Any I. Núm. 26.- Barcelona, dijous 25 juliol 1929
Tanmateix sembla que Vindrá de l'Orient el desarmament integral
Preu: 21) cènts. — Pelai, 62. Telèf. 15300. — Subscripció: 2'50 ptes., trinmestre UN CONFLICTE RUSSO -XINÈS MIRADOR INDISCRET
Una mena de salutació romana Llastimosa inoportunitat Els drames Roviralta acompanvava dues Dissabte, i3 de juliol. de 1'Oríent Josep Maria veu- Un amic nostre, propietari del Ford més pas- del seu pare. Ha tot el personal sible, assegurar aquesta sortida perquè a la dames americanes que havien vingut a Es molt difícil de preveure el que pot despatxat a L'autemóbil on anaven ple autènticament Keystone de Barcelona, en- el sindicat porta hi 'ha un mal soldat que és el Japó; re l'Exposició. sar entre els xinesos i els russos, que des rus i l'ha empresonat, ha dissolt creuà amb una carretel1a pomposa-gats es tra a la Llibreria Catalónia, compra un lli- de fa una setmana estan entrétinguts en el d'obrers russos del ferrocarril i s'ha apode- però una batussa en aquells indrets pot és- on seia pomposament el titulat comte de bre i demana que l'hi tallin. El dependent joc perillós de disputar-se com dues potèn- rat de tota la documentació. El pretext és ser un drenatge que permeti escolar tot l'e- Saint - Germain. desapareix i [arna tot seguit. cies. L'Orient està tan ple de misteris per que els russos, més que de carrilaires, feien lement asiàtic que destorba la definitiva ci- Barretada solemne d'En Roviralta al co- — No pot ser ; tenim la guillotina espat- 'lada — explica. tots nosaltres i la literatura occidental l'ha de conquistadors i preparaven a l'ombra de vilització de la Rússia occidental, del Vol- negut comte. ga ençà, i no sembla pas que fos un mal EI comte, sempre faceciós, li respon amb EI client respon disfressat sovint de tantes maneres, que nin- les seves organitzacions comercials i obreres — ¿No us en doneu Vergonya, i demà és gú no pot estar segur del que farà de l'un un moviment sediciós per apoderar-se del resultat. un gran moviment de braços que no sabem que no costa el t4 de juliol? dia a l'altre. L'únic que sembla clar, avui ferrocarril i de la Manxúria. Com que re- Per ara la diplomàcia universal mira amb ben bé com anomenar, però del relativa tranquilaitat el conflicte russo-xinès. res d'identificar per poc que s'hi pensi. per avui, és que dos nacionalismes nous, sulta que Txang-Su-Liang, que és el nom llavors, girant-se amb tot El perill de complicacions internacionals més 1 En Roviralta Diversions frívoles tot just sortits de l'ou i que comencen a nou cacic manxurià, ha mogut tot aquest aplom a les dues dames: caminar de quatre grapes arrossegant amb aldarull d'acord amb el govern xinès de Nan- extenses és l'únic que seriosament preocupa, — No en facin cas — digué — ; és fei- Heus aquí que tres directius d'El Mati, treballs el pes d'un cos enorme, ja treuen quín, presidit per Txang-Kai-Shek, els rus- i gairebé totes les potències han ofert la xista. Josep Maria Junov, Josep Maria Capdevila sos s'ho han pres a la valenta, i en nom del seva intervenció amistosa per a ofegar el i Joan Maria Solervicens, han estat vistos respecte als tractats amenacen amb una visitant el Poble Oriental de l'Exposició. guerra si no es tornen a posar les coses Economies foranes La notícia no ha deixat de provocar co- mentaris. Què hi anaven a fer? Operar con- ta Fa unes setmanes, una colla de barcelo- di versions? Dissuadir el faquir de fer mira- nins varen anar a Badalona a sopar junts cles ? Redimir la dansarina? — Ells, no hi ha so amb Pompeu Fabra. Un cop arribats al res- dubte, us respondrien que feien un romiatge i taurant, tothom, fins les sem•ores i noies, còmode al Sant Sepulcre que figura repro- i que també n'hi havia a l'expedició, deixaren duït al Poble Oriental. g els barrets i sortiren al Passeig de Mar, a També hi ha qui diu (perd sempre s'exa- ca fer l'aperitiu. Però En Chabàs, que es tro- gera), que Mn. Cardó els esperava des del bava entre els assistents, va ésser l'únic que Palau de les Missions estant. va restar cobert. Segurament perquè li ha- vien dit que l'aire de mar, cap al tard, fa caure el cabell. Manolo, compromès ha La conversa va començar sobre temes ge- q nerals. Però al cap de poca estona, hom va Algú que ha vist En Manolo de fa pocs 1l. començar a discutir si la vida a Badalona dies ens reporta, entre les moltes coses que sa resultava o no més planera, des del punt de hi ha per explicar després d'haver passat di vista econòmic. Un dels que defensaven la una tarda amb ell, la següent dita: primera tesi era, precisament, En Chabás. — Ja has vist com en compromet En L'home insistia. I dirigint-se a Carola Fa- Junoy? M'ha fet sortir no sé quantes ve- bra, la filla del mestre, li va dir: gades al Matin, amb gravats i tot. Si això — Però de totes maneres, aquí sempre deu dura, hauré d'acabar m'encarregant targe- ser més fàcil fer alguna economia. tes i n'enviant una a cal Bisbe. I la noia va respondre: —Què li diré! Economia... Economia... Quins refinadassos! Com no sigui que estalviem el barret! El canonge Collell està molt indignat amb TXANG - SU - LIANG els capellans que juguen molieresc a • cartes. Segons El cacic de la Mandxúria, fill de Completament ell, aquest viciot fa veritables estralls per les Txang-So-Ling rectories. Mestre Farran i Mavoral dóna instruccions — Mireu com estan les coses — contava a Melcior Font sobre la manera de redactar l'altre dia el clergue vigatà a un amic seu tots els egoismes, els vicis i les preocupa- titulars per als telegrames. El tema no pot rectoria del Pireneu, quatre—que en una cions dels vells nacionalismes dels quals des- ésser més pedestre. mossens han arribat •á fer la fili rana de te- cendeixen. Entremig, però, hi posa aquest incís que nir sota la taula un... bé, ja m'enteneu ; un Ça pensar Rn el Moli?re del Metgr her forra estri qui els, permet-i no tenir d'interrompre L'acer, que ha pres .proporcíons de con- «Perquè vós ja sabeu lógica; però !is falla flicte internacional fins al punt d'haver mo- la partida per anar a complir certes funcions la dialéct^ca.n fisiològiques. tivat una ruptura diplomàtica de vell estil, .N'hi ha que no s'estan de res... és, com tots els afers que han provocat ba- ralles entre tots els Estats. Una qüestió Avantatges de l'automàtic d'interès que es barreja amb una qüestió de L'Estelric parla d' "El Matí" nacional per una disputa entre els En una àpat recent, el ministre de P. T. dignitat T. de la yema república digué que fóra de homes de dos governs. ' En una penya d'amics es parlava l'altre desitjar, en les comunicacions telefòniques, dia d'El cert amb diner fo- Matí, porqué, encara que sembli La Rússia tzarista, per la proscripció de tota mena de converses fú- mentida, se'n parla bastant d'aquest diari. raster que no ha estat tornat, va construir tils, com per exemple, les que les dones L'Estelric va dir-hi la seva el famós ferrocarril transsiberià que, traves- sostenen sobre modes. — Fet i fet, hi hem sortit perdent. Abans, sant la Manxúria pel nord, comunica el port Aquesta proposició tan pintoresca ha estat tots cultibàvem la iHusió que el catolicisme rus de Vladivostock amb Petrograd, amb objecte d'una enquesta, com no podia suc- català era el més presentable de la Penfnsu- un embrancament a l'est manxurià que co- ceir d'altra manera essent les enquestes un la, mentre que ara no ens queda més re- munica amb el port xinès, avui japonès de L'Estat xinès, divuit províncies de la Xina ¢rb¢iament dita, com gènere periodístic que a l'estiu és extraor- mei que reconèixer que El Matí és, encara, a més a més de les dinàriament cultivat. -Arthur. L'administració i l'explotació rèn el Tibet, la Mongòlia i la Manxúria. És en aquesta última regid on s'han produft-p molt més baix de sostre que El Debate. Port Una de les contestes més pintoresques l'ha d'aquest ferrocarril era de Rússia, que tenia els esdeveniments que han estat causa de la tivantor russo-xinesa. En el mapa que re- produïm per senyalar la situació de la Manxúria dintre l'Estat xinès, estan marcats donada Jean Charcot, l'explorador. Segons l'arrendament de les línies xineses des de ell, la solució és el mateix lema de la Re- Una frase famosa l'any 1896; però els bolxevics, que feien el els dos ferrocarrils manxurians, el de l'Est, que acaba a Vladivostok, administrat fins ara pels russos i causa de l'actual conflicte, i el sud-manxurid, administrat pels ja pone- pública generós amb els germans xinesos, abando- «Llibertat, Igualtat, 'Fraternitat. La frase és de J. M. funoy en un dels sos, que partint de Karbin comunica amb el port japonès de Port-Arthur. — A dalt, seus famosos editorials d'El Mati. naren el tractat del tzarisme, tot conservant Karakan, comissari rus que ha enviat l'ultimátum a Xina. Llibertat en les converses per telèfon. de fet el domini efectiu del ferrocarril. El Igualtat en l'interès que cada u troba en ^FEI problema de la responsabilitat de l'ho- la seva. me, certament, és un problema [mai diríeu difunt Txang-So-Lin, el senyor de la Man- què? doncs] molt complex.» xúria, els va donar el primer disgust apo- ners. Si no hi ha algú de per mig que vul- conflicte. E1 govern xinès ha fet públics els Fraternitat davant la dissort d'haver-se de d'aquest instrument.» Trobareu aquesta frase famosa a El Mati derant-se del ferrocarril i despatxant en mala gui atiar el foc per a cobrar-se la feina seus greuges contra Rússia en termes de servir La queixa del ministre i el mig intent de del dia zo d'aquest mes, titulat: Els ltmits forma a tots els russos que hi quedaven d'apagar-lo és gairebé segur que els russos gran violència par a defensar-se davant deis de la follia i del monstre. que en principi li eren desfa- controlar les converses és d'una delicadesa però tot es va arreglar amb un conveni de i els xinesos ho acabaran tot amb un joc de altres pobles Eh que és bonic? paraules i un tractat nou ; però està escrit vorables pel seu gest contrari als tractats exquisida. Suposa un empleat fent alguna l'any 1924, segons el qual quedava recone- cosa encara pitjor que escoltar darrera una que tard o d'hora aquests dos nacionalismes però al mateix temps, invoca el pacte Kellog guda la sobirania xinesa en les seccions porta. I, errara, quin criteri s'adoptaria? Els grans lames d' "El Matí" aniran a bufetades. per a rebutjar la solució de la guerra. L'ac- com l'aplicaria l'empleat? titud de Rússia sembla més bellicosa, com Això es veu venir de fa temps. Des que L'automàtic, tanmateix, té ]'avantatge del Amb oportunitat extraordinària vàrem fer la colla bolxevista va donar a l'absolutisme correspon naturalment a un pacifista mili- secret més ben guardat. Però com que el notar que el fet d'haver. installat la imprem- rus un contingut espiritual tan ensopit i tant. De totes maneres, al món no ]i convé perill d'un excés de comunicacions telefòni- ta al carrer de Marina — acudit que tots els poca-solta com el que la Casa d'Austnia va el soroll en la penosa convalescència que ques existeix pertot, a ]'Ateneu, per exem- periodistes d'ofici varen celebra molt — cau- — per sort sense gran donar a l'absolutisme espanvol en el segle passa i aquesta pot ésser la millor garantia ple, estan limitades saria perjudicis considerables de temps, fa- de pau. rigor — a cinc minuts. tiga i diners als pobres redactors que tre- setze, sempre hem pensat que la Xina seria ballen a la nit en aquell indret gairebé clan- la Flandes de Rússia. Per ara ja hi ha en- destf. El nostre eco va ésser oportunfssim, viat tres o quatre bucs d'Alba que han tor- perquèdurant un quant temps, cosa d un nat tots amb les mans al cap. Joffe, Kara- mes i mig, els redactors de nit eren acom- kan i Borodin, l'un després de l'altre, havien panvats a domicili en taxi. L'automòbil aconseguit un gran crèdit com a diplomà- voltava mig Barcelona i anava deixant a tics conquistadors portant la direcció dels caseta els redactors nocturns. Però sembla moviments nacionalistes xinesos que l'administrador, sen yor Pagès, un home contra to- del qual tots el matiners parlen amb sim- tes les influències europees ; però han tingut patia relativa, :a creure que la casa gas- de sortir empaitats quan havien cregut arri- tava massa. La decisió de l'administrador bada ]'hora del gall únic en el galliner. ha tingut efectes immediats. El taxi fun- I és que els russos, per molt orientals o ciona encara, pero només acompanya els re- Qp,S .^^NES que siguin, no tenen prou finesa d'esperit dactors de categoria, que no són pas els que per a donar-se compte que el seu feixis- Q^ escriuen millor, sinó els teoritzants de la me redemptor és una nosa per una funció moral, els filòsofs, o més ben dit els grans lames, la gent que s'ha bastit un clos reca- missional en una massa arbitrària com la tólic i que pensa vegetar al peu del canó. xinesa. Si es recordés més que és jueu — diu Malraux parlant de Borodin — que no Millores socials pas un rus bolxevic, no tindria la mania suïcida de voler standarditzar i enregimentar Tenim el gust de comunicar als nostres com un bon ramat eslau aquesta massa xi- lectors que el poeta Sebastià Sànchez Juan nesa, tan complexa i tan gelatinosa que s'ha pacificat. L'hmne estava frenètic per s'esmuny com una anguila. què a la redacció de nit del carrer de Ma- rina havia d'escriure assegut en un tam- Però fa l'efecte que la cosa no té remei. TXANG - KAI - SHEK boret. La marxa cega i fatal de l'estepa cap a La poderosa organització missional no po- President del govern de Nanquin la recerca del mar lliure, que és tota la tra- dia oferir una cadira a un home que fa gèdia de Rússia, no té més que dues sorti- uns versos millors que tots els capellans i manxurianes del ferrocarril, perd 1'adminis- des, la de Turquia a la Mediterrània i la laics de la casa, uns versos que probable- tració i l'explotació eren confiades a un or- de la Xina a l'Oceà Pacífic. Es de mo- ment llegirà encara una minoria selecta quan ment un avantatge per a la nostra civi- ,t ni els erudits tindran noció d'haver existit ganisme mixte, amb un director rus i un lització que d'aquestes dues sortides la Rús- c:4O!à un Cardó i un Capdevila. altre de xinès i amb un estatut especial pels Ara Sànchez Juan té una cadira a la m- agents s obrers de l'empresa que tenia el sia s'hagi tingut de decidir per la de l'Ex- premta de El Matí. Això li permet sortir de nom de ferrocarril de l'Estat xinès. trem Orient, i potser a la llarga sigui un la impremta en plena forma i envestir un EI fill de Txang-So-Lin, que conservà el avantatge per la mateixa Rússia. No és de — Jo tinc deu dits. I tu, quants en tens? trajecte de mitja dotzena de quilòmetres a cacicat de la Manxúria, ha repetit el cop creure que li sigui fàcil, ni tal vegada pos- — No ho sé ; en tinc les mans plenes. les quatre de la matinada. • , [N
Repòrters de conferències Les conferències cada dia es pan posant més en voga, a casa nostra. I, naturalment, Alain Gerbault MIRADOR L'APERITIU no han trigat gaire a sortir repórters espe- cialitzats a pendre-les, servir-les als lectors anuncia un concurs que, més naturalment encara, no hi han as- Cinc meditacions sobre una nit de sistit i provocar posteriorment una reclama- el navegant solitari Boxa a les Arenes ció del conferenciant perquè ,resulta que no que pot ésser molt divertit va dir res del que l'eixerit repòrter li va I. La boxa a l'hivern és una mena d'es- penjar. pectacle que abriga. La gentada i el fum Tots els que estimen l'aventura i senten parlar, havia d'estar contínuament contes- abriguen materialment ; els boxadors amb L'altre dia, en una tertúlia, es parlava una mica d'un d'aquests exemplars de la nostra fauna d'esgarrifança al cor, barrejada tant als periodistes i a la disposició dels ope- ¿QUINES CINC PERSONES la pell nua donen la sensació que no fa fred. amb una mica d'enveja, davant qualsevol radors de cinema i el seu Fzrecrest s'omplia A la boxa, a l'hivern, s'hi ha d'anar amb periodística. gesta que sigui Hi havia qui deia: acomplida «sense que abans de cartes i de telegrames que anaven enfon- VOLDRIEU VEURE DINTRE EL barret fort, i és imprescindible fumar. Si — Aquest xicot, a força de sentir confe- no 1'h gués mai acompanyat ningú», tots sant el vaixell gairebé sota la línia de Ho pot ser un cigar madur, una mica fart, que rències, acabarà fent-se una cultura. aquests voldrien estar aquests dies dintre -tació? "TUBO DE LA RISA"? s hagi d encendre unes quantes vegades. No — I cà — va respondre un metge que for- la pell d :Alain Gerbault, que arriba al Ha- Una petita referèdcia documental del seu es pot aguantar l'espectacle d'un cop de vre després d'haver riavegat durant sis aros, viatge? Sortida puny d'aquells mava part de la tertúlia. Això és com el men- de Cannes, el 25 d'abril de Heu estat a l'Exposició? Segurament que que fan mal, ni la sang a la jar. Si vós us mengeu un llonguet, un cop tot sol, dins el seu Firecrest petit com una 1923• Arribada a Nova York el i5 de setem- cara de l'adversari, sense mossegar en si- barca de paper dins aquesta gran immensi- bre. Incidents principals : en una mar des- sí. De l'Exposició, heu estat al parc d'a- lenci el tabac negre ; després d'aquesta mos- assimilat, el pa es convertirà en home, oi? dels oceans. Doncs bé, si el doneu a un ase, aquell tros tat feta un dia una onada va llançar-lo de la traccions? Segurament que també. I, si no segada es poden fer totes les manifestacions Els pedants i els setciéncies diran : uQuin coberta del de pa amb el temps no serà més que carn Firecrest i va tenir el temps just, hi hou estat, deveu recordar, perquè n hi d'entusiasme o de protesta. boig. Anar-se a jugar la vida sense solta, en anar, d'agafar-se a una corda i recobrar A l'estiu, la boxa de ruc. ha hagut d'installades en altres parcs d'a- ja és tota una altra sol com un mussol, sense cap profit, quan el navili. Un vaixell grec — el 28 d'agost cosa, sobretot quan és boxa a l'aire lliure, en terra i a casa s'hi està tan còmodament !» jeure perdut i se'l volien endur re-—el va questa mena, una atracció retolada el "Tu- desesperadament Segurament espectacular, com la vet Lectures profanes Alain Gerbault és més intel- molcat. Alain Gerbault va haver de tallar la bo de la Risa". darrera -llada ligent que tots els que opinen d'aquesta ma- a les Arenes. corda. Baixaren del navili dos joves oficials Es compon—ho diem per refrescar la me- La boxa a la plaça A l'illa de Mallorca, fa poc de temps eran nera. Alain Gerbault no és cap aventurer «coberts de de toros perd malícia medalles com els generals sud- el ring no és tan intens; en canvi, la massa quatre bons clergues, els quals, deixada la que visqui a salt de mata, no és cap trinxa americans» i li volien donar lliçons. Alain mòria—de dos tambors de fusta d'eix horit- vida plena d'afanvs del segle, s'aplegaren que faci aquesta vida solitària dins la mar Gervault va contestar-los que no havia tra- zontal, d'uns dos metres de diàmetre, gi- dels espectadors guanya. Els espectadors en un casal solitari, voltat de camps i boscos per parar el platet en tocar terra. lis un mi- agafen un to moral i un color d'amanida. vessat tot sol l'Atlàntic perquè ara Ii ha- rant l un en sentit invers de l altre. Un to- d'una beutat humil i camperola. Allí dins nyó que sent ofec quan ha d'alternar amb guéssin de venir a ensenvar En aquesta ,amanida abunden enormement com havia de bogan hi condueix. Per la mòdica quanti- es lliuraven a l'oració ; d'allí sortien fortifi- la gent encartronada de la terra civilitzada dur el seu Firecrest. E1 z d'octubre de )924, els talls de ceba, que són les camises blan- cats per a predicar la paraula del bon Déu que sent la llibertat amb Ll majúscula ; que proveït abundosament de veles noves i altre tat de dos rals, podeu fer d'actor o d'es- ques o de tons clars, porqué tothom s'ha per les cases del Senvor, davant del poble quan era petit i el seu pare el duia a Saint material de recanvi, sortia áé 1'East River pectador, com vulgueu. Naturalment, que tret l'americana. dels creients. port pesquer d'on surten els vai--Malo, el de Nova York per agafar l'Atlàntic, saludat si exerciu el primer paper, no és massa De tant en tant, hi ha un tall de tomà- Llur vida era gairebé ermitana ; no sabien xells que s'enfilen a les mars d'Islàndia i amb tres canonades pel Yacht Club nord- si, més quet estrident, carregat d or líquid i de pe- què cosa passava pel món. I combatien els bancs de Terranova, ja no sentia altra am- americà. Dins l'Atlàntic, temporal versemblant que rigueu tant com bre de Caiena, que ço és, dimoni desfet és el vestit d'una dona. altres dos enemics de ]'ánima, bició que la de tenir un dia un vaixell propi fins a les Bermudes. Abans, a la mar dels modestos, us acontenteu d exercir el segon i carn, de dies i de nits amb dejunis i pre- per lluitar contra els vents i ges onades. Sargassos, se li apaga la llanterna vermella II. Aquest espectacle gàries. paper. de la boxa, a la de popa i un vaixell li dava trompada, pro- Aquest, no cal explicar-lo. El d'actor con- plaça de toros rep la influència maléfica de Un dia, però, aquell qui feia de rector va duint-li avaries. Onades, en certs moments, cridar-los. sisteix, senzillament, a deixar -se anar pel les gaseoses. La mixtura industrial de sucre, de )o metres d'alçada. Setze dies de Nova llimona o àcid carbònic dóna, una líquida ba- — Fills meus — començà —, veritat és que York a les Bermudes. Trenta dies de les tobogan—podeu, també, entrar-hi caminant el món és un gran amb més raó nalitat a la lluita. Els venedors de gaseoses enemic i, Bermudes a Colon, l'entrada en mo- encara, els autors mundans són la més mor- del Canal de —i trobar-se a dintre els tambors solen ser aficionats a la boxa, porqué en ge- tal metzina de les ànimes; però, jo us dic: Panamà. Rellegeix la vida dels filibusters viment. Com que abans us hi heu fixat bé neral són aficionats a tot. i dels grans mariners Graaf Grammont i ¿'Com podrem combatre totes les coses que i us han atapeït el crani dient-vos que ca- Només poden cridar i passar entre els contra la moral si Lussan que en els segles xv[i i xvm eren rengles de les ells escriuen i sostenen minar dintre el tambor a tall d'esquirol en- cadires, quan els dos homes mai no els llegim? els reis d'aquestes mars de les Antilles. Tra que lluiten al ring reposen con dues dansa- Hi hagué un silenci. vessat el canal de Panamà entra al Pacffic gabiat o de gos fent voltar l ast, no és pas rines desmaiades, i els manàgers els polvo- — 'Germans — seguí el director —, caldrà camí de l'Arxipèlag dels Galápats, on arriba més difícil que pujar o baixar d'un tram- ritzen la pell amb la boca plena d'aigua. es sacri- que un de nosaltres, triat a sorts, als 3q dies de navegació, que han estat 37 via en marxa, us hi fiquou convençut de Quan sona el gong per tornar-hi, els vene- fiqui llegint algun autor del món i ens n'in- dies de temporals, empaitat contínuament paper airós, i el que féu és un se- dors de gaseoses s ajupen davant de la ca- novi. Mentrestant nosaltres el sostindrem pels taurons. En les hores de calma Alain fer un amb les nostres oracions, amb l'ajut de guit de tombarelles disgracioses que pro- dira d un espectador qualsevol, esperant que Gerbault estudia els dialectes de la Poli- parin els cops per tornar a fer de les seves. Déu. nèsia. voquen la rialla dels espectadors. Com més Un venedor de gaseoses ajupit és un ser Tiraren les sorts i va sortir un d'aquells Arribat a Puerto Chico, la capital dels Ga- recordeu les explicacions i penseu el que sants barons. immoral, rígid i escorregut, com un ídol làpats, tot són honors per Alain Gerbault. cal fer, més divertit és (pels que miren, ben oceànic que ha ofès la seva tribu, i com que L'home de Déu va rebre del seu superior El] els ensenya el vacht de veles de només una obra d'un autor mundà i, en virtut de entès). no pot veure el que passa al ring, pateix molt 8 tones (r r x per 2'60 metres) i amb el fonò- la santa obediènoia, llegia, llegia. Els altres Doncs, bé, MIRADOR té ganes de saber més amb l'esquena cargolada que el manà es picaven el pit per amor d'ell. graf que porta a bord, present del campió qual estan destruint un epoulaim>. -ger al ¿I quin autor llegia per tal d'omplir-se de tennis Jean Borotxa (Alain Gerbault és QUINES CINC -PERSONES VOLDRIEU VEURE DIN- tennista) d'un sant i salutífer honor? obsequia el governador, 'les seves TRE EL "TUBo DE LA RISA". III. Quan s'acaba un combat i s'ence- — ]Doncs, llegia Pereda. filles i els altres visitants, fent-los sentir uns Ara, de moment, només anunciem aquest nen e's llums, l'espectador respira. Sembla discos del català Un d'aquests quatre sants baron$ ha arri- Granados, embarcats a avantprojecte, el qual està en estudi pel que mentre durava.la lluita tenia un pulmó bat a- bisbe. Nova York. que fa a les seves condicions i organització, una mica premsat. Les coses tornen a ser Alain, abord fa purament vida vegetaria com eren abans, i perden que seran publicades, per poc que puguem, aquella excellèn- Un de nou na, i observa que aquest règim és el que cia mágica que els donava el dinamisme del li dona una més gran resistència física. Un en el número vinent. ring. La plaça de toros, vista des de •l'arena, Hem sentit dir que Josep Maria de Sucre bonito de '5 kilos de pes fa un salt fantàs- De totes maneres, ja podem dir que cal- té una trista alegria colonial. Els que seuen GERBAULT tic i es llença contra una de les veles. Cau s'ha descobert unes espeterrants qualitats ALAIN drà procedir a una selecció dels personatges en cadires de pista senten als peus una hu- de pintor d'avantguarda i que, decidit a apro- -- a bord i al cap d'una estona cou. mitat estranya que els lectors (i nosaltres) voldríem veure i una mena d'olor espeoialís- fitar-les, prepara una exposició per a la vi- Tot al més, si alguna nit, al timó, en l'ho- Dels Galàpats a la Polinésia hi està 49 sima que no saben definir. Cs una olor que giravoltant grotescament, i , també que nent temporada. ra dels somnis, havia sentit algun desig de dies. Arriba a Mangareva pel setembre del a la plaça En una redacció on'es comentava la no- de toros no se n va mai, i prové viure en terra, havia somiat una vida idfllica 1925, puja amb 26 dies cap a les illes Mar- aquest concurs no té pas per objecte per- de la sang dels cavalls morts. Per més que tícia, un dels presents digué en una vall profunda abans que l'home blanc _e :c.(.at queses. Resta davant d'aquell pai- metre que qualsevol esbravi .las .seves anti- renovin la mira, per més que el sol assequi — Ah, sí ; serà una exposició sucre-rea- no hi vingués a dur la seva civilització de- satge incomparable (recordeu el film Moa- paties fent rodolar dintre el "Tubo de la i descompongui totes les misèries orgàni- lista. vastadora. na), es dedica a la pesca de la perla, per En Risa" gent que no li facin gràcia. AI con- ques, la sang dels cavalls es venja i el tuf quantes terres, l'obra de l'home blanc esport, acompanyant els naturals i fa rumb persisteix. no ha estat nefasta per a certes races amb trari uns quants noms de persones molt "Le français tel qu'on le parle" cap a les illes de la Societat. Recorre sobre- L espectador tants o més títols que (l'invasor, quant a que, per llurs con- el té ficat a l ànïma, i quan tot els llocs de navegació més perillosos, trempades i simpàtiques ve un nou combat i és un combat de pesos Pels aparadors hem vist fotografies, al- civilitat ! Aquesta illa de Nuku-Hiva, de puix •l'Arxipèlag de les Marqueses, on sojornà que els més difícils són els més desit- dicions físiques o morals, farien gràcia sac- forts, aquesta olor de la sang dels cavalls gunes d'elles de gran tamany, de diversos jats per ell, lla on els altres navegants s'han de Barcelona. Destinades especial- Alain Gerbault, que Krusenstern, el nave- sejades allí dins. li desdibuixa una mica la realitat de les aspectes perdut, entremig dels arrecifs de coral. ment als estrangers, porten la llegenda re- gant rus, havia trobat amb i6.000 habitants, Per acabar, diguem, per a tranquilitat coses. Per exemple : Quan un dels pesos que no en tenia ja sinó fra Fa estada, abans de Tahití, a la illa de forts rellisca, l'espectador creu positivament dactada en tres idiomes, el fraacés un d'ells. 8.000 quan les puguin veure inclosos en la llis- Tibidabo — ja l'almirall francès Du Petit - Tho--gates de Fatu - Hiva, els habitants tot cor, delmada dels que es que les taules de fusta del ring En la de Barcelona des del candidats a entrar al "Tubo de la estan plenes la coneixem : la ciutat al fons, un pi a pri- nars l'ocuparen l'any 1842, i que avui ja no però per l'elefantiasi i altres malures terri- ta de de peles de taronja. mer terme —, el traductor ha escrit té sinò 600 habitants, és un trist exemple bles. El Firecrest ancorat, una nit de tem Risa", que qualsevulla que siguin l'opinió oBarcelone deguis le Tibidabo.» de la desolació que sembra l'obra civilitza- és en terra, l'àncora es-pesta en qué Alain dels lectors i el resultat del concurs, no IV. La llum en el ring té una importàn- dora blanca quan està en mans de gent El 'bon home ha confós la topografia amb desferma i Gerbault ha de córrer nedant a intentarem de cap manera de posar aquest cia extraordinària,. Es ]'element principal per la cronologia. inepta. salvar el navili que perilla d'ésser endut en- formar el cocktail de la a la pràctica, estimbant tobogan avall els boxa, que puja Qui és Alain Gerbault s'aprèn només en dins de l'oceà. sempre al cap saber quins llibres, d'entre més de aoo, porta popular, als abans d hora. Aquesta beguda Punts d'estiueig El i5 de març de 1926, Alain Gerbault és més afavorits pel sufragi és una barreja de suor, de ferocitat, i del el navegant en la seva biblioteca de bord. a Tahití. D'ací posa proa a les illes Samoa, quals felicitem per endavant, siguin qui si- cànem de les cordes del ring. Alain Gerbault classifica Íels seus autors les illes Wallis, les illes Fidji, travessa les penyo- Navarro Costabella havia decidit anar .a. predilectes per la manera com han comprés guin, pel seu imminent nomenament, E1 jutge de combat, dintre d aquests cock- Noves Hébrides, Nord estiuejar a Còrsega. Però ]'Angel Ferran la mar. Porta dins el Firecrest, Pierre Loti, ]'estret de Jones al ra d una afectuosa popularitat. tail, és com una ametlla tendra i1 pelada. provava de treure-l'hi del cap amb aquest Conrad, Farrère, Stevenson, John Maerefield, d'Austràlia i per l'agost del 1927 passa al Perquè el tal senyor, tan blanc, tan correcte, argument: Shelley, Kipling, Shakespeare, Renan (La sud de les illes de la Sonda. Per l'octubre dóna la impressió d'un congregant que fa la — Que no veieu, sant cristià, que al mar vida de Jesús, diu, és la més bella aventura és a la illa de la Reunió on fa un mes visita, de la Conferència de la parròquia, i les mosques no tenen altre lloc on parar-se que hi ha hagut mai al món), Poe, Verhae- d'estada ; pel desembre és a Natal, on hi ha que els ha trobat en un moment difícil, i sinó a :les illes. Doncs si aneu a Còrsega n'hi ren, lord Tennvson, Plató, Jack London, un altre mes, i pel gener del 1928 tomba el un sempre té 'por que prengui mal, entre trobareu un tant per cent molt important de Herman Melville (el gran poeta de la mar, Sud de l'Africa per arribar al Cap de Bona Informacions cl Esfiuei9 les envestides dels que reben. les de la Mediterrània. que tot just avui comença a ésser descobert), Esperança el 14 de febrer. En l'abril passa Les pantalles de la llum a la plaça de toros Bill Adams (un vell mariner que avui viu deu dies a la illa de Santa Elena i remunta Podem no tenir centres d'estiueig — bal- eren de roba., desiguals i lamentables. Sem- Aquests preciosistes ! a Califòrnia, alguns contes del qual, segons l'Atlàntic fins a la illa de l'Ascensió. Pel nearis, pobles de . la costa i de la munta- blaven uns enagos penjats i escurçats; un Gerbault, són . realment chefs-d'oeuvre)... juliol de 1928 arriba a les illes del Cap Verd, nya — d'aquells que criden el turista fent-se tros de tutú de dansarina A l'Ateneu Barcelonès hi 'ha la collecoió Una nit després de una tempesta Alain que ja no serveix, on ha fet estada fins al maig darrer en què així una anomenada internacional que pro- i ara en faran benes i desfiles pels malalts. completa de totes les obres de teatre català, Gerbault va llançar per la borda tot Oscar va sortir camí de les Azores, i •l'onze de juny cura, a les personalitats més distingides que Amb una mica d'imaginació i amb un cert donatiu d'un soci benemèrit. Això explica Wilde, perquè no volia portar més en la seva deixava les Azores, en ruta cap a França, un retrat al Vogue. Però tenim, desig d'ennoblir que figuri al catàleg un quadret, en un companyia una cosa de tan poca sinceritat. hi sojornen, les coses, aquelles pantalles a través de tres oceans, quantes co- acte, de Ramon Vinyes, fet l'any Igró i que En lloc d'honor, dins la biblioteca del Fi- terme del seu creuer escampades per Catalunya, unes de roba podien semblar unes meduses que se'n diu : Al florir els ¢omers, títol poètic i recrest, La vie des plus célèbres marins fran- donant completa la volta al món. (Alain lònies estiuenques que bé mereixen els ho- flotaven aire amunt, amb el seu teixit ge- suggestiu. çais, edició del '75o, i la seva obra editada Gerbault ha pres fotografies i ha impressio- nors d'una descripció. Naturalment que po- latinós, arrugat i encongit de por. A més hi 'ha una endreça escrita en l'estil per Gasset, Seul d travers l'Atlantique, exem- nat films del seu creuer.) sats a parlar d'aquestes colònies, no ho afectat i 'bufonet de l'autor de Qui no és plar únic en paper Japó imperial, illustrat Saludem Alain Gerbault, el vencedor de podrem fer en l'estil delicat de qualsevol V. En el ring sempre hi ha una barreja amb mi. Comença d'aquesta manera: per Pierre Leconte, ofrena del Yacht Club les tempestes, en el seu retorn a Europa, cronista de societat, ni podrem reflectir bal- de grandesa i de púrria. Els que van amb ((Jo tinc tres germanes.)) de França. i lamentem per ell que el món sigui tan dament sigui la meitat del que es pot reco- la galleda als dits fan l'efecte d'un entre- El primitiu propietari de ]'exemplar o un ¿Cap on posará la sega proa Alain Ger petit que tan aviat un hom li hagi donat llir en uns quants minuts de conversa amb mig entre mossos de quadra i mossos d hos- soci hi han posat com a comentari quan comenci a sentir-se fastiguejat-bault la volta... I li desitgem molta sort en el seu pital. Alguns són futurs boxadors o boxadors de confiança. ccPer molts anys.» d'homenatges? ¿Passarà aquella época de vinent viatge — que el farà no hi ha dubte un estiuejant fracassats. Els salva, moltes vegades, una L'acotació del lloc on passa l'obra només depressió que el va envair després de •la El nostre propòsit és únicament de fer una cop vers les illes de la Polinèsia, on—altre i animada d'uns quants lluentor (cesportivan que la claror del ring comença aixf : seva primera etapa Cannes, Gibraltar, Nova més feliç dels homes, enmig descripció lleugera els dóna als ulls. Són uns ulls d'un va sentir-se el i, perquè el índigo «Una petita plassa sonora en un poble de York, quan li feia tanta angúnia portar sa- d'aquella naturalesa exuberant mai vista, punts d'estiueig,, els més típics metàllic com les closques buides dels complet, també presentarem, mus- des altes oimes.n bates i després de més de tres mesos de no entre els pescadors de coral i de nacre ; a quadro sigui clos. a més de l'estiueig que passa per Rikitea, on els naturals dansen les seves a més AI ring ha pujat un segon que és negre. danses en honor dels forasters que els visi- distingit, alguna mostra del que no ho és Porta una samarreta vermella i unes calces ten, i els coloquen en un tabernacle i el tant, però que conté prou elements pintores- llargues de color de gos vulgarfssim, d'a- bastament l'atenció que coronen de roses. cos que justifiquen a quests gossos que no se sap ben bé de quin J. VENTALLÓ hi dedicarem. color són. Però el vermell del mallot és magnífic i DEMANEU pertot el matamosques no es pot compendre si és la suor o si és la llum del ring o la pell del negre que li do- nen un reflex de meravella. Penseu amb el vermell de certes orquídees, de certs ocells del tròpic, el vermell que deu tenir la sang CHASSAIGNE FRÈRES d'una princesa tahitiana. Casa fundada en 1864 No se sap en quin lloc aquest negre ha RADIOL comprat la seva samarreta ; se sap, però, que no se n vol despendre de cap manera i milionaris CA de millor perfum, el més econòmic i l'únic d'eficàcia que dos ja li han fet proposicions PIANOS - AUTOPIANOS per adquirir-la, amb les ganes de poder-la Més de 31.000 en ús exhibir en una d'aquestes festes brutals que Terminis Lloguers fan els milionaris, i que solen acabar ofe- gant una cri atura autèntica, dintre d una 16086 • CLARIS, 43 - BARCELONA LABORATORI CREOTAL, Batista, 12 (S. M.). Telèfon 51822 TELÈFON gran copa plena de gin.
JosEP MARIA DE SAGARRA
GRAVATS TIPOGRt FICS ' BADAL. I CAMATS ' Paris, 201. Telèfon 74071 MIRAR 3 VERS LA FEDERACIÓ ECONÓMICA D EUROPA? Les revolucions A L'ENTORN DEL (URS UNIVERSITARI 198-19 de Mèxic Domènec Guansé remarca, des de La Nau, 1 aquesta minoria selecta radica actualment Què pensen els nostres homes el silenci periodístic d'enguany davant els a la Facultad de Medicina. I bé ; cal dir De Igco ençà, Mèxic és commòs per un que els futurs metges viuen l'agitació armada exàmens universitaris. Recorda el seguit de i accionen al seguit de trasbalsos, i comentaris que aquest tema provocà l'any marge d'ambdues publicacions. Es que els s'ha fet gairebé crónica. AI balanç de cada passat, les enquestes i anècdotes ; afegeix i estudiants de Medicina no volen ésser-hi? un dels episodis d'aqueixa sèrie, hom pro- que els exàmens s'han repetit i el resultat No ; són Ginesta i L Estudiant que no s han del projecte de Briand clama, esperançadorament, que serà el dar- deu haver estat, si fa no fa, tan desastrós acostat als seus companys. Més clar i re- rer, i així com pregona ara, finida la dar- com 1'anv passat. L'amic que sumint : ambdues publicacions no han nas rera Guansé creu A l'estiu, dur a terme una enquesta pe- i malgrat les amenaces de les formes imperia- assonada. No cal donar-se massa con- el periodista no ha tornat a rependre el l'escalf, de l'entusiasme col1ectiu d'a--Cut de riodística és una feina més difícil del que listes que avui donen una perifèria patolò- fiadament a aquest optimisme. Si la darrera, tema per mor d'esdevenir massa insistent i questa selecció universitària. Més aviat són com les altres assonades que des de 1913 pugui semblar a primera vista. Una en- gica al mapa europeu. monòton. Diu que els nostres periodistes han fruit d una actuació personal. I heu -vos ací es succeeixen periòdicament, tingués origen perdut l'habitud d'insistir; que no es volen per què hem pogut constatar-hi l'absència questa política sol fer-se sempre a base de Cal constituir Europa. Els elements hi l'esgota- visites a gent important i, a partir del juny', són tots: una formació jurídica i política i arrels populars, el cansament, resignar, però, a ésser un principi letàrgic, de noms imprescindibles i la presència d'al- gent important interessa ha de reposar damunt d'una unitat cul ment, entre la massa, podrien assenvalar la i així, en la seva tasca quotidiana posen tres que no vacil aríem a classificar d'una la que per a les de fi d'aqueixes convulsions. Però des de 1'a9- enquestes ha deixat el despatx en mans és això, precisament, el que cal cer--tura. 1 més de joc que de batalla. 1 acaba decla- manera rotunda. cament delahuertista contra el govern d'0- rant que hi ha temes, però, que dol d'ha- + d'uns secretaris i s'ha traslladat a una mag- car per damunt de les preocupacions dels més nífica torre de la Costa Brava, de les Gui- nacionalistes caducs. bregón, el 1923, tals episodis perden, i ver-los de tractar entre somriures, sacrificar- La corba de la vida a cada nova edició, la seva filiació popular, «Rodius> — pseudònim d'un bon amic nos- lleries o de Puigcerdà. El lector, doncs, espiritual del món que, durant un moment, los a la varietat. Un d'aquests temes, diu, tre qui redacta la c Vida Universitària» a per a esdevenir moviments essencialment po- és l'estudiantil, car atot el nostre esdeveni- es farà càrrec del nombre de visites, dels va semblar que es decantava vers l'altra polítics amb finalitats La Nau — declara, en una nota recent, que banda de l'Atlàntic, lítics, provocats per dor és entre les seves mansa. La tasca pe- cops de telèfon, de recerques i de súpliques ara torna cap ací, as- polítiques, sense altre mòbil que l'ambició abans de l'enrenou periodístic d'antanv no que cal esmerçar per a conseguir unes de- senvalant Europa com el centre de la mà- riodística quotidiana és esgotadora i mena, hi havia minoria selecta estudiantil. En al- xima sensibilitat espiritual. immediata. sovint, a parlar de temes amb no gaire pers claracions dels homes importants que hom Mèxic, repetim el que altres voltes, ofe- tres termes, ve a dir que amb l'aparició de ha escollit com a primeres figures de l'en- El moment és oportuníssini que, en polí- -picàcia. Ginesta i L'Estudiant .aparegué aquesta mi- tica, yoi dir-ho tot. reix un dualisme cglpidor i desconcertant, questa... El període del 1914 - igi8 que explica fins a cert punt el desconeixe- noria. Amic ((Rodius)), les minories no bro- Un periodista de pit i d'experiència, però, representa la liquidació del vell imperialis- ten com els bolets. Existia d'uns quants d'espantar-se mai. Sobretot quan es me, però, com sempre, ment general amb què $ón tractats els seus L'amic Guansé té tota la raó quan supo- anys, però bastant no ha les formacions his- problemes i esdeveniments, desconeixement dormida. Aquell soroll tracta d'un afer professional de molt inte- tòriques es resisteixen a morir ; condemna- sa que els exàmens d'enguanv han estat tan periodístic tingué la virtut de despertar-la i que, no cal dir-ho, és explotat per la mala desastrosos com els d'antany. Podríem re- rès com resulta una enquesta ràpida sobre des a una extinció peremptòria, tracten des- Té, corn tots els països cen- aleshores prengué consciència de la seva esperadament de fe interessada : portar algunes anècdotes tan o més diverti- l'opinió dels nostres homes respecte del pro- sostreure's a la sentència americans, Argentina, Uruguay ex- tasca. jecte Briand. La possibilitat d'una Federa- i, biològicament, es transformen. L'impe- tre i sud- des que les que sortiren a relluir en les en- !F x x closos, que han sabut crear un mecanisme questes de I'anv passat. Però cal tenir en ció econòmica europea, en les actuals dr- rialisme, doncs, no és del tot mort, sinó que fa- Recordem que, dies enrera, parlant deis cumstàncies internacionals, és un tema dig- ofereix encara una darrera demo-burgès estable i orgànic, el ròssec compte, amic Guansé, en el curs universi- fase: l'imperia- tal i nefast del criollisme, paràsit i privi- nostres estudiants, el nostre amic Leandre ne d'interessar tots els polítics europeus... lisme financier. L'impuls de les lluites i de tari 1928 - 2 9, un seguit de circumstàncies Cervera es mostrava entusiàsticament sa- Què hi diuen els polítics i els internacio- les rivalitats internacionails legiat, que sols pot viure a l'empar del po- que li donen un caient espeoialíssim i bas- és, avui, predo- der i a l'ombra del pressupost, provocador tisfet dels estudiants de Medicina, dels seus nalistes catalans? Creuen en la viabilitat minantment econòmic. tant delicat. Es a la memòria de tots que futurs collegues. Tenia motius. En canvi, de Federació económica: eu- Darrera les de totes les revducions i revolucionetes que aquest curs, si bé en els seus primers me- d'aquest projecte façanes dels governs hi ha es fan en aquests països. Però, per contra, també tenia motius de plata un jove advo- ropea? Com l'han acollit? Quins comentaris dues forces que regeixen el món: d'una ban- sos trancorregué com una seda, des d uns cat amic nostre per a plànyer-se de I'acefa- ha suggerit, a cadascú, és clar, segons da l'oligarquia té; com realitat puixant, esperançadora, pro- quants dies abans de les vacances de Pàs- els plutocrática de l'alta finan- mesa de l'esdevenidor de Mèxic i d'Amèrica, litat de la major part dels seus futurs colle- Ilur^concepció política? ça ; per altra banda, la força misteriosa de qua , la normalitat es trencà ; els esdeveni- gues. Una senzilla constatació ens donarà . respostes a la present enquesta l'opinió pública. l'element indígena i mestís, el 85 per ioo de ments arribaren a un punt tan neuràlgic que Totes .les Hi ha, doncs, un imperia- la poblaoió, promesa pletórica de sorpre- més llum que cent quartilles. Coneixem una han estat improvisades per llurs autors res- lisme de l'època democràtica com hi hagué hom cregué convenient el tancament de la dotzena d'estudiants de Dret, del segon i ter- pectius, als quals hem anat a visitar a llur un imperialisme d'extracció feudal. La possi- ses i vitalitat, que per factors i circumstàn- nostra universitat. Quan, pocs dies abans cies que la revolució ha provocat i posat en cer curs, que es fan unes confusions es- domicili, d'aquí o de fora, recollint-los les bilitat d'una constitució jurídica d'Europa dels exàmens de juny, hom decretà la re- tranyes quan parlen d'individualisme i so- exigeix joc, s'està desvetllant i posant en marxa. obertura del nostre primer centre docent, un manifestacions en forma d'interviu... que, prèviament, aquest imperialis- Contradicció, dualitat d'elements i valors, cialisme. En candi, tots els amics que tenim Feren aquest aclariment no per desmerèixer me prengui el lloc que li pertoca entre els bon nombre d'estudiants, sorpresos, no es a la Facultat de Medicina — que no són en res el contingut de la nostra enquesta, grans cadàvers històrics.. que en el curs .d'esdeveniments que, de matricularen — alguns, no pocs, no tingue- Iglo ençà, constitueixen ço que genérica- pocs — no solament no us confonen aques- sinó, al contrari, per fer-ne ressaltar els mè- La Unió dels pobles d'Europa se'ns apa- ren temps de reunir la quantitat que calia tes dues posicions, sinó que us defensen la rits. Algun dels nostres illustres intervivats reix, doncs, com un postulat de llibertat. ment s'entén per revolució mexicana, es pa- per a la matrícula de càstig i esperen els lesa i delata de faisó simptomàtica. Inicial- seva preferència amb una netedat i entu- es resistia a l'interviu amb l'excusa que, Volem dir que dóna la possibilitat del mà exàmens de setembre. Ara bé; la majoria siasme admirables. manera, tant de sorpresa, era im- llibertat als pobles. De llibertat, no-xim de ment política, la revolució de 1910 pren se- dels alumnes que s'han examinat enguany d'aquella guidament una orientació social, reivindica- Totesaquelles anècdotes tan divertides que possible d'exposar unes quantes frases ben d'independència. Es dir, la unió de pobles i que han representat un paper tan lamen- reportàvem l'any passat, eren collides a les qui poden resoldre tots els problemes, no dora, i té com propòsit immediat i concret table con el que remarcàvem el curs pas fetes. el rescatament de la terra, acaparada pels aules de les Facultats de Dret i Filosofia i — Ja l'hi enviaré — em digué. per la força, sinó per la raó. són, precisament, els que constitueixen-sat, Lletres. Ens plau de remarcar que als es- Quan un polític us diu aaxó teniu dues latifundistes, i arnb ell, l'acabament de 1'es- aquest conglomerat que anomenem la mas- clavatatge del peonatge rural indígena. Sen- tudiants de Medicina els tractàvem molt solucions : treure el Llapis i el bloc i impor- PERE COROMINES sa amorfa, acèfala, sense vibració, apagada bé, tant que constituïen l'excepció. Teníem dit una se legislar, sense fórmula legal que empari i cementirial. Els altres constitueixen la ve- tunar aquell home fins que us ha No trobo en el projecte de M. Briand d'ac- parodien la terra, plena consciència de la nostra actitud. cosa o altra, o renunciar definitivament a el fet, els revolucionaris ritable selecció universitària, la minoria que ceptable més que el principi : el de la Unió la distribueixen, i el crit que arrossega a 1a EI curs I 928 - 2 9 és un curs ben ric d en- poder comptar el seu nom entre les perso- queda bé davant del tribunal, i vibra i és senyaments. La promesa d'un po- europea. revolució a tota la indiada, és el de aterra!», l'eix dels nostresmoviments. En aquest sen- naiitats de l'enquesta. Una simple intelligència económica impli- so- R. PEI lític és feta sempre en un futur indefinit. fent d'aquella: un fenomen eminentment tit el curs 1928 - 29 és altament aliçonador. ca el desconeixement dels fonaments actuals cial, del qual viu encara la revolució i les Aimic Guansé : és únicament a les mans d'a- Estudiant de la Faeúllar de Dret.. Ho sabem per experiència. de l'economia nacional i els Es natural que nosaltres vàrem votar per respon a una con- seves institucions, sostenint-se contra questa minoria selecta on. està dipositat el arribar a treure cepció tan vetusta com la vella oposioió en- atacs dels seus enemics, i donant arguments nostre esdevenidor. la primera solució. Sense tre lliurecanvistes i proteccionistes. el revòlver, hi ha cinquanta mitjans d'apu- a les arengues dels seus exaltadora. « us diu El fet essencial annb el qual cal comptar E1 període presidencial d Alvar Obregon, rar l'intervivat fins que es rendeix .i és 1'existènciá Aquest número ha estat — Apunteu... d'agrupaments nacionals. Men- I 920 - 1924, clou el període gestatiu, resolu- El curs 1928 - 2 9 -ha evidenciat d'una ma- I bé. Som-hi. A continuació deixem par- tre hi hagi qüestions nacionalistes per re- tiu, de lag revolució mexicana. Obregon ins- nera esclatant, que el moviment de traslla- passat per la censura acla- soldre no serà pacíficament possible la rea- titucionalitza la revolució, i ]'article aq cons ció d'aquesta joventut estudiantal selecta lar lliurement sense interrompre'ls amb iització per la riments o amb objeccions, els illustres cata- d'aquest ,projecte. Ni tan sols desit- sorgit potser més -titucional de igzq, — moviment iniciat . temps 'ha — ja és un governatWa tingut l'amabilitat de contestar jable. pressió de les circumstàncias que per ex- fet. L'àn'ima de la nostra Universitat 'ha lans que han L'Estat en quan constitucionalistes, de- a la nostra enquesta. es diferencia de la nació pressa voluntat dels canviat de pis: del pati de la . Facultat de és la realització d'una ambició imperialista. clarant la terra propietat nacional, expro- Dret i Filosofia i Lletres ha passat als am- L'Estat francès és imperialista, com ho és piable, al servei dels interessos comuns, ples corredors de la Facultat de Medicina. LLUÍS NICOLAU n'OLwiR l'alemany, com ho són l'anglès i l'italià. consagra la màxima aspi ació revolucionà- Actualment, el pati de la Universitat Lite- No veig ni la manera ni la utilitat de con- nia, que si no ha tingut satisfacció comple- rària és un veritable cementiri, amb olor Es confortant que el ministre de Negoois geminar tots aquests i dls altres imperialis- ta, com podia esperar-se, dels sacrificis fets de -cementiri 1 tot. Estrangers d'una gran potència ofereixi a mes. Per això ni el nom m'agrada d'aquest per tal d'assolir-la, és, cal dir-ho, el prece- Aquest fet té una explicació clara. Els ]'opinió pública i al món diplomàtic una ini- projecte d'Estats Units d'Europa. dent i l'exemple gloriós que ofereix la revo- estudiants de la classe mitjana nostra, els dativa que, duta a terme, seria el primer Però si la Societat de les Naoions fos lució mexicana, avançada d'altres esdeveni- estudiants per vocació i ,por passió, inicia- pas vers els Estats Units d'Europa. El rcmín eapaça de resoldre totes les qüestions nacio- ments més resolutius i justiciers. ren els primers temps de la post-guerra un fa via, més de pressa que no ens adonem. nalistes, seria viable i útil la realització d'una Des d'Obregón, els esdeveniments que veritable èxode: obriren un camí que anava Poc temps enrera, les idees paneuropeistes Federació de les Nacions d'Europa. Alesho- hom enclou com pertanyents a la revolució, de la Facultat de Dret i Filosofia i Lletres feien encara somriure els homes pràctics. res, el principi de l'economia nacional no no tenen ni remotament l'origen i finalitat a la Facultat de Medicina. I al mateix temps Ells les creien avantatjoses només per als seria destruït, sinó eixamplat. El sistema de socials que. fins aleshores. El delahuertis- que la nostra classe mitjana abandonava la pobles petits : per això les creien irrealitza- defensa econòmica d'una nació que no és me, el I926; l'assonada de 1927, la de I 929, Universitat Literària, ho feia l'ànima uni- bles i en tenien, als que les defensàvem, ni el lliurecanvisme ni el proteccionisme per- són provocats i moguts per l'ambició de po- versitària, la passió i l'entusiasme. Els jo- per uns somiatruites crònics. què pot ésser una sola i totes dues coses der fer maneigs dels polítics professionals, ves rics de futur se ] endugueren a la Fa- Que una idea ens sigui cara, però, no vol alhora, s'ampliaria per a la defensa de totes a profit seu : no tenen el fons i l'origen so- cultat de Medicina. Els pocs estudiants que, pas dir que no en veiem les dificultats. Per les nacions federades. cial, vindicatiu, de la revolució de igio, la per \ocació han romàs al pati de la Uni- una unió duanera europea, la més gran és El zollverein de Lizt fou possible a Ger genuïna. revolució. Es tracta, senzillament, versitat Literària, han restat ofegats per aquesta: Anglaterra. ¿Com excloure-la'n, si perquè el rrégim independent de les-mània, d'una lluita de faccions, d'oposició d'inte- la massa amorfa, estàtica, sense vibració, ella és més europea que la major part d'Eu- agrupacions unides no deixava enrera pro- ressos, d'ambicions insatisfetes, que no tenen constituïda pels joves que estudien, en ge- ropa? ¿Com incloure-la-hui, si Anglaterra és blemes d'Estat. El zollverein europeu avui altre fi quo la satisfacció d'aquestes, i que, neral, perquè tampoc no sabrien com passar l'Iimperi britànic i l'Imperi britànic és el no és possible : primer, perquè els Estats per a justificar-se, invoquen la puresa i la les hores del matí o per imposició paternal món? Els dominions, que més atrets es sen- rnés forts són imperialistes i practiquen la continuïtat dels principis revolucionaris, que i prenen el títol amb el mateix posat d'a- ten pels Estats -Units que per Europa, no dominació per la conquista ; segon, perquè tots diuen servir. Abans, la rey-olució sorgia quell qui recull el fruit mort d'un dolorós voldrien pas adherir-s'hi. la subsistència de nacions total o parcial- de la indiada, i era moguda per un afany mfantament. E1 conductor D'altra banda, en l'ordre dels principis, ment sotmeses no permet pensa ren un rè- vindicatiu, profundament humà : avui, a una Per això veiem, sovint, que un moviment canvia, però el passatger és la unió duanera europea només pot ésser gim econòmic de defensa comú. més de les gestes i ambicions de la criollada, vibratori estudiantil rep l'impuls inicial a la sempre el mateix. admesa com un pas vers el lliure canvi. Per últim, ni que la idea fos possible i que no pot avenir-se, a Mèxic com a la resta Facultat de Medicina. Poques vegades l'im- (Pravda.) Concebuda com una finalitat, no seria més madura, veig el motor sentimental per a d'Amèrica, a deixar fàcilment la situació de puls pren la direcció oposada. Els curs I 928- Nota. — El passatger representat en aques- que una formació de guerra-, un militarisme realitzar-la. Pels anvs so de la darrera cen- privilegi i acaparament de què frueix des de 29 és, en aquest sentit, ple d'ensenyances. ta caricatura russa és el capital. econòmic d'Europa contra Nordamérica. I túria tots els elements psicològics i socials la Independència, com abans en la Colònia. Els últims esdeveniments ho demostren cla- tanmateix som molts els qui, malgrat totes de la Unió germànica s'havien realitzat. I Cal entendre, quan es parla de la revolu- rament. les reserves que l'actitud americana sovint això no obstant, la reunió de Francfort fou oió mexicana, de què us parla. I cal insistir .•. imposa,. ens sentim més veïns n més amics una aspiració de somiadors. En desencade- i pensar, a través de les noves i el succeir-se dels Estats Units que de bona part dels nar les guerres contra ]'Austria, Dinamar- dels esdeveniments, que el futur de Mèxic i Si altra cosa no, la nostra enquesta del pobles europeus, ca i França va encendre IBismarck la for- de bona part d'Amèrica està en la interven- curs passat mogué molt soroll i això sol ja nal que podia fondre en una sola peça l'es- ció creixent, decisiva, de la massa indígena. ens satisfà. Ens resistim, naturalment, a )osEP XIRAu pasa de Siegfrid. Del contrari, 1'ambioió criolla lliurarà, com creure que aquella enquesta ràpida provo- RAMON BES , C. está lliurant ja, a pas de gegant, l'esdeve- qués el petit reviscolament estudiantil de el qual concretà Hi ha dos punts de vista diferents : un,. JOSEP MARIA TRIAS DE BES 1 nidor de Ilurs països a l'or de Wall Street, començaments de curs — Maquinària, Tipus, Filetatge en la seva en l'aparioió de L'Estudiant i de Ginesta. el problema en conjunt plantejat CASANOVES la valoració del projecte Prescindint de .les raons de tàctica que en MARTí Recordem aquests fets perquè ens donen de bronze, Tintes y utillatge totalitat; l'altre, motivat l'exposició Briand. el terrenv diplomàtic han l avinentesa de remarcar que cap d aquestes per les Arts Gràfiques Començo per afirmar que aquesta Unió d'aquest projecte grandiós, raons que no ens dues publicacions estudiantils — i perdonin en una formació po- pertoca examinar, car hem de mirar la qües- els amics que les redactin — pot, i és lamen- dels Estats Europeus de la i jurídica és, al meu entendre, no sola- tió des d'un punt de vista objectiu, no puc table, erigir-se en òrgan representatiu Agullers,1, i Via Laietana, 4. BARCELONA lítica menys que aplaudir entusiàsticament aques- veritable selecció universitària. En ambdues ment una possibilitat, sinó una necessitat. Sopar íntim Telèfon 15524 • Apartat 896 lloc perquè representa una solu- ta iniciativa. publicacions hi 'ha elements pertanyents a En primer En primer lloc perquè representa l'afirma- aquesta selecció, però això no vol pas dit Direcció telegràfica: DANIBES ció, i una solució elegant, dels problemes anvs les ció i el manteniment de la cultura europea, Dijous passat, que MIRADOR s'esqueia que representin la selecció. Hem dit que europeus. En la guerra dels trenta íntim nacions europees s'adonaren que, conjunta- la qual, malgrat totes les embranzides exte- complir mig anv de vida, un sopar ment, pertanyien a una Societat d'Estats. riors, és encara l'única cultura. t reuní la redacció i administració del nostre de la guerra, els pobles es En segon lloc perquè significa l'aplicació setmanari a l'Hostal del Sol, del Poble Es- Avui, després federalisme per harmonitzár les grans troben inapeHablement dins d'una comunitat. del panyol de l'Exposició. donat la possibilitat varietats ètniques. Com se sol dir en aquests casos — i com NhIIHhI I1110i1U1uiiIuUnionrIV ' `^1411111111IIuIU11111I0u011n un101111I Ts dir: la guerra ha Els inconvenients; naturalment, són molts d'unaformació jurídico-política paneuropea, acostuma a ésser veritat —, la major cordia- i principalment els de la Federació econò- després que d'un sol sotrac històric varen litat i companyonia regnà durant l acte, se- les tres formes més conse- mica, atés l'estat actual de ]'economia i la qual es volatilitzar-se finança dels Estats Units d'Europa i l'espe- guit d'una llarga sobretaula en la qüents de l'iniperialisme : 1'alemanv, 1'aus- parlà de projectes i ittioiatives per a portar Œflh15QT5....• unn....n.r F]T1FflTh...... cialíssima situació de la Gran Bretanya. tdac, el rus. el pla ad- a cap en el nostre setmanari, corresponent Avui, el centre d'Europa és un conden- Com aspiració, repeteixo, trobo mirable i crec que convindria que no quedés així a la bona acollida que el públic ens ha sador de l'esperit autènticament democràtic. pels trac- atorgat. Aquests projectes, potser fóra massa S EI futur d'Europa està, de moment, en monopolitzada per la diplomàcia i MOVEWij4IIII s'interessés per aquesta prematur detallar-los, tant més que la majo- IIIIIIIDVJC l'entesa franco-alemanya. I aquesta entesa tadistes, sinó que idea l'opinió pública europea. ria d'ells no seran posats a la pràctica fins és avui sortosament inevitable, encara que passat l'estiu, època obligada de calma. sàpiga greu a les males animetes que no- DoM^NEC DE BELLMUNT dria la germanofília del temps de la guerra (Conttnuard.) L •
E R -- IIIIIII, OFICINA INTERNACIONAL DE PATENTS I MARQUES DE cEnT^ I Josep Torre de Mer Sanromà Advocat Balmes, 66 # Aragó, 225 Telèfon 70873 IIINIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII.r I .tll 111111111111111111II I I I ^ Iill11 II Jaume 1, II —Telèfon t 1655 4 MIEWDR
ELS LLIBRES BIOGRAFIA NOYA E1 cas del'A1acambra En la collecció "Vidas españolas del si- JOAN Sacs, Vida i mort dels barcelonins (La Mirada), glo XIX", Benjamín Jarnés acaba de pu- blicar la biografía de Sor Patrocinio, la CARLES RAHOLA, Els jueus a Catalunya (La Sageta). monja de las llagas. Conte inèdit de FRANCESC TRABAL Abans que tot, la lectura d'aquest llibre Es un truisune (per és una constant i mai defallida delectança. promès. Promès dir-ho amb una parau- gut historiador dels jueus a la península. Tomàs Alacambra era Al cap de vuit dies tornava a entrar a la anglesa que algun altre idioma ha adop- Es una obra literària pura. L'idioma arriba de pares, mares i germans, amb 1'Adolfa. cal dentista i es feia posar un paladar pos- Tots dos, però, no amaguen pas llur sim- a màxima valor expressiva, saborós i alí- tat i que nosaltres preferim al terme antipà- patia per la raça proscrita, augmentada en- L'Adolfa no es deia res més perquè figu- tis. tic de uperogrullada») que una personalitat ger. El món pren, en l'evocació, com una cara pel fet de la persecució, coronada amb pàtina reu-vos si ja en tenia ben bé prou. I, El dissabte següent l'Alacambra tingué forta deixa la seva empremta inconfusible la impolítica de mirall. (I potser—heus aquí la com la major part de les noies que són expulsió per obra de Ferran el graciosa facècia—en molts indrets una nova decepció: l'Adolfa cada vegada damunt totes les activitats a què es dedica, Catòlic. L'edicte de 31 de març de i}gz, el que promeses, l'Adolfa estimava en Tomàs amb l'estimava més. baldament aquestes pertanyin a diferents obra d'aquest rei manca és el mirall.) follia, ]'estimava fins a no poder més, i això sobre el qual la història Benjamín Jarnés, entre jo- Rumia que rumiaràs, es recordà d'un ordres. oficial no ha fet sinó callar els desencerts, els ]iterats precisament fou la causa que en Tomàs ves, frueix de certa primigènia categoria. company seu de quan anaven a l'escola, Tal és el cas de Joan Sacs, que, per mi- era la culminació d una propaganda antiju- en el punt més dolç del festeig sentís una que no sabia pronunciar les eles. I sortí llor individualitzar les seves especialitzaçions, daica de la qual hi ha testimonis escrits Això explica que fos designat per a parlar mena d'enyorament, produït per la manca com un il•uminat cap a Calella. les signa amb noms diferents, però un ma- que daten ja del segle xr i que havia de en nom de la nova literatura en l'àpat que de l'imprevist, per la lassitud que dóna la —Oua, maca, avui a Barceuona, m'he teix esperit les anima, unes mateixes carac- continuar molts segles encara. D una banda, fou ofert a Gómez de Baquero per la C. I. seguretat del "aquí ja no pot passar res menjat un puat de canauons que eus àn- terístiques hi són fàcils de trobar. el fanatisme popular aquissat per aleé que A. P. amb motiu de començar la publicació més ", per la inèrcia d'un festejament mas- geus hi cantaven... Diríem, però, que Joan Sacs contista Menéndez v Pelayo anomenà oda democra- de les seves Obras completas, esdeveniment sa llarg... De vegades, en Tomàs havia de —Ai Déu nos en guard, Alacambra, deus s'emparenta millor amb el caricaturista Apa cia frailuna» ; de l'altra, l'enveja de pitjor de cultura del qual parlarem un altre dia. fer veure que badava per no fer cas dels tenir malament el paladar; hauràs de tor- que no pas amb l'historiador d'art que sol mena envers els jueus pel fet de tenir algun Benjamin Jarnós, que es declarà ell mateix pensaments inquietants que el burxaven nar a cal dentista, que no sé pas com en- signar, com el pintor, Feliu Elias. diner arreconat i el menyspreu envers una el més vell de tots els escriptors joves, pot per dintre, i a les idees diabòliques de fer raones avui...—digué una mica esgarrifada gent que no es dedicaven a la guerra, sinó ésser considerat, també, com el més jove una atzagaiada sense solta ni volta. l'Adolfa. Però de seguida li omplí la boca a les arts i a les ciències. dels escriptors vells. Potser aquesta girada L'Adolfa no s'havia adonat de res. Acos- de besades, per curar-lo... Si abans de l'expulsió les matances de qualificativa, aquesta facilitat amb què la tumada a una vida tranquil•a, de filla sego- Al cap d'uns quants dies En Tomàs re- jueus tenien l'excusa en el salvatgisme po- crítica pot girar la mitja, és, al cap i a la na d'un fabricant de samarretes de la Cos- nunciava a l'absurda pronunciació de les 1, pulart després d'aquella, con ertida la per- fi, la que més ajuda a comprendre la lite- ta, entre la família, les novelles blanques, i es feia soci dcl Centre de Dependents. secució en tasca oficial, no ens ha conven- ratura de Jarnés, la qual, a mida que va les amigues i les carícies d'En Tomàs pas- Amb el carnet a la butxaca, radiant d'es- çut mai cap dels palliatius que se li han guanyant en fermesa i abundor, va espes- sava la vida sense la més petita idea del perances, prenia el tren i encara no feia volgut cercar. seïnt més les seves qualitats específiques que són els mals de cap, els principis i les En un llibre d'un tal Fray Francisco To- i retallant-se més les ales ardides dels seus cinc minuts que era amb la seva promesa, rrejoncillo, sota el idees particulars. Ella només sabia que la cartrolina que creia defini- títol grotesc de Centinela primers vols en el cel de les imatges pu- li mostrava contra Judíos puçsta en la torre de la Igle- cada dissabte i cada diumenge li arribava tiva; però a l'Adolfa encara li féu gràcia. res. En Tomàs i la besava i ella li acariciava sia de Dios (1673), es llegeix t «Para venir En l'estil, com a exemple, és on més pot N'hi havia realment per desesperar-se! [els judaïtzants] a ser enemigos de cristia- els cabells i es gronxaven a la glorieta i L'Alacambra ja no sabia quin truc empes- palesar-se aquest arrelament tradicional passaven llargues hores embadalits sense nos, de Cristo v de su ley divina, no es ne- que ara descobrim en la literatura jarne- car-se, a quin mitjà recórrer. cesario ser padre y madre judíos; uno sólo parlar-se, contents de viure l'un al costat —Potser si et compressis un bastó—pen- siana. Per a ]'expressió nova no ha em- basta. No importa que no lo sea el padre: prat Jarnós un de ]'altre, a la llum incerta dels capvespres sà. I anà a casa del senyar Gasòliba, prop basta la madre, y ésta aun no entera ; bas- instrument nou, com ha a la platja, quan el menjar del dinar apro- de la Plaça Reial, a comprar-ne un d'a- ta la mitad, y ni aun tanto; basta un cuarto, fet, per exemple, Antonio Espina, capdavan- fita l'oportunitat per aconseguir un empla- quells pirogravats que fan els presos. v aun un octavo; y la Inquisición Santa ha ter, al meu entendre, de la nova literatura çament definitiu obeint un ordre de distri- Però ni així reeixí, ni—i amb això sí descubierto en nuestros tiempos que hasta i que ha començat — lògicament—per tal bució impecable. que hi havia posat totes les esperances— distantes veinte v un grados se han cono- d'arribar a una expressió nova per crear —M'agradaria veure't oberta de dalt li valgué de res haver-se fet redactor de cido judaizar.» Si realment s'haguessin por- un instrument nou. No. Jarnés es serveix baix per seguir aquest admirable distribuï- La Veu—. Quan l'Alacambra digué a l'A- PMsa(u tat els anàlisis de sang a l'afinament que del vell instrument, de la mateixa eina ja ment—una vegada que parlaven d'això els dolfa que era redactor de La Veu, ella li I desitjava Torrejoncillo, la meitat de la po- esmolada moltes vegades i posada després dos promesos, Tomàs ingènuament . digué a digué que l'estimava més que mai... blació hauria d'haver mort cremada, comen- en activitat per aquest ferrer de tall de la l'Adolfa. d'apel•ar a un procediment més çant per dalt, si hem de creure mal que si- literatura espanyola que es diu Martínez Hauria JOAN SACS I un altre dia que la lluna els tenia dis- expeditiu, més innoble, i donaria un dis- gui només la 'meitat del que el cardenal Ruiz i es fa dir Azorín. trets i feia molt de temps que estaven ca- gust de mort a aquella noia, o hauria a la Mendoza de Bobadilla consignó en el Tizón (Fem constar, de passada, que la tècnica llats, En Tomàs sentí que la mà de la se- fi de casar-s'hi sense ganes, tement de dur Si en els contes que integren aquesta Vida de la Nobleza de Estaña. emprada per Jarnés en la seva biografia va promesa el desvetllava, dient-li: una vida desesperada? i Mort dels Barcelonins, hi ha la notació Cal dir, però, que no sempre els jueus de Sor Patrocinio és parallela—en molts —Saps? M'ha sortit un ull de poll...! Oh! Encara tingué una idea formidable! realista i minuciosa dels bodegons del pin- havien estat maltractats, o almenys havien indrets, idèntica—a la que Azorin emprà La cosa anava així. Aniria a viure a casa d'ella una tempora- tor enamorat dels 'holandesos, encara hi ha estat protegits pels reis contra el salvatgis- en les seves evocacions dels clàssics.) I un dia En Tomàs va voler fer un cop amb un pretext qualsevol, i així veient més la notació grotesca del caricaturista in- me de la plebs fanatitzada. En el llibre de Això dóna a la incipiència de Jarnés una da, Carles Rahola, el lector de cap: no podia ésser, era insensat de vora tot el sant dia, no tindria-lo a la tencionat i upince-sans-riren que és l'Apa trobarà explicades, maduresa daurada tota especial. continuar d'aquella manera. I si aleshores de les innombrables publicacions periòdiques. no sols la situació política dels jueus cata- Precisament, crec que aquesta caracte- més remei que avorrir-lo! lans, sinó també llur rLestava ja cansat, per què havia d'expo- sabia el pobre Alacambra de 1 consti que, no gaire amics de barrejar considerable aportació rística el defineix. I sobretot senyala l hora Però, què a 1a cultura, punts desconeguts àdhuc per sar-se a ésser tots dos desgraciats tota la les possibilitats amoroses de les noies! Pre- termes d'unes arts amb els de les altres, no en punt de la seva actual literatura. vida? Ell l'havia estimada molt a l'Adol- li haurfem escrit aquesta comparació de no als que tenen assignatures històriques ofi- Concretant-nos al seu darrer llibre, aques- textà una prescripció facultativa, que cialment aprovades a l'Institut. fa, i precisament per això ni s'havia ado- convenia una temporada prop de la mar, i tractar-se d'una mateixa persona que des- ta biografia de la monja de les llagues, tro- nat d'aquest nom, en la pronunciació del enrotlla la seva activitat en plans diversos Sota l'estil correcte, traspua (d'emoció his- barem que aquesta barreja d'aspra i agra fàcilment li fou muntada una cambra a la tòrica» (són paraules seves) que l'autor ha qual havia arribat a fer filigranes. Però casa dels futurs sogres. I allí si n'arribà alhora. verdor i de maduresa a dos minuts de la sem- Es compendrà que en emparentar l'art del sentit estudiant aquella época. La seva sim- podridura que la era, cada vegada que l'anomenava, li a fer d'animalades! Animalades, tal com patia (àdhuc és, ensems seva gràcia, la què, que es trobava al contista Joan Sacs amb el del caricaturista en el sentit etimològic del mot) seva malura. El llibre de Jarnés ccm a tal blava, no sabia per sona. Pero a cada una que en feia de nova, es fa encomanadissa. I agraïm, sobretot, Pla de la Calma de Sant Segimon, sortejant més n'estava encisada. Feia una Apa, s'estableix tot seguit una proposició biografia és incipient i massa madur. En t'Adolfa que el seu art no .és realista, almenvs presa aquesta popularització de la història, sota les enormes buines dels bous que hi pastu- bestiesa i de seguida ella corria a expli- una forma liegívola, a 'la qual desitjaríem definitiva, no és tal biografia. Sor Patroci- ren. I decidí alliberarse'n. Es a dir, cercar a seves germa- aquesta paraula en el seu sentit estricte. nio resta, finit el llibre en la mateixa tene- car-ho a la seva mare, les L'art del caricaturista comporta una certa un cultiu més intens per part de les perso- la manera de no causar un estropici moral nes, a la minyona... nes capacitades. bra d'on l'autor ha volgut treure-la a la a aquella noia. una apos- deformació, o, si més no, l'acusació de certs llum. I no obstant, el narrador de la seva —Saps què podríem fer? Fem trets, deixant-ne d'altres o negligits o reduïts JUST CABOT De no trencar-li l'encís d'una illusió de ta? Qui dels dos sabrà passar-se quinze vida ha comentat alguns fets i algunes cir- alimentada. I començà de pas- a llur aspecte natural. La humanitat que cumstàncies—malgrat el seu lema: "no juz- tants anys dies de l'altre? Vols jugar a qui serà el desfila per aquests contes de Joan Sacs és sar nits en blanc i en negre furgant dintre primer que anirà a cercar l'altre? garás"—àdhuc amb una recòndita i subtil una humanitat volgudament desproveïda de ironia, que és el punt més alt del coneíxe- la imaginació per si ensopegava amb la —Fet—c gué l'Adolfa radiant, amb una tot caràcter heroic o elevat. L'autor copsa idea salvadora. No sabia com fer-s'ho, però brillantir d'entusiasme a la mirada. ment. Però aquesta funcionalitat del comen- de seguida el grotesc, però no el grotesc ex- tari estricte aplicada a matèria vital — en ell se n'havia de sortir. I al cap d'unes I passaren quinze dies i ningú s'havia re- cepcional, sinó el grotesc, per dir-ho així, El presIaIeðe MiÄnÛ R quantes setmanes decidí de començar l'a- clamat. quotidià, el grotesc de tota vida humana que aquest cas, Sor Patrocinio—mal coneguda, tac, l'atac a ell mateix emprant la tàctica —A què va que no voldràs apostar ara es desenrotlla en un món esquifit i sense produeix confusió i deixa entre boires la realitat viva del personatge que Jarnós na de fer-se antipàtic, de fer veure que can- per un mes? solta, com volen els pessimistes que sigui Les muntanyes de Prades, el Montsant aquest joc ha reeixit a fer present. viava, que es tornava idiota o imbècil o en- I l'Adolfa trobà encantador aquest en què viv;im.. i Serra la Llena. Centre de Lectura de ze, i així enlloc d'ésser ell, fóra ella qui resistència. En Vida i Mort. dels Rarcelonins trobem, Finida la lectura, hom no sap a quina nou de Reus. Per Josep Iglésies i Joaquim Santa- mateix sembla abandonaria la partida. —f a què va que no aguantaràs tres d'una banda, una deformació — completa- carta quedar-se. Jarnós ment legítima — de la realitat ; d'altra ban- susagna. creure a voltes en la realitat d una embau- Tal dit tal fet: el dissabte de Glòria, mesos? excellèn- I tant! Si n'es- da, que aquesta deformació no és feta en cadera i a voltes en l'excepcional després dels dies lents de Setmana Santa, I l'Adolfa els aguantà. Aquesta guia itinerária, bellament edita- santa criatura excepcional a la per vèncer. I quan al cap de servei de la poesia. Els contes de Joan Sacs cia d'una que li havien proporcionat més lleures tava joiosa de da, conté dades històriques, geogràfiques i trobar sovint cert paràl- presentà a la ca- es tornaren a trobar, estava és la literatura més antipoètica que s'hagi qual es complau a pensar, l'Alacambra es tres mesos escrit en català (i, ni cal dir-ho, només par- excursionístiques de les belles contrades del lelisme amb Teresa, l'ardida doctora d'A- sa de la seva promesa tot illusionat: s'ha més enamorada que mai. Montsant, Prades i Serra la Llena, d'aquest no té cap mè- lem de literatura de qualitat literària). Ara, vila. comprat unes ulleres. Unes ulleres d'a--via —Això, de totes maneres, país sagrat, gairebé diríem, on es drecen els a fi de comptes, purament sub- 1'Alacambra—. El que però, hem de cuitar a fer una afirmació sen- Això és, quelles que s'agafen només al nas. rit—digué aleshores se la qual risquem de no ésser compresos. convents històrics de Poblet, Scala Dei i Es- jectiu i fóra lleu defecte tractant -se d u,na D'exclamacions... de preguntes... de carí- tindria mèrit fóra que sapiguéssim estar- Joan Sacs, tot i aquesta defonmació de la biografia (que suposa una certa inhibició reclamar-nos. cornalbou, ple de llegendes i records de les cies! L'Adolfa no se'n sabia avenir! nos un any separats sense realitat, tot i aquesta visió tan llastimosa de lluites de moros i cristians. del biògraf.) si anés acompanyat d una ex- tindria importància. —Pobret maridet meu! Mai no t'havia Aleshores sí que la humanitat (llastimosa per a aquesta), és un Tota l'aspra bellesa dels seus castells, dels posieió exacta, fidel, sistematitzada, dels de cui- que seré jo qui cediré? enamorat de la rea- imaginat amb ulleres! Ara t'hauré —I et creus enamorat del món i un seus pobles, dels espadats i cingleres, és des- fets. Però Jarnós dóna massa sovint per el ma- també guanyaria. litat. Forta fins a l'extrem, doncs, aquella: que no dar més que mai. No em sembles T'asseguro que crita amb dades escaridament estadístiques, suposat el coneixement dels fets teix, però ja deuré acostumar-m'hi... —Què va per jugar-hi? frase de no recordem qui (Romain Rolland, podrà pas aprendre en el seu llibre el lec- al món, amb itineraris discretament subratllats d'un L'Alacambra sentia engreixar-se. Ara va I efectivament, passaren un any. I l'A- potser) : enomés hi 'ha un heroisme tor que els desconegui. Sor Patrocinio resta com és, i d'esti- xic de literatura, i amb multitud de fotogra- I el dissabte següent hi com- dolfa, després de l'any, es llançava als bra- i és de veure el món tal així inèdita, malgrat les belles i subtils bé, pensava. mar-lo». fi es. unes ulleres noves. Ara les ços de l'Alacambra rient com boja d'ale- gloses jarnesianes. paregué amb EI nrologuista del llibre de Joan Sacs, Obra que interessarà als nostres excursio- se- duia d'aquelles que s'agafen a les orelles. gria i dient-li: (Jaenés, com a biògraf, no ha pas tontet meu? Pere Corominas, sosté que no és el seny de nistes, als geògrafs i, en general, als amants guit el procediment de Jean Cassou. La I l'altre dissabte se'n posà unes altres, —Ho veus? Ho veus, la bellesa el que irrompé en l'autor per fer- de conxa. L'Alacambra sentia rodar el cap. Quina i curiosos de des coses de la nostra terra. biografia de Felip II, publicada per aquest, voltades lo escriure. Però, si es donés el cas que el seu dinamisme específic, es- unes de verdes, i el de més enllà, ' mena de dona l'Adolfa, i quin amor tan per és, malgrat el I l'altre concepte de la bellesa no fos el mateix M. Z. autèntica.) res! L'Adolfa l'estimava mós estrany! Però potser podria acabar-li la l'un que per ]'altre? Potser la tria d'ele- tricta, precisa, negres. Però, En resum: el llibre de Jarnés—bellíssim, que mai. paciència: ments per a la consecució de la bellesa - to- ho resistiràs importància com perfecte com a obra literária pura—no és Naturalment, després del fracàs de les —Vols-t'hi jugar que no tal o parcial — no té tanta és, tampoc, estrictament, el resultat assolit. una biografia. No ulleres les tirà totes plegades a la papere- set anys? una evocación del segle xtx espanyo], ni un recerca de senyor. Passaren els set anys... i L'assoleix Joan Sacs? La nostra opinió, B ARREJA ra i rumia que rumiaràs a la I sí, capítol de la Història d Espanya. Però la noves tàctiques més contundents. Un dia l'Adolfa complia setanta anys i l'Alacam- per poc que valgui, és favorable. 1, mal sigui recaient en el vici de les com- seva valor puríssima com a obra d art man- s'entretenia mirant aparadors per si bra setanta quatre, després de múltiples Contraenquesta vigoria, que paracions extraliteráries, posarem de costat té a bastament, amb brillantesa i la visió d'algun objecte li suggeria una juguesques en les quals ningú no havia ce- el prestigi assolit per Jarnós. sentia els bodegons holandesos, amarats de belle- La Revue Marxiste ha preguntat a dife- arma de combat, s'encantà davant la vitri- dit per cap banda i l'Adolfa encara sa a desgrat de la humilitat dels objectes rents escriptors francesos: a¿Per què no Planteja, potser, un problema interessan- na d'un dentista. Es palpà els queixals i que estimava el seu promès com mai. pintats, amb la Vida i Dfort dels Barcelo- sou comunistes?». Cada u haurà donat les tíssim aquesta darrera obra de l autor d El les dents, féu una ganya de dolor, però en- I els pares f les mares i els germans i nins, vida i mort escarrancides, sense gran- raons que haurà volgut, i, per dir-ho grà- Convidado de papel: com entén el gènere trà com un illuminat a casa del dentista: les minyones de servei anaren morint-se desa, però transformades per les mans de ficament, ja s'ho faran. biogràfic la nova literatura espanyola? No es féu canviar tota la dentadura i se le i vingué un dia que l'Alacambra i l'Adolfa l'autor en literatura pura. 1 diem literatura Només volem recollir la contrapregunta és tan minsa la qüestió com podria semblar. féu posar d'or. eren tots dos vellets, vellets que no s'aguan- pura fent nostra una afi rmació del prolo- d'A. Thibaudet, el crític més enginyós en Porta arrapada a ]'ánima no menys que el taven, no tingueren altre remei que casar- guistn, que ens interessa molt de remarcar: i'art dels acostaments, als quals troba ma- grau de capacitat d'humanització de tota Barcelonins se, i així que foren casats, nyec! feren un aquella que Vida i ilfort deis tèria copiosa en la seva inexhaurible eru- una literatura. Aquesta virtut de ressurrec- el lector més savi ni més ai, i quedaren difunts. I de seguida l'en- no pretén de fer dició. ció que, segons el mateix Jarnés, duu apa- cuidà de tirar-los terra a sobre bo. Desgraciades les obres concebudes sota Thibaudet creu més just que no pas con- rellada la facultat biogràfica, pot ésser una terramorts aquests propòsits; llur tendenciositat (i igual- manobre empastifant llur testar a l enquesta, preguntar: bona, una infallible pedra de toc. Més difí- i la palesa del ment la tendenciosat contrària, la de fer c(, Per què voleu que siguem comunistes ?n nínxol amb ciment, feia esgarrifar el dol, cil que fer néixer una criatura de ficció és, MOBILIARI D'ART tornar el lector més ignorant i més dolent, literáriament, ressuscitar una criatura de que pel que pogués ésser ja s'havia donat llast de la qua- diríem) és un pes mort, un La fama carn i cssos. Com entén la biografia la no- per acomiadat. litat. Quina import:lncia del nostre va generació literària? FRANCESO TRABAL Remarquem, finalment, l'estil En una escena de la comèdia L'Escola dóna a la realitat i al seu ambient? Fins BUS QUETS contista, que sap menar la narració amb una d'Uznach, de Karl Sternheim, els actors a quin punt la disciplina, la regeix, la trac- traça de professional, encadenant d una ma- dansen un minuet de Mozart. Un dia, quan Decorador, mestre ebenista í tapis- sabent col- ta científicament? nera coherent els seus perfodes i feia ja bastants anus que aquesta comèdia moment interessant, un tocar d'una manera llisa els incidents i els Heus aquí un ser. Objectes d'art i de fantasía per no havia estat representada, el conegut es- camp que per primera vegada trepitja, en- Curt Bois detalls. criptor eixí del sumptuós palau on habita, a obsequis. Sales d'Ex- tre nosaltres, la pléiade dels nous. La nove- diu d'Heinrich Mann: als afores, i anà a ciutat. 1 heus ací que, tat—relativa—duta a terme per Jarnés, no posicíons de Belles Arts. Quan Amador de los Ríos publicà la seva en entrar a un bar, el pianista tocava, jus- us sembla massa convincent, malgrat la seva Té un .mirar com quan en el cinema obra sobre els jueus d Espanya, feia cons- tament, aquell mateix minuet de Mozart insuperable bellesa. toca seure al davant de tat, a l'esquerra. tar que havia esquivat tant aixoplugar el que ell feia dansar als personatges de la seva co- comèdia. Sternheim quedà, de moment, molt Esperem la biografia de Lluís Candelas,., seu cap sota el the philin dels jueus com per Antonio Espina, anunciada per a molt Passeig de Gràcía, 36. Telèfon 16285 Franz Molnar diu: brir el seu pit amb l'escut del Sant Ofici. sorprès i després, afalagat, digué als seus Carles Rahola, que acaba de publicar un companys: «Sembla mentida les voltes que aviat en la mateixa collecció i de la qual BARCELONA Si veieu algú que escriu amb un llapis llibre sobre Els jueus a Catalunya, podria dóna la fama... Heu sentit aquest pianista la Revista de Occidente ha publicat dos sa curt i rosegat, és un redactor. també fer seves paraules del anés cone- com m'ha plagiat ?...n capítols. -borosos les Rt,FnEn MARQUINA MIR\ILDR
1 VISITES ALS ESCENARIS Melodrames EL TEATRE FORA DE L ESCENA Matilde LA Illl (_J 1 cA La companyia de Concepción Olona, que Vázquez Una de les ambicions que més han in- com els espectadors s'hi troben vigilats per LA MORT DE L'ORGUE actua al Novetats, després d'estrenar en quietat el teatre modern ha estat la d'ei- la policia, fotografiats per un fotògraf ofi- Diumenge passat castellà El Qrocés de Mary Dugan, va terminar la tempo- ens ha xamplar el quadro de l'escenari. El veïnat- cial, etc., etc. El plantejament basta per- rada de sarsuela espan y ola que ha fet al ORACIONS FÚNEBRES •ofert, darrerament La silla número 13 i seva immensa mobili- ¿Dónde está la verdad?, ge del cinema amb la què la imaginació de cadascú entrevegi el Tívoli la companvia del mestre Serrano. Sei- o siguin tres melo- la proximitat del music-hall amb les que pot donar en mans d'uns tècnics del xanta dues representacions L'haver exposat drames del mateix autor, el famós Baiard tat, de Los Claveles, ta meva opinió sincera, Veiler. seves mutacions repentines i el seu ritme truc. L'obra té un èxit enorme. No trigará, un sainet a l'estil clàssic del gènero chico, clara, i lliure de tot prejudici, sobre l'orgue, trepidant nodrien per una banda aquesta probablement, de passar els Pireneus (ja és ens han proporcionat l'ocasió de constatar ha despertat la protesta Es fàcil de compendre que l'èxit de Mary d una part del nos- Dugan ha ambició. Però per una altra banda, el tea- a París), i eclipsarà, si la presentació hi una vegada més el desinterès del públic per tre camp musical. Quatre articles han eixit, estat la causa que agafessin una la sarsuela, i, per certa popularitat les altres tre modern pretenia—i encara pretén ajuda (puix que crear la illusió d'un music- altra banda, de veure una fins a l'hora d'escriure aquestes ratlles, re- obres del mateix actriu de mèrits rellevants; plicant a la nota autor, i és per això que ara hom les ha tret més fràgil que —esborrar una frontera la hall no és tan fácil com la d'una sala d'au- ens referim a meva de Las Noticias del de les golfes de ]'oblit. dels bastidors i els decorats: la frontera diència), el record de Mary Dugan. Matilde Vázquez, Aquesta artista aporta al día 7 i al meu article de MIRADOR del dia ti La silla número r3, seu treball una quantitat de finor, estrenada en 1916, és un melodrama com de bellesa del corrent. anclen régime, -pietament i de gràcia picant que la destaquen graciosa- El primer article, firmat pel mestre Vi- amb tots els trucs ment entre totes i els efectismes que avui ja no emocionen les actuals primeres figures cens M.a de Gibert en El Matí del u, no ningú. Cal fer femenines de la sarsuela. consisteix en altra cósa que en sentar, d u- constar, no obstant, que f 4 aquesta obra tingué una bona acceptació a na manera cortereta, les consegiiéncies exac- París i un èxit de públic formidable a Itàlia, Matilde Vàzquez, a més a més, cultiva tes, que lògicament es dedueixen de les me- on l'estrenà, ara fa dos anys, la Vera Ver- una sèrie d'idees i de punts de vista personals ves afirmacions. No demana, doncs, res- gani. Malgrat d'això, La silla número 13 sobre el teatre en general i la sarsuela en posta. ha passat per Barcelona sense pena ni glò- particular. El segon article, que firma un descone- ria i la discreta atenció que la crítica li ha — No crec en la crisi teatral — comença gut, no dec contestar-lo : no ho mereixen la dedicat no ha estat deguda a altra cosa que dient-nos. vulgaritat de les seves raons i la banalitat al fet de portar l'obra la mateixa signatura — Ja está bé de pensar així, sobretot avui. del seu estil. que ha popularitzat El ¢rocés de Mary Du- Perquè aquests quatre rengles de butaques El tercer article, d'En Baltasar Samper, gan. escassos suposo que no deuen ésser molt en- a La Pubticitat del rq, tampoc el contes- s** coratjadors... taré porqué en ell demostra, el seu autor, EI pas d'aquesta obra per Barcelona ha — Oh, no en faci cas d'això. D'altres dies no haver penetrat cap de les raons exposa- començat ja a produir els seus efectes i cre- encara hi ha menys persones. des en l'article meu que pretén combatre, iem que la cosa agafarà encara més propor- — I vostè creu que aquest fet no té res de la mateixa manera que, pel que diu, cions en la pròxima temporada. De moment, a veure amb la crisi teatral? tampoc ha comprès cao de les tesis impor- els èxits del gènere melodramàtic que han — No. Això és, simplement, una anècdota tants plantejades en els altres articles que florit darrerament a París han estat cuida- parcial del cas, sense cap mena d'importàn- he publicat a MIRADOR; i no puc dir-li més dosament seguits per uns quants especialis- cia. La calor, l'Exposició, en fi, es poden sinó que els llegeixi i rellegeixi amb pro- tes de Barcelona, i tot fa preveure que en la retreure tots aquells arguments que vostè funda atenció, i mediti llargament sobre les temporada vinent tindrem ocasió de contem- sap tan bé com jo. idees explanades i les conseqüènc es que se'n plar una esplèndida rebrotada de melodra- —Així, doncs...? dedueixen, que, si se'n compenetra bé, po- mes. AI Romea estan molt ben disposats a — Jo no li diré que el teatre, en general, den orientar-lo molt en el pla artístic ; però, continuar la fructífera campanya que han no estigui passant una època dolentíssima, jo, ni pel meu lloc d'artista, ni per l'espai fet aquest anv amb la Mary Dugan, i per però crec sincerament que se'n pot sortir on es mouen els meus judicis que cerquen molt bé i pot tornar a tenir la potència i l'anàlisi i la classificació dels elements dels altra banda se'ns diu que un teatre del Pa- les sínte- rallel es dedicarà exclusivament al melo- l'esplendor d'uns anys enrera. fenòmens artístics i persegueixen — Ja que la paraula crisi no li agrada, sis de la teoria de l'art, jo no puc entrete- drama. primeres lletres de la Pel que fa referència al teatre català en expliqui'ns, doncs, si li plau, a què atribueix nir-me a ensenyar les particular, hem d'aquesta aquesta. «època dolentíssiman, com vostè diu. lógica natural, ni acompanyar pels caminets de lamentar-nos Heus ací, fotografiat pel «servei antropomètrie de la policia judicial», durant la representació endarrerits aquells fue no tenen esma ni onada de teatre popular que ens ve al da- de Prise, el públic del teatre de l'Avenue, de París, convertit momentàniament, tot ell, —, Veurà : em fa l'efecte que el teatre no en ha llum que els guií. munt. Es veritat que la dignitat de la nostra acusat. Els gendarmes vigilen les portes; no deixaran sortir ningú fins quedar esclarit el evolucionat prou, que no ha seguit el rit- me normal de totes les coses i que, per tant, El quart article 'és del mestre 114illet. Està escena no sortirà pas gaire ben parada d'a- crim comès en ple pati de butaques. seva questes incursions en el terreny que fins ara es troba una mica desplaçat dintre dels gus- escrit de bona fe, i no dubto de la tos i costums generals de ]'època. Abans, un sinceritat en cap aspecte de les seves idees teníem reservat, a Barcelona, al senvor Ram també escric sempre amb altra banda, existeix el gran perill-bal ; per del prosceni. La dèria de Pirandello—al Ara bé: la veta d'aquests èxits és limi- viatge d'aquí a Parts constituïa una aven- i opinions ; però jo qual Italo Siciliano acaba de consagrar un tadíssima. Hom ha pogut, amb Pirandello, tusa pesadfssima i gairebé inabordable; avui la més escrupolosa i total bona fe; jo no puc d'acabar de solidificar el confusionisme, per -me a mi matei's ; jo treba-. desgrácia ja massa estès, que hi ha entre estudi sever, però lúcid, que tal vegada co- donar al públic la sensació que comentava hi anem tranquil•lament, en tren o en avió, ni vull enganyar mentaré un altre dia—ha estat principal- la peça durant un entreacte, en unes quantes hores. Abans, les dones lle, primer que res, per satisfer la meva el nostre públic. De totes maneres, ja sa- o que assistia consciència tant artísticament con intellec- bem per experiència que és molt difícil de ment aquesta. Confondre el públic amb els a un assaig sense decoració; hom ha pogut, portaven uns vestits impossibles i arrosse- conv:éncer els empresaris amb raons senti- actors, fer-lo entrar en la intriga, ficar-lo amb Bayard Veiler, convertir el públic en gaven unes cues que no s'acabaven mai tualment; i mai, ni tan sols se m ha acu- si us plau per força en l'escenari. Sei per- un jurat de Tribunal americà, i amb Orsler avui es vesteixen amb la màxima simplici- dit, dubtar ni triar, entre l'efecte sobre el mentals. Per alguna cosa són empresaris, i la sincera i pensada i sospesada està clar. Sortosament, en aquest afer dels sonaggá, Caascun al suo modo, per no ci- i Brentanno en uns espectadors de music- tat, ensenven les cames i es pinten davant públic, tar-ne més, palesen aquest desig que no ha de tothom. Doncs bé : el teatre que es fa. expressió de les meves idees purificades de melodrames creiem que hi ha uns arguments ha11 que conviuen amb un fet divers extra- element i influència; mai no he bastant importants a retreure i que no tenen fet sinó encomanar-se a d'altres autors eu- escènic... Però, què més hi ha •en aquesta avui, en plena època de l'avió, de la ràdio tot estranv ropeus. i d'ensenyar les cames, és el mateix, si fa sabut disfressar ni desviar les nieves concep- res a veure amb les líriques exaltacions dels direcció? Molt poca cosa. Claude Bernard sento una impressió que em crítics (mostrats». Però es veu que era reservat als ameri- no fa, que el que es presentava én els temps cions. Si jo preveu sagaçment que un cop fet el drama de la diligència i dels vestits amb cua. Per sembla particular o nova, cerco les raons cans de convertir aquest desig en un truc i d'una Cambra de Diputats, la comèdia d'un I així he- . els melodrames Tots altra 'banda, tenim el cinema que, al meu segures i fermes que l'expliquen. Hi ha, per exemple, que de tecnificar-lo d'una manera perfecta. estadi o d'un míting, la veta será, si fa d'exposar-ho. poden deixar molt bé de constituir un negoci heu vist o conegut per referències El pro- entendre, és un espectacle que lliga molt no fa, exhausta. Llavors el teatre no tin- més amb la sensibilitat de ('home d'avui que L'atac contra el meu article, s'ha dirigit mfaflible. Cal no deixar-se enllaminir massa cés de Mary Dugan; ha estat una obra que drà altre remei sinó tornar a pujar a Ves- que jo donava per pro, obra no pas el teatre. contra dos arguments pel record de la Mary Dugan. Aquesta no ha fallat enlloc. Talment com un auto- cenan. Ens en planyerem? Jo no, almenys. var que l'orgue no és un instrument artístic, constitueix un cas especial, completament a immenses fàbriques de — Què ha de fer, doncs, la gent de teatre mòbil sortit de les La frontera que senyalen els llums de la per plantar cara a la situació? i són: primer, que és un instrument mecà- part del corrent normal de les coses del Detroit, aquesta habilíssima comèdia ha fet bateria no es travessa mai sense perjudici nic; segon, que els compositors no s'han teatre. L'èxit de Mary Dugan no es deu pas — Es difícil de donar solucions radicals. el seu efecte sota tots els climes i ha resis- per a I'art. Es dalt de l'escena que les ac- Els reformadors del teatre troben amb sentit atrets a escriure per l'orgue. precisament a que es tractés d'un melodra- més diverses inter- es tit 'perfectament les trius són més belles—noteu el desencís que l inconvenient que, si es volen modernitzar, Que l'orgue és un instrument mecànic i ma, sinó perquè era una troballa, molt ben pretacions. Mary, la protagonista, tot causen al music-hall les desfilades de figu- inexpressiu • s tan evident que no , s'hauria condimentada i intelligentment servida. El tenen de fer, d un sol cop, el salt endavant i els seus mals antecedents, ha estat ab- rantes entre els rengles de butaques—. Es de discutir. No hi ha cap més instrument veure atret pel sentit de no- que totes les altres coses han anat fent a públic l'anà a solta amb alegria per tots els públics . L'es- dalt de l'escena que els sentiments i les qual no tingui in fl uència el tacte o vetat i per la indubtable qualitat de l'obra. poc a poc, seguint el ritme natural de tota sobre el querrá-assassí, ha estat identificat amb sa- idees són menys atacades pels àcids del nos- evolució. Per això totes les innovacions d'or- la pulsació de ]'executant : — el braç, el dit Creiem molt arriscat voler treure d'aquest defensor s'ha que la pressió del muscle o de l'alè, d'a- tisfacció, i el germà-advocat tre sentit crític. Es dalt de l'escena dre escènic semblen atrevidíssimes i el pé- o el llavi; fet ]a consegiiència d'una gran revifada emportat totes les simpaties... l'art agafa més bellament els qu són els vehicles que transmeten la vida fició al melodrama. Els empresaris es poden la il•usió de blic es resisteix a admetre-les. S'ha de cer- Però tant Pirandello amb les seves temp- colors de la vida. car, s ha de fer alguna cosa nova. humana a l'execució musical —. No accep- trobar perfectament amb la desagradable sor- el seu procés, no ta, el joc de l'orgue, ni l'accent, ni la dina- presa de veure que els espectadors deixen tatives com Veiler amb CARLES SOLDEVILA — Sí, però quina? han aconseguit fer perdre al públic el seu — Què sé jo, pobra de mi ! El problema mica, ni cap modilícació expressiva ni co- buides les seves sales, malgrat de fer-hi una lorida ni sensible del so. Els mateixos can- acuradíssima temporada melodramàtica.' 'I caràcter de testimoni, si fa no fa, passiu. correspon de solucionar-lo als autors. Nos- Ha pertangut a una parella d'autors ame- altres, els artistes, anirem fent allò que ens vis dinàmics — creixents o disniinuents — llavors diran, probablement: són de naturalesa mecànica. Manca de les —El públic és ximple! ricans la glòria de ficar-lo de ple—o de do- manin. Ps tot el que podem oferir... . aquesta impressió—en el moll del — Que ja és molt, no s'ho cregui. tessitures, que és una de les fonts principals No. El públic no és ximple del tat. El nar-li instru- drama. Efectivament: Fulton Orsler i Lo- Petita biografia d'expressió i d'intensitat de tots els públic vol obres que el distreguin, prescin- naturalesa tan mecànica que wel Brentanno, amb la seva obra Frise, ves- — ments. Es de dint de si aquestes obres són comèdies, ope- I de la sarsuela, en particular, què sona igual tocat per un organista que amb retes o melodrames. sen l'escena dins el pati de butaques. El d'En Santpere me'n diu? **x es representa no és un teatre, rotllos taladrats. teatre on — Totes les raons que he exposat abans, Que la literatura musical de l'orgue és Si el teatre català fos una cosa prou vasta éj un music-hall. L'orquestra toca música però augmentades el doble. La sarsuela està s'hau- gronxen damunt Contra el que molt creuen, el popular ac- molt reduïda, també és cosa que no i prou forta per a poder permetre's de culti- de jazz; uns trapezistes es perfectament fossilitzada. Aviat semblarà ¡Com comparar el que s'ha els músics... Després dels trapezistes, com tor no ha conreat sempre el mateix gènere. més una cuniositat arqueològica pas ria de discutir. var tots els gèneres, trobaríem encertadfs- que no escrit per a aquest intrument, amb l'extra sim que hi hagués una sala especialment és de llei, surt un altre número: el faquir Al contrari, ho ha fet tot sarsuela, género una cosa viva. Després de tants anys, encara per a chico, òpera, farsa, tragèdia, vodevil.• quantitat d'obres compostes -ordinària destinada al melodrama. Tots sabem, perd; Belfegor, un illusionista. Després d'uns no ens hem mogut d'explotar el regionalisme qualsevol dels altres mitjans de manifesta- que ara per ara les coses no van pas per quants trucs, anuncia la presentació d'un Vegeu, si no pintoresc i de fer totes les obres tallades amb Comença a treballar en el teatre l'any ció musical: les veus, el piano, la música aquest camí. Ens trobem que en un mateix mèdium estupend, dotat del do de doble el mateix patró. Començant per la música «da camera», l'orquestra, els instruments so. teatre, una mateixa companyia ha de fer vista. Obren un bagul, en treuen el mèdium 1900. Fa gènere líric, com a aficionat: fu- i acabant pels decorats, una sarsuela d avui gar con fuego, Miss Ellyet, La Mascota, Los listes!... I la qualitat artística i la inspira- uns esforços considerables de desespecialit- i ]'instal•en en una butaca. I comença la és perfectament igual que una de cinquanta ció infinita versada en aquests elements, com zació, i a la tarda representen Els Pastorets El faquir davalla de l'escena i s'en- hilos de Eva... Després passa al Teatre anys enrera. Es natural, doncs, que el públic sessió.,. Intim (3 novembre 1903); interpretacions de pot posar-se al costat de la que contingui 1 a la nit fan una obra de Shakespeare. Din- dinsa entre les butaques. La cosa va bé; el acabi per fatigar-se'n. No troba? composició, vertadera 1 únicament Molière, Beaumarchais, Ibsen, Shakespea- tant! alguna tre d'un terrenv de possibilitats tan limita- mèdium respon amb solta... De cop el fa- —1 concebuda per orgue !'Em citen els noms de des, doncs, és doblement lamentable que un demanar a una jove re, Hauptmann... Estrenen també una co- — No comprenc com la vida actual, tan quir té la pensada de fou Bach i de Haendel ; però és que aquests teatre i una companyia catalans es consa- encantadora que li deixi uns segons el me- mèdia de Benavente, que presentada en vària i agitada, no ofereix als autors nous català abans que en castellà. temes que surtin una mica del perpetu ru- autors varen escriure per orgue perquè era grin excessivament al conreu del melodra- dalló que duu per collocar-lo sobre el front l'instrument que tenien méc a mig, i encara ma, sobretot si es té en compte que una tal EI 30 de setembre de 1 905 debuta com a ralisme; que tots ja ens sabem de memòria. del mèdium i fer-li endevinar el contingut. professional, en el Còmic. Fa género chico les composicions aquestes són fugues o co- especialització ccmporta forçosament de ne acompanya la noia, un —Ben mirat, vostè acabarà donant -me la purament poli- Però el senyor que fins l'anv següent, que passa al Principal, allò que rals o obres d'un caràcter sèrie d'intents d'altre ordre, molt-gligir una No vol que facin la raó sobre dèiem de la crisi... en les quals l'element exe- interessants. seu oncle, s'indigna. a treballar en les Audicions Graner. — Calli, home de Déu ! No veu que nos- fònie i abstracte més dignes i el medalló. Petita discussió en- cutant és el de menys. A 1 orgue li passa No voldríem pas que aquestes ratlles ens prova amb De I istiu del 1906 fins el igoq, fa òpera, altres, els artistes, no en p:dem dir res d'ai tre el faquir i aquest oncle repatani... De com a baríton, en el Còmic, amb la com com a la «bandan, que tampoc té carácter fessin aparèixer als ulls dels lectors com uns tant i tant parlem de crisi, potser sí-xò? Si Per a «banda„ a penes hi ha com és pas aquesta cop, la llum de la sala s'apaga, i en la (La Bohènie,-panyia de Bonifacio Pinedo que els empresaris acabaran per creure-s'ho, artístic. enemics del melodrama. No directes. Té men ys literatura, per--posicions la nostra posició. L'únic que hem intentat foscor sona un tret. Un segon després s'en- Marina, Marta, etc.). El mateix any s'en- i llavors sí que estaríem ben frescos! cenen altre cop els llums, i hom veu als torna al Principal, amb les Audicions Gra- què la banda s'ha anat formant parallela- demostrar és que un engrescament excessiu CODORNIU als altres elements artístics — en par- per les traduccions d'obres nord -americanes peus del faquir l'espectador malcarat... Agi- ner, que alternen amb representacions de ment tació a la sala. On és el comissari On é^ Molière i de Goldoni, organitzades pel gran ticular ] orquestra — i a aquests han dedicat del gènere sensacinnal, pot constituir per al seva activitat els veritables artistes. L'or nostre teatre una influència que no és pas la el metge? Qui ha tirat ?... animador Puiggarí. la En fi, no és el meu intent de descriure En rgoS, la gran temporada del Princi- floria quan els altres mitjans de mani--gue que anés ens convé a hores d'ara. estaven en embrió, com la J. M. PLANES detalladament les incidències del drama i pal, amb la Xirgu (Zazà, Joventut de Pi-tu- festació musical cep, Sherlock Holmes...). En igog, cap al EI teatre català moribund? i ca! mateixa música. Però quan la música s'ha teatre Nou, a fer opereta, actuant indistin- fet adulta l'orgue ha declinat, substituida per elements més aptes, apropiats i capaços. tament de tenor, baix o baríton (La Prin- mal informats cesa del Dólar, El Conde de Luxemburgo, Mentre alguns informadors Aquesta és la realitat que no pot ama- La casta Susana...). En els començaments escampen la nova que el teatre català és gar-se, i que sols un espès núvol, format l'Espanyol, mort o moribund (llegiu El Progresa del di- per poderoses suggestions i sentiments, ex- de 1910 En Santpere treballa a que el trobeu encara), nosal- fent teatre Ifrie català i després passa al marts — si és tra-musicals, pot enfosquir o desfigurar a la GRAN SASTRERIA LAIETANA tres estem espantats de saber-lo massa viu. visió dels qui em contradiuen. Gran Via, on es cultiva la revista. el curs vinent L A DEL RELLOTGE é 1 ja som a la primera temporada de vo- L'any vinent, més ben dit, 1 així deu ésser, quan tantes altres idees, devil (1910-mi) al Nou, amb la Xirgu, En hi ha gairebé la seguretat que actuaran al- de més transcendència, exposades en els ar- Nolla, Lamas, Darogui, Pedrola, etc. En hora no menys de cinc companvies. A sa- ticles que he vingut publicant, no han mo- ber : la del teatre Novetats, la del teatre gut les seves protestes, ni la seva adhesió. els anys 19 12 a 1913 continua al Nou, però Romea amb la Vila i En Daví, la de l'Es- ELEGANCIA - PROMPTITUD - ECONOMIA ara fent novament opereta i género chico. amb J. PAHISS4 va al Principal on fer panvol amb En Santpere, la del Tafia D'aquí se'n torna a En Bruguera i la Casals, i la del teatre Nou Extens i variat assortit en les novetats que la moda imposa teatre català i obres de màgia.. En 1915 el que decididament resta tenim a la Sala Imperi fent sarsuela antiga. amb l'Enric Borràs, Veritable i garantitzat tall americà a Barcelona. A l any següent torna a fer opereta i des- Segurament és la pri- Victòria, amb L'auca del Cinc companyies ! Trajos estam i fresc, a mida, des de . . 75 pessetes prés treballa en el mera vegada que a 'Barcelona es produeix Pantalons tennis a mida, des de, . . , 18 a 115 »` senyor Esteve. aquest fenomen de multiplicitat escènica. De En 191 7 torna al Nou, on comença la gran qual TALLADORS !'època d'or del Teatre Cata'à, en la DE PRIMER ORDRE temporada de vodevil, que l'havia de fixar hom alternava el castellà amb el català i du- definitivament en la seva carrera. El zt de rant moltes temporades només feia funció febrer de 1921 comença a fer d'empresari el dijous, el dissabte i el diumenge, a l'èpo- 40, VIA LAIETANA, 40 i es trasllada amb la seva comparo la al ca present i a la immediat.. venidora, tan- TELÈFON 12446 Teatre Espanyol. mateix hi ha alguna diferéncia. 1... encara hi són. El teatre català, moribund? 1 ca! •,UL CINEMA I DISCOS ^, CINEMA - El vals DISCOS Les rans_reresesp .AL POBLE de "La Vídua Alegre" EL CONTINGUT DEL DISC Hom podria dir, parlant en metàfores, que etapa i constitueix un estil que potser ningú hi ha en tot film un aspecte gramatical i un no sabrà continuar. Es un film a rependre La intervenció del mecanisme en la pro- La vídua alegre no sols és un bon film, EI gramófon, per cada temporada. ell mateix, pot crear una aspecte poètic, que l'un i l'altre són absolu- ducció, conservació i difusió de l'obra d'art sinó un gran èxit de taquilla, i que consti literatura musical especialment dirigida a tament essencials i que de llur maridatge Hem deixat expressament per a l'últim, això no és cap anunci. ell? Creiem que no és solament una revolució en el camp de que Creiern que no, ja que més que un ins- neix l'obra d'art. Si un d'aquests elements el parlar d'El caQità Sorrell. l'estètica ; és també un fet d'una transcen- En aquesta transposició de la famosa ope- trument és un reproductor no eviten que la valor d'aquest film no ha estat justament d'instruments i falla, les excelíències de l'altre dència social enorme. Aquest fet ha permès reta de Fr. Lehar, el gran cineasta Von d intèrpretes. el resultat sigui catastròfic. reconegut aquí. Per nosaltres és ell entre els en Stroheim s'ha permès les amés amples lliber- Ha de portar millors films de la temporada i atribuïm a la amés perfecta democratització de l'art, l'evolució general. Ara, això En Moulin Rouge, l'aspecte realització és permetre l'existència del cinema. tats talment com si en titular la seva obra si, pot afavorir-la i modificar-la. Amb el gra- magistral ; hom reconeix a cada volta de certes característiques de l'assumpte la cau- (en no hagués sinó cercat un títol que li asse- mòfon es sa de la poca sensació que aquesta obra ha La nostra època, netament democràtica dóna quelcom d'extraordinari. No- manivela el destre cineasta que creà Varieté, podria ésser més encara de democràtica), gurava per si sol una publicitat immensa, teu quina quantitat de discos de música mo- l'home d'un talent inconfusible que és en- tingut damunt la nostra gent. Per als que ha engendrat e1 cinema, obeint com a una tàctica sigui dit de pas força corrent a Hol- derna que s enregistren del cinema mundial. no saben entendre als altres sinó a través no correspon a la tre els millors artistes necessitat ineluctable, tant el cinema en la lywood. migrada iínportància que al contrari té aques- seva forma de producció com d'expansió i de Hi ha antagonisme entre la música vienesa ta en els programs dels concerts. Qualsevol contingut reflecteix admirablement i d'una que Fr. Lehar escribí tendra i sentimental discoteca de mitjana importància conté un manera genuina els caràcters espirituals del i l'esperit agredolç i cínic que anima la nombre respectable de discos de bona enúsi- nostre temps, cinta que ara ens ocupa. ca simfònica moderna, això sense tenir en Una nova modalitat de la vida social re- Von Stroheim és un home udesagradable». compte les dificultats de la impressió d'aques- clama un art novell, i el cinema sembla des- La vídua alegre conté prou «atraccions» d'a- tamúsica i que és molt més fàcil obtenir tinat a ésser l'art més eficaç, més cosmo- quelles que plauen al públic — sobretot el una venda de discos, que amb el nom d'un polita, més demòcrata i més representatiu, que integren les jovenetes vehements —, per- autor consagrat son avalorats ja ells matei- doncs, dels temps novells. què tingui prop d'ell un èxit falaguer, però xos, que no pas haver de fer tota la pro, Realitzar la comunió dels cors en la soli- al darrera d'aquestes «atraccions» hom en- paganda del disc, de l'obra i de l'autor que tud, deia un escriptor, és la missiva supre- devina mantes coses profundes i gens fa- l'ha feta. ma de l'art. Cors de totes les contrades del lagueres per l'honorabilitat de l'espècie hu- Si el gramòfon comporta a's editors món, de totes les classes socials, el cinema mana. aquests atreviments el disc pot anar a re- us dóna cita a un idèntic espectacle. Douglas Dintre els límits que li marquen la mesu- collir el que no és possible escoltar si és en i Mary Pickford són ideals vivents arreu, ra comercial, Von Stroheim no menysprea ell ¢nateix. Així tindrà una raó d'ésser prò- Epoca del disc i de les cintes. Unes quan- cap ocasió de posar en ridícul persones o pia i no com ara, que moltes vegades només tes bobines trameten MetròQolis a un po- institucions venerables. Aquest artista és d'a- se li d¢na el valor d'un record d'una audi- blet isolat de la resta del món vivent. A la quells que porten la ràbia al cos. ció anterior que la placa recorda. vall de Núria podeu fer sonar el violoncel Hi ha la música exòtica (entre altres) que d'En Casals o l'orquestra de Bavreuth. només pot ésser escoltada a través del disc. En assistir, a l'aire lliure, a una sessió L'art de certs pobles, sempre que es tras- de cinema a Tossa, tenim a la vista el cap planta, ,pateix molt. El teatre, que és qui d'or de la Costa Brava — país ros i blau, millor ho podria fer, poques vegades pot com l'anomena mestre Ruyra — ; totes les aconseguir-ho. Els autors que treballen so- reflexions precedents se'ns proposen a la bre assumptes orientals ho fan amb els ma. nostra pensa. teixos mitjans que els són habituals, i així Sense deformació de cap mena, un poble l'obra no té rees del pafs que volen presen- com Tossa pot conèixer els més bells espec- tar-nos, fora dels vestits les decoracions. tacles oferts als ciutadans de les més popu- Aquest és el cas de Madame Butterfly, la loses ciutats. música de la qual no difereix de la que el No podeu pas assistir a un divertiment de mateix autor fa servir per 'fer cantar els ar- music-hall en un poble minúscul o sense tistes de Mormalie. una I si ens fixem .:La dama i el galant joves d'oEl cabità Sorrella ésser minúscul. Justament el dia abans en la música que no és dra- dona canta cuplets poca-soltes corejats per màtica el cas és el mateix. Moltes són les part del públic amb exclamacions de ¡ Olé obres que empren els temes del folklore exò- Però aquest factor de tan elevada potència de si mateixos se'ls fa 'difícil compendie la tu madre ! o d'altres per l'estil, sempre en tic. Únicament recordem aquelles cançons capaç d'un rendiment considerable s'estrella profunda humanitat del personatge central castellà, que venint d'una mena de gent que de Strawinski a base de 'la lírica japonesa, endebades amb la mediocritat de l'altre fac- d'una contenció tan estòica i d'unà flegma no el parla mai, no deixa de fer certa grà- mes en tot cas escoltem més música de Stra- tor, el que en dèiem l'aspecte poètic, la part tan anglesa. Per altra part, en nosaltres, que cia. Es una mena de quelcom de miserable winslci que japonesa. d'inspiració. I és que la gramàtica en si és no hem anat a la guerra, no pot el tema del i que fa patir, però altra cosa és la sessió Pitjor resulta de fer interpretar aqueixos una potencialitat solament, una cosa morta film trobar aquella resonància que ha tin- de cinema ; almenys aquí cap la possibilitat cants populars per artistes que no són del és només un poder de fecundació; cal pro- gut perquè no podia deixar de tenir-la da- que cotlstitueixi quelcom de molt seriós. país, generalment artistes de renom, divos i posar-hi perquè la seva funció prengui un munt dels públics de les nacions belligerants. Diguem la nostra inquietud i expectació. poc pot confiar-s'hi, ja que el que volen és. sentit, una valor, un element de poesia, un Quants 2 deuen haver-hi vist quelcom de si Què veurem? ¡ Quines pelFcules tronades i lluir les seves facultats i no pas donar a co- contingut real. mateixos en aquesta història vulgar i amar- velles, oblidades de tothom, no vistes potser nèixer 1' obra. Per això Moulin Rouge és un ma] film, la ga de l'home que després de cinc anys de per ningú poden ara passar per aquesta pan- Moltes d'aquestes formes musicals es pro- més ,grossa decepció que coneguérem la pas- servir a ta Qàtria, troba al retorn, la llar des- talla clavada a frec de la sorra! Inquietud de dueixen amb instruments típics i únicament sada temporada. Un judici aquest que no vastada i la'collocaei6 perduda i ha de refer l'arqueòleg, emooió de la descoberta. Poble pot suposar-se habilitat en naturals del país; és de crítica cinematogràfica, sinó simple- la seva existència en un món hostil i difícil. d'estiu Tossa, teniu en un dia així en què per això, per conèixer aquesta música, res ment de bon gust; perquè no ens importa Si passem a 1a realització que devem a tothom es reuneix al cafè per assistir a la com el gramòfon. El micròfon pot anar arreu que una anàlisi tècnic de l'obra ens en reveli H. Brenon, la nostra admiració és total. sessió, una impressió de cosmopolitisme. del món i: recollir-.ho tot el que sigui nte- cas la seva prodigiosa organització interna, si Admirem en primer terme la interpretació. Confusió de llengües : anglès, alemanv, ressant avnb la màxima fidelitat. I en re- Ja no parlem també falsificat, català- em- tota aquesta ciència es resol en el resultat de la tasca del gran actor autèntic i -tellà produir-se en el disc, donar més la impres- que sabem. L'assumpte és fals, convencio- Warner. Es del més definitiu que sabem. pordanès i català-barceloní. Entre la concur- sió del natural. Mister King, primer cònsol nal i arriba de vegades a produir malestar La figura del capità Sorrell que triomfa a rència senyalem Els discos de música còpia d'esperança i energia de l'adversitat d'Anglaterra, En Pere Creixems i el jove exòtica poden ésser quasi físic. Encara una bona interpretació més que de museu. Tal com una reprodue. hauria pogut crear a moments una bene- tan tenaçment aferrada al seu viure ha tro- escultor Casimir Hemon. bat en l'actor esmentat una encarnació per- Malauradament totes les esperances són ció en guix d'una arcada romànica pot ésser factora illusió, però ni això per consol. MAE MURRAY i JOHN GILBERT consistent, aquest disc destinat Algunes escenes curosament seleccionades fecta. Cs aquesta figura un poema de vo- defraudades. Llevat d'una pellicula còmica al col¡eccio- en el vals de ((La vídua alegre» nista, al que estudia les coses folklòriques, constitueixen m exçellent documental sobre luntat. Però és la resta de 'la interpretació d'ambient màgic, la resta del programa és també que és controlada rigorosament. Res mediocre. pot servir per establir nombroses compara- el famós musie-hall parisenc. blanc cions ; així el desenrotllament Moltes reserves s'imposen també sobre el Sense relleu; sense color, només en La gran «atracció» del film és él famós de moltes can- i negre, el cinema té una força de realitat vals, sempre d'un efecte segur quan hom •té çons japoneses ens farà pensar en el cant film Quatre fills, que es presentà com una in- réplica a gran escala del film anterior del que s'imposa com una obsessió. Obsessió cura de sincronitzar l'escena amb la música gregorià. Uns altres han d'ésser dirigits a1' projecta al defora, talment corn mateix autor, Mare meva ! John Ford sem- terna que es de Fr. Lehar. públic ; en ells trobem moltesmelodies, cants un somni. I fa de bo somiar en la nit es- Impotent de traduir visualment el ritme bla que talli curt amb l'assumpte o, dit d'al- dels rabins, cants elegíacs, dels negres, etz.,. fra forma, li sobra cinta, i d'aquí que l'inte- tival a la Costa Brava. del vals, de donar l'equivalent de la cadència que igualment com en el disc que actualment Tot a les fosques, el paisatge ocult, a una de la melodia amb la simple filmació de la estem acostumats a sent r, ens produirà la. rès de l'obra decaigui a mesura que avança podria precisar, les imat- la seva projecoió; és un interès que es va distància que no parella ballant, Von Stroheim tracta per una impressió de l'obra d'art de la qual el disc ges van i vénen en el silenci impressionant sèrie de fotos parcials, prudentment encade- és bon arxiver. esllanguint com la flama d'un vel agonit- de cinema sense música. zant. Disposada d'altra: manera la conducció del cinema. Sessió nades de suggerir aquella cadència. Amb l a- J. G. La pellícula: passa, i la farola del cap daurat companyament musical, la illusió és perfec- de l'assumpte podia :haver reeixit, puix que el seu giravoltar constant, phi ha en l'obra en qüestió suficient 'talent sembla, amb un ta, però deixeu l'escena silenciosa i el resul- immens metrònom lluminós que bat la me- tat no és gaire falaguer ; tan exacte és, que á mitjans. Però ara la disposioió és la més que René Schwob en un llibre imprudent. L'espectador descoratjat per una sura d'allò una atracció coreogràfica és difícil de trans- recent ha anomenat ((una melodia silen- posar al cinema. part fmnal llarga i mediocre no serva ja el record de les coses bones que són totes al ciosa)). Al director li resta el recurs emprat per M. MARIBEL Von Stroheim i per quasi tots els cineastes començament del film, quan l'autor fa tasca En estrictament descriptiva i no s'embolica en- Tossa de Mar, i6 de julio!. que han volgut fer quelcom per l'estil. cara amb la narració. lloc de filmar simplement el ball, que no En la varietat hi ha el gust. Considerem conduiria sinó a un resultat mediocre per no ]'adagi un xic superflu, però ara ens va bé. dir nul, utilitza els recursos cinegràfics, frag- mentant, tallant, mesurant severament la Tips i retips ja de dancings, botelles de xam- i arribar pany, camises blanques i altres singularitats El que diuen durada de les impressions visuals «altes esferes», per emprar els mots així per una sèrie de signes a una equiva- de les lència visual d'una manifestació essencial- de Tolstoi, és satisfactori veure el talent n Cha lin diu : disposen aquestes coses p ment mixta : la dansa. els elements dels que Crec que la utilització dels sons en els Naturalment que les rosses i les que no lliurant-se ara a l'explotació d'altres aspectes és feta intelligentment, és una en assistir a 1a de la vida social. Drames rurals, baixos fons els 'films, si ho són perquè són morenes, adquisieió digna de perdurar. El diàleg ja sensacional escena, poc preveuen la ciència socials, barris miserables, la vida al poble altra cosa. Entenc que l'art acumulat ('antipàtic autor gent són com els camises blan- és una de la pan- que en ella ha on la de les tomima és complet en si. tenen la inefable impressió de bressar-se en ques, encara que no ho sembli, motius que El diàleg és tan poc necessari al cinema, ales del vals de La vídua alegre, que Mae han donat i donen matèria a una considera- — Si et veuen sorgint-me els mitjons, a La ((vam?(( d'nEl caQità Sorrelln com en les simfonies de Beethoven. Murrav i John Gilbert 'han ballat cada dia ble producció. Si comencem a introduir mots en les pel- tarda i nit de la setmana passada al Coli l'hotel no s'ho creuran que tenim un nebot Quatre fills, vida de poble. El setè ce! anem a complicar un art que justa- seum. -licules, regidor. comença encara més humilment. En una deixat al atzar. Tots els gestos, les actituds ment 'hem estat tants anvs a simplificar. p, B (Candide.) claveguera per ascendir a un terrat, que és més insignificants en funció sempre d'una Aquests darrers an ys hem fet alguns films una elevació material, i al setè cel, que és psicologia concreta. remarcables. Els nostres directores comen- una elevació espiritual. • Oh ! l'escena admirable del amfiteatre de çaven a apendre a fer bons films. Temo que Encara servem amb certa emoció la sor- Medicina, o bé aquella de les noces amb tot posats a apendre a fer films parlants, no presa, l'engrescament que produí en nosal- aquell estol de noies d'amples capells agi- arribin a fatigar llurs orelles, sense arribar tres l'estrena de F. Borrage. Solament per tant-se amb l'alegria del confetti 1 a perfeccionar llur vista. Això pot retardar la revelació de Janet Gavnor l'obra justifica- El ca¢ità Sorrell és especialment una obra el veritable progrés cinematogràfic una pila va tots els entusiasmes. Quantes coses inè- bella, bella per les dones — cinc i totes cinc d'anys. dites en el camp de l'expressió cinegràfica, superlativament belles — bella pels exteriors el rostre insignificant de Janet Gaynor no rodats a Anglaterra, bella per la llum mesu- Serge Mikhailovitch Eisentein, el gran VIATGES MARSANSI S. A. vingué a dir-nos! De cop i volta, • la xicota rada i dolça, bella en fi per tots els elements, realitzador rus, opina que la producció feta aquella s'elevava en el terrenv de la fama, coses o persones que la integren ; una festa llevat de rares excepcions, com categoria. I el film assolia a Alemanva, Rambla Canaletes, 2 14 -BARCELONA a la més alta per als ulls, un goig per a l'esperit. ara les cintes de Murnau, oscilla entre la arreu del món un èxit incommensurable. Assenyalem encara La vídua alegre. La i la sensibleria. Murnau és fer- i resta encara el film de la màxima pornografia Fou manca d'espai i el fet de que en aquesta mament convençut que, siguin el que s - simpatia per al gros públic. Donava una me- mateixa pàgina se'n parli ens dispensen d'o- un film india que no cansa de sentir i que és difícil guin els avenços del cinema parlat, cupar-nos-en. una cosa Bitllets de Ferrocarrils Nacionals i Estrangers de produir. Ho diu, si no, el fracàs de L'An- j. PALAU absolutament silenciós serà sempre gel del carrer. digna de realitzar, i que ara té l'ambició El film és una obra mestra. Una experièn- de fer un film sobre la vida neoiorkina. Passatges marítims i aèris - Viatges a "Forfait" cia tremendament perillosa. F. Borrage ha Maurois (André) té ]'Ana Karenina per un creat aquí un lirisme cinematogràfic, una mal film. Som de la mateixa opinió. Excursions acompanyades - Peregrinacions, etc. inexpressable poesia delicada i subtil, que Ja ho sabeu... Molts són els que creuen que Von Sten- amenaça constantment degenerar en un cosa berg és avui el més gran cineasta del món. cursi, un sentiment que frisa el sentimenta- -que l'últim film de Pau Fejos és Bread-. lisme morbós, però que el talent de F. Bor way? manté en una tessitura noble-rage evita i — que Lupe Vélez canta dues creacions i decorosa. de Raquel Meller en el seu próxint film Informes Els encerts en la direcció són innombra- La melodia de l'amor? Les cantà en caste- bles i no podem aquí ni tan sols apuntar-los. llà. A veure si podrem, doncs, sentir-la. L'emoció d'algunes escenes us pren co¢n- i Pressupostos gratis pletament i deixen profunda estela en la vos- —que Cavalcanti està ja acabant la trans- tra memòria. formació cinegràfica del popular conte de El setè cel és un film clàssic ; senyala una Perrault La caQutxeta vermella? i; t;;0;;; : 1 r,1 1
i DE LES ARTS
Coasegüéncies a Madrid Una visita a 1'Olimp de l Exposició de Beiles Arts Comèdia inèdita en un acte de Barcelona
Acció de l'obra: Dalt de tot de i'Olimp. columnes de pedra, que sostenen quatre àli- Ja ha començat l'aldarull. Hi ha com una Vestuari i decoracions, a gust de l'esce- gues, al mig una figura, més avall, en un llei fatal que pesa damunt les Exposicions nògraf. primer bassal, un tros dé barca i dos car- Nacionals de Belles Arts. Ha estat endeba- Personatges : Un ciutadà de Barcelona i ros, diguean -ne romans, amb dues parelles des donar a la d'enguany una mena de ca- uns quants individus mitològics. de cavalls i una parella d'aurigues, tot din- rnouflage, portant-la a Barcelona, encabint tre l'aigua ; més avall, un altre bassal. La guarnint-la amb cer--la a la Internacional i CIUTADÀ DE BARCELONA. — Lloat sia Zeus concepció del conjunt no té cap solta, per- tes normes de precaució. Ja hi hem tornat i tots el déus immortals ! Oh muses ! Illu- què no hi ha rPs justificat, res monumental, a ésser. Ja hi som. mineu la meva limitada intelligència d'home ni cap composició global. El motiu princi- El problema de les recompenses es tracta mortal, perquè pugui cantar davant d'a- pal de la construcció era l'acabament vi- sempre entre artistes com entre llops. I ja quest immortal cenacle de , l'Olimp... sual d'u, passeig per a distreure la unió han començat les queixalades i les urpades. ZELIS. — Escolta, criatura de peus feixucs assimètrica amb un altre carrer superior, Com sempre també, el cau de les raons ha i sabates enllustrades ; no t'escarrassis a ex- cosa que només amb el temps, els arbres estat ]'Asociación de Pintores y Escultores, pressar-te d'aquesta manera homèrica, per- podran resoldre. I ara, observem els detalls. entitat, entre totes, que més ha palesat la què ho fas molt malament i potser no t'en- Les quatre columnes es poden acceptar i fins, seva infinita capacitat de descrèdit. tendríem. Diga'ns el que vols, sense fili- també, el no haver detallat les fulles d'acant Les combinacions a què els artistes aple- granes retòriques de segona mà. de llurs capitells, car és una simplificació gats en l'esmentada entitat s'han lliurat C. DE B. — Moltes gràcies, Zeus ! M'has adequada d'emplaçament exterior. La figura sempre amb motiu de les Exposicions, a tret un pes de sobre. Una de les coses que, central de marbre és, senzillament — perdó, l'hora de l'atorgament de les medalles, han en pujar aquesta muntanya, em preocupava deessa de la intel•igència — una poca- solta. ultrapassat tota previsió. La darrera vega- més, era la forma de dialogar amb perso- MINERVA. — I per què us excuseu? da arribaren a una culminació veritablement natges de tanta jerarquia ; perquè, la veri- C. DE B. — Perquè vol ésser la vostra esgarrifosa. I ara porten camí de no esme- tat! jo sóc d'una generació mortal que fa imatge. nar-se. esport, va al cinema, i com que també es- MINERVA. — Com ! Aquella, sóc jo?.., Després del que pa passar amb motiu de tima els clàssics, s'indigna amb la fraseo- (Una riallada general de tots el déus re- la darrera Nacional — i que, rcnitjançant les logia grandiloqüent d'altres anteriors gene- truny sorollosament pel magnífic Olimp, en martingales més ardides, deixà sense un pre- raoions. el qua hi ha una accelerada corredissa de mi ni un esment honorífic els artistes cata- ZEUS. — Mira noi, aquí—entre nosaltres— ninfes, faunes, centaures i altres espècies lans — sembla que aquesta vegada es dis- y tampoc lii parlem d'aquesta manera. Paria, que arriben adalerats pEr veure què passa.) posen a seguir el mateix camí de pactes i doncs, d 'una vegada. C. DE B. — Alabat sia Déu ; dispenseu!, contrapactes, d'estira i arronça, de combina- C. DE B. — Voldria veure la Minerva. vull dir: alabats sien el déus, si s'ho pre- cions i arranjaments. ZELIS. — On és la meva filla? Hermes, ^-// neu enbroma. Jo temia que us molestéssiu, De moment, la bomba els ha petat als vés a cercar-la. á amb vosaltres cal anar-hi amb molt de dits. I s'ha produït una crisi en I'Associa- compte. Doncs, sí, estimada Atenea, aque- ció. El seu president, que ho era José Fran- Que tarda aquest dropo! lla estàtua d'expressió insulsa ; estreta d'es- cés, ha dimitit. I malgrat que l'han seguit MARÇ. — Es clar, com que li vas eixelar patlles ; amb els braços lligats al cos com o pensen seguir-'lo en la seva actitud alguns les ales. un vulgar carterista ; ,agafant la llança de la companys de Directiva, n'hi ha d'altres, i ZEUS.— Tu calla ! Prou feina tens amb els manera com un altre carterista s'apropiaria dels més significats per cert, els senyors un moneder La senyora (al causant del terrabastall). —¿Que et volia aixafar, preciós meu, aquest xinos i bolxevics ; a veure si també fracas- en una plataforma del tramvia García Cadmio y Perdigón, com a exemple, indecent d'automòbil? saràs aquesta vegada... amb els plecs de la roba gratuitament deco- que no pensen pas dimitir llur càrrec. MARÇ. -- Llamps trons i gassos asfi- ratius i pels quals — amb tot i l'ajustat Tot ha vingut, per bé que vulguin donar (Punch.) xiants! Si no fos per aquesta maleïda rrSo- s'endevina pas la forma de la cama dre-—no altres explicacions, de les recompenses i ad- eietat de les Nacions»!... ta... vol representar aquesta meravella que quisicions a què ha de donar lloc l'Exposi- ZELIS. — Doncs què et pensaves, tros de tinc davant dels ulls i que mai havia so- ció de Belles Arts de Barcelona. •S'han ini- cbniam!, que els homes continuarien engrei- miat de tanta excelsa bellesa. (Minerva, dis- ciat el tripijocs n les componendes i els es- xant-te com en la passada guerra? simuladament es pinta els llavis,) quitxos han embrutat els papers. MARÇ. — Vátua el colom blanc i la fasti- ZELIS. — Noi ! no pretenguis enarrmrar-me En l'avinentesa propícia, vàrem donar no- gosa olivera ! Deixa passar uns quants anys la noia que no és menjar per cap mortal. ves estrictes referents a les ternes per a l'e- i ja en parlarem... C. DE B. — Dispensi ! Allí baix ja tinc lecció de Jurats. 1 el senyor Francés, que ZELIS. — Calla!, gola insaciable, que ara xicota. (Minerva llença r'Abdulla que fuma- figurava, en la presentada per ]'Asociación ve Minerva i davant d'ella no vull que es va.) Més avall, com us he dit, hi ha dos de Pintores y Escultores, ha tingut de dimi- diguin certes paraulotes. Es tan bona la carros. Els cavalls estan molt encabritats tir la Presidència n, per tant, ha deixat de meva filla! no obstant els conductors ja deuen saber que figurar en la terna. Però cal tenir en comp- C. DE B. — Per Déu ! senyors déus. Prou no saltaran el bassal, perquè ni se'ls miren. te que el senyor Francés — que coneix el discussions que tenim a casa nostra; la ve- L'actitud de l'auriga femella és bastant enig- «panyo» — figuraxa també a 'la terna de l'A- ritat! jo no em pensava que 1'Olimp fos màtica : no sé si vol entabanar el seu com cadèmia de Belles Arts. així... acabi-pany snascle, o be si vol indicar que Els incidents ocorreguts a l'uAsociación» ZEUS. —'On eres, Minervona? Aquí hi ha de passar d'una vegada a la barca brunzents. han estat violents i pintorescos. No creiem un home mortal que et vol parlar. La sensació de velocitat d'aquesta barca està avui massa prudent fer-ne relació detallada. MINERvA. — Salut, oh Pare ! El més po- molt ben resolta. Sembla talment que nave- Ha estat, de certa manera, cap de colla pro- derós de tots els déus. Que el teu regne un- gui de veritat, i fins hom s'admira que, a testatari, el senyor Zaragoza, que a més a mortal sia... hores d'ara, encara no hagi caigut daltabaix. més s'ha dat de baixa. ZEUS. — Mira, noia !, guarda les ensabo- Però, oh ! meravella ; així com cn la figura En aquesta situación, i a mig caure el nades pels dies de gala. Aquest foraster és de la Victòria de Samotràcia, el ropatge ex- pastel, ara tot són càbales i xafarderies. I ciutadà de (Barcelona, que com ja saps, són plica clarament el dinamisme, aquí — o més són molts el que pensen que, fet i fet, el gent de pocs compliments. ben dit, allí baix — tots els plecs del vestit millor és tornar a elegir l'Alcalà Galiano, MINERVA. — Pare ! Amb Neptú acabarem estan en desacord .amb l'expressió desitjada màxim arranjador de les combïnacions més malament. De des de que el vaig guanyar de velocitat. Una cosa és d'alabar : la tria estranyes i profitoses i durant la presidència en la disputa del bateig d'Atenes que sem- dels cavalls. Són tan semblants, dintre una del qual s'han vist les coses més pintores- La mare (al nen que ha tirat una pedra al senyor Puig). — Apa, macu, diga-li que pre que pot m'aixeca les faldilles amb el mateixa parella, que semblen fets amb un ques. Pot ben dir-se que aquest senyor, sen- no ho has fet expressament i fes-li un petó. trident. mateix motllo, canviant, només, .la posició se lluitar, ha guanyat .ara la batalla. ZEUS. —Ah, el poca-vergonya ! El casti- del cap i les potes. Per hé que no és potser ara escaient en- garé cent segles seguits a 'pa sense aigua. MINERVA. — No cal que donis més . expli- trar en detalls, calia donar aquesta veu d a- MINERVA. — Què vols de mi, ciutadà de la cacions... 1 pensa, volgut mortal que tam- larma, fer aquesta crida a la vigilància dels dolça (Barcelona? poc calia arribar fins aquí a implorar la artistes. Cal que se sàpiga que, incorregi- C. DE IB. — Perdó, Minerva ! No siguis meva benignitat per una altra representació bles i tossuts, alguns artic les dels que aquí, rencorosa que no hi tenim cap culpa... dissortada de la meva persona. No veus que no sempre encertats en la llur tasca artísti- MINERVA. — Però de què te les heus? ja hi estic tan acostumada! Si fins em di- ca, han .remenat sempre les cireres, volen C. DE B. — Oh Atenea ! quan ho sàpi- verteíx quan surto a La Vie Parisienne. seguir remenant-les sigui com sigui, mal- gues!...Promet'm, en nom de les teves ex- VENUS. — Dissimula .ara ! Ben bé que t'a- grat 'hagin d'emprar, per a la remenamen- celses persónalitats, en nom d'Atenea Lèm- grada quan un escultor et retrata al teu gust. ta, els mitjans menys escrupulosos. nia, sobretòt, que no ens guardarás rancor No fa pas gaire temps, quan Fldias va plas- Sens dubte i prescindint de tota conside- ni ens enviaràs cap malefici. mar la. colossal Atenea Prbmacos i ,1'Atenea ració, arribaran a arriscar-se en tota llei de MINERVA, — Perd, ¿per què 'haig de sentir Pàrtenos amb marfil, or i dues pedres pre- martingales poc honestes i a emprar arbitris malvolença a una ciutat com Barcelona, tan cioses per nineta dels ulls, ben cofoia que expeditius no massa recomanables. Convé, treballadora, tan culta, tan resignada i que estaves!... Tot era dir que Fídias era l'es- doncs, que tots els artistes estiguin a l'a- ha fet una Exposició digna del mateix cultor millor de la terra. guait. L'haver separat les adquisicions de Olimp? MINERVA. — I .per tu, envejosa, no há ha les recompenses no hauria donat més, resul- C. DE B. —• Tanta gentilesa em confon. ningú com Praxftelles, ni cap escriptor supe- tat que multiplicar i complicar les conxorxes ZEUS. — Perdoneu un moment. Orfeu !, rior a Shakespeare. i .les brutícies; Iluny d'ésser una contenció vols fer el favor de no atabalar-me més amb ADONIS. — Escolta sàvia ! Shakespeare no es veu que acabarà essent un escàndol més la teva lira? Ja no commous ni les feres, ni me'l toquis. gran. Plutó. Si no canvies de tonada acabaré per MINERVA. — Tu, guapet! .més valdria que Cal no oblidar tampoc que la circumstan- —Què desitja, senyora? comprar-me una gramola. et preocupessis de treure el ropatge de 1'es- cia de celebrar-se a Barcelona l'Exposició — No en faois cas. Es un americà i pot- - Un pot de crema de bellesa. VENUS. — Acabo de sentir un disc que fa cultUra de PAfrodita de Praxítelles, si tant dóna una suspicàcia més gran i un més ser després ens demanarà els diners! (Ric et Rac) rodar el cap... te l'estimes. gran braó .als combinacionistes. Massa els DIbNlsos. — Si me'l fas conèixer, et dei- ZEUS. — Prou ! Què dina aquest barceloní, consta el molts greuges que han de venjar xaré tastar un coktail que encara el perdràs allí baix, de nosaltres!... els artistes catalans. I tenen una por que més... Això no són déus ni deesses; semblen bu- no s hi veuen, pensant que aquesta vegada ZELIS. — Si no calleu, amb una bufada us gaderes! l'olla no bull al seu fogó. faig anar a parar, tots dos, dintre aquella C. DE B. — Caram ! què hi ha que dir de bauma. les 'bugaderes? Són dones mortals tan dig- R. M. DIONIsos. — Tant de bo! nes com qualsevol deessa. MINERVA.—Continua, foraster, i digues MINERVA. — Pare ! Que no ho sents ?,.. d'una vegada el què t'inquieta, perquè, en- ZEUS. — Març, treu,me aquest desvergo- cara que aquí tenim temps r perdre, em nyit del davant. daleixo per sentir la teva bella parla. (A mida que va caient el teló, Març em Llibres rebuts C. DE B.. — Oh, Minerva ! Aquesta opi- sabre el ciutadà barceloní,-taita a co¢s de sem- Hermes omple nió la contaré allí baix. Doncs bé, em la coba de Zeus, Dionisos n bla que, donada la teva preclara inteliigèn- ¢osa una j5laca a la gramola i totes les nim- Santes Creus. 64 illustracions aanb text cia, no cal informacions preliminars per a fes, faunes i centaures dansen oUm fricament.) d'EDUARD TODA. — Catalnmya artística, entendre'ns. Imágina't que al final d'un jar- núm. i (Llibreria Verdaguer, Barcelona, dí, admirablement concebut, hi ha quatre MARIUS GIFREDA 1929.) La collecció iiCatalunya Artística», que co- mença amb un excellent volumet sobre la Catedral de Barcelona, acaba de publicar la segona obra : el monestir de Santes Creus, sota les mateixes normes d'aquell: un con- cís text (en català, castellà, francès i anglès) explicant la història del monestir i descri- Albiol G. i Riera S. L. . vint-ne fes particularitats arquitectòniques i arqueològiques, i seixanta quatre illustra- cions ben impreses Passeig de Gràcia, 42 - B A RCELO NA - Teléfon 15345 sobre paper «couché». Com és regla adoptada en colleccions del — I què, ja treballa el ten xicot gran? caràcter d'aqueixa, les illustraoions són la — Noi, no tio entenc. Diu que li agrada. (Passing Show.) part Inés important del llibre ; el text es re- dueix al mínim : Quan vulgueu adquirir una màquina d'escriure consulteu -nos quatre pàgines. Però el magnífic senyor Eduard Toda, erudit histo- Aquesta casa és absolutament formal riador, ha sabut realitzar el miracle d'enca- Màquines de totes marques: noves, reconstruïdes i d'ocasió bit en aquestes quatre pàgines tot el que és indispensable de çonèixer sobre el mones- Taller ben muntat per a adobs i reconstruccions. Abonaments tir de Santes Creus, amb una concisió que Feu fer els vostres gravats en la Representants de ]'atril "KOPI" i multicopistes "PERFECT" no perjudica per res la claredat. El monestir de Santes Creus, que suporta d'ésser posat al costat del de Poblet, té des UNIÓ DE FOTOORAVADORS D'UN 5 A UN 10 PER 100 DE DESCOMPTE PRESENTANT AQUEST ANUNCI d ara una monografia indispensable en tota biblioteca. ORTO, 481 ; Telèfon 33421 M. e MIRAR
AIGUA Exposició Internacional DE ROCÅLLÅURII La deu més rica del món
de Barcehna Si vosté pareix d'Atbuminúria, Lifiàsis úrica (mal de pedra), Bronquitis paren. quimatoses, Nefritis crónica, es curarà Oberta fins a les dues de la matinada radicalrnent amb AIGUA DE ROCAIIAURQ Cada dia el públic podrà admirar, fins a les nou de la nit, les S'expèn amb ampolles de litre i de mig litre instal•lacions industrials, tant estrangeres com nacionals, en els i en garrafons de vuit litres diversos palaus de l'Exposició. Dlstrfbaldors generals Queda posat a la venda el Catàleg de l'Exposició, on el públic trobarà tots els detalls per a visitar-la. Aviat es posarà a la venda FORTUNY, S. A. la Quia de l'Exposició. CARRER HOSPITAL, 32, " $ALMERÓN, 133 La secció de l'Art Antic del Palau Nacional i Palau de l'Art Modern estaran oberts al públic cada dia, de deu a una del mati i de quatre a set de la tarda, sempre que no hi tingui lloc cap festival. — Demanava el senyar? — Sí. La senyora no està prou cuita. Passeu-la deu minuts pel forn. (Candide.) Palau Nacional ENTRADA AL MATI ...... GRATIS ENTRADA A LA TARDA . . . . . O'50 PTES. Anunciar
a Gran Parc d'Atraccions Societat Espanyola de Carburs MetàI Us MIRADOR Correue: npertat 190 • Mallorca. 234 Telèfon 73013 1 Roserar - Miramar - Poble Oriental 1 Tele.: "CARBUROS" t3ARCELONA 1 Font del Gat és donar a conèixer i s CARBUR DE CALCI, Fàbriques a Ber la (Barcelona) i Cor- SECCIO JAPONESA AL PALAU ALFONS Xlll un producte 1 cubion (Corunya) :: OXIGEN 99 °/o DE PURESA, Fàbriques VENDA D'ARTICLES JAPONESOS per tot a Barcelona 'i València :: ACETILEN DISOLT, Fàbriques Catalunya a Barcelona, Madrid i València :: FERRO MANGANESI i 1 FERRO- SILICI :: SOCARRIMAT i SECAT de fils i pesses 1 seda, cotó i altres teixits :: CALEI ACCIO INDUSTRIAL de Poble Espanyol. 1 laboratoris i domèstica :: GENERADORS, BUFADORS, - u MANUMETRES materials d'aportació per la R AVUI DIJOUS, dia 25, diada de Sant Jaume, a les deu de la nit j SOLDADURA AUTOGENA i Pressupostos, estudis, consultes i assaigs, gratis e Gran Ball continu a la Plaça Major doll■t^1lRmlrl@^lm^■ul^Rnl^■^^I^B^NIRI^uRUI^Rn^^■IRRtl^^■^^^IRItn^^^B^^I^Rl^ll■^^N■l^l^■^^B^^I^^RI^II■IWIRnI^BI^I^RIN^R01Rpll■ del Poble Espanyol
Cada dia, exceptuant els divendres, des de les nou de la nit l'entrada al recinte de l'Exposició serà d'una pesseta. Entrada de cotxes, DUES pessetes. IMPORTANT : Queda SUSPESA fins a nou avís la venda de Carnets i Abonaments d'entrada a l'Exposició. Les entrades al recinte de l'Exposició sofreixen un augment d'un cinc per cent per impost de «Protecció a la Infància».
MATA: Moscas, Mosquitos, Polilla, Chinches, Cucarachas, Hormigas, Pulgas Demaneu
i ÅIÅ i
t
Laietana, 18, pral., B Director El millor Carles Ossorio Laxant= Purgant
Autoritzacions per a noves indústries
Noves instal'Iacions canvis i trasllats Subscriviu -vos a MIRìDOI& SETMANARI CATALA
Certificats de Pelal, 62. - BARCELONA
productor nacional S UBSCRI VIU- VOS A LA BUTLLETI DE SUBSCRIPCIÓ Expedients de protecció de l'Estat En GASETA DE LES ARTS Representant especial que vtu a DIRECTOR ?fàrius^Gifreda a MADRID ART ANTICS JoaquiznrFolch i Torres carrer _...... ___ ...... _ n.° .__ _ se subscriu a MIRADOR ART MODERN: Rafael Benet pel jreu fixat de 2'50 ptes. trimestre. Contribució industrial] .... de ...... _ de 19 ABONAMENT territorial, 'utilitats sIgnatura Un any: Barcelona, ti Ates. — Península, 18 Ates. Un trimestre: Barcelona, 6 ptes, — Península, 661 ptes.
Redacció °I Admtnistraciát VIA LAYETANA, 31 • AARCEL;ONA
RB VSATUV.rA,116-&aKEl01UIMP. 1A iffOTI%A