Foto Alfred Mauve combinant l’electroacústica i el cant coral, ens parla sobre la vida i la mort amb un muntatge on les projeccions audiovisuals tenen un paper destacat. La sala Hiroshima, al Poble Sec, ha estat l’escenari en què s’ha presentat Moaré, una creació d’Ariadna Montfort, Premi de Dansa de l’Institut del Teatre 2016, al voltant de la idea de mirada com a interpretació i percepció subjectiva i la construcció de la pròpia identitat a partir de la mirada dels altres. What is the Word, una peça inspirada en el darrer poema de Samuel Beckett i la música de Morton Feldman, pensada i interpretada per Constanza Brncic, ens ha apropat al món creatiu d’aquests dos autors a través del filtre de la coreògrafa.

En l’àmbit del Grec Ciutat també hem pogut gaudir d’espectacles de dansa destacats. Les Impuxibles i Carla Rovira ens han proposat, amb Aüc, enfrontar-nos a una temàtica sovint invisibilitzada i ens han parlat, sense tòpics, de la violència sexual en un espectacle que combina dansa, música i text. Amb Man Ray, en canvi, ens hem acostat a la sexualitat i al cos femení des d’una òptica fetitxista, surrealista i onírica de la mà de Taiat Dansa. A l’Antic Teatre, dintre dels projectes més particulars presentats al Grec+, hem pogut veure Mix-en-scene,

Memòria 2017

d’Amaranta Velarde, un espectacle multidisciplinari que sampleja alguns moments icònics de la història de la dansa, i Monstruo, de Laila Tafur, una reflexió sobre la relació del cos amb el so i el silenci.

Circ

El Festival Grec ha comptat aquest any amb 4 espectacles de circ, 2 de companyies internacionals i 2 de producció local. El Groupe Acrobatique de Tanger, vells coneguts del Festival, ens ha portat Halka, un muntatge que combina acrobàcies amb música i dansa i que aconsegueix traslladar-nos al Magrib d’ahir i d’avui; a Invisibles hem pogut veure la feina de creació de l’Ateneu Popular 9 Barris amb la direcció de Joan Arqué i Joan Ramon Graell, aquesta vegada han presentat un espectacle que reflexiona a partir de diferents tècniques de circ sobre el concepte de fugida; Escarlata Circus ens ha fet una proposta original a CorroC, oferint una visita guiada pel Museu d’Arqueologia de Catalunya gens Invisibles_Foto Carles Calero convencional que ens transporta en el temps a partir dels objectes; a la plaça Margarida Xirgu s’ha instal·lat la carpa del Circus Ronaldo que ha ofert una reinterpretació del circ clàssic aportant-hi un regust de Commedia dell’Arte a Fidelis Fortibus, un espectacle poètic i tendre amb el segell d’una companyia familiar.

Música

Com cada any, el Festival Grec ha apostat per una oferta musical variada i de qualitat, programant des d’artistes consolidats a joves promeses. En total, hem pogut gaudir de 43 actuacions en diferents espais de la ciutat.

El Teatre Grec ha acollit els espectacles més multitudinaris: la cantaora Mayte Martín ha tornat al Grec per presentat el seu treball Tempo Rubato amb els arranjaments del mestre Joan Albert Amargós i l’acompanyament del Quartet Qvixote; un altre dels que repeteixen en aquest escenari és Santiago Auserón, aquest cop acompanyat per la Banda Municipal de Barcelona que ha interpretat una versió simfònica de les seves cançons dins l’espectacle Vagamundo; els Blaumut també han tornat per presentar el seu nou disc, Equilibri, inundant el teatre amb el seu original estil pop-folk; el músic italià Vinicio Capossela ens ha portat les seves apreciades i eclèctiques composicions, inspirades en diverses tradicions folklòriques d’arreu del món, en especial d’Itàlia i de Mèxic; després d’una residència a la Fàbrica de creació de la Fabra i Coats, l’autor basc Fermín Muguruza ha ofert un animat concert repassant la seva trajectòria, incloent temes de Kortatu i Negu Gorriak versionats per la Micaela Chalmeta Big Band, formada per intèrprets del Taller de Músics; dins l’espectacle

Memòria 2017

Tempo de Luz hem pogut gaudir del millor flamenc amb Carmen Linares, Arcángel i Marina Heredia; el grup indie català Mishima i el músic mallorquí Joan Miquel Oliver també han passat per l’escenari del Grec; el públic ha ballat de valent amb els ritmes del artistes aplegats a l’espectacle Rumberos, pugin a l’escenari, que ens ha recordat els 25 anys dels Jocs Olímpics de Barcelona; l’encarregat de tancar el Festival aquest any ha estat Jordi Savall que conjuntament amb els músics d’Hespèrion XXI ha presentat un repertori inspirat pels viatges d’Ibn Battuta en què han participat també solistes turcs, sirians o marroquins, entre d’altres, i l’actor Jordi Boixaderas.

Al BARTS hem tingut l’oportunitat de sentir els ritmes afroperuans de Susana Baca, la poesia compromesa de Maria Arnal i Marcel Bagés, el folk de Joana Serrat, la cantautora Sofia Ellar, els sons Rumberos, pugin a l’escenari_Foto Alfred Mauve celtes de Luar na Lubre i Capercaillie, les cançons de Sinatra interpretades per John Pizzarelli i Daniel Jobim, l’afropop eclèctic d’Anita Zengeza, el raper Talib Kweli, els colombians Aterciopelados, la brasilera Maria Gadú, el soul de Sara Pi, les versions vocals dels joves d’In Crescendo, el blues de Beth Hart i l’empordanès Sanjosex acompanyat de l’acordionista Carles Belda.

A la sala Jamboree han actuat: Bill Evans i Dean Brown Band amb Étienne M’Bappé i Keith Carlock, Carles Benavent Trio amb Tomasito i Raynald Colom, O sister!, Alfonso Aroca, Kadhja Bonet, Mark Guiliana Jazz Quartet, Zalon Soul Band, Biel Ballester Trio, Josemi Carmona i Javier Colina amb El Bandolero, Agustín Carbonell “el Bola”, Bachar Mar-Khalifé, Tumbando a Monk, Lucrecia i Ramón Valle amb Nils Fischer i Yelsi Heredia, Saphie Wells and the Swing Cats i Metá Metá.

Al Harlem Jazz Club hem pogut sentir l’Horacio Avilano Cuarteto de Tango, La Nave Bruja, Ray Cuza i el Septeto Sazonando de Cuba amb la col·laboració de Telva Rojas i a Yannis Papaioannou amb el grup Asíkides de música tradicional grega.

A més, a l’Auditori, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, dirigida per Evan Ziporyn, ha ofert el recital Bowie Symfonic-Blackstar in Concert amb un repertori basat en el darrer disc del músic britànic, dintre de les activitats relacionades amb l’exposició David Bowie Is del Museu del Disseny.

Activitats Paral·leles

Més enllà de les propostes escèniques, el Festival ha organitzat tot un seguit d’activitats paral·leles a la programació: Grec Espectadors, Grec Creació, Grec Activitats, Grec Formació, De Grec a Grec i Grec Professional.

Memòria 2017

El Grec Espectadors l’ha encetat el director del festival, Cesc Casadesús, tot presentant diversos Grec_itineraris a les biblioteques Sagrada Família-Josep M. Ainaud de Lasarte, Horta- Can Mariner i Jaume Fuster. En aquestes tres activitats, s’han donat a conèixer les propostes dels itineraris Nits d’estiu, Grècia al Festival Grec i Grec per a Exploradors.

A més, hi ha hagut dues converses entorn de Les dones creadores amb la Carme Portaceli, directora de Troyanas, a la Biblioteca del Guinardó-Mercè Rodoreda i La creació local amb en Pau Miró, autor i director de l’obra Un tret al cap, a la Biblioteca del Poblenou-Manuel Arranz i un taller musical adreçat a bebès amb La Petita Malumaluga, presentant l’espectacle My Baby is a Queen a la Biblioteca Sagrada Família-Josep M. Ainaud de Lasarte.

Finalment, el cicle El Grec i les biblioteques s’ha tancat amb tres converses conduïdes pel periodista Xavier Graset al voltant de Calígula amb Pablo Derqui i Borja Espinosa, intèrprets de l’obra, a la Biblioteca de Sant Gervasi-Joan Maragall, d’Històries d’Istanbul amb Joan Arqué i Carles Gilabert, director i intèrpret de l’espectacle, a la Biblioteca del Gòtic-Andreu Nin i amb Fermín Muguruza sobre el seu concert amb la Michaela Chalmeta Big Band a la Biblioteca Ignasi Iglesias-Can Biblioteca del Gòtic-Andreu Nin Fabra.

Paral·lelament, un grup de Booktubers de Biblioteques de Barcelona ha recomanat els espectacles El Tigre de Yuzu, Un tret al cap, Calígula, Bodas de sangre, Utopia, Troyanas i Nit de Reis a través de la plataforma Youtube sota el nom de Grectubers.

Dins de les activitats dirigides a fomentar la participació del públic també s’han programat 9 Grec_converses, una sèrie de col·loquis després d’algunes del les propostes del festival: El tigre de yuzu, amb la presència de Ferran Adrià, els senyors Ishida, protagonistes de la història, i diversos membres de la companyia Kaiseki Teatre; Cementary, amb la coreògrafa Patricia Apergi i el dramaturg Roberto Fratini; Beware of Pity, amb James Yeatman, codirector de l’obra; Històries d’Istanbul, amb l’autora Özsoy Gülan i el dramaturg Carles Batlle; Transit & Cuba, amb la coreògrafa Maria Rovira i tres converses entre espectadors a Clean City, Cine i No se registran conversaciones de interés.

El públic més jove, de 18 a 24 anys, ha tingut l’oportunitat d’inscriure’s gratuïtament en el taller de creació escènica Grec_18/24, conduit per l’artista Quim Bigas, i construir col·lectivament una obra que s’ha presentat al Mercat de les Flors.

Pel que fa a la dansa, s’ha inclòs una proposta al voltant de la pedagogia del moviment coneguda com a Gaga que ha consistit en la projecció del documental Mr. Gaga a la Filmoteca de Catalunya i una sessió de Gaga gratuïta a l’Institut del Teatre oberta a tot tipus de públic.

D’altra banda, el Festival Grec ha col·laborat, dintre del Grec Creació, amb les fàbriques de creació de la ciutat on s’han organitzat tallers, projectes comunitaris i residències de diferents artistes que han participat en la programació d’enguany. Els espais on s’han desenvolupat

Memòria 2017

aquestes activitats són: Graner Centre de Creació (Ariadna Monfort, Miquel G. Font i World of Wolves amb Núria Legarda), Fabra i Coats (Fermín Muguruza, Kaiseki Teatre, Companyia Ignífuga, Dei Furbi i Mishima), La Caldera de les Corts (Taller de creació amb Patricia Apergi i Taller de creació 15 dies dempeus amb Elena Córdoba), Hangar (Burn: Instal·lació d’United Cowboys), La Central del Circ (Extended Performance), l’Obrador de la Sala Beckett (Un tret al cap i Tender Napalm), Teatre Sagarra (Constanza Brncic i Joan M. Segura) i Teatre Nacional de Catalunya (La Petita Malumaluga).

Emmarcades en les Grec Activitats, s’han fet tres sessions dins de la programació de la Sala Montjuïc dedicades a la Mediterrània, pensades per als espectadors del festival, i una lectura dramatitzada dels Poemes de l’Alquimista de Josep Palau i Fabre, en homenatge al director Moisès Maicas, a càrrec de la companyia Teatre Invisible al Museu Picasso.

Les activitats de Grec Formació les ha dut a terme, com en d’altres anys, l’Obrador d’Estiu de la Sala Beckett, programant diversos cursos i tallers de dramatúrgia i interpretació, un seminari al voltant de la Dramatúrgia per a un temps d’emergència, lectures dramatitzades d’autors emergents i l’espectacle Slash o les Apories de l’Avantguarda.

Del Festival Grec de l’any passat hem recuperat l’obra El preu d’Arthur Miller dirigida per Sílvia Munt al Extended Performance_Foto Hans Spiegelaar Teatre Goya, de Grec a Grec.

Com en d’altres edicions, s’ha organitzat una trobada entre professionals de l’escena sota el nom de Grec_PRO amb l’objectiu de facilitar el contacte entre companyies i artistes locals i programadors internacionals de cara a establir possibles col·laboracions i encetar nous projectes.

Produccions pròpies i coproduccions

En l’edició del Grec 2017 s’han programat 25 produccions amb participació del Grec Festival de Barcelona: 17 de teatre (Calígula, Nit de musicals, Brundibár, Històries d’Istanbul, Oklahoma, El tigre de yuzu, Who is me. Pasolini, El buit, Utopia, Actes obscens en espai públic, Tender Napalm, Les veritables aventures de Don Quichotte de La Mancha, Nit de reis, Cabareta, E.V.A., El Preu, Un tret al cap), 6 de dansa (Habemus Corpus, My Baby is a Queen, Maria Rovira- Trànsit & Cuba, Moaré, Aüc, Man Ray) i 2 de música (Vagamundo, Nit de Rumba).

De cara a la temporada teatral 2017-18 hi ha programades, a dia d’avui, les següents produccions del Festival Grec: Nit de reis, Històries d’Istanbul, Un tret al cap, Bodas de sangre, Oklahoma, Calígula i Troyanas.

Memòria 2017

GREC_PRO

La cinquena trobada de professionals de les arts escèniques dintre el marc del Festival Grec ha tingut lloc del 4 al 8 de juliol, amb el nom de Grec_PRO.

El Grec_PRO vol facilitar el contacte i el diàleg entre programadors, companyies, artistes i altres professionals de l’escena procedents de tot el món i servir d’altaveu dels creadors catalans a nivell internacional amb l’objectiu d’aconseguir dinamitzar nous projectes i col·laboracions. Per això, s’han organitzat visites a diferents espais de creació, s’han habilitat espais de trobada i d’intercanvi i s’ha programat una varietat d’espectacles per donar a conèixer creacions i treballs diversos.

Durant aquests cinc dies, els assistents han pogut participar a un total de 32 activitats programades:

8 propostes d’espectacles Grec_PRO: una mostra de diversos espectacles provinents de diferents festivals i fires d’arreu de Catalunya.

• Cris Blanco – El agitador vòrtex • Marc Villanueva i Gerard Vallverde – Sous la plage • Circ Pànic – MiraT • Cia. Moveo – Tu vas tomber • Guillem Mont de Palol i Jorge Dutor - #LOSMICRÓFONOS • Societat Doctor Alonso / Semolina Tomic – Anarchy • Cia. Eia – Espera • Cia. L’Alakran – La conquista de lo inútil

10 propostes d’espectacles Grec Festival de Barcelona: una selecció dels espectacles dintre de la programació del Festival Grec coincidint amb les dates del Grec_PRO.

• Dimitris Papaionau – The Great Tamer (El gran domador) • Maria Arnal i Marcel Bagés • Àlex Rigola – Who is me. Pasolini (Poeta de las cenizas) • Joana Serrat • Israel Galván – La fiesta • Eurípides Laskaridis – Titans • Mayte Martín – Tempo Rubato • Aerites Dance Company – Cementary • Joana Gomila – Folk Souvenir • Complicité / Schaubühne Berlin – Beware of Pity (La piedad peligrosa)

Memòria 2017

14 activitats més:

• Check-in, Tips & Chips • Welcome • Rooster Coffee • Vermut a l’Institut Ramon Llull • Converses • Chat 1: “Mediterranian Flow” • Chat 2: “Community Flow” • Random Talks • Barcelona Platform Tours - Itinerari sobre els llenguatges del cos i les arts del moviment: La Caldera i El Graner - Itinerari sobre l’escriptura dramàtica i les arts del circ: Sala Beckett i La Central del Circ • Lunch “All Together” • FF+See You • P2P [PEER TO PEER] - Professional Face2Face Meetings • After Grec

En total hi han participat 131 professionals: 25 programadors i responsables d’espais de creació i arts escèniques, 48 programadors internacionals, procedents d’Europa, d’Àsia i d’Amèrica, 31 representats i membres de companyies locals, 8 responsables d’institucions que recolzen les arts escèniques i 19 professionals més del sector.

L’esdeveniment ha rebut el suport d’Acción Cultural Española (AC/E), amb el programa PICE d’internacionalització de la cultura espanyola, l’Institut Ramon Llull i Catalan Arts, marca promoguda per l’Institut Català d’Empreses Culturals (ICEC) de la Generalitat de Catalunya.

Els espais principals on s’ha desenvolupat la trobada són el Mercat de les Flors, el Teatre Lliure i l’Antic Teatre. A més, hi han col·laborat: La Caldera de les Corts, Graner, Sala Beckett i La Central del Circ. Altres entitats que hi donen suport són: Fira Grec_PRO 2017_Antic Teatre_Foto Alfred Mauve Tàrrega, Mercat de Musica Viva de Vic, Festival TNT (Terrassa Noves Tendències), Festival Temporada Alta de Girona, Fira Mediterrània de Manresa, Festival SALMON de Barcelona, Festival Sismògraf d’Olot i Trapezi – Fira de Circ de Catalunya.

Memòria 2017

La valoració global del Grec_PRO 2017 per part dels participants ha estat positiva. L’experiència ha estat qualificada com a bona o molt bona pel 79% dels enquestats, el 50% dels quals havia participat en alguna edició anterior. Els assistents han apreciat molt especialment l’organització, l’equip, el programa d’activitats, la qualitat dels espectacles i els espais en què s’ha desenvolupat l’esdeveniment. Un dels aspectes més valorats ha estat la possibilitat de compartir, dialogar i intercanviar contactes i experiències en diverses de les activitats programades (Community Flow, Mediterranian Flow i Random Talks) i les visites a les fàbriques de creació i espais escènics de la ciutat (Platform Tours: La Caldera/El Graner i Sala Beckett/La Central del Circ).

Memòria 2017

LES XIFRES DEL FESTIVAL

Venda d’entrades

Es van repartir 50.000 unitats del programa encartades a la revista Time Out el 31 de maig i 17.000 a la revista del TR3SC el 21 de juny.

La data d’inici de venda d’entrades va ser el 25 de maig.

La gestió de la venda telemàtica de localitats ha estat encarregada, un any més, a l’empresa Koobin, amb l’objectiu d’agilitzar el procés de compra i evitar les comissions als espectadors.

La venda d’entrades s’ha realitzat a través de les taquilles de Tiquet Rambles i la web oficial del Grec Festival de Barcelona, a més de les taquilles dels diversos teatres i espais amb programació Grec.

En aquesta edició s’han venut un total de 113.541 entrades, que correspon a una ocupació del 75,06% de l’aforament disponible.

S’han exhaurit les localitats dels espectacles: Dresden Frankfurt Dance Company, Troyanas, Nit de musicals, , Beware of Pity, La grenouille avait raison, The Great Tamer, Maria Rovira i Trànsit & Cuba, We Love Arabs, No se registran conversaciones de interés, Moaré, Fugit, Bodas de sangre, Ventura,Un tret al cap, Mix-en-scene i All by Myself; així com dels concerts de Mishima i Joan Miquel Oliver, Joana Serrat, Sofia Ellar, Sara Pi Maria Arnal.

El nombre total d’espectadors del Festival Grec 2017, incloent-hi els participants de les activitats paral·leles programades ha estat de 122.384 persones.

Venda de localitats per espai

Memòria 2017

Percentatges espectadors

Memòria 2017

Activitats paral·leles

Espectadors per gènere

Total espectadors

Memòria 2017

Comparativa espectadors darreres edicions

Descomptes

En aquesta edició del Grec Festival de Barcelona s’han mantingut els descomptes habituals d’anys anteriors per als espais del Grec_Montjuïc:

• 50% per a titulars de la targeta rosa, carnet de família nombrosa o monoparental i last minute (el mateix dia de l’espectacle des de 3 hores abans de la funció a Tiquet Rambles). • 25% per a majors de 65 anys i aturats. • 20% per a titulars del carnet de biblioteques i grups a partir de 15 persones (només a Tiquet Rambles).

Els espais del Grec_Ciutat han aplicat els seus propis descomptes.

A més, s’han aplicat uns nous descomptes:

• 30% per la compra de 3 espectacles o més. • 50% per la compra de 5 espectacles o més. • 15€: preu fix per a menors de 30 anys.

En aqueta ocasió, el públic també ha tingut la possibilitat de comprar entrades a preu especial de pack per als espectacles inclosos a 5 dels 7 itineraris proposats al programa: Grècia al Festival Grec, Grec_nits d’estiu, Grec_selecció, Grec_exploradors i Grec_en família. A més, els dos espectacles de Wadji Mouawad es podien comprar junts en un pack amb descompte.

A més dels descomptes del Festival, el Grec 2017 ha aplicat promocions a col·lectius determinats per a espectacles concrets: credencial d’artista Grec 2017 (artistes participants al Festival), Associació d’Actors, Associació de Professionals de la Dansa, Associació de Professionals del Circ, titulars del carnet d’ADETCA, titulars del carnet del Teatre Lliure, titulars del carnet del Mercat de les Flors, participants del programa Apropa Cultura, Canal Cultura, subscriptors del Club Tr3sC i socis del RACC.

S’han exclòs dels descomptes els següents espectacles: My Baby is a Queen, El buit, Ones, CorroC, Invisibles i Fugit.

També s’han limitat els descomptes a tots els espectacles musicals i a Calígula.

Els descomptes no eren acumulables.

Memòria 2017

COMUNICACIÓ

Els elements de comunicació

Els principals elements de material gràfic publicats han estat el programa general, desplegables en català, castellà, anglès i francès, programes de mà dels espectacles i programes de mà en braille (Un tret al cap i Calígula), díptics amb la programació de les xerrades a les Biblioteques i postals del Festival amb el logotip i la imatge del Grec 2017.

Quant a elements gràfics al carrer, s’han encarregat opis tant a la via pública com al metro i també s’ha habilitat publicitat als autobusos, a més de banderoles i cartells als pirulins, entre d’altres.

La campanya de comunicació s’ha difós també a través de la ràdio, la televisió i la premsa en col·laboració amb diversos mitjans. A més, s’han dut a terme una sèrie d’accions de màrqueting directe a través de diferents

Web del Festival Grec 2017 entitats, la majoria mitjançant Internet.

Pel que fa a les xarxes socials, han tingut un gran protagonisme en el marc de la comunicació del Festival. També s’ha enviat informació en forma de newsletter i s’han fet diverses campanyes d’e-mailing que han arribat a més de 350.000 persones, en col·laboració amb diferents entitats.

La pàgina web i el blog

Enguany el web del Festival ha mantingut l’adreça http://lameva.barcelona.cat/grec i s’ha dividit en sis apartats: Programació, Espais, Grec_paral·leles, el Festival, Història del Grec i Blog. El públic ha pogut consultar la programació amb l’ajut d’un cercador d’espectacles classificats per gènere, per itinerari i per espais (Grec_Montjuïc i Grec_Ciutat), que donava accés a la fitxa de cada proposta amb informació artística i pràctica de la mateixa, a més d’imatges en format fotogràfic o en vídeo. A partir de la cerca per espais, els espectadors han pogut consultar el llistat de tots els espectacles programats a cadascuna de les ubicacions.

A la web també hi constava informació sobre les Grec_paral·leles, relativa tant a les activitats com als Grectubers, amb accés a les diferents fitxes i vídeos. A més, s’hi han inclòs detalls sobre altres esdeveniments i espais com el Grec_PRO, el Teatre Grec o el Restaurant.

Memòria 2017

Des de la pàgina principal s’ha pogut accedir a l’Arxiu de l’històric del Grec http://lameva.barcelona.cat/grec/arxiugrec/ i al Blog http://lameva.barcelona.cat/grec/cat/blog/, on s’han publicat diversos articles en relació a la programació del Festival.

Entre la presentació de la programació del Grec 2017 el 25 de maig i el final del Festival el 31 de juliol, el web ha rebut 333.943 visites, un nombre similar al de l’edició anterior. Més del 55% d’aquestes visites s’ha realitzat des de dispositius mòbils i tauletes.

Xarxes socials

Les xarxes socials es consoliden com a eina imprescindible de comunicació amb el públic del Grec. El 2017 els seguidors dels diferents perfils del Festival, com en d’anys anteriors, s’han incrementat. A través de les següents xarxes socials, el Grec Festival de Barcelona ha difós informació sobre les diverses activitats i espectacles programats:

• Twitter El nombre de seguidors del Twitter del Festival un cop tancada l’edició de 2017 és de 20.463 un 8,5% més que l’any anterior. El hashtag utilitzat ha estat #Grec2017.

• Facebook Pel que fa als seguidors del Facebook del Grec Festival de Barcelona, s’han incrementat un 5% respecte a 2016, assolint un total de 39.298 persones.

• Instagram A l’Instagram, en aquesta edició, el Festival ha arribat als 5.331 seguidors, que suposa un 60% més que l’any passat.

• Youtube Al Youtube s’han penjat un total de 17 vídeos relacionats amb la programació de 2017. El nombre de subscriptors ha augmentat fins a 552 i el total de vídeos allotjats és de 514 que acumulen, en conjunt, 837.543 visualitzacions. S’ha creat una llista de reproducció per als Grectubers, amb 7 vídeos i 2.517 visualitzacions.

Memòria 2017

MÉS GREC

Atenció a persones amb discapacitat

Un any més, el Grec 2017 ha mantingut el seu programa dirigit a persones amb discapacitat.

• Persones amb mobilitat reduïda

Reserva d’espais a la part posterior del Teatre Grec, així com descompte del 50% pel fet de trobar-se fora de l’aforament. A la pàgina web s’ha pogut trobar informació sobre l’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda per a cadascun dels espais escènics.

• Persones amb discapacitat visual

S’ha ofert un servei d’audiodescripció i acompanyament a la funció d’Un tret al cap del dia 13 de juliol a la Sala Beckett i a la funció del dia 21 de juliol de Calígula al Teatre Grec.

Els espectadors amb discapacitat visual han tingut a la seva disposició aparells d’audiodescripció i programes de mà en braille i lletra gran adaptada. L’acompanyament l’ha realitzat personal de l’Institut de persones amb Discapacitat de l’Ajuntament de Barcelona.

• Persones amb discapacitat auditiva

S’ha comptat amb el bucle magnètic per a tot l’aforament de la sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure i el Teatre Lliure de Gràcia, de la sala MAC del Mercat de les Flors, del saT! Sant Andreu Teatre i de la zona central al Teatre Grec.

La funció de Clean City del dia 14 de juliol ha comptat amb sobretítols adaptats.

Apropa Cultura

En aquesta edició, el Festival Grec s’ha tornat a adherir al programa Apropa Cultura amb l’objectiu de facilitar l’accés a la cultura a col·lectius desfavorits. Aquest programa vol fomentar l’oci inclusiu i la transformació social a partir de la cultura. Per això, en alguns espectacles s’han ofert entrades a preus molt reduïts.

Memòria 2017

Servei de restauració al Teatre Grec

El servei de restauració al Teatre Grec d’enguany ha estat a càrrec del Cafè Belgrado. La seva oferta gastronòmica ha estat repartida en dos àmbits diferenciats: parades d’Street Food als Jardins d’Amargós i servei de restaurant al Pavelló de la Música.

Les casetes dels Jardins d’Amargós han ofert una degustació variada d’embotits i formatges, hamburgueses de carn i vegetals, entrepans i tapes. Així com una proposta dolça de gelats i creps.

Als jardins també s’hi han instal·lat una barra d’Estrella Damm, una de Royal Bliss i una caseta Street Food_Teatre Grec de Solán de Cabras amb oferta de beguda.

Pel que fa al restaurant del Pavelló de la Música, ha preparat plats més elaborats dintre d’una carta que incloïa tant propostes de cuina tradicional actualitzada i com de cuina internacional.

Incidències

En aquesta edició del Festival Grec hi ha hagut incidències en els següents espectacles:

• Al Museu d’Arqueologia de Catalunya es va haver de suspendre la funció de CorroC del dia 10 de juliol a les 21:30h, per manca de públic. • Al Teatre Grec, l’espectacle Rumberos, pugin a l’escenari del dia 25 de juliol a les 22:00h va quedar interromput per la pluja després d’una hora de concert. • La ubicació del muntatge de l’obra Who is me. Pasolini (Poeta de las cenizas) es va haver de traslladar del vestíbul de la sala Ovidi Montllor del Mercat de les Flors al taller d’escenografia de l’Institut del Teatre per motius tècnics.

Col·laboradors i patrocinadors del Festival

Els col·laboradors del Grec 2017 han estat: Departament de Cultura-Generalitat de Catalunya, Goethe Institut, Consolat General de la República Federal d’Alemanya a Barcelona, Acció Cultural Española AC/E, Diputació de Barcelona-Institut del Teatre-Mancomunitat de Catalunya, Biblioteques de Barcelona, JoTMBé-Transports Metropolitans de Barcelona i el RACC.

Els principals patrocinadors han estat: Royal Bliss, Renault, Free Damm i Solán de Cabras. Els mitjans de comunicació patrocinadors han estat Cadena 100 i El Periódico. Com a mitjans de comunicació col·laboradors hi ha hagut: Canal 33 i ICat.cat. El mitjà de comunicació associat ha estat Betevé. Com a patrocinadors associats hem tingut: Club de Cultura TR3SC i Time Out Barcelona.