DOCSLIB.ORG

1 La Integració Supranacional

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
1 La Integració Supranacional LA INTEGRACIÓ SUPRANACIONAL: EL REPTE D’EXPLICAR ELS DIFERENTS NIVELLS DE TRANSFERÈNCIA DE SOBIRANIA DELS DISTINTS CONTINENTS Tesis Doctoral Aharon Yair MacClanahan Director de Tesi: Ferran Requejo Coll Doctorat i Departament: Ciències Polítiques i Socials Bienni del Doctorat: 2004-2005 Universitat: Universitat Pompeu Fabra Barcelona Novembre, 2004 1 NOM DEL CAPÍTOL Pàgina Primera Part: Preparacions 1. Introducció 3 2. Teories Existents 7 3. Aportació Teòrica d’Aquest Estudi 37 4. Metodologia 45 Segona Part: Incentius Econòmics 5. Introducció 56 6. Europa 63 7. Les Amèriques 107 8. Oceania 142 9. Àfrica 153 10. Conclusions 172 Tercera Part: El Filtre Polític (Consideracions Nacionals) 11. La Voluntat Popular 178 12. Consideracions Polítiques 217 13. La Confiança Interestatal i la Legalitat Intraestatal 238 Quarta Part: El Filtre Polític (Consideracions Individuals) 14. Vides Polítiques, Dinasties i Corrupció 258 15. La Ideologia Personal 283 Cinquena Part: Conclusions Generals 16: Conclusions Generals 308 Apèndix 1 320 Apèndix 2 322 Bibliografia Temàtica 337 Bibliografia Alfabètica 350 Llista d’Abreviatures 360 2 PRIMERA PART: PREPARACIONS PRIMER CAPÍTOL: INTRODUCCIÓ L’Europa de la postguerra ha anat presenciant un procés únic de reforma estatal des de la introducció del concepte d’estat-nació arran de la Revolució Francesa. Tractats econòmics de poca força han desembocat en un ens polític sense equivalents, transferint els països membres llur sobirania, de forma voluntària, al nivell supranacional. Malgrat la unicitat del procés europeu, la importància de la recerca de la integració política transcendeix les fronteres europees. Escrivint l’any 2004, tres continents revesteixen algun tipus d’integració política, per molt efímera que sigui aquesta: l’Amèrica Central (la Comunitat Centro-Americana, Caricom, OECS), Sud-Amèrica (Mercosur, la Comunitat Andina), Àfrica (Ecowas, UEMOA, CEMAC, l’EAU etc.), i Europa (UE, el Consell Nòrdic). Només a Àsia (ASEAN), Oceania (Nova Zelanda- Austràlia), Nord-Amèrica (Nafta) i en el cas d’Efta, la integració s’ha vist limitada quasi exclusivament a afers econòmics. Evidentment, Europa és l’únic continent on aquest procés ha afectat radicalment l’estructura política preexistent. Tanmateix, encara que es tracta potencialment sinó de retòrica, la majoria de les “unions” americanes i africanes s’han compromès oficialment a aspirar per abastar un nivell d’integració política comparable a l’europeu. Com la herding theory of collective action (per exemple: Levi-Faur, 2002) demostra, els conceptes tendeixen a escampar-se a d’altres parts del món, un cop que un exemple exitós s’ha donat. Això s’escau fins i tot si les condicions locals posen la seva adopció efectiva en dubte. Per això, és essencial estudiar la integració europea per tal d’entendre tant les causes i els efectes dels canvis per a Europa, com per als continents que tracten de copiar les seves experiències. La gran pregunta és per què el procés d’integració política ha començat i per què a Europa, i quins factors han causat que el procés es desenvolupés amb tant d’èxit, sobretot quan veiem que les unions supranacionals dels altres continents no sembla que avancin més enllà d’una mera associació econòmica, en alguns casos amb trets lleugerament polítics, malgrat la retòrica força pro-integracionista de molts líders i 3 tractats llatinoamericans i africans. Per això, aquesta tesi intentarà donar una resposta satisfactòria a la pregunta: per què els líders polítics europeus han estats més disposats a abandonar voluntàriament la sobirania de llurs nacions respectives en comparació amb els polítics en d’altres parts del món? Per analitzar aquest tema, haurem de començar amb una pregunta més bàsica i més teòrica: sota quines condicions els polítics transfereixen voluntàriament la sobirania de la seva nació? Just després d’haver abordat aquesta qüestió, escau limitar l’amplitud de la pregunta: la transferència de sobirania que s’estudia ací és la de l’època moderna implicant les complicacions del sistema democràtic, la qual cosa inclou per força una dinàmica de regateig i “lobbying”. Demés, l’època moderna es destaca per fortes identitats nacionals, factor que crea un electorat que sovint es demostra escèptic sobre la integració política. Vinculat al precedent, els líders polítics d’avui en dia sovint tenen trets nacionalistes dins la seva ideologia política, ja siguin d’esquerres o de dretes, en gran contrast amb l’aristocràcia medieval que es vanagloriava d’ésser internacional, “avant la lettre”. Per exemple, la decisió de crear Gran Bretanya, l’any 1707, a través de l’Act of Union, fou presa a nivell de l’èlit política amb poca consideració pels sentiments del poble, el qual no tenia gairebé cap influència sobre el procés. A més a més, si deixem de costat les teories primordials del nacionalisme, tots els altres autors principals (per exemple Deutsch, Gellner i Hobsbawm) ensenyen clarament que el nacionalisme i la identitat nacional són, en gran mesura si no completament, fenòmens moderns. En conseqüència, es probable que, llevat les èlits, a pocs escocesos de l’any 1707 els preocupés la decisió integracionista del govern, més enllà dels seus interessos econòmics més directes. Per això, aquest estudi es limitarà a analitzar casos d’integració política “de l’època nacional”. Relacionada amb el precedent, la segona limitació serà que la mostra es redueixi als països democràtics. Quan es formà la Unió Soviètica, així com en el cas d’Escòcia, no es va consultar al poble. Malgrat l’existència d’identitats nacionals fortament consolidades, igual que en el grup anterior el regateig i “lobbying” democràtics eren absents. Un cop arribà la democràcia, la unió es va dissoldre, com era el cas també de Txecoslovàquia i Iugoslàvia. Com confirma la teoria del federalisme d’Elazar (1987), 4 la integració no-democràtica sol produir països inestables i poc duradors. L’essència de la integració forçada és tan distinta de la democràtica, que els resultats no serien generalitzables, ni comparables i tot. Finalment, dos tipus d’integració que ja s’han explicat de forma satisfactòria són les situacions on hi ha una amenaça militar (o tal volta diplomàtica) a l’existència de l’estat (Riker: 1975 i altres dels seus primers treballs sobre aquest tema). En tals casos poques barreres de nacionalisme o interessos d’èlits solen obstaculitzar el camí envers la integració, ja que la destrucció probable del país en cas de no-integració sol ocasionar un canvi mental significatiu. Un cas molt il·lustratiu era la proposada unió franco-anglesa, quan just després d’haver començat l’ofensiva alemanya contra França (maig de 1940), Monnet i Chamberlain acordaren una fusió de França i el Regne Unit, indissoluble amb ciutadania compartida. La Unió Franco-Anglèsa es va formalitzar el 16 de juny de 1940. El fet que el govern britànic (històricament el més refractari a qualsevol tipus d’integració política) es pronunciés positivament respecte de la proposta, demostra el poder de la integració política quan hi ha presents importants amenaces militars. Evidentment, la invasió alemanya va impossibilitar l’execució del projecte. Segons Riker (1975), el factor essencial que fa que aquest tipus d’unificació perduri o fracassi un cop que l’amenaça exterior ha desaparegut són els interessos que la federació ha pogut generar en l’entretant. Una altra consideració és l’èxit del procés de formació d’una identitat compartida entre les parts constituents, típicament intensivament fomentada per part del govern federal. La pregunta teòrica d’aquest estudi, tanmateix, és sota quines condicions els polítics transfereixen voluntàriament llur sobirania, la qual cosa exclou aquelles situacions d’amenaça existencial. A la llum del precedent, havent arribat a la conclusió que la UE és l’únic cas exitós d’integració política dins aquestes limitacions, es formularà la pregunta bàsica de forma més complicada: 5 Per què els líders polítics europeus de “l’època nacional” han estat més disposats a transferir voluntàriament la sobirania de la seva nació a una institució supranacional que en d’altres continents, tenint en compte que cap amenaça militar o diplomàtica estava present a llur estat?1 Es contrastarà la UE, l’únic cas positiu, amb altres casos d’integració menys exitosa, fracassada, intencionada, o inexistent mentre les condicions semblaven favorables. Els casos negatius ens donen un mitjà de contrast útil, tant per entendre el nostre cas positiu millor, com per entendre per què els altres casos no ho són. Sens dubte, les causes de la integració europea són múltiples: en essència estem tractant una situació única amb una multitud de factors favorables i alguns adversos que crearen aquest resultat singular, cosa que pràcticament impossibilita la tasca de crear una teoria de la integració determinista. En el seu lloc, es farà un intent de a) trobar els factors que expliquen la ruptura amb el passat, i b) d’aclarir per què, si alguns d’aquests factors estan presents fora d’Europa, fins el present no han donat peu a un procés d’integració política semblant. 1 com es comprovarà al dotzè capítol, l’amenaça de la URSS va tenir molta menys influència en el procés integratiu europeu que alguns autors postulen. 6 SEGON CAPÍTOL: TEORIES EXISTENTS En aquest capítol s’assajarà de descriure les teories existents de la integració política, amb un resum breu dels postulats dels autors més reconeguts en aquest camp, i una avaluació de llur utilitat per a aquest treball. La base teòrica principal d’aquest estudi es definirà sense negar que la majoria de les teories disponibles pugui brindar una contribució important a l’enteniment d’alguns fenòmens específics. En aquest sentit s’empraran diverses teories durant l’elaboració d’aquesta tesi, triades segons llur utilitat a explicar un fenomen estudiat, mentre que el marc formulat en aquest capítol i al següent constitueix la seva essència teòrica. Es dividirà la descripció de les teories en tres seccions: en primer lloc tractarem les dues teories principals en línies generals.
Load more

Recommended publications
  • India-Nauru Relations
    1 India-Nauru Relations Bilateral relations with Nauru have been cordial and friendly. The Indian High Commissioner to Fiji is concurrently accredited to Nauru since 2011, earlier covered by High Commission of India, Wellington. Nauru has an Honorary Consul General in New Delhi. Nauru was earlier a major supplier of phosphate to India. Nauru had invested in Paradeep Phosphates Ltd. (incorporated in 1981) a joint venture between Governments of India and Nauru. GOI has since bought back their shares at the original value. Former President Kinza Clodumar visited India during April, 1998 to attend the First Assembly Meeting of the Global Environment Facility (GEF). The visit was utilized for bilateral exchange of views. Directly recruited Indian expatriates have held positions in Nauru and their services have been appreciated by Government of Nauru. Mr Sasikumar Paravanoor is presently working as Secretary to Cabinet to Government of Republic of Nauru In August 2003, President Rene Harris wrote to our Prime Minister seeking India’s help in power plant, water desalination plant, computer system and loan of Australian $ 10 million. In November 2003, Government of Nauru again requested for deputation of a team of experts in the field of computer, mining of phosphate, power generation and desalination plant. In June 2004, Government deputed a computer expert for a period of 10 days to make on the spot assessment of their requirements and provide suitable guidance to Nauru for necessary repairs, re-operationalisation and replacements etc of its computer system. India has supplied one 16 seater Mini Van for the use of Nauru Members of Parliament, one 8 seater for the use of the Speaker of the Nauru Parliament and two 30 seater buses for the use of the school children in 2007.
    [Show full text]
  • South Pacific
    South Pacific Governance in the Pacific: the dismissal of Tuvalu's Governor-General Tauaasa Taafaki BK 338.9 GRACE FILE BARCOOE ECO Research School of Pacific and Asian \\\\~ l\1\1 \ \Ul\\ \ \\IM\\\ \\ CBR000029409 9 Enquiries The Editor, Working Papers Economics Division Research School of Pacific and Asian Studies The Australian National University Canberra 0200 Australia Tel (61-6) 249 4700 Fax (61-6) 257 2886 ' . ' The Economics Division encompasses the Department of Economics, the National Centre for Development Studies and the Au.§.tralia-J.apan Research Centre from the Research School of Pacific and Asian Studies, the Australian National University. Its Working Paper series is intended for prompt distribution of research results. This distribution is preliminary work; work is later published in refereed professional journals or books. The Working Papers include V'{Ork produced by economists outside the Economics Division but completed in cooperation with researchers from the Division or using the facilities of the Division. Papers are subject to an anonymous review process. All papers are the responsibility of the authors, not the Economics Division. conomics Division Working Papers " South Pacific Governance in the Pacific: the dismissal of Tuvalu's Governor-General Tauaasa Taafaki / o:,;7 CJ<,~ \}f ftl1 L\S\\ltlR~ Research School of Pacific and Asian Studies C;j~••• © Economics Division, Research School of Pacific and Asian Studies, The Australian National University, 1996. This work is copyright. Apart from those uses which may be permitted under the Copyright Act 1968 as amended, no part may be reproduced by any process without written permission from the publisher.
    [Show full text]
  • Danish Cold War Historiography
    SURVEY ARTICLE Danish Cold War Historiography ✣ Rasmus Mariager This article reviews the scholarly debate that has developed since the 1970s on Denmark and the Cold War. Over the past three decades, Danish Cold War historiography has reached a volume and standard that merits international attention. Until the 1970s, almost no archive-based research had been con- ducted on Denmark and the Cold War. Beginning in the late 1970s, however, historians and political scientists began to assess Danish Cold War history. By the time an encyclopedia on Denmark and the Cold War was published in 2011, it included some 400 entries written by 70 researchers, the majority of them established scholars.1 The expanding body of literature has shown that Danish Cold War pol- icy possessed characteristics that were generally applicable, particularly with regard to alliance policy. As a small frontline state that shared naval borders with East Germany and Poland, Denmark found itself in a difficult situation in relation to the North Atlantic Treaty Organization (NATO) as well as the Soviet Union. With regard to NATO, Danish policymakers balanced policies of integration and screening. The Danish government had to assure the Soviet Union of Denmark’s and NATO’s peaceful intentions even as Denmark and NATO concurrently rearmed. The balancing act was not easily managed. A review of Danish Cold War historiography also has relevance for con- temporary developments within Danish politics and research. Over the past quarter century, Danish Cold War history has been remarkably politicized.2 The end of the Cold War has seen the successive publication of reports and white books on Danish Cold War history commissioned by the Dan- ish government.
    [Show full text]
  • Det Offentlige Danmark 2018 © Digitaliseringsstyrelsen, 2018
    Det offentlige Danmark 2018 © Digitaliseringsstyrelsen, 2018 Udgiver: Finansministeriet Redaktion: Digitaliseringsstyrelsen Opsætning og layout: Rosendahls a/s ISBN 978-87-93073-23-4 ISSN 2446-4589 Det offentlige Danmark 2018 Oversigt over indretningen af den offentlige sektor Om publikationen Den første statshåndbog i Danmark udkom på tysk i Oversigt over de enkelte regeringer siden 1848 1734. Fra 1801 udkom en dansk udgave med vekslende Frem til seneste grundlovsændring i 1953 er udelukkende udgivere. Fra 1918 til 1926 blev den udgivet af Kabinets- regeringscheferne nævnt. Fra 1953 er alle ministre nævnt sekretariatet og Indenrigsministeriet og derefter af Kabi- med partibetegnelser. netssekretariatet og Statsministeriet. Udgivelsen Hof & Stat udkom sidste gang i 2013 i fuld version. Det er siden besluttet, at der etableres en oversigt over indretningen Person- og realregister af den offentlige sektor ved nærværende publikation, Der er ikke udarbejdet et person- og realregister til som udkom første gang i 2017. Det offentlige Danmark denne publikation. Ønsker man at fremfnde en bestem indeholder således en opgørelse over centrale instituti- person eller institution, henvises der til søgefunktionen oner i den offentlige sektor i Danmark, samt hvem der (Ctrl + f). leder disse. Hofdelen af den tidligere Hof- og Statskalen- der varetages af Kabinetssekretariatet, som stiller infor- mationer om Kongehuset til rådighed på Kongehusets Redaktionen hjemmeside. Indholdet til publikationen er indsamlet i første halvår 2018. Myndighederne er blevet
    [Show full text]
  • The Pacific Solution Or a Pacific Nightmare?: the Difference Between Burden Shifting and Responsibility Sharing
    THE PACIFIC SOLUTION OR A PACIFIC NIGHTMARE?: THE DIFFERENCE BETWEEN BURDEN SHIFTING AND RESPONSIBILITY SHARING Dr. Savitri Taylor* I. INTRODUCTION II. THE PACIFIC SOLUTION III. OFFSHORE PROCESSING CENTERS AND STATE RESPONSIBILITY IV. PACIFIC NIGHTMARES A. Nauru B. Papua New Guinea V. INTERPRETING NIGHTMARES VI. SPREADING NIGHTMARES VII. SHARING RESPONSIBILITY VIII. CONCLUSION I. INTRODUCTION The guarantee that persons unable to enjoy human rights in their country of nationality, who seek asylum in other countries, will not be returned to the country from which they fled is a significant achievement of international efforts to validate the assertion that those rights truly are the “rights of man.” There are currently 145 states,1 including Australia, that are parties to the 1951 Convention relating to the Status of Refugees (Refugees Convention)2 and/or the 1967 Protocol relating to the Status of Refugees (Refugees Protocol).3 The prohibition on refoulement is the key provision of the Refugees Convention. Article 33(1) of the Refugees Convention provides that no state party “shall expel or return (refouler) a refugee in any manner * Senior Lecturer, School of Law, La Trobe University, Victoria 3086, Australia. 1 As of February 1, 2004. 2 July 28, 1951, 1954 Austl. T. S. No. 5 (entered into force for Australia and generally on April 22, 1954). 3 January 31, 1967, 1973 Austl. T. S. No. 37 (entered into force generally on October 4, 1967, and for Australia on December 13, 1973). 2 ASIAN-PACIFIC LAW & POLICY JOURNAL; Vol. 6, Issue 1 (Winter
    [Show full text]
  • Feuille De Style Word 2003 Doctorants
    THÈSE PRÉSENTÉE POUR OBTENIR LE GRADE DE DOCTEUR DE L’UNIVERSITÉ DE BORDEAUX ÉCOLE DOCTORALE SP2 Science politique Par Damien VALLOT LE RÉCIT CORALLIEN Production, diffusion et cadrage des récits d’action publique de la disparition des États atolliens entre Tuvalu, Kiribati et la Nouvele-Zélande Sous la direction de : Denis Constant MARTIN Soutenue le 15 décembre 2015 Membres du jury : M. SMITH, Andy Directeur de recherche FNSP IEP de Bordeaux Président Mme. DUVAT, Virginie Professeur des Universités Université de La Rochelle Rapporteur M. RADAELLI, Claudio Professeur des Universités University of Exeter Rapporteur Mme KASTORYANO, Riva Directrice de recherche CNRS Sciences Po Paris Examinatrice M. MARTIN, Denis Constant Directeur de recherche FNSP IEP de Bordeaux Directeur Titre : Le récit corallien : production, diffusion et cadrage des récits d’action publique de la disparition des États atolliens entre Tuvalu, Kiribati et la Nouvelle-Zélande. Résumé : Depuis la prise en compte croissante du changement climatique, de nombreux commentateurs ont commencé à raconter une histoire : celle des petits États insulaires du Pacifique sud, entièrement constitués d’atolls, qui risquent de disparaître en raison de l’élévation du niveau marin. Nous considérons que cette histoire est un « récit d’action publique » destiné à attirer l’attention et à convaincre les décideurs politiques d’agir pour empêcher la réalisation du problème ou lui trouver une solution. Ces « récits de la disparition » présentent deux particularités : ils ne sont associés à aucune politique publique déjà mise en œuvre et ils sont mobilisés par des acteurs variés issus des milieux politiques et de la société civile. À partir de la littérature sur l’analyse cognitive des politiques publiques et plus particulièrement l’analyse des récits de politiques publiques, cette thèse se propose d’étudier la production, la diffusion et les cadrages de ces récits de la disparition à l’aide de méthodes mixtes associant une démarche qualitative d’enquête avec la réalisation d’une analyse statistique textuelle.
    [Show full text]
  • Who Is Who 1997
    2nd Volume Convention on Climate Change Who is Who in the UNFCCC Process 1996 - 1997 FCCC Directory of Participants at Meetings of the Convention Bodies in the period July 1996 to December 1997 UN (COP2 - COP3) Contents Introduction page 3 Representatives of Countries page 5 Representatives of Observer Organizations page 259 Appendix I - Intergovernmental organizations accredited by the Conference of the Parties up to its third session page 482 Appendix II - Non-governmental organizations accredited by the Conference of the Parties up to its third session page 483 Appendix III - Alphabetical index of entries page 486 Appendix IV - Information update form page 523 1 2 Introduction This is the second volume of the Who’s Who in the UNFCCC Process. As indicated by its subtitle, this CC:INFO product is a directory of delegates and observers having attended the second or third sessions of the Conference of the Parties of the United Nations Framework Convention on Climate Change, or any of its subsidiary body meetings in between (COP2-COP3). This Who is Who was developed to provide those involved in the Climate Change process with a single, easy-to-use document, enabling them to renew or establish contact with each other. The Who is Who provides the title and contact information (e.g., institutional and e-mail addresses, direct telephone and fax numbers, etc…) for each individual, as provided to the secretariat during conference registration. Some of this information is now no longer valid, due to, e.g., new professional reassignments, including in some cases to the Climate Change Secretariat.
    [Show full text]
  • Belgian Polities in 1988 Content 1. the Painstaking Forming of The
    Belgian Polities in 1988 Content 1. The painstaking forming of the Martens VIII Cabinet 303 A. The forming of regional governments complicates the making of a national cabinet . 303 B. The information mission of Dehaene 305 C. Dehaene's formation mission . 305 D. Martens VIII wins vote of confidence in Parliament 308 ll. Phase one of the constitutional reform 309 A. The amendment of seven constitutional articles 309 B. The special August 8, 1988 Act. 310 C. The bill on the language privileges . 312 111. The second phase of the constitutional reform 314 A. The new politica! status of the Brussels Region 314 B. The Arbitration Court . 315 C. The regional financing law. 315 D. Consultation and meditation 316 IV. The municipal elections, the government reshuffle and the debt of the larger cities 317 A. The municipal elections, Fourons and municipalities with special language status 317 B. The government reshuffle . 318 C. The debt of the larger cities 318 V. The social and economie policy of the Martens VIII cabinet 319 A. The 1988 and 1989 budgets 319 B. Tax reform 320 C. Labor Relations-Public Service Strikes-Health lnsurance 321 Vl. Foreign Affairs and Defense. 323 A. Foreign Affairs 323 B. Defense . 325 VII. lnternal politica! party developments. 325 Belgian polities in 1988 by Ivan COUTTENIER, Licentiate in Politica) Science During the first four months of 1988, Belgium witnessed the painstaking for­ mation of the Martens VIII center-left Cabinet. In October 1987, the Christian Democratic-Liberal Martens VI Cabinet had been forced to resign over the pe­ rennial Fourons affairs.
    [Show full text]
  • 0000 290347 SF Internasjonal Politikk 0904.Indb
    4 • 09 Innhold 581 Leder 585 Norden, Europa eller USA? De udenrigspolitiske overvejelser i forbindelse med købet af de danske F-16-fl y Jens Ringsmose og Laust Schouenborg 611 Hvorfor lykkes vi ikke bedre i Afghanistan? En analyse av anvendelsen av luftmakt i Afghanistan anno 2009 Dag Henriksen 645 Forskningsinstitusjon med gode forbindelser: NUPI og norsk politikk Øystein Haga Skånland Fokus: NUPI 50 år 679 Et liv i krig, fred og utvikling: NUPIs første femti år, 1959–2009 Anders C. Sjaastad 745 NUPI som forskningsinstitusjon: Institusjonell identitet og faglige bidrag Arild Underdal Hilsninger fra søsterinstitutter 755 Er NUPI der det hender? Oss femtiåringer imellom Kristian Berg Harpviken 759 Hilsen til NUPI ved 50-års jubileet Peter Johan Schei 762 NUPI er på plass! Anne Lene Dale Sandsten 00000000 229034790347 SSFF IInternasjonalnternasjonal ppolitikkolitikk 00904.indb904.indb 557777 119.10.099.10.09 110.320.32 765 Hilsning fra DIIS Nanna Hvidt 766 En ung forskers møde med NUPI Erik Beukel 769 Den nordiska balansen: ett utdrag ur den utrikespolitiska debatten Raimo Väyrynen Anmeldelser: NUPI 50 år 778 Peace-Keeping. Experience and evaluation – the Oslo papers Sverre Lodgaard 780 «The Nordic Balance. Past and Present», Cooperation and Confl ict 1(2): 30–63 og «Nordisk balanse før og nå», Internasjonal Politikk 25(5): 491–541 Halvard Leira 784 Norsk sikkerhetspolitikk i strategisk perspektiv John Kristen Skogan 787 Det politiske Europa – Europeisk integrasjon: Teori, idé og praksis Pernille Rieker og Ulf Sverdrup 790 Politikk og sikkerhet i Norskehavsområdet. Om de enkelte land og våre felles problemer Morten Skumsrud Andersen 792 The Arab-Israeli Confl ict – Psychological Obstacles to Peace Anne Marie Aanerud 794 Hjelp til selvhjelp.
    [Show full text]
  • Nauru 2008 a Fact Sheet
    ASIAN DEVELOPMENT BANK & NAURU 2008 www.adb.org/nauru A FACT SHEET The main challenge to alleviating poverty in the Republic of Nauru is the establishment of an Table 1. Nauru: economic alternative to phosphate mining—the island’s one industry—which has ceased to Development Indicators generate returns until 2006. However, phosphate mining recommenced from 2007, albeit on Non-MDG a small scale. Moreover, studies have concluded that it is commercially feasible to commence Population in millions 0.01 (2007) mining of secondary phosphate reserves. There are estimated to be up to 5 years supply of Annual population 0.1 (2005–2007) primary phosphate reserves, and as much as 20 years supply of secondary phosphate reserves growth rate (%) that are worth as much as A$1 billion. However, Nauru’s long-term economic future will Adult literacy rate (%) … depend on building alternative sources of income. Further challenges include the organization Percent of population 100 (2006) in urban areas and management of a modern state that promotes a performance-oriented public service, an MDG increasingly competitive and productive private sector, and good governance that can underpin Percent of population … public and private investment. living on less than $1 a day Relationship with ADB Percent of population … living below the Nauru joined the Asian Development Bank (ADB) in 1991 and has since received one loan for national poverty line $5 million and six technical assistance (TA) grants totaling $1.72 million. Under-5 mortality rate 30 (2006) The Government’s noncompliance with tranche conditions, however, resulted in the per 1,000 live births closing of the loan and the canceling of balance of $2.7 million on 2 October 2003.
    [Show full text]
  • Wilfried Martens
    Wilfried Martens „WITHOUT THE CDU THE EPP WOULD NOT BE WHAT THE PARTY IS TODAy” Wilfried Martens, geboren am 19. April 1936 im belgischen Sleidinge, Studium der Rechtswissenschaften an der Katholischen Universität Leuven, 1960 Promotion zum Dr. jur., Mitglied und später Präsident der Katholiek Vlaams Hoogstudenten Verbond, 1960–1965 praktizierender Rechtsanwalt, 1965 Berater des belgischen Premierministers Pierre Harmel,552 1966 Berater von Premierminister Paul Vanden Boeynants,553 1968 Sonderbeauftragter für Gemeinschaftsangelegenheiten unter Premierminister Leo Tindemans, 1974–1991 Mitglied der belgischen Abgeordnetenkammer, 1979–1981 und 1981–1992 Premierminister Belgiens, seit 1990 Präsident der EVP, 1991–1994 Senator, 1993–1996 Präsident der EUCD, 1994–1999 Mitglied des EP, Faktionsvorsitzender der EVP. Das Interview fand am 31. Mai 2012 in Brüssel statt und wurde geführt von Marcus Gonschor und Hinnerk Meyer. Mr President, you were born in Sleidinge in 1936. Could you please tell us something about your origins, your parental home and your time in school? I was born on a very small farm in the outskirts of the local community or local commune in Sleidinge. I was born in 1936. I remember the beginning of the war in 1940. I was on a bicycle with a young girl trans- 552 | Pierre Harmel (1911–2009), belgischer Politiker der PSC, 1965/66 Premierminister, 1966–1972 Außenminister seines Landes. 553 | Paul Vanden Boeynants (1919–2001), belgischer Politiker der PSC, 1966–1968 und 1978/79 Premierminister seines Landes. 622 porting me to the kindergarten. She said to me: ”Look in the sky! There are planes.” That was the beginning of the war. I have this memory still vivid.
    [Show full text]
  • Beyond the Dutroux Affair the Reality of Protected Child Abuse and Snuff
    Beyond the Dutroux Affair The reality of protected child abuse and snuff networks the victim-witnesses | the investigators | the accused | the apparently assassinated Warning: The information in this article is not suited for anyone below the age of 18, as it involves extreme sexual violence against children. A certain amount of normally-illegal visual evidence (it is censored) has been included. Important notes, three years after 1This site continues to be visited by Belgian and Dutch Justice ) departments, just as many major news outlets (who won't publish on the affair naturally). There's never been one complaint about the pictures used. 2Except for the John DeCamp ) information (for now) and a few newspaper-reported cases, all America-based sources to compare the Dutroux Affair with have been deleted. Not reliable. 3For all the people who have ) faith in the alternative media: Alex Jones only published this article (as a Click to watch an intro to this article not news item) on Prison Planet made by ISGP. De Bonvoisin has been after paying him $500. And named by more witnesses, by the way. only then did several other major "alternative" sites pick it up. But soon thereafter, the amount of money offered didn't seem to matter anymore. Funny, as all these sites never get enough of the John DeCamp story. 4On the internet you can find several prominent skeptical articles about ) the only witness who ever went public: X1. It's obvious that these articles still have a huge capacity to seed doubt. Just know that all of the claims they make have been based on manipulations, as this article will show.
    [Show full text]