La Configuracio De L Antic Arxiu De Montserrat
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Revista Catalana d'Arxivística LLIGALL/8 ( 1994) LA CONFIGURACIO DE L ANTIC ARXIU DE MONTSERRAT (SEGLES X\ I-XVIII) Franoeso Xavier Altés ¡ A<juiló Sovint l esineiil de I Arxiu de Montserrat suscita -fins i tot entre els investi^adors- un greu equívoc, originat per una ingènua i es|)onté\nia homologació de l arxiii niontser- rati ami) el nodrit fons l)il)]iogn\fic de Tactual i)il)li()leca monàstica de Montserrat. .Iitstament per això. la simple i elemental distinció entre arxiu i biblioteca resulla, tan- mateix. insuficient per esvair totalment aquest e(|uívoc. (lal. doncs, diferenciar nítida- ment entre ro[>utent i desaparegut arxiu amic de Montserrat i el modest arxiu modern, constituït, en part. {)er documentació foi'ana i adventicia. Malauradament, fins ara. sol)re l anric arxiu de Montserrat -desaparegut Tany 1811 com a conse(|üència de la crema i destrucció del monestir per part de Texèrcit napoleò- nic- solaniem se n'iian escrit lamentacions, càbales absolutamem gratuïtes sobre mia eventiial recuperació i |)àgines encomiàsti(|uesl. D altra banda l actual bibliografia històrica montserratina no permet d"espigolar-hi dades suficients per a una a¡)roxima- ció global al fons documental i a les vicissituds de l'antic arxiu de Montserrat. A(|uesta precarietat de la bibliografia evidencia la necessitat d'omplií- acjnest bnit in- formatiu. tot aportant alhora dades (jue contribueixin a la confecció de Tanhelada i ne- cessària història dels arxius i tie l arxivística a C¡atahniya. I és dimre d aciuest marc on cal situar el treball -de moment opac- de la reconstitiu-ió facticia del comingut de l'an- tic arxiu montserratí. eii el ((ual s'identifiquen i es localitzen les desferres docinnentals i les cò[>ies i la doctunentació paral·lela conservada en diversos arxius. l al com s'esdevé amb els arxius d altres institucions eclesiàsti(|ues. l antic arxiu de .Montserrat presenta un interès (|ue de|)assa l'àmbit estrictament montserratí per haver reunit entre el seu fons la documentació relativa als orígens i el j)atrimoni d altres insti- tucions eclesiàstiques, o bé a la història de viles i llogarrets. Lfectivament. malgrat que la vida monàstico-regular no s'inicià a Montserrat fins als anvs 1020-1024 -per obra del famós abat Òliba del monestir de Santa .Maria de Ripoll-, el fons docmnenial de l'arxiu montserraií palesava la |)resència patrimonial de Ripoll a .Montserrat i la seva rodalia des del segle X. D'altra banda, la progressiva consolidació econòmica i i autonomia del monestir-santuari respecte de Ripoll com- ])orià l'amiexió a Montserrat -duram els segles Xl\ i X\'- del patrimoni o bé de les rendes (Taltres institucions senvorials i eclesiàsti(|ues; acjuestes darreres en ocasió de l erecció i el reconeixement de Montserrat en al)adia independent de Ripoll |>er l anti- papa Benet Xlll -l'any 14Ü9- i pel papa Martí V. l any 1-fl8. /\(juest procés d'expan- sió es completaria durant la {)rimera meitat del segle X\'i amb noves adípiisicions |)atrimonials i jurisdiccionals.- per les (juals hom incorporà a 1 antic arxiu montserra- tí amigues sèries docuinemals vinculades als possessors precedents. D'entre elles cal destacar, tanl per l antiguitat com })er la (juantitat. les (jue conformaven l'arxiu del 19 Revista Catalana d'Arxivística LüGALL/8 (1994) veí inonesrir de Santa Cecília de Montserrar. amb documentació des del principi del segle X. Des del segle X^ 11 <I'a(jnesta ri(jiie.sa documental ja se n a})rofilaren algmis histo- riadors. tanr moinserralins com forans. Tot referim-s'lii. l enidit i viatger j)are Jaume \ illaiuieva -(jue consultà I'arxiu I'any 1800- remarca com. a més de les lunícies histò- riques relatives a Montserral. iriii trol)à '^muchm mas sin comparación de las tocantes a otras iglesias y monasterios. Este es el gran fruto de los viages: hallar en un pnnto cosas (¡ne pertenecen a otros en que no se pensaba, y con que se ilnstran sus antigua- llas^.^ í. Antecedents niedievals Si deixem de banda una referencia indirecta que trobem en una reclamació docu- mental de l'aiiy 1223.-^ el primer esment de Tarxiu de Montserrat apareix en un docn- ment notarial niontserratí de l any 1331 relatiu al préstec de la huilla d'indulgències atorgada I any 1327 pel [)apa Joan XXII a Montserrat.^ Kn ell. el (jüestor de la (Confraria de Montserrat al bisbat de Tolosa de Llenguadoc es compromet a retornar al prevere- beneficial regem de la saciistia de Montserrat la butlla papal {«pririlegium romanaruni indulgentiarum... curn papali hulla pendent i in siriclw ciridi et croceo domini Joliannis pape (/ui nunc esf») per tal de retornar-la novaineni a Tarxiu {«in tesaurario sire in ar- chirio ecclesie sire scripturarum et inslrumentorum AJontisserrati»). d on havia estat tre- ta per a la propagació de la (Confraria de Montserrat {«ad detraliendam derocionem beate Marie de Montisserrato*)L'adscripció de l arxiu de la sagristia/tresor del ino- nestir-samuari revela nua ])ràctica i. probablement, també una classificació documental de les militzades a Tèpoca. Taiunateix 1 anterioritat de l'arxin montserrati^ com a fons docmneiUal organitzat qneda reflectida a l'estructuració interna del (¡anulan de MoiUserrat. antigament ano- menat també Llibre I ermell.'^ La rec.onstitució parcial d'aquest cartulari -que versem- blantnieiit s'estava confegint l'any 1263/1204 revela <}ne la classificació documental de l arxiu montserratí era de base geogràfica, atès que la documentació <jne hi fou co- piada palesa una juxtaposició de blocs do(;unientals corresponents a sèries territorials independents. .A(piestes sèries geogràfiques responen versemblatitment al comingiit dels sacs en què estava classificada la documentació {)atrimonial del monesiir-samua- ri. Del contingut d un d acjuests sacs ens u'ha pervingul una regesta parcial, escrita a mitjan segle XV. la qual indica la retolació del sac corresponent: «fu sacco de Jorba rel de Otina qui est in archirio Montisserrati sunt instrumenta sequentia et plura alia eiusdem monasteni». Les notícies sobre l arxiu duram el segle XV -descartada ima cita falsa de l anv 14.'50 són. avui per avui, rares i inconsistents. Soq)renentment les minucioses consti- tucions moiUserratines ¡)ronmlgades I anv l4.5ó per l'abat Antoni Pere Ferrer ignoren 1 arxiu. Tot i que aquestes constitucions -d'acord amb la |)raxi de la (Congregació 2Ü C'Iaustral Tarraconense- reestructuraren Montserrat en set oficis claustrals (prior, sa- Revista Catalana d'Arxivística LLIGALL/8 ( 1994) griíiTa. cellerer. ol)rer. aliiioiner. rofetorer i iiif'ernier) (Jotats ainl) les rendes proviiients (l'uiia porció patrimonial, sembla (¡iie l atrihució de les rendes del patrimoni no es re- flectí a rarxiu. Una referencia a l arxiu. (pie trobem l any 1490 en Pacta de la visita realitzaila a Montserrat pels visitadors canònics de la (^oiipegacic) Cllaustral Tarraconense, és genè- rica i pràcticament irrellevant. De let l'asseveració «capihrerid et alia instrumenta monasterii stant bene ens todita in (¡uocUim avchiro loco tnto et sccnro». respon liieral- ment a la formnlació positiva de la pregnnta corresponent del (|iiestioiiari dreçat per a aqnesta visita. A(|iiest fou Tarxin que l'anv 1493 trobaren a Montserrat els monjos benedictins ob- servants |>rocedents del monestir tie San Benito el Real de Valladolid. (|ue In instanra- lien una vida monàstica reformada sota la direcció del prestigiós abat García de Cisneros. 2. La reordenació del segle XI1 Kl redreçament espiritual i material del monestir-sanluari endegat Tany 1493 pels monjos benedictins de Tobsenança val·lisoletana es traduí no solament en nna revita- lització econòmica del monestir-samuari. sinó també en nova forma de gestió econòmi- ca i patrimonial, (jue nece.ssàriameiiT repercutiria en l'organització de l'arxiu montserratí. A la solemne capbrevació general del patrimoni de Montserrat, realitzada els anvs 1496 a 1499. s'hi afegiren posteriorment -durant els anys 1499 a 1506- la re- cuperació plena del patrimoni dels priorats de Sant Sebastià dels Gorgs i Sant Pere de Riudebitlles -annexats a Montserrat durant la primera meitat del segle XV. A cominua- ció hom aconseguí l'annexió dels monestirs de Sant Genis de Fontanes. 1 any 1507 i del veí monestir de Santa Cecília de Montserrat, l'any 1539. El rigor administratiu, l'estal- vi i els plantejaments econòmics es tradn'íren durant la primera meitat del segle W I en noves ad(jnisicions patrimonials i jurisdiccionals. Si és que la creixent complexitat administrativa no havia comportat encara ima re- organització de l'arxiíu la necessitat s'imposà, dnrant els anys 1539-1545. arran de la incorporació definitiva de l'arxiu i del patrimoni del monestir de Santa Cecília de Montserrat. 11 .4(juesta reorganització del fons documental de l'arxiu montserratí ja es reflecteix en un instrument fle descri[)ció de l'arxiu confegit entre els anys 1549 i 1558. Curiosament aquesta cronologia presenta nna doble coincidència: d'una banda amb la pronmigació de la {)riniera legi.slació arxivística de la Congregació de San Benito de Valladolid -a la qual perianvia Momserrat- i d'altra amb el moviment arxivístic que es donava alesho- res a Valladolid i el veí arxiu reial de Simancas. Efectivament. les constitucion.s monàsti(|ues val·lisoletanes impreses l'any 1546. tot recollint ima prescripció del Capítol General de l'any 1538. ordenaven <tque en todos los monasterios de la congregación se biisqtien las escripturas que en ellos se pudieren ha- llar y se haga registro de lo qne cada nna de ellas contiene. Y se de especial cargo a dos 21 Revista Catalana d'Arxivística LLIGALL/8 ( 1994) monjes, o a uno de cada casa, para que tengan mucho rurdaclo de saber lo que en ellas se condene, y de las poner en orden de alfabeto, para que, ofreciendose caso en que aya necessidad de alguna délias, los que las tiwieren en cargo puedan arisar sin tardança de lo que en ellas «>• v donde se hallaran».\ el (;a})ÍTol General de l aiiv 155() reite- ra va que a cada inojieslir: ^se haga minuta de todas las scripturas que la tal casa tie- ne y se pongan en el archivo, el qual tenga dos llaves y este seguro de peligro de fuego y de humidady de otras cosas que le pueden dañar; y que las scripturas que fueren de importancia se cojan con cet niales de manera que no se dañen.