Ciència, Música I Tecnologia

Núm. 32

TARDOR 2015

Ciència, música i tecnologia

1 sumari

Núm. 32 / Tardor 2015

EDITA 6 GREA Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya - Demarcació de Lleida Carrer Ramón y Cajal, 4 El grup de recerca GREA de la UdL Tel. 973 288 011 - Fax 973 288 126 participa en el projecte “MERITS”, [email protected] finançat per la Unió Europea, en el qual s’investiga com fer un ús més PRESIDENT Joaquim Llop i Ribalta efectiu de les energies renovables.

JUNTA DIRECTIVA Josep V. Marín i Vitalla 10 Dr. Pearson Guillem Boira i Herreros Carmen García i Pano Commemorem el centenari de la Josep Antoni Giné i Llorens Enric Prior i Barrull mort de l’enginyer Frederick Stark Sebastià Espinet i Fernández Pearson amb dos articles d’escriptors i historiadors que han investigat tant CONSELL DE REDACCIÓ la seva figura humana com la seva Joaquim Llop Jordi Guimet trajectòria professional. Enric Prior Robert Torrent Josep Antoni Giné 14 Patrimoni Carmen García Ezequiel Rufes Joan Carles Alayo és a punt de pu- Josep Ribó blicar un llibre on recull de forma COORDINACIÓ àmplia el patrimoni industrial que Joaquim Llop ha suposat la construcció de les centrals hidroelèctriques. EDICIÓ Ramon Mesull

DISSENY GRÀFIC 22 Música i enginyeria Josep Maria Cazares Jordi Guimet ha escrit un original SECRETÀRIES DE REDACCIÓ article en el qual detalla les estretes Iolanda Blasi Neus Barrot relacions que al seu parer tenen la música i l’enginyeria. Dipòsit legal: Ll-310-03

26 Invents

A CaixaForum es va ubicar una ex- posició que, sota el títol ”Invents: idees per canviar vides”, mostra una sèrie de idees per facilitar la feina en determinats oficis que es desenvo- lupen en països amb pocs recursos.

32 Politècnica

L’Escola Politècnica Superior de la UdL dóna a conèixer com respon- drà als nous reptes de l’enginyeria en la societat del segle XXI. 2 3 editorial editorial

n aquesta edició de la revista de l’electrificació de Catalunya. Va ser, donem els detalls del projecte sens dubte, una peça clau en la que es “MERITS”, finançat per la Unió va qualificar com la Segona Revolució Europea, i en el qual el grup de Industrial, una revolució que va néixer recercaE GREA de la Universitat de Lleida de la possibilitat d’utilitzar noves fons té una destacada actuació. Es tracta de d’energia com l’electricitat. Amb aquest “l’emmagatzematge d’energia tèrmica argument, el company Joan Carles per fer un ús més efectiu de les energi- Alayo ha realitzat un treball en el camp es renovables”. Els seus autors, la com- de l’energia hidroelèctrica en el vessant panya i doctora Luisa Cabeza, l’enginyer patrimonial, del qual en donem tots els industrial Álvaro de Gracia i Aran Solé, detalls. expliquen que l’experimentació duta a terme a Lleida és de crucial importàn- També hi podreu trobar un, si més no, cia per a l’èxit final del projecte, que vol original article realitzat pel nostre com- aconseguir disminuir el consum d’ener- pany Jordi Guimet, Música i enginyeria. gies provinents de fòssils i també reduir Guimet es pregunta si Einstein hauria les emissions de CO2. descobert la teoria de la relativitat si no hagués tocat el violí? I ens explica Aquest any es compleixen els cent anys que el lleidatà Emili Pujol va iniciar-se de la mort (07/05/1915) de l’enginyer en l’estudi de l’enginyeria industrial, en- nord-americà Frederick Stark Pear- cara que finalment es va inclinar per la son. De la seva presència a la nostra música, on ha obtingut un ampli reco- terra n’hem parlat en diverses ocasions. neixement. Sobre investigació en parla Aquesta vegada hem volgut aprofundir també l’Escola Politècnica Superior de en la seva personalitat. No hem deixat la UdL a través d’un article en què expli- de banda tampoc el que van significar quen els nous reptes de l’enginyeria en els seus ambiciosos projectes, com el la societat del segle XXI.

4 5 a fons a fons

L’emmagatzematge d’energia tèrmica per fer un ús més efectiu de les energies renovables

Álvaro de Gracia1, Aran Solé2, Luisa F. Cabeza2

1 CELiMIN, Universidad de Antofagasta, Campus Coloso, Av. Universidad de Antofagasta, 02800 Antofagasta, Chile 2 GREA InnovacióConcurrent, Universitat de Lleida, Edifici CREA, Pere de Cabrera s/n, 25001, Lleida, Spain. Tel: +34.973.00.35.77. Email: [email protected]

El grup de recerca GREA de la Universitat de Lleida (www.grea.udl.cat) participa en el projecte finançat per la Unió Europea (7è Programa Marc) anomenat “MERITS” (ús més efectiu de les energies renovables per la inclusió d’emmagatzematge d’energia tèrmica estacional compacta —www.merits.eu). A més d’altres activitats (principalment desenvolupament dels materials), la UdL ha testejat a Lleida el prototipus desenvolupat durant el projecte (2012-2016).

ERITS té l’objectiu de dissenyar, construir i avaluar tre instituts de recerca (TNO, Holanda, coordinadors; VITO, un prototipus per a emmagatzematge d’energia Bèlgica; Tecnalia, Espanya, i Fraunhofer ISE, Alemanya), Planta d’emmagatzematge on es recullen les dades del projecte. Msolar estacionalment, o sigui, calor de l’estiu per dues universitats (Ulster University, Regne Unit; i Universi- utilitzar a l’hivern basat en materials d’emmagatzematge tat de Lleida, Espanya), dues pimes (De Beijer RTB, Holan- El projecte es va dividir en vuit grans tasques, que inclo- certificació dels seus components, com ara EN 12977, EN termoquímic; per tant, té l’objectiu de dissenyar una ba- da; i Zone-energie, Holanda) i dues grans empreses (Mos- uen des de la definició d’especificacions, desenvolupa- 14511 i EN 15316-2. teria tèrmica. Per assolir aquest objectiu, s’han ajuntat qua- tostal, Polònia; i Seagoe Technologies Ltd, Regne Unit). ment i caracterització de materials, desenvolupament de components, simulació i integració en un sistema com- Quines vies s’estan utilitzant per tal d’entrar al mercat? pacte, fins a demostració en un prototipus i desenvolupament de models de negoci i estratègies de mercat. Per aconseguir arribar al mercat, la disseminació del concepte i del projecte a totes les parts interessades és essen- Què aporta aquest nou sistema a l’usuari final? cial, i per això el consorci els ha identificat, sempre amb la idea del mercat el 2020. Les parts interessades són pro- El sistema desenvolupat en el projecte pot portar a dis- motors, arquitectes, enginyers, constructors, fabricants o minuir el consum d’energies provinents de combustibles distribuïdors de components, instal·ladors, arrendataris, fòssils (el sistema està basat en energia solar) i disminuir empreses de serveis energètics (ESE), llogaters, propieta- les emissions de CO2, per donar servei a totes les neces- ris, responsables de les polítiques i institucions financeres. sitats tèrmiques d’una llar: calefacció, refrigeració i aigua calenta sanitària. Potser el més interessant és que el sis- Com s’enquadra aquest prototipus dins de les norma- tema farà que l’usuari final tingui una despesa econòmi- tives i el mercat actual? ca menor en la climatització del seu edifici. Però un dels primers reptes que tindrà aquest sistema per assolir el En el projecte s’ha realitzat una anàlisi de mercat pel sis- mercat és la seva certificació, ja que no existeixen nor- tema desenvolupat l’any 2020. Aquest any, els nous edi- mes específiques per avaluar sistemes d’emmagatzemat- ficis construïts a Europa hauran hagut de seguir les altes ge estacionals. Per aquest motiu, “MERITS” ha recopilat demandes establertes per a aïllaments i instal·lacions per els estàndards que es poden seguir per a l’avaluació i/o complir la directiva 2010/31/EU. Les necessitats i els de-

z El sistema desenvolupat en el projecte pot portar a disminuir el consum d’energies de combustibles fòssils (el sistema està basat en energia solar) i disminuir les emissions de CO2 z 6 7 a fons a fons

Interior de la planta d’emmagatzematge.

sitjos del mercat europeu l’any 2020 per tres climes dife- - El manteniment s’ha de limitar a un cop a l’any. rents (atlàntic, continental i mediterrani) es resumeixen - El sistema ha de ser capaç de proveir calefacció, z El prototipus MERITS s’ha construït com un sistema en: però també aire condicionat. - El cost d’un sistema amb el concepte d’emma- integrat en un container marí de 45 peus de llargada dividit gatzematge termoquímic haurà d’estar al voltant Quina forma teniu de difusió i d’avaluar l’impacte del en tres compartiments z dels 20.000-25.000 euros per poder competir amb projecte durant el seu transcurs? sistemes amb bomba de calor, sistemes amb energia solar o fotovoltaic. Una de les formes de difondre i avaluar l’impacte del Aquest prototip integra diferents subsistemes desen- Per què penseu que és important l’experimentació del projecte mentre està en curs és la web. En concret, volupats pels diferents socis del projecte. Cada un dels sistema MERITS a la nostra ciutat de Lleida? En què ha - S’ha estimat que el mercat de noves cases ados- s’han avaluat el nombre de visites que rep. En el perí- subsistemes té el seu controlador, que queden dirigits consistit? sades construïdes el 2020 serà de 800.000 anuals. ode del març de 2013 al maig de 2015, la web del proper un controlador global per cobrir les necessitats tèr- Aproximadament la meitat seran unifamiliars. jecte va rebre 12.438 visites de 29.541 persones, amb miques de la llar. Els subsistemes són els següents: L’objectiu de la fase experimental del projecte, i la creació una mitjana diària de visites de 16,5. Les visites es van del prototip, és no tan sols demostrar la capacitat del sis- - Hi haurà poc espai disponible per instal·lar el sis- realitzar des de països d’arreu del món, no només dels - Sistema de captació solar desenvolupat per Zo- tema per a cobrir totalment o parcialment les necessitats tema. La referència és l’espai ocupat per un dipòsit països participants o d’Europa. A més, durant el pro- ne-energie, d’Holanda. tèrmiques d’un habitatge, sinó aportar dades experimen- d’aigua de 300 litres (aprox., 0,5 m3). jecte s’ha participat en congressos internacionals amb tals que puguin validar els models numèrics desenvolu- ponències sobre els resultats obtinguts, així com la - Sistema d’acumulació en calor sensible i esta- pats durant el projecte. És per això que l’experimentació - Les instal·lacions han de tenir una vida de 15 anys seva publicació en articles científics de revistes d’alt ció per aigua calenta sanitària desenvolupats per duta a terme a Lleida és de crucial importància, tot i no i poder canviar-se fàcilment. Els components que impacte. Seagoe Technologies Ltd., del Regne Unit. haver-hi incorporat encara els reactors termoquímics. siguin difícilment reemplaçables han de tenir una vida de 50 anys. Pel que fa al prototipus en concret, en podríeu fer cinc - Sistema de calefacció distribuïda per terra ra- Aquesta experimentació s’ha dividit en tres fases. Una pri- cèntims quant a instal·lacions? diant amb resistència elèctrica de suport, desen- mera en què s’operen els diferents subsistemes de forma - La potència màxima estimada per calefacció ha volupat per la companyia Mostostal, de Polònia. aïllada en condicions inicials o de contorn específiques de ser de 1.300-1.600 W per habitatge unifamiliar. El prototipus “MERITS” s’ha construït com un sistema in- per tal de veure els extrems de funcionament i així vali- tegrat en un container marí de 45 peus de llargada di- - Sistema de refrigeració basat en bomba de ca- dar els models numèrics, no tan sols en modes d’operació - La demanda d’aigua calenta pic ha de ser de 250 vidit en tres compartiments. El primer té la instal·lació lor per absorció, proveït per la companyia holan- convencionals. Una segona fase en què es defineixen uns a 300 litres per dia a 60 ºC, per tant, es necessita de climatització (inclòs el sistema d’emmagatzematge), desa De Beijer RTB. perfils clars de demanda tèrmica i s’operen els diferents una potència de 660 W amb 16 kWh per dia. el segon té el sistema de control i el tercer, l’espai on se subsistemes per cobrir aquesta demanda. I una tercera i simula la demanda energètica d’una casa unifamiliar. El - Sistema d’emmagatzematge termoquímic esta- última en què tots els subsistemes es combinen per do- - Es necessita un sistema de suport robust per as- prototipus s’ha dissenyat amb una demanda energètica cional basat en vuit reactors també desenvolu- nar el servei a totes les necessitats de la llar. Aquesta últi- segurar els pics de demanda de calor. d’1/3 la real l’any 2020. pats per De Beijer RTB. ma fase, no tan sols és important perquè testeja el comportament dels subsistemes, sinó també perquè posa a prova les diferents estratègies d’operació del sistema. z

z L’experimentació duta a terme a Lleida és de crucial importància, Agraïments z La recerca que s’ha portat a terme ha rebut finançament de la Comissió de la Unió Europea del setè tot i no haver-hi incorporat encara els reactors termoquímics programa marc (FP/2007-2013) amb el número de referència ENER/FP7/295983 (MERITS). 8 9 reportatge reportatge

La vida accelerada del Dr. Pearson

Xavier Moret

És sigfinicatiu que l’episodi més conegut de la vida de Frederick Stark Pearson sigui la seva mort. L’enginyer Xavier Moret, autor del llibre “Dr. Pearson”. nord-americà que va dur l’energia hi- droelèctrica a Catalunya va morir a da afilada, però a la vegada amable, oberta i comprensi- blancs, la Michelle, que va celebrar que per fi arribés bord del transatlàntic Lusitania el 7 va. Quan tenia totes les dades necessàries, era un home algú preguntant pel Dr. Pearson. Vaig tenir la impressió de decissions ràpides. que m’havia estat esperant de feia temps. de maig de 1915. El vaixell, que feia la travessia de Nova York a Liverpool, En algunes de les fotos que ens ha arribat se’l pot veure “El Dr. Pearson va comprar totes aquestes terres i hi va va ser torpedinat per un submarí ale- amb barret de cowboy a Tremp. I és que, a part del seu construir una mansió de vint habitacions que va bate- vessant d’home d’empresa, el Dr. Pearson estava inte- jar com Edgewood”, em va explicar. “Poc després de la many en un fet tràgic que va provocar ressat en l’art i en la natura. Deu ser per això que va pa- seva mort, els béns es van subhastar i la casa va quedar la mort de 1.198 persones, entre elles gar la restauració de l’orgue barroc de la basílica de la abandonada. Deprés va ser reformada i de la casa vella la del Dr. Pearson i la seva esposa. Mare de Déu de Valldeflors, a Tremp. només en queda la biblioteca.” Mirant de saber més coses sobre el Dr. Pearson, en un Després d’ensenyar-me la biblioteca, amb les parets viatge als Estats Units vaig contactar amb els seus des- folrades de fusta que el Dr. Pearson havia fet portar erò, qui era el Dr. Pearson? Molta gent es pensa per línies d’alta tensió fins a Barcelona. “Ja no es troben cendents, però em vaig endur una desil·lusió en veure d’Hondures, la Michelle va afegir: “Al voltant de la casa que era canadenc, ja que la seva empresa Barce- perles com aquesta al món”, li va dir a Montañés. “En uns que, o bé no volien parlar o bé no en sabien res del gran va voler crear un gran espai natural, amb boscos, prats, Plona Traction Light and Power Company, conegu- anys farem de Barcelona una ciutat més gran que Bue- home. llacs i animals en llibertat. Va fer portar cérvols de Mèxic da com La Canadenca, va ser registrada a Toronto. Però, nos Aires”. i faisans de l’Índia. Des de sempre m’he interessat per la no, Pearson va néixer a Lowell, Massachusetts, el 1861. Va ser al poble de Great Barrington, Massachusets, on història de la casa. Em deien que no em serviria de res, La mort del pare, un empleat ferroviari, quan ell tenia Un cop trobats els inversors, Pearson va fundar la Barce- em va semblar que per fi em podia acostar al personat- però almenys avui te l’he pogut explicar a tu.” només 15 anys, el va obligar a assumir responsabilitats lona Traction i va engegar el projecte. Va fer, en total, set ge. Sabia que hi havia tingut una casa, i a l’Ajuntament ben aviat. Fent diverses feines, es va pagar els estudis viatges a Catalunya per supervisar les obres de la presa em van informar que havia anat comprant finques a la Li vaig agrair profundament i, quan ens vam dir adéu, d’enginyeria a la Universitat de Tufts. de Sant Antoni, a Tremp, iniciades el 1912. població fins a reunir un total de 526 hectàrees. Al mig, em vaig acostar al llac i em vaig quedar mirant fixa- prop d’un llac, s’hi havia construït una gran mansió. ment l’aigua. Mentre ho feia, vaig pensar que, més en- Després de desenvolupar tramvies elèctrics en ciutats Entre 1911 i 1915 els homes del Dr. Pearson van treba- llà de la molta informació que havia recollit sobre el nord-americanes, el Dr. Pearson es va fixar en projectes llar molt de pressa, fins que l’esclat de la Primera Guerra No em va ser gens fàcil localitzar-la. Quan ho vaig fer, personatge al llarg dels anys, era just allà, a Great Bar- més ambiciosos. Amb aquesta intenció va anar al Brasil Mundial va frenar el projecte. Preocupat pel bloqueig, em vaig trobar que ja no pertanyia a la família Pearson rington, on per fi m’havia pogut fer una idea de com i a Mèxic, però va ser durant un viatge a Suïssa on es va Pearson no va dubtar a viatjar en vaixell cap a Europa, i que s’havia convertit en la seu d’un institut de recerca era el Dr. Pearson, l’home que havia portat l’energia adonar dels avantatges de l’energia hidroelèctrica. malgrat l’amenaça dels submarins alemanys. Tenia pres- econòmica. Allà m’hi vaig trobar una dona de cabells elèctrica a Catalunya. z sa per desencallar les obres, però el 7 de maig de 1915 Quan el juny del 1911 va pujar al cim del Tibidabo, en un torpede va posar fi a la seva vida. Tenia només 53 companyia de l’enginyer Carles Montañés, la visió de anys. les xemeneies fumejants del Poblenou i del Vallès, que El Dr. Pearson estava interessat en l’art i en la natura. Deu encara funcionaven amb carbó, el va convèncer que Carles Montañés, que el va conèixer personalment, el ser per això que va pagar la restauració de l’orgue barroc l’energia hidroelèctrica podia ser un gran negoci a Ca- descriu així: “El seu aspecte extern mostra obertament talunya. Es tractava de construir grans preses al Pirineu, la seva manera de ser. La noblesa de les seves virtuts de la basílica de la Mare de Déu de Valldeflors, a Tremp“ 10 produir energia mitjançant salts d’aigua i traslladar-la apareix transparent en els seus ulls penetrants, de mira- 11 reportatge reportatge Frederick Stark Pearson i l’electrificació de Catalunya

Xavier Tarraubella i Mirabet, historiador

rederick Stark Pearson fou un personatge contro- tunitat per aplicar el seu model de negoci, comptant vertit, sobretot per alguns dels mètodes utilitzats amb les possibilitats de producció d’electricitat dels rius Fper portar a terme els seus ambiciosos projectes. catalans i l’existència d’una gran ciutat com Barcelona, Però fou, sens dubte, una peça clau en el que després preparada per rebre tota l’electricitat que ells poguessin hem conegut com a Segona Revolució Industrial, que generar. neix de la possibilitat d’utilitzar noves fonts d’energia com l’electricitat i el petroli. Però el descobriment de Catalunya com a territori idoni per al negoci de la hidroelectricitat no fou casual. I aquí En paraules de l’historiador Àngel Calvo1, Pearson tenia apareix una altra figura clau en el procés d’electrificació intel·ligència, entusiasme, capacitat de treball, experièn- del país: l’enginyer industrial Carles Emili Montañés Cri- cia tècnica, visió de futur i influència en mitjans financers quilión. internacionals. La suma d’aquestes característiques explica, en bona part, l’èxit dels seus projectes. Montañés, un dels joves artífexs de la incipient electrifi- cació i bon coneixedor de les necessitats i els problemes Enginyer mecànic de formació, l’any 1883 havia obtingut energètics de la indústria barcelonina, havia dissenyat un el títol a la Tufts University, centre vinculat al Massachu- ambiciós pla d’electrificació de Catalunya, però no havia setts Institute of Technology de Boston, als Estats Units, i trobat el suport financer necessari per portar-lo a terme, situat a prop de la po- fins que conegué Pe- blació de Lowell, on arson. És el 1914 que arriba a Barcelona l’electricitat produïda per les dues havia nascut el 1861. primeres grans centrals hidroelèctriques construïdes a Catalunya: la El mateix Montañés central de Capdella i la central de Seròs” Des d’un primer mo- explica l’entrevista ment, els seus inte- mantinguda a Barce- gudes posteriorment i popularment com La Canadenca. zaven les obres de la central de Talarn, iniciades dos anys ressos professionals lona el juliol de 1911 Aquests foren els dos instruments fonamentals per por- abans, i no es reprengueren fins a onze mesos després, el es van dirigir cap al i com convencé Pear- tar a terme el pla d’electrificació dissenyat per Montañés. juliol de 1915. sector de l’electrici- son perquè invertís a Al final del mateix any 1911, començaren els treballs pre- tat, tant del submi- Catalunya: liminars per executar els dos grans projectes hidroelèc- I així arribem al final d’aquesta breu ressenya sobre l’acti- nistrament com de la trics que l’empresa volia construir amb celeritat a l’eix for- vitat i l’obra de Frederick Stark Pearson a Catalunya. Per- producció. L’any 1887 Segun lo convenido mat pels rius Noguera Pallaresa i Segre: el de Sant Antoni, què el 1915, concretament el dia 7 de maig, moria en l’en- creà dues companyies /.../ fui a buscarle al a Talarn, i el de Seròs, a Aitona. fonsament del vaixell Lusitania, provocat pels torpedes per dotar d’enllume- Hotel Colón en mi coc- llençats per un submarí alemany davant les costes d’Ir- nat elèctric diverses he descapotable /.../. L’any 1914 marcarà un punt d’inflexió fonamental en el landa. La seva mort es produí, precisament, quan tornava localitats de la rodalia Ascendimos sin prisa a procés d’electrificació del país. Si fins a aquell moment del Canadà i els Estats Units després d’haver aconseguit de Boston. I, durant la la cumbre del Tibidabo. havia estat un fenomen a escala local, tant pel que fa al resoldre els problemes financers de l’empresa i reactivar darrera dècada del se- Frederick Stark Pearson, a l’esquerra, en una de les seves estades Quería mostrar a Pear- negoci de la producció com al de la distribució, a partir el crèdit per poder continuar la construcció del complex a Tremp, el 1914. gle, obtingué contractes son una vista panorámica d’aleshores es fa el salt a escala regional. És el 1914 que hidroelèctric de Talarn. per electrificar les xarxes de los objetivos de nuestro arriba a Barcelona l’electricitat produïda per les dues pri- de tramvies de poblacions com Boston, Montreal, Hali- proyecto y él accedió. El día amaneció claro y transparen- meres grans centrals hidroelèctriques construïdes a Cata- Pearson morí als 53 anys, en la seva plenitud vital i pro- fax, l’Havana o Nova York, entre d’altres. te. Desde allí podíamos ver a nuestros pies el despertar de lunya: la central de Capdella, obra de l’empresa rival de La fessional, tot just quan els projectes definits a partir del Barcelona. Al otro lado, Sabadell y Tarrasa, en los extremos Canadenca, Energía Eléctrica de Cataluña, impulsada pel pla d’electrificació de Catalunya dibuixat per Carles Mon- A final de segle féu el salt a l’Amèrica del Sud i comen- visibles del Vallés. Más al Norte, el Montseny y los Pirineos pallarès Emili Riu, i la central de Seròs, de Riegos y Fuerza tañés es començaven a materialitzar. Però el camí ja esta- çà a desenvolupar els primers grans projectes hidroe- completamente nevados. Desplegué los planos, que situ- del Ebro. va traçat i els fonaments del pla perfectament assentats. lèctrics, al Brasil primer i a Mèxic, després. Per operar al aban todo lo que podíamos alcanzar con la vista. Expliqué Per això, la desaparició de Pearson, tot i el trasbals inicial, Brasil, el 1899 creà la societat São Paulo Tramway, Light a Pearson todo el plan, hablando con pausa. /.../ Pearson Però el any 1914 també serà un any de dificultats per als no afectà els plans de La Canadenca, que en pocs anys and Power, amb l’objectiu d’explotar el gran potencial comenzó a hacerme preguntas concretas /.../ Cuando le pa- projectes hidroelèctrics de Pearson. L’esclat de la Prime- aconseguia una posició pràcticament de monopoli en la de consum d’electricitat d’aquesta ciutat; i el 1904 fundà reció que la información era completa y cabal, me puso una ra Guerra Mundial el mes de juliol ocasionà, de manera producció, la distribució i l’explotació de l’electricitat a una societat semblant per produir i distribuir hidroelec- mano sobre el hombro, se quedó mirándome unos segun- gairebé immediata, el bloqueig dels mercats financers in- Catalunya, domini que mantingué durant les tres dèca- tricitat a Rio de Janeiro. Pel que fa a Mèxic, el 1902 creà dos y me dijo: “Montañés, perlas como ésta ya no quedan ternacionals i La Canadenca deixà de disposar de capital des següents, fins després de la Guerra Civil Espanyola de 2 la societat Mexican Ligth and Power per implantar-se i apenas en el mundo... me quedo con el asunto”. per continuar les obres en curs. El mes d’agost es paralit- 1936-1939. z controlar el mercat elèctric de la capital. El resultat immediat fou la creació, dos mesos després a 1 CALVO, Àngel. “Frank Pearson y la Barcelona Traction Ligth and Power”. A: SÁNCHEZ, Alejandro (dir.). Barcelona, 1888-1929. Modernidad, ambición y A partir d’aquests precedents, Pearson i els inversors que Toronto (Canadà), del hòlding Barcelona Traction, Ligth conflictos de una ciudad soñada. Madrid: Alianza Editorial, 1994, p. 59 12 li donaven suport veieren en Catalunya una nova opor- and Power i de la filial Riegos y Fuerza del Ebro, cone- 2 ROIG AMAT, Barto. Orígenes de la Barcelona Traction. Conversaciones con Carlos E. Montañés. Pamplona: Ediciones de la Universidad de Navarra, 1970. 13 reportatge a fons

Les centrals hidràuliques per Joan Carles Alayo

L’autor ha enfocat el treball dins del camp de l’energia en el seu vessant patrimonial, és a dir, el que correspon a l’energia elèctrica que produeixen les centrals hidràuliques. Tal com ens diu ell mateix, ha estat un repte que va començar fa uns quatre anys i que ara considera que ha arribat a la seva finalització.

l llibre que publicarà Pagès Editors tindrà possible- magnífica cartografia de l’Institut Cartogràfic i Geològic ment més de 500 pàgines, on es podran trobar tode Catalunya, i això em va permetre anar fent-me un es- Etes les centrals elèctriques que estan funcionant a quema de treball. Catalunya i algunes més. Ell mateix ens ho explica: Després ha calgut anar documentant cada una de les ins- “Des de fa molts anys col·laboro en temes de patrimoni tal·lacions tal com estan actualment, conèixer la història elèctric amb el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Ca- de cada aprofitament, buscar d’on procedia la conces- talunya. El Museu va endegar una col·lecció de patrimoni sió d’aigua i les etapes per les quals havia passat al llarg industrial dins de la qual s’han editat tres volums: La tele- dels anys, aspectes, alguns, força complicats de treballar: grafia òptica, Els molins paperers i Les màquines de vapor. manca de dades; poques facilitats en la consulta d’expedients d’aigües, sobretot, a la CHE; i també en la localitza- Llavors, parlant amb el director del museu, va sorgir ció dels propietaris de les centrals. la idea que fóra interessant incorporar-hi el patrimoni elèctric, i el plantejament va ser treballar les centrals hi- En aquest treball m’he trobat des de la màxima col·labo- droelèctriques, atès que dins dels elements del sistema ració fins a la nul·la col·laboració en tots aquests aspec- elèctric són les que s’han conservat més en el seu estat tes. Una ha compensat l’altra i ha permès que el resultat original. hagi estat el que pretenia.

En la meva recerca sobre la història de l’electricitat ja Sincerament, estic satisfet, no només per la informació havia conegut algunes de les centrals històriques, prin- documental i gràfica que poso a l’abast de tothom, sinó cipalment les que estaven vinculades amb les empreses també perquè he descobert instal·lacions magnífiques, distribuïdores d’electricitat, i, per tant, disposava d’infor- però sobretot persones apassionades en aquest camp mació que s’havia de complementar. Vaig iniciar llavors de la tecnologia i de la seva història que m’han ajudat a el treball, amb un repte: hi havien de ser totes, grans, mit- superar els esculls, inevitables, que tota recerca suposa, janes i petites. i més amb aquestes instal·lacions de gran valor tècnic i econòmic, que es troben en funcionament i que, gene- Vaig començar a estudiar cada riu, a vincular cada cen- rant aquest tipus d’energia, contribueixen a la millora del tral amb la seva resclosa i el seu canal i a recórrer amb la medi ambient.” z

En aquest treball m’he trobat des de la màxima col·labo- ració fins a la nul·la col·laboració en tots aquests aspectes. Una ha compensat l’altra i ha permès que el resultat hagi estat el que pretenia”

14 Vista exterior de l’edifici de la central de Comamala 15 a Sant Joan de les Abadesses, sobre el riu Ter. reportatge entrevista

“Una central molt curiosa és la de Can Riera, a la Tordera. Una altra de molt interessant pel seu conjunt és la de Xerta, a l’Ebre”

“Si s’hagués de pagar el cost de la producció d’energia en funció de cada una de les variables que hi intervenen, la cosa canviaria”

Interior de la central d’Anserall 2 a la Valira. Entrevista a Joan Carles Ayalo

Vostè ens parla que ha tingut pro- Però les centrals, hi son totes? I de les més petites? blemes per fer el llibre R.: Sí, totes. En aquestes, hi ha un gran ventall de No, la paraula no seria problemes, centrals, des de les de 15 kW fins a però si limitacions. Per exemple, amb I com s’ho ha fet? les de 5.000. N’hi ha d’antigues, de la Confederación Hidrográfica del noves, de reformades, de tots co- Ebro (CHE) vaig fer una petició per Per la porta del darrere. lors, i seguint l’expressió, perquè les consultar informació i un any des- màquines estan pintades “de tots prés encara no n’he obtingut cap res- Per la porta del darrere? colors”. posta, només silenci, tot i haver-hi in- sistit telefònicament i per fax, perquè Sí, consultant expedients i utilitzant Una central molt curiosa és la de curiosament en correu electrònic no altres recursos existents. Can Riera, a la Tordera. Una altra de ho volen. La major part de la infor- molt interessant pel seu conjunt és mació de les concessions l’he trobat I quantes n’ha visitat? la de Xerta, a l’Ebre. Al Ter, la cen- consultant el BOP o el BOE, i ha estat tral de Vilallonga de Ter té elements més llarg de treballar. No les he comptat exactament, però molt antics, i al Llobregat, jo citaria diria que un 90% de les 350 que més l’exemple de Sallent, que va tenir I altres problemes? o menys tinc localitzades. aprofitaments en cada un dels seus “sallents” que el riu fa al seu pas per Bé, sí. Entenc que alguns propietaris I quina li ha semblat més interes- la vila. Ara s’han reestructurat, però no m’hagin deixat documentar les sant? se segueixen aprofitant. seves instal·lacions. No obstant això, penso que no ho ha estat tant pel fet Bé, n’hi ha moltes, però sens dub- Bé, ja que es tracta d’aquesta ener- de no mostrar les màquines que hi te grans centrals com les de Tavas- gia, es diu que el futur de l’energia ha, sinó perquè el món de la genera- can, o les més històriques, com seran les energies renovables. ció hidràulica ha estat molt “castigat” Capdella, Talarn o Caldes de Boí, aquests últims anys, i alguns, sorto- comptant sempre el conjunt d’ins- Quan creu que pot arribar aquest sament —molt pocs—, han optat tal·lacions hidràuliques i elèctri- futur (si és que arriba)? En tot En primer terme, una de les turbines instal·lades l’any 1913; al fons, un dels alternadors també instal·lats la mateixa època. per no facilitar cap informació. ques. cas, fins quan seran necessàries 16 17 entrevista entrevista

La presa de Cavallers va augmentar a bastament el petit estany del mateix nom situat sota els cims del Comaloforno i Bessiberri i a la capçalera de la vall de Boí.

Una de les dues màquines de la central de Pont de Rei, a la Garona. La darrera central d’aquest riu a Aran abans de continuar cap a l’Atlàntic per terres de França.

les actuals energies més utilitza- estan remunerades les renovables, com es va fer ja als anys 80 arran de des (nuclear, hidroelèctrica, fòs- amb impostos extraordinaris i re- la Llei de Conservació de l’Energia, si sils…)? duccions dels paràmetres del preu encara hi ha espais de possible pro- de venda d’energia, no s’anirà gaire ducció hidroelèctrica compatibles Les dues turbines Escher Wyss instal·lades al Molí del Freser, i que donen Les energies renovables estan actu- lluny. Tot i que les renovables enca- amb els usos del riu com a espai na- moviment a un únic alternador. alment donant a Catalunya una pro- ra estan incentivades, sembla que tural, tot i que sembla que es cons- porció entre el 10% i el 20% en ener- si no s’augmenta aquesta remune- tata que, en general, els cabals han gia produïda, malgrat que la potèn- ració, més aviat s’aturaran aquelles disminuït, i això sempre és dolent cia instal·lada és de l’ordre d’un 27%, centrals que no siguin rendibles. per a tots els usos fluvials. però, és clar, en la producció renova- ble la climatologia hi influeix molt. Què vol dir millorar per a vostè? Quina és la seva opinió sobre el No sabria fer una predicció de qui- funcionament del sistema elèctric na serà la seva evolució, però sens Miri, principalment m’he trobat amb espanyol. No creu que el rebut de Instrumentació de l’antic quadre de la central del Molí de Girona, la dubte haurà d’augmentar, sobretot centrals aturades i que podrien fun- la llum resulta car tant per a les primera central hidroelèctrica que en energia eòlica, que, tot i ser-ne cionar. Una altra cosa seria analitzar empreses com per als particulars? va funcionar a Catalunya per dedi- pioners, ens hem quedat força en- Com es pot reduir aquest cost? car-se a distribuir electricitat. darrerits respecte a d’altres llocs. z El cost de l’energia No obstant això, l’energia hidràulica El cost de l’energia ha estat sovint és la que predomina, i el que sí que ha estat sovint una una qüestió de política econòmica crec és que encara hi ha marge per qüestió de política dels governs de l’Estat. Si s’hagués aprofitar més bé els rius. En aquest de pagar el cost de la producció Una de les poques turbines Planas de cambra tancada que treball m’he trobat amb situacions econòmica dels d’energia en funció de cadascuna queden a Catalunya. Aquesta es troba situada a l’Ecomuseu - Farinera de que es poden millorar. El que pas- de les variables que hi intervenen, la Castelló d’Empúries. governs de l’Estat z 18 sa és que avui, per la manera com cosa canviaria. Ens ho diuen en cada 19 entrevista aa fonsfons

Maquinària de la central del Pendís al Bastareny.

rebut del consum elèctric: actual- Evidentment aquest és un proble- La revolució tecnològica ment el cost de producció és al vol- ma d’equilibri, entre un tema vital ,d’aquests darrers anys arriba als tant d’un 25-30% del total, i a això per a tots, com la preservació del municipis a través de les anome- cal afegir-hi un 15-20%, que seria el medi en què vivim, i l’estructura nades “smart cities”. Fins a quin cost de la xarxa de transport i distri- energètica de les activitats que fem punt transformaran aquestes ciu- bució, la resta són costos “regulats”. cada dia: la indústria, el transport i tats i de quina manera afectarà Reduir o no també depen de nous els usos domèstics. els ciutadans? plantejaments de cap on ha d’anar el consum energètic. Aquí s’ha de recordar que una ener- Jo, que visc a Sant Cugat, municipi gia barata acaba provocant més que ha destacat en aquest aspecte, Creu que s’arribarà a aconseguir consum que no estalvi, i crec que veig que encara no estem gaire pre- una font d’energia barata que l’estalvi energètic hauria de ser un parats. Potser les solucions intel·li- pugui acabar amb la “guerra pels dels punts de referència per a tots. gents poden ajudar a aconseguir un recursos”? estalvi de gestions (esperem que no de persones), a reduir els nivells de A mitjà termini, no. z S’ha de recordar que contaminació o a proporcionar un una energia barata acaba volum de possibilitats de coneixe- A finals d’any es farà a París una ment de ara que no disposem. Ja ho nova cimera mundial sobre l’es- provocant més consum veurem quan hi arribin i amb quins calfament global del planeta. que no estalvi, i crec que costos. A Sant Cugat es va construir Quina part de “culpa” hi tenen els l’estalvi energètic hauria el primer carrer intel·ligent de Cata- residus industrials? Hi ha soluci- lunya. Penso que va ser una prova ons per a aquest problema que no de ser un dels punts de no permanent, perquè de vegades suposin un cost tan elevat i que referència per a tot z he vist que no funcionen totes les resulti utòpic aplicar-lo avui dia? possibilitats que té. z

20 21 investigació investigació

MÚSICA I ENGINYERIA

Jordi Guimet

Hauria descobert Einstein la teoria de la relativitat si no hagués tocat el violí? Hauria fet l’enorme tasca musicològica Emili Pujol, el reconegut lleidatà compositor i estudiós de la guitarra clàssica, si no hagués tingut una ment a música és física i, per tant, matemàtiques. Els formular molts dels principis i les lleis sobre les quals grecs van començar a descobrir les matemàtiques ens hem basat en les nostres activitats d’enginyers. I, en preparada per a l’enginyeria industrial1? que hi havia darrere la música fins a incorporar-la particular, van estudiar, fa més de dos segles, la teoria a la teoria general, que anomenaren “Harmonia del so. Així, Fourier va explicar el diferent so que per a delL Cosmos”. A l’edat mitjana, la música era una de les la mateixa nota produeixen els diferents instruments, quatre matèries de les Ciències del Quadrivium (la quà- entenent que els harmònics que cada un produeix, i druple via cap a la saviesa), que comprenia, a més, arit- que se sumen a l’ona fonamental, són també diferents. mètica, geometria i astronomia. Boecio, al segle VI, en el Per tant, es podria arribar a descompondre el so d’una seu tractat sobre la música, la considerava com una de les orquestra sencera en simples corbes sinusoïdals de les ciències que permetia arribar a la saviesa. notes fonamentals i dels harmònics de cada instrument particular. Física i matemàtiques, juntament amb la creativitat i l’ex- periència artística, constitueixen els fonaments sobre els El so són ones de pressió que transmet un medi (l’aire, quals s’aixeca la construcció musical. No fan falta gaires en el nostre cas) quan se sotmet un material elàstic a for- esforços per veure-hi punts de confluència amb l’engi- ces que el fan vibrar. Però també és física la construcció nyeria, on física, matemàtiques i altres ciències i disci- d’instruments musicals, la reverberació de l’ambient on plines s’apliquen amb la professionalitat (experiència) i es produeix el so, l’afinament dels instruments... I per- creativitat de l’enginyer per construir el que anomenem què no, el disseny, la construcció i la manipulació de les obres d’enginyeria, ja siguin edificis, instal·lacions, pro- eines informàtiques i electròniques avui disponibles per cessos tècnics o de gestió, infraestructures i altres. crear-la, reproduir-la i distribuir-la, i que han donat llum a l’enginyeria del so. Deixarem de banda aquests darrers Noms com Taylor, Bernouilli, Eurler, D’Alembert, Fouri- aspectes instrumentals per centrar-nos específicament er... no ens són, en absolut, aliens, als enginyers. Ells van en la composició musical.

22 23 1 Va començar els estudis a l’Escola de Barcelona, però la seva profunda inclinació artística el va empènyer a dedicar-se en exclusiva a l’art. investigació investigació

Recordem alguns dels aspectes bàsics del so: Però les relacions amb les matemàtiques no s’acaben aquí. La sèrie de Fibonacci (1,2,3,5,8,...), que reflecteix una Intensitat: és l’amplitud de les ones. Depèn de la força gran quantitat de fenòmens naturals, també està present amb què són produïdes (dB). en la música, com en el cas de Bartók, que va construir To: és l’alçada dels sons. Depèn del nombre de vibraci- algunes composicions basant-se en unitats temàtiques ons per segon, és a dir, la freqüència. i frases que segueixen aquesta progressió en lloc dels Timbre: és la forma vibratòria de l’ona sonora vincu- clàssics vuit compassos per frase. Per la seva part, a més lada al tipus d’instrument i que defineix la qualitat del de Bartók, Schubert, Debussy, Mozart..., van compondre so. La nota que dóna cada instrument és la combina- obres estructurades en unitats formals que es relacionen ció d’una sinusoïdal pura i altres ones de freqüència di- amb el nombre àuric, de manera conscient o inconscient ferent, que és el que explica per què cada nota sona de (la sèrie de Fibonacci també està relacionada amb el nom- manera diferent segons l’instrument que la produeix. bre àuric, ja que el quocient entre un número de la sèrie (n+1) i n, dóna pràcticament el valor àuric: 1,6180339...). La freqüència del so produït per una corda és directament Compondre, com construir o projectar, és ordenar els di- proporcional a l’arrel quadrada de la tensió a què està ferents elements per produir un resultat determinat, que sotmesa, i inversament proporcional a la seva longitud i a en el cas de la música serà transmetre emocions, expres- l’arrel quadrada de la seva densitat i secció. En el cas dels sar en sons no vocals allò que podríem explicar cantant o sons produïts per tubs, la seva freqüència és directament parlant. I aquesta ordenació ha d’estar referenciada amb proporcional a la velocitat de propagació de l’ona sonora les regles musicals de l’harmonia (bé, hi ha hagut i hi ha i inversament proporcional a la seva longitud. moviments “avantguardistes” que prescindeixen de moltes d’aquestes regles per cercar la innovació en l’àmbit Les notes de l’escala musical (8 sons diferents, les notes musical, amb millor o pitjor fortuna), que, com hem vist, diverses vies a uns nivells que ens faran més comprensiu dels sons, d’acord amb el conjunt de regles i lleis que re- d’una octava) corresponen a diferents longituds de corda tenen una base matemàtica, a més de musical. El “proce- el significat de la música. geixen la física del fenomen i la percepció humana dels (o de la situació dels orificis d’un tub) i emeten vibracions diment” constructiu de la música, a més de la inspiració sons, per tal d’expressar un discurs i uns sentiments, que a diferents freqüències, que són independents del tipus del creador i la seva sensibilitat innovadora, té una part de Si en la música trobem les matemàtiques, també tro- són la seva finalitat. Les regles de la construcció musical, d’objecte vibratori o instrument. Per a l’octava central, mètode tan important com tot l’esmentat anteriorment. bem música en els números. Un dels matemàtics més complexes, ajuden, com ho fan els axiomes i els càlculs aquestes freqüències van des de 261 fins a 492,7 hertz. Saber construir implica el coneixement no solament de importants en les actuals ciències matemàtiques, Rie- en l’enginyeria, a assegurar que la “construcció” serà cor- les eines bàsiques, com ara l’harmonia, el contrapunt, la mann, autor de l’anomenada “conjectura de Riemann” recta, agradarà i aguantarà. Una peça musical és l’equi- La figura següent mostra un fragment de teclat de piano instrumentació, etc., sinó quelcom més: és saber utilitzar (teoria encara pendent de demostració), va estudiar valent a un procés, en què el producte és un discurs so- i les notes (en notació habitual, a la segona columna) i les aquestes eines. el comportament dels nombres pri- nor, diàleg i descripció. Cal dissenyar freqüències (Hz) corresponents. mers aplicant les funcions trigono- z Física i matemàtiques, bé el procés, calcular-lo, ajustar-lo a les És precisament aquesta part de metodologia i regles que mètriques de Fourier, analitzant la lleis i als principis de la conducció mu- Dividint la corda (o els forats d’un tub) en parts més peti- té la composició la que explica la creixent utilització dels seva distribució, en principi caòtica, a juntament amb la sical. Això sona molt proper a la nostra tes es produeixen diversos sons: ordinadors per a la composició semiautomàtica d’obres llarg de la sèrie infinita de nombres, creativitat i l’experiència estructura mental d’enginyers. musicals. És clar que els resultats pateixen per la manca i va concloure (conjecturar) que cada artística, constitueixen els longitud L Do (L) de la component més creativa i sensible de l’artista, però nombre primer, si els representés- fonaments sobre els quals Com més coneixement tenim d’una Fa (3/4 de L) és, en qualsevol cas, una possible eina d’ajuda, de diver- sim gràficament en un espai eulerià, s’aixeca la construcció matèria, més i més intens és el gaudi Sol (2/3 de L) sió o, per què no, de creació. Existeixen múltiples progra- ocupa un punt en una recta infinita z que en podem extreure. Comprendre DO (1/2 L) maris, des dels més senzills fins als més professionals, que d’aquest espai, cadascun represen- musical alguns dels elements de la música, la donen unes capacitats d’experimentació cada vegada table mitjançant una onda sinusoïdal seva harmonia, les seves regles, el seu més sorprenents. Actualment els més interessants són i que produeix quelcom similar a un so harmònic pur comportament “matemàtic”, així com poder copsar el Les relacions entre aquestes notes (els tons de l’escala els que faciliten el que s’anomena “composició evolutiva”, (expressable per ones sinusoïdals) que els identifica i seu missatge o contingut, entenent l’estructura d’una musical) compleixen les fórmules de la mitjana aritmè- basada en els algoritmes genètics. Els algoritmes genè- caracteritza. És a dir, amb els nombres primers es podria composició, és a dir, els seus elements motivadors, fra- tica [c= (a+b)/2], de la mitjana geomètrica [a/b = b/c] i tics són mètodes adaptatius que poden usar-se per re- compondre una música orquestral. ses, tonalitats i, especialment, la seva evolució al llarg de la mitjana harmònica [c= 2ab/(a+b)]. La relació de soldre problemes d’optimització de solucions. Estan ba- de l’obra, ser capaç d’entreveure-hi, més enllà de sen- freqüències entre dos sons distanciats 5 tons (relació de sats en la teoria de l’evolució, i la idea bàsica és generar, La música ajuda a la innovació, a la concentració i els de- sacions auditives agradables, un projecte materialitzat quinta) és 2/3, que equival a una longitud de corda de 2/3 a partir d’una població inicial coneguda (cançons, grups talls, a la comprensió. No és en absolut aliena al tempe- en expressió musical, augmenta la satisfacció íntima respecte a la inicial; una relació de quarta és de 4/3, que de sons, motius melòdics...) que es fa evolucionar de ma- rament i qualitats humanes i tècniques. Una composició que la música és capaç de produir. Només per això val equival a una longitud de corda d’1/4 respecte a l’original, nera iterativa conforme a les regles de reproducció de les musical requereix, com ho fa un projecte d’enginyeria, la pena d’observar el fenomen musical des d’un angle i el d’octava, de 2/1. La relació entre dos tons successius espècies, de manera que s’obtingui uns individus o una definir un pla, amb els seus objectius, definició de mit- més sofisticat que el de ser simplement receptors de és 9/8. Implícites en la música hi ha relacions i estructures població final amb característiques òptimes respecte a jans, desenvolupament, prova i millora, etc. Si l’engi- sensacions auditives, des d’un posicionament més matemàtiques que la nostra oïda percep d’una manera l’objectiu. L’ús de la tecnologia digital no es limita ja, per nyeria és l’aplicació de bases científiques i tècniques a la analític, que la nostra condició d’enginyers segur que particular, diferent del simple soroll, d’una manera que el tant, a la transformació, emmagatzematge, distribució i consecució d’objectius concrets, la música és l’aplicació ens facilita. z cervell entén i que li resulta gratificant i estimulant. reproducció digital de la música, sinó que avancem per

z Les regles de la construcció musical, complexes, ajuden, com ho fan els D’INDY Vicent. Cours de composition musicale. París: Durand & Cia., 1909. GONZÁLEZ DAVILA. Contribución de las matemáticas a la teoría del sonido. Document. axiomes i els càlculs en l’enginyeria, a assegurar que la “construcció” serà TOMASINI, Maria Cecilia. Fundamento matemático de la escala musical y sus raíces pitagóricas. Document. correcta, agradarà i aguantarà z MARTÍN GARCÍA, Víctor. Relaciones entre la música y las matemáticas. http://www.lpi.tel.uva.es/~nacho/docencia/ing_ond_1/ trabajos_06_07/io5/public_html/p6.html 24 DU SAUTOY, Marcus. La música de los números primos. Barcelona: Ed. Acantilado, 2007. 25 exposició exposició INVENTS Idees que canvien vides

CaixaForum Lleida

La incubadora Embrace, dissenyada per estudiants de la Universitat de Stanford (EUA), és portàtil, no necessita electricitat per funcionar i és barata: costa 25 dòlars, en comptes dels 15.000 d’una incubadora normal. Manté una temperatura constant de 37 graus durant sis hores gràcies 26 a unes pastilles de cera que poden 27 escalfar-se a l’estufa. © Embrace exposició exposició

L’ampolla solar, dissenyada per estudiants de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (EUA) i distribuïda pel filipí Illac Díaz a través de la Fun- dació My Shelter, es col·loca en un forat al sostre i projecta la llum del sol cap a l’interior. Il·lumina com una bombeta de 60 watts. © MyShelter Foundation

l món viuen més de 7.000 milions de persones, però La cadira Mekong, dissenyada la majoria dels esforços de les empreses van dirigits per un equip jesuïta que treba- a invents exclusius pensats per al 10% de la pobla- lla a Cambodja i que compta ció, la que té més poder adquisitiu per comprar-los i amb l’espanyol Kike Figaredo, es construeix localment com a lesA necessitats bàsiques cobertes. part d’un programa d’inserció sociolaboral de persones amb Mentrestant, enginyers, estudiants, cooperants i emprene- discapacitats. És molt resistent, dors d’arreu del món dissenyen artefactes innovadors per s’elabora amb materials locals millorar l’accés a l’aigua, l’energia, la salut o les tecnologies accessibles per a tothom i les de la informació per a aquells que més ho necessiten, per als seves rodes de bicicleta facili- 4.000 milions de persones que viuen amb menys de 8 dòlars ten recórrer camins irregulars. al dia. Es fabriquen de manera personalitzada, adaptades a les ca- racterístiques de la discapacitat Aquestes iniciatives, dutes a terme sense ànim de lucre, propor- de cada persona. © SAUCE ONG cionen solucions per a les poblacions més vulnerables dels pa- ïsos en desenvolupament, ajuden les economies més pobres, redueixen al mínim l’impacte ambiental, augment la inclusió social, milloren l’atenció sanitària i fins i tot, salven vides. Són petits enginys que resulten clau per pal·liar greus problemes ecològics, socials i econòmics.

L’exposició Invents. Idees que canvien vides mostra com solucions innovadores, econòmiques i senzilles poden ajudar a millorar les vides de milers de persones. Concretament, la mostra reuneix una selecció dels invents més revolucionaris aplicats a països de l’Àfrica, l’Àsia i l’Amèrica Llatina i ofereix al visitant el seus prototips i les seves grans petites històries. z

28 Comissariada per José María Medina, director de Prosalus i expresident de la Coordinadora d’ONG per al Desenvolupament 29 exposició exposició

La nevera del desert, dissenyada pel professor nigerià Mohammed Bah Abba, es fabrica amb dues olles de fang i permet conservar el menjar fresc durant setmanes. Redueix el malbaratament d’aliments i evita malalties causades pel consum de menjar en mal estat. Es pot fabricar per poc més d’un euro. © Rolex Awards Roland Bertelsen

Les bicimàquines es construeixen amb bicicletes reciclades i no necessiten electricitat per funcionar. Només cal posar-se a pe- dalar! Permeten estalviar molt de temps i esforç i incrementen la productivitat. © Maya Pedal L’Hippo Roller permet transportar en un sol cop 90 litres d’aigua amb un esforç mínim. Dos sud-africans, Pettie Petzer i Johan Jonker, el van crear. La producció i el transport són finançats per particulars i empreses, de manera que les famílies el reben gratuïtament. © Hippo Walter Roller 30 31 opinió opinió

L’Escola Politècnica Superior de la UdL respon als nous reptes de l’enginyeria de la societat del segle XXI

om té la sensació que la sostenibilitat... estan cridats a món millor, cercant i dissenyant so- tothom ja està hipercon- generar uns canvis inimaginables lucions imaginatives i sostenibles nectat, però una ullada a a hores d’ara. La hiperconnectivitat a partir de l’aplicació dels coneixe- les dades demostra que associada amb l’esmentada accele- ments de la ciència i la tecnologia InternetH té una introducció a Euro- ració tecnològica alimenta el tercer que donin resposta als problemes pa del 75%, i als països emergents factor de canvi: el fenomen de la socials. La seva mateixa naturalesa aquesta taxa solament és del 31%. globalització, que elimina qualse- fa que sigui una professió viva, en Tot i així, companyies com Google o vol barrera geogràfica i genera un contínua evolució, que progressa a Ericsson estimen que al voltant del món de competència global, on mesura que avancen la ciència i la 2020 el 100% de la població mundi- la persona individual, fent un bon tecnologia. Reptes socials com el al tindrà accés a Internet. Us podeu ús de les eines tecnològiques, pot canvi climàtic, el repartiment dels imaginar, d’aquí només a cinc anys, assolir unes altes possibilitats de recursos naturals o la fam requerei- com serà aquesta veritable xarxa negoci i d’influència social. Així ma- xen solucions singulars, i amb en- social mundial? El segon factor de teix, la irrupció del món emergent giny, que permetin que les prope- canvi, l’acceleració tecnològica, és (la Xina, Rússia, l’Índia i el Brasil) res generacions visquin en aquest difícil de predir on ens portarà en farà que, en els propers deu anys, món que tant estimem. Aquest en- els propers anys. Com ja va fixar milions de nous professionals com- giny serà el que marcarà en la pro- Gordon Moore, cofundador d’Intel, petitius d’aquests països s’incor- pera dècada el punt d’inflexió entre al voltant de la dècada dels 60 el porin al mercat mundial amb fam els professionals preparats i els no creixement tecnològic segueix una per construir un nou món. preparats per afrontar els nous rep- tendència exponencial, i això signi- tes del segle XXI. fica que en els propers deu anys po- En aquest nou marc mundial, l’en- drem veure canvis equivalents als ginyeria està cridada a tenir-hi un En els darrers deu anys, és a dir, en esdevinguts en tot un segle sencer. paper cabdal, atesos els principis plena crisi econòmica, el mercat ja Camps com la robòtica, la compu- bàsics que la defineixen. L’objectiu està reflectint els esmentats cor- tació, la nanotecnologia, l’energia, final de l’enginyeria és construir un rents amb la creació d’un 40% de

z L’objectiu final de l’enginyeria és construir un món millor, cercant i dissenyant solucions imaginatives i sostenibles a partir de l’aplicació dels coneixements de la ciència i la tecnologia que donin resposta als problemes socials z

La nostra societat del segle XXI està experimentant una profunda i rà- pida metamorfosi, provocada principalment per tres factors: la hiperconnectivitat, l’acceleració tecnològica i la globalització.

32 33 opinió opinió

noves empreses dedicades al sector tecnològic, sector que actualment suposa un 8% del PIB espanyol. Tot sembla indicar que aquesta tendèn- cia continuarà en els propers anys, i, de fet, la Unió Europea preveu en els propers cinc anys la creació de 900.000 llocs de treball en l’àmbit tecnològic. Naturalment, aquesta empenta tecnològica es manifes- z Aquest curs els nostres estudiants del Màster en Engi- ta amb un increment de professionals amb perfils d’enginyeria, nyeria Informàtica compaginaran els seus estudis a la uni- fet que genera que els titulats de versitat amb una formació remunerada a l’empresa z determinades branques de l’enginyeria tinguin una taxa d’inserció laboral del 100%. Paradoxalment, la joventut catalana, i, de fet, de la de grau i màster perquè els nostres anys, hàgim doblat el nombre d’es- en Enginyeria Industrial de la nostra majoria de països occidentals, no estudiants puguin assolir una se- tudiants de mobilitat. Escola. veuen l’enginyeria com una apos- gona titulació, en una universitat ta de futur. Aquest fet es reflecteix estrangera de prestigi, i que alhora La tercera branca del nostre pla estra- L’assoliment de les esmentades fites en una tendència a la baixa de les sigui complementària de la titula- tègic cerca la complicitat de les em- per part de l’EPS permetrà que els dades de matriculació globals de ció estudiada a la UdL. En aquesta preses del nostre entorn. En aquesta nostres futurs enginyers de l’EPS es- les titulacions universitàries pròpi- línia, hi ha les dobles titulacions de línia, l’EPS ja en va ser pionera a esca- tiguin preparats per afrontar aquest es de les enginyeries: el curs 2010- grau Civil Engineering, amb la VIA la estatal l’any 1997, quan va iniciar nou univers d’oportunitats i de rep- 11 es van matricular a Catalunya University College de Dinamarca; els seus estudis d’Enginyeria Tècnica tes que s’està generant i que l’engi- 54.287 alumnes i van minvar fins Energy and Environmental Engine- Industrial Mecànica, amb l’assigna- nyeria no pot desaprofitar. als 45.859 el passat curs 2014-15, la ering, amb NOVIA University Colle- tura Pràctiques tutelades en empresa, qual cosa significa un descens del ge de Finlàndia, i la doble titulació obligatòria, fet que a hores d’ara s’ha Per aquest motiu, l’EPS va ser la pri- 16% d’alumnes d’enginyeria en tan de màster amb Computer Science estès a tots els ensenyaments de la mera a Catalunya a engegar el Màster sols quatre anys. Òbviament, som amb l’Institut Teknologi Bandung UdL. Aquest curs hem fet un gran pas en Enginyeria Industrial el curs 2010- davant una gran contradicció soci- d’Indonèsia. Destaca també la pos- endavant posant en marxa la primera 2011. Durant aquests anys, l’EPS ha al, perquè, d’una banda, la societat sibilitat de realitzar un doble màster titulació oficial de formació dual en fet un gran esforç per millorar encara occidental requereix, més que mai, internacional en conjunció amb el l’àmbit de les enginyeries, on els nos- més la titulació, seguint amb la seva de la capacitat de construir de l’en- Màster en Enginyeria Industrial a la tres estudiants del Màster en Engi- política de millora continuada per a ginyeria, i, de l’altra, aquesta matei- Cranfield University del Regne Unit. nyeria Informàtica compaginaran els l’excel·lència. Resultat d’aquesta bona xa societat és incapaç de motivar i z La Unió Europea preveu en els propers Aquesta política de dobles titulaci- seus estudis a la universitat amb una feina ha estat l’elevat interès que sus- il·lusionar el seu jovent cap a aques- cinc anys la creació de 900.000 llocs de ons, juntament amb la potenciació formació remunerada a l’empresa; cita el màster a la zona d’influència de ta apassionant professió. de les tradicionals estades Erasmus, metodologia que, atès l’èxit de la con- Lleida, que cobreix amb escreix les treball en l’àmbit tecnològic z ha permès que, en els darrers cinc vocatòria, volem estendre al Màster places ofertes aquest curs. z Davant d’aquests fets, l’enginyeria i el seus ensenyaments associats analitzen el seu entorn i prenen un Per a tots els que ens estimem l’en- la posada en marxa d’un pla pilot Trets diferencials del Màster en Enginyeria Industrial de l’ EPS nou rol a fi d’adaptar-se als nous ginyeria, no hi pot haver una tasca amb l’institut La Mitjana de Lleida, reptes que la societat li demana. més agraïda que il·lusionar el nos- on professors d’ambdues institu- Des de l’Escola Politècnica Superi- tre jovent vers la nostra professió. cions treballem conjuntament per - Doble titulació de màster internacional amb la Cranfield University. or (EPS) de la Universitat de Lleida Des de fa anys, l’EPS, en col·labora- tal de generar un currículum més - Model d’aprenentatge basat en projectes. (UdL) volem capgirar la situació ció amb les institucions de Lleida i atractiu i eficient per als nens i les - Blocs d’intensificació en mecànica, energia i electrònica. mitjançant la posada en marxa d’un amb un gran nombre d’empreses nenes que vulguin estudiar la bran- - Assignatures optatives en anglès. pla estratègic basat en tres pilars: la lleidatanes, hem endegat un se- ca cientificotecnològica. - Participació de professionals en la impartició de continguts i seminaris. creació de noves vocacions d’engi- guit d’accions orientades a aquest - Horaris adaptats. nyeria entre els nens/es de primària fi, com, per exemple el Mercat de La internacionalització dels nostres i secundària, la internacionalització Tecnologia (12a edició), la competi- estudis esdevé una necessitat de - Premi Enginyers al millor treball final de màster. dels nostres estudis i l’ocupabilitat ció de robòtica FirstLegoLeague (4a primer ordre atesa la globalització - Sortida en recerca - Beques Inspires + Tesi doctoral. dels nostres titulats mitjançant la edició) o bé la competició MotoStu- esmentada. L’EPS va iniciar, ja fa tres integració de les nostres titulacions dent (2a edició). Així mateix, aquest anys, una política de dobles titula- I per al proper curs..., modalitat de formació dual. a la realitat empresarial del sector. curs hem fet un pas endavant amb cions internacionals en els àmbits 34 35 activitats activitats

PRESENTACIÓ AVANÇ DEL POUM 2015

La Sala d’Actes va acollir la presen- tació de l’Avanç del Nou Pla d’Or- denació Urbanística Municipal de Lleida 2015 (POUM). El va presentar Fèlix Larrosa, tinent d’alcalde i regidor d‘Urbanisme. L’exposició del contingut va anar a càrrec de Joan Blanch, coordinador tècnic d’Urbanisme de l’Ajuntament de Lleida.

El nou POUM proposa noves actu- acions per millorar les rondes amb l’objectiu d’aconseguir una ciutat més verda i potenciar el pas del riu Segre per la ciutat per convertir-lo en eix vertebrador dins de l’aposta per desenvolupar més la capitalitat de Lleida.

Josep M. Baltasar, director, i Laura Gonzàlez, gerent de comptes.

Ampliació a la Caixa d’Enginyers JORNADA SOBRE LA TARIFA ELÈCTRICA

de Lleida La jornada la va presentar el president de la De- marcació, Joaquim Llop. Des de principis de setembre, Caixa d’Enginyers, en la seva delegació de Lleida, ha ampliat les instal·lacions. La caixa està ubicada als baixos de la Es van tractar temes com l’organització del mer- Demarcació de Lleida del Col·legi d’Enginyers Industrials. cat elèctric, els costos del sistema elèctric i les diferents opcions del consumidor, entre altres La Caixa d’Enginyers és una cooperativa de crèdit amb una clara vocació qüestions relacionades amb el consumidor. de servei i atenció personalitzada. Està disposada sempre a trobar solucions als projectes que se’ls presenta amb l’objectiu de donar-hi suport En la jornada van participar comercialitzadors per arribar a l’èxit. També facilita avantatges als joves que volen estudiar d’energia elèctrica que van exposar els temes a l’estranger. tractats davant grans i mitjans consumidors. Aquest són els productes i serveis que facilita: estalvi i vida, comptes i L’exposició va a anar a càrrec de representans dipòsits, fons d’inversió, hipoteques, plans de pensions, pla de previsió d’Atlas Energia Comercial SL, Elèctrica Serosen- d’assegurances, targetes, telènginyer, borsa i banca personal. se, Gas Natural Fenosa i Endesa Energia. 36 37 activitats vida social

REUNIÓ AMB EL PATRONAT I LA FUNDACIÓ UdL

Joan Estany, el nou director del Patronat Fundació UdL, FORO NUCLEAR és va reunir amb el president de la Demarcació, Joaquim Llop, per presentar els nous objectius de la ciutat. L’entitat Foro Nuclear el Centre de Recursos Pedagògics del Segrià i la Demarcació de Lleida del Col·legi d’Enginyers Les principals qüestions tractades van ser la continuïtat de van organitzar un cicle de Xerrades sota el títol Alternatives energètiques o energies alternatives. la promoció i el desenvolupament de les relacions entre la universitat i l’entorn socioeconòmic i cultural que fomenti El programa incloïa una visita als treballs del desmantellament de la central nuclear de Vandellós I. la recerca científica, humanística i tècnica. Joan Estany, director del Patronat Fundació UdL

CONFERÈNCIA DE L’ENGINYER RAMON TÉRMENS

El president del Grup Taurus, Ramon Térmens, va pronunciar una conferència amb el títol NOVA EDICIÓ Com viure d’allò que t’agrada fer! Térmens va DEL BUTLLETÍ relatar la seva experiència dels 44 anys de la DE L’ENERGIA seva carrera professional. Va dir que “treballar no és un càstig diví, si fas allò que t’agrada”. La A LLEIDA xerrada anava dirigida als estudiants del Grau d’Enginyeria de l’Escola Politècnica Superior. La Demarcació de Lleida del Col·legi d’Enginyers In- En l’organizació va participar també l’Associa- dustrial va publicar un nou ció d’Antics Alumnes i Amics de la UdL, xerra- butlletí digital que recollia da inclosa dins del projecte Mentoring Alumni diversos articles publicats a UdL- EPS. la premsa de Mariano Mar- zo, així com una informa- ció sobre el Mix Energètic del 2014.

38 39 C/ JOAN TOUS, 1, LOCAL 3 - 25300 TÀRREGA (LLEIDA) - TEL.: 973 50 17 02 - A. E.: [email protected] - www.tecnur.com Vida social vida social

JUAN JOSÉ GRIÑÓ I NATALIA BARRABÉS VENCEN A L’OPEN ENGINYERS DIADA DE SANT JOSEP La quinzena edició d’aquest torneig es va se celebrar a Raimat el dia 19 de setembre amb la participació Amb motiu de la festivitat del nostre patró, Sant Josep, la Demarcació va organitzar una visita als Vilars d’Arbeca, de 126 jugadors entre socis del club i convidats del conjunt arqueològic de la primera edat de ferro i la cultura ibèrica. Col·legi d’Enginyers de la demarcació de Lleida. Una vegada acabada la visita els assistents es van traslladar al restaurant Masia de les Garrigues, de les Borges El torneig es va disputar sota la modalitat stableford Blanques, per acabar la jornada de convivència amb un bon dinar. individual, en les categories handicap i scratch i sè- nior, amb premis especials a tots els pars 3 i el drive més llarg al forat 5. Malgrat la dificultat que presen- taven les banderes, es van aconseguir molt bons resultats.

El repartiment de premis va ser presidit pel president del Col·legi d’Enginyers de la Demarcació de Lleida, Joaquim Llop; el president del Club, José Ramón Ga- bas; el Sr. Jordi Sanjuan i l’organitzador del torneig, el Sr. Guillem Boira.

CLASSIFICACIONS

1r premi individual tennis

1r premi padel

SOPAR D’ESTIU. CAMPIONATS DE TENNIS I PÀDEL

El tradicional Sopar d’Estiu al Club Tennis Lleida va acollir també el lliurament dels premis de la XXX edició del Campionat de Tennis i del VI Torneig de Pàdel.

1r premi dobles tennis 2n premi dobles padel

ENGINYERS INDUSTRIALS-DEMARCACIÓ DE LLEIDA

XXX CAMPIONAT DE TENNIS INDIVIDUAL DOBLES VI TORNEIG DE PÀDEL Primer Guillem Boira Primers Carmerlo Serrano-Xavier Duran Primers Josep V. Marin - Jesús Marin Segon Eloi Calderó Segons Josep Sans-Jordi Masip Segons Miquel Latorre-M. Latorre Tercer Jordi Guimet Tercers Jordi Gasulla-Eloi Calderó Tercers Cristian Riera-Josep Baltasar

42 Entitats col·laboradores: Ajuntament de Lleida, Ekke, La Gravera, Banc Sabadell, Endesa, Nufri, Romero Polo-Ilnet, San Miguel, 43 Sorigué, Valisa-Rodamilans 44