EL PUNT AVUI 6 | Política | DILLUNS, 4 DE JUNY DEL 2012

—————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— Josep M. Figueres OPINIÓ Professor d’història del periodisme (UAB) “‹Je——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— me souviens›” ———————————————————————————————————————————————————————————————————————————

ecordo.” Aquesta ex- dues llengües tot i que fou, mal “R pressió figura a les ma- d’europeus, exterminador dels trícules dels cotxes del llenguatges aborígens. Quebec. A Ontario és “Yours to Els inspectors garanteixen els discover”; i en altres demarca- drets dels treballadors de les em- cions, lemes diferents. En mirar preses. Dels usuaris no cal. Seria un bitllet de banc, hi ha un text en impensable un envàs, un fullet, un francès i en anglès, de manera anunci, etc. només en anglès; el igualitària. Diuen: “Vaig néixer so- més habitual és que sigui només ta la flor de lis i vaig créixer sota en francès. Tot un cúmul de refe- la rosa anglesa.” Versos bonics rències que fixen els aspectes que palesen la voluntat de recu- més nobles de la convivència en el peració identitària i una política respecte per part de les autoritats lingüística de competència, en els canadenques i en la capacitat dels dos sentits, plena. La presència quebequesos de fer-se respectar. de la història és diària, constant, Tot i així, el periodista i estu- les matrícules de cotxe ho pale- diós Pierre Gavelin a Liberté du sen, com he tingut l’oportunitat Québec (2011) afirma: “Cada any de comprovar durant l’assistèn- editem més de 4.000 llibres, pu- cia a un congrés sobre història blicats per més de 200 editors, di- de la premsa a Montreal. fosos per una vintena de grups de El Quebec sorprèn. Dues ofici- distribució a l’entorn de 250 llibre- nes sobiranes a Barcelona. La ca- ries i 800 biblioteques públiques, nadenca i la quebequesa. Aques- sense comptar els centenars de ta assumeix solitàriament Immi- biblioteques escolars. Editem 14 gració, Educació, Turisme i Eco- diaris i no menys de 480 periò- nomia. El govern central s’ho mi- El primer ministre del Quebec, Jean Charest, en el discurs en l’assemblea nacional el febrer del 2011 ■ REUTERS dics. Disposem de centenars de ra de lluny. Els quebequesos no programes als canals públics, entenen la subordinació catalana gua anglesa, però la docència pri- consum comercial, de la gestió de dums per la independència. A amb 256 emissores de televisió i ni les renúncies polítiques dels lí- mària i secundària és només en la llengua al lloc de treball, etc. Tot molts quebequesos, amb la llen- 93 estacions de ràdio privades ders locals. No ho comprenen per francès i la majoria de les univer- això depèn del seu govern i la nor- gua i l’economia, i la identitat, sense oblidar la quarantena de rà- la posició de rebaixa de drets que sitats són en aquesta llengua. És mativa allà és clara: les emissores plenament respectades, des de dios comunitàries. Disposem de suposa. Tenen lleis pròpies; les clar que dels vuit milions d’habi- privades que emeten per al Que- René Levesque, des de l’empenta més de 900 enregistraments so- apliquen i prou. Multen, si cal, tants el vuitanta per cent són bec són totes en francès. dels anys seixanta amb la Revolu- nors d’artistes quebequesos o sense por, i ningú arreu no gosa francòfons i la minoria anglesa De les diferències amb Catalu- ció Tranquil·la, els està bé l’statu estrangers, dotzenes de films i dir que no siguin demòcrates. Te- històrica és reduïda i té drets nya, és significatiu el paper de ———————————————————————————————————————— més de 13.000 representacions nen clar que hi ha drets territo- com ara l’ensenyament respec- l’Estat amb dues llengües pròpies, Els quebequesos no teatrals per 130 companyies de rials. La població de parla anglesa tat, acreditant descendència dels que usa escrupolosament per tot entenen la subordinació teatre, 60 companyies de músi- porta els seus fills a l’escola de primers anglesos. Si és immigra- el Canadà mentre que al Quebec ques, 40 companyies de dansa i llengua francesa, sempre només da recent seran homologats a tot és en francès. Funcionaris i po- catalana ni les renúncies sis d’òpera, milers d’obres d’art en llengua francesa; hi tenen dret d’altres com jueus, italians, pe- lítics les han d’aprendre i usar i, si polítiques dels seus líders visual, milers d’exposicions i acti- com qualsevol ciutadà. A la bi- ruans..., grups que s’adapten no, no poden exercir. La plenitud ———————————————————————————————————————— vitats patrimonials. La nostra blioteca i als arxius centrals, i a la amb naturalitat al francès domi- de competències és pràcticament creativitat cultural és, sens dubte, universitat, i al carrer, i a les boti- nant com a llengua territorial sen- en tots els àmbits. Sorprèn el con- quo, que fixa la bandera local, el més extraordinari recurs natu- gues, als transports com ara el se discussió estatal de cap mena. sens existent, per grat o per força, que oneja en rang de preeminèn- ral de la nostra nació. La indepen- metro, etc. tota la comunicació Els quebequesos no entenen i ningú no es planteja alterar a la cia clara –només alguna de cana- dència política afirmaria l’existèn- oral i escrita és només en fran- com és que la Generalitat no té el baixa burxant des del poder cen- denca en algun edifici públic– i in- cia i vitalitat de la nostra cultura cès. A la televisió i a la premsa hi control de les emissions televisi- tral per limitar. Sí que hom pot dica que som al Quebec, terra au- avui com ahir negada per l’Estat ha presència de la llengua angle- ves produïdes i/o rebudes a Cata- restar sorprès veient com tot i tònoma, amb el ple sentit del mot, canadenc en nom d’una mítica sa, també a la universitat de llen- lunya, l’espai radioelèctric, del amb tants drets hi ha referèn- dins d’un estat respectuós amb cultura nacional canadenca.”

Unió, sobre el qual va des- tacar que la prioritat de la Nuet rep un 85% dels vots seva formació serà lluitar pel pacte social. “EUiA no permetrà que CiU aïlli el per liderar la nova EUiA debat polític a Catalunya posant sobre la taula un fals debat sobre el pacte Redacció substitueix Jordi Miralles nir en les últimes elec- fiscal”, va reiterar. “Sense BARCELONA al capdavant del partit, cions hel·lèniques un 17% pacte social, el pacte fis- que, a partir d’ara, treba- dels vots. La coalició que cal de la dreta no és el nos- L’únic candidat a liderar la llarà per ampliar l’espai forma amb ICV, segons tre”, va sentenciar. formació EUiA, Joan Jo- de l’esquerra i crear un les paraules expressades A l’assemblea general sep Nuet, va rebre ahir el “pol crític” amb ambició per Nuet, “ha quedat peti- d’EUiA, hi van assistir el 85% dels vots del consell per continuar creixent i ta”. “Volem anar més secretari general d’ICV, nacional de la sisena as- eixamplar la coalició que lluny”, assegura, després Joan Herrera; el porta- semblea que la formació forma amb ICV. de deu anys d’història veu del PSC, Jaume Coll- va celebrar a Sabadell. El repte és, en paraules El nou coordinador boni, i el vicesecretari ge- Amb 114 vots a favor, de Nuet, construir una també es va referir al pac- neral de coordinació in- 19 en blanc i 1 de nul, l’ac- “Syriza catalana”, la for- te fiscal que vol assolir el terna i territori d’Esquer- El diputat al Congrés, Joan Josep Nuet, ahir després de ser tual diputat al Congrés mació grega que va obte- govern de Convergència i ra, Eduard López. ■ escollit nou coordinador general d’EUiA ■ ACN