Bl Lbxic Tortosi: Historia I Present

Universitat de Barcelona Facultat de Filologia Departament de Filologia Catalana

\, BL LBXIC TORTOSI: HISTORIA I PRESENT

Volum III: Documents orals Apèndixs

Tesi de doctorat presentada per M.Àngels MASSIP i BONEî i dirigida pel Dr. Joan VENY i CLAR

Gener de 1991 289

GLOSSARI 290

abornar * v. tr. 'ambornar'

abotargatr-ada * adj. 'inflat, pesat' 'espès'

abreria f. 'arbrat' abriu m.'abreda' abadejo * m. 'bacallà' abufetejar v.tr.'bufetejar' abadia f. 'casa del capellà' acaballes (a les) loc. adv. 'que ja s'acaba, abardelladorr-ora adj.'abassegador' a punt d'acabar-se' * abasitr-ida adj.'Persona tímida, acabussar v. tr. o pron. 'tirar de cap o vergonyosa' afonar' abastitr-ida adj. 'úp"'Ja estic abastida" acabussatr-da adj.'cabussat' * abatollar v.tr. 'fer caure la fruita de I'arbre' acaçar v.tr.'encalçar; empaitar' * abecar-se * v. pron. 'fet una becada' acaminar v.intr. 'caminar' * abellir * v.intr. 'venir de gust' acaminadorr-ora m. i f.(i adj.) 'que li agrada caminar' abercoc m. 'albercoc' * Moreira (XXVII,336,25: "m'apareix qu.és acaminadors m.pl. 'caminadors' més fàcil que un abercoqué crie saragatona i * que d'un meloná súrtiguen calcetins") acaminar v. intr.'caminar' Moreira (XVI,252,10: "I.s diu acamina ablair v. tr. 'fer mal' qu.acaminaràs?) ablaitr-ïda adj.'cansat' acâmpar intr.absol. 'viure amb salut' "Ma agüela encara acampe" ablanir v. tr. 'fer tornar bla' intr.absol. 'fer goig, escaure bé' "Com li acampe eixe mantó" abocar v. tr. 'vessar,vertir' "Ia.m abocat" reflex.'arreglar-se, enginyar-se per 'Ja hi tornem a ser' o quan en una conversa viure o per fer una cosa amb els propis recursos' s'arriba a una conclusió que era previsible o que algú havia previst . Moreira (lI,I2,2l: "No veus que s'ha abocat acanar v. tr. 'apallissar'. Sentit fig. a partir del sentit general de 'medir a canes', 'tocar el la finta" ;Y,54,22) cos com si I'acanés'--> tustar. abogot * m. 'borinot' 'abellot' acaramullatr-ada adj.'curull' aboirar-se v. pron. 'emboirar-se' acarar v. tr. 'posar preu a una finca, o altra abollar v.tr. 'bordar (els gossos)' cosa, com a penyora de pagament' 'cobrir de 'abollar, fer malbé' 'desbaratar' sucre fus una pasta' (-se) v. pron. 'traure crosta la terra abonar v- tr. 'donar raó a després de molta secor o de molta pluja' o bé algú"consentir,comportar' es diu dels vegetals que no poden sorrir per culpa d'aquesta crosta ("les pataques s'han abondar v.intr. 'donar abast' acarat"). abondo * adv. 'en abundància' 29r acaronar v.tr. figuradament, el foc , és a treball o de camina¡ o de no haver dormit' dir atiar-lo perquè continur cremant bé. aconduirL * v.intr. 'donar de sf'rendir' acarrossar-se v.pron.'atarrossar-se'(veg. ca:ròs) aconduir-se2 * v.pron.'inscriure's' acàs adv. "si acàs" 'per casualitat' Documentació actual i vitalitat: El acatar-setn * v.pron. 'adonar-se' 1007o coneix el mot i I'usa. 7, en els dos sentits. L en el sentit 2,2 en el sentit 1. acatxapar v.tr.o pron. 'aplanar, humiliar, Tots en el sentit més general de 'dirigir véncer' algú'i especialment en sentit moral."Es una noia molt aconduidora", que no para acatxapatr-ada t' adj. 'aplanat, en tot el dia. humiliat,vençut' aconduTtr-ida adj. 'abonat al metge o a acatxar(-se) v.tr. o pron. 'encorvar, algun espectacle' abaixar el cos o un altre objecte' acoquinar v.tr.'acovardir acavallar v.tr. o refl. 'posar-se eixancat Moreira(XXXI,454,4: "Al ver que iba de damunt un animal o altre objecte' veras me acoquiné") Moreira(XVl,256,17 )" va quedar acaballat al coll del sinyó" acorar v.tr. 'ferir o matar d'un sol cop' (E.L1.,VI,456): "se sacrificava un bou aceball * m. 'esquer per als ocells' solament, los dissabtes, i ans d'acorar-lo 1o (8.LI.,I,228): "per agafar perdiganes no hi ha corrien, en capllaç, pels carrers..." res com fer un aceball" acotolar v.tr.'esvair, aniquilar, fer acenciatr-ada * adj. 'entenimentat, bon desaparèixer' criteri; temperament pacífic' Moreira (XXXV,534,19: "Carmeta, Cinta i acotolatr-da adj.'acostadet, arrimat' Miguela, Ramona, Emília i Roseta, i més assenciades i serioses Rita i Pasquala") acotonar(-se). * v. r. o pron. aclacar-se v.refl. Especialment s'empra en acotonar-se2 * v. tr. la forma adjectival. acovidar v. tr. 'convidar' aclacatr-ada * adj. 'entenimentat, que té Moreira(XXX[I, 3,23) (XXXV,5 46,1 5 : bon criteri; temperament pacífic' "Xucla Ramona, que la reina t'acovida... ") aclarir v. tr. 'desenredar els cabells' acotxar(-se) x v.tr. o refl. aclocall/aclucall m. ' antiparra per als acurçar v. tr. 'escurçar' animals' 'cada una de les dues ventalles del Moreira(Xl,210,29 "Si no.ls acurces lo cabeçó posades una al costat de cada ull de la ramal") bístia per impedir-li que miri cap als costats' acu r ru ca r-se/acorrucâ r-se * v-refl. aclocall m. 'jaç' 'arraulir-se' acomparar v.tr. "que a caP Poble acutit,-ida /acotit * adj. 'atapeït, s'acomþare"(Cobles de J.Rollan).També a la compacte' zona õastellano-aragonesa de I'enterior * valencià (Gargallo( 1 987 :466). adan m. 'brut' acondolitr-da adj. 'consentit, abatut, ademés adv. 'amés a més' 'a part d'això' condolit' 'adolorit (lo cos) per excès de 'per afegitó' 292

àdena * f. 'ànec' afuatr-ada adj. 'que es mou molt de pressa', adependre v.tr.'aPrendre' MoreirãQO(XIII,496,8: "perqué adeprenies afuatr-ada adj. 'prim i acabat en punta' solfa";II,L0,16) afuar-se * v. pron. 'córrer amb gran rapidesa' adés * adv. 'suara' Moreira(Vnll3,2: "Sí, és lo que adés hai afuronar v. tr. 'afurar, fer entrar la fura a adesat") un cau per cercar la caça' (veg. exemple E.Ll. alvenc). adesar * v.tr. 'desar' 'fîcat un objecte a un calaix o lleixa;desar' agafatr-ada * adj. 'agarrat' ado/ados * adv.'àdhuc' aganxatr-ada * adj. 'enganxat' adjudicar v.tr.'donar' agarramenta * f. 'avarícia' * adormissar(-se) c< v. tr. o Pron. agarrar v. tr. 'agafar' 'condormir, dormir d'una manera fluixa' 'endormiscar-se' aginollar-se/ anginollar-se v. pron. 'agenollar-se' adormissatr-ada adj.'endormiscat' agojar-se v.pron. 'tenir goig, gaudir-se afable adj. 'amable, acollidor' d'una cosa' Moreira(Xl,210,23): "per això ara és bo que.ls meus fills s'agoigen de la afaenat/anfaenat adj.'enfeinat' meua suó" afanar-se v. pron. 'donar-se pressa' agonia/gonia f.'malestar, pressa' afanyar-se v. pron. 'anar de pressa' agostejar-se * v. pron. 'cremar i seca¡ les plantes o fruits, per I'excès de calor o de afaram * m. 'persona que ho vol acaparar.' sequedat' toc menjar, faena' agostejatr-ada adj. 'blat que la calor no ha afaram} * m. 'fera, animal salvatge' 'bèstia deixat madurar bé i que se seca molt ràpid' fantàstica i espantosa 'cansat, agotat'. afets * m. 'fets' agotatr-ada adj.'cansat"exhaurit' aficar * v. 'ficar' agranada f.'escombrada' aflamar(-se) * v. tr. o pron. 'cremar agranar/granar v.tr.'escombrar' superficialment, colrar' ' secar o mustigar les pläntes el sol o el fred massa fort, les agrielles f.pl. 'planta de propietats ventades, etc.' antiescorbútica i diurètica' aflamar(-se)2 * v. Pron. aguaitar v. intr. 'mirar, observar' (Tirant,IV,235,5'soda') afollar-se v. pron. 'avortar' aguant m. 'resistència, duració, força, afollar2 v. tr. 'treure els ocellons o els ous virior' dels nius' aguardar v. tr. 'mirar' 'respectar' 'guardar, afonar v. tr. 'enfonsar' Moreira (XY,246, conservaf' 17: "si io puc afoná al poble conrari) 293 aguardatr-ada adj.'esperat' aixavegó m. 'xan(a petita' aguatzil [aguaz'il] m. 'algutzir' aixereca f. 'figa seca' aguiat, -ada adj.'preparada;'disposada' aixeritr-ida adj.'eixerit' aguiar * v. tr.'malPosar, embrutar' aixerritr-ida adj.'eixareit' aguiar2 * v. tr. 'arreglar, preparar' aixèrrit m. 'fem del bestiar llanar i cabriu' aguiló * m. 'cada una de les teules que es aixinglot m. 'singlot' põsen amb la part còncava cap amunt i -formen el riu de la teulada' aixol m. 'aixada petita' aon adv. 'on' aixoreijar(-se) veg. eixorejar-se aigualera f. 'rosada' ajocatr-ada adj.'allitat, estirat' aiguatge f. 'rosada' ajuntar v.tr. 'ajustar (la porta)' aigüera f. 'lloc on es renten els plats' (de) I'ala f. 'un damunt I'altre' cast. "contantes i sonantes" (veg. 7.6loc.) aïna * f. 'eina, estri' aladó * m. 'formiga alada més petita que aire m.'vent' I'alada ordinà¡ria' aire2 * m. 'dolor muscular degut a un aire aladrac m. 'animal salvatge, de la farnflia malsà' ("malaite" :'malestar') dels vivèrrids. Es de color grisenc amb vies o taques negroses damunt I'esquena'. aixadell m.'aixol' aladre m. 'arada' aixanglot m. 'singlot ALDCI id. a Roq., Mas, Ull., Mat., Vin (ací alba/auba fl Moreira(X[,218,6: "Un bell atxanglot); txanglot a Am-; txinglot a matí, a trenc d'auba, quan la rosada cabellera I'Amet.; del sol ardén besa en respecte los oberts braços de la Creu de Coll Redó") aixarop m. 'xaroP' albades/aubades f. 'albades', de 'alba' aixarrupar * v. tr. 'xuclar les plantes la 'dansa que es balla amb les mans agafades i llecor i substàncies de la terra, llevant-li la en cercle' 'cançons que es canten al força' ca:rer'(veg. introducció textos orals.) aixaula (anar a I') f. 'anar solt' (Nens o albarda/aubarda f.'albarda' animals)(veg.7.6 loc.) albarder m. 'baster' aixaure m. 'esPai, lloc, cabuda' albardes f.'alforges' (Tirant,III,2M,Z6) aixàvega f. 'xarxa de cordes, de malla molt ampla lquadrada que serveix per traginar una albardó m. 'tipus d'albarda petita' qurintitaf de palla-en un carro o esquena de * bístia' albelló/aubelló m. 'claveguera' aixavegar v. tr. 'Íeure la mala herba d'una albellol m. 'la part de la cama d'una bfstia. finca' compresas entre la junta del travador i el casco' 294

àlber/aube * m. 'àlber' allà adv. 'en aquell lloc' (veg. cap. 5. enquesta 7). albercoc/aubercoc m. També abercoc i allaça f. veg. IIaça abrecoc. allargar v. tr.o intr. 'anar (a un lloc albercoquer/aubercoquer m-'alberco- determ.)' quer' 'donar, posar a I'abast d'algú o fer-li arribar' albergínialaubergínia f.'albergínia' allavons/allavontes adv. 'allavors, alcalde m.'batlle' llavors' alça mana! 'renoi!' 'pgr-. indicar allevar v.tr. 'calumniar, imputar (falsa- sorpresa(mira!)' (veg. locucions 7.6) ment)' alcançar v. tr. 'obtenir, assolir amb esforç' allí d'allà loc. adv. 'allà"a I'altra banda'(veg. loc.7.6) alçar-se v. pron. 'aixecar-se' 'llgvar-se' allisar v.tr. 'pegar' alé m. 'força, energia' alosa f.'ocell Alauda arvensis' aleco loc. adv. (veg. eco)("estar a I'eco") altària f. 'alçà,ria' 'estar sobre avís, alerta' 'estar previngut'. (Tirant,fl,282,2) Mestre Voc. alèco. altiró m. 'petita elevació de terreny' alera f. 'perdiu ferida d'un ala' 'eiiida de la teulada' alvenc m. 'avenc' 'obertura natural de la terra, el fons de la qual és desconegut o està a aleuna f. 'cercle de pedres al vessant d'un gran profunditat' cingle ple de malesa' (veg. assagadell) (E.L1.,I,55): "aquell és un cau alvenc, ple d'ullerols i salts, dolent d'afuronar" alevatr-ada * adj.'encantat' amaçonar v.tr. 'tupar la terra amb el rnaçó aleviar v. tr.'alleujar' (Tirant,I,48,15) per fer-la forta i composta' 'amaçonar les fîgues: posar-les ben atapeides dins I'oró o alfac m. 'banc d'arena a la desembocadura cabassa' del riu. amagatall m. 'catau' 'racó, lloc amagat, algeps/ ges * f. 'guix' . (Vegeu argeps) forat, llodriguera' algorfa * f. 'golfa' amagatons (a/d') loc. adv. 'd'amagat' (veg. loc. 7.6) aliacrà m. 'icteícia' amanir v. tr. 'preparar, arreglar' alidroc m. 'poc suc' (vegeu ictiònims Moreira(XX[Y,298,26: "ella té sernpre aladroc) amanida la solució per a quansevol problema") àliga f.'àguila' amanimenta * f. 'acte d'amanir' alimara f. 'foguera que serveix de senyal' 'il.luminació feta amb molts de llums' amanósr-sa adj. 'lleuger, fàcil de manejar o sostenir a les mans' alitraco/alitraca m o f. 'cosa vella'(sovint en plural) amargació f. 'dolor, amargura' 295 amarinar-se v. pron. 'adaptar-se' (un apegar. animal o una persona, a un ambient) "Ara ja està amarinat" amprar v. tr. veg. emprar 'manllevar"donar en préstec' amarinatr-ada adj.'adaptat' amunterr-era adj. 'que està amunt' amarrotar v.tr. 'amarar, fermar fort' amuntonar * v. tr. 'amuntegar' ambarrera f.'barrera' amurriar(-se) v. pron. 'posar-se capbaix; ambonarrefé f. 'en tota veritat' fer el murri' amedir * v. tr. 'amidar' ancabat adv. (veg.7.6 loc.) 'després' amela f.'ametlla' ancada f. 'cop donat a les anques' amerar v. tr. 'a^rremullar el cànem' ancomanda f. veg. encomanda 'comanda, encàrrec' amidonar v. tr. 'emmidonar' anconals f. pl.'les inguinals' amistançar-se v. pron. 'ajuntar-se maritalment home i dona' andador m. 'el caminet fet al volt de la sínia' amistançatr-ada adj.'ajuntat' andàmit/andèmit m. 'manera de caminar, amodorrar-se v. pron. 'tenir modorra o aire d'una persona' ensopiment tornar-se negroses les peres en podrir- andareijar v.intr. 'anar i venir sovint' se' andar i tocar 'joc de nois que consisteix en amoino'amoihament' @.L1.,I,67): "Chica, ajupir-se I'un de manera que els altres pugin chica, y quin amohino, diu una mare que salta¡-li per sobre' fe banyá á dos chiquets" trefegaþerã andola (corre l') f.'veral';'lloc amollar v. tr. 'deixar anar, afluixar,soltar' indeterminat per on tresquen' "córrer Moreira(XXXYIII,S1 7,2: "Amolla'm les I'andola": anar d'ací i d'allà sense fer res de orelles") Gen. bo. (veg. 7,6 loc.) (E.LI.,VI,40) : "Homes i xiquets que's * Drestaven per a n'esta faena, aguantaven andossiau expressió de comiat 'adéu- i'aeròstat en cordes ben tibants que havien siau' 'per saludar una persona que tingui d'amollar-les, tots a una ..." tractament de vostè'(veg. 7.6 loc.) * amollonar v. tr. 'senyalar amb mollons o andossié(n) expressió de comiat'passiu- fites' ho bé'(veg. 7.6 loc). amorósr-a adj.'amable' andret m. veg. endret i loc.7.6 'ind¡et' u-o.orit,-idu adj.'entendrit' andrino m. 'certa classe de pruna petita, negm i redona' amorzar v. inn. 'esmorzar' (E.Ll.,I,17l): "¡Deu fasse que manuscrits Moreira(XYl,25l,l6: "- Tinc fam, encara no preciossíms que per aquí van desperdigolats, hai amoizat, i vinc a minjar-me sense pelá ni no servixquen algún día pera ambolicá res, a.n esta polleta blanca.") andrinos" âmpegar v. tr. veg. empegar. variant de 296 andròmina f. 'cosa que no serveix per res' ansa f. 'nansa' àneda f. 'femella de l'ànec' ansa del coll f.'clavícula' anfància f. þrimer període de la vida de I'home fins als deu anys'.(vulgar per ànsies f. pl. 'oi, ganes de vomita¡' infància). antapit m. 'post de fusta per a amagar-se o anganelll- * m. 'ormeig per traginar càn- defensar-se de les envestides dels bous en els tirs' corrals o places' anganell2 m. 'nou del coll' antenola f. 'núvol prim i llargarut' anganilla * f. 'sequiol que fan entre una antes adv.i prep. Castellanisme 'ans, taula i una alEa, en l'arrossal, quan a una hi ab an s' (Tiran t,II1,47,22)(ve g. 5, enqu esta 1. ) ha arròs i a I'altra una planta que no vol tanta humitat, perquè I'aigua de I'a¡ròs no vagi a antimanya f. 'antigor, bellúria' I'altra planta sinó que es qudi en el sequiol' antiparra f. 'polaina de roba que s'usa per angelets * m.(gen. pl.) 'volva de flor de treballar en els arrossars' card que vola molt amunt' antiva (fer-) f. 'fer ple les aigües en un angelets2 m. pl. 'fulles d'endívia passades canal, séquia o regadora' (veg. 7.6loc.) per ou i farina'. antivar v.tr. 'alçar el nivell de I'aigua amb angerra * f. 'alfãbia'veg. engerra. una paret o taula de fusta'

angle * m. 'inclinació, jaent' antivocar-se v.pron.'equivocar-se'. Vul- gansme. angorfa f. 'el pis més amunter de la casa' anturmentar v.tr.'importunar'. Vulga- angüent m. 'ungüent' veg, engüent. risme. Moieira(IX,151,16: "Quan 1o vam sorpendre estava acaban d'inventá un angüén per a fé antuvio (d') loc. adv. 'd'antuvi'(veg- loc. allargá la vida.") 7.6) animalada f.'bestiesa' anyívol,-ívola adj. 'que un any fa molt de fruit i a I'altre any no en fa o en fa molt poc' ànimes f. pl. 'exclamació que fan els nois quan prenen alguna cosa dels què estan apagallànties m. i f. 'persona poc amiga jugant' de la instrucció'

animoratr-ada (mal) adj. 'que està de mal apalancar(-se) v. pron. 'quedar-se fixat en humor' un lloc' "Qué tens tan mal Moreira(XYII1,266,24: * animorat? que has xafat lo maraduix?") apanyar v. tr. 'arreglar' * anit adv. 'ahir a la nit' apanyar(-se)2 v. pron. 'posar-se bo un malalt' anoguer m.'noguera' apanyussar v. tr. 'arreglar una cosa a anogueral m. 'camp de noguers' mitges' 'adobassar' anou f. 'garganxó' aparéixer v.intr.'semblar' ans * adv. 'abans' apegar/ampegar v. tr. 'adherir' 297 apenar v.tr. 'afligir fondament, donar arguellatr-ada adj.'d'aspecte malalds' pena' argüir v. 'cavil.lar' apersonatr-ada adj-'assenciat, assenyat' aplicat a nens. ariçó m. 'eriço' aplatanatr-ada adj.'cansat' arjub/aljup m. 'safareig d'obra, bassa gran' aponentat,-ada adj. 'que té mal aire, que Moreira(W,42,18: "assente's que ara vindrà ei troba poc fi', 'aclofat, sense moure's' Batistet i poarà una mica d'aigua fresca, de I'arjup") apoquinar v. tr. (castellanisme)'pagar' armejar v. tr. 'promoure una cosa' apressa adv. conviu amb de Pressa. arnella f. 'anella' 'cércol de metall o d'altra apretar v. tr. 'estrénYer' matèria resistent, que serveix per mantenir unida o lligada qualque cosa' apretó m. Castellanisme del val.(segons DCVB) 'apretada'. arpeta f.'girapeix' v.pron. 'preocupar molt, fer arnot m. 'protector de canyís o de fusta per aDurar-se -els joves pèrdre la tranquilitat pèr un perill o per una a guardar arbres del rosec del gran dificultat' bestiar' arabogues f. pl- 'pluja intermitent i aro m. 'planxa de metall de ferro amb què menudã :quan fa vent i el vent Porta s'envolteñ les rodes dels camratges' nuvolades fcauen quatre gotes; al cap d'unes 'cavar més profundarnent hores un altre núvoÎ, i torna a ploure etc.' arrabassar v. tr. la terra' arandela f. (castellanisme) arracada * f. 'penjoll format d'un replec de arbrer m. 'gorja' la pell, que solèn tenir les cabres davall del coll' arço m.'arç' arramalar v. tr. 'lligar ben fort' ardera f. 'ardor d'estómac', 'ardor, calentor 'agranar, amb molt forta' arramassar v. tr. arreplegar ramassos allò que han tirassat (a la trilla per aiderada f. intensiu d'ardera ex.)' cosa per aredar veg. ererr ererar arramblar v. tr. 'endur-se una davant' arena * f. 'sora' arranar v. tr. 'tallar una cosa ran de la arer m. 'criba gran per passar el blat i superfície d'on surt' llegums seques' arrantxar-se v.pron. 'ajuntar-se als altres argadells m. 'portadors de cantes' importunament' argeps * m. 'algePs"guix' arrantxatr-da adj.'refet' argilaga * f. 'argelaga' argolfa f. lgolfa' 298 arrapar v.tr. 'arapar', 'prendre violenta- direcció contrària d'aquella en què es feia el ment, robar' moviment' (8.,L1.,I,194) : "La plassa de baix pareix una arna d'abelles pel rebombori que mouen los arreu adv. 'sense excepció, sense triar o que volen arapá bon puesto". eliminar res' arrasar-se v.pron. 'aclarir-se el cel, arreus m. pl. 'eines per a cavar' dissipar-se els núvols' arriar v. tr. 'incitar una bèstia de càrrega, arraval m. 'raval' amb crits o amb cops, per fer-la caminar' arrear v.tr. (antic segons DCVB) 'arreglar, arrimblar(-se) v.tr.o pron.'arramblar-se' apanyar' "Este ia està a¡reat". (E.LI.,V, 6): "Lo troba arrimblat a la vora de la llar, escalfantse." arrear? v.tr. þegar a les bèsties per fer-los fer via'.I fig. pegar a les persones'(Moreira arroentar v. tr. 'fer tornm roent' (IX,150,22): '3'l primé que atrape dormín li faig, arreá, cinc-cents assots"). Sovint ,però, arrojar v. tr. 'vomitar' noñrés vol dir'enviar' (Bot, 6,20): "arreaves les cabres...i allò ere xauxa per natres" i arromangar v.'arremangar' també s'aplica fig. a les persones. En aquest Moreira (VI,93,20: "Elles van sentit, doñcs, es confon amb arriar. arromangades") (Moreira(IX ,IM,27): "los vol per a arriar-los pel fumeral de casa un sabaté de Jericó"). arronsar/arrunsar v. tr. 'am¡far' arrebol m. 'es diu del cel rogenc' arronsir v. tr. 'am¡far recollir(-se) alguna persona o cosa sobre ella mateixa" arrecular v. inn. 'recular' Moreira(IV,48,3: "m'ha fet arreculá") arroplegar veg. arreplegar. (XYI,254,I6: "Anem abans no m'arecule, que vosté és moro i no me n'acabo de f,rá") arroscar 'enroscar' arredolar-se v. pron. 'posar-se en redol' arroscatr-ada * adj. 'ben vestit' (XYI,252,II: "I arredolan-se al Moreira * Llopet" ; X){I,28 6,7 ; XXX,424,23) arrossal m. 'arrossar' arredonir v. tr. 'arrodonir' arrossellar * v.intr. 'alenar' 'acampar' arredossar v. tr. 'posar a redòs, a lloc arruixada f.'ruixat' defensat de la intempèrie o dels perills' arruixa-mosques m. 'estri que serveix per arreglar v. tr. 'a:ranjar' fer fugir les mosques' arremullar v. tr. 'sucar voluntàriament una arruixar v, tr. 'engegar, fer fugir a crits o cosa en un líquid' cops'

arreparar * v. tr. 'Parar esment' arrumbar v. tr. 'arraconar, derrenclir una cosa per inútil o per vella' arrepenedit,-ida adj.'Penedit' arrunsar v. tr. 'arronsar' a rreplega r I ar ro Ple ga r v.tr. replegar,plegar i coilir. arrupir v. 'a¡raulir, arronsar' Mbreira 0üXVI,55 1,29 : a rroPlegar) arutxes f. pl. 'punta de cigar que tiren ' arrere adv. 'cap a la part posterior o en 299 ascla f. 'estella' atacador m. 'ba:ra acerada amb una regata al cap per atacar la pólvora quan es prepara la asclar v. E. 'trencar a bocines una cosa barrinada' sòlida, fer-ne ascles' atalbar lataub'a] v. tr. 'atordir, pertorbar, ascolunya * f. 'ceba menuda de secà' atabalar' 'escalunya' ataltar(-se) v.tr o pron. 'paralitzar-se a asmar-se v. refl. 'ofegar' causa d'una forta impressió de por, respecte o vergonya' asprencr-a adj. 'que és asPre' "ni de la veritat asprenca" atansar * v. tr.'apropar' aspriur-iua adj. 'sec, no mesclat ni mitigat atànyer v. tr. 'assolir, aconseguir'; intr. amb altra cosa' 'esser propi' "Corre tant que no el puc atànyer" assacanada f. 'tràfec amb angúnia' atapir v. tr. 'atapeir' assacanatr-ada adj. 'atrafegat, cansat de treballar' atapitr-ida adj. 'dolent' "quin geni més atapit que tens" assagadell m. 'cercle de pedres al vessant d'un cingle ple de malesa' ataquinar(-se) v.tr. o pron. 'menjar excessivament; afartar-se' asseciar/saciar v. tr. 'assaciat' atarantar v. tr. 'atabalar' assentar(-se) v. 'sentar' 'seure' atarantatr-ada adj. 'esmaperdut, privat del assolanatr-ada adj.'assolellat' lliure exercici de les facultats anímiques per la intensitat d,una impressió sensitiva o assoll f. 'cort' sentimental"'m'hai quedat atarantat" "estic atÍìrantat de fred" assorar v. tr. 'espantaf' Moreira atatxonar'ro.o.'u,u"onar' (xxxIII,4gO, I4XII,8, I7) (VII, 1 1 1, 1 3¡ 'ìAssorats, entren com a bales D.Pere i atatbarlataubar v. tr.'escalfar D.Pau.") fortament'en I'expressió "fa un sol que atauba" ; 'atalbar, ensopir, pertorbar els assormar v. tr. 'donar de mamar els sentits per I'excès de calor o per la volència animals a les cries' dels cops' assossar-se v. refl.'amodorrar-se, posar- ataulatr-ada adj.'pla' se ensopit, amb una son feixuga' ataüllar v. r. 'fixar-se en una cosa' assucar(-se) v.tr. o pron. 'ferir a cops de 'calcular a ull, I'extensió d'un camp' 'veure cap"quedar-se mort' una cosa de lluny' "Ataülla'm este bancal" Moreira(X1,212,18: "Ia saps que tinc bona assut f. 'resclosa' vista per a ataüllá pillastres." . (xxxxllt,lg,32) àstegr-ega adj. 'aspre al gust' atesatr-da adj. 'èrtic, íntegre, invariable' astorar(-se) v. tr. o pron. 'espantar(-se)' atgivellar v.tr. 'restablir I'amistat entre astoratr-da adj.'espantat' persones que estaven barallades 'veg. engivellar 300 ationar v. tr. 'avivar el foc' com a I'exemple, el sentit de 'cosa complicada' atracar v. 'omplir de menjar; atipar' Moreira(IV,44,L4: "i avui en totes les ascretures i atzimboris de la Justícia, ningú atrafullatr-ada adj.'atrafegat, atabalat' està lliure de que arribada I'hora, 1o tracte.s torne retracte i si t'hai visto no atrantollar-sertrantollar-se v.pron. m'acuerdo " XXXXVI, 5 56,9) 'marejar-se' avanterr-era adj. 'que està o va davant' atràs adv. 'enrera"'atràs, atràs, burret" aubrimenta f. 'obertura'. Vulgarisme per atri pron. (d'atri, per atrÍ) 'altra persona' obrimenta. "i no.t posesses en atri" aubrir v. tr. 'obrir' .Vulgarisme. atrijonar v. tr. 'estibar, amuntegar ordenadament' (No DCVB). aufàbiga * f. 'alfàbrega' atropellar v. tr. 'envestir algú"apressar aufals m.'alfals' excessivament' aumànguina * f. 'òxid de ferro vermell, atropellatr-ada adj. 'posat en situació terrós, usat en pintura' difícil o perillosa"'lo riu ia està massa nlo * atropellat" iaio està molt atropellat" aumosta f. 'allò que cap en la cavitat que Moieira(X)O(VI[,580,26: "Avui los dèbils formen les dues mans unides de costat' se tornaran forts, los esclaus lliures, i.ls hasta avui xafurnats i atropellats pels poderosos, avarques f. pl. 'calcer' s'elevaran per damun de les testes dels reis i emperadós de la terra.") avear-se v.pron.'avesar-se' atrotinatr-ada adj. 'poc bé de salut' aveatr-ada adj.'acostumat''avesat' atorrollar/aturrullar v.tr.'atordir o avena f.'civada' torbant-lo de manera que no confondre algú, * sap què es fa' aventar v. tr. 'atiar un gos' * a torrol I atlat u r rull a t, -a da adj. aventar-se v. pron. 'escometre, atacar, 'apressada, atabalada'; abraonar-se' atussar v. intr. 'topar' (veg. tossar) averia f. 'animals domèstics en general, sien bestiar gros, sien gallinam o conills' atxa f. 'destral' (Tirant id.) averiguar v. tr. 'preparar' atxa (de vent) f. 'espècie d'antorxa amb ble gruixut d'espart quitranat, que resisteix bé avesper m. 'conjunt de grans que es al vent sense apagar-se' formen en la superfície del cos, generalment en el coll i tenen diverses formes de atxutxar v. tr. 'incitar a un animal o supuració' "me va sotir un avespé al coll" personå a fer mal' aviar v. tr. 'fer avio: fer camí, avançar' ' atzagaiada f. 'desbarat, feta o dita "Demà hem d'avia¡ a les quatre del maú" irracional' avivassó, f. 'vivassó' 'multitud de sers'; atzanada f.'equivocació, ridícul' 'multitud de cucs o animalons que es crien a la farina o altra matèria que es corromp' atzimbori, m. "cacharro" però té també, 301 avorrició f. 'odi a una cosa' (no divertiment, es diu avorriment) (Tirant,IV,4l,6) avorrir v. tr. 'cansar però no per tedi, sinó perquè algú et fa males.^ jugades èonstantment"'Me tens ben avorrit". 302

bajoca * f.'mongeta' bajoquera * f. 'mongetera' balair * v.intr. 'córrer, jugar, saltar sense repòs' bac * m.'caiguda' batda f.'pestell' bací m.'orinal' * f.'botifarra' bacinets m. pl. 'guarderia, escola de baldana pà'rvuls' baldana2 * f. 'carn situada entre les cuixes i les costelles' baciol m. 'vegeu bassiol' * * baldana3 f. 'drap enrotllat en forma bacó m.'porc' cilíndrica que les pageses es,p-osen banda mamven més bacons, æ-lt..Vl.¿56):"Aon se avall del gipó per sostenir les faldetes' èãã'"utí"t del Vall, prop a I'imbornal de la claveguera" * adj.'defallit' al baldat,-ada fñr.fJl¿56): "Tothom se dessonillaria Moreirâ (VIII,128,12: "i hu sento per la dels baconets (deient-se en ientir ios gruiyits sardina/perqué la vendràs baldada") ¿iminutiulés faraula que no''ofèn"'" ens Füã--"ot qüe el maieix Vergés.Pauli * f. 'rotlle de la lluna anat baldufa ãOna ra chu þer comprendre-pe1què s'ha substituint bãcó pel castellanisme toclno' bàlsem * m. 'bàlsam'. I el derivat tocinet. embalsemat adj. (X,171,20: "I.t uobo arrancan los pèls dels bigots del gat * figa' bacora f. 'espècie de embalsemat") bada * f. 'esquerda' batsamitles/balsemilles f.'balsamina' 17: "Io abans tenia * Moreira(XXXIII,484, badall m.'clivella, esquerda' una fàbrica d'angüén de balsemilles i la U cacaus ãt mercat del Born de * 'obert, quo té un tenia badallat, -ada adj. Barcelona") badall' baluerna * f.'cosa de molt d'embalum' badar-se v.pron.'clivellar-se, esquerdar- se' balum * m. 'massa molt voluminosa' * (veg' 7 bades, de loc. adv. 'de franc' '6 bambar * v.intr. 'caminar sense rumb, loc.) passejar' * badoc m.'esquerda' bàmbol * m. 'curt d'enteniment' * badocar v. tr. o pron. 'esquerdar' bambolla * f. 'butllofa, bambolla' * badomia f. 'niciesa' banastell m. 'capsa per a dur la fura quan es caça' badulec m.'badoc' banc del sinofós m. 'banc de pedra situat * que va lligada la baga f. 'corda gruixuda al carrer sota uns arbres, on solen passar-hi bast' estones els vells...' * llegum' baina f. 'bajoca de fava o altre bancal m. 'devantal"roba per tapar la pasta del pa' bajoc/bajoca * adj- 'beneit' 303 bancal2 m. 'de la porta' barandat * m. 'envàr (8.L1.,VI,542) : "S'assenta al brancal d'una (E,L1.,I,411): "A la ciutat cauen fumerals y porta". ba¡andats y al camp hi ha una esgallamenta d'afbres" bancal3 m. 'tros de terra rectangular per plantar llegums i fruiters' barata * adv. 'a canvi de' "Sempre demana favors þarata cançons" (veg. 7.6loc.) bancalada f. 'bancal' barba f. 'papada de la gallina' banda de nit loc. adv. 'de part de nit' (veg. 7.6loc.) barba-roig * m. 'ocell de color pardet i amb el pit roig, de I'espècie Erithacus rubecula' banda dins loc. adv. 'costat' 'de dintre' (veg.7.6loc) barbada * f. 'part de la teulada que surt més (E, Ll.,I, 129: "pos a banda dins de les que la paret de I'edifici' 'volada d'una muralles tortosines," teulada' bandatlà loc. adv. 'enllà' (veg. 7.6loc) barbolla (pescar a ta) f. 'remoure la terra d'una bassa per embrutar I'aigua i agafar el bandamunt loc. adv. 'a la part de damunt' peix amb les mans'(veg. 7.6loc.) (veg. 7.6loc) barca f. 'conquilla de la sípia' bandavall loc. adv. 'a la banda de baix' (veg.7.6 loc.) barcella f. 'mesura agrària i de capacitat' Moieira(Xv1l,265,1 1 : "¡Ai!... aquí detràs, bandavall la faixa, cap als rebles, sento com barcina * f. 'xarxa per traginar la palla' una punxada d'agulla saquera.") 'fardell de palla lligat' bandos m. pl. 'bàndols' (Tirant,Il,49,23) bargadell * m. 'varietat d'ocell de color negrós i ales blanques' bandufell * m. 'baldelló' Moreira(IX,1.51,1.4: "Un d'ells va baixá a bargalló * m.'margalló' aubrir-me la porta que només estava tancada en.bandufell.") barjaula f. 'dona curta d'enteniment; egoista; dolenta' banquer m. 'drap per cobrir la pasta al forn' ' barjola * f. 'cistell de vímet ovalat o rectangular de poca alçada i amb nansa al banyar(-se) * v. tr. o pron. 'mullar(-se) ' mig' baquejar v. tr. 'tteure una persona de la barranc m. 'torrent, riera' inocència en què viu (Mestre Voc.)' barrancada f.'barranc' baques f. pl. 'taques...' barrancada2 * f. 'avinguda de les aigües baqueta f.'caragol' d'un barranc, inundació' baquetbra f. 'dona grollera' barres f. pl.'mandíbula' barallar v. tr. 'renyar' (veg. ,però, 5.5 barril * m. 'estel volador de la canalla' enquesta 29). barroscar/barruscar v. tr. 'fer caure les baralluga * f. 'baldufa' garrofes' baralluga2 * ftg.'persona bellugadissa' barruga * f. 'berruga' 304 barsa f. 'cabàs d'espart tapat que usen els qué fas?...") mariners per dur la roba' bavosa f.'llimac' basca * f. 'xafogor' becada * f.'becaina' bascoll m.'clatell' bel m. basquet * m. 'cistella o caixa per transportar fruita' bètit m. Joc' Documentació actual i vitalitat: 2,5 bàssia f. 'obi' i 7 ja no I'empren. La resta el coneixen bé. Sembla que el joc s'està perdent bassiet * m. 'canal feta d'un tronc de fusta El subj. 9 diu vòlit i tambe ho hem sentit per conduir les aigües de les fonts i per a altres informants. abeurar el bestiar' bellíssima (persona) loc. "ser una bassiol * m.'obi' bellíssima persona" 'bona' (veg. 7.6 loc.) bassiol2 * m.'gibrell' bellota * f. 'aglà' bassot m. 'bassa gran' belluguets m. pl. 'penjollet petits que serveixen per adornar i es belluguen molt': bassura f.'escomb¡aries' .(Castellanisme "aJracades de belluguets". veg. 6.2.7). bèmio m.'imbècil, idiota bastonaga f.'pastanaga' Moreira(IY ,44,16)(XXXV ,537 ,L4:. "¿I encara.t vols casá, bèmia?") batà * m. 'pallissa' 'acte de tupar fort a algú' bérbol m. 'malaltia de la pell'.(veg. vérbol,que DCVB dóna com a forma bàsica) bata * f. 'de treball' 'vestit d'una sola peça' A Ull. 'piga' Documentació actual i vitalitat: Els batacada f. 'patacada' 'cop fort que es rep subjectes 2,4,5 i 7 ja no I'empren ni el en.una caiguda o topada violenta' coneixen. 9 diu que és antic. batedor * m. 'clot del camf berebè (al) m. 'a la xirinxina"a coll-i-bè' (veg. 7.6 loc.) baticul * m. 'fart de llenya' 'nadada' Moreira (XVI,256,25: "Si t'hu estimes rnés, en conte del berebè, puija a la xirinxina..-") batidor m.'junta' berena f. 'menjar que s'emporta quan es va batistot * m. 'desmai' deviatgeoatreballar' batle m.'batlle' besada * f. 'petó' batrets v. pron.'brandar,tremolar'(veg.7.6 bescoll, batcoll m. 'clatell' loc.batre's de fred "M'estic batent de fred") beset * m. 'petó'(o besada) batxillerr-a adj.'tafaner, curiós' besneula f. 'planta de la família de les borraginàcies' batzoles f. pl. 'matraca' beta-rave f.'bleda-rave' bauborbauba adj.'balb' Moreira (XXXV,539,3: "Ajuda'm, bauba, 305 beurac m. 'bevedora dels ocells en les bocell/bucell m. 'corriola de nau (Mestre barraquetes de caçar' VOC.bossell.)' biais m.'biaix'I més col.loquialment biés . bocina f.'botzina' bibi * m. 'bata per als nens' boç * m. 'morrió' bigal * m.'espinada' boçar v. tr. (o vomitar) þerbocar' bigot m.'bigoti' bòfia * f. 'butllofa' binora * f. 'amagatall' "jugar a la binora": bogal m. 1. 'baldé' "va el temps més bogal" 'jugar a I'amagatall' birbar * v. tr. 'eixarcolar' 'arrencar les boiraca/buiraca f. 'boira freda i humida' males herbes dels cultius (Mestre VOC.)' Moreira(XVI,254,13: "birbar la tarongina") boixa f. 'tap de la séquia' 'mata de muntanya' birbador m.'eixarcolador' Doc. sentit 1. Moreira(Vl[,129,3: "tots Moreira(IV,44,26: "Són mol pocs birbadós coens com a pestetes,/pudens com boixa de per a anancá les herbes venenoses que mos bassa") ðorsequen i maten") bolcada f. 'bolquers' birta * f.'bitlla' boles f. pl. 'joc de bales' 'tou, bla, blana adj. blan fluix' - - Moieira (XXVtr,339,19): "Sóc més blan de bolig m. 'bola petita, joc de botxes' gènit que un matalap de parafolles acabades d'asparpillá". bòlit m. 'joc' (Tivenys,52,25): "o un llengüet, que és més blanet." bolleta f. 'passaport' ALDC: 'pa tou' bla a Mas, Ull., Am., Mat. bollonera f. jclaveguera' blandina * f. 'pallissa' bolquims m. pl. 'bolquers' blanquejar v. tr. 'emblanquinar' Moreira(XXXV,530,23: "posar-te a rentá bolquims, planxá.ls baberos ") blau m. 'cop blau' bon estar m. 'bona temperatura,bon temps' blauet m.'ocell' "Quin bon estar fa aquí, avui" blavinós,-osa adj. 'que tira a blau' bon revit! interj. 'ostres!' (veg. 7.6 loc.).

blavura f. 'taca produida al cos per un cop bonatxa f. 'bonatxàs' violent', 'mentida' Moreira(Xv[I,268,3: "Mossén Manuel se'n ria com un bonatxa") bledo m. 'rave' "No m'importa un bledo" (id. exfressió en castellà). bonyiga f. 'buiga'

boc m. 'mascle de la cabra' bonyigo m. 'buiga' 'cosa mal feta' bocanòlit m. 'cert tribut que paguen els boquera f. 'entrada principal de I'aigua de mariners del gremi de Sant Telm (Mestre la sèquia al camp' VOC.)' (E,LI.,VI,369:"1o que cobrava lo dret de bocanòlils dels barcos") 306

boquida f. 'temps que es destina al boc per botana * f.'forat produït a la roba per una cobrir les cabres' espurna de foc' boquimoll m.'bocamoll' botar(-se) v.tr. o pron. 'calar foc' bord m.'bordall' botella f. 'ampolla' bordís * m. 'olivera borda' botera f. 'forat a la porta per passar-hi el gat' bordís2 * m. 'bordall, brot que neix en la soca o rabassa d'un arbre' botern m. 'forat' Moreira(XXXIY,524,23: "A veam si això té borina * f. 'gresca,tabola,soroll alegre de adob. A veam si surgim este botern.") divertiment' Doc. Moreira(XXXV,535,4: "Pos a mi botero m. en I'expressió pare botero m'anxisa la borina. Io estic per la gresca, la 'dimoni'. revolució, lo xumenené, la saragata.") botets (fer) loc. adv. 'fer el bot; estar a borinot m. i f. 'persona babau' punt de plorar (Mestre VOC.)'(veg. 7.6loc.) borja x f. 'barraca feta de pedra seca per botí m. 'dimoni'( en llenguatge infantil). guaidar eines, refugiar-se...' 'cabana al camp' boticaixada f. 'cop, bufetada, revés (Mestre VOC.)' borradura f.'granellada' boticari m.'apotecari"farmacèutic' borraina f. 'planta comestible; borratxa (Mestre VOC.)' botinflat m.'excessivament inflat'

borrassa f. 'tela que es posa a sota de les botja f. 'herba dolenta de les vinyes' per arroplegar les oliveres quan s'esc-arra, * olives' botnada f. 'ventresca del peix' borratxet * m. 'tavella de fava tendra' botxar v. tr. 'suspendre' borratxet2 * m. 'pasta amerada de vi o de botxeta f. 'planta de la família de les licor' borraginàcies' borratxo (coet) m. 'coet que corre per terra b o v a f. 'boga' Moreira(IY ,47,2); o per I'aire abans d'esclatar' (E,LI.,V,129:"assentats en tamburets o en cadires de boba") borrelló m. 'borrall de llana' bovo m. 'beneitot, curt d'enteniment' borrim/borrimet * m. 'Pluja suau' braf * m. 'baf borrimejar * v.intr.'plovisquejar' brafada * f. 'bafada, bafarada"bravada' bortxa'ca f. 'butxaca' braferada * f. 'bafada,bafarada' bossar v.tr.'gitar"vomitar' brafor * f. 'baf que surt de la terra quan ha botar(-se) v.tr. o pron. 'calar foc,' 'tirar plogut després de molt de temps de secor' una nau a I'aigua' (8,LI.,I,425:"se bota foc a una casa") 347 brago m. 'en la cacera del senglar, element bròcul m.'bròquil' per els animals Pels Peus' irendre bròfecr-ega adj.'brúfol, esquerP' bragues f- 'calces' Pl. broma * f. 'boira' bram m. 'veu de I'ase' broma2 * f.'escuma' bramit m. Moreira(Ill,36,11: "Vostés tremolen quan senten lo bramit de la fiera, bronca f. 'bronquitis' quan la tea-amenaça destruir-ho tot") brosquil * m. 'bosc esPès de mates i bramular v. 'fer bramuls' arbusts' 'lloc de brossa' * m. 'mató brancal m. 'de la Porta' brossat brasal m.'caliu' brosser adj. 'decidit (es diu dels gossos que no temén ficar-se pgr_|gs bardisses, braseral m. 'molla o floc de malesa entroncats, etc.) (Mestre VOC.)' poto"ttta molt espessa (Mestre VOC')' brostar v.intr..'florir les rames (Mestre brassera f. 'planta dolenta que s'agarra als voc.)' brancals culti-vats de les garrigues (Mestre voc.)' brum m. 'so produit per un animal o cosa que es mou veloçment' v. tr. 'picar la roba al riu' "anar a bregar 'soroll produil pel foc' bregar la roba al riu" brumir v.intr. 'cremar' brena f.'berena' brumit * m.'brunzit' bres m. 'bressol' brutesca(a ta) f.'fet de manera bruta' 'cuinats sense bresquilla * f. 'varietat de préssec petit i " "calamars a la brutesca" la tinta'. (veg. 7.6loc.) molt dolç' treure'ls ni i per exténsió 'Préssec' bu f . 'fer por' "fer la bu " bressar v.tr.'bressolar' Moreira(V,89,2XIX, I 35, I 3) brètul m.'brètol' bua f. 'pupa' * brivada f. 'empenta, sotragada (Mestre buanya f. 'bua, gra Purulent' voc.)' buba f. 'pupa'(en llenguatge infantil) brífola f, 'q'uantitat mínima' budell m.i f. 'persona que tot ho xerra' m. 'xiulet de fulla de canya per a caçar brilt * 'de (Mestre VOC.)' bufa f. la fel' * brinco m.'brinc"'retozo" bufa2 f.'bombolles a I'aigua' 'bufafocs' brisca f. 'joc en què els jugadors s'amaguen bufador m. eh hã de cercar i perseguir' (es i;i;;;-". f.'mata boscana(Mestre VOC.)' diu famËé brisca amagadora) bufalaga adj.'bla, fofo, tou' brocal m. 'barana del pou (Mestre VOC')' bufalenc,-enca 308

bufarota f. l.bombolla 2.butllofa borina/burina f. 'borina, gresca, gatzara' (E,LI.,L 1 l3:"quina burina hi ha pel ca:ré!") bugada f. 'feinada molt grossa; confucte(Mesre VOC.)' buriol m. 'marieta' 'insecte gleòpter de la família dels çessinèlids' buiola f. 'càntir que es posa sota el vi' 'gavadal de fusta per a aboca¡ el vi(Mestre burret m.'pollf voc.)' burriol m. 'nom donat a una certa classe de bull m. 'embotit de carn gros que fa papallones (Mestre VOC.)'(No DCVB) sacsons' burror-a m. i f. 'ase' bulla f. 'diversió sorollosa de diverses persones' bursada f. 'punxada, cop fort (Mestre voc.)' bullit m.'emenou' burtxanc m. 'branca o fusta punteguda de bullonera f. (veg. bollonera) poca grossària' temps d'un burtxó m. 'tros de branca punteguda; bunya f. 'seguida de -mateix aspeðte, tant si és plujós com ventós (Mestre persona que atia una altra' VOC.)"'Si no canvia esta bunya, no plourà". buscall m. 'branqueta per encendre el foc' bunyegos m. 'bonYs' "semPre van apedâçati en culcusits i bunyegos" busil.tis m. 'punt principal o més interessant d'una qüestió' bunyol m. 'nyap, lletjor' butxacó m. 'butxaca de I'armilla' buranya, buanya f. 'bua, gra purulent' 309

cacarejar v. intr. 'escatainar'

cacarejada f.'escataineig'

cadap * m. 'mesura d'oli equivalent a vuit màquiles' cabanya f. 'espècie de gaveta que usen al per llevat'(Mestre Voc.) forn al cadarnera f.'cadernera' cabassa f.'senalla' cadasqual pron. 'cadascú' "cadascú és cabassets m. pl. 'tipus de núvols' "El cel cadasqual" a cabaslsets"iveg. parèmia AM:133 avui està m. 'gos petit de caça; oruga de les aigua a canterets") cadell "cel a cabassets, patates' m. 'capsa de col' cabdell cadireta f. 'joc que consisteix a formar un 'conjunt de conetges que seient entre dues persones agafant-se cabeçó m. on porten una altra cap de la bístia per estirar el mútuament els braons i subjecten el persona asseguda damunt les quatre mans carro' juntes' f. 'de les cabellera Panolles'. cadiró f.'biga (Mestre VOC.)'per cabiró. * m. 'llisa ampla i de cap gros' cabeçut f. vegeu codolla (veg.7.7 ictiònims) cadolla 'clot format en la penya per I'aigua, i en el quan plou' cabestrero m. 'cabestrer'; 'qui fa o vén qual se replega I'aigua cabestres' cadup * m.'catúfol"caduf f. 'biga de fusta' cabiró càfîla f. 'despectiu de colla (Mestre VOC.)' m. 'cantot que entona les cabiscol * m. 'mida de grans que equival a i els salms i dóna el to als altres cafís antífones ' dotze barcelles'" cantors del cor' adj. (gen. aplicat a f. 'extrem d'una cosa més gruixut caga-mandúrries cabossa homes)'poca cosa' o voluminós que la resta' m.'purga' adj.'tenaç,capalTut' caga-mutxo cabossutr-uda Moreira(IX,139,24 "T'hi posaré caga-mutxo al vi" cabrassa f. 'clivella a la pell o a la terra' caganiu m.i f. 'el petit' cabriu adj. i subst. m. 'cabrum' cagarrines f. pl. 'diarrea' caburdor-a adj.'tossut' cagarruta f.'cagades,cagallons' cabussó m. 'submersió ràpida del cap dins l'aigua'. 'calçonets criatura' ascabussó. cagatins m.pl. de ALbC:'Am.Ull.Mat.;Amet.: (Mestre Voc.) 'peix vermelló, semblant al cabut m. caique m. 'antic abric llarg que duien els surt á Sant Carles de la Ràpita cf. moll'(no homes'. MoreiraXV[,253,28: "si estreno un ictiònims) 7.7 caique o un turban" cabutr-uda adj. 'caPamrt, tenaç' 310 caixó m. 'caixa de fusta més alta que caldósr-osa adj. 'que conté brou' ampla'(Mestre Voc.) caler v. tr. 'caldre' cala f.'supositori' "No va caler dir-li-ho dos vegades". Alternen les dues formes. calabre m.'cadàver'.Vulgarisme. caletro m. 'coneixement, seny' "No té dos calabruixó, calabruix m.'calamarça' dits de caletro" (sinònim: pedra) ALDC: Mâs.Roq.Móra.;U11. calabuixó- calina f. 'calitja, xafogor' calaixó m. 'calaix més alt que ample ' caliquenyo m. 'cigar de tabac inferior' (Mestre Voc.) calitja/calija f.'xafogor; ardor de calamarçada f.'pedregada' I'ambient' calandari m. 'calendari' Calitxó m. 'malnom de la Cava'(Persona Moreira(Xl,210,14: "Ia que vols que parle que procedia de Càlitx). del tems, faré calandaris.") callo m. 'call, durícia' calbot m. 'cop al cap' (veg. tb. carxot) calmant m. 'beguda composta de cafè i rom calça * f.'mitja' en parts iguals' Moreira(XYI,254,4: "Ia hu sé lo que vol di calcer * m. 'calçat' vosté, és allò que fan a I'Aldea, tan bo, lo "calman".) calces f. pl.'mitges' calorina f. 'molta calor' calces de trabeta f. pl.'mitges sense peu' caluga f. 'llissa que té el cap més allargat' calcetes f. pl. 'calces' (veg.7 .7 ictiònims calua a Sant Carles de la Ràpita). calcetí * m.'mitjó' - 'embarcació' (F,LL,I,4ZL:"lo govern destina dos calugues caicigar * v.tr. 'trepitjar, xafar' pera'l pas gratis"). calcilla f. 'calça sense peu que duien els calzim m. 'terra grossa sota del percur en oagesos' els terrenys llaurats' ^t¿inC, Vin. sin. de calcetins) camal m. 'cuixal del pantaló' calcina f. 'mal que tenen les aus casolanes i que es manifesta en el fem que fan blanc i cla¡ camàlic m. 'home que té per ofici com si fos calç' transportar a braços o damunt I'esquena els equipatges o altres coses feixugues' calciner m. 'qui fa o vén cals' 'forn de claç' camallada f.'passa llarga o moviment exagerat de les cames' calçonS m. pl. 'pantalons' camalliga f.'lligacama' calda f. 'calor molt intensa,xafogor' camalluent m. 'pagès que porta calçons caldo m. 'brou"fem sucós que es tira a les curts'(Mestre Voc.) plantes d'hort com a adob' camamirla * f.'camamilla' caldor f. 'escalfor' 311 cr¡marada f. 'colla de treballadors del camp canallada f.'mainada' que treballen en una mateixa feina' 'colla de Moreira(X1,213,21: "Per culpa de la pati. öescadors que van en la mateixa barca' ' a canallada que hi ha per detràs, al Qué äamarades loc. 'a colles'(veg. 7.6 loc') busquen allí tans de nois?") cambra f. 'pis superior d'una casa, sota canaló m. 'canal que hi ha al ràfec de la ieulada, geneialmerit destinat a guardar-hi teulada per escopir I'aigua de pluja al ca:rer' grans, palla, cives, etc.' canalobre m. 'caramell de gel' cambres f. pl.'caguetes"m¿l-de.panxa' Moreira(IX,f44,t2: "Sembla.l vi de Dabir canasta f. 'cistella gran per a la roba' que dóna cambres!) canastilla f. 'per portü les coses dels nadons' camenyâ f. Taç de brossa per a dormir-hi un pastor' canastra f. 'cistella de vímet amb ansa cames-llargues f. pl. 'que té les cames superior central' llargues' cancell m. Es pronuncia amb lzl. cames-tortes f. Pl. 'garrell' cançonerr-era adj.'que obra amb camí m.'vegada' excessiva lentitud ' camiseta f. 'peça de roba interior que es du candau m.'cadenat' davall de la cámisa'veg. samarreta' candela f.'espelma' camisola f. 'camisa petita' 'brusa d'home o gel' de dona' candelabro m. 'caramell de ALDC: Am.Mat. candelero camosina f. 'tiPus de Poma' canditr-da adj. 'fos, perdut' 'es diu de la campall m. 'la palla d'arròs que resta entre persona malaltissa que va aprimant-se; fos, la palla i el rostoll' perdut': "Estic candida de fred" campanar (de bajoques) m- 'persona de * moltes pretencions, que es pensa esser mes candir-se v.pron. 'defallir' oue no ês, o que^ va vestida amb luxe i adorns óxagerats' (veg. 7.6 loc' s e r canella f. 'canyella' un.../semblar un'..). canejar v.tr. 'netejar la roba i blanquejar-la' campaneta f.'úvula' cànfora f. 'alcanfor' campejar v.intr. 'fer goig, tenir aspecte ugtuduËl."viure sense pioblemes greus de canguelo m.'temor' salut' canoca f. 'la nou del coll' (Gimeno(1989) a tracte, La Sénia). campetxano m. 'persona, de .bon. ãiit¡Au'(Castellanisme) Moreira(XVI,5,8 :"entra Lluís camPetxanamén" )' cansera f. 'cansament' canadelles f. pl. 'ampolletes amb broc per cantal m. 'pedra de grossària variable, però servir I'oli i el vinagre a la taula ' difícil de manejar' canalla f. 'mainada' 312 cànter [k'ante] m. 'càntir' capçana f. 'coixinet en forma de rodanxa 'gefra' 'mesura per a que es posen les dònes per apoiar-hi càntirs, I'oli'(Pimpí,46,2). paneres,etc.' canterer m.'terrissaire' capcilló m. 'extremitat superior d'un arbre; cim de una muntanya o tossal' canteriller m. 'banc amb forats per a col.locar els càntirs' capçó m. 'drap per eixugar' cantimplora f. 'canya que empleen els capdanserr-era adj. 'el qui organit2a una marineri per xuclar I'aigua o el vi d'un cosa' ba:raló' cap d'olla m. 'el soldat romà que porta el cantit m. 'cant' casc sense plomall en la professó del diumenge de rams' cantó m.'cantonada' Moreira(XXXVI,552, 1 5: "lo famolenc burro capell m. 'dels cucs de seda' 'núvols a la se I'acabava de minjá recolzat contra.l cantó muntanya' de casa Pepito Ravanals") cap-i-causa m. i f. 'instigador,-ra ' canto m. 'cim' capidòcia adj. 'tossut' (Arenys de Lledó) cantunyar v. tr. 'cantussar, cantar a mitja veu' capirot m. 'mussa de doctor o de canonge o Moreira(XVIII,266,18: "Apareix Toni beneficiat eclesiàstic' "Més tonto que d'Aspanta-òrguins cantunyan, qlle niba calle capirot"(veg. 7.6 loc.) baco-, dos ne veig de camarada.") capitombar v.intr. o tr. 'caure de cap' 'tirar canturel.la f.'cantúria' o fer caure de cap' canyamissa f.'canya del cànem' capllaçar v. tr. 'lligar el bou per les banyes amb el capllaç' canyamó m. 'granet de llavor de cànem' (8.L1.,VI,456): "se sacrificava un bou solament, los dissabtes, i ans d'acorar-lo lo canyís m. 'sargantana petita' (Mestre Voc.) corrien, en capllaç, pels carrers..." canyó m. 'part interior del coll' 'lloc on capoll m. 'poncella' encaixa la ploma de les aus' capsot * m. 'ocell Lanius rufus, canyot m. 'canya del blat de moro ' capsigtany' canyut m. 'tub per posar agulles..'' capsot2 m. 'taboll, grollerot)'

canyutet m. Joc que consisteix en plantar capterrer m. 'final del carrer, marge que un ðanyut am6 uná o diverses monedes al conté les terres si el carrer de dalt està a un damunt, per tirar-lo a telTa amb una moneda o nivell diferent' pedra'(Mestre Voc.) capurutxo m.'capritx' capadella f. 'au com una gallina' caquètic,-ica adj. 'prim, malalt' capârra f. 'paparra' ALDC: a totes les localitats de la zona. caraba f. 'persona esrranya' "Ets la caraba, no hi ha qui t'entengue" .En castellà el mot capar v. tr. 'castrar' significa'reunión de personas campesinas en las fiestas o ratos de ocio' (DRAE). 313 carabassí m. 'carabassa tendra"cap de poc seny' "Tens lo cap com un carabassí" cara-sol * m. 'solana"solell' (acarabassinat).(veg. 7.6 loc.) cara-solósr-osa adj. 'orientat de cara al carabassa f. 'carabassa baconera o sol' porquina' carassa f.'ganyota' caragol m.'cargol' caratussa f.'carantoina' caragols (de fuster)m. pl. 'encenalls, flocs'- 'cadascuna de les llengües de fusta carcallada f. 'riallada' (Veg. 7.6 loc a primes i cargolades que fa el ribot o la carcallades) garlopa planejant ' carcanyades (a) loc. adv. 'riure a cor que caragolinet m. 'olla petita' vols' "riure a carcanyades" (veg,7.6loc.) caragolí m.'topí' carcàs m. 'gargall (Mestre VOC.)' (E.L1;I,467) : "En un caragolinet bull aigua pera fe sopiquets á un nen que no pot acabar carcatr-da adj. 'corcat' (Mestre Voc.) de desmamarlo". carcó m. 'corc,; rosec' caragola f. 'planta que es fa servir per al mareig' carcoler m. 'carxofera borda' (Todolella - Els Ports-). caragual.la f. id. caragola. Moreira(Lo dia de S.Antoni BLLEMDC,maTç 1921:149 "- cardença f. 'taula per escorxar' Manes, quin tròpic de cor. -Ves que.t facen caragual.la. -Que t'agafa .l batistot?. -No careto (fesol) m. 'fesol que té una taca xiques, calleu que.m passa". negta' carallades f. pl.'menuderies, petiteses' carlota f. 'pastanaga' carallufa f. 'planta molsuda salvatge ' carnera f. 'caixa de fusta i tela metàLl.lica per guardar la carn' caiallutr-uda f.'home curt d'enteniment, beneitot' carnistoltes m.'carnestoltes' caramel m.'glaç' carnfred * m.'calfred, esgarrifança' caramelina f. 'polseta per donar color de carnús m. 'excrescència carnosa que es xocolata als alcohols, roms, etc.' produeix pricipalment a una ferida o contusió' caramel.lo m. 'pasta de sucre...' caro m. 'au de rapinya' caramira f.'consideració' AMIGUET caramida (II.MAGNES) carparical * m. 'card panical' 'planta silvestre, amb fulles com de col, totes amb caramüll m.'caramull' puntes, que es bona per curar les irritacions ALDC: Roq. ; Am.Móra carmull; de ventre' Vin.Mat.Mas.Amet. cormull; Ull. cremull. carracâ f. 'matraca' carantoines f. pl. 'afalagaments, carícies' cârranca f. 'cosa inútil' 'trasto vell; persona caranyar v.intr.'somicar' (Gimeno (1989): o animal malaltissos a Torredarques). 314 carranquí m. 'aparell amb el qual els carura * f.'fesomia' calafaters aixequen les barques' carussa f. 'cara pàl.lida o demacuada, carràs * m.'penjoll de fruita' d'aspecte malaltís' carrasca * f. 'alzina' carxofa f. 'doblec fet a una cinta o a un cap de mocador, a manera de cabeça, per adorn' carrascal * m. 'lloc poblat de carrasques' 'escarxofa' carretell/carratell m.'carretell"barraló carxot m. 'calbot' de fusta amb un galet de canya per a poder-hi beure (Mestre VOC.)' carxotada f.'carxot' Moreira(XXXV,535,23: "Tu.m pegaràs carrató m.'ca¡retó' cancotadetes i ploraré.") "oh carrató que.m durà Moreira(XII,23l,I3: * per estos mons a conquistá glòria i dinés, io.t cas m. 'part oposada del tall d'una navalla' saludo") 'cabossa plana oposada al tall d'una eina' carrau * m. 'xerric-xerrac' cas2 m. 'poal amb una ansa oberta que s'usa en els molins per treure oli' càrrec m. 'pes carregat', 'quantitat de fruit d'un arbre' casa (de Ia vila) f. 'ajuntament' ("ca la vila") carrejar v. tr. 'portar'(més genèric que traginar) casaca f. Jaqueta llarga' fig. rebossat : "carxofes en casaca o carrera f. 'via, camí'. "Carrera de Sant encasacades" Jaume" 'Via Làctia' casalici m. 'casa molt gran ' Carretera (de Sant Jaume) [karratéra] f. 'Via Làctia' cascadura f. 'la rojor inflamada que deixa un cop a la pell; contusió' carretilla f. 'cant del passarell'(Mestre Vqc.) cascallar x m. 'terra pedregosa però de regadiu' carrilada f. 'solc que fan les rodes dels carros...' cascar v. tr. 'pegar' 'masegar una part del 'rodera dels carros' cos' "estic cascat" 'tinc problemes de salut' carriot m. 'carro de trabuc per al transport de terres, graves, etc.' cascàries f. pl. 'brutícia enganxada' camoll * m. 'penjoll de raïm o altra fruita' cascaula f.'argelagueta' carròs m. 'terròs' (de sucre)' casco m. 'peülla' carrinya m. i f. 'que té mal geni...' cascurrar * v. tr. 'cascurrejar' * carrotxa * f. 'escorça de Pi' cascurrerr-era adj. 'pegador, lleuger de mans' carrucada * f. 'conjunt de persones o animals' 'colla de gossos de caça' casell m. 'dipòsit de rajola, recolzat a la paret, per a posar olives' cartó m.'cartró' casera f. 'majordoma, criada de capellà ' 315 casporra *s f. 'rabassa d'arbre, esp. ictiònims) i fig. 'sexe femenf. d'alzina' catxerulo m. 'catxel' casqueta * f.'pasta dolça farcida de confitura' catxillada * f. 'cria nombrosa d'un sol part' casseta f.'paella de I'aiguacuit' catximon m.'antre' (Aldover,26,23:"Hi cassigall m.'parrac' havia un bar o un catximon") casso m. 'cassó' 'recipient petit per cuinar catxipallada f.'caterva' amb mànec llarg' Moreira(XXXV,530,23: "arreglá i averiguá la roba de tota la cao

.uiius.u f. 'bota d'aigua' cavador (plat de) m. 'molt ple de menjar' catofia * f. 'beneitota, curta de gambals' cavalcar v. 'muntar una cosa sobre I'altra Documentació actual i vitalitat: de manera ordenada';la roba: una faldilla que Els subjectes 1 i 8 I'empren, el 7 I'ha té una peça que cavalca sobre I'altra. sentit dir. cavalló m. 'feix de.deu gqbej de blat' catra (donar) f. 'explicació' (veg. 7.6 loc.) llom de la Terra enEe dos solcs'(Mestre Voc.) catret m.'cadira Petita Plegable, 'part principal de generalment de lona' I'albarda'

catxamona f. 'clatellada o cop demà al cap' cavegó * m.'eixada semblant a la d'eixobrir, però amb la pala més punxeguda i catxap m. 'conill petit' 'lludrigó' escarpell darrera"càvec' catxassa * f.'calma' cegalla f. ' mascle de la cabra"'però se (E.L1.,I,67): "Mos despullem en tota mosEava docil com un corderet o cegalla" cachassa pera desuharmos." cego m.'cec' catxel * m. 'berberecho' (veg. 7.7 316 ceguera f.'ceguesa' bord' celestia f.'cel lluminós d'estels' cisa f. 'petita porció que es furta o es lleva repetides vegades en la compra o en la venda cels m. pl. 'gelos' de comestibles i altres coses' 'cadascuna de les tires de roba celos m. pl. 'gelos' que van posades per reforç als muscles de les camises de dona' cella f. 'núvols a la muntanya que indiquen * que fa vent' citrons m. pl. 'planta de la família de les crucíferes : Brassica erucastrum' cementeri m.'cementiri' civada f.'ordi' cènciarcències f.'ciència' .Vulgarisme. clafoll m.'clovella' centener m. 'fil amb què lliguen les 100 voltes d'una madeixa quan la tenyeixen' clafolla f. 'clovella' "això no té cap ni centener"(veg. 7.6loc.). Moreira(XXlY,299,14: "Aquí porto anotades les respostes, algu-nes a- primera- vista^p_oc centeno m.'sègol' respetuoses, pero despullades de la clafolla són com la fruita silvestre, amarga i borrosa cerç m. 'vent fred de la part de tramuntana' per fora" clafolla) cerca f. 'orla, revora d'unes faldes' claper m. 'munt de pedra seca al mig d'una malesa' cércols (de la bóta) m. 'cercles de ferro que envolten la bóta' clarianda f. 'clarura de la roba' cernedó m. 'bastiment de fusta que soté el clarió m. 'guix d'escola' sedàs a la Pastera ' clarura f, 'clariana' cerrada f. (veg. serrada) clasca f. 'closca' ce¡tinitat f.'certesa' clatell m. 'bescoll; part posterior del coll' ciar v. intr. 'rema.r cap enrera' "cia d'aquí, rema d'allà" Moreira(XV[,252,23: "van clatellada f.'bescollada' empendre.l viatge, i cia d'aquí i rema d'allà, después de més d'un mes de navegá") clau m.'ullal' Moreira(X,166,24: "Tot lo meu està a la seua cigalonet m. 'copeta d'aiguardent, rom, disposició, dens, quixals, claus...") etõ., que hom entrã a prendre en un bar, taverna...' clava f. 'extrem de la xarxa per a la pesca (E,L1.,I,25:"ermitana, no digue que hai fet un del rossegall' sigalonet d'aiguardent") clavero m. 'fossgr, sepulturer' cigarra f. 'cigala' clavinyol m. "paelles i draps de casa, cimal m. 'coll d'un arbre, branca gran' aigërs i clavinyols, gabinyets, torrons de capsa" r ciprer * m. 'xiprer' clec m. 'element que serveix per tanc¿Lr una cirer m. 'cirerer' obertura en la roba' cirereta (de pastó) f. 'fruit de cirerer cleca f. 'clatellada' 3r7

'moviment violent de les clevill/clavill * m. 'clivell' coca f. 'guitza' de õarrera d'una bístia' "råes mi11-ó, sinó cleviltat m.'clivellat' Moreira(V J5,2: "Si puc a bones, a tiros, a coces, a mossos' a pedrades,") 'venir a-1. gust, a la clica (venir de) f. que "Me ve més de clica jugar a coco m. 'tio' 'ou' 'home imaginari in"iinuìiO' per fer por als nens' (llengrinfantiÐ cartes." (veg. 7.6 loc.) s'esmenta -'homeãe molta edat, ancià' feta al camP' clim m. 'farcit de les tapisseries' cocó m. 'cistema a..." (ll. inf-) 'a clivellat,-da adj.'badat, migpartit' cocou-dinar "jugar cuinetes' f. 'supuració que f1 entorn de cloca 9s codina * f. 'recipient fet al camp i cobert f *ut ¿"ft gosìets' fures i animals semblants amb volta de pedra i argelagues, per recollir i arroplegar I'aigua de la Pluja' cloc m. 'soroll imitador del riure fort' (veg. cadolla) cloc (i piu) m. 'malaltis' "estar, anar"'" còdol m. 'pedra gran' deli ocells que van alacaiguts i ãr ãi.ì 'bassa d'aigua que està a les arrupits; es diu també de les persones codolla f. i barrancs"clot format en l.aPenYa Per malaltisses' roques I'aigua i en el qual se replega I'aigua quan clofolt m. 'clovella' plou' closr-a adj. 'atapit' compacte' Cel clos o codombro m.'cogombre"PePino' éel taPat de núvols' temps clos: codorniu f.'guatlla' m. 'sot' ctot coentor f. 'picassor, picor' 'qualitat de cosa produeix' clotet m. 'clatell' coent' 'impressi-ó que una cofa f. 'senalla de diferents formes: senalla clotxa f. 'clot Poc Profund' baixa, molt planera, de forma circular, dins la .iòtrint * f. 'Petxina grossa' qual els mariners posen els palangres' g. 7 .7 ictiònims) 'almeja'(ve cofí m. 'recipient d'espart treballat per a a la * f. 'cua' posar les dives moltes Premsa' :ou de coent; sensació cobertora f.'taPadora' coissor f. 'sensació h.il.lli>: "Trauen del foch la cassola de anàloga a la que produeix una cremada' tapada en una cobertora""' ila¡neiei coixera f. 'coixesa' 'la coixera de gos i el cobla f.'cançó' plor de bagassa, prompte Passa' (veg. 7.6 coblís m. 'corda prima d'espart' (Mestre coixim-coixam loc.'coixejant' Voc.) loc.) * m.'coix' cóc m. 'coca' 'pa estirat amb talls, més petit coixo guitarra' oue la * f. i m. 'moixó insectfvor, Ñ,róreirä(xxXï,449,2: -¿Qué? ¿Quiere tastar còlbia/còlbit -No me Saxicola oenanthe semblant al cul blanc' ËióoCt ¡Àquello que li agrada tanto!' de comida.") hables colera (herba) * f. 'herba-col' cóc ràPid m. 'tiPus de coca' 318 col-flor f.'col-i-flor'. compte de (per) loc.adv. 'en comptes de' (veg. 7.6 loc.) coll m. 'termini' 'temps' "Dóna'm uns dies més de coll" comú m. 'conjunt de béns del municipi, i 'turó, Pujol' import extraordinari que es feia pagar per ALDC: 'l'estesa de blat'Vin. (i també a augmentår-los en cas de necessitat' Pratdecomte). cona f. 'cotna' collar v. 'allargar' "aquest tret ha collat vint metres" conca f.'bastiment de fusta que sostè el braser' 'ribell de zenc' collada f. 'cuallada' concencia f.'consciència' (Vulgarisme) cotlir v. tr. 'arreplegar' conduir v. tr. 'llogar, contractar els serveis collitor/cullitor m. 'cistelleta de vímens, (d'un professional) per un tant fixat per any' de forma nonco-cònica invertida, amb una ansa de banda a banda' conéixer(-se) v. pron. 'veure' 'notar' Moreira(XXXII,46 1 ,1 0): "Ribesalbes furta dàtils del cullitó del Datilero i se'ls va congre m. 'nom de peix' (veg-7.7 manducan." ictiònims) 'coca petita, plana, i collitorada/cullitorada f. m.'recipient ovalada feta d'ous, sucre, oli i matafaluga' on es deposita la seda collida' 'collitó' 'paner cònic de vímet amb una ansa semicircular de congrell * m. 'congreny, eina per encolar banda a banda' fustes, consistent en dos pals amb forats on (E,L1.,I,465):"Manos, quina cullitorada de es posaven falques per encolar les fustes rahims porten a la pancha!" (Mestre VOC.)' colomello m.'ullal' conhort m. 'consol' comboi m. 'il.lusió, entusiasme' conjuminar v. tr. o pron. "estan conj uminats "'çonxavats,conxorxats"posaf- comboiantr-anta adj.'actiu, deseixit, se d'acord a fer una cosa' coùlercianC conlloga * f. 'acte de deixar-se mútuament comboiar v. tr. 'mimar"acomboiar' I'animal de treball els pagesos que només en tenen un, per poder formar el parell' co,mbregar v. tr. 'administrar el sagrament de I'Eucaristia' cónna f. 'la pell del porc' comís m. 'aversió' "contra les persones que cònnia f. 'toboll, estúpid' tenien en comís" 'prendre o tenir en comís: prendre algú en aversió, tenir-li mala conrear v. tr. 'afalagar, tractar bé' 'cuidar voluntat' (veg. 7.6 loc). amb molt d'esment, obsequiosament' 'cuidar molt una persona' companya (fer) f. 'estar. prop d'un altre perôu'è- no estigui sol' conreat,-ada adj.'mimat' Moreira(XVl,255,9):"despuès d'está un ratet fen-li companya..." consentr-enta adj. 'que dóna 'cadascun dels infants' consentiment, que està conforme (en alguna "S'ha quedat viuda en cinc companyes" cosa) (IV,43,15: "de cada cen pares lo menos 90 comptar v. 'considerar Probable' trobará que són consens de que sos fills siguen com són") 319 consentit,-ida adj. 'fortament dolorit, com corder m. 'anyell', 'be, xai' si estigués trencat' ALDC: Amet.Mat. ; Mas.,Am.,Vin.,Ull. corderet. consevol pron. 'qualsevol' "m'hi jugaria qualsevol cosa" coresma f. 'quaresma' consonant(al) adv. 'estar una cosa al cornaló m. 'de la sàrria, fora' consonant': est¿ìÍ conforme. corondells m.'coronells, coroneta' contentura f.'alegria' 'columna de text escrit' contorbar v. tr. 'agitar, alterar' 'acte i corpenta * f. 'cos d'una persona o d'un efecte de contorbar' animal sense contar-hi les extremitats' conturbatr-ada adj.'contorbar' corpó m. 'os que forma I'extremitat inferior de I'espinada' conxavar-se v. recíproc'convenir-se; pactar-se algunes persones per algun fi, corralissa * f. 'corral gran i fora del poblat' generalment dolent o clandesÚ corralissaz x f.'clos per a tancar bestiar' conya f. 'gorra en forma de barca, anomenada també forma de barqueta' còrrec * m. 'reguerall fet per I'aigua, a la terra, en temps de pluja' coquellera f. 'criada del forn-que va a les casès a cercar la pasta i la torna feta' corre-corrents(a) adv.'a corre-cuita' còquero,-a * adj. '(aplicat a la fruita)quq éq molt madura' i fig. 'dona ja cansada, fluixa' correguda f. 'vella' correndos adv.'corrents' coqueta * f. 'cop de regle o de corretja a la Documentació actual i vitalitat: mà' (III,IV,9) Només els subj. I i l0 ho han sentit dir. coquillera f.'la dona que ajuda a les feines del forn' correnteig m. 'un dels cants de la perdiu' coradella f. córrer v. tr. 'depredar'devastar' corbella * f. 'falç' corres f. pl. 'corregudes' corbetora f.'cobertora, tapadora' corretja f. 'la volta que sosté els escalons corcar/curcar v.'corcar' de l'escala d'obra' corcar-se/curcar-se v.tr.'una fruita' corretjutr-uda adj. 'es diu del pa poc pastat i molt cuit' corcatr-ada/curcat adj.'corcat' Moreird[V,45,11: " est.abre malaltís i curcat corrible adj.'usual' comú, corrent' que avui veiem a pun de caure") corrinyar/currinyar * v. intr. 'corrinytr' corcó/curcó m.'corcó' i en sentit fig. 'córrer sense anar gaire de pressa' 'persona que molesta molt' Moreira(I,2,5):"de moixons que currinyant, van com llalmets per les aygues" cordell m.'cordill' corriol m.'ocell' 320 corriola [ku] f. cotimanya f. 'varietat d'insecte' corrípies /corrúpies f. pl. 'diarrea' coto adj. o adv. 'A poc a Poc i 'diarrea del bestiar' silenciosament' (coto! coto!) 'crit amb que es mana als animals que estiguin quiets' corro m. cotet a cotet adv. 'cotet-cotet' 'a poc a corrompida f. 'olor dolenta' poc i silenciosament' 'a la quieta (Mestre voc.)' corrompina f. 'mala olor' coto en pèl * m. 'cotó fluix' corronyer m. 'planta silvesfre, que creix bastant i és medicinal, serveix per a purificar cotó m. 'borra apegalosa, blanca, que es la sang' forma a les olives i és perjudicial' Moreiia(XXXV[,560,32: "EIl ia sap de qué cura lo corronyé i la serPeta") cotx m. 'porc' corruquejar/curruquejar v. tr. 'cantar el crac m. 'pagès' 'pagès molt místic, colom' ignorant, que de tot s'admira' cosca f. 'clovella d'ou, de nou, de meló, cregutr-uda adj. 'fidedigne, que mereix etc. crèdit' * coscoll m. 'arbust de la família de les creixent m. 'llevat' quercínies. Quercus coccífera' creixidora/creixidera f. 'pala per tallar la coscotlar m. 'tros de terra poblat de pasta del pa' coscolls' creixcuda f.'crescuda' coscorró m. 'cop fort donat amb el cap' 'cop donat al cap amU et nus del dit del cor, cremafums m. 'dispositiu especial aplicat a tenint la mà closa' les xemeneies de les fàbriques, per a completar la combustió i evitar la sortida de cosset m. 'peça de roba sense mànegues, fum' que porten les dones damunt la cotilla' cremaller/cremallera * m. 'graellat de cossi m. 'recipient de terrissa molt gran per ferro sostingut per tres peus, dins el qual es a la roba o per banYar-se' posen teies enceses per a fer il.luminacions en les festes del pobles' coster m. 'vessant rocós o Poblat' crenxes f. 'clenxa' costera f. 'pendent d'una muntanya o d'un (E.LI.,I,467): "Per les crenches del Port se pareixen terreny en general' veuen uns nuvolets blachs que desfiles de cotó en pèI." f. 'costera' costereta cresol m. 'gresol' (XXXII,473,3T) costipat m.'refredat' (id.SVF) (ALDC gen.menys Am., Amet) (XXVIII,361,23: "Lo sac a tall de caputxa i costura f. 'escola de noies' un lliban al cos, les aspardenyes a la mà i un cresol ancés") cotar v. tr. 'tallar un a¡bre o planta rau-ran de terra o un poc més avall, perquè tregui cresp m. 'part superficial endurida d'una amb més força' vianda' "arròs amb cresp" coteret m. 'escolanet' 32t crespinell m. 'herba pantera' cúbica f. 'cúbica' f. 'roba blava o negra, de llana més fina que I'estamenya, que crestall m. 'crestall' "en lo crestall de les s.emprava per a fer levites a principis del montanyes del Port"(E, LL.,I,33) 'cresta de segle XIX' muntanya' cubo (de roda) m. 'el botó de la roda del crestar v. tr. 'treure del brusc les bresques . carro' 'peça tubular de ferro gros per on deixant-hi les necessàries perquè les abelles passa I'eix de les rodes' puguin alimentar-se i fabricar-ne més' cuc m.'corcó' crestó m. 'mascle, cabriu capat' 'mascle de cabrall, amb més d'un any, castrat o no"boc cucafera * 'mena de drac que va davant a casEat' les processons, especialment a la de Corpus, (E.LI.,I.109): "Falten les freixures de moltó moguda per homes ¿rmagats a sota' y crestó." cucaratxa f. 'còlera' criançó m. 'infant de mamella' cucor-a adj. 'persona viva, astuta, que sap crianxerr-era adj. 'que li agraden els nens' aprofitar-se de la situació'()OOflV,493,20) crianxo m. 'criassó' 'despectiu de crio' cuitr-a adj.'tip,tipa' (E,L1,I,470) "Algo s'han civilisat los (XXX[I,481,23: "Però ia està ben cuit lo crianchos que ara pujen, aspentejant-mos a pobre rei, en tans d'enemics, per un cantó, i natros" entre la gentola de tan poco suco com les Lletres per atre...!") criassó f. 'munió de guitxalla' 'cria' cuixot m. 'cuixa de porc salada i amanida' criaturerr-ra adj. 'amic de les criatures' culastra f. Culata'capoll de la baldufa' cridar v. intr. Pegar crits 'xisclar' Doc.: "En la culastra de la baralluga" (Aldv.21) cridonr-a adj.'cridaner' culbufar v. F. 'imbuir males idees, donar criva f.'garbell' mals consells' crivassa f. 'tall produit pel fred a les mans culer m. 'per als xiquets'adj. 'que porta la o als peus' càrrega gravitant cap a darrera' crosta f.'l'escorça' 'closca d'ou' 'closca culera f. 'pedaç que es cus al cul de les de mol.lusc o de tortuga' 'd'una ferida i calces, faldilles, etc. que estan foradades' closca' ALDC: 'de I'ou' crosta Pertot. culler m. 'cullerot' (ALDC gen. menys Amet.:caso,cullerot) crostar v. intr. o refl. 'adquirir crosta el pa, la terra, una nafra, etc.' cullereta f. ALDC: Mas.,Ull.,Amet.,Mat.; Am.: crurcrua. adj. pl.'crus' samaruc.

crudel Doc.: "Això és crudel" (Y,84,23) cullerot m. 'cap gros' cruera f. 'croera' cult,-a adj.'culte' cruixir v. inr. 'baldar, cansat' cultivàs m. 'terra deixada en ermàs' cubert m. 'cobert' 322 donat cuquello m.'cucut' currufaco m. 'home excessivament moda i a fer-ne ostentació' ALDC: Mar a vestir segons la m. pl. 'diarrea' curat m. Tector de Pa:ròquia' cursos * petites per (de) curo loc. adv. 'per necessitat' (veg' cuscús m. 'pasta feta a boletes 7.6 loc.) a sopa' que sura a les curda f.'embriaguesa' cuscús2 m. 'animalet Moreira(IV,L,24):"Beure sense estar gens basses'("cuscú s sapatero") curda" cutimanya f. 'sangonera petita que es cria en els adj. 'cosa o persona interessant en els ariossars' 'insecte que es cria curiósr-a i pica molt fort' de veure, de conéixel arrossars 2.'net, polit' (xxxll,461,3)-sentit 2--: "A ra cutxamanderr-era * adj.'manifasser' M;¿itã 'cutximander' nostra família no n'ham tingut cap de tacum' molt coriosos..." tots ham sigut-f.'tombarella' curumbela curror-a adj. 'manco' 'peßona a qli ;ä; lna mà ó un bras o que no els Pot fer servir' 'manc' 323

(i en I'expressió espera i delera -i la parèmia "Qui espera, delera"-.

delit m. 'passió; anhel, desig'(veg. deler). pl. f. 'garrafa' 'botella de vidre demanadores/debanadores f. damajuana 'debaneres' en la frase "anar com unes d'espart' I oberta molt de pressa' (ALDC:Mas.,Am.) debanadores" "moure's demprés 'després'(formes dar v. tr. 'donaf' /dempués Documentació actual i vitalitat: considerades vulgars). Moreira(Il,7,27): "quan li dava 'refe¡ència eufèmica de Déu, que corda") (Pimpí,43,24 : "i vaig dí al dena f. s'usa en exclamacions grosseres com "me capità: me daria un mes de Permís Per caso en denes/dena!" "Me cago.n dena" aná a segá..." dende 'des de' (vulgarisme) -especialment Segons I'enquesta de vitalitat 8 subj. I'empren, especialment q-u?l valencià segons DCVB-. un xiquet: da això! s'adrècen a 'ningú' 'dona'm això'. I també em la forma dengú/dingú igualment imPerativa daçà. denjorn 'de jorn' a les primeres hores del DCVB). dasta prep. 'fins' (castellà hasta). Forma dia.(No vulgar (i valenciana segons consideiadã dentola 'dent grossa' (valencià, segons DCVB). DCVB). prep.'a sota, sota' davall deprendre/dependre v.tr.'adeprendre' debatre v.tr. 'batre' depòsit m.'dipòsit' "un ou ben debatut" debatut en I'expressió dèria f.'mania' .En I'enquesta de vitalitat, 4 ¡ubj. dels.qui no coneixien debatre sí que coneixen abans derna f. 'cadâscún dels trossos en què sol elparticþi. rompre's o tallar-se una cosa; cada peça principal d'un fruit' deble * m. 'acudit, ocurrència graciosa' adj.'cansat, esgotat' adv. 'de la part d'ací; cap a aquesta derrenclitr-ida deçà 'abandonat per vell o inservible' (Costums part' de Tortosa:derenclit 'derogat"que ha perdut "ara passa més deçà" in-nla,Ð: el seu valor') 'que no serveix per a res' v.tr. 'decomissar' decomissar desaforatr-ada adj. 'molt excitat,fora de Moreira(XX,280,33):"si no fos que.l meu Paquita" sí' coret lo té decomissat 'desmesurat' v.tr.'defensar' defendre desaigüe m. 'desguàs' adv. i prep. 'fora': "aquí defora fa defora' desaiguar v.intr.'desguassar' massa fred." desaire m. 'greuge' deler [dal'e] f. 'il.lusió' la Moreira (Xtr',230,I2): "lo meu delé de tota desambraçar v.tr. 'desembaraçar, vida: sé comedian" (XXX[I,480,30) endreçar' (a)delerar v.intr. 'patir deler per una cosa' 324 desamoblar v.tr.'desmoblar' descuit m.'descurança' desanconvenient adj.'que desconvé' desdir(-se) v.tr. o pron. 'negar el que ha dit un altre' 'retractar-se' (veg. loc. a desdir desantèsr-esa adj.'desatès,'descortès' 'a no poder més'). desarraïlar v.tr.'desarrelar' desduida f.'esbargida' desarrollar-se v.pron.'desenrotllar' desduir-se * v.pron. 'distreure's, divertir- se' desastratr-ada adj. 'deixat en el vestir' desembotonar v.tr. 'desbotonar' desatentatr-ada adj.'fortament pertorbat' 'fora de si per un gmn trasbals' desena (del Rosari) f. 'dena' desbarrar v.intr. 'dir disbarats grossos' desencomanar v.tr. 'treure del cossi, o de la tina de roba de la bugada de s b r o s s a r v.tr. 'esbrossar"netej ar d'herba i romagueres les soques dels arbres' desanusar v. tr. 'desnusar, desfer un nus' descabalsar * v. tr.'desbaratar, desempelugar-se v.pron.'desempallegar- desordenar"desencaminar, perverfir' se' descabellar * v. tr. 'embullar els cabells' desempellugar-se/desampellu gar-se v.pron.'desempallegar-se' descabellatr-ada * adj. 'que duu els Moreira (XYI,257,20): "Per fi la mare cabells embullats' desampellugan-se dels braços de Peret..." descaferatr-ada adj. (veg. desqueferat) desfici m. 'malestar"neguit' .Es manté 'que no té seny, sense solta.../exagerada, encara que conviu amb malestar (segons bèstia' 'desqueferada' 'que no té res que fer, Cerdà(1984:280), aquest darrer mot ha desenfeinat' substituït desfici per la seva major (8,L1.,I,517):" Però la gent dotora i semblança amb el mot castellà. descaferada que's troba per tot" desfilagarxar v. tr.'esfilagarsar' descantellar v.tr. 'trencar una cosa pel 'desfilar, desfer a fils un vesdt' cantell' 'treure una part d'una quantitat exacta o d'un nombre que es considera complet' desgana f. 'desmai, pèrdua dels sentits per "M'has trencat el plat i m'has descantellat la defalliment dotzena". desganat,-ada adj.'desmenjat' dêscarnar v.tr. (fig.) 'llevar la terra als bancals, a la muntanya, deixant predominar desgavell m. 'persona molt desordenada' les pedres' desgranar v.tr.'desclafollinar, descloscar * v. tr. 'escloscar' desparallofar, destavellar' descosðar * v. tr. 'despendre el reparament desgrenyatr-ada v. tr.'despentinat,-ada' de la paret' 'llevar la calç d'una paret' 'despentinar, esbullar els cabells d'una dona, d'una mossa' descosit m. "cridar com un descosit" 'fer Moreira (XIII,233,8): "Apareix tot lo cos del grans crits' terrible Fabià en mànigues de camisa i desgrenyat." descovar v.tr. 'treure la roba del cove' 325 desjecte adj. 'dejecte"poc ordenat, deixat' despeat, -ada adj. 'molt cansat' 'rebaixat moralment o social'. despedir v.tr.'acomiadar' desllavassar v.tr. 'aigualir"fer malbé una cosa' despendotxatr-ada * adj. 'brut i mig estripat (vestit o robes)' 'persona que va desllavassatr-ada adj.'aigualit, massa bruta o estripada de roba'(veg. també clar' espendotxat). destligo m. 'disbarat"dita pròpia de gent despentinar v.tr.'escabellar' sense seny' Moreira(XXXV,536,2: "Ja sabia io que mos desperdigolatr-ada * adj. 'escampat surtiries en un dels teus deslligos." sense direcció determinada' (E.LI.,I,171): (veg. I'exemple d' andrinos.) desmadeixat/defallit desmadeixamen t.Desmadexamiento despitralatr-ada * adj. 'amb la roba descordada de manera que deixa veure el pit' desllorigat adj. desencaixat d'algun nervi; desconjuntat' desposdemà adv. 'demà passat' 'despús demà' desmadeixat/desmaduixat,-ada * adj. 'cansat, defallit' desposseí v.tr. 'gastar sense miraments, malverçar' desmai m. 'gana, falta de prendre' despús-ahir adv. 'abans d'ahir, antes desminjat,-ada adj. 'desinteressat' d'ahir'. També altres variants amb adaptació 'desmenjat' formal al català normatiu o al castellà: després-ahir, después-ahir (veg. 5.4 desmuntar v. tr. 'arrabassar, convertir un enq. 3). bosc o malesar en teneny de conreu' Moreira (IV,5,23) "Pues després ahir me'l van fer en fideus..." desnovar v.tr. 'netejar els arbres dels ALDC: pertot despús-ahir; Vin. después- rebrots' ahir. de3nugar v.r. 'deslligar, desfer un nus' despús-anit adv. 'la nit passada' desori m. 'terrabastalls, gresca, cridoria' despús-demà adv.'demà-passat' Moreira(I,2,1 1). desp agatr-ada * adj: 'disgustat, ALDC: Mas.Ull.Mat.;Am.Vin.después- malcòntènt', i en tort. més 'desil.lusionat' demà; Amet.passat-demà. despampar v. tr. 'despampolar' desqueferat/-ada adj.'sense seny'(veg. descaferat). despanyà v.tr.'espanyar' desseguida adv. 'de seguida: tot seguit, despartir v.tr. 'separar dues persones que sense tardar" (de seguida probablement es barallen' 'allunyar una cosa o persona millor grafia). d'un alûa' (8,L1.,I,93): "Estes amoretes solen acabarse dessiparar/disseparar v.tr.'separar' anant á sarpa la grenya. Van a despartirles y (ALDC:Vin., Mas (aquest amb di-)/am.) no poden." Moieira (VII,119,9): "Quadro del dos que.s dessonillar-se v.pron.'deixondir-se' barallen i.ls atres que.ls despartixen") (XXXVIII,576,26) També dePartir: (III,30,14) 326 dessonillar * v.tr. 'deixondir' desunflar v. tr. 'desinfla¡' "Tothom se dessonillaria al æ.ir..vl.¿56): pron. 'treure la ientir ios.gruriyits dels baconets..." desvel.lar(-se) v. tr. o son, o perdre-la' dessubstanciatr'ada adj.'poca-solta' desvel.lament m. 'esforç i atenció que es predre destabac m. 'quantitat grossa; excés' posa en una cosa sense descans' destabacat,'ada adj.'molt gran' desventrar v. tr. 'lleva¡ el ventre' extraordinari' desvesar v. tr. 'desavesar' m.'escarada' ( a destalt o a estall destalt 'desavesat' 'a preu fet') desvesat/desveat v. tr- (E,L1,I,452): "si ham desvesat als forastés" . destartalatr-ada adj.'es diu d'una La forma sense -s- a Rossell i Maestrat. habitació o pis abandonat i descuidat' desvindre's v.pron. "S'ha desvingut així" destemplar v.tr. 'destremp.ar' 'fer cessar "va desvindre's" d'estar trèmpat; Ilevar el tremP' detràs adv. 'darera' destemplar('se) v- -plon.'sentir-se malameni de salut, especialment trobar-se' delme/deume m.'imPost' malament del ventre' devallar v. 'davallar' 'passar a un lloc més destemPtat,-ada adj- (id verb.) baix' v. ff. 'rompre els terossos devatlament m. 'baixada, descens. S'usa desterrossar devallament de la neu' d'un camp'GGir: 'desfer els terrossos' solament referint-se al destinyar v. tr.'treure la roba dels armaris devantal m. 'davantal' p"iqoè t'otegi i se'n vagin les tinyes o alnes' ALDC: per tota l'à'rea. v. tr. 'fer perdre el color a una' devers adv. -'cap a' l.'cap a, en direcció a' destintar ^3.'té vâlor d'indicació cosa tenyida' 2.'envers de' aproximada(de lloc, temps, quantitat) destorbar v. E. 'desllorigar-se (un os, un (iZZO:¡): "són devers lo canal vell" membre)' * Moreiri (XIX,4,5): "m'hai destorbat este devesa f.'costum' braç" devesa f. 'lloc de Pastura' adj.'esburtat,.talambana, destorbatr'ada 'diarrea' persona que obra irreflexiblement' diarrera f. * destralerr-era adj. fig. 'persona que fa les dido m.'didot' de mala manera' coses dijú,-una adj. 'que no ha menjat res des adj. 'que no diu les oue s'ha aixecat al matf desubstanciatr-ada di-/dejuni Am.,Vin.,Mat-; d¡- coses quan toca..., Qüo diu bestieses' 'que ha .Å,loC, perdutla substància' /dedjuni Mas.,Amet.,Ull. v- tr. 1.'treure els ulls' dimats [dim'ats o dim'at/] m. 'dimarts' desullar-se Ull.,Mat.,Am.; 2.'esforçar-se molt a mirar una cosa que no ALDC: idim'atsl [dirn'atfl ãt u"o'bé'(2. qualificat de valencià per Vin.,Mat. DCVB). dinada f. 'gtan dinar' 3n dins adv.'dintre' dotorr-ra m. 'metge; que sap moltes coses' adj. 'persona que pretén de saber molt, diseparar(-se) v. tr. o pron. 'separar-se' d'entendre en moltes coses, i que en tot es vol ficar i manar' disfrassar v. tr. 'disfressar' (sentit DCVB: Moreira(XXX[I,486'10): 'iQui sou vatros per a judicá de la utilitat o disset/desset I amb canvi d'accent a inutilitat de vostres companys, dotós?"; poblacions del Maestrat (dèsset). xxxlv,507,5) distraure v.tr.'distreure' droperia f.'peresa' dita f. 'iuguesca, posta, conveni' "no res, dropo, dropa adj. 'peresós' fem una äiiã: si no ïaig al coll en tres hores certs perdo un conill" duelt m. L.'cubell' 2.'forat inferior de recipients per a donar sortida als líquids que ditxo m. 'dita' 'paraula o frase que crida contenen' per sentenciosa, estranya, etc'' I'atwenció, duïdor m.'criat del forn...'(veg. doblària f. 'gruix' 'esPessor' coquellera) 'l'home que portava el pa a les casès i que arreplegava la pasta per dur-la al doble m.'gruixut' forn' per torn docte,-a adj. 'que pretén o fa ostentació de dula f. 'terreny comunal on peixen molt intruiT o tots plegats, els caps de bes-tia¡.-d'una poblacié' Tãmat format amb caps de diferents poble i pasturat per un pastor doga [amb o oberta] f.'cada una de les þropietaris d'un foti.t còncarret per a construir barrils i comú' barralons' duler m.'terreny comunal on peixen, per plegats, els caps de bestiar d'una dolçor de cor f. 'mareig Per gana' torn o tots població' Tamat format amb caps de diferents pastor dolde-dolde [amb o oberta] m' Toc þropietaris d'un poble i pasturat per un d'infants' comú' dolén * adj. 'malalt; que té dolor' dumenge/domenge m.'diumenge' ALDC: domenge més gen. dotent2 *' adj. dur d o m p r è s adv. 'desprès' (considerat vulgar). durícia f. 'callo' callo.

donar-se vergonya loc.'avergonyir-se' dúvol m. 'au nocturna' per la nit" ALDC: pertot (E,LI,VI,106):"els dúvols

dos adj. 'dues' 328

'eixemenar la terra, tallar la brossa de la garriga i converti¡ aquesta en terra laborable' r (EJ-1.,VI,346):"Es la partida de la Enveja la Tg primera que eixerma i a¡rabassa les terres ermes; les xaruga i ompli d'aigua..." Ebro AMIGIJET: Ebro riu (ll.IBER) eixerri/eixèrrit m. 'femta del bestiar de llana i cabrum' edra * f.'eura' eixerrir-se v. pron. 'endurir-se i fer-se eix m.'fusell' tirós el pa' 'peça de fusta o de ferro, col.locada tránsversalment sota un calTuatge la qual eixerritr-ida adj.'ressec' uneix dos rodes oposades cadasquana de les seves extremitats entrant dins la boixa dels eixertigar v.tr. 'tallar la malesa abans bots d'una roda' d'arrabassar la terra' ALDC aix per tota l'àrea (menys Amet.) 'remoure la terra amb els arpiots o amb I'aixada estreta per llevar les males herbes eixalafar v. tr. 'pitjar amb els dits les que perjudicarien el sembrat'. figues i obrir-les per assecar-les' eixir v.intr. 'sortir' eixalavar v. tr.'posar la roba a estovar' 'rernullar i donar un rentó a la roba abans de eixiringa f. 'xeringa, eixeringa' posar-la a la bugada' eixobrir * v. tr. 'cavar al voltant de la eixalavatr-ada adj.'desgustat, vinya' insubstancial' eixombrar v. tr. 'posar la carn a eixugar' eixamorar(-se) * v. tr. o pron. 'començar a eixugar-se' eixordar v. tr. 'eixordigar' eixamoratr-ada * adj. 'eixumerat' eixorejar(-se) v.tr.o pron.'orejar' "Trau los llensols al balcó per a que eixanglotar v.intr.'sanglotar' s'aixoregen" "Mossén Moreira(Vl,1 6,7:"fen singlots")(II,l9,l7 : (E,LL,I,5l9): Pallarés... designa "Plora aixanglotan.") veg. sanglot. pera'l dia de la festa lo segon dumenge passada la Pasqua de Ressurrecció, en que la eixanguer m. 'baga de cuiro per collar un temperatura primaveral es un alicient per a animal' surtí a aixorejarte." * eixàrcia f. 'xarxa' eixorovir(-se) v. E. o pron. 'eixorivir(- se)' Moreira(Vll, 1 0,20XVIÍI,126,16: "Aposta.m faig fé I'aixàrcia/per pescá la sardineta/per això a mi.m surt triada." eixorovitr-ida adj: 'deixondit, despert de potència' eixarmentar v. 'fer garbons dels sarments' Moreira(IV,14,10): "M'hai eixorovit un poc." eixaroþ m.'xarop' eixugar v.tr. 'assecar, eixugar' eixarrancatr-da adj. 'estar dret o muntat amb les cames obertes' eixugamans m.'torcamans' eixe dem. 'aquest, aquesta' eixermar v. tr. 'treure un erm' 329 eixoruvejar(-se) v.tr. o pron. 'eixorivir(- emmerdegatr-ada adj.'empastifat' se)' fg-LL.U.¡54): "això deu ser la causa de que empallada f. 'barreja de palla i segó amb aliment als i'aixurubegen los habitants de la mateixa aigùa calenta, que es dóna com que, esparfrts per horts i masies, també volen animals de peu rodó' fés ampallades a la la seua ravaleta..." Moreira(Ill,13,26¡:"que mula." eixutr-uta adj. 'escàs de carn , d'aigua"" empalancar-se v.pron.'entravessa¡-se un embabucar v. tr. 'enganyar amb bones objecte en un conducte' paraules' empanada f. 'coca rodona de farina i sucre embadinar-se v. pron. 'omplir d'aigua' amb una poma dins' embaratir v.tr.'abaratir' empanâr v. tr. 'esclafar; aplanar.una cosa per la pressió, per una caiguda, etc.' embarrussar'se * v. pron. 'emboçar-se' empantaganatr-ada adj. 'es diu de-qui ha embastida * f.'bastida' entrat dinl d'una bassa plena de llot i no en pot eixir; embolicat en un assumpte dolent, emblanquinar v. tr. 'donar una passada de confús' óutt o de guix a les parets o altre part d'un compondre, edifici' empantullar v.tr.'arreglar, coordinar' embolic m.'embull' empapussar v. tr. 'alimenta¡ un animal, un emborinada f- 'l'esca Per a Pescar infaìt, etc. ficant-li el menjar a la boca' anguiles' empastrada f.'treball mal fet' embornals m. pl. 'cadascun dels forats i tr. 'emPastifar' canals que hi ha a cada costat d'una nau per empastrar v. evacuai I'aigua de damunt cobert; -per forits per on s'evacua l'aigua d'un empastre 'cosa mal feta' 'emplastre' ãxiensió: (veg. exemple de carrer o camf (8.L1.,I,93) :'ampastre fetiller) v. tr. 'envestir, acometre' embornar 'qui les coses 'acomette un gos, bordar"agafar amb empastrerr-era adj. fa embranzida' malament' "emborna pel carrer major i gires a I'esquerra adj.'emPatxat' i de seguida voràs Ia casa... empatxurratr-ada 'ànima o cartró que es emborratxatr-ada adj. 'ni d'un color ni de empesa f. de fusts I'altre, barrejat' posa dins el caMell' "colof emborratxat" empederr-a * adj. 'propens a una malaltia' embossar v. tr. 'embussar' 'obstruir un tr. 'enganxar' conducte' empegar v. variant de aPegar' ,Encomanar, (una embotatr-ada adj''ensoPit' malaltia, un mal). embuderr-era adj. 'qui fa embuts en parlar Moreira (XXXVII,555,7: "En canvi a la porta de la casa ben visible ampegada en pa Angel emmanisar * v. rr. 'cobrir de manises un *ast"gut, s'hi veu una estampa del San Sol.":'amPegar') paviment o paret' de les de Mossén 330 empenyorar v.tr. 'carregar una cosa amb de rialles o de plorar deutes' encangrenar-se v.pron.'gangrenar-se' empijorar v.tr.'empitjorar' encanyada f. 'acte i efecte d'encanyar' empitjolar-se v. pron. 'resistir-se un cap de besúar a ésser agafat, ja fugint, ja amagant- encanyar v.tr. þosar canyes i bastons a les se o valent-se d'altre mitjà' plantes enfiladisses perquè s'hi enfilin' empitxolar v. tr. ìajuntar les potes det encapotat (cel) adj. ' amb núvols negres' conills caçats per dur-los penjats' (E,LI.,VI98): " pero guaiten quina peça tinc encarabassinar-se v. pron. 'agafar una empio

encanar-se v. pron. 'perdre I'alè per excés 33r enciam de carxofeta m. 'Enciam de inútil' carxofeta: el que té la fulla rodoneta i curta; embolic, gresca' enderroc m. 'rona d'una paret, o edifici Moreira(I, 1 l,2):"Quin enciam de carxofeta enderrocat' n'aixirà d'esta anfància?..." Aquí està en el sentit de'quin rebombori';(XXXV,540, 1 3). endevinar v.tr. 'conéixer per mitjans sobrenaturals les coses futures o ocultes' encisam m.'enciam' fig. 'descobrir per atenta observació d'un ALDC: Vin.Mat. detall o circumstància'. encollitr-ida adj. 'apocat' i fig. 'curt de endinyar v. tr. 'dona¡ un cop i donar una geni' cosa dolenta per bona' "mira que t'endinyaré una bufetada" encomanda f.'comanda"encàrrec' Moreira (XIX,273,16): "que tots los dies endívia f. 'escarola' baixava/a comprá les ancomandes." ALDC: per tota l'àrea (menys Amet. asquirola). encomanar v.tr. 'encarregar alguna cosa anticipadament'; no s'empra mai en el sentit endur-se v.pron.'emportar-se' de'contagiar' (veg. aPegar). endurrials m. pl. 'voltants d'un encomissatr-ada * adj. 'tenir una cosa o poble"paratge fora de camí' (prob. del una persona entre cella i cella' castellà andurriales). enconals * f. pl. 'les inquinals' enfenellar v.tr. 'empeltar la flor d'un garrofer bord, femella, a un garrofer verd encondolir-se * v. pron. 'Adolorir-se' estèril, perquè faci fruit' "Estic tot encondolit" @CVB: N.occ. i val.) enfigar(-se) v.tr. 'afartar de figues' encondolitr-ida adj.'adolorit' .v.pron. 'sentir forta atracció carnal per una dona' encorcovit,-ida * adj. 'estret, mancat d'espai, decaigut' enfigatxar v,tr.'embrutar' encordar * v. tr. 'embogar; posar bova o enfigatxatr-ada adj.'color barrejat' treure d'espart a una cadira per formar-ne el seient' enftija/unflija f.'inflor' encotonar(-se) v. tr. i pron. 'omplir-se un enfundar-se v.pron.'advertir, fixar-se' arbre de les vegetacions anomenades cotó que "No ho digues més això de "no me són morboses' n'anfundo"/"Pos,xica, és que no me n'anfundo" encovenar v. tr. 'encovenar' Moreira (XXXV,546,l3: "Cinta que (8,L1.,I,469): "encovenar (posá la roba de la s'anfunda de la gerreta de mel")(IV,49,22) bugada al coci, pera passarla en llexiu ." enfundatr-ada adj.'absort, distret' encular v.pron. 'inclinar-se una cosa i especidlment un carruatge, cap al darrera'i enganyar (els caragols) v.tr. 'fer-los traure sentits figurats derivats com 'aturar-se un la banya de dins la closca abans de coure'ls negoci o ãssumpte...'(DCVB : valencià). perquè siguin més fäcils de menjar' endanyar v. tr. 'danyar fer mal; irritar, enganyifa f. 'acció enganyosa' produir inflamació' engargussat,-ada adj.'afònic, afònica' endergor-ga m. 'mal endrés, trasto o cosa 332 engarjolar v. tr. 'posar en una presó, enjullar-se) empresonar' enllardar v. r. 'enganyar algú, fent-li engegar v.tr. 'donar (una bofetada), clavar comprar una cosa dolenta per bona' (un tir), despao

enruna f. 'conjunt de pedreny i altres ensordomitr-ida adj.'endormiscat' deixalles d'un enderroc' ensumar v.tr.'olorar' enrunar v. intr. 'enraonar"protestar"parlar remugant' entabutxar(-se) * v. tr. o pron. 'torbar el (Prat,33,2i):,prat 77 211: "I peroer äguantáasuantá a mun iieio, io, cap per acció de fum, soroll, etc. que no enrunés..." entabutxatr-ada adj. 'marejat a causa del enrunar v.tr. o pron. 'colga¡ de terra o de tabac o del fum' sorra' entaranyinar v. tr. 'enteranyinar; cobrir de enrunatr-ada adj. 'colgat de terra' teranyines' adj. 'cel amb núvols ensaginada f. 'coca pastada- amb sagí 9' entaranyinatr-ada mantãga i que sol portar oli, farina, rovell esfilagarçat' d'ou"" *ntaular v. tr. 'esterrossar' ensalada f. 'amanida' ALDC: Am.,Vin., Ull., Mat. ensampar v. tr. 'sorprendre, atrapar algú entelatr-ada adj.'ennuvolat' fent unâ cosa de la quál s'amagava; agafa al vol una cosa' enterar(-se) v. tr. 'assabentar-se' ensapar(-se) v.tr. o pron. 'ensopir-se a entestar v. tr. 'testar; fer testament' còpirde menjar"menjar massa' .ntima f. 'biga per tancar(aguantar) el canal; ensapatr-ada * adj. 'estat en què un es enginy de 60 meües quadrats de fusta' troba després d'haver menjat massa' entimar v.tr. ,tanca¡ el canal'(No DCVB en que amb el ensapatr-ada2 * adj. 'inflat' aquest _sentit, p9! estar relacionat sentit 3. 'posar, aplicar -un cop, una cosa enSineStrar v.tr. 'ensenyar, educar' violenta, desagradable-'

en se que * adv. 'quan' (veg. 7.6 loc.) entirolatr-ada adj.'ert,pinxo' ' -Documentació actual i vitalitat: Només 10 no I'emPra. entollar v. tr. ' ajuntar dues boques de canó'(Mestre Voc.), 'unir dues peces de ensobecar-se * v. pron. 'endormiscar-se' ferro, fusta... per fer-ne una de sola'(cast. empalmar) ensobinat,-ada [ensubin'at] adj.'aquell que està de sobines' (ve$, 7.6 loc.) entomar v. tr. 'percebre, sorprendre un secret' (Mestre Voc. antomá) ensofatar v.tr.'sulfatar' entornar-setn v. pron.'tornar-se'n' ensomniar * v.tr.'somniar' entortillada * f. 'torçada de cama o braç' ensòmit * m.'somni' entrador m. 'lloc per on s'entra dins una en son demà/ensundemà adv. 'a finca rustica; especialment camí carreter que I'endemà"en soldemà"en sendemà' sol estar entre dos caps de marge' (E,L1.,I,506): "en son demá de la festa s'obrin los clots dels fonaments..." entreguardar v.tr.'aliniar'(Mesre Voc.) ensordar v. tr. 'eixordar' 334 entremetent'-enta adj.'entremaliat' anxisadora... " XXXXV,534,4) 'dimoni, aplicat a un xiquet' v.pron. 'sufocar-se per Moreira (XVI,25'diablet 1,9: "Lo pollastret-ros,-que enxovar-se era un entremetén, aixerit i I'excès de calor' determinat") enxovatr-ada adj. 'reclòs en un lloc estret' entrepis m.'entresol' fE.Ll..U.522): "provisionalment s'instal.la a 'estret i oprimit, mancat d'airejament' i'eítresol'o entrepis, com diem els tortosins"' enxufar v.tr. o pron. 'unir dues coses entrerevolta/enterravolta/enterri volta introduint-ne una dins la cavitat de I'altra' f. 'agitació' generalmen! 9l I'expressió Moreira(Vl[,128,31): "S'enxufen, asbufe- posaienterrivolta (veg. 7.6 loc.) gant, i ... ya la tenim armada." tE,Ll.,I,108), "-¡Chiques, anem a fé'l òoiuqoti -criden lés sag¡istanes, i com si tal enxumar v. tr.'empomaf' è¡t fbs una consigna ievolucionaria, tot lo 'envescar-se' carré's posa entrerevolta. " enviscar-se v. tr. entreveratr-ada/entrevirat * adj' enza f. 'persona aturada, mancada 'entreviat' d'iniciativa' (DFa: enze) ALDC: Ull. antrevirat 'be claPat' 'provocador' (Maest.,Cast.). (E.L1.,V,38: "Sabaters. No faran morir de àal dð ventre; pero qui'ls taste tind-rà bona era f. 'taula d'hort' galèpia. Negrês de damunt i de baix (Pratdecompte, rojos i grocs." erer/arer m. 'garbell gros' éntreverats 35,28): "i ancabat en un aré...el entropessar/entrompessar * v' intr' porgàvem..." 'ensopegar' eredar/aredar v.tr. 'erejar, porgar el blat entruperis m. pl. 'embolics, confussions, passant-lo per 1'erer'(Pratdecomte,35,29): î'aredaem ancabat ho ficaem especiälment en-el llenguatge' 'mals tractes en dos triences i a la taleca i pac a casa." oue es fan en to de befa a una persona de poc cadaú al cabàs, i cbneixement'"Dir a algú mil antruperis'" erm, erma ud;.'".-ot;ermàs' entufar-se * v. pron. 'enfadar-se' erro m.'error' entufatr-ada * adj. 'enfadat' (MESTRE. Els tortosins per Tortosa. pà9. 14): "rectifîcant els seus erros" enturmentar v. tr.'imPortunar' èrtic,-èrtiga * adj.'ert, encarcarat' a pastar fang (algú) (veg' 7'6 envíar 'treure de la bajoca els loc.) 'maleir-I,0, enviar-lo a mal viatge' esbajocar v. tr. bessons o grans d'un llegum' envidrir v. tr. 'envidreir' esbalafiadorr-ora * adj.'malgastador' enviscar v. tr. 'envescar' esbambolada * adj. 'acte d'esbornbar' enxirÍvellar v. tr. 'encisal' 'extensió d'una notícia' * enxisar v. tr. 'encisar' esbambolar v. tr. 'escampar o divulgar tvtoreira (BLIEMDC, Març 19991:151): "A una cosa' rnï-àn*ìta estâ al carrê de Montcada aquell * 'acte i efecte d'esbarrar' rato avans del ball." esbarrada f. iÍxxn, 473,9: "Pos io m'apareix. que hai àndevinat perqué la fa aquella rialla tan 335 esbarrar * v. tr. o pron. 'fer fugir un escafinyatr-ada2 * adj. 'avar, refractari animal' de donar' esbarrar2 * v. tr. o pron. 'excedir-se, escafitr-ida adj. 'mancat dela grandor extralimitar-se' normal' esbarrar3 v. tr. 'espargir, escampar' escagarrissar-se v.pron.'escagassar-se, escagarrinar-se'.No DCVB (que recull, però esbarratr-ada * adj. frg. aplicat a persones escagarrissat a Men.). 'esbojarrat' escaire m. 'esquadra' esbirro m. '11aç escorredor petit que es fa amb la corda per-embrogar un objecte en els escala f. 'escaló' vaixells' (Mestre Voc.) escalamera f. 'escalemera, el forat on es esbocar * v. tr. 'eixamplar la boca d'un posa I'escàLlem' objecte' escaldamenta f. 'escaldament i esbocatr-da * adj. 'es diu del canó, especialment la pell o escaldadura produïda mànega o, canal eixamplat o estirat de la per contactes aspres, fregadís de la roba' boca' escàlem m. 'ba¡ró que sosté els rems de la esbrafar-se * v.pron.'esbravar-se, barca'(Mestre Voc.) esfogar-se' escalfir/escaufir v. tr.'escalfar esbromadora * f.'escumadora' anormalment; alterar per la calor' 'fer olor d'escalfeit: per falta d'orejament' esbromar * v. tr. 'llevar la broma o la escuma' escalfitr-ida/escaufÏtr-ida adj.'escalfeït' 'deteriorat per manca d'aire' ("galetes esbroquellar * v. tr. 'trencar la vora d'un escaufides")' objecte' escalivatr-ada adj.'escarmentat' esbroquellatr-ada * adj.veg. esbroquellar escaló m. 'graó, esglaó' esbudellar/asbudellar v. tr. 'divulgar un escamarlat,-ada adj.'esgarriat, mig secret' perdut' esbufegatr-da adj.'asmat, fatigat' escamarrar(-se) * v.tr. o pron. 'eixarrancar' esbutzar v. tr. i intr. 'esbotzar, reventar' revelar un secret o cosa'; v. fig. 'impedir que escamarratr-ada l.eixarrancat una cosa es dugui a terrne amb èxit' (Mestre 2.acollibè Voc.) escambronera * f. 'cambronera' escabal sa r v.tr. 'desaparellar'(veg. descabalsar) escambroner/escambruner m.'espècie "Se m'ha escabalsat lo joc de cuberts." d'arbust que fa punxes' (Mestre Voc.)

escadors/escodors (pronunciat amb -ku-) escandalera f. 'escàndol'. Prob. adj.'sobrer, fraccionari' castellanisme. escafinyatr-ada * adj. 'escafit' 'mancat escandall m. 'promedi, càlcul' (Mestre de la grandor que cal' Voc.) 336 escanyar-se v. tr. 'ennuegar-se' escarrot m. 'tros de branca que queda adherida a I'arbre després de talla¡-la' escanyassia f. 'borm, malaltia del bestiar' escarsa f. 'barra que es penja al coll dels escapatr-ada adj. 'ben de pressa' animals per què no fugin' escapçar v. 'furgar un malet' (No DCVB escarxofar-se v. tr.'asseure's en aquest sentit). còmodament' "S'escarxofar a la cadira, i no hi ha qui.l face escapolons m. 'Eos extrem d'una peça de moure". roba, de paper' (E,L1.,I,110): "los demés balls no són més escatxidor m. 'xeringa de canya o de que ascapolons del nostre." saüquer amb què els nois s'esquitxen d'aigua' escar m. 'pla inclinat que es fa a la platja per botar les embarcacions'(Mesre Voc.) escatxill m. 'esquitx' escarabitxa * f. 'cuca panera' escatxir v.tr.'esquitxar' escardar v.tr.'eixarcolar' escatxit m. 'esquitx' 'escatxill' escardatr-ada adj.'esquerdat' escatxuflar-se v. tr.'escarxofar-se' 'aixafar-se un objecte' escardussar v. tr. 'robar' GGir:'collir un "Vaig asentar-me damunt del paquet i va fruit violentament i saltejant sense ordre'. quedá tot escatxuflat" DCVB: a Lleida escatxar 'esclafar' però no escarot m. 'escamot de bestiar' recull aquest mot. escarotar v. 'espargir formant escarots' escatar v. tr.'netejar a fons' (Aldover,18,40) nla cosa s'havia escarotat: la un se'n va anar per aquí, I'altre per allà" esclafit m. 'cop violent' :pegar un esclaflrt:'una galtada' escarradors/esquerradors m. Pl. 'collidor d'olives; el qui escarra' esclafollar v. tr. 'llevar la clofolla' escarrar/esquerrar v. tr. 'collir olives esclatacor (a) t adv. 'molt de pressa' amb la mà' ALDC: ascarrar Mas, Am., Amet.'batre escletr-eta * adj.'net' olives' i també 'munYir,'(menYs Vin.,Mat.,Ull.); i també en el sentit de 'batre escletor * f. 'netedat' ametlles'4m., Amet. Moreira (XXXIV,507,20): " Vaiga ia hu esclop m. 1. 'tros de soca d'olivera, amb entenc ara allò que m'ha dit, que vosté era alguna arrel vella i una pafi de la rabassa, casi notari. Vostáés un notari per escarrá." destinat a I'empelt i reproducció'2. 'lligassa per subjectar el rem a l'escalem 3. 'persona escarràs m. 'ramell de fruita' 'tela o sagí menyspreable' d'un animal mort per a menjar-lo' escodors / escudors (d') adj. 'el que escarritx * m. 'esquitx, persona petita i queda desaparellat' magra' "M'han quedat estos plats d'escudorç de la vaixella" (veg,7.6 loc.). escarritxar * v. tr. 'esquitxar' escolunya * f.'ceba menuda de escarroll m. 'carroll' secà'vegeu: ascolunya 337 escombra f. 'de netejar el forn' Voc. esquadó) escomençâr v. tr. 'començal' escudella f. 'bol' escondir v.tr.'amagar' escudellar v.tr. 'dir totes les coses dels altres, i fins i tot les més íntimes o secretes' esconyar v. tr. 'fer malbé, afollar' Moreira (XXXII,470,23): "vull ascudellar-li una cosa que.m passa ..." escopetejatr-ada adj. 'apressat, -ada' "té (8.L1.,I,72): "Al escudellá veurás qui't vol be tanta faena que sempre va escopetejat". No y qui't vol mal". DCVB. No RAE. escudet m. 'tall que es fa a l'arbre que es escopinyar v. tr. 'escopir' vol empletar' (Meste Voc.) Moreira(XXXII, 7L;33: "és que tí pa a I'ull, que és llosco i no hi veu a tret escuixolar(-se) * v. tr. o pron. 'trencar la d'ascopinyada") cuixa' escopinyada f.'resultat d'escopir' escullósr-osa * adj. 'fort i bell, ple de salut, de bon aspecte' escopinyadora f.'escopidor' escupinyar * v. tr.'escopir' escoquerar * v. tr. 'collir les figues còqueres d'una figa' escuranda * f. 'la vaixella que s'ha de rentar' escorporar * v. tr. o pron. 'anar de ventre, tenir diarea' escurar v. tr. 'rentar la vaixella' escorrentiu * m. 'filtració d'aigua' escureta f. 'bareta de ferro acerada que té una cassoleta a l'extrem per a netejar els escorrim m.'escorrialles' forats de les ba:rinades'(Mestre Voc.) (8,L1.,VI,574): "Los escorrims del tema de la primera ensenyança estan acabant-se". escurçar v. tr. 'treure els bolquers a una criatura per posar-li vestidet' (Mestre Voc.) escorxeria * f.'escorxador' (E.LI.,VI,456): "lo resplendor de les escusat m.'wàter' argelagues enceses sofrimant los porcs, per tots nostres cÍurers convertits en esconceria" escuserr-era * adj. 'fora mà, amagat (lloc o persona)' eScoufar v.tr.'escalfar' escut (de sépia) m. 'la conquilla de la sípia' escreix m. 'donació esponsalícia' ALDC: Mas, Ulldecona, Ametlla, Vinaròs; a Am. i Roq. barca i a Vinaròs també escrita f.'rajada(peix)' barqueta. escritura f.'escriptura' esfogar v. tr. 'desfogar' escrqnxir(-se) v.tr., intr. o pron. esfonsar v. tr. 'enfonsar'. 'escruixir-se'. Variant fonètica no Moreira ("1,o dia de Sant Antoni" BLIEMDC, excessivament general. "No t'ascrunxiràs, Març 1921:149) "per la blasfèmia s'asfonza / no, de fé esta faena..." la ciutat i la família." escrúpol m.'fàstic' esfollinar/esfullinar v.tr.'netejar la "Me fa escrúpol" xemeneixa'(DCVB: Fraga) (vegeu estalzimar) escuador -adj. 'escadusser, sobrer' (Mestre 338

esgallamenta f.'esberlament"esqueixada' mitjó') (E;L1.,I,411): "A la ciutat cauen fumerals y barandats y al camp hi ha una esgallamenta esgarronar * v. tr. 'estalonar' d'arbres" esgatinyar-se * v. pron. 'barallar-se, esgallar * v. tr. 'esqueixar' (Mestre Voc.) insulta¡-se' (Mestre Voc.) (E.L1.,I,194): "Tothom s'asgatinya. Hi han esgambi * m. 'esgambi, esbarjo ; lloc espentes y alguna sarpadota." espaiós' esgatissar-se * v. refl. 'esgatinyar-se' esgangolatr-ada adj. 'sense veu de tant de parlar' esglaiar-se v. refl. 'espantar-se un arbre, una planta:posar-se macilent, perdre vigor per esganyitar-se * v. refl. 'quedar-se sense causa de malaltia' veu de tan de cridar' esgolar * v. tr.'engargamellar' esgarrany * m. 'esgarrapada' (Mestre Voc.) esgolatr-ada adj.'ronc"esgargamellat' (Mestre Voc.) esgarranyar * v. tr. 'esgarrinxar' (E,LI.,I,171): '.pela que mai.la cítica puga esgolfa/esgorfa f.'golfa' asg¿uranyarme in- justament." ALDC: id (as-) Amet.,Móra, ; angolfa Am. ; Vin.,Ull.,Mat.an gorfa. esgarrap * m. 'acte i efecte d'esgarrapar' (8ot,9,23): "anave dal a I'asgolfa..." (Mestre Voc.) esgroguissatr-ada adj.'esgrogueït' esgarrapall m. 'canals a la terra, efecte del (Mestre Voc.) pas de I'aigua' DCVB id. 'acte d'esgarrapar la terra els esguinzar v. tr. 'esqueixar, esquinçar' conills, les gallines'(a Centelles) ALDC: Amet. "...los pantalons" (8.L1.,VI,419): "si pels bancals fetgencs de Moreira (IY,45,24)(XXXV,540,10: "la nostres muntanyes s'hi veiguessen los paleta del brasé i la panera dels papés córrecs o esgarrapalls que fan los grans esguinzats"); ruixats, i les aigüeres dels camins anessen omplint los aljubs, i estessen caramullades les esguinzada f.'esquinçada' cadolles i codines dels barrancs;" Moreira(V,84,28 :"La meua pròpia estimació no té cap esguinzada".) esgarrapar(-se) * v. tr. o pron. 'gratar' Documentació actual i vitalitat: esllavassat,-ada adj.'molt rentat' No els subj. 5 i 9.Els altres al costat de rascar-se i gratar. esllemenar * v. tr. 'tallar les branques ALDC: id Mas. sobreres dels arbres per què puguin agafar Gimeno(1989) : acíi allà en Montsià, més força' Baix Maestrat, Tinença de Benifassà, Matarranya; de Els Ports , només a esllenguit,-ida/esllinguit,-ida * adj. Herbers. 'esllanguit, persona o cosa prima' (Mestre Voc.) esgariar * v. tr. 'esquinçar, estripar' 'fer malbé, mutilar' esllomar v. tr. 'fer malbé els lloms (d'algú o d'alguna cosa)' esgarratr-ada adj. 'persona que li falta Moreira (1X,I37,4): "estic preparat sernpre algun membre del cos degut a una mutilació' per a asllomá algún sabaté apoderanrne si convé, dels seus invens". esgarro m. 'esgarradura, cosa mal feta, malmesa'(AlDC: Mat. 'forat en mitja o 339 esllomatr-ada adj. 'cansat' 'quedar espalmar v. tr. 'raspallar' 'treure la pols' enganxat de I'esquena' Moreira (XV[I,265, 13):"Al primé antuvio espampolar v. tr. 'talla¡ o arrabassa¡ els me va paréixe que m'havia asllomat". pàmpols sobrers als ceps' esme * m.'esma' espantapardals m.'espantaocells' ALDC: id. Vin., Ull. esmelegar-se v. pron. 'queixar-se sovint' Moreira (IV,44,16: "poro sóc un bèmio, espargir v. tr. 'escampar' d'asmelegar-me") esparpantall m.'espantaocells"espantall' esmolet m. 'home que es dedica a esmolar Segons DCVB a Villar de Canes (Maest.), ganivets' però ho hem sentit també a Arenys de Lledó (Terra Alta). esmorrar v. tr.'trencar la vora d'un objecte; envorellar' esparpillar v. 'desfer la llana' 'avivar el (GIR. 39, t3): "uns pantalons esmorrats." foc' (Mestre Voc.) (8.L1.,V,147): "rossegant aquell manteu que, Moreira(XXVII,339,20: "Sóc més blan de per falta de costum, a I'acaminar lo calsigueu, gènit que un matalap de parafolles acabades esmorrantlo?" d'asparpillá.") esmortir v.tr. 'esmorteir' (Mestre Voc.) esparralló * m. 'el peix, més generalment (GR. 181,17):"i en los altres esmortida." anomenat espanall' (veg. 7 .7 ictiònims) esmossatr-ada adj. 'oscat (mossa)' espart * m. 'planta...' 'fregall' (Mestre Voc.) espatarrar v. tr. 1. þosar eixancat, amb els esmussar v. tr. 'causar un soroll o un àcid braços o exnemitats extesos' una impressió desagradable' (Mestre Voc.) 2. 'causar una profunda impressió de por o d'admiració esnovar v. tr. 'tallar als arbres els brots nous o tendres'(Mestre Voc.) espatlla f. Vegeu espal.la. espadella f. 'fusta que pofta el collaró dels espatxurrat v. tr.'desventrat"esclafat'. animals a la part de davant' Probablement del castellà (fam. segons DRAE) despachurrar/espachurrar. espai * adv. 'a poc a poc' espavil m. 1. 'deixondiment, vivesa' espaïtr-ida * adj. 'persona o cosa que va 2.'persona molt viva, deixondida' "Espavil, molt espaida per a fer les coses' que ve el carril" expressió que s'ernpra perquè fer apressar una persona. espal.la f. 'espatlla' (Mestre Voc.) espeatr-ada *'! adj. 'despeat: molt cansat i espalar v. tr. 'fer malbé' dolorit de peus per haver caminat massa' "hãi caigut i m'hai aspalat la cama"; "s'ha aspalat la màquina". espedregar v. tr. 'arreplegar les pedres soltes' espaltâr v. tr. 'treure amb les forques la palla més llarga i superfrrcial de la batuda' espelletar * v. tr. 'treure la pell a un (Pratdecomte, 35,17): "primé aspallaem en lo animal; saltar la pell per efecte de I'exposició rampí" al sol, o altres causes'fig. 'murmurar, parlar malament d'algú'(Mestre Voc.) espalmador * m. 'raspall de la roba' (Mesrre Voc. aspalmadó) 340 espelunca f. 'cova' esplanissada f. 'cop fort, plantofada' Moreira (XXXVIII,567,20) (SVF espel.lunca'cova, caverna') esplins/esplin m. neol.(de I'anglès spleen) 'malenconia que produeix tedi de espendotxat, -ada /espendollatr-ada * tot' adj. 'mal vestit, brut, estripat'(Mestre Voc.) Doc.DCVB: (OllerFebre,I, 151) : "Amargat per les Eisteses o esplins hinvencibles que la espenjollatr-ada adj.'espendotxat: mal malaltia li dava". vestit, brut, estripat' (E,Ll.,VI,195) : "s'acabarien les migranyes, Moreira (XXXVI,548,5) "un paraigües tot les neurastènies, los esplins" espenjollat" (XXX[I,487,9): "No podeu passá que aneu espollar/esplugar * v. tr. 'treure les massa espenjollat." branquetes sobreres dels arbres o els brots sobrers dels ceps' espenta * f. 'empenta' espollagar v. tr. 'treure els polls del cap o espentejar * v. tr. 'donar empentes' dels arbres' Moreira(XXVIII,380,3: "Pos sé llaurá, espentolat,-ada (o espendolat) * adj. aspollagá, pelá panís, ampixumá, fé.l 'amb les robes malmeses' burro.") espènyer v. tr. 'empènyer' esplugar(-se) * v. tr. o refl. 'llevar les puces o els polls' 'espolsar-se (ocells i esperdigolar * v. tr. 'dispersar; separar gallines)' del lloc on estava o on hauria d'estar' (veg. també desperdigolar) espotrancar-se v.pron.'espear-se' (s'utilitza més I'adjectiu) espicarrassar * v.tr.'espicassar' espotrancatr-ada * adj. 'espeuat' espicarrassar2 * v. tr. 'collir o prendre petites porcions d'una cosa' esprenydre * v. tr. 'esprémer, empènyer' espicarrassar-se3 * v.pron.'barallar- espurna f. 'guspira' sel(també ¡eferit a persones)' ALDC: Am., Mas., Amet. espigat,-ada adj. 'alt i prim' espurnejar v. intr.'plovisquejar' espigolar v. tr. 'collir els fruits que han espurnegall * m. 'espurnall' 'raig quedát en un camp després de la collita d'espurnes' general' 'collir les espigues que han restat en un camp esquellerr-era adj. 'persona que diu les després de la sega'. coses a crits, i que llama I'atenció per la seva ALDC: id. Roq., Mas. Mat. 'aixinglonar' manera d'actuar (s'usa encara avui en el sentit de sorollós)' espill m. 'mirall' ALDC: id a Roq. i Mat. 'mascle oví que porta I'esquella'. espitjar * v. tr. 'estrényer' 'empènyer' Moreira (VIII,l29,5): "asquellés corn la (Mestrd Voc.) dolsaina..." espitjatr-ada adj.'avar' esquellot * m. 'esquella de grans (Només els subjectes 2 i 8 coneixen aquesta proporcions"persona cridanera' accepció) esquerda f. 'estella a la pell' espixorrar(-se) v.intr. o pron. 'rajar' (ALDC:tots menys Amet.i Mat. riscla) 341 esquerpr-erpa adj.'esquerp, seriós' este demostratiu m. 'aquest' "no.t convé este xicot". esquerrar v.intr. 'munyir olives' estellador m. 'comporta de fusta que tanca esquerrerr-era adj.'esquerrà' el pas de I'aigua'(veg. estallador) esquilar v. tr. '(Fig.) pegar' estenalles f. pl. 'tenalles"molls del foc' ALDC: genenral, menys Amet.molls estall, (a) m. 'escarada, sistema de treball en què es paga a proporció a la quantitat de estevatr-ada adj.'garrell' feina feta' (veg. 7.6 loc.) esteveta f. 'xaveta' estallador m. 'obstacle de fusta llevadís per Documentació actual i vitalitat: Cap a impedir la circulació de I'aigua, que es dels subjectes enquestats no coneix el col.loca de banda a banda del llit d'una mot. Sembla que és molt local (Tivenys). séquia, un canal, etc.'(Mestre Voc.) En alguns punts valencià és l'escorpí o la cua de I'escorpí. estalzim m. 'estalzí, sutge' ALDC: astalzim a Am., Roq.,Amet.; estimada f. 'petó' (Segons DCVB a Alàs; astalzí a Móra, Vin.,Ull.,Mat.; astralzím emperò és prou genral en tortosí) al Mas. (8,L1.,VI,73): "tot hu veia més negre que estiracó m. 'estirada' I'estalzim" Moreira(XXXV,535,29: "Molta gresca i Moreira(XXV[I, 350,6): "Tinc los budells grans marrameus i estiracons a Pasquala") negres com I'estalzim". estirar v.tr. 'agafar, picar (una cosa de estalzimada f. 'pomada feta d'estalzim i oli menjar)' "Estira! Són unes coquetes rnolt de ginebre, per a curar les ferides del bestiar bones" No DCVB en aquest sentit. de llana que es fan en tondre'ls' estiregassó m.'estiregassada' estalzimar v.tr. 'curar amb estalzimada les ferides del bestiar' estirsiatr'ada adj. 'mort de gana"defallit' estalzinar 'netejar les xemeneies' (ALDC: estisores f. pl. 'tisores' Utl. i Vin.) DCVB: recull el mot a Pallars i Tremp. estiba f.'repòs, pau"estabilitat, equilibri' Documentació actual i vitalitat: estamordit,-ida * adj. Només els subjectes 5 i 7 no I'empren ni 'estamordit!(Fonèticament hi ha una a en occ. el coneixen (30 anys). i val., i així corregit a DFa.DCVB: estemordit. estirandes f.pl.'tirandes' estampar v. tr. '(en sentit fig.) llançar una estomegar v. tr. 'pair' i en sentit metafòric cosa violentament sobre un altra, per fer-li 'sofrir' mal, per deixar-la com a inútil' estorat,-ada adj. 'espantat' 'de estampir v. tr. 'empènyer amb força' punta(cabells, coa, vestit)' "T'estainpiré conra la paret si no dixes de fer Moreira (XII, 1,20):"i.1 rabo tot estorat" el burro". estorrollar v. tr. 'escampar el foc amb les estany m. 'llacuna'(Mestre Voc.) estenalles' (A Trig, segons DCVB). A altres llocs del Maestrat té sentit més genèric estarnudarlestornudar v. intr. 'desordenar alguna cosa' ("Du el cabell tot 'esternudar: fer pel nas una expiració brusca, estorrollat"). espasmòdica i sorollosa' 342 estossolar(-se) * v. tr. o pron. 'trenca¡ el estubor f.'xafogor' cap' estufar v. tr. 'esquitxar,llançar un líquid a estovar(-se) v. tr.o pron. 'deixar reposar gotes amb força els aliments cuits, perquè prenguin cert grau de blanor' 'covar-se' esturnell m.'estornell' estragament m. 'gran cansament que lleva estuviar v.tr.'estalvia¡' les ganes de menjar' Moreira (tIJ,l4: "Cops i patades que no ha d'estuviá, pero sempre a tems en tota estragar v. tr. 'llevar les forces, el vigor, el I'obra")(XI,215,18) delit, per I'excés d'exercici' esvanitr-ida adj. 'cregut d'ell mateix, estragatr-ada adj. 'cansat' 'famolenc, que envanit' no es veu fart' esvarar * v. intr. 'rellissar' estral f. 'destral' ALDC: Vin. esveratr-ada adj.'atarantat, contorbat' 'espantat, exaltat' estralejar v.tr.'desnalejar' eternalment adv. 'per a tota la vida, per a estrel m. 'estrella' sempre' Moreira (Y,44,32): "i allí uní a la terra àurima estrínjol * m. estríjol' eternalmén" estroncar(-se) v.tr.o pron. 'tapar, tancaç etsimbori m. 'cosa inútil o malgirbada' impedir la sortida d'un raig d'aigua o de Doc.: (X)O(V[,556,9): "l'altre dia uns que sang' anaven en un atsimbori d'estos que semblen un ponedó..." estronxat,-ada adj. "Arribaren a la nit estronxades " (Certam.,290) eu interj. 'oh!' DECat. 'serveix per fer una reserva o marcar estronxegatr-ada adj.'molt cansat,:' una salvetat' rebentat de fatiga' explicativa f. 'facilitat d'explicar-se; de estrop m. 'l'anella que subjecta els rems als parlar' escàLlems de la barca' expressions f. pl. 'salutacions, records' estuba f. 'bavorada' 'bany de vi o aigua bullent que es dóna a les bótes per netejar- les' Documentació actual i vitalitat: Només el subjecte 5 no coneix el mot. 343

roquerol) Moreira (XVI,257,5)

familiada f. 'famflia nombrosa' fabriol m.'flabiol' familieta * f. 'quitxalla, canalla"el nen o la nena petits' 'conjunt de.fills o el nen petit, faca * f. 'ganivet de caçador' (veg. 5.4 encara que sigui un de sol' enquesta 18) fangatxina f. 'fang clar i extens' facècia f.'ocurrència graciosa' fangutxer m. 'fangar, o lloc on hi ha molt fàcil adj. 'poc entenimentat; curt de seny' de fang acumulat pel terra' facir v. tr. 'fa¡cir' fantàstic adj. 'presumit' (Mestre Voc.) Moreira(XXXV[,558,30):"avui han surtit màquines per a fací." farandola f. 'farfalà' (No DCVB en aquesr sentit)' fadrír-ina * adj.'solter' farcidura f. 'Matèries alimentícies amb què faena * f. 'feina' es farceixen les botifarres i altres embotits' faixa f. 'feixa de terra, faixa' farda * f.'esquirol' faixeta f. 'la banda que usen els pescadors fardatxo * m.'llargandaix' per fer força quan arosseguen cap a terra la barca'(Mestre Voc.) fardell m. 'farcell' Moreira (XXV[I,365,19: "Cinteta haurà falcilla f. 'falziila' dixat damun del pedrís un fardell que duia a la mà.") falda f.'faldilla' fardo m. 'bolic o fardell molt gros que gen faldetes * f.pl. 'faldilles' ' conté roba, paper, cartó, sola, etc.' Moreira (IX,159,13: "dos soldats que porten failar * v.infr. 'caçar ocells, en nits de vent lo fardo") o de pluja, donan-los un cop desPrés d'enlluernar-1os' farfallósr-osa * adj.'trtamut, que s'entrebanca en parlar' falleba * f. 'Barreta de ferro giratòria al voltant del seu eix, que va aplicada al farfoll * m.'farfallós' bastiment d'una fulla de finestra o de porta i * que es subjecta amb I'altra fulla per tâncar en farfollejar v.tr. 'revoldre, remenar coses fort' per triar-ne una' ALDC: id Am. (de dalt, la de baix bernat) i Mas.'frontisses' (abans) farga * f. 'tipus d'oliva o d'oliverar DCVB dóna com a forma primera falleva. fargalada * f. 'solatge, o baixos de I'oli o falòria f. 'falòrnia' del vi' falsa f. 'golfa' farinosa * f.'coca de brossat' 'espècie de pa de forma llargaruda' (Mestre Voc. sentit faltriquera * f. 'butxaca de sota la faldilla' 2.) DCVB:'pastís fa¡cit' a I'Ametlla. falzilla f. 'ocell' ALDC: per tota la zona tots (menys Mas. 344 farjup/farjuc * m. 'deformitat o bossa que fembril m. 'cànem bord' (Mestre Voc.) fa la roba' fems f. pl. 'escombraries' faronera * f. 'foguerada' 'fogueres d'alimara' femta/fenta f. 'excrement de colom' fartallada * f. 'fartanera' 'fartada' fenàs m. 'palla borda' fartar v.intr. 'menjar molt' flèndit/fèndit m. Toc d'infants' fartera * f.'fartanera' fenoll m. 'fonoll' farum/ferum * f. 'olor pudenta' femtar v.intr. 'anar de ventre un animal' (Mestre Voc. fentá) fasset * m. pl. 'peça de vestir de nadó, com un vestit llarg' fenyedorr-ora * m. i f. 'taula per fer els pans' fassitr-ida adj. 'farcit, molt ple, atapeït' feo, fea adj. 'lleig' fatiller,-era * adj. veg. fetiller fer v.tr. 'regalar' fato * m. 'gran quantitat de coses' Doc.: "Que t'ha fet per a Reis? una nina" fa|,¡¡'Z * m. 'olfacte, facultat d'olorat' ferèstecr-éstega adj.'estrany' fatsilla f. 'fatgina' ferma * f. 'trinxa cosida al voltant d'una vora de vestit fatxa * f. 'mal aspecte"aspecte general, per reforçar-la' cara' ferramenta * f"'dentadura' fatxada f. 'façana: paret exterior d'un edifici' ferramentâ2 * f.'eina' fatxets m. pl. 'cosset de roba ajustat que es ferritja f. 'les llimadures del ferro' posa sobre els bolquers d'un infant'(veg. fasset), ferros m. pl. 'els tres-peus per a aguantar l'olla' fatxós, -osa adj. 'mal vestit' fesol m. 'mongeta' fava * f.fiugar a fava) 'cavall fort' fetgencr-enca * adj. 'terrossós, fava} * f. 'gla pla que surt després de eixut'(terreny) picades d'animals o després de menjar certs (E.Ll.,VI,4l9): "si pels bancals fetgencs de aliments' nostres muntanyes s'hi veiguessen los córrecs o esgarrapalls que fan los grans febra * f. 'febre' ruixats, i les aigüeres dels camins anessen omplint los aljubs, i estessen caramullades les felimiriet x adj. 'flac' cadolles i codines dels barrancs;" feltre * m. 'collar que porta I'animal quan fetillerr-era * adj. 'llaminer, escrupulós, llaura' que fa escrúpol de molts menjars i s'ho tria (Pimpí,45,37):"Lo feltre si havíem da taulá" tot abans de menjar' (cuc) femater m. 'cadell, insecte que rosega les arrels i tubèrculs' 345 ficar v. tr. þosar' flastomar v. intr.'blasfernar"maleir' (Aldover,17,18) "Se veuen mol més adins Documentació actual i vitalitat: del riu que no s'hi fica¡ien" LNVo dels subjectes no empren el mot (Veny 1958-59:135) ficto-ficto * adv. 'exactament' flat * m. 'olor, ferum' 'olfacte per seguir fîga de moro f. 'figa de pala' un rastre' el-nc: a Móra. Constatem però que és força estés en tonosí al costat de figa de pala. flat2 * f. 'ventositat' 'dolor en forma com de punxades a un costat del ventre per mala fTga-fÏor f. fig.'bleda' digestió o per haver coregut' "ser un/una figa-flor" flatejar * v.intr. 'bufar, moure's el figa de pata * f.'figa de moro' vent"olorar', 'ensumar, cercar per I'olor alguna fiça/fiçada adj. '(cabra) que té una cosa', mamella afollada per haverla picat un insecte 'fer mala olor o altre bestiola' "Este peix flateija" Només els subjectes 6 i 10 coneixen el mot figuereta f. 'tombarella" posar-se amb el en sentit 1. La resta en el sentit 2. caþ o les mans en terra i el cos vertical amb els peus per amunt' flaterol * m. 'vent suau' També es diu de posar el cap baix i els peus dalt i mantenir-s'hi en equilibri. flato * m. 'rastre' 'olfacte per seguir un ALDC: Am.,Amet. rastre' fil d'aram m.'filaberquf flatósr-osa * adj. 'malsofert, queixós' 'vanitós, pressumptuós' filagartxo m. (molt usat en plural) 'fil que penja de la vora d'un vestit' fleitera f. 'motllo de fer formatge' fïlferro m. 'fil de ferro, peça de metall molt floc * m. 'conjunt d'alguns animals; fina' escamot, ramat petit' fînella * f.'escletxa en la roca' flocall * m. 'floc, plomall' fistó/festó m. 'ornament retallat o brodat a florada * f. 'floració, acte i efecte de florir' la vora d'un vestit, d'una cortina,etc., en forma de dentetes' floronco m. 'floronc' AMIGUET: intercus: floronco fit * m. 'granet o berruga' 'fic' ALDC: id Amet.Ull.Mat.; Am.Vin. floranco. fita f. 'objectiu''senyal de límit; molló' fofo,-a adj. 'tou, buit' flabiol m. 'peix xaparrot i ample' (No ens surt en I'enquesta d'ictiònims 7.6) fogardal * m. 'gran foc' flamerada f.'flamarada' fogardina * f. 'fogata' flare m. 'frare' fogassa f. 'pa ample, en forma de Moreira (XXXI,451,16: "Tan que fa que coca'(Mestre Voc.) sigue militar, com flare de la Trapa.") flaret m. 'llum d'oli de metall daurat, amb capçal articulat per apagar la metxa' 346 fogot m. 'Calorada, sensació molesta de 7.6 loc.) calor excessiu' DCVB: id. (Costa de llevant, Vallès, Barc., fosser m.'enterramofis' Penedès, C. de T., Tortosa) (E.L1.,VI,542): "Que com no hi havia fossers... sovint se donava 1o trist espectacle foguerill * m. 'fogó portàtil' de que un pare duia a soterrar al seu fi11.." foia * f. 'clotada entre dues muntanyes' fotja f. 'ocell' 'persona mandrosa' 'racó de muntanya' 'vall petita' fotracada * f. 'fotralada' 'gran quantitat' follar * v. tr. 'traure els ocells i els ous del 'futral' niu' franja * f. þenjollet de cabells que es deixa follí m.'estalzím' damunt el front' fona f.'bassetja; massetja' fredat f. 'feredat, horror' fondària f.'profunditat' fredolecr-ega adj.'fredolic' fondor-a adj.'profund' freginal m. 'tros de terra situat prop d'una casa o d'una era i destinat a sembrar-hi fonoll m. 'planta de I'espècie foeniculum farratge' officinale' fregitr-ida adj. fig. 'tip' 'fregitel.la' font * f. þlata' Moreira(IV,2,32):"estic tan refregit, en lo que,m fan..." foradada * f. 'tipus de pa que fa com un rotllo' 'pa amb un forat al mig' fregitel.la * f. 'conjunt de coses fregides' forc dtalls m. 'un rastre d'alls' freixura f. 'lleu, pulmó' Moreira (XXXIII,48 1,35 : "No.m maltractes forcat m. 'l'angle que sosté I'arbre de la a les dones perqué.t forado la freixura") sínia' frenet m. 'frenell' 'lligament membranós de forcó m. Cadascuna de les puntes en què es sota la llengua' divideix I'extrem d'una forca' fresada * f. 'fems del conill, llebre...' formatgera f. 'recipient on es posa la llet presa per fer-hi formatge' fresar v.intr. 'defecar los conills, llebres... deixant un rastre per allí on passen' formiguer m. 'llenya o brossa seca coberta "camí fresat", 'molt transitat'. de terra per a cremar-la' frescor f. 'fred suau' forn m. 'forn de pa' "Abriga't que fa frescor" forrellat m. 'pestell' frescoreta f. 'temps fresc però agradable' forro' (de) m. 'de buit' "Vine en mi, que frestega f.'ferèstega' awi vaig de forro" (8,L1.,VI,12) "tan fréstega se la pinta (la cucafera)" forrolla f. 'trampa, embolic' frigola * f. 'farigola' fortor f. 'Olor fofia, ferum' foscams (entre dos) * m. 'fosca' (veg. 347 frito m. 'el menjar que es conserva en funyir * v. tr. 'id. funyar' gerreta: conserva de porc, de llonganisses i llomello especialment' funyidor * m.'fenyedor' frontera f. 'façana' furga f. 'cuc de color terrós que viu per sota terra' frontis m. 'façana' ALDC: id. Mas, Ull., Vin., Mat.; a Am., (ALDC: Roq.) Amet.,papaterra. frontissa f.'golfet de planxa de ferro furgar v.tr. Temenar ficant-hi la mà, una allargat en 1o sentit del mascet' buÞ(aca,etc. somoure i remenar la tera'

fuentr-a adj. 'rabent' 'veloç' furó m. 1. fura petita. 3. (fig.) persona aficadissa, que procura inquirir i saber les fuigir v.intr. variant fonètica de fugir. coses d'altri' fumadeta * f.'ocell' furonar v.tr. 'ficar la fura en un cau' 'caçar amb fura' fumar v. tr. i intr. 'fotre' (Aldover,16,39):"4 lo milló.t fumen furonerr-era adj.(fig.)'persona trompada" (41d.,23,10) "Va fumá una aficadissa, que es posa en les coses d'altri' atapida de morros" fus,fusa adj. 'fos, fosa' fumarrina f. 'molta fum' 'fumassa' fust/fusto m. 'biga"tros de fusta gros i fumera f.'fumarel.la' llarg' fumeral m. 'conducte per on s'eleva i surt futgir/fugir v.intr.'fugir' el fum d'una cuina' ALDC: general a.La zona, menys Amet., on futimer m. 'gran abundància' es diu fumera. (E,L1.,I,411): "A la ciutat cauen fumerals y futris m. 'rauxa de malhumor tristesa, barandats y al camp hi ha una esgallamenta. melangia (Mestre Voc.)' Generalment en d'arbres" I'expressió estar de futris. funyar * v. tt. 'fényer' 'teballar el pal estrényer una cosa flonja, com la pasta per fer pa' 348

galleta2 f. 'galleda'

gallinassa f.'excrement de colom' (Pimpí,45,24): "anava a buscar gallinassa." gaiato *< m. 'bastó com el que usen els galliner m.'gallinar' þastors, encorbat pel capdamunt' * gaiata * f. 'bastó corbat de la part del gallo m.'grill d'una fruita' pony' 'crossa; bastó corbat per un extrem' gallofa * f.'mentida' gairó (de) adv. 'de costat' (veg. 7.6 loc.) galls (a) adv. 'a borbollons'(veg. 7.6 loc.) gaita f.'dolçaina' gallufa * f. 'argelagó, boixerola, argelaga' gat * m.'broc' galotxa * f. 'banderilla' galatxo * m. 'braç o canal del riu' 'canal galtada f.'bufetada' at regadiu o la navegació' þer ALDC: [galt'a] a Sant Mateu. A la resta, galdir-se * v. tr. 'menjar-se, engolir-se' bufetada. Tot i això constatem l'ús habitualíssim de galtada -cosa que també galdirot * m. 'borboll d'aigua enmig del confirma ALDC-. riu' 'golafre, fartó' galtera * f. 'vessant suau d'una muntanya' galèpia * f.'fam' galumbè (a adv. 'a la guilindraina' (E.L1.,V,38 : veg. entreverat) Ia) (8.L1.,V,17): "No podíen fer millor punt, gambairot m. 'home poca-solta' pos era hora de dinar. ¡Y portaven una que l'ànima'ls penjava! ". þatèpia, gambalatxo,-a * adj. 'persona de vida galfí/gaufí * m. 'doff (veg. 7.7) desarreglada, perduda' gambeto * m. 'espècie de capot, amb les galiota * f. 'dona mancada de serietat' 'o mànegues figurades' dona poc seriosa i amrixada' * galipàndria/galipàndia f.'refredat molt gambosí m. 'animals imaginaris' 'una mena de follets' fort' (DCVB : calapàndria/caliPàndria) gambosí2 * m. 'xiuladissa del vent' * m.'noi enfremaliat' galipau gambosí3 * m. 'vent molt fort' gall m.'penell' ganastra f. 'armatost per a dur I'herba Voc.) gallejar v. intr. 'exhibir, o fer ostentació de damunt dels animals'(Mestre lo que es té' gandaia * f. 'gandalla' 'espècie de còfia, gallet '* m.'úvula' feta de xarxa espessa de seda de colors' força general a l'àrea, encara que Ã,tOC: intr. 'fer gandul, no Roq. i Móra: camPaneta; Ametlla: gandulejar v. el llengüeta. treballar' gandungues * m. 'home hipòcrita, astut, m.'penell' gallet? fals' galteta f. lgaleta' 349 gangalla * f. 'tascó' 'peç¿ de ferro per garramanxo/garrimanxo * m.'gargot' lubjécur al mànec la fulla d'algun instrument 'taca' agrícola' garranxa * f.'perxa rústega, feta d'una gànguil m.'persona alta i prima, de cames branca penjada al sostre' llargues' (E.L1.,I,467): "De la garrancha trau lo recapte. La garrancha es com una perxa (de) gansell/de ganzell adv. 'de reüll, de lligada a les vigues que no toca a les parets y costat'(veg. 7.6loc.) ahont no poden arribarhi les ratotes (8,L1.,VI,238) : "l,os tartaners... reganyen les famolenques, los dragons y dernés dents com los xiquets que tenen cucs i miren bicharracos que's crien per les casetes de de gansell cóm van estenent-se i allargant-se camp" los rails dels tramvies..." garrellr/-a adj. 'el qui té les cames tortes ganyir * v. intr. 'ganyolar' '.Es molt usuai el sintagma adjectival cames- tortes. ganyit * m.'ganyol' garritr-ida adj. 'bell, agraciat' ganyivet m.'ganivet' Moreira (XXXVil,S1 5,24): "Mireu-la: una xica tan garrida tindre temó..."; garridesa ganyolar * v. intr. 'udolar' (VI, I02,8) : "garridesa, acudits, gràcia..." ganyol * m.'udol' garró * m. 'taló del peu per la part del darrera, turmell' ganxo (agulla de ) * m. 'agulla doblegada formant dues puntes que porten les dones al garr62 * m.'brutícia o esqueixos en la part cap per subjectar-se els cabells' inferior del vestit o del calçat' ganxos * m. pl. 'lleves per a treure I'olla garroferal * m.'garroferar' del foc' garrofí * m.'llavor de ga:rofa' garbell m. 'la bossa gran de xarxa per a * 'mostra de la garrofa' þosar el pa al rebost' (lVfestre Voc.) garrofina f. gargamell m.'gargamella' garronerr-a * adj.'brut' garganxó * m. 'nou del coll' 'gargamella' garrons m. pl. Aplicat a una persona'brut, 'gola' bruta' (veg. 7.6loc.) gargoll m. 'borboll' garropassa * f.'borradura' garjota f. 'presó' .L'expressió "tenir algú a garrotera f. 'la corda que aguanta la sària' l-a garjola" tenir algú agafat' (físicament o (Mesre Voc.) moralment). garrut,-uda adj.'tort de cames' garlar v. intr. 'Parlar' ALDC: Vin.,Mat. (veg. cames-tortes CUll.) les cames tortes (Móra, Amet.) i estevat garnatka/guernatxa f. 'tipus de vi blanc' (Mas, Roq.). Tinguem en compte, a més a garrut té el sentit contrari de garrell a Roq.; garra f. 'cama d'home o animal del genoll i que a Móra significa 'el qui té els peus fins al turmell' enfora'. I en la forma plural garres 'brutícia de falg o alEa cosa què es porta als baixos del vestit' garrutxa f. 'llaçada que es fa casualrnent amb un fil o corda al retorce's; corriola' garrama * f.'trampa' (Mesre Voc.) 350 garsadura * f. 'fet d'haver-se guerxat' gènit m.'geni' Moreira (XI,210,9): "A on has dixat 1o garullo * m.'gatzara, bullici, parlamenta' gènit?" garxor -a/ guerxo'-a adj. 'estràbic' gentilla f.'llentilla' 'borni"guerxat' gentiscla * f. 'llentiscla, llavor de mata' garxar(-se) * v. tr. o pron. 'prendre garses a" guerxar(- se)' gepa * f. 'gep' gassar v. tr.'ajuntar dues xarxes gépela f.'gepa' þescadores' (Mestre Voc.) gerra f. 'recipient de terrissa de boca ampla gassejar * v. tr. 'afalagar' i sense nanses (o bé molt petites) per posar oli...' gasto m. 'acte i efecte de gastar' gerreta f. 'id anterior però petita, per a la gat m.'embriac' mel, les olives...' gatameus (a) * adv. 'de quatre grapes' giner m. 'gener' (veg. 7.6loc.) ginoll 'genoll' * m. gat cerval m. 'espècie Felis Lynx, més * þan que el gat fer' 'gat fer o gat salvatge' giny m. 'màquina i especialment, premsa de biga per a olives' gatera * f. 'gatonera' gipó * m. 'peça de roba que cobreix el gatí adj. 'gat' tronc des dels muscles fins a la cintura' gatifell * m. 'utensili, objecte d'ús giracamises m.. i f. '.persona inconstant, manual' que canvia sovint d'idees, o d'opinió' (Mestre Voc. gi ra-camises) gatzumba f. 'cos de la persona' 'guitza, cop de pota' girada * f. 'gira del llençol' gavell * m. 'formiguer' 'feix de.llenya giradora * f. 'cobertora de la cassola' menuda tapat de terra, per ser cremat I servr de femada' girar v.intr. 'fer la segona passada amb I'arada' gavinet m. 'ganivet' (ef.nC: Mas., Amet., Ull., Mat.) gira-sol m. 'cuc de molts colors' (Mestre Voc.) gavinyet m.'ganivet' Ñ,foreiia (IX,143,15: "Qué són tans de girigonsa * f. 'giragonsa' 'ondulació, gavinyets?") tortuació, sinuositat' Áln'C: Amet.Ull., Mat. gavinet; Mas.,Móra, Vin. ganivet; Roq.,Am. giripiga * f. 'sèver sucrotf fig. 'treballet gavinyet. literari de forta sàtira' getar * v. tr. 'glaçar' 'tornar fred' gitar-se * v.pron. 'posar-se estirat, especialment al llit' gelat adj. 'fred' glapir x v.intr. 'bordar' (d'una manera gema * f. 'brotó dels ceps' 'botó floral' especial, quan cacen, quan demanen alguna cosa...) 351 elanit * m.'lladruc' gorradura f. 'Granellada que surt a la pell, Ñ{oieira (VI[,127,3): "que.ls glapits se principalment dels infants, en temps de molta sentiran / des de Caro al Coll de I'Alba." calor' gleda * f. 'cleda' 'tancat de fusta per al gorrinada f. 'acció bruta o grollera' bestiar'(Mestre Voc.) gorrinor-a adj.'brut' glera * f. 'pedres o grava del riu o de 6atranc que quãsi no cobreix I'aigua'(Mestre gossa * f. þeresa' Voc.) gossera f. 'peresa' gleva f. 'Pa de terra cohesionat per les ãrrels de les herbes, que s'aixeca llaurant, gossera2 f. 'caseta en la que viuen els cavant, etc.' gossos' eodall m. 'porc menut' (Mestre Voc.) gosseria * f. 'peresa' (f.Lt.Vl,gg): "Sembla un godall, un tocinet..." gossina * f. 'peresa gran'

goixa f. 'arrel que s'enfonsa a terra quan fa got m.'vas' fret'(Mestre Voc.) gotaina * f. 'cadascuna de les gotes eola f. 'part anterior del coll' 'gorja' grosses que cauen en començar a ploure' Ãloc: Ám., Vin., Mat., Roq., Móra; al Mas asbrer i a I'Amet. cané de les sopes. gotejar v.intr.'degotar' golfo m.'galfó'id. Thesaurus Puerilis: 7v; gotellera * f. 'gotera' (veg. Veny (1960:117) gotzo,-a adj. 'obès, gras' (Mestre Voc.) goll m. 'borgoll"raig' 'doll'_ (E,LI.,V,175¡: "per eixos barrancs tan governanta adj.f. 'dona a qui agrada fondos/ la sang hi va córrer a golls" manar' golondrÍno m. 'floronco que surt baix dei governar v.tr.'alimentar' braç' granadetr-a adj.'glandet' golut,-uda adj.'golafre' granera * f.'escombra' gendo *t ¡1.'góndol' granetr-a * adj. 'grandet' gonia f.'angúnia' granillada f.'borradura' g o r g m. 'clot en el llit d'un riu o (ALDC:Mas de Ba¡berans;Mat. 'grans de la torrent'(Mestre Voc.) cara') (veg. garropassa)

gordr-a * adj. 'gras, abundant de carn' gransa f. 'pedreny menut, que no serveix per a edificar o que ha de barrejar-se amb gordària * f. 'grossor' ciment per a ésser utilitzable' gordilló * adj. 'gtassó' grapatada * f. 'almosta, grapat gros' gorga f. 'filtració de la terra en el gabell' grassa f.'greix' (Mestre Voc.) grassum f. 'greix,greixum' (Mestre Voc.) 352 grau * m. 'punt de riba que s-erveix de guaitar v. tr. 'aguaitar' ãesemba¡cador, especialment port de mar' "estar a la guaita" 'a I'aguait' gravar v.tr. 'caregar amb un impost' guaix * m. 'cadascuna de les espigues del blat o altres cereals quan creixen' 'conjunt grela * f. 'greala, palangana' d'espigues que broten d'un sol gra' 'conjunt de bruns que naixen d'una mateixa tija' griba f. 'garbell' (Probablemen_t del cast- ðriba, segons DCVB, Però descendent guaixar * v. intr. 'arrelar, una planta' directe del llatí plural CRIBRA, segons DECat. (Benissanêt criva; Gandesa crivo; guatla * f.'guatlla' Tort. i Rib. d'Ebre griba; gríva al Pinós d'Alacant; amb gr- en I'alto-arag. d'Escalona guano m.'adob' i Vio, i criba en les valls cat. de Barravés, Isàvena i Benasc.) guapet, -eta adj. ' prou gran' (apliçat a coses) grill m. 'galló d'una fruita' (Tivenys,49,I7): "Teníem una casa mol gran, que hi ha set portes, és guapeta, i vuit grillat,-ada adj.'boig' balcons..." erillet m.'grilló' guapo,-a adj.'bell, bella' (aplicat a Ñ{oreira (IX,l 1, 1 8) : "arrastrariem lo grillet" persones)

griset m. 'aire fi, serenf (No empren el mot guapor f.'bellesa' ðap dels subjectes enquestats). guardacendres m. ' el ferro que sosté Ia gronsa f.'tremuja' (Mestre Voc.) llenya i priva que la cendra surti fora de la Ãloc: Mas.; Amet.; Ull.; Mat. llar' (Mestre Voc. guarda-cendres) grosr-a adj. 'gras' guaret * m. 'fondària de la llaurada del solc que es fa en llaurar' grumo m.(de col) 'cabdell, pinya de col' (Tivenys, 52,l9): "com teníem dos matxos ia vam fé fé un jou i.ls dos matxos alhora ia grúmol m. 'grumoll' començàvem a fé guarets." grúmol m. 'petxina' Segons DCVB guenyor-a adj.'estràbic' rmol.lusc marí, de molla roja i petxines negres i llargures que es posa a I'arròs per guerxor-a adj.'estràbic' doñar-li bon-gust'(veg.-com peiò 7.7 ictiònims). Tant DCVB DECat. grumol, amb guinyo * m.'guenyo' accent a la segona síl.laba, quan en realitat la forma més estesa és amb accent a la primera. guilindraina(a la) * adv. 'de qualsevol manera'(veg. 7.6 loc.) grunyir * v. intr. ' fer crits Documentació actual"lp.ottl i vitalitat: guilopandor-a * adj. 'guilopo' (Mestre Tots I'emPren. Voc.) Gimeno(1989) pertot, amb la variant 'gronyir. guilopo,-a * adj. 'entremaliat' (Mestre Voc.) grunyit t m.'gruny' (E.Lt.,Vl,+56): 'Tothom se dessonillaria al guirigall m. 'desori, desordre, confusió' sentir los grunyits dels baconets.-." (Mestre Voc.) guai interj. (veg. 7.6 loc.) guisandera * f. 'cuinera' (Mestre Voc.) 353 guitr-a adj. 'cavalleria que acostuma a tira¡ gusla(dels moros) f. 'instument músic d guitzes' 'una sola corda de crin, usat entre els orientals' guitarra * f. 'pa estirat amb talls verticals (8.L1.,I,176): "Al temps del batre canten los {ue semblen les cordes d'una guitarra' pagesos una cansó de tonada trista, aspahideta, propia d'aquelles hores d'un sol gúmena * f. 'corda per lligar l'àncora i que torra, en que pareix que la terra s'haigue ãltres usos' 'corda estesa d'una banda a d'encendre com un lluquet. Es una música I'altra del riu, per la qual corre la corriola de que't recorda la gusla dels moros." la barcassa' 354

hedrera f. 'heurera (E.LI.,VI,98): "se veu la caseta, humil com una borja, en pÍìrets de pedra seca, sense fumeral i per tots los caires empaliada d'hedrera." hasta prep. 'fins' hixop * m. 'salpasser' haure * v.'haver' hora f. 'estat del temps en un moment hedra f.'edra' donat' AMIGUET edra (espècie de) tes palpentes, tril3ùn-AcË ronñexl (veg.ä¿ra) !:,:i)" iJffi."L j;3å; 355

ìmperdible m. 'agulla imperdible'

infel * adj. 'infidel'

Ídeós,-osa * adj.,maniós, maniàtic' ääi'f3'1å-,:$'i""låT;u'åÎ!lå';SffiJl (Mestre Voc.) iglésÍa f. 'Església' imbornal m.'embornal' (E,L1.,VI,456):"Aon se mataven més bacons, era al carrer del Vall, prop a I'imbornal de la claveguera" 356

jèsus interj. (vegeu 7.6 locucions)

jogarrír-ina * adj. 'juganer' joguet m.'joguina' jabalí m. 'porc senglar'(veg. senglar) jònec m. 'bou jove' ("estar gord corn un jònec") . jac m.'jaqueta, americana' ALDC: 'el vedell' a Mat. (Tivenys,51,14): "Allavons portàvem jaquet..." joqué m. 'barra o embarrat on dormen les gallines'a) frg.'jaç, on algú dorm' iaca m.'iaqueta' "Moreira ixxxll,¿20,6: "Se'n recorda que jornal de vila m. 'treball sense cobrar, per portava una jaca que li a:ribava als ginolls") al poble' jaccins/llaccints * m. (p1.) 'jacint' 'nom jovenel.lo * m. 'jovencell' d'una espècie d'ametista' Moreirá(VI,97,16): "du arracades de judío * m. 'espècie de cargol' llecsins..." Del 11. HYACINTHUS, Pres del grec jugament/jugaments m.'articulació' Primera documentació a J.Roig. El singular ALDC: Amet.,Ull.; Am. (el sing. i el pl. són devia ser jaccint però a O.Pou iaccí. genèrics). A la resta junta, juntes. Encara jaccins en els Col.loquis(que ed. Duran:196, interpreta el mot'jaspis' -amb un jugarrír-ina adj.'juganer' interrogant-). jugarró m.'joguina' (Mestre Voc.) .iagant m. 'gegant' (veg. fonètica a Malsip(1989:30, &. 1.3.1.2.2.b) joguet m. Joquina' jaient m. 'l'eix de la roda de la sínia que jopetí m. 'guardapits' þorta els catúfols en una sínia'(Mestre Voc.) juí * m.'judici' jamegar v.intr. 'gemegar'(veg. fonètica a MassiÞ(t989:30, & 1.3.1.2.2.a) junc m. 'jonc'

jaquet m. Jac curt, que no arriba més avall junyida f. 'espai de temps que un animal de la cintura' llaura sense intemrpció'

iarder m. 'diious llarder' jupa f. 'jaqueta vella' hlnC: nm- Ull., Mat.; Roq. i Mat- llarder. jupetí m.'armilla' Amet., Móra gras. ALDC: Mat., Mas jopetí ( en aquesta darrera localitat, amb mànigues); Am., Móra, Roq. jas 'té' 'Pren'_ Actualment alterna amb el -Moreira(IX,137,25:v.en forma imP. armilla. "Iás per als gastos.(Li castellanisme chaleco. entrega un calcetí ple de quarros). juriol m.'juliol' jaç m. 'peça' (un jaç de cansalada) ALDC: id. Am.; joriol Vin., Amet.; La resta amb l. .i a r s é m. 'jersei' (veg. fonètica a Massip(1989:30, & 1.3. 1.2.2.a) juriola f. 'peix de mar'cast. escorpina (veg.7.7 ictiònims) jaure v. intr. 'jeure' (s'usa solament aplicat als gossos) justet adv. 'tot just' 357

Ilampadissa * f.'llampegadissa' (E.Ll.,V,147):""Mon tío tanca'ls ulls. Ja somia desperr Com claror de llampadissa, sa concienciã té una visió encisadora."

llampar v. inE.'llampegar' lert * adj.m. 'just, equitatiu' (E.LI.,I,141):"Lo cel està enfosquit i llampa." (fer el) tic * m. 'desentès, dissimulat' (veg. 7.6loc.) Ilampatr-ada adj.'afectat' (E.Ll., Vr,42 8 " Tot s 1o s llac * m.'llot' ): "T.otl. los soldats...contribuïxen a la neteja dels carers (E.L1.,VI,428): plens de llac, gerres que havien contingut oli, a la neteja dels ca¡rers ioldats..-contribuiTen ialeques de garrofes, mobles i gèneres de les plens de 11ac..." botigues llampades per la barrancada" * llac' llacósr-osa adj. 'que conté llampresa f.'llamprea' tladó m.'lledó' * f. 'recipient de llauna per coure al "No prou en los Ilanda Moreira(IV,4l,10): teniu forn' lladons, que vos anduieu les mangranes a pitralades?" llander m. 'llauner' d'alls Ilaça * f. 'estalvis fets de coes (veg. fonètica a d'altres llançar v.tr. 'llençar' trètiades i més modernament Massip(1989:30, 8¿ 1.3.1.2.2.b) materials (corda, ferro...)' * 'llençol' (veg. fonètica a 'lladreguejar' llançol m. Itadronejar v. tr. Massip(1989:30, & 1.3. L.Z.z.d) (Documentãt segons DCVB a'1460 Col.Bof. XXII,36-) que llangosto m. 'llagost' Moreira (IV,41,14: "Estos galifardeus, Mas.,Mat.,Amet.,Ull.; Vin. i lladroneijá tot ALDC: id. õu¿u ¿iu iénen a corrompre Ilangost; Am.Ull. llangostí. lo que poden") llanguanissa * f. 'llonganissa' 'salsitxa' lladrit * m.'lladruc' (Pinipí,44,37): "Pos llanguanissa, baldana negra, baldanes d'arròs... " "ars uils se ri havien ilffiää& {;t,t'íêzi#): Ilàntia f. 'taca' fet llaganyes". a MassiP(1989:30, & i;;;." fónètica I I a ó * m. 'lleó' (veg. fonètica a t.3.t.2.2.b) Massip(1989:30, & 1.3. 1.2.2.d) recull Ilamar v.tr. 'agradar' Sentit que no 'llavor' però que sí que llaó f. óiAb per al rñot castellà ALDC: Vin.Ull.Mat. .+"*otu a la zona castellano-aragonesa de i i'inte'tior valencià (Gargallo(1987:905) Variant de (com Alto llaona f. 'tipus d'aixada'. altres comarques castellanes lligona. Mijares, Alto Palancia). llapissó m.'llapissa' llambroix * m. 'botavant'(Mesrre Voc') * m. 'molsa que es cria en llocs * 'flamarada ràPida' llapó llampada f. humits' * o llampada2 f. 'porció de cosa líquida llargària f.'llargada' pastosa que fa taca' 358 llargandaix m.'llangardaix' fonètica a Massip(1989:30, &. 1.3.1.2.2.d) llata * f. 'trena de brins de cànem, llepassa f. 'tros de fusta per arreglar una d'espart, de palma , etc. que serveix per fer porta;pedàs'(Mes[e Voc.) estores' (Mestre VOC.)' llapó/llepó m. 'fang verd que es fa en tlatí adj. 'llis, suau, sense obstacles en el aigua estancada' funcionament' (Mestre Voc.) Ilépolr-a * adj. 'llaminer' llaugerr-era adj. 'lleuger' (veg. fonètica a Massip(1989:30, & 1.3.I.2.2.a) llepolanda adj.f.'llépola' (intensiu) llaüt/llagut m. 'emba¡cació'(veg. fonètica a Ilepoleria f.'llamineria' (I I'intensiu Massip(1989:29, & 1.3. 1. 1.B)3) Ilepolanderies) (Tivenys,51,27):"i.ls qu.anaven en llaguts quan pujaven d'Amposta o de Tortosa..." llergr-a * adj. 'llarg'(veg. fonètica a (Tivenys,5l,29): "Mon pare tenia dos Massip( 1989:25, &. l.2.l.l) lleguts..." lleterola * f. 'porcions de carn molla, llavar v. tr. 'rentar' blanquinosa, que estan adherides a les vísceres dels mamífers' llavador m.'rentador' Ileute m.'llevat' llavor f.'llavor llevar v.tr. 'treure' llecsins * m. pl. veg. jaccints (arracades de llecsins) Ilicsó m. 'lletsó' Moreira(VÍ,97,16): "du arracades de Moreira(Vlll,lz1,25: "és fàcil que ni 1lecsins..." llicsons/trobes per omplí la panxa."; xxxrr,413,21) lledoner/lladoner m.'lledoner' (veg- fonètica a Massip(1989:30, & L.3.1.2.2.d) lligallo m.'camí ramader' Moreira(IV,42,7): "No són perdius, són uns ALDC: Mas.Am. Ull. fariseus que ronden lo lladoné, los que caço") lligarnó * m. 'tel de la llengua' Ilegó m. lligó 'aixada petita' Iligassa f. 'allò que serveix per lligar' fig. llegumet m.'veça' "No tindre lligassa" 'solta'(veg.7.6 loc.)

llei f. 'afecte, estimació'(Mestre Voc.) lligir v.tr. 'llegir' AMIGUET (s086)llig lleixa f.'prestatge' lligona f. 'tipus d'aixada' llenç * m. 'tela de lli o de cànem' llima * f.'llimona' Ilencets m. pl. 'peça de vestir' Moreira(Vl,q8J2): "com les que duen als llimera * f.'llimoner' llencets, allò en qué.s tapen lo pit..." llindar m.'llinda' Itengüet * m. 'peça Petita de pa' ALDC: a tota la zona. (Tivénys,52,25): "Han d'aná a comprá barretes de mig quilo o llengüets, que són llissal * m. 'llissa' (veg.7.7 ictiònims) més blanets..." Ilentuga/tlantuga f.'lletuga'(veg. 3s9

Ilissar * v. intr. 'lliscar, rellisca¡' llordr-a * adj.'lleig' ALDC: Mas, Roq., Ull. ha llissat -Roq. també ha rellissat-; Amet., Móra ha llosa f. 'la durícia que es fa al volt d'un gra' lliscat; Vin. ha rasquillat; Mat. h a asvarat; Iloscor-a * adj. 'curt de vista' llissenc/llissentr-a * adj.'lliscador' lluisa * f. 'pedra plana' llodriguera f. 'cau de conills o d'altres llumener * m. 'llum de ganxo' animals' llunada * f. 'clariana de sol' Ilom m. 'part lateral del cos' llunt adv. 'lluny' Iloma * f.'tossal' lluquet m. 'ble que es crema dins les bótes llomillo m. 'llom del porc' de vi' (E.L1.,I,176): "Al temps del batre canten los Ilonza f. 'tallada de carn' pagesos una cansó de tonada trista, aspahi- Moreira(XYI,254,5: "si.m rusto una llonza, deta, propia d'aquelles hores d'un sol que tu un atra") torra, en que pareix que la terra s'haigue d'encendre com un lluquet." 360

malesa f. 'acció dolenta, que causa dany o estropici' 'erm,ermot'

malfaràs m.'malfatà' m.'mocador'.Fonètica Moreira(XXx[, I 1,3 SXXXXI,442,17 ): macador "Mira que ets malfaràs, noi...) (XXXV[, considerada vulgar. Moreira(XX){II,47 2,22): "quedem que 555,22) peücs sap fé samarres i de Mossén Sol de malfarjat,-ada adj.'malforjat' macadós, llançols..." malfult * m. 'espècie de mosquit molt maçana f.'poma' petit' maçânera f.'Pomera' malgarbatr-ada * adj.'malforjat' * macarota f.'macarulla' malíccia f. 'ràbia' 'molèstia' "Quina malíccia de 'es veu que portarà f.'test' temps" maceta conseqüències dolentes'. f.'troca' madeixa mallada f. 'lloc destinat, en els errns i per madrina * f.'llevadora' barrancs descans del bestiar' malmarrósr-osa adj.'malmirrós' * f. 'engany' magarrufa Moreira(XXXII,47 1, 10: "hasta va preguntar- li a Maso.l Mosset com li seguia lo matxo, * m. 'magatzem'(Mestre Voc.) magasim pues havia sabut que.l tenia malmarrós") * 'conjunt de coses en mairam m. malmetició f.'acció i efecte de malmetre' desordenat' moviment En canvi en lloc de malmetre és més usual amb un representant DECat. el relaciona fer malbé. pirinenc del derivat MATERIAMEN, germà 'massa de fusta', que a la ãel fr. merrain malmetina 1( f. 'malesa'.No recollit per 'mena, casta' a Ribagorça-'desgavell, té el sentit de i DCVB. Tortõsa conjunt de coses o de gent'. malnom m. 'renom' * 'banc d'arena dins I'aigua' maixella f. malparlar v. intr. 'blasfemar' malaire m. 'malestar' malrubí m.'manrúbio' 'avesar malament' malavesar v.tr. maleguera'erupció cutània"mal gros' malavear v. tr. 'avesar malament' maluguer m.'malesa"mal que es manifesta externament' .No recollit en * tr. 'encendre ira contra algú' malcorar v. DCVB. 'irritar', * malura * f. 'desastre, malesa"mal que es malcregutr-uda adj.'malcreient' manifesta externament' 'malaltia, especialment epidèmica' maldar * v. tr. TenYar' malvesar v. tr. 'malavesar' maldament adv.'baldament' interj. 'malviatge!' (veg. 7.6 * 'erupció cutània, explosió malvinatge maleguera. f. loc.) de mal' 361 mam f.'aigua' lleng.inf. manifasserr-era/manifesser adj.'que ho manipula tot i tothom' mamarrones * f. pl. 'pessigolles quan algú no vol pagar les penyoresl manil m. 1. Davantal que porten les dones per pastår i altes feines mameu * m.'marrameu' 2.Peçade roba de llana amb què es cobreix el pa pastat abans de coure'l al forn màmia f. 'cabra que no té més que una mamella bona'(Mestre Voc.) manisa * f. 'rajola envernissada' mamparlar/mamperlar m.'cantonera mano * m. 'germà' d'un escaló' mamperlà m. 'llistó de fusta que forma mana * f. 'germana' i també per adressar- I'aresta de cada escaló d'una escala' se a qualsevol persona. manrúbio m. 'herba,el suc de la qual, manaia m. 'capità (a la processó de després de bullida cura certes malalties de la Sennana Santa)' pell' mançanella f.'sempreviva' mansorror-a * adj. 'hipòcrita (Mestre Voc.)' mancor-a adj. 'que li falta un brag'I també en I'expressió "no es quedarà manco" 'no es manta adj.'malfeiner, malfeinera' quedarà endarrera' en el sentit de 'no ser deficient'. (a) manta adv. 'molt' 'en abundància' 'a balquena'(veg. 7.6 loc.) mandado * m.'encàrrec' manto m-'mantell' mandaülera * f. 'persona que es posa en tothom i es posa en casa d'atri' mantornar v.tr. 'donar la segona llaurada a la terra abans de sembrar' mandongo * m. 'carn de porc preparada (8ot,3,23): "después li fem la segona per fer embotits i també I'acte de fer-los' llaurada, que hì diem mantorná..." (veg. mondongo). (E.L1.,VI,456): "...i aquella xerramenta de mantósr-a * adj. 'amrpit per malaltia' les trosselleres remenant la sang als ribells i a 'gandul' punt de fer lo mondongo." manyofla * f. 'mà grossa' mandovella f.pl. 'aparell de pesca de riu consistent en una xarxa cònica muntada al manxiulot * m. 'planta ranunculàcia de volt d'un cercle de canya, amb un pal que fa I'espècie H elleborw foetidus.' I'ofici de mànec'.Segons DECat. el mànec dóna el nom a I'objecte, i en part de I'Ebre la màquila * f. 'mesura d'oli o de gra' forma alterada és la que donem. (Horta del Pimpí,46,2):"Per a I'oli: un cadap, cante, màquila..." mandúrria f.'bandúrria' Alterna amb mandúria. maquilles f.'màscares' manetxeu m. 'cap de colla dels segadors' maraduix m.'moraduix' mangrana f.'magrana' marçada f. 'canvi sobtat de temps, propi del mes de març'(En la parèmia "Al rnarç, mangraner m.'magraner' marçades") mànic rn; 'mànec' 362 mardà m. 'mascle de I'ovella' 'mascle de marsapà/mansapà m.'massapà' fig.'bo' llavor de la cabra' Moreira(XXXVI,551,8): "i I'amo meu era un marsapà" mare f.'solatge' marturi * m.'martiri' marfanta f. 'fantasma' 'dona dolenta' Moreira(XXXIX,586,4: "mussols, mifes i masada f. 'mas, masia' marfantes") mascarar(-se) v.tr. o pron.'emmascarar- margall m. 'herba semblant al blat, més sgt petita Hordeurn murínurn' mascara f. 'emmascara'@Fa. dóna com a margalló m. 'bargalló' És la forma que forma primera emmascara). DFa. dóna com a primera. En I'entrada bargatló remet a margalló. masclí (mal de) * m. 'mal de ventre molt fort' marganyar * v.intr. 'ocupar-se en coses (Ametlla ALDC'apendicitis') de détall' 'treballar minuciosament maldar cercant' màsquera f.'màscara' ALDC: a tota la zona ,referit a la persona que marÍquita f.'marieta' es disfressa.El vestit és disfràs o disfrés. Moreira(XXI,284,I9: "Trastes per a. marjal m.'terreny pantanós' disfrassar-me de màsquera") marraco m.'home traidor' matacabra f.'neu fina' 'calamarsa menuda' marraixa f. 'recipient per a I'aigua fresca' matafaluga f.'llavord'anís' Moreira(Vl,94, 19) :"Està allà en los sacristans marrameu m. 'crit del gat' que colen més saliandra i matafaluga." Moreira(XXXV,535,23: "i ell començarà a marrameus") matalap m.'matalàs' marrano m. 'brut'(insult habitual) (veg. matissa f.'niata' 7.6 loc.) Colon(1952:197 'arbusto que se cría en la maleza y cuyas ramas se ponen en los marro * m.'embull' tendidos de los higos para que no se agusanen' (a Vilafammés, Castelló, La 'joc d'infants que consisteix a córrer, Barona). per equips, fins a tocar la Paret i iornar al punt de sotida sense que pel matraca * adj. 'insistent, pesat' camí cap dels jugadors de I'equiP contrari èt toqui i, per tant, t'elimini. matxada f.'estupidesa' Guanya I'equiP que aconsegueix eliminar els jugadors de l'altre'. matxo m.'mul'

'solatge del cafè després de bullir-lo' matxutxor-a adj. 'fort, massís'

marronósr-osa adj. 'tirant a marró' mau! * interj. 'expressió que indica poca confiança'(veg. 7.6 loc.) marrot * m.'feix, maç' maular * v. intr. 'miolar"parlar' marrugueror-era adj.'que enganya, trampós' (veg.ruguero) maulit * m. 'miol, veu del gat' marruixet;-eta m. i f. 'gat,gata' 363 mec * m. 'beneitot' (veg. "fer el mec" 7.6 messita f. 'tauleta de nit' loc.) metxa f. 'ble' medís * m. 'la fusta arquejada de la part ALDCpertot interior de la barca (Mesne Voc.)' (DFa. la dóna com a forma primera, mentre metxa * f. 'paper d'estrassa ensofrat que es que DCVB remet a madís; DECa¿ admet la crema,dins la bóta per estovar-la' fbrma medís, ja que aquesta és la fonètica occidental, però remet també a les primeres metxa2 * f. 'feix de cabells desviats del doc. (Crònica de Jaume I) que tenen a.) pentinat' méixer v.intr. 'disminuir' "ni creix ni mifa/miufa * f.'òliba' meix"(veg. 7.6loc.) miger m.'el que explota el camp d'un altre melada f.'mermelada' amb la condició de partir-se les collites' ALDC:'arrendatari' Am.Mas.Ull.Vin. melic m.'melic, llombrígol' migera f. 'paret midanera' meló de moro m. 'síndria' ALDC: Am.,Roq., Ull., Vin., Mat. miget * m. 'mocador plegat o tallat diagonalment' melsa * f. 'taca morada a la cara' migpartit m. 'coca de pasta de pa, d'un dit menejar v. intr. o pron. 'moure d'un costat de doblària, que té forma ovalada i a I'altre' prolongada, amb el extrems en punta (Mestre (Pimpí,44,10): "la pasta com més se Voc.: mig-partit)' meneijava més tova surtia" mija f. 'mitja' 'mesura per al vi, d'un litre menjar blanc m. 'postres a base de llet de capacitat (Mestre Voc.)' típic de la Candelera' 'equivalent a 1/8 part del cànter'(DCVB) Moreira(D(,137,3) : " estic disposat...a brindá menobre * m.'manobre' bevén-me sis miges de vi blanc o un quarteró d'aiguardén..." mentrestant adv.'entretant' mijà,-ana adj.'mitjà,-ana' menudall/menudalla m. i f. 'conjunt de Moreira(XVII,260,4: "en quan a sentar-me coses menudes' en una cadireta mijana, ab renuntio, no, de cap manera") menúncia f.'menuderia' "Per una menúncia s'ha enfadat" mijans m. pl. 'els plecs de les teles que separen un pan de I'altre i eviten que es menunciada * f. 'menut d'animals' besin'(Mestre Voc.)' menussâ * f. 'conjunt de coses petites' mijos m. pl.'midans' (Castellanisme) menutr-uda adj. 'petit, petita' milacre m.'miracle' Moreira(IY ,49,25: "Poro no acabo mesa f. 'conjunt de brots que treu una d'antendre lo milacre") planta' milanta * f. 'numeral imaginari que mesar v.intr. 'fer mesa' designa un nombre incontable d'objectes o persones' mesada f.'mesa considerable' milhòmens m. 'dit de I'home que es creu mesellr-ella adj.'leprós"miserable' més del que no és' 364 millanar 'miler' motle m. 'motllol ALDC'motllo de formatge'4m., Ull. miller m. 'miler' moixama f. 'tonyina assecada a l'aire'. En milotxa * f.'estel' algunes zones es diu així també la cam de porc senglar assecada com el pernil. mimbrejar v.intr. 'fimbrar' "El pont mimbrege" comp. bandejar. mola f. 'embull de malesa' (Mestre Voc.) mineta f.'llum de metxa' moll,-a * adj. 'tou, fluix' minjar v.tr. 'menjar' (veg. fonètica a mòllera f. (veg.7.7 ictiònims) Massip(1989:29, & 1.3. 1. 1.8)1.) molla f.'engruna' minso,-a * adj.'hipòcrita, fals,el qui fa el beneit i porta males intencions' mollut,-uda adj. 'terreny que té fondària de Moreira(XXYIII,354,2: "ets una minsa- terra, amb poques pedres' mansa") momos * m. pl. 'ganyotes' 'treure la minvassa f.'inflamació glandular"aurèola llengua' a I'entorn d'un gra, d'una infecció' mona f. þasta que es menja per Pasqua' miranda/mirandes f. 'vista' 'lloc d'on es veu bona vista' mondongo m. 'fer les botifarres...després de la matança del porc' misèria * f.'brutícia' Moreira(XXV[I,395,26: "lo mateix sap girá una boquera, que sap fé.l mondongo") missar v.intr. 'dir missa' (E.L1.,VI,456): "...i aquella xerramenta de les trosselleres remenant la sang als ribells i a misto m.'llumf punt de fer lo mondongo." mistero m. 'el qui ven mistos' monge * m. 'monjo'Avui sobreviu només Moreira(Il,6,7): "S.Batiste, mistero i a Tortosa i escadusserament al País Valencià. drapaire." monjoia f. 'embolic petit per donar a xuclar mitan (a) * loc. adv. 'a mitjan' aigua o llet a les criatures' 'munt de pedres' Segons DECat. és mot compost de mont mitat f.'meitat' 'turó', 'pila', en memòria dels senyals de pedres que posaven, tot llançant crits de joia, moc * m. 'cera fosa d'un ciri o candela i els croats i els romeus, dalt del primer cim acumulada per les vores' des d'on veien el terme de son peregrinatge. modorror-a adj.'taciturn' montanya f.'muntanya' ALDC:Amet.,UU. modorra f. 'son feixuga' Moreira(Ix,156,20): "t'arranquen dels monte * m.'garriga' braços de la modolra en qué les petiteses i imbecilitats dels teus governans te tenen monyicot m. 'noi o noia' . Quan algú es astamordida" posa al mig i no deixa pass¿rr es recorda la frase, probablement procedent d'una cobla: "I modos m. pl. 'educació' (pocs'modos ara a on va este monyicot a voler passar pel 'maleducat') mig en lo carro de la sansa?" Moreira(Il,12,21: "Vaiga uns modos! ") moixó m.'ocell' 365 monyiqueta /monyiqueta f.'b-olic de mostillo * m. 'confitura que es fa amb roba que conté sucre i es dóna als infants per farina, nous i vi novell' aturar-los el plor' mostra * f. 'almosta' (vegeu aumosta) ' monyo m. 'monyar 'cabell' mostra f. 'flor de I'olivera o d'altres arbres, ALDC: Vin., Ull., Mat. A la resta cabell o en el seu estat inicial' cabells. mota f. 'sénia' moquita f. 'moc clar' (Documentat en ALDC: Vin. valeñcià segle XVItr, potser castellanisme?) motet * adv.'de pressa' moradura/moladura f. 'cop blau' motxo m. 'be sense banyes' rnoral * adj. 'suau' "Ha caigut una aigüeta ALDC: Mas., Ull., Mat., Vin., Amet. moral" 'pal de fregar' (no en els dicc. en aquest sentit tan modern -probablement a moratinósr-osa adj. 'moratós' .No Eavés del castellà-). DCVB. moure v.intr. 'començar a brotar, a crèixer mordaces f.pl.'estenalles' els brots d'una planta' morralla * f. 'peix petit' muixarra f. 'peix' (veg.7.7 ictiònims) morrandes f.pl.'llavis bruts' muixell * m. 'tros de corda per amarrar Moreira (XXX1I,459,36: "s'ambruta.l nas i alguna cosa a la barca' xuclan-se les morrandes, diu.") muixell2 * m. 'dona mal pentinada o mal morros * m.pl. 'llavis' vestida' morrutr-uda adj.'antipàtic' muleta f. 'barca petita' morruda * f. 'varietat d'olivera i d'oliva' mullar * v. tr. 'sucar' morsalat * m. 'mal de la pell produit per mullinet * f. 'pluja menuda' menjar embotits o conserves' múmfula * f. 'boira espessa' morulla f. 'peix petit' muntar v.intr. o tr.'pujar' mos m. 'mossegada' 'costar (de preu)'

mòssa f. 'osca' muntó m. 'munt, gran nombre de coses juntes' mossényer * m.'capellà' munyica f.'munyeca,canell' mosso m. 'pal del carro, per aguantar-lo ALDC: id Amet., Ull.; monyica Mas., Vin., quan ne hi ha cavalleria' Mat., Am. ALDC: per tota la zona. muntó/montó m.'munt' mostatxó m. þeça de pasta dolça, circular, que es cou gen. sobre papers i després es murada f.'muralla' desenganxa' murri * m. 'taciturn, esquerp' mostela/mustela * f. 'sangtraït' muscle m.'espatla' 366 musclejar * v. intr. 'arronsar les espatlles' mustír-ina * adj. 'mústic; musclera f. þeça de fusta que porten al mutxeli m. 'el que ha quedat sense muscle els llaüærs quan van a la sirga' paraula' mustiar(-se) v.tr. o pron. 'mustegar' 367

nirvi m.'neryi' nispro m.'nespró' ALDC: Mas.Am.; Mat nyíspro. nafra/nyafra f. 'ferida, llaga'. La ninornina m. i f. 'joguina' 'tractament pronúncia amb ny- és vulgar i pròpia del carinyós als nens petits' tort. niuada f.'niada,nierada' nafrar v.tr. 'ferir' noguera f. nàixer v. intr. 'nèixer'(veg. fonètica a Massip(1989:24, & I.2.1.) nora f. * naiximent m. 'naixement' (veg. fonètica a nòria f. 'sénia' la resta Massip(1989:30, &" I.3.1.2.3 a) ALDC: Am.Amet., sénia. * ibrot nassera * f. 'intensiu de nas' nou f. que surt després d'haver podat I'arbre nasseres * adj.pl. 'badoc, beneitot' notari * m. 'espigot del blat de moro' nansa f. 'ormeig de pesca' novell,-a * adj. 'fruit acabat de madurar o nanor-a adj. 'nan' de recollir' nàquera * f. 'recipient de fusta de les nóvio m.'nuvi' síniés on s'aboa I'aigua dels catúfols' nuc /nugo * m. 'nu' navaja f. 'navalla' (veg. 6.2 enquesta 18) nugar * v. refl. 'aturar-sg el menjar, la negar-se- v. pron. 'ofegar-se' beguda o la veu en el coll, ennuegar-se' 'fer-se malbé I'all-i-oli' . *''adj. 'nu' 'despullat' (Mestre Moreira(XXXI,434,27: "Si fa all i oli i se li nuetr-eta Voc.) neia") sentit 2. negral 'tipus de fruita de pell negra'(figues, núgol m. 'núvol' rai'ãrs). Támbé un tipus de pi: pi negral. nus * m.'grop de la fusta' negror f. 'foscor al cel' nusos m. pl. 'ossets de la mà' nespró * m.'nespra"nisPro' ALDC: Am., Amet., Móra; Roq. nusets; ALDC: id. Mas.,Roq.; néspro Vin., Amet., Mas Ull. nucs. Ull.; Vin. nísprol, nésProl; Mat. nyispro. nusada f. 'conjunt de nusos; acció i efectede nua¡' nesproner * rn..'nisprer' nusar v. tr. (dial.) 'nuar' pl. 'llana d'anyell' nÍlls m. * 'brut, nineta f. 'pupil.la' nyafegós,-osa adj. ple de taques' * 'taca' ninot m.'espantaocells' nyaflada f. ALDC: Am., Mat., Vin., Roq., Móra; Mas * milotxa; Ull. i Vin. espanta'pardals; nyafla f. 'taca' Amet. baberotes. nyaflar v. tr. 'tacar' 368 nyafra f.'empastfe, cosa mal feta' nyorra f.'bunyol,cosamalfeta' 'ferida,taca' de vegades nYafla. nyorrero * m. 'bunyoler' nyeula f.'bleda' 369

orc m. 'beneit' 'orni'

orde, pl. órdens/ordes f. 'ordres' orejatr-ada adj. 'daurat' (Mestre Voc. obrer m. 'mestre de cases, Paleta' oreijat) ofenedór-ora adj.'que ofèn' oretjol m. 'ventet fi de nordoest' oix/oixos m.'nàusees' orgui m.'orgue' oliasses f. pl. 'el solatge de I'oli' orni (fer I'orni) m. 'dissimulat,distret' onça f.'unça' oró m. 'tipus de coff ombria f. 'ombra', 'terra situada oroneta f. 'oreneta' contraposad¿Lment a solana' os de Ia música m. 'os del colze' onso * m.'ós' os del corpó m. 'esternó' opilar-se * v. refl. 'tenir una malaltia manifestada per la inflamació del ventre otonyo m. 'tardor' obstruit' ovgra f. 'ouera' ora f. (veg. hora) ovirar v. tr. 'veure de lluny o amb esforç' oratge * ¡¡1.'temPs a,tmosfèric' (generalment amb adj. bon o mal oratge) oxque interj. 'per fer caminar la cavalleria' orba f. 'malaltia que fa neular-se el blat' veg. "Me cago en I'orba!" 370

negava a anâ a escola m'haguésseu baldat a palisses!") palpalloques/paupalloques m. i f. ioersbna què tot ho toca'. No el trobem en lexicogràfic tot i que és Dac allà loc. adv,'cap allà' (Bot,4,25):" i óup recuil absolutament viu. þac allà al mes d'agost..." * l'espiga pac aquí loc. adv. aqyf,,(8ot,10,16): pallarofa/parallofa f. 'fulla de .cap del blat de moro' "de la guelra Pac aqui Pues $..' 'pell de certes froit t g llegums' pacalando * m.'tiPo' fig. 'raonaments inútils, pataula vana' ALDö parallofa Mas. 'pellofa del blat'. són clasquera, padastre m.'Padrastre' Altres noms sa la zona : capell, capull, capellut, corfa, pallús, * m. i f. 'avi, àvia"forma de capciller. padrír-ina "Sóc més a una persona gran (un parent Móreira(XXVII,339,20 para': iractament gènit que un matalap de parafolles normalment) o també a una persona que no blan de d'asparPillá.") coneixes' acabades queda I'era' pafartr-a * adj.'golafre'(Mestre Voc') pallús m. 'palla menuda que a ALDC: id per tota la zona. paiol * m. 'lloc, vora del riu, on-temps (Pimpí,45,Î9): "anaven traén lo pallús..." descarregava el blat'(lvlestre Voc') ã*t* es palometa * f.'papallona' (al) oaire/pairo * loc. adv.'estar una nau pampa f. 'fulla de la figuera, cep, parra' àiútã utnË t"t veles esteses' per la calma de ia mar', fig.'esperar, aguantant el temps' o panada f. 'pasta cuita al forn, farcida' una bronca...' palafanguer''era adj. 'treballador que. fa pando,-a adj.'lent' iu-iãinu rñalament,que no entén el seu ofici' " panera f.'de vímet, per posar la roba bruta, palaia f. (veg.7.7ictiònims) (Mesne Voc') tapada' * 'blat palanca f. 'passera feta de taulons entre panís m. de moro' d'un riu' ãues ribes panoli * m. 'coca feta d'una mescla de cuita palancana f.'gibrella' iatina, sucre, oli i vi blanc o aiguardent, al forn' alguns llocs relleu) palanquí m. 'la politja que tenen els-corders 'pastes de les festes' @n ã?iru¿ôit per estirar É côrda'(Mestre Voc') panolla f. 'espiga de blat de moro' palatreca * adj. 'xerraire informal' (Mestre Voc.) pansir-se v. Pron.'marcir-se' * m. 'respiració fatigosa' paleta m. 'mestre de cases' pantaix pantalons * m.pl. 'calces' paliciano,-ana adj. 'amable, agradós de . Mai., vin., ull., Roq.; Mas ùacte"afable','seryicial' Àloc' Am., calçons i Amet. id (abans); Amet., bragues paltaltre/ paldaltre adv.'alternativament' (i també ara Ull. i Móra). * 'respiració fatigosa' fig. palissa f. ipallissa' pantec m. 'activitat' [x*Íin,+BÖ,38: "Si quan io'm rebelava i'm 37r panxeta (de la cama) f. 'tou de la cama' pastera f. 'recipient de fusta per pasart paor f. 'por' pastisset m. 'pasta de cabell d'àngel' papabenet * m. 'espècie d'anís menut i de pataca f. 'patata' 'tubèrcul de qualsevol colors variats' planta' Moreira(Vl,9 5,28 : " -Poseu-hi papabenet,/i ALDC: pertot (menys Vin. patata) a.n estes papé de barba") pataca2 * f. 'monya' 'plegat del mocador papar v. tr. fig.'adonar-se de les coses' de pagès' papaterra f.'cuc de terra' pataquera f.'patatera' AIPC: Am., Amet., Roq. ( a la resta, furga) patacar m. 'camp sembrat de pataques' paperes f. pi. 'galteres' patada f. 'cop de peu' parada * f. 'empatx, indigestió' pataqueral m.'patacal' parador m. 'el que posa la pasta d'oliva pataquets * m. pl. 'paquets i equipatge' dins dels cofins i els posa després un damunt I'altre' patanter * adj. 'persona pesada, fatigosa' parar compte v. prep. 'obrar amb atenció' pati * m. 'espai no edificat dins la població, lloc on es pot edificar' nardal m.'ocell' ÀmC, Amet., Ull., Vin., Mat.; Roq., Mas, pato m. 'ànec' (veg. 6.2, enquesta 10) Móra moixó/muixó patutr-uda * adj. 'mancat d'agilitat, parèixer v. intr. 'semblar' feixuc' parero m.'cavall semental' . patxà adj.'tranquil' paridora * f. 'corral de bestiar de llana o patxorra f.'excessiva tranquil.litat, calma' cabriu' ALDC: Am., Roq.; a la rewsta corral o pauma f. 'palma per fer cabassos' corralissa; Mat. I'asester.; Amet. coves; Mas, arrimblador(cova), mallada. paumanetes (fer) loc. 'fer jocs amb les mans els infants' parladuria f. 'cosa que es diu per parlar, sense gaire fonament' paumell m. 'de la mà' ALDC: Mas.Am.; Vin:palmell pel passera f. 'lloc per passar riu"cada * iledra o llosa que s-erveix per passil el riu' paupinyar/palpinyar v. tr. 'palpejar' - tmalura ePidèmica' palpons/paupons (a) * loc. adv. 'a les pàssia , loc. "ser com la pàssia" 'lent, llarg' palpentes'

pastador m.'fenYedor' pavo m. 'gall d'indi' * pastell m. 'baldó' (veg. Pestell) pedrapiquer m. 'picapedrer' ÀlOC: Mas., Vin., Mât.; Am. bandufell; Roq., Móra balda; Amet. balda, pedrega * f. 'baralla a cops de pedra' batôufell; Ull. falleva. Tendeix a unificar- * se cap a balda, baldeta. pedrenca f. 'apedregar-se els nens' 372 pegar v. intr. 'anar, dirigir-se a un lloc pentinar v. tr. 'tustar, pegar, malda¡' determinat' Moreira(Vll,109,21: "sense amollá la péntol m. 'bocú fragment petit' "Anar fet bandera'robada han pegat camí de la péntols" 'amb vestit vell' muntanya amun") peramany f. þera grossa i dolça' pegar foc v. 'calar foc' ALDC: Amet.;Am. Permany pegat m. 'tros de tela untada d'alguna percur m. 'gruix de terra que pot remoure la pollegana ãubitància curativa que s'aplica a una ferida' I'arada o pegot m. 'sabater que es dedica a adobar perdigana f. 'perdiu novella' sabates velles' perdutr-uda adj. 'malalt, Prim' pegunta f.'pega per tancar bé les bótes del pere m.'pedrer' vi, coses de PelI' 'dels èirerers o altres arbres' RI-OC: id Am.; Ull.Amet. Perer ;Vin. pereret; Mat. morella. oeiró m.'tros de pedra col.locat verticalment per sostenir un emblema religiós' peresa f.'mandra' peixcador m.'Pescador' perir v.intr. 'prendre mal' * ca!. g-en-. és un peixera f. 'assut' perjuí m. 'perjudici' ÃioC, Ull. i no a Vin.(on sí que es diu ðultisme. Periuí, forma ant. és el der. fon. segons DCVB: n-occ. i C.de T.) normal. * pèl m.'cabell' perllargar v. tr. 'Perllongar' * pèl de cuc m. 'llinYa' peroliar v. tr. 'estremunciar' pèl de mamella m. 'malaltia que solen perreta f. 'moneda de cinc cèntims' 'pesseta' iLnt t"t dones quan donen de mamar' * 'morir d'accident' pelendenga f. 'cosa o persona de poc valor' perterir v. intr. pervenir v. intr. 'ser d'origen de' oelleranga/pelleranca * f' 'tros de^ pell del cos d'una persona' fruita ã"" deíprén m.'futur' ...' 'pela"t de la soca de I'olivera' pervindre pelleringa * f. 'una porció de pell penjant' perxa f.'penjador' * que a sobre hi té peltet * m. 'conjunt de roba i objectes que perxe m. 'rafal habitació' äu una persona quan viatja' * m. 'porxe, pelonr-ona adj.'que no té Pèl' perxe2 Porxo' * penar v. intr. 'saber greu' "A tothom mos pessebre m.'menjadora' penaria..." pestell m.'baldó' Am. m.'Plomalls' ÀlOC: Mas., Vin., Mat. Pastell; penatxos bandufell; Roq., Móra balda; Amet' falleva. Tendeix a m. 'cosa que penja' i fig','persona batda, baldufell; Ull. penjotl. baldeta. poc-seriosa i de riroraj llêugera' (veg' 7 '6 unifica¡-se cap a balda, loc.) 373 pesteta * f. 'pebre coent' pinxo * m. 'ben vestit, presumit' ALPC: pertot (menys Amet.i Mat.). pinzà m.'pinsà' pet m. 'embriaguesa'adj. embriac pinza f. 'pinça' picaport * m.'pestell' .AI-DC: Mas., Am., Mat. id. piprigallo m.'pipirigall"-tra¡,''{" lla' picaport2 * m. 'peça per trucar a la porta' piquerol m. 'veu aguda i cridanera' picassor f.'picor' pirri m. 'pentinat que recull una part del ÀlOC: Roq., Am. id.; Amet., Vin., Mat., cabell cap enrera, en forma allargada' ja Móra. picor ; Ull.coentor. gairebé no s'usa picó m. 'cantsret' pisso "jugar a pisso" ALDC'xarranca' Am., Mat.,Ull. picola f.'eina semblant a un martell, però öue té el ferro acabat en tall hori¿ontal per un pitera f. 'atzavara' exnem i en tall vertical per I'altre' pitor-a * adj. 'que manifesta vitalitat' picolar v. tr. 'picar' esP. la carn ir4oreira(Xxvil,336,21: "Ia hu és bon pito m.'xiulet' margenadó D.Pasqual, pero a.n estos, vamà que si no.ls picola per a reble...") pito m. 'cigarret' picotxa f. 'martell per a cavar i picar pedra' pitral m. 'la part exterior del pist d'una ALDC: id. Mas.'pic' persona' 'bossa que es forma entre els pits i la camisa d'una persona' pidotar v. tr.'demanar' (pejoratiu) pitxa f. 'titola, cigala' pigota f. 'verola' pitxell * m. 'càntir petit per a beure' pigota borda f. 'verola borda' 'recipient de fústa, guarnit amb cèrcols, per beure vi' 'gerra' pijor adj. 'pitjor' (Ja en el Tirant) pitxera f. 'gerro d'aigua' pila f. 'recipient de pedra per contenir aigua' pitxer m. 'gerro' ALDC: Ull., Mat.(de I'aigua beneita i de (ALDC:Mat.) batejar)però tb. es diu pila a altres poblacions. pitxina f.'petxina'

pimpoll m. 'rebrot,branca jove;pi jove pitxolí * m. 'bolla de naftalina'

pinar m.'pineda' pitxó m.'colom' ALDC: 'la cria del colom'Per tota la zona. pinatell m.'pinetell' piulet * m. 'so agut i estrident de la veu' pindonga * f. 'dona vaivera' pla m. 'palmell de la mà' (L'Ametlla,ALDC, pingo m. 'parrac' fig. 'home petit i baix' (veg. palmell) (aquest sentit no DCVB) plana f. 'ribot de fuster' pintoresc,-esca adj.'exagerada' planydre * v. ff. 'plànyer' 374 plàtera f. 'plata gran'(ALDC: fVlas., Am., polleguera f. þeça amb un ull en la qual Amet., Roq.) derivatiu -era àton? entra i recolza el piu, sobre el qual gira la Moreira(Xxfll,294,3: "plàtera d'enciam de fulla d'una porta' cancofera" ) AMIGUET polleguera (I.CARDO) platerada f. 'plat ple' 'platada' polp * m.'pop' plateret * m.'platet' polsos m. pl. 'temples' platxa f. 'clapa' 'taca' poncí/ poncím * m. 'pomelo' platxatr-ada adj. 'a claPes' porcastre m. 'porc mascle o femella des RLOC: 'vaca de colors variats'Mas., Am., que el desmamem fins que té mig any' Vin., Mat.; Ull.(de color blanc i negre) pos conj. 'doncs' platxèria * f. 'conversa alegte i llarga' porra (fer) * f. 'no agafar res un caçador' plegar v. tr. 'collir, recollir'i tb. 'acabar'. porxe m. 'porxo'ambdues alternen. ptepa * f. 'bunyol, cosa mal feta' Moreira (IX,136,27: "Aquell que hi ha a Jericó al porxe de la plaça de les Granotes.") ploguda f. 'pluja' post f. 'taula del forn on pasten les dones' plomós,-osa adj. 'plom,que cansa per la ieva insitència, durada' poval m.'galleda' ALDC: Mas., Amet., Ull., Mat.) ploricar v. intr. 'ploriquejar' pòvil m. 'ble d'una atxa de vent' plorinyar * v. intr. 'plorar els nens amb poca intensitat' prea f.'valoració' plovisnar * v. intr. 'Ploviscar' prear * u. [,'valorar' ALDC: Vin. preat,-ada * adj. 'gallard, tibat; pressump- ploronr-ona adj.'ploraner' tuós en el vestir i en el caminar' plosma adj. 'pesat' precísr-a adj.'indispensable, necessari' poal * m. 'galleda' (ALDC: Am., prejuí m. 'prejudici' Roq.)(vegeu poval) prenso m. 'pinso' poar v. tr. 'treure aigua del Pou' prima f. 'coca prima' podrimer m.'podrimener' primentó m.'pebrot"pimentó' pollagana f. 'arada' ALDC: pertot (no Vin., Mat.) ALDC: Mas., Am., Ull. Moreira(XXXIV,18,2)(1V,47,18: "i no ha prinyó/prunyó m. 'penelló' vist més que pollaganes i aixades 'processó' d'aixobrí" ) (X.l,zl 6,3) professó f. ALDC: provessó Vin. Mat. Ull. Roq. pollat (ou) adj. 'covat' Móra; professó Mas.Am.; processó Amet. pollat, -ada (de fred) adj. 'mort de fred' professia f.'apoplexia' (vulgarisme) 375 prompte adv. 'aviat, d'hora' punt (a) loc. adv. "prendre's una cosa a punt" 'amb tossuderia, amb insistència propet adv. 'prop' orgullosa' provir v. intr. 'proveir' punt (en un) loc. adv. "Estan parlant molt Moreira(Il,12,6: "Ell provirà, Lluïset, ell ben avinguts i en un punt escomencen a pegar- provirà."XIV,49,28) se"(Borriol) "Només parles en ell i en un (E.L1.,v,92): "Qui viatja ha de anar ben punt I'escardusses" (Cast.) provit, en molt de recapte, pos la panxa porta les cames..." punyada f. 'cop de puny' pubilt m.'noi jove' punxencr-enca adj.'punxant' pubilla f. 'noia jove' purna f.'espurna' pudent,-a adj.'malsofert' pu-put f.'put-put' ALDC: Mas., Am., Ull., Amet., Roq., puja f. gen. 'panet o pasta que es donava al Móra; Mat. potput forner a canvi de coure el Pa' (per a la fonètica d'aquests mots(puija és la putxana f. 'muntanya, terreny de conreu de més general ) veg. Massip(1989:40 &2.3.4) secà' pujant m. 'pal o altra peça col-locada vefücalment pei sosotenir la construcció de què forma part' 376

quera f. 'corc de la fusta' fig.'persona que es queixa sempre, que insisæix molestosament' quincalla f. 'objectes de poc valor, generalment metàrl.lics' quadró m. Tajola quadrada' quincallerr-era m.i f. 'fabricant o quallar v.inu. þrendre'( " elflam" ) comerciant de quincalla' quansevol pron.'qualsevol' quíquera f. 'tassa alta que servia per prendre la xocolata quartina f. 'cortina' Moreira(Xly,239,11 : "Esperen-se que vaig a quinzet m.'ral' encendre llum i a córre la quartina.") quisquiller m.'quisquillós' quarto m.'habitació' quixal m.'queixal' quebrassa * f. 'clivell a la pell produit pel fred o altres agents' 377

railam * m. 'conjunt de raÍls'

railamenta * f.'a:relam'

rall m. 'xarxa acampanada per a pescar' rabassa f.'la part de soca d'a¡bre colgada a terra' rallar v.intr. 'parlar excessivament o indiscretament'(segons DCVB és ant.) rabera * f. 'ramat de béns o de cabres' rama * f.'branca' raberada * f. 'rabera gran' ramàs m. 'granera feta de rames,brots o rabiada * f.'disgust' brossa' rabo de gat m. 'planta de diferents ramallades f.pl.'rauxes, rampells' espècies (Stachys hirta, Siderítis hirsuta, Líthospermum fruticosum, Equtsetum ramàs m. 'granera per a I'era' arvense)' ALDC: id. Am., Amet., Ull. (Fratdecomte,39,1l): "Agarro i.m bullgo un * topinet d'herba de rabo de gat." ramonejar v.intr. 'cruixir, fer soroll una cosa mig cuita en ésser mastegada' rabosa * f.'guineu' ramon-ramon (fer) * id. anterior. (veg. raca adj. 'racós, racosa' 7.6 loc.) racar v. tr. 'doldre, saber greu' rampí m. 'eina de mànec llarg a I'extrem del qual hi ha un travesser amb punxes de râcer m. 'recer' (per a la fonètica veg. fusta o de ferro' Massip(1989:30, & I.3.I.2.2.a) (Pratdecomte,35,17): "Primé aspallem en lo rampí..." ràcanor-a adj.'racós' ramuguejar * v. intr. 'parrupar un colom' racósr-osa adj.'estalviador excessiu' ramulla f. 'conjunt de branquetes, de rama raderr-era adj.'darrer' menuda' Moreira(IX,152,5): "Sobretot que a la radera volta 1o trompeté toque sol". rancallósr-osa adj. 'ranc, coix' * rafal m. bobert davant el portal o el terrat rancor-a adj. 'ranc' d'una casa' (Pimpí,44,10): "I allí teníem un forn, al rafal" ransgt m. 'ran' ràfec m. 'porció extrema de la teulada, que raonar v. tr. 'parlar' surt més entlà de la línia vertical de la façana' rapejar * v. tr. 'furtar, prendre coses raig m. 'bassa feta a base de troncs lligats d'altri' per transportar fusta Pel riu' * b"gonr óCVg es prónuncia rai al Pallars i la (a) rapis adv. 'a qui primer ho agafi' Ribagorça; tot i això hem sentit també aquesta (veg. 7.6 loc) fonèticaen tort. i sempre es diu raier el que * el porta. rascanyósr-osa adj. 'ava-r' 'poc afable, que té mal geni' raier m. 'el qui condueix un raig' rascar v. tr. 'gratar' raïl * f. 'àrrel' 378 rascle m. 'per arreplegar herba o palla' haurie estat amuntonat i I'atre no..." rascle2 * m. 'aixada de pues' rebeca f. 'jaqueta de punt' rasclet r' m. 'eina similar al rascle per rebecar-se * v. intr. o refl. 'inclinar-se les aplanar o allisa¡ la terra' branques per excés de pes'intr. 'agafar ufana o esponera' raspall m. 'granera per a I'era' rebesiaio/ rebisiaio * m. 'besavi' raspallar v. tr. 'agranar I'era amb el (E.Ll.,I,72):"un salvo-conducto que raspall. t'introduix per totes les cases, ahont se conserven les santes costums de nostres rasquillar v. intr. 'relliscar' rebesyeyos" Documentació actual i vitalitat: No. rebesnét/ rebesnéta * m. 'fill del nét' Gimeno (1989) a Vin. reblar * v. tr. 'omplir de rebles els buits rastell m. 'filera de pedres col.locades d'una paret, d'un marge' de cantell i sobresortint de la terra' reble * m. 'pedra petita' En pl. també 'ronyons' rastell(de) adv. 'de pla, horitzontalment' (veg. 7.6loc.) rèbol m. 'punxó de ferro que s'aplica sobre la cabota d'un clau, i picant-hi al damunt, fa rastellador m. 'post que es posa com a enfonsar el clau fins al màxim possible" comporta per a tancar i obrir el pas de I'aigua dins-una séquia o canal' (veg. trestellador) rebombori m.'avalot' rastoll m.'rostoll' rebordonitr-ida adj. 'es diu de I'estudiant de capellà que deixa la carrera, i a qualsevol rastre m. 'utensili emprat a I'era per separar que muda d'ideals' la palla del gn' rebossar v. tr. 'arrebossar' rastre t< m.'enfilall (d'áUs, de llonganisses...)' rebotir v. tr. 'omplir"'Este abre està rebotit de fruita" ratar v. tr. 'furtar una cosa de menjar' rebotitr-ida adj.'embotit, apretat,pidat' rata-panada * f.'rata-pinyada' rebugada * f. 'brossa arremolinada i rata'sallarda f. 'esquirol' 'rata grossa de aturada a un lloc pel corrent d'un xaragall o pelatge gris, que viu a les cases, corrals, solls torrentada' i clavêgueres i que malmet allò que rosega' rebugall m. 'residu, la part més dolenta, ratet/rato m. 'estona' que roman sense vendre o col.locar' ratlla 'f.'clenxa' recaderr-era m i f. 'qui es dedica a portar encàrrecs' ratxa f. 'cop de vent' "Fa unes ratxes molt fortes de vent" recados m. pl.'records' Moreira(Xx,281,16: "Bona nit, hasta un raure v. tr. 'tallar I'herba amb I'aixada' altre ratet. Recados."; XXVII,337,5) 'deixar pla, arrasat' (Pratdecornte,35,36): "i ho raiþn en una recapte * m. 'cuinat de bledes, fideus o barreta redoneta, ragut així, perqué sinó un faves, o bé fesols, patata i arròs' 379

recar/racar v. intr. saber greu, causar regall m.'regueró' sentiment de disgust una acció, una pèrdua, un mancament) rega_llar v. intr. 1. 'regalimar' 2. 'Fer regalls, còrrecs' recatxolatr-ada * adj. 'aclofat còmodament' regandaix m.'llargandaix' Moreira.(XXXIX,586,7: "Regandaixos, recer m. Tedós, aixopluc' borinots") reclau * m. 'tros de bancal que està com reganxar v. intr. o tr. 'reeenganxar' afegit i sortint de les línies regulars d'un terreny quadrangular' reganxinar v. tr. 'retòrcer, corbar un cos sobre ell mateix' recovero adj. 'gandul, home amic d'estar- se pels recons'No s'empra. reganyar v. intr. þetar de dents' (E,Ll.,VI,23 8) : "Los tartaners... reganyen les rècua f. 'conjunt d'animals que van un dents com los xiquets que tenen cucs i miren darrera de I'altre' de gansell cóm van estenent-se i allargant-se los rails dels tramvies..." recuina f. 'habitació contigua a la cuina' reganyatr-ada adj. 'es diu d'una cosa reculans m. pl. 'les corretges culeres de les seca, amb clivelles i amrgada'.(la cara, el pa) cavalleries quan van al carro' No s'empra actualment, almenys en referència a la cara. redable m. 'tiràs de I'era' regata f. 'la juntura de les rajoles' 'ratlla redór-ona * adj.'rodó' feta a les parets per la pluJa, per un punxó,etc.' redol * m. 'figura circular' "el got ha deixat un redol a la taula" rego!{ m. 1. 'Remolí de vent o d'aigua que regolfa' 2. 'Raconada on pega el vent o redola * f. id. redol 'figura circular, I'aigua regolfant' rotlle' regle/rengle m.'renglera' redolar v. intr. 'rodolar' regonéixer v. tr.'reconèixer' (vulgarisme) redoletxo m. 'rotlle de jugar' reguardar * v. tr. 'preservar, guardar d'un redoli m. 'peça de pedra o de fusta perill' cilíndrica, amb tallants de ferro, per batre cereals' reguerall m. 'rec d'aigua' 'regueró' (8.L1.,VI,542): "devorat pel foc que'l tenible refetr-eta adj. 'revingut' 'cepat, robust' microbi fa córrer per les seues vénes com un reguerall de plom fus" refitoleria f. 'cosa accessòria, d'adorn, però de poca importància' reig m. 'espècie de peix'.cast. corbina, Moreira(XXXII,47 3,24: " tote s le s refitoleries japuta (veg. 7.7 ictiònims) que mos andolcixen la vida") reïna/ raïna x f. 'resina' regalar-se * v. refl. o intr. 'fondre's' reixaga f. 'fitora de quatre o cinc pues regalénsia f.'regalèssia' llises, que serveix per a pescar punxant el peix dins el riu' regalia f. 'flaquesa'. (Mestre Voc.) No s'empra actualment. reixos 'reis' (generalment el reis mags) 380 rejolar m. 'fàbrica de rajoles' remulla2 f. 'moviment regressiu i circular, menys ràpid que un remolí, que descriu rel/ral m. 'moneda' I'aigua en els meandres' rellampec * m.'llampec' rendilla * f. 'mosquit fi i molt molest' rellampec2 * m.'rella relativament petita' rengla (la) f. 'rengle' rellampegar * v. intr.'llampegar' renyó m. 'rinyó'(per a la fonètica veg. Massip(1989:30, & 1.3.I.2.3.a) relleixó m. 'la lleixa petita col.locada damunt de la gran' repantigar-se v. pron.'repapar-se' relleu * m. 'el menjar per a les festes re pa n t i g at r-a d a adj. 'repantigar-se, (pastes...)' repapar-se' rellissada f.'relliscada' repapilleig m.'centelleig"guspireig' Moreira(I[,l2,ll: "a rellissades i a Moreira(XVl,254,30: "al vore lo repapilleig tomballons de la mala sort") dels centenàs de candeles que lluien pels altàs") rellissar * v. intr. 'rellisca¡' Moreira(Il,7,24): "És que... rellissava del repapillejar * v. intr. 'lluir, resplandir' sabó." ALDC: Mas, Roq., Ull. ha llissat -Roq. repapillentr-enta * adj. 'brillant' també ha rellissat-; Amet., Móra ha 'enfadat, cremat' ttiscat; Vin. ha rasquillat; Mat. h a asvarat; repartidor,-ora adj. 'Algú que reparteix' 'Que es reparteix o que s'ha de repartir"Lloc rellomello m. 'part carnosa i sense òs que on es reparteix.' està immediata al llom entre les costelles del ' porc, la vaca, etc.' repassar v. tr. 'aclarir' (AlDC:pertot menys. Mat.esbandir) rellonge m.'rellotge, 'renyar' Moreira(Il,8,1): "L'atre dia vas fé caure lo relotge de dins." repèl m. 'llengüeta de pell que s'alça prop de I'ungla del dit de la mà' remedar * v. tr. iimitar per burla' ALDC: id. Mas., Am., Ull., Mat., Arnet., (Vin. padastre) rémitjó m. 'quantitat de matèria (gra, farina...) que no arriba a omplir el sac' repelós,-osa adj. 'el qui no està convençut de fer una cosa, indecís' remoltar v. 'retrobar els gossos el rastre, en la cacera' (de) repent loc. adv. 'tot seguit' ("calla de repent") remordir-se v.pron. 'dissimular la ràbia o el disgust que es té' replanell m. 'replà (Mestre Voc.)' ."-ort.ó/remostro m.'residu, cosa repols m. 'el punxó de metall per a ficar els sobrera i poc aprofitable', especialment resta claus més endins' (veg. rèbol) de menjar. reportar * v. tr. 'murmurar, parlar remugar v. intr. 'rondinar' malament' (a).remulla loc. adv. 'remull' "tenir o replegar v. tr. 'recollir' posar una cosa dins I'aigua" (veg.7.6 loc.) 381

repretar v. tr. 'Estrényer, pidar' 'Reunir revindre('s) v. E. o pron. 'derretir(-se)' coses disperses amuntegant-les a un lloc' 'ordenar, arreglar' revoldre * v. tr. Tegirar'

repte m. 'atac o cop de geni'(Mestre Voc.) revolerr-era * adj. 'inquiet, pertorbador' requeté m. 'el minyó dels pescadors que revolicar * v.'revold¡e' ragina el peix'(Mestre Voc.) revolina f. 'revolta, revolució' requedar-se v. pron. 'anar més a poc a poc que els altres' revolta * f. 'volta del camf

resina f. 'reiha' revoltillada :r' f. 'acció i efecte de revoltillar' ressaguerr-era adj.'peresós, endarrerit, rerassagat' revoltinar * v. tr. 'retòrcer'

ressago * m. 'rastre que deixa una ma- revoltÍllar * v.tr. 'cargolar' laltia' revoltilló * m.'revoltillada' ressanar * v. intr. 'reaparèixer un mal que semblava guarit' revoltino * m.'tombarella'

retor m. 'rector' revoltó m. 'el pis que no està entaulellat' retortillada f.'torçuda' riada f.'riuada' retortillar * v.tr. o pron. 'retòrcer' rianxerr-era * adj. 'rialler' retortilló m. 'mal a la panxa' ribàs * m. 'vora del riu' 'marge natural, format de terra endurida per retranca * f. 'rebasta, tafarra' 'cosa vella' herbes i brossa' retxinflar v. intr. 'repixar' ribell m.'gibrell' (ALDC: pertot ;Mat., Vin.tlibrell) retxitxinar * v. tr. 'coure excessivament el menjar' ribella * f. 'gibrell gros on mengen diverses persones; entre pescaders i entre retxltxinat,-ada adj.'recuit'fig.'tip' pagesos' Moreira(XxxVIII,569,31: "Ia.m tens reo(itxinat en lo dimoni dels ditxos...") riber m. 'la terra que deixa el riu' (Mestre Voc.) retxos * m.pl (gen.) 'floc de cabells llargs i despentinats' rinyons m. 'ronyons' revengutr-uda adj. 'gruixut, robust' 'que riple adj. 'feréstec, adust' revé a I'acpió de I'escalfor' (E.Ll.,VI,16l): "i no era riple ni adust" Cap subjecte dels enquestats no coneix el revés, revesa/ravésrravesa adj.'difícil' mot. (per a la fonètica veg. Massip(1989:30, & r.3.r.2.2.a) rip-rap * adv. 'arran' 2.subst. 'cop pegat amb la mà' ALDC: sentit 2. Mas., Am., Vin., Mat.(ra-); riscla * f. 'estella (a la pell)' Ull (re-) rispe,rispa * adj. 'esquerp, indòmit' 382 rist part. pas. del verb riure. rondallerr-era * adj.'(Mestre Voc.)persona que ronda de nit o que té el roblir/rublir v.tr. 'reblir, omplir' costum d'anar molt pel caner' (Vin.'condemnar un pou' ALDC) rònecr-ega adj. 'humit, fosc, tenebrós' rodadits * m.'cercadits' ronquit m.'ronc' rodadits2 * m.'libèl.lula' ronserr-era/runser adj. 'calmós' "fer el rodanxa f. 'peça circular de qualsevol ronser" 'retardar-se en la feina' matèria' Moreira(V,55,25: "Vaig, vaig (Fen 1o Moreira(Xv1l,269,10): "Eobo que està mol runsé.)" (Mestre Voc. :runsé) ben ficada aquella rodanxeta del molimén que diu "Almirador de las glorias de Tortosa". roquer m. 'serra tota de roques' (Roq.ALDC) roginósr-osa * adj. 'rogenc' roqueral * m. 'conjunt de roques' rogle * m. 'rotlle, cercle' 'porció de terra' roquissal * m. 'rocam (Mestre Voc.)' roig, roja adj. 'vermell' rosa f. 'rubeola' roínrroïna/ruín, ruina adj.'dolent' rosada f.'gebre' roja f. 'malaltia del blat' rosari m.'espinada' roll * m. 'rodet del trull o del molí d'olives' roella f- 'rosella' roll2 * m. 'corda que fan els filadors enrotllada sobre sí mateixa molt estretament' rovelló * m. genèric per'bolet'

roll3 * m. 'raig de líquid' rublir * v. tr. 'cobrir, tapar de terra'(veg. roblir) rom m. 'peix' (veg.7.7 ictiònims) rufial m. 'joc d'infants que consisteix en romangó * m. 'moviment que fan les tirar enlaire, a cops de bastóm un suro amb faldilles o una persona al caminar' dos plomes d'ocell'.No actualment. romàtic,-ica * adj. 'reumàtic' 'humit' ruguer /ruguero,-era adj. 'que fa trarnpes en el joc' romer m.'romaní' ALDC: per tota la zona. ruixó m. 'àncora de quatre puntes' (Mestre Voc.) romesco m. 'mongetes amb bacallà i salsa de pebrot'(Mestre Voc.). Actualment, però, runar v. intr. 'ramuguejar' té el sentit del C.de T. 'salsa romesco'. runsar v.tr. 'obrir tall a les pedreres' romiguera/rumiguera * f.'esbarzer' ruscla * f. 'estella o tros de llenya gruixut' rompissar v. tr. 'roturar les terres per posar-les en conreu' rustifaci * m.'escalivada'

rompre v. tr. 'fer conreable un telTeny que rutlo * m. variant formal de rutló abans no ho era' A altres llocs, arrabassar 'per posar al cabell"en gen. peça troco- 'trencar I'alba"'romPre el dia" cònica : per esclafar les olives,les espigues a I'era, per aplanar un camf 383

!ag!(-veg.segí) * m. 'llard' (per a la fonètica veg. Massip(19 89:29, & 1.3.1.1.8)3.) S ALDC: per tota la zona (amb e a Am., Amet., Mat., Vin., Ull.) saballó m. 'cuc de la carn' 'verm' 'viró' sagine,r/saginero/seginer m.'home que sabent adj. 'que té regust, sabor de ranci' lgafa els nens petits per treure'ls el sagf Moreira(XIIl,233,L0: "Tinc fet un ãx-voto saber mal loc. adv. 'saber greu'. per al dia que un tranvia me la mate o.ls Probablement presa del castellà saber mal. seigineros se I'emporten" seigineros) Es digna de notar la versió que fa de saber s_agno * m. 'caràcter, qualitat mal al castellà El Canalero: me sabe malo - moral'. ( Vol.Itr,CA 40 :106). Castellanisme segons DECat.

siboc/saboc * adj. 'beneit, badoc' sagrantana f.'sargantana' Moreira(XVIII,265,l4: "aquell doló com si saboga f. (vegeu 7.7 ictiònims) fos una sagrantana m'anavã puijan, puijan i Moreira(IX,160,31: "te prometo fer-te ric i corrén per tot lo cos")(XXXD(,586,6) regalar-te un botet per a aná, a pescá la ALDC: id Am.Amet. saboga.") saliandra f.'celiand¡e' sabutr-uda * adj. 'savi' (en sentit irònic) 'saberut' sallar * v. intr. 'teure, estirar cap a fora' ("salla de destral i..."), 'córrer a gran saco * m. 'peça de roba que anava per fora velocitat' de la faldilla' salmitre * m. 'salnitre' sacristà m. 'sagristà' (però també sagristà) saló m. 'gerret que conserva la cansalada' Moreira(V[,9 4,4): "les sacri stane s se'n riuen " No DCVB.

sacsanutr-uda adj. 'es diu de les botifarres salomó m. 'sãlamó: Canelobre de diferents o persones amples i baixes'(Mestre Voc.) braços que es col.loca penjant del sostre'

sacsó m. 'plec que fan les cosidores a la salpullit m. 'borradura, excema' roba per escurçar les peces'(Mestre Voc.) Moreira(XXXVIII,576,18: "allà al sacsonet salses f. pl. 'espècies que es posen al porc més fondo del cor m'han entrat uns i embotits quan es fa el mondongo' carnsfreds de goig") saludadorrsaludadora m. i f. 'curandero, sadorija f. 'sajolida' (Mestre Voc.) bruixot, que diuen que cura la rabia xuclant la ALDC:Mat saborídja ferida deles personès mossegades per un gos rabiós' (Mestre Voc.) safa * f.'palangana' s a m a f. 'la coberta de la proa dels safranòria * f. 'pastanaga' vaixells;llissa semblant a la caluga' (Mestre Voc.) sagal m. 'noi' samarra f. 'peça de vestir que es porta com sagalet m. 'viu o sortós en el joc o en els a roba interior' negocis'(Mestre Voc.) samarreta f. 'peça de punt usada sota la sagasseta * adj. 'cobejós de guany, actiu camisa' en el treball'(Mestre Voc.) 384

samaruc adj.'capsot' dir-li san i viuda a la saragata (mig rién.)")

samer m. 'encanyissat de pescar llísseres' saragatada f. saragata

samparrallada * f. 'grapada' (Mestre sarag.atona f. 'planta ginàcia de diferents Voc.) espècies del gènere Plantagos, s'anomena també herba pucera pel ðolor negre i la samuga f.'humida' petitesa de les llavors, i un suc viscólformat p-er bullidura d'aquests serveix per a subjectar samuga2 * f. 'corda gruixuda per estendre el pentinat de les-dones' la bugada, o per lligar la càrrega dels Mg{gill (IX,151,17: "renia un ribell ple de animals'(Mestre Voc.) minjá blanc baneijat en saragatona") sanar v. tr. 'capar'(Mestre Voc.) saragüells m. pl. 'calçons amples i acampanats- que sols arriben fins al genoll, san baró loc. adj. 'bona persona' propis per als pagesos'(Mestre Voc.) -

sancerr-era adj. 'sencer' (per a la fonètica sària * f. 'sàrria' veg. Massip(1989:30, & 1.3.1.2.2. a)) sarió * m. 'sarrió' 'sàuria petita' * 'aplom, sanfason m. calma' Moreira(XV,249,2) ".' tre s sarions de f i gue s de coll de dama" sanglot m. 'singlot' ALDC: a Móra. (veg. aixanglot) sarpa f. 'grapa d'animal que esgarrapa' -sentiifig. î'sarpe !fo-reip({Æ. 2},28) i en s sanoc adj. 'taboll'(Mestre Voc.) de la justíc ia" (II,27,17); (VIII, I 28, I 4: "4 tu !ity9.t_bqt_aaré/si.t poso damun la sarpa") sansa f. þasta de pinyols i de molla d'oliva (E.LI.,I,184):"Com no hi ha malicia, que queda després de la premsada'(Mestre peguemlos un calbot, sense cascurrarlos com Voc.) fan les dones que'ls poden tirá la sarpa" ALDC: id per tot (menys Amet., Mat.) q4rpada * f. 'co3 de grapa' saorí m. 'persona a la qual el poble atribueix la facultat d'endevinar les coses sarpallada * f. intensiu de sarpada amagades' (Mestre Voc.) sarpassiet * m. 'salpasser'(Mestre Voc.) sapastrer,-era adj. 'qui fa objectes o actes de mal gust'(Mestre Voc.) sarrabastall,terrabastall m.'Soroll fort de cosa que cau, de cops forts entre persones sapera f. (tirar la) 'acampar un arbre' o coses' (veg. 7.6 loc.) sarrampió m.'xarrampió' sapo m.'gripau' ALDC: per tota l'àrea.

saps expressió interjectiva per fer fugir els sarrassina f. 'crits, baralles, escàndol' gats (Mestre Voc.)

saraband'ejar * v. tr. 'afalagar' (Mestre sarrumbada f.'granillada' Voc.) sarsallerr-era * adj. 'tartamut' (Mestre sarabastall/sarrabastall * m.'soroll, Voc.) cops' sarset m. 'ocell d'aigua semblant a saragata f. 'xivarri' l'ànec"cerceta' Moreira(XXXV,535,13: "Veigues al soroll 385

sarumballes * f. pl. 'trossets de llenya, sèmit (en) * loc. adv. 'de soca i arrel' rametes menudes' (8.L1.,I,467):"la dona en un grapat de semoleta f. 'sémola cuita amb aigua o llet' sarumballes, encén lo foch á la llar" senalla f. 'cabàs de palma per anar a sàssula f. þala de fusta per a treure l'aigua comprar' de la barca ALDC: Amet.senall

satí m. 'fusta de noguera fluixa' senatxo m.'senalla'

sauló m. 'terra arenosa per fregar' senda f.'drecera'

séc (de la cama) m. 'part davantera de la sendera f. 'camí estret entre muntanyes' cama que forma angle sortit' senderi m. 'seny' secalencr-enca * adj. 'sec, magre' sénia f. 'sínia' secall m. 'pa estirat com un pal'.I fig. "ets un secall" 'prim' senill m. 'canya del prat'

secatiur-iva adj. 'terra seca' sentida * f. 'dolor fort' sedega * f. 'ambició, cobejança' adj. sentidet m.'gust' 'cobejós' sentiment m. 'titlet, una mica' sedegós,-osa * adj. 'assedegat, anhelós' senyala f. 'el guix d'escriure a la pissarra' segalla f. 'cabra d'un any' sépia f. 'sípia' segí m. 'llard;la mantega de porc' séquia f. 'síquia' seginera f. 'el plec de I'engonal' segine- ros (seiginieros XIII,2) sequiol m. 'sequió : séquia petira' ALDC: id Mas. En realitat és força més estès. serení m. 'serena fresca' segó m. 'sègol' Moreira(XXVIII,383,22: "(Tira un cabàs de sereno m. 'vigilant nocturn' "lo sereno que segó damun d'Ignasi)") puija al sentí..." (XII,8,5)

sègola 'cordar per a sirgar' serimenga/sirimenga * f.'cerimònia' seguera f. 'desig ardent' (segurament del serpeta f. 'planta'No DCVB. cast. ceguera) serracaps m. pl.'estrenyecaps' selló * m. 'la sella de les caballeries quan van junyides al carro, cotxe, etc.' serratr-ada adj. 'tancat,clos' "barba serrada" 'espessa' ,a-r-u * adj. 'pansit' 'malaltís' serritja * f. 'serradura' semar(-se) * v.pron. 'neulir' serva * f. 'govern' 'acció de servar, de semblar-se v. pron.'assemblar-se' mantenir I'equilibri' "servar dret" 'fer bondat,fer les coses amb seny' 386

Documentació actual i vitalitat: siti * m. 'seient cilíndric, de palma, que Només 8 i 10 en el sentitz. 5 ,6 i7 usen les monges de clausura"esta-lvis' en I'expressió "servar dtet" 'anar per bon camí, fer les coses bé' siti2 * m. 'solar' (XI,21,0,27: "que Déu lo perdó, si no servàvem drets.") sitja f. 'cavitat subterrània destinada a guardar-hi la collita, principalment de cereals' servilleta f.'tovalló' sitrons m. pl. 'espècie de flor groga que els servitut f. 'servei' caçadors utilitzen per alimentar els passarells i altres aus'(Mestre Voc.)(millor grafiat ses m. 'Extrem inferior del budell recte' citrons) setmesí,-ina adj.'setmesó'(Aldc: pertot) so! interj. 'crit que es fa a les cavalleries per aturar-les'(xo IY,44,4: "Xo! ") setra f. 'per posar aigua o vi' (ALDC am.amet.,a la resta pitxera,pitxer) 'gerro ' sobatuda * f. 'sotragada, cop fort d'ordre Moreira(XXXI,446,75: "Quico i Peret van moral o financer' dins da on surten en una cassola Quico i una setra en vi Peret" (de) sobines * adv. 'ajagut de panxa enlaire' sevilla * f. 'sivella' sobreeixir v. intr. 'vessar' sevillenca * f. 'varietat d'oliva' Moreira(V,7I,12: "Aneu, córrigue la bola, córrigue, vole, salte i sobrixque per tot areu i siar v.intr. 'cantar el verderol' que hu ómpligue tot la calúmnia.") sibeco/sibeca m. 'xibec' 'beneit' soc m.'esclop' ALDC: per tota lazona. sibina f. 'savina' soquet m. 'fusta que els segadors porten a siboc adj. 'babau' la mà esquerra per presservar-se de les Moreira(XXXIV,18,37XV[,1 10,19: "I mols ferides' sibocs se n'hi burlaven.") socarrar v.tr. o pron. 'socarrimar' silló m. 'bastet' Moreira(XXXV,543,7: "Voldria sabé qué és lo que podria fé quan me se socarra.l *ittjá") sima f. 'part superior de la canya de pescar'(Mestre Voc.)(millor grafiat cima) socarrat m. 'rasclum, menjar que s'ha agarrat al recipient en què s'ha cuinat' simolsa f. 'vora de tota classe de robes, particularment de la llana' (Mestre socoster * m. 'part més alta d'un vessant' Voc.)(millor grafiat cimolsa) sòcul m. 'sòcol' sinagües f. pl. 'enagos' sofate m. 'preparat a base de sulfats per a sirga , f. 'l'acció de portar els vaixells a curar la quartana'. Probablement del francès remolc per mijtjà d'una corda' sulfate. Moreira(VIII,l30,9: "i ancara deu lo sirgar * v. intr.'funcionar, treballar' sofate/que va pendre a la farmàcia") 'caminar' soflama f. 'ardor a la cara' 'Discurs sirimenga * f. 'cerimònia, coses exaltat, més retòric que sòlid de concepte addicionals' sofratge * m. 'part de darrera del genoll' 387 sofrimar v. tr.'socatrimar' somicó m.'gemec continuat' Moreira(Vll,1 1 1,1: "Que.ls sofrimen, prou mal han fet."); (XXXV,535,26) sòmnit m.'somni' (E.LI.,VI,456): "lo resplendor de les argelagues enceses sofrimant los porcs,. p.er somordor-a adj.'somort' tots nostres carrers convertits en escon

soldó * f. 'sauló, arena de les vores del riu sopitesa f. 'Qualitat de sòpit; somnolència' o del mar' soqueta f. 'protecció de la mà del segador' solera f. 'llindar; estora que va al fons de ALDC: tots menys Amet. (soquet) les bosses del carro' sorr-a adj. 'rogenc, vermellós' soligot m. 'serigot, la part aqüosa de la llet, seoarada de la coagulada' sorcellerr-era adj. aLPC: id a Mas.Mat.Vin.; saligot a * Am.Amet.Ull. sordària f. 'sordesa' soliguera * f. 'sol calent (Mestre Voc.)' sorgir v.tr. 'sargir' ALDC: Am., Amet., Vin., Roq. solispàcia f. 'cerimònia- religiosa a la f. 'romanços, falòrnies' Quaresma que consisteix a beneir les cases sòries dèl poble capellà, al qual se li donen Moreira(XXXVI[,578,1: "Bueno, bueno, fel juguem almoïnes' dixa't de sòries tu, i als daus")

soll m. 'lloc on es mnquen els bacons' soriejar v. intr. 'xafardejar' sollar/sullar v. tr. 'embrutar' sorierr-era adj.'romancer, xafarder' Moreira(XYll,26|,l7: "per a satisfé les solramada/solrames *Ê f- 'porció de ximpleries de les dones sorieres." tereny sota les branques d'un arbre' sorieries f. pl. 'sòries' solràs * m. 'celràs' sorollar(-se) * v. tr. o pron. 'moure' solsir(-se) v.tr. o pron. 'ensulsiar' sorra f. 'part central i més sabrosa de la somicar v. intr. 'Plorar els nens' tonyina' ALDC: Vin. Moreira(XXXV,535,25: "i io sumicaré i sorrac m.'xerrac' m'agafarà.1 batistot") serracaps/sorrâcaps * m.'estrenyecaps' solobert m. 'celobert'(Mestre Voc. sol- ubèrt) 388 sorromostró /sorromostro * m. 'cosa sucral adj. 'molt dolç' vella, a trossos' sucrenyr-enya adj.'sucrenc' sorsollósr-a adj. 'farfallós' suflatr-ada adj.'tacat' sort f. 'Eos de terra' sufrit,-ida adj.'sofert'(millor grafiat sosetes m. i f. 'home o dona carregada de sofrit) detalls i ximpleries'(Mestre Voc.) sullar v. E. 'fer la primera molta i premsada sosorsosa adj.'avorrit' d'olives; es diu així perquè s'unten d'oli els cofins de la premsa abans de moldre les sostovar * v. tr.'ablanir, remoure' olives' 'embrutar' (Mestre Voc.) sullat,-ada adj. 'tacat' (Mestre Voc.) sostraquejar v. tr. 'sotraguejar' (E, L1.,VI,420): "los molins d'oli que ja Moreira(IX,154,15: "Les muralles de Jericó tenen los cofins sullats" comencen a sustraqueijar-se." sustraqueijar) sumanta * f. 'pallissa' sostre m.'coixinera' (Mestre Voc.) sumicó m. 'ploriqueig' (millor grafiat somicó) sotracada/sostracada f.'sotragada' (Mestre Voc.) suriaca f. 'tralla' sota de bastos fig. 'Sota: dona de mala surgir v. tr. 'sargir' vida' AMIGUET sarsir Moreira(XXXIY,524,23: "A veam si surgim sotana f. 'el repeu de pedra on es xafa este botern.") I'oliva en el molf(Mestre Voc.) suro m. 'espiga del blat de moro' soterrar v. tr. 'enterrar' (Mestre Voc.) surra f. 'pallissa' sotjat m. 'quiet, acotxat'(Mestre Voc.) Moreira(IX,136,12: "i.s creuen que podran vengar-se de les surres que sempre.ls ham sovenir v. tr. 'tenir present en la memòria' dat") suara * adv. 'en un temps molt pròxim al surrac m.'xerrac' present' surrâcar * v.tr. 'xa-rracar, serrar' súbito adv. ant. (llatinisme)'sobtadament' sussuir v. tr. 'succeir' sucâr v. tr. 'impregnar el pa amb salsa' 'galetes a la llet o xocolata' sussuit m. 'succés' Moreira(XYl,252,5: "M'acabes de fé pensá sucarrar (grafiat socarrar) (per a la en un susuït que li va passá a Peret de Poca fonètica veg. Massip(1989:32 & 1.3.1.4.1.c) Temó") sucarrim (grafiat socarrim) m. 'socarrim' sutja f. 'l'engrut o greixum de la llana bruta' (per a la fonètica veg. Massip(1989:320 & 1.3.1.4.1.c) tall m. 'el rascador de la pastera' tallant m.'creixidera'

talús m. cast. 'talud, taba f. 'astràgal, marraquinca' tamany m.'grandària' tabac m.'cistell' tamborinada * f. 'cop fort donat amb la tabacada f.'caiguda"cop violent' mà' þallissa, tupada' tamborinada2 * f.'caigudaviolenta' tabaco m. ALDC'neular-se el blat'per tota lazona. tamé adv. 'rambé' (grafia també)

tabal m.'timbal' tanda f. 'torn de regar' 'torn en una cua'

tabal adj. 'cridaner o xerraire sorollós' tano * m. 'fred intens'

tabalisco * m. 'tros gran de pa' tanoc * adj. 'beneit'(Mestre Voc.)

tabalís m. 'llesca grossa de pa' (Mestre tàpera f. 'fruit de la taperera' Voc.) taperot * m. 'tapàs' tabanta m. 'davantal' þ_areg de ppþ;^terra endurida pel temps; roca flonja i foia' (l\rtestre Voc.) tabarra f. 'batussa,pallissa' (Mestre Voc.) També té el sentit més general de 'llauna'i tajSgl ny" f. 'teranyina' þersona xerraire i enutjoia' ALDC: taranyana Ám. Mas. Yor"-ou (XVI,255,2: "hi havia una imatge tabe m. 'tábano'(pl. tàbens) abandonada, plena de taranyanes i bruta de pols") tabola f.'barrila,gatzara' tararot m. 'curt d'enteniment' tac m. 'rodona de fusta'(Mestre Voc.) tarongeral m.'taroñgerar, tacada f,'Cop de tac (bastó de billar,etc.), tarquim m. 'llot' tacarrósr-osa * adj. 'que du taques' tarrabisca 'vent * f. fluix que bufa arran de tafarra f. 'retranca' I'aigua del mar i la fa aixecar en I'aire i en caure fa com una pluja fina' taleca/talega * f. 'sac de tela bona per tenir-hi cereals o llegums' tarranc * m. 'tros de branca seca' (Mestre (E.LI.,VI,428) : "Tots los soldats... contribui'- Voc.) xen a la neteja dels carrers plens de llac, gerres que havien contingut oli, taleques de tarrancada f. 'ferida produida per una garrofe_s, mobles i gèneres de les botigues herba' llampades per la ba¡rancada" ta rra t m.-'terrat' (millor_grafiat ter ra t) (per talecada f. 'cåiguda' a la fonètica^ veg. Mãssip(19g9: jO",S¿ 1.3.1.2.2.c) talibando * m.'tabalisco' tarratita f. 'home o animal menut'

389 tarròsr-a adj. 'terròs' (millor grafiat tefiller (a la Todolella -Els Ports-) veg. terròs) (per a la fonètica veg. fatiller Massip(1989:30 & 1.3.1.2.2.c) Moreira(IV,47,19: "Si.l meu fill només ha tellera * f. 'joc' anat a I'estudi de Rossell, si és un tros de * tarrós, pobret.") tello 'pedra per a jugar a la tellera' Joc' tartir * v.intr. 'estar tranquil, respirar' tellósr-a * 'poc cuit' tartuga f. 'tortuga' temar-se v. pron. 'témer-se' tarumba m.'boig' temor f.'por' Moreira(XXXltr,480,21: "Al pobre Rei me'l faran torná tarumba... ") temoricr-ica * adj.'poruc' tasconera f. 'forat que es fa a la pedra per templatr-ada adj.'valent, clavar-hi el tascó' animós"trempat' tat interj. Reducció origen de veritat, usada temporal m.'tempesta' per a demanar la conformitat dels altres amb ã11ò que s'acaba de dir. (veg. 7.6 loc.) tenidor * m. 'llassa' tata f.'germana' tendre m.'jove' fer (tats) frase feta 'guaitar o deixar veure la tentar v.tr. 'intentar, provar de fer o cara que es tenia amagada,sobretot per jugar aconseguir; procurar, malgrat els obstacles' amb els infants' Moreira(II,10,5XXXXI,455,9: "@n lo sifó a la mà.) Tenta-hu que tatxa f. 'clau recte' (ALDC: Mas., Am., t'arruixo.") Vin., Amet., Mat., Roq.) tenteijar v.intr.'tentinejar' tau m. 'rata d'aigua' ALDC: Mas., Ull., Amet., Am., Roq. teque m.'humor' taula f. 'espai de terra entre dos cavallons' . tercenta f. 'cabra de tres anys' taulada f. 'teulada' (millor grafiat teulada terrabrisca f. 'vent fluix que bufa arran de )(per a la fonètica veg. Massip(1989:30 & I'aigua del mar i la fa aixecar' r.3.r.2.2.b) terrada * f. 'terregada, abundància de terra tavanta * f. 'davantal de cuir que porten els i de pols' ferrers i els segadors' terreguer * m. 'terregar' 'abundància de tavarda f. 'tabarra' pols o terra' tave m.'tàvec' terregada * f. 'carbonissa' tavella f. 'bajoca' terreta f. 'terra per netejar escudelles' tea f. lteia' teto * m. 'soroll, xivarri' teclósr-a adj. 'minuciós, carregat de tia * f. 'sogra' romanços' tiberi * m. 'xivarri' teera f. 'dona que va a buscar te'

390 timó m.'farigola' tocinet m. 'animal llarg que es cira en llocs ALDC: Vin., Amet., U11., Mat.; veg. hqryrt_s i es cargola com uña boleta'þanerola' frígola ALDC'panerola' Mas., Am., Amef, Roq. tinell m. 'lleixa' tofenc adj. 'tou, fofo' tintimpere m. 'ocellet molt cantador, i de toll * m. 'bassal d'aigua' cant agut, vivaç i penetrant'.Potser de ten-ti pèra'aguanta't pedra'pel costum de posar-se toll2 * m. 'lloc profund d'un riu' en llocs primparats, com ara pedretes altes en equilibri' tomb m. 'volta; disgust, sobressalt' tinya f. 'arna' tomata f.'tomàquet' ALDC: només a Amet. i Ull. tomaca. tinyar-se v.pron.'arnar-se' tomatera f.'tomaquera' tintar v.tr. 'tenyir' tombolló m.'tomballó' tir m. 'mena de xarxa' Moreira(Il,12,1 1: "a rellissades i a tomballons de la mala sort") tirabec/tiribec m. 'pésol tendre' tongada f. 'sèrie de fets anàlegs que tiràs f. 'eina per recollir la palla, un cop ocorren en un temps concret' trillat el blat...llistó en dents de fusta i mànec llarg' tonrar v. tr. 'esquilar' tiribec m. 'pésol tendre' tontina f. 'Es tractava d'una mena d'assegurança:tots posaven un fons i el qui tirona f. 'altra mena de xarxa usada a quedava després de morir els altres quedava Tortosa' ric' tita f. 'polla d'índia' tonya f. Joc de bòlit que consisteix en tirar enlaire un tranquet a cops de bastó' títeros m. pl.'titelles' topetar * v. prep. 'topar' titlet * m. 'una mica, una quantitat mínimâ' topí m. 'tupí' tito m. 'gall d'indi' toquejar v. tr. 'tocar insistentment o titot m. 'gall d'indi' excessivament' tiveri m. 'gresca, xiva¡ri' toquinyar v. tr. 'toquejar' tobot m.'mahó' toquinyador m.'palpador' tocar v. intr. 'posar-se en moviment, anar- torbes * f.pl. 'rodaments' se'n"'Toca ací endavant"(Cast.) torbisca f. 'tempestat de neu i torb' tocar v. tr. 'trucar' torcar * v. tr. 'netejar' 'treure la pols amb tocino m. 'porc' un drap, paper, etc. de la superfície mullada (E.Ll.,VI,98):"-Sembla un godall, un tocinet. d'alguna cosa' -Com que molts ne diuen un tocinet, però lo seu verdader nom és lo de teixó."

391 torcedor m. 'instrument de fusta i corda per tova f. 'rajola dobla' (Mestre Voc. toba) a subjectar la boca de les cavalleries en I'acte de cura¡-les o ferrar-les' tracamandanga/(-gues) adj.'enredador, que es posa en tot'. toreijador m.'torero' tracamandejar v. intr. 'posar-se en tot, torill * m. 'el corral dels bous a la plaça' embolicar-ho tot'. tormo * m. 'pedra solta i grossa' trafegot * m. þersona de üàfecs' tormina * f. 'cau gros i pregon' tragantona f. 'cansament per haver caminat massa' torna f. 'pagament en espècies' trago m.'glop' torna-punta m.'puntal' tramús m.'llobí' tornar * v. tr. 'Arreglar, adobar una cosa posant-se en I'estat normal que havia perdut' tranca f. 'la barra de darera la porta' "tornar un marge" (veg. tarranc) tortr-a adj. 'borni' trancada f. 'cop de tranca' tortada f. 'pastís' trantoll m.'trontoll"atabalament,activitat' tortesa f. 'qualitat de tort' trantollar(-se) v.pron.'uontollar(-se)' Moreira(IX,1,52,4): "les muralles estan tos [tòs] m. 'part posterior del cap, i superior trantollan-se de bo de bo"ÇKVIn,266,27) del clatell' tràpala * m.i f. 'mentider' toscar m. 'el lloc on es fa la pedra tosca' trapalanda * m.'mentider' tossar v.intr. 'cotar' trapalandanga intensiu de tràpala. tossal m.'turó' trapantoll m. 'fatiga o cansanci per massa tossaló * m. 'llesca de pa grossa' moure's o trebállar' tossaló2 * m. 'cop al cap' trapasser,-era adj.'enganyador'. i I'accepció predominant'manifasser, tafaner, tossolot m. 'cop violent al cap' bellugadís' s'explica més des del de trapa (veg. tràpala). tossoló m. 'cop violent al caP' Moreira (XXX[I,486,9: "Hauria de castigar- vos a tots duramén per mals companys, per tòtila * m. i f. 'beneitot, curt d'enteniment' anvejosos i per trapassés.") tòtina * m. i f. 'beneitot' trapitjar v. tr. 'trepitjar (el rai'm)' (per a la fonètica veg. Massip(1989:30 8L t.3.1.2-2.b) tot sol/tot sola adj. 'sol"sola' (veg. trepitjar) Moreira(IV,42,3: "Tot sola? Bé hi podries Moreira(XXXIII,481,13): "que sense posá una miqueta d'oli.")(XXXV,544,l8) trapitjar les costelles del poble, mai podrien alcansá..." totxo m. 'bastó' 'maó gruixut' trapull * m. 'moviment de persones o coses' tourtova adj. 'cansat, baldat'

392 trasbals m. 'acció de passar un líquid d'un com 'tret curt';'posa't a tret',etc. recipient a un altre' triar-se v.pron. 'amatollar-se (a llet o I'all-i- trascolar v.tr. 'fer sortir el vi del cup i fer- oli) lo passar a un altre recipient' fig. 'passar el temps' tricot m. 'sama::ra de llana gruixuda'

trastes m.pl. 'eines' triença f. 'forca de venta¡' Moreira(IV,4t,2: "cadires mijanes de bova, ALDC: id'de tres puntes'Am.; 'de quatre o trastes de paigés...") de cinc' Vin.Ull.;'forca de ventar'Vin.Ull.

tratge m. 'vestit d'home' trifulca f. 'trifulga'

traure v. tr. 'treure' trillar v. tr. 'batre els cereals amb el rill' 'fressar un camf travessanya * f. 'la barra que subjecta per darrera les baranes del ca¡ro' trinar (estar que trina) v. (cast.) 'estar molt enfadat' traveta (calça de) f. 'mitja sense peu que porten els pagesos' 'tiveta que passa per sota trinquet m. 'el pati de jugar a pilota' la sabata i uneix I'extrem inferior del pantaló' tripó * m. 'testicle' treballuscar v. intr. ' treballar en coses distintes i sense importancia' trisella *c f. 'tragell: recollidor que, arossegat per una o dues bísties, serveix per trebol (o oberta) * m. 'mig pis' a llevar les desigualtats d'un terreny fluix'

tregellar v.tr. 'nivellar el camp"tragellar' trissa * f. 'tros de corda' esp. amb què es lliguen les bastides. tremolí m. 'tremolor curt' tritr-a * adj. 'triturat, trinxat' trenc m. 'hemorragia interior produïda per un cop al cap' troballa f.'descobriment'

trencacolls m. 'home viciós i de mala vida' .. ' troca * f. 'madeixa' trencallósr-a * adj. 'trencadís' trola f.'mentida' (cast.) trenit * m. 'termini dins del qual s'ha de trompa f. 'la peça inferior de la canya de pagar un arrendament' pescar' trenc m.'nyanyo' trompicar * v. tr. 'molestar amb conversa insistent, amb recomanacions, avisos' trenquis (fer) loc. adv. 'trencadissa' (veg.7.6 loc.) tropicó * m. 'batec de cor' (E.LI.,VI,194):"Lo tropicó del meu cor, tresbalsar v. tr. 'passar un líquid d'un assenyala un dels moments més tristos de la recipient a un altre' meua vida"

treser .m.'les anques' (vulgarisme) trompicons (a) loc. adv. 'ensopegant ací i allà'(veg. 7.6 loc.) trespol (o oberta) * m. 'la part de la casa de sota teuiada' trompitxol * m. 'baldufa, burot' trét m. 'conservat solament en expressions tronat m. 'trespol'

393 tronxatr-ada adj.'cansat' trull m.'cup' tròpic m. 'opressió, inrranquilitat morbosa' trullola * f. 'la pica on cau el suc del rarm "tròpic de cor" quan es trepitja' tròpit adj.'nòpic"opressió, intranquilitat truntaina f. 'menjada, fartallada, goscÍr' morbosa tumba f. 'esquella grossa' trossellera * f. 'venedora dels desperdicis de la carn' tunda f. þallissa' (E.L1.,VI,456): "...i aquella xeramenta de les trosselleres remenant la sang als ribells i a tutaina adj. þersona informal' punt de fer lo mondongo." trugeta f. 'contrapès de la campana' ullat,-ada * adj. 'que té ulls'

ullat2 * adj. 'ullerós'

ullet (de I'ensiam) m. 'porció interior i més ultada f. 'mirada; cop d'ull' ndra d'una hortalisa' * ullal * m. 'brot d'aigua subterrani' umbria f. 'obaga'(veg. ombria) ullal f. 'clot profund per on es precipitu unflar v' tr''inflar' I'aigua de la mar, d'un riu, formant remolf * ,inflor, 'forat rodonenc d'un pou' unflija f. * u¡astre m. ,olivera borda' urses f. pl. 'ganyotes de desesperació, menyspreu...'

395 vèlit m.'joc' (veg. bèlit)

velló * m. 'llana tosa'

vencill * m. 'corda per lligar sacs' vaca * f. 'taca vermellosa que surt a les cames dels qui s'escalfen molt de temps a la venenósr-osa adj.'verinós' vora del foc' vènit (a) adv. 'arribar a bon terme'(veg. vado m.'gual' 7.6 loc.) vadomia f. (veg. badomia) venta f. 'posada situada fora del poblat' vagar v. intr. 'tenir temps' "fa.t vagarà (de ventador m. 'ventall de palma per ventar el fer viatges)" foc' ALDC: gen.menys mat.ventall vago, vaguet m. 'vaguada' ventall m.'vano"ventador' valdrets v. refl. 'servir-se, fer ús d'una * cosa' ventalla f. 'batent o fulla de porta, de finestra' 'Peça semicircular de fusta que valona * f. 'marge circular que es fa al forma el respatller de la pastera de la sénia per voltant de la soca d un arbre perquè tingui evitar que I'aigua que han tret els catúfols més terra' torni caure al pou' vamà (que) * adv. 'Potser, sembla ventolerr-era adj.'ventós' que...'(veg. 7.6 loc.) ventolera * f. 'molt de vent' 'ventada' vantar-se v. pron. 'vanar-se' ventolina * f. 'vent fort' vànua f.'cobrellit' ALDC:totalazona ventrera f. 'la corretja que passant per sota (Pratdecomte,39,29): "feen vànues de la panxa de I'animal, sosté la muntura' ganxo..." ventresca f.'vísceres abdominals' vaqueta * f. 'tipus de caragolr ' ALDC: 'les entranyes' Mat.; 'noms dels budells del porc'Ull. vaso m. 'arna"rusc' venturerr-a adj. 'adquirit d'ocasió, fora vataquí loc. adv. 'heus aquí"vet ací' del curs o mercat normal' forma, d'imperatiu arcaic de veure, que antigament s'usava amb ple valor verbal ver,-a adj. contrari de bord pur significant'veges, vegeu, mireu' (cas.t. ved) 'indica l'exemplar o classe millor, més i äodernamen-t es conserva en combinació dins la seva èspècie, parlant d'animals o amb adverbis de lloc i amb pron' personals: plantes. Cast: "arribar al vero",'assolir un (vatací, vetaquí...) objectiu' * veador m.'insPector' verba f. 'paraula, frase' vedat * m. 'glotis' vérbol (veg. bérbol) * velar v. tr. o intr. 'vetllar"quedar-se de nit verdal adj.'classe d'oliva o figa, que són fina a hora tardana' verdes també quan estan madures' vel.lar v. tr. o intr. 'vetllar'

396 * verdânc m. 'el senyal inflat i moradenc que vidriola f. 'guardiola' deixa un cop sobre la Pell' vilero m. 'teulad( viler' 'pardal' verdiell (de) * adv. 'de valent' 'ocell de l'espècie Passer domesticus - cast. gorrión-' verdiell m. 'varietat d'olivera' vimen * m.'vímet' verdinós * 1¡. 'verdós' viri * m.'verí' verduc m. 'serra per a serrar els troncs * d'arbre' visc m. 'vesc"planta"matèria apegalosa 'bastó primet' que s'extreu de la planta del visc' per viscor * f. 'fresqueta' vergella * f. 'bri 4'esp_art en{escat caçã ocells' (Mestre Voc.: bergella) viso m.'enagos' (Castellanisme). verma * f.'verema' vit m. 'neryi (conservat solament en "vit de vernatxa f. 'varietat de railm' bou")'(veg.loc. bon vit! bon revit!) verós,-osa ¡ adj. 'fruita que encara vitzella * f. 'vencill' verdeja i no és madura' vivassó f. 'gran quantitat d'alguna cosa' verro * m. 'dent que surt damunt d'una 'remar' altra, de manera que n-'hi ha dues de juntes al vogar v. intr. mateix tros de geniva' voler v. tr. 'estimar' ves contracció de veies, imperatiu de yæ, que s'usa com a exclamació d'estranyesa volta f. 'vegada' 'tornada, retorn' vesicant *' adj. 'que fa butllofa a la pell' voltereta f.'curumbela' vespra * f.'vigília' voltes(a) adv. 'a vegades' de..." "pels volts de": veça f. 'planta lleguminosa de I'espècie. ' "per les voltes Viðia Satiia, les llavors es donen com a 'voltants' aliment als coloms' volva f. 'floc de neu' vesta f. 'vestit talar que es porta en les * 'veure' Drocessons de Setmana Santa' i també, per vorg v. tr. ãxtensió, els qui el porten: "Les vestes dels 'vosté' Dolors, avui hân donat molts caramelos"' vós Dron. Documentació actual i vitalitat: Ja f. 'corda dels ternals que sosté la no té vitalitat. Només 2 i 4 I'ernpren veta per a una persona gran. bastida dels mestres de cases' encara adreçar-se vianda f.'menjar, comestibles de tota mena'

397 xapallar * v.pron. 'clivellar-se la fusta'

xapallada * f. 'xàrfec, aigua fort i curt' xaparrutr-uda * adj. 'xaparro, baix i xafar * v.tr. 'aixafar' 'esclafar -esp. ample' 'trepitjar'- xapatr-ada adj. "parlar xapat" "xapat a xafar? * 'trencar' I'antiga" de pagés il.lustrat, sabut xafarot * 'xafarder, xafardera' xapolina f. [tfapu'lina] 'aixadella de tall' Moreira xapolins'perra gorda'(D(,140,5): xafegor/xafagor m.'xafogor' "(A soldat 2) Com estàs tu de xapolins?" xafurnar * v. tr. intensiu de'xafar' xapull * m. 'mullader, aiguamoll' xalar * v. intr. 'divertir-se' xapullar * v.tr. 'remullar' xalera * f. 'xalamenta' xapullejar v. intr. 'xipollejar' Mestre Voc. xapulleijà 'sacsejar una peça xamar * v. tr. 'conversar, garlar' de roba sense treure-la de I'aigua... coþejar I'aigua amb les mans i amb els peus'. xamberga f. 'casaca ampla que tenia el folro voltant la roba i formant les solapes i les xapurrejar /xampurrejar * v. tr.'parlar botes de les mànegues' imperfectament una llengua, barrejant-hi "casaca xamberga" mots, etc.' xambra * f. 'mena de brusa que porten les xarpa * f. 'elàstic' dones damunt la camisa per estar per casa"per dormir' xarrar * v.tr.o intr. 'xerrar' xameta * f. 'xarreta' xarreta f. 'conversa' xamósr-osa * adj. 'divertit' xaruga * f. 'arada' xampaina * f. 'vi blanc que ha bullit sense. xascarrillos * m. pl. 'xafarderies' rapa' Documentació actual i vitalitat: Sí,l'empren els subjectes 1,5 i 8. xancla f. 'cosa rebregada i mal crònic' (Aldover,19,31-32): "Io no hi puc vindre a missa, home, que sempre.m passen xancles f.(pl.) 'sabates sense taló' txascarrillos." Mbreira (XXVIII,367,l7: "les cames nues i espardenyes en xancla") xaufer m.'xofer' Pronúncia col.loquial xanglot m. Alterna amb txan-, san-' xavegó m. (x fricativa o s) 'aixavegó' aixÍnglot, aixanglot. (veg. aixanglot) ALDC: id. a Am. -txanglot- (veg. xavetes f. pl. 'escorpí, aràcnid que pica aixanglot). Amet. txinglot. amb les pinces que té a la ma' Moreira(XXXIX,586,8: "Xavetes i xapar ,'esclatar"'està gord que xapa" (veg. escarabitxes") 7.6loc.) xavo de careta 'xavo, moneda antiga que xapall * m. 'clivella de la fusta' 'esquinç valia la meitat del quarto, o sia, I'octava part de roba' 'tall a la pell' d'una peça de quatre'

398 xeic vocatiu'xic' ximplaina adj. intensiu de'ximple' Moreira (XVI,253,22: "Xeic, saps que ets mol templat? ") (XXVII,33 6,24) ¡i_mplaineria f.'ximpleria' Moreira ()O(XW,5 I 7,12: "Es la ximplaineria xerco m. 'excrement bovf que.t sobrix per tots los foradets de la pell.") xereca, xalefa f. 'figa seca oberta' xíquera f.'xicra' 'aixereca' xiquina * f. 'braç de terra que se n'entra al xerramenta f.'xerradissa' riu' (E.L1.,VI,456): "...i aquella xerramenta de les trosselleres remenant la sang als ribells i a xiribec m. 'contusió al cap' 'trenc al cap o a punt de fer lo mondongo." la cara' Moreira(Xxx,423,16: "vas fé un xiribec a xeruga f. 'arada de ferro, amb pala lateral, ma mana i li vas asgarrá la toquilla") que serveix per al conreu de I'arròs i altres que requereixen enfondir molt' xirimbolo m. 'aparell quan no se'n sap especificar el nom' xia f. 'gira o peça de tela vermella que duien els jurats, com a insígnia d'autoritat' xiringa/aixiringa f.'xeringa'

xic, xica {< m. i f. 'noi, noia' xirinola f. 'xerinola'

xicoira f. tort.xicòira,val.xicòria xirinxina (a la) * f. 'a coll-i-bè' (veg. 7.6 loc.) xicorrotet,-oteta adj.'xicotet' intensiu (8.L1.,I,38): "pera veure als pescadós de xirivia f. Més coneguda els noms de canya que trauen unes anguiletes 'pastanaga' i'safanòria' chicorrotetes, com a fideus" xirla * adj.f. 'aigualida (la beguda)' xicorrotiur-otiua adj.'xicotet' intensiu xirnac, xirnàs m. 'xiribec' xicotet * m. 'menut, petitet' xisgarabís m. Del castellà chisgarabís DRAE: "El hombre estremecido, bullicioso, xilindro m. "poc xilindro" 'cosa de poca de poca importancia. Dícese comunmente de importancia. B urla, chanza' los que son dþ cuerpo pequeño y de mala figura." xill * m. 'crit estrident, acció de cridar' xitxarra * f. 'cigala' xillar * v. intr. 'xisclar' xitxarró m. 'residu del porc un cop xillit * m.'crit' derretida la mantega' ximbolo (estar fet un) * m. 'gord, gras' xitxorreta (veg. 7.6 loc.) (E.LI.,I,72):"un plat de fa¡inetes de panís, en alguna chichorreta si pot se." ximenera * f.'xemeneia' xiu m. 'camí, seguida, torn' "enguany el Ximo m. 'Joaquim' blat porta mal xiu" ximplada f.'tonteria"ximpleria' xiulit * m.'xiulet' 'animalada, barrabassada, burrada, bestiada' (E.Ll.,I,2l6):"Aquell chiulit era la sentencia Moreira (XXXV,538,32: "Càndia va vore la de mort pera tots los que acaminaven en peus ximplada de Roc, pero no va dí res encara.") de plom."

399