Les hidroelèctriques i la transformació del paisatge
LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON
Berenguer Gangolells Alseda Universitat de Lleida Enginyer de camins, canals i ports TREMP – 11 de juliol de 2015 LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON ÍNDEX
1. Presentació de F.S. Pearson
2. La infraestructura hidroelèctrica
3. El model de Pearson d’implantació d’empreses hidroelèctriques
4. L’articulació dels operadors del negoci elèctric
5. L’arribada de la hidroelectricitat a Catalunya en el context global
6. Causes del canvi de cicle cap a la hidroelectricitat a Catalunya
7. Les diferents estratègies empresarials i l’oferta d’energia
8. La urbanització al servei de l’electricitat LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 1. FREDERICK STARK PEARSON
. Nascut al 1861 a Lowell, Massachusetts, EEUU . Mort al 1915 a l’enfonsament del Lusitania amb 54 anys . Empresari i enginyer elèctric, que va crear un model d’electrificació territorial basat en la hidroelectricitat . Emmarcat en una època de grans descobriments elèctrics LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 1. FREDERICK STARK PEARSON
Empreses on Pearson va col·laborar o va fundar al continent americà . Desenvolupa tota la seva carrera
per tot el continent americà menys Dominion Iron and Steel Company (1899) Dominion Coal Company Limited (1893) Toronto and Niagara Power Company (1903) Halifax Electric Tramway Company (1895)
Somerville Electric Light Company (1887) Woburn Electric Light Company (1889) a l’última etapa a Catalunya West End Street Railway Company (1899) Metropolitan Street Railway (1894) Rock Island Syndicate (1910)
Mexico North-Western Railway Company (1909) Medina Valley Irrigation Company (1911)
. Promou bàsicament empreses Havana Electric Railway Company (1899) Mexican Light and Power Company, Ltd (1902) Jamaica Light and Power Company (1897) hidroelèctriques o relacionades Mexico Tramways (1906) directament amb l’electricitat com els tramvies Port of Para (1906)
Bahia Tramway, Light and Power Company (1905)
Brazil Railway Company (1906)
Rio de Janeiro Tramway, Light and Power Company, Ltd (1904) Sao Paulo Tramway, Light and Power Company, Ltd (1899) Brazilian Traction Light and Power Company (1912)
Font: Elaboració pròpia LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 1. FREDERICK STARK PEARSON EMPRESES PROMOGUDES PER PEARSON 1887 Somerville Electric Light Company 1889 Enginyer en cap de la West End Street Railway of Boston 1893 Dominion Coal Company 1894 Enginyer en cap de la Metropolitan Street Car Company in New York 1895 Halifax Electric Tramways Company 1897 Jamaica Light and Power Company 1899 Dominion Iron and Steel Company 1899 São Paulo Tramway, Light and Power Company 1902 Mexican Light and Power Company 1904 Rio de Janeiro Tramway, Light and Power Company 1906 Mexico Tramways Company 1906 Brazil Railway Company 1909 Mexico North Western Railway 1911 Medina Valley Irrigation Company 1911 Barcelona Traction, Light and Power Company LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 2. LA INFRAESTRUCTURA HIDROELÈCTRICA LA TECNOLOGIA UTILITZADA Les fases de la hidroelectricitat: la termoelectricitat a gran escala Generació Transport Distribució i Subministrament
LA PRODUCCIÓ Entorns rurals
TRANSPORT
EL CONSUM
LA HIDROELECTRICITAT HIDROELECTRICITAT LA Entorns urbans i LES DUES VESSANTS DE VESSANTS DUES LES industrials LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 2. LA INFRAESTRUCTURA HIDROELÈCTRICA LA GENERACIÓ . Termoelectricitat: cremar carbó que s’ha d’importar i conseqüentment capacitat de generació limitada. . Hidroelectricitat: proporcional al cabal i al desnivell d’aigua
. Les formes de crear desnivells artificials d’aigua: Grans preses al curs del riu Llargs canals de derivació de pendent mínima
. En qualsevol cas les preses són imprescindibles a Catalunya per regular el cabal . La millor solució: l’aprofitament integral de llargs trams de riu amb la millor de les dues solucions a tram, i amb regulació per embassaments en diversos punts LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 2. LA INFRAESTRUCTURA HIDROELÈCTRICA LA GENERACIÓ CANAL DE PENDENT MÍNIMA GRAN PRESA LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 2. LA INFRAESTRUCTURA HIDROELÈCTRICA LA GENERACIÓ. Els dos reptes de les preses: resistència i permeabilitat PRESA DE TERRES PRESA DE FORMIGÓ
. Per a valls amples i preses de no molta altura . Per a congostos i preses de gran altura . Necessiten molt àrid: construcció amb . Necessiten molt formigó: mètodes d’extracció i transport d’àrid a gran escala . nous coneixements per minimitzar la quantitat de ciment Mètode hidràulic . Fàbrica de formigó a peu d’obra LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 2. LA INFRAESTRUCTURA HIDROELÈCTRICA EL TRANSPORT. El repte: minimitzar pèrdues . Pèrdues d’energia per escalfament proporcionals a la distància transportada i inversament proporcionals a la tensió utilitzada. . Minimitzar les pèrdues amb la màxima tensió i la línia més recta fins als centres de consum. Perquè radial a Barcelona? Concentrava la meitat del consum energètic de Catalunya. LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 2. LA INFRAESTRUCTURA HIDROELÈCTRICA LA DISTRIBUCIÓ I SUBMINISTRAMENT. El repte: màxima cobertura mínimes pèrdues . Optimitzar la mínima cobertura territorial amb el màxim consum: servei als mercats amb una densitat de consum més alta: Xarxa densa, cobrint el territori amb la menor longitud
. Paradoxa: Com es fomenta la competència entre empreses i per tant es garanteixen preus mínims si cadascuna d’elles ha de construir la pròpia xarxa de transport i distribució? LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 3. EL MODEL DE PEARSON D’IMPLANTACIÓ D’EMPRESES HIDROELÈCTRIQUES EMPRESES PROMOGUDES PER PEARSON 1887 Somerville Electric Light Company 1889 Enginyer en cap de la West End Street Railway of Boston 1893 Dominion Coal Company 1894 Enginyer en cap de la Metropolitan Street Car Company in New York 1895 Halifax Electric Tramways Company 1897 Jamaica Light and Power Company 1899 Dominion Iron and Steel Company 1899 São Paulo Tramway, Light and Power Company 1902 Mexican Light and Power Company 1904 Rio de Janeiro Tramway, Light and Power Company 1906 Mexico Tramways Company 1906 Brazil Railway Company 1909 Mexico North Western Railway 1911 Medina Valley Irrigation Company 1911 Barcelona Traction, Light and Power Company LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 3. EL MODEL DE PEARSON D’IMPLANTACIÓ D’EMPRESES HIDROELÈCTRIQUES
ETAPES DE PEARSON EN LA CONFORMACIÓ DEL MODEL D’IMPLANTACIÓ DE XARXES ELÈCTRIQUES
. 1a etapa (1887 – 1899): Precedents en articulació d’operadors de xarxes energètiques
. 2a etapa (1899 – 1904): La ciutat com a negoci elèctric
. 3a etapa (1906 – 1912): De la ciutat al territori com a negoci
. 4a etapa (1911 – 1915): De la ciutat al territori com a negoci elèctric LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 3. EL MODEL DE PEARSON D’IMPLANTACIÓ D’EMPRESES HIDROELÈCTRIQUES
1. Precedents en articulació d’operadors de xarxes energètiques (1887- 1899)
Enllumenat de Somerville i electrificació dels tramvies de Kingston, electrificació i explotació dels tramvies de Boston i Nova York, el negoci de les fonts energètiques amb la Dominion Coal Company, combinació de la font energètica amb els consumidors Halifax Light Power i Dominion and Iron Steel Company 2. La ciutat com a negoci elèctric: empreses que combinen l’electricitat amb els tramvies en àmbits urbans (1899-1904)
Sao Paulo Tramways, Light and Power Company, Mexico Light and Power Company, Rio de Janeiro Tramways, Light and Power Comany 3. De la ciutat al territori com a negoci: empreses ferroviàries, irrigadores i elèctriques (1906-1912)
Monopolis ferroviaris (Brasil-Bolivia-Chile, EEUU, Chihuahua (Mèxic)), desenvolupaments agrícoles (Medina i San Antonio (Texas)), i monopoli elèctric (Brasil)
4. De la ciutat al territori com a negoci elèctric: l’aplicació d’un model de xarxes territorial (1911- 1915)
Barcelona Traction, Light and Power LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 3. EL MODEL DE PEARSON D’IMPLANTACIÓ D’EMPRESES HIDROELÈCTRIQUES
1a etapa (1887 - 1899): PRECEDENTS EN ARTICULACIÓ D’OPERADORS DE XARXES ENERGÈTIQUES
Coneix els diferents actors implicats en el negoci energètic
Central hidroelèctrica de Kingston, Jamaica, al 1897 . Enllumenat de Somerville i Woburn, EEUU (1887) . Electrifica i opera la xarxa de tramvies de Boston i Nova York (1889, 1894) . Electrifica amb hidroelectricitat la xarxa de tramvies de Kingston, Jamaica (1897)
Font: www.jpsco.com LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 3. EL MODEL DE PEARSON D’IMPLANTACIÓ D’EMPRESES HIDROELÈCTRIQUES
1a etapa (1887 - 1899): PRECEDENTS EN ARTICULACIÓ D’OPERADORS DE XARXES ENERGÈTIQUES Mines de carbó de la Dominion Coal Company Línies de ferrocarril per a l’exportació del carbó
. Dominion Coal Company (1893), uneix totes les mines de carbó de cap Breton a Nova Escòcia, Canadà, i adquireix totes les línies SYDNEY de ferrocarril per a l’exportació . Crea consumidors energètics per col·locar el carbó electrificant els tramvies de Halifax (Canadà, 1895) i creant una empresa d’acer SYDNEY a Sydney (Canadà, 1899) NOVA ESCÒCIA, CANADÀ . Deixa de ser únicament consultor i inverteix per primera vegada en les empreses 315 km
HALIFAX
Esquema territorial de la Dominion Coal Font: Elaboració pròpia Company a Nova Escòcia, Canadà al 1983 LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 3. EL MODEL DE PEARSON D’IMPLANTACIÓ D’EMPRESES HIDROELÈCTRIQUES
2a etapa (1889 - 1904): LA CIUTAT COM A NEGOCI ELÈCTRIC
. Articula grans xarxes elèctriques basades en la hidroelectricitat a Sao Paulo (1899), Ciutat de Mèxic (1902) i Rio de Janeiro (1904) . Estableix grans ciutats amb un ràpid creixement urbà i industrial i amb un incipient sistema elèctric com a objecte del seu negoci
Pla de desenvolupament del sistema Necaxa al 1906 de la Mexican Light and Power Company
Font: ARMSTRONG, 1984 LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 3. EL MODEL DE PEARSON D’IMPLANTACIÓ D’EMPRESES HIDROELÈCTRIQUES
2a etapa (1889 - 1904): LA CIUTAT COM A NEGOCI ELÈCTRIC
. Vincula la xarxa de tramvies i altres serveis urbans al negoci elèctric per crear una base sòlida de consum elèctric . Aconsegueix el monopoli elèctric als pocs anys d’haver-se instal·lat gràcies a la gran capacitat de la hidroelectricitat
Projecte de la primera línia de tramvia elèctric de la Sao Paulo Tramways, Light and Power Company al 1899
Font: www.geocities.com/MotorCity/Track/4509/ centenario.html LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 3. EL MODEL DE PEARSON D’IMPLANTACIÓ D’EMPRESES HIDROELÈCTRIQUES
2a etapa (1889 - 1904): LA CIUTAT COM A NEGOCI ELÈCTRIC
. Sao Paulo (1899) és la primera experiència de la gran ciutat com a negoci elèctric . Comprova l’èxit de la hidroelectricitat a gran escala i la bondat de la simbiosis amb els tramvies elèctrics urbans.
Esquema del sistema elèctric inicial de la Sao Paulo Tramways, Light and Power Company PARNAHYBA
33 km SOROCABA SAO PAULO
Línia de transport elèctric Subestació Embassament Planta hidroelèctrica i 20 km subestació Font: Elaboració pròpia LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 3. EL MODEL DE PEARSON D’IMPLANTACIÓ D’EMPRESES HIDROELÈCTRIQUES
2a etapa (1889 - 1904): LA CIUTAT COM A NEGOCI ELÈCTRIC
. A Ciutat de Mèxic (1902) fa un salt d’escala al territori però només per anar a buscar la font hidroelèctrica . Uneix el distant complex hidroelèctric amb la ciutat amb una xarxa lineal sense servir el territori per on passa
Esquema del sistema elèctric NECAXA inicial de la Mexican Light and Power Company
148 km Línia de transport elèctric Subestació Embassament CIUTAT DE Planta hidroelèctrica i MÈXIC 20 km subestació Font: Elaboració pròpia LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 3. EL MODEL DE PEARSON D’IMPLANTACIÓ D’EMPRESES HIDROELÈCTRIQUES
2a etapa (1889 - 1904): LA CIUTAT COM A NEGOCI ELÈCTRIC
. A Rio de Janeiro (1904) uneix el monopoli d’altres serveis urbans com el gas i la telefonia. . Passa del negoci elèctric a partir dels tramvies a la monopolització dels serveis urbans, tenint encara la ciutat com a negoci.
Esquema del sistema elèctric inicial de la Rio de Janeiro Tramways, Light and Power Company PIRAI
LAJES 75 km RIO DE JANEIRO
Línia de transport elèctric Subestació Embassament
20 km Planta hidroelèctrica Font: Elaboració pròpia LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 3. EL MODEL DE PEARSON D’IMPLANTACIÓ D’EMPRESES HIDROELÈCTRIQUES
3a etapa (1906 - 1912): DE LA CIUTAT AL TERRITORI COM A NEGOCI
. Deixa el negoci elèctric i la ciutat com a objecte de negoci, i fa un salt d’escala espacial al territori amb grans infraestructures ferroviàries i d’irrigació . Intenta aconseguir monopolis ferroviaris amb una línia transoceànica a Sudamèrica (Brasil-Paraguay-Argentina-Chile) (1906), una altra a Mèxic (1909), i una última als EEUU (1910)
Projecte de ferrocarril interoceànic als EEUU del Rock Island syndicate de Pearson al 1910
Font: New York Times, 7d’agost de 1910 LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 3. EL MODEL DE PEARSON D’IMPLANTACIÓ D’EMPRESES HIDROELÈCTRIQUES
3a etapa (1906 - 1912): DE LA CIUTAT AL TERRITORI COM A NEGOCI LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 3. EL MODEL DE PEARSON D’IMPLANTACIÓ D’EMPRESES HIDROELÈCTRIQUES
4a etapa (1911 - 1915): DE LA CIUTAT AL TERRITORI COM A NEGOCI ELÈCTRIC
. Lliga els coneixement d’alta generació hidroelèctrica amb els de xarxes territorials a Barcelona (1911) . Entén que el negoci elèctric és d’abast territorial i no urbà, i planteja una xarxa que estableix tot Catalunya com a àmbit de negoci
Esquema del sistema elèctric SOSSÍS Línia de transport elèctric inicial de la Barcelona Traction, TALARN Subestació Light and Power Company Embassament Canal Planta hidroelèctrica i subestació CAMARASSA
123 km
SERÓS BARCELONA
20 km Font: Elaboració pròpia LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 3. EL MODEL DE PEARSON D’IMPLANTACIÓ D’EMPRESES HIDROELÈCTRIQUES
4a etapa (1911 - 1915): DE LA CIUTAT AL TERRITORI COM A NEGOCI ELÈCTRIC
. Planteja una organització territorial enfocada a l’electrificació global de Barcelona . Promou el ferrocarril del Vallès com a consumidor elèctric però sobretot com estructurador de l’organització
Projecte del ferrocarril de Barcelona a Terrassa i Sabadell al 1911 • Ciutat Vella i Eixample: centre comercial • Collserola: zona residencial • Vallès: zona industrial
Font: CAPEL, 1994 LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 3. EL MODEL DE PEARSON D’IMPLANTACIÓ D’EMPRESES HIDROELÈCTRIQUES
4a etapa (1911 - 1915): DE LA CIUTAT AL TERRITORI COM A NEGOCI ELÈCTRIC
. Emili Montanyès: peça clau del projecte global d’electrificació de Catalunya . A partir del coneixement de les necessitats energètiques de la indústria catalana, estudia i quantifica les necessitats energètiques de Barcelona . Planifica el ferrocarril del Vallès i les etapes per a la seva consecució . S’encarrega de la no ingerència política en tot el procés LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 3. EL MODEL DE PEARSON D’IMPLANTACIÓ D’EMPRESES HIDROELÈCTRIQUES
MAGNITUDS DE LES PRINCIPALS EMPRESES HIDROELÈCTRIQUES DE PEARSON LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 3. EL MODEL DE PEARSON D’IMPLANTACIÓ D’EMPRESES HIDROELÈCTRIQUES
MAGNITUDS DE LES PRINCIPALS EMPRESES HIDROELÈCTRIQUES DE PEARSON
PARNAHYBA VISIÓ ESPACIAL DELS SISTEMES NECAXA ELÈCTRICS ESTABLERTS PER PEARSON 33 km SAO PAULO SOSSÍS Línia de transport elèctric Subestació TALARN Embassament
Canal
Planta hidroelèctrica i subestació 148 km CAMARASSA
CIUTAT DE MÈXIC 123 km
LAJES SERÓS 75 km BARCELONA RIO DE JANEIRO
Font: Elaboració pròpia LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 3. EL MODEL DE PEARSON D’IMPLANTACIÓ D’EMPRESES HIDROELÈCTRIQUES
MAGNITUDS DE LES PRINCIPALS EMPRESES HIDROELÈCTRIQUES DE PEARSON Sao Paulo Mèxic Rio de Barcelona (1899) (1902) Janeiro(1904) (1911) 730.000 Població de la principal 240.000 541.000 (1900) 587.000 ciutat servida (1900) (1904) (1910)
Àrea servida (km2) 1.522 1.479 1.182 32.114 Capacitat de generació (CV) 12.200 110.000 84.000 169.000
Distància de la central a la ciutat principal (km) 33 148 75 123
Valor de la subscripció 4.000.000 inicial de bons (dòlars) 4.000.000 5.000.000 4.000.000 (lliures)
Valor de la segona Refinançada per 20.000.000 - la Mexico - subscripció de bons Tramways (1908) ptes (1913) LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 3. EL MODEL DE PEARSON D’IMPLANTACIÓ D’EMPRESES HIDROELÈCTRIQUES
MAGNITUDS DE LES PRINCIPALS EMPRESES HIDROELÈCTRIQUES DE PEARSON Sao Paulo Mèxic Rio de Barcelona (1899) (1902) Janeiro(1904) (1911) 730.000 Població de la principal 240.000 541.000 (1900) 587.000 ciutat servida (1900) (1904) (1910)
Àrea servida (km2) 1.522 1.479 1.182 32.114 Capacitat de generació (CV) 12.200 110.000 84.000 169.000
Distància de la central a la ciutat principal (km) 33 148 75 123
Valor de la subscripció 4.000.000 inicial de bons (dòlars) 4.000.000 5.000.000 4.000.000 (lliures)
Valor de la segona Refinançada per 20.000.000 - la Mexico - subscripció de bons Tramways (1908) ptes (1913) A Mèxic fa un salt al territori per anar a buscar grans fonts hidroelèctriques i provocar un salt d’escala en la generació LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 3. EL MODEL DE PEARSON D’IMPLANTACIÓ D’EMPRESES HIDROELÈCTRIQUES
MAGNITUDS DE LES PRINCIPALS EMPRESES HIDROELÈCTRIQUES DE PEARSON Sao Paulo Mèxic Rio de Barcelona (1899) (1902) Janeiro(1904) (1911) 730.000 Població de la principal 240.000 541.000 (1900) 587.000 ciutat servida (1900) (1904) (1910)
Àrea servida (km2) 1.522 1.479 1.182 32.114 Capacitat de generació (CV) 12.200 110.000 84.000 169.000
Distància de la central a la ciutat principal (km) 33 148 75 123
Valor de la subscripció 4.000.000 inicial de bons (dòlars) 4.000.000 5.000.000 4.000.000 (lliures)
Valor de la segona Refinançada per 20.000.000 - la Mexico - subscripció de bons Tramways (1908) ptes (1913) A Barcelona salta de l’àmbit urbà al territorial, buscant tot Catalunya com a client LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 3. EL MODEL DE PEARSON D’IMPLANTACIÓ D’EMPRESES HIDROELÈCTRIQUES
COMPARACIÓ DELS PLANS D’ESTENSIÓ DE LA MEXICAN LIGHT AL 1922 I DE LA BARCELONA TRACTION AL 1912
POBLA DE SEGUR TALARN BARCEDANA NECAXA PACHUCA 130 km
148 km SERÓS BARCELONA EL ORO FAYÓN MÉXICO
Font: Elaboració pròpia
El salt al territori que Pearson va plantejar inicialment per Barcelona al 1912, no es concreta a Mèxic fins al 1922, 20 anys després de la fundació de l’empresa LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 3. EL MODEL DE PEARSON D’IMPLANTACIÓ D’EMPRESES HIDROELÈCTRIQUES
BASES DEL MODEL D’IMPLANTACIÓ EMPRESES HIDROELÈCTRIQUES DE PEARSON . Projectava el sistema més eficient basat en la hidroelectricitat per electrificar una ciutat o regió amb un ràpid creixement industrial . Adquiria les concessions necessàries i les empreses elèctriques locals més importants per començar la gestió comercial . Firmava algun contracte amb grans consumidors elèctrics, inclús abans d’iniciar les obres hidroelèctriques, per finançar el desenvolupament, el qual construïa a un ritme molt intens . Adquiria la xarxa de tramvies elèctrics urbans i suburbans, amb la que també finançava i creava una base sòlida de consum . Entrava al mercat amb una oferta energètica massiva i econòmica, fomentant el canvi de font energètica i l’augment de consum . Aconseguia el monopoli elèctric a l’enfonsar o adquirir la resta de la competència en pocs anys després d’haver iniciat el procés LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 4. ARTICULACIÓ DELS OPERADORS DEL NEGOCI ELÈCTRIC
Desenvolupa grans sistemes hidroelèctric intensius en capital que es recolzaven en el perfecte coneixement i articulació dels diferents actors:
1. Centralització de tots els processos des de la seva enginyeria 2. Ús de la tecnologia més avançada 3. Complex entramat financer enginyat des del Canadà LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 4. ARTICULACIÓ DELS OPERADORS DEL NEGOCI ELÈCTRIC
LA PEARSON ENGINEERING CORPORATION
Font: CAPEL, 1994 . Fa servir la seva enginyeria com a base per a la redacció dels projectes, organització estratègica de les adquisicions, i coordinació de les obres de desenvolupament . S’emporta importants comissions econòmiques i en accions en concepte d’honoraris . Els enginyers són especialistes de reconegut prestigi, i principalment americans ex-estudiants de Tufts LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 4. ARTICULACIÓ DELS OPERADORS DEL NEGOCI ELÈCTRIC
L’ÚS DE LA TECNOLOGIA MÉS AVANÇADA
. Els sistemes hidroelèctrics projectats utilitzen la tecnologia punta de les principals empreses elèctriques mundials: Siemens, AEG i General Electric . Utilitza els contactes d’aquestes empreses que va fer treballant a les empreses tramviàries dels EEUU . Sovint bat rècords mundials o europeus en concepte del tamany de les preses, longitud de línies i voltatge LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 4. ARTICULACIÓ DELS OPERADORS DEL NEGOCI ELÈCTRIC
L’ENTRAMAT FINANCER I EL SINDICAT CANADENC
Època Abast Capitalista Empreses País (etapa) territorial . Gran experiència dels - Halifax Electric Tramways Company (1895) - Jamaica Light and Power Company (1897) 1897- Canadà, capitalistes canadencs Sindicat de - Dominion Iron and Steel Company (1899) 1902 Carib, Montreal i Ciutat - Sao Paulo Tramway, Light and Power Brasil, en inversions a llarg Halifax Company (1899) (1,2) Mèxic termini en - Mexican Light and Power Company (1902) infraestructures - Havana Electric Railway Company (1898) - Rio de Janeiro Tramway, Light and Power Company (1904) 1898- Carib, Ciutat i . Elaborades trames Percival - Bahia Tramway, Light and Power Company 1910 Brasil, territori Farquhar (1905) d’enginyeria financera EEUU regional - Brazil Railway Company i Port of Para (1,2,3) per aconseguir els (1906) - Rock Island (1910) capitals, sovint fregant - São Paulo Tramway, Light and Power Company (1899) la il·legalitat 1899- - Rio de Janeiro Tramway, Light and Power Ciutat i William 1915 Brasil, Company (1904) territori Mackenzie Mèxic . Facilitat per aconseguir - Mexico Tramways Company (1906) regional (2,3) - Mexico North Western Railway (1909) capitals internacionals - Brazilian Traction, Light and Power (1912)
- Mexico North Western Railway (1909) . 1909- Legislació mercantil - Rock Island syndicate (1910) Mèxic,
indicat de Toronto de indicat James 1915 Territori - Medina Valley Irrigation Company (1911) EEUU, canadenca molt laxa S Dunn regional - Barcelona Traction, Light and Power Barcelona (3,4) Company (1911)
LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 5. L’ARRIBADA DE LA HIDROELECTRICITAT EN EL CONTEXT GLOBAL
CONCEPTES CLAU
• La hidroelectricitat arriba sobtadament al panorama català al 1911 de la mà de capital estranger.
• Substitueix l’electricitat generada a partir de carbó en centrals tèrmiques que havia dominat el panorama elèctric des del 1885.
• La termoelectricitat no era competitiva en preus comparat amb l’autoproducció industrial ni amb els serveis d’enllumenat a base de gas, i tampoc era abundant.
• La nova tecnologia hidroelèctrica va permetre reduir els preus de de l’electricitat a la meitat i augmentar de forma exponencial la producció elèctrica, el que va provocar una ràpida adaptació de la nova font energètica a tots els nivells. LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 5. L’ARRIBADA DE LA HIDROELECTRICITAT EN EL CONTEXT GLOBAL
. L’electrificació a gran escala va començar a ser tècnicament viable a finals dels segle XIX mitjançant grans aprofitaments hidroelèctrics i el transport d’electricitat a llarga distància.
. Va coincidir amb els inicis de la globalització on les comunicacions a escala global van començar a ser més fàcils que mai (vaixells de vapor, ferrocarrils, telègraf) i el capital començava a circular ràpidament per tot el món gràcies a la banca i empreses multinacionals.
. La hidroelectricitat a Catalunya, igual que la termoelectricitat, va venir fonamentalment de la mà d’aquestes grans multinacionals.
. L’electrificació de Catalunya no va ser doncs un fet aïllat sinó que formava part d’un projecte global d’electrificació de les ciutats industrials.
. Però Catalunya va ser no només una regió objecte de negoci, sinó també banc de proves d’estratègies empresarials i de les possibilitats de la nova tecnologia energètica. LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 5. L’ARRIBADA DE LA HIDROELECTRICITAT EN EL CONTEXT GLOBAL
S’han identificat diverses tipologies empresarials que van ser els responsables de l’extensió de l’electrificació arreu del món. En el cas de Catalunya cal destacar els següents que van influir al seu procés d’electrificació:
• Manufacturers’ satellite: grans fabricants d’equipament i material elèctric vinculats amb la banca que establien centrals termoelèctriques a noves ciutats per incrementar les seves vendes. Primers impulsors de l’electrificació.
• Free Standing Company: empreses autònomes que s’establien a l’estranger captant capital dels mercats internacionals. Van ser dels principals promotors de la hidroelectricitat.
• Holding company: paraigües d’empreses de serveis públics a diversos països, que a part d’organitzar-ne de noves consolidaven les existents en una de sola més eficient. Van tenir el domini després de la Primera Guerra Mundial i de les revolucions socials d’alguns països prenent el relleu a les free-standing companyies. LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 6. CAUSES DEL CANVI DE CICLE CAP A LA HIDROELECTRICITAT A CATALUNYA
A part del context tecnològic i financer mundial, les circumstàncies concretes que van propiciar el canvi de cicle en el cas barceloní van ser:
1. La poca ambició i els conflictes d’interessos interns de les empreses termoelèctriques existents: la Compañía Barcelonesa de Electricidad i la Central Catalana de Electricidad
2. La gran activitat industrial existent a Barcelona i repartida per tot Catalunya, que necessitava una força motriu limitada pels preus d’importació del carbó per poder ampliar la seva activitat, així com una societat oberta a l’estudi i incorporació dels avanços tecnològics
3. El grup d’inversors canadencs liderats per l’enginyer Pearson, que ja havien tingut molt èxit en la implantació d’empreses hidroelèctriques per tot el continent americà, i estaven buscant de noves oportunitats en ciutats i regions industrials. LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 6. CAUSES DEL CANVI DE CICLE CAP A LA HIDROELECTRICITAT A CATALUNYA
1. EL MODEL EMPRESARIAL DE LES ELÈCTRIQUES EXISTENTS FINS AL 1911
. La Compañía Barcelonesa de Electricidad:
. operada per AEG (fabricant de material elèctric) únicament interessat en vendre els seus productes i per tant fent petits increments graduals de potència instal·lada a remolc de la demanda,
. finançada per la banca alemanya, que una vegada creat el mercat volia vendre l’empresa obtenint així majors beneficis que els la pròpia operació, i alhora reinvertir el capital.
. La Catalana de Gas y Electricidad:
. formada a parts iguals per les dues empreses gasistes de Barcelona, únicament centrada en no perdre els contractes d’enllumenat de Barcelona davant de la CBE,
. sense cap política d’expansió del negoci i amb una quota del reduït mercat elèctric molt menor a la CBE. LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 6. CAUSES DEL CANVI DE CICLE CAP A LA HIDROELECTRICITAT A CATALUNYA 2. LES NECESSITATS ENERGÈTIQUES DE LA INDÚSTRIA BARCELONINA I LA SOCIETAT CATALANA
. La indústria de Barcelona s’autoproduïa l’energia amb grans calderes de vapor, havent de suportar l’escassetat energètica que això suposava i la variabilitat de preus del carbó importat.
. Per altra banda la societat catalana estava oberta a l’estudi i incorporació de noves tecnologies en el camp de l’electricitat.
. Alhora la major part de les grans concessions per aprofitaments hidroelèctrics ja estaven atorgades havent-se fet els estudis de viabilitat necessaris a tal efecte LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 6. CAUSES DEL CANVI DE CICLE CAP A LA HIDROELECTRICITAT A CATALUNYA 2. LES NECESSITATS ENERGÈTIQUES DE LA INDÚSTRIA BARCELONINA I LA SOCIETAT CATALANA
. El cas del jove enginyer Montañés és força representatiu:
. Va treballar als tramvies de Barcelona i posteriorment a una empresa de calderes, aprenent la tecnologia i els problemes energètics de la indústria.
. Estudia i quantifica les necessitats energètiques de Barcelona, i planeja un sistema d’electrificació de Catalunya incloent la construcció del ferrocarril del Vallès com a part del sistema.
. I tot i no trobar suport a la banca catalana, aconsegueix la concessió dels actuals ferrocarrils del Vallès. LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 6. CAUSES DEL CANVI DE CICLE CAP A LA HIDROELECTRICITAT A CATALUNYA 3. PEARSON I ELS INVERSORS CANADENCS . Pearson és la peça clau del canvi de cicle elèctric a Barcelona.
Dominion Iron and Steel Company (1899) Dominion Coal Company Limited (1893) . Empresari i enginyer elèctric molt conegut Toronto and Niagara Power Company (1903) Halifax Electric Tramway Company (1895) Somerville Electric Light Company (1887) Woburn Electric Light Company (1889) West End Street Railway Company (1899) internacionalment que va crear un model Metropolitan Street Railway (1894) Rock Island Syndicate (1910) d’electrificació territorial basat en la Mexico North-Western Railway Company (1909) Medina Valley Irrigation Company (1911) hidroelectricitat. Havana Electric Railway Company (1899) Mexican Light and Power Company, Ltd (1902) Jamaica Light and Power Company (1897) . Abans d’arribar a Barcelona havia desenvolupat Mexico Tramways (1906) tota la seva carrera per tot el continent americà,
promovent bàsicament empreses hidroelèctriques Port of Para (1906) o relacionades com els tramvies. Bahia Tramway, Light and Power Company (1905)
Brazil Railway Company (1906)
Rio de Janeiro Tramway, Light and Power Company, Ltd (1904) . En particular a les empreses de Sao Paulo, Mèxic i Sao Paulo Tramway, Light and Power Company, Ltd (1899) Brazilian Traction Light and Power Company (1912) Rio de Janeiro, es poden identificar característiques comunes així com un model empresarial que va evolucionant, elements que es reprodueixen a la revolució hidroelèctrica de Catalunya al 1911 mitjançant la Barcelona Traction, Light and Power: LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 6. CAUSES DEL CANVI DE CICLE CAP A LA HIDROELECTRICITAT A CATALUNYA
3. PEARSON I ELS INVERSORS CANADENCS 1. Pearson sempre liderava les promocions, i era la cara visible del grup, fet que donava confiança als inversors, aconseguint sempre el capital necessari. 2. L’enginyeria i la tecnologia: sempre tenia el mateix grup d’enginyers i utilitzava la tecnologia elèctrica més avançada, inclús en desenvolupava de nova juntament amb els principals fabricants de material elèctric. 3. Els inversors canadencs: un grup de financers molt reconeguts, que entenien perfectament les economies d’escala de la hidroelectricitat, i se n’encarregaven de la part financera de les empreses. 4. L’enginyeria financera: les necessitats de finançament i endeutament dels projectes eren enormes, a més en actius immobilitzats amb riscos difícils d’avaluar. Les pràctiques sovint estaven el límit de la legalitat. 5. El model de Pearson: implantar-se en una ciutat en industrialització, i fer totes les obres i adquisicions necessàries amb el menor temps possible per irrompre al mercat amb la màxima potència, i acabar aconseguint el monopoli del mercat elèctric. LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 6. CAUSES DEL CANVI DE CICLE CAP A LA HIDROELECTRICITAT A CATALUNYA
L’ESCLAT DE LA HIDROELECTRICITAT: LES EMPRESES CREADES Al 1911 tres grans empreses van irrompre al panorama català amb el desenvolupament d’ambiciosos programes de generació hidroelèctrica als Pirineus i extensió de la xarxa fins a Barcelona cobrint bona part del territori català: 1. Riegos y Fuerza del Ebro sota la direcció canadenca de la Barcelona Traction, Light and Power Company Limited. Fundada al setembre del 1911. 2. Energía Eléctrica de Cataluña (EEC) depenent de la francesa Compagnie Générale d’Éléctricité. Fundada al novembre del 1911. 3. Catalana de Gas y Electricidad (CGE). Fundada al novembre de 1912 El capital involucrat en els projectes i la tecnologia utilitzada per les tres empreses eren inèdits en la societat catalana de l’època, i van servir per a desenvolupar preses i sistemes elèctrics d’entre els més grans del món, tanmateix es disputaven el mateix mercat, centrat a Barcelona. La diferència per tant la van marcar les diferents estratègies tant de tipologia d’aprofitaments com empresarials. LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 6. CAUSES DEL CANVI DE CICLE CAP A LA HIDROELECTRICITAT A CATALUNYA L’ESCLAT DE LA HIDROELECTRICITAT: LES CENTRALS HIDROELÈCTRIQUES CONSTRUÏDES POTÈNCIA CENTRAL EMPRESA (CV) 1 SOSSÍS 4.200 RFE 2 CAPDELLA 35.800 EEC 3 SERÓS 50.000 RFE 4 TREMP 38.900 RFE 5 SERIA 30.000 CGE 6 MOLINOS 18.800 EEC 7 POBLA 22.200 PFM 8 P.ARAGONE 4.600 CGE 9 CAMARASA 77.800 RFE 10 CONGOST 2.600 PFM 11 CLEDES 16.700 PFM 12 S.LLORENÇ 11.100 RFE 13 GAVET 31.900 RFE 14 TERRADETS 36.100 RFE 15 LA PLANA 6.900 EEC TOTAL 387.600 LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 7. LES DIFERENTS ESTRATÈGIES EMPRESARIALS I L’OFERTA D’ENERGIA L’ESTRATÈGIA INICIAL DE LA BARCELONA TRACTION
. Plantejament del negoci elèctric a escala territorial i no només centrat a Barcelona
. Pla de desenvolupaments hidroelèctrics a la Noguera Pallaresa i al Segre molt ambiciós, amb 300.000 CV de potència LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 7. LES DIFERENTS ESTRATÈGIES EMPRESARIALS I L’OFERTA D’ENERGIA L’ESTRATÈGIA INICIAL DE LA BARCELONA TRACTION
. Política de compra de totes les empreses elèctriques existents, inclosa la CBE (la principal de Barcelona), amb els seus clients i xarxes de distribució Això li permet
1. Iniciar l’estratègia comercial des de l’inici
2. No haver-se de preocupar de la costosa i llarga construcció de les xarxes de distribució urbana ni de la captació de clients
3. Iniciar d’immediat un mallat i extensió de la xarxa
Una vegada culmina els primers projectes hidroelèctrics tanca les centrals tèrmiques més petites, mantenint únicament les necessàries per compensar l’explotació hidroelèctrica. LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 7. LES DIFERENTS ESTRATÈGIES EMPRESARIALS I L’OFERTA D’ENERGIA L’ESTRATÈGIA INICIAL DE LA BARCELONA TRACTION
. Alhora planteja una organització territorial enfocada a l’electrificació global de Barcelona, i promou el ferrocarril del Vallès com a consumidor elèctric però sobretot com estructurador de l’organització
Ciutat Vella i Eixample: centre i zona comercial Collserola: zona residencial Vallès: zona industrial
. Poc temps després, al 1913 també compra la xarxa de tramvies de Barcelona, aquests únicament per tenir uns importants consumidors dins del grup, igual que ja havia fet a les empreses d’Amèrica Llatina. LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 7. LES DIFERENTS ESTRATÈGIES EMPRESARIALS I L’OFERTA D’ENERGIA L’ESTRATÈGIA INICIAL DE LA BARCELONA TRACTION
.El ferrocarril del Vallès però també ha de permetre urbanitzar Collserola:
“amb la finalització del referit túnel (de Vallvidrera) i l’obertura de les línies de Ferrocarriles de Cataluña, s’obrirà una vasta àrea d’excel·lent terreny residencial, que hauria d’ajudar materialment al desenvolupament de la ciutat i produir elevats beneficis a Ferrocarriles de Cataluña, independentment del tràfic que s’obtindrà de passatgers i càrrega des de les ciutats de Sabadell i Terrassa” (Pearson 1913)
•Aquesta possible urbanització es plantejava per tant al servei del ferrocarril, el qual al seu torn estava al servei del negoci elèctric. LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 7. LES DIFERENTS ESTRATÈGIES EMPRESARIALS I L’OFERTA D’ENERGIA ENERGÍA ELÉCTRICA DE CATALUÑA
. Inicia amb el pla de desenvolupaments hidroelèctrics amb molta ambició territorial, amb 60.000 CV de potència amb l’aprofitament del riu Flamisell
. Va intentar fer-se amb la Barcelonesa, però la Barcelona Traction es va anticipar, el que els va obligar a construir una central tèrmica, i a més planificar una nova xarxa de distribució per Barcelona.
. Al 1913 ja és absorbida parcialment per la Barcelona Traction, subordinant-se a la seva estratègia, i finalment al 1923 és adquirida completament i incorporada a la xarxa de la Traction LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 7. LES DIFERENTS ESTRATÈGIES EMPRESARIALS I L’OFERTA D’ENERGIA CATALANA DE GAS Y ELECTRICIDAD
. La seva actuació, en l’etapa de la hidroelectricitat és també en reacció als importants projectes internacionals que es preveien. El seu projecte no es tant ambiciós com els altres.
. Inicien la construcció d’una nova gran central tèrmica també a Sant Adrià del Besòs, i de l’aprofitament hidroelèctric al Pirineu aragonès, amb una potència de 30.000 CV.
. La construcció de l’aprofitament no es conclou fins al 1919, trobant-se amb molta menys quota de mercat que a l’inici de l’etapa: va haver de fer front a la demanda elèctrica amb la central tèrmica quan el preu del carbó es trobava a màxims per la Primera Guerra Mundial.
. Tot i una tímida recuperació al final cedeix tot el negoci a l’empresa Cooperativa de Fluido Eléctrico 1928 i es dedica exclusivament al gas, buscant noves sortides LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 7. LES DIFERENTS ESTRATÈGIES EMPRESARIALS I L’OFERTA D’ENERGIA
QUOTA DEL MERCAT ELÈCTRIC
. Al 1911 la Barcelona Traction té una quota de mercat del 70% (heretada de la CBE), mentre que la Catalana el 30%. Cal dir que el mercat era força reduït
. Al 1913 la Barcelona Traction ja controla de facto un dels grans competidors, EEC
. Al 1919 la quota de la Catalana era d’un 3% del total.
. Al 1935 la Barcelona Traction proveïa el 71% de la demanda elèctrica de Catalunya, la Cooperativo de Fluido Eléctrico (que operava els actius de la CGE) el 12 %, el 7% petits productors locals i el 10% restant autoproducció.
. A partir de 1935 amb l’escat de la Guerra Civil la producció va reduir-se substancialment. LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 7. LES DIFERENTS ESTRATÈGIES EMPRESARIALS I L’OFERTA D’ENERGIA VELOCITAT DE CONSTRUCCIÓ DELS DESENVOLUPAMENTS HIDROELÈCTRIC La velocitat dels desenvolupaments hidroelèctrics com a peça clau de l’estratègia POTÈNCIA CENTRAL EMPRESA 1912 1913 1914 1915 1916 1917 1918 1919 1920 1921 1922 1923 1924 1925 1926 1927 1928 1929 1930 1931 1932 1933 1934 1935 (CV) SOSSÍS 4.200 RFE SERÓS 50.000 RFE TREMP 38.900 RFE CAMARASA 77.800 RFE S.LLORENÇ 11.100 RFE GAVET 31.900 RFE TERRADETS 36.100 RFE TOTAL 250.000
POTÈNCIA CENTRAL EMPRESA 1912 1913 1914 1915 1916 1917 1918 1919 1920 1921 1922 1923 1924 1925 1926 1927 1928 1929 1930 1931 1932 1933 1934 1935 (CV) CAPDELLA 35.800 EEC MOLINOS 18.800 EEC POBLA 22.200 PFM CONGOST 2.600 PFM CLEDES 16.700 PFM TOTAL 96.100
POTÈNCIA CENTRAL EMPRESA 1912 1913 1914 1915 1916 1917 1918 1919 1920 1921 1922 1923 1924 1925 1926 1927 1928 1929 1930 1931 1932 1933 1934 1935 (CV) SERIA 30.000 CGE P.ARAGONE 4.600 CGE TOTAL 34.600 FONT: Joan Carles ALAYO, 2007 LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 7. LES DIFERENTS ESTRATÈGIES EMPRESARIALS I L’OFERTA D’ENERGIA
OFERTA I DEMANDA D’ELECTRICITAT
.La Barcelona Traction va ser una empresa de caràcter marcadament hidràulic
.La tèrmica únicament com a suport de la hidroelèctrica en cas d’estiatges. LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 7. LES DIFERENTS ESTRATÈGIES EMPRESARIALS I L’OFERTA D’ENERGIA
COMPOSICIÓ DE LA DEMANDA . Durant tot el període aproximadament el 50% de la demanda va correspondre a Barcelona (inclosos municipis conurbats) i el 50% restant per la resta de Catalunya. . El canvi en l’estructura de la demanda va ser molt important en pocs anys, així mentre que al principi estava centrada en l’enllumenat, i posteriorment també amb la tracció, al cap de pocs anys la indústria va bolcar-se amb la nova font. . La indústria, i el seu canvi des de l’autoproducció cap a l’electricitat va ser el motor que va estirar la demanda en tot el període. El canvi era per qüestions de cost, però també per la gran disponibilitat que oferia la hidroelectricitat i la flexibilitat i versatilitat que oferia l’electricitat. Aquesta època és quan comencen a sorgir amb força també els sectors electroquímics i electrometal·lúrgics, que va ser importants consumidors. . Entre 1925 -1935 la indústria representava entre el 70 i el 75% de l’energia facturada, la tracció representava entre un 10 i un 15%, l’enllumenat al voltant del 13% (inclosa la progressiva electrificació de les llars) i la calefacció un 3%. LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 8. LA URBANITZACIÓ AL SERVEI DE L’ELECTRICITAT
Projecte del ferrocarril de Barcelona a Terrassa i Sabadell al 1911 PEARSON (1913): “s’obrirà una àmplia àrea d'excel·lent sòl residencial, que hauria d’ajudar materialment al desenvolupament de la ciutat i produir elevats beneficis a Ferrocarriles de Cataluña”
Font: CAPEL, 1994
La possible urbanització es plantejava al servei del ferrocarril, que alhora estava al servei de l’electricitat LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 8. LA URBANITZACIÓ AL SERVEI DE L’ELECTRICITAT
ELS PRECEDENTS: LES INFRAESTRUCTURES DE PEARSON COM A MOTOR D’URBANITZACIÓ Xarxa de tramvies de Sao Paulo al 1913
. 1889: a Boston, com a enginyer de l’empresa tramviària, estenia la xarxa fins als suburbis per la promoció de nous barris . 1899: a Sao Paulo la seva empresa de tramvies arriba a acords amb promotors urbanístics dels afores de la ciutat
. 1904: a Rio de Janeiro les empreses http://br.share.geocities.com/zostratus16/mapa-1913.jpg tramviàries històriques portaven anys al negoci urbanístic LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 8. LA URBANITZACIÓ AL SERVEI DE L’ELECTRICITAT
ELS PRECEDENTS: LES INFRAESTRUCTURES DE PEARSON COM A MOTOR D’URBANITZACIÓ
. 1902: creixement de la ciutat de Mèxic i el Districte Federal entre 1900 i 1930 recolzat a la xarxa de tramvies que Pearson va comprar i explotar . L’empresa elèctrica de Pearson no va promoure directament cap urbanització
Creixement de la Cutat de Mèxic de 1900 a 1930, Font: Elaboració pròpia i xarxa de tramvies LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 8. LA URBANITZACIÓ AL SERVEI DE L’ELECTRICITAT
EXTENSIÓ DE LA XARXA DE TRAMVIES DE MÈXIC D.F. I BARCELONA
Xarxa de tramvies urbans i suburbans de Mèxic D.F. al 1910
23 km
21 km
Font: Album de Ferrocarriles, 1910
. L’estructura urbana de Ciutat de Mèxic i Barcelona al 1910 eren molt similars . El ferrocarril elèctric del Vallès que Pearson va promoure tenia el mateix abast territorial que la xarxa de tramvies elèctrics que va comprar a Mèxic D.F. LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 8. LA URBANITZACIÓ AL SERVEI DE L’ELECTRICITAT
Projecte de nova urbanització a FERROCARRIL SUBURBÀ Montreal de Mackenzie al 1910 DE MONTREAL I BARCELONA
. 1910: Mackenzie, financer de Pearson, promou una urbanització als afores de Montreal connectada amb ferrocarril elèctric . Igual que a Barcelona, el ferrocarril havia de travessar el límit natural de la ciutat, el Mount Royal LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 8. LA URBANITZACIÓ AL SERVEI DE L’ELECTRICITAT
L’INTENT FALLIT DE NEGOCI URBANÍSTIC A COLLSEROLA
Font: Arxiu FGC . La mort sobtada de Pearson al 1915 trunca el projecte urbanístic de Collserola . La urbanització al voltant del ferrocarril del Vallès no comença fins a finals dels anys 20 LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON 8. LA URBANITZACIÓ AL SERVEI DE L’ELECTRICITAT
L’INTENT FALLIT DE NEGOCI URBANÍSTIC A COLLSEROLA
Plànol d’extensió de la urbanització de Bellaterra 1929- 1957
Font: arxiu FGC . L’única relació que Pearson té amb el negoci urbanístic és la construcció d’un golf a Sant Cugat pels seus enginyers . L’únic benefici (documentat) que obté el ferrocarril del Vallès del negoci urbanístic és la cessió dels terrenys de l’estació de les noves urbanitzacions LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON CONCLUSIONS
. El cicle de la hidroelectricitat va iniciar-se a partir del 1911 amb l’arribada de tres grans empreses i els seus importants projectes de desenvolupament, la Barcelona Traction, Light and Power, la Energía Eléctrica de Cataluña, i la Catalana de Gas y Electricidad. . El canvi de cicle va ser degut a un nou context mundial tècnic i financer que van permetre grans desenvolupaments hidroelèctrics, i a unes circumstàncies concretes del cas català, que van provocar el desenvolupament de la gran magnitud que hi va haver:
Una societat i una potent indústria catalanes molt involucrades amb els avenços tecnològics per deixar la dependència energètica del carbó,.
Un conflicte d’interessos obert dins del principal productor termoelèctric de Barcelona.
L’arribada de Pearson amb la seva potència tècnica i financera, i per la seva experiència ja provada a Amèrica del Sud. LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON CONCLUSIONS . Pearson va ser el que millor va entendre el negoci gràcies a l’experiència que havia acumulat en la gran quantitat d’empreses relacionades amb la hidroelectricitat on va treballar i que va fundar per tot el continent americà . La Barcelona Traction de Pearson va dominar el mercat elèctric català entre el 1911 i el 1935 gràcies a una estratègia fonamentada en: Expandir el mercat a tot Catalunya i no només a Barcelona Invertir tot el capital necessari construint els aprofitaments amb la màxima velocitat i entrar al mercat amb la màxima potència amb el mínim preu. Comprar les elèctriques locals per iniciar l’estratègia comercial abans de finalitzar les obres Vincular altres empreses relacionades amb l’electricitat i posar-les al servei del negoci elèctric . Pearson entén en l’última etapa el caràcter territorial del negoci hidroelèctric i no purament urbà, i comprèn les implicacions territorials de les xarxes. . D’aquesta manera va plantejar una organització territorial per Barcelona i va intentar aprofitar-se de les plusvàlues que les seves xarxes generaven sobre el territori construint ciutat al voltant de la línia, però considerant la urbanització al servei del negoci elèctric. LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON BIBLIOGRAFIA RECOMANADA
. MORET, Xavier. Dr. Pearson. L’home que va portar la llum a Catalunya. Barcelona: Columna, 2004. . CAPEL, Horacio (director). Las tres chimeneas. Barcelona: FECSA, 1994. . ALAYO MANUBENS, Joan Carles. L’electricitat a Catalunya. Lleida: Pagès editors, 2007. . ROIG AMAT, Barto. Orígenes de la Barcelona Traction. Conversaciones con Carlos E. Montañés. Pamplona: Ediciones Universidad de Navarra, 1970. . GANGOLELLS ALSEDA, Berenguer. Els territoris del negoci elèctric. El model de Pearson i la seva aplicació a (...). Tesina d’especialitat. Barcelona: UPC, 2008. . GANGOLELLS ALSEDA, Berenguer. “Les empreses elèctriques i l’oferta d’energia: El cicle de la hidroelectricitat”, a: L'electrificació de Barcelona, 1881-1935, revista Barcelona Quaderns d‘Història núm. 19 Les hidroelèctriques i la transformació del paisatge
LES EMPRESES ELÈCTRIQUES DE PEARSON
MOLTES GRÀCIES PER LA SEVA ATENCIÓ
Berenguer Gangolells Alseda Universitat de Lleida Enginyer de camins, canals i ports TREMP – 11 de juliol de 2015