Anna Tous Alfabetització audiovisual CAC, 2008-09 Usos i actituds juvenils davant les noves finestres audiovisuals. Alfabetització audiovisual. Anna Tous Rovirosa Recerca finançada amb el V Ajut del Consell Audiovisual de Catalunya 1 Anna Tous Alfabetització audiovisual CAC, 2008-09 E quando a televisâo brasileira distrae todo mundo com a sua novela é que o Zé pôe a boca no mundo. Ele faz um discurso profundo. Ele quer o bem da favela Leci Brandâo Samba Zé do Caroço 2 Anna Tous Alfabetització audiovisual CAC, 2008-09 No cal dir que aquesta recerca no hauria estat possible sense la concessió de l’Ajut del Consell Audiovisual de Catalunya que l’ha fet possible. És necessari, també, agrair a d’altres persones que n’han facilitat l’execució. En primer lloc, destacar la càlida acollida dels professors de la Universitat Federal de Bahía, de Brasil, i concretament, de Marcos Palacios, Maria Carmem Jacob de Souza, Annamaria Jatobá Palacios, Wilson Gomes i Giovandro Ferreira. Recordar també l’ajuda i col·laboració del professor Elias Machado, de la Universitat Federal de Santa Catarina (Florianópolis). Agrair també la col·laboració de Marc Mateu, responsable de l'Àrea de Continguts Multiplataforma de TV3; de Josep Maria Tous, professor de la Universitat de Barcelona, de Lorena Gómez, professora de la Universitat Pompeu Fabra, d’Anna Montesinos, cap d’estudis de l’IES Pere Calders, i dels seus alumnes de 4t d’ESO Alba Borge, Iris de Cassi, Laura Benseny, Jana Baró, Maria Correal, Sílvia Alès, Mireia Gasull, Joan Gasull i Àlex Nuez. I per últim, a la família i amics, per les seves sol·lícites ajudes. 3 Anna Tous Alfabetització audiovisual CAC, 2008-09 Índex A. Introducció 1. Índex 2. Justificació de la tria de la mostra analitzada 3. Objectius i metodologia B. Contextos televisius 4. Lògica del mercat audiovisual i contextos televisius 4.1. Catalunya 4.1.1. Marc televisiu 4.1.2. Rànquing de programes 4.1.3. Quotes de pantalla 4.1.4. Programes per edats 4.1.5. Sèries de TVC 4.1.6. Gèneres de TVC 4.2. Espanya 4.2.1. Marc televisiu 4.2.2. Variables sociodemogràfiques 4.2.3. Minuts per cadenes 4.2.4. Evolució mensual per sistemes de distribució 4.2.5. Sèries, serials i telenoveles 4.2.6. Gèneres 4.2.7. Rànquing de programes 4.2.8. Gèneres. La ficció a les cadenes 4.3. Brasil 4.3.1. Marc televisiu 4.3.2. Globo 4.3.3. Orígens del sistema televisiu 4.3.4. Evolució 4.3.5. Orígens familiars 4.3.6. Consum de mitjans de comunicació 4.3.7. La tècnica. L’audiència 4.3.8. Comercialitzar i protegir 4.3.9. La telenovela. Brasil, 2008 4.3.10. Idiosincràcia de la telenovela C. Anàlisi 5. Contextos televisius 5.1. Catalunya. 5.1.1. Ventdelplà 5.1.2. El cor de la ciutat 5.2. Espanya. 5.2.1. El internado 5.2.2. Física o Química 5.3. Brasil. 5.3.1. A Favorita 5.3.2. Pantanal 6. Comparació i anàlisi de productes serials (Catalunya, Espanya, Brasil) 6.1. Hibridació genèrica 4 Anna Tous Alfabetització audiovisual CAC, 2008-09 6.2. Influències entre països 6.3. Tipologia de la referencialitat 6.4. Merchandising social 7. Adolescència 7.1. Els adolescents catalans 7.2. Sèries adolescents i per a adolescents 7.3. Tractament de l’adolescència a la serialitat analitzada 7.4. Anàlisi dels qüestionaris i del focus group 8. Interactivitat 8.1. Les finestres audiovisuals 8.2. Noves pràctiques de les finestres audiovisuals 8.3. Descripció de les pàgines web de les sèries 8.4. Breu glossari D.Conclusions E.Bibliografia F.Annexos Entrevista a Marc Mateu Graella televisiva brasilera Audiències de Televisió de Catalunya (Internet) 5 Anna Tous Alfabetització audiovisual CAC, 2008-09 2. Justificació de la tria de la mostra analitzada De la producció televisiva catalana, s’han escollit dos productes amb un rodatge i una trajectòria més que considerables: El cor de la ciutat (TV3: 2000-), un serial diari d’emissió a l’horari de sobretaula, que es troba en la seva novena temporada, i Ventdelplà (TV3, 2005-), una sèrie setmanal que segueix el format de dos episodis en dies consecutius, emesos en horari de prime-time. Aquestes dues sèries s’analitzen tant en el seu conjunt com pel que fa als grups d’adolescents i joves que hi apareixen en la temporada 2008-2009. De la serialitat espanyola, s’analitzen El internado (Antena 3, 2007-) i Física o Química (Antena 3, 2008-), dues sèries de gran acceptació entre el públic adolescent al conjunt de l’Estat. Ambdues són sèries setmanals que s’emeten en horari de prime-time. Pel que fa al cas brasiler, observem diversos aspectes rellevants per a l’anàlisi. Les dues produccions a analitzar són la popular Pantanal (Manchete, 1990) i la telenovela de l’horário nobre de la temporada 2008-2009, A favorita (Globo, 2008- 2009). Es tindrà en compte el conjunt de la graella brasilera en relació a la serialitat catalana i espanyola, en relació als diferents gèneres en funció de la franja horària. D’altra banda, s’analitza la producció pensada per a públic adolescent, Malhâçao (Globo, 2007-2009) i la producció amb influència estatunidenca, com Os mutantes (Record). La comparació amb els productes serials dels Estats Units i les seves pàgines web es fa, respectivament, als epígrafs 6. Comparació i anàlisi de productes serials i 8. Interactivitat. Els eixos de la comparació, establerts a partir de l’anàlisi dels productes esmentats, són: la tipologia de les sèries adolescents i per a adolescents; la hibridació genèrica i la serialització, el gènere històric, la influència entre països i les sèries amb característiques interactives, a banda de les plataformes digitals. Per avançar alguns exemples, s’observa presència del gènere històric tant a la serialitat brasilera com espanyola (La señora, Amar en tiempos revueltos, Ciranda da Pedra), així com la hibridació genèrica en la majoria de productes: el policíac és present a les sèries catalanes i espanyoles analitzades (Ventdelplà, El cor de la ciutat, A favorita, El internado, Física o Química), la interactivitat es potencia cercant un espectador actiu en el visionat del producte (Perdidos, El internado, Os mutantes) i els productes per a adolescents evolucionen; o bé s’especialitzen (realities, tematitzacions: Buffy, Sabrina) o bé s’hibriden en d’altres productes (Ventdelplà, El cor de la ciutat). 6 Anna Tous Alfabetització audiovisual CAC, 2008-09 3. Objectius i metodologia L’objectiu de l’estudi és situar la serialitat catalana en comparació amb la serialitat d’importants països productors de ficció, com són Estats Units, Espanya i Brasil, i estudiar la relació entre la serialitat televisiva i les diferents estratègies d’interactivitat, tant des del punt de vista de la producció com des del punt de vista de la recepció de joves consumidors. Així, es procedeix a l’anàlisi de les sèries i serials catalans en comparació amb la serialitat estatunidenca, brasilenya i espanyola. L'estudi parteix de la tesi doctoral realitzada per l'autora sobre cinc sèries de ficció estatunidenques (Tous, 2008) i pretén establir elements de diferenciació i comparació entre la serialitat televisiva dels tres orígens geogràfics esmentats, prenent com a punt de partida els avantatges metodològics i científics de la comparació. L'estudi es concep com una continuació de la tesi doctoral El text audiovisual: Anàlisi des d’una perspectiva mediològica, dirigida per la Dra. Rosario Lacalle Zalduendo, catedràtica de Periodisme de la UAB. La metodologia i el corpus teòric per a dur a terme la comparació de la serialitat televisiva d’aquestes diferents àrees geogràfiques prové de la tesi doctoral de l’autora (Tous, 2008). Abans d’iniciar l’anàlisi es procedeix a escollir i justificar la tria de les sèries televisives a analitzar. S’han analitzat dues sèries per cada país, emeses durant la temporada 2008-2009. Així, s’analitzen a) la comparació de les diferents tipologies de serialitat entre els esmentats països productors de ficció; b) les estratègies que les productores duen a terme per a fidelitzar l’audiència, ja sigui a través de pàgines web o de telefonia mòbil i c) quina és la resposta de l’audiència, posant especial èmfasi en el target juvenil (15-29 anys), analitzant fins a quin punt és el principal objectiu d’aquestes estratègies interactives i quin és el seu grau d’acceptació de les esmentades estratègies. a) Comparació de la serialitat catalana respecte tres països productors de ficció (Espanya, EUA i Brasil) a.1.) Anàlisi dels contextos de producció i recepció de la serialitat escollida per a l’estudi: tal com s'estableix en la recerca precedent, el primer pas de l'anàlisi consisteix en una contextualització de les sèries a analitzar (audiència, tipologia televisiva, premis i ressò social, naixement de la sèrie, creadors, actors i personatges, característiques de producció, particularitats inherents a la sèrie). El primer pas de 7 Anna Tous Alfabetització audiovisual CAC, 2008-09 l’anàlisi suposa una contextualització de la sèrie televisiva, pel que fa a l’audiència i ressó social, la lògica del mercat audiovisual de cada país, en definitiva, els contextos de producció. a.2.) Anàlisi dels productes segons l’era televisiva, similituds entre països, hibridació genèrica i tipologia de la referencialitat Es determina la presència de característiques paleotelevisives, neotelevisives i metatelevisives en la serialitat, així com la hipergenericitat i la interdiscursivitat dels diferents productes analitzats. S’analitza la relació de la serialitat dels diferents països, així com les temàtiques, pel que fa a si s’influeixen mútuament, seguint la premissa de Buonanno segons la qual els temes viatgen (Buonanno, 2006). La contextualització del marc televisiu de cadascun dels països possibilita la comparació entre productes tan dispars, facilitada, d’altra banda, per la homogeneïtzació que caracteritza els diferents productes televisius.