Bl Lbxic Tortosi: Historia I Present
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Universitat de Barcelona Facultat de Filologia Departament de Filologia Catalana \, BL LBXIC TORTOSI: HISTORIA I PRESENT Volum III: Documents orals Apèndixs Tesi de doctorat presentada per M.Àngels MASSIP i BONEî i dirigida pel Dr. Joan VENY i CLAR Gener de 1991 289 GLOSSARI 290 abornar * v. tr. 'ambornar' abotargatr-ada * adj. 'inflat, pesat' 'espès' abreria f. 'arbrat' abriu m.'abreda' abadejo * m. 'bacallà' abufetejar v.tr.'bufetejar' abadia f. 'casa del capellà' acaballes (a les) loc. adv. 'que ja s'acaba, abardelladorr-ora adj.'abassegador' a punt d'acabar-se' * abasitr-ida adj.'Persona tímida, acabussar v. tr. o pron. 'tirar de cap o vergonyosa' afonar' abastitr-ida adj. 'úp"'Ja estic abastida" acabussatr-da adj.'cabussat' * abatollar v.tr. 'fer caure la fruita de I'arbre' acaçar v.tr.'encalçar; empaitar' * abecar-se * v. pron. 'fet una becada' acaminar v.intr. 'caminar' * abellir * v.intr. 'venir de gust' acaminadorr-ora m. i f.(i adj.) 'que li agrada caminar' abercoc m. 'albercoc' * Moreira (XXVII,336,25: "m'apareix qu.és acaminadors m.pl. 'caminadors' més fàcil que un abercoqué crie saragatona i * que d'un meloná súrtiguen calcetins") acaminar v. intr.'caminar' Moreira (XVI,252,10: "I.s diu acamina ablair v. tr. 'fer mal' qu.acaminaràs?) ablaitr-ïda adj.'cansat' acâmpar intr.absol. 'viure amb salut' "Ma agüela encara acampe" ablanir v. tr. 'fer tornar bla' intr.absol. 'fer goig, escaure bé' "Com li acampe eixe mantó" abocar v. tr. 'vessar,vertir' "Ia.m abocat" reflex.'arreglar-se, enginyar-se per 'Ja hi tornem a ser' o quan en una conversa viure o per fer una cosa amb els propis recursos' s'arriba a una conclusió que era previsible o que algú havia previst . Moreira (lI,I2,2l: "No veus que s'ha abocat acanar v. tr. 'apallissar'. Sentit fig. a partir del sentit general de 'medir a canes', 'tocar el la finta" ;Y,54,22) cos com si I'acanés'--> tustar. abogot * m. 'borinot' 'abellot' acaramullatr-ada adj.'curull' aboirar-se v. pron. 'emboirar-se' acarar v. tr. 'posar preu a una finca, o altra abollar v.tr. 'bordar (els gossos)' cosa, com a penyora de pagament' 'cobrir de 'abollar, fer malbé' 'desbaratar' sucre fus una pasta' (-se) v. pron. 'traure crosta la terra abonar v- tr. 'donar raó a després de molta secor o de molta pluja' o bé algú"consentir,comportar' es diu dels vegetals que no poden sorrir per culpa d'aquesta crosta ("les pataques s'han abondar v.intr. 'donar abast' acarat"). abondo * adv. 'en abundància' 29r acaronar v.tr. figuradament, el foc , és a treball o de camina¡ o de no haver dormit' dir atiar-lo perquè continur cremant bé. aconduirL * v.intr. 'donar de sf'rendir' acarrossar-se v.pron.'atarrossar-se'(veg. ca:ròs) aconduir-se2 * v.pron.'inscriure's' acàs adv. "si acàs" 'per casualitat' Documentació actual i vitalitat: El acatar-setn * v.pron. 'adonar-se' 1007o coneix el mot i I'usa. 7, en els dos sentits. L en el sentit 2,2 en el sentit 1. acatxapar v.tr.o pron. 'aplanar, humiliar, Tots en el sentit més general de 'dirigir véncer' algú'i especialment en sentit moral."Es una noia molt aconduidora", que no para acatxapatr-ada t' adj. 'aplanat, en tot el dia. humiliat,vençut' aconduTtr-ida adj. 'abonat al metge o a acatxar(-se) v.tr. o pron. 'encorvar, algun espectacle' abaixar el cos o un altre objecte' acoquinar v.tr.'acovardir acavallar v.tr. o refl. 'posar-se eixancat Moreira(XXXI,454,4: "Al ver que iba de damunt un animal o altre objecte' veras me acoquiné") Moreira(XVl,256,17 )" va quedar acaballat al coll del sinyó" acorar v.tr. 'ferir o matar d'un sol cop' (E.L1.,VI,456): "se sacrificava un bou aceball * m. 'esquer per als ocells' solament, los dissabtes, i ans d'acorar-lo 1o (8.LI.,I,228): "per agafar perdiganes no hi ha corrien, en capllaç, pels carrers..." res com fer un aceball" acotolar v.tr.'esvair, aniquilar, fer acenciatr-ada * adj. 'entenimentat, bon desaparèixer' criteri; temperament pacífic' Moreira (XXXV,534,19: "Carmeta, Cinta i acotolatr-da adj.'acostadet, arrimat' Miguela, Ramona, Emília i Roseta, i més assenciades i serioses Rita i Pasquala") acotonar(-se). * v. r. o pron. aclacar-se v.refl. Especialment s'empra en acotonar-se2 * v. tr. la forma adjectival. acovidar v. tr. 'convidar' aclacatr-ada * adj. 'entenimentat, que té Moreira(XXX[I, 3,23) (XXXV,5 46,1 5 : bon criteri; temperament pacífic' "Xucla Ramona, que la reina t'acovida... ") aclarir v. tr. 'desenredar els cabells' acotxar(-se) x v.tr. o refl. aclocall/aclucall m. ' antiparra per als acurçar v. tr. 'escurçar' animals' 'cada una de les dues ventalles del Moreira(Xl,210,29 "Si no.ls acurces lo cabeçó posades una al costat de cada ull de la ramal") bístia per impedir-li que miri cap als costats' acu r ru ca r-se/acorrucâ r-se * v-refl. aclocall m. 'jaç' 'arraulir-se' acomparar v.tr. "que a caP Poble acutit,-ida /acotit * adj. 'atapeït, s'acomþare"(Cobles de J.Rollan).També a la compacte' zona õastellano-aragonesa de I'enterior * valencià (Gargallo( 1 987 :466). adan m. 'brut' acondolitr-da adj. 'consentit, abatut, ademés adv. 'amés a més' 'a part d'això' condolit' 'adolorit (lo cos) per excès de 'per afegitó' 292 àdena * f. 'ànec' afuatr-ada adj. 'que es mou molt de pressa', adependre v.tr.'aPrendre' MoreirãQO(XIII,496,8: "perqué adeprenies afuatr-ada adj. 'prim i acabat en punta' solfa";II,L0,16) afuar-se * v. pron. 'córrer amb gran rapidesa' adés * adv. 'suara' Moreira(Vnll3,2: "Sí, és lo que adés hai afuronar v. tr. 'afurar, fer entrar la fura a adesat") un cau per cercar la caça' (veg. exemple E.Ll. alvenc). adesar * v.tr. 'desar' 'fîcat un objecte a un calaix o lleixa;desar' agafatr-ada * adj. 'agarrat' ado/ados * adv.'àdhuc' aganxatr-ada * adj. 'enganxat' adjudicar v.tr.'donar' agarramenta * f. 'avarícia' * adormissar(-se) c< v. tr. o Pron. agarrar v. tr. 'agafar' 'condormir, dormir d'una manera fluixa' 'endormiscar-se' aginollar-se/ anginollar-se v. pron. 'agenollar-se' adormissatr-ada adj.'endormiscat' agojar-se v.pron. 'tenir goig, gaudir-se afable adj. 'amable, acollidor' d'una cosa' Moreira(Xl,210,23): "per això ara és bo que.ls meus fills s'agoigen de la afaenat/anfaenat adj.'enfeinat' meua suó" afanar-se v. pron. 'donar-se pressa' agonia/gonia f.'malestar, pressa' afanyar-se v. pron. 'anar de pressa' agostejar-se * v. pron. 'cremar i seca¡ les plantes o fruits, per I'excès de calor o de afaram * m. 'persona que ho vol acaparar.' sequedat' toc menjar, faena' agostejatr-ada adj. 'blat que la calor no ha afaram} * m. 'fera, animal salvatge' 'bèstia deixat madurar bé i que se seca molt ràpid' fantàstica i espantosa 'cansat, agotat'. afets * m. 'fets' agotatr-ada adj.'cansat"exhaurit' aficar * v. 'ficar' agranada f.'escombrada' aflamar(-se) * v. tr. o pron. 'cremar agranar/granar v.tr.'escombrar' superficialment, colrar' ' secar o mustigar les pläntes el sol o el fred massa fort, les agrielles f.pl. 'planta de propietats ventades, etc.' antiescorbútica i diurètica' aflamar(-se)2 * v. Pron. aguaitar v. intr. 'mirar, observar' (Tirant,IV,235,5'soda') afollar-se v. pron. 'avortar' aguant m. 'resistència, duració, força, afollar2 v. tr. 'treure els ocellons o els ous virior' dels nius' aguardar v. tr. 'mirar' 'respectar' 'guardar, afonar v. tr. 'enfonsar' Moreira (XY,246, conservaf' 17: "si io puc afoná al poble conrari) 293 aguardatr-ada adj.'esperat' aixavegó m. 'xan(a petita' aguatzil [aguaz'il] m. 'algutzir' aixereca f. 'figa seca' aguiat, -ada adj.'preparada;'disposada' aixeritr-ida adj.'eixerit' aguiar * v. tr.'malPosar, embrutar' aixerritr-ida adj.'eixareit' aguiar2 * v. tr. 'arreglar, preparar' aixèrrit m. 'fem del bestiar llanar i cabriu' aguiló * m. 'cada una de les teules que es aixinglot m. 'singlot' põsen amb la part còncava cap amunt i -formen el riu de la teulada' aixol m. 'aixada petita' aon adv. 'on' aixoreijar(-se) veg. eixorejar-se aigualera f. 'rosada' ajocatr-ada adj.'allitat, estirat' aiguatge f. 'rosada' ajuntar v.tr. 'ajustar (la porta)' aigüera f. 'lloc on es renten els plats' (de) I'ala f. 'un damunt I'altre' cast. "contantes i sonantes" (veg. 7.6loc.) aïna * f. 'eina, estri' aladó * m. 'formiga alada més petita que aire m.'vent' I'alada ordinà¡ria' aire2 * m. 'dolor muscular degut a un aire aladrac m. 'animal salvatge, de la farnflia malsà' ("malaite" :'malestar') dels vivèrrids. Es de color grisenc amb vies o taques negroses damunt I'esquena'. aixadell m.'aixol' aladre m. 'arada' aixanglot m. 'singlot ALDCI id. a Roq., Mas, Ull., Mat., Vin (ací alba/auba fl Moreira(X[,218,6: "Un bell atxanglot); txanglot a Am-; txinglot a matí, a trenc d'auba, quan la rosada cabellera I'Amet.; del sol ardén besa en respecte los oberts braços de la Creu de Coll Redó") aixarop m. 'xaroP' albades/aubades f. 'albades', de 'alba' aixarrupar * v. tr. 'xuclar les plantes la 'dansa que es balla amb les mans agafades i llecor i substàncies de la terra, llevant-li la en cercle' 'cançons que es canten al força' ca:rer'(veg. introducció textos orals.) aixaula (anar a I') f. 'anar solt' (Nens o albarda/aubarda f.'albarda' animals)(veg.7.6 loc.) albarder m. 'baster' aixaure m. 'esPai, lloc, cabuda' albardes f.'alforges' (Tirant,III,2M,Z6) aixàvega f. 'xarxa de cordes, de malla molt ampla lquadrada que serveix per traginar una albardó m. 'tipus d'albarda petita' qurintitaf de palla-en un carro o esquena de * bístia' albelló/aubelló m.