EDITORIAL 3

4 ENTREVISTA Josep Vallverdú Ramon Rubinat Amb el tema del riu com a rerefons, conversa amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes de l’any 2000, 11 EL SEGRE: autor d’una prolífica i diversificada obra literària. UN CABAL DE CULTURA 12 Refer una “cultura de riu” REVISTA DEL Xavier Eritja i Ciuró CERCLE DE El president de l’Ateneu Popular de Ponent recupera, BELLES ARTS a través de la memòria històrica, els fets i els personatges www.cerclebellesarts.com més importants vinculats al riu Segre com a vehicle [email protected] El riu a Grenyana: substrats 16 transmissor de cultura. Núm. 35, novembre 2011 Jordi Alfonso PVP 4 €

President Un reportatge de l’any 2010 centrat en el tema del Jaume Vilella Segre des de la partida de Grenyana a partir de l’actualització d’imatges d’arxiu i entrevistes a diferents Direcció especialistes i personatges vinculats al riu. 20 El Segre que passa per Lleida Francesc Català Francesc Català i Alòs

Cap de redacció Una interessant disquisició sobre l’estat actual Alberto Velasco del riu en què es valoren els efectes del poc cabal, que el marca en el seu pas per la ciutat, i l'espai d'oci Consell de redacció La recerca sobre el riu Segre 25 que representen els espais naturals al voltant del riu, Francesc Gabarrell a través de les imatges recuperats en els darrers anys. Quim Minguell Ramon Rubinat fotogràfiques (de mitjan Joan Talarn segle XIX a mitjan segle XX) Josep Carles Balasch i Solanes Editor gràfic 29 Entre Sicoris i Segre: i fotografia Un repàs a algunes velles imatges del riu Segre extretes Oriol Rosell del treball de recerca dut a terme per diferents entre el surrealisme i el realisme institucions en el camp de la Hidrologia Històrica. Francesc Canosa i Farran Col·laboradors Jordi Alfonso Un assaig, en clau tragicòmica, sobre el misteri de la inexistència d’escrits que parlin del Segre, Josep Carles Balasch 33 Amat Baró El riu extrem[at] malgrat la seva rellevància geogràfica Enric Blasi Francesc Gabarrell i Guiu i històrica al llarg dels temps. Ramon Camats Un passeig per la Mitjana i la canalització del Segre Francesc Canosa tot comentant els diferents elements escultòrics que, Jaume Codina al llarg dels anys, s’han anat inserint a l’entorn Xavier Eritja més proper al riu. 40 Grup d’Arxivers de Lleida Passeig pel Segre Anna Isan Amat Baró

Assessorament A tall de cloenda, el poeta lleidatà Amat Baró tanca dossier el dossier amb una poesia que parla del riu i de la gent Xavier Eritja que s’hi aplega. DIVERSÀRIUM 41 Secretaria Un crit a la paret! Jaume Mòdol Els orígens del cartell publicitari: Portada art i publicitat Anna Isan Jaume Codina i Mejón 47 #twitteratura Edita: Cercle de Belles Arts Repàs a la història del cartell publicitari durant Joan Talarn C/ Major, 24 · 25007 Lleida el període comprès entre les darreries del Tel. 973 243 725 segle XIX i el primer quart del segle XX. Aproximació al fenomen Twitter, al seu ús com a eina [email protected] literària i com hi són tractats i s'hi difonen temes literaris. Disseny: D•Disseny La Baldufa, 54

Coordinació de l’edició quinze anys d’il·lusions i impressió: Arts Gràfiques Enric Blasi i Aldosa Diputació de Lleida Breu repàs als quinze anys d’història del grup de teatre i arts escèniques més important i amb major Dipòsit legal: L-127-1990 57 El punt de trobada dels arxivers i ISSN: 1576-8368 projecció exterior que ha donat mai la nostra ciutat. arxiveres de les Terres de Ponent ARTS no es fa responsable dels Grup d’Arxivers de Lleida escrits publicats, l’opinió dels quals reflecteix exclusivament el criteri del signant. A tall de resum, cinc cèntims sobre el perquè de la creació del GALL (Grup d’Arxivers de Lleida) i quins COSES QUE HE LLEGIT 62 són els seus objectius en l’actualitat.

Amb la col·laboració de: El llegat de Thoreau Ramon Camats i Guàrdia

El filòsof, polític, professor i assagista ens parla del treball de Henry David Thoreau: 64 Sobre el deber de la desobediencia civil, un assaig PORTFOLIO de l’any 1848 que l’actualitat s’ha encarregat Anna Isan Generalitat de Catalunya de posar en primera línia de foc. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

ACTIVITATS 66

1 EDITORIAL 3

EDITORIAL 3 4 ENTREVISTA EDITORIAL 3 Josep Vallverdú 4 ENTREVISTA EDITORIAL 3 Ramon Rubinat 4 ENTREVISTAJosep Vallverdú Jaume Vilella i Motlló 5 Amb el tema del riu com a rerefons, conversa amb el ENTREVISTAJosepRamonPremi d’Honor VallverdúRubinat de les Lletres Catalanes de l’any 2000, 11 Ferran Rella EL SEGRE: RamonAmbautor eld’una temaRubinat prolífica del riu icom diversificada a rerefons, obra conversa literària. amb el FrancescPremi d’Honor Gabarrell de les Lletres Catalanes de l’any 2000, UN CABAL DE CULTURA 11 Amb el tema del riu com a rerefons, conversa amb el EL SEGRE: 12El autorpresident d’una del prolífica Consell i Culturaldiversificada de les obra Valls literària. d’Àneu, PremiRefer d’Honor una de “cultura les Lletres Catalanes de riu” de l’any 2000, 11 exdirector territorial del Departament de Cultura REVISTA DEL UN CABAL DEEL CULTURA SEGRE: a autorLleida,Xavier d’una ens Eritja explica prolífica lai Ciuróiseva diversificada relació amb obra el Quim.literària. QUIM MINGUELL 11 12 Refer una “cultura de riu” CERCLE DE UN CABAL DE CULTURA El president de l’Ateneu Popular de Ponent recupera, Quim Minguell Xavier Eritja i Ciuró BELLESREVISTA ARTS DEL 1212 EnRefera travésdefensa deuna la memòria “culturade l’horta històrica, de deels riu” fetsLleida i els personatges www.cerclebellesarts.com REVISTAREVISTACERCLE DEDELDEL Dossier a partir d’alguns d’aquells temes que formaven AdriàXaviermés importantsDrago, Eritja Josep vinculatsi Ciuró M. alPuigdemasa, riu Segre com aIgnasi vehicle Aldomà [email protected] El riu a Grenyana: substrats 16 El president de l’Ateneu Popular de Ponent recupera, CERCLEBELLES ARTSDE part del seu quefer professional i d’altres pels quals atransmissor través de lade memòria cultura. històrica, els fets i els personatges CERCLENúm. 35, novembre DE 2011 Jordi Alfonso L’HortaEl president de Lleida de l’Ateneu ha estat desPopular de sempre de Ponent un espai recupera, BELLESPVPwww.cerclebellesarts.com 4 € ARTS va demostrar un interès i passió especials. més importants vinculats al riu Segre com a vehicle [email protected] ARTS El riu a Grenyana: substrats 16 indestriablea través de de la lamemòria ciutat, un històrica, element els central fets i deels la personatges www.cerclebellesarts.comwww.cerclebellesarts.comNúm. 35, novembre 2011 sevatransmissor mateixa personalitat. de cultura. [email protected] Un reportatge de l’any 2010 centratJordi en el Alfonsotema del més importants vinculats al riu Segre com a vehicle [email protected] 4 € SegreEl desriu de a la Grenyana:partida de Grenyana substrats a partir de 1615 Núm.Núm.Jaume 35, 42, Vilella novembre novembre 2011 2016 ...De la gent i de la vida. transmissor de cultura. e l’actualització d’imatges d’arxiu i entrevistesJordi aAlfonso diferents PVPPVPPresident 4 5 € Un reportatgeCultura de l’any 2010 popular: centrat en símbol, el tema del Direcció Segre especialistesdes de la partida i personatges de Grenyana vinculats a partir al riu.de 20 El Segre que passa per Lleida Jaume Vilella Un reportatge decomunitat l’any 2010 centrat i patrimoni en el tema del PresidentPresidentFrancesc Català l’actualització d’imatges d’arxiu i entrevistes a diferents Francesc Català i Alòs Segre des de la partida de GrenyanaPau a partir Plana de JaumeJaumeDirecció VilellaVilella especialistes i personatges vinculats al riu. 20 El Segre que passa per Lleida Cap de redacció l’actualització d’imatges d’arxiu i entrevistes a diferents Una interessant disquisició sobre l’estat actual Francesc Català Aquella càrrega simbòlica que ens fa reconèixer Francesc Català i Alòs DireccióDireccióAlberto Velasco especialistes i personatges vinculats al riu. 1820 QuèEldel Segre riu hi en feu, què que es a valoren Cultura?passa els efectesper Lleidadel poc cabal, com a integrants d’una comunitat. FrancescFrancescCap de CatalàredaccióCatalà JosepFrancescUnaque el interessantTort marca Catalài Bardoleten disquisicióel seu i Alòs pas persobre la l’estatciutat, iactual l'espai d'oci Consell de redacció 25 Alberto Velasco La recerca sobre el riu Segre delque riurepresenten en què es elsvaloren espais els naturals efectes al del voltant poc cabal,del riu, CapCapFrancesc dede redaccióredacció Gabarrell Una interessant disquisició sobre l’estat actual a través de les imatges Resumquerecuperats el de marca la feina en en els feta el darrers seu per pascrear anys. per i enfortirla ciutat, una i l'espai nova d'oci AlbertoAlbertoQuim Minguell VelascoVelasco del riu en què es valoren els efectes del poc cabal, Consell de redacció La recercafotogràfiques sobre el (de riu mitjan Segre 25 administracióque representen de cultura. els espais naturals al voltant del riu, FrancescRamon Rubinat Gabarrell que el marca en el seu pas per la ciutat, i l'espai d'oci ConsellConsell de de redacció redacció segle aXIX través a mitjan de les segle imatges XX) 25 recuperats en els darrers anys. QuimJoan Talarn Minguell La recercaLa culturasobre el com riu aSegre eina 22 que representen els espais naturals al voltant del riu, FrancescÒscar Flores Gabarrell Ramon Rubinat fotogràfiquesJosepa través Carles de Balasch les (de imatges imitjan Solanes recuperats en els darrers anys. QuimFrancesc Minguell Gabarrell de transformació social JoanEditor Talarn gràfic seglefotogràfiques XIX a mitjan (de segle mitjan XX) 29 Entre Sicoris i Segre: RamonXescoi fotografia GuillemRubinat Un repàs a algunes velles imatgesXavier del riu Eritja Segre extretes Ciuró Jordi Soldevila segleJosep XIX Carlesa mitjan Balasch segle i Solanes XX) entre el surrealisme i el realisme JoanEditorOriol Talarn Rosell gràfic del treball de recerca dut a terme per diferents Joan Talarn La cultura com una veritable eina de transformació 29 FrancescEntre Sicoris Canosa i Segre:i Farran i fotografia Un repàsinstitucions a algunesJosep en velles el Carlescamp imatges de Balaschla del Hidrologia riu Segre i Solanes Històrica. extretes EditorCol·laboradors gràfic social a través del moviment associatiu. entre el surrealisme i el realisme Oriol Rosell del treball de recerca dut a terme per diferents 2529 QueEntre no Sicoris pari la i Segre:música! i EditorJordifotografia Alfonso gràfic Un repàs a algunes velles imatges del riu Segre extretes FrancescUn assaig, en Canosa clau tragicòmica, i Farran sobre el misteri i fotografia institucions en el camp de la Hidrologia Històrica. Javierentrede la inexistènciade el Castro surrealisme d’escrits que iparlin el realisme del Segre, OriolCol·laboradorsJosep Rosell Carles Balasch del treball de recerca dut a terme per diferents Oriol Rosell El riu extrem[at] 33 Francescmalgrat la sevaCanosa rellevància i Farran geogràfica JordiAmat Alfonso Baró institucions en el camp de la Hidrologia Històrica. Un assaig, en clau tragicòmica, sobre el misteri Col·laboradors Francesc Gabarrell i Guiu Reculli històrica de mítiques al llarg bandes dels temps. musicals que van marcar JosepEnric BlasiCarles Balasch de la inexistència d’escrits que parlin del Segre, JordiCol·laboradors Alfonso 33 totaUn unaassaig, època. en clau tragicòmica, sobre el misteri AmatRamon Baró Camats El riu extrem[at] malgrat la seva rellevància geogràfica JosepIgnasi Carles Aldomà Balasch Un passeig per la Mitjana i la canalització del Segre de la inexistència d’escrits que parlin del Segre, EnricFrancesc Blasi Canosa Francesc Gabarrell i Guiu33 i històrica al llarg dels temps. AmatJoanjo Baró Ardanuy tot comentant els diferentsEl elements riu extrem[at] escultòrics que, 29 malgrat la seva rellevància geogràfica RamonJaume Codina Camats DIVERSÀRIUM EnricJavier Blasi de Castro Un passeigal llarg per dels la anys,FrancescMitjana s’han i la anat Gabarrellcanalització inserint a del il’entorn Guiu Segre i històrica al llarg dels temps. FrancescXavier Eritja Canosa El Minguell Cardenyes, 40 RamonAdrià Drago Camats tot comentant els diferents elementsmés escultòrics proper al que, riu. Passeig pel Segre XavierJaumeGrup d’Arxivers EritjaCodina de Lleida Un passeig per la Mitjana i la canalització del Segre Francesc Canosa al llarg dels anys,una s’han estrella anat inserint del a l’entornrock Amat Baró JosepXavierAnna M.Isan Eritja Ganyet tot comentant els diferents elements escultòrics que, Jaume Codina Josepmés properM. Ganyet al riu. 40 Passeig pel Segre JosepGrup d’ArxiversMiquel Garcia de Lleida al llarg dels anys, s’han anat inserint a l’entorn XavierAssessorament Eritja A tall de cloenda, el poeta lleidatà Amat Baró tanca JoanAnna Julià-Muné Isan més proper al riu. 40 PasseigAmat Baró pel Segre Grupdossier d’Arxivers de Lleida “I vam començar a assajar, a escriure cançons, 32 Quinsel dossier gats amb unaque poesia agafen que parla els del castellansriu i de la gent Ramon Llanes a aprofitar temes vells, a fer versions [...]. Amatque s’hi Baró aplega. AnnaJosepAssessoramentXavier Isan M. Eritja Puigdemasa FrancescA tall de cloenda,Gabarrell el poeta lleidatà Amat Baró tanca Vam tocar el cel.” 41 el dossier amb una poesia que parla del riu i de la gent Paudossier Plana DIVERSÀRIUM A tall de cloenda, el poeta lleidatà Amat Baró tanca AssessoramentSecretaria “Eraque fàcil s’hi enganxar-se aplega. al Quim. Tot sarcasme, humor JosepXavier Tort Eritja Un crit a la paret! el dossier amb una poesia que parla del riu i de la gent dossierJaume Mòdol DIVERSÀRIUM 41 i irreverència compartits, però sempre en el moment Els orígens del cartell publicitari: enque què s’hi tocava, aplega. i en la seva justa mesura.” XavierCoordinacióSecretaria Eritja dossier Portada Un crit a la paret! 41 FrancescJaume Mòdol Gabarrell Un recordDIVERSÀRIUM artdes ide publicitat la feina 35 SecretariaAnna Isan Els orígens del cartellJaume Codina publicitari: i Mejón UnJoanjo crit Ardanuya la paret! Peris 47 JaumeEdita:Portada Cercle Mòdol de Belles Arts #twitteratura Edita: Cercle de Belles Arts Els orígens del cartellart publicitari:i publicitat C/Anna Major, Isan 24 · 25007 Lleida “Naturalitat,Repàs a la placidesa, història delfacilitat cartell per publicitari anar fent durantcoses, Joan Talarn PortadaC/ Major, 24 · 25007 Lleida Jaume Codina i Mejón Tel. 973 243 725 per tirarel endavantperíode comprèsprojectes,art entre per i ferpublicitatles volardarreries coloms, del 47 #twitteratura AnnaEdita:Tel. 973 Isan Cercle 243 de725 Belles Arts segle XIX i elJaume primer Codinaquart del isegle Mejón XX. Aproximació al fenomen Twitter, al seu ús com a eina [email protected] finsRepàs i tot. a laI alguns,història vaja, del sí cartell que van publicitari volar. I bendurant alt.” 47 #twitteraturaJoan Talarn C/[email protected] Major, 24 · 25007 Lleida 38 literària i com hi són tractats i s'hi difonen temes literaris. Edita: Cercle de Belles Arts el període comprès entre les darreries del En record del Quim Disseny:Tel. 973 D·Disseny243 725 Repàs a la història del cartell publicitari durant JoanAproximació Talarn al fenomen Twitter, al seu ús com a eina C/Disseny: Major, 24D•Disseny · 25007 Lleida segle XIX i el primer quart del segle XX. Ramon Llanes Bordes [email protected] el període comprès entreLa les darreriesBaldufa, del 54 literària i com hi són tractats i s'hi difonen temes literaris. Tel.Coordinació 973 243 725de l’edició segle XIX i el primer quart del segle XX. Aproximació al fenomen Twitter, al seu ús com a eina [email protected]ó de l’edició quinze anys d’il·lusions “Des del primer dia de feina em va impressionar iDisseny: impressió: D•Disseny Arts Gràfiques 54 literària i com hi són tractats i s'hi difonen temes literaris. i impressió: Arts Gràfiques Enric LaBlasi Baldufa, i Aldosa la seva capacitat per empatitzar, col·laborar i ajudar Diputació de Lleida totes les persones que el venien a veure.” Disseny:Diputació D•Disseny de Lleida quinze anysLa d’il·lusions Baldufa, 54 Coordinació de l’edició Breu repàs als quinzeUna anys baula d’història que del miragrup de 40 i impressió: Arts Gràfiques Enric Blasi i Aldosa CoordinacióDipòsit legal: de L-127-1990 l’edició teatre i arts escèniquesquinze mésanys important d’il·lusions i amb major DipòsitDiputació legal: de L-127-1990Lleida de no trencar-se 57 El punt de trobada dels arxivers i i ISSN:impressió: 1576-8368 Arts Gràfiques projecció exterior que ha donatEnric mai Blasi la nostra i Aldosa ciutat. ISSN: 1576-8368 Breu repàs als quinze anysJosep d’història Miquel del Garciagrup de arxiveres de les Terres de Ponent DiputacióDipòsit legal: de Lleida L-127-1990 teatre i arts escèniques més important i amb major ARTS no es fa responsable dels Breu repàs als quinze anys d’història del grup de 57 GrupEl punt d’Arxivers de trobada de Lleida dels arxivers i escritsISSN: 1576-8368publicats, l’opinió dels projecció“Coneixia exterior béque el haterritori donat humàmai la i nostrainstitucional. ciutat. Dipòsit legal: L-127-1990 teatre i arts escèniques més important i amb major quals reflecteix exclusivament el Els seus passos s’adreçaven, doncs, 57 arxiveres de les Terres de Ponent projecció exterior que ha donat mai la nostra ciutat. ElA tallpunt de resum, de cinctrobada cèntims sobredels el arxiversperquè de la creaciói ISSN:ARTScriteri nodel1576-8368 essignant. fa responsable dels pels camins naturals.” 42 AlGrup més d’Arxivers enyorat de dels Lleida sinòfils ARTSescrits no publicats,es fa responsable l’opinió dels dels es- arxiveresdel GALL (Grup de d’Arxivers les Terres de Lleida) de i quinsPonent crits publicats, l’opinió dels quals Joan Julià-Muné ARTSquals no reflecteix es fa responsable exclusivament dels el COSES QUE HE LLEGIT 62 Grupsón els d’Arxivers seus objectius de en Lleida l’actualitat. escritsreflecteixcriteri delpublicats, signant.exclusivament l’opinió eldels criteri A tall de resum, cinc cèntims sobre el perquè de la creació del signant. qualsAmb reflecteix la col·laboració exclusivament de: el El llegat de Thoreau “Sempredel GALL et rebia (Grup amb d’Arxivers un aire fresc de Lleida) i franc, i iquins optimista, criteri del signant. 62 alhoraA tall quede resum,somreia cinc amb cèntims una certa sobre complicitat el perquè de la creació Amb la col·laboració de: COSES QUERamon HECamats LLEGIT i Guàrdia són els seus objectius en l’actualitat. quedel inspirava GALL (Grup confiança d’Arxivers i et convidava de Lleida) a iactuar quins Amb la col·laboració de: El llegat de Thoreau 62 són els seus objectius en l’actualitat. COSES QUE HE LLEGIT 44 en la línia que suggeria.” COSESEl filòsof, polític,QUERamon professor HE Camats i assagistaLLEGIT i Guàrdiaens parla Amb la col·laboració de: El llegat de Thoreau “Victus”, d’Albertdel treball de SánchezHenry David Thoreau:Piñol 64 PORTFOLIO ElSobre filòsof, el deber polític, Ramonde professorla desobediencia Camats i assagista civili Guàrdia, ensun assaig parla de l’any 1848 que l’actualitat s’haJoan encarregat Talarn del treball de Henry David Thoreau: 64 Anna Isan Generalitat de Catalunya El filòsof, polític,de professor posar en iprimera assagista línia ens de parla foc. PORTFOLIO Departament de Cultura ComentariSobre el deber d’una de dela desobediencia les novel·les méscivil, unexitoses assaig i Mitjans de Comunicació del treball de Henry David Thoreau: de lade literatura l’any 1848 catalana que l’actualitat (sic) dels s’hadarrers encarregat temps. 64 Sobre el deber de la desobediencia civil, un assaig 46 PORTFOLIOAnna Isan Generalitat de Catalunya de posar en primera línia de foc. PORTFOLIO Departament de Cultura de l’any 1848 que l’actualitat s’ha encarregat i Mitjans de Comunicació 66 Anna Isan Generalitat de Catalunya de posarACTIVITATS en primera línia de foc. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació ACTIVITATS 66 ACTIVITATS 66 ACTIVITATS 50 1

1

11 2 EDITORIAL

RECEPTES PER SORTIR DE LA CRISI

Que a l’altra banda (de l’Atlàntic) del telèfon hi hagi una per- això no té cap mèrit, que això ho pot fer tothom. Que els qui sona que et pugui resoldre el problema, que Telefónica no s’a- han gaudit d’una beca FPI acabin la tesi o tornin la bossa; que magui als Andes de la pobresa ni a la selva de la necessitat, les beques Erasmus siguin un premi per als bons estudiants i que els quilòmetres dels beneficis no ens allunyin fins al punt es creïn les beques Stalinus per enviar els dropos a obrir rases que la comunicació es talli dolorosament i perjudicialment a Sibèria. Que no vulguin “aguantar” tramposament la fruita (per a nosaltres). Que els discursos s’hagin de justificar amb la dels supermercats. Que no es perdin les freqüències dels tran- vida, que al darrere de cada paraula hi hagi un exemplum sistors. Que no hi hagi més embussos al nus de la Trinitat. Que incontestable. Que no ens enganyin, que quan pagues set llueva café a Alguaire. Que la Maria Pau Huguet recobri el deix euros per veure una pel·lícula i el veí no para de parlar això és occidental. Que qui la faci, la pagui, i que els que tot ho un frau; que els fraus són fraus i que la quantitat malbaratada poden pagar no ho puguin fer tot. Que baixar-se la morfina només és una xifra, que allò que fa més mal és que t’engan- d’Internet sigui delicte. Que no hi hagi grans superfícies men- yin, que et destrossin les il·lusions, que no tinguin paraula; el tre els clients no tinguin grans pressupostos. Que la sanitat veí que parla sempre és Ruiz-Mateos, Bernie Madoff o alguna sigui pública i generalitzada i que qui no estigui sa sigui atès semipersona de Lehman Brothers. Que es prohibeixin els lli- immediatament i de manera gratuïta. Que sigui obligatori el bres d’autoajuda i “La Contra” de La Vanguardia i que se sot- “bon dia” als ascensors i en obrir qualsevol porta, i el “bon meti el Punset a una màquina de la veritat; que Jorge Bucay profit” a totes les taules, i a tots els llits, i a totes les nòmines. sigui persona non grata i que es prohibeixi viatjar a l’Índia a Que tothom s’adoni que la crisi econòmica és una conjuntura tothom que hagi tingut contacte amb un llibre d’Osho o de adversa però que la crisi ontològica és una ruïna irreversible. Shirley McLane. Que els polítics optin per capitalitzar els bancs Que a l’hivern faci fred i a l’estiu no s’asclin les pedres. Que no i capitalitzin també les persones i que als bancs, quan l’espi- ens tractin amb tanta condescendència, que no som rucs, que fiïn, els passi el mateix que a les persones que l’espifien; que encara som capaços d’entendre alguna cosa. Que les tifes que no hi hagi tanta diferència entre les sancions que reben els uns els gossos escampen pels carrers es multipliquin per mil i i les que reben els altres. Que El Temps de TV3 ens digui el embolcallin els cervells tumefactes dels propietaris dels gossos temps que farà l’endemà i no el temps que ha fet avui, que que passen de recollir-les; que la Gran Tifa els caigui a sobre.

3 ENTREVISTA

JOSEP VALLVERDÚ

“…del Segre no se n’ha parlat”

RAMON RUBINAT

A punt d’acabar l’entrevista amb tres proporcionant-nos aquest docu- trobar els escriptors i els artistes que Josep Vallverdú, el mestre ens regala ment goiesc de primera qualitat. La han tractat creativament el riu Segre. una lectura improvisada d’un frag- gent que és capaç de viure amb les dei- Al dossier que el lector trobarà tot ment de Catalunya Visió. El text xalles dels altres mereix sempre un viu seguit, hi surten alguns d’aquests cre- correspon al capítol dedicat a l’Alt respecte. adors, però el fet que no siguin evi- Urgell, concretament al poble de dents, que les obres inspirades pel Montferrer: és la glosa a una fotogra- Aquesta ha estat una de les seves nostre riu no tinguin cap protagonis- fia feta per Ton Sirera que ens mostra dèries: mirar el territori i explicar-nos- me, ens incomoda: o bé els creadors una humil família del poble. Josep el. Nosaltres volíem que Josep Vallver- han desatès el riu o bé som nosaltres Vallverdú, amb la veu afinada pels dú ens parlés del riu i del tracte que el els que no els hem sabut trobar. Quan anys i un entusiasme d’aventurer riu ha rebut al llarg del temps per part li plantegem la qüestió, Josep Vallver- novell, pondera la bellesa del text, de les lletres i les arts. Al final de la dú se sorprèn tímidament: l’excepcionalitat i l’eloqüència de la conversa, però, ens adonem que fotografia, i ens fa espectadors privi- també hem parlat de la vida, de l’es- No m’ho explico, no hi havia pensat. legiats de la seva lectura: criptura, de la traducció, dels rius i de Ara… perquè ho heu suscitat. les muntanyes, de la gent, dels ordi- L’Espanya real és aquí, com en el retrat nadors i del joc de l’oca, de les escul- A poc a poc, però, comencen a sortir de Carles IV per Goya. És en la figura tures en paper maixé i de Juli Cèsar. les referències; de la basta extensió massissa del calb, home decidit, bon Ens hem abocat al riu d’una conversa del seu saber, Vallverdú en comença a pare, una mica Pascual Duarte. És en la amatent i hipnòtica: parla el mestre, recuperar autors i obres; la relació, figura de l’avi que, en veure que l’ha- corre la vida plena i nosaltres ho però, tot i l’excel·lència dels noms vien de retratar, s’ha tret la negra gorra admirem amb discreció. Josep Vallver- que hi figuren, no contempla una i s’ha lleugerament escairat. L’àvia se li dú mira la fotografia dels extremenys producció, una sèrie o una obra dedi- ha posat a la vora com quan es van de Montferrer i, amb un laconisme cada íntegrament al riu: casar […]. La nena, gairebé com un heraclitià, conclou: cadàver estirat, aguantant-se l’alè. El Agelet i Garriga va fer un poema al riu. país real és en tota l’arquitectura mun- Ara això ja no hi és. Màrius Torres en té un de molt bonic, tanyenca recoberta de calç que ha estat «…un riu profund que corre/ per una nit la nova pàtria per a aquesta gent. L’ho- Nosaltres volem parlar, precisament, d’hivern», que això és impossible dir-ho me calb ens prometé vint duros si li d’un assumpte que no sabem ben bé millor! Jo vaig escriure prosa, de prosa enviàvem la fotografia, no s’adonava fins a quin punt ha estat o no ha estat; se n’ha escrit. Joan Santamaria té algu- que era ell qui ens feia un favor a nosal- ens neguiteja el fet de no haver sabut na cosa sobre el Segre, també. Hem

4 parlat de la boira, de la Seu Vella, però riador deia: «Els dos enamorats estaven bre que vam fer amb el Goñi, Lleida cor- del Segre no se n’ha parlat. damunt del pont que precisament la Pae- dialment. Això [Vallverdú parla d’una de ria acabava de construir i havia pagat les fotografies del Segre], vist des de la La nostra conversa discorre de mane- 2.600 ducats al mestre d’obres…». universitat, una tarda que hi hagi uns ra fluida i animosa, parlem dels certs núvols de la banda del Montsec, afluents del Segre, dels altres rius, i en Només trobem referències laterals. és impressionant: sortirien unes aqua- surten d’esquifits i flonjos, com el Far- Com que no podem parlar del autors rel·les! Però no s’hi han dedicat. fanya, i d’altres, difunts, oblidats de que han contemplat el riu, passem l’aigua, com el riu Corb. Sembla que el directament a parlar del riu: I el riu ens porta a parlar del nostre nostre propòsit, la cerca de referències llibre de referència, del llibre que, artístiques que tinguin el Segre com El Segre és un riu important, les ciutats d’alguna manera, ha inspirat tot el a objecte, és com aquests afluents que tenen un riu petit sí que el valoren dossier, Els rius de Lleida, que Josep insospitats: els parents llunyans de la molt. Però les que tenen un riu gran… Vallverdú va publicar l’any 1976. genealogia fluvial. Per mi que, com que és una cosa tan acostumada, no hi pateixen. Tot amb Aquest llibre és conseqüència d’un capí- El mestre continua donant-hi tombs. tot, s’hi ha produït un canvi, amb aques- tol d’un altre llibre meu. A Proses de Als entrevistadors, la conversa ens ta canalització; però immediatament Ponent hi ha un capítol que es diu “El riu balanceja de babord a estribord, d’es- abans era molt brut allò, molt desastrós, més llarg de Catalunya”, i allí faig el tribord a babord, com si comandés- i no convidava ni a nedar-hi. L’any 50 o recorregut del Segre i l’explico a la sim una nau de les muntanyes russes: 55, abans d’inaugurar-se les Basses, la meva manera. Proses de Ponent és de toquem l’assumpte que toquem, gent anava a banyar-se al riu: sota el l’any 68 i publicat el 70, i va quedar sempre hi ha un nord, una narració pont del ferrocarril hi havia unes toies finalista del Premi Pla. Quan el va publi- inspirada i plaent. I una novel·la del prou grans i la gent en feia una platja. car un dels editors de Destino, em va Segre? Se n’ha fet cap, de novel·la? escriure i em va dir que aquell capítol li Josep Vallverdú es posa dempeus i havia agradat molt i em va demanar: Hi havia una novel·la de Joan Barceló que cerca un llibre a la prestatgeria que «Vosaltres, que esteu fent Catalunya passava a Lleida… Era el cas d’uns jueus entapissa el seu despatx. Tornem a Visió, tu i el Sirera, faríeu un llibre sobre als quals perseguien i sortia una mica el parlar d’aquest “bandejament” del el Segre o sobre els rius de la banda de riu, però no en importància. També el riu per part dels creadors. Ponent? Perquè ho publicaríem en cita Lladonosa a La fi de Macot, però li aquesta col·lecció grossa que tenim vaig dir: «Escolta, Lladonosa, no facis A mi, no se m’havia ocorregut fins que nosaltres.» Al Ton Sirera, no podies pla- novel·les...». Perquè com que era histo- ho heu dit ara… Estic buscant aquell lli- nejar-li cap cosa que representés un

5 “…vaig aconseguir per miracle una prosa específica”

viatge que no saltés immediatament, què queda darrere dels turons aquells, l’any 28 o 29, allí on ara hi ha la passa- perquè ell sempre deia: «A tot arreu em que és impressionant… rel·la de Blondel, hi havia una barca que trobo com a casa menys a casa.» travessava el riu. També hi havia una De la bellesa passem a les pulsions plaça de toros portàtil, però s’hi va estar Com el van preparar, aquest projecte? tel·lúriques… molt de temps, tot i ser provisional.

Jo en vaig dissenyar el trajecte: comen- Jo tinc una flaca per als rius i, d’altra Amb nostàlgia i satisfacció, el mestre çarem el Segre pel seu naixement i el banda, quan, no sé si el Sala Cornadó o dibuixa allò que el riu ha estat i allò resseguirem linealment fins a arribar a el… ara no sé qui era, em va fer una que és avui dia: Massalcoreig, pràcticament fins a Mequi- carta astral, vaig descobrir que els nensa. Quan trobem un afluent farem crancs som de signe d’aigua. Els rius El riu s’ha convertit en un parc fluvial. una cosa: el pujarem. Les Nogueres les m’han agradat sempre; a més, a mi vam fer totes, però el riu Corb, per exem- m’agradaria que el Segre fos navegable, Passen els minuts i la nostra conversa ple, no, perquè desapareix a l’Urgell i n’hi com a l’edat mitjana; avui s’hi navega- tafaneja els calaixos i els armaris ha altres que no porten aigua i són plens ria, si no hi hagués pantans. d’una vida i d’una saviesa. Dediquem de brutícia. Tot ho vam fer amb un dos uns profitosos minuts a parlar de la cavalls i sortint cada dos caps de setma- ...als perills, i al surrealisme… traducció, una tasca que Josep Vall- na. Va sortir més descansadament que el verdú ha exercit per guanyar-se la Catalunya Visió, perquè per al Catalunya Hi havia dones que deien als seus fills: vida i de la qual ha esdevingut un Visió havia de prendre moltes notes i aquí «Nen, no vagis al riu a nedar que si t’o- especialista consumat. només em calia confirmar les dades sobre fegues et mataré.» la marxa amb les fotografies. A més, ell He escrit molts anys, fent moltes hores [Ton Sirera] i jo vam treballar molt units. …en definitiva: a la vida. de classes i, a més a més, traduint molt Sortíem plegats: jo prenia notes i ell feia […]. Traduïa de nit, feia classes de dia i les fotografies. El Segre era molt viu. Diuen que els bus- escrivia quan podia. cadors d’or tot el que aconseguien era un Vostè qualifica certs indrets com polsim de no res, però tot això era molt Poques activitats pretèrites poden d’una gran bellesa, però el cert és que viu. El professor Salvador Roca i Lletjós era resistir la comparació amb el temps n’hi ha força, sovint, de llocs bells… pescador i jo l’havia acompanyat a pescar present… amb el pare. Per tant, hi havia des d’un Hi ha un tros del riu que la gent no catedràtic fins als pescadors de sempre. Ara estava mirant unes beques per a tra- coneix i que és entre Ponts i Artesa, per- Hi havia barques, també, i recordo que ductors a Suïssa, això ja no m’afecta,

6 7 però penso: «Caram! Quin gust!». Una vocabulari i, al final, com que he hagut Josep Vallverdú resum en poques beca que, si la guanyes, passes tres de traduir tants i tan diversos autors… paraules la seva vida de traductor. mesos a Suïssa mirant els Alps al cantó de Fo… Aleshores va ser una tempora- I de les dificultats de la feina en rela- Vaig començar als anys 50 amb una da bona, però la resta he treballat com ció amb la seva circumstància vital. audàcia bastant… perquè no en sabia un guerriller: a hores, a estones. prou. És clar, jo havia fet llengües clàssi- A més, jo tenia un handicap, perquè ques (grec i llatí i una mica de sànscrit). Parlem de la rutina laboral, dels vivia a Puiggròs. Jo era un tio de pro- Això em permetia tenir una base estruc- hàbits de l’escriptor i de la seva víncies, que diuen a Barcelona. Maria tural de les llengües, coneixia les etimo- manera de desfer-se de cabòries i Aurèlia Capmany, que era molt amiga logies i mirant el diccionari vaig comen- capficaments. meva, se n’anava a les editorials i els çar a traduir per a editorials petites de demanava: «Què teniu, que sigui inte- Barcelona per després aconseguir feina La Isabel diu que mai no m’ha vist ressant per traduir?» Als de Barcelona, a Seix Barral, per a la qual vaig traduir escriure hores seguides […]. Escric els quedaven els bombons i a mi unes cinc o sis novel·les. Quan es va molt, però molt de pressa, i tradueixo m’enviaven uns totxos impressionants. poder fer en català, a partir dels anys de pressa, també, perquè, si no ho fas, Alguns estaven bé, però no triaves. Tra- 60, vaig traduir al català i no em va fal- no resulta econòmicament. Perdó, en duïa per a sis i set editorials. Jo no rebut- tar mai feina. És més, hi va haver anys lloc de «de pressa», «de pressa i bé», java res perquè ho necessitava. que vaig traduir tres i quatre llibres. vull dir. Però llavors jo al cap de tres quarts o una hora estic molt cansat De vegades el mestre ens revela La tasca literària de Josep Vallverdú potser perquè he escrit de pressa i algun secret. va lligada al seu compromís per reha- aleshores baixo a l’hort i faig un cava- bilitar la llengua i promoure’n l’ús. lló d’enciams.” Us confessaré una mena de secret de Així s’entenen articles seus com el cuina: quan rebia un llibre nou, me’l lle- que aparegué a Serra d’Or el 1961: Parlem dels inicis, de l’aprenentatge gia fins a la meitat només per veure el “Necessitat d’una literatura majorità- de l’anglès… que els francesos en diuen “la liure”, la ria”, o la seva ponència per al congrés marxa que té, el ritme. Aleshores no tra- de traductors que ell mateix va orga- Vaig residir uns anys a la Costa Brava i duïa el primer capítol, traduïa el tercer i el nitzar l’any 66 i que va tenir lloc a Rai- aleshores feia alguna classe d’espanyol quart… i després traduïa el primer, quan mat: El traductor i la llengua popular. als estrangers. M’espavilava a parlar ja havia agafat el to, perquè, és clar, la L’autor incideix en la tasca “creadora” anglès amb ells i així em vaig anar impressió que té l’editor quan li portes el que aleshores havien de realitzar els defensat. També vaig estudiar molt llibre és molt important i, a més, és útil. traductors:

8 …de vegades t’havies d’inventar Bestiolari està il·lustrat amb dibuixos …un dietari... paraules, si hi havia una expressió de Manuel Cusachs, vell amic de anglesa que deia “caminar com un Josep Vallverdú, que no s’ho va haver Ara estic fent un dietari, un nou dietari. ànec”, doncs jo m’inventava el verb de pensar gaire per participar en el “aneguejar fins a la porta”. Quan t’hi projecte. …una relectura d’algunes de les seves trobes endinsat, és una tasca enriqui- obres més apreciades... dora i, d’altra banda, no m’ha despla- Li vaig preguntar: «No em faries pas gut mai. això?». Em va respondre: «Mira, deixo Ara que en rellegeixo algunes pàgines, les escultures de la Sagrada Família i em m’agrada molt el Catalunya Visió: vaig De la traducció passem a la literatura poso a fer això.» Estava fent Sant Ignasi aconseguir per miracle una prosa i, concretament, a una de les seves i Sant Josep de Calassanç. Va sortir específica. darreres obres, Bestiolari. rodat, jo mateix em moria de riure. Hi ha un punt de surrealisme, i això agra- Nosaltres volem acabar aquí, amb el Aquest llibre va sortir rodat. Jo sóc un da molt a la canalla. “miracle d’una prosa específica”, i volem insomne, o bastant insomne, i de retre a Josep Vallverdú el reconeixe- vegades em costa dormir i general- Passem fent saltirons d’un assumpte ment que es mereix. L’obra d’aquest ment em desperto molt aviat. A les a un altre i acabem parlant del futur, escriptor egregi explica el país, vivifica cinc ja em desperto. I, entre que et dels projectes en els quals el mestre la llengua, esdevé document històric, despertes i et lleves, un dia vaig pen- treballa actualment i d’aquells que és una farga de nous lectors, il·lumina sar: «El mosquit en la fosca ha pensat: pensa escometre d’ara endavant, i hi el nostre territori i la nostra gent i ens m’agradaria ser mosca perquè així trobem de tot: poesia… els fa avinents; anihiladora de l’avorri- seria més gran.» Quina rucada, vaig ment, companya amatent de nens, pensar. I aquí a baix vaig pensar: Hi haurà un altre llibre, possiblement, joves i adults, sempre ha estat una con- «Escolta, això podria ser un bestiari.» perquè ara ja tinc uns 40 poemes. vidada a la prestatgeria del menjador, a L’endemà vaig somiar la girafa i, quan la taula d’estudi i a la tauleta de nit. me’n vaig adonar, al cap de 30 o 35 …un llibre sobre el joc de l’oca... dies ja tenia aquest Bestiolari pensat i, El Segre no té una novel·la, però en la en certa manera, escrit. De manera És possible que faci un llibre infantil figura de Josep Vallverdú hi té, sens que el vaig donar a Pep Coll perquè en sobre el joc de l’oca, perquè les figures dubte, un exegeta incansable, un savi fes el pròleg i em va dir: «Sí, però hi que no són l’oca també són interessants observador de la seva realitat i un dels has posat pocs animals de muntanya». i no representen res. Estava donant pocs creadors que l’ha tractat, tot i que I aleshores hi vaig posar l’isard. tombs a aquesta idea i podria ser. no de manera exclusiva, literàriament.

9 10 EL SEGRE: UN CABALEL SEGRE: DE CULTURA EL SEGRE: UN CABAL DE CULTURA

L’any passat la ciutat celebrava l’Any del Riu Segre i un con- Els rius de Lleida de Josep Vallverdú, amb qui compartim junt d’entitats lleidatanes representades sota el nom de l’espai de l’entrevista, en què ens parla de la seua obra i de Lleida Ambiental, entre les quals també hi és el Cercle de la seua relació amb el riu. Ja posats en el dossier, l’anàlisi Belles Arts, van proposar-se que el riu Segre retrobés la continua des de la visió etnològica amb l’article de Xavier seua dignitat com a riu i que la ciutadania prengués cons- Eritja i el de Jordi Alfonso, la històrica amb l’aportació de ciència que “un altre riu és possible”. Es van programar i Josep Carles Balasch, la literària amb Francesc Canosa, realitzar un bon nombre d’activitats que van anar treballant l’artística amb Francesc Gabarrell i la sociocultural amb la idea de la necessitat de comptar amb un riu més viu, no Francesc Català. un riu mort com el que la ciutat té al seu pas per Lleida, es van revisar aspectes tan importants com el cabal que ha de En definitiva aquest dossier presenta el retrat d’un riu que, passar per la ciutat i la Paeria va aprovar en un ple de malgrat tot, encara pot recuperar la potencialitat que li per- demanar el cabal mínim ecològic per al riu. toca; a falta de riu el que la ciutat ha retrobat és un espai lúdic de convivència que a poc a poc recupera l’espai per- Nosaltres, des del Cercle de Belles Arts, i més concreta- dut, potser com està passant amb la Seu Vella, que a partir ment des de la seua revista ARTS, hem volgut continuar de la creació del Consorci del Turó s’està vertebrant una aquesta reflexió sobre el Segre, amb un dossier i una entre- nova realitat, al riu, la celebració de l’Any del Riu, la perse- vista que fan interessants aportacions. Des de la visió verança de Lleida Ambiental i les institucions lleidatanes li sociocultural que aporta la revista hem tractat aspectes que retornaran la dignitat fluvial per tornar a ser el protagonis- poden relacionar la societat amb l’espai simbòlic que el riu ta de la geografia local i ocupar el lloc que li pertany en el representa, i si alguna publicació ens havia de guiar va ser cap i el cor dels lleidatans.

11 EL SEGRE: UN CABALEL SEGRE: DE CULTURA riu segre REFER UNA “CULTURA DE RIU”

XAVIER ERITJA I CIURÓ

Quan cerquem en els referents històrics i etnogràfics aque- qual es restringia a algunes famílies. El Tòfol (Rufea, Llei- lles formes, models o patrons, explícits o implícits, a través da), El Pescadoret de la Plana (Grenyana, Lleida), El Treto dels quals la nostra societat s’ha manifestat al llarg de la (Albatàrrec), El Lluïset del Mestre (Alcarràs), El Francisco història, i ho fem a través de les experiències vivencials Nòria (Seròs) o el Tomàs de cal Marc (Seròs) són noms dels individus, ens podem trobar agradables sorpreses: que omplen les pàgines d’una memòria oral que s’endinsa a vides singulars que segueixen patrons culturals diferents les darreries del segle XIX i que es manté viva fins als anys als expressats pel conjunt de la societat. 50 del segle XX.

L’estiu del 2009, en la intimitat de l’entorn familiar i del cer- Les seves vivències expressen una manera atàvica d’enten- cle més immediat de coneguts, ens deixava Josep Mata dre el riu i constaten la pervivència d’una cultura fluvial Solé, El Pescadoret de la Plana. Membre d’una família de força arrelada a la societat de la ribera del Segre fins als pescadors i barquers que es remunta al segle XIX, continuà anys 30 i 40 del segle XX. Un riu que llavors constituïa un l’ofici del seu padrí prenent la barca de la família: utilitzava important i actiu escenari social, força concorregut per els ormeigs tradicionals de pesca i després venia el peix als “gent de riu” com els pescadors, amb els seus ormeigs de municipis de la ribera, passava gent a banda i banda de riu pesca i les seves barques, els barquers, que menaven les i prestava servei en tasques diverses de petit cabotatge. barques de pas, o els raiers del Pirineu, que transportaven tramades de fusta fins a les serradores de la plana. El seu principal àmbit d’actuació fluvial comprenia el tram de riu situat entre les partides de Grenyana i la Plana, a Tot aquest món que avui mirem de copsar des d’una certa banda i banda, i a l’entorn de l’actual parc de la Mitjana. nostàlgia ha desaparegut. La imatge que avui mirem de Encara que de forma puntual, també havia navegat pels reconstruir no deixa de ser una percepció subjectiva, una trams de riu compresos entre els termes d’Alcoletge i Cor- visió romàntica i poc realista, pensaran molts. Però en qual- bins; fins i tot va arribar a treballar en el manteniment de la sevol història personal on el riu és el protagonista sempre peixera de la séquia de Fontanet (Térmens). afloren vivències intenses i carregades d’emotivitat; El Pes- cadoret de la Plana no sabia pas viure sense la seva barca Això va ser fins als anys seixanta del segle XX, moment en i el contacte amb el seu riu. Potser és aquest el sentit que què va haver de deixar l’ofici. Però l’estret vincle emocional cal recuperar. que mantenia amb el riu va fer que no deixés mai de nave- gar per les aigües del Segre; com el padrí que en la seva Avui, aquesta experiència vivencial l’hem perduda i vivim vellesa fa hort, ell navegà pel riu amb la seva barqueta fins d’esquena al riu. D’ençà dels anys 30 del segle XX, el Segre que l’edat avançada li ho va impedir. ha deixat de ser un escenari social actiu i ha passat a tenir un paper marginal; avui no és més que un miserable curs Josep Mata, El Pescadoret de la Plana, ha estat de fet el d’aigua, un simple canal de drenatge per on s’evacuen els darrer pescador d’ofici del Segre. Un ofici la pràctica del sobrants de la nostra societat. Aquest procés de degradació

12 EL SEGRE: UN CABALEL SEGRE: DE CULTURA

Pas de barca habilitat després de la riuada de 1907, amb un llagut portat de Mequinensa (1907) Lérida. Servei provisional de pas pel Segre, postal, fot. Àngel Toldrà Viazo, núm. 1953.

Imatge de dones fent bugada al riu (circa 1930). Ateneu Popular de Ponent / Arxiu Municipal de Lleida.

13 EL SEGRE: UN CABALEL SEGRE: DE CULTURA

Gravat "Camí vora el Segre", d'Antoni Ollé Pinell (Lleida 1929).

dels ecosistemes fluvials està intrínsecament lligat a un cada dia estan sorgint noves propostes que, des de sensibi- model intensiu d’explotació dels recursos naturals que litats diferents, ofereixen una nova mirada. deixa el riu sense cabal i amb uns nivells de qualitat de l’ai- gua molt baixos. Les perspectives de futur no semblen Des de la perspectiva ambiental, avui el Segre es percep millor: a l’estrès actual del sistema s’hi hauran d’afegir els com un gran corredor ecològic on prenen una especial possibles efectes del canvi climàtic. Al ritme actual, tot rellevància aquells reservoris naturals que tenen un alt apunta cap a un col·lapse dels sistemes fluvials. valor ambiental i que recull l’Inventari de zones humides de Catalunya (Departament de Medi Ambient). De fet, La solució passa per un canvi cap a un model de gestió inte- moltes de les propostes de recuperació i educació ambien- grat de tota la conca del Segre que permeti garantir la sos- tal parteixen d’aquest plantejament: l’aiguabarreig del tenibilitat del sistema i atendre de manera equitativa les Segre-Noguera Pallaresa (Alòs de Balaguer), el també diferents demandes socials, inclosa l’ambiental. Tanmateix, aiguabarreig del Segre-Noguera Ribagorçana (Alcoletge, per poder-ho fer cal sobretot voluntat política i, ara per ara, Corbins, Vilanova de la Barca), el parc de la Mitjana (Llei- no n’hi ha. da), els aiguamolls de Rufea (Lleida) o l’aiguabarreig del Segre-Cinca (Baix Segre i Cinca) en són una mostra. Davant d’aquest panorama tan desolador és normal que, tot i reconèixer el valor simbòlic del riu, la societat no només També des del món de l’esport el riu pren una significació vulgui viure donant-li l’esquena, sinó que fins i tot en l’ima- especial. Des dels anys 40 i 50 del segle XX, són diversos els ginari col·lectiu es manté la imatge pejorativa d’un riu brut, clubs de piragüisme i les societats de pescadors que utilit- abandonat, marginal i perillós. zen el riu com a espai habitual per a la pràctica esportiva, tot i les condicions en què moltes vegades ho han de fer. Per aquest motiu, si pretenem canviar el model actual, D’altra banda, la recuperació d’alguns entorns fluvials com abans caldrà capgirar la percepció que tenim del riu i trans- a parcs urbans o la plasmació del camí del riu permeten formar-la en una demanda que, des de la societat civil, en entendre l’entorn fluvial com un espai de gaudi i de lleure. reclami la recuperació com a escenari social. Ja fa anys que En aquest mateix sentit, no volia deixar d’esmentar pro- s’està fent esforços per mirar de canviar aquesta visió i postes com la de la Transsegre (Balaguer), amb 27 edicions,

14 EL SEGRE: UN CABALEL SEGRE: DE CULTURA

Carruatge passant sobre el riu a l'altura de Pardinyes (c. 1930). Ateneu Popular de Ponent / Arxiu Municipal de Lleida.

o els inicis de l’Aplec del Caragol (Lleida), on el riu ha esde- les associacions de raiers (Coll de Nargó, Segre; la Pobla vingut un veritable escenari de festa. de Segur, Noguera Pallaresa), el Centre d’Interpretació de la Reserva Natural de Sebes (Ebre, Flix), la competició L’any 2006, l’Ateneu Popular de Ponent va dedicar al riu una esportiva de la Lliga de muletes a l’Ebre, activitats de lleu- de les campanyes del Coneixes la teva ciutat? Amb el nom re vinculades al turisme rural (pontones amb perxa) a la suggeridor d’El riu Segre, un protagonista anònim, es va zona del delta de l’Ebre, la construcció del nou llagut turís- voler abordar el tema des d’una perspectiva global, però tic Lo Sirgador, al Baix Ebre, o la recuperació del llagut mirant de copsar les diferents percepcions i, d’aquesta Cardenal (Faió). manera, entendre el riu com una realitat complexa. Pel que fa al nostre àmbit d’actuació, experiències com Va ser aleshores quan va sorgir la proposta d’aprofundir en l’exposició itinerant El Segre, la memòria d’un riu, la cap- una nova visió: la recuperació de la memòria històrica i bussada popular al riu Segre o la baixada de pontones del etnològica del riu. Des de la Fundació Nova Cultura de l’Ai- delta de l’Ebre per la canalització del Segre, emmarcades gua, s’insisteix precisament en la necessitat de “recuperar dins de l’Any del Riu Segre (2010), són una resposta encara els escenaris socials de l’aigua, que formen part essencial tímida a la necessitat d’engegar noves dinàmiques on la del patrimoni cultural i de la memòria col·lectiva”. Aques- recuperació de la memòria històrica hi juga un paper fona- ta nova visió persegueix, de fet, un doble objectiu: el reco- mental. En el nostre cas, però, encara estem cercant els neixement del riu com a escenari social i històric complex referents necessaris per construir el nou discurs. i la creació d’un imaginari on el riu esdevingui un nou sub- jecte cultural. És en aquest punt final on tornem a recuperar la figura de Josep Mata Solé. Entendre el riu a través de la percepció I, en aquest sentit, en territoris com el Pirineu o la ribera d’aquests personatges suposa un primer pas en el reconei- de l’Ebre, on el riu continua sent un referent social impor- xement del riu com a realitat social des d’un vessant histò- tant, moltes propostes parteixen precisament de la recu- ric i etnològic, però sobretot ens ha de permetre formular a peració de la memòria col·lectiva. Per citar-ne només través de l’experiència històrica noves maneres de socialit- alguns exemples, destaquen l’activitat portada a terme per zació dels espais fluvials.

15 EL SEGRE: UN RIU DE CULTURA riu. Durant anys va emprar les seves barques per passar-hiper barques seves les emprar va anys Durant riu. Josep Mata, ser un vincle, si més no històric, entre els dos marges del riu. de deixava no però Lleida, a construïts ponts darrers dels tal monumen- l’arquitectura que espectacular menys era barca de pas El adquirir-los. per optar va no Ningú Grenyana. de L’any 2010 sortien a concurs públic els drets del pas de barca viscut Paisatge 16 riu segre El barquer de la Plana, vivia a la vora dreta del Com el riu, tot el paisatge es belluga, canvia o s’asseca. o canvia belluga, es paisatge el tot riu, el Com EL RIU A GRENYANA:A RIU EL SUBSTRATS JORDI ALFONSO JORDI feina adreçada als més petits, ja que disposava d’una barca d’una disposava que ja petits, més als adreçada feina seva la de lúdica perspectiva certa una tenia també rament enormes llaüts que en aquell temps salpaven del port. Segu- els contemplar poder per Amposta a anar triar va noces de també era una cosa personal, tant és així que pel seu viatge però familiar, tradició per venia li barques les de L’afició segura- Segre. riu del i, barquers dels l’últim ser va ment, unitiva tasca aquesta a dedicada família d’una l’últim ser va Mata l’altra. a banda d’una mercaderies i gent 1 especial per a ells, molt més petita que les que feia servir Paisatge subjectiu per als adults i els trasllats de càrrega. La séquia de Fontanet, que creua Grenyana per la part més Aquestes històries relacionades amb la partida de Grenya- alta, és un vestigi de la cultura musulmana. A la mateixa na van ser enregistrades directament dels seus protagonis- séquia, el molí de Cervià també és un signe més de les inter- EL SEGRE: UN CABALEL SEGRE: DE CULTURA tes o descendents per Francesc Terès i publicades poste- accions i les intervencions humanes que configuren el que riorment en un llibre. Una de les que relata té a veure amb s’entén com paisatge cultural de la partida. un accident fortuït. En traslladar un carregament de llenya des d’una de les illes del riu a l’altra vora, un cop d’aigua va Si s’observa el molí o la séquia, es fàcil evocar el rastre d’al- capgirar la barca, els homes van caure juntament amb els tres èpoques, que de seguida es poden enllaçar amb l’edat troncs de llenya que, per sort, van anar riu avall sense fer- mitjana, amb el mateix molí i amb la guerra dels Segadors, los cap mal. Del relat del fet d’en Terès se’n desprèn un cert que va provocar la seva devastació i posterior reconstruc- sentiment de respecte cap al riu, respecte propi de les ció. Així mateix, l’ofici de barquer forma part d’un imagi- poblacions de ribera la quotidianitat de les quals a vegades nari mític. Igualment, en parlar del riu s’ha esmentat el es veu afectada per episodis tràgics que es recorden d’una respecte que li té la gent que hi viu a prop. Hi ha molts ele- generació a l’altra. ments integrats en el paisatge que desprenen una càrrega simbòlica que contribueix d’una manera o altra a la identi- Fins avui dia l’aigua proveeix la partida de molts recursos. ficació de les comunitats amb el seu territori. La casa on va néixer Terès és ara un camp de cultiu inten- siu de fruiters. Malgrat tot, Terès era capaç de situar-se per- Diferents manifestacions artístiques han contribuït a crear fectament seguint la xarxa de reg, la mateixa que distri- valoracions estètiques i simbòliques en les quals es pot bueix l’aigua a tota l’horta. El braçal que baixa de la séquia, intuir el reflex d’aquesta tendència a la mitificació de deter- un regador o una pala determinada li servien per ubicar el minats aspectes del territori. A Catalunya, aquest fet ha aju- que havia estat la casa familiar. dat a enfortir sentiments nacionals que van catalitzar-se en moviments com el Modernisme i el Noucentisme, l’origen Gran part d’aquest sector de l’horta es rega inundant les dels quals es pot trobar ja a la primera meitat del segle XIX parcel·les, aquest és un sistema que tendeix a desaparèixer, amb la Renaixença. Els seus ideals quant al paisatge i la la qual cosa provocarà noves transformacions en un paisat- natura han perdurat fins avui, amb un sentiment d’arrel ge que des del primer terç del segle passat s’ha transformat tel·lúrica. Aquest paisatge més o menys idealitzat ha deixat molt a causa de la introducció de tecnologies necessàries una important empremta d’identitat, tot i que a vegades ha per al desenvolupament econòmic. entorpit una mirada més real i de major autoestima del pai- satge local. Quant al reg, les noves pràctiques tendeixen a extremar l’e- conomia de l’aigua, però en el marc territorial de Catalunya En qualsevol cas, el desenvolupament econòmic és un dels l’estalvi en el reg contrasta amb els usos de l’aigua d’altres principals elements conformadors del paisatge al llarg de sectors econòmics com els de l’oci i el turisme, en els quals la història, també a Grenyana. L’agricultura, la ramaderia i el consum és extrem. la indústria hi han deixat els seus traços que, no pel fet de

17 EL SEGRE: UN RIU DE CULTURA Lleida, Fecsa i una empresa d’Osca es va iniciar una tala mas- de l’Ajuntament de permissivitat la amb Vidal, Jesús Segons haver actual. Mitjana la de l’existència podia compromès que episodis dels un protagonitzar va també Vidal personal. integritat la a per risc un suposava ocasions en que tasca una practicava, s’hi que descontrolada caça la d’impedir miraven grup del integrants Els Natura. Col·lectiu ció d’aquell espai natural. Josep Vidal era el representant del conserva- la a per apel·lava que associació una havia Hi da. indetermina- natural àrea una era Mitjana la pla, del efectiu desenvolupament del Abans fluvial. parc extens un en na Mitja- la de incorporació la amb 94 l’any acabar va 1982, de El pla urbanístic del riu, endegat després de les inundacions cultural Paisatge subsistència. la afronta societat cada com manera la també és cultura La culturals. referències ser de deixen artístics menys ser 18 apropiació afectiva de la comunitat que hi viu. hi que comunitat la de afectiva apropiació una per passa l’entorn amb identificació la i comprensió La el i valor mateix el sentit. mateix història, mateixa la comparteixen que i tot Grenyana, de desconnectats mantenen es que més exemples dos són l’Aigua de Museu el o Bordeta, la a tasi, Anas- Sant de molí El barris. altres a pertany paisatge, del interpretació la a adreçades Lleida de importants tructures infraes- altres com Mitjana, La aliè. espai un és partida la a per Grenyana, de part forma parc el que i tot Però, portiva. ludicoes- dotació una també i ribera de bosc del diversitat bio- la de d’interpretació centre un constitueix urbà, teixit al integrat perfectament està Mitjana la Avuide parc el dia, d’arbres. tala la s’aturés que aconseguint acabar van ment l’Ajunta- a l’associació de queixes Les Seròs. de central la a rar obstacles en la captació d’aigua cap al canal que condueix per,allibe- zona així, la drenar i vegetació la tota eliminar nia siva d’arbres que hauria acabat amb el bosc. L’elèctrica prete- 1 Museu de l’Aigua) i Xavier Eritjà (Ateneu Popular de Ponent). de Popular (Ateneu Eritjà Xavier i l’Aigua) de Museu del (tècnic Sans Marc partida), la Terèsde Francesc (historiador Grenyana), de (pagès Esterri Jordi Natura), (Col·lectiu Vidal Jesús mediambiental), (tècnic cú. Sovint, també polítics corruptes i multinacionals depre- multinacionals i corruptes polítics també Sovint, cú. cadas- les segons diferents ser poden opcions les i perquè necessitats imprecisa, és “definició” aquesta d’ara, A hores futures. generacions de les comprometre sense d’avui poblacions les de necessitats les satisfer de manera la com habitualment s’interpreta sostenibilitat la devaluat, mot un terme El territori. d’un cultura pròpia la i ria ramade- la l’agricultura, de la conseqüència, en i, sistemes La sobreexplotació pot posar en risc la continuïtat dels eco- forestal. i cultiu de terreny ocupa ara i estenent anat s’ha parc, al d’accés camí al Situada formigó. de prefabricats de indústria important una en reconvertit s’ha construcció, la de l’expansió amb i, Durant anys, una gravera va extreure àrids de la llera del riu construcció. la a anys darrers aquests per pesant en material de transport de vist camions per envaïda s’ha parc, al entrades les de dues té que Grenyana, de carretera la banda, D’altra Reportatge de l’any 2010. Tema: el riu Segre des de la partida de Grenyana a partir d’actualització d’imatges d’arxiu i entrevistes. Entrevistats: Txell Pastor Txell Entrevistats: entrevistes. i d’arxiu d’imatges d’actualització partir a Grenyana de partida la de des Segre Tema:riu 2010. el l’any de Reportatge sostenible és bitt u, i l rcro segtn n pt continuar pot desenvolupant-se. no s’esgoten, recursos els si una que, És obvietat medi. el determina el desenvolupament el del que límit ja ecològica, i econòmica social, ser de hauria tat sostenibili- La cultural. paisatge seu el i lloc d’un habitants els entre íntim vincle el residiria això En locals. i cultures poblacions les a i natural medi al destinar de s’ha satge Potser la sostenibilitat implica que tot el que genera un pai- baix. més tram al contaminació sobretot extrem, de índex un produeix es conseqüència, en Igualment, trams. seus dels i, cabal seu del alguns reducció la provoquen captacions aquestes en sec riu el d’aigua deixen captacions les què en períodes ha hi Actualment aigua. seva la de depenen que pobles dels vida la de nuïtat conti- la perill en posen futurs projectes els i actuals ments transvasa- els Fecsa-Endesa, per Segre L’explotacióriu del activitats. seves les definir per ble sosteni- desenvolupament de concepte el utilitzen dadores 19

EL SEGRE: UN RIU DE CULTURA EL SEGRE: UN RIU DE CULTURA riu segre Josep Vallverdú,Josep [...]. natural món del tats lliber- tràgiques, voltes a i màgiques, les de una l’aigua, de llibertat La encís. llur de rius els desposseir semblen modernes ciutats Les correntia. la a distreta ullada una donar que altre fan no les tampoc a Girona, a l’Onyar, s’aboquen sobre finestres o Londres, a l’Embankment, per circulen sats, apres- qui, els I riu? del l’aigua gaire miren es Sena, del “flâneurs” Els ciutadans! els fan en cas poc que mateix, ell en cabal al Quant població. la a potable aigua sí, això aporten, o hortes les guen irri- i principal, cabal el deriven en que séquies mitjançant l’aigua aprofiten homes els que amunt més de és deixalles; les endur-se’n nivell Un vegades. aquós quepassasotaelsmursd’unaciutatserveix,atotestirar, per poques Ben altura? llur a l’aigua N’aprofiten No obstant, què en fan, els homes, els ciutadans, sobretot, dels rius? planeta. del habitables passablement zones les de les totes virtualment, són, riu d’un vora la a situades ciutats Les rius. establir-sedels a prop tendència Des dels temps més antics, la mateixa prehistòria, l’home ha tingut Català Francesc d’infància. Records l’aforeixen. tampoc definitivament Xoperal del arbres malalts els gaire, canviat ha no paisatge el ullada, darrera la faré hi quitllada, gaire i continuo el camí, riba romandre-hi amunt, a l’alçada del pont encara, d’es- a m’anima no L’espectacle Lleida. per pas seu al riu el és que marronós serpent petit aquest envoltant gebrats matolls i arbres els veig hi boira, l’espessa Entre baix. a Segre, el guaitar per Banqueta la de barana la a cap arraulit camino i humit fred un Fa 20 Els rius de Lleida de rius Els EL SEGRE QUE PASSA PER LLEIDA PASSAPER QUE SEGRE EL , Edicions Destino, 1973. Destino, Edicions , FRANCESC CATALÀFRANCESC ALÒS I El riu i la boira. Autor: Francesc Català. Francesc Autor: boira. la i riu El Després de la Seu Antiga, un dels símbols més importants de la ciutat de Lleida és el riu Segre, un riu generòs que ha nascut a l’Alta Cerdanya de la Catalunya Nord, per recollir d’Andorra la Valira i davallar dels UN RIU EL DE SEGRE: CULTURA Pirineus cap a la plana interior de Catalunya, i ja no deixarà territori català fins a desem- bocar a l’Ebre, que el durà al mar. El Sicoris ja en l’antiguitat era la porta d’accés a la ciutat través del pont romà i la seua riba ha donat forma a l’entramat principal de la part baixa de la ciutat moderna.

A l’inici d’aquest escrit he triat una cita del llibre de Josep Vallverdú que explica, tot i haver estat escrita fa trenta-vuit anys, mol- tes coses de la relació contemporània del riu amb la ciutat. Quan parla de l’aprofita- ment de l’aigua a ran de ciutat no puc fer altra cosa que pensar en el rapte que repre- senta el canal de Seròs. Si ja baixa poca aigua pel riu per la regulació que se n’ha fet als embassaments d’Oliana, Rialp i Sant Llo- renç de Montgai, just abans d’entrar a la ciutat hi desapareix cinquanta vegades la quantitat d’aigua que es deixarà per al seu pas per la ciutat, és més “riu” el canal que el mateix Segre. Sí, les dades són tan escan- daloses que si la ciutadania les conegués es posarien les mans al cap.

Quant a aquest aspecte, sense que se n’hagi fet gaire debat, estem davant d’un dels grans reptes que té la ciutat, encara que només una petita part de la societat sembli que n’és conscient. El tema del cabal del riu s’ha treballat en els darrers anys, concreta- ment amb la celebració de l’Any del Riu el Fulletó “El parc de la Mitjana de Lleida”. Regidoria de Medi Ambient i Horta de passat 2010, en què un conglomerat d’asso- l’Ajuntament de Lleida. ciacions sota el nom de Lleida Ambiental van fer un seguit d’activitats de tota mena i van demanar activament la revisió del cabal que en flueix sols es percep com a riu. L’espai simbòlic que representa per Lleida. L’aigua que baixa pel Segre al seu pas per la ciu- queda en això, només en simbòlic. El que fa més de cent tat és d’1,4 m3 per segon, quan, segons directrius ambien- anys té la ciutat de Lleida al seu pas per la ciutat no té res tals estatals i de la Unió Europea, hauria de ser de com a a veure amb el Segre. Ho hem pogut constatar en aspectes mínim d’un 10% del seu cabal mitjà, o sigui, per sobre de 10 com la literatura que hem pogut trobar sobre el riu: la recer- m3/s, segons preveuen els estudis de l’Agència Catalana de ca ha donat un resultat pobríssim, el llibre que hem esmen- l’Aigua. Imaginem-nos el canvi que això suposaria a tots els tat de Josep Vallverdú i poca cosa més, aquest és un bon nivells en la percepció del riu, el seu aprofitament per a la indicador, si no s’ha emprat el riu com referent literari és ciutat i quant a la seua salubritat. Per començar seria un riu que no hi havia tal referent. i no un mig canalet, mig estany, que en moltes zones no arri- ba ni al pam d’aigua. Les concentracions d’elements tòxics Arribats a aquest punt és quan ens tornem a preguntar com a l’aigua són altíssimes i només li manca l’arribada d’aigua ho fa Vallverdú, el cas que en fan els ciutadans del pas del a mig depurar del Noguerola per acabar-ho d’adobar, tot i riu. I a Lleida, el cas és nul, si abans de la canalització el que que amb els 250 l/s que aquest aporta encara li representa hi havia sota el mur de la Banqueta i el Xoperal era un caos un respir. Així que tenim ja una de les raons per les quals la de matolls i arbres que havien crescut mig malats, conjunt ciutat ha viscut d’esquenes al riu. Perquè ni és riu i ni tan que no convidava per al gaudi, amb la canalització es va

21 EL SEGRE: UN RIU DE CULTURA Imatges aèries del riu Segre al seu pas per Lleida. Autor: Xavier Goñi. Xavier Autor: Lleida. per pas seu al Segre riu del aèries Imatges llera, amb una fauna aquàtica que sembla que hi sigui per sigui hi que sembla que aquàtica fauna una amb llera, la contra panxa la arrosseguen carpes les què en i d’algues ple aigua, poca amb riu un veure, podem el final resultat El aquest ser de arranjament de la llera del Segre, ha però hi havia alternatives. com dir de hauria qui jo pas sóc No na. Mitja- la a trobem que les com ciutat la de mig bell al illes habita, ja en els primers mapes de la ciutat hi ha dibuixades hi que aquàtica fauna la de natural refugi el és i vegetació va serpentejant i creant unes illetes per ací i allà on hi creix així, és mai riu d’un curs El canalització. la dins encotillat instituts als fins Pardinyes de des baixa que recte canal un en convertint-lo riu al canal... ai las! Potser ja ho intuïa, com quedaria el Segre, fet treuen modernes ciutats les que Vallverdúl’encís de de citat parla he que paràgraf darrer El demandes. seues les recollides fossin que impedir van raons altres i riuada de cas en perillositat la com arguments nul, ser va cas El donar.podien li se que sufi- esportius i lúdics usos als cabal per cient amb i “natural” més d’aigua curs un demanar van piragüistes mateixos els i pescadors de societat la tes, ecologis- entitats Segre del canalització la projectar va es Quan resposta. la clara més ser pot no riu, un és no canal un i canal, un és riu, és no cabal sense riu un cabal, El tar? pregun- a tornem ens problema, el és Quin plàcidament. se torrant- gespa la a sol el prenen atrevits alguns molt a com aconsellable, fa ho estival període al fa que pudor la ni gua l’ai- de qualitat la ni però, Ara, tant. i riu, al banyava, s’hi da de hem usos Llei- aquests de gent la quan però, a enrere, remuntar-nosanys molts Per riu. al vida nova una donen que platgetes i fer-hibany per de rius zones seus els perant recu- estan ciutats de bany.Quantitat de zona a zar-locom utilit- o res a gaudir-neper de possibilitat sense i malviu hi que aquàtica vida la a per marge poc ben amb i grava i fang de plenes acabat han que roques grans per marcada llera una en canalització, en convertir va es i Segre el tenir de ha que “riu” de l’aspecte recuperar de l’oportunitat perdre 22 anècdota si ens fixem en tota la feina que s’ha fet al voltant al fet s’ha que feina la tota en fixem ens si anècdota en queda això però d’esbarjo, lloc bon un espai aquest en troben que condicions etc., i esportistes, immigrants, edats famílies, les socials, totes de gent força trobem hi pai l’es- tot En familiars. festes i pícnics de celebració la a per ideal lloc un en convertit s’ha tot i fins tant, en tant de da passeja- desplaça- una fer a va hi calen tothom arribar-hii per llargs ments no Mitjana, la de l’èxit de claus les de la una és l’accessibilitat ciutat, la de centre del escàs lòmetre qui- un a Mitjana la com “salvatge” parc un amb trobarem poblacions Poques ciutat. la a per privilegi autèntic un en anys, els amb convertit, s’han ciutat la de punta la a ha hi que ribera de bosc de hectàrees 90 Aquestes Mitjana. la per tants novetats per comentar. Començarem per l’est, o sigui, impor- ha hi eix, la a com de prenent-lo I, Lleida. lúdic de baixa l’espai zona en convertit l’ha Segre del Parc al viu es que vitalitat La diumenge. cada falten hi no que grants d’immi- col·lectius diversos de recentment futbol de més camp improvisat i bicicleta en anar córrer, passejar, per espai en convertit l’han temps del pas el amb lleidatans els lluny lúdic, espai a queda el deixat quant xoperal per entrar en una nova etapa riu en què del recuperació la en clau estat ha Canalització la de o Segre del parc l’anomenat ció, canalitza- la de tema al tornem Si plena. vitalitat una amb ciutat la amb relació seua la i riu del parlar puguem perquè més moltes falten en encara i riu del voltant al canviat han coses moltes i temps d’aquells des molt plogut ha sort Per qualsevol. plaça una ser podria ho com enjardinada zona una ser de deixa No riu. d’un llera la a pertany que l’espai amb veure a res té no però i bé que ha quedat, es va arranjar el marge dret del riu, és com a guarniment de la gran zona de gespa. El darrer any hi Segre el on lloc un canalització, la enjardinada, zona una ser de deixarà no esforcem, hi ens que més per I habiten. hi resistents més espècies les només salubritat, de cadora indi- fauna gaire pas trobarem hi no riu, al ambient donar lant variable entre 9 i 18 m 18 i 9 entre variable lant circu- cabal del d’augment petició una unanimitat per vat apro- ha Paeria la i europeus rius seus dels ecològic mínim sancionar de cabal el regula que normativa amenaçat la de cas fer no per Espanya ha Europea Comunitat la fa gaire no racionalitat; amb s’actuï que sí Però no. demolició, la demanar-ne per moment ara és No amunt. més dit hem ja com ciutat, la per passa que cabal poc del culpable gran la és 1912 l’any de construcció aquesta Pardinyes, de tes compor- les trobem hi avall, més metres de centenars Uns riu. el amb ciutat la de retrobament el peu bon amb comença Mitjana la a que dir podem conjunt en tant, Per ciutadania. la de part per té que acollida bona la i organitza que activitats les Mitjana, la de d’Interpretació Centre del ea u aoaa l psae·a es ap Eii pre- Elisis Camps dels passarel·la la a abocada que nena el una escoltar vaig amb dies uns Fa respectable. faci el i que cabal sanejat viu, riu d’un disposar és que important, fluvial. No em cansaré de dir-ho, que hi manca, però, el més l’espai amb connectar de lleidatans als oportunitats noves aportant baix i dalt per s’equilibra riu del l’eix que sembla tant, per Mitjana, la amb contrapés de fa que ciutat la de sud del zona la per allargament nou un aportat han accés còmode de i senyalitzats camins pícnic, de zones de seguit amb el riu adequant uns espais que no eren utilitzats, tot un però que eixampla aquesta comunió de la ciutat desconeix, gent molta encara que recent, camí un Butsènit, a fins ba arri- que Riu del Camí el trobem avall, canalització anem Si comú. espai un i diversos ben interessos amb gent conflueixen què en intermodal espai un amb trobar a tornem ens tant, per l’escalada; practicar per Pardinyes de gran format i on també hi ha instal·lat el rocòdrom del Club de murals fer per grafiters pels aprofitat també espai un És tiques i on ha la gent s’ha afeccionat a anar a donar-los menjar. s’hi on ànecs, aquà- d’aus conjunt un viu hi i arbres amb illa una repoblat dels anomenat l’espai trobem portes 3 /s. A sota mateix de les com- les de mateix sota A /s. açdrs tps u dnrn os eutt s tt hi tots necessàries. voluntat la i si l’esforç posem resultats bons donaran que etapes rançadores espe- i noves en entrar per desvetllat s’ha que relació una riu, el amb relació nova aquesta impulsat ha que la ciutat la a existeix que crítica massa mateixa la estat ha això per evidents; són també recuperació de símptomes els i nant el ciutat desgra- la anat hem les raons les desaparegut, de havia hi Segre contemporània cultura la En pobladors. ca que això, és l’aigua mateixa i el reconeixement dels seus ponts ni monuments el que li falta, és alguna cosa més bàsi- són no ja ciutat la per pas seu el en Segre, riu Al vegades. que tan tocada està de alguna cosa en la nostra autoestima, mancarà encara s’acompleixi no la això mentre amb ciutat, lleidatans seua dels retrobament de i biodiversitat de lúdic, l’espai són als que reservats, per té li retrobant-lo XXI segle i el que usos mateix, riu el sinó fet, han s’hi que és, un dels principals símbols de la ciutat, no els nous ponts de treballar des de la ciutadania prenent el riu com allò que va hi que i implicar les institucions, en aquesta línia celebració de treball hauríem aquesta impulsar va que el Lleida de associatiu teixit el ser va que línies d’aquestes través a del Riu el 2010 va despertar aspectes latents. Ja he fet palès l’Any de celebració la que molta i riu del ha voltant al hi fer per feina encara que demostra plegat tot Torres... de séquia la de boquera la Cervià, de molins els Central, lunya Cata- la creua que 3 GR el Rufea, de Aiguamolls població. la de majoria la a per desconegut panorama un amb troba es un engrescador, i extens L’elencés ciutat. la a l’aigua i riu el amb relacionats espais dels publicitat fa Paeria la de Horta i Ambient Medi de Regidoria la per editat fulletó Un reservat. han li que espai pobre el què omple ni gairebé dies a ni que esquifit riu un veure dir en pensar què gairebé saber sense queda es gent així la és com I, estiu. aquest poc plogut havia perquè ser que devia contestar va li gaire, pensar-s’ho sense mare, La riu. pel aigua poca tan baixava perquè mare seua la a guntava 23

EL SEGRE: UN RIU DE CULTURA EL SEGRE: UN CABAL DE CULTURA Fulletó “Visites i propostes d’interès sobre el riu Segre al seu pas per Lleida”. Regidoria de Medi Ambient i Horta de l’Ajuntament de Lleida. de l’Ajuntament de Horta i Ambient Medi de Regidoria Lleida”. per pas seu al Segre riu el sobre d’interès propostes i “Visites Fulletó 24 24 riu segre UN CABALEL SEGRE: DE CULTURA LA RECERCA SOBRE EL RIU SEGRE A TRAVÉS DE LES IMATGES FOTOGRÀFIQUES (DE MITJAN SEGLE XIX A MITJAN SEGLE XX)

JOSEP CARLES BALASCH I SOLANES

Una eina molt valuosa que aprofiten els investigadors que diferent que diríem que en realitat es podria tractar d’un fan recerca històrica dels rius és la fotografia antiga, ja que altre curs d’aigua. Les ara ben conegudes imatges del aquelles imatges permeten l’accés a una informació d’àmbit gal·lès Charles Clifford, fetes com a fotògraf acompanyant espacial gairebé sempre desconeguda i sobretot veraç del viatge de la reina Isabel II a Lleida, ens han permès sobre com eren en el passat els espais fluvials, i aquest veure el riu de l’octubre de l’any 1860. Aquesta imatge té seria el principal avantatge respecte als altres documents l’excepcionalitat de ser l’única fotografia coneguda on es gràfics que precedien la imatge fotogràfica. La localització veu el pont de pedra medieval tot sencer, és a dir, recolzat i l’estudi dels fons fotogràfics antics és, des de fa uns anys, sobre els set arcs. Els dos arcs de la riba dreta del pont van una nova via que cal explotar des de les ciències centrades ser destruïts per una riuada el 1866. El pont era bellíssim, en la Terra i les aigües, entre les quals hi ha la Geografia. Ja compacte, com tots els grans ponts d’estructura gòtica, i des de fa uns quants anys aquesta nova font permet reco- majestuós, amb el punt més elevat entre la segona i la ter- nèixer com era l’espai fluvial del riu Segre a mitjan segle cera arcada. L’arcada més ampla, tanmateix, es trobava a la XIX, els canvis que ha sofert la llera des de llavors o recons- riba esquerra i a sobre seu hi havia l’edifici on antigament truir alguns successos mal coneguts i dels quals només es es recaptava el pagament del pontatge a tots aquells que disposava d’una informació incompleta, quan no esbiaixa- entraven a la ciutat per aquest punt. da, com, per exemple, de les riuades. Podem contemplar una extensa riba dreta flanquejada per Gràcies al mai prou valorat treball de localització, col·lec- un mur de protecció molt més baix que l’actual, que era la ció i restauració d’imatges que es duu a terme en diverses continuació de l’iniciat pel marquès de Blondel. El riu és institucions lleidatanes (UdL, Museu de Lleida, Arxiu de format per una immensa gravera de còdols sense cap plan- l’Ajuntament de Lleida i IEI, entre d’altres) podem disposar ta, arbre ni arbust que hi creixi, la qual és travessada pel d’alguns fons i treballs que ens atansen a la informació con- corrent d’aigua que fluïa aquell octubre a poca velocitat. A tinguda en aquells clixés captats des dels inicis de la sego- la vora de l’aigua es reconeixen les siluetes d’una dotzena na meitat del segle XIX (Barrull et al., 2010) fins a l’actuali- de dones disposades en parelles que netegen la roba blan- tat. En aquesta aportació es mostraran alguns exemples de ca. Al darrere es veuen unes piles d’un material fosc que la utilitat que aquelles imatges han tingut en treballs de podria ser carbó i pals on s’estenia draps o sacs. Pel terra recerca relacionats amb la Hidrologia Històrica. hi ha cabassos i algunes cabres disperses. A la riba esquerra s’hi veu poca vegetació, no té un escarpament definit i Les primeres imatges disponibles del riu Segre ens mostren alguns grans blocs de pedra han estat escampats per defen- un riu molt diferent del que podem observar avui dia. Tan sar-la de les crescudes.

25 EL SEGRE: UN CABAL DE CULTURA aquest faria a Lleida (Lladonosa i Fontanella, 2000). En les En 2000). Fontanella, i (Lladonosa Lleida a faria aquest que visita la durant Savoia de I Amadeu rei al entregar per d’imatges àlbum un preparar van que Barcelona de dents proce- fotògrafs Albareda, Rafael i Moliné Manuel per des capta- imatges les situen se 1871, l’any tard, més mica Una inferiors. filades les en sobretot aigües, per les per construït castigat molt trobava protecció es Blondel de mur El Principal. Casino el troba es ara d’on avall aigües protecció, de mur del peu al runam de abocament observar pot es i corrent del braços els separa grava de barra gran Una còdols. de metre d’un més sota del d’enterrades altres i corrent pel piles excavades pont les reconèixer poden S’hi 1869-1871. entre fer P.Robert van i les Frith Napper,que Francis fotògrafs als devem les 1866, de riuada la de després tal quedar van pont com al i riu al corresponents imatges, primeres Les sorra. de barres i canyes d’estaques, protecció una amb atalussada està impressionant. esquerra riba és La Mitjana. l’actual graves de l’espai a de Correspon coberta llera la de plada l’am- on tren, del pont del amunt aigües riu 1865 el de s’admira Sánchez Martínez José de imatge altra una En ciutat. la de amunt aigües d’inundació plana la tota de la de l’assut de la Mitjana (1912), i que canviaran la fesomia a partir de la construcció de les obres d’embassament, com Estem dominant. riu sediment el patirà que subministrament de talls dels lluny encara de fracció la constitueixen graves les on principal), canal el dins entramat un formen que braços o canalets petits (amb trenat riu gran d’un la a La llera que està representada en aquesta imatge correspon Muñoz. Victoriano Fotografia: pedra. de Pont 1. Figura 26 del tram metàl·lic del pont. del metàl·lic tram del sota per pas al dreta, riba la a concentrava es baixes gües de esculleres per pedra. protegida D’altra banda, el cabal circulant en estava els moments d’ai- riba la i fusta de rais els s’aturaven codolar, del amunt aigües riba, mateixa ta bestiar i alguns actes de la Festa Major (figura 2). En aques- de grava escampades pel riu, es desenvolupaven les fires de llengües les sobre espai, aquest En pont. del amunt aigües metres 500 uns a fins esquerra riba la a desenvolupat molt codolar generós un amb sempre pont, el sota per braços diversos mostra riu el altes, aigües En 1). (figura categoria tenta el tram metàl·lic danyada per una crescuda de segona sus- que central pila la amb pont el apareix hi i dècada ra posteriorment per Hauser i Menet. Corresponen a la prime- editades i postals cartes en impreses Muñoz, Victoriano de fotografies populars les de disposem XX, segle el iniciat Ja estacional. crescuda petita una a correspon probablement perquè banda, a banda de llera la omple imatge la de d’aigua cabal El Torres,1993). i XX (Sol segle del riuada primera la a fins anys, 30 uns només per Saracíbar consolidar el pas pel pont i que va resistir desgraciadament Julio l’enginyer projectar tram va el construït que veu metàl·lic es ja què en 1877-1880, període el El fotògraf local Josep Manetes obté instantànies del riu en externes. més arcades les per passa i canviat ha pont el sota riu del braços dels distribució La xops. i salzes També Noguerola. riu podem distingir fora pel de la llera alguns arbres de format ribera, com con gran el afegia s’hi on còdols de llera extensa una mostrant continuava riu El cobria les arcades del pont enrunades per la riuada de 1866. provisional fusta de passarel·la una com veiem fotografies EL SEGRE: UN CABALEL SEGRE: DE CULTURA

Figura 2. Fira de bestiar. Fotografia: Victoriano Muñoz. Figura 3. Riuada l’any 1949. Postal editada per Àngel Toldrà Viazo.

Poc després d’iniciar el segle XX, es produeix un fet que va mostren les afectacions i embats de les aigües (Balasch i ser fotografiat profusament; es tracta de la important riua- altres, 2007). da del 22 i 23 d’octubre de 1907 a Lleida, la primera gran riuada fotografiada en directe (Remacha i Balasch, 2004). Gràcies a les imatges fotogràfiques de 1907, i amb l’ajut En el paroxisme dels fets destaca l’enfonsament del tram d’un model que simula el moviment de l’aigua, s’ha recons- metàl·lic del pont, de manera que la ciutat va quedar inco- truït el cabal màxim de la riuada, i fins i tot l’evolució dels municada cap a llevant, i el rescat dels nàufrags refugiats esdeveniments. La metodologia necessita informació en una fonda de Cappont, que va ser seguit atentament per sobre la forma i les dimensions del riu i de tots els obsta- la població situada a la Banqueta. cles, entre els quals destaquen el pont i el mur lateral que ha estat extret d’un gran conjunt d’imatges amb un grau de La reconstrucció de l’alçada a la qual van arribar les aigües precisió admirable. Un cop construït el model que repro- en el moment més àlgid sobre diversos carrers i espais de dueix el riu, s’hi fa córrer l’aigua tot augmentant el cabal la ciutat de Lleida ha estat possible gràcies a les magnífi- fins a arribar a l’alçada que ha quedat enregistrada com a ques fotografies realitzades per Manuel Herrera Ges al llarg alçada màxima de les aigües a les fotografies. Aquesta de més d’un dia. Se sap, però, que altres fotògrafs de Llei- dada no era coneguda ni existia en cap enregistrament ofi- da, com Amadeu Bordalba o Emili Gausí, també van pren- cial, per tant, ara forma part del recull històric de la hidro- dre imatges en les mateixes dates (Balasch i altres, 2007). logia del Segre.

Les riuades eren, en una època en què les úniques distrac- A partir de 1911, el paisatge de la ciutat lluirà un pont de cions populars eren el cinema, els balls i poca cosa més, nou disseny construït amb ferro que aquest cop restarà uns fets fora de l’habitual i un motiu d’atracció entre el operatiu fins al final de la Guerra Civil, quan va ser volat en veïnat. Les revistes de l’època feien esforços per reproduir el moment que els republicans van abandonar Lleida totes les catàstrofes naturals i divulgar-les entre la pobla- empesos per l’entrada de les tropes de Franco (1938). D’al- ció. Per aquesta raó, fotògrafs arribats a la ciutat en els tra banda, després de la riuada es va eixamplar la Banque- dies posteriors van fer reportatges sobre els danys i les ta i es va construir un nou mur de defensa més llarg i alt. destrosses com els que van aparèixer a La Hormiga de Les imatges d’aquestes tres dècades ens mostren a cabal Oro i La Ilustración Catalana, ambdues de Barcelona, i a baix un llarg areny entre les dues piles centrals del pont. Nuevo Mundo de Madrid. D’altra banda, les edicions de Es poden reconèixer perfectament dues grans llengües de postals que contenien imatges dels danys eren una altra graves fora de les aigües: a la part situada aigües amunt del via de difusió de la notícia entre el públic de l’època. D’a- pont, el graver s’estén a la riba dreta i connecta amb el con questa manera, algunes postals editades per Àngel Toldrà del riu Noguerola, mentre que aigües avall del pont el gra- Viazo (ATV) (figura 3) i la col·lecció publicada per la ver es forma recolzat sobre la riba esquerra. Aquesta dis- Unión Postal Universal i signades amb les inicials C. O. posició dels codolars és absolutament diferent de la que

27 EL SEGRE: UN CABAL DE CULTURA es van aixecar després, però que de vell no en té gaire, com que dels diferenciar-lo per Vell” “Pont anomenem larment popu- que i dies nostres als fins arribat ha ens que 1944) el (estrenat pont el construir va es guerra, la acabada cop Un 4). (figura abandonats braços de mitjanes i actius trenats braços per conformada està llera la de morfologia la detalladament, i, meandres grans en Lleida de plana la solca com mostra da enlaira- posició d’una des vist riu El pont. nou del esveltes més piles les per introduïts hidràulics canvis als respon i riuada, la de dies als fins i precedent segle el en s’observa Vella.Seu la de des riu El 4. Figura LDNS, . FNAEL, L. FONTANELLA, M.; LLADONOSA, 229. p. 36), Banqueta; La (Col·lecció 2007 tors, Edi- Pagès Lleida: de Ajuntament Lleida: actual. interpretació i tòric al.]. [et C. J. BALASCH, 79. p. 2010, Lleida, de Universitat la al.]. [et J. BARRULL, citades Referències 28 . Lleida: Edicions de Edicions Lleida: Fotografies . XIX. segle Lleida 1907. La riuada del Segre a Lleida. Relat his- Relat Lleida. a Segre del riuada La 1907. lia 81 L vst dl rei del visita La 1871. Lleida da: Dilagro, 1993, p. 63. p. 1993, Dilagro, da: C. TORRES, R.; SOL, 22-28. p. 6), (Enginyers; Catalunya de Industrials d’Enginyers Col·legi Lleida: da. Llei- de ciutat la a avinguda d’una coneguda gràfica crònica mera (2004). C. J. BALASCH, R.; REMACHA, 78 p. 2000, UdL, dació Fun- - Lleida de Universitat la de Edicions Lleida: Savoia. de Amadeu ciència. fer per excel·lent vegada, la a i, singular d’informació font una autor cada de artístic coneixement mateix detall. Són, per tant, les imatges captades amb tot el del nostre riu que, d’altra manera, no es coneixerien amb el morfologia la de canvis dels i anys 150 darrers dels tacats des- més hidrològics fets dels reconstrucció la en antigues fotogràfiques imatges les de utilitat la sobresurt anteriors, línies les de extreure poden es que conclusions les Entre ferro. de pont del formigó de fill del fotògraf Victoriano Muñoz i es van aprofitar les piles es pot deduir. Curiosament, en el projecte va participar-hi el El pont de Lleida, una història en imatges en història una Lleida, de pont El La riuada de 1907. La pri- La 1907. de riuada La . Llei- . a oura. Ecr ms E srelse u el van ells que surrealisme El més. Encara Boqueria... la de carrer del sortir va quan país d’aquell venir va ens que creure van es eren, que mena de babaus aquí, molts que a inventada estat i apel·latiu d’haver aquell amb batejar va hom que teoria la França abans anys vint de més tada can- i Empescada pelin. em que surrealista, és no consoni, que llevat mostra, aquesta “Si dirà: Passarell això. Doncs palla” la a mir La / balla mare que t’ha... / I s’esfumarà el neguit / Que et dóna dor- com pare ton Veuràs / l’escalinata puges “Si aquesta: com cançons o anècdotes acudits, maquinant estan dia sant el Tot tre. terres- allò per Extraterrestre si. Fan de fora professionals. humor un beure uns Són riure. de pixar... Fan Es pixen. rebentar. Fan bromes. Rebenten. de l’esbellegament. S’emborratxen Socialitzen barcelonina. bohèmia la de notaris els són Ells segle. del anys primers els Són París. a el proclamessin alliberades talment pseudomen- criatures de colla seva la i Breton André què en 1924, d’aquell abans molt surrealisme el s’inventen que periodistes-escriptors de grup d’un part forma Passarell així. És Guaita. abans”. molt Barcelona a néixer va París, de venir va ens que pensa coses d’aquestes nostra casa a assabentada estar creu que gent la que surrealisme, que dibuixava ser un país. Què diu Passarell? Doncs que “el societat (1890- d’una traçador Passarell Gran ninotaire. i Jaume Periodista 1975). negoci: el endavant tirar va que algú explica clar.Ho és català, invent un és surrealisme El riu segre ENTRE EL SURREALISME I EL REALISME EL I SURREALISME EL ENTRE ENTRE SICORIS I SEGRE: I SICORIS ENTRE Manifest Surrealista Manifest FRANCESC CANOSA I FARRAN I CANOSA FRANCESC tot terreny de les lletres. Bellmunt es treu de la butxaca de butxaca la de treu es Bellmunt lletres. les de terreny tot altre un i realitat) la explicar per ficció la de tècniques les d’entreguerres. El primer reporter modern del país (que usa munt com conegut d’Urgell, més Bellmunt Pallerola, de Domènec home un per escrita i Ideada real. l’obra a posta res- primera una haver podria hi suposadament, veure, A Capbussem-nos-hi. Segre? del tocar A més... estirem Terrasi la I a Ferma? fos surrealisme del l’embrió que possible seria hipòtesi: la to del català cinema del directors moment. Tot uncòctel:ficcióihumor. Pertant,emperme- dels un era somni: del cent comèdies. Ploma fàcil i de diana, també va ser els ulls gat del com d’obres creador és imaginaris: ta reben- que dada una Només trenta. i vint anys dels Paral·lel neó del del estrella dramaturgs dels Un català. popular teatre del creador gran el ser va sobretot Però tot. fer va d’un cantó a un altre de la pell de brau. Ho va veure tot. Ho via fer van i ferroviari era pare seu El infantesa. la de des com coneixia el Tothomep! Però, (1888-1965). Bert i Amich Josep lleidatà: un ha... hi terrós del estadística per I Vinardell... Santiago Peig, Plató Capdevila, Lluís Fontdevila, Manuel Passarell; humor.tot són Ells no. Ells, L’equip complet: al humorístic a tirava i encarcarat, trist, transcendental.” Era gens. era ho no França de venir va ens que El broma. de era practicar a començar (1903-1993). Un dels periodistes clau de la Catalunya la de clau periodistes dels Un (1903-1993). o . Sí, va estrenar més de més estrenar va Sí, viu. l’ull de Marieta La . Sí, és ben és Sí, català. l’humor de fluvial Teoria Nsu a lia eò volàtil però Lleida a Nascut Amichatis. Baixant de la font la de Baixant oèe d Bell- de Domènec 29

EL SEGRE: UN CABAL DE CULTURA EL SEGRE: UN CABAL DE CULTURA Construcció de la presa de Camarasa. de presa la de Construcció a Glca Cre Rbla n ct Mru Tre, dada Torres, Màrius cita (no Ribalta Carner i Galícia i ra More- poetes als Granados, el a vida donat han d’Urgell canal i Sió el Cinca, el Nogueres, dos les Segre, el Lleida, “A és Tot gota. una ni escriu: Bellmunt passa? Què sequera. trobem hi no Lleida a arribem quan Però Bagaria... Pujols, Rusiñol, Llanas, periodistes... Vilanova, escriptors, Pitarra, humoristes, grans Besòs, els Ebre, I Riucorp, Anoia... Cardener, Congost, Tordera, lí, aquí llisquen els grans rius catalans: Llobregat, Ter, Franco- humor,dansa, música, Totperiodisme, etc.). ra, per i flueix literatu- cançons, (poesia, país del espiritual vida la en rius dels influència la demostra què amb teoria una l’americana 30 Ponent durant segles. Terra i terra. Realitat de realitat. La realitat. de Realitat terra. Terrai segles. durant Ponent La horitzontal. pagesocràcia Poder Anivellador. Hegemònic. terrós. de supervivència, de xapo, de llar.Cultura treba- a Matant-se Esllomant-se. terra. la a que més enlloc mirar pogut ha no que bèstia tan estat ha realitat seva La l’escriptura. Lleida no té qui l’escrigui. Ha tingut altra feina. a no l’aire, a explicada està Lleida l’aire. a viu que país un és Lleida Apli- boca: a boca mort”. via existencial un resurrecció la quem riure fer per geni i gràcia té que gent de tracta es perquè valor gran de rural tradició una “formen tanmateix i desconeguts”, “literàriament “anònims”, són però, pobles, els tots A banda. i banda A arreu. pertot Són l’abundància.” representat han secà i riquesa la regadiu de les i misèria la i necessitat la sempre de terres les perquè social, i física barrera una és que l’aigua, de barrera la per separats secà, de els i regadiu de humoristes els tots sorgeixen I genials, agricultors. d’humoristes record el guarda gent la quals els en pagès, de humor pobles els un tots a flueix localitzat rural, Cinca, d’àmbit del i Nogueres les de apressats corrents dels Canal, del i Segre del boires les de Lleida, “A dóna pista. una en no Bellmunt és? Lleida Com rius. de seus els escriptors sobre els escriuen Perquè lleidatà. cap de res arrencar ni una pot paraula del que no han escrit. I al Bellmunt llibre no surt gota. una Ni res. Però bé. molt bé, Molt d’explicar.”llarg seria que altres molts i Xuriguera els Viladot, els Pedrolo, Vallverdú,TeresaPàmies, Santamaria, Joan com escriptors Sucre, del Noi el com dicalistes sin- Companys, Lluís com polítics Caselles, Palau mapa), al adonar-seper interessant Torres1985 el com ni figurava no (el pacte home-natura) és el que ha governat . De color De brillo. peu del Montsec a les riberes del Sió, del pla de Balaguer de pla del Sió, del riberes les del a Montsec del peu escampats poblats i viles caserius, pels sojorna que afortunada gent la muntanya, i pla de pobladors turosos El Segre un dia va ser nadó... “A través dels temps, els ven- mite. a aspirant un és Segre el I transforma. es també l’energia, com mitologia, tida, però explicació i necessària com l’aire, com l’aigua. La ens men- eficaç, meitat veritat, meitat mitologia: la concreta, l’armilla de traiem clara, resposta una tenim no quan què sí, perquè quan no sabem per què succeeixen les coses, Per- diuen. Això Segre. L’ordel Europa. menjar fer va que bastió El lleidatana. agroalimentària indústria daurada la nuclear.central La de pedra primera la faula la explica Així l’arribada dels fruiters a la Terra Ferma. El poder del Segre. ilergeta mitologia la explica Així dolç. somni El préssecs.... pomes, Peres, saborosos. fruits néixer van I primavera. la arribar va I l’hivern. passar va I plantar. va el home, I, bre. Sec. No n’havia vist mai cap com aquell. Però feia cara d’ar- com conegut Lleida Mina de l’horta de pagès un d’espant, riuada una amb 1906, el que Diuen diuen. que Diuen Diuen. conte. un sentir necessitem quan sentir volem que conte el és Segre El banda. l’altra a versal de Ponent. Sirga del funàmbul que saliva per arribar amb Lleida d’una guió el és Segre el un és quan quimera, una somni lleidatà. Quan és el passaport de il·lusió, la terra al cel. I aquí una és quan existeix només l’aigua, riu, El ser. de hauria que el desitja, es que el són reals: són no rius els i l’aigua això per anhela, que Topa allà. amb tot. cap S’inhala arreu. El país de l’aire. El país que somia, d’aquí Vola lleidatà. l’aire és surrealisme El surrealisme. el és respirar surrealisme. poder ofega, realitat la sent Quan acaba això per i quadrat, al és realitat va arreplegar un arbre a la riba del Segre. Era estrany. . Eix trans- Eix end. happy El El d’un país que passa de les fosques a la llum. De l’espel- De llum. la a fosques les de passa que país d’un El El Segre s’ha fet gran i és el gran mite de principis de segle. 1981. al fins Lleida a publicarà es No Segre. del oficial mitologia La català). escriurà 1941 el Allà fòrnia). Cali- a Yorkfinalment, Nova (i, a després i Mèxic a primer S’exiliarà disparant-lo. espectacles els sobre negociacions les signen anarquistes els fuig que 1937 després ajudeu-me El cames era Generalitat. Carner la guerra. de la d’Espectacles de comissari enmig CNT-FAI la amb logar el somni però es va tornar malson quan no hi havia manera de dia- somnis, de i somni de a home un com és: Així país plató...). el escola, estudis, (producció, Catalunya” a “Hollywood un muntar per 1931, el ja exilis tants dels d’un ra, etcètera. Doncs bé, aquell home torna dels Estats Units, etcète- i Francisco San de Conferència la a 1945 el sentar de “cas pre- va es que Unides”, Nacions les a Apel·lació Catalunya. del promotor dies: darrers seus als fins lanisme cata- del planetari propagandista (1928); l’Havana de tució Consti- la de (1926), Molló de Prats de Fets dels nitzador de Primo orga- de oficial; biògraf i Macià Francesc dictadura de dreta mà Rivera: la de des polític Activista cana. republi- Catalunya la de Parlament del premsa de cap ma; cine- de guionista i publicitari traductor, assagista, dista, perio- poeta, escriptor, mite: a aspirant tant, Per castiga. les que país un en catalanes lletres les de mitjana classe la de Paradigma això. és Ja sentir-lo. ni veure’l sense vida la de resta la Però casa. de sortir en Segre El (1898-1988). Ribalta Carner Josep balaguerí el Clar, (de)construcció? sobre pot escriure el creixement d’un mite sinó que un altre mite en Qui pretendents. surten li mite, Al fadrí. ser va cència, la joventut. De Sicoris a Segre. Era un petarrell i ja l’adoles- arribar va I Sicoris”. vell del pas el amb anyades les i temps els comptar a après han Lleida, de hortes les a Sicoris (biografia d’un riu d’un (biografia Sicoris 31

EL SEGRE: UN CABAL DE CULTURA EL SEGRE: UN CABAL DE CULTURA Stark Pearson. I d’on és jove? és d’on I Pearson. Stark Fred L’enginyerianqui l’enginyer i Muntanyès Carles català homes. Dos Tàmesi. del vora la a hotel un en dia, Un teres. TraspassaSegre”. del fron- “Somni del parlar a comença es saber-ho.sense arreu troben Pertot es dia un que Fins xup. xup- fan Tots ilergetes. somnis dels cruïlla la és Sicoris El Sicoris. Electricitat! Aigua! jecte. pro- d’aquell il·lusori llançament de rampa la serà que mo, periòdic el dirigint martell de dista perio- còsmic, enginyer professional, analfabet balaguerí, somni d’Antoni Barbosa de la Trapa, aquell sastre ambulant El Balaguer-França. tren del eterna salivera la amb negre l’or transportar de somni El Linya. Santa a carbó de mina menar somia una troben que Xatart, ara el i Marianet del que somni El camions. però avall, fusta duu que Pobla la als Adéu de raier Marçal, pobre aquell elèctrica. a Adéu Segre. del argonautes bombeta una encenent possible era tot que creure va es que país d’un història La Camarasa. de ció modern, de la societat elèctrica. societat la de modern, l’interruptor. a ma 32 de la realitat: de la construcció de la presa i la central la i presa la de construcció la de realitat: la de , la geografia del somni del geografia la Sicoris, Sicoris, Sicoris El Freno del Caciquis- del Freno El és la és ficcionitza- enllà, ens fa veure el Sicoris. el veure fa ens enllà, més veure-hi permet i ulls els descluca l’aigua que i mulla Segre el que descobrir A realisme. al tornar i surrealisme el el d’Urgell, canal d’abandonar ha Lleida que és problema El del elèctric. miracle miracle El vist! l’ha el si vist tant ha I somiat, Segre. ha Lleida Quan realitat. i somni Entre Segre. i Sicoris Entre país. a com societat, a com neixerem reco- ens no realitat, la en troba es no ficció la Si realitat. ha hi no mites Sense somiar. de deixar altre: un és blema pro- El genial. És costumisme. aquest malament, gens està a les bultres. I tot el bufet lliure de realitats que vulgueu. No sos endiumenjats i amors adolescents de culs bruts d’herba gos- de passejadors liofilitzada; d’arengada d’entrepà dors pesca- Transegre; la de grumets piragüistes; de sastre de AvuiClissa. Mira. ta. calaix un són Segre del argonautes els Guai- és. que percebut del desapercebut Passa és. que real tan de Segre el veure de campanar.Costa del punxa la veu es l’aigua, baixa quan vegades, A Segre. del aigües les per colgat quedar va que poble el Oronès, com És interruptus. Fins avui. Ningú no escriu sobre el Segre. És com un cabòries! Quantes pel·lícules! Quantes novel·les! Quantes històries. Quines aventures. quines Ai, l’hort. de davant nis or.trobar per país del banda i banda de som- construir de La córrer de la americana: mitologia Volíemla republicanisme. de després que i d’imperialisme creia primer Catalunya dies Eren ser-ho. Europa, podia ser deixar va ens no que El Amèrica! ser volíem que dia un haver va Hi Sicoris. Sicoris, català. l’obrerisme de èpica primera la ser va i fosques les a vaga de La Canadenca de 1918, que va tornar a deixar el país la de pólvora la faltava li només I Dorado. El com coneguts eren ja aventura i Poble tres-cents. als arribava no que poble I comencem a Camarasa. Més de hidroelèctrica. tres mil treballadors per a un indústria La elèctric. país El Catalunya. a que el poble en va dir La Canadenca. Tot allò portaria el llum Company,Power and TractionLight celona signar.va es 1917 El coneguda. és història Bar- la La després però encara, anys uns tardar va Es 1911. el Catalunya a cop primer per viatjar va Pearson Segre. sentir en ulls els obrir va I líquid. l’or de parlar va li català el I Expliqui. Expliqui, oficials. estadístiques les en ni mapa al figura no que nació una Catalunya, —Sí, —Catalunya? , vaja, el vaja, limited, coitus riu segre UN CABALEL SEGRE: DE CULTURA EL RIU EXTREM[AT]

L’harmonia fa referència a la buidor, a la foscor, a les malalties, a les degradacions dels éssers latents, en un món esquerp i decadent. El repte és buscar l’equilibri i la bellesa en la creació i la destrucció dels móns, en la profunditat de les alteracions seqüencials, inerts a l’observació propera. El no-res entre espais no existeix, els recorreguts s’estenen com una plaga “reticuladora”, letal, destructora dels centres.

Tonet Amorós (1992)

FRANCESC GABARRELL I GUIU Fotografies: Betlem Felis

No sóc un home de riu. L’altre dia la meva mare, que encara manté el costum fami- liar de baixar molt de tant en tant a la part baixa de Lleida, Com per a molts dels que, com jo, van néixer i criar-se a la em va dir que el Segre estava molt extremat... Un riu extre- zona alta, el riu era un element estrany, una gran franja d’ai- mat per a una ciutat extrema, com definien la nostra urbs gua que hi havia a baix de tot de la ciutat. La meva relació Llop, Pueyo, Trepat i Morell en el seu estudi sobre la societat amb el riu i el seu entorn era purament transversal, i cap de Ponent a les acaballes del segle XX (Pagès Editors, 1996). dels indrets que hi discorrien paral·lels tenien el més mínim interès per a mi. I és que el vell Sicoris no s’ha escapat, tampoc, de la dèria decorativista que s’ha dedicat a escampar per la via pública Doctora Castells? Una incògnita! Avinguda València? Una escultures, monuments i alteracions pseudoartístiques de aventura! Campaments gitanos, horta i res més. Un cul de tota mena. sac tallat pel Segre on pocs s’atrevien a endinsar-s’hi. Sense ànims d’entrar en una controvèrsia que ja fa molts Des de la distància he viscut, patit i gaudit les seves trans- anys que ha caducat, al nostre parer només en comptades formacions. Canvis en l’estructura, accessos i morfologia ocasions aquest tipus d’intervencions són encertades. Nor- quasi sempre lligats a l’urbanisme d’aquesta ciutat. malment, s’apliquen més sota criteris polítics o de “gust personal” del responsable de torn que no pas sota paràme- En els darrers dotze anys, coincidint amb la meva arribada tres qualitatius que, entre altres coses, tinguin en compte al barri de Pardinyes, la relació personal amb el riu s’ha l’entorn que els ha de patir. transformat. Ara ressegueixo el seu marge dret cada dia camí de la feina, vaig amb les meves filles a la Mitjana, Aprofitem la conjuntura que ens ofereix el dossier d’aquest creuo els seus innumerables ponts i passarel·les i passejo nou número de la revista ARTS per contemplar i referen- per la canalització que el domesticà. ciar —tot fent un tomb per la Mitjana i la canalització del Segre— els diferents elements escultòrics que, al llarg dels El Segre ha deixat de ser un estrany per convertir-se en un anys, s’han anat inserint a l’entorn més proper al riu. veí; un veí que paga el preu de la convivència amb la resta d’habitants de la comunitat i que, esforçat com és per agra- La nostra ruta comença, com no podia ser de cap altra dar, es deixa fer sense posar-hi objeccions. manera, per la Mitjana. Abans d’accedir a les instal·lacions

33 EL SEGRE: UN CABAL DE CULTURA no condís. no l’exemple que Llàstima ubica. i coneix lleidatans i tanes lleida- de majoria la que i únics, l’entorn amb interacció una i conceptual rigor un amb plantejada, ben més ciutat nostra la de públiques escultures les de una dubte, Sens riu. propi del vor lla- de paper el assumeix que pedra la en simbolitzada vida una interior; seu el en contenen que vida la anar deixar per tots els treballs de l’artista lleidatana. Els ous s’estan obrint en casa la de marca exquisides, sensibilitat i poètica d’una exempt no colossals dimensions de senyal un fita, una És l’altre. a món d’un pas d’aquest indicador potent un esdevingui l’escultura que fan ferro de franges les de contundent tractament el i l’obra de el riu, on l’urbanisme deixa lloc a la natura. Les dimensions comença i ciutat la s’acaba on indret Un intervenció. seva Teresa Nogués trià específicament aquesta ubicació per a la riu. mateix del rior,recollides també inte- seu al duen que pedres mateixes les amb feta rotonda una sobre descansen “ous” dos Tots Segre. del provinents còdols de ple interior un mostren que obertes ferro de sals transver- d’estries sèrie d’una partir a configurats un, cada l’any 1994 consta de dos elements ovoïdals, de 5 x 3 metres terme a dugué Nogués Teresa l’artista que intervenció La riu. al vinculada pública cultura d’es- exemple reeixit, més el i primer, el trobem Pearson) l’avinguda i Andreu Puig Xavier carrer del confluència de del parc, però, al bell mig de la glorieta de Font i Quer (punt Quer,i 1994. Font de glorieta la a pública TeresaEscultura Nogués. 34 escultures de fusta, algunes de fetes amb troncs d’arbres troncs (nou amb fetes de algunes fusta, de escultures trobada d’aquesta fruits els abans, anys dos Com Guadalajara. de provinents escultors alguns participaren hi també què en N(ART)URA, taller terme del edició nova a una dugué Ponent de d’Arts l’Associació Ambient, Medi del Mundial Dia del marc el en 2007, l’any que és I Mitjana. la a instal·lades les a rístiques caracte- d’idèntiques fusta, de escultura altra d’una sència pre- la amb novament, vesteix, es Segre al prengué ciutat la que avinguda immensa la punt, aquest En comportes. les Sant la de de costat al just tot riu del canalització la a entrem i Miquel dipòsits dels zona la per Mitjana la de Sortim d’ànim. predisposició certa una manté es no si altres les de distingir-neunes costa que i l’entorn, amb mimetització de capacitat agraïda que més una per caracteritzen es no, més si que, direm Només buscarem. les ni totes veurem les ni parc del principal ruta la per riu al cap camí nostre el En Florensa. Jordi i Morancho Julián Herrera, Sergi Ortega, Agustín Borlansa, B. Rafael Ruiz, Ramon de Peces Mitjana. la de l’entorn a incorporà Lleida de tament l’Ajun- que i ciutat la a donà Ponent de d’Arts l’Associació que N(ART)URA, taller del marc el en 2005 l’any litzades rea- totèmica, d’inspiració obres sis de grup d’un tracta Es racons. diferents per escampades trobant anirem ens que fusta exemples de escultures petites primers de sèrie els d’una tenim d’Interpretació, Centre del costat al lleure, de zona la Tota parc. just al entrem i clar) és (Siurana, l’alcalde” de “ous els i l’asfalt enrere Deixem tonieta Aguiló, que el seu nebot i historiador, Òscar Nava- Òscar historiador, i nebot seu el que Aguiló, tonieta d’An- l’obra de virtuts grans les de una infraestructura descobrir permeten gran aquesta utilitzen que conductors de trobem ens què en nosaltres, just sota el pont, ni en la localització que es troben la majoria la Ni residual, anecdòtica. tan quasi ubicació d’aquesta perquè el enigma un És lleidatana. l’escultora de ferro en producció la intestinals, de part d’una quasi característic tan biomorfisme del orgànica, hereves d’inspiració formes dues de tracta Es Grenyana. de camí el amb pont del intersecció la emmarcar per serveixen que simètrics treballs dos Aguiló, banda i banda de l’estructura, les dues escultures d’Antònia a mirar, per cap el alcem Pardinyes de Pont al arribar En Ortega. Agustín i Herrera Sergi Borlansa, B. Rafael Florensa, nández, Julián Morancho, Carmen Roca, Chelo Alonso, Jordi Her- Mario Mena, Andrés Ruiz, Ramon de obres les de una pintades urbanes fetes amb esprai que redecoren totes i cada les exceptuem si l’entorn, amb mimètic camuflatge de litat aquest cas ni tan sols han aconseguit arribar a una certa qua- de regust amarg un provoquen ens amb que fusta fetes formes de caòtic imaginari un en Universitat— recorregut —entre les comportes de la Mitjana i el pont de la A partir d’aquí, ens els anirem trobant al llarg de tot el nostre mostrar contemporanis. tòtems on de galeria aquesta adequat lloc el era canalització la que decidí Lleida de l’Ajuntament Mitjana, la de “saturació” la Davant 2005) ciutat. la a donats foren l’any de Guadalajara de incendi gran pel afectats Pardinyes. de Pont del esquerre i dret marge al Escultures Aguiló. Antonieta . En vu... dejà personalitat artística de l’escultor, de la artística personalitat a inherent tràgica concepció certa una en Emmarcada 1991. l’any de des Lleida a dent resi- argentí d’aquest ferro en treball del característic ric obra de l’artista Miguel Ángel González, és un grup escultò- de dalt de tot del mur lateral de la canalització. des pas nostre el contemplen ferro de cavalls de ramat un Elisis, Camps dels passarel·la la de l’altura a endavant, Més moment. d’aquest des mana qui clar tenir per dalt a cap mirar i cap el d’aixecar haver necessitava riu El caram! què però... s’aixeca, qual el aquesta entre diàleg algun sobre l’entorn de modèstia la i desfermada monumentalitat establir impossible És tura. l’estruc- sustentar per tirants 30 els acullen que metres 39 de braços dos als fa que pel sobretot canalització, la de des vist conjunt del colossalisme al abstreure’s difícil Resulta complexos. sense ja ciutat una en desproporció la de triomf El riu. seu el sobre Lleida de definitiva victòria la de commemoració en aixecat monument autèntic un logia, morfo- seva la Per 2010. el inaugurat i 2007 l’any construir a Començat Manterola. Javier navarrès l’enginyer de obra Viana, de Príncep de Pont al arribem i via la sota per sem Superem l’edifici de la Llotja (si és que es pot superar), pas- ascendents.” línies les de l’espiritualitat i textures les de brutalitat la entre íntim leg dià- un obra seva la en “...establir perfecció: la a definí sa, domina: laforçaitensióexpressades demaneraconstant més que elements dos els amb al·legòric més vessant seu Estampida Estampida, emfatitza el emfatitza 35

EL SEGRE: UN CABAL DE CULTURA EL SEGRE: UN CABAL DE CULTURA Javier Manterola. Pont de Príncep de Viana, 2007-2010. Viana, de Príncep de Pont Manterola. Javier marge esquerre del Segre, que fou exterminat com a conse- al situats xops de grup característic un “xoperal”, l’antic de Lemúria quallar.a arribat ha no sabotatge) algun si sap, qui i, cànica biome- d’incompatibilitat raons intueixo que i (tot ignoro que peració d’un paisatge anterior a la canalització que, per motius recu- la amb compromès ambiciós, projecte Un m’entristeix. i d’entendre costa em ciutadania la de part bona per tractada estat ha obra aquesta què amb ignomínia la i actualment resta Encara avui el “fracàs” del projecte original respecte al que en canalització. la a per i canalització la a fetes intervencions grans les de primera la mica Una món. del resta la per dí s’expan- humanitat la autors, alguns expliquen qual, del tir l’any feta Amorós 1998, que pren el nom Tonetdel llegendari continent perdut a par- lleidatà l’artista de instal·lació bronze encabida entre dos xops. Es tracta de de larval forma gran d’una davant obligatòriament d’aturar hem ens Escolar Liceu del passarel·la la a d’arribar Abans plorar). o riure del riu, la potència desbocada (miro al meu voltant i no sé si naturalesa veritable la definir de ha que del parlar-nos per 36 parteix del fet de recuperar la memòria històrica memòria la recuperar de fet del parteix Lemúria, una pretació personal d’un espai molt determinat, i fer-ho des fer-ho i determinat, molt espai d’un personal pretació L’esforç de Tonet Amorós se centrà a dur a terme una inter- avui. són que vestigi trist del enllà més nar d’a- incapaços dos, queden en només ja fet, De seva. fessin la voltant seu al plantats xop de exemplars tres els que guit aconse- ha no mai bronze de l’escultura Lamentablement, anterioritat. amb inexistent diàleg d’un recerca la en ciutat, la de perdut espai un a apropament segon un tre, tista proposava, a partir de la referència física d’aquest cen- L’ar-aquests. per literalment engolida ser de dir,havia a és l’envoltaven, que arbres els amb física manera d’una interaccio- nant d’acabar havia mateix, d’ell i l’artista de d’a- mics personals objectes conté que bou de ull un per nada coro- peça, La arbres. d’aquests tres per envoltada bronze, de gegant larva una col·locà hi i xops de cau desaparegut L’any 1998 Tonet Amorós buscà el centre geogràfic d’aquest branques. seves les de de caragol a la llauna, cervesa i vi que impregnava cada una ranci tuf al gràcies col·lectiu, imaginari nostre el en màtic sempre coincidint amb la Festa Major, ocupà un lloc emble- i anys, molts Durant canalització. de obres les de qüència Manuel Cusachs. “Juli Cèsar”, 1998. Cèsar”, “Juli Cusachs. Manuel 37

EL SEGRE: UN CABAL DE CULTURA EL SEGRE: UN CABAL DE CULTURA contra el també general Pompeu, i on el vell riu Sicoris hi Sicoris riu vell el on i Pompeu, general també d’Ilerda el contra batalla famosa la sobre romà general pel escrits textos als honor fer Calia Cèsar. Juli de record en buit el omplís VallverdúLleida que que temps necessari Feia creia Isabel. dona, seva la i Vallverdú Josep de encàrrec per 1998 l’any litzà de Juli Cèsar de 6,40 m que l’escultor Manuel Cusachs rea- escultura d’una tracta Es arribada. nostra la espera tòria, vic- de senyal en aixecats braços els amb que, pedra de ra Al finaldel’avingudaJaumeIIalbiremunaimponentfigu- indesxifrables. signatures les i pols la per marcats Deixem UdL. tòtems darrers els la i gimnàstica de aparells estranys de enrere Cappont de Campus al la i de Universitat Pont al atansem Ens s’acaba. escultòric passeig El oportunitat. segona d’aquesta fruir poder no per perdut s’han que el d’entendre capaços seran pocs molt fracàs, d’aquest significat el drà enten- gent poca Molt cruel. somni anècdota una en un incongruent, en convertit s’ha retorn un ser de havia que El resurrecció. la i mort Lemúria la de destrucció, la i creació la de voltant al gira que missatge un en larval, sempre gairebé vé l’univers. Quan aquest artista de ens parla, la forma del seu discurs esde- antropomòrfica concepció particular d’una Mitjana). (la 2005 N(ART)URA “Nudo”, Ruiz. Ramon 38 mai no ha arribat a assolir aquest darrer nivell. darrer aquest assolir a arribat ha no mai euii otr nen dl bn poòis es seus ciutadans. dels propòsits bons dels indemne sortir segueixi acon- riu el que i l’estètica que forta més sigui l’ètica cions pobla- d’aquestes cadascuna i totes en que espero Només mai. seré ho no riu, de home un sóc No d’Escarp. Granja la Torresi Alcarràs, Seròs Sudanell, Aitona, toliu, Segre, de Mon- Albatàrrec, per passant Mequinensa, a cap camí seu el enfila Segre el enllà, Més aquí. s’acaba passeig nostre El final. destí seu el flagrant, forma de ser,de havia riu del llera La crit. seu el dirigir cas aquest en on a cap saber sense i provisionalitat de sensació manent per- una amb vacil·lant, resta II Jaume l’avinguda de vorera tificació del personatge. Llàstima de la ubicació. Damunt la força del contingut, el ritual de la victòria, per sobre la iden- la prima on treball un defineixen gegantins granit de Blocs ciutat. la a mostrada fos perquè Lleida de Universitat la a donació féu en parella la finalitzat, cop Un dona. seva Vallverdúla per i ment total- finançat projecte un terme a dur per Família Sagrada Manuel íntim amic seu la a treballs seus els temporalment abandonà que Cusachs, al obra aquesta encarregà datà llei- l’escriptor motiu, aquest Per destacat. paper un tingué (canalització). 2007 N(ART)URA “Reposo”, Herrera. Sergi Miguel Ángel González. “Estampida”. González. Ángel Miguel 1998. Tonet“Lemúria”, Amorós. 39

EL SEGRE: UN CABAL DE CULTURA EL SEGRE: UN CABAL DE CULTURA 40 pel segre Passeig AMATBARÓ dins d’aquesta dansa fina. dansa d’aquesta dins afina no ja i maldestre és riu, al balla no l’ilerget nadiu: to ressona hi no fina dansa d’aquesta Dins mangala! la força amb branda l’escala: dalt mitgeta la més s’alça russa una romanès; gitano un mangala la força amb Branda Asteca. l’Imperi de l’equip seca, mata la rebrota gol un fa petit més el quan futbol; de partit un juga L’equipAsteca l’Imperi de banqueta. una en enllà més trompeta, una encenen parra una sota negrets uns guitarra, una reggae toca banqueta una en enllà, Més clariana. d’una llum la a rotllana, mística la de l’eix a cap tiren daus els Bangladesh de prínceps uns clariana d’una llum la A canya. una i arbres els Entre afanya. s’hi ja mora una ploraner salze un sota Alger; i d’Orà aromes canya una i arbres els Entre cigonya. de castanyetes vergonya, la coratge en i perills els tornen jocs en grills 1.000 de campanetes cigonya, de Castanyetes riu. pel tombo fosc de Si meditatiu— tot estat he amable, jorn un estat ha no i insuportable fa es calor —la riu pel tombo fosc de Si DIVERSÀRIUM

Jaume Codina i Mejón

Un crit a la paret! Els orígens del cartell publicitari: art i publicitat

Introducció

El període comprès entre les darreries del segle XIX i el primer quart de segle XX marca una etapa de forta efervescència industrial i social. S’està gestant una nova manera de conce- bre les relacions econòmiques que configuraran en poc temps l’anomenada societat de consum. El ràpid increment de la competència desperta una intensa lluita per guanyar-se l’a- tenció d’uns mercats emergents. Així, una clara necessitat de donar a conèixer i vendre els productes que es van acumulant requerirà el desenvolupament de nous sistemes de comunica- ció que facin arribar els nous productes i serveis a una socie- tat amb capacitat d’absorbir uns canvis que els permetin asso- lir un nivell de benestar més alt.

El cartell, en definitiva, està lligat a la nova era industrial i es considera un dels primers mitjans de comunicació de masses de la nostra societat moderna. Molt aviat el cartell es desti- narà a donar a conèixer l’existència de productes general- ment accessoris, no de primera necessitat, i que, per tant, presenten major dificultat de comercialització. No és gens estrany, doncs, que productes com els vins, els licors i xam- panys, les galetes, la xocolata, el tabac, les publicacions lite- ràries, els perfums, les bicicletes o els automòbils, entre altres, requerissin un mitjà que els donés notorietat i mostrés les seves característiques i diferències principals. En aquest con- text, es produeix una important innovació tècnica que per- metrà convertir el cartell en el mitjà de comunicació publici- tària per excel·lència.

La litografia

La seva invenció es remunta a principis del segle XIX per part d’un jove músic de Bohèmia, Alois Senefelder (1771-1834), concretament l’any 1798, quan li resultava prohibitiu l’alt cost de les plaques de coure gravades (aiguaforts) per repro- duir partitures musicals. Gairebé per casualitat observà que si Alguns dels primers exemplars de cartell publicitari a Catalunya dibuixava les notes sobre una pedra porosa i calcària amb un corresponen a Josep Lluís Pellicer. Aquest el realitzà en un estil molt vernís gras (Solenhofen) i mullava la pedra i l’entintava pos- acadèmic l’any 1892 per a Costa y Ponces Sociedad en Comandita.

41 DIVERSÀRIUM

Premses litogràfiques en un taller impressor a París, a principis del segle XX.

teriorment amb un rodet, la superfície de la pedra repel·lia la tinta, que només s’adheria sobre els traços greixosos no afectats per la humitat. Si després es passava la pedra per la premsa sobre paper, quedava reproduït el dibuix de les notes. La litografia esdevingué una tècnica de reproducció molt més econòmica i eficient que les tècniques de repro- ducció anteriors. L’ús d’aquesta tècnica s’estengué ràpida- ment per Alemanya, Anglaterra i França, on fou ràpidament adoptada. La recerca de majors possibilitats d’expressió artís- tica lligada a l’ús dels colors impulsà una contínua reinvenció i, en aquest sentit, el 1856 ja s’imprimiren litografies en dos colors i la recerca de la policromia (tricromia, primer i qua- dricromia, després) no s’aturà. Així, cap al 1870 les imprem- tes litogràfiques ja podien reproduir, en tirades suficientment grans, grans estampes a tot color, esdevenint així el mitjà tècnic necessari que permeté el naixement i desenvolupa- ment del cartell comercial.

El cartell comercial

Malgrat que el cartell ja existia des de molt abans, principal- ment cartells de temàtica taurina o que anunciaven fires i fes- tes, en aquests existia un clar predomini del text sobre la imatge. No serà fins a la transició dels segles XIX i XX quan es doni un tractament modern al cartell, coincidint amb la impo- sició dels moviments artístics de l’Art Nouveau a França o el Modernisme a Catalunya. La nova estètica es tradueix en el Un ofici nou aparegué lligat a la difusió de la publicitat a París, “Les llenguatge publicitari, el predomini de la imatge i una inclu- colleuses d’affiches” s’encarregaven de encolar els cartells a les parets.

42 DIVERSÀRIUM

Pintura de Louis Carrier Belleuse (1882) anomenada “L’etameur“ (El llauner), on es pot observar l’aspecte d’un carrer de París de finals del segle XIX.

sió molt limitada del text. Els anys del triomf del moviment la dificultat de supervivència d’aquests cartells amb el pas modernista significaren també un primer moment d’esplen- dels anys. dor per al cartellisme, tot considerant el carrer com un museu de les masses i els cartells com la més genuïna mostra de l’art Jules Chéret i l’edat d’or del cartell publicitari de carrer. Malgrat tot, no faltaren tampoc les crítiques a un cert enlletgiment dels carrers causats per l’allau de cartells, no L’any 1866, és a dir, 68 anys després del descobriment de la sempre prou bons i sovint situats d’una forma abusiva. litografia, el francès Jules Chéret (1836-1932) torna a París procedent de Londres, en aquell moment la ciutat industrial El cartell comercial representa un mitjà de comunicació en el més important. A Londres, hi havia après la tècnica litogràfi- qual preval l’element visual i on es fonen dos llenguatges: l’icò- ca aplicada a fulls de paper de gran format. L’artista, amb nic (la imatge) i el literari (el text). La imatge pretén captar l’a- una gran facilitat pel dibuix sobre les pedres litogràfiques i tenció del ciutadà i la presentació de la informació de forma gràcies al domini de la tècnica cromolitogràfica de quatre simple i concisa en facilita la percepció de forma gairebé ins- colors, aconsegueix popularitzar ràpidament les seves crea- tantània. La saturació d’imatges que es produeix en els entorns cions. La seva producció superarà els 1.000 cartells i, en part, urbans requereix un mitjà que aconsegueixi captar ràpidament les seves obres provoquen que en poc més de 10 anys els l’atenció. Sovint s’ha definit al cartell com un “crit a la paret”. carrers de París i les principals ciutats europees més puixants canviïn ràpidament d’aspecte gràcies als cartells adossats a La finalitat original de qualsevol cartell és ésser enganxat en tanques i pirulins. una paret durant un període de temps, més o menys curt, fins que algú l’arrenca, o n’enganxen un altre damunt, o bé Molts artistes de l’època es veieren temptats a experimentar les inclemències del temps, el sol o la pluja acaben de reduir- amb aquesta nova tècnica i nou mitjà d’expressió artística. lo al no-res. En la seva confecció sovint s’han utilitzat mate- Exemples com els de Toulouse-Lautrec (1864-1901), que cul- rials de baixa qualitat, tant en l’element sustentant, és a dir, tivà la impressió litogràfica en més de 400 obres, 31 d’aquests el paper, com en els elements sustentats, és a dir, les tintes, cartells, Alphonse Mucha (1880-1939), Eugène Grasset per mirar de reduir els costos de la seva producció. En defi- (1841-1917), Théophile Alexandre Steinlen (1859-1923) i Pri- nitiva, la seva naturalesa és efímera i la gran majoria, malgrat vat-Livemont (1861-1936), entre altres artistes de l’època, que es produeixin tiratges de milers d’exemplars, desaparei- adoptaren el cartell com la manera més moderna i ràpida de xeran sense deixar rastre. Aquests factors expliquen en part fer arribar les seves creacions al públic.

43 DIVERSÀRIUM

El taller Chéret a la impremta Chaix, París.

L’entrada del nou segle XX suposà un tancament de cicle per Alguns empresaris amb bona visió comercial organitzaren a les a la creació artística francesa. A París se celebra l’Exposició darreries del segle XIX concursos per escollir la imatge que havia Universal de 1900, de gran ressò internacional, però tot just de representar els seus productes. Aquests concursos, gràcies a després alguns artistes tornen als seus camps de creació ori- la importància del premi que atorgaven, aconseguiren atreure ginals com la pintura o la il·lustració. Amb tot, Chéret es reti- l’atenció d’alguns dels artistes més importants del moment. ra a Niça i es dedica a la pintura al pastel i al fresc, Toulouse- Lautrec mor prematurament el 1901, mentre que Mucha El primer d’aquests concursos el promogué l’empresari badalo- marxa a buscar fortuna als EUA. En definitiva, el món del car- ní Vicente Bosch per promocionar el principal producte de la tell perd els seus grans referents i es tanca l’època d’or de la seva fàbrica de licors. Així, el concurs de l’Anís del Mono pro- creació artística en el suport del cartell. Malgrat tot, resten metia tres importants premis de 1.000, 500 i 250 pessetes, artistes com Leonetto Cappiello (1875-1942), que en aquest quantitats importants per l’època. Al concurs celebrat el març moment es dediquen a estudiar la manera de millorar l’eficà- de 1898 es presentaren 162 obres i la premsa del moment cia del cartell i definir les regles d’una nova comunicació recollí en la crònica del dia el comentari següent, “¡¡Ya tenemos visual. Ell aporta una idea que continua essent un element carteles españoles!!”, per expressar la important mostra de car- bàsic de comunicació publicitària avui dia, basada en la idea tells d’elevada qualitat que s’havien presentat al concurs i que de l’associació d’imatges. Cappiello fou el primer que uní deli- en molts casos no tenien res a envejar als exemplars que pro- beradament un producte amb una icona o imatge reconeixi- duïen grans artistes com Chéret, Mucha, Steinlein o Toulouse- ble a l’instant, així que cada cop que l’observador veiés la Lautrec per al mercat francès. El primer premi i dos accèssits icona recordaria immediatament el producte. Aquest artista correspongueren a tres de les quatre obres presentades per creà, per exemple, imatges com el conegut Gambrinus, que Ramon Casas, que representaven una jove noia de cabell negre identifica des de 1906 la marca de cerveses Cruzcampo. i vestida amb un mantó de Manila, una xula acompanyada del mico que dóna nom al producte, i amb un fons llis pla i uni- Els concursos publicitaris forme que destacava les figures descrites. Altres artistes pre- miats foren Alexandre de Riquer, Lluís Labarta o Miquel Utrillo. La competència entre empreses estimulà i influí en la imposi- ció del cartell publicitari com a instrument de comunicació Resulta curiós observar que l’obra que presentà Casas al con- econòmic i efímer a les parets i espais publicitaris de les ciutats. curs i la que finalment serví per il·lustrar els cartells presenten

44 DIVERSÀRIUM

diferències importants. L’obra presentada a concurs mostrava l’ampolla per comunicar millor els atributs del producte per el nom del fabricant a la part superior i el nom de la marca a sobre dels criteris estrictament artístics. la part inferior en una tipografia modernista molt estilitzada. Ara bé, al cartell publicitari s’ha invertit l’ordre, de manera Aquell mateix any, Manuel Raventós convocà també un con- que a la part superior destaca el nom de la marca en una tipo- curs per premiar els millors anuncis gràfics del xampany de la grafia en majúscules, ampla i tosca, però de lectura clara i marca Codorníu, també amb l’incentiu d’importants premis immediata. Pel que fa al nom del fabricant, cau als peus del en metàl·lic: 1.500, 500, 250, 200 i 100 pessetes. En aquesta cartell. Un altre canvi important és que al cartell publicitari ocasió, el primer premi recaigué en l’artista madrileny Julio apareix sota el braç del mico una ampolla de l’anís anunciat, Tubilla, tot i que Ramon Casas obtingué el segon premi. mentre que a l’obra original de Ramon Casas no hi apareixia. Aquests canvis corresponien a la lògica del criteri de l’anun- Els anys posteriors se succeïren altres concursos, com el del ciant, que pretenia destacar el nom de la marca i la figura de Círculo Artístico de Barcelona, l’entitat de previsió Caja de

45 DIVERSÀRIUM

Previsión y Socorro o la marca de cigarretes Cigarrillos París, que acabaren per donar prestigi a la creació artística com a solució comercial inqüestionable.

A escala internacional, moltes altres empreses confiaren també en els artistes més importants de l’època per il·lustrar la seva imatge comercial. Un cas excepcional fou la indústria de Paper de Fumar JOB, situada a la població francesa de Per- pinyà. Aquesta empresa, amb una gran intuïció comercial, convertí en objectes comercials molt diversos (cartells, calen- daris, postals, papers secants, cobertes per a quadernets...) les obres dels més importants artistes de la seva època (Mucha, Chéret, Meunier, Atché, Casas, Maxence o Cappiello, entre molts altres).

Així, la burgesia industrial europea i catalana fou un element molt important per relacionar l’incipient ús publicitari dels cartells amb els millors artistes de l’època per tal d’anunciar els productes de les seves empreses.

Renovació del llenguatge publicitari

En la dècada dels anys vint, i fins a l’inici de la dictadura, des- taquen noms d’artistes com Josep Morell (1899-1949), el més prolífic i millor cartellista dels anys trenta a Catalunya, Francesc d’Assís Galí (1880-1965), Emili Vilà (1887-1967), Ferran Teixi- dor o el madrileny Enrique Herreros (1903-1977). Aquests foren influenciats pels grans cartellistes francesos dels anys vint —Cassandre (1901-1968), Charles Loupot (1892-1962), Paul Colin (1892-1985) i Jean Carlu (1900-1997)—, sota el parai- gua d’un nou corrent artístic que s’imposà a escala internacio- nal conegut com Art Deco, introduïren a Catalunya les ten- dències avantguardistes del cubisme, el futurisme, el fauvisme o el racionalisme que definirien les característiques del cartell Cassandre (1931), “L’atlantique”. comercial de les dècades posteriors.

El mateix Cassandre definia el cartell: “És difícil determinar quin és el lloc que correspon al cartell entre les arts pictòriques. grama. El cartellista ocupa la labor d’operador de telègrafs. En Alguns el consideren una branca més de la pintura, la qual conseqüència, emet i transmet un missatge que no ha de con- cosa és errònia, altres el col·loquen entre les arts decoratives i, tenir informació detallada. Únicament se li exigeix que esta- al meu entendre, estan igualment equivocats.” El cartell no és bleixi una clara, poderosa sempre i precisa comunicació.” pintura ni decorat teatral, sinó alguna cosa diferent, encara que de vegades utilitzi els mitjans d’un o de l’altre. El cartell Aquests artistes entengueren que per fixar la imatge d’una exigeix la renúncia de l’artista a signar la seva personalitat. Si marca en la ment del consumidor calia apostar per l’ús de for- ho fa, trenca les regles del joc. La pintura és una fi en si matei- mes esquemàtiques i colors expressius. Aquestes mateixes xa, mentre que el cartell és un mitjà per a una fi, un mitjà de qualitats han convertit molts d’aquests treballs publicitaris en comunicació entre l’anunciant i el públic semblant a un tele- autèntiques obres d’art.

Bibliografia

ALCACER, J. A. Qué es el mundo del cartel. Ediciones Granada, 1991. ENEL, F.; MOLES, A.; HERRERA, J.; DEL CARMEN CEPERO, M. El cartel: len- BARGIEL, R.; FRECHES-THORY, C.; LACLOTTE, M.; WEILL, A. Cappiello, guaje, funciones, retórica. Fernando Torres, 1977. 1875-1942 : caricatures, affiches, peintures et projets décoratifs. París: Minis- FELBINGER, U. Henri de Toulouse-Lautrec: vida y obra. Italia: Könemann, 2005. tère de la Culture et de la Communication. Éditions de la Réunion des JARDÍ, E.; MANENT, R. El cartellisme a Catalunya. Barcelona: Destino, 1983. Musées Nationaux, 1981. WEILL, A.; RENNERT, J. “Les maîtres de l’affiche” 1896-1900: reproduction BARGIEL, R.; LE MEN, S. La Belle Époque de Jules Chéret : de l’affiche au décor. intégrale de la collection originale. París: Les Arts Décoratifs, 2010.

46 DIVERSÀRIUM

Joan Talarn @LoJoan

#twitteratura

No ens havíem vist mai, enlloc, en cap ocasió, però s’assemblava tant a un veí meu que em va saludar cordialment: ell també s’havia confós.

Em dic Pere i dos cognoms més. Vaig néixer abans d’ahir i ja som demà passat. Ara només penso com passaré el cap de setmana.

Pere Calders

Començar les ratlles de l’article amb la pregonesa, aparent- ment superficial, d’aquests dos contes de Calders imposa. Sempre m’ha meravellat la capacitat de l’autor d’expressar amb un llenguatge quotidià un pensament profund, de ser- vir-se de la ironia per creuar la línia de l’absurd i fer reflexio- nar el lector sobre les grans veritats de la vida.

En aquestes dues peces, a més, Calders enceta temes que podríem qualificar d’actuals. Gosaria a relacionar-los amb les xarxes socials i amb la modernitat líquida —amb permís de Bauman— que ens ha tocat viure. Ens fa pensar en la identitat i en com aquesta es relaciona amb la dels altres. Vivim en un món que ha redefinit el concepte d’amistat i de veí —tenim milers d’amics al Facebook i el veïnatge ara és Twitter és una xarxa social basada en un servei de mis- global— i que s’interessa per allò que és més immediat, satges curts. sense llargs terminis ni grans propòsits; el futur s’acaba el proper cap de setmana. Breument; una persona fa un missatge de text des del seu telèfon o ordinador, el que s’anomena un twit o una Aquests dos microcontes, com altres relats breus del mateix piulada. Aquest missatge, que no pot superar els 140 autor, són, sens dubte, obra literària. Una obra literària que no caràcters, arriba immediatament a les persones que han queda desmerescuda per la brevetat del text. De fet, el primer decidit seguir la persona en qüestió, són els followers o conté 139 caràcters i el segon, 123, de manera que aquestes seguidors. Tots els twits que es van fent queden emma- dues peces Calders les hauria pogut encabir en un twit o piu- gatzemats cronològicament i es poden consultar. lada, en l’adaptació al català. Aquesta xarxa va néixer l’any 2006 quan un jove dissen- I just aquí us volia portar. Volia demostrar, sense preàmbuls yador de programari nord-americà anomenat Jack Dorsey ni dilacions, que a les xarxes socials, i concretament al Twit- va enviar el primer missatge, i ha anat guanyant molta ter, s’hi podia fer literatura. La capacitat creativa de Pere Cal- popularitat. Actualment té més de 200 milions d’usuaris ders ens ho va deixar ben clar quan encara ni el més visiona- registrats, la meitat dels quals en fan un ús actiu. ri dels homes hauria pogut arribat a fabular sobre aital eina de comunicació. Ara, que s’hi pugui fer literatura, que s’hi

47 DIVERSÀRIUM

mateix tema i que es representa amb el símbol “#” al davant) no va ser per referir-se a l’acte creatiu, sinó a la pen- sada de dos joves estudiants de la Universitat de Chicago (Alex Aciman i Emmett Rensin) de resumir en 20 piulades, o menys, 80 obres clàssiques de la literatura universal. Aquests resums van ser publicats l’any 2009, no sense polè- mica, en format llibre. En podeu fer un tast a la pàgina http://www.twitterature.us/us/ex.htm i aquí us deixo un exemple de com resumien els primers capítols de Crim i Càstig de Dostoievski.

Ja ho tinc. En lloc d’acceptar els diners de l’amic, assassinaré a sang freda una vella prestadora. Per què? No ho dic

Aquesta primera aparició del concepte em serveix per fer una breu anotació al marge del discurs que he iniciat —les divaga- cions amb què us amenaçava. Els nous mitjans digitals han can- viat la manera de llegir. L’internauta avesat vol entendre a pri- mer cop d’ull allò que diu el text, té pressa i no s’entreté si veu massa lletra o si el text és excessivament complex; directament canvia de pàgina. Allò breu i entenedor a Internet té més pos- sibilitats de triomfar. A la xarxa hi ha tanta informació que cal apressar-se per poder-la llegir tota. I aquí ve la qüestió: llegir és entendre? Hi ha diferents maneres d’acarar aquest dilema; des dels que creuen que sí, que les noves generacions són capaces de treballar amb molta informació i en treuen coneixement perquè han après a ser multitasca i els que, contràriament, creuen que els ha de ser impossible assimilar correctament lec- tures ràpides, esbiaixades i no sempre fiables. El nord-americà Tom Alderman utilitza el terme Generació ADD (Attention Deficit Disorder, síndrome de falta d’atenció) per definir una generació que, segons ell, és incapaç de concentrar-se en una sola cosa. No resoldrem aquí el conflicte, però és evident que, per a aquesta generació multitasca el Twitter és un paradís, qualsevol idea s’ha de poder expressar en 140 caràcters. puguin crear obres de qualitat estètica, no vol dir que s’hi faci #literatura literatura. No confonguem la potència en acte, que diria el metafísic. Allò que és literatura és el que té la intenció i la qua- Si reprenem el fil i ens endinsem en l’àmbit de la creació litat necessàries per poder ser considerat estèticament com a estricta, ens hem de situar en la cultura anglosaxona. Segura- literari. I, si ens deixem guiar pel volum d’intervencions que ment Rick Moody no és el primer escriptor de ficció via Twit- es produeixen al Twitter, se’ns farà evident que la seva missió ter, però és probablement el més conegut. L’autor de La tem- és més de difusió que no pas de creació literària. pesta de gel —que Ang Lee va adaptar al cinema— va escriure directament al Twitter, a finals del 2009, Some Contemporary Inicio aquestes ratlles amb aquesta presumpció corroborada Characters, una història romàntica de ficció en intervals de 10 per continuar explicant, des de l’experiència com a usuari de minuts al llarg de tres dies. La història era narrada alternativa- les xarxes, sense interès a ser exhaustiu i amb ànim més divul- ment i en línia pels seus dos protagonistes. gatiu que especulatiu —malgrat les concessions elucubratives que em permetré—, com es materialitza la possibilitat de També en llengua anglesa és interessant destacar el projecte crear expressions estèticament significatives en el Twitter i, de l’escriptor John Wray. Aquest autor ha materialitzat un per- per extensió, com, a través d’aquesta mateixa xarxa, són trac- sonatge de la seva novel·la Lowboy al Twitter i fa dos anys que tats i es difonen temes literaris. parla diàriament sobre Citizen, el seu personatge, amb unes piulades realment enginyoses (@John_Wray). #twitteratura Els somnis d’en Citizen feien olor de gel per als cabells i de for- Així, el primer cop que es va utilitzar el terme twitteratura matge. Pasta de dents Colgate. Licor de Malta. I de tant en tant, com a hahstag (agrupació de missatges de Twitter d’un en les desfilades de les celebritats, a aigua de roses

48 DIVERSÀRIUM

En català, i en el marc de la Trobada de Novel·la Negra de Aquesta va ser continuada per altres usuaris de Twitter, con- Barcelona de 2010, Jordi Cervera va experimentar per prime- cretament 39 de diferents països de parla hispana. Una set- ra vegada en la nostra llengua amb un novel·la escrita direc- mana i 214 piulades després tenien el text, que podeu con- tament al Twitter. L’obra, titulada Serial Chicken, podeu llegir- sultar a http://gentedigital.es/comunidad/allendegui/. la a www.twitter.com/bcnegra i vull destacar que, a més d’utilitzar les característiques bàsiques del mitjà —la imme- Un altre recurs prou emprat per a l’experimentació creativa és diatesa, el fet que es llegeix en el mateix instant que s’escriu la ficcionalització de personatges literaris o moments històrics. la trama, i la possibilitat de retwittejar-la i interactuar-hi—, Amb aquest mecanisme, l’autor aconsegueix augmentar la l’autor aprofita altres recursos que també pot incorporar intensitat de la interacció amb els personatges, cosa que per- aquesta xarxa social, com ara enllaços, geolocalitzacions amb met al lector participar més intensament en la història que es Google Maps o fotografies a Flickr. Us deixo el darrer twit de desenvolupa. L’any passat, la Royal Shakespeare Company va la novel·la: tornar a explicar la història de Romeu i Julieta a Twitter. La companyia va contractar dos actors que van crear dos comp- I es perd caminant pel carrer de la Sal mentre xiula una cançó i tes separats de Twitter per a cada un dels personatges i van pensa que en aquest món tot és relatiu http://bit.ly/aEBfXf començar a improvisar el diàleg.

Una tendència literària que ha intentat fer-se un lloc al Twit- Aquí, a casa nostra, va ser molt interessant la recreació que el ter és la novel·la col·laborativa bastida per diferents escriptors. portal web de Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio va fer Aquest sistema d’escriptura que, més o menys, ha reeixit en del darrer dia de la caiguda de Barcelona en la guerra de Suc- altres serveis digitals, sobretot en blocs o wikis, no ha acabat cessió de 1714. Va explicar els fets a través de les piulades dels de funcionar en aquesta xarxa social, segurament per l’hete- seus protagonistes amb un mapa que geolocalitzava el lloc on rogeneïtat dels usuaris i la impossibilitat de gestionar les es produïen i el moment exacte. A més, totes les piulades eren aportacions. En espanyol potser podríem destacar, per posar paraules històricament documentades que van dir en aquell un exemple, la narració #relatweet, inspirada pel periodista moment i lloc exacte els protagonistes reals, però dos-cents Juan Andrés Muñoz (@allendegui), que va proposar la piula- noranta-set anys abans (http://www.324.cat/1714/). da següent: #poesia Se despertó sobresaltado, sudoroso entre un hojaldre de sába- nas. Extendió la mano, y a tientas encontró el frasco con su Malgrat aquests exemples, i altres que es podrien aportar, el pastilla. Twitter de 140 caràcters sembla més pensat per a gèneres

49 DIVERSÀRIUM

literaris curts, com la poesia —sobretot en forma breu—, els Haiku (@dailyku)— i altres usuaris s’atreveixen a crear els seus refranys, els proverbis, les sentències, els aforismes... propis versos. Un autor prolífic en aquest sentit és l’exconse- ller Josep Huguet (@Josep_Huguet), que, enmig de piulades És conegut a la xarxa el poema I Sing a New Freedom que el prosaiques, penja creacions pròpies que normalment acom- novel·lista nigerià Ben Okri (@benokri), guanyador del Booker panya de la foto que hi fa referència. Prize el 1991, va escriure íntegrament via Twitter amb la intenció de promocionar el seu llibre Tales of Freedom (Rider Expresses la por Books). Okri piulava un vers cada dia, i el mateix títol del o davant de temps convulsos, poema i el primer vers són tota una proposta estètica, un resignació? posicionament sobre la integració de la lírica i la tecnologia: (yfrog.com/hw3ntpj) Canto a una nova llibertat, llibertat amb disciplina. En castellà ha aparegut el hashtag #poetuits que, a exemple Aquest autor va referir-se, en una entrevista, a la seua expe- del seu precedent en anglès #poetweet, recull els escrits amb riència poètica a la xarxa i va fer un seguit de reflexions sobre intencionalitat poètica que els usuaris de la xarxa pengen sota l’acte d’escriure de les quals no em puc estar de destacar-ne aquesta etiqueta. En el cas dels hashtag (#), a diferència dels la següent: perfils (@), no és possible controlar les intervencions que s’hi fan, ja que tothom pot dir-hi la seua (l’únic que cal és que Crec que necessitem un nou tipus d’escriptura que respongui a s’esmenti l’etiqueta). I això, és clar, fa que sigui impossible l’ansietat de la nostra època, i aquesta forma és la brevetat. La establir un nivell de qualitat: hi podem trobar des de crea- meua sensació és que els temps són perfectes per a les formes cions amb cert interès fins a grolleries estèticament indecents. breus i lúcides. Necessitem dir més amb menys paraules. El meu poema a Twitter mira de respondre a aquesta qüestió i al senti- #humor ment de llibertat. Si parlem de gèneres curts, no en podem oblidar un que té Hi ha un important nombre de piulades en forma de haiku, força difusió al Twitter, l’acudit i, per extensió, les interven- fins i tot s’ha encunyat el terme twaiku per referir-s’hi. N’hi ha cions enginyoses i amb marcat to humorístic. En anglès va que retwittejen poemes d’autors consagrats com Matsuo sortir publicat amb èxit The World According to Twitter, un lli- Bashô, Yosa Buson, Kobayashi Issa i altres mestres —Daily bre que conté les millors respostes dels usuaris a les pregun-

50 DIVERSÀRIUM

tes humorístiques que cada dia proposava el columnista David Pogue. Va ser un experiment reeixit en què milers de veus es van unir gràcies a les xarxes socials per generar un obra coral i divertida.

També en llengua catalana tenim intervencions que podríem enquadrar en aquest apartat. Els jocs de paraules tenen força èxit, com l’etiqueta #catalunyaporno, en què es juga amb noms catalans que poden tenir referències sexuals, o les entrades de @miccionari, totes dues altament recomanables.

Esgarrifrança: Calfred produït pels atacs de pagesos francesos a camions amb productes agrícoles espanyols

El perfil @acudits es dedica a piular directament acudits cone- guts, com @wwwHUMORcat, que complementa la web d’a- cudits que tenen a Internet. A més, també hi ha un hashtag amb aquesta finalitat: #acudits. Tot i que els incloc en aquest recorregut, ho faig més pel seu sentit de repertori que no pas com a exemple de creativitat.

Més interessants són les intervencions relacionades amb la ironia. Els 140 caràcters esdevenen un espai prou ampli per- què diferents usuaris de la xarxa facin intervencions més o menys divertides sobre temes de l’actualitat, tot sovint vore- jant un cinisme extrem. Tan sols esmentaré @Grassonet_Bord o el mateix @QuimMonzo —que més que twittejar, retwitteja les aportacions d’altres—, però en aquest apartat hi hauria una multitud d’exemples.

#critica

Llegim i piulem (@llegimipiulem) és una iniciativa destacable pel que fa a l’ús de Twitter com a eina de reflexió crítica sobre la literatura. Llegim i piulem vol ser una tertúlia literària 2.0, un club de lectura per compartir l’experiència lectora d’obres de literatura catalana a Twitter. Van iniciar la primera tertúlia amb Xocolata desfeta, de Joan Lluís Lluís, i després han arribat, entre altres, obres de Josep Campmajó, Joan Fuster o Emili Teixidor. Cada tertúlia sol reunir entre 12 i 20 lectors segui- dors. Nosaltresllegim.cat (@Nosaltresllegim) no és ben bé de crítica, però és també un espai per parlar de llibres, de nove- tats, de clàssics, de premis literaris o de recomanacions de lec- tura. @quellegeixes és el perfil a Twitter del conegut fòrum de llibres i de lectura en català de http://www.quellegeixes.cat. En llengua castellana, tenen força difusió @Lecturalia, @A_Lite- ratura, #canaleer o @Ediciona, xarxes de literatura amb ten- dències i notícies sobre obres i escriptors.

#entitats

Però, tot i que no hem de menystenir les possibilitats de Twit- ter com a eina d’experimentació i reflexió literària, ara per ara la seva és més una tasca de difusió, que unida a la facilitat de ser-ne usuari, la senzillesa del programari, la immediatesa i la portabilitat resulta popular per a qualsevol entitat que vulgui donar a conèixer notícies pròpies o relacionades amb l’activi-

51 DIVERSÀRIUM

tat que desenvolupa. Els exemples són infinits i podríem semblar, no és un col·lectiu especialment avesat a l’ús d’a- començar amb l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana questa xarxa i, més encara, no solen utilitzar-la per parlar de (@EscriptorsAELC), que utilitza el perfil per difondre activitats i feina, de literatura, ni per fer-hi experimentació literària. Això temes relacionats amb l’entitat professional que aplega els sí, promocionen llibres i articles propis, opinen sobre l’actua- escriptors i escriptores en llengua catalana i com a comple- litat o parlen de la seva vida personal com qualsevol altre ment del seu web (www.escriptors.cat). usuari, cosa que evidencia que la majoria d’escriptors no con- fien en les capacitats literàries de Twitter i l’utilitzen, en el També he de parlar de les entitats que aprofiten Twitter per al millor dels casos, com a eina de difusió de l’obra i de contac- foment de la figura d’escriptors concrets, com la Fundació te amb els lectors. Trobaríem, en l’àmbit internacional, per Joaquim Verdaguer (@FJVerdaguer) per promocionar Jacint posar-ne alguns exemples amb perfil més o menys oficial: Verdaguer i difondre la seua obra i les activitats de la funda- @jk_rowling, @isabelallende, @umbertoeco, @ElGabo (Gabriel ció (www.verdaguer.cat), o la Fundació Josep Pla (@FJosep- García Márquez), @Dario_Fo, @chuckpalahniuk i @annericeau- Pla). Normalment, en aquests casos el perfil al Twitter sol ser thor, @margaretatwood, entre altres. Al nostre país, l’ús del un complement al bloc o al web de la institució i no solen Twitter per part dels escriptors encara està menys estès, tro- piular amb gaire assiduïtat. Pel que fa a autors consagrats, es bem noms com @joanfmira, @salvadorcardus, @mariusserra, tendeix a crear un perfil d’un autor traspassat i anar-hi pen- @EvaPiquer i @gemmalienas... Tanmateix, sense sortir del jant cites, com, per exemple, @joan_fuster o @CarrerNou món de la lletra impresa, sí que el Twitter té molta prèdica en (Josep Pla), tot i que el perfil acaba superant l’autor, pren l’àmbit periodístic, com era d’esperar d’un mitjà que sembla embranzida i l’usuari acaba fent aportacions que res tenen a pensat expressament per a la immediatesa de la notícia i del veure amb l’original. titular: @CarlesCapde (Carles Capdevila), @salvadorcot, @anto- nibassas, @saulgordillo... A més, pràcticament tota la premsa, Pel que fa al que podríem dir-ne la part més material de l’ofi- i en general l’àmbit de la comunicació, fa un ús intens del ci literari, les editorials, la majoria tenen perfil per difondre les mitjà com a complement dels titulars i de la darrera hora del seues publicacions (@ColumnaEdicions, @edicibellaterra, web i per difondre informacions in situ, des de taules rodones @vicensvives, @Ed_Empuries, @Grup62, etc.). Així mateix, fins a conferències de premsa, passant per esdeveniments trobem perfils d’aquelles activitats relacionades amb el informatius de primer ordre en directe. món de l’edició de llibres en català com La Setmana del Lli- bre (@LaSetmana) i, com és d’esperar, moltes biblioteques #final (@BibliotequesBCN, etc.). Una vegada exposat i exemplificat a grans trets com es des- Des de l’àmbit més oficial, la Generalitat de Catalunya hi té envolupa el quefer literari a la xarxa social Twitter, no puc aca- diferents perfils relacionats amb la cultura i les lletres. Desta- bar sense fer unes breus consideracions per tancar aquesta co @lletres, mitjançant la qual la Institució de les Lletres Cata- aproximació. lanes promociona els autors catalans, @llenguacatalana, @catalan_arts o @cultura_cat. Justament la Institució de les Lle- Primera consideració. Reprenent allò que us anunciava al tres Catalanes ha impulsat, a partir d’aquest any, un seguit principi d’aquestes pàgines, a Twitter s’hi pot fer literatura, oi d’accions de reconeixement social a diferents figures de la lite- tant. Malgrat això, no és una eina literària en el sentit estric- ratura catalana mitjançant la publicació de cites o comentaris te, potser es podria veure més com un laboratori literari on sobre autors homenatjats sota una etiqueta o hashtag deter- assajar nous formats, possibilitats o fins i tot gèneres. De fet, minat. Ja s’ha fet amb Josep Pla (#30JosepPla), Josep M. de en els milions de piulades que s’hi fan cada minut la creació Sagarra (#50JMSagarra) o Enric Valor (#100anysdeValor). literària hi escasseja. En el millor dels casos, aquesta xarxa té També l’Institut Ramon Llull té perfil propi en aquesta xarxa encomanada una missió més divulgadora que no pas creativa social, @IRLlull. De fet, i resumint, us diré que la majoria de les i, en el pitjor, cal acceptar que, fet i debatut, una part impor- institucions culturals i literàries han configurat un perfil o canal tant dels comentaris que hi circulen són circumstancials i al Twitter, malgrat que no totes en fan un ús habitual. En l’àm- insubstancials i no tenen cap interès. Ara bé, com diu la críti- bit universitari, i als volts de la diada de Sant Jordi, ens va arri- ca argentina Josefina Ludmer, són escriptura. Aquesta estu- bar la proposta de LletrA, el portal de literatura catalana de la diosa del fet literari afirma que aquestes escriptures no estan Universitat Oberta de Catalunya, d’afegir l’etiqueta #jollegeixo dins d’allò literari, però, tanmateix, existeixen com a escriptu- a les piulades dedicades al món del llibre i la lectura. També ra i estan produint, amb la seva pròpia existència, un present: podríem parlar del @blocdelletres de la Biblioteca de Lletres de “Són escriptures que confonen el jo amb la ficció, sobretot, i la CRAI de la Universitat de Barcelona, que complementa un escriptures que no necessàriament han de passar ni a través ni bloc amb el mateix nom amb notícies i informacions en línia. amb allò literari.”

#escriptors Segona consideració. Diuen que Twitter té uns 200 milions d’usuaris. Aquest volum de persones de països i llengües És clar, no podia acabar aquesta ràpida repassada sense par- diferents són els lectors potencials d’allò que s’hi pugui lar dels professionals de l’escriptura. Malgrat el que pugui escriure. Tot i això, hem de ser conscients que, al final, un

52 DIVERSÀRIUM

usuari normal sol tenir un nombre de seguidors molt més ha intenció de fixar-ho, cal extreure’l del mitjà, del Twitter, i reduït, sobretot si no es tracta d’un personatge públic. A més, incorporar-ho en un altre suport. Tot allò que l’autor ha vol- no tots els seguidors són actius i no tots els actius llegeixen gut que transcendís ha estat publicat a banda, ja sigui en totes les piulades. També hem de reconèixer, però, que qual- paper o digitalment en un web o en un bloc. sevol piulada pot anar més enllà de la colla de seguidors d’un usuari si la retwittegen, és a dir, si un seguidor repeteix el text Quarta i darrera consideració. Les xarxes socials han vingut entre la llista d’usuaris que el segueixen i aquests usuaris per quedar-se, no sé si es diran Twitter o Facebook o si tindran també poden fer el mateix i repetir altre cop l’escrit, llavors sí, un altre nom, però han estat una revolució en el món de l’es- la cosa pot créixer de forma exponencial. Resumint, les inter- criptura i, en general, de la comunicació entre els humans, i vencions en una xarxa social permeten compartir allò que tots els àmbits de la cultura estan quedant tocats per aquesta s’escriu més enllà del cercle íntim, però tenen un abast relati- nova forma de relació. La paraula ha passat del paper imprès vament reduït, potser entre 100 o 700 seguidors (evident- a l’era digital i això, ens agradi o no, canvia la manera de lle- ment, aquest nombre de seguidors va pujant en el cas d’ar- gir, però també la manera de crear, publicar i distribuir la lite- tistes, comunicadors i gent popular en general: @toni_soler ratura. La digitalització i les xarxes socials comportaran una té 30.000 seguidors, el programa @APMTV3 de TV3 en té transformació contundent de la indústria del llibre. Com ha 52.000 i escaig i la polifacètica @ladygaga en té més de 13 passat amb la música, hi haurà pors, crítiques, provatures i milions (en el moment de fer aquest article). errors, però al final s’iniciarà una nova etapa que remourà els fonaments de la indústria i que irremeiablement també inci- Tercera. Twitter és una experiència de la immediatesa i de l’e- dirà en l’autor i en la mateixa creació literària. fímer. Una piulada se l’emporta un altra piulada, i tot allò que s’hi escriu perd vigència poc temps després de ser escrit. És Do you hear that? It’s the sound of Shakespeare rolling over in is grave. cert que es pot recuperar des del perfil de l’usuari, però si hi The Wall Street Journal

53 DIVERSÀRIUM

Enric Blasi i Aldosa

La Baldufa, quinze anys d’il·lusions

Aquest 2011 a La Baldufa celebrem quinze anys de trajectò- com Itàlia, França, els Països Baixos, Alemanya, Hongria, Por- ria. Això ens porta a fer una mirada enrere cap als nostres orí- tugal, Bèlgica, el Regne Unit, Dinamarca, Suïssa, Luxemburg, gens... Uns anys abans d’engegar aquest projecte es va crear Àustria, Mèxic o la Xina. Una internacionalització que acaba Boira Baixa. Un grup d’uns quaranta joves, molt heterogenis, tot just de començar i la bona resposta que estem tenint del vam decidir crear una associació per promoure diferents acti- públic a l’estranger ens fa pensar que les nostres creacions vitats, la majoria entorn al teatre, sempre molt efímeres i estan en un moment amb gran projecció internacional. Des eclèctiques, amb llibertat creativa absoluta. Boira Baixa va ser de Lleida també es pot fer un producte de qualitat i que es la nostra escola, hi vam fer les primeres actuacions i vam pugui vendre al món sencer. començar a sentir el plaer pel teatre. Aquesta sortida a l’exterior i el gran nombre d’actuacions a Fruit d’aquesta llavor, l’any 1996, sis membres de Boira Baixa l’Estat espanyol que hem fet aquests anys fan que augmentin —Toni Tomàs, Míriam Ferrer, Carles Benseny, Emiliano Pardo, en nosaltres les ganes de seguir les pautes i els objectius que Carles Pijuan i Enric Blasi— vam anar un pas més enllà i vam ens vam marcar des de l’inici. fundar la Companyia de Comediants La Baldufa. Lluny queda ja aquella primera actuació a l’escola Espiga, plens d’energia En les primeres actuacions que vam realitzar a les escoles de desbordant, passió i il·lusió, però amb una gran manca de dis- Lleida, dins el projecte de l’Ajuntament de Lleida Obrim les ciplina, rigor i, evidentment, experiència. També lluny, però escoles, vam adonar-nos que la nostra forma d’adreçar-nos als present a la memòria, el nostre primer gran repte com a com- nens i nenes sortia de l’ortodòxia del teatre que es realitzava panyia: actuar davant vuit- centes persones a la plaça Sant Joan en molts circuits infantils. Va ser després de conèixer i treba- de Lleida, durant les Festes de Tardor del mateix any. Així va ser llar amb Los Titiriteros de Binéfar quan vam constatar que una com va néixer la primera creació, Per riure: 3 porquets a la plat- altra manera d’adreçar-se als infants era possible. Sens dubte, ja!, espectacle artísticament imperfecte, amb alts i baixos, però ells són amics, companys i mestres. Amb el seu estil directe i molt generós. En acabar l’actuació, l’escalfor i l’agraïment del viu, en alguns moments transgressor, i molt acurat estètica- públic ens va donar l’ànim i l’empenta per créixer i millorar. ment, ens van ensenyar que mai no s’ha de perdre l’oportu- nitat de parlar i reflexionar sobre els grans temes. Nosaltres Ara ja són més de 3.000 actuacions, i és aquest agraïment el entenem el fet teatral com una possibilitat de posicionar-nos, que encara cerquem en cada actuació, la nostra font de moti- opinar i fer política sense perdre el punt de vista festiu i lúdic. vació per tirar endavant. Es tracta d’aprofitar cada aparador que se’ns ofereix per apor- tar el nostre punt de vista, subjectiu, és clar, sobre la societat Una característica que ens ha acompanyat des dels inicis és que ens envolta. l’exercici de la “lleidatanitat”. Reivindiquem el teatre des de Lleida i portem el nom de la nostra ciutat arreu de la geogra- Amb aquests primers passos i col·laboracions és on vam fia que ens ha acollit. Un bon nombre de teatres i places de donar forma a la nostra manera d’entendre el teatre per a Catalunya han gaudit amb els nostres espectacles, també infants, altrament anomenat teatre familiar o per a tots els hem estat presents a tots els circuits teatrals de l’Estat espan- públics. Els punts principals dels espectacles de La Baldufa són yol i, en els darrers anys, hem viatjat per tot el món, a països els següents:

Honestedat. Cada projecte nou, cada creació nova, és un Foto de capçalera: Primera produccio de La Baldufa, any 1996, Per riure: 3 porquets a la platja! repte estimulant. I això ho fem des de l’honestedat. Cada

54 DIVERSÀRIUM

Els tres components actuals de La Baldufa en el darrer espectacle de carrer produï¨t l'any 2008, “Drago”.

espectacle és sincer i amaga al darrere hores de reflexió i i produccions de qualitat, aconseguirem que també siguin els molts assaigs o, com diuen els francesos, que d’això en saben espectadors del futur. molt, repetició i més repetició. Quan decidim mostrar el nou treball, hem d’estar convençuts que és honest. Ni podem ni Il·lusió. Les respostes majoritàriament positives que rebem en volem decebre el nostre públic. les nostres representacions, els centenars de festivals de pres- tigi internacional que hem visitat i els premis que hem acon- Rigor. Paraula que en cada creació augmenta de forma expo- seguit no ens han restat ni gota d’aquella il·lusió inicial que nencial, ja que com més espectacles acumulem, més tenim la ens va portar a crear La Baldufa. Ans al contrari, tastar el reco- sensació que no en sabem prou i que ens queda un llarg camí neixement en llocs tan diversos com els que hem visitat fa que per aprendre i créixer en la nostra professió. És per això que augmentin les ganes de conèixer altres públics i altres formes el que podem oferir als nostres espectadors, per cert cada cop de fer teatre. Per això, considerem que en l’actualitat gaudim més fidels, és moltes hores de treball i molta reflexió per de certa maduresa artística, d’una sensació de responsabilitat poder donar als nens i nenes el que creiem que es mereixen. amb els espectadors que ens empenyen a perseguir la quali- Sovint polítics i gestors culturals parlen dels infants com l’es- tat i la millora. pectador del futur, paraules que amaguen poc respecte cap a ells, ja que bàsicament són espectadors del present i, amb una Reinvenció. Una obsessió del nostre treball és no caure en la mica de sort, i si fem la feina ben feta i els oferim espectacles “fórmula fàcil”, perill que sempre sobrevola sobre l’ànima

55 DIVERSÀRIUM

La Baldufa a punt de sortir a l’escenari amb el “Catacrack”, producció de l’any 2001.

dels creadors, sobretot en el teatre familiar. Sempre hem en un nou món per a nosaltres, un nou gènere que desconei- intentat evitar l’“autoplagi” d’aquells espectacles que funcio- xem: l’òpera. Un repte molt estimulant que ens dóna una nen. Per fer canvis de registre, evitar la còpia i aprendre’n nova motivació. cada dia més, intentem que persones de prestigi de l’escena teatral col·laborin amb nosaltres i aportin el seu univers, un La Baldufa no s’atura, la creació i els nous projectes ens man- nou punt de vista, creativitat sorgida d’altres fonts i la seva tenen inquiets i vius. Fa quinze anys ens vam proposar gaudir trajectòria. Durant la creació del nou projecte es desenvolu- del dia a dia i no pensar gaire més enllà, i així continuem... parà un xoc d’energies, un big bang creatiu, un caos artístic Cada nou espectacle és un camí ple d’il·lusió, pors i somnis... que després de mesos d’assaig es convertirà en un nou espec- Una nova oportunitat d’oferir el millor de nosaltres mateixos. tacle. Aquesta cerca de la catarsi ens ha portat a treballar amb diferents directors, músics, actors i creadors, i ens ha donat molt bons resultats.

Per acabar, ens agradaria parlar una mica del futur immediat de la companyia. En aquests moments estem ultimant els darrers detalls d’El Príncep Feliç, la darrera producció estrena- da el gener de 2011. Estem preparant la versió en francès i en alemany, que veuran la llum al novembre, ja que hem acon- seguit que tres prestigiosos teatres, dos de francesos i un d’alemany, coprodueixin l’espectacle. Això ens ajudarà en l’objectiu d’obtenir més obertura internacional, i que la com- panyia ja fa anys que ha iniciat.

El futur a mitjà termini es tenyeix d’òpera. Hem rebut un encàrrec del Gran Teatre del Liceu per portar a escena Guillem Assajos d’“El Príncep Feliç”, amb el seu director, Jorge Picó, darrera Tell, de Rossini, per a públic familiar. Així doncs, ens endinsem producció de La Baldufa, any 2011.

56 DIVERSÀRIUM

Grup d’Arxivers de Lleida

El punt de trobada dels arxivers i arxiveres de les Terres de Ponent

L’any 1998 naixia el Grup d’Arxivers de Lleida a partir d’una En aquest context, els arxius de les comarques lleidatanes pre- iniciativa conjunta entre diferents arxivers i arxiveres de les sentaven, a finals dels anys noranta, una situació de cert aïlla- comarques de Ponent. En aquest text voldríem fer-vos cinc ment en relació amb els de Barcelona i comarques properes, cèntims sobre què és i per què es va crear el Grup d’Arxivers on es trobaven —i es troben— la major part d’instal·lacions i de Lleida (anomenat entre nosaltres GALL), qui en forma part, centres arxivístics. La creació, l’any 1985, de l’Associació d’Ar- quins són els seus principals objectius i com ha evolucionat xivers de Catalunya (AAC) va millorar la relació entre els dife- fins als nostres dies. rents arxivers del país i, en el cas concret de Lleida, va per- metre que s’impartís el primer Mestratge d’Arxivística a la Els motius del sorgiment del GALL Universitat de Lleida, on es van conèixer alguns dels profes- sionals que ja treballaven en els arxius de les nostres contra- Al llarg dels últims trenta anys, el món dels arxius s’ha desen- des i altres persones que preveien la seva dedicació provisio- volupat d’una manera creixent, tant pel que fa a creació de nal en aquest camp. noves infraestructures, com a la formació dels professionals i la creació d’estudis superiors especialitzats, així com en l’esta- Tot i l’existència de l’AAC, el desenvolupament de noves polí- bliment de marcs legislatius i normatius, entre altres. També tiques documentals i la millora i ampliació de la xarxa d’ar- l’arxivística ha estat un camp professional que ha experimen- xius, es continuava denotant un distanciament entre el món tat un canvi radical, començant per l’elaboració i l’aplicació arxivístic lleidatà i el de la capital catalana. No oblidem que de mètodes i normes estandarditzades a escala internacional Barcelona concentra el nombre més important d’arxius, és on i acabant amb l’impacte de les noves tecnologies de la infor- té la seu la mateixa Associació d’Arxivers i on es troba la major mació i la comunicació, en el marc de l’anomenada Societat o l’única oferta formativa especialitzada. A tot això s’hi afegia de la Informació, que ha conduït la nostra professió a un pro- el fet que som un sector professional molt reduït en nombre cés de canvi constant. i que entre els arxivers de la Terra Ferma hi havia un sentiment de solitud, o potser d’abandó. L’increment progressiu dels estudis centrats en temàtiques locals, la creixent elaboració de tesis doctorals en el marc dels Tot aquest context i la migradesa de les plantilles en els arxius estudis universitaris, la progressiva i creixent edició de llibres feia necessari, sens dubte, un element de cohesió, o millor de d’àmbit més local i comarcal, la demanda de serveis pedagò- recolzament mutu, dels diferents arxivers i dels seus respec- gics o educatius entre escoles i arxius, etc. ha suposat també tius treballs en l’àmbit geogràfic de les comarques de Ponent un augment i una diversificació dels serveis i usuaris dels i dels Pirineus que alhora ens vinculés d’una manera més arxius. Tot això ha anat acompanyat de la construcció de generalitzada a la pròpia Associació d’Arxivers de Catalunya i noves seus d’arxius, la modernització d’algunes d’antigues i el una actitud més homogènia respecte als serveis dels usuaris. desplegament progressiu de la xarxa d’arxius comarcals, així com l’obertura progressiva d’arxius de gestió privada i la Principals objectius del GALL millora en l’accessibilitat i la preservació dels documents. Per tot això, el juny de 1998 es va convocar, per iniciativa dels arxivers de l’Ajuntament de Lleida, la primera reunió, en la Foto de capçalera: Moment de descans després de la visita a l’Arxiu qual es va fundar el Grup d’Arxivers de Lleida. En aquesta pri- Diocesà de Lleida. Esmorzar a l’Acadèmia Mariana de Lleida (2010). mera trobada es van establir també els principals objectius del

57 DIVERSÀRIUM

GALL: mantenir reunions i trobades ordinàries del grup per a sions dels fons que es custodien i les qualitats o deficiències la posada en comú d’experiències, visitar i conèixer els nos- dels equipaments. tres respectius arxius, discutir conceptes i metodologies per tal d’aclarir-los, projectar actuacions concretes de treball Durant els primers anys, del 1998 al 2000, es van arribar a fer comú per aprofitar la sinergia que es derivava dels fons dels fins a cinc trobades anuals. La dificultat perquè tots els mem- nostres arxius i, finalment, i en definitiva, crear una cons- bres poguessin assistir a cada reunió va fer que s’anés escur- ciència de grup entre professionals amb unes necessitats i çant el nombre de reunions i es fixés finalment en dos cops a uns objectius molt similars o iguals. D’aquesta manera, esde- l’any, normalment una durant el primer trimestre i una sego- venia un fòrum que permetia la discussió de conceptes i na l’últim trimestre de l’any. La dinàmica de les reunions va metodologies i la seva imbricació a la realitat de les comar- generar la necessitat de crear grups de treball per a temes ques de Ponent i dels Pirineus, per tal d’enriquir el col·lectiu específics o activitats conjuntes. Així, cada cop que es posa en i, de retruc, la tasca duta a terme. Finalitats que tretze anys marxa una iniciativa conjunta del GALL es crea un grup de després continuen ben vigents. treball per tirar endavant un projecte concret, els resultats del qual es presenten, s’analitzen i es voten en les reunions ordi- Els pioners del Grup d’Arxivers de Lleida nàries del grup, i es posa en pràctica, si és viable. Finalment, cal dir que l’ambient distès i de retrobament que es viu en Van assistir a la primera reunió del GALL un total de 24 arxi- cada reunió també és un valor afegit. Així, cada reunió sol vers i arxiveres de 15 arxius diferents. Eren arxivers que tre- anar acompanyada d’un esmorzar o dinar de germanor que ballaven en arxius de tipologia ben diversa, arxius històrics i ens ajuda a enfortir els llaços de col·laboració. arxius administratius, arxius municipals, provincials, comar- cals, d’àmbit públic i privat. Arxivers que treballaven en arxius Les trobades: un marc de posada en comú d’experiències distribuïts arreu de les comarques de la demarcació de Lleida, és a dir, de l’àrea de Ponent i de l’àrea dels Pirineus i l’Aran. A banda de l’interès pel coneixement de cadascuna de les ins- Aquesta característica d’agrupar arxivers d’arreu de les Terres tal·lacions i les seves realitats, en el transcurs de les primeres de Ponent i de tipologies d’arxius diversos és present en el reunions van anar sorgint temes de treball i de discussió que GALL des del primer dia. van ser els que pròpiament van donar cohesió i consistència a les reunions i al grup: aclariment de conceptes, metodologies A aquest primer grup, s’hi afegirien més membres provinents i processos. L’altre element que cal destacar és el valor de la també d’altres arxius del territori lleidatà i d’altres tipologies companyonia sorgit a partir de la coneixença mútua entre els d’arxius com, per exemple, els arxius d’àmbit religiós i els diferents arxivers i arxiveres, i que ha facilitat tota aquesta arxivers dels arxius andorrans, entre altres. En conjunt, actual- activitat, però també ens ha permès millorar el nostre servei ment el GALL agrupa prop de cinquanta arxivers i arxiveres de als usuaris, perquè se’ls pot informar sobre les altres institu- les comarques de Ponent, Pirineus, Aran i Andorra, que realit- cions i fons arxivístics relacionats que els poden ser d’interès zen la seva tasca professional en vint-i-cinc arxius diferents: per als temes d’estudi. arxius comarcals, arxius municipals, judicials, policials, nacio- nals, eclesiàstics, fotogràfics i d’imatge, històrics, administra- Així, mitjançant una posada en comú d’algunes de les expe- tius, d’institucions públiques i privades. riències dels diferents arxius, s’han anat contrastant mètodes de treball i els seus resultats. Per exemple, conèixer formes de Des del començament no es va voler fundar una associació al suport econòmic per a l’organització de cursos, exposicions, marge de l’AAC, sinó més aviat un grup no institucionalitzat, etc., conèixer com organitzar una activitat, disposar de con- sense seu oficial, ni quotes, ni estatuts ni personalitat jurídica; tactes, saber quines formes de difusió posa en pràctica cada només una metodologia de treball en comú i de col·laboració arxiu, conèixer experiències de creació de materials didàctics professional, i una voluntat de coneixença mútua i de les rea- i serveis pedagògics, conèixer casos pràctics en la creació de litats de treball que ens permeten la creixença professional i la sistemes de gestió d’arxius administratius, etc. millora en la gestió dels arxius on treballem. Els treballs endegats des del Grup d’Arxivers de Lleida L’establiment d’un procediment de treball El treball col·laboratiu dels arxivers lleidatans ha permès al Un dels puntals del GALL ha estat l’establiment de trobades i llarg d’aquests anys afrontar problemàtiques i establir possi- reunions al llarg de l’any: reunions d’arxivers i arxiveres que bles solucions. Un dels primers reptes va ser reflexionar sobre tenen la característica de ser rotatives, és a dir, que cada cop les necessitats de formació continuada i les possibilitats de se celebren en un arxiu diferent, primer per no disposar de solucionar-ho. Això va ser possible quan un dels membres del seu oficial i també, i més important, per la voluntat de conèi- GALL va passar a formar part de la comissió de formació de xer els diferents arxius i els fons que allotgen, fet que ha pro- l’AAC i, des d’aleshores, es van poder proposar els cursos que piciat la realització de visites als diferents arxius de l’àrea de prèviament s’havia decidit en una de les reunions. D’aquesta Ponent i dels Pirineus. Això ens ha permès conèixer directa- manera, i des del 1999, s’han anat celebrant diversos cursos ment l’àmbit físic laboral de cadascun dels reunits, les dimen- a proposta dels arxivers lleidatans i segons les seves necessi-

58 DIVERSÀRIUM

Fotografia de grup de la primera reunió del 2011 a la Seu d’Urgell.

tats formatives. El nombre d’assistents s’ha mantingut, i això tats i procediments d’accés, tot en un llenguatge planer i n’ha permès la continuïtat. La descentralització s’ha estès a amb l’objectiu que els lleidatans coneguessin els arxius i la altres comarques i s’ha permès un augment del nombre d’a- seva tasca social. La producció i l’elaboració tècnica va anar lumnes dels cursos organitzats per l’AAC. Des de fa un temps, a càrrec de Lleida Televisió i es va emetre durant la primave- des del GALL estem treballant també perquè els cursos s’obrin ra del 2006. al món digital i s’ampliïn d’aquesta manera les possibilitats dels arxivers, sobretot de l’àrea dels Pirineus i l’Aran a través Un dels projectes més antics ha estat l’elaboració d’un cens i de les eines de formació a distància mitjançant Internet. guia dels arxius de les comarques de Ponent. Els objectius d’a- quest cens d’arxius són: conèixer la situació real del conjunt Des de bon principi, una de les preocupacions del GALL ha d’arxius lleidatans, tenir les dades necessàries per poder pla- estat fer difusió de la creació del grup, dels arxius de les nificar actuacions envers la difusió dels seus fons documen- Terres de Ponent, de l’arxivística i de la feina que es realitza tals, disposar d’informació sobre el patrimoni documental per als arxius. Una de les primeres actuacions en aquest camp va poder adreçar correctament les consultes que es dirigeixen de ser l’elaboració d’una sèrie d’articles divulgadors per tal de manera equivocada a les nostres institucions i, finalment, publicar-los a la premsa local. La finalitat d’aquests articles establir criteris fonamentats per a l’acceptació, per part de havia de ser doble: d’una banda, explicar la utilitat social de cada arxiu, d’ingressos de fons documentals. La creació del cada arxiu i, de l’altra, difondre’n la funció com a dipòsits cens va servir també a molts arxius per crear la seva guia de d’una part important del patrimoni cultural de les nostres cara als usuaris i aprofundir en la utilització de pautes i nor- terres. L’objectiu final era despertar l’interès de la societat mes estàndard en descripció arxivística. Aquest projecte ha lleidatana pel món dels arxius i defugir d’explicacions tècni- reeixit, finalment, en la plataforma que ens ha donat el bloc ques que només fossin d’interès per a una minoria especia- del GALL, en el qual s’ha creat una pàgina per acollir les guies litzada. Aquesta iniciativa ens va dur fins a la participació en dels arxius. l’elaboració d’un audiovisual en què es visualitzaven els dife- rents tipus de suports i d’instal·lacions, s’explicava el sistema Una de les característiques del GALL és que permet crear d’arxius, el concepte de vida dels documents i les possibili- dinàmiques de treball conjuntes entre arxius de diferent

59 DIVERSÀRIUM

Portada del catàleg de l’exposició “Lleida. Sessió contínua” (Institut Inauguració de l’exposició “Lleida. Sessió contínua” (Institut d’Estudis d’Estudis Ilerdencs, Lleida, 2009). Ilerdencs, Lleida, 2009).

tipologia i titularitat, dinàmiques de treball horitzontal i El bloc del GALL: el butlletí digital informatiu del Grup transversal, on tothom té veu i vot en igual mesura. Potser el d’Arxivers de Lleida projecte més emblemàtic en aquest sentit és el disseny i la creació d’exposicions. Un exemple és l’exposició Lleida: ses- El novembre del 2008 es va celebrar la segona reunió anual sió contínua, que es va gestar des del primer moment al del GALL a l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes i GALL i en la qual van treballar un grup d’arxivers i arxiveres a l’Arxiu Gavín, ambdós situats al monestir de Santa Maria de lleidatanes. L’estímul inicial d’aquesta exposició era donar a Bellpuig de les Avellanes. En aquesta reunió es van posar les conèixer una petita part dels fons vinculats al món del cine- bases per a la incorporació i ús de les noves tecnologies de la ma que es custodien en els diferents arxius de la ciutat de informació, i especialment de les xarxes socials, per millorar el Lleida i de les comarques. L’exposició oferia una mirada a l’e- treball i les relacions dels grups de treball entre reunió i reu- volució i la transformació de la ciutat i d’algun poble de les nió. El puntal de tot plegat va ser la creació del Bloc del Grup nostres comarques, a partir d’un tema tan concret com el d’Arxivers de Lleida (gruparxiverslleida.wordpress.com), que del cinema. s’acabaria presentant de forma oficial a la reunió de la Uni- versitat de Lleida, l’abril del 2009, amb la presència del sub- director General d’Arxius i Gestió Documental de la Generali- tat de Catalunya.

Els motius principals de la creació del bloc és que entenem que és un mitjà dinàmic i interactiu que ens permet publicar i intercanviar idees, notícies, informació, comentaris, etc., en relació amb el món dels arxius, i especialment dels arxius llei- datans, d’una forma ràpida, oberta i actualitzada. El bloc, a més, ens permet, com a arxivers, introduir-nos en el món de la blocosfera i les xarxes socials, i, per tant, obrir un nou espai per a la difusió dels nostres arxius. Així mateix, ens permet disposar d’una eina de comunicació i intercanvi d’informació i coneixements entre els arxivers i arxivers de Ponent, però també ens facilita la interacció amb altres arxivers i amb totes aquelles persones que hi tinguin interès o busquin informació. La creació del bloc també es va fer a través d’un grup de tre- ball, que posteriorment s’ha encarregat de la seva gestió i manteniment. Un grup que també ha estat pioner en el GALL, amb la introducció del treball virtual a través de xarxes socials gratuïtes, permeten un treball continuat i fer desaparèixer les distàncies geogràfiques. Des del seu inici el projecte ha anat creixent amb seccions periòdiques, com El document del mes Visita a l’Arxiu Gavín (2008). que difon documents curiosos i no coneguts dels diferents

60 DIVERSÀRIUM

Moment d’una reunió del GALL a l’Arxiu Diocesà de Lleida.

arxius; també s’hi han anat afegint pàgines diferents com, per zat la celebració d’un dinar de germanor per festejar la Set- exemple, Qui som, Directori Arxius, Guia Arxius, que han per- mana dels Arxius. mès articular la informació sobre els nostres arxius i sobre diferents temes que ens han preocupat, interessat o divertit, La incursió en les xarxes socials s’ha complementat amb la però, sobretot, ens ha permès difondre activitats fetes als creació d’una pàgina de Facebook, Arxivers de Lleida (facebo- arxius de les comarques de Lleida i dels Pirineus i l’Aran. ok.com/arxivers), connectat al bloc, que ens permet un con- tacte més sovintejat i l’ampliació de la nostra “audiència”, Des del 2008 se celebra la Setmana Internacional dels Arxius, que ja arriba als 485 amics. S’hi recullen notícies i comentaris i els arxius de les comarques de Ponent han esdevingut els més instantanis, a més de fer difusió del bloc. Així hem entrat més actius en la realització d’activitats. Enguany, a banda de decididament al núvol on es troben les xarxes socials. Encara la publicació de tots i cada un dels actes que es feien a Ponent no s’ha considerat seriosament el fet de crear un compte de als diferents arxius, el GALL va elaborar un article en el qual Twitter o la utilització de qualsevol altra plataforma que ens s’expressaven les actuacions més importants que s’havien dut introduiria encara més a les xarxes socials, però sabem que a terme i quin era el sentit de l’existència del Grup d’Arxivers, aquest és el futur i el camí per inserir-nos en un món que ens de la mateixa manera que s’insistia en la tasca social dels pot oferir moltes oportunitats i al qual tenim moltes coses per arxius. Aquest article es va publicar a la premsa local i poste- oferir i aportar des de les nostres institucions i com a profes- riorment es va recollir al bloc. Aquest any s’ha institucionalit- sionals de la gestió de la documentació i la informació.

61 COSES QUE HE LLEGIT

Ramon Camats i Guàrdia*

El llegat de Thoreau

Report

Henry David Thoreau: Sobre el deber de la desobediencia civil. Editorial Iralka, Bilbao 2002. Es tracta d'una edició bilingüe de l'obra de Thoreau, un assaig de 1848, que prendria el títol definitiu de Civil Disobe- dience en un compilació pòstuma de les obres de Thoreau, feta sota el títol general A Yankee in Cana- da, with anti-slavery and reform papers, l'any 1866.

Fa uns vint anys, durant una incursió en una llibreria, un tingir el bé del mal que creu que el ciutadà no ha de sotme- volum primet i descolorit em va cridar l’atenció. Es tractava tre la seva consciència als legisladors ni un sol instant, “sinó, d’una edició dels assaigs breus de Thoreau. El títol era Des- per què té cada home la seva consciència?”. El cas és que obediencia civil y otros escritos, de l’editorial Tecnos. Ara hi ha aquests textos són només el llindar d’altres consideracions. una edició bilingüe, molt millor, a l’editorial Iralka. No recor- L’assaig és, en realitat, una reflexió sobre la Justícia, en majús- do que hagués sentit mai a parlar de la desobediència civil, cules, i sobre la dificultat que les lleis humanes —massa fins aleshores, si més no com a concepte. En obrir el llibre, a humanes— siguin justes. El context en què l’assaig va ser l’atzar, vaig topar amb les frases següents: “Hi ha lleis injustes: escrit aclareix moltes coses. Thoreau s’indignava que els Estats Ens acontentarem a obeir-les o intentarem corregir-les i les Units d’Amèrica, la Constitució dels quals proclamava iguals obeirem fins a aconseguir-ho? O les transgredirem des d’ara tots els homes, mantingués la ignomínia de l’esclavatge i, mateix?”. Confesso que em van impactar pregonament. De alhora, estigués lliurant una guerra de conquesta de territori sobte, se’m feia llum nova damunt d’un tema sobre el qual contra Mèxic. tenia lectures diverses, cap de les quals, però, no havia plan- tejat així, amb aquesta senzillesa, la possibilitat de desobeir A l’Amèrica d’aleshores hi havia moltes persones contràries a —així, sense més— les lleis injustes. l’esclavitud dels negres. Val a dir que l’any 1850 només els estats del sud eren esclavistes, però hi havia una llei que obli- El llibret contenia diversos escrits de Thoreau, que fins ales- gava a retornar-hi els esclaus fugitius, que eren considerats hores no havia llegit mai. El que justificava l’edició tenia un simples béns mobles. La desobediència a aquesta llei i la llui- títol engrescador: Sobre el deure de la desobediència civil, que, ta efectiva contra l’esclavatge eren clandestines. Thoreau va ja d’entrada, esperonava la curiositat. Com pot ser que la des- ser el primer que, per bé que de manera simbòlica, va des- obediència civil pugui ser considerada un deure? És clar, igno- obeir la llei públicament. Avui diríem que va practicar una rant del sentit precís de l’expressió desobediència civil hom desobediència indirecta de la llei. Va anunciar que no pensa- podia imaginar qualsevol cosa, tant el simple desacatament va col·laborar amb un govern injust que proclamava lleis de la llei com la revolta violenta contra el sistema legal vigent. injustes i que la seva forma de fer-ho seria no pagar impostos. La lectura de les pàgines del llibre havia d’aclarir els meus Va ser detingut per això i va passar fins i tot una nit a la presó. dubtes i satisfer la meva curiositat, però alhora havia de fer-la D’aquesta experiència naix tot l’assaig sobre el deure de la créixer encara més. En efecte, l’assaig més conegut de Thore- desobediència civil. au té un ressò anarquitzant que sorprèn i alhora incomoda per la seva gratuïtat aparent. Frases com “El millor govern és L’anècdota, encara que carregada de simbolisme, és prou el que no governa en absolut” semblen irreflexives. És en senzilla. Què té l’assaig que en neix? Què conté d’emotiu i avançar que hom s’adona que, en realitat, Thoreau té en tan alhora de motivador? Què va fer que aquest assaig es con- alta estima la consciència humana i la seva capacitat per dis- vertís en la lectura de capçalera de Mohandas Gandhi i més

62 COSES QUE HE LLEGIT

tard de Martin Luther King? cia, sempre amb la idea d’abordar-la des del concepte i la rea- La resposta és fàcil: planteja litat de la justícia. No es va acabar aquí la cosa, i aviat la lec- els principals topants de la tura em va dur a l’escriptura, primer de la meva tesi doctoral, desobediència civil i alhora sobre l’arqueologia, la topologia i la justificació de la desobe- obre una porta teòrica i diència civil, i després d’un assaig titulat El llegat d’Antígona, pràctica que convida a realit- que neix a les fonts de Thoreau i acaba en les de la insubmis- zar actes d’aquest tipus. sió al servei militar obligatori a l’Estat espanyol. Planteja la qüestió, ja antiga, de l’eventual injustícia de * Ramon Camats i Guàrdia. Oliola (la Noguera), 1963. És doc- les lleis —per bé que hagin tor en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Llicen- estat promulgades de forma ciat en Filosofia i Lletres. Catedràtic d’Educació Secundària. Espe- deguda— i la necessitat de cialitat de Filosofia. És cofundador i director (1985-2000) de la desobeir-les quan es dóna el revista comarcal Rocapala. Quant al vessant de la creació, ha cas. Dóna exemple d’actitud cívica, pacífica i pública en l’ac- publicat: Les emocions del poder (Premi Josep Vallverdú d’assaig. ció. Teoritza sobre el valor de la consciència humana i el Lleida). Ed. 62, 1998; El llegat d’Antígona (Premi Josep Vallverdú deure d’obeir-la quan entra en contradicció amb les lleis. d’assaig. Lleida). Ed. 62, 2001; Écritures du pouvoir et pouvoirs de Planteja la possibilitat d’una justícia més alta que la que l’écriture. Coautoria. Presses AVL, 2002. Coordinador del Mono- emana de la mera llei i emfasitza el deure irrompible dels gràfic de la revista Transversal: “Desobediència Civil”. 2002. El humans a oposar-se a tot allò que consideren injust. clergue i el bufó (finalista Premi Assaig Breu revista Idees) Angle Ed., 2003; L’humor en el treball. Salut, crítica i comunicació. Coau- El llibre de Thoreau em va fer pensar molt, i em va dur a lle- toria. Ed. UdL, 2006; Elogi de la transgressió. Coautoria. Editorial gir més i més enllà. Tant és així que vaig començar a estudiar la Busca, 2007. Tota aquesta activitat ha estat compaginada amb sistemàticament tota la literatura accessible de la desobedièn- l’activitat sindicat i política a CCOO i l’Ajuntament de Lleida.

63 PORTFOLIO

L'experiència professional de l'Anna en el disseny, la decoració i l’estilisme l’ha fet ser observadora del que passa al seu vol- tant, sobretot de la gent, com es mouen, reaccionen o viuen. Per treballar només necessito paciència, En aquest treball, La provocació dels cartells, les imatges són molt optimisme i la càmera mostra d'aquells instants en els quals passen coses i no ens hi fixem, són imatges amb ironia i l’humor que la caracteritza. http://annaisanfotografia.blogspot.com

64 PORTFOLIO

ANNA ISAN

65 ACTIVITATS

ACTIVITATS DEL CERCLE

XXVII PREMI DE PINTURA 11è INTERNACIONAL HOMENATGE A JOSEP PUJOL BAGARIA

Primer premi Xavier Gabriel Puiggròs (Igualada) TOT A PUNT

Segon Premi Mercè Humedas Parés (Lleida) NO EM SURT / NO ME’N SENTO

66 XII PREMI DE GRAVAT CIUTAT DE LLEIDA

Premi María Cruz Fernández Espín (Bullas, Múrcia) HOMBRE BEBIENDO

67 68