Núm. 32 TARDOR 2015 Ciència, música i tecnologia 1 sumari Núm. 32 / Tardor 2015 EDITA 6 GREA Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya - Demarcació de Lleida Carrer Ramón y Cajal, 4 El grup de recerca GREA de la UdL Tel. 973 288 011 - Fax 973 288 126 participa en el projecte “MERITS”, [email protected] finançat per la Unió Europea, en el qual s’investiga com fer un ús més PRESIDENT Joaquim Llop i Ribalta efectiu de les energies renovables. JUNTA DIRECTIVA Josep V. Marín i Vitalla 10 Dr. Pearson Guillem Boira i Herreros Carmen García i Pano Commemorem el centenari de la Josep Antoni Giné i Llorens Enric Prior i Barrull mort de l’enginyer Frederick Stark Sebastià Espinet i Fernández Pearson amb dos articles d’escriptors i historiadors que han investigat tant CONSELL DE REDACCIÓ la seva figura humana com la seva Joaquim Llop Jordi Guimet trajectòria professional. Enric Prior Robert Torrent Josep Antoni Giné 14 Patrimoni Carmen García Ezequiel Rufes Joan Carles Alayo és a punt de pu- Josep Ribó blicar un llibre on recull de forma COORDINACIÓ àmplia el patrimoni industrial que Joaquim Llop ha suposat la construcció de les centrals hidroelèctriques. EDICIÓ Ramon Mesull DISSENY GRÀFIC 22 Música i enginyeria Josep Maria Cazares Jordi Guimet ha escrit un original SECRETÀRIES DE REDACCIÓ article en el qual detalla les estretes Iolanda Blasi Neus Barrot relacions que al seu parer tenen la música i l’enginyeria. Dipòsit legal: Ll-310-03 26 Invents A CaixaForum es va ubicar una ex- posició que, sota el títol ”Invents: idees per canviar vides”, mostra una sèrie de idees per facilitar la feina en determinats oficis que es desenvo- lupen en països amb pocs recursos. 32 Politècnica L’Escola Politècnica Superior de la UdL dóna a conèixer com respon- drà als nous reptes de l’enginyeria en la societat del segle XXI. 2 3 editorial editorial n aquesta edició de la revista de l’electrificació de Catalunya. Va ser, donem els detalls del projecte sens dubte, una peça clau en la que es “MERITS”, finançat per la Unió va qualificar com la Segona Revolució Europea, i en el qual el grup de Industrial, una revolució que va néixer Erecerca GREA de la Universitat de Lleida de la possibilitat d’utilitzar noves fons té una destacada actuació. Es tracta de d’energia com l’electricitat. Amb aquest “l’emmagatzematge d’energia tèrmica argument, el company Joan Carles per fer un ús més efectiu de les energi- Alayo ha realitzat un treball en el camp es renovables”. Els seus autors, la com- de l’energia hidroelèctrica en el vessant panya i doctora Luisa Cabeza, l’enginyer patrimonial, del qual en donem tots els industrial Álvaro de Gracia i Aran Solé, detalls. expliquen que l’experimentació duta a terme a Lleida és de crucial importàn- També hi podreu trobar un, si més no, cia per a l’èxit final del projecte, que vol original article realitzat pel nostre com- aconseguir disminuir el consum d’ener- pany Jordi Guimet, Música i enginyeria. gies provinents de fòssils i també reduir Guimet es pregunta si Einstein hauria les emissions de CO2. descobert la teoria de la relativitat si no hagués tocat el violí? I ens explica Aquest any es compleixen els cent anys que el lleidatà Emili Pujol va iniciar-se de la mort (07/05/1915) de l’enginyer en l’estudi de l’enginyeria industrial, en- nord-americà Frederick Stark Pear- cara que finalment es va inclinar per la son. De la seva presència a la nostra música, on ha obtingut un ampli reco- terra n’hem parlat en diverses ocasions. neixement. Sobre investigació en parla Aquesta vegada hem volgut aprofundir també l’Escola Politècnica Superior de en la seva personalitat. No hem deixat la UdL a través d’un article en què expli- de banda tampoc el que van significar quen els nous reptes de l’enginyeria en els seus ambiciosos projectes, com el la societat del segle XXI. 4 5 a fons a fons L’emmagatzematge d’energia tèrmica per fer un ús més efectiu de les energies renovables Álvaro de Gracia1, Aran Solé2, Luisa F. Cabeza2 1 CELiMIN, Universidad de Antofagasta, Campus Coloso, Av. Universidad de Antofagasta, 02800 Antofagasta, Chile 2 GREA InnovacióConcurrent, Universitat de Lleida, Edifici CREA, Pere de Cabrera s/n, 25001, Lleida, Spain. Tel: +34.973.00.35.77. Email: [email protected] El grup de recerca GREA de la Universitat de Lleida (www.grea.udl.cat) participa en el pro- jecte finançat per la Unió Europea (7è Programa Marc) anomenat “MERITS” (ús més efectiu de les energies renovables per la inclusió d’emmagatzematge d’energia tèrmica estacional compacta —www.merits.eu). A més d’altres activitats (principalment desenvolupament dels materials), la UdL ha testejat a Lleida el prototipus desenvolupat durant el projecte (2012-2016). ERITS té l’objectiu de dissenyar, construir i avaluar tre instituts de recerca (TNO, Holanda, coordinadors; VITO, un prototipus per a emmagatzematge d’energia Bèlgica; Tecnalia, Espanya, i Fraunhofer ISE, Alemanya), Planta d’emmagatzematge on es recullen les dades del projecte. Msolar estacionalment, o sigui, calor de l’estiu per dues universitats (Ulster University, Regne Unit; i Universi- utilitzar a l’hivern basat en materials d’emmagatzematge tat de Lleida, Espanya), dues pimes (De Beijer RTB, Holan- El projecte es va dividir en vuit grans tasques, que inclo- certificació dels seus components, com ara EN 12977, EN termoquímic; per tant, té l’objectiu de dissenyar una ba- da; i Zone-energie, Holanda) i dues grans empreses (Mos- uen des de la definició d’especificacions, desenvolupa- 14511 i EN 15316-2. teria tèrmica. Per assolir aquest objectiu, s’han ajuntat qua- tostal, Polònia; i Seagoe Technologies Ltd, Regne Unit). ment i caracterització de materials, desenvolupament de components, simulació i integració en un sistema com- Quines vies s’estan utilitzant per tal d’entrar al mercat? pacte, fins a demostració en un prototipus i desenvolu- pament de models de negoci i estratègies de mercat. Per aconseguir arribar al mercat, la disseminació del con- cepte i del projecte a totes les parts interessades és essen- Què aporta aquest nou sistema a l’usuari final? cial, i per això el consorci els ha identificat, sempre amb la idea del mercat el 2020. Les parts interessades són pro- El sistema desenvolupat en el projecte pot portar a dis- motors, arquitectes, enginyers, constructors, fabricants o minuir el consum d’energies provinents de combustibles distribuïdors de components, instal·ladors, arrendataris, fòssils (el sistema està basat en energia solar) i disminuir empreses de serveis energètics (ESE), llogaters, propieta- les emissions de CO2, per donar servei a totes les neces- ris, responsables de les polítiques i institucions financeres. sitats tèrmiques d’una llar: calefacció, refrigeració i aigua calenta sanitària. Potser el més interessant és que el sis- Com s’enquadra aquest prototipus dins de les norma- tema farà que l’usuari final tingui una despesa econòmi- tives i el mercat actual? ca menor en la climatització del seu edifici. Però un dels primers reptes que tindrà aquest sistema per assolir el En el projecte s’ha realitzat una anàlisi de mercat pel sis- mercat és la seva certificació, ja que no existeixen nor- tema desenvolupat l’any 2020. Aquest any, els nous edi- mes específiques per avaluar sistemes d’emmagatzemat- ficis construïts a Europa hauran hagut de seguir les altes ge estacionals. Per aquest motiu, “MERITS” ha recopilat demandes establertes per a aïllaments i instal·lacions per els estàndards que es poden seguir per a l’avaluació i/o complir la directiva 2010/31/EU. Les necessitats i els de- z El sistema desenvolupat en el projecte pot portar a disminuir el consum d’energies de combustibles fòssils (el sistema està basat en energia solar) i disminuir les emissions de CO2 z 6 7 a fons a fons Interior de la planta d’emmagatzematge. sitjos del mercat europeu l’any 2020 per tres climes dife- - El manteniment s’ha de limitar a un cop a l’any. rents (atlàntic, continental i mediterrani) es resumeixen - El sistema ha de ser capaç de proveir calefacció, z El prototipus MERITS s’ha construït com un sistema en: però també aire condicionat. - El cost d’un sistema amb el concepte d’emma- integrat en un container marí de 45 peus de llargada dividit gatzematge termoquímic haurà d’estar al voltant Quina forma teniu de difusió i d’avaluar l’impacte del en tres compartiments z dels 20.000-25.000 euros per poder competir amb projecte durant el seu transcurs? sistemes amb bomba de calor, sistemes amb ener- gia solar o fotovoltaic. Una de les formes de difondre i avaluar l’impacte del Aquest prototip integra diferents subsistemes desen- Per què penseu que és important l’experimentació del projecte mentre està en curs és la web. En concret, volupats pels diferents socis del projecte. Cada un dels sistema MERITS a la nostra ciutat de Lleida? En què ha - S’ha estimat que el mercat de noves cases ados- s’han avaluat el nombre de visites que rep. En el perí- subsistemes té el seu controlador, que queden dirigits consistit? sades construïdes el 2020 serà de 800.000 anuals. ode del març de 2013 al maig de 2015, la web del pro- per un controlador global per cobrir les necessitats tèr- Aproximadament la meitat seran unifamiliars. jecte va rebre 12.438 visites de 29.541 persones, amb miques de la llar. Els subsistemes són els següents: L’objectiu de la fase experimental del projecte, i la creació una mitjana diària de visites de 16,5. Les visites es van del prototip, és no tan sols demostrar la capacitat del sis- - Hi haurà poc espai disponible per instal·lar el sis- realitzar des de països d’arreu del món, no només dels - Sistema de captació solar desenvolupat per Zo- tema per a cobrir totalment o parcialment les necessitats tema.