Descobreix les possibilitats de la música digital
http://musicadigitalhospitalet.wordpress.com
Produït per la Biblioteca Josep Janés en col·laboració amb el Centre de Creació Multimèdia de L'Hospitalet-Torre Barrina i la Biblioteca de Bellvitge
L'Hospitalet de Llobregat, desembre de 2013 Què aprendrem amb/en aquest curs?
● Els moments més importants de la història de l’enregistrament sonor.
● Les definicions més comunament acceptades de so i música.
● A entendre i visualitzar els conceptes d’analògic i de digital.
● A conèixer les tres possibles situacions o estats legals d’una obra artística, literària o científica: copyright, copyleft i domini públic.
● A situar els límits del concepte legal de còpia privada.
● Els més importants serveis i recursos musicals que ens ofereix Internet, pel que fa a la cerca d’informació, l’escolta i la descàrrega.
Què NO aprendrem amb/en aquest curs?
● Spotify ● iTunes/iPod ● DRM ● MIDI
Sumari o itinerari
1. Què aprendrem amb aquest curs? 5. La llarga cua i el Million Song Dataset 2. Glossari 6. Informació musical 3. Què és la música digital?
4. Marc legal 7. Música sota copyright
4.1 Obra, autoria i drets 8. Música sota copyleft (drets d’autor i drets connexos) 9. Música sota domini públic 4.2 Copyright, entitats de gestió i pirateria intel·lectual 10. Repositoris d’àudio
4.2.1 Dret de còpia privada 11. Aplicacions d’escriptori 4.3 Copyleft: Creative Commons i altres 12. Aplicacions per a mòbils i tauletes 4.4 Domini públic
Terminologia
Definició:
“Conjunt de termes propis d'un àmbit d'especialitat. Nota: En alguns casos s'utilitza també terminologia per a referir-se a un vocabulari o glossari.”
Font: TERMCAT
Què és la música digital? Què és so?
Què és la música digital? El segle XX: dissolució de la frontera entre soroll i música Arnold Schönberg Creador del dodecafonisme, que implica el rebuig de les formes clàssiques, de les quals la més important és l'abandó de la tonalitat. Molt influent en l'experimentació posterior fins avui (Béla Bartók, Karlheinz Stockhausen, Aaron Copland, Pierre Boulez, John Cage, Ornette Coleman, John Zorn, etc.).
Què és la música digital? El segle XX: dissolució de la frontera entre soroll i música Pierre Schaeffer Compositor, músic, escriptor, enginyer, professor, locutor, musicòleg, activista, productor, inventor, crític cultural i... emprenedor.
“Mais là n'est pas l'interêt de la magie electronique: chaque son brut possède en fait une configuration particulière, une personnalité, une «tendance», et le musicien doit chercher à l'exploiter au mieux.”
La musique concrète (1967), p. 44
Què és la música digital? El segle XX: dissolució de la frontera entre soroll i música John Cage Alumne de Schönberg, compositor, teòric musical, escriptor i artista, pioner de la indeterminació en la música, experimentador i avantguardista per excel·lència i... micòleg. Molt conegut per la seva peça de 1952, 4'33”, executada en absència de so generat deliberadament per l'intèrpret.
“porque la música, como el silencio, no existe”
“los sonidos ambientales son más útiles estéticamente que los sonidos producidos por las culturas musicales del mundo”
John Cage (1957) En: Nyman, Michael. Música experimental: de John Cage en adelante (2006). P. 51.
Què és la música digital? El segle XX: dissolució de la frontera entre soroll i música Leonard Bernstein: The 20th Century Crisis
http://www.youtube.com/watch?v=kPGstQUbpHQ Què és la música digital? El segle XX: la industrialització de la reproducció
Walter Benjamin (Alemanya, 1892-1940) “Around 1900 technical reproduction had reached a standard that not only permitted it to reproduce all transmitted works of art and thus to cause the most profound change in their impact upon the public; it also had captured a place of its own among the artistic processes.” The work of art in the age of mechanical reproduction (1936)
McLuhan, Marshall (Canadà, 1911-1980) “Electricity does not centralize, but decentralizes” Understanding media: the extensions of man (1964)
Què és la música digital? El segle XX: la industrialització de la reproducció Enrico Caruso Primera estrella mundial, el seu enregistrament de 1907 de Vesti la giubba de l'òpera Pagliacci de Ruggero Leoncavallo va vendre un milió de discos.
Què és la música digital? El segle XX: la industrialització de la reproducció Primer enregistrament elèctric (1925) “Acoustic recording and electrical recording share the same basic analog concept. [...] With each technology, sound waves cause a resonating surface to vibrate, and some sort of inscription technology creates an analog of these waves. [...] The obvious appeal of electrical recording is that a microphone can capture a wider range of sounds than an acoustic recording horn.”
Milner, Greg. Perfecting sound forever: the story of recorded music. P. 52-53.
Què és la música digital? El segle XX: la industrialització de la reproducció Els race records Durant els anys 20, tot i que la producció en massa de discos de 78 rpm ja era un fet, la indústria discogràfica encara no havia conquerit el públic afroamericà. El 10 d'agost de 1920, Mamie Smith enregistra Crazy Blues a Nova York. A partir d'aquí, podem parlar de race records: literalment, enregistraments de música negra per a negres. Un gran negoci.
Què és la música digital? El segle XX: la industrialització de la reproducció Emory Cook, la high-fidelity i el so estereofònic
L'elapé (33⅓ rpm) és presentat l'any 1948 i durant els anys 50 la millora de la tecnologia propicia l'aparició del concepte de high-fidelity o alta fidelitat.
Emory Cook, amb la seva discogràfica, va apostar per oferir al nou públic audiòfil un concepte de so com a espectacle hiperrealista.
A finals de 1957, Audio Fidelity publica els primers elapés estereofònics.
Què és la música digital? El productor independent: l'estudi com a instrument Sam Phillips Locutor de ràdio, fundador de Sun Records a Memphis i descobridor d'Elvis Presley. En ell trobà el que estava buscant: una nova estrella blanca que cantés com un negre amb el públic blanc com a objectiu. Ike Turner, Johnny Cash, Jerry Lee Lewis, BB King, Roy Orbison o Carl Perkins són altres noms destacats que passaren per les mans de Phillips.
“Phillips recorded looking for a feel, not technical perfection. Phillips told Elvis that the worst thing he could go for was perfection.”
http://www.sunrecords.com/artists/sam-phillips
Què és la música digital? El productor independent: l'estudi com a instrument Rudy Van Gelder Ell i Sam Phillips representen la transició entre el pur enginyer de so i el productor independent. D'inspiració amateur, enregistrà quasi tots els discos de la Blue Note, gran part d'ells a casa seva, un xalet especialment concebut com a “catedral del jazz”. Alfred Lion, fundador del segell, fou el seu punt de referència. "I'm an engineer, not a producer" "My goal is to make the musicians sound the way they want to be heard"
http://www.nytimes.com/2005/05/22/nyregion/22njJAZZ.html?_r=2&
Què és la música digital? El productor independent: l'estudi com a instrument Joe Meek
Pioner (dècada de 1950) en l'ús de: ● Compressió ● Reverberació ● Sampleig ● Micròfons propers a la font sonora ● Entrada directa del baix a la taula de mescles ● Sobregravació (overdub) en una o dues pistes
Què és la música digital? El productor independent: l'estudi com a instrument Phil Spector De vida personal controvertida, Spector (dècada de 1960) és un altre productor clàssic, conegut per la seva tècnica de Wall of Sound (mur de so): ● Introducció de diversos elements de percussió, instruments de vent i cordes ● Enregistrament a l'uníson ● Grans conjunts d'instruments (sobretot guitarres) ● Addició de reverberació natural in situ
Què és la música digital? El productor independent: l'estudi com a instrument Teo Macero Productor predilecte de Miles Davis, la seva principal aportació és la introducció de la tècnica del cut & paste, inspirat per l'obra Poème electronique d'Edgard Varèse. Citat per Brian Eno com a referència fonamental.
Què és la música digital? El productor independent: l'estudi com a instrument
Berry Gordy vs Marvin Gaye Fundador de l'imperi Motown Records, Gordy és un exemple de cas d'èxit basat en el talent personal, la minuciositat i el control total, sovint desmesurat, sobre els seus artistes. I Marvin Gaye, en un exemple de producció total: l'obra mestra What's going on?, influent i ultrasofisticat àlbum que Gordy, d'entrada, es negà a publicar per considerar-lo “massa polític”.
Què és la música digital? El productor independent: l'estudi com a instrument King Tubby i Lee Scratch Perry Dos llegendaris productors jamaicans autodidactes dels anys 60 i 70, pares del dub i el remixing, durant l'eclosió dels sound systems. “El verbo dub significa, en inglés, hacer una copia de un disco en otro. El proceso utilizado por los productores jamaiquinos cuando realizaban dubs era utilizar material previamente no grabado, modificando el material, y posteriormente grabarlo en un nuevo máster, procediendo de hecho a transferir o "dub" el material.”
http://es.wikipedia.org/wiki/Dub
Què és la música digital? El productor independent: l'estudi com a instrument Frank Zappa “For Zappa, the tape recorder was also something of a time machine, a locus for transforming reality”
Moorefield, Virgil. The producer as composer: shaping the sounds of popular music. P. 38.
Què és la música digital? El productor independent: l'estudi com a instrument Frank Farian Famós productor alemany amb més de 800 discos d'or i platí, Farian fou un dels arquitectes del so eurodance. Pare de projectes com Boney M i... Milli Vanilli. Cas il·lustratiu de la magnitud del potencial poder de manipulació del productor musical.
Què és la música digital? El productor independent: l'estudi com a instrument DJ Shadow Josh Davis és un dels productors més influents de les darreres dues dècades i autor d'Endtroducing (1996), un àlbum construït a partir de samples d'altres artistes i considerat un dels millors discos de tots els temps. El cut & paste portat a la màxima expressió obria les portes a les possibilitats artístiques que un maquinari cada cop més potent ofereix als músics digitals.
Què és la música digital? De l'analògic al digital
Primer ordinador que sintetitzà veu humana (1961) IBM 7094 Daisy Bell
Font: http://www.youtube.com/watch?v=41U78QP8nBk Què és la música digital? De l'analògic al digital Primer disc enregistrat digitalment (1979) Ry Cooder. Bop 'til you drop. “The first major-label, digitally recorded album [...] There's a thinness to the tracks that undermines the performances, which according to Cooder is due to the digital recording.” http://www.allmusic.com/album/bop-till-you-drop-mw0000189511
Què és la música digital? De l'analògic al digital Primers CD publicats
Japó Europa EUA Octubre de 1982 Desembre de 1982 Setembre de 1984
Què és la música digital? De l'analògic al digital DAW (Digital Audio Workstation) A finals dels 80 comencen a aparèixer les primeres aplicacions que permeten l'edició i enregistrament d'àudio digital multipista.
Reaper, un exemple de DAW Què és la música digital? De l'analògic al digital Primer reproductor portàtil MP3 (1998)
MPMan F10 SaeHan Information (Corea del Sud) 32/64 MB Què és la música digital? De l'analògic al digital El reproductor IXI de Kane Kramer (1979)
In his 1979 proposal for IXI Systems, Kramer predicted that MP3s would
"replace the heavy costs of distribution of records and tapes",
would provide "immediacy of delivery"
and
"eliminate the need for retailers to carry any inventory."
http://www.geeksugar.com/Inventor-First-MP3-Player-22830932
Què és la música digital? De l'analògic al digital Declivi dels suports físics i de les vendes
Què és la música digital? De l'analògic al digital Vendes de discos (Espanya)
Què és la música digital? De l'analògic al digital Vendes de música per suports (Espanya)
Què és la música digital? De l'analògic al digital
La música digital, al capdavall, no és res més que àudio digital, dades digitals.
Font: DIEC Què és la música digital? Suports i formats
Cilindre Disc de gramòfon Disc de vinil o LP 78 rpm 33 rpm
1877 1895 1948
Què és la música digital? Suports i formats
Casset Cartutx de 8 pistes CD
1963 1965 1982
Què és la música digital? Suports i formats So és àudio
● Banda de freqüències corresponent a les ones que percep l'oïda humana. ● Sabem que el rang de freqüències d'audició humana cobreix dels 20 als 20.000 Hz. ● Per enregistrar tot l'espectre audible ho hem de fer al doble del màxim, d'aquí l'estàndard de 44.100 Hz del CD Audio. ● Rang dinàmic, amplitud i temps són les característiques més importants d'un senyal d'àudio.
Font: http://es.wikipedia.org/wiki/Espectro_audible Què és la música digital? Suports i formats
La música digital és tota aquella música (senyal sonor) que ha passat per un procés de digitalització (sistema binari de zeros i uns).
Binari Decimal 0=0 1=1 10=2 11=3 100=4 1111=15 1111111111111111=65535
La digitalització és la conversió d’un senyal analògic a un de digital.
El processament digital del so té avantatges i inconvenients. Què és la música digital? Suports i formats
Avantatges ● El senyal digital és més fàcil de difondre, manipular i emmagatzemar. ● El senyal digital és immune al soroll i menys sensible que l’analògic a les interferències. ● Permet còpies infinites sense pèrdua de qualitat respecte l’original. ● No es degrada amb el pas del temps. Inconvenients ● Necessita una conversió analògica/digital prèvia i una posterior per poder ser reproduïda. ● Durant aquestes conversions sempre hi ha una pèrdua d’informació –encara que pugui ser mínima per la qualitat del conversor- per un error de quantificació que impedeix que el senyal digital sigui exactament equivalent a l’original analògic. ● El senyal digital requereix molta més amplada de banda que l’analògic i requereix una sincronització molt precisa entre transmissor i receptor.
● Si s’utilitza compressió amb pèrdua el senyal original no es pot reconstruir. Què és la música digital? Suports i formats Conversió analògico-digital
Font: http://es.wikipedia.org/wiki/Cuantificaci%C3%B3n_digital
Què és la música digital? Suports i formats Sampling o mostreig / Analògic i digital
Què és la música digital? Suports i formats
Bit width (amplada de bits) Determina la precisió del mesurament de l'amplitud per cada mostra (sampling rate), és a dir, el rang de valors disponibles per mostra. Concepte lligat al de rang dinàmic.
Bit rate (taxa de bits) Terme usat per descriure la quantitat de compressió d’un algorisme de codificació d’àudio amb pèrdua. Com més baix és, més pèrdua de qualitat es produeix respecte de l’original i més petit és l’arxiu.
Què és la música digital? Suports i formats Còdec d'àudio Generalment fa referència a una aplicació encarregada de convertir un flux de dades digital a un altre format (MP3, Ogg, WAV, AIFF, etc.).
Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%B2dec_d%27%C3%A0udio
Formats d'àudio digital sense compressió
WAVE AIFF
Any d'aparició 1991 1988
Compressió amb pèrdua No (PCM) No (PCM)
Streaming Sí Sí
Resolució 4 Hz-4,3 GHz -
Suport multicanal Sí (fins 65535) Sí (fins 256)
Llicència Propietària Propietària
Metadades RIFF, BWF, ID3 ID3
Formats d'àudio digital de compressió sense pèrdua
FLAC Monkey's Audio
Any d'aparició 2001 2000
Compressió amb pèrdua No No
Streaming Sí No
Resolució 1-655350 Hz / 4-32 bits -
Suport multicanal Sí (8) No (2)
Llicència Codi obert Freeware
Metadades Vorbis Comments APE Tags
Formats d'àudio digital de compressió amb pèrdua
MP3 Ogg Vorbis
Any d'aparició 1995 2002
Compressió amb pèrdua Sí Sí
Streaming Sí Sí
Resolució (taxa de bits) 8-320 kbps 32-500 kbps (0-10 Quality)
Suport multicanal No (2) Sí (fins 256)
Llicència Propietària Codi obert
Metadades ID3 Vorbis Comments
Què és la música digital? Suports i formats Comparativa de formats: un exemple Pista: Conga con ganas... y paellas CD: Pegasus / Montreux Jazz Festival (1984) Durada: 5'47” 56274 Pes dels arxius en kB 60000
50000 39107 40000
30000
20000
6790 6276 10000
0 WAVE FLAC Ogg Vorbis MP3 Marc legal Obra, autoria i drets
Obra (article 10 de la Llei de la Propietat Intel·lectual)
“Creaciones originales literarias, artísticas y científicas expresadas en cualquier medio o soporte, tangible o intangible, actualmente conocido o que se invente en el futuro”
IMPORTANT: Les idees són protegides per mitjà de les patents.
Marc legal Obra, autoria i drets
Autoria (art. 5 LPI)
“Se considera autor a la persona natural que crea alguna obra literaria, artística o científica”
Marc legal Obra, autoria i drets Drets d'autor ● Drets morals (art. 14 LPI) ● Drets patrimonials o d'explotació (art. 17-25 LPI)
Drets connexes La LPI només reconeix contingut patrimonial, amb l'excepció que els artistes intèrprets o executants tenen determinats drets morals.
Marc legal Obra, autoria i drets
Drets d'autor (morals i patrimonials)
● Neixen amb la creació de l'obra (art. 1 LPI) ● L'autor pot cedir-los a una altra persona física o jurídica (drets patrimonials). ● Encara que no hi hagi obtenció de benefici econòmic, hi ha acte d'explotació.
Marc legal Obra, autoria i drets
Drets morals (art. 14 LPI) Són inalienables i intransmissibles ● Dret al reconeixement de l'autoria ● Dret a la divulgació de l'obra ● Dret a la divulgació de l'obra per mitjà de pseudònim o anònimament ● Dret a la integritat de l'obra ● Dret a modificar l'obra ● Dret a retirar l'obra del mercat per canvi de conviccions ● Dret a accedir a l'exemplar rar o únic de l'obra
Marc legal Obra, autoria i drets
Drets morals (art. 14 LPI)
Després de la mort de l'autor, alguns drets s'extingeixen, però perviuen a favor dels hereus els següents: ● Dret a la divulgació de l'obra durant 70 anys (art. 15.2 LPI) ● Dret al reconeixement de l'autoria ● Dret a la integritat de l'obra
L'Estat pot defensar aquests drets morals en cas d'absència d'hereus.
Marc legal Obra, autoria i drets
Drets patrimonials o d'explotació (art. 18-25)
DERECHO DERECHO DERECHO DE DERECHO DE DE DISTRIBUCIÓN DE COMUNICACIÓN REPRODUCC. Art. 19 LPI TRANSFORMAC. PÚBLICA Art. 18 LPI Acceso al público Art. 20 LPI de la obra mediante Art. 21 LPI Acceso al público Fijación para SOPORTE Cualquier de la obra SIN la obtención TANGIBLE modificación de previa distribución COPIAS de la para su venta, la obra de la que de EJEMPLARES obra alquiler se derive otra o préstamo l Copia gráfica Venta Emisión por TV Traducción Digital, estable Alquiler Transmisión por Resumen Efímera… Préstamo Internet… Adaptación
Font: Asunción Esteve Marc legal Obra, autoria i drets Altres drets d'explotació
● Dret de col·lecció (art. 22 LPI)
Suprimits amb la darrera reforma (“llei Sinde-Wert”):
● Dret de participació (art. 24 LPI) ● Dret de compensació equitativa per còpia privada (art. 25 LPI)
Marc legal Obra, autoria i drets Durada dels drets patrimonials
● Vida de l'autor i 70 anys des de la data de defunció (art. 26 LPI)
● Els autors traspassats abans de la data d'entrada en vigor de la llei (7 de desembre de 1987) queden subjectes al termini de protecció de l'LPI de 1879: 80 anys.
Marc legal Obra, autoria i drets
Límits o excepcions als drets patrimonials (art. 31-39 LPI) ● Còpia privada per a ús personal ● Citació d'obres ● Ressenyes d'obres i revistes de premsa ● Excepció educativa ● Explotació d'obres amb finalitat informativa ● Explotació d'obres situades a vies públiques ● Excepció a favor de biblioteques, museus i altres centres culturals ● Explotació d'obres i prestacions en actes oficials i cerimònies religioses
● Paròdia d'obres Marc legal Obra, autoria i drets Dret de còpia privada (art. 31.2 LPI)
Per poder realitzar-la existeixen els següents requisits:
● Obra ja divulgada (no es poden fer còpies d’inèdits, per tant) ● L’ha de fer una persona física per a ús privat ● Accés legítim a l’obra (adquisició, biblioteca pública, etc.) ● Que la còpia no tingui finalitats col·lectives ni lucratives ● Queden excloses d'aquesta excepció les bases de dades i els programes d’ordinador
Marc legal Obra, autoria i drets Drets connexes L'objecte d'aquests drets és una prestació (participació) d'una persona física o jurídica en la creació d'una obra. En els casos que ens ocupen, la protecció és de 50 anys des de la data de creació (enregistrament) de l'obra.
● Interpretacions i execucions d'obres (art. 105-113 LPI) ● Enregistraments de fonogrames (àudio) (art. 114-119 LPI) ● Enregistraments audiovisuals (vídeo) (art. 120-125 LPI) ● Emissions de radiodifusió (art. 126-127 LPI) ● Produccions editorials ● Meres fotografies
● Esforç recopilatori en bases de dades Marc legal Obra, autoria i drets
IMPORTANT
Hi ha pendent una reforma de l'LPI per transposar la directiva europea 2011/77/UE que amplia el termini de protecció dels drets connexes dels 50 actuals a 70 anys.
Marc legal Obra, autoria i drets Entitats de gestió de drets patrimonials
Hi ha dues formes de cessió de drets; una amb remuneració econòmica (via entitats de gestió) i l'altra gratuïta (Creative Commons, herència). Les entitats de gestió són ens privats sense ànim de lucre (art. 147-159 LPI). Pel que fa a la música enregistrada:
● Sociedad General de Autores y Editores (SGAE) ● Asociación de Intérpretes y Ejecutantes (AIE) ● Entidad de Gestión de Derechos de los Productores Audiovisuales (EGEDA) ● Derechos de Autor de Medios Audiovisuales (DAMA)
Marc legal Obra, autoria i drets “Llei Sinde-Wert” i còpia privada
● No és una llei, sinó una modificació de l'LPI per mitjà de la “Disposición final cuadragésima tercera” de la Ley 2/2011, de 4 de marzo, de Economía Sostenible. S'hi estableix la creació d'una comissió especial per a perseguir presumptes delictes contra la propietat intel·lectual (especialment l'audiovisual) a Internet.
● Real Decreto-ley 20/2011, de 30 de diciembre. Segons la “Disposición adicional décima”, la remuneració als autors per còpia privada es fa ara amb càrrec als pressupostos generals de l'Estat.
Marc legal Copyleft: Creative Commons
● Creative Commons és una organització sense ànim de lucre fundada l'any 2001 als EUA. Les llicències que promou han estat implantades en més de 50 països i l'any 2009 es calcula que hi havia més de 350 milions d'obres sota llicències CC.
● A Espanya, la Universitat de Barcelona les introduí l'any 2004 publicant-ne la traducció al castellà i català.
Marc legal Copyleft: Creative Commons
Quatre condicions
Marc legal Copyleft: Creative Commons
Quatre condicions combinades = sis llicències possibles
Marc legal Copyleft: altres llicències copyleft
● Art libre
● Against DRM License
● Anticopyright
Marc legal Domini públic
Marc legal Domini públic
Per domini públic s'entén aquí la situació en què romanen les obres literàries, artístiques o científiques quan expira el termini de protecció dels drets patrimonials previst en la llei, restant a partir d'aquest moment a disposició pública. Això implica que qualsevol persona pot explotar aquestes obres, sempre que respecti els drets morals que no s'extingeixen: el dret al reconeixement de l'autoria i el de la integritat de l'obra. En el cas espanyol, el termini establert per la legislació perquè una obra passi a domini públic és de 80 anys després de la mort de l'autor si la defunció és anterior al 7 de desembre de 1987 i de 70 anys si la defunció és posterior a aquesta data.
Autors en domini públic a Espanya des de l'1 de gener de 2014: Beatrix Potter, Sergei Rachmaninoff, Fats Waller, Nikola Tesla, Chaim Soutine, Simone Weil o Max Wertheimer.