DOCSLIB.ORG

La Configuracio De L Antic Arxiu De Montserrat

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
La Configuracio De L Antic Arxiu De Montserrat Revista Catalana d'Arxivística LLIGALL/8 ( 1994) LA CONFIGURACIO DE L ANTIC ARXIU DE MONTSERRAT (SEGLES X\ I-XVIII) Franoeso Xavier Altés ¡ A<juiló Sovint l esineiil de I Arxiu de Montserrat suscita -fins i tot entre els investi^adors- un greu equívoc, originat per una ingènua i es|)onté\nia homologació de l arxiii niontser- rati ami) el nodrit fons l)il)]iogn\fic de Tactual i)il)li()leca monàstica de Montserrat. .Iitstament per això. la simple i elemental distinció entre arxiu i biblioteca resulla, tan- mateix. insuficient per esvair totalment aquest e(|uívoc. (lal. doncs, diferenciar nítida- ment entre ro[>utent i desaparegut arxiu amic de Montserrat i el modest arxiu modern, constituït, en part. {)er documentació foi'ana i adventicia. Malauradament, fins ara. sol)re l anric arxiu de Montserrat -desaparegut Tany 1811 com a conse(|üència de la crema i destrucció del monestir per part de Texèrcit napoleò- nic- solaniem se n'iian escrit lamentacions, càbales absolutamem gratuïtes sobre mia eventiial recuperació i |)àgines encomiàsti(|uesl. D altra banda l actual bibliografia històrica montserratina no permet d"espigolar-hi dades suficients per a una a¡)roxima- ció global al fons documental i a les vicissituds de l'antic arxiu de Montserrat. A(|uesta precarietat de la bibliografia evidencia la necessitat d'omplií- acjnest bnit in- formatiu. tot aportant alhora dades (jue contribueixin a la confecció de Tanhelada i ne- cessària història dels arxius i tie l arxivística a C¡atahniya. I és dimre d aciuest marc on cal situar el treball -de moment opac- de la reconstitiu-ió facticia del comingut de l'an- tic arxiu montserratí. eii el ((ual s'identifiquen i es localitzen les desferres docinnentals i les cò[>ies i la doctunentació paral·lela conservada en diversos arxius. l al com s'esdevé amb els arxius d altres institucions eclesiàsti(|ues. l antic arxiu de .Montserrat presenta un interès (|ue de|)assa l'àmbit estrictament montserratí per haver reunit entre el seu fons la documentació relativa als orígens i el j)atrimoni d altres insti- tucions eclesiàstiques, o bé a la història de viles i llogarrets. Lfectivament. malgrat que la vida monàstico-regular no s'inicià a Montserrat fins als anvs 1020-1024 -per obra del famós abat Òliba del monestir de Santa .Maria de Ripoll-, el fons docmnenial de l'arxiu montserraií palesava la |)resència patrimonial de Ripoll a .Montserrat i la seva rodalia des del segle X. D'altra banda, la progressiva consolidació econòmica i i autonomia del monestir-santuari respecte de Ripoll com- ])orià l'amiexió a Montserrat -duram els segles Xl\ i X\'- del patrimoni o bé de les rendes (Taltres institucions senvorials i eclesiàsti(|ues; acjuestes darreres en ocasió de l erecció i el reconeixement de Montserrat en al)adia independent de Ripoll |>er l anti- papa Benet Xlll -l'any 14Ü9- i pel papa Martí V. l any 1-fl8. /\(juest procés d'expan- sió es completaria durant la {)rimera meitat del segle X\'i amb noves adípiisicions |)atrimonials i jurisdiccionals.- per les (juals hom incorporà a 1 antic arxiu montserra- tí amigues sèries docuinemals vinculades als possessors precedents. D'entre elles cal destacar, tanl per l antiguitat com })er la (juantitat. les (jue conformaven l'arxiu del 19 Revista Catalana d'Arxivística LüGALL/8 (1994) veí inonesrir de Santa Cecília de Montserrar. amb documentació des del principi del segle X. Des del segle X^ 11 <I'a(jnesta ri(jiie.sa documental ja se n a})rofilaren algmis histo- riadors. tanr moinserralins com forans. Tot referim-s'lii. l enidit i viatger j)are Jaume \ illaiuieva -(jue consultà I'arxiu I'any 1800- remarca com. a més de les lunícies histò- riques relatives a Montserral. iriii trol)à '^muchm mas sin comparación de las tocantes a otras iglesias y monasterios. Este es el gran fruto de los viages: hallar en un pnnto cosas (¡ne pertenecen a otros en que no se pensaba, y con que se ilnstran sus antigua- llas^.^ í. Antecedents niedievals Si deixem de banda una referencia indirecta que trobem en una reclamació docu- mental de l'aiiy 1223.-^ el primer esment de Tarxiu de Montserrat apareix en un docn- ment notarial niontserratí de l any 1331 relatiu al préstec de la huilla d'indulgències atorgada I any 1327 pel [)apa Joan XXII a Montserrat.^ Kn ell. el (jüestor de la (Confraria de Montserrat al bisbat de Tolosa de Llenguadoc es compromet a retornar al prevere- beneficial regem de la saciistia de Montserrat la butlla papal {«pririlegium romanaruni indulgentiarum... curn papali hulla pendent i in siriclw ciridi et croceo domini Joliannis pape (/ui nunc esf») per tal de retornar-la novaineni a Tarxiu {«in tesaurario sire in ar- chirio ecclesie sire scripturarum et inslrumentorum AJontisserrati»). d on havia estat tre- ta per a la propagació de la (Confraria de Montserrat {«ad detraliendam derocionem beate Marie de Montisserrato*)L'adscripció de l arxiu de la sagristia/tresor del ino- nestir-samuari revela nua ])ràctica i. probablement, també una classificació documental de les militzades a Tèpoca. Taiunateix 1 anterioritat de l'arxin montserrati^ com a fons docmneiUal organitzat qneda reflectida a l'estructuració interna del (¡anulan de MoiUserrat. antigament ano- menat també Llibre I ermell.'^ La rec.onstitució parcial d'aquest cartulari -que versem- blantnieiit s'estava confegint l'any 1263/1204 revela <}ne la classificació documental de l arxiu montserratí era de base geogràfica, atès que la documentació <jne hi fou co- piada palesa una juxtaposició de blocs do(;unientals corresponents a sèries territorials independents. .A(piestes sèries geogràfiques responen versemblatitment al comingiit dels sacs en què estava classificada la documentació {)atrimonial del monesiir-samua- ri. Del contingut d un d acjuests sacs ens u'ha pervingul una regesta parcial, escrita a mitjan segle XV. la qual indica la retolació del sac corresponent: «fu sacco de Jorba rel de Otina qui est in archirio Montisserrati sunt instrumenta sequentia et plura alia eiusdem monasteni». Les notícies sobre l arxiu duram el segle XV -descartada ima cita falsa de l anv 14.'50 són. avui per avui, rares i inconsistents. Soq)renentment les minucioses consti- tucions moiUserratines ¡)ronmlgades I anv l4.5ó per l'abat Antoni Pere Ferrer ignoren 1 arxiu. Tot i que aquestes constitucions -d'acord amb la |)raxi de la (Congregació 2Ü C'Iaustral Tarraconense- reestructuraren Montserrat en set oficis claustrals (prior, sa- Revista Catalana d'Arxivística LLIGALL/8 ( 1994) griíiTa. cellerer. ol)rer. aliiioiner. rofetorer i iiif'ernier) (Jotats ainl) les rendes proviiients (l'uiia porció patrimonial, sembla (¡iie l atrihució de les rendes del patrimoni no es re- flectí a rarxiu. Una referencia a l arxiu. (pie trobem l any 1490 en Pacta de la visita realitzaila a Montserrat pels visitadors canònics de la (^oiipegacic) Cllaustral Tarraconense, és genè- rica i pràcticament irrellevant. De let l'asseveració «capihrerid et alia instrumenta monasterii stant bene ens todita in (¡uocUim avchiro loco tnto et sccnro». respon liieral- ment a la formnlació positiva de la pregnnta corresponent del (|iiestioiiari dreçat per a aqnesta visita. A(|iiest fou Tarxin que l'anv 1493 trobaren a Montserrat els monjos benedictins ob- servants |>rocedents del monestir tie San Benito el Real de Valladolid. (|ue In instanra- lien una vida monàstica reformada sota la direcció del prestigiós abat García de Cisneros. 2. La reordenació del segle XI1 Kl redreçament espiritual i material del monestir-sanluari endegat Tany 1493 pels monjos benedictins de Tobsenança val·lisoletana es traduí no solament en nna revita- lització econòmica del monestir-samuari. sinó també en nova forma de gestió econòmi- ca i patrimonial, (jue nece.ssàriameiiT repercutiria en l'organització de l'arxiu montserratí. A la solemne capbrevació general del patrimoni de Montserrat, realitzada els anvs 1496 a 1499. s'hi afegiren posteriorment -durant els anys 1499 a 1506- la re- cuperació plena del patrimoni dels priorats de Sant Sebastià dels Gorgs i Sant Pere de Riudebitlles -annexats a Montserrat durant la primera meitat del segle XV. A cominua- ció hom aconseguí l'annexió dels monestirs de Sant Genis de Fontanes. 1 any 1507 i del veí monestir de Santa Cecília de Montserrat, l'any 1539. El rigor administratiu, l'estal- vi i els plantejaments econòmics es tradn'íren durant la primera meitat del segle W I en noves ad(jnisicions patrimonials i jurisdiccionals. Si és que la creixent complexitat administrativa no havia comportat encara ima re- organització de l'arxiíu la necessitat s'imposà, dnrant els anys 1539-1545. arran de la incorporació definitiva de l'arxiu i del patrimoni del monestir de Santa Cecília de Montserrat. 11 .4(juesta reorganització del fons documental de l'arxiu montserratí ja es reflecteix en un instrument fle descri[)ció de l'arxiu confegit entre els anys 1549 i 1558. Curiosament aquesta cronologia presenta nna doble coincidència: d'una banda amb la pronmigació de la {)riniera legi.slació arxivística de la Congregació de San Benito de Valladolid -a la qual perianvia Momserrat- i d'altra amb el moviment arxivístic que es donava alesho- res a Valladolid i el veí arxiu reial de Simancas. Efectivament. les constitucion.s monàsti(|ues val·lisoletanes impreses l'any 1546. tot recollint ima prescripció del Capítol General de l'any 1538. ordenaven <tque en todos los monasterios de la congregación se biisqtien las escripturas que en ellos se pudieren ha- llar y se haga registro de lo qne cada nna de ellas contiene. Y se de especial cargo a dos 21 Revista Catalana d'Arxivística LLIGALL/8 ( 1994) monjes, o a uno de cada casa, para que tengan mucho rurdaclo de saber lo que en ellas se condene, y de las poner en orden de alfabeto, para que, ofreciendose caso en que aya necessidad de alguna délias, los que las tiwieren en cargo puedan arisar sin tardança de lo que en ellas «>• v donde se hallaran».\ el (;a})ÍTol General de l aiiv 155() reite- ra va que a cada inojieslir: ^se haga minuta de todas las scripturas que la tal casa tie- ne y se pongan en el archivo, el qual tenga dos llaves y este seguro de peligro de fuego y de humidady de otras cosas que le pueden dañar; y que las scripturas que fueren de importancia se cojan con cet niales de manera que no se dañen.
Load more

Recommended publications
  • Montferri Hnos. SL
    Empresa: En Activo Montferri Hnos. S.L. Antes: Magí Montferri Saumell Antes: Julio Juliá Ráfecas Ubicación: Capellades (Barcelona) De Cataluña Versión 04-2013 H I S T O R I A L Preambulo: Figura sombreado en azul el historial de otros empresarios de la zona que, sin llegar a ser absorbidos, tuvieron su influencia en mayor o menor grado en esta empresa debido a los recorridos de sus líneas. El 02-08-1926 Celestino Julià Canals tramita autorización para su línea, coincidente con el FFCC, Capellades a Estación a realizar con dos vehículos. Su recorrido puede considerarse el primer Servicio Urbano de Capellades. El 30-09-1926 Federico Vivó Masachs tramita autorización para su línea, coincidente con el FFCC, Piera - estació Piera a realizar con un solo vehículo. Su recorrido puede considerarse el primer Servicio Urbano de Piera. (Durante la Guerra debió abandonarse). En 1928 Vicente Montferri Expósito funda la empresa que inicialmente se dedica a recadería entre Capellades y Barcelona, además de efectuar servicios discrecionales y de traslados de personal por las diferentes fabricas papeleras de la zona. Acabada la Guerra se incorpora Magí Montferri a la empresa, que sigue con la misma actividad. En 1952 Julio Juliá Ráfecas está realizando la línea Capellades-Capellades Estación FF.CC., con un recorrido de 10 minutos (2 Km.), con 7 servicios diarios y con una tarifa de 1,30 Ptas. (Rfa. Guia Barem-Lines). En 1953 Magí Montferri establece la línia regular Vilanova d'Espoia-Capellades-Barcelona. (No hay documentación oficial). El 18-04-1956 Julio Juliá Ráfecas recibe la concesión definitiva de la línea Capellades-Estación ferrocarril.
    [Show full text]
  • Verification of Vulnerable Zones Identified Under the Nitrate
    CONTENTS 1 INTRODUCTION 1 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS 1 1.2 PROBLEMS ENCOUNTERED DURING THE INVESTIGATIONS 2 2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AREAS AND VULNERABLE ZONES AND APPLICATION OF CRITERIA ESTABLISHED IN DIRECTIVES 5 2.1 INTRODUCTION 5 2.2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AND LESS SENSITIVE AREAS (DIRECTIVE 91/271/EEC) 8 2.3 PROCEDURES FOR DESIGNATING VULNERABLE ZONES (DIRECTIVE 91/676/EEC). 14 2.4 ANALYSIS OF THE APPLICATION OF CRITERIA FOR DESIGNATION OF SITES UNDER DIRECTIVES 91/271/EEC AND 91/676/EEC. 20 3 CONCLUSIONS REGARDING THE RELATIONSHIP BETWEEN VULNERABLE ZONES AND SENSITIVE AREAS IN SPAIN, TAKING INTO ACCOUNT COMMON STANDARDS. 30 1 INTRODUCTION 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS At the end of 1998, the national Ministry of the Environment completed the “Libro Blanco del Agua en España”, or (White Paper for Water in Spain). This document was designed as a tool for assessing and guiding water management in Spain. Although Spain’s future water policy is outlined in the conclusions, the points mentioned refer only to quantitative aspects of water resources without considering the issue of quality. Nonetheless, the issue of river, reservoir, lake and groundwater pollution is taken into account in the assessment section. Amongst the problems related to water quality, the White Paper notes, among others, problems related with Directives 91/271/EEC and 91/676/EEC. A brief summary of the main issues addressed is provided below. Surface water and diffuse pollution. In general, diffuse pollution produced by agricultural and livestock raising activities (e.g.
    [Show full text]
  • The Splintering of Spain
    This page intentionally left blank ii ii The Splintering of Spain This book explores the ideas and culture surrounding the cataclysmic civil war that engulfed Spain from 1936 to 1939. It features specially commissioned articles from leading historians in Spain, Britain and the USA which examine the complex interaction of national and local factors, contributing to the shape and course of the war. They argue that the ‘splintering of Spain’ resulted from the myriad cultural clea- vages of society in the 1930s. Thus, this book views the civil war less as a single great conflict between two easily identifiable sets of ideas, social classes or ways of life, than historians have previously done. The Spanish tragedy, at the level of everyday life, was shaped by many tensions, both those that were formally political and those that were to do with people’s perceptions and understanding of the society around them. CHRIS EALHAM is Senior Lecturer in History at Lancaster University. His previous publications include Policing the City: Class, Culture and Conflict in Barcelona, 1898–1937 (2005). MICHAEL RICHARDS is Senior Lecturer in Contemporary European History at the University of the West of England. His previous publica- tions include A Time of Silence: Civil War and the Culture of Repression in Franco’s Spain, 1936–1945 (1998). The Splintering of Spain Cultural History and the Spanish Civil War, 1936 –1939 Edited by Chris Ealham and Michael Richards cambridge university press Cambridge, New York, Melbourne, Madrid, Cape Town, Singapore, São Paulo Cambridge University Press The Edinburgh Building, Cambridge cb2 2ru,UK Published in the United States of America by Cambridge University Press, New York www.cambridge.org Informationonthistitle:www.cambridge.org/9780521821780 © Cambridge University Press 2005 This publication is in copyright.
    [Show full text]
  • 031 Sant Esteve Sesrovires LA 07 17
    Direcció dels trens Horari / Horario / Timetable Dirección de los trenes / Direction of trains Sant Esteve Sesrovires Igualada R6 Notes Notas / Notes R60 Igualada . Carrilet v A rdà A rca Molí Nou es Ciutat Cooperativa es ellada rcelona r nal e Camins ovir A opa | Firarnal nellà Riera icenç delsCan Horts Ros r ovir Circula els dies feiners del mes d’agost. Ba ’Hospitalet L8 ell Enllaç Sant Esteve Pl. EspanyaMagòria IldefonsLa Campana Cer Gor Sant JosepL Almeda Cor Sant Boi Sant Esteve Eur ila | Castellbisbal Sesr allbona d’Anoia ilanova delIgualada Camí Quatr reu de la Bar V Sesr La BegudaCan Par Masquefa Piera V CapelladesLa Pobla deV Claramunt Colònia GüellSanta ColomaSant Vde Cervelló ell V ell CentralMarto r Circula los días laborables del mes r r de agosto. Pallejà Sant AndEl Palau Martor Martor Runs on weekdays in August. Sant Joan Montserrat Santa Cova Esparreguera F Circula els dissabtes i festius. Monistrol-Vila Circula los sábados y festivos. L1 L1 Runs on Saturdays and public holidays. L3 R8 ilar dis era S4 V r Abr ilador esa Alta Aparcament Autobús Autobús aeroport Aeri Funicular V r Aparcamiento Autobús Autobús aeropuerto Aéreo Funicular Cremallera esa V Manr esa Baixador Car park Bus Airport bus Cable-car Funicular de Montserrat r ol de Montserrat r icenç | Castellgalí Estació on paren tots els trens Estació on només paren alguns trens Aeri de Montserrat Castellbell Vi el Man Manr Estación donde paran todos los trenes Estación donde sólo paran algunos trenes Station where all trains stop Station where only stop some trains
    [Show full text]
  • Valls De L'anoia
    Catàleg de Paisatge de les Comarques Centrals Unitat de Paisatge 27: Valls de l’Anoia Valls de l’Anoia COMARCA: Alt Penedès, Anoia i Baix Llobregat. SUPERFÍCIE: 35.883 ha (24.1247 ha corresponen a les Comarques Centrals i 11.756 ha a la Regió Me- tropolitana de Barcelona). MUNICIPIS: La unitat inclou, totalment o parcialment, els següents municipis de les Comarques Centrals: : Cabrera d’Anoia, Capellades, Carme, Castellolí, el Bruc, els Hostalets de Pierola, la Llacuna, la Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt, Masquefa, Orpí, Piera, Santa Maria de Miralles, Vallbona d’Anoia i Vilanova del Camí. També inclou Mediona, Sant Quintí de Mediona, Sant Pere de Riudebitlles, Torrelavit, Sant Sadurní d’Anoia, Subirats, Sant Llorenç d’Hortons, Gelida, Sant Esteve Sesrovires, Castellví de Rosanes, Martorell, Abrera, Esparreguera i Collbató a la Regió Metropolitana de Barcelona. Figura 27.1 Serres, valls, conreus i pins dominen les Valls d’Anoia, amb Montserrat de teló de fons . Els Hostalets de Pierola. Trets distintius -Zona de referència des del punt de vista dels jaciments arqueològics. -Paisatge ondulat que tanca pel nord la plana penedesenca, i les estribacions de la serralada Litoral i que drena fonamentalment el curs mig-baix de la conca de l’Anoia i de cursos tributaris, com el riu - El predomini de la vinya al sector central i occidental de la unitat, que li dóna un caràcter especial de Bitlles. i n’és el principal tret identitari. -La unitat es troba articulada pel riu Anoia, que la travessa de nord a sud. - Importància del patrimoni industrial lligat a la fabricació de paper: Museu del Paper i nombrosos molins.
    [Show full text]
  • Nota De Premsa
    DELEGACIÓ DEL GOVERN GABINET DE PREMSA A CATALUNYA Este año habrá menos puntos de venta de petardos en Cataluña remsa p • La Delegación del Gobierno en Cataluña y la Generalitat, con el soporte de instituciones y empresas, coordinados para conseguir unas verbenas más seguras. • Evitar el uso de petardos por menores será una de las principales preocupaciones de este año. • Disminuye el número de puntos de venta de petardos: menos de ochocientos establecimientos expenderán artículos pirotécnicos en Cataluña. Nota de • En la verbena de 2008, 269 personas fueron atendidas en hospitales, 41 con carácter grave o muy grave. • El riesgo de provocar incendios forestales es elevado: el año pasado los bomberos realizaron más de mil salidas por este motivo la noche del 23 de junio; en la ciudad de Barcelona se realizaron más de cien salidas. • Se distribuirá material de divulgación en cerca de ochomil puntos de la geografía catalana. • En 2008 se tramitaron en la provincia de Barcelona nueve expedientes sancionadores a establecimientos de venta de petardos. 15 de junio de 2009. Un llamamiento a la responsabilidad de los adultos en el uso de petardos por parte de los niños es el lema principal de la campaña “Verbenas con precaución” de este año. Como ya es habitual, la campaña de este año se realiza de forma conjunta y coordinada por la Administración General del Estado, a través de la Delegación del Gobierno en Catalunya y sus Subdelegaciones, y la Generalitat de Catalunya, mediante el Departamento de Interior, Relaciones Institucionales y Participación, CORREU ELECTRÒNIC Aquesta informació pot ser usada en part o en la seva integritat sense necessitat de citar fonts Mallorca, 278 [email protected] 08037 - BARCELONA TEL: 93 520 9476/78/79 FAX: 93 319 58 83 Pàgina 1 de 11 www.catalunya.map.es 2 con la colaboración de los departamentos de Educación y Salud, y la Agencia Catalana de Consumo.
    [Show full text]
  • Thesis Tirant Lo Blanc(H)
    THESIS TIRANT LO BLANC(H): MASCULINITIES, PHALLOSOCIAL DESIRE, AND TRIANGULAR CONSTELLATIONS Submitted by Francisco Macías Department of English In partial fulfillment of the requirements For the Degree of Master of Arts Colorado State University Fort Collins, Colorado Fall 2011 Master’s Committee: Advisor: Roze Hentschell Ellen Brinks Fernando Valerio-Holguín Copyright by Francisco Macías 2011 All Rights Reserved ABSTRACT TIRANT LO BLANC(H): MASCULINITIES, PHALLOSOCIAL DESIRE, AND TRIANGULAR CONSTELLATIONS The introduction of this thesis provides a revised survey that examines the analysis of Tirant scholars to date, including evaluations of its sources and influences, theories concerning its circulation, its autobiographical aspects, and its genre, among other approaches to literary criticism. It draws attention to points of contention and highlights and rectifies those that have been overlooked or that have remained undisputed. “Chapter One: Queer Heterosexualities in the Tirant: Straight until Proven ‘Other’” addresses the issue of masculinities in the clergy, the chivalry, and the monarchy by mapping models of masculinity—conventional and competing—within a phallosocial context. And “Chapter Two: Bizarre Love Triangles in the Tirant: Consummation of Phallosocial Desire” traces phallosocial desire by analyzing the processes that lead to a symbolic consummation of same-sex relations by means of erotic triangles within a (mandatory) heterosexuality, where women become the (required) vessel by which phallosocial desire is reified and
    [Show full text]
  • Avinguda Pla Del Vinyet, 14A 41.469 000,2.085 740 09
    08:50 FIRMA: Avinguda Pla del Vinyet, 14A 41.469 000,2.085 740 a 09:50 09:55 LLAMADA: Avinguda Pla del Vinyet, 14A 10:00 SALIDA NEUTRALIZADA: 10:15 SALIDA REAL Hito km 8 de la C-1413a 41.466 310,2.029 570 LANZADA: Promedio Km/h Altitud Itinerario Parcial Etapa Faltan 34 36 38 . 120 SANT CUGAT - SALIDA NEUTRALIZADA - Pla del Vinyet, derecha Carrer 0,0 0,0 6,0 10:00 10:00 10:00 Francesc Moragas, izquierda Av. Rius i Taulet, izquierda Av. Lluis Companys, derecha C. Martorell, sigue Camí Can Gatxet, Av. Montserrat Roig, izquierda Av. Josep Valls/Av. Can Cabassa, C. Fuerteventura, Rb. Baixador, C. Entroncament, rotonda segunda salida por C-1413a a Castellbisbal. 90 SALIDA REAL frente hito km 8 de la C-1413a, rotondas recto a Molins de Rei/ 0,0 0,0 97,1 10:15 10:15 10:15 Martorell por la C-1413a. 60 Por la derecha a Martorell por la B-225. 3,5 3,5 93,6 10:21 10:20 10:20 50 CASTELLBISBAL, paso bajo AP-7, Polígono Industrial Sant Vicenç, sigue a 0,3 3,8 93,3 10:21 10:21 10:20 Martorell por Carrer Ferralla / B-225 . 35 Rotonda recto a Castellbisbal, PRECAUCIÓN medianas circular por la derecha, 3,4 7,2 89,9 10:27 10:27 10:26 sigue B-225. 45 Rotonda izquierda a Sant Andreu de la Barca, rotonda recto, por carrer del 1,7 8,9 88,2 10:30 10:29 10:29 Ferro.
    [Show full text]
  • Programa Complementari De Camins
    PROGRAMA COMPLEMENTARI DE CAMINS Comarca Municipi Assistència. Actuació Import concedit Anoia Argençola Manteniment de camins 49.362,52 Anoia Bellprat Proposta de millora de l'accés al Castell de Queralt al Terme mu- 45.948,16 nicipal de Bellprat Anoia Bruc Camí de Can Ribera 22.300,77 Anoia Cabrera d'Anoia Condicionament pavimentació asfàltica i millores del camí de Mas 48.649,29 Castells Anoia Calaf Reparació del cami del rentador (Fase 1B i Fase 2) 46.471,75 Anoia Calonge de Segarra Condicionament i millora del camí del Bosc del Nadal 49.286,78 Anoia Capellades Arranjament del camí ral de la Font de la Reina de Capellades 30.854,12 Anoia Carme Execució material d'una passera pel camí de la Riera de Carme 46.839,02 Anoia Castellolí Millora de camis municipals de Castellolí 47.917,13 Anoia Copons Arranjament i millora de Camins de Copons 49.040,62 Anoia Igualada Arranjament camí de Can Masarnau 42.427,82 Anoia Jorba Arranjament de camins municipals de Jorba 49.312,02 Anoia Llacuna Arranjament del camí del Clot de les Barraques i del Ventanell 49.848,52 Anoia Masquefa Millora pavimentació de tres trams de camí - Camí Cementiri 46.377,07 Beguda - Camí Can Valls - Riera Claret Anoia Montmaneu Manteniment camins rurals al TM Montmaneu 47.891,89 Anoia Òdena Arranjament dels camins municipals d'Òdena 48.283,21 Anoia Orpí Arranjament i manteniment de camins rurals del municipi d'Orpí 45.305,79 Anoia Piera Pavimentació del camí 49.116,36 Anoia Hostalets de Pierola Arranjament camí de Serra Alta a Can Fosalba dels Hostalets de 49.065,87 Pierola Anoia Pobla de Claramunt Instal·lació biones al camí del Castell 27.506,93 PROGRAMA COMPLEMENTARI DE CAMINS Anoia Prats de Rei Obres de reparació i millora de camins municipals 47.159,73 Anoia Pujalt Reposició d'infractructures malmeses pels aiguats de novembre de 49.924,26 2015 Anoia Rubió Millora i condicionament de camins: Camí núm.
    [Show full text]
  • Rutes a Peu Per L’Anoia Consells Bàsics Per a Caminants
    RUTES A PEU PER L’ANOIA CONSELLS BÀSICS PER A CAMINANTS_ 1_ Respecteu la propietat privada. No pas- 9_ Si vas en grup, mantingues sempre el seu per sobre dels camps de conreu_ contacte amb els altres_ 2_ Respecteu el patrimoni cultural i his- 10_ Si aneu en silenci podreu contemplar tòric. Cal preservar-lo per a les genera- animals i ocells que altrament fugiran del cions futures_ soroll_ 3_ Si trobeu portes o filats deixeu-los tal 11_ Porta aigua dins la motxilla per hidra- com estaven (oberts o tancats)_ tar-te sovint i menja aliments energètics_ 4_ Abans de sortir, informa’t de les condi- 12_ Si feu servir un aparell electrònic per a cions meteorològiques i de la possible evo- seguir la ruta (GPS, mòbil…) avalueu la du- lució del temps. Renuncia a l’activitat si les rada de la bateria i si podeu, dueu-ne de previsions no són bones_ recanvi_ 5_ Els canvis meteorològics poden ser molt 13_ Sigueu educats i cortesos a la muntanya sobtats. Porteu roba d’abric i impermeable_ amb els altres caminants i els autòctons_ 6_ Planifica l’activitat i la seva durada, 14_ Endueu-vos les deixalles i llenceu-les consulta les guies i el mapa del recorre- als llocs indicats_ gut_ 15_ Si no ho veieu clar, reculeu, ja tornareu 7_ Porta l’equip i el calçat adient per a ca- un altre dia_ minar per la muntanya. Porteu farmaciola_ 16_ EN CAS D’ACCIDENT, avisa els serveis 8_ Vés sempre acompanyat o, en tot cas, d’emergències a través del 112.
    [Show full text]
  • R6 R6 R6 R6 R60
    Direcció dels trens Horari / Horario / Timetable Dirección de los trenes / Direction of trains Piera R6 Igualada Notes Notas / Notes R60 Igualada v. Carrilet A rdà ca Molí Nou r Ciutat Cooperativa es ellada rcelona nal nellà Riera re Camins A Circula els dies feiners del mes d’agost. ropa | Fira r icenç delsCan Horts Ros ovir Ba ’Hospitalet A L8 ell Enllaç r Pl. EspanyaMagòria IldefonsLa Campana Cer Gor Sant JosepL Almeda Cor Sant Boi Sant Esteve Eur ila | Castellbisbal Piera allbona d’Anoia ilanova delIgualada Camí Quatr reu de la Bar V Sesr La BegudaCan Par Masquefa Piera V CapelladesLa Pobla deV Claramunt Colònia GüellSanta ColomaSant Vde Cervelló ell V ell CentralMarto r Circula los días laborables del mes r r de agosto. Pallejà Sant AndElr Palau Martor Martor Runs on weekdays in August. Sant Joan Montserrat Santa Cova Esparreguera F Circula els dissabtes i festius. Monistrol-Vila Circula los sábados y festivos. L1 L1 Runs on Saturdays and public holidays. L3 R8 ilar dis era S4 V r Abr ilador esa Alta Aparcament Autobús Autobús aeroport Aeri Funicular V r Aparcamiento Autobús Autobús aeropuerto Aéreo Funicular Cremallera esa V Manr esa Baixador Car park Bus Airport bus Cable-car Funicular de Montserrat r ol de Montserrat r icenç | Castellgalí Estació on paren tots els trens Estació on només paren alguns trens Aeri de Montserrat Castellbell Vi el Manr Manr Estación donde paran todos los trenes Estación donde sólo paran algunos trenes Station where all trains stop Station where only stop some trains Montserrat Monist Sant Olesa de Circulen
    [Show full text]
  • Recorregut De Recerca Geològica I Mineralògica Per La Comarca D´Anoia
    1 ARAGALL REVISTA DE RECORREGUTS GEOLÒGICS ARAGALL, nº 10 - JUNY DEL 2017 ISSN 2462 6309 Editada per SIGMADOT i MUSEU DE GEOLOGIA DE LA UPC I DEL GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL MANRESA Portada: ROQUES BLAVES, ESPARREGUERA 2 PRESENTACIÓ Continuem en aquest numero, la publicació de diferents itineraris geològics per Catalunya, dintre de la revista ARAGALL (REVISTA DE RECORREGUTS GEOLÒGICS PER CATALUNYA). Aquesta publicació serà gestionada per la entitat SIGMADOT (Societat Internacional de Geologia i Mineria Ambiental pel Desenvolupament i per l ́Ordenament del Territori), amb la col·laboració del Museu de Geologia “Valentí Masachs” de la UPC i del Geoparc de la Catalunya Central. Dintre del present numero, que serà el onzè de la publicació, inclourem diversos treballs realitzats des del Museu de Geologia. En aquest cas, els recorreguts es van desenvolupar durant l ́any 2015. Els dos primers es situen a les comarques de pont: Segrià, Baix Cinca y Terra Alta; mentre que els altres quatre treballs es desenvolupen per la Catalunya Central; concretament per la comarca d´Anoia. _________________________________________________________ 3 SUMARI DEL NUMERO 10 DE LA REVISTA ARAGALL Nº RECORREGUTS PÀGINES 1 MEQUINENSA – FAIÓ – LA POBLA DE LA MASSALUCA 05 - 18 2 SAIDÍ – FRAGA – TORRENT DE CINCA - MEQUINENSA 19 - 30 3 PIERA – VALLBONA D´ANOIA - CAPELLADES 31 - 44 4 CAPELLADES – POBLA DE CLARAMUNT – CAPELLAD. 45 - 58 5 CAPELLADES – CABRERA D´ANOIA – VILANOVA D´E. 59 - 72 6 CAPELLADES .- VILANOVA D´ESPOIA - CAPELLADES 73 - 92 4 ARAGALL (REVISTA DE RECORREGUTS GEOLÒGICS PER CATALUNYA). Nº 10 Recorregut 1, pp 5 – 18 RECORREGUT A TRAVÉS DEL PATRIMONI GEOLÒGIC I MINER DE LA CONCA LIGNITÍFERA DE MEQUINENZA (SECTORS DEL BAIX CINCA, BAIX ARAGÓ – CASP I TERRA ALTA): DES DE MEQUINENSA A FAIÓ I A LA POBLA DE 1 MASSALUCA Per Josep M.
    [Show full text]