4.- Ghost in the Shell Guió I Dibuixos: Masamune Shirow Planeta Deagostini Per Antoni Guiral
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
4.- Ghost in the Shell Guió i dibuixos: Masamune Shirow Planeta DeAgostini per Antoni Guiral L’autor A Masamune Shirow (pseudònim de Masanori Ota, Kobe, Japó, 1961) no li agrada la celebritat; no concedeix entrevistes, pràcticament no viatja i, a més, treballa en solitari, sense un estudi darrera, com és habitual en la majoria d’autors de manga o mangakes amb un cert renom. Ed. Comentada: La seva tasca professional començà al 1985 a la revista Seishinsha, Ghost in the Shell amb la sèrie Black Magic; ja en aquesta primera obra demostrava un Planeta DeAgostini interès especial per la tecnologia i la seva relació amb l’ésser humà i 2002 la política. A la sèrie Appleseed, publicada entre 1985 i 1989, seguiran altres com Dominion (un dels seus treballs més humorístics, del 351 pàgines 1986), Exon Depot (un estrany manga sense paraules més proper al PVP: 11,95€ llibre il·lustrat que al còmic, de 1990), Ghost in the Shell (1991) i Orion (1993). Aquestes obres el convertiran en un dels autors de manga millor valorats per lectors i crítica, tant al Japó com a Europa, on gaudeix d’un gran prestigi com autor de manga, a mig camí entre les històries més comercials de gènere i les obres més personals. El 1995 va publicar la segona part de Dominion, Dominion Conflict, i el 2001 la continuació de Ghost in the Shell, Manmachine Interface, però des del 1992 adreça el seu interès professional i artístic més cap a la il·lustració (terreny en el que ha publicat diversos llibres) i cap el món del disseny per sèries d’animació (Gundress) i de jocs per ordinador (on ha treballat a Orion i Sampaguita). Pràcticament, de totes les seves sèries se n’han fet llargmetratges o sèries televisives d’animació. El fet que treballi sense ajudants provoca que, al contrari que la majoria d’autors de manga, l’obra de Masamune Shirow no sigui tan prolífica. L’obra Ghost in the Shell està ambienta al segle XXI, i proposa un món ple de ciborgs, o éssers a mig camí entre la humanitat i la cibernètica. La protagonista és Motoko Kunasagi, una oficial a càrrec d’un grup policial especialitzat en delinqüents tecnològics, en realitat, una dona amb cervell humà però cos sintètic. El tema central es concentra en la recerca i captura d’un criminal molt especial, Puppet Master, una mena de intel·ligència artificial que pot ficar-se a la ment d’un ésser humà. Shirow, tot i que la història es plena d’acció i presenta un argument molt comercial, també intenta aprofundir en les conseqüències ètiques, filosòfiques i fins i tot polítiques de la relació home-màquina. El seu és un dibuix més realista que el d’altres autors de manga comercial, ple de detalls i molt proper a la seva vessant com a il·lustrador, el que afavoreix unes vinyetes molt espectaculars. En el terreny de la narració s’apropa més als autors occidentals, en el sentit de dotar-la d’una vitalitat i rapidesa més propera a la tradició nord- americana. Hi ha qui ha comparat a Ghost in the Shell amb l’anomenat gènere ciberpunk creat per l’escriptor William Gibson a la seva Trilogia del Sprawl. De Ghost in the Shell hi ha dos llargmetratges en dibuixos animats, a més de dues sèries de televisió i una OVA (pel·lícula creada especialment pel mercat del vídeo o DVD); també es poden trobar diversos videojocs per a PlayStation i PSP. Ghost in the Shell té una segona part, Manmachine Interface, publicada també a Espanya per Planeta DeAgostini. A tenir en compte: 1.- El grafisme entre “japonès” i “occidental” del autor. 2.- El detallisme del dibuix. 3.- El disseny de les pàgines. 4.- La reflexió sobre el que implica barrejar la humanitat amb la tecnologia. El món de Ghost in the Shell “Ghost in the Shell” és al còmic el que “Neuromante” a la literatura de ciència ficció. És a dir, totes dues obres van constituir un abans i un després dins el seu gènere. Donada aquesta premissa, es pot comprendre que el món de Ghost in the Shell hagi crescut des del seu naixement. Si no us voleu perdre, aquí va una petita guia d’allò que és relativament fàcil aconseguir a Espanya. Els Còmics Ghost in the Shell (Kōkaku Kidōtai – The Ghost in the Shell): Es va començar a publicar al Japó en 1989, en forma d’entregues trimestrals a la revista Young Magazine Kaizoku-ban, de l’editorial Kodansha. Una vegada acabada la sèrie, al 1991, es recopilarà en un volum únic. A Espanya va arribar de mans de Planeta DeAgostini l’any 1993, primer en forma de 8 volums i més tard recopilat en un de sol. Es recullen 11 històries, més un 1epíleg, de la Secció 9 de Seguretat Pública, un grup militar encarregat de la lluita contra el ciber- terrorisme i delictes de la informació que afectin a la seguretat de l’estat. El cas més emblemàtic, que va donar peu a l’adaptació animada de Mamoru Oshii, és l’enfrontament de la Secció amb el terrorista anomenat “titellaire”. Manmachine Interface – Ghost in the Shell II (Kōkaku Kidōtai 2 – Manmachine Interface): La primera part d’aquest volum es va publicar originalment a la revista Young Magazine l’any 1997 en forma d’entregues amb periodicitat irregular, sota el nom de Dual Device. No va ser fins l’any 2001 que no va sortir al mercat el volum de Manmachine Interface, el qual incloïa Dual Device i quasi 200 pàgines més que concloïen la història. A Espanya va arribar l’any 2002 de la mà de Planeta DeAgostini, en una edició d’un sol volum. L’acció transcorre quatre anys i mig després de l’incident del titellaire, quan Motoko Aramaki (sí, heu llegit bé) investiga l’atac d’un ciber-terrorista perpetrat en un centre de clonació d’òrgans humans. Human Error Processor 1.5 (1.5 Human Error Processor – Kōkaku Kidōtai): Entre 1991 i 1996, Shirow va publicar les quatre històries que componen aquest volum a la revista Young Magazine. El volum recopilatori va sortir a la venda després de la segona part de l’obra, l’any 2003, una vegada que Shirow va decidir centrar aquesta segona part en Motoko. A Espanya va arribar el mateix any 2003, en una edició similar a la recopilació de Kodansha; fins i tot, Planeta DeAgostini l’acompanyà d’una còpia del CD-Rom que anava amb l’edició japonesa, amb material extra. Es tracten d’algunes històries que expliquen el dia a dia de la Secció 9 després de l’incident del titellaire, és a dir, una vegada que Motoko Kusanagi ha abandonat la Secció. Consell davant dels còmics: Ghost in the Shell (GITS) no és un còmic fàcil de llegir. Si us heu mirat el capítol que parla de les “clausures” en l’obra “Entender el cómic” d’Scott McCloud, comprovareu que GITS és un perfecte exemple dels còmics que demanen molt al lector en quant a l’hora d’interpretar el que està passant entre una vinyeta i una altra. Això, afegit al fet de què l’ambientació i el temes tractats no són pas senzills d’explicar en dues paraules, fan que endinsar-se en aquest món sigui tot un repte que s’ha de prendre amb calma. Com s’han adonat Motoko i Aramaki que el titellaire no és Nakagima? Les pel·lícules Ghost in the Shell (Kōkaku Kidōtai): Estrenada l’any 1995 i dirigida per Mamoru Oshii, a partir d’un guió de Kazunori Itō i el mateix Masamune Shirow. La producció va anar a càrrec de Production I.G. La pel·lícula està basada en els capítols Junk Jungle, Bye Bye Cray i l’epíleg del manga original. Amb la música de Kenji Kawai i l’estil característic de Oshii, el film es va convertir ràpidament en una obra de culte. Com a curiositat dir que el projecte 2501, que al còmic rep el nom de “Marionetista”, en la versió del cinema va ser traduït literalment de l’anglès i va passar a ser el “Maestro de marionetas” i més tard, a l’edició en DVD serà anomenat definitivament com “Titiritero”. Una altra curiositat de la pel·lícula és que, a Espanya, la veu de la Major Kusanagi la va posar la mateixa persona que doblarà, anys més tard, a Trinitry, en la saga Matrix: Concha García Valero. Ghost in the Shell II – Innocence (Inosensu: Kōkaku Kidōtai): Nou anys després de la primera part, Mamoru Oshii torna al món de GITS, per superar-se a ell mateix i demostrar on pot arribar el cinema d’animació. Amb guió del mateix director i de Masamune Shirow i la música, de nou, a càrrec de Kenji Kawai, Innocence adapta el capítol Robot Rondo, del manga original. La producció va estar compartida entre Production I.G. i l’estudi Ghibli. L’acció transcorre l’any 2032, després de la desaparició de la Major Motoko Kusanagi. Aquesta vegada seran Batou i Togusa els que hauran de portar la investigació d’uns homicidis comesos per uns prototips d’androides dissenyades pel sexe. Les sèries de televisió Ghost in the Shell – Stand Alone Complex (Kōkaku Kidōtai Stand Alone Complex): L’èxit de la versió en cinema de Mamoru Oshii va permetre l’estrena d’aquesta sèrie. Produïda per Ghost in the Shell Stand Alone Comittee (GITS-SAC-Comittee) – un grup creat ad-hoc, amb personal de Production I.G., Bandai Visual i Manga Entertaintment –, i dirigida per Kenji Kamiyama. Es va començar a emetre al Japó l’octubre de 2002.