La Veu Sumari Quim Torra. We shall Butlletí de Reagrupament Independentista never surrender per Xavier Minguet El gen Reagrupament PÀGINA 2 El Quim Torra de 2014 Deixeu-me que les primeres sobretot en els darrers per Josep Ramon Soldevila paraules d'aquest editorial anys, on la seva activitat PÀGINA 3 les adreci al President reagrupada es limitava a Quim Torra, que acaba de participar com a orador en ser investit nou President alguns actes, com el que, Completament de la Generalitat. Amic en el passat mes d'agost, Quim, reagrupat Quim, Reagrupament va realitzar desfermats moltes felicitats per aquest en Homenatge al President per Teresa Casals esdeveniment. Et desitgem Heribert Barrera i en el molta sort i molts èxits qual també intervingué el PÀGINA 4 en aquest mandat que ara President Joan Rigol. encetes. I deixeu-me també Paradoxalment, l'única que feliciti el President vegada que es va relacionar Llaç groc legítim Carles Puigdemont, amb una certa intensitat el per Pilar Altarriba que, del cor d'Europa estant, seu nom amb Reagrupament encapçala una veritable va ser quan la gent d'ERC de PÀGINA 6 ofensiva internacional que les comarques gironines van fa trontollar els fonaments vetar el seu nom com a cap de l'estat espanyol. Ambdós de llista en les eleccions al Virrei o majordom? plegats, Puigdemont i Torra, Congreso de Diputados del per Albert Aragonès estan cridats a consolidar 2011, imposant una mossa la República i a derrotar de Ripoll que s'ha passat els PÀGINA 7 l'enemic espanyol. No cal anys següets només fent-se dir que Reagrupament es selfies amb els seus col·legues posa al servei de tots dos, parlamentaris, i que ara, I més... comprometent-se a denunciar diuen que la faran consellera La secció habitual de llibres els intents, ja en marxa, d'agricultura..., suposo que a càrrec de Pere Torra d'obrir una bretxa entre ells. per continuar fent-se selfies Fetes aquestes amb les vaques i altre bestiar. consideracions prèvies, Patetismes al marge, no puc deixar de referir- sembla evident que el fet me a una expressió que que un reagrupat arribi a la en les darreres setmanes Presidència de la Generalitat, s'ha reproduït en diversos cou. Molt. La típica brometa mitjans. Em refereixo, és de si encara existim, queda clar, al gen reagrupament. congelada en la boca dels El fet que Quim Torra sigui poca-soltes que no poden un reagrupat ha posat resistir la temptació de nerviosos a més d'un i a verbalitzar-la. més de cinquanta-un. I això Redéu que existim! I més que ell mai ha assumit un que existirem. Us ho protagonisme en aquest prometo! sentit, més aviat al contrari,
Josep Sort President de Reagrupament
NÚMERO 78 • MAIG DE 2018 2 / La Veu La Veu / 3 Quim Torra. We shall never surrender
Ja tenim President, i quin President, amics i amigues. Per Reagrupament, el millor possible per a poder seguir amb el compliment expressat a les urnes en el referèndum de l’1O i les eleccions al Parlament de Catalunya del 27S. Li ha tocat dirigir el país en aquests temps tan convulsos, temps clau per al futur de tots els catalans. Comença l’etapa de l’home que haurà de defensar les nostres institucions, la nostra llengua, els nostres drets, el progrés social i polític…, en definitiva, caminar cap a la al país, i amb altes possibiltas de el que passi, resistirà i guanyarà. I República. no convocatòria de Referèndum, així serà. “We shall never surrender”. I, com era d’esperar, no ha passat amb la negativa de l’Estat espanyol En l’article de Torra també ni un segon per rebre múltiples de facilitar el retorn dels presos ens parla que són conegudes atacs concentrats en dos tipus de polítics i amb l’afegit de l’amenaça les referències de Churchill a crítiques destructives: els tuits, i d’engegar el 155. El president l'heroisme dels barcelonins durant els articles del president publicats Puigdemont va seguir tossudament els bombardejos que van patir dels en diferents anys. Doncs bé, defensant la continuació de la feixistes espanyols, de la traïció entre tots aquests articles d’en celebració del Referèndum davant dels anglesos que van portar a la Torra, en voldria destacar un, “Les d'algunes veus que suggerien desfeta catalana el 1714, i també raons de Churchill”, de l’octubre de negociar una derrota separada amb de l’afirmació de Churchill: «Amb 2017. En Torra destaca els aires l’Estat espanyol. amables frases diplomàtiques, democràtics dels lliurepensadors El mateix dia del nomenament varen ser lliurats a la venjança conservadors Maurois i Disraeli, de Torra com a President, comença del partit guanyador a Espanya.» i també l’Anglaterra de segle XIX, una sèrie d’atacs indiscriminats Com sempre, tenia tota la raó. amb la gran capacitat aglutinadora contra la seva persona i la seva Personalment m’hi sumo. Em sumo del Primer Ministre britànic família, els desastres es succeeixen: a destacar la capacitat del polític Gladstone. Però el que m’ha cridat la rendició dels bascos als britànic, el qual, a més de ser un més l’atenció són les estranyes pressupostos, el pacte de les forces gran estratega, també va ser un coincidències entre la situació nacionalistes espanyoles, PP, PSOE gran estadista. El sempre recordat 5 actual del President Català i el gran i Cs, per continuar amb el 155, d’octubre de 1938, quan el primer Primer Ministre britànic Winston l'acorralament dels consellers i el ministre britànic Chamberlain es Churchill. President a l’exili i els que estan presenta davant del parlament Ara, els ulls del món es posen en presoners... Mai l’Estat espanyol per defensar l’acord de Munic, un personatge mig gruixut i de més estarà tan a prop de guanyar que 6 dies abans havia signat amb de 55 anys, d'un gust exquisit en l’enfrontament. Hitler, en el qual els britànics el vestir, descartat fins aleshores I tanmateix, aleshores, aquest obtenien la pau i els txecs quedaven políticament, però sempre flamant President ha sabut desprotegits davant Alemanya, involucrat amb una vida força transmetre al seu govern, al Churchill tanca el debat amb activa després d'haver exercit com Parlament i al país sencer que no aquestes paraules: «Us van donar a a advocat, escriptor i editor, aïllat hi ha cap altre camí que resistir triar entre el deshonor i la guerra ... de la primera línia política, però del la barbàrie. Enmig de pressions vau triar el deshonor, i ara tindreu qual només sabem una cosa: si falla extenuants de tot tipus -inclosos la guerra». Ara més que mai tenim ell, falla tot. I no fallarà. I no ens membres prominents de governs l’oportunitat de decidir, de no fallarà, perquè darrere d'ell hi som catalans anteriors-, Torra ens equivocar-nos, i no equivocar-nos tots els europeus decents i lliures. assenyala el camí de la resistència. implica assumir el risc Segur que els futurs historiadors Aquells dies de setembre de 2017, de resistir. narraran amb un ritme vertiginós Catalunya estava realment sola, i les jornades del 29 i 30 de setembre encara hi estem. Però les raons del de 2017, quan 10.000 efectius de President són les raons del món les forces de la Policia Nacional i la lliure. Torra ho ha entès així i ha Xavier Minguet Guardia Civil havien pres posicions sabut anunciar al món que, passi 2/ La Veu La Veu / 3 El Quim Torra del 2014
Suposo que aquesta Veu deu estar farcida d’articles que fan referència al flamant nou president de la Generalitat de Catalunya, el molt honorable president (... i reagrupat...) Joaquim Torra i Pla. Doncs jo no vull ser menys! Jo només vull recordar- vos que a la VII Assemblea de la nostra associació, que es va celebrar a Vic el 16 de novembre del 2014, Reagrupament ja va reconèixer la seva tasca. Molts recordareu que, en aquella època, s’havien instaurat diferents premis per tal de reconèixer personalitats que havien estat protagonistes destacades a les files independentistes. Aquell I tornant a l’article “L’hora quan, amb tota la raó del any es va concedir el premi greu”, publicat al setembre món, diu allò que la llibertat “Segador de l’any”a l’exalcalde del 2014, pocs dies abans de no és negociable, que no es d’Arenys de Munt, Carles la diada del tricentenari, vull pot ser una mica lliure, o Mora, el premi “Friend of dir que he llegit un Quim gairebé lliure, ja que, diu, Catalonia Award” a l’advocada Torra premonitori. Comença la llibertat és un concepte d’Eslovènia, Ana Estanic, i introduint conceptes reflectits absolut. El MHP, a l’article, ja el “Memorial Jordi Gomis” a a obres molt desconegudes de profetitza quan afirma que, si Quim Torra per un article seu Carles Pi i Sunyer (Barcelona aconseguim omplir els carrers, publicat al El Punt Avui amb el 1988-Caracas 1971) quan es serà garantir que s’ompliran títol “L’hora greu”. refereix (en ple període de la les urnes. Abans de comentar l’article Guerra Civil) a l’home com I escriu un final d’aquells en qüestió voldria recordar un ser que està determinat a que fa posar la pell de gallina. breument als nous reagrupats servir, a treballar, a col·laborar En cito un fragment: “... Així qui fou en Jordi Gomis. En pel seu col·lectiu i pels seus doncs: a córrer com el vent i a Jordi havia nascut a Alcover ideals, ell en diu les seves vèncer l’impossible. Només depèn (Alt Camp). Era un bon “lleis”. Després, en Quim Torra de nosaltres. L’hora greu, l’hora de economista, un experimentat ho aplica als 300 anys de lluita, servir la llei del destí. No apel·lo a muntanyenc i independentista més o menys contínua, dels res, demano senzillament “servir” la de cap a peus. Havia col·laborat catalans després de la derrota nació. És un moment de disciplina en nombrosos mitjans de de l’onze de setembre del 1714. nacional”. I tot això ho va comunicació escrivint articles Tot s’inicia la Zona Zero, on escriure ara fa uns quatre anys. on demostrava, en una època arrenca la nostra revolució, Reagrupades i reagrupats, en què encara havíem de picar la que amb el temps es aquest senyor és el nostre molta pedra, que Catalunya referma amb la renaixença, el President i porta el nostre seria econòmicament més modernisme, el noucentisme ADN. I nosaltres encara tenim viable si esdevenia República i la II República. També es molta feina a fer amb el pic i la independent. Era membre de refereix als desastres de la pala. La feina ben feta, la que la Junta Direcativa de RCat. El Guerra Civil, el feixisme estem duent a terme, segur 27 de maig d’enguany farà 6 franquista i a “la gàbia de que ens guiarà a la República anys que va morir a l’Aneto, en la Constitució espanyola”. abans del que molts es pensen. un accident de muntanya amb Continua animant-nos a Seguim! només 41 anys. Reagrupament tots, en nom de la revolució va voler recordar-lo per sempre catalana, a participar a la gran creant el Memorial Jordi ona groga, que seria la gran Gomis, que premiava articles manifestació del tricentenari, Josep Ramon periodístics de temàtica la de l’onze de setembre del Soldevila independentista. 2014. També cita Pau Casals 4/ La Veu La Veu / 3 Completament desfermats La proclamació del senyor Joaquim Torra com a Molt Honorable President de la Generalitat ha desfermat una resposta forassenyada de l'unionisme que, en la sessió d'investidura, va deixar veure el pitjor de la política. Les intervencions de la senyora Arrimadas, del senyor Iceta i del senyor Domènech van ser un intent de desprestigiar el candidat a partir d'uns tuïts escrits pel senyor Torra i d'un Volen treballar per la unitat queda sol i ja no balla, no sent la article que, o bé no van llegir o dels catalans i tenen un discurs veu de la consciència? Ja sap en van ser incapaços d'entendre. incendiari i mentider que, quines condicions viuen aquests Han perdut els papers. Veuen aquest sí, genera odi i enganya compatriotes nostres que són a la unitat de l'estat en perill i, la gent, la bona gent. Com es pot la presó?. Ells i elles intentaran en comptes de preguntar-se atrevir a dir que a Catalunya oblidar-ho, però molts no ho com s'ha arribat fins on som, en s'ha governat a partir de la oblidarem mai. comptes de reflexionar per què xenofòbia i només per a una part I el senyor Domènech, que milions de catalans no podem dels catalans? Què sap vostè de diu que representa l'esquerra respirar en el marc d'un estat Catalunya?. Fa pocs anys que ha de debò. També s'apunta al que es comporta com l'estat arribat i és la cap de l'oposició carro de mentir sobre el senyor espanyol, actuen, embogits, del Parlament. No li deuen haver Torra. Vostè no pot posar més amb repressió, repressió i més anat tan malament les coses... llenya al foc. Vostè és un home repressió. Pel que fa al senyor Iceta, «llegit» i sap perfectament És curiós. La senyora Arrimadas un bon parlamentari, que de xenòfobs, els catalans, exigeix a crits que el president amb experiència, que sap res de res. Per què no surt al Torra governi per a tots els perfectament com s'han fet les faristol i recrimina alguna de les catalans mentre demana més coses a Catalunya pel que fa al barbaritats que s'han arribat a mà dura per a tots els catalans respecte més absolut a totes les dir per part de polítics espanyols, que, democràticament, vam parles, a totes les cultures, a totes opinadors i «tutti quanti» contra votar i vam guanyar les eleccions. les tendències sexuals,en resum: el dret a decidir dels catalans i el Perquè, senyora Arrimades, Catalunya ha estat, és i serà una seu dret a votar?. l'independentisme va guanyar terra d'acollida i una promesa Tot plegat ens porta a una les eleccions. No les va guanyar d'oportunitats per a tothom. Puc legislatura difícil, però tenim vostè, ni ha pogut sumar amb entendre que vostè defensi un President de la Generalitat que, els altres partits unionistes per projecte d'Espanya que milions només amb la seva manera de formar govern. La realitat és de catalans no compartim, però governar, farà callar tots aquells aquesta. No la distorsioni. vostè forma part d'un partit que volen treure rèdit polític Continuo amb la senyora responsable de tenir persones d'insultar els catalans. Ja és ben Arrimadas perquè, a parer honorables a la presó des de trist!! Ja és ben meu, és la més desfermada dels fa molts mesos perquè així ho miserable!! líders de l'unionisme. El seu ha decidit el senyor Llarena comportament i el del seu partit amb el vistiplau o el silenci afavoreixen, provoquen, allò vergonyós i injustificable de Teresa Casals que, diuen, que volen evitar. persones com vostè. Quan es NÚMERO 72 • NOVEMBRE DE 2017 2 / La Veu La Veu / 3 EL FUTUR ÉS NOSTRE
Som majoria! 6 / La Veu Llaç groc
Tot senyal que duus a sobre significa que vols destacar i/o manifestar alguna cosa, i fas que els altres ho vegin. Ara bé, t’exposes que a uns els agradi i a d’altres no: això passa amb el llaç groc. La nostra societat no està trencada ni enfrontada com reiteren una vegada i una altra les Arrimades i els Riberas de torn, si més no, hem aclarit els pensaments i el tarannà dels nostres conciutadans. Ara veiem que veïns i veïnes, companys, companyes, amics i saludats de tota la vida no pensaven igual que nosaltres en temes polítics. I això no és ha deixat en segon terme el que pel carrer et mira i fa dividir la societat: És posar les sentiment d’ésser català. La un gest de desaprovació o de cartes sobre la taula i saber a por de deixar de pertànyer a fàstic quan et veu el llaç groc. quin joc juguem. una Espanya rància, amb la Però ells són una minoria Una part de la societat Cort a Madrid, on la noblesa, i no els farem ni cas. Hi ha catalana, que vam ser els la reialesa i el poder econòmic una majoria que et somriu o perdedors de la guerra civil estan centralitzats, els fan simplement, en creuar-se amb iniciada pel cop d’Estat del creure’s forts i importants, tu, saps que aquella persona General Franco, tenia com sense veure que, com a lluita perquè tots els presos a prioritat passar pàgina i ciutadans que viuen a polítics i exiliats tornin a casa refer-se d’aquell infern que Catalunya, els espolien com amb la família a continuar la va representar tres anys de espolien el nostre país. lluita. guerra. La convivència amb Què podem fer nosaltres? El Totes les persones som gent vinguda de fora de nostre granet de sorra, portar importants, les que no Catalunya era acceptada i llaços grocs a la jaqueta, pensen com nosaltres també. assimilada en general, i hem omplir les tanques, arbres, I la veïna que ens trobem anat incorporant la vinguda carrers, estàtues, camisetes, passejant el gos i sabem que al país de marroquins, tot de color groc. Que fan vota el PP també mereix un pakistanesos, xinesos, etc., ells? Treure’ls, arrencar-los; respecte, i li continuarem respectant les seves cultures prohibir, al jutjat, declarar; parlant com si res. Sempre i les seves trobades ètniques. decidir no casar-te si portes un i quan a nosaltres també Els preníem per persones llaç groc . ens respectin. Així doncs, que estimaven el país que els Ara quan la majoria portarem el llaç groc amb acollia : Catalunya. silenciada que érem hem orgull, que és senyal Però, ai las!, el sentiment despertat, hem vist qui era de resistència. espanyolista de molts el veí de la porta del costat, d’aquests nouvinguts de l’espanyolisme del qual, no més enllà de l’Ebre i alguns li deixa veure més enllà del Pilar Altarriba dels nascut a la nostra terra nas. Ara veiem el desconegut, NÚMERO 72 • NOVEMBRE DE 2017 La Veu / 7 Virrei o majordom?
Sí, efectivament, avui us parlaré de n’Enric Millo, el Delegado del Gobierno en Cataluña. Aquest personatge, nascut a Terrassa, ocupa aquest càrrec des de novembre de 2016. Va començar la seva carrera política a Unió Democràtica, però l'any 2003, quan no el van posar com a cap de llista per Girona, es va passar al PP. Diuen que abans s'havia ofert a la ERC d'en Puigcercós per entrar-hi i ser candidat. Aquesta dada, que ell sempre ha desmentit, però que, veient el personatge, és clar que va passar, diu molt d'ell. En el seu currículum diu posició del virrei és superior a derechos y libertades y garantizar que va treballar dos anys de qualsevol altre càrrec oficial, la seguridad ciudadana, a professor universitari i, des siguin capitans o governadors través de los Subdelegados del d'aleshores, any 1991, viu dels generals. En alguns casos, Gobierno y de las Fuerzas y càrrecs públics que ha ocupat. el títol i l'ofici del virrei Cuerpos de seguridad del Estado, 27 anys, porta... era reservat als membres cuya jefatura corresponderá al Anem a pams. Un virrei és d'una dinastia regnant, i en Delegado del Gobierno, quien un oficial reial que governa d'altres qualsevol persona de ejercerá las competencias del un país o una província la noblesa podia ocupar el Estado en esta materia bajo en nom i representació del càrrec, per designació del rei. la dependencia funcional del monarca. A Catalunya també Veient aquesta definició, és Ministerio del Interior. se'ls anomenava Lloctinent fàcil entendre per què, a en Llegint aquest article, a tots general. El terme té el prefix Millo, l'anomenen el Virrei. ens ve al cap l'1 d'octubre, oi? vice, que deriva del llatí i També ha existit una Com ens van protegir el lliure significa "en lloc de", i el altra figura tenebrosa en exercici dels nostres drets i català rei. la nostra història: són llibertats?... a hòsties. El títol el trobem al segle els Governadors Civils, I, finalment, un Majordom XIV en un document en llatí immediatament anteriors es defineix com un criat de Pere Terç (1381). A mitjan als actuals Delegados del principal que té al seu càrrec segle XVI, s'hi introduí el mot Gobierno. La regulació dels el govern econòmic d'alguna virrei, derivat del mot "visrei", Delegados del Gobierno en les casa o hisenda. ja emprat almenys al segle XV, Comunidades Autónomas es Així doncs, com que va acabar per substituir troba en els articles 72 i 73 de qualificaríeu aquest totalment el de lloctinent; i del la Llei 40/2015 d'1 d'octubre personatge, com un virrei o català va passar al castellà, del Règim Jurídic del Sector com un majordom? Jo ho tinc "visorey". Públic. Bàsicament la seva molt clar, i vosaltres? En els documents catalans feina és supervisar la tasca en llatí del segle XV (1428), de Madrid a la Comunitat s'emprava el terme "vice rex" Autònoma. És curiós que per referir-se al virrei de l'art. 73.3 digui: 3. Corresponde Sicília. L'al·lusió etimològica a los Delegados del Gobierno Albert Aragonès dóna a entendre que la proteger el libre ejercicio de los NÚMERO 72 • NOVEMBRE DE 2017 Reagrupament Independentista
Llibres recomanats Pere Torra
literàries, televisives o, de vegades, La sorpresa del dietari d’origen cinematogràfic, com l’epígraf extret d’El tercer home, dit per Orson del periple suís de Welles; una citació de la pel•lícula Quim Torra Un, dos, tres de Billy Wilder (p.71), protagonitzada per James Cagney; Quim Torra, Ganivetades suïsses, l’esment del cèlebre final de Citizen Barcelona: Símbol editors, 2007 Kane, etc. Arribats en aquest punt, avui Quim Autoficció, humor, ironia, sàtira, Torra deu enyorar les “ganivetades postmodernitat, hipertextualitat, suïsses” quan topa amb les despietades múltiples nivells narratius…, tot això, pel “ganivetades espanyoles” que ha rebut que fa a la forma, és el que trobarà qui recentment, des que ha esdevingut s’acosti a Ganivetades suïsses, el primer president de la Generalitat de Catalunya. llibre publicat per Quim Torra el 2007, No podem oblidar que la lectura és un sobretot si ho pot fer sense prejudicis. procés comunicatiu que té caràcter Pel que fa al contingut, el llibre es basa bilateral. Ja ens va advertir Barthes que en l’experiència que va viure Torra a negligíssim la figura de l’autor. Un text Suïssa com a executiu al capdavant hilarants, que sonen com a epigrames sense cap lector no existeix. A més, d’un projecte empresarial a la seu inapel•lables, deutors de la tradició els que ens agrada llegir som molt central de Wandenberg, una important assagística del periodisme literari on ell conscients d’allò que alguns teòrics multinacional d’assegurances. És un ha pouat: Josep Pla, Eugeni Xammar, han anomenat els pactes de lectura. trajecte professional, però també vital en Just Cabot, Gaziel, etc. Per exemple: Aquests dies hem vist que aquest què el narrador explica el començament Actualment, si es tracta de treballar, pacte no és acceptat per alguns lectors d’un projecte com a Senior Manager o bé s’ha encarregat la feina a un molt recents de Torra, especialment Talent (SMT) fins a l’absorció de la consultor extern o bé et trobes davant lectors d’alguns fragments d’articles companyia per una altra multinacional, d’un becari. (p.38) seus. El que han fet equival a llegir amb la qual cosa es posa fi al recorregut En aquestes reunions sempre hi ha un fragments del Quixot literalment, com i a l’empresa mateixa. nombre considerable de gent: els caps una novel•la de cavalleries (de fet, El llibre s’articula en dos nivells i directors, per una banda, que són els Cervantes juga amb aquest equívoc) o narratius. D’una banda, hi ha un que parlen; i els tècnics que realment com unes memòries d’una persona real narrador en primera persona, coneixen i saben de què va el tema, de i assenyada. Naturalment, una lectura autoficcional, que va contant les seves l’altra, muts. (p.52) així és incorrecta i no permet apreciar vivències com a SMT a Suïssa en un Així mateix, hi trobem agudes la força paròdica essencial de l’obra de format de dietari, de poc més d’un any descripcions dels indrets que l’executiu Cervantes. (del 15 de novembre de 2005 fins a visita durant el seu periple: Zuric i Finalment, mentre esperem que l’1 de març de 2007). D’altra banda, el Berlín, de les quals fa una enginyosa arribin -perquè segur que arribaran- les lector troba uns capítols marcats amb comparació que destaca el contrast memòries centrades en el període de la cursiva —de vegades força àcids— en entre ambdues ciutats (p.69); Budapest, seva presidència, que, sens dubte, aniran què es descriuen i es ridiculitzen algunes “la ciutat del Danubi per excel·lència” carregades d’història i d’anècdotes de les pràctiques de les grans empreses (p.96); l’Empordà, que l’autor es veu sucoses; sembla que aviat es publicarà multinacionals: la hipertròfia de l’ús incapaç d’adjectivar després de Josep El quadern suís, un assaig inèdit de del PowerPoint i el correu electrònic; Pla (p.99); Brussel•les, “lloc sagrat de Quim Torra sobre la Confederació el recurs desaforat a consultors tots els funcionaris del món” (p.100); Helvètica que ell tan bé coneix. Segur externs; l’anglès convertit en globish Londres, on “les coses són com són que serà una grata sorpresa com, de fet, com a llengua mundial malparlada perquè han de ser així. Perquè van ho és Ganivetades suïsses, i, deixant de amb mulittud d’accents; l’abús de les ser així algun dia. I perquè d’aquí banda les amargors de les vicissituds al sales VIP; les funsions i absorcions de cinquanta anys ho continuaran sent.” món de l’empresa, posarà de manifest el companyies;... Jo recomano al lector (p.103); Lausanne, ciutat que “és al seu amor integral cap al país dels Alps. apressat que prioritzi la lectura del Léman el que Grindelwald a l’Eiger” En arribar a Wanderberg, el narrador recorregut per l’experiència personal de (p.124); Madrid, ciutat “que genera en assumia el vertigen de la decisió i alhora l’executiu i, en tot cas, després, s’aturi els individus que la visiten un procés recordava la trista situació del país: en la sàtira sobre les pràctiques laborals de lil•liputització i empetitiment Primer dia a Wanderberg. La família va a les oficines de les grans empreses degeneratiu i fatal” (p.157), París, ciutat quedar enrere, els amics van quedar de serveis. Naturalment, el lector de què afirma: “passejar una tarda de enrere, Barcelona va quedar enrere. que disposi de més temps pot anar començament de tardor per París és Excepte el país, que no va quedar enrere combinant els dos nivells tal com els ha una de les coses més civilitzades que perquè ja ho està, d’enrere.(p.59) concebut l’autor. hom pot fer en aquesta vida” (p.190). Esperem que, en aquests llibres futurs, L’autèntic fil conductor del llibre és L’estil de Torra és bigarrat, prolix, de Torra ja no haurà d’incloure frases com la mirada irònica i el sentit de l’humor vegades excessiu, però alhora molt fresc, aquesta perquè el país haurà pogut que Torra aplica sobre els fets narrats, desimbolt, agosarat. El llibre és ple de avançar decisivament cap a la seva sovint esquitxats amb frases lapidàries, referències oportunes molt divertides, llibertat.