ORQUESTRA SIMFÒNICA CONCERT PLÁCIDO DOMINGO DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

Plácido Domingo Primera part: 50 min. · Pausa: 25 min. Airam Hernández Segona part: 30 min. Ana María Martínez Violí I Violoncel Trompeta Durada total aproximada: 1 hora 45 min Liviu Morna Concertino Peter Thiemann * Francesc Colomina * Olga Aleshinsky * Mathias Weinmann Danel Morales Orquestra Simfònica del Eva Pyrek * Esther Clara Braun Gran Teatre del Liceu Diumenge 20 de maig de 2018, 18.00h Oksana Solovieva Carme Comeche Trombó Renata Tanollari Òscar Alabau Jordi Berbegal * Ramón Tebar Director Oleg Shport Juan Manuel Stacey Alejandro Cantos Yana Tsanova Irma Bau Luis Bellver * Sergey Maiboroda Nico Cobo Raúl Suárez Tuba Paola Caballero Contrabaix Jose Miguel Bernabeu * PRIMERA PART SEGONA PART Ariadna Torner Cristian Sandu * Helena Muñoz Francesc Lozano Timpani Gerónimo Giménez (1854 – 1923) Manuel de Falla (1876 – 1946) Paula Banciu Alfredo Fajardo Artur Sala * Intermedio (La boda de Luis Alonso) “Farruca” (El sombrero de tres picos) Natalia Brzewska Joan Cantallops Felipe Contreras Percussió Reveriano Soutullo (1880 – 1932) i Joan Vert Federico Moreno Torroba (1891 – 1982) Jordi Mestres (1890 – 1931) “En mi tierra extremeña” (Luisa Fernanda) Violí II Flauta Salva Soler “Quiero desterrar” (La del soto del Parral) Plácido Domingo Christo Kasmetski * Albert Mora * Mario García Plácido Domingo Ana María Martínez Rodica Monica Harda Joan J. Renart Liu Jing Sandra Luisa Batista (picc) * Arpa Ernesto Lecuona (1895 – 1963) “De este apacible rincón de Madrid” (Luisa Fernanda) Mercè Brotons M. Jesús Ávila “Lamento de María” (María la O) Airam Hernández Andrea Ceruti Oboè Ana María Martínez Charles Courant Cesar Altur * Piano “Tres horas antes del día” (La marchenera) Mijai Morna Enrique Pellicer Véronique Werklé * José Serrano (1873 – 1941) Ana María Martínez Piotr Jeczmyk Emili Pascual (CA) * “Te quiero, morena” (El trust de los tenorios) Alexandre Polonsky Airam Hernández “Luche la fe por el triunfo” (Luisa Fernanda) Annick Puig Clarinet Plácido Domingo Sergi Puente Juanjo Mercadal * Manuel Fernández Caballero (1835 – 1906) Magdalena Kostrzewska Dolores Payá “No cantes más La africana” (El dúo de La africana) Pablo Luna (1879 – 1942) Plácido Domingo Preludio (El niño judío) Viola Fagot Ana María Martínez Alejandro Garrido * Guillermo Salcedo * Manuel Penella (1880 – 1939) Birgit Schmidt M. José Rielo CONCERT Enric Granados (1867 – 1916) “¿Me llamabas, Rafaelillo?” (El Gato Montés) Fulgencio Sandoval Francesc Benítez (CFg) * Intermedio (Goyescas) Ana María Martínez Claire Bobij Airam Hernández * Solistes Franck Tollini Trompa Jacinto Guerrero (1895 – 1951) En cursiva: assistències Anna Aldomà Ionut Podgoreanu * “Mi aldea” (Los gavilanes) Emilio Arrieta (1821 – 1894) Helena Sotoca Enrique J. Martínez PLÁCIDO Plácido Domingo “Feliz morada” (Marina) Gonzalo Castelló Pablo Cadenas Plácido Domingo Laura Erra Jorge Vilalta Dipòsit Legal: B 19301-2017 Reveriano Soutullo i Joan Vert Airam Hernández Irene Val Intermedio (La leyenda del beso) Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu DOMINGO La leyenda del beso “Amor, mi raza sabe conquistar” ( ) Ana María Martínez Amb el suport de: Airam Hernández

SARSUELA (LAO/Greg Gorman) Pablo Sorozábal (1897 – 1988) “No puede ser” (La tabernera del puerto) Plácido Domingo PASSIÓ PER LA SARSUELA PLÁCIDO DOMINGO ANA MARÍA MARTÍNEZ AIRAM HERNÁNDEZ RAMON TEBAR ORQUESTRA SIMFÒNICA Director DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

Javier Pérez Senz

Un dels ferms compromisos de Plácido Domingo Aquestes pàgines de Soutoullo i Vert compar- P. Walker P. Specht T. en la seva apassionada difusió de la sarsuela és teixen protagonisme amb l’irresistible encant líric l’absolut convenciment que s’ha d’abordar amb el del “Lamento de María”, de la sarsuela cubana mateix nivell de qualitat vocal, orquestral i teatral d’Ernesto Lecuona María la O, i l’emblemàtica Artista eclèctic famós mundialment. Reconegut Guanyadora d’un premi Grammy, Nascut a Tenerife i trompista de Recentment nomenat director titular de L’Orquestra Simfònica del Gran Teatre que l’òpera. Així ho ha fet sempre, quan ha cantat, “Jota” d’El Trust de los tenorios, de José Serrano, com un dels millors cantants d’òpera i considerat ha cantat amb orquestres com la formació, es graduà en l’especialitat de l’Orquestra de València, és també el prin- del Liceu és l’orquestra més antiga de o dirigit, sarsueles a Madrid, Milà, Washington, autor que sempre exigeix una especial bravesa als com un dels més importants de la història, Domingo Tchaikovsky Symphony a Moscou, cant al Conservatori del Liceu de Barce- cipal director convidat del Palau de les l’Estat espanyol. Durant gairebé 170 Los Angeles, Viena o Salzburg. Estima la sarsuela . No falten clàssics com “Mi aldea”, de Los és també director d’orquestra, gerent de l’Òpera l’Orquestra Sinfonica Brasília a Rio lona. Recentment ha debutat Edgardo Arts de la mateixa ciutat, director titular de anys d’història, l’Orquestra del Gran des del bressol: els seus pares, la soprano Pepita gavilanes, de Jacinto Guerrero i el duo “No cantes de Los Angeles i ha estat director artístic hono- de Janeiro, la Simfònica de la BBC, la (Lucia di Lammermoor) a l’ Opéra de la Florida Grand de Miami, la Palm Teatre del Liceu ha estat dirigida per les Embil i el baríton Plácido Domingo van ser más La africana”, la pàgina més famosa d’El duo rari del Festival del Centenari dell’Arena di Verona. Simfònica Nacional de la República Lausanne, Faust a Tenerife i Alfredo Beach Symphony i de l’Opera Naples. més grans batutes, d’Arturo Toscanini a famosos cantants de sarsuela que a mitjans del de La Africana, de Manuel Fernandéz Caballero, És un dels cantants amb més reconeixements de Dominicana, la Boston Symphony, diri- a l’Òpera de Perm. A més, ha cantat Al llarg de la seva trajectòria ha Erich Kleiber, d’Otto Klemperer a Hans anys quaranta es van establir a Mèxic amb la seva en una primera part que tancarà Domingo en el la història de l’òpera: ha interpretat 148 rols dife- gida per Bernard Haitink, entre d’altres. al Teatro Real de Madrid, Opernhaus dirigit orquestres com la Philharmonia Knapperstsbusch, de Bruno Walter a pròpia companyia. Per convicció, amor i vocació, seu registre de tenor amb el desbordant lirisme i rents, ha cantat en més de 3900 representacions, Els rols més destacats que ha encarnat Zürich, Semper Oper de Dresden o Orchestra, Simfònica de Cincinnati, Fritz Reiner, Richard Strauss, Alexander cap altre divo de l’òpera ha lluitat amb tal cons- força dramàtica de la romança “No puede ser”, de ha participat en més de 100 enregistraments disco- la soprano des de la temporada 2016/17 Opéra National de Lorraine, entre d’al- Simfònica de l’Estat de Rússia, Filhar- Glazunov, Ottorino Respighi, Pietro tància i energia pel reconeixement internacional La tabernera del puerto, de Pablo Sorozábal. gràfics, ha guanyat 12 Premis Grammy, i ha gravat inclouen Marguerite (Faust) amb la tres. L’han dirigit mestres com Marco mònica de Malàisia, Simfònica de la Mascagni, Igor Stravinsky, Manuel de d’un gènere que captiva per la frescor melòdica, la Domingo té, com a tenor i baríton, la línia, tres òperes pel cinema. L’any 1990, juntament amb Houston Grand Opera, el debut com a Armiliato, Teodor Currentzis, Giovanni Ràdio de Baviera (Munic), Philharmonia Falla o Eduard Toldrà, fins a arribar als noblesa en el fraseig i aquest punt inqüestionable l’elegància i el timbre ideal per donar vida als Josep Carreras i Luciano Pavarotti, van formar els Tatiana (Ievgeni Onegin) amb la Lyric Antonini, Omer Meir Wellber, Francesco de Praga, Orquesta Nacional de España, nostres dies amb Riccardo Muti o Kirill de valentia vocal que sol electritzar els auditoris. grans personatges de Moreno Torroba, compo- ja mítics Tres tenors aconseguint un gran ressò Opera of Chicago, així com Cio-Cio-San Ivan Ciampa, James Conlon, Carlo Rizzi, ORTVE i Simfònica de Barcelona i Naci- Petrenko. Ha estat la protagonista de les De fet, el programa d’aquest concert és una sitor al que li va unir una bona amistat i que va internacional. En els últims anys s’ha dedicat a la (Madama Butterfly) amb la Royal Opera Nello Santi, Jesús López-Cobos o Fabio onal de Catalunya (OBC), entre d’altres. estrenes del gran repertori operístic a la festa de la sarsuela en la qual comparteix prota- escriure pensant en la seva veu l’òpera El poeta. I interpretació dels grans rols del repertori verdià per House de Londres i Donna Elvira (Don Luisi. Debutà al Gran Teatre del Liceu Ha estat premiat amb guardons com el península ibèrica del barroc als nostres gonisme amb la soprano de Puerto Rico Ana en aquesta gala destaca de forma especial Luisa a baríton en títols com Rigoletto, Luisa Miller, Simon Giovanni) amb la San Francisco Opera. la temporada 2008/09 amb La cabeza de director de l’any (Florida Grand Opera) dies i al llarg de la seva història ha dedicat María Martínez i el tenor canari Airam Hernández, Fernanda, la seva sarsuela més popular i inspi- Boccanegra, I due Foscari, La traviata, Nabucco, Il Martínez ha realitzat diversos enregistra- del Bautista, i ha tornat en diverses i amb la Creu de l’Orde del Mèrit Civil també una especial atenció a la creació acompanyats per la Simfònica del Gran Teatre rada, generosament representada a la segona trovatore, Giovanna d’Arco, Macbeth, Ernani, Don ments com Merlin d’Albéniz i Missa Tango ocasions com a Les contes d’Hoffmann i espanyol, entre d’altres. Debutà al Gran lírica catalana. Va fer el seu debut el del Liceu i el director valencià Ramón Tebar. Una part del programa amb tres pàgines d’inspirat vol Carlo, a més de Thaïs i Gianni Schicchi. (Deutsche Grammophon, amb Plácido el Concert Bicentenari Verdi (2012/13) Teatre del Liceu la temporada 2013/14 1847 amb un concert simfònic dirigit per festa en la qual figuren algunes de les obres més líric. La força lírica i la noblesa del fraseig brillen Debutà al Gran Teatre del Liceu la temporada Domingo), un àlbum en solitari: Ana o Il tabarro (2013/14). amb el concert protagonitzat per Angela Marià Obiols, essent la primera òpera lligades a la seva biografia personal i artística. en la romança “Luché la fe por el triunfo” i el duo 1965/66 amb La mulata de Córdoba (J.P. Moncayo), María Martínez: cançons per a soprano Gheorghiu i Saimir Pirgu tornant amb Anna Bolena, de Donizetti. Des de llavors Tres peces mostren l’estil de dos composi- de Luisa Fernanda i Vidal de Hernando “En mi Carlota (L. Sandi) i Severino (S. Moreno). La tempo- i àries (Naxos), Manon Lescaut (Decca, L’elisir d’amore la temporada 2017/18. ha actuat de forma continuada durant tors que van fer gala d’una extraordinària inspi- tierra extremeña”; la bellíssima romança “De este rada 2015/16 va cantar Simon Boccanegra al Gran amb Domingo) i un DVD de sarsuela i totes les temporades del Teatre. Després ració i eficàcia en el seu treball conjunt, Reve- apacible rincón de Madrid” és una joia que exigeix Teatre del Liceu, fet que va servir per celebrar el música espanyola amb Plácido Domingo. de la reconstrucció de 1999, han estat riano Soutullo i Juan Vert, que formen un dels al tenor una línia de gran claredat i elegància. La 50è aniversari del seu debut en aquest teatre, on Debuta al Gran Teatre del Liceu. directors titulars Bertrand de Billy (1999- més perfectes binomis artístics de la història de mostra del talent líric de Moreno Torroba es tanca hi ha cantat un gran nombre de títols, els darrers 2004), Sebastian Weigle (2004–2008), la sarsuela. La primera és la preciosa romança a la brillant “Petenera”, de La marchenera. Die Walküre (2007/08), Tamerlano (2 010/11) , I due Michael Boder (2008–2012) i, des de de Germán, de La del soto del Parral i les altres Ana María Martínez i Airam Hernández Foscari (2014/15) o Thaïs (2016/17). setembre del 2012, Josep Pons. dues pertanyen a La leyenda del beso: el cèlebre cantaran el duo de més brillantor d’Gato Montés, “Intermedio” - el programa inclou altres quatre de Manuel Penella, en un tram final que promet emblemàtiques pàgines orquestrals de Gerónimo aixecar passions i culminarà amb l’exaltat lirisme i Giménez, Enric Granados, Manuel de Falla i Pablo la bravesa vocal d’arrels belcantistes del gran duo Luna que completen el programa-, i un duo que és de Jorge i Roque de Marina, d’Emilio Arrieta. pura passió, “Amor, mi raza sabe conquistar”.