Les Missions De L'obra Del Cançoner Popular De Catalunya Al Segrià

Home , Alguaire, Alpicat, Artesa de Lleida, Llardecans, Massalcoreig, Sudanell

shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià • núm. 6 | 2019 Dones i cançons:

GÈNERE les missions pàg. 58-65 de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya al Segrià

Women and songs: the missions of the “Obra del Cançoner Popular de Catalunya” in the Segrià area

Montserrat Canela Grau Doctora en musicologia

RESUM ABSTRACT El 1921 es fundà a Barcelona l’Obra del Cançoner In 1921 the Obra del Cançoner Popular de Popular de Catalunya, institució que tenia com a Catalunya was founded in Barcelona. It was an objectiu últim la recollida de música tradicional de institution that had as its ultimate goal the collection totes les terres de parla catalana. Del 1922 al 1936 es of traditional music from all Catalan speaking lands. recolliren una quantitat ingent de documents, fruit From 1922 to 1936 a huge number of documents del treball de camp dut a terme, dels concursos de were collected, as a result of the fieldwork carried recol·lecció de cançons i també de les aportacions out, of the songs collection contests and also of the de particulars. Els anys 1929, 1930 i 1932, l’Obra del contributions of individuals. In 1929, 1930 and 1932, Cançoner va dur a terme les seves famoses «missions the Obra del Cançoner went through its famous de recerca» a pobles i llogarets de la ribera del Segre “research missions” in towns and villages on the i la comarca del Segrià. En el present article s’explica banks of the Segre and the region of El Segrià. This quines són, d’on són i on es troben les cançons que article explains what they are, where they are from, l’Obra del Cançoner Popular recollí a la comarca del and where they are stored the songs that the Obra Segrià. A la vegada, es fa una sinopsi sobre qui foren del Cançoner Popular collected in the region of El els i les informants, a què es dedicaven i quina fou la Segrià. At the same time, an overview is made about seva actitud i motivació per cantar. who the informants were, what they were dedicated to and what was their attitude and motivation to sing. PARAULES CLAU KEYWORDS Obra del Cançoner Popular de Catalunya, Segrià, Obra del Cançoner Popular de Catalunya, Segrià, treball de camp, cançons tradicionals, informants. fieldwork, traditional songs, informants. GÈNERE 59

rondalles, llegendes, dites populars, jocs, refranys, informació UNA MICA D’HISTÒRIA sobre instruments de música, etc. Va ser a l’octubre de 1921 quan es fundà la institució conegu- L’esclat de la Guerra Civil el 1936 va dificultar que el projecte da com a Obra del Cançoner Popular de Catalunya. L’artífex tingués continuïtat i va provocar l’exili de Patxot a Suïssa. Mal- primer d’aquesta institució fou Rafael Patxot i Jubert, persona grat això, i tal com explica el pare Massot (Massot 2003a), tot que també en fou el mecenes i s’encarregà del finançament del el fons de l’Obra del Cançoner Popular va continuar a Catalunya projecte. Patxot va exercir com a administrador de la Fundació fins al final de la guerra, i va ser curosament custodiat pel mestre Concepció Rabell i Cibils, creada per gestionar la important Pujol i pels representants de Rafael Patxot. Posteriorment, als dotació econòmica que la seva cunyada, Concepció Rabell i anys 50 —i ja mort el mecenes—, una bona part dels materi- Cibils, va deixar, en morir, per al conreu de la cultura catalana als van ser enviats a Suïssa, on romangueren en una institució (Oriol 2014). religiosa, mentre que la resta van continuar amagats a la ciutat de Barcelona. Paral·lelament, Francesc Pujol va seguir al capdavant Patxot encarregà a l’Orfeó Català el projecte de l’Obra del Can- de l’Obra del Cançoner fins a la seva mort, el desembre de 1945. çoner Popular de Catalunya (a partir d’ara, OCPC), que tenia Una vegada finalitzada la dictadura del general Franco i resta- com a objectiu principal l’elaboració del definitiuCançoner Po- blerta la democràcia, el 1991 van tornar a Catalunya els originals pular Català. Per això calia recopilar un gran corpus de cançó que romanien a Suïssa amb la condició expressa que fossin tradicional a les terres de parla catalana, incloent-hi tant el que ja dipositats al monestir de Montserrat, on continuen fins ara jun- estava recollit i/o publicat com el que s’hauria de cercar a través tament amb la resta de materials de l’Obra que s’havien quedat del treball de camp. En paraules del mateix Patxot, l’objectiu era: a la ciutat de Barcelona. L’anomenat «Fons Suïssa» contenia, Fer un corpus musical de totes les cançons populars fonamentalment, els originals de les missions de recerca. nostres: les que ja són publicades; les moltes que hi ha recollides, emperò romanen inèdites; les que encara Des de la seva arribada al monestir, els materials de l’OCPC, uns ignorem, per mor de que vaguen esquerpes emperò 200.000 documents (Vilar 2017: 254), estan sota la custòdia romanen en les nostres contrades, on caldrà sobtar-les.1 del pare Josep Massot i Plana. El pare Massot —que ha dedicat gran part de la seva vida a endreçar amb constància, polidesa i Per tal de començar el projecte, l’Orfeó Català va demanar la amor tot el corpus de l’OCPC— és també el responsable de l’ar- col·laboració tant a entitats i associacions lligades al món de la xiu. L’arxiu de Montserrat consta de cinc sèries (Vilar 2017): cultura popular com a músics, folkloristes i literats en general. Sèrie A: Materials del fons Marià Aguiló i Fuster. Així doncs, el 6 de gener de 1922, en una reunió al Palau de la Música Catalana, es va donar el tret de sortida a l’OCPC, que, Sèrie B: Materials de les missions que es quedaren a des del començament, va ser dirigida per l’eminent i polifacètic Barcelona. 2 3 Francesc Pujol, i tingué com a secretari mossèn Joan Puntí. Sèrie C: Materials de les missions que anaren a Suïssa.

Gràcies a aportacions inicials diverses —de l’erudit Marià Agui- Sèrie S: Materials del fons Rossend Serra i Pagès. ló o del folklorista Rossend Serra i Pagès, entre d’altres—, a con- Sèrie R: Materials del refranyer popular recollit per cursos anuals de recol·lecta de cançons4 i al sistemàtic treball de Marià Aguiló i Fuster. camp realitzat (les famoses «missions de recerca»), poc abans de la Guerra Civil l’OCPC aplegava ja una enorme quantitat de La Biblioteca de Catalunya, a Barcelona, i la Generalitat de documents que incloïen, a més de cançons, danses, entremesos, Catalunya tenen una còpia digitalitzada de quasi la totalitat dels

1 Fragment de la carta de Rafael Patxot a l’Orfeó Català, de 1921, recollit al web «Univers Patxot», secció «Cançoner»: https://universpatxot.diba.cat/ca/canconer-popular-catalunya. [Consulta: 30 octubre 2018]. 2 Francesc Pujol i Pons (Barcelona, 1878 – 1945) va ser compositor, professor, director i musicòleg. Va estudiar, entre d’altres, amb Lluís Millet, i va dedicar gran part de la seva vida a l’Orfeó Català, del qual va ser nomenat sotsdirector el 1900, bibliotecari i arxiver el 1901, i director el 1941 (a la mort de Lluís Millet). Gran amant de la música popular catalana, va treballar des d’aquesta institució per tal de recuperar-la i difondre-la. 3 Joan Puntí i Collell (Manlleu, 1886 – Barcelona, 1962) va ser eclesiàstic, escriptor i organista. La seva obra escrita inclou rondalles, així com obres moralitzants i d’apostolat. Va participar en diverses ocasions als Jocs Florals de Barcelona, i va obtenir el premi Viola d’Or i d’Argent a la millor composició poètica de tema religiós el 1918. 4 «Tal i com estava previst al pla inicial (1922), l’OCPC va convocar concursos amb la finalitat “d’intensificar l’aplega de materials, adreçats a tots els amadors de la cançó popular de terres de llengua catalana”. Tot i l’èxit de la crida, els concursos només es van convocar els anys 1922 i 1924. [...] A la convocatòria de l’any 1922 s’hi van presentar 30 reculls originals, i a la de l’any 1924 s’hi van presentar 22 reculls originals». A l’esmentat web «Univers Patxot», secció «Cançoner», subsecció «Concursos»: https://universpatxot.diba.cat/ca/els-concursos. [Consulta: 30 octubre 2018]. shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià • núm. 6 | 2019 documents de l’OCPC. La digitalització de la Generalitat és ner» perquè els llurs territoris no haurien estat tan enva- consultable a la Fonoteca de Música Tradicional Catalana, un ïts per funestes cançons exòtiques (Massot 1995: 261). programa d’investigació etnomusicològica de la Direcció Gene- ral de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, del Departa- La idea de «l’embrutiment» del repertori català per cançons ment de Cultura de la Generalitat. La digitalització permet veure foranes o de moda ja venia de lluny i, en certa manera, era l’he- la partitura i la lletra de la cançó a més de la localitat on va ser rència de l’ideari de la Renaixença. En la recol·lecta de l’Obra del recollida i les dades bàsiques del o la informant. Són consultables Cançoner es va seguir aplicant aquest filtre, fet que passava sovint també les memòries, els inventaris i l’arxiu fotogràfic. Respecte si es seguia l’ideari romàntic, i sobre el qual Josep Martí anota: a la catalogació dels materials, val a dir que a desembre de 2018 Pecaría realmente de ingenuo aquel que pensase que la Fonoteca de la Generalitat ha catalogat 11.300 cançons de la el corpus folklórico de cualquier país se forma con el sèrie C, que corresponen únicament a 53 carpetes de les 172 de simple agregado de materiales que los investigadores què consta aquesta sèrie.5 van «descubriendo», clasificando y sistematizando a partir de sus trabajos de campo. Estos investigadores Entre els anys 1922 i 1936, l’OCPC va dur a terme 65 missions no solo «descubren» el corpus folklórico, sino que de de recerca, a les quals van visitar diversos territoris de parla una manera u otra también lo «forman», ya que, de catalana, des del Rosselló fins a Alacant, tot el Principat, les illes acuerdo con la orientación cognitiva de su sociedad, son Balears i l’Alguer.6 Quant al Principat, es va decidir enviar mis- portadores de unos criterios que son al fin y al cabo los sions a les zones que no havien estat visitades anteriorment per que determinan qué es lo que vale la pena descubrir y altres recopiladors, ja que es va creure que: divulgar (Martí 1995: 54). Podia ésser de gran utilitat el conèixer, per reculls premi- ats que posseeix l’«Orfeó Català» i l’«Arxiu d’Etnogra- Malgrat això, cal considerar l’OCPC com a l’obra magna de reco- fia», les comarques que amb ells havien estat explorades pilació de tonades i cançons a Catalunya, i no únicament per la i així deduir les que primerament havien d’explorar-se quantitat que se’n va recollir, sinó també per la gran documenta- amb les missions, sense renunciar mai, segons aconsellin ció fotogràfica que va aportar —tant d’informants, com d’instru- les circumstàncies, a trametre també missions a aquelles ments, com del context en què es recollien les cançons—, així contrades de les quals es posseeixen considerables reculls com per les meticuloses i exhaustives memòries. de música popular (Massot 1995: 261).

Pel que fa a la tipologia de cançons recollides, cal dir que la tasca [...] cal considerar feta pels «missioners» és fruit de l’època que els tocà viure. Així, l’OCPC com a l’obra seguint les idees romàntiques que tenien a veure amb «l’esperit català», amb els «valors racials del poble» i amb els «valors magna de recopilació artístics i patriòtics que la cançó popular tenia per se», els reco- de tonades i cançons piladors van anar escollint les cançons que anotaven. D’aquesta manera, no es va recopilar cançó de taverna, cançó eròtica, pol- a Catalunya, i no ques, cuplets, havaneres, cançons «massa modernes», cançons únicament per la «que no sonaven catalanes», cançons en castellà, etc., i tot això sense oblidar la pròpia autocensura dels i les informants. El pare quantitat que se’n va Massot anota en les Actes del Consell Consultiu de l’Obra, del recollir, sinó també per dia 19 de maig de 1922, justament en plena dissertació sobre la la gran documentació recollida de materials, que: Tractant del trametiment material de missions s’establí fotogràfica que va la diferència de les que es facin a muntanya o bé al pla, aportar així com convenint-se que si en els avantatges materials i econòmics per les meticuloses i aquestes podien donar millor resultat, aquelles, emperò, oferirien segurament un major interès per al «Canço- exhaustives memòries.

5 Informació facilitada per Pilar López Arcos, encarregada de la catalogació, a 3 de desembre de 2018. A la Pilar li agraeixo tant aquesta informació com la seva bona disposició per ajudar-me a localitzar materials i dades de l’OCPC sempre que ho he ne- cessitat. La seva dedicació i amor a l’Obra del Cançoner Popular la converteixen, en el moment d’escriure aquestes ratlles —i des de fa temps—, en una de les persones que més coneix el corpus de materials de l’OCPC, així com la història d’aquesta Institució. 6 Posteriorment (i ja en plena dictadura), el 1940 es dugué a terme una última missió, efectuada per l’etnomusicòloga Palmira Jaquetti pel seu compte. GÈNERE 61

Les memòries de l’Obra del Cançoner són el diari de camp dels recopiladors. Hi figura una detallada descripció de cada missió: LA RECERCA AL SEGRIÀ quins camins van recórrer fins a arribar als pobles; amb quins mit- La recollida de cançons i melodies a la comarca del Segrià va jans de transport hi varen arribar; amb qui van contactar prèvia- anar a càrrec del músic Joan Tomàs i del folklorista Joan Amades. ment per trobar els i les informants; en quin lloc es va fer l’anotació Ambdós estudiosos havien fet conjuntament recol·lecta de can- de les cançons; qui eren els i les informants, etc. Atès que en çons abans de col·laborar amb l’OCPC (recerca que havia estat etnomusicologia el context i la música es donen necessàriament la premiada, tant als concursos de l’Orfeó Català —concretament, mà, val a dir que les memòries de l’Obra mostren un material etno- el 1922— com als de la mateixa institució).7 gràfic de primer ordre que fa palès, en primer lloc, aquesta estreta relació i, en segon lloc, dona peu a tipologies d’estudis més enllà Joan Tomàs i Joan Amades van viatjar al Segrià en tres missions dels estrictament musicals. Doncs bé, és també en aquestes ano- diferents: tacions —i tal com suggeria Josep Martí— on s’evidencia aquest «descobrir» i «formar» repertori per part dels recol·lectors: «la • El 1929 en la missió a la ribera del Segre, la Segarra, la ribera de Sió seva música és vulgar, de sentor vuitcentista i fora del marc de la i la Noguera (recolliren cançons al Segrià els dies 23 i 24 d’agost). nostra recerca» (Massot 2005: 141); «sols sabia rondenyes en • El 1930 en la missió a les comarques lleidatanes (recolliren can- mal castellà, decadents i sense cap valor» (Massot 2005: 32); çons al Segrià els dies 25, 26, 29 i 30 d’agost, i els dies 1, 2, 3, 7, 8, 9, «junt amb d’altres que no queien dins el nostre marc» (Massot 10 i 11 de setembre). 2003b: 141); «quan les treballadores retiraven de la feina i canta- • El 1932 en la missió a la frontera catalana d’Aragó, ribera del Segre, ven a cor cançons per la població, que no vàrem recollir per tenir la les Garrigues i la Baixa Segarra (recolliren cançons al Segrià els tonada i tot l’aire de la jota» (Massot 2005: 146-147), etc. dies 28, 29 i 30 de juliol i els dies 1, 2, 3, 4, 9 i 11 d’agost). (Taula 1)

LOCALITAT INFORMANT RENOM CANÇONS

Alcarràs Dolors Dolcet La botera 8 (any 1930) Teresa Serra 4 21 Magdalena Xarles La recadera 9

Alguaire Teresa Balella Montserrat 18 27 (any 1930) Josepa Boira Pujol 9

Aitona Antònia Reberter 15 (any 1930) Maria Tresanxis 5 23 Magdalena Bison La tulera 2 Antònia Basater 1

Alpicat Josepa Gelart La pontoneta 11 12 (any 1930) Francisca Navarro La ferrera 1

Almatret Maria Mateu La ferrereta 10 (any 1932) Antònia Ormo Antonieta de tecler 1 13 N. N. Viladric 1 Miquel de Vilà 1

Artesa de Lleida Maria Soler Batlle La peixa 58 58 (any 1930)

Llardecans Magdalena Rius i Riba La matrussa 22 (any 1932) Francisca Oró De cal pampo 4 Teresa Mateu de Ferrer 5 Josepa Pubill 2 40 Loreta Bonastre Moyà L’hostessa 3 Carme Montagut 3 Maria Sentís 1

Lleida Grup de nenes de l’hospici 5 (any 1930) Maria Castellà Seal 2 8 Sor Tomàs Llorens 1

7 Per conèixer l’estreta relació entre ambdós estudiosos, així com la biografia del polifacètic Joan Tomàs i Parés, vegeu: Tomàs 2008. shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià • núm. 6 | 2019

Maials Magdalena Miró i Montull De cal Magí de Maials 11 (any 1930) Teresa Miró i Martí De cal tapader 6 Teresa Mir 3 Francisca Miró L’hostalera 2 Antònia Serra 2 Joana Sabater 2 33 Maria Terrado 2 Teresa Sales 2 Joana Miró i Martí 1 Maria Usac 1 Marcelina Terrado 1

Puigvert Maria Tomàs i Llosa La cistellera 18 (anys 1929 i 1930) Maria Corrobella La paleta 9 Teresa Rebull 6 Agnès Puig 6 Paula Arnau 5 Maria Ángeles Peiró 5 66 Magdalena Rebull 5 Antònia Guasc 4 Josepa Miralles De cal Angeto 4 Maria Bosch i Pino La ferrera 2 Antònia Miró La sabata 1 Maria Arfeles 1

Seròs Antònia Tulon (o Tolon) Camí 9 (any1930) Carme Alòs Palau 3 Madalena Forcat [o Ferret] 2 Rosita Dago 2 19 Maria Jornet 1 Antònia Aresté Pubill 1 Una dona 1

Sudanell Francisca Inglés La pubilla del codony 5 7 (any 1930) Antònia Clarassó Carsi 2

Torres de Segre Rosa Duaigües La migatxa 1 1 (any 1932)

En aquestes tres missions van tenir l’oportunitat de visitar dinou recollides en una localitat determinada a l’afirmació que els seus localitats del Segrià: Albatàrrec, Alcarràs, Alguaire, Aitona, habitants no cantessin. En tot cas, i com a molt, es podria dir que Almacelles, Alpicat (conegut llavors com a Vilanova d’Alpicat), en aquella localitat «es cantava poc». Almatret, Artesa de Lleida, Aspa, la Granja d’Escarp, Llardecans, Lleida, Maials, Massalcoreig, Puigverd, Seròs, Sudanell, Torrefar- Alguns d’aquests motius queden reflectits a les memòries, a les rera i Torres de Segre. quals sempre cal tornar per tal de saber exactament com van succeir els esdeveniments. A tall d’exemple, recullo la seva anada Malauradament, no va ser possible la recollida de melodies a Massalcoreig, el 4 d’agost de 1932: i cançons a Albatàrrec, Almacelles, Aspa, la Granja d’Escarp, De tarda anem a Massalcoreig. Seguidament veiem de Massalcoreig i Torrefarrera. Respecte a això, cal dir que el fet de veure al senyor rector, amb el qual ja havíem fet coneixen- no aconseguir tonades en alguna població determinada podia ça a Fraga, però ens trobem que era fora de la població ser degut a diversos factors ben diferenciats: 1) que, en gene- per uns dies. Visitem el senyor metge, al qual anàvem ral, es cantés poc; 2) que, malgrat que es cantés, no hi hagués recomanats, però aquest fa poc temps que exerceix en persones disposades a fer-ho davant els recopiladors; 3) que les aquest poble i encara no coneix la gent, de manera que, tonades i cançons que els i les informants cantaven ja haguessin animat de molt bona voluntat, no ens pogué ajudar en estat anotades amb anterioritat en alguna altra població; 4) res. Fem per veure el secretari de l’ajuntament, i ens tro- que les melodies no fossin del gust dels recol·lector (per tot el bem que també era fora, per la qual cosa, no sabent com comentat anteriorment); 5) que arribessin al poble i la persona poder-nos situar, puix que el metge no ens pogué donar que podia fer-los d’enllaç amb els i les cantaires no hi fos; 6) que cap orientació, decidim emprendre a peu el camí de la no hi hagués coincidència horària —degut a les jornades de Granja d’Escarp (Massot 2005: 147). treball al camp—, entre els recol·lectors i els i les informants, etc. Així doncs, en cap cas es pot associar el fet de no tenir tonades GÈNERE 63

Quant a la quantitat de materials recollits, Joan Tomàs i Joan Les motivacions que van portar aquestes dones a cantar podien Amades van recol·lectar 337 documents, els quals inclouen anar des de les més senzilles —el gust per transmetre les tonades sense lletra, lletres sense melodia i cançons. Pel que fa cançons o les ganes de demostrar el que sabien— fins a les més a les cançons pròpiament dites, se’n van recollir 328, que van interessades, ja que els recol·lectors van posar preu a les cançons. ser anotades a les següents localitats: Torres de Segre (1 cançó), De fet, ells mateixos van deixar anotat en les memòries de la Sudanell (7 cançons), Lleida (8 cançons), Alpicat (12 can- missió de 1929 que, si no ho haguessin fet, «no hauríem assolit çons), Almatret (13 cançons), Seròs (19 cançons), Alcarràs (21 ni una quarta part de les cançons que hem obtingut» (Massot cançons), Aitona (23 cançons), Alguaire (27 cançons), Maials 2002: 66). (Fig. 2) (33 cançons), Llardecans (40 cançons), Artesa de Lleida (58 cançons) i Puigverd (66 cançons). Estadísticament, doncs, les Fig. 2. Maria Tomàs i localitats que més cançons van aportar a l’OCPC van ser Puig- Llosa, dita la verd (20,89%), Artesa de Lleida (18,35%) i Llardecans (12,5%). Cistellera de (Fig. 1) Puigverd.

Fig. 1. Relació estadística de les localitats visitades i el nombre de cançons recollides.

I qui van ser els o les informants? En el cas del Segrià van ser UBICACIÓ ACTUAL DE LES gairebé tot dones. Un total de 57 dones —contra un home— TONADES I CANÇONS van ser les encarregades de transmetre les tonades i cançons que cantaven habitualment, o bé que recordaven en aquell moment, Les 337 cançons i tonades recollides al Segrià es poden consul- o bé que havien cantat de petites. Aquest fet corrobora allò que tar a la Fonoteca de Música Tradicional Catalana i a la Biblioteca l’etnomusicòleg Gianni Ginesi afirma en els seus articles de 2003 de Catalunya (ambdues institucions, a Barcelona). Quant a la i 2004-2005: que en les zones occidentals de Catalunya, les digitalització de la Fonoteca, i pel que fa a les músiques, estan dones són les principals informants. recollides a les sèries C-118 (Puigverd; hi destaca Maria Tomàs [Fig. 2]),8 C-125 (Lleida i Puigverd), C-126 (Artesa de Lleida, El fet que les dones siguin les principals transmissores de deter- Puigverd, Aitona i Alcarràs), C-127 (Alcarràs, Alpicat, Alguaire minades tipologies de cançons és una qüestió ja sabuda i estudi- i Sudanell), C-153 (Maials i Llardecans) i C-154 (Llardecans, ada. Un exemple d’això el trobem en els estudis realitzats per la Seròs, Almatret, Torres de Segre i Lleida). I quant a les foto- Dra. Matilde Olarte (2005), que mostren la presència de la dona grafies realitzades durant el treball de camp al Segrià, es poden en les manifestacions musicals des de l’epipaleolític i demostren consultar a les sèries C-121, C-128 i C-156. com la dona és la informant per excel·lència de tota la tradició musical de cançons i romanços relacionats amb el cicle vital de De la totalitat de l’immens corpus musical recollit per l’OCPC, l’individu. Olarte afirma que sense les dones seria impossible el se n’ha fet una selecció que s’ha editat en paper en una col·lecció treball de camp i, en el cas del Segrià, la seva hipòtesi queda, un anomenada Materials. Cada volum conté les memòries escrites cop més, confirmada. pels recol·lectors, una selecció de peces —la majoria de les

8 Maria Tomàs i Llosa, dita la Cistellera de Puigverd. Va cantar 18 cançons per a l’OCPC el 1929, a l’edat de 60 anys (era nascuda, doncs, el 1869). Els recol·lectors anoten a les memòries que cantava cançons «ben interessants en conjunt, algunes amb delicioses tonades, així com d’altres amb boniques i ben apreciables versions melòdiques». Arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, consultat a la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural i propietat de l’Abadia de Montserrat. Sèrie C-121_0076. shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià • núm. 6 | 2019 quals són cançons— i una selecció de les fotografies realitzades persones, sinó a la por al ridícul a l’hora de cantar; 2) en general, durant la missió (dels i les informants, del context, de danses, la seva tasca de recol·lectors de cançons i tonades va ser força d’instruments, etc.). La col·lecció consta de 21 volums i l’edició incompresa; 3) la cançó anava lligada a les tasques del camp, i és de Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Tant l’edició com la els va cridar l’atenció aquesta visió pràctica i utilitària del fet de selecció de tonades i cançons les ha dut a terme el pare Massot. cantar, enfront de la seva visió del cant per pur plaer i com a eina La selecta de materials del Segrià inclou 60 cançons de les 13 d’elevació espiritual; 4) van deixar constància de l’abundor de localitats on es va poder recollir música, repartides de la següent romanços vuitcentistes i romanços que pertanyien al romancero manera: castellà; no van anotar cap dels dos gèneres; 5) els va sorprendre • Materials XII: 1 cançó de Puigverd (recollida el 1929). que per tot el territori abundessin «en excés» les cançons de ronda (cantades pels homes) i les cançons de pandero (can- • Materials XIII: 3 cançons de Lleida, 3 cançons de Puig- tades per les dones), que, al seu entendre, a més de tenir escàs verd, 9 cançons d’Artesa de Lleida, 6 cançons d’Aitona, 6 valor melòdic i literari, impedien que es desenvolupessin altres cançons d’Alcarràs, 4 cançons d’Alpicat, 6 cançons d’Alguai- tipologies cançonístiques «de to més elevat»; 6) no els van ser re, 3 cançons de Sudanell (totes recollides el 1930). cantades ni cançons escatològiques ni cançons eròtiques (de • Materials XV: 8 cançons de Maials, 1 cançó de Llarde- caire pornogràfic, segons les seves paraules), però no van saber si cans, 5 cançons d’Almatret, 4 cançons de Seròs (on destaca això passava perquè no se’n cantaven o perquè la vergonya dels l’Antònia Tulon [Fig. 3]),9 1 cançó de Torres de Segre (totes i les informants no ho permetia; 7) van constatar la relació del recollides el 1932).(Fig. 3) paisatge i del benestar del poble amb les qualitats de les cançons: allà on la natura era més generosa, les cançons resultaven més Fig. 3. Antò- alegres i festives, i en els terrenys més secs i àrids, les cançons nia Tulon (o Tolon) Camí, eren més adustes i ferrenyes; 8) van comprovar, un cop més, venedora de que la cançó era gairebé «propietat» de les dones, i que elles cacauets, de Seròs. les cantaven habitualment com a part d’un procés: rentar, segar, collir olives, etc.10

Aquest article és únicament la presentació dels materials que l’OCPC va recol·lectar al Segrià. Caldria doncs, ara, continuar la investigació musicològica analitzant les melodies per tal de trobar característiques morfològiques pròpies i/o establir connexions amb d’altres corpus musicals propers (per exemple, de les comarques limítrofes). Un estudi etnopoètic donaria la possibilitat de trobar paraules i expressions en desús i, a més, caldria també engegar un estudi de gènere a partir del nom i del renom de les informants.

No cal dir que les tonades i cançons de l’OCPC recollides al I què van dir el músic Tomàs i el folklorista Amades respecte a Segrià haurien de ser objecte d’edició i publicació. D’aquesta ma- les seves visites al Segrià? Quina impressió els va fer el territori, nera, la divulgació del patrimoni cultural musical de la comarca la seva gent i les seves cançons? A les memòries dels Materi- seria senzilla i eficaç. als XII, XIII i XV, hi anoten el següent: 1) Que a tot arreu van ser ben rebuts, ben atesos i tractats amb confiança; l’única Valguin aquestes ratlles perquè les institucions donin un cop de desconfiança que van notar no va ser en referència a les seves mà als i les investigadores. Cal mirar enrere per anar endavant.

9 Antònia Tulon (o Tolon) Camí, venedora de cacauets, de Seròs. Va cantar 9 cançons per a l’OCPC el 1932. Els recol·lectors anoten a les memòries que «portava la veu cantant acompanyant-se amb una panderilla, quan les treballadores retiraven de la feina i cantaven a cor per la població». Arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, consultat a la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural i propietat de l’Abadia de Montserrat. Sèrie C-121_0076. 10 Precisament aquest procés, feinejar en grup, és el que produïa les variants que la cançó tradicional presenta (Castellví 2018: 63), variants que, en el cas de les missions que van passar pel Segrià, van ser recollides sempre que al músic i al folklorista els semblés que eren prou atractives melòdicament. GÈNERE 65

BIBLIOGRAFIA

Castellví (2018): Jordi Castellví i Girbau, Cantar i fer paper, Vic, Eumo.

Ginesi (2003): Gianni Ginesi, «Balada i gènere, reflexions a partir d’una recerca»,Revista d’Etnologia de Catalunya, 22, p. 116-121.

Ginesi (2004-2005): Gianni Ginesi, «Gènere i repertori baladístic en l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1921-1936)», Recerca Musicològica, 14-15, p. 197-201.

Martí (1996): Josep Martí i Pérez, El folklorismo: Uso y abuso de la tradición, Barcelona, Ronsel.

Massot (1995): Josep Massot i Muntaner (ed.), Obra del Cançoner Popular de Catalunya: Materials V, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Massot (2002): Josep Massot i Muntaner (ed.), Obra del Cançoner Popular de Catalunya: Materials XII, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Massot (2003a): Josep Massot i Muntaner, «L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, avui», Llengua & Literatura, 5, p. 739-751.

Massot (2003b): Josep Massot i Muntaner (ed.), Obra del Cançoner Popular de Catalunya: Materials XIII, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Massot (2005): Josep Massot i Muntaner (ed.), Obra del Cançoner Popular de Catalunya: Materials XV, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Olarte (2005): Matilde Olarte Martínez, «La imagen y el papel de la mujer en la música como transmisora de la tradición oral», dins Mª Carmen Sevillano, Juana Rodríguez, Matilde Olarte i Lucía Lahoz (eds.), El conocimiento del pasado: Una herramienta de igualdad, Salamanca, Plaza Universitaria, p. 407-424.

Oriol (2014): Carme Oriol Carazo, «L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, un gran projecte de país», Serra d’Or, 649 (gener 2014), p. 24-27.

Tomàs (2008): Jordi Tomàs i Guilera, El mestre Joan Tomàs i Parés: passió per la cançó popular, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Univers Patxot: 1964-2014. [Consulta: 30 octubre 2018]. En línia: https://universpatxot.diba.cat/ca/canconer-popular-catalunya.

Vilar (2017): Ramon Vilar i Herms, «La recolección de la canción popular en el ámbito de la lengua catalana», Boletín de Literatura Oral, 7 (vol. extr. 1), p. 245-272.