4.- Guió i dibuixos: Planeta DeAgostini per Antoni Guiral

L’autor

A Masamune Shirow (pseudònim de Masanori Ota, Kobe, Japó, 1961) no li agrada la celebritat; no concedeix entrevistes, pràcticament no viatja i, a més, treballa en solitari, sense un estudi darrera, com és habitual en la majoria d’autors de o mangakes amb un cert renom. Ed. Comentada: La seva tasca professional començà al 1985 a la revista Seishinsha, Ghost in the Shell amb la sèrie ; ja en aquesta primera obra demostrava un Planeta DeAgostini interès especial per la tecnologia i la seva relació amb l’ésser humà i 2002 la política. A la sèrie , publicada entre 1985 i 1989, seguiran altres com (un dels seus treballs més humorístics, del 351 pàgines 1986), Exon Depot (un estrany manga sense paraules més proper al

PVP: 11,95€ llibre il·lustrat que al còmic, de 1990), Ghost in the Shell (1991) i (1993). Aquestes obres el convertiran en un dels autors de manga millor valorats per lectors i crítica, tant al Japó com a Europa, on gaudeix d’un gran prestigi com autor de manga, a mig camí entre les històries més comercials de gènere i les obres més personals.

El 1995 va publicar la segona part de Dominion, Dominion Conflict, i el 2001 la continuació de Ghost in the Shell, Manmachine Interface, però des del 1992 adreça el seu interès professional i artístic més cap a la il·lustració (terreny en el que ha publicat diversos llibres) i cap el món del disseny per sèries d’animació (Gundress) i de jocs per ordinador (on ha treballat a Orion i Sampaguita). Pràcticament, de totes les seves sèries se n’han fet llargmetratges o sèries televisives d’animació.

El fet que treballi sense ajudants provoca que, al contrari que la majoria d’autors de manga, l’obra de Masamune Shirow no sigui tan prolífica.

L’obra

Ghost in the Shell està ambienta al segle XXI, i proposa un món ple de ciborgs, o éssers a mig camí entre la humanitat i la cibernètica. La protagonista és Motoko Kunasagi, una oficial a càrrec d’un grup policial especialitzat en delinqüents tecnològics, en realitat, una dona amb cervell humà però cos sintètic. El tema central es concentra en la recerca i captura d’un criminal molt especial, Puppet Master, una mena de intel·ligència artificial que pot ficar-se a la ment d’un ésser humà. Shirow, tot i que la història es plena d’acció i presenta un argument molt comercial, també intenta aprofundir en les conseqüències ètiques, filosòfiques i fins i tot polítiques de la relació home-màquina. El seu és un dibuix més realista que el d’altres autors de manga comercial, ple de detalls i molt proper a la seva vessant com a il·lustrador, el que afavoreix unes vinyetes molt espectaculars. En el terreny de la narració s’apropa més als autors occidentals, en el sentit de dotar-la d’una vitalitat i rapidesa més propera a la tradició nord- americana. Hi ha qui ha comparat a Ghost in the Shell amb l’anomenat gènere ciberpunk creat per l’escriptor William Gibson a la seva Trilogia del Sprawl.

De Ghost in the Shell hi ha dos llargmetratges en dibuixos animats, a més de dues sèries de televisió i una OVA (pel·lícula creada especialment pel mercat del vídeo o DVD); també es poden trobar diversos videojocs per a PlayStation i PSP. Ghost in the Shell té una segona part, Manmachine Interface, publicada també a Espanya per Planeta DeAgostini.

A tenir en compte:

1.- El grafisme entre “japonès” i “occidental” del autor.

2.- El detallisme del dibuix.

3.- El disseny de les pàgines.

4.- La reflexió sobre el que implica barrejar la humanitat amb la tecnologia.

El món de Ghost in the Shell

“Ghost in the Shell” és al còmic el que “Neuromante” a la literatura de ciència ficció. És a dir, totes dues obres van constituir un abans i un després dins el seu gènere. Donada aquesta premissa, es pot comprendre que el món de Ghost in the Shell hagi crescut des del seu naixement. Si no us voleu perdre, aquí va una petita guia d’allò que és relativament fàcil aconseguir a Espanya.

Els Còmics

Ghost in the Shell (Kōkaku Kidōtai – The Ghost in the Shell): Es va començar a publicar al Japó en 1989, en forma d’entregues trimestrals a la revista Young Magazine Kaizoku-ban, de l’editorial Kodansha. Una vegada acabada la sèrie, al 1991, es recopilarà en un volum únic. A Espanya va arribar de mans de Planeta DeAgostini l’any 1993, primer en forma de 8 volums i més tard recopilat en un de sol.

Es recullen 11 històries, més un 1epíleg, de la Secció 9 de Seguretat Pública, un grup militar encarregat de la lluita contra el ciber- terrorisme i delictes de la informació que afectin a la seguretat de l’estat. El cas més emblemàtic, que va donar peu a l’adaptació animada de Mamoru Oshii, és l’enfrontament de la Secció amb el terrorista anomenat “titellaire”.

Manmachine Interface – Ghost in the Shell II (Kōkaku Kidōtai 2 – Manmachine Interface): La primera part d’aquest volum es va publicar originalment a la revista Young Magazine l’any 1997 en forma d’entregues amb periodicitat irregular, sota el nom de Dual Device. No va ser fins l’any 2001 que no va sortir al mercat el volum de Manmachine Interface, el qual incloïa Dual Device i quasi 200 pàgines més que concloïen la història. A Espanya va arribar l’any 2002 de la mà de Planeta DeAgostini, en una edició d’un sol volum.

L’acció transcorre quatre anys i mig després de l’incident del titellaire, quan Motoko Aramaki (sí, heu llegit bé) investiga l’atac d’un ciber-terrorista perpetrat en un centre de clonació d’òrgans humans.

Human Error Processor 1.5 (1.5 Human Error Processor – Kōkaku Kidōtai): Entre 1991 i 1996, Shirow va publicar les quatre històries que componen aquest volum a la revista Young Magazine. El volum recopilatori va sortir a la venda després de la segona part de l’obra, l’any 2003, una vegada que Shirow va decidir centrar aquesta segona part en Motoko. A Espanya va arribar el mateix any 2003, en una edició similar a la recopilació de Kodansha; fins i tot, Planeta DeAgostini l’acompanyà d’una còpia del CD-Rom que anava amb l’edició japonesa, amb material extra.

Es tracten d’algunes històries que expliquen el dia a dia de la Secció 9 després de l’incident del titellaire, és a dir, una vegada que Motoko Kusanagi ha abandonat la Secció. Consell davant dels còmics: Ghost in the Shell (GITS) no és un còmic fàcil de llegir. Si us heu mirat el capítol que parla de les “clausures” en l’obra “Entender el cómic” d’Scott McCloud, comprovareu que GITS és un perfecte exemple dels còmics que demanen molt al lector en quant a l’hora d’interpretar el que està passant entre una vinyeta i una altra. Això, afegit al fet de què l’ambientació i el temes tractats no són pas senzills d’explicar en dues paraules, fan que endinsar-se en aquest món sigui tot un repte que s’ha de prendre amb calma.

Com s’han adonat Motoko i Aramaki que el titellaire no és Nakagima?

Les pel·lícules

Ghost in the Shell (Kōkaku Kidōtai): Estrenada l’any 1995 i dirigida per Mamoru Oshii, a partir d’un guió de Kazunori Itō i el mateix Masamune Shirow. La producció va anar a càrrec de Production I.G. La pel·lícula està basada en els capítols Junk Jungle, Bye Bye Cray i l’epíleg del manga original. Amb la música de Kenji Kawai i l’estil característic de Oshii, el film es va convertir ràpidament en una obra de culte.

Com a curiositat dir que el projecte 2501, que al còmic rep el nom de “Marionetista”, en la versió del cinema va ser traduït literalment de l’anglès i va passar a ser el “Maestro de marionetas” i més tard, a l’edició en DVD serà anomenat definitivament com “Titiritero”. Una altra curiositat de la pel·lícula és que, a Espanya, la veu de la Major Kusanagi la va posar la mateixa persona que doblarà, anys més tard, a Trinitry, en la saga Matrix: Concha García Valero.

Ghost in the Shell II – Innocence (Inosensu: Kōkaku Kidōtai): Nou anys després de la primera part, Mamoru Oshii torna al món de GITS, per superar-se a ell mateix i demostrar on pot arribar el cinema d’animació. Amb guió del mateix director i de Masamune Shirow i la música, de nou, a càrrec de Kenji Kawai, Innocence adapta el capítol Robot Rondo, del manga original. La producció va estar compartida entre Production I.G. i l’estudi Ghibli.

L’acció transcorre l’any 2032, després de la desaparició de la Major Motoko Kusanagi. Aquesta vegada seran Batou i Togusa els que hauran de portar la investigació d’uns homicidis comesos per uns prototips d’androides dissenyades pel sexe.

Les sèries de televisió

Ghost in the Shell – Stand Alone Complex (Kōkaku Kidōtai Stand Alone Complex): L’èxit de la versió en cinema de Mamoru Oshii va permetre l’estrena d’aquesta sèrie. Produïda per Ghost in the Shell Stand Alone Comittee (GITS-SAC-Comittee) – un grup creat ad-hoc, amb personal de Production I.G., Bandai Visual i Manga Entertaintment –, i dirigida per Kenji Kamiyama. Es va començar a emetre al Japó l’octubre de 2002. La sèrie consta de 26 episodis, de 25 minuts cadascun, i descriu un univers alternatiu al dels còmics. En aquest univers alternatiu, l’acció transcorre l’any 2030 i la Major Kusanagi no s’ha enfrontat al titellaire – recordem que el còmic està ambientat l’any 2029 –. Podem dir, sense por a equivocar-nos, que el nivell de Stand Alone Complex mai s’havia assolit en cap altra sèrie d’animació.

En SAC, Motoko Kusanagi i la resta dels seus companys de la Secció 9 han de resoldre l’incident del “Hombre que ríe”, un ciber-terrorista que torna a l’activitat després d’anys d’haver estat desaparegut, lluitant al mateix temps contra el fenomen mediàtic que causa la tornada d’aquest hacker d’alt nivell.

Ghost in the Shell – Stand Alone Complex 2nd GIG (Kōkaku Kidōtai SAC 2nd GIG): Segona temporada de la sèrie de televisió, dirigida una altra vegada per Kenji Kamiyama, al cap del GITS-SAC-Comittee, i amb la col·laboració de nou de l’autor del manga original. Es va començar a emetre al Japó al Gener de 2004 i consta de 26 episodis de 25 minuts cadascun. De la mateixa manera que a la primera temporada, al final dels episodis s’emet “L’hora dels Tachikomes”: miniseqüències d’un minut que tenen de protagonistes aquests entranyables tancs d’assalt. La història es basa en una idea que va insinuar Mamoru Oshii – malgrat que el seu nom no apareix als títols de crèdit, va col·laborar a l’hora de crear trames generals – i posa a la Secció 9 en dificultats, enfrontant-la a un enemic superior en número.

Temporalment, l’acció transcorre poc després de l’incident de l’home que riu. Una organització terrorista autoanomenada “Los 11 individuales” planta cara a la Secció 9 exigint una solució immediata pel problema dels refugiats estrangers que viuen al Japó des de la fi de la 4a Guerra Mundial.

Ghost in the Shell – Stand Alone Complex – Solid State Society (Kōkaku Kidōtai SAC: Solid State Society): Aquesta entrega de la saga SAC no es tracta d’una sèrie, sinó d’un OVA estrenat al Japó el setembre de 2006 a Sky PerfecTV!. Dirigit per l’equip habitual de les dues temporades de la sèrie, va comptar amb un pressupost de producció de més de 2 milions d'€. L’acció transcorre l’any 2034, dos anys després de l’incident dels 11 individualistes.

En aquest cas, la Secció 9 de Seguretat Pública s’ha d’enfrontar a uns misteriosos suïcidis que anuncien l’adveniment de “Kugutsu Mawashi”, nom que es pot traduir com “titellaire”. Es pot pensar que aquest Kugutsu Mawashi forma part del projecte 2501? Ens haurem d’esperar a l’estrena a Espanya per esbrinar-ho.

Davant de l’allau d’informació i els temes tractats a les pel·lícules i a la sèrie, si voleu documentar-vos, aquí teniu alguna bibliografia recomanada, donant per fet que ja us heu llegit els còmics. Per cert que Patrick Silvestre no existeix, però es pot suplir per qualsevol assaig que parli sobre comunisme o anarquisme.

• Koestler, Arthur. El espíritu de la máquina. (GITS – tota la saga) • Dawkins, Richard. El gen egoísta. (GITS) • Roussel, Raymond. Locus Solus. (GITS – Innocence) • Salinger, J.D. El hombre que ríe (dins de “Nueve Cuentos”). (GITS – SAC) • Salinger, J.D. El guardían entre el centeno. (GITS – SAC) • Baudrillard, Jean. Cultura y simulacro. (GITS – tota la saga SAC)

Els videojocs

Ghost in the Shell (PSX – Sony – Abril 1998): Shoot'em Up en 3D en el qual tindrem la possibilitat de conduir pels carrers de Neo – Tokio dins d’un Fuchikoma d’assalt de la Secció 9 de Seguretat Pública. Divertit, però una mica repetitiu i, amb ulls d’avui dia, una mica antiquat ja que la IA dels enemics no està molt aconseguida. Malgrat això, és un gran joc per passar una estona complint missions i, a més, a qui no li agradaria posar-s’hi sota la pell d’un Fuchikoma?.

Ghost in the Shell – Stand Alone Complex (PS2/PSP – Atari – Maig 2005): Adaptació de la sèrie d’animació, aquest joc d’acció ens permet escollir per jugar entre la Major Kusanagi i Batou, cadascun d’ells amb les seves característiques especials. De forma puntual, també controlarem als Tachikomes.

Els incondicionals de la sèrie gaudiran molt, encara que com a joc sigui bastant fluix. La IA dels enemics està una mica millorada si pensem al joc de PSX però encara a anys llum del que es pot trobar avui dia en qualsevol lloc d’estratègia o d’infiltració.

Les novel·les

N’hi ha quatre, però malauradament encara no han arribat al nostre país. Malgrat això, si algú es defensa llegint en anglès, us donem les dades de les edicions americanes, ben fàcils de trobar a Amazon o qualsevol altra llibreria d’Internet que disposi de llibres en aquesta llengua.

• Yamada, Masaki. After The Long Goodbye. Viz Media, 2005. Amb Batou com a protagonista, aquesta novel·la situa la història just abans d’Innocence, segon film de la saga dirigit per Mamoru Oshii, i amb el mateix to intimista. ISBN 1-4215-0156-2.

• Fujisaku, Junichi. The Lost Memory (GITS-SAC vol. 1). DH Press, 2006. Primer volum de la trilogia basada en la sèrie Stand Alone Complex. Escrita per un dels guionistes habituals de la sèrie i ambientada l’any 2032. La Secció 9, en aquest cas s’ha d’enfrontar a un grup terrorista anomenat “Despertar”. ISBN 1-59582-072-8.

• Fujisaku, Junichi. Revenge of the Cold Machines (GITS-SAC vol. 2). DH Press, 2006. Segona part de la trilogia, composta per tres històries interconnectades: “Double Targets”, “First Love, Last Love” i l’última que dóna nom al volum: “Revenge of the Cold Machines”. Especialment divertida la segona, el protagonista de la qual és un Tachikoma que s’enamora d’una guàrdia que controla el trànsit. ISBN 1-59582-073-6.

• Fujisaku, Junichi. White Maze (GITS-SAC vol. 3). DH Press, 2006. La trilogia es tanca amb la investigació, per part de la nostra Secció favorita, d’uns assassinats en sèrie on les víctimes apareixen dessagnades i amb marques al coll. ISBN 1-59582-074-4.

I per últim, i com a curiositat, aquí us podreu descarregar el joc de rol basat en l’univers GITS i dissenyat per Chris Dias, amb sistema D20: http://www.serenadawn.com/GhostintheShellRPG.htm

Edició original japonesa de la pàgina 30 espanyola de GITS: A la tercera vinyeta, Batou exclama: “Oh my Ghost!”. Aquest joc de paraules amb l’expressió anglesa “Oh my God!” (Déu meu) s’ha perdut a la nostra edició.

Entrevista amb Mitsuhisa Ishikawa, president de Production IG

El 9 de setembre de 2007, es van projectar els dos primers capítols de “Ghost Hound”, la nova sèrie de Production IG, a l’Space FS Shidome de Tokio. La sèrie està dirigida per Ryūtarō Nakamura i es basa en una idea de Masamune Shirow. El que ve a continuació és la conversa amb Mitsuhisa Ishikawa que va tenir lloc amb motiu d’aquesta presentació. En la conversa es pot entreveure la manera que té Masamune Shirow d’encarar les adaptacions de les seves obres, sense ficar-s’hi massa. A més, Ishikawa deixa caure que s’està coent una adaptació de GITS amb imatge real.

Avui hem demanat a Mitsuhisa Ishikawa, president i director general de Production I.G., que s’afegeixi a nosaltres en representació de l’equip de “Ghost Hound”. Ishikawa, si us plau, podria presentar-se vostè mateix?

Gràcies. És un gran honor per mi tornar a aquest lloc avui. Vam tenir la sort de fer l’estrena de la nostra pel·lícula “Tachigui: The Amazing Lives of the Fast Food Grifters” aquí, de manera que aquest lloc ens porta sort. Esperem que gaudiu tots d’aquesta sessió.

Nota: “Tachigui: The Amazing Lives of the Fast Food Grifters” és una pel·lícula de Mamoru Oshii força singular que va ser estrenada l’any 2006. Al nostre país vam tenir l’ocasió de veure-la l’any passat a la secció del festival de Sitges.

Tinc entès que Shirow ha col·laborat aportant la història original de “Ghost Hound”.

Correcte. Estem treballant amb Shirow des de 1995, quan Mamoru Oshii va adaptar “Ghost in the Shell”, i després quan Kenji Kamiyama va dirigir la sèrie de televisió i la recent “Solid State Society”. I.G. també està gestionant els drets de la pel·lícula d’imatge real basada en el manga original de “Ghost in the Shell”. Així que hem treballat junts al llarg de tota la saga GITS. De fet, quan vaig tenir una reunió amb Shirow després de finalitzar GITS-SAC-2nd GIG, em va proposar fer un anime on els animadors poguessin fer coses més fresques. Així que Shirow ens va demanar unir-se a nosaltres en la creació de la història original per aquest projecte. Crec que aquesta és la millor manera de portar- lo a terme. De fet, el concepte que tenia Shirow de “Ghost Hound” es remunta a fa 20 anys i ha sigut desenvolupat de forma conjunta per a aquesta nova sèrie.

Aquest també és el treball per el 20è aniversari de Production I.G.

Però la nostra idea no es pas mirar cap enrere. Dediquem tota la nostra passió i el nostre potencial a les obres que tenim per endavant. Tractem de ser creatius amb visió de futur. Per tant volem enfortir els nostres vincles amb Shirow Masamune.

M’agradaria passar a l’obra en sí. La nostra imatge de les obres de Shirow Masamune està més propera del món de “Ghost in the Shell”, però “Ghost Hound” transcorre en un petit poble perdut a les muntanyes.

Tens raó. Shirow ha contribuït en part al concepte original i al disseny dels personatges. I Chiaki J. Konaka, que és el responsable de l’escenografia i la composició de tota la sèrie, l’ha ampliat. La història té lloc en un petit poble de muntanya, basat en un poble real al nord de Kyushu. Per suposat , aquest entorn no formava part de la idea original de Shirow, ni va suggerir tampoc situar la història en un poble de Kyushu.

Malgrat això, després d’aprofundir en la història original, el nostre personal va viatjar al nord de Kyushu, de la mateixa manera que quan vam decidir l’emplaçament a “Ghost in the Shell”. Oshii no es va oposar a ubicar l’acció en una ciutat japonesa, però va optar per un possible Hong Kong que podria estar ubicat a qualsevol lloc d’Àsia. Aquest va ser el resultat d’un procés d’ampliació del concepte de Shirow, de la història original i del disseny dels personatges. Per aquest treball, realitzant el mateix procés però a l’inrevés, ens vam limitar a un poble en una regió específica del Japó.

“Ghost Hound” té lloc en una remota població del nord de Kyushu. Els personatges principals de la història original de Shirow eren estudiants grans, però s’ha canviat per joves estudiants de secundària.

L’èxit d’una sèrie a vegades s’aconsegueix amb nois joves l’edat dels quals no els identifica amb cap sector concret. La primera part de la sèrie té similituds amb la pel·lícula “Stand by me”, per la manera en què els nois s’embarquen en una aventura.

Nota: “Stand by me” és una pel·lícula dirigida per Rob Reiner que va ser estrenada l’any 1986. A Espanya va arribar amb el títol “Cuenta conmigo”. Està basada en un conte d’Stephen King anomenat “The Body”.

Quan pensem en les obres de Shirow Masamune, tenim tendències a pensar en històries orientades als adults. Però “Ghost Hound” és una història centrada en nens molt joves.

Sí, de fet, els protagonistes de Shirow en la història original eren estudiants molt més grans. Però, entre el director, Ryūtarō Nakamura i Chiaki J. Konaka, van decidir utilitzar la innocència i la ingenuïtat que aportarien els tres protagonistes si tinguessin entre 13 i 14 anys. A més, quan Mariko Oka va dibuixar a Miyako, de seguida el van considerar perfecte. Són personatges que no havíem fet fins ara, així que espero que us agradi. Es podria dir que aquest és un nou repte per a Production I.G.

Per cert, la història no té lloc en el passat ni en el futur, sinó en l’actualitat. La data que el personatge principal, Taro, escriu en la seva cinta de cassette és Setembre de 2007. La història gira al voltant de situacions més properes per nosaltres.

Ens vam adonar d’això quan treballàvem a “Ghost in the Shell”. Shirow i l’equip trobaven que havíem d’interpretar correctament el present per poder crear una imatge convincent del futur. Aquesta idea pot aplicar-se també al passat. Però quan es pensa en Konaka, automàticament et ve al cap la imatge de “Serial Experiment Lain”, per tant, en aquest sentit, aquest anime és el millor del seu gènere: ens mostra la manera amb la qual Shirow Masamune contempla la seva obra. Des del primer episodi pots veure una història amb un gran futur.

Nota: “Serial Experiment Lain” és una sèrie de culte dirigida també per Ryūtarō Nakamura, amb guió de Chiaki J. Konaka (a càrrec també del guió de Ghost Hound). Es va estrenar l’any 1998 a TV Tokyo i va arribar al nostre país de les mans de Selecta Visión. En només 13 episodis i amb una trama molt complexa, ens ficava de ple en un món on “xarxa” i “realitat” es confonien.

Production I.G. és coneguda per les seves habilitats en la generació d’imatges per ordinador. Què podem esperar de “Ghost Hound”?

Aquesta vegada crec que hem aconseguit la millor integració de 3D i 2D. Shirow Masamune valora molt la capacitat dels animadors japonesos per donar moviment i expressivitat a les imatges. La idea que tenia en ment quan treballava en aquest projecte era “produir un anime en el qual poguéssim treure el màxim rendiment al potencial dels animadors a l’hora de fer seva la història”. Així és com ha entès Shirow l’animació en 2D.

La interpretació del treball de Shirow Masamune i el fet de portar-lo a l’animació ha de ser una feina difícil.

Shirow Masamune és realment molt generós amb la gent, però al mateix temps, és molt disciplinat. També és extremadament estricte amb les adaptacions de la seva obra. Estic segur que els membres del personal que van treballar en projectes basats en les seves històries estaran d’acord amb mi. De fet, quan es van reunir amb ell per parlar de l’adaptació es van posar molt nerviosos. I també em va passar a mi. Això és perquè les seves expectatives són molt altes. Però crec que la relació que té l’estudi amb ell es basa en la confiança i, finalment, ens va donar l’oportunitat de col·laborar en “Ghost Hound”.

L’entrevista la podeu consultar en anglès a la pàgina de Production I.G. http://www.productionig.com/contents/works_sp/60_/s08_/index.html

Resum de la tertúlia anterior Còmic Fòrum

Aquestes són les principals conclusions a que es va arribar en la animada tertúlia al voltant de The ultimates vols.1 i 2.

En primer lloc, la gent que no sol llegir còmics de superherois van dir que els hi havia entrat bé la història i que els hi havia agradat, que és com una pel·lícula d’acció. I els afeccionats a aquest gènere van afegir que el concepte ultimate (és a dir, una posada al día dels mítics Vengadores de la Marvel) no és trencador perquè ja té un referent anterior en el qual es basa.

Per estètica, el còmic recorda tant a les pel·lícules de Independence day com Salvar al soldado Ryan, en el sentit d’espectacle cinematogràfic d’acció. De fet, les seves vinyetes són rectangulars com si es tractessin d’una pantalla cinematogràfica, i el dibuix és hiperrealista per tal de produïr aquesta sensació, de la qual no s’en amaga en cap moment.

I de fet, potser sigui aquesta mateixa característica tan alabada, la semblança amb el (bon) cinema d’acció nord-americà, el principal llast de la obra, perquè el món de la historieta i el món del cinema empren llenguatges diferents, i precisament per això, per voler-se semblar tant a una pel·lícula, el còmic perd la possibilitat d’anar més enllà en l’exploració del seu propi mitjà, el de la historieta gràfica.

La obra té un rerafons polític al voltant del 11-S (la destrucció de la ciutat per part de Hulk), i agrada tant als que coneixen els personatges clàssics com als que no, i tant als adults (que capten més la part política) com als adolescents (que es queden amb l’acció pura i dura). Hi ha una certa profunditat psicològica en els personatges, sobretot en el 1r vol., que també té més part de crítica política. En canvi, en el 2n vol., hi ha molt menys de tot això (una autocensura de Marvel per vendre més?) El 1r vol.té més maduresa i és més ambigu, és per pensar. El 2n és més clàssic, d’aventures, per evadir-se.

És curiós que el contrapunt ideològic als superherois, l’únic personatge de la història que es declara pacifista, sigui l’únic europeu de la història (Thor), el qual és vist pels seus colegues americans com un hippy boig antisistema. I de fet, la seva incorporació al grup resulta una mica forçada tenint en compte la ideologia del personatge. De fet, no cal oblidar que els autors són també ambdós europeus (són britànics).

Al cómics hi surten detalls de l’actualitat internacional i social (com l’agressió domèstica a la vespa), i resulta ser un fill de Watchmen en el sentit d’obra fosca, realista i menys romàntica. El color resulta molt important, ja que la mateixa història en B/N no sería ni de bon tros la mateixa. I no oblidem que el gènere de superherois és per homes i fet per homes històricament, i Ultimates no és cap excepció, d’aquí que el paper de les fèmines en tota la història sigui poc rellevant. per Jodi Puig

Selecció de novetats a la Tecla Sala Còmics d’Adults

- C Abe. Abel, Jessica. Escaparate. Astiberri. - C Aka. Akamatsu, Ken. Negima! Magister negi magi #7 a #13. Norma. - C Alt. Altuna, Horacio. Ficcionario. Norma. - C Alt. Altuna, Horacio. Time out. Norma. - C Aut. Morrison, Robbie + Turner, Dwayne. The Authority #3. Norma. - C Bau. Baudoin, Edmond. Piero. Astiberri. - C B Da. B., David. La ciudad fría (Los buscadores de tesoros #2). SinsEntido. - C Bil. Bilal, Enki. 32 de diciembre. Norma. - C Bil. Bilal, Enki + Christin, Pierre. La ciudad que no existía. Norma. - C Bou. Bou, Quim. Orn: Herdez (Historia universal #1). Dolmen. - C Bro. Brown, Chester. Louis Riel: un cómic biográfico. La Cúpula. - C Bro. Brown, Jeffrey. Torpe. La Cúpula. - C Cha. Chauvel, David + Pedrosa, Cyril. Los revolucionarios (Ring Circus #4). Glénat. - C Cla. Clamp. Tsubasa: reservoir chronicle #1 a #10. Norma. - C Cro. Croci, Pascal. Auschwitz. Norma. - C Dor. Dorison, X.+Alice, A. Juan o el día del cuervo (El tercer testamento #4). Glénat. - C Dor. Dorison, X.+Nury, F.+Rossi, C. Century Club (West #2). Norma. - C Duf. Dufaux, Jean + Griffo. El anillo de los Fosca (Giacomo C. #6). Norma. - C Gro. Groening, Matt. El trabajo es el infierno. Astiberri. - C Hem. Hempel, Marc. Tug&buster #3. Astiberri. - C Hat. Hata, Kenjiro. Hayate: mayordomo de combate #1 i #2. Glénat. - C Her. Hernández, Esteban. Culpable e historias cortas. Bang. - C Hin. Hino, Hideshi. Criatura maldita. La Cúpula. - C Jem. Jenkins, Paul + Kubert, Andy. Lobezno: orígen. Panini. - C Jua. Juan, Ana. Demeter. De Ponent. - C Kub. Kubo, Tite. Bleach #5 i #6. Glénat. - C Lax. Lax. El cuervo #1 a #3. Norma. - C Lut. Lutes, Jason + Bertozzi, Nick. Houdini: el rey de las esposas. Astiberri. - C Mal. Malet, Léo + Tardi, Jacques. Una resaca de cuidado. Norma. - C Man. Fontdevila, Manel. Rosenda y otros momentos pop. Glénat. - C Mar. Marini + Smolderen. La risa azteca (Gipsy #6). Norma. - C Mar. Martín, Sebas. Aún estoy en ello. La Cúpula. - C Mat. Matsushita, Yoko. Yami no Matsuei: hijos de la oscuridad #1 a #11. Norma. - C Moo. Moore, Terry. Strangers in paradise #5. Norma. - C Nav. Navarro, Antonio. El tiempo arrebatado. De Ponent. - C Nik. Nik. Gaturro #1. Catapulta. - C Ohb. Ohba, Tsugumi. Death note #7 i #8. Glénat. - C Par. Parks, Ande. Truman Capote en Kansas. Norma. - C Pra. Pratt, Hugo. Corto Maltés: Suite Caribeña. Norma. - C Rai. Raiku, Makoto. Zatchbell! #14 a #20. Norma. - C Rau. Raule + Roger. Home Sweet Home (Jazz Maynard #1). Diabolo. - C Rub. Rubén + Carlos. RGH: Robot Giant Hazard. Glénat. - C San. Sánchez Abulí, Enrique + Rossi, Christian. Capitán patapalo #2. Glénat. - C Sfa. Sfar, Joann + Trondheim, Lewis + Killofer. Las profundidades (La Mazmorra: Monstruos #9, nivell 75). Norma. - C Str. Straczynski, J. Michael + Frank, Gary. Midnight Nation. Norma. - C Tak. Takahashi, Rumiko. Lamu: Urusei Yatsura #13. Glénat. - C Tak. Takahashi, Rumiko. Inu Yasha #41 a #47. Glénat. - C Tak. Takaya, Natsuki. Fruits basket #8 a #19. Norma. - C Tak. Takei, Hiroyuki. Shaman King #19 a #26. Glénat. - C Tan. Taniguchi, Jiro + Imaizumi, Yoshiharu. “Lobo”, el rey (Seton, el naturalista viajero #1). Ponent Mon. - C Tez. Tezuka, Osamu. Lost World. Glénat. - C Tho. Thompson, Craig. Cuaderno de viaje. Astiberri. - C Tri. Trillo, Carlos + Risso, E. Asesinatos y muy mala suerte (Chicanos #2). Norma. - C Vau. Vaughan, Brian + Henrichon, Niko. Los leones de Bagdad. Planeta DeAgostini. - C Wat. Watase, Yuu. Fushigi Yûgi: El joc misteriós #1. Glénat. - C Wol. Wolfman, Marv + Pérez, George. Crisis en tierras infinitas. Planeta DeAgostini.

Teoria del còmic

- C 087.6 Del. Guiral, Antoni. Tiras de humor crítico para adultos (Del tebeo al manga – Una historia de los cómics #2). Panini. - C 741.5 Bat. Batllori, Toni. Ninots. Ara Llibres. - C 741.5 Ene. Eneko. Mentiras, medias verdades, cuartos de verdad. SinsEntido. - C 741.5(Pra) Cal. Calle, Ángel de la. Hugo Pratt: la mano de Dios. Dolmen.

Recomanacions

- C Gim. Giménez, Carlos. Los profesionales (5v. a la TS). Glénat. - C Mor. Morrison, Grant. Los invisibles (7v. a la TS). Norma + Planeta DeAgostini. - C Pra. Pratt, Hugo + Manara, Milo. Verano indio. Norma. - C Tan. Taniguchi, Jiro. El caminante. Ponent Mon. - C Vau. Vaughan, B. + Henrichon, Niko. Los leones de Bagdad. Planeta DeAgostini.

Si voleu fer propostes de compra a la biblioteca o recomanacions a la resta d’usuaris, ho podeu fer al correu de la biblioteca: [email protected]

Notícies del món del còmic

2a edició del Josep Coll de còmic

Amb el propòsit de potenciar l’edició de còmics d’autors residents a Catalunya, l’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya (APIC) convoca la segona edició del premi Josep Coll per a àlbum de còmics. L’APIC pren el nom del gran dibuixant d’historietes Josep Coll com a denominació dels seus premis i com a homenatge a tots els autors catalans que han contribuït al desenvolupament del còmic.

Informació de les bases al taulell d’anuncis de la Còmic Tecla o a: http://www.fadip.org/?p=88 Arxius prodigiosos i paranormals

Ja està a la venda el número #6 de “La peor banda del mundo”. Pels que encara no coneixeu aquést còmic, dir-vos que és un recull d’histories sorprenents d’un munt de personatges disbaratats. El seu autor, José Carlos Fernandes, beu directament de fonts com ara Borges, Kafka, Calvino o Lynch. Algú dirà que això, més que una notícia, és fer proselitisme, però és que han passat quasi dos anys des de la publicació del 5è número i a la Biblioteca estàvem esperant el sisè amb moltes ganes. En lloc d’això podríem haver comentat que per fi, Van Hamme i Vance han finalitzat la seva sèrie XIII, però estem segurs que és més fàcil que ho veieu a la seva pàgina web: www.treize.com

I si voleu mirar-vos els cinc primers números de la pitjor banda del món, els tenim sota la signatura C Fer, a la Comic Tecla.

Tachikomes per tothom

Encara que la Frikipedia els considera fills d’Eduard Punset, en realitat els Tachikomes són la segona versió dels Fuchikoma, els tancs lleugers d’assalt de la Secció 9. Versàtils i ràpids, aporten un punt divertit a les missions de la secció i quan s’alimenten amb oli d’oliva verge extra poden arribar a desenvolupar personalitat pròpia. En resum, tothom voldria tenir-ne un a casa. I ara és possible:

- www.audiocubes.com: A la pàgina d’Audiocubes es pot comprar per uns 1.553HKD (140€ més o menys) un Bandai Tachikoma Electronics Robot, un Tachikoma molt bufó, el qual es pot connectar al port USB de l’ordinador i avisar-nos quan arribi un email.

- www.hlj.com/product/MEG80671: Encara una mica més econòmic, tenim el Perfect Piece Tachikoma, de la firma MegaHouse, una figura articulada molt ben equipada que ve acompanyada d’una petita Motoko Kusanagi que pot ficar-se al compartiment posterior. Tot per uns 9,800 ¥ (60€ més o menys)

- http://asterion.almadark.com/2007/05/14/: Si els dos anteriors us semblen cars, aquí trobareu les plantilles per construir-vos el vostre propi Tachikoma amb cartolina.

Propera trobada del club de lectura:

Dimarts, 5 de febrer – 19:00 Sección 9: Seguridad Nacional / Ghost in the Shell – Stand Alone Complex Episodi 1.

Dimarts, 5 de febrer – 19:30 Ghost in the Shell / Masamune Shirow.

Grans portades del món del còmic

TBO #1 Donaz – Març 1917

Av. Josep Tarradellas, 44 08901 L'Hospitalet de Llobregat Tel. 93 260 24 84

L’Hospitalet http://www.l-h.es/biblioteques Ajuntament de [email protected]