Clara Ponsatí

Home , El Punt, Joan Josep Nuet, Quim Torra

NACIONAL P6-8 Clara Ponsatí. Exconsellera d’Educació, exiliada a Escòcia “Els que es van posar a disposició de la justícia es van entregar” 829430-1182291L

1,20€

DIVENDRES · 26 d’octubre del 2018. Any XLIII. Núm. 14801 - AVUI / Any XL. Núm. 13671 - EL PUNT

P10,12 De cap al judici FET · El Suprem envia a judici TEMPS D’ESPERA · La REPULSA · Pel president 18 líders independentistes sense fiscalia, l’advocat de l’Estat i Vox Torra, tot plegat és “una infàmia” acceptar unes 300 diligències tenen cinc dies per presentar i un atac als 2,3 milions de que demanava la defensa els seus escrits d’acusació catalans que van anar a votar EUROPA-MÓN P27 Europa-Món P26 Europa insta a actuar contra grups feixistes El Parlament Europeu vol que es vagi contra entitats i símbols franquistes

Europa-Món P24,25 Trump culpa els mitjans de “la ira” als Estats Units Robert de Niro i Joe Biden també reben paquets potencialment explosius 151527-1183656L

Rodrigo Rato caminant cap a l’entrada de la presó de Soto del Real, ahir al matí ■ VÍCTOR LERENA / EFE Rodrigo Rato, a la presó L’exvicepresident d’Aznar i expresident de l’FMI, a Soto del Real 2 EL PUNT AVUI | DIVENDRES, 26 D’OCTUBRE DEL 2018

HERMES COMUNICACIONS SA Direcció Executiva: Joan Vall i Clara President: Joaquim Vidal i Perpinyà. (conseller delegat), Xevi Xirgo (Informació El Punt Avui expressa la Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench General), Emili Gispert (Informació seva opinió únicament en (vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Font Esportiva i local), Toni Muñoz (Serveis), Josep Madrenas (Webs i Sistemes), Albert els editorials. Els articles i Joan Vall i Clara. Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggeriments París (Comunicació), Miquel Fuentes firmats exposen les i les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i els (Administració i RH), Lluís Cama opinions dels seus autors. nostres productes a [email protected]. Tots els (Producció), Concepció Casals (Distribució) Punt de Vista contactes rebran resposta de la direcció. i Ricard Forcat. Keep calm La vinyeta Josep Maria Fonalleras Fer Els Coleman

s pot pecar de E pensament, paraula, obra o omissió. Això és el que vaig aprendre de petit. En- tenia les tres prime- res, però em costava trobar un exemple de l’última. Omissió és “deixar de banda quelcom que calia dir o fer”. És a dir, no actuar, no intervenir, no participar. Això és el que practica la família Coleman, que avui comença a ense- nyar les seves privacitats al Romea, després d’haver estrenat en el Tempo- rada Alta fa una setmana. L’obra de Claudio Tolcachir, un clàssic de fa més de deu anys, parit a còpia dels esfor- ços col·lectius de mesos i mesos d’as- saigs a Timbre 4 de Buenos Aires, escrit i dirigit en estat de gràcia per l’ar- gentí, fa temps que es representa arreu del món però aquesta és la primera vegada que parla una altra llengua, el català. No sé si la família Coleman comet un pecat col·lectiu com a família, o in- dividual, en funció de la responsabilitat Vuits i nous de cada un dels membres, però el que Manuel Cuyàs La versió catalana de ‘La família Coleman’ té de tot... cims i racons obacs, eufòria i El Consell de Torra depressió, veritat i mentida

és segur que es produeix és una des- historiador Jordi Amat i jo l’al- Ara Quim Torra engega un altre bandada general. Deixar de banda. tre dia vam fer un bisbe. Men- “Sembla la Congrés, el segon, encara que en digui Deixen de banda les fràgils responsa- L’ tre ell articulava al programa “Consell”. Però no té cap altre nom. bilitats, ocupen espais desconeguts, televisiu d’en Xavier Graset que el segona edició del No és un retret, al contrari. Ja sé que alliberats de les subjeccions que els te- Consell Assessor per a l’impuls del Fò- alguns n’esperaven més: una construc- nallaven, en una fugida que no saben rum Cívic i Social per al Debat Consti- Congrés de Cultura ció republicana, l’elaboració d’una on els durà. Vivien “una convivència tuent que aquell dia havia presentat el constitució... El país no és el mateix impossible transitada des de l’absurd president Torra era una segona edició Catalana de 1978 que fa quaranta anys. Ens els últims, quotidià”, però alhora, en aquest hàbi- del Congrés de Cultura Catalana de fa tot s’ha accelerat. Aquell Congrés va tat a mig camí de la comèdia sense quaranta anys, jo feia la mateixa ob- ser el de la futura autonomia. Aquest sentit i del drama personal, havien es- servació amb idèntiques paraules a ca- es planteja quan una gran massa de tablert unes regles que es regien tant sa. “Fer un bisbe”: “Dir la mateixa cosa catalans reclama la independència i pels desitjos frustrats com per la im- dues persones al mateix temps sense quan s’ha provat de declarar-la, amb perícia a l’hora d’afrontar-ne de nous. acord previ”, diu el Moll amb la preci- “transversal”. Les conclusions van ser un fracàs. Com ha de ser la Catalunya Es pregunten sobre “tot allò que jo po- sió i concisió habituals. Aporto la defi- la base per construir la Catalunya de independent? O no independent, si les dria ser i fer si no estigués aquí”, i sobre nició per si hi ha algun lector que no la democràcia. L’Estatut les va conte- conclusions ofereixen alternatives que la possibilitat de fugir d’aquesta gàbia sap què és “fer un bisbe”. Calen con- nir en bona part. Els governs de Tarra- ara no podem albirar...? Tant de bo ha- d’ocells embogits. gressos de cultura perquè tot se’ns dellas i successius les van aplicar. El guéssim convocat aquest segon Con- La versió catalana de La família Cole- perd pel camí, també les locucions i Parlament hi va donar suport, amb els grés abans, quan es va detectar que man té de tot. El frenesí de les situa- frases fetes. El Moll: el Diccionari ca- matisos comprensibles, perquè gaire- l’autonomia havia quedat superada. cions estrambòtiques i la quotidianitat talà-valencià-balear iniciat per mos- bé tots els partits presents a la cam- Ens hauríem estalviat disgustos i pati- capgirada per unes conductes anòma- sèn Antoni M. Alcover i enllestit per bra, o els seus representants, havien ments. El dirigirà el cantautor Lluís les i, al final, properes, sentimentals, hu- Francesc de Borja Moll. Vostès ja ho participat en el Congrés. La immersió Llach. Avui en coneixerem els compo- manes. Hi ha actuacions poderoses, hi- saben, però és per si hi ha un des- lingüística a les escoles, aprovada per nents. Serà tan ecumènic com el pri- larants, sarcàstiques, tendres, fràgils, en orientat. I el Congrés de Cultura Cata- una majoria amplíssima, figurava en mer, aglutinarà tanta gent? Si l’han de un repartiment coral de primer ordre en lana: es va celebrar el 1978. Va con- les conclusions. O els plans d’algunes fer “els sospitosos de costum”, mala- què costa destacar algú. Els cims i els gregar molta gent de moltes discipli- carreteres, o les xarxes d’hospitals i ment. O positiu, si saben convidar racons obacs, l’eufòria i la depressió, la nes i ideologies diverses unides pel ca- biblioteques, o els estudis de física o pensaments diversos. Ja ho veurem. veritat i la mentida. Res no s’omet. talanisme. Va ser, com es diu ara, de química o de matemàtiques... Estem en encesa espera. EL PUNT AVUI Punt de Vista 3 DIVENDRES, 26 D’OCTUBRE DEL 2018 | |

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera, Conseller delegat: Joan Vall i Clara. Accedeix als Xevi Sala i Ferran Espada. Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau- Edita: Hermes Comunicacions SA Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro- lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), Josep continguts del web http://www.elpuntavui.cat nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne- Sánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste- 972 18 64 00 crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Produc- mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste- Podràs gaudir per un dia dels Güell, 68. 17005. Girona ció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament). mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans: avantatges del web amb aquest Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro- ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con- codi QR o entrant a cepció Casals. http://epa.cat/c/7ffim7 A la tres EDITORIAL Xevi Xirgo / [email protected] El model Una mica de vergonya lingüístic a l’escola m fa una mica de vergonya (de no s’hi hauria de valer és a capgirar-ho vergonya aliena, volia dir) que “No s’hi val, un tot, o a prendre’n distància, fent veure E aquests dies, en què es compleix que un no hi era, que no hi va tenir cap un any del 27-S, d’aquella declaració paper o que el seu paper va ser un al- El document del Departa- d’independència que el Parlament va any després, a fer tre. He sentit, i em fa una mica de ver- ment d’Ensenyament que celebrar amb cares de funeral, ara tot- veure que un no hi gonya (de vergonya aliena, volia dir), proposa actualitzar el model lin- hom faci tants esforços per intentar com dirigents polítics que fa un any güístic del sistema educatiu català arreglar la seva pròpia biografia. Sen- era, que no hi va fer defensaven tirar pel dret –i així ho de- tia, ahir, i probablement avui en senti- fensaven en algunes reunions– ara en ha donat peu a moltes interpreta- ré més, tertulians, analistes i periodis- cap paper, o que culpen alguns altres. I gent que fa un cions, algunes de les quals antagò- tes espolsant-se les mosques de sobre i en va tenir un altre any defensava prudència, anar més a niques, sobre el que es pretén i els fent grans anàlisis sobre com de mala- poc a poc i fins i tot parar –i que així efectes que provocarà. No cal dir ment es van fer algunes coses ara fa ho defensaven en algunes reunions– que la qüestió de la llengua en l’en- un any. No deixa de ser curiós, i em fa acusant ara uns altres d’haver-se ar- certa vergonya (certa vergonya aliena, tes i tertulians) com intenten respon- ronsat no defensant l’1-O i la declara- senyament és transcendent, molt volia dir), sentir com alguns dels que sabilitzar alguns dels seus antics socis ció d’independència fins a les últimes sensible i està sotmesa a molta de- ara es passen el dia fent retrets siguin, (era la legislatura de JxSí, els recordo) conseqüències. Algun dia hauríem de magògia política. Justament per ai- però, els mateixos que ara fa un any de la situació que vivim ara per culpa saber, amb detall, el que va passar de xò han sorprès la lleugeresa, les am- animaven els conductors del procés a del que va passar aleshores. Per bé o veritat aquelles 48 hores. La veritat. tirar-lo endavant fins al final. I em fa per mal (d’això ja els en parlaré demà) No el que expliquen alguns (i el que ex- bigüitats i la falta de concreció amb encara més vergonya (vergonya alie- a mi em sembla, senyors meus, que, plicaran aquests dies en els molts re- què s’ha plantejat el pla. El conseller na, volia dir) sentir alguns polítics (en en allò que es va viure ara fa un any, portatges que sortiran i veurem) per Bargalló ja ha fet autocrítica en boca seva, en boca d’amics, de cone- tothom hi té part de mèrit (o de culpa, arreglar les seves biografies. O per es- aquest sentit i és d’agrair que ja esti- guts i saludats, alguns d’ells periodis- depèn de què en pensin). I al que ara patllar les dels altres, és clar. gui abocat a explicar-lo i matisar-lo per esvair les pors que ha despertat.

De reüll Les cares de la notícia Té tota la lògica que Ensenya- Adela Genís CONSELLER DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT ment vulgui posar al dia el model lin- güístic de l’escola catalana per Damià Calvet adaptar-lo a un context sociolin- Armats güístic que ha canviat al llarg dels úl- Retard injustificable tims 30 anys producte de les migra- d’hipocresia La T-Mobilitat es va adjudicar el 2014 i el 2017, al con- cions, i també és positiu que vulgui grés del mòbil, es van mostrar les màquines expene- uè ha canviat amb la mort del periodista Jamal avançar en la competència dels dores, validadores i les targetes, però ara se’n retar- alumnes en l’anglès com a tercera Q Khashoggi a mans de l’Aràbia Saudita? El president da, de nou, la posada en marxa, cosa que perjudica dels Estats U nits, Donald Trump, ha acusat el príncep milers d’usuaris del transport públic. Segur que el llengua, quarta en el cas de la Val hereu de ser-ne el màxim responsable, un gest inaudit -+= 155 en té part de culpa, però cal corregir-ho ràpid. d’Aran. Però no s’ha d’oblidar que el del mandatari en contra d’un dels seus principals aliats. model actual, basat en la immersió Alemanya ha anunciat que no vendrà armes als saudites CONSELLERA D’AGRICULTURA fins que no s’hagi aclarit el cas, França amenaça amb lingüística, ha funcionat bé com a sancions. I l’Estat espanyol? Pràcticament, res. Encara Teresa Jordà precursor del bilingüisme i garant més. Continuarà venent armes a Riad en defensa de de la cohesió social; i tampoc es pot l’interès general. El cas Khashoggi ha tornat a posar oblidar que és justament l’escola damunt de la taula els contractes Una llei estratègica l’únic àmbit que garanteix la igualtat Espanya no que es tenen amb el regne saudita i El Parlament ha donat el vistiplau a la tramitació trencarà els en què fins ara s’havia passat de d’una llei estratègica de país com és la d’espais d’oportunitats del català respecte contractes puntetes: Espanya és un dels màxim agraris, que vol preservar i protegir els espais agra- d’un castellà omnipresent en els per vendre exportadors d’armes a Riad i en els ris, ordenar-ne la planificació i gestió, determinar el mitjans de comunicació, l’oci, el darrers temps s’ha venut material seu règim jurídic i promocionar la continuïtat de món digital, les xarxes socials, etc. armes als bèl·lic per gairebé 400 milions -+= l’activitat agrícola. saudites d’euros. Unes armes que serviran, encara que s’intenti maquillar de mil DIRECTOR DE CINEMA És fonamental, doncs, conjugar maneres, per continuar una guerra contra el Iemen, un l’ambició pedagògica que sens dub- dels països més pobres del món i que a causa d’aquest Oleg Sentsov te conté el pla de la conselleria d’En- conflicte està patint una greu crisi humanitària amb 13 senyament amb el fet de mantenir i milions de persones en perill de patir desnutrició. A l’altra Premi Sàkharov banda, Cadis. Una de les províncies espanyoles amb fins i tot perfeccionar els aspectes l’índex d’atur més elevat. Parlar de trencar contractes El director de cinema ucraïnès és el premi Sàkharov molt positius que ha tingut el model amb Riad en aquella zona és encendre una metxa i 2018 per la Llibertat de Pensament. El cineasta, en lingüístic aplicat al llarg de les tres perjudicar fins a 6.000 llocs de feina directa i indirecta vaga de fam des del mes de maig, ha estat condem- últimes dècades, inclòs el consens quan queden pocs mesos per a les eleccions andaluses. nat a 20 anys de presó per haver planejat “actes de Interès general ? Oportunisme polític i, sobretot, -+= terrorisme” contra el govern rus de Crimea, en un social, educatiu i també polític, que contractes milionaris per a l’Estat. procés denunciat per Amnistia Internacional. ha estat clau per al seu èxit. 4 Punt de Vista EL PUNT AVUI | | DIVENDRES, 26 D’OCTUBRE DEL 2018 Tal dia DI o eleccions S’acosta Eleccions basques La majoria sobiranista del La ciutat del joc s’acosta a El Partit Nacionalista Basc va com 1 Parlament aposta per la DI 10 Catalunya. Els promotors 20 guanyar les eleccions d’ahir any però membres del govern anys del macrocentre deixen els anys amb un total de 347.958 vots, pressionen per convocar Monegres i marxen a un 27,9%, que li proporcionen avui fa... eleccions. Ontinyena. un total de 21 diputats. Full de ruta Jaume Vidal Tribuna Enric Ramionet. Periodista Lluita en la Pobrets feixistes ràdio matinal

s racista el votant d’en Trump? O és el lisme o lamentar la debilitat de la força del ens polític, si Franco no va ser tan terrible, l grup Prisa s’ha d’en Salvini? O el de Bolsonaro? Ho treball o la manca de consciència i compro- si l’exèrcit ens ha de salvar, si el feminisme E proposat recupe- É són els que voten el Front Nacional mís en la defensa dels drets col·lectius. Ha és totalitari i quan dius bon dia ets un su- rar el lideratge que francès? Són també masclistes i homò- estat sempre així. Les raons mai són direc- premacista, aleshores temo que sí, que són havia aconseguit a fobs? Només cal parar l’orella per saber-ho. tament l’odi o la maldat, són la por, la igno- ultradreta. I aquí ho podem anomenar Catalunya abans que Si la cosa va de malfollades, de maricons, rància, els prejudicis, la frustració o, pot- també neofranquisme. A molts barris peri- primer Catalunya Rà- de moros i negres que són la causa de tots ser, la humiliació. Però el racisme és racis- fèrics d’Europa o a les ciutats industrials dio i després RAC 1 consolidessin com els mals; si diuen sense el més lleu estremi- me i el feixisme és feixisme. Són d’ultradre- dels USA, el vot tomba cap a líders ultra- a hegemònica la ràdio en català en el ment que cal expulsar els homes, dones i ta els votants de Ciutadans, o del PP? Si dretants, al Brasil un compendi del mal es- prime time matiner. Ha triat Josep Cu- criatures que no tenen papers, si es senten creuen que la llei està per damunt de la vo- tà a punt d’arribar a la presidència. És, com ní com a professional per liderar pleníssims de sentit comú quan procla- luntat popular, si reclamen presó per als sempre, la por, la inseguretat, la frustració i aquest objectiu. De fet va ser ell qui va mem que els de casa primer, no cal donar- adversaris polítics, si pensen que la lliber- totes les crisis. Però donar veu i entitat als encarrilar el procés de normalització hi gaires voltes: ho són. I els que els voten tat del vot separa i la repressió policial seus arguments carregats de prejudicis, massiva de la ràdio matinal en català. sense aquestes expansions no ho deixen de uneix, si Espanya és un mite sagrat i no un d’autoritarisme, de justificacions en la vul- Aquí, amb Josep Cuní es va posar en ser, encara que, a més de racistes, masclis- neració de drets, abocar-hi una mirada marxa dilluns amb el reiterat desig del tes i homòfobs, siguin també un exponent comprensiva, acceptar algunes de les seves periodista de fer una ràdio que tracti d’allò de la banalitat del mal que va teorit- respostes primàries, no fa sinó legitimar- les coses que interessen i passen a zar Hannah Arendt. Definir-los com perde- los i reforçar-los. Això mateix passa amb l’oïdor i l’ocupen. Una obvietat que no dors desconcertats, com damnificats per Ciutadans, amb el PP, i els seus votants. La sembla gaire un tret diferencial, atès les crueltats de la globalització o per un mo- repressió, la catalanofòbia, la justificació que les altres cadenes també ho de- del de societat que no té ànima ni mira- de l’arbitrarietat judicial i la brutalitat de la uen tenir en compte. Potser la SER ments deu ser una forma de paternalisme. “ policia contra els adversaris, no adquireix creu que les seves principals competi- I quan es diu que l’esquerra, desdibuixada, Els brots ni un gram de dignitat encara que un 30, dores, Rac 1 i Catalunya Ràdio, només abduïda pel sistema, sense acció ni discurs feixistes no es un 40 o un 50% de la població en sigui parti- tenen al cap un tema: el procés. Això transformador els ha abandonat, a qui es dària. No és amb condescendència com es avalaria la idea de la imatge que es té descriu és a l’esquerra, no a qui, convertit combaten amb combaten els brots feixistes, és amb les llui- des de Madrid que les emissores públi- en víctima de la història, pot buscar les res- tes compartides i la defensa radical dels ques catalanes i privades afins només ponsabilitats en les perversions del capita- condescendència drets socials i democràtics. estan per l’adoctrinament. Però la in- SER Catalunya sembla voler fer-se seu un sector que, tot i El lector escriu que no se sent a gust amb els Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió. exabruptes anticatalans de El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a [email protected] cadenes estatals, es neguiteja Dieta mediàtica molt més fàcil d’ingerir amb poden sortir a jugar amb al- bertats fonamentals i els amb l’independentisme menys dosis de neurones i tres veïns i amics. La gent gran drets humans d’aquestes per- b Ens apuntem al gimnàs, be- concentració. Malgrat poder pot relaxar-se, gaudir del bon sones, i el respecte de la seva formació pura i dura que pretén oferir vem aigua tèbia amb llimona calcular el minut exacte de temps de Barcelona i socialit- vida privada i familiar. Tot això SER Catalunya no és tampoc tan asèp- en dejú i esmorzem púding de l’autobús, els matins seguim zar-se. Tothom pot sortir al ve a compte perquè aviat arri- tica, i, com en la resta d’emissores, hi xia amb llet de coco. Tripartim corrent com sempre i patim carrer sense cap preocupació. barem a Nadal i els nostres trobem un rerefons ideològic. Pel to una tarda en tres per sentir- insomni a les nits. Potser ens Les superilles de Barcelona presos polítics, si ningú ho ar- que ha mantingut aquesta setmana nos realitzats i arribem a casa convindria implantar les va- s’haurien de convertir en un regla abans, l’hauran de pas- sembla que SER Catalunya vulgui fer- a les tantes però ens consola cances mediàtiques dins el exemple a seguir per a dife- sar per segon any consecutiu se seu un sector que, tot i que no se pensar que hem aconseguit calendari escolar, una mica rents ciutats d’arreu del món. apartats dels seus familiars. sent a gust amb els exabruptes antica- enquibir l’última classe de io- menys de cobertura i més do- IRENE SALA MOYÁ Aquesta situació és cruel, no talans de moltes cadenes estatals, es ga del dia. Estirem tant la ne- sis de realitat. Barcelona té sentit, i és necessari rever- neguiteja amb la qüestió independen- vera que si no fos pels men- LAIA GONZÁLEZ SOLÀ tir-la. Les “mesures alternati- tista. O bé perquè se’n senten dece- jars preparats, els divendres hi Barcelona Presó preventiva ves” recomanades pel Consell buts o bé perquè mai ho han tingut hauria una vaga de fam col- d’Europa inclouen, entre al- prou clar. Això provocaria una ràdio di- lectiva convocada per tots els Superilles b El Consell d’Europa regula tres, l’obligació de sotmetre’s vidida ideològicament en què els inde- comitès per la defensa del re- a Barcelona l’ús de la presó preventiva, les a vigilància per mitjans elec- pendentistes se situarien en l’àmbit de pòs. Caminem sense rumb, condicions en les quals té lloc trònics i, fins i tot, la presó do- Catalunya Ràdio i Rac 1 i els unionistes absorts de la realitat en una b El mandat d’Ada Colau aca- i les mesures de protecció miciliària. En aquest sentit, re- de talent obert i negociador anessin a frustració constant de voler barà amb cinc superilles com- contra els abusos. Estableix clamo la implantació urgent parar a la Cadena SER. El gran radiofo- ser a tot arreu enganxant els pletades o ja iniciades. Les su- que cal definir límits estrictes d’aquestes mesures o, com a nista Arribas Castro deia que la ciutat ulls al teclat i acabar perdent perilles es realitzen amb l’ob- a l’ús de la presó preventiva, mínim, un permís governatiu era un milió de coses. La ràdio, també. el verdader món de vista. La jectiu de prioritzar les perso- utilitzar “mesures alternati- perquè puguin passar les pro- I finalment el lideratge s’obtindrà per la pantalla ha substituït el bar nes respecte als cotxes, acon- ves” sempre que sigui possi- peres festes a casa. La conse- capacitat de renovació de la compe- dels amics, ens promet una seguir una millora en l’espai ble, i tenir en compte que les lleria de Justícia i el govern tència, pel transvasament de segui- qualitat de vida falsa que ens públic, reorganitzar la ciutat i persones que es troben en d’en Torra han de gestionar- dors de Cuní al nou programa. I potser convé creure per no caure en garantir una millora en la qua- aquesta situació són encara ho amb en Sánchez, la fiscalia el factor ideològic quedi en segon ter- depressió. Els llibres dels fer- litat de l’aire. Amb un trànsit innocents, perquè no han es- i el TS fins a assolir-ho. me. Com diu Cuní: “No tot a la vida és rocarrils han quedat obsolets gairebé inexistent, les superi- tat condemnades. D’aquesta DIONÍS LÓPEZ procés.” per l’addicte contingut mòbil lles s’omplen de vida. Els nens manera es garanteixen les lli- Barcelona EL PUNT AVUI Punt de Vista 5 DIVENDRES, 26 D’OCTUBRE DEL 2018 | | La frase del dia “Avui s’obre judici contra els 2 milions de catalans que vam votar”

Quim Torra, PRESIDENT DE LA GENERALITAT De set en set Tribuna Xavier Cortadellas Pau Miserachs. President del Grup d’Estudis Polítics L’Estat no és el poble Tornar

n dels punts que preocupen de ment de la despesa pública i els ser- nyols i se’n volen desvincular demo- l’actual Constitució espanyola veis socioeconòmics de salut, educa- cràticament i pacíficament. Però a gent, quan mar- U és la consideració del poble ció i habitatge, ocupació, jubilació i quan de Parlament es tracta, dels L xa, pensa que sa- com a element que es presenta com atenció a la dependència per assolir drets dels representants polítics, del brà tornar. No es pot decisori de l’orientació política, però la societat del benestar. L’Estat ha mateix govern i dels ciutadans cone- pas dir que marxi per- sotmès a una funció de l’Estat que no de servir d’aquesta manera el bé co- guts avui com “poble espanyol”, no què ho tria. Sovint, la s’acaba d’aclarir si és el mateix que mú, i no ser instrument, com ara, es reconeix els drets naturals de gent se’n va perquè la els poders públics, l’administració, d’un ús partidista o dels oligopolis. parts integrants de l’Estat. L’Estat violència i la necessitat l’empeny, tal el govern quan s’examinen les facul- és la macroestructura dels poders com va passant aquests dies amb la ca- tats constitucionals que s’atorguen LA CONSTITUCIÓ genera insatisfacció públics que no admet discrepància ravana humana que va sortir de San Pe- a la monarquia. als pobles que no se senten espa- en la noció definitòria d’Espanya. dro Sula, a Hondures, el 12 d’octubre, Dia de la Hispanitat. Ha travessat Guate- L’ARTICLE 66 de la Constitució de 1978 PODEM CONCLOURE que a Constitució mala, ha entrat a Mèxic i s’encamina cap declara que les Corts Generals repre- confon poders, administració, sím- als Estat Units, mentre Trump tuiteja i fa senten el poble espanyol. És l’article bols, administració i Estat, conver- el que tots sospitem que fa perquè els que es refereix al poble que defineix tint el text legal en una mena de co- aturin. A Sant Pedro Sula eren uns dos- com “espanyol”. En cap cas es parla di. Una reforma constitucional adap- cents, passen de set mil, mentre escric del poble català en la Constitució, de tant la norma a la realitat social del aquestes ratlles. Començaments de tar- manera que la Constitució no acla- segle XXI exigeix definir clarament dor. Dos articles coincideixen a parlar de reix si considera els catalans com es- què és Espanya, si reconeix o no cla- gent que ha marxat. Els he llegit en un panyols. Considerem els diputats i rament les diferent nacions que exis- mateix mitjà, si bé en espais diferents. senadors funcionaris de l’Estat? teixen en el seu territori, i expressa- Tots dos comencen parlant de la tardor. ment el dret a l’autodeterminació, En un d’aquests, Gabriel Magalhaes par- PERÒ L’ESSENCIAL de la Constitució és separació de la política parlamentà- la dels emigrants portuguesos que tor- la noció d’Espanya com a Estat, no ria i de govern de l’Estat i l’adminis- nen al lloc on viuen després d’haver pas- com a poble. L’Estat transmet la idea tració. sat unes setmanes de vacances a Por- de poder i de força coactiva per im- tugal. “Marxen com si fossin orenetes.” plantar les decisions de les seves ins- NEGAR AQUEST DRET infringeix els En l’altre, Robert Saladrigas ressenya titucions i poders públics. Però coro- tractats que el reconeixen i la matei- una novel·la quasi autobiogràfica de Ma- na, Estat i poders públics acaben es- xa Carta Fundacional de les Nacions rie-Hélène Lafon, que comença recor- sent el mateix. Unides, publicada en el BOE el 16 de dant que als 18 anys va marxar del seu novembre de 1990. entorn rural del Cantal, a Occitània. Hi L’ESTAT és, per tant, poder, facultat explica com s’ha anat arrelant i com ha de governar, conjunt del cos polític, i L’ENTRADA del dret internacional com anat posant-se a l’altura de París, el seu absorbeix els governs i els represen- a dret intern de l’Estat espanyol obre món magic. Al darrere, una manera de tats polítics. També és l’administra- “ un dubte seriós sobre la política ac- viure, una llengua i un país que s’esvaei- ció dirigida pel govern i el garant del El que compten tual d’Estat envers la nació catalana, xen, bé i que no sembla que amoïni o principi de legalitat i el compliment en la política actual impedint un referèndum vinculant que interessi gaire a Lafon. No sé tam- dels drets humans. pactat. poc si Saladrigas era conscient que són els poders aquest seria el seu últim article. Hi es- AMB LES DEMOCRÀCIES apareix després EL PROBLEMA d’origen segueix essent criu que amb la tardor “sorgeixen ins- de la creació de les Nacions Unides, públics i els el mateix: l’Estat no és el poble. El tants que semblen invocar la màgia dels l’Estat democràtic i social de dret que compten en la política actual són orígens”. No acostumo a citar-me. Em amb finalitats socials i redistributi- representants els poders públics i els representants sembla que no ho he fet mai fins avui. ves, ja que organitza l’expansió pro- polítics que polítics que s’acaben integrant a Ara ho faig per recuperar la primera rat- gressiva dels serveis socials, treballa l’Estat, de manera que és l’Estat la lla de la primera ressenya que vaig es- per evitar les crisis amb una política s’acaben integrant peça clau per decidir, i promoure o criure sobre ell. No tornarà tampoc. “Els d’ocupació i reducció de l’atur. no, el desenvolupament de les lliber- personatges de Robert Saladrigas no Aquest Estat és el que promou l’aug- a l’Estat tats i drets socials del poble. són infeliços: són vulnerables.” Sísif Jordi Soler EL PUNT AVUI 6 | DIVENDRES, 26 D’OCTUBRE DEL 2018

El Suprem envia La fiscalia, l’advocat Puigdemont Denuncia la a judici 18 líders de l’Estat i Vox avisa que el situació dels independentistes tenen cinc dies per judici serà presos polítics Nacional presentar els escrits d’alta tensió en una cimera d’acusació a Ginebra

Clara Ponsatí Exconsellera d’Educació, exiliada a Escòcia

Clara Ponsatí, dilluns passat, dia ventós a tocar del mar, a les portes de l’Escola d’Economia i Finances de la “Tenir tot el Universitat de Saint Andrews, on treballa ■ Ò. PALAU govern a l’exili hauria estat més potent”

PRESÓ “Posar-te a disposició de la justícia de la qual t’acabes de declarar independent ho trobo d’una incongruència màxima; es van entregar” ELECCIONS “El Parlament ara mateix no té mandat; en necessita un altre” CRÍTICA “No acabo de veure l’avantatge que ells donen a la importància de mantenir el funcionament normal del govern autonòmic”

Òscar Palau Catalunya; ara passa al revés? si, però no és la meva opció. SAINT ANDREWS (ESCÒCIA) Depèn de quines dimensions ells encara són un mirall per Al voltant d’això hi ha hagut l març va anunciar a nosaltres, i depèn de quines al- molts batibulls entre forces in- Carles Puigdemont que tres sí que ho podem ser per dependentistes... Quina estra- Adeixava Brussel·les i el ells. Des del punt de vista de la tègia creu que han de seguir? càrrec de consellera mobilització ells senten enveja L’independentisme s’ha de re- d’Educació a l’exili, i tornava a de la intensitat i la implicació compondre electoralment, i ha Escòcia a fer de professora. Allà, popular. Però tenen grans car- de parlar amb més claredat a la a l’Escola d’Economia i Finan- tes que nosaltres no tenim, i seva base social. Arriben mis- ces de la Universitat de Saint disposen d’un sistema institu- satges contradictoris, no l’estic Andrews, ens rep en la setmana cional democràtic molt sòlid. I a acabant d’entendre. La confe- que fa un any del 27-O. més tenen grans polítics, i això rència del president Torra a Gi- ció electoral” vol dir eleccions? sats que van resistir-se a ser també els hi envejo molt. nebra i l’entrevista al conseller El problema és que el Parla- suspesos però en la pràctica no Està retirada de la política? Maragall d’Exteriors a la BBC ment ara mateix no té mandat. podran votar. Com ho veu? Un exiliat no pot estar retirat No n’hi ha a Catalunya? eren dissonants, i aquestes dis- No sé si el millor moment és Des del moment que es van sus- de la política, forma part de la De la categoria de la Nicola sonàncies crec que no ajuden. ara, d’aquí a tres mesos o d’aquí pendre de sou s’estava accep- seva definició. Encara que vul- Sturgeon ja m’agradaria que se a sis, no ho sé, però em sembla tant la suspensió. Tota la resta gui, no puc en les meves cir- li acostés algú. Em desperta una Haurien de seure i parlar? que no tenim escapatòria. han estat filigranes i interpreta- cumstàncies, ja m’agradaria. gran admiració, en soc molt fan. No sé si és una cosa que es pu- cions sobre quin nivell d’accep- gui arreglar seient i posant-se No està d’acord amb l’estratè- tació s’estava produint. Tinc en- Formarà part del Consell de la Torra va demanar a Ginebra una d’acord. Si fos qüestió d’això gia d’eixamplar abans la base? tès que alguns han reclamat el República? mediació internacional. Veu potser ja ho haurien fet, ja ho No l’he vist prou verbalitzada. sou, és l’única manera d’enfron- Crec que sí, però encara no he factible que hi pugui ser? van intentar i no ho han acabat És una tàctica que veiem per in- tar-se explícitament a aquest al- rebut una proposta concreta. Només hi podrà ser quan als po- d’aconseguir, de moment no en ferències: com que el líder tre abús que a més és il·legal. No ders europeus no els quedi més poden treure l’entrellat. Des de d’ERC es comunica a través només ens hem doblegat a co- De qui depèn? Del president? remei. I encara no estem en fora la sensació és que no acabo dels evangelis és difícil interpre- ses que podien tenir algun sen- En part depèn de mi, però no es- aquesta situació. de veure l’avantatge a la impor- tar-lo, i llavors l’únic que fem és tit vistes des de la legislació estic al corrent dels detalls. He tància que ells donen a mante- inferències. I les inferències que panyola, és que ens estem do- vist algun paper, però no sé ex- S’hauria de tibar més la corda? nir el funcionament normal del faig no m’acaben de convèncer. blegant davant de coses que són actament com es concretarà. No es pot renunciar al mandat govern autonòmic. manifestament il·legals dintre de l’1-O i acceptar la repressió. L’últim gran xoc entre ERC i del règim del 78! Que davant les Abans Escòcia era un mirall per Qui ho vulgui fer que ho propo- Quan diu que cal la “recomposi- JxCat es va donar pels proces- arbitrarietats del Suprem el EL PUNT AVUI DIVENDRES, 26 D’OCTUBRE DEL 2018 | Nacional | 7

L’APUNT L’operació enderroc total que el PP de Pablo Casado amb Pedro Sánchez, Albert Rivera i Pablo Iglesias. planteja amb Catalunya per erosionar Pedro Sánchez Els enquestats censuren la línia dura del nou pilot del no li està donant els resultats esperats. Els números PP, i més tenint en compte que el sondeig es va fer co- Operació enderroc de l’enquesta del CIS que es va fer pública ahir així ho incidint amb les polèmiques que han afectat els minis- constaten. Els populars baixen a la tercera posició, tres del PSOE. Una línia basada en l’exageració, la crí- darrere del PSOE i de Ciutadans. I no només això: tica desaforada i la destrucció que els populars no Anna Serrano Casado és el que obté la pitjor nota en la competició rendibilitzen.

Parlament es doblegui ho tro- setmanes després de sobte es bo... És per això que reclamo plantejaven d’anar a eleccions. que necessita un altre mandat. Què va passar aquells 15 dies? Això li heu de preguntar al pre- Unes altres eleccions, vaja. ❝Com que el líder sident Puigdemont. En el mo- Doncs sí. Ja entenc que no és el ment de la declaració suspesa ja millor moment, però el que te- d’ERC es comunica a ho va fer pensant que serviria nim ara és res. Fan la viu-viu. través dels evangelis per conduir a una potencial ne- és difícil interpretar gociació, i veient que no, va arri- Com veu que es negociï el pres- bar a la conclusió que la millor supost de l’Estat amb el PSOE? la seva tàctica, i sols solució era convocar eleccions. Mentre no hi hagi una amnistia en fem inferències Això no va passar en el buit, òb- sobre l’1-O i s’acabi la repressió viament aquells dies ell va veure no es pot negociar res. molta gent i segur que va rebre moltes pressions, tot i que no et Aquest cap de setmana neix la M’haig de fiar del que em deien, sabria dir de qui perquè desco- Crida Nacional. Se’n farà? no era a la sala de màquines nec aquest detall. Potser el 10-O De moment no me n’he fet. Em d’aquesta mena de preparatius, ell encara no havia arribat a cap sembla que és una proposta que ni m’hi vaig acostar. Però és evi- conclusió i per això va fer allò està molt per definir. Per tant dent que en la discussió sobre la una mica estrany del sí però no. m’estimo més esperar als fets. convocatòria d’eleccions, que va Cal que demostrin que és una ser constant ja al setembre i Era aquell el dia per declarar la jugada realment d’obertura, i després a l’octubre, l’argument independència? serveix de veritat per a fer reno- principal era aquest. I em sem- Era abans. El missatge bo que vació i no és només una eina per bla que els fets ho demostren. hauríem d’haver enviat el dia 1 sortir del pas de forma tàctica. a la nit no és el que vam enviar. Que no hi havia res preparat? Ara fa un any del 27-O. És una Estava tot preparat sota la hipò- Quan els dies abans al 27-O els data que s’ha de celebrar? tesi que Espanya alçaria bande- fa avinent la intenció d’anar a Celebrar que fa un any que estic ra blanca i diria ‘va, seiem i par- eleccions, vostè ho veu bé? exiliada em costa, la veritat. lem-ne’. Davant d’aquesta situa- D’entrada jo no, però vaig parti- ció sí que s’estava preparat. Pe- cipar molt poc en les delibera- Ho deia perquè el 27-O hi va ha- rò per a una situació de repres- cions, és evident que era la més ver una DUI però també un 155. sió com la que vam viure, no. outsider de tot el govern. Però Què se’n pot aprendre de tot? arribats al 25-O ho vaig accep- Hem après que l’Estat espanyol Diu que abans de l’1-O ja es par- tar, en aquell moment era un això no ho pairà, i per tant ho lava d’eleccions? Per què? mal menor. Jo criticava el pro- hem d’aprofitar. Quan la repres- Es parlava molt de l’escenari cés pel qual s’havia arribat a sió acaba convertint-se en quel- que el referèndum no es podria aquell punt, però un cop allà no com que qui l’exerceix no pot fer, i hi va haver molta discussió hi havia alternativa. El que es va pair, ho has de fer servir. Hem de fins a quin punt calia dur els fer després va ser molt pitjor. de treure partit a la situació, de esforços fins al final. És evident cara enfora i de cara endins. que hi havia un estira-i-arronsa. Què es va fer després? La declaració d’independència És cert que després de l’1-O no El 10-O es va estar a punt de de- va a la plana 8 hi havia res preparat? clarar la independència, i dues 117001-1197085Q 8 Nacional EL PUNT AVUI | | DIVENDRES, 26 D’OCTUBRE DEL 2018

Clara Ponsatí Exconsellera d’Educació, exiliada a Escòcia ve de la plana 7 vegades hi rumio, però no crec que hagi de tornar per anar a la al Parlament. Hi ha un matí que presó. Ara no em plantejo po- el president havia de sortir a sar-me a disposició del jutge Lla- convocar eleccions, i no va sor- rena, però pot ser que torni a tir. I a la tarda començava el ple. demanar l’extradició, i no puc descartar del tot que se’n surti. Quan es va fer la DUI, ja estava decidit no tirar-la endavant? I si canvia la situació...? Explícitament no s’havia deci- Si l’Estat vol sobreviure com a dit res. Però quan no has decidit estat democràtic caldrà una res explícitament vol dir que amnistia. Ara estan preocupa- has decidit que no ho faràs, per- díssims per les penes, s’adonen què hi ha coses que per fer-les que aquest és un mirall en què has de dir ‘ara ho farem’. no es poden mirar. Una amnistia tal com estan ara les coses Així per què s’aprova la DUI? no hi serà, però la viabilitat de- Jo tampoc ho entenc. Per això mocràtica de l’Estat espanyol dic que potser hauria estat molt requereix posar a zero el comp- criticat però era més fàcil d’en- tador de la repressió i això no es tendre que s’anés a eleccions. fa amb indults. Requereix una autoritat que el govern socialis- Per què va decidir marxar? ta de Sánchez ara mateix no té. Perquè posar-te a disposició de la justícia de la qual t’acabes de Si anés a eleccions tampoc? declarar independent ho trobo Ponsatí, al despatx de l’escola des d’on prepara les classes, decorat amb una estelada ■ Ò.P.J. Potser després. Però és evident d’una incongruència màxima, que això requereix moviments anar xino-xano a l’Audiencia d’Estat que probablement no es Nacional al cap de tres dies... El facin si no els forcen des de fora. govern tenia unes obligacions històriques i, si bé jo no hauria Catalunya serà independent? fet la DUI, t’obligava com a mí- ❝L’independentisme ❝Si l’Estat vol ❝És un error que ara N’estic convençuda, i ja hem fet nim a mantenir la dignitat i a no passos molt importants per doblegar-te davant d’unes insti- ha de parlar amb sobreviure com a estat estiguem acostar-nos-hi. Jo soc molt críti- tucions que acabaves de dir que més claredat a la democràtic hi haurà condicionats pel ca perquè tinc molta esperança. ja no tenien sobirania sobre tu. Ens han donat una pallissa, Em sap greu que amb això estic seva base social; ara d’haver una amnistia; plantejament que no doncs aixequem-nos i tornem- criticant els que es van entre- arriben missatges mentrestant, no s’hi hi ha d’haver ni un hi. Aquesta fase de repressió és gar, perquè crec que es van en- contradictoris pot negociar res exiliat ni un pres més una eina. Ha estat un gran error tregar. Entregar-se era incon- plantejar-ho en els termes de sistent, tot i que és cert que tot “fins aquí sí, però més no eh?”. havia passat de manera tan es- tranya... L’argument que van te- En tot cas el meu argument era anava tot vaig fer plans com a personals, però la meva era dir: De no haver arribat fins al final. nir valor per donar la cara és ve- ‘el Parlament acaba de declarar opció personal per si calia mar- ‘Carai, que sou el govern de Ca- No, que ara estiguem condicio- ritat, però els que som fora tam- la independència, tan de pressa xar, en la mesura que tenia una talunya! No us en podeu anar a nats pel plantejament que no hi bé la donem, i la nostra cara es anem a dir que no val res?’ casa i una feina a fora. No ho sé, veure la jutgessa Lamela, que ha d’haver ni un exiliat ni un veu i se sent. I ha posat l’Estat què es plantejaven els altres. no té autoritat sobre la repúbli- pres més. Hi haurà els que hi en escac. Haver tingut tot el go- No li van fer cas. ca catalana!’ Era evident que no hagi d’haver i estiguem dispo- vern a l’exili, atesa la situació de D’això de si havíem d’anar a la Un cop a Brussel·les tampoc la es mantenia la República, però sats a oferir. Quan dius que no derrota temporal, hauria estat presó o no, de preparar-nos per tàctica va ser gaire unificada... com a govern teníem l’obligació n’hi haurà cap més estàs do- infinitament més potent. Però anar a l’exili, no n’havíem parlat No, alguns van preferir tornar a institucional de mantenir-nos nant avantatge a l’altre, és ele- en fi, tenen tot el meu respecte. gens. Un dia vaig treure el tema Barcelona per parlar amb la fa- fidels al mandat del Parlament. mental. Dius que ens doblega- i tothom em va mirar com una mília i prendre una decisió. En rem davant de tot perquè no po- De fet es va quedar de respec- marciana. I vaig pensar que pot- aquell moment ja era clar que S’ha plantejat tornar? dem córrer el risc. Ja els ajuda- tar el que fes cadascú, oi? ser ho era, però veient cap on era un plantejament d’opcions En moments de baixa moral a rem, als que s’hagin d’exiliar! ■ 140020-1196711L 10 Nacional EL PUNT AVUI | | DIVENDRES, 26 D’OCTUBRE DEL 2018

En la resolució d’ahir es confirmaven els nou processats per rebel·lió, que ja compleixen un any en pre- só preventiva: l’exvicepre- sent Oriol Junqueras, l’ex- presidenta del Parlament Carme Forcadell, l’exconseller d’Exteriors Raül Ro- meva, l’exconsellera de Treball i Famílies Dolors Bassa, l’exconseller d’In- terior Quim Forn, l’exconseller de Presidència Jordi Turull i l’exconseller de Territori Josep Rull, a més de Cuixart i Sànchez. A banda, hi ha els consellers Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila, acusats de malversació de fons i desobediència. I per desobediència, cinc membres la mesa del Parla- ment i l’exdiputada de la CUP Mireia Boya.

La rebel·lió, en qüestió La polèmica sobre si es va cometre el delicte de rebel·lió es manté oberta i, fins i tot, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, assegurava abans-d’ahir al Congrés que a Catalunya no hi va haver l’alçament violent i Acte en suport dels presos polítics, a la plaça Sant Jaume de Barcelona, durant les festes de la Mercè passades ■ JOSEP LOSADA armat que requereix aquest delicte. Precisa- ment, en la interlocutòria d’ahir, el president de la sala penal renya els advo- El Suprem envia a judici divuit cats defensors, tot expo- sant que en l’actual fase de la causa “no es perse- gueix sotmetre la tasca de l’instructor a un segon fil- líders independentistes tre, que ja s’ha fet amb els recursos”, sinó de validar a El tribunal no accepta tornar enrere la causa perquè es facin “unes 300 diligències” demanades per les que el relat del processa- ment encaixi en uns tipus defenses a La fiscalia, l’advocat de l’Estat i Vox tenen cinc dies per presentar els escrits d’acusació penals. Per això Manuel Marchena manifesta que Mayte Piulachs Per això la sala d’enjudi- “els esforços de les defen- BARCELONA ciament va confirmar la Les xifres ses per exposar si hi va ha- resolució de conclusió de ———————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— ver suficient o insuficient El Tribunal Suprem man- sumari i va dictar l’obertu- violència” no toca analit- té el guió per dur a judici ra del judici oral; és a dir, zar-ho ara sinó en el judici. divuit dels 25 processats que deixa a un pas de judi- 7 5 25 Marchena també preci- independentistes a mitjan ci gran part del govern ca- magistrats del Suprem for- dies de termini tenen les acu- processats independentis- sa a les defenses que les gener que ve. Tal com esta- talà que va declarar la in- maran la sala d’enjudicia- sacions per presentar les pe- tes, dels quals divuit seran proves, testimonis i peri- va previst, la sala que jutja- dependència el 27-O, la ment, que es completa amb nes que demanen. S’esperen jutjats al gener. La resta són a cials que han sol·licitat, les rà els líders polítics i civils mesa del Parlament i els Ana Ferrer i Andrés Palomo. els escrits pel 2 de novembre. l’exili i no se’ls reclama. demanin en els escrits de catalans va refusar ahir to- dos líders socials Jordi defensa, i que seran apro- tes les peticions de les de- Cuixart, president d’Òm- vades “si no són diligèn- fenses, que demanaven nium, i Jordi Sànchez, ex- cies d’instrucció”. És a dir, tornar la causa a instruc- president de l’ANC i presi- Cuixart vol l’expulsió de Vox perquè fa “campanya” potser no cauran en sac fo- ció per practicar proves dent del grup de JxCat. ———————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— radat. En la resolució pendents, algunes refusa- Fet aquest tràmit, com El president d’Òmnium, Jordi sen jurisprudència de l’Au- grama recull “la negació del d’ahir també s’informa des pel jutge Pablo Llare- és habitual, ara es dona un Cuixart, ha demanat al Tribu- diència de Barcelona i del Su- dret a l’autonomia de les na- que els magistrats Ana na. El president de la sala i termini de cinc dies a les nal Suprem que expulsi del prem en què en l’actual fase cionalitats i regions de l’Estat María Ferrer i Andrés Pa- ponent de la sentència, acusacions –la fiscalia, procediment contra els inde- intermèdia del procés van ex- espanyol”, que defensa la lomo conformaran la sala Manuel Marchena, en la l’advocat de l’Estat i Vox– pendentistes el partit polític pulsar acusacions populars, Constitució. excepcional de set magis- resolució d’ahir, justifica- perquè presentin els seus ultradretà Vox, ja que està com va ser el govern de Cantà- D’altra banda, el magistrat trats del Suprem –com en va la negativa tot assegu- escrits d’acusació, en els usant la seva acusació popu- bria. Els advocats acusen els del TSJC Carlos Ramos estu- el cas de Francesc Homs, rant que les defenses han quals han de detallar les lar “no en la cerca d’un interès dirigents de Vox de motius dia la querella de Vox contra en no haver-hi segona ins- sol·licitat ara “unes 300 di- penes que se sol·liciten. general sinó com a escenari “espuris” per seguir en la cau- el president del Parlament tància per recórrer contra ligències”, que si s’accep- Després serà el torn de les d’una campanya electoral” sa “contra els seus adversaris per l’admissió de la tramitació la sentència– amb: Manuel ten produirien unes dila- defenses, i finalment la sa- per a les properes eleccions. polítics”. Indiquen que en l’ac- sobre el vot delegat de l’ex- Marchena, Andrés Martí- cions inacceptables, i més la tornarà a dictar una re- En l’escrit, els penalistes te a Vistalegre van lluir aques- president Puigdemont i altres nez Arrieta, Juan Ramón quan nou d’ells són en pre- solució en què ja sí enviarà Marina Roig i Àlex Solà expo- ta acció penal, i que el seu pro- diputats. Berdugo, Luciano Varela i só preventiva. a judici els processats. Antonio del Moral. ■ 12 Nacional EL PUNT AVUI | | DIVENDRES, 26 D’OCTUBRE DEL 2018

L’alcalde de Fonollosa, a un El sobiranisme qualifica de pas del judici per l’1-O

“farsa” i “infàmia” el judici Redacció BARCELONA a El president Torra assegura que es jutjaran “els 2,3 milions de catalans que vam anar a votar La titular del jutjat d’ins- l’1-O” a Els exconsellers Puig i Comín volen que s’internacionalitzi el judici el més aviat possible trucció número 2 de Man- resa ha demanat a la fisca- dent del grup d’ERC, Sergi lia que es pronunciï sobre Jordi Alemany si vol portar a judici l’alcal- BARCELONA Sabrià, van coincidir a afirmar que confirmaven de de Fonollosa, Eloi Her- No per esperat, l’anunci que han destruït la separa- nàndez, per un delicte de d’obertura de judici contra ció de poders. El republicà desobediència greu a l’au- els divuit processats, la re- va criticar que els matei- toritat pel referèndum de acció de l’entorn indepen- xos que diuen que sí, que l’1-O. En una resolució que dentista va ser menys con- hi ha separació de poders, i es va conèixer ahir, la ma- tundent. El president de la que no poden fer res sobre gistrada instructora asse- Generalitat, Quim Torra, el procés judicial demos- nyala que les diligències va utilitzar la paraula “in- tren just el contrari. El ju- que s’han practicat pale- fàmia” per expressar què dici és “un pas més en la sen que existeixen “moti- sentia ahir, just l’endemà vergonya democràtica”, us suficients” per obrir ju- que el president del go- va assegurar Sabrià. So- dici a l’alcalde per la comis- vern espanyol, Pedro Sán- bre les declaracions de sió del delicte. Segons la chez, posés en dubte que Sánchez, Pujol va dir que magistrada, Hernàndez se’ls pogués processar pel no era notícia que digués es trobava davant la porta delicte de rebel·lió. Per ai- que no hi havia rebel·lió de l’ajuntament, el lloc on xò esperava “l’arxivament perquè “no n’hi ha, ni tam- es feia la votació, “malgrat de la causa general contra poc sedició”, i va qualificar el coneixement de la notò- l’independentisme” i po- de “coincidència desagra- ria prohibició dels actes sar fi a la “farsa organitza- dable”que l’anunci del ju- d’organització del referèn- dum”. A més, la jutge des- da pels poders de l’Estat”. El president Quim Torra atenent ahir els mitjans de comunicació al Parlament ■ N. JULIÀ/ACN dici sigui el mateix dia que Torra va afegir que s’en- es van fer les ordres d’em- taca en el text que la provi- frontaran a les sentències presonament dels mem- dència dictada pel Tribu- “amb la determinació de bres de l’anterior govern. nal Constitucional adver- Demanen 2,9 anys de presó als síndics electorals tia que s’havia d’“impedir l’1-O i la força del 3-O”, ja ———————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— Els exconsellers Lluís que el judici és contra La fiscalia demana dos anys i licita per a ells un any d’inha- del 2017. I es va aprovar la se- Puig i Toni Comín assegu- o paralitzar qualsevol ini- “més de 2,3 milions de ca- nou mesos de presó per als bilitació i una multa de 5.400 va constitució: Jordi Matas raven que la instrucció del ciativa” en relació amb el talans que van anar a vo- cinc integrants de la Sindica- euros per un delicte de des- Dalmases, de president; Mar- jutge Llarena estava “car- referèndum. tar en el referèndum”. tura Electoral del referèndum obediència (art. 410). L’advo- ta Alsina, de vicepresidenta; regada d’irregularitats”, La resolució de la jut- El fet que la vicepresi- de l’1-O. Segons l’escrit d’acu- cat Ramón Setó, defensor Tània Verge, de secretària, i però confiaven a interna- gessa va transcendir pocs denta Carmen Calvo avan- sació, difós ahir, el fiscal asse- dels cinc síndics, va aconse- Marc Marsal i Josep Pagès cionalitzar-ho el més aviat dies després d’interrogar cés ahir que l’advocacia de gura que “davant la seva vo- guir que la jutgessa d’instruc- Massó, de vocals. El mateix possible perquè es veu Eloi Hernàndez en quali- l’Estat i la fiscalia donaran luntat indestructible d’igno- ció i l’Audiència de Barcelona dia 7, el TC va admetre a trà- “que hi ha unes ganes i una tat d’encausat. Concreta- a conèixer les qualifica- rar” els acords del Tribunal descartés que havien comès mit la suspensió de la llei, i va voluntat d’emetre una ment es va citar l’alcalde cions “entorn del 2 de no- Constitucional (TC), demana el delicte de malversació de avisar els síndics que no ac- sentència molt dura”. El als jutjats de Manresa vembre” poques hores que siguin condemnats per fons públics. Setó defensa la tuessin. El 12 i 14 de setembre vicepresident d’Òmnium, aquest mateix dilluns. En abans que transcendís un delicte d’usurpació de seva absolució. van fer quatre resolucions i es Marcel Mauri, demanava la declaració, interrogat que el Suprem obria el ju- funcions, a dos anys de presó, La Sindicatura Electoral va demanar al TC una sanció al govern espanyol que ins- pel seu advocat, el batlle de dici oral, també va aixecar més nou mesos de presó per estava inclosa en la llei del re- de 12.000 euros diaris per a tés la fiscalia a retirar les Fonollosa va defensar que crítiques als passadissos un delicte de desobediència a ferèndum d’autodetermina- ells, que no es va executar ja acusacions, perquè si no no va rebre cap prohibició del Parlament. El porta- autoritat (art. 556 del Codi ció, que Junts pel Sí i la CUP que van dimitir el 26 de se- “voldrà dir que segueix de fer el referèndum, “ni veu adjunt de JxCat, ■ anant de bracet amb l’ex- per escrit ni tampoc ver- Penal). Alternativament, sol- van aprovar el 7 de setembre tembre. M. PIULACHS ■ Eduard Pujol, i el presi- trema dreta, amb Vox”. ■ balment”. El Parlament nega cap “cop a la democràcia” el 6 i 7 de setembre

J. Alemany manava en una moció de drets dels parlamenta- a l’exterior o per garantir BARCELONA Cs que va defensar el seu ris”, però David Cid va dir la neutralitat dels símbols portaveu, Carlos Carrizo- que en cap cas es podia en l’ocupació d’espais pú- El ple del Parlament va sa. El govern (JxCat i considerar “un cop d’es- blics. L’absència d’una di- negar ahir que el ple del 6 i ERC) va tenir el suport de tat” ni hi va haver “cap al- putada de la CUP va per- 7 de setembre del 2017, la CUP i dels comuns. çament armat”. El PP i el metre al PSC aprovar al- en què es van aprovar les Aquests últims van asse- PSC hi van donar suport guns punts d’una moció, anomenades lleis de des- gurar que els impulsors afegint esmenes. un informe intern sobre la connexió –del referèn- “es van equivocar greu- Cs també va ser prota- marxa d’empreses i la pa- dum i de transitorietat–, ment”, que la llei de tran- gonista d’altres enganxa- ralització d’inversions, sigui considerat “un cop a sitorietat “és un autèntic des conegudes amb el go- que el govern nega que Inés Arrimadas i Carlos Carrizosa, asseguts ahir a la democràcia” com de- deliri” i es van “vulnerar vern per l’acció i projecció existeixi. ■ l’hemicicle del Parlament ■ JOSEP LOSADA 14 Nacional EL PUNT AVUI | | DIVENDRES, 26 D’OCTUBRE DEL 2018

135152-1196933Q Joan Josep Nuet: “Ara tindrem més 1 d’octubre i nosaltres hi hem de ser” a El diputat sobiranista dels comuns defensa que cal continuar compromesos amb el dret a decidir a Acusa Llarena de prevaricar en la instrucció del cas

Redacció BARCELONA El sector sobiranista dels comuns considera que la seva formació política no s’ha de desviar del suport actiu al dret a l’autodeter- minació, com ja va fer ara fa un any fent costat al refe- rèndum de l’1 d’octubre. El diputat Joan Josep Nuet, en una entrevista amb Xe- Ajuntament de vi Xirgo des del set que el Vilanova i la Geltrú Punt Avui TV té instal·lat al

Ërea Serveis Centrals, Seguretat i Hisenda 135201-1197459Q Departament de Gestió Tributària Parlament de Catalunya, EDICTE va explicar les raons que Amb data 22 d’octubre de 2018, el Ple de l’Ajuntament, en sessió extraordinària, va adoptar els acords següents: han portat a organitzar-se Modificar provisionalment les Ordenances fiscals: en un corrent d’opinió in- - N. 1, general de gestió, inspecció i recaptació. - N. 2, reguladora de l’impost sobre béns immobles. terna, opció que confia que - N. 4, reguladora de l’impost sobre vehicles de tracció mecànica. sigui respectada per la di- Joan Josep Nuet, ahir, durant l’entrevista a El Punt Avui TV ■ JOSEP LOSADA - N. 5, reguladora de l’impost sobre construccions, instalálacions i obres. - N. 7, reguladora de la taxa per expedició de documents administratius. recció. “Espero que no hi - N. 9, reguladora de la taxa per la prestació dels serveis d’intervenció administrativa en l’acti- hagi represàlies”, va dir. vitat dels ciutadans i les empreses a través del sotmetiment a prèvia llicència, comunicació Nuet reclama que Cata- Les frases prèvia o declaració responsable, així com pels controls de les activitats, els controls periòdics i ———————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— les revisions periòdiques. lunya en Comú continuï - N. 10, reguladora de la taxa per la intervenció de l’administració en activitats d’edificació, ús vinculat a l’ideari sobira- “ “ “ del sòl, via pública i medi ambient. En el seu dia El judici contra Dins els comuns, - N. 15, reguladora de la taxa per l’estacionament regulat de vehicles. nista a què es va vincular els comuns vam fer els membres del ni el pluralisme - N. 16, reguladora de la taxa de registre i recollida d’animals. ara fa un any, quan van fer - N. 17, reguladora de la taxa per subministrament municipal d’aigua potable. una crida a participar govern i de la mesa ni el sobiranisme - N. 18, reguladora de la taxa per prestació de serveis de cementiri. costat al referèndum de l’1 en el referèndum i ara del Parlament és han de suposar - N. 22, reguladora de la taxa per la utilització d’edificis municipals i d’altres instal·lacions. d’octubre. En opinió del di- no volem deixar de una acció política cap problema” - N. 23, reguladora de la taxa per serveis de clavegueram. putat, els nous reptes que - N. 26, reguladora de les taxes per aprofitament o utilització privativa del domini públic muni- ser part del moviment disfressada d’acció Joan Josep Nuet cipal. esperen al procés obliguen DIPUTAT DE CATALUNYA Modificar provisionalment l’Ordenança reguladora dels preus públics. de l’1 d’octubre” penal” EN COMÚ PODEM Aprovar provisionalment la nova Ordenança reguladora de les prestacions patrimonials públiques a ser-hi presents, com va no tributàries. passar aleshores: “Ara tin- En compliment dels acords Quart i Cinquè, s’inicia el termini d’exposició pública dels acords pre- drem nous 1 d’octubre i porar noms com ara Jau- en el transcurs de l’entre- sentència justa. Tot i això cedents al tauler d’edictes de l’Ajuntament durant trenta dies comptats des del següent al de la publicació del present anunci en el Butlletí Oficial de la Província i també en un diari de gran difu- nosaltres hi hem de ser me Asens, tot i que la pri- vista. el diputat Nuet va donar a sió de la província. En aquest termini els interessats podran examinar l’expedient i presentar-hi presents”, va declarar. mera reacció del tinent Nuet, que serà un dels entendre que el magistrat els suggeriments i les reclamacions escaients. Transcorregut el període indicat sense haver-se’n formulat cap, els acords adoptats restaran aprovats definitivament. La plataforma sobira- d’alcaldia de Barcelona no 18 acusats en el judici al go- Pablo Llarena ha prevari- En cas de no haver-se produït reclamacions, transcorregut el termini d’exposició pública, es publi- nista que integren, entre ha estat gaire positiva. “Hi vern i la mesa del Parla- cat i va denunciar que el ju- caran al Butlletí Oficial de la Província els acords definitius i el text íntegre de les modificacions, les quals entraran en vigor el dia 1 de gener de 2019 i regiran mentre no s’acordi la seva modifi- d’altres, Nuet i l’encara ha sintonia amb Asens i se- ment, va assegurar que dici sigui “una acció políti- cació o derogació. portaveu, Elisenda Ala- gur que ens hi posarem afrontarà la vista sense ca disfressada d’acció pe- Vilanova i la Geltrú, 23 d’octubre de 2018 ■ La primera tinenta d’alcaldia many, no renuncia a incor- d’acord”, va afirmar Nuet “perdre l’esperança” a una nal”. Olga Arnau i Sanabra 171445-1133413w EL PUNT AVUI Nacional 15 DIVENDRES, 26 D’OCTUBRE DEL 2018 | |

Riera: “No hem trencat ponts amb el govern però cada dia són més fràgils” 180722-1195688L a La CUP vol reactivar l’esperit de l’1-O i el 3-O que “Puigdemont va desactivar” a La formació posa el focus en la mobilització, que inclou una vaga sostinguda

E. Ansola Les frases BARCELONA ————————————————————————————————— A poc a poc la CUP va tra- “De símbols, ja se çant el seu camí al marge n’han viscut prou; de Junts per Catalunya i abundar encara ara en ERC, als quals acusa de la simbologia implica practicar, des del govern, generar més confusió i una política autonomista i frustració” carregada de “simbolis- me” i “inconsistent” en tot ————————————————————————————————— 851803-1197471Q allò relacionat amb l’eix “La unitat de la nacional. La CUP conside- legislatura passada ra que aquesta manera no ens ha portat a bon d’actuar “afebleix” el mandat de l’1-O i del 21-D, i que port i, per tant, ara ens ressituem per reactivar ara del que es tracta és de ” reactivar aquest esperit de l’esperit de l’1-O l’1-O i del 3-O que “Puigde- ————————————————————————————————— mont va desactivar”, quan “Tindrem un paper va decidir no aplicar el re- sultat del referèndum. actiu al carrer, en les Tot i que no participa- mobilitzacions. Hem ran d’aquesta política au- d’escalfar motors tonomista, Riera creu que davant el judici” els ponts amb les forma- Carles Riera DIPUTAT DE LA CUP cions independentistes Riera, en un moment de l’entrevista ■ JOSEP LOSADA “no estan del tot trencats, si bé cada dia que passa es- posar el focus en les mobi- desobediència. “Com més favor de les necessitats tan més fràgils”. Per litzacions, que anirien aviat ens mobilitzem, mi- socials i a favor de la sobi- aquest motiu han optat creixent en intensitat fins llor; n’estem parlant amb rania real d’aquest país”, per dissenyar un trajecte a arribar a incloure “una tots els moviment socials, indica. En aquesta tasca propi que, segons va expli- vaga general sostinguda perquè això acabarà sent parlamentària hi seran, car Riera ahir a El Punt en el temps”, augura. Les una lluita per la democrà- assegura, i també en tota Avui Televisió, no passa mobilitzacions s’haurien cia i pels drets que a dins aquella que tingui a veure per la tasca parlamentària de començar a notar els de l’Estat espanyol són in- amb eliminar qualsevol sinó per la feina que es faci pròxims dies tan bon punt assolibles”, va afegir-hi. rastre de la repressió que a l’exterior. “Ara la clau de es doni a conèixer l’escrit I mentrestant? El dipu- va ocasionar l’aplicació del volta és al carrer”, adver- d’acusació de la fiscalia tat de la CUP avança que 155 a les institucions cata- teix, i assegura que ja es contra els divuit líders in- “exigiran” que en l’actual lanes perquè “l’autono- mantenen converses amb dependentistes acusats de legislatura “es prenguin misme no condueix en- entitats i associacions per rebel·lió i/o malversació i decisions”, que es legisli “a lloc”, conclou. ■ 119001-1196924L 16 Nacional EL PUNT AVUI | | DIVENDRES, 26 D’OCTUBRE DEL 2018

Forn s’obre a Puigdemont avisa integrar-se a una llista per de l’extrema tensió les municipals F.E. del judici de l’1-O BARCELONA Malgrat que fa alguns me- a sos era una possibilitat Va denunciar la situació dels presos polítics catalans en que ell mateix descartava, una conferència amb líders internacionals a Ginebra Carles Puigdemont, durant la seva intervenció en la l’exconseller d’Interior conferència d’ahir a Ginebra ■ EFE Joaquim Forn no tanca la porta ara a concórrer a Natàlia Crans Montana. Allà va re- nebra girava al voltant El president del fòrum, ra, els aplaudiments dels una candidatura a les elec- Segura marcar que a l’Estat espa- dels reptes de seguretat l’ambaixador Jean-Paul assistents. cions municipals. En una nyol cada cop “hi ha més globals, un esdeveniment Carteron, va assegurar El líder de JxCat va co- entrevista difosa ahir pel Ginebra ––––––––––––––––––––––––––––––––– gent que s’adona que no hi en què el president a l’exili que és “extremament incidir en diverses ses- programa Bàsics, de Bete- ha cap mena de base jurí- va aprofitar per interna- greu” i “inadmissible” que sions del fòrum amb líders vé, el polític empresonat a El president a l’exili, Car- dica per acusar ningú” de cionalitzar la causa inde- a la Unió Europea del segle internacionals com l’ex- Lledoners sosté: “Puc fer les Puigdemont, va alertar rebel·lió a Catalunya, ni pendentista. Així, Puigde- XXI hi hagi “presos polí- primera ministra d’Ucra- una aportació positiva per ahir des de Ginebra que per mantenir-los a la pre- mont va reclamar “el res- tics i exiliats”. Visible- ïna Yulia Timoshenko, el a la meva ciutat. Puc fer- l’inici del judici sobre l’1-O só. “És una vergonya i ho pecte i el reconeixement ment enfadat, Carteron president d’Armènia, Ar- ho des de l’àmbit polític, contra els líders indepen- saben”, va dir. “La justícia de la comunitat interna- va denunciar pressions men Sarkissian, i el de participant en una llista dentistes serà “un mo- europea ha dit clarament cional” per poder exercir per la presència de Puigde- Bangladesh, Abdul Ha- electoral, però no és estric- ment d’extrema tensió”. que no sóc un rebel, la jus- el dret a l’autodetermina- mont a la conferència. “No mid, el primer ministre de tament necessari que si- Coincidint amb el dia en tícia alemanya ho ha dit. ció de Catalunya de forma agrada a tots els que Lesotho, Motsoahae Tha- gui així.” Forn no aclareix, què el Suprem va tancar la Llavors, per què hi ha nou democràtica i pacífica. m’han enviat correus elec- ban, l’expresident d’Albà- però, si estaria disposat a instrucció del procés i va persones en presó per un “No és just que només pu- trònics durant la nit. Però nia, Sali Berisha, el vice- ser l’alcaldable del PDe- obrir el judici oral a 18 dels crim que Alemanya no guin optar a ser recone- sóc un ciutadà suís, en un primer ministre de Mon- CAT i defensa una llista processats, Puigdemont veu?”, es va preguntar guts amb aquest dret pa- país lliure que es diu Su- tenegro Zoran Pazin i l’ex- unitària independentista. va participar en un debat Puigdemont davant l’au- ïsos que hagin engegat ïssa, aquí sóc a casa meva i president de Montenegro “Costa entendre perquè hi sobre seguretat a la Unió diència. guerres o que s’hagin ma- faig el que vull.” Va arren- Filip Vujanovic, entre d’al- ha partits que s’hi resistei- Europea en el Fòrum La jornada d’ahir a Gi- tat entre ells”, va defensar. car així, d’aquesta mane- tres personalitats. ■ xen”, conclou. ■

PROGRAMA D’ACTES DE LA 187 EDICIÓ DE LA FIRA 140979-1197166Q

DIJOUS 25 D’OCTUBRE 18.15 h Recepció d’autoritats al Casal Municipal. 18.30 h Parlament del president de la Fira i pregó inaugural a càrrec del Sr. Josep Ginesta i Vicente, secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya. Lliurament dels premis del concurs literari i del concurs de vins. Presentació del cartell de la Fira de l’Oli (FIO 2019). 19.45 h Inauguració i visita al recinte firal. DIVENDRES 26 D’OCTUBRE 10 h Obertura del recinte firal. Durant tot el dia hi haurà exposició d’aus exòtiques a l’interior del pavelló ramader. 10 h XI Jornades Agràries de la Fruita al Casal Municipal: - La problemàtica del virus de la Sharka a la Ribera d’Ebre - Alternatives productives per al sector de la fruita de pinyol 10.30h Jornada tècnica ramadera a la sala d’actes de l’ajuntament: - Sistemes d’atordiment i sacrifici a l’explotació ramadera - Actualització en bioseguretat d’explotacions - GTR: gestió telemàtica ramadera 16.30 h Jornada tècnica: - Nous reptes en el maneig del cultiu de l’olivera: reducció de l’alternança i optimització del sistema productiu, a la sala d’actes de l’ajuntament. 19 h A la Fira del Vi. Presentació dels vins novells de la collita 2018. 20 h Conferència a la sala d’actes de l’ajuntament: “Autoconsum d’energia solar per a instal·lacions agrícoles i ramaderes”, a càrrec de SALTOKi. Ponent: Xavier Ocaña 22 h Al Casal Municipal representació de l’obra “Un esperit burleta”, de Noël Coward, a càrrec del grup escènic SCER de l’Ametlla de Mar. Entrada: gratuïta DISSABTE 27 D’OCTUBRE 11.30 h Xerrada a la sala d’actes de l’ajuntament: “El gos, un altre veí: tinença responsable, benestar animal i civisme”, amb els ponents Andrea Castro i Xavi Méndez (instructors en formació per l’Associació de guies canins de la policia local de Catalunya). 12 h Exhibició d’esquilar i ferrar animals a l’exterior del pavelló ramader. 18 h Espectacle de volteig cosac i posta hongaresa, al costat del pavelló ramader. Exhibició de doma natural. 19 h Tast de vins DO Tarragona, a la sala d’actes de l’ajuntament. Prèvia inscripció al punt d’informació de la Fira del Vi. 00 h Gran concert de la Fira a la pl. de l’Oli, amb les actuacions de: Blaumut, Gertrudis, Mon DJ, Tropical Riots pd’s. Preu: 10 euros i entrada anticipada 8 euros. DIUMENGE 28 D’OCTUBRE 10.30 h Concurs d’arrossegament amb cavalls a l’exterior del pavelló ramader. 12 h Exhibició de ferrar una roda de carro i demostració d’esquilar animals. 12.30 h Concert de vermut a la Fira del Vi a càrrec de Joan Reig. 18 h Espectacle de volteig cosac i posta hongaresa, al costat del pavelló ramader. Exhibició de doma natural.

Consulteu programa complet a: www.firamoralanova.cat