Any I. Núm. 26.- Barcelona, dijous 25 juliol 1929 Tanmateix sembla que Vindrá de l'Orient el desarmament integral Preu: 21) cènts. — Pelai, 62. Telèf. 15300. — Subscripció: 2'50 ptes., trinmestre UN CONFLICTE RUSSO -XINÈS MIRADOR INDISCRET Una mena de salutació romana Llastimosa inoportunitat Els drames Roviralta acompanvava dues Dissabte, i3 de juliol. de 1'Oríent Josep Maria veu- Un amic nostre, propietari del Ford més pas- del seu pare. Ha tot el personal sible, assegurar aquesta sortida perquè a la dames americanes que havien vingut a Es molt difícil de preveure el que pot despatxat a L'autemóbil on anaven ple autènticament Keystone de Barcelona, en- el sindicat porta hi 'ha un mal soldat que és el Japó; re l'Exposició. sar entre els xinesos i els russos, que des rus i l'ha empresonat, ha dissolt creuà amb una carretel1a pomposa-gats es tra a la Llibreria Catalónia, compra un lli- de fa una setmana estan entrétinguts en el d'obrers russos del ferrocarril i s'ha apode- però una batussa en aquells indrets pot és- on seia pomposament el titulat comte de bre i demana que l'hi tallin. El dependent joc perillós de disputar-se com dues potèn- rat de tota la documentació. El pretext és ser un drenatge que permeti escolar tot l'e- Saint - Germain. desapareix i [arna tot seguit. cies. L'Orient està tan ple de misteris per que els russos, més que de carrilaires, feien lement asiàtic que destorba la definitiva ci- Barretada solemne d'En Roviralta al co- — No pot ser ; tenim la guillotina espat- 'lada — explica. tots nosaltres i la literatura occidental l'ha de conquistadors i preparaven a l'ombra de vilització de la Rússia occidental, del Vol- negut comte. ga ençà, i no sembla pas que fos un mal EI comte, sempre faceciós, li respon amb EI client respon disfressat sovint de tantes maneres, que nin- les seves organitzacions comercials i obreres — ¿No us en doneu Vergonya, i demà és gú no pot estar segur del que farà de l'un un moviment sediciós per apoderar-se del resultat. un gran moviment de braços que no sabem que no costa el t4 de juliol? dia a l'altre. L'únic que sembla clar, avui ferrocarril i de la Manxúria. Com que re- Per ara la diplomàcia universal mira amb ben bé com anomenar, però del relativa tranquilaitat el conflicte russo-xinès. res d'identificar per poc que s'hi pensi. per avui, és que dos nacionalismes nous, sulta que Txang-Su-Liang, que és el nom llavors, girant-se amb tot El perill de complicacions internacionals més 1 En Roviralta Diversions frívoles tot just sortits de l'ou i que comencen a nou cacic manxurià, ha mogut tot aquest aplom a les dues dames: caminar de quatre grapes arrossegant amb aldarull d'acord amb el govern xinès de Nan- extenses és l'únic que seriosament preocupa, — No en facin cas — digué — ; és fei- Heus aquí que tres directius d'El Mati, treballs el pes d'un cos enorme, ja treuen quín, presidit per Txang-Kai-Shek, els rus- i gairebé totes les potències han ofert la xista. Josep Maria Junov, Josep Maria Capdevila sos s'ho han pres a la valenta, i en nom del seva intervenció amistosa per a ofegar el i Joan Maria Solervicens, han estat vistos respecte als tractats amenacen amb una visitant el Poble Oriental de l'Exposició. guerra si no es tornen a posar les coses Economies foranes La notícia no ha deixat de provocar co- mentaris. Què hi anaven a fer? Operar con- ta Fa unes setmanes, una colla de barcelo- di versions? Dissuadir el faquir de fer mira- nins varen anar a Badalona a sopar junts cles ? Redimir la dansarina? — Ells, no hi ha so amb Pompeu Fabra. Un cop arribats al res- dubte, us respondrien que feien un romiatge i taurant, tothom, fins les sem•ores i noies, còmode al Sant Sepulcre que figura repro- i que també n'hi havia a l'expedició, deixaren duït al Poble Oriental. g els barrets i sortiren al Passeig de Mar, a També hi ha qui diu (perd sempre s'exa- ca fer l'aperitiu. Però En Chabàs, que es tro- gera), que Mn. Cardó els esperava des del bava entre els assistents, va ésser l'únic que Palau de les Missions estant. va restar cobert. Segurament perquè li ha- vien dit que l'aire de mar, cap al tard, fa caure el cabell. Manolo, compromès ha La conversa va començar sobre temes ge- q nerals. Però al cap de poca estona, hom va Algú que ha vist En Manolo de fa pocs 1l. començar a discutir si la vida a Badalona dies ens reporta, entre les moltes coses que sa resultava o no més planera, des del punt de hi ha per explicar després d'haver passat di vista econòmic. Un dels que defensaven la una tarda amb ell, la següent dita: primera tesi era, precisament, En Chabás. — Ja has vist com en compromet En L'home insistia. I dirigint-se a Carola Fa- Junoy? M'ha fet sortir no sé quantes ve- bra, la filla del mestre, li va dir: gades al Matin, amb gravats i tot. Si això — Però de totes maneres, aquí sempre deu dura, hauré d'acabar m'encarregant targe- ser més fàcil fer alguna economia. tes i n'enviant una a cal Bisbe. I la noia va respondre: —Què li diré! Economia... Economia... Quins refinadassos! Com no sigui que estalviem el barret! El canonge Collell està molt indignat amb TXANG - SU - LIANG els capellans que juguen molieresc a • cartes. Segons El cacic de la Mandxúria, fill de Completament ell, aquest viciot fa veritables estralls per les Txang-So-Ling rectories. Mestre Farran i Mavoral dóna instruccions — Mireu com estan les coses — contava a Melcior Font sobre la manera de redactar l'altre dia el clergue vigatà a un amic seu tots els egoismes, els vicis i les preocupa- titulars per als telegrames. El tema no pot rectoria del Pireneu, quatre—que en una cions dels vells nacionalismes dels quals des- ésser més pedestre. mossens han arribat •á fer la fili rana de te- cendeixen. Entremig, però, hi posa aquest incís que nir sota la taula un... bé, ja m'enteneu ; un Ça pensar Rn el Moli?re del Metgr her forra estri qui els, permet-i no tenir d'interrompre L'acer, que ha pres .proporcíons de con- «Perquè vós ja sabeu lógica; però !is falla flicte internacional fins al punt d'haver mo- la partida per anar a complir certes funcions la dialéct^ca.n fisiològiques. tivat una ruptura diplomàtica de vell estil, .N'hi ha que no s'estan de res... és, com tots els afers que han provocat ba- ralles entre tots els Estats. Una qüestió Avantatges de l'automàtic d'interès que es barreja amb una qüestió de L'Estelric parla d' "El Matí" nacional per una disputa entre els En una àpat recent, el ministre de P. T. dignitat T. de la yema república digué que fóra de homes de dos governs. ' En una penya d'amics es parlava l'altre desitjar, en les comunicacions telefòniques, dia d'El cert amb diner fo- Matí, porqué, encara que sembli La Rússia tzarista, per la proscripció de tota mena de converses fú- mentida, se'n parla bastant d'aquest diari. raster que no ha estat tornat, va construir tils, com per exemple, les que les dones L'Estelric va dir-hi la seva el famós ferrocarril transsiberià que, traves- sostenen sobre modes. — Fet i fet, hi hem sortit perdent. Abans, sant la Manxúria pel nord, comunica el port Aquesta proposició tan pintoresca ha estat tots cultibàvem la iHusió que el catolicisme rus de Vladivostock amb Petrograd, amb objecte d'una enquesta, com no podia suc- català era el més presentable de la Penfnsu- un embrancament a l'est manxurià que co- ceir d'altra manera essent les enquestes un la, mentre que ara no ens queda més re- munica amb el port xinès, avui japonès de L'Estat xinès, divuit províncies de la Xina ¢rb¢iament dita, com gènere periodístic que a l'estiu és extraor- mei que reconèixer que El Matí és, encara, a més a més de les dinàriament cultivat. -Arthur. L'administració i l'explotació rèn el Tibet, la Mongòlia i la Manxúria. És en aquesta última regid on s'han produft-p molt més baix de sostre que El Debate. Port Una de les contestes més pintoresques l'ha d'aquest ferrocarril era de Rússia, que tenia els esdeveniments que han estat causa de la tivantor russo-xinesa. En el mapa que re- produïm per senyalar la situació de la Manxúria dintre l'Estat xinès, estan marcats donada Jean Charcot, l'explorador. Segons l'arrendament de les línies xineses des de ell, la solució és el mateix lema de la Re- Una frase famosa l'any 1896; però els bolxevics, que feien el els dos ferrocarrils manxurians, el de l'Est, que acaba a Vladivostok, administrat fins ara pels russos i causa de l'actual conflicte, i el sud-manxurid, administrat pels ja pone- pública generós amb els germans xinesos, abando- «Llibertat, Igualtat, 'Fraternitat. La frase és de J. M. funoy en un dels sos, que partint de Karbin comunica amb el port japonès de Port-Arthur. — A dalt, seus famosos editorials d'El Mati. naren el tractat del tzarisme, tot conservant Karakan, comissari rus que ha enviat l'ultimátum a Xina. Llibertat en les converses per telèfon. de fet el domini efectiu del ferrocarril.