SOCIEDAD MUSICAL Unió Musical Albalat dels Sorells

Nombre de la banda: Twitter: @UMAlbalatSorell Unió Musical Albalat dels Sorells Blog: banda-albalat.blogspot.com.es Municipio: Albalat dels Sorells () Presidente: Francisco Manzaneque Álvarez Teléfono: 961 491 180 Director: Francisco Socuéllamos Marqués Correo-e: [email protected] Año de fundación: 1987 Facebook: www.facebook.com/ Nº de componentes: 45 UnioMusicalDAlbalatDelsSorells Nº de alumnos de la escuela: 78 1) Inicios de la Banda de música de Albalat dels Sorells. Su primer local de ensayo fue la Iglesia de Albalat dels Sorells.

La “Unió Musical Albalat dels Sorells” nace en 2) Francisco Socuéllamos dirigiendo en el Palau en el 25 aniversario de la Unió Musical de 1987. Un año antes algunos vecinos afi cionados Albalat dels Sorells. a la música se reunieron para iniciar las bases de la agrupación musical. Hoy, 25 años después se echa la vista atrás y lo que empezó con el deseo de un grupo de personas es la realidad de una sociedad de prestigio.

e una reunión celebrada en la Casa Abadía el 21 de mayo de 1987 se creó la primera junta gestora de la futura sociedad mu- lDsical, de la cual salió José González García como presidente.

La iniciativa fue un éxito y el pueblo de Albalat se volcó por completo. A la nalización del ejercicio 1999-2000 Federico Albert Montañana dejó La gran acogida se re ejó en la inscripción de 180 alumnos en su primer la presidencia a Francisco Manzaneque Álvarez quien ejerce el cargo año. Bajo la dirección de Emilio Navarro Ros quien además fue el primer actualmente. profesor de la agrupación. En 2002 se compitió en el Certamen Provincial de Bandas de Música. Para hacer frente a los gastos, la junta junto con la Cooperativa Valen- siete fueron las bandas participantes. La “Unió Musical Albalat dels So- ciana “Los Santos de la Piedra” emitió bonos por un importe de 5.000 rells” obtuvo el 2do Premio. En mayo de 2008 se repitió participación y pesetas. Estos bonos no generaban intereses y vencían a los tres años. se refrendó el 2do puesto.

El 14 de marzo de 1988 se nalizó la legalización de la sociedad. Había Con motivo de la visita del Papa Benedicto XVI a Valencia en 2006, la nacido la “Unió Musical Albalat dels Sorells” que fue inscrita y se le atri- banda es seleccionada para actuar en un concierto en el antiguo cauce buyó el número 3,331 de la Sección Primera del Registro Provincial de del río Turia. Valencia, un 13 de octubre de 1987. En 2007 la sociedad de Albalat organizó la V Trobada de Bandes Juve- La agrupación realizó sus primeros conciertos en la iglesia de Albalat, nils de l’. Se concentraron 24 sociedades musicales, y más posteriormente actuó en almacenes habilitados, hasta la creación de de 900 músicos. l’Espai Cultural. Fue precisamente en la inauguración del local social, el 22 de abril de 1989 cuando se escuchó, por primera vez, a la “Unió Musical Albalat dels Sorells” bajo la batuta de Ximo Barberá. 1899: Orígenes de una banda

Existe un acontecimiento poco conocido en la localidad. En 1899, hubo A nal del año 1989 Rafael Ruix asumió la presidencia que dejaba José un intento de crear una banda de música en Albalat dels Sorells. Por González García. Un año más tarde Clara Muñoz Haro se mantuvo al diversas circunstancias la idea no se pudo llevar a cabo, y no llegó a frente durante el ejercicio de 1991 tras la dimisión en el cargo de su pre- cuajar. Aun se conservan los Estatutos del proyecto de creación de la decesor. No sólo se cambió de presidente, en 1990 Francisco Socuélla- banda. Los textos fueron donados por la Familia Claramunt, y están mos Marqués se convierte en el nuevo director de la banda. expuestos en el Local Social situado en la Calle Vilanova de Castelló número 2. El hermanamiento con “La Lira Castellonense” de Villanueva de Cas- tellón el 15 de Noviembre de 1992 ha sido uno de los hechos más im- XXV Aniversario portantes para esta sociedad musical. Los vínculos se remontan al año Durante 2012 se han conmemorado los 25 años de la “Unió Musical de 1930 en relación al Bicentenario de los Santos de la Piedra. Albalat dels Sorells”. La designación de la banda para hacer el Pregón de las Fiesta, un intercambio con el Centro Musical de Almassera y una La primera actuación fuera de España fue en 1993 dentro del Festival visita al campo de Mestalla. Pero la cita más relevante fue la actuación de Bandas, Coros y Danzas de la ciudad austriaca de Innsbruck. Al año en el Palau de la Música el 13 de octubre. El compositor Juan Bautista siguiente, 1994, la banda actuó en el Festival “Coups de Vents” en Le Meseguer Llopis creó “Pasdoble per un aniversari” para conmemorar el Havre, Francia. La “Unió Musical de Albalat dels Sorells” representó a acontecimiento. España en dicho acto. No fue hasta agosto de 2006 cuando se produjo la tercera visita al extranjero, el destino: Friburgo, en Alemania. La junta directiva PRESIDENTE: FRANCISCO MANZANEQUE ÁLVAREZ; La agrupación participó en 1998 en la concentración de bandas que VICEPRESIDENTE: JOSÉ CATALÁ BAUSET; SECRETARIA: PEPA festejaba el 750 Aniversario de la Carta Puebla de Moncada. A la cita BAÑÓ BELDA; TESORERO 1º: JOSE Mª ORÓN PICHASTOR; acudieron 20 bandas y más de mil músicos, juntos interpretaron el pa- TESORERO 2º: MELCHOR USÓ ALBERT VOCALES: ROSA MUÑOZ NAVARRO; DAVID MUÑOZ DOLZ; RAFAEL TORMOS sodoble “Moncada” y el Himno Regional, bajo la batuta de F. Sánchez GIMENO; VICENT MIRASOL FORA; JUAN RAMÓN TERREN. , director de la “Banda Municipal de Valencia”. MÚSICOS VOCALES: FRANCISCO SOCUÉLLAMOS MONTÓN; JUAN JOSÉ MARÍ NAVIO. Posteriormente, la “Unió Musical Albalat dels Sorells” editó el primer casete titulado “Concierto de pasodobles”. DIRECTOR: FRANCISCO SOCUÉLLAMOS MARQUÉS.

- 152 - Albalat dels Sorells ¡con su banda! SOCIETAT MUSICAL Societat Protectora Musical d’

Amb més de 140 anys d’història la “Societat Protectora Musical d’Antella” s’ha convertit en el referent cultural de la societat antellana i, a més, en una de les entitats musicals més antigues de la Ribera Alta. Esta banda destaca tant per les seues actuacions com pels premis obtinguts al llarg de la seua història. 1) Fotografi a antiga de la “Societat Protectora Musical d’Antella.

2) Certamen d’Altea la Vella, 2012.

3) La banda de música en un dels concerts que realitzen durant l’any.

Nom de la banda: Web: Societat Protectora Musical d’Antella Presidenta: Amalia Martínez Alberola Municipi: Antella (València) Director: Gaspar Nadal Maronda Telèfon: 635 426 119 Any de fundació: 1873 Fax: Nombre de components: 65 Correu electrònic: [email protected] Nombre d’alumnes de l’escola: 35

a “Societat Protectora Musical Criptana. Durant esta època la banda gaudia Martínez Alberola. En l’actualitat, la banda ha d’Antella” és una de les societats musi- d’una escola d’educands molt nombrosa en la guanyat nombrosos premis, així augmenta el lLcals més antigues de La Ribera Alta. Tot qual es van formar molts músics que hui s’hi seu palmarés a un ritme vertiginós. Entre els i no tindre dades de la data exacta de la seua dediquen professionalment. En els anys 80 la guardons obtinguts destaquen la menció a la fundació, l’any 1873 ja apareix esta agrupació banda seguirà augmentant el seu palmarés millor banda de Moros i Cristians de Villena amb el nom de “La Música d’Antella”; deu anys amb premis i reconeixements conseguits a So- dels anys 2006 i 2008. L’any 2010 Gaspar Na- després es va dissoldre. El 1904 es va tornar gorb i Vilanova de Castelló. dal Maronda agafa la batuta de la banda simfò- a formar amb el nom de Societat Filharmònica nica. Sota la seua direcció la banda ha obtingut la Moderna. El 1909, la direcció de la banda La projecció de la “Societat Protectora Musical primers premis en les festes de Moros i Cris- va estar a càrrec de José Garcia Pastor, qui va d’Antella” supera, ns i tot, els límits nacionals. tians en les localitats de Sax, Villena i Castalla. compondre el pasdoble “Antella”. Sota la seua El 1989 participà en el Festival Internacional I, no sols això, ja que fou guardonada amb el direcció, la banda va participar en cinc edi- d’Innsbruk a Àustria i un any després en el Fes- 2n Premi en el Certamen de Musical Festera cions consecutives del Certamen Internacional tival Internacional De Créations de Musique a a la ciutat d’Altea i amb un 1r Premi en la 3a de la Fira de Juliol a València en les quals van Vent du Havre (França), així com en el Certa- Secció del Certamen Provincial de la Diputació guanyar el 1r Premi de la 2a Secció. men Provincial de la Diputació de València en de València. què va conseguir el 2n Premi. La Guerra Civil fou un gran entrebanc que va Cultura popular comportar la dissolució de la banda. Després Durant la primera dècada dels 90 foren la mi- del con icte bèl·lic, la “Societat Protectora Mu- llor banda en les festes de Moros i Cristians de La banda d’Antella és una entitat musical molt prolífi ca musicalment. Sempre ha conreat sical d’Antella” tornarà a fer sonar la seua mú- Sax en les quals van obtindre sempre primers totes les vessants musicals amb què pot sica, en concret, en el concurs de pasdobles premis, així és de la millor manera que una contribuir a la cultura valenciana. Però destaca de la productora cinematogrà ca valenciana banda pot engrandir la tradició i la projecció l’activitat constant i magnífi ca que han tingut CIFESA en el qual, amb una magní ca actua- de la seua cultura. En esta època va haver-hi en les festes de Moros i Cristians que formen ció, conseguí el 1r Premi de la 1a Secció a la un canvi en la presidència, es va posar al cap- part d’un període de la nostra història. Així, ciutat de València. davant l’any 1994 Francisco Martínez Alberola, ajuden a perllongar les festivitats tradicionals i músic format a la banda i fundador de l’Escola no oblidem que històriques de la nostra terra. Esta entitat musical té un paper importantíssim de Música La Protectora. Sense deixar de banda, però, els actes de la en la tradició i la cultura dels Moros i Cristians seua localitat. de la Comunitat Valenciana. Tant és així que L’any 1997 va ostentar la presidència Nicanor La junta directiva en la dècada dels 60 sota la direcció de Car- Villanueva Calvo. Durant la seua trajectòria PRESIDENTA: AMALIA MARTINEZ ALBEROLA; VICEPRESIDENT: melo Sala Alemany va obtindre huit 1rs Premis la banda va celebrar el 125é aniversari, per JOSÉ LUIS BALDOVÍ VERDEGUER; SECRETARI: SALVADOR FOS en concursos de pasdobles en les festes de tant, una banda centenària que amb el pas de GALVE; TRESORER: MÁXIMO PARDO PASTRANA; VOCALS: Moros i Cristians d’Alacant i de Mutxamel, de- temps creix al ritme d’allegro. El 2003 continua ELADIO BARBER PERIS, FLORENCIO PERIS MATEU, JOSE VTE. clarades festivitats d’Interés Turístic Nacional i la seua tradició de certàmens, va participar en AMAT TOLSADA, MAITE MAS LOZANO, JOSÉ VTE. Provincial, respectivament. el Certamen Provincial de la Diputació de Va- BENET, SERGIO CERDÁ MICÓ, SELENE CUENCA PERIS, lència en la 2a Secció, en el qual va conseguir CATHERINE GARCÍA PARDO, YANIRA TALENS MARTÍNEZ, Però la societat d’Antella no va deixar de ban- el 2n Premi. BORJA MÁRQUEZ. da la seua vessant més “certamenera”, ja que DIRECTOR BANDA SIMFÒNICA: GASPAR NADAL MARONDA. l’any 1976 la banda participà en el Certamen L’any 2005 es fa càrrec de la presidència de DIRECTOR BANDA JUVENIL: PERE CARRASCAL MONAR. de Bandes en la ciutat manxega de Campo de la banda per primera vegada una dona, Amalia DIRECTOR ESCOLA: PERE CARRASCAL MONAR.

- 220 - L’Ajuntament d’Antella amb la seua banda! SOCIETAT MUSICAL Agrupació Musical de

Nom de la banda: Web: Facebook: Agrupació Musical de Beneixida Agrupació Musical de Beneixida President: Josep Sales Roig Municipi: Beneixida (València) Director: Azael Tormo Muñoz Telèfon: 685 900 558 Any de fundació: 2001 Fax: Nombre de components: 40 Correu electrònic: [email protected] Nombre d’alumnes a l’escola: 20

L’ “Agrupació Musical de Beneixida” amb només 12 anys d’història ha participat en moltíssims festivals i ha realitzat nombrosos concerts. Fins i tot, els seus músics han actuat fora dels límits territorials valencians. Però la història de la societat musical continuarà in crescendo perquè està formada per gent compromesa amb un objectiu clar, fer de l’agrupació una banda de certàmens. 1) Fotografi a en grup de l’ “Agrupació Musical de Beneixida”. 2) L’ “Agrupació Musical de Beneixida” al camp del Mestalla.

a història d’esta banda va començar poblacions veïnes, com ara Càrcer, , Musical de Beneixida”, una banda de certà- gràcies a la iniciativa d’unes persones Senyera, L’Alcúdia, Antella i . Nombro- mens. Fins i tot, tenen una plaça reservada per lLque van posar a l’abast de tot el món la ses actuacions a un nivell excepcional tenint en al XXXVIII Certamen Provincial de Bandes de seua experiència en l’àmbit musical. Al voltant compte la breu vida d’esta banda que va nàixer València en 2014. de l’any 1996 el poble de Beneixida ja tenia en un poble sense tradició musical. aproximadament una desena de músics, que cursaven els seus estudis a diverses escoles Els components de l’ “Agrupació Musical de de música de la Ribera Alta. Beneixida” no desapro taven cap oportuni- tat de créixer i adquirir experiència. Per això, La tasca pedagògica En aquell moment Azael Tormo, un director quan Azael Tormo els va proposar participar Tant l’ “Agrupació Musical de Beneixida” com nascut a Manuel per a qui l’art musical no en l’Europeade (festival cultural europeu) no ho la seua escola de música realitzen una tasca entén de límits, va decidir juntament amb un dubtaren. En 2006 s’encaminaren per primera pedagògica destinada a la formació dels altre company reunir-se amb l’Ajuntament de vegada fora dels límits territorials valencians, seus components. La banda està formada Beneixida. Tenien la intenció de proposar-los la en concret a Zamora, ja que el festival d’aquell per 40 músics que estudien, bé en l’escola de la societat musical amb huit professors creació d’una escola de música i d’una banda; any se celebrava allí. especialistes, o bé als conservatoris de el projecte va tindre una gran acollida entre els o de Xàtiva. A més, tenen un grup dirigents. Tant el director com els integrants de la banda instrumental juvenil, que participa en alguns van viure l’esdeveniment amb gran motivació i concerts de la banda de música amb la Tot els implicats es van posar a treballar per dur exigència; els esforços per fer una música de intenció d’adaptar-se al funcionament d’esta endavant la tasca. Tant és així que l’any 1998 qualitat es van veure reconeguts pels assis- última. ja estava constituïda la junta directiva enca- tents de l’Europeade. En particular els músics pçalada per Josep Sales Roig i, encara més, recorden un acte musical en què participaven a La societat ja que es posava en funcionament l’escola de l’estadi La Ruta de la Plata. Allí una persona del La societat està formada per la junta directiva, música. L’inici de les classes fou un èxit perquè públic, integrant d’una confraria, es va apropar els components de la banda i els socis, que molts xiquets esperaven amb il·lusió aquell dia, a ells per donar-los l’enhorabona i convidar-los en són més de 200. Una xifra que demostra ns i tot, els qui ja havien iniciat els estudis a a participar en la Setmana Santa de Zamora. la gran implicació dels habitants del poble. la població veïna i, per primera vegada en la L’ “Agrupació Musical de Beneixida” va accep- Fonamental ha sigut, també, el suport de història de Beneixida, podien cursar música al tar gustosament la proposta. Un merescut re- l’Ajuntament de Beneixida, que els ha ofert la seu poble. coneixement que va signi car un augment de seua ajuda des del començament. Fins i tot, con ança per seguir endavant. l’any 2011 obria les portes d’un nou Auditori Després d’un treball laboriós, els esforços van Municipal on es realitzen assajos i concerts. comportar la merescuda fundació de l’ “Agru- Però la història continua per a esta banda d’un pació Musical de Beneixida” el 2001. Aquell poble de poc més 600 habitants. El 23 de març any van realitzar la seua primera actuació en el de l’any 2009 realitza per primera vegada un IX Festival Comarcal de Bandes de Música “Vall concert en un dels millors auditoris d’Espanya, La junta directiva de Càrcer”, que també organitzaren. La banda el Palau de la Música de València, on realitza PRESIDENT: JOSEP SALES ROIG; VICEPRESIDENTA: ASUNCIÓN es va donar a conéixer amb una gran interpre- una interpretació excepcional. Així els ho fan SERRANO AGUILAR; SECRETÀRIA: INMA CHORDÁ SAMPEDRO; tació de les obres triades. Així, l’agrupació feia saber tant els beneixiders que els van acom- TRESORERA: INMA CHORDÁ SAMPEDRO; VOCALS: RAFAEL els primers passos en el món de les bandes. panyar a la cita com entesos del món musical. SERRANO AGUILAR, SALVADOR CHORDÁ SAMPER, BATISTE BERNABÉU GUILLEM, MARI CARMEN CHORQUES POLOP, PILAR LLUCH BERNAL. Amb l’entrada al segle XXI, evolucionaven sen- En l’actualitat els components estan molt com-

se ritardandos amb l’ajuda del seu director i promesos amb la banda. Amb tot provoca que DIRECTOR BANDA SIMFÒNICA: AZAEL TORMO MUÑOZ. ànima del projecte. Una bona mostra d’això vulguen fer un pas més endavant, per això, hui DIRECTOR BANDA JUVENIL: AZAEL TORMO MUÑOZ. són les habituals participacions en festivals de dia tenen com a objectiu fer de l’ “Agrupació DIRECTOR ESCOLA: AZAEL TORMO MUÑOZ.

- 244 - Beneixida amb la seua banda! SOCIETAT MUSICAL Unió Musical Beniarrés

És l’entitat més important de la història del poble de Beniarrés. En l’actualitat, té al voltant de 63 músics a la plantilla i aproximadament 40 alumnes a l’escola 1) Foto antiga de Nom de la banda: President: Carlos Jordá Martínez la “Unió Musical Unió Musical Beniarrés Director: comarcal de música. Amb esforç i dedicació, Beniarrés”. Municipi: Beniarrés (Alacant) José Antonio Llinares Igual Telèfon: 633 076 363 Any de fundació: 1885, aprox. s’han aconseguit importants premis i 2) Imatge actual de la Correu electrònic: Nombre de components: 63 actuacions memorables, dins i fora de banda de música [email protected] Nombre d’alumnes de l’escola: 45 de la població Web: https://ca-es.facebook.com/ Beniarrés. alacantina. pages/Societat-Unió-Musical- Beniarrés/251829478285946

tegoria i obtenint un 1r Premi. Actualment conti- nuen treballant amb il·lusió i noves expectatives.

Així, respecte als directors que han ocupat el pòdium de la banda, cal citar a Atanasi Orero, Camilo Gozálbez, Rafel Esteve, Ismael Moncho, Vicent Calvo, Josep Bertomeu, Enrique Orts, Enrique Castro, Josep Jordà, J. José Garri- gues, Eduard Terol i Botella, Miguel Ángel García Boscà i actualment José Antonio Llinares Igual, professionals que, amb esforç i dedicació, han conseguit la supervivència de la banda, amb la inclusió de joves valors, el futur de l’entitat. olts dels antics components de la el 1r Premi en el concurs de pasdobles de 1962, “Unió Musical de Beniarrés” assegu- en les festes de Moros i Cristians d’Ibi; poste- lMren que la formació té una antiguitat riorment, l’any 1974, participa en el concurs de quasi dos segles. A rmació que no es pot d’Alacant, on guanya el 2n Premi i, en 1975, amb documentar per la mancança de dades. Es pot motiu de les fogueres de Sant Joan d’Alacant, assegurar que data des de molt antiga, en l’any conseguix el 1r Premi. L’octubre de 1975, a Ca- La Banda Juvenil (BANJUB) 1887 la corporació municipal de Beniarrés va llosa d’En Sarrià, va obtindre el 1r Premi. A més, El 23 de juny de 2007, la Banda Juvenil pagar la quantitat de 167,59 pessetes per parti- participa en molts altres certàmens i festivals, en Unió Musical de Beniarrés (BANJUB) va cipar en les festes majors del poble. No obstant els quals es guarda un grat record de l’actuació ser presentada al públic. En els seus inicis, això, es pot a rmar que es va presentar o cial- de la banda. la plantilla era de 28 músics, dirigits per ment a principis de l’any 1912. Fou gràcies a qui Camilo Tomás Jordá. Actes importants de aleshores era metge titular d’esta localitat i tam- L’any 1986, deixa la direcció de la banda José la BANJUB: L’agost de 2007, va organitzar bé director de la banda, Atanasi Orero Bayo. Jordá Gozálbez. El succeïx J. José Garrigues un campionat musical en El Mas de la Casa Pérez qui manté el seu càrrec des de 1986 ns a Blanca d’Alqueria d’Aznar. El 31 de maig Amb una plantilla d’uns 25 músics, s’organitza la novembre de 1989, quan pren la batuta Eduard de 2008, va participar juntament amb la formació musical que treballa sense abandonar Terol i Botella. En el seu temps de direcció, con- “Unió Musical” en el Certamen Provincial de les activitats ns al 1931, quan es dissol. Silen- seguix un nivell musical molt elevat. Així, entre la Diputació d’Alacant, va guanyar un 2n ciada ns al 1939, quan novament es reorganit- altres projectes, es poden citar la gravació d’un Premi. A més de realitzar activitats musicals i festives, la banda juvenil organitza i participa za. Comencen amb l’adquisició de l’instrumental CD en directe a la Llotja de Sant Jordi a Alcoi, en activitats esportives, viatges i diverses mitjançant els donatius de veïns, es va fer càrrec amb la coral polifònica alcoiana i la coral ibense activitats culturals. Actualment, la dirigix de la direcció, Camilo Gozálbez Gozálbez, que l’any 2002. En 2004, participen en el Certamen Miquel Nadal Bonet i està formada per un posteriorment cedix el lloc a Enrique Orts Pastor, Provincial d’Ondara i en 2005 en el d’Orba. Pos- total d’uns 35 músics. impulsor de l’escola d’estudiants que en 1949 té teriorment, en 2006 grava un segon disc, ano- 40 aprenents. Eixe mateix any, Orts deixa la seua menat “Societat Unió Musical de Beniarrés, La plaça per malaltia. Nostra Música”.

Seguidament es fa càrrec de la direcció un músic Seguint amb la línia temporal, l’any 2007 la for- militar, Enrique Castro Gamarra. Sota la seua ba- mació participa en el Certamen Provincial, i va La junta directiva tuta, la banda conseguix diferents premis, entre conseguir el 1r Premi. Fins a l’any 2010, Eduard PRESIDENT: CARLOS JORDÁ MARTÍNEZ; VICECEPRESIDENT: els quals cal citar un 3r i 1r Premi, els anys 1952 i Terol i Botella exercix el seu càrrec com a di- MODESTO SELLÉS BANYULS; TRESORER: RUBÉN JORDÀ 1953, en el Certamen de Pasdobles d’Alcoi. Du- rector. Tot segui cedix la batuta a Miguel Ángel LÓPEZ; SECRETARI: HÉCTOR JORDÀ LÓPEZ; ENCARREGAT rant 1953, s’obté el 2n Premi a i un altre García Boscà, amb qui la banda actua en el DE L’ESCOLA DE MÚSICA: JORDI TOMÀS I CABALLERO; 2n a Beneixama. Certamen Provincial de l’Alguenya l’any 2011 i ENCARREGAT BANJUB: FRANCESC MONCHO FRANCÉS; porta endavant altres projectes. García Boscà és AJUSTADOR: CARLOS JORDÁ MARTÍNEZ; VOCAL: SAÚL MONCHO MONCHO; ARXIVER: FRANCISCO MIGUEL NAVARRO Durant l’any 1954, deixa la direcció de la banda substituït per José Antonio Llinares Igual. FERRER. Enrique Castro Gamarra, i el succeïx José Jordá Sota la batuta del director actual, José A. Llina-

Gozálbez. Este últim va exercir el càrrec ns a - res, han iniciat diferents projectes, participant en DIRECTOR BANDA SIMFÒNICA: JOSÉ ANTONIO LLINARES IGUAL. nals de 1986. La banda, durant este temps, obté el XLII Certamen Provincial d’Alacant en 3a ca- DIRECTOR BANDA JUVENIL: MIQUEL NADAL BONET.

Beniarrés amb la seua banda! - 251 - SOCIETAT MUSICAL Societat Artística Musical de Benifaió

La “Societat Artística Musical de Benifaió” fou fundada el 17 de juny de l’any 1926; data eminent, ja que a partir d’aquell moment i fi ns a l’actualitat, l’organització ha sigut fonamental en la cultura i l’ensenyament musical de la Ribera Alta.

1) “Societat Artística Musical de Benifaió” el 1968.

2) “Societat Artística Musical de Benifaió” en l’actualitat.

Nom de la banda: Director: Didier Ferrando Duet Societat Artística Musical de Benifaió Directora del CEM i Escola de Musica SAM: Municipi: Benifaió (València) M. Amparo Rosa Ausina Telèfon: 961 795 311 Any de fundació: 1926 Correu electrònic: [email protected] Nombre de músics: 82 Web: www.sambenifaio.es Nombre d’alumnes de l’escola: 126 President: Vicenta Campos Molina Nombre de socis: 220

anta Cecília, de novembre, és la protectora d’aquella màgia bla- José Manuel Miñana”), José Manuel Miñana (1997-2001), Azael Tormo va que habita en els misteris de l’aire i que els antics anomena- Muñoz (2002-05), Jose L. Masó (2005-09). En l’actualitat és dirigida pel lSren música. Sota el mant de tan exuberants gales treballaren els mestre Enrique Soler Navarro. joglars i els clergues, els trobadors i els clàssics, els homes i les dones que tingueren des de sempre, l’oïda en l’ànima. Així, la vida a Benifaió fou, és i seguirà sent, com un semblant humà que entén el món, i que sap que darrere de cada tren que passa per l’estació, I no se sap vertaderament si són els anys els que obliden, o és la història hi ha joventut, hi ha província a camp obert i música amb sabor a taron- l’única disciplina que no es coneix i es nega la visió dels records feliços. ges nascudes en la mar. Però la memòria mai serà un fracàs mentre que la imaginació delecte el món amb harmonia, ritme i acústics sons. La realitat, malgrat tot, no po- drà ser tan implacable perquè sempre viurà juntament amb el llegendari art de les muses. Els avantpassats Hi ha la coneixença que exisitiren agrupacions musicals en el segle XIX, A Benifaió, aldea propera a l’origen de l’antic Regne de València, es pel que se sap van estar unides però per poc de temps. Tanmateix, respira tradició i estan presents les barques malgrat que la mar siga in- consta que hi va haver un grup anomenat: Filharmònica de Benifaió visible encara. Els carrers del poble li obrin la porta al sol i les campanes d’Espioca que sembla tenir lligams directes amb la “Societat Artístico anuncien els coloms. Mentrestant, al carrer d’Adelina Domingo, a prop Musical” actual. de la plaça central, s’escolten els assajos dels futurs músics que ara són “La Música Il·lustrada”, una revista dels inicis del segle XX editada a Barcelona, ja feia referència a la banda que poc després es va alumnes del centre d’estudis musicals. transformar en la “Lira de Benifaió d’Espioca, i el 1907 es fundaria “La Primitiva de Benifaió d’Espioca”, el antecedent previ a la fundació de La “Societat Artística Musical de Benifaió” té com a seu un edi ci de l’any 1926. tres nivells on es junten les noves generacions amb les antigues. Però la vertadera seu de l’organització és el compromís amb la cultura, l’art, El Centre d’Estudis Musicals l’ensenyança i la tradició. El centre d’estudis musicals de Benifaió fou creat el 1977 sota la direcció de Bernardo Adam Ferrero, i una dècada després fou autoritzat Al llarg de la seua història ha participat en nombrosos certàmens: Fira de per la Comunitat Valenciana per a l’ensenyament de grau elemental. València, Ciutat de València, Diputació, Xàtiva, Carcaixent, Altea, Gandia En l’any 1998 fou autoritzat per a l’ensenyament de grau profesional. i entre d’altres. Actualment està format per 150 alumnes i està dirigit per Arantxa Oliver Bernabeu. Els reconeixements han sigut molts al llarg dels anys, motiu d’orgull per als habitants de la comarca i per a cadascun dels integrants que han La junta directiva format part de la societat. La formació dels músics ha sigut un dels PRESIDENTA: VICENTA CAMPOS MOLINA; VICEPRESIDENTA: objectius primordials en l’àmbit de la interpretació amb la qual cosa han ARACELI FERNÁNDEZ BONET; SECRETÀRIA GENERAL: conseguit una educació d’alta qualitat. El 1992, es va crear l’orquestra VICTORIA LLÁCER BOSCH; VICESECTRETARI: FERNANDO Adelina Domingo en homenatge a la prestigiosa violinista del segle XIX. ILLANA BERENGUER; VOCALS: MARÍA JULIA ROVIRA VICENTE; AMPARO ROSA AUSINA; MIGUEL ÁNGEL SALVADOR ARTOLA; Per allí han passat directors com: Bernabé Sánchis Puerta (1927-29), JOSÉ ESPUIG CERVERO; ESTEFANÍA GARCIA JORGE; Salvador Albarracín (1929-33), Domingo Escrivá Campos (1934-48), DELEGATS: ARACELI FERNÁNDEZ BONET; MIQUEL VIOQUE Jesús Campos (1948-53), José Mª Cervera Pérez (1953-71), Salvador PLÁ; CARLOS PALOP GILBERT. Chuliá (1969-71, Francisco Rosa (1972-73), Bernardo Adán Ferrero DIRECTOR DE LA BANDA: DIDIER FERRANDO DUET (1974-82) , Ramón Cavero Rioja (1983-90) (1993-97) , Ramón Ramos DIRECTORA DEL CEM I ESCOLA DE MUSICA SAM: (1987), Francisco Marino Cabo (1990-91), Miguel Almarche (1991-93), M. AMPARO ROSA AUSINA

- 262 - L’Ajuntament de Benifaió amb la seua banda! SOCIETAT MUSICAL Unió Musical Santa Cecília

Nom de la banda: Unió Musical Santa Cecília President: Fernando Bonet Llobet Municipi: Cabanes (Castelló) Director: Gabriel Sanchis Pastor Telèfon: Fernando 659 614 999 Any de fundació: 1896 Fax: Nombre de components: 53 Correu electrònic: [email protected] Nombre d’alumnes de l’escola: 48 Web:

1) Fotografi a dels anys La banda de música de Cabanes naix a fi nals 20 en la qual ja es pot veure l’augment del segle XIX tot i que no existix constància en el nombre de documental sobre este fet. Les primeres imatges músics. que es guarden sobre els músics que formen 2) La “Unió Musical Santa Cecília” l’agrupació són de principis del segle XX. La banda de Cabanes ha sobreviscut fi ns a l’actualitat perquè ha sabut acompanyada de tots els veïns i amics. adaptar-se als nous temps i implicar els veïns i les 3) Actuació de la veïnes de Cabanes en el seu projecte cultural i banda de Cabanes social. en el 34é Certamen Autonòmic de Bandes (2012).

L’any 1984, Joaquin Ortells es fa càrrec de l’agrupació, crea l’escola de música, renova l’instrumental i el repertori. La formació reviscola, torna a participar en actes i certàmens locals i comarcals. Havent entrat en la senda del creixement, gràcies a Ortells i també a les institucions locals i l’ajuda dels socis, l’any 1990 l’agrupació entra a formar part de la Fe- deració de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana. El 1998 va participar en el Certamen Provincial de Bandes de la 3a Secció, obtenint el tercer premi.

L’any 2000 ocupa el càrrec de director Gabriel Sanchis qui ha treballat com a professor en diversos conservatoris i ha actuat amb nombroses orquestres. De la mà de Sanchis, la banda de la “Unió Musical San- ta Cecília de Cabanes” participa en 2003 en el Certamen Provincial de ’arxiu de l’església parroquial de Cabanes permet seguir-li la Bandes celebrat al Teatre Principal de Castelló. pista al naixement de la banda “Unió Musical Santa Cecília” de lLCabanes. Este document religiós recull actuacions de la banda En l’actualitat la banda de Cabanes està formada per músics molt joves. durant els anys 1884 i 1896. Eixe fet li augura un llarg i pròsper futur.

La formació musical inicia el segle XX amb una divisió: dues bandes que representen les dues tendències polítiques del moment: una propera als liberals i altra aliada dels conservadors dirigides respectivament per Daniel Ribés i Domingo Llobet. Les cròniques del municipi recorden que Una banda recentment guardonada la rivalitat arribava ns al punt d’haver de fer de mitjancers l’alcalde i el L’abril del 2012, la banda de la “Unió Musical Santa Cecília de Cabanes” rector per evitar con ictes sobre quina agrupació havia de tocar en de- guanya el 1r Premi en la 3a Secció i la Menció d’Honor del Certamen terminats actes religiosos. L’any 1906 es decidix que els conservadors Provincial de Bandes, posició que l’acredita per a participar en el XXXIV toquen en l’interior de l’església, i els liberals, a fora. No obstant això, les Certamen Autonòmic celebrat a Xest en el qual obté el 2n Premi de la 3a Secció. agrupacions no obeïxen i toquen alhora amb l’objectiu d’anular-se l’una a l’altra. Se sap que el president de la banda conservadora va acabar empresonat a causa de l’altercat. Francisco Amela: tota una vida al capdavant de la banda de Cabanes En 1910, tornava a poc a poc al seu curs normal, prenent la direcció de En 1910, es reunifi caren les agrupacions musicals existents a principis la banda Francisco Amela qui ocupa el càrrec ns a l’any 1975. del segle XX, pren la direcció de la banda Francisco Amela qui ocupa el càrrec fi ns a l’any 1975. L’any 1947 arriba un dels primers èxits de l’agrupació: participa en el IV Certamen de Bandes de Música, organitzat per Educació i Descans i obté el 1r Premi en la 2a Secció. La banda participa, a més, en festivals locals, comarcals, actes religiosos i lúdics. La junta directiva PRESIDENT: FERNANDO BONET; VICEPRESIDENT: FRAN TEJEDOR; SECRETÀRIA: ARANTZA BELLÉS; TRESORER: VÍCTOR A Amela el succeïx Javier Cano i més tard ocupa el càrrec de director BOJADOS; VOCALS: MARIA CARCELLER, MARTA GARCÍA, Artemio Fabregat ns a l’any 1984. La dècada dels 80 és una època ERICA RUBIO, MARC GUIMERÀ, CLAUDIA GAUCHIA, NORA fosca per a la banda de Cabanes: una greu crisi acaba amb el treball de TEJEDOR, ALBERTO BOIRA. formació fet des de nals del segle XIX i el nombre de components de la formació es reduïx a dotze. DIRECTOR: GABRIEL SANCHIS PASTOR.

Cabanes amb la seua banda! - 303 - SOCIETAT MUSICAL Sociedad Artístico Musical “El Valle” de Càrcer

Nom de la banda: Web: Sociedad Artístico Musical “El Valle”de Càrcer President: Vicente Miguel Juan Dasí Municipi: Càrcer (València) Director: Juan Carlos Bomboí Telèfon: 646 191 299 Any de fundació: 1892 Fax: Nombre de components: 100 Correu electrònic: samelvallesecretaria@ Nombre d’alumnes a l’escola: 72 hotmail.com

La “Sociedad Artístico Musical El Valle de Càrcer” amb 120 és una de les bandes més antigues de la Ribera Alta. Ha sabut superar els entrebancs polítics, econòmics i socials de la història d’Espanya per erigir-se com la potència cultural 1) Fotografi a antiga de l’entitat musical. més important de Càrcer. 2) La “Sociedad Artístico Musical El Valle de Càrcer” a la seu de l’entitat.

a “Sociedad Artístico Musical El Valle de mens. Entre les localitats visitades es troben tornat a dur la il·lusió a una banda que té una Càrcer” es va fundar l’any 1892 arran la Manuel, Antella, , Alberic, Al- llarga vida. Tanmateix, els músics que la for- lLiniciativa d’un grup de persones del po- zira, , , Sumacàrcer... men actualment són, en la seua majoria, per- ble. Els veïns van aprendre a tocar instruments sones molt joves. de manera autodidacta; tenien el costum de En l’últim terç del nou-cents la “Sociedad Artís- practicar a la plaça del poble on més endavant tico Musical El Valle de Càrcer” no només havia feien concerts a l’estiu. Així va nàixer, a poc conseguit crear una agrupació musical de qua- La Banda Juvenil a poc, la tradició musical a Càrcer, un poble litat sinó que a més havia format a músics de El darrer any ha augmentat el nombre d’aproximadament 2.000 habitants situat a la renom en el panorama cultural musical nacio- d’alumnes inscrits a l’escola. Possiblement comarca de la Ribera Alta. nal i internacional, com ara Josep Mut i Enrique s’ha produït gràcies a la tasca del director Hernandis. El primer que ha sigut director de la de la jovenívol, Joaquín Ramón Cardona. El 2012 van realitzar multitud d’activitats, a més, El primer director de la banda fou Mariano Ar- Banda Municipal de Barcelona va compondre el mestre Cardona va organitzar a l’església quiola, un apassionat de la bona música, que la seua primera cançó a l’edat de dotze anys, un concert, que va tindre un èxit rotund; tant va fer una extraordinària feina construint els ci- des d’aleshores, ha rebut nombrosos premis és així que dues confraries els van contractar ments musicals d’esta banda centenària. Tam- per les seues composicions. en lloc de a la banda principal. A Càrcer els bé han tingut l’honor d’estar sota la batuta d’un músics més joves també se senten, ara, músic del poble que duu la societat “El Valle” Des de l’any 2012 Enrique Hernandis és pro- protagonistes. ben dins del cor, Antonio Rodríguez Castellano, fessor de Berkle College of Music, la institució destacat compositor que, de fet, va dedicar educativa més prestigiosa d’Estats Units i una La societat “Cárcer en estas” a la seua localitat. Des de de les més importants del món. Ha guanyat al La societat està formada pels músics, familiars l’1 d’agost de l’any 1997 el pasdoble de Rodrí- voltant de 20 premis de composició, però l’èxit i 250 socis a qui la banda de Càrcer, en guez és l’himne del poble. conreat no l’ha fet oblidar les seues arrels. De agraïment per la seua col·laboració, els ret tots fet, l’any 2011 es va fer càrrec temporalment els anys un homenatge en forma de concert. Durant aquella època els directors consoli- de la direcció de la banda de Càrcer. En les festes de Santa Cecília gaudixen d’un daven el projecte amb concerts, cercaviles i, vi d’honor. I, encara més, sempre estan a poc a poc, augmentaven la di cultat de les Estos músics i molts d’altres es van formar convidats a acompanyar la banda en tots obres amb la intenció que la banda més enda- sota la batuta dels directors que feien a la ve- els actes, fi ns i tot, els que han realitzat fora vant estiguera preparada per competir en un gada de professors. L’any 1999 el mestre José de la Comunitat Valenciana, com ara a Sant certamen. Sota la batuta de Francisco Olmos Nicolás Esteve, un músic de , va fer Sebastià. va arribar aquell moment tan desitjat, l’any un gran impuls amb la creació de la banda ju- 1944 guanyaren el 1r Premi de la 2a Secció venil i l’escola de música de Càrcer. Però a més del Certamen de València. Els músics militants d’això, l’any 2007 la formació va guanyar el 2n d’aquella època encara recorden que els nervis Premi de la 2a Secció del Certamen Provincial La junta directiva continguts es transformaven en papallones a la de Bandes de Música de València i l’any 2011 PRESIDENT: VICENTE MIGUEL JUAN DASÍ; VICEPRESIDENT: panxa damunt de l’escenari. conseguiren també un 2n Premi en el Certa- JOAQUÍN RAMÓN CARDONA CARBONELL; SECRETARI: men Musica Festera d’Elda. PERE CARRASCAL MONAR; TRESORERA: AMPARO MAÑEZ Aquell guardó no va ser l’únic, ben al contra- OLIVARES; VICESECRETARIA: CELIA SANCHIS TOMÁS; ri. Després del mestre Olmos han tingut altres En l’actualitat la banda està dirigida per Juan VOCALES: ANTONIO JOSÉ TORMO MONAR, ALFREDO SANCHO FLORES DE QUIÑONES, JUAN MANUEL MICÓ directors amb els quals han guanyat 1rs i 2ns Carlos Sempere. Uns mesos després de la CONCA, INMACULADA BONETE LIÑANA, SANDRA MICO Premis en la 2a i 3a Secció del Certamen de seua arribada, es presentaven al Certamen de HERNÁNDEZ, PAQUI PASCUAL FOLQUES, CARLOS MONAR València. I, encara més, des de l’any 1977 ns Bandes de Música Ciutat de Múrcia en el qual OSCA, JOSÉ DOLZ CUBEDO, MIGUEL CHORQUES PALOP. a l’actualitat no han deixat de participar en conseguien un 2n Premi. L’actual director i la festivals, que han servit d’avantsala als certà- nova junta presidida per Alfonsi Fernández han DIRECTOR DE LA BANDA: JUAN CARLOS SEMPERE BOMBOÍ.

L’Ajuntament de Càrcer amb la seua banda! - 317 - SOCIETAT MUSICAL Associació Unió Musical Grau de Castelló

Nom de la banda: Web: Associació Unió Musical Grau de Castelló President: Xavi Olivares Martínez Municipi: Castelló de la Plana (Grau) Director: José Gargorí Vicent Telèfon: 627 171 231 Any de fundació: 1994 Fax: Nombre de components: 35 Correu electrònic: [email protected] Nombre d’alumnes de l’escola d’educands: 75

La “Unió Musical Grau de Castelló” naix l’any 1994 amb l’objectiu de fomentar la promoció i difusió de la cultura i la tradició musical fent especial èmfasi en la formació. Per als socis d’esta agrupació, la docència és el camí adequat per posar en marxa els objectius divulgatius.

1) Músics de la banda de la “Unió Musical del Grau de Castelló”.

2) Actuació dels músics de la “Unió Musical del Grau de Castelló”. 2011.

3) Alumnes de l’escola de la “Unió Musical del Grau de Castelló”. 2011.

a “Unió Musical Grau de Castelló” és una agrupació amb vora una Organitza eixides i des lades per als educands en carnavals, festes de vintena d’anys d’història. Es tracta d’una de les formacions de Sant Pere a més de les audicions de nal de curs de l’escola d’educands lLmés recent creació de la província. Naix amb l’objectiu d’apropar el mes de juny. la tradició musical als veïns i veïnes del Grau de Castelló. Actualment, la banda està formada per 35 músics, 30 dels quals estan El juliol de l’any 1994 un grup d’amants de la música posen en marxa federats. l’agrupació i fan les tasques i l’esforç necessari per a divulgar el seu projecte i fer-ne partícips a tots els habitants del Grau. L’agrupació en- tra a formar part del registre d’associacions musicals de la Conselleria d’Administració Pública l’any 1995. El paper fonamental de José Gargori en la direcció de la banda Des dels seus inicis, José Gargorí Vicent assumix la direcció de la ban- Des de l’inici de l’agrupació, José Gargori, se n’ha fet càrrec de la da. Els primers assajos de la formació es duen a terme al Centre Muni- direcció de l’escola d’educands així com la direcció efectiva de la banda en les diverses audicions i concerts que s’han dut a terme. cipal de Cultura, ubicat en l’antiga escola del Grau. Després, la banda s’instal·la en un espai creat àdhuc per a les associacions del Grau. La “Unió Musical Grau de Castelló” col·labora amb altres entitats locals La banda fa la seua primera actuació durant les festes de Sant Pere de Per fomentar la docència musical, l’agrupació del Grau ha col·laborat l’any 1995. amb l’institut i els centres educatius de la localitat en diversos projectes. A més, ha participat en actes solidaris amb la ONG Aula debat dones A partir d’eixe any, l’agrupació participa en nombrosos actes locals i del “graó” amb un concert solidari amb el qual recullen aliments per a organitza dos concerts anuals, un d’ells en primavera i altre en Nadal, les famílies més desfavorides. per a mostrar els progressos conseguits. A més, la banda participa en les festes locals així com en la Magdalena de Castelló i en alguns actes religiosos i processons com la tradicional Setmana Santa del Grau.

Paral·lelament a la seua participació en certàmens i intercanvis, la “Unió Musical Grau de Castelló” col·labora amb altres entitats locals La junta directiva PRESIDENTE: XAVI OLIVARES; VICEPRESIDENTA: MARI CARMEN per a continuar divulgant l’estima per la música, objectiu fundacional de JUAN; SECRETARIA: ANA PALENZUELA; TESORERO: JESÚS l’agrupació. Per això, treballa juntament amb l’Institut Miquel Peris del RULL; VOCALES: TONICA MIRALLES, RAQUEL ROQUE, Grau, així com amb les escoles en tots els programes i activitats realit- CARLOS VALLS. zades en relació a la música. A més, l’agrupació col·labora amb causes solidàries promogudes per altres entitats i ONG’s del Grau. DIRECTOR DE LA BANDA: JOSÉ GARGORI VICENT.

- 330 - Castelló de la Plana amb la seua banda! SOCIETAT MUSICAL Unió Musical de

Nombre de la banda: Unió Musical de Catadau Año de fundación: Por determinar. Hacia 1850 Municipio: Catadau (València) Nº de componentes de la Banda: 70 Correo-e: [email protected] Nº de alumnos en la escuela: 57 Presidente: Juan Bisbal Balaguer Nº de socios: 344 Director: Pasqual Peris

Con más de 150 años de antigüedad, la “Unión Musical de Catadau” ha pasado por distintas etapas, que le han llevado a forjar una identidad y una historia que conforman lo que son en la actualidad: una banda que se debe a su pueblo y que se erige como la asociación más importante del municipio. 1) Concierto en Catadau el año 1926 a cargo del trío Gimeno

2) La Unión Musical de Catadau acompañando a la Reina de Fiestas.

a Sociedad Protectora “Unión Musical componentes, por lo que superaron el bache, música, pero con la a ción que muestra esta de Catadau”, como se llamaba la banda con Emilio Peris Forés como director. localidad por la música y la pasión con la que lLdesde sus inicios, antes de que cambia- la viven, el futuro de la “Unión Musical de Cata- ran el nombre por orden de los estatutos de las Vicente Gil fue el siguiente en coger la batuta dau” está asegurado. asociaciones de 2002, nació a mediados del de la formación, pero estalló la Guerra Civil y el siglo XIX, sin una fecha concreta de su crea- caos se apoderó de todo. Al nalizar el con ic- ción, debido a la falta de registros de la época. to hubo un renacimiento de la banda, se creó La Banda Juvenil y la Escuela de Música Se baraja este período por los testimonios re- la semilla que germinaría en una formación re- La banda juvenil de Catadau nace hace cogidos de músicos veteranos que citaban los juvenecida y bien formada: La mayoría de los unos 15 años, dirigida por Pasqual Peris inicios de la formación hacia 1850. músicos de Catadau fueron llamados al fren- Xirivella, reúne a los alumnos más jóvenes te, pero hicieron su servicio en las bandas de de la agrupación, quienes todavía están A principios del siglo XX la banda ya estaba música militares, por lo que volvieron muy bien formándose en la escuela. Aunque el centro creada y contaba con el respaldo, además, formados. Con Vicente Gil al frente consiguie- docente forma parte de la historia de la banda de la sociedad musical, con unos 200 socios ron un nivel similar al de antes de la guerra. desde sus inicios, no estuvo reconocida hasta aproximadamente. La primera actividad regis- hace 10 años, cuando se diversifi có y ahora trada de la Sociedad Protectora corresponde a La banda ya se había convertido en todo un acoge a alumnos desde el jardín musical la sesión celebrada el 25 de julio de 1926, en referente para los vecinos de Catadau, quie- (4 años) hasta el último curso de grado elemental (incluyendo dos cursos de grado la que se recoge la visita del general Primo de nes compartían la pasión por la música, más medio). Además imparte lección de todos los Rivera a y que contó con los músicos de todavía cuando Fernando Gimeno, un ilustre instrumentos que forman la banda. Catadau amenizando la visita. violinista de Catadau animó a todos a que par- ticiparan de ella. Tomó las riendas José Cam- Músicos ilustres La banda de Catadau es un factor vivo en el pos, con quien la banda dio el salto de nitivo Uno de los músicos más ilustres que ha pueblo, parte importante de las estas, con los en su calidad. Con 40 músicos consiguieron el dado Catadau es Rafael Martínez Llorens, diversos conciertos que celebran a lo largo del 1r Premio de la 3ra Sección del Certamen de ya retirado, cuenta con un ilustre currículum, año como el de Navidad, el concierto dedicado Bandas de Música de Valencia celebrado en en el que destacan la dirección durante 9 a los socios o los conciertos de verano, tra- julio de 1945 en la Plaza de Toros. En el 1946 años de la banda y Escuela Municipal de dición que se remonta a los años 20 del siglo quisieron ir un paso más allá y se presentaron Música de Inca, en Mallorca; Director por pasado, cuando eran grandes eventos sociales a la 1ra Sección del Certamen, en la que que- concurso-oposición de la Banda Municipal para los vecinos, que se reunían en la calle al- daron 3ros en esta ocasión. de Vitoria y director de la Banda Provincial de rededor del entaulat. Zaragoza por concurso-oposición durante Si bien estas fueron las más exitosas de las 11 años. Además ha dirigido más de 3.500 En 1927 tomó las riendas de la banda José participaciones de la banda, a lo largo de los conciertos en distintas bandas y orquestas, es Benet, un músico militar, disciplinado, que años ha continuado asistiendo a concursos y miembro de la SGAE y tiene registradas veinte composiciones musicales. llevó a la banda a un punto álgido, tanto que certámenes con notable éxito. En los últimos se plantearon la participación en el certamen años ha participado en 3 ocasiones en el Cer- de julio de Valencia. Supuso un punto de in- tamen celebrado en la Plaza de Toros de Valen- La junta directiva  exión, aunque después del Certamen sufrie- cia: 2002, 2006 y 2009. PRESIDENTE: JUAN BISBAL I BALAGUER; VICEPRESIDENTE: NO ron una crisis: muchos miembros abandonaron SE HA ELEGIDO AÚN; SECRETARIA: SANDRA LEÓN DENITTIS; la formación y el director Benet fue sustituido; La “Unión Musical de Catadau” cuenta en la TESORERO: JOSÉ BOLUDA ROCHER; VOCALES: RAFAEL la banda experimentó una transformación que actualidad con 70 músicos, muchos de ellos LAGUNA, JOSEFINA GARCÍA,ALFREDO CLIMENT, Mª CARMEN BARBERÀ, VERA CABALLERO, JOSE VTE. ROSILLO, MIQUEL terminó siendo positiva. En los años 30 conta- amateurs pero también algunos profesionales BARBERÀ. ban con más de 200 socios y una buena salud que han decidido continuar su formación más económica así como mucha disciplina entre los allá de la enseñanza recibida en la escuela de DIRECTOR: PASQUAL PERIS XIRIVELLA.

- 334 - Catadau ¡con su banda! SOCIETAT MUSICAL Societat Musical Cinctorrana

Nom de la banda: Societat Musical Cinctorrana President: Joaquim Deusdad Municipi: Cinctorres (Castelló) Any fundació: 2002 Telèfon: 964 181 001 Nombre de components: 25 Correu electrònic: [email protected] Nombre d’alumnes de l’escola de música: 15 Director: Carmelo Giménez Nombre de socis: 200

Nascuda l’any 2002, la “Societat Musical Cinctorrana” és una de les bandes més joves de la Comunitat Valenciana. La seua història és la d’un poble que volia tindre banda de música. 1) Detall d’acomiadament que entregà la banda al Segons apunta un dels seus creadors, José exdirector, David Gas, en record de l’actuació Gisbert, “un poble sense banda és com un poble al Palau de Congressos sense riu, no diguem mort, però sí menys viu. I un de Peníscola, 2010 riu és difícil tindre-lo si la natura no te l’ha donat, 2) Fotografi a record de la que era antigament la però una banda es pot tindre amb molt d’esforç, banda de música del il·lusió i confi ança”. Així nasqué la “Societat Musical poble Cinctorrana”.

ada diumenge de festes majors el poble de Cinctorres desperta- Més recentment la societat cinctorrana ha actuat a Castelló, al templet va al so d’una banda, que la Comissió de Festes o l’Ajuntament del Passeig Ribalta, a l’ofrena de  ors de la Verge del Lledó i a la des la- lCcontractava pel dia de la patrona. La banda de Xert, de Morella, da de gaiates. Una nova ta per a l’agrupació: la participació en els ac- de Vilafranca o de Tírig, visitaven la localitat per amenitzar la festa. Des- tes de la capital de la província. Durant el mes de maig del 2010 actuen prés de missa, el retaule i, per la vesprada, la processó. La presència també a l’Auditori i Palau de Congressos de Peníscola, on repetixen un de la banda forma part del dia de la patrona i als cinctorrans els agrada any després. perquè és un poble amb vocació musical. Deien els majors que ells van conéixer banda al poble, que els seus pares o avis tocaven algun instru- La “Societat Musical Cinctorrana” viatja al principi de 2013 a París per ment. Però d’allò no queda més que la dita i una fotogra a que veri ca participar en la des lada d’Eurodisney. les declaracions dels més majors. Actualment, quan els veïns de Cinctorres senten el pasdoble pel carrer Semblava que Cinctorres estava destinat a no tindre banda, però un bon se senten orgullosos. És la seua banda, menuda quant a músics, perquè dia a algú se li va ocórrer intentar lluitar per allò que podia ser possible. menut és el poble. Però gran, molt gran per als integrants i tot el poble, I tot just en acabar les festes d’agost de l’any 2002, un grapat de joves en general. Un poble sense banda que ha vist com, a partir de la iniciati- va acudir a la convocatòria de l’Ajuntament on se’ls proposà formar part va ciutadana, s’ha creat l’agrupació. Els veïns i les veïnes de Cinctorres d’un nou projecte. El poble en general va creure en la iniciativa; primer senten ara que el poble és una mica més gran. pas per començar el camí. La il·lusió es va materialitzar en la primera trobada, de la qual van eixir tots sabent quin instrument tocarien. Podia semblar el conte de la lletera, però de vegades, també els contes es fan La “Societat Musical Cinctorrana” rep la Medalla de la Vila realitat. L’Ajuntament de Cinctorres atorga la Medalla de la Vila a la “Societat Musical Cinctorrana” l’agost de 2012 en reconeixement als seus Un mes després hi havia una escola municipal de música formada mèrits. La més alta distinció a l’esforç i la dedicació de tot l’equip i registrada per la Generalitat. S’havien buscat professors i s’havien format per l’Ajuntament, la junta directiva i els directors. També és un comprat instruments. Hi havia també més de 30 alumnes disposats a reconeixement als pares i a les mares dels joves músics i, sobretot, als aprendre què eren això dels compassos i bemolls, disposats a deixar-se intèrprets. En defi nitiva, a tot un poble que des de l’any 2002 ha fet l’ànima bufant o repicant. costat a la seua banda.

El camí va ser pas a pas. Abans d’un any de vida, i amb escassíssims La cara més divertida de la banda recursos materials, en les festes patronals del 2003 ja es va interpretar la Amb l’objectiu de passar-s’ho d’allò més bé fent el que més els agrada, primera peça, Triunfal, a l’església de la localitat. I l’any 2004 la “Societat alguns joves integrants de la banda formen l’any 2004 la xaranga “El Musical Cinctorrana” participava en la seua primera trobada de bandes Carro pel Pedregal”. Una formació desvinculada econòmicament de la “Societat Musical Cinctorrana”, però molt propera, pel que fa als comarcals a Atzaneta. integrants. Diversos pobles de la comarca, com La Mata i La Cuba ballen cada any al seu so. Amb el temps, s’incrementen les actuacions dins i fora del poble. Cer- caviles, processons, res, pregons de festes, intercanvis diversos i més trobades. El barri de la Punta a València, Benassal, Vilafranca, Morella, La junta directiva Tírig, Benicàssim, Benidoleig, Catí, La Llosa, Cervera, La Mata, Portell, PRESIDENT: JOAQUIM DEUSDAD, VICEPRESIDENT: PEDRO FIGOLS; TRESORER: JUAN LIBERTO CARCELLER; VOCALS: La Todolella, , Ares, El Forcall són alguns dels pobles on ha tocat MARISA MESTRE, EVA TRONCHO. la “Societat Musical Cinctorrana”, ja amb uniforme i amb bandera. Una bandera que ha anat vestint-se de corbates durant els darrers deu anys. DIRECTOR: CARMELO GIMÉNEZ.

- 348 - Cinctorres amb la seua banda! SOCIETAT MUSICAL Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar

Nom de la banda: President: Francisco Gimeno Asensi Unió Musical Santa Cecília Director: Juan Carlos Civera Domínguez Municipi: Guadassuar (València) Any de fundació: 1852 / 1939 Telèfon: 962 570 719 Nombre de components: 150 Correu electrònic: [email protected] Nombre d’alumnes de l’escola: 200

1) 1943. La “Unió Musical Santa Cecília” dirigida per Virgilio Beltrán Cleries. La “Unió Musical Santa Cecília” de Guadassuar 2) El juliol de 2008. La banda de música de Guadassuar en el Certamen Internacional de Bandes Ciutat de València, dirigida per Juan Carlos Civera. amb la junta directiva, directors i professorat al capdavant, centra els seus esforços en la motivació dels músics per poder dur endavant els seus grans projectes i oferir al públic la major qualitat musical per tal de conseguir nombrosos èxits allà per on actua.

xistix una antiga tradició musical a Guadassuar. Ja des del segle lEXVI es documenten diverses agrupacions musicals a la localitat. Seguint amb esta tradició musical, durant el segle XIX es creen diver- ses bandes. En 1852 es funda la Compañía Filarmónica de Instrumentos Militares de Guadassuar. Dissolta l’anterior, l’any 1881 es forma la So- ciedad Ateneo Musical de Guadassuar i en 1886 el mestre de l’escola Des de setembre de l’any 2006, està dirigida per Juan Carlos Civera, pública Llorenç Ruiz constituïx amb els seus deixebles la Sociedad Fi- amb qui el juliol de 2008 va obtindre el 1r Premi de la 1a Secció del Cer- larmónica Santa Cecilia de Guadassuar, anomenada la Música Nova. tamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València. El juliol de Ambdues rivalitzen i acudixen a alguns certàmens. A principis de l’actual 2009, va conseguir també el 1r Premi en el Certamen Vila d’. Més segle només queda la banda de l’Ateneo que durant la dècada dels anys recentment, en els anys 2010 i 2012, va ser guardonada amb el 2n Premi 20 coexistirà de nou amb una altra banda la Filarmónica Victoria que va a la Secció Especial del Certamen Internacional de València. sobreviure a la dècada següent.

El 1939, en la postguerra, els músics s’unixen en una sola agrupació, la banda municipal, que l’any 1944 adopta el nom d’ “Unió Musical Santa L’Escola de Música Cecília de Guadassuar”. Esta agrupació és l’única que ha perdurat sense L’any 1980 es va crear l’escola de música. En l’actualitat s’impartixen interrupcions ns a l’actualitat. totes les especialitats instrumentals a més de 200 alumnes que es matriculen cada curs. Hi ha 30 professors i professores amb una alta Durant les dècades dels anys 40 i 50, sota la direcció de Virgilio Beltrán qualifi cació. Des de l’any 2006 tenen una coral infantil.il. Cleries, la banda tenia un excel·lent nivell artístic amb el qual va conse- guir nombrosos premis en certàmens i concursos. L’Orquestra Jove Gràcies a la incorporació d’instruments de corda a l’escola, des de Durant els anys 60 va entrar en decadència ns a l’any 1976 en què es 1988 hi ha una orquestra que ha estat dirigida per Joan B. Boïls Ibiza i, transformà en societat musical. En este moment tenia 48 músics. Virgilio actualment, per Josep Ribes Villalba. Beltrán, qui va dirigir la banda entre 1939 i 1977, es va jubilar. Per este motiu, durant un breu període de temps Josep Rosell Pons es va fer La Banda Juvenil càrrec de la direcció. Tot seguit, fou substituït per Miquel Llopis Bernat L’octubre de 1994 la banda jove va començar a funcionar de manera l’any 1978. continuada dirigida per Samuel Pérez i Josep Ribes. Va ser creada perquè els músics més joves es familiaritzaren amb la interpretació en A partir de l’any 1981, en què la banda ja tenia 75 músics, es va fer una agrupació musical i que alhora els joves músics trobaren també un càrrec de la direcció Joaquim Vidal Pedrós, qui va dur a esta entitat mu- espai d’experimentació i contacte amb el món de la direcció. Sempre sical al màxim nivell de la seua història. En el Certamen Internacional de ha estat dirigida per músics novells de la societat. En l’actualitat, està al Bandes de Música de València de l’any 1983 obtingué el 1r Premi de la seu càrrec Francesc Gimeno Torres. 1a Secció i la màxima puntuació de totes les seccions. En els següents anys va conseguir en el mateix certamen un 2n Premi de la Secció Es- pecial B (1985), 1r Premi i Menció d’Honor en la mateixa secció (1987, La junta directiva 1990) i un 2n premi en el seu debut en la Secció d’Honor (1994). PRESIDENT: FRANCISCO GIMENO ASENSI; VICEPRESIDENT: SALVADOR COLOMER TORRES; TRESORER: VICENTE FUERTES BARBERA; VICETRESORER: JULIO ROIG Entre 1995 i 2006, la direcció va estar a càrrec de Francisco Zacarés, BONAFE; SECRETARI: FRANCISCO MADRAMANY PÉREZ; VOCALS: FERNANDO amb qui va continuar la llista d’èxits amb dos 2ns Premis conseguits en BOILS RODRÍGUEZ; MIGUEL MARTÍNEZ NAVARRO; JUAN B. BOÏLS IBIZA; el Certamen d’Altea en els anys 1996 i 1999, el 1r Premi del Certamen LEOPOLDO VIDAL GARCÍA; JOSEP RIBES VILLALBA; ANTONIO LACAL GONZÁLVEZ; RICARDO DOLZ ESCRIBANO. Nacional de Múrcia l’any 2002 i el 1r Premi del Certamen Nacional de

Campo de Criptana en 2004. El juliol del 2005 va obtindre un 1r Premi en DIRECTOR BANDA SIMFÒNICA: JUAN CARLOS CIVERA DOMÍNGUEZ. el Certamen WMF de Kerkrade. També va ser este un període de difusió DIRECTOR BANDA JUVENIL: FRANCESC GIMENO TORRES. internacional amb concerts a Avinyó (França) i Corciano (Itàlia). DIRECTOR ORQUESTRA DE CAMBRA: JOSEP RIBES VILLALBA.

L’Ajuntament de Guadassuar amb la seua banda! - 407 - SOCIETAT MUSICAL Unió Protectora Musical de Llombai

Nom de la banda: Web: http://bandallombai.blogspot.com.es/ Unió Protectora Musical de Llombai President: Jesús Soriano Raga Municipi: Llombai (Valencia) Director: Miguel Roig i Ortega Telèfon: 962 990 358 / 671 424 061 Any de fundació: 1875 Fax: Nombre de components: 70 Correu electrònic: [email protected] Nombre d’alumnes de l’escola: 80

Des del Cercle Agrícola Musical fi ns a la “Societat Unió Protectora Musical de Llombai” ha passat més d’un segle de música i tradició. Durant este temps, la banda de música ha desenvolupat una gran tasca social i cultural a la localitat de Llombai. 1) La “Societat Unió Protectora Musical de Llombai” forma part del poble des del segle XIX.

2) Assaig de la banda a l’estiu, any 2012.

o es coneix amb exactitud el naixe- valencianes i fora d’estes, a diferents certàmens també una escola d’adults i una escola de do- ment de la primera banda de música a a Múrcia i a Madrid. lçaina i tabalet, i la banda juvenil, més coneguda lNLlombai, encara que a l’arxiu parroquial com “la bandeta”. A més a més, l’agrupació té de la Santa Creu existixen documents de 1875 L’actual director de la banda arribà l’any 2003. un grup musical, “Marova”, integrat per músics que fan referència a una agrupació musical. Amb Miguel Roig Ortega, músic de la banda i professionals o semiprofessionals. veí de Llombai, la banda ha conseguit nombro- L’any 1914 es va constituir legalment la societat sos èxits durant l’última dècada: 1r Premi en amb el nom de Cercle Agrícola Musical i, poc el Certamen de Música Festera d’Altea la Vella després, durant els anys 20 conseguix els pri- (2005); 1r Premi, 3a Secció, i Premi a la Millor L’Escola de Música “José Cardona mers guardons en el Certamen de València. Banda de la Comunitat Valenciana, en el Certa- Lahoz” men Internacional de Bandes de Música Ciutat La “Societat Unió Protectora Musical de Així, amb un paper destacat al món de la mú- de València (2006); 1r Premi, en el Certamen de Llombai” és una agrupació cultural que sica de bandes, els veïns de Llombai gaudixen Bandes Vila d’Alginet (2008); 1r Premi en el III inclou la banda i l’escola, i funciona com a de la banda ns als anys de la Guerra Civil. En Certamen de Bandes de Cine Ciutat de Cullera eix vertebrador de diverses generacions al voltant de la música. L’Escola de Música 1946, l’entitat musical es torna a constituir, ara (2012). José Cardona Lahoz, porta en funcionament sota el nom de Societat Unió Protectora Musical des dels inicis de la societat, encara que no La Llombayense. Al llarg de més d’un segle molts directors han constava de nom i no estava reglada. Com passat pel faristol, però cal destacar la tasca a ensenyança reglada oferix estudis de grau En la dècada dels 70, amb la incorporació de de Rafael Sanz Espert, veí de Llombai i director elemental des de fa aproximadament 20 anys. Luis San Jaime Meseguer com a director i la titular de la Banda Simfònica Municipal de Ma- Actualment consta d’uns 80 alumnes, amb 13 tasca realitzada per José Cardona Lahoz en drid, que des de l’any 1987 ostenta el càrrec de professors de diverses especialitats. l’escola d’educands, la banda viu un moment Director Honorí c de la “Unió Protectora Musi- de renovació. Açò suposa, de nou, el renaixe- cal de Llombai”, o de Francisco Fort Fenollosa, “La bandeta” ment de la societat i torna l’època dels triomfs. que també va passar per la subdirecció de la Amb uns 35 integrants, la banda juvenil de En 1971, 1972 i 1973 la formació conseguix el Banda Municipal de València. Llombai permet la iniciació dels alumnes al 3r Premi, de la 2a Secció, en el Certamen In- món bandístic. Constituïx el nexe d’unió entre ternacional de València. Este últim any, també Esta societat ha exportat la seua música de la l’escola i la banda. Quan els membres de guanya el 1r Premi en el Certamen de Cullera. mà de grans artistes. És el cas de Francisco l’escola assolixen un determinat nivell musical de Borja SanRamón, clarinetista i director, que accedixen a “la bandeta” i a partir d’este L’any 1977, amb Salvador Tomás, la banda con- dirigix el conservatori del Ferrol; Ángel Tomás moment faran el pas fi nal cap a la banda. A més, fi ns als 18 anys alguns dels seus músics seguix el 3r Premi en el Certamen de Pasdobles Castelló, trombonista de la Banda Municipal formen part d’ambdues agrupacions. “La de Cullera. Després, en 1980, amb Vicente Cla- de València; Jorge Pons Serrano, compositor, bandeta”, com es denomina familiarment, ramunt al capdavant obté el 1r Premi i la Meda- percussionista i mestre que pertany a la Ban- realitza concerts i audicions. lla d’Or, en el Certamen Provincial de Bandes. da Municipal d’Alacant; Gerardo Cardona Lliso, El mateix any, sota la direcció de Josep Torrent, percussionista, director compositor i exmembre guanya el 2n Premi en el Certamen de Bandes de la Banda Municipal de València; Raúl García La junta directiva de la Comunitat Valenciana. Donat, músic llombaí destinat a Mallorca; o, Ra- PRESIDENT: JESÚS SORIANO. VICEPRESIDENT: VICENT LLORET fael Martínez, veí de Llombai, que ha dirigit la SECRETARI: ANNA LAHOZ. VOCALS: NÚRIA PONS, TRINI El 1985, amb Juan Luis Grau Martin a la batu- Banda Provincial de Saragossa. LLLISO, DOLORES , MARIA JOSÉ MANCHANO, ta conseguix el 1r Premi i la Medalla d’Or en el NOELIA BALLESTER, FABIÁN PERIS, RUBÉN DEL VALLE, II Certamen de Bandes de Música del Medite- Actualment la banda es denomina “Societat HÉCTOR PONS, AMPARO LAHOZ , MARTA LAHOZ, PACO PARRONDO I SALVA CLIMENT. rrani, celebrat en La Marcelina (València). En la Unió Protectora Musical de Llombai” i al seu vol- dècada dels 90, sota la direcció de Miguel Peris tant inclou nombroses formacions educatives DIRECTOR BANDA SIMFÒNICA: MIGUEL ROIG I ORTEGA. Martínez i José Luis Masó Baldoví, la banda tor- i musicals que enriquixen la vida d’este poble: DIRECTOR BANDA JUVENIL: MIGUEL ROIG I ORTEGA. na a conseguir un bon recull de premis a terres l’escola d’educands de la societat, que inclou DIRECTOR ESCOLA: PACO ORTS.

Llombai amb la seua banda! - 427 - SOCIETAT MUSICAL Agrupació Musical de Manuel

Nom de la banda: Agrupació Musical de Manuel President: César Carbonell Pedrós Municipi: Manuel (Valencia) Director: Xavier Ferrer Garrigues Telèfon: 661 773 547 Any de fundació: 1880 Fax: 661 773 548 Nombre de components: 75 Correu electrònic: [email protected] Nombre d‘alumnes de l’escola: 61 Web: www.agrupmusicalmanuel.es

1) L’”Agrupació Musical de Amb una població d’aproximadament 2.500 Manuel” participa en les cercaviles i processons habitants, Manuel disposa d’una agrupació que es realitzen en el seu musical formada per més de 70 membres, dirigida municipi. per Xavier Ferrer, així com una escola de música 2) L’”Agrupació Musical de reconeguda per la Generalitat Valenciana on es Manuel” l’any 1935. formen uns 60 joves gràcies a un cos docent de 15 professors titulats.

l nal del segle XIX arribava a Ma- vant d’esta agrupació musical, el consistori va Actualment, Xavier Ferrer Garrigues, veí d’esta nuel un nou rector per fer-se càrrec decidir atorgar-li el títol de ll adoptiu de la Vila localitat, ostenta el càrrec de director, així re- lAde l’església d’este municipi valencià. de Manuel. torna a la família Garrigues, molt relacionada Era un autèntic amant de la música i va deci- amb l’entitat musical, l’honor d’estar al capda- dir l’any 1880 animar els joves d’esta localitat Però, segurament, fou la dècada dels 90 la vant d’esta important agrupació musical. perquè formaren una orquestra, la qual va co- que més èxits i satisfaccions ha reportat a mençar a actuar en diversos actes religiosos. l’”Agrupació Musical de Manuel”, perquè ha D’esta manera naixia l’“Agrupació Musical de sigut el període de temps en el qual han conse- Manuel” el primer director de la qual va ser el guit més premis, no només dins de les nostres propi rector que, a més, era un gran violinista. fronteres sinó també en altres països, com ara La Banda Juvenil França, Dinamarca, Holanda o Alemanya. La banda jove es va formar el 2003 després Les primeres actuacions d’esta entitat musical d’un període d’inactivitat. En estos primers foren serenates i cercaviles que tocaven durant Sota la batuta del jove músic de la banda, anys foren set músics els que formaren la festivitat de Sant Vicent Ferrer, així com en Azael Tormo, que a més fou un deixeble de Pe- part d’esta agrupació que es va reprendre altres processons que es realitzaven en el mu- ropadre, esta entitat va guanyar guardons com gràcies a la iniciativa de l’actual director, David Postiguillo. Actualment, està formada nicipi. En este moment fou la família Garrigues ara el 1r Premi de la 2a Secció del Certamen per una trentena de joves els quals oferixen la qual va decidir posar-se al capdavant d’esta Internacional de Bandes de Música Ciutat de aproximadament cinc concerts anuals. societat musical i, encara més, ja que la il·lusió València l’any 1995, el 2n Premi en el Certamen Són els músics que asseguren el futur de que van aportar fou sinònim d’un gran impuls d’Elda el 1996, el Timbal d’Or, la Medalla d’Or l’“Agrupació Musical de Manuel”. positiu per a l’agrupació musical durant més de i una Menció d’Honor en el Certamen Interna- tres dècades. Van conseguir molts bons resul- cional de Kerkrade el 1997, entre d’altres. Entitat premiada tats en els certàmens de l’època als quals es L “Agrupació Musical de Manuel” té una presentaren. Amb el començament del nou segle, David llarga trajectòria en competicions musicals Postiguillo, natural de Manuel, va decidir portar en les quals han sigut guardonats amb Però fou després de la Guerra Civil quan esta les regnes d’esta agrupació, en la qual actual- nombrosos premis. Cal destacar els últims agrupació va començar a tindre un major ment continua com a director de la banda jove, que han conseguit, l’any 2008 esta entitat nombre d’integrants atés que, en esta època, formada per una trentena de música d’entre 10 va obtindre el 1r Premi i una Menció d’Honor formaven part de l’entitat més de 40 músics. i 18 anys, així com a professor de l’escola de en la 2a Secció del Certamen Provincial de Este creixement va sofrir un entrebanc durant música. la Diputació de Valencia i un 2n Premi en els anys 60, ja que la formació musical de Ma- esta mateixa secció, però en el concurs de la nuel va viure un període d’inactivitat. Els temps Posteriorment, el gener de l’any 2007, va cedir Comunitat Valenciana. dolents van acabar gràcies a la iniciativa d’un la batuta a un jove i experimentat director de grup d’entusiastes de la música que, sota la di- Canals anomenat David Penadés qui, a més, recció de Francisco Codina, van dur endavant és un afamat compositor que ha conseguit pre- La junta directiva esta entitat a causa de la formació i prepara- mis en alguns certàmens en els quals ha pre- PRESIDENTE: CÉSAR CARBONELL PEDRÓS; VICEPRESIDENTES: ció de joves músics; la mitjana d’edat estava al sentat les seues composicions musicals. JOSÉ CHORQUES PONS; SECRETARIO: LILIANA POSTIGUILLO voltant dels deu anys. MORAGUES; VOCALES: MANOLO ROMERA ENGUÍDANOS, VICENT Sota la batuta de Penadés, l’”Agrupació Musi- DESCALS TORMO, CÉSAR CARBONELL PEDROS, ANA BORONAT Entre els noms més emblemàtics destaca per cal de Manuel” ha conseguit un dels guardons ARANDA, JAVIER ESPLUGUES RIPOLL, JOSÉ VICENTE BORRÁS a l’entitat musical de Manuel la gura de José més reconeguts d’esta entitat, es tracta del 1r TORTOSA, PACO FERRI RABASA, Mª AMPARO MARTÍ TORMO, Peropadre, que es va convertir en el gran im- Premi i la Menció d’Honor en el Certamen Pro- RAFAEL SANCHIS PÉREZ, JOSÉ ALEJOS CARBONELL SANCHO, FRANCISCO VENTURA CAMÚS, JULIO MONTEMAYOR PICÓ. pulsor de la banda jove ns a la seua jubila- vincial de la Diputació de València l’any 2008. ció l’any 1989. Peropadre fou una personalitat L’”Agrupació Musical de Manuel” va participar, DIRECTOR: XAVIER FERRER GARRIGUES. molt important en este municipi valencià, tant en concret, en la 2a Secció d’este prestigiós DIRECTOR BANDA JUVENIL: DAVID POSTIGUILLO. és així que després de quinze anys al capda- concurs musical. DIRECTOR ESCUELA: DAVID POSTIGUILLO.

L’Ajuntament de Manuel amb la seua banda! - 437 - SOCIETAT MUSICAL Unió Artística Musical de

La “Unió Artística Musical” oferix un gran ventall de possibilitats culturals per als amants de l’art de tota la comarca. Les seus activitats són molt variades gràcies a la banda simfònica, la banda juvenil, el cor, l’ orquestra juvenil i els grups de cambra. 1) Fotografi a de l’arxiu històric de la “Unió Artística Musical de Montroi”.

2) Fotografi a ofi cial dels membres de la “Unió Artística Musical de Montroi”, l’any 2012.

Nom de la banda: President: Luis Sanjaime Meseguer Unió Artística Musical de Montroi Any de fundació: 1832 Municipi: Montroi (València) Nombre de components: 139 Telèfon: 962 555 610 / 962 555 611 Nombre de socis: 226 Correu electrònic: [email protected] Nombre d’alumnes de l’escola: 110 Web: www.uamm.net Nombre d’alumnes del centre professional: 75

L’Escola de Música i Dansa “La Unió” L’any 1994 es constituïx l’Escola de Música i Dansa “La Unió”, com a centre docent de grau elemental reconegut. Les seues Montroi, tradició, música i cultura es Sota la batuta d’estos directors, la “Unió Artís- disciplines dirigides a xiquets de diverses conjuguen des de fa molts anys. Esta tica Musical de Montroi” ha participat per tot edats giren al voltant de la música i la dansa. lAlocalitat, té l’honor de tindre una banda arreu en certàmens de música i concerts. Per Té una banda d’iniciació, un cor mixt, un pionera en la música de vent i una de les més exemple, destaca la seua participació l’any grup de teatre, un grup de dansa i diferents antigues de la Comunitat Valenciana. Així ho 1949 en el Certamen Internacional de Bandes conjunts de cambra. A més a més, des del 1997 este és l’únic centre examinador musical testi ca el document fundacional de la “Músi- de Música Ciutat de València, i els 1rs Premis de la prestigiosa Trinity College of London, a la ca de Ayre”, datat el 3 de març del 1833, que conseguits en este mateix certamen els anys Comunitat Valenciana. coincidix amb el regnat d’Isabel II. 1989 (3a secció), i el 1995 i el 1998 (1a secció). En altres certàmens, com els celebrats i organit- Les joventuts artístiques de la UAM És una de les bandes de música amb més tra- zats per la Diputació de València, Cullera, Alba- Amb l’objectiu d’aportar idees culturals i jectòria de la comarca, però no hi ha notícies lat dels Tarongers, Campo de Criptana (Ciudad formatives per a la joventut de la comarca, d’esta formació ns a l’any 1867, quan la fama Real), també ha deixat la seua empremta amb l’any 1995 naix l’associació juvenil “Joventuts d’un moviment d’agrupacions musicals a la magní cs resultats i un gran nombre de 1rs Pre- Artístiques” de la UAM. És considerada com província de València arriba ns a Anglaterra i, mis i Mencions d’Honor. un punt d’informació juvenil (PIJ), en què es aleshores, el govern d’Espanya decidix fer un desenvolupen activitats teatrals, de dansa cens de bandes de música a tots els pobles. En Des de l’any 1998, la UAM disposa del seu local i tallers. Esta entitat també participa amb este moment, Montroi continua tenint la seua propi. Un edi ci conseguit mitjançant les quo- un premi en el Concurs Internacional de pròpia formació musical. tes dels socis i els músics, actuacions en les Direcció d’Orquestra “Mestre José Ferriz”, Falles, festes de Moros i Cristians, certàmens dirigit a joves intèrprets del món de la direcció Al segle XX, el grup adopta diverses deno- o balls i sopars, entre altres. En l’actualitat, d’orquestra o banda simfònica. minacions fins arribar al nom actual. L’any esta societat és un centre cultural que té, ns 1932, sota la batuta de José Mafé, canvia i tot, un auditori d’estiu, els jardins de la UAM, el seu nom pel de Unió Protectora Musical. on conviuen cinc associacions culturals: la La junta directiva PRESIDENT: LUIS SANJAIME MESEGUER. VICEPRESIDENT: Després, durant el període de la Guerra Civil Unió Artística Musical, la Junta de Dones de FERNANDO MORENO BLASCO. VICEPRESIDENT EXECUTIU I DE va cessar la seua activitat, i va ser el 1945 la UAM, l’Escola de Música i Dansa La Unió, COORDINACIÓ: JUAN JOSÉ MORA MARCO. VICEPRESIDENT quan va tornar renovada i amb més impuls, l’associació juvenil Joventuts Artístiques de la ARTÍSTIC: LUIS MIGUEL SANJAIME HURTADO. VICEPRESIDENTA moment en el qual ja pren la denominació UAM i el Centre Professional Autoritzat de Grau ECONÒMICA: INMACULADA RAIGÓN MORA. SECRETARI actual: “Unió Artística Musical” (UAM), amb Mitjà- Luis Sanjaime. Tota l’activitat que mou GENERAL: FRANCISCO FEMENÍA MARQUÉS. VICESECRETARI Octavio Monserrat Chapa com a director, este centre cultural o social queda re ectida en GENERAL: LOURDES CARRIÓN FERRÍS. VICESECRETARI que és qui compon l’Himne de Montroi i con- la revista cultural “ARPEGIO”, una publicació DE COORDINACIÓ I RELACIONS PÚBLIQUES: ANTONIO A. seguix importants premis per a la nova so- trimestral que va nàixer el 1997 i que, hui en CARRASCOSA RUBIO. TRESORERA: ROSA Mª SANJAIME HURTADO; ARXIVERA. BIBLIOTECÀRIA: VERÓNICA FUSTER cietat. dia, és un del re ex de la vida d’este centre GARCIA. VOCALS: ABEL NAVARRO SANJUAN, MARCO A. musical. SANJAIME HURTADO, ANTONIO S. SANJAIME MESEGUER, Fins a l’actualitat, són molts els directors que ENRIQUE CURSÁ BALLESTER, RAFAEL OSA ESCRIBANO, han encapçalat esta formació. Noms d’il·lustres A més a més, la UAM té una gran activitat VICENTE BLASCO GALÁN, CARLOS POLO RAIGÓN, JORDI mestres com Francisco Lacalle Blasco, Carme- gràcies a diferents formacions com la banda BLANCO MORENO, SCHEHEREZADE BENJUMEA BLASCO. lo Sala Alemany, Bernardo Alonso, Luis Sanjai- simfònica, la banda juvenil, el cor, l’ orques- me Meseguer, José Fernández, Enrique Forés tra juvenil i els grups de cambra. La seua pro- DIRECTOR BANDA SIMFÒNICA: BERNARDO MORA FANDOS. Asensi, Jaime Doménech Granell, Ángel Martí- gramació anual inclou tot tipus d’actuacions: DIRECTOR BANDA D’INICI I JUVENIL: MARC NEBOT CÀNOVAS. DIRECTOR ESCOLA DE MÚSICA I DANSA “LA UNIÓ”: LUIS nez Escutia, José Elías Aybar Morcadó, Ángel concerts, recitals, conferències, cursos, con- SANJAIME MESEGUER. Martínez Escutia, Juan Andrés Aguilar Izquier- cursos, setmanes culturals, festivals, musicals, DIRECTOR CENTRE PROFESSIONAL “LUIS SANJAIME”: CARLOS do, Roberto Pérez Moreno i Bernardo Mora etc. Així com una extensa participació en acti- FERRER MAURÍ. Fandos, l’actual director. vitats de Montroi i de tota la comarca. DIRECTOR COR MIXTE: LUIS SANJAIME MESEGUER.

Montroi amb la seua banda! - 461 - SOCIETAT MUSICAL Unió Musical de Muro

Nom de la banda: Unió Musical de Muro Presidenta: Soraya Sanchis Mogino Municipi: Muro d’Alcoi (Alacant) Director: Rafael García Vidal Telèfon/fax: 636 574 454 Any de fundació: 1935 Web: uniomusicalmuro.org Nombre de components: 110 E mail: [email protected] Nombre d’alumnes de l’escola: 250 1) Concert al Palau de la Música de València l’any 2002

Amb un palmarés excepcional, al voltant de 2) Concert de Santa Cecília 60 premis conseguits, esta societat musical es l’any 2010 troba entre les més importants de la Comunitat Valenciana. Nascuda en 1935 ha arribat fi ns als nostres dies com a referent cultural de primera magnitud.

bans de nalitzar la primera meitat del Eixos anys, l’agrupació obté el 1r Premi a Be- En l’àmbit de l’aprenentatge, la creació de segle XX, la “Unió Musica de Muro” ja nidorm, el 1986 repetix guardó també a la ma- l’Escola Comarcal de Música del Comtat lAhavia conseguit primers premis i diver- teixa localitat alicantina. De 1986 també és el en 1998 ha impulsat que 400 alumnes de sos accèssits en cada certamen que s’havia 2n Premi conseguit en el Certamen Provincial l’agrupació s’hagen matriculat en diferents ins- presentat. Una imparable projecció que s’ha de la Diputació, i d’un any més tard el 1r Premi trumentacions. mantingut ns a l’actualitat gràcies a la con- en el mateix certamen. questa d’un copiós palmarés. En l’actualitat la “Unió Musical de Muro d’Alcoi” Després de conseguir un altíssim nivell, com continua la trajectòria musical sota la batuta De la fusió de les agrupacions “La Primitiva” i així co nsta en el currículum de l’entitat, es va del director Rafael Garcia Vidal. “La Nova”, la banda va iniciar el camí en 1935 decidir potenciar l’actual escola municipal de sota la batuta de José Esteve Nicolau qui va música iniciada poc de temps enrere de forma Altres esdeveniments musicals deixar el càrrec a Manuel Esteve Pastor ns al molt subtil. 1943, moment en el qual fou elegit José Esteve Des de 1998 i, organitzats per la “Unió Musical Muro”, es realitzen Cursos Internacionals de Solbes, ll del primer director de la “Unió Musi- En 1987, provisionalment, es fa càrrec de la Direcció de Banda. L’any 2001 se celebrà el cal de Muro”. La tradició musical a Muro té els “Unió Musical de Muro” el músic valencià Je- segon centenari de música de banda a Muro seus origens al voltant de 1805. sús Meliá Escribá qui conseguix per a la banda que sorgia d’un article del segle XIX trobat en el 2n Premi a València l’any 1987. els arxius municipals d’Albaida. L’any 2004 Sota la seua batuta, des de l’any 1944 ns a s’inicià a Muro el I Festival Internacional de 1977, l’entitat musical va obtindre 19 primers En 1988, la batuta torna a recaure en un músic Música de Banda, FIMBAND, en el qual han premis i 12 vegades va quedar en segon lloc. A murer, José Vicente Moltó García qui organitza participat mestres internacionals com Henry més, han sigut guardonats amb tres 3rs guar- l’actual banda juvenil, que participa activament Adams o Jan Cobert. dons, dos 4ts premis i 4 accèssits. en festivals i organitza el seu propi en el qual reunix diverses bandes de la Comunitat Valen- Gravacions de la banda En 1977, un any abans de la defunció del direc- ciana i Espanya. L’any 2000 l’agrupació grava el CD tor, l’agrupació grava a Madrid el primer CD de “Monografi a” de José Rafael Pascual Vilaplana la banda que porta per títol “Alcoi en Festes”. Sota la seua batuta, en 1990 la banda es pre- sota la seua direcció. En 2006 enregistra el senta en el Certamen Provincial de la Diputació CD “La Banda de Muro en Directe”. Tres anys Els anys següents, la societat guanya nombro- d’Alacant en el qual li concedixen el 1r Premi més tard, l’entitat musical va obtindre el 1r sos premis i també de forma successiva, sota que revalida en 1995. Eixe any, conseguix el 2n Premi en el Certamen de Bandes de Música d’. Eixe any grava el CD “De fang” de la batuta de José Esteve Pérez qui succeïx el Premi en un certamen a Xest i un altre 1r Premi J. Rafael Pascual Vilaplana juntament amb seu pare en 1978. a Alacant en 1997. 11 bandes més i tres grups de dolçainers i tabaleters. Un any més tard, la “Unió Musical de Muro” Amb José Vicente Moltó, la banda grava el CD conseguix el 1r Premi de la Diputació d’Alacant. “La Penya del Frare” en 1992 i col·labora en el La junta directiva En 1980 i 1983 el 3r Premi en els certàmens de CD “Moros i Cristians de l’agrupació La Xa gà. PRESIDENTA: SORAYA SANCHIS MOGINO; VICEPRESIDENT; Rafal i Novelda. I en 1982 el 2n Premi a Ontin- A més, la societat musical és distingida en PEDRO MARTÍNEZ CANTERO; SECRETÀRIA: ÀNGELA LLORCA GARCÍA; TRESORER: FERNANDO JUAN VALLEJO; AJUSTADOR yent. Per motius personals, Esteve Pérez deixa 1994 per la Generalitat Valenciana per la llarga (CONTRATS I LLISTES): SAÚL ESTEVE LUCAS; VOCAL ESCOLA la direcció de la banda en 1984 quan la forma- i prestigiosa història. COMARCAL I ORGANITZACIÓ CONCERTS: EMPAR CLIMENT ven ja més de 50 músics. SANJUAN; VOCAL BANDA JOVE: OVIDIO SÁNCHEZ VILAPLANA; Des de 1998 ha exercit com a director convidat VOCAL MANTENIMENT D’INSTRUMENT COORDINADOR CAPS En 1984 es fa càrrec de l’agrupació el músic el músic José Rafael Pascual Vilaplana i com a DE CORDA: JERE SANCHIS MOGINO; GESTIÓ DE SOCIS: JUAN murer Rafael Alcaraz Ramis ns a 1985 quan, subdirector i director en la preparació de con- ANTONIO GOZÀLBEZ SELLÉS; MANTENIMENT D’EDIFICI I VOCAL per problemes de salut, el va haver de subs- certs, Jeremísas Sánchez Mogino, ambdós na- JUNTA DE FESTES: LUIS PASCUAL VILAPLANA; UNIFORMES: tituir Joan Garcia Iborra, un músic també de turals de Muro. Des de l’any 2001 exercix com DANI REIG JOVER.

Muro d’Alcoi. a director titular José Rafael Pascual Vilaplana. DIRECTOR DE LA BANDA: RAFAEL GARCÍA VIDAL.

- 464 - Muro d’Alcoi amb la seua banda! SOCIETAT MUSICAL Associació Cultural “Amics de la Música”

Nom de la banda: amicsdelamusicasantjoandemoro/ Associació Cultural “Amics de la Música” President: Juan Pallarès Monfort Municipi: Sant Joan de Moró (Castelló) Director: Salvador Marí Ramos Telèfon: 607 242 850 Any de fundació: 1934 Fax: Nombre de components: 50 Correu-e: [email protected] Nombre d’alumnes de l’escola: 60 Web: https://sites.google.com/site/ 1) Actuació de la banda de l’Associació Cultural “Amics de la Música” de Sant Joan de Moró L’Associació Cultural “Amics de la Música” de durant la festivitat de Sant Joan de Moró fou fundada l’any 1934 per Santa Cecília en 2011. Francisco Àvila Ferrer i un grup de vint joves. Entre 2) Fotografi a d’arxiu. tots van aportar els mitjans humans, econòmics 3) Actuació dels músics de la banda de l’Associació i artístics. Després de romandre en silenci durant Cultural “Amics de la la Guerra Civil, en 1942 va ser reorganitzada per Música” de Sant Joan de Moró a les Festes Manuel Monerris Cerdà i ha continuat formant nous de la Magdalena de músics fi ns a l’actualitat. Castelló.

En l’àmbit formatiu també es donen passos signi catius en els últims anys: es reconeix o cialment l’escola de música que té 60 alumnes i una ampla oferta didàctica amb 14 assignatures.

L’any 2002 se’n fa càrrec de la direcció Javier Badía Gómez. En eixe moment, l’agrupació organitza la Trobada de Bandes de la Plana Alta. L’any següent, pren el relleu Marcos Cano ns a nals del 2009. Destaca l’organització d’un certamen d’himnes, d’on sorgix la composició que ara representa a Sant Joan de Moró, obra d’Isidro Andreu Renau.

L’agrupació musical de Sant Joan de Moró celebra el 75é aniversari de la banda. Ha demostrat que, al llarg de la seua història, ha sabut estendre la seua passió per la música amb actuacions fora i dins de Sant Joan i, a més, ha desenvolupat una intensa tasca en l’àmbit de la formació per ’associació es crea abans de la Guerra Civil, queda silenciada pel donar continuïtat a la llarga vida de l’agrupació. con icte i renaix en 1942. L’any 1946 se’n fa càrrec de la direcció lLVicente Portolés Tomás. La banda inicia, ja als anys 40, el seu camí pels certàmens i actuacions autonòmics: es desplaça a les Falles de València i a la Magdalena de Castelló i alhora es consolida com un referent cultural i artístic al poble on ha nascut. Nova etapa de la banda sota la direcció de Juan Serra Ferrando (1983) En 1950 pren el relleu en la direcció Joaquín Sanchis Miralles que està al En 1985, obté el 1r Premi en la 3a Secció en el Certamen Provincial i front de la formació ns a l’any 1983. Durant este extens període la ban- conseguix, també, el mateix guardó en el concurs regional. En la línia da es consolida i participa en nombrosos certàmens: actua en diverses d’estos èxits, en 1987 la banda participa en el Certamen Provincial, en ocasions en el certamen organitzat per la Diputació de Castelló en què la 2a Secció, i conseguix el 2n Premi. obté diversos guardons en la 3a Secció. Una agrupació que dóna especial importància a la formació Als anys 80, i a mesura que guanya premis, la banda amplia, paral·lelament, musical les seues fronteres i inicia el camí pels concursos nacionals: es presenta Actualment a l’escola de música de Sant Joan de Moro es formen 60 a la Fira de Mostres de Valladolid, a Sitges i a Eivissa i en 1988 té la seua alumnes amb 11 professors. El director del centre de formació és Jorge primera experiència internacional amb la participació en els festivals Edo Prades . d’Innsbruck i Bregenz, a Àustria. El mes de març d’eixe mateix any obté l’accèssit del II Concurs de Pasdobles de Borriana i 3 anys després, en 1991, conseguix alçar-se amb el triomf en el mateix concurs. La junta directiva En 1990 havia guanyat, novament, el 1r Premi del Certamen Provincial, PRESIDENT: JUAN PALLARÈS MONFORT; VICEPRESIDENTA: SÍLVIA VILLACH BELLÉS; participa també en el regional, en el qual guanya el 2n Premi. Repetix SECRETARI: PABLO GIL TRILLES; VICESECRETARI: GERARD LLANSOLA GIL; concurs en 1991 i obté el 2n Premi en el provincial. TRESORERA: RAQUEL OLIVER PERIS; ARXIVERA: LAURA RENAU RENAU; VOCALS: FRANCISCO PALLARÉS CUSTODIO, CARLOS BADAL PALLARÉS, BELÉN RENAU RENAU, Ja al segle XXI l’agrupació ha continuat participant amb assiduïtat en Mª AMPARO RENAU MONFORT, HÉCTOR FERNÁNDEZ RUBIO, SÍLVIA VILLACH BELLÉS, NÚRIA PALLARÉS MONFORT. els certàmens provincials, destaca en eixe sentit el 1r Premi obtingut en l’edició de 2001. Fou important també la segona eixida a l’estranger de DIRECTOR: SALVADOR MARÍ RAMOS. la banda de Sant Joan de Moró que té lloc a Portugal amb un intercanvi DIRECTOR BANDA JUVENIL: IBAN LUIS ORIZ VIDAL. concertat amb l’agrupació musical de Riva d’Ave. DIRECTOR ESCOLA DE MÚSICA: JORGE EDO PRADES.

Sant Joan de Moró amb la seua banda! - 571 - SOCIETAT MUSICAL Agrupació Musical de Senyera

Nom de la banda: Web: Agrupació Musical de Senyera Presidenta: Mª José Francés Chordi Municipi: Senyera (València) Director: Juan Carlos Garcia López Telèfon: 650 097 751 Any de fundació: 1947 Fax: Nombre de components: 40 Correu electrònic: [email protected] Nombre d’alumnes a l’escola: 35

1) Músics de l’ “Agrupació Musical de Senyera”. L’ “Agrupació Musical de Senyera” amb més de 60 2) Fotografi a antiga de la banda de música. anys d’història és el referent cultural del seu poble. Va nàixer l’any 1947 i des d’aquell moment fi ns ara ha sigut protagonista de nombroses actuacions entre les quals destaquen en l’actualitat el concert al Palau de la Música de València i al Palau de les Arts Reina Sofi a.

’ “Agrupació Musical” va nàixer a Senyera, un poble d’aproximadament 1200 habitants. Han mantingut una tradició lLagrícola que moltes altres localitats han perdut amb el pas del temps, però també ha pervingut una tradició i una cultura musical que continua viva des de fa més de mig segle. ments musicals més importants per al poble de Senyera: l’actuació de l’ “Agrupació Musical” juntament amb Pep “El Botifarra”, interpretaren L’entitat musical fou fundada per Salvador Aguado, mestre de l’escola, el “Romanç de Senyera” el qual també es va poder escoltar al Palau de i un grup d’a cionats il·lusionats per formar una banda de música com les Arts. molts pobles del voltant. Amb esforç i constància van conseguir que el seu projecte es fera realitat. Així, l’any 1947 es fundava l’ “Agrupació L’ “Agrupació Musical” al llarg de la història ha estat dirigida per diversos Musical de Senyera”. professionals. Vicent Ferrús fou el primer director i va ocupar el càrrec disset anys; els germans Víctor i Francisco Codina Gisbert el succeïren, Amb més de 60 anys d’història, esta entitat musical ha participat en ambdós veïns del poble. Altres directors destacats són: Hermenegildo nombrosos festivals i certàmens en els quals ha realitzat una bona ac- Rosas, José María Alba, Faustino Candel, Alfredo Escalera, Manuel Cli- tuació fruit del compromís d’uns músics, d’uns directors i d’una junta ment. En l’actualitat la banda de música està sota la batuta de Juan directiva compromesa amb la cultura musical del seu poble. Carlos García López. Només tres anys després de la seua fundació van guanyar un 2n Premi en el Certamen de Bandes de Música Ciutat de Xàtiva. El treball inicial que havien realitzat els precursors de la banda es veia recompensat amb este guardó. Però, la història continua i el 1952 guanyaven en la mateixa ciutat el 1r Premi en festa de pasdobles. La gent de l’ “Agrupació Musical de Senyera” La banda de música de Senyera està formada per una mitjana de 40 L’any 1962 en la localitat veïna de Villanova de Castelló obtenien un 1r músics i 150 socis units per un únic objectiu: proporcionar cultura Premi per la interpretació d’un pasdoble. Només tres anys després a la musical al poble “fent banda”. A més a més, disposen de l’Escola de Música Ramón Vilar Argente amb 50 educands que en un futur seran capital de la Ribera Alta, Alzira, s’alçaven amb un 2n Premi gràcies a una músics de la banda gran. En l’actualitat. presidix el projecte per primera magní ca actuació en el Certamen de Bandes de Música Ciutat d’Alzira. vegada en la història de l’entitat musical una dona, Maria José Francés Malgrat els diversos premis obtinguts no minvava la il·lusió per seguir Chordi. amb el projecte. La Banda Juvenil Així, el 1977 l’ “Agrupació Musical de Senyera” es va inscriure en la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana. A partir El 2012 l’ “Agrupació Musical de Senyera” va fer un pas més endavant, d’aquell moment l’entitat musical ha participat tots els anys en el Festi- ja que per primera vegada en la trajectòria musical de la banda es va val Vall de Càrcer. A més a més, organitza anualment tres concerts en la crear una agrupació juvenil. Una formació que creix a poc a poc amb l’ajuda del seu director titular Moisés Martínez. Així, els educands seua localitat. Malgrat tots els esdeveniments musicals no deixaren de aprenen a tocar l’instrument en grup i, en conseqüència, entraran a banda els certàmens, de fet l’any 1987 van obtindre el 2n Premi en el formar part de la banda gran amb més experiència. Certamen Bandes del Mediterrani.

A poc a poc l’ “Agrupació Musical de Senyera” es plantejava nous reptes musicals que ara ja són tes destacades de la seua trajectòria. El 2010 va tindre l’oportunitat d’oferir, per primera vegada en la seua història, un La junta directiva concert al Palau de la Música sota la direcció de Pedro Jiménez. Dos PRESIDENTA: Mª JOSÉ FRANCÉS CHORDI ; TRESORERA: CARMEN TOMÁS BARRERA; anys després, celebraven el 65é aniversari a l’estadi del Mestalla en el SECRETÀRÍA: Mª JOSÉ CASANOVA LÓPEZ; VOCALS: ANA BELÉN PAREJA SEGURA, GEMMA SOLER, MOISÉS MARTÍNEZ CHORDI, ESPERANZA FRANCÉS CHORDI, partit del València CF i Sporting. MANOLO FRANCÉS CHORDI, ISABEL FERRANDIS CLIMENT, CRISTINA GADEA, RAMÓN VILAR DONET, NÚRIA MONTANER TOMÁS, PAU MASCARÓS ALANDE. En 2013 sota la direcció de Juan Carlos Garcia López realitzaren una magní ca actuació al Palau de les Arts Reina So a de València, dins del DIRECTOR BANDA SIMFÒNICA: JUAN CARLOS GARCIA LÓPEZ. cicle “Bandes a les Arts”. A més a més, va tindre lloc un dels esdeveni- DIRECTOR BANDA JUVENIL: MOISÉS MARTÍNEZ CHORDI.

- 586 - Senyera amb la seua banda! SOCIETAT MUSICAL Societat Musical La Primitiva de Serra

Nom de la banda: Web: Societat Musical La Primitiva de Serra President: Vicente Serna Crespo Municipi: Serra (València) Director: José Tortajada i Pallardo Telèfon: 690 077 872 Any de fundació: 1915 Fax: Nombre de components: 55 Correu electrònic: [email protected] Nombre d’alumnes de l’escola: 30

1) XV Festival de Al parc natural de la Serra Calderona del Camp Sarsuela, 2012. del Túria, es troba el poble de Serra, posant 2) “La Primitiva” al camp del Mestalla, 2012. banda sonora al meravellós paisatge que va veure 3) “La Primitiva de Serra” nàixer l’associació musical a principis del segle l’any 1964. XX. Des d’aleshores els músics de “La Primitiva” han estat formant part de la vida del municipi, on desenvolupen una excelsa labor cultural.

En l’actualitat es desenvolupa una gran activitat cultural en la nostra lo- calitat, en solitari o en col·laboració amb altres institucions : concerts del “Retrobem la Nostra Música”, intercanvis i festivals amb altres bandes. Concert de Santa Cecília, Concert de Nadal...

La Banda de la Societat Musical “La Primitiva” té una plantilla de 51 músics, amb una edat mitjana molt jove.

L’escola de música reconeguda o cialment per la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana és la pedrera de la banda i en ella estudien 45 alumnes de la mateixa, sota la direcció del mateix director de la ban- da i junt amb 5 professors titulats.

L’escola disposa d’una banda juvenil integrada per uns 25 músics. principis del segle XX hi havia una agrupació d’homes del poble que s’assemblava a una banda de música que amenitzaven les lAfestes patronals, processons i algun altre festeig però sense cap consistència ni formalitat.

El 29 de gener de 1915 es du a terme el projecte de constituir una so- cietat musical , el primer director de la qual va ser José María Navarro Festival de Sarsuela Ros que en aquell moment havia obtingut per oposició la plaça de Mú- Des de 1997 els músics de “La Primitiva de Serra” celebren el sic Major del Regiment d’Infanteria de Mallorca núm. 13 de guarnició tradicional Festival de Sarsuela, coincidint amb les festes estivals de a València. En data 5 de febrer de 1915 El Govern Civil de la província la població, en col·laboració amb l’Ajuntament de Serra. Participen va aprovar el Reglament i Estatuts de la Societat de Música de Serra cantants d’alt nivell i realitzen homenatges a diferents compositors anomenada “La Primitiva”. d’este gènere.

A excepció del període que va durar el con icte bèl·lic del nostre país la Escola de Música banda de música ha vingut actuant en tots els festejos locals. En 1935 L’escola d’educands, reconeguda ofi cialment per la Conselleria se’n va per primera vegada a actuar en les festes de Sant Josep a Valèn- d’Educació, amb 5 professors titulats i uns 30 alumnes cia (Falles), tornant a anar en 1943. En aquell any van ser cridats a Ràdio aproximadament, és el viver on es nodrix la societat musical, la Nacional per a tocar el pasdoble “ Filo Montoro”. En 1962 es comença qual continua caminant amb pas ferm gràcies al suport dels socis, a celebrar la festa de Santa Cecília el que suposa un ressorgiment de la simpatitzants i col·laboradors que fan que “La Primitiva” porte amb societat. En 1980 s’ingressa en la Federació de Societats Musicals de orgull el nom de Serra, el seu amat poble, a totes les seues actuacions. la Comunitat Valenciana. En 1994 es participa per primera vegada en el Certamen Provincial de Bandes de Música de la Diputació de València. Des de 1997 se celebra el tradicional Festival de Sarsuela, coincidint amb les festes estivals de la població. La junta directiva En 2013, es participa dins del programa “Bandes a les Arts” organitzat PRESIDENTE: VICENTE SERNA CRESPO; VICEPRESIDENTA: ESTHER MARTÍNEZ NAVARRO; TESORERO: JOSÉ VTE. GARAY LAGE; SECRETARIA: ROSA CATALÁ CATALÁ; per Conselleria de Governació en la realització de concerts al Palau de VICESECRETARIA: ADELA LEON TOMÁS; VOCALES: VICENTE PUIC, Mª CARMEN les Arts Reina So a. En el mes de maig d’este mateix any, es participa RODRIGUEZ PUIG, LOURDES SANCHIS, Mª JOSÉ MARTÍNEZ NAVARRO, FERNANDO en el Certamen Provincial de Bandes de Música de la Diputació de Va- ISMAEL CATALÁ ARNAL. lència obtenint 1r Premi i Menció d’Honor. L’octubre es participa en el Certamen de Bandes de la Comunitat Valenciana obtenint el 2n Premi. DIRECTOR DE LA BANDA: JOSÉ TORTAJADA I PALLARDÓ.

Serra amb la seua banda! - 587 - SOCIEDAD MUSICAL Societat Musical Turisense

Esta sociedad musical cuenta con 107 años de historia, a lo largo de los cuales ha conseguido convertirse en la seña cultural más relevante del municipio valenciano de Turís. Recientemente se alzó con la victoria en la 1ra Sección del Certamen Ciudad de Valencia.

1) Imagen de la banda actuación de la Societat Musical Turinsense en el Certamen Interna- cional de Bandas en 2012.

2) La Societat Musical durante el festival de bandas de La Vall de Alcalans.

Nombre de la banda: Societat Musical Turisense Presidente: Bernardo Quiles Municipio: Turís (Valencia) Director: Juan Manuel Alarcón García Teléfono: 618 330 267 Año de fundación: 1906 Correo-e: [email protected] Nº de componentes: 110 Web: www.somotu.es Nº de alumnos de la escuela: 135

i hubiera que elegir una banda sonora logrados. Tanto en 1994 como en 1995, estos de música turisense es José Teruel Domínguez, para las del ribereño municipio músicos ganaron el 1r Premio del Certamen de cargo que ostenta desde el año 2009. Pero por lSde Turís, esa sería, sin lugar a dudas, Bandas del Real Club Náutico de Valencia. Más esta batuta han pasado muchos directores la que llevan tocando los músicos de la “So- adelante, en 1997, los turisenses consiguieron desde que Francesc Navarro la fundara y diri- cietat Musical Turisense” desde hace más de el 1r Premio de la 2da Sección en el Certamen giera en 1906. un siglo. de la Diputación de Valencia y el 2do Premio en el Certamen de Bandas de la Comunidad Después de un intenso trabajo que se prolon- Valenciana. gó durante dos años, Francesc Navarro y Co- Otras actividades rell consiguió fundar la que ahora se conoce También han sido de reconocimiento público En la actualidad, la “Societat Musical como “Societat Musical Turisense” en 1906. sus tradicionales pasacalles como, por ejem- Turisense” cuenta también con una Escuela Por entonces se trataba de una humilde banda plo, cuando se alzaron con el 1r Premio Ciudad de Educandos, llamada “Valentí Puig”, quien de música cuyos componentes eran personas de Alcoy, durante la celebración de los Moros y fue director de la banda, con el objetivo de continuar promoviendo la música entre de clase trabajadora, pero con una gran pasión Cristianos, en el año 2006. los jóvenes de la localidad de Turís, y que por la música, puesto que era por la noche, suma más de 130 alumnos. Pero no sólo después de su jornada diaria de trabajo, cuan- Pero ha sido hace poco cuando los vecinos de en la formación se extiende, sino que do se reunían para dar rienda suelta a su gusto Turís han marcado un antes y un después en también posee una coral polifónica de gran por los instrumentos. Una banda que acabaría la historia de su sociedad. Una fecha que no importancia, la “Vicent Ribes”, nombre transformándose en la prestigiosa sociedad olvidarán nunca será la del día 21 de julio del en honor a la persona que promovió su que es hoy. pasado año 2012. Fue en esta noche de verano formación. cuando esta sociedad consiguió su mayor lo- Dicho entusiasmo ha ido dando sus frutos a gro al ganar el 1r Premio de la 1ra Sección del Nuevos planes lo largo de su más de un siglo de vida y no Certamen Ciudad de Valencia, el mismo que Logró alzarse, en julio de 2012, con el 1r han sido pocos los premios que han recogido. ganaran en el año 1970, aunque entonces lo Premio de la 1ra Sección en el Certamen Como muestra, una larga lista de galardones, hicieron en la 2da Sección. Los que hicieron Internacional de Bandas de Música Ciudad que se iniciaría en el año 1930, cuando la “So- posible esta hazaña fueron los 109 músicos de Valencia, su mayor reconocimiento en cietat Musical Turisense” consiguió alzarse con que interpretaron, bajo la batuta del director sus 106 años de vida, tras llevar casi una el 1r Premio de la 2da Sección en el V Certa- José Teruel Domínguez, la obra “The rise of década sin conseguir galardón alguno. Por men Municipal de Bandas Civiles. De esas pri- Phoenix”, de Teo Aparicio, el pasodoble “Las ello, y aprovechando el prestigio actual, están concienciados a potenciar la cultura musical meras décadas de reconocimientos, también Arenas”, de M. Morales, y la pieza de libre elec- en el municipio, la escuela y la coral polifónica destacan los obtenidos en el año 1947, cuan- ción “Extreme Make-Over”, de Johan de Meij. e intentarán conseguir el aforo completo en do sus componentes lograron quedar 3ros en Podrían haberse sabido entonces ya ganado- cada una de sus actuaciones locales. la 2da Sección del Certamen de Bandas de la res, puesto que al nalizar sus interpretaciones Feria de Julio en Valencia, así como también en de dichas obras la ovación del público, entre- el año 1970, cuando consiguieron ser los 1ros gado y de pie, se prolongó durante casi diez La junta directiva de la 2da Sección en la misma celebración del minutos. A dicho logro había que sumar que la PRESIDENTE: BERNARDO QUILES; VICEPRESIDENTE: BRUNO certamen anteriormente mencionado. banda estaba integrada por músicos muy jóve- CONTRERAS; SECRETARIA: ISABEL GUAITA; VOCALES: ANA MARÍA ALMENACIL, VÍCTOR ESTELLÉS, HENAR PALMERO, nes y con apenas experiencia en certámenes IRENE MESEGUER Y SERGI QUILES. Saltamos a una época más cercana a la actual. con una envergadura como ésta.

La década de los 90 supuso un fuerte impulso DIRECTOR BANDA: JUAN MANUEL ALARCÓN GARCÍA. para esta sociedad musical, puesto que duran- Actualmente la persona que se encarga de di- DIRECTOR BANDA JUVENIL: JUAN MANUEL ALARCÓN GARCÍA. te estos 10 años no fueron pocos los méritos rigir a esta ya prestigiosa y reconocida banda DIRECTOR ESCUELA DE MÚSICA: ANABEL ROCH.

Turís ¡con su banda! - 621 - SOCIEDAD MUSICAL Ateneo Musical del Puerto de Valencia

La centenaria sociedad “Ateneo Musical del 1) Don Salvador Bolón Nombre de la banda: Sociedad Presidente: Puerto” cuenta con: una banda sinfónica de Cañigueral dirigiendo Ateneo Musical del Puerto de Valencia Francisco Llorca María la Banda de Música en Municipio: Valencia (Valencia) Director: Isidro Coll Ballesteros más de 100 músicos, ganadora de treinta el Colegio La Pureza de Teléfono: 963 672 333 Año de fundación: 1880 y dos premios en certámenes; un centro María. Año 1985. Correo-e: sociedad@ Nº de componentes: 160 ateneomusicaldelpuerto.es Nº de alumnos de la escuela: 235 autorizado de enseñanzas profesionales; 2) En la actualidad, la Web: www.ateneomusicaldelpuerto.es una escuela de educandos; una orquesta; y banda está dirigida por Isidro Coll, y cuenta otros grupos musicales. con una plantilla de más de 100 músicos.

v Los Premios La sociedad “Ateneo Musical del Puerto” ha obtenido a lo largo de su trayectoria 32: 2 Accésits, dos 3ros Premios, once 2dos Premios y diecisiete 1ros Premios. De ellos, destacan el 1r Premio de la Sección Especial de la Feria de Julio de Valencia de 1932, la Mención de Honor obtenida en el mismo certamen, en el año 1999 y el 1r Premio en la 1ra Sección en el Certamen Internacional del año 2007.

La Escuela de Música y el Centro Autorizado e fundó en 1880 en el Distrito Marítimo Armada de Granaderos, a la Falla Vidal Cane- de Valencia, llamado entonces Pueblo lles-Sánchez Coello, a la Sociedad Renaixensa La sociedad siempre ha contado, desde su Nuevo del Mar. Musical de , a la Lírica Saguntina, a creación, con una escuela de educandos. lS Desde 2010 cuenta con un centro autorizado José Sanchís Estrems, a José Tomás Morales, de enseñanzas profesionales de música para Los fundadores, entre los que destacan el pa- a José María Pons Cecilia, a José María Bos- enseñanzas regladas en las especialidades dre Luis Navarro y Vicente Ballester Fandos, cá Mascarell, a Roberto Cuenca Martínez, a de fl auta travesera, oboe, clarinete, fagot, la denominaron “Patronato Musical de Pueblo Salvador Edo Mas, a Ernesto Furió, al Maestro saxofón, trompa, trompeta, trombón, Nuevo del Mar”. En 1933 se procedió a cam- Joaquín Rodrigo, al Puerto Autónomo de Va- tuba, percusión, violín, viola, violonchelo, biar el nombre, llamándose desde entonces lencia, a Bernado Adam Ferrero, a André Waig- contrabajo, piano y guitarra. Entre la escuela “Ateneo Musical del Puerto”. nein y a Victor Mendoza. y el centro autorizado tiene alrededor de 350 alumnos y más de 20 profesores. Esta centenaria agrupación ha participado Desde 1993, preside esta sociedad Joaquín desde 1895 en certámenes celebrados en Al- Martínez Planells, y desde septiembre de 1987 bacete, Cullera, Leganés, Tortosa y Valencia, dirige la banda sinfónica Isidro Coll Ballesteros. cosechando numerosos éxitos. Con él, se potenció la banda y los grupos ins- trumentales. La agrupación posee la Medalla de Oro de la Cruz Roja con lazos blanco y rojo, el Diploma La sociedad cuenta, además de la banda sin- La junta directiva de la Asociación Humanitaria de la Caridad, y fónica, un centro autorizado de enseñanzas PRESIDENTE: FRANCISCO LLORCA MARÍA; VICEPRESIDENTE: es Clavario Mayor de la Virgen del Rosario, y profesionales, una escuela de educandos, una SALVADOR BOLÓN CAÑIGUERAL; SECRETARIO: MANUEL TORMOS GONZALVO; VICESECRETARIO: JUAN SERRA RUIXO; “Amics d’Or” de la Asociación Cultural y De- orquesta y otros grupos musicales: un cuarteto TESORERO: CARLOS ESCUÍN GARCÍA; AJUSTADOR: MIGUEL portiva “Amics del Marítim”. de saxofones, conjunto instrumental, coro de GALLART PÉREZ; ARCHIVERO: VICENTE JUANIS MIRASOL; voces blancas, grupo de saxos, quinteto de VOCALES: DAVID ANDRÉS LAOSA, ÓSCAR CÍSCAR ESTEVE, Asimismo, posee, desde octubre de 1994, la viento y grupo de percusión. ELENA EDO MAÑÓ, RAFA EDO NAVARRO, ANA FERRÚS Alta Distinción de la Generalitat Valenciana y la GARCÍA, JOSÉ VICENTE GARCÍA CEBRÍAN, RAFA LUQUE Medalla del Mérito Cultural de la Diputación de La orquesta está formada por alumnos de la MEDINA, JUAN ROMERO LÓPEZ, ALBA ROMERO MORA, Valencia en 2007. escuela de música que cursan grado profesio- MARÍA DEL MAR RUIZ PÉREZ. La sociedad “Ateneo Musical del Puerto” se nal o estudios superiores, y también por estu- DIRECTOR DE LA BANDA: ISIDRO COLL BALLESTEROS. congratula de tener como socios de honor a dantes de otros conservatorios y escuelas. Los DIRECTORA ORQUESTA: BEATRIZ FERNÁNDEZ AUCEJO. Juan Bautista Brau Sanoguera, a Juan José objetivos son fundamentalmente formativos y DIRECTOR CONJUNTO INSTRUMENTAL: PEDRO J. VISO ROGER. Dómine, al alcalde de Valencia Juan Avilés Ar- lúdicos, ofreciendo a los músicos la posibilidad DIRECTORA ESCUELA: EVA Mª BARBER RIVES. nau, a José Ferriz Llorens, a Pepita Ahumada de desarrollar una práctica orquestal y came- JEFA DE ESTUDIOS: ELENA BOLÓN EDO. Camps, a Jenaro Millán Íñigo, a la Corporación rística mediante una programación atractiva. SECRETARIO ESCUELA: JOSUÉ MORA BASTIDA.

El Ayuntamiento de Valencia ¡con sus bandas! - 643 - SOCIETAT MUSICAL Ateneo Musical Schola Cantorum

Nom de la banda: Web: www.lascholacantorum.org Ateneo Musical Schola Cantorum Presidenta: Mª Ángeles Abad Peñarroja Municipi: La Vall d’Uixó (Castellón) Director: Pablo Marqués Mestre Telèfons: 964 660 007 / 656 921 711 Any de fundació: 1955 Fax: Nombre de components: 270 Correu electrònic: [email protected] Nombre d’alumnes de l’escola: 180 / [email protected]

Allò que va començar sent un cor de música masculí integrat dins de la parròquia de Nostra 1) Banda Simfònica al certamen Senyora de l’Assumpció va acabar convertint-se internacional de en un grup d’orquestra i en un quadre artístic València, 1965. Director: Miguel especialitzat en sarsueles i estampes bíbliques. Arnau.

2) Cor i Banda Simfònica al concert de l’Assumpció 2013. Director: LLuís Sanjaime.

3) Banda Simfònica Novembre del 2007

4) Banda Simfònica al concert de Santa Cecíla del 2012. Director: LLuís Sanjaime.

Escola de Música “Miguel Arnau Abad” El lema de l’Escola de Música Miguel Arnau Abad de la Schola Cantorum és: Una escola per a somiar. Al carrer Xacó número 42 de la La Schola Cantorum de la Vall d’Uixó” va ser fundada l’any 1955. Vall d’Uixò, on es troba el centre educatiu, les portes es troben obertes En principi era un cor masculí, integrat dins de la parròquia de tant als matins com a les vesprades, i és que hi ha moltes classes. Els l“Nostra Senyora de l’Assumpció, però no va tardar a aparéixer alumnes poden aprendre a tocar un instrument, però també s’inicen l’orquestra i immediatament desprès el quadre artístic, que es va espe- en el llenguatge musical o el cor. No manquen ací els intruments tradicionals propis de la cultura valenciana, com ara la dolçaina i el cialitzar en la representació de sarsueles i, al Nadal, estampes bíbliques. tabal, com tampoc manca una colla de dolçainers i tabaleters.

La banda simfònica va oferir el primer concert el dia de Santa Cecília de La banda sonora de les festes de la Vall d’Uixò 1963 amb 30 músics. En l’actualitat hi ha federats més de 150. Ha estat Diuen que parlar de les festes de Sant Vicent és parlar de “L’Ateneu dirigida pels següents mestres: Miguel Arnau (1955-1992), Juan Andrés Musical Schola Cantorum”, perquè la banda sempre ha estat present, Abellán (1992), Manuel Segarra (1992-1994), Francesc Xavier Piquer acompanyant els veïns, en totes les celebracions, durant més de (1994-1995), Llorenç Mendoza (1995-2000), Víctor Alapont (2001-2004), 50 anys. Cercaviles, processons, concerts i sarsueles. “La Schola ns arribar a l’actual, Luis Sanjaime, que va assumir la direcció de la Cantorum” sempre era la que posava la banda sonora a les festes. banda el 2004.

Són més de 20 els guardons obtinguts per esta societat, un nombre que sense dubte la situa en el primer nivell de les bandes valencianes. Un altre projecte que la distingix és el de la revista que han estat publicant durant molt de temps, en què era habitual llegir sobre l’actualitat musi- cal, propostes, anècdotes i història. La junta directiva Ente les activitats de la banda, com l’educació, les activitats de la banda PRESIDENTA: Mª ÁNGELES ABAD PEÑARROJA; VICEPRESIDENTA: Mª DEL juvenil i la jove orquestra, la sarsuela o el cor, en destaquen també altres MAR VIRUELA GARCÍA; SECRETARIO: FRANCISCO PASCUAL SALVADOR de marcat caràcter especialitzat, com ara el Curs Internacional de Direc- DARÓS ; VICESECRETARIA: VICENTA MARÍA SALVADOR DARÓS; TESORERA: MARISA SAFONT VILLALBA; VOCALES: SANTIAGO ARAGONÉS DONOSO, ció i Perfeccionament, que en 2013 ha arribat a la seua tercera edició. TÁRSILA BORRULL CATALÁN, INMACULADA SEGARRA RAMÓN,VÍCTOR MORATA GUIRADO. Cal destacar, així mateix, que esta banda es distingix també per la seua estreta relació amb l’esceni cació, concretament amb la sarsuela i el DIRECTOR DE LA BANDA: PABLO MARQUÉS MESTRE. cor, perpetuant així la tradició dels seus orígens fundacionals. DIRECTOR BANDA JUVENIL I COR: JERÓNIMO CASTELLÓ MAÑES.

- 658 - La Vall d’Uixó amb les seues bandes!