Revista Catalana d'Arxivística LLIGALL/8 ( 1994)
LA CONFIGURACIO DE L ANTIC ARXIU DE MONTSERRAT (SEGLES X\ I-XVIII) Franoeso Xavier Altés ¡ A Sovint l esineiil de I Arxiu de Montserrat suscita -fins i tot entre els investi^adors- un greu equívoc, originat per una ingènua i es|)onté\nia homologació de l arxiii niontser- rati ami) el nodrit fons l)il)]iogn\fic de Tactual i)il)li()leca monàstica de Montserrat. .Iitstament per això. la simple i elemental distinció entre arxiu i biblioteca resulla, tan- mateix. insuficient per esvair totalment aquest e(|uívoc. (lal. doncs, diferenciar nítida- ment entre ro[>utent i desaparegut arxiu amic de Montserrat i el modest arxiu modern, constituït, en part. {)er documentació foi'ana i adventicia. Malauradament, fins ara. sol)re l anric arxiu de Montserrat -desaparegut Tany 1811 com a conse(|üència de la crema i destrucció del monestir per part de Texèrcit napoleò- nic- solaniem se n'iian escrit lamentacions, càbales absolutamem gratuïtes sobre mia eventiial recuperació i |)àgines encomiàsti(|uesl. D altra banda l actual bibliografia històrica montserratina no permet d"espigolar-hi dades suficients per a una a¡)roxima- ció global al fons documental i a les vicissituds de l'antic arxiu de Montserrat. A(|uesta precarietat de la bibliografia evidencia la necessitat d'omplií- acjnest bnit in- formatiu. tot aportant alhora dades (jue contribueixin a la confecció de Tanhelada i ne- cessària història dels arxius i tie l arxivística a C¡atahniya. I és dimre d aciuest marc on cal situar el treball -de moment opac- de la reconstitiu-ió facticia del comingut de l'an- tic arxiu montserratí. eii el ((ual s'identifiquen i es localitzen les desferres docinnentals i les cò[>ies i la doctunentació paral·lela conservada en diversos arxius. l al com s'esdevé amb els arxius d altres institucions eclesiàsti(|ues. l antic arxiu de .Montserrat presenta un interès (|ue de|)assa l'àmbit estrictament montserratí per haver reunit entre el seu fons la documentació relativa als orígens i el j)atrimoni d altres insti- tucions eclesiàstiques, o bé a la història de viles i llogarrets. Lfectivament. malgrat que la vida monàstico-regular no s'inicià a Montserrat fins als anvs 1020-1024 -per obra del famós abat Òliba del monestir de Santa .Maria de Ripoll-, el fons docmnenial de l'arxiu montserraií palesava la |)resència patrimonial de Ripoll a .Montserrat i la seva rodalia des del segle X. D'altra banda, la progressiva consolidació econòmica i i autonomia del monestir-santuari respecte de Ripoll com- ])orià l'amiexió a Montserrat -duram els segles Xl\ i X\'- del patrimoni o bé de les rendes (Taltres institucions senvorials i eclesiàsti(|ues; acjuestes darreres en ocasió de l erecció i el reconeixement de Montserrat en al)adia independent de Ripoll |>er l anti- papa Benet Xlll -l'any 14Ü9- i pel papa Martí V. l any 1-fl8. /\(juest procés d'expan- sió es completaria durant la {)rimera meitat del segle X\'i amb noves adípiisicions |)atrimonials i jurisdiccionals.- per les (juals hom incorporà a 1 antic arxiu montserra- tí amigues sèries docuinemals vinculades als possessors precedents. D'entre elles cal destacar, tanl per l antiguitat com })er la (juantitat. les (jue conformaven l'arxiu del 19 Revista Catalana d'Arxivística LüGALL/8 (1994) veí inonesrir de Santa Cecília de Montserrar. amb documentació des del principi del segle X. Des del segle X^ 11 í. Antecedents niedievals Si deixem de banda una referencia indirecta que trobem en una reclamació docu- mental de l'aiiy 1223.-^ el primer esment de Tarxiu de Montserrat apareix en un docn- ment notarial niontserratí de l any 1331 relatiu al préstec de la huilla d'indulgències atorgada I any 1327 pel [)apa Joan XXII a Montserrat.^ Kn ell. el (jüestor de la (Confraria de Montserrat al bisbat de Tolosa de Llenguadoc es compromet a retornar al prevere- beneficial regem de la saciistia de Montserrat la butlla papal {«pririlegium romanaruni indulgentiarum... curn papali hulla pendent i in siriclw ciridi et croceo domini Joliannis pape (/ui nunc esf») per tal de retornar-la novaineni a Tarxiu {«in tesaurario sire in ar- chirio ecclesie sire scripturarum et inslrumentorum AJontisserrati»). d on havia estat tre- ta per a la propagació de la (Confraria de Montserrat {«ad detraliendam derocionem beate Marie de Montisserrato*)L'adscripció de l arxiu de la sagristia/tresor del ino- nestir-samuari revela nua ])ràctica i. probablement, també una classificació documental de les militzades a Tèpoca. Taiunateix 1 anterioritat de l'arxin montserrati^ com a fons docmneiUal organitzat qneda reflectida a l'estructuració interna del (¡anulan de MoiUserrat. antigament ano- menat també Llibre I ermell.'^ La rec.onstitució parcial d'aquest cartulari -que versem- blantnieiit s'estava confegint l'any 1263/1204 revela <}ne la classificació documental de l arxiu montserratí era de base geogràfica, atès que la documentació griíiTa. cellerer. ol)rer. aliiioiner. rofetorer i iiif'ernier) (Jotats ainl) les rendes proviiients (l'uiia porció patrimonial, sembla (¡iie l atrihució de les rendes del patrimoni no es re- flectí a rarxiu. Una referencia a l arxiu. (pie trobem l any 1490 en Pacta de la visita realitzaila a Montserrat pels visitadors canònics de la (^oiipegacic) Cllaustral Tarraconense, és genè- rica i pràcticament irrellevant. De let l'asseveració «capihrerid et alia instrumenta monasterii stant bene ens todita in (¡uocUim avchiro loco tnto et sccnro». respon liieral- ment a la formnlació positiva de la pregnnta corresponent del (|iiestioiiari dreçat per a aqnesta visita. A(|iiest fou Tarxin que l'anv 1493 trobaren a Montserrat els monjos benedictins ob- servants |>rocedents del monestir tie San Benito el Real de Valladolid. (|ue In instanra- lien una vida monàstica reformada sota la direcció del prestigiós abat García de Cisneros. 2. La reordenació del segle XI1 Kl redreçament espiritual i material del monestir-sanluari endegat Tany 1493 pels monjos benedictins de Tobsenança val·lisoletana es traduí no solament en nna revita- lització econòmica del monestir-samuari. sinó també en nova forma de gestió econòmi- ca i patrimonial, (jue nece.ssàriameiiT repercutiria en l'organització de l'arxiu montserratí. A la solemne capbrevació general del patrimoni de Montserrat, realitzada els anvs 1496 a 1499. s'hi afegiren posteriorment -durant els anys 1499 a 1506- la re- cuperació plena del patrimoni dels priorats de Sant Sebastià dels Gorgs i Sant Pere de Riudebitlles -annexats a Montserrat durant la primera meitat del segle XV. A cominua- ció hom aconseguí l'annexió dels monestirs de Sant Genis de Fontanes. 1 any 1507 i del veí monestir de Santa Cecília de Montserrat, l'any 1539. El rigor administratiu, l'estal- vi i els plantejaments econòmics es tradn'íren durant la primera meitat del segle W I en noves ad(jnisicions patrimonials i jurisdiccionals. Si és que la creixent complexitat administrativa no havia comportat encara ima re- organització de l'arxiíu la necessitat s'imposà, dnrant els anys 1539-1545. arran de la incorporació definitiva de l'arxiu i del patrimoni del monestir de Santa Cecília de Montserrat. 11 .4(juesta reorganització del fons documental de l'arxiu montserratí ja es reflecteix en un instrument fle descri[)ció de l'arxiu confegit entre els anys 1549 i 1558. Curiosament aquesta cronologia presenta nna doble coincidència: d'una banda amb la pronmigació de la {)riniera legi.slació arxivística de la Congregació de San Benito de Valladolid -a la qual perianvia Momserrat- i d'altra amb el moviment arxivístic que es donava alesho- res a Valladolid i el veí arxiu reial de Simancas. Efectivament. les constitucion.s monàsti(|ues val·lisoletanes impreses l'any 1546. tot recollint ima prescripció del Capítol General de l'any 1538. ordenaven monjes, o a uno de cada casa, para que tengan mucho rurdaclo de saber lo que en ellas se condene, y de las poner en orden de alfabeto, para que, ofreciendose caso en que aya necessidad de alguna délias, los que las tiwieren en cargo puedan arisar sin tardança de lo que en ellas «>• v donde se hallaran».\ el (;a})ÍTol General de l aiiv 155() reite- ra va que a cada inojieslir: ^se haga minuta de todas las scripturas que la tal casa tie- ne y se pongan en el archivo, el qual tenga dos llaves y este seguro de peligro de fuego y de humidady de otras cosas que le pueden dañar; y que las scripturas que fueren de importancia se cojan con cet niales de manera que no se dañen. Y especialmente se man- da al prelado de cada casa que dentro de un año haga recoger todas las scripturas de las casa y las trayga al archivo» A'-^ De la reorganització efectuada a l'ar.xiu de Montseirat se'ii fa ressò una N'isita A|JOülòlica realitzada a Montscrral. (jue fou clauHiu-ada l'aiiv 1586. El Visitado]- -ho era el bishe de Vic. Joan Baj)tista de Cardona- loi reiterant les prescripcions sohre els ar- xius contingudes en les ('onsíitucions 2.1 Estructuració de ¡"arxiu Els vestigis subsist ems en la docinnentació conservada, i també les referències d'al- gims arxivers i dociuiientahstes. ens en f)ermeten un coneixement i una aproximació |)a reial. Com ho |irescrivien les esmentades consliíucions de la (Congregació de San Benito de Valladolid, l'arxiu de Montserrat fou estructurat en armaris independents, signats amb les lletres de l'alfabet i l etolats d'acord amb el seu contingui de caràcter geogràfico-ter- ritorial. tot i (jue també n hi havia amb documentació estrictameni jurisdiccional. Eren de contingut fonanientahnent territotial els armaris signats amb les lletres «B- C-l)-E-(í-K-L-M-0-K». Tanmateix mentre uns responien a un lo|)ònim. o bé a una àrea geogràfica moll pròxima, d'altres n'agrupaven diverses, tal com es ¡)ot comprovar en els armaris «B. D i M»: -Armari de lletra «fh: Documentació relativa a la nunuanya i ei monestir de SaiUa Maria de Montserrat; Caitulari o Llibre Vermell de .Montserrai; docunieniació de l'antic 22 alou vescomtal de Sant Miquel de Montserrat. Revista Catalana d'Arxivística LLIGALL/8 ( 1994) - Armari de lid ra «DK Docuiiiciitació jíatriiiioiiial i jurisdiccional rel al iva al terme i vila (TOIesa íle Montserrat, al castell de Saiit Pere SacaniaJ^ i segurament al tenue de \ iladecaballs. -Armari de lie! ra «M». retolat «Armario de Barcelona y Llobregah: Ckiutenia la do- cumentació relativa al patrimoni dispers al Montsejiy. el \'allès. el Barcelonès i la part orieiUal de la conc-a fluvial del Baix J.lobregat.-*' Kls armaris d<' contingut jurisdiccional eren l'armari signat amb la lletra A (ver- semblamment amb documentació reial i papal), l'armari retolat «lioma».^^^ i l'armari signat amb la lletra L'armari de lletra «A». retolat «iArmario de las Uniones^, contenia els títols pels (juals hom annexionà a Montserrat el patriítioni i les jurisdiccions d'esglésies o mones- tirs (llevat de les coiTesponents a l armari II). com el Sant Pere de Riudebitlles o el de SaiU Beneí de Bages. Dintre de l'estructuració territorial dels armaris de l'arxiu resulta molt signincatiu i excepci(mal cl comingut complex de 1 armari signat amb la lletra «H». S hi conservava, tot sencer, l'arxiu de l'antic nuMiestir de Santa (lecília de Montserrat. A més de la docu- metnació pròpiament monàstica. Iii havia la relativa al seu patrimoni escampat per les comar(|ues del Bages, la Segarra, la Conca de Barberà. l'Aiuúa. el Penedès i el \'allès. 2.2 La classificació documental La classificació dels armaris abastava tant la documentació en pergaim' com en i)a- pers SOITS O en volums. Els pergamins -com afirma la Visita de 1586- hi estaven distri- buïts i aplegats en «.vacro.s: con particulares señales»Aíjiiesta retolació era numèrica, però sovint completada amb uiui referència territorial, segons revelen algunes cites: «m sacco de monasterio fíagiis». o bé «in sacc.o de castris» corresponent a l'armari «0».^-+ l.a classificació era de base territorial amb sèries i subsèries dociunentals. A 1 inte- rior de cada sèrie documental la classificació dels documents seguia fonamentalmem l'esquema descrij)tiu: - titularitat (actual i precedent, adquisició) - jurisdicció (civil, eclesiàstica: plena, simple) - administració (mcxlalitat. canvis, adscripció) Afjuesta classificació s'estructurava en dues sèries docunu'utals diferents, però com- plementàries -l'una sigiuula amb xifres romanes i l'alt ra amb numeració aràbiga- la numeració de les (|uals revela una interconnexió (no intercalació) documental. I lo il·lus- tren uns exemples manllevats a I armari H: Confinnacions reials: II. X\ I .jurisdicció eclesiàstica: Sant Pere de Paganell: H. XXIV. 25. 2(>. 27. 28 i 29. Santa Cecília de Montserrat: H. 32 Sant Pere d'Auibigats: 11. XXXII. XXXIII. Santa Maria del Cann': II. 42 Santa Maria de Camps: H. ()4 = 11. CCXXII 23 Revista Catalana d'Arxivística LLIGALL/8 ( 1994) Sant Jaume de Marganell: H. 65. Malgrat (jne en desconeixem exactament la seva funció, cal descartar <|iie la sèrie ami) numeració aràbiga c()rres¡)()ngués a la classificació de la documentació en paper o en volums. Lis criteris de clas.sificació es reflectien tajnbé en la signatura lopològica. atès que hom assignà una única signatura als documents relatius a l'acreixement territorial i ju- risdi(M-ional d'un títol o als seus successius arrendanjents.^ï La signatura topològica comj)leia fl'un document constava de la lletra de l'arimn-j i del número d'ordre de classificació. Tanmateix liojn por constalar (jue molts pergamins no en portaven, i d'altres duien simplement la indicació del sac.^í» En canvi d'altres por- taven la signatura completada amb la referència a la tmmeració romana o aràbiga de documems com|)lementaris.¿'^ 2.3 Els instruments de descripció i d'accés Ei registro o sumario dels documents de I"arxiu -que hem vist prescrit-»- a Montserrat s'anomenà Registrnm o Regeslriim -i durant el segle X\ lll Registrurn Vêtus 0 bé Registro Antiguo.'i·^'^ Aquest volum tenia més de ciiic-cents folis. La retlacció de les regestes documentals de la seva part primigènia (folis 1 a 4.33) es féu entre els anys 1549 1 1558. i fou encomanada a un notari.(^om sViitreveu a tiavés d'un índex sumari, que he i)ogut identificar amb certesa, aquest volum leflectia alhora el contingut i l'ordena- ment dels armaris de l arxiu-'^l D'alires instrmnents de descripció ens són avui insuficientment coneguts. Ja al segle XVI trobem citat lui Libro del Archivo^2 de característic]ues molt shnilars al Regestrum. si és que no cal identificar-los. I pocs anys després l'arxiver pare Miquel Solsona man- llevava a un Libro Longo -confegit certament des[)rés de l'any 1539- unes regestes <{ue fan pensar en un Judex de l'arxiu.-^^ L arxiu disposava també d'un registre de sortida dels dociunents manllevats per ne- cessitats juridico-administratives, en el qual hom havia (rinscriure: *tul escriptura, que tiene por senat tal, (jue es del armario tal, y del sarco signo tal» Al costat d'aquests instruments propis de Tarxiu els arxivers confegiren repertoris, avui [>erduts. i recopiaren en volums la documentació més hnportant. Entre els rej)erto- ris hom esmenta sovint els volums del catàleg [ler nuítèries o Apuntamientos y acopio de papeles sueltos de l'arxiu·i·'j recopilats j)er l'arxiver pare Joan Cuerhi, i un Repertorio de I "arxiver pare Les mes Reventós.^i^ Solament ens ii'ha restat un. anomenat Epítome de haciendas y rentas, que fou escrit vers Pany 1599 per l'arxiver })are Tomàs Rajadell'^'? sobre tm text precedent -datable dels anys 1578-1581- del pare Pere Gener. Porta per títol Sumario de las villas, lugares, (/uadras, Jurisdicciones, feudos, rentas, derechos y preheminencias. i resulta utilíssim per conèixer Forigen i Tevolució del patrimoni histò- ric del monestir. 24 Revista Catalana d'Arxivística LLIGALL/8 ( 1994) 3. Reorganització moderna: anys Î719-1722 L origc]! cl atjuesra reorganització segurament ra! cercar-lo en una j)resrripció rei- terada a les Visites (Canòniques regulars a Montserrat dels anvs 1695. i (jue re- apareix en la Visita de l any 1Ó9Q: «¡¡nricru/o visto la necessidad (¡ne tiene enta cassa de componer su archivo, mandamos al P. Archivero con/inúe en hacer el catálogo de los papeles de dicho archivo, especialmente los que focan a hacienda^ R1 silenci que sobre aquest pum gnarden les Visites immediatainent posteriors mena a creure (jue es fén algima cosa. Molt possiblement fou aleshores (juc lioni encomanà a un notari bar- celoin' la redacció d im índex o repertori de l'arxiu. (jue fou enllestit després d'algunes vicissituds. Les cites (jue ens n'han pervitigin l'anomenen Indice latino, per ésser re- dact al en llatí. Tot el (|ue sal)eni és que s'iniciava amb un breu encapçalament histò- ric, i (jne superava els 278 folis.'^^^ Acabades les conse 3.1 Reclassificació í^a reclassificació es féu a partir de l'estructinació existent tot ampliant i subchvidint els armaris i reclassificant-ne la documentació. La subdivisió d'armaris compoilà una adeíjuada integració defhiitiva de l'arxiu de Santa (¡ecflia de Moiitsen-at (l'antic «arma- ri 11*). L'ampliació dels armaris respon a una concepció d arxivística històrico-adrni- nisirativa, amb I adsítripció de documentació no patrimonial provineni o viiu'ulada a 1 oficina de la majordomia, en la (jual es conservava únicanuMn la documentació admi- nistrativa útil o recent (dels darrers cinquanta anys). Revista Catalana d'Arxivística LLIGALL/8 ( 1994) En aquesta nova concepció (ie I atxiii lioni palesa rinCliix de ! arxivística i la liisto- liügrafia. Ili ha interès en remarcar S.2 L'instrument craccés i descripció Com ja lia estat dit. la reclassificació de l arxin es complemenlà amh I VIaboració del seu nou Indice, (jtie compongué i redactà el mateix pare (Gregorio Escudero. Sortosament a(|uest Indice del Archivo ens ha pei-\ingut fragmentàriament. Escrit pulcrament en castellà, acjuest volmn de gran format arribava gairebé als 4()() folis. La descripció del contingut de cada armari segtu'ix Tordre cnniològic. anotar al marge, i està estructurada en dues grans parts: docmnentació relativa a la [)ro[)ietat i El niareix pare (iregorio F.srndero establí (lociinieiitalinent un primer priorologi- a])aci()i()gi (le Montserrat (segles Xl-XV).'^'^ i anib mires administratives, l'any 1722. (•()m¡)letá {índice anil) un repertori dels censáis. 3.3 Organització i contingut en seccions De la reorganització de l arxiu en resultaren tres seccions independents: els armaris docinnentals. l'armari de manuscrits de monjos, i un dipòsit de volums diversos. La des- 3.3. / Els armaris (locutnent Sala la Armaris / i 2: Butlles i |)rivilegis pomilicis: indulgències, facultats i juhileus: captes i gràcies ÂntKiri I J : Tít{)ls de Sant Pere de Pagaiiell. Igualada, (lasrellolí. (Guardiola, la Tossa de Montbui, la Pobla de (Uarainunt. Odena. Saiu Jaume Sesoliveres. Sant Jainne d'Òdeua {lligalls: -iO a 60). (îaxon 12. Targeta: S fa. Cecilia. Manresa y lagares de su antiguo condado. Prosiguen los titulo.'i de haciendas, señorío, jurisdicción ordinaria civil, temporal, etc. desde legajo Oí. (Jaxon 13. Targeta: Collbato, Jiruch y Guardia con las nia.HÍas de sus términos, títulos de las haciendas, señorío, jurisdicción civil y criminal que tiene Monserrate. (¡axon 14. Targeta: Esparraguera. Las Espa. Sala 2a Claxon 16. Targeta: Olesa. S. Pedro de Zacama. li re ra y I illadecaralls con .HUS térmi- nos. titulas de la.s haciendas, possessiones alodios del monasterio. (laxon 17. Targeta: Olesa. San Pedro Zacama y masias de sus terminas, titulas del se- ñorío. jurisdicción civil y criminal, aguas, facultades y sus pleitos. Claxon 18. [Targeta]: Olesa: union de su iglesia a Monserrate, beneficios, diezmos, pri- micias, distribuciones y pleitos .wbre ellas. Claxon 10. Targeta: Partido del Panades, Arzobispado y Campo de Tarragona hasta Tortosa, San Pedro de Riuderillas, San Sebastian deis Gorchs. í Ulafranca, Tarrasola, etc. Hacienda, jurisdicción, y papeles eclesiásticos. (laxon 20. Targeta: Partido del Panades, Arzobispado y Campo de Tarragona hasta Tortosa. Riuderillas. San Sebastian, Terrasola. Villafranca, etc. Títulos, como en el ca.von 19. desde legajo à 5Í. (laxon 21. Targeta: Partido del Panades. Arzobispado y Campo de Tarragona hasta Tortosa. ítem la pertenencia del censal de la Lleuda de Tortosa. Prosiguen los títu- los desde legajo 52 etc. (laxon 22. Targeta: Mas(piefa. Piera y su horno, Pierola, Gelida. Hortons, Quadras de Malcav (laxon 23. Ttugeta: Alvareda, Miralles, San Pedro Dezrim o San P(Uivin. Prats del Rey, Manre,saiui. Sesglayoles, lahnanya. Juri.ulicciones, pastos, haciendas }• derechos, ¡tem Ro.xados, Calaf, Eortesa. Guardia Pilosa, Glavi/ia, etc. Caxon 24. Targeta: Alvareda. Miralles, San Pedro Dezrim. Prats del Rey. f dlmanya. etc. Prosiguen los títulos, como en el caxon 2S. desde legajo 16 en adelante. (laxon 25. Targeta: Castillos de Segarra. Albarells. BeUnumt. Zavit de Bordell, Carbesi. Castellnou. Sta. María del Camí. Monmaneu, I\'ari, Rifjuer, Rocamora. La Tallada, 28 l orretulenbort. y las quadras de AguHó, Malbech y Mon tllor etc. hasta legajo 22. Revista Catalana d'Arxivística LLIGALL/8 (1994) (¡axon 26. [Targeta]: Castillos de Segarra. Prosiguen sus títulos desde legajo 23 en ade- lante. con los pleitos que ha seguido el monasterio defendiendo su jurisdicción v derechos. Claxon 27. [Targeta]: San Pedro deis Ár<¡uells. Cerrera. Condales. Cranja. Curuliada, Grañera. IJndars. Monlleo. Monpahó. Pallarols. La (Isqueíla. Jurisdicción, aguas, y papeles eclesiásticos, etc. (laxoi) 28. [Targeta]: Artesa. Vilbes, Col (fret. Foradada, Lusas. Mondar. Monsonis, Monmagastre. Pons. ¡Ubelles. Ve rue t. Alentorn y Castellblanc. Aguas, molinos, feu- do, onzeno, señorío, juri.·idiccion, etc. (laxoii 29. Targeta: Artesa. Lugares y harón i as contenidas en el ca.ron 2S. Prosiguen los titulas desde legajo 2 S en adelante. Claxon 30. Targeta: lieyno y ciudad de f alencia, Xatira y su Pia Ahnoyna, baronías de Peqe y Ania. Títulos que tiene el monasterio, y que algunos de ellos se mezclan con los de Artesa. Claxon 31. Targeta A: Lérida y lugares de su comarca, Mírarally Montoliu. [Targeta] B: Granja de Montaler, Fuliola, ¡bars y lugares de Urgell. Ti ti dos. Claxon 32. Targeta: Barcelona. Lugares de su condado v comarca de Llobregat. Campins. Palau Tordera, Monseny, El f allés y Terra.sa. Títulos de haciendas y alo- dios desde legajo 1 hasta el 37. Claxon 33. Targeta: Bíu celoiui etc. Títulos como en el caxon 32. desde legajo 3 S en ade- lante. Item las uniones de Sant Pablo del Campo y S. Benito de Bages, v títulos de f ílUdba. Claxon 34. Targeta: Condado de Rose Hon, Ampurdan. obispado de Gerona, etc. San Genis de Fontaynes, abadía unida a Monserrate. Y lugares de Bañuls, San Juan de Sella. Brullá, Roca de A Ibera, ¡ílallonga y la rila de Pe rp i ñau. ciudad de fich, Puigcerdà, etc. Claxon 35. [Targeta]: Alemania. Francia, Flandes. Italia, Mihn, Capoles. Sicdía, Cerdeña i" Mallorca. Caxon 36. Targeta: Aragon, Castilla. Macarra, Portugal. Indias. Me.iíco y Peru. Claxon 37. Targeta: Mamiscritos de hijos del monasterio. Libros espirituales, E.vercitatorio de Cisneros Kvercícios de San Ignacio. Reglas de San Benito y San Agustín. Martirologios antiguos y Ceremonias de Mon-wrrate. Claxon 38. Targeta: Papeles I arios, ¡nrentarios de la sacristía, oficinas granjas. Apuntamientos del A rehiro. Aparatos de historia de Monserrate y otros monasterios. Memoriales sobre diferentes materias. Claxon 39. Targeta: Bullas, constituciones de la Congregación de San Benito de f'alladolid. Reforma de nwnasterios en Aragon, Castilla y Cathaluña. Mis(d y ¡úte- ro rezo etc. Papeles venios políticos, escritos nobiliarios y curío.sos. Claxon 40. Targeta: Censales que ha luido el monasterio. concordia con los acre- edores. Claxon 41. Targeta: Protocolos, nuinuales de las notarías de Mon,Herrate y Santa Cecilia. V de muchos notarios reales: los for/nnlaríos tabelonarios. Claxon 42. Targeta: Testamentos de religiosos y .seglares. 2') Revista Catalana d'Arxivística LLIGALL/8 ( 1994) (¡axon 43. Targeta: Censales de enero ^ febrero, marzo, abril maro y Junio. (iaxoti 44. Targeta: Censales de julio, agosto, espfienibre. octubre noviembre y diciembre. (iaxoji 45. Targeta: Censales >• consignas perpetuas, ad tempus r vitalicias. Funda- ciones de memorias, misas aniversarios. Dotaciones de lamparas. Limosnas y vo- tos desde legajo 13. Sala 3a (laxon 46. Targeta: Quindenio sus quitanzas por el monasterio r sus ane.ros. (^axon 47. [Targeta]: Subsidio y escu.sado. Repartimiento de la religion, y tercios de colegicdes. (¡axon 48. Targeta: informaciones de monges, licnnitaños y legos, de 1562 ¿i 1639. (¡axon 40. Targeta: Injbrmaciones de monges, hennitaños y legos, de 16-i() à 1699. (¡axon 50. Targeta: informaciones de monges solamente, desde 1700. (¡axon 51. Targeta: informaciones solamente de hennitaños. desde 1700. (¡axon 52. Targeta: i^rofesiones de monges y itermit(u~ios. (¡axon 53. Targeta: Libros de gradas de monges, hennitaños y legos. (¡axon 54. Tai ge ta: Informaciones de j'rayle s legos .wUunente. desde 1700. (¡axtin 55. Targeta: Profesiones de los frayles legos y donados. (¡axon 5(). Targeta: Titulos de haciendas en liarcelona y su tierra. Llobregat. El I allés. Campin.t, etc. anteriores a los del monasterio. (¡axon 57. Ihrgeta: Ti ti dos de haciendas de Barcelona y su tierra, iJobregat. el lidies, etc. (Ulteriores a los del monasterio. (¡axon 58. Targeta: Sacramentos de confirmación, orden y matrimonio. (¡axon 59. Targeta: Cartas de reyes, soberanos, cardenales, prelados, etc. (¡axon (>(). Targeta: Libros del Con.-iejo del monasterio, desde L5S6 etc. S.3.2 L'at'mafi de ruaniiscrits de monjos A 3.3.S Dipò.'iil de rolum.s divei-.HOs Aquesta secció contenia un fons miscel·lani de vohuns catalogràficament o mate- rialmenl no adscrivibles als armaris docmiienials de Tarxin. Estaven col·locats en una prestatgeria situada a la primera sala de l'arxin. El contingut smnari. començant pels 30 prestatges inferiors, és |)rou elocjüent: Revista Catalana d'Arxivística LLIGALL/8 ( 1994) - Ubros de mayordomúi desde el año í'í9S haain 1679 - I arios libros borradores de mayordomia. - \ arios libros de los lugares y varonias de! monasterio - Manuales de notarios de Faner de antes de la Reforma y principios de ella: - i arios legajos con sus targetas de las curias de la l aronias - Libros de censales de diferentes tiempos - Libros de Cortes de los fiarles de los lugares del Abadiato - El registro antiguo - Dos libros grandes de misas de esta centuria - El cabreo general en pergamino mandado hacer por Cisne ros desde el año y siguientes, (¡ue es de folio mayor - l ht libro donde se asentaban los pleitos en el año 16S9 en adelante - Vn libro de Esmerzos (pie empieza año 1661 - Otro libro de encabezamienlo general de censales hecho por el Padre Escudero (¡uando compuso el (a chiro, v el que rije. (¡ue hizo fr. Berma do año 1765 Kls voliiiiis (|iie n'Iia» rostat i notícies ])imnials (iisperses en la docnnienració iiioiit- seiTatina fan crenre <(ue aquest fons era niolr més nombrós i que es comjjletava amb la documentació oljsoleta consei-vada a l'oficina de majordoinia i a la casa-procura de Montserrat a Barcelona. L itnerès històric i econòmic d'aquest fons ja fou a{>rofital durant la segona meitat del segle XV'Ill. I/arxiver pare Benet Ribas en tragué dades {)recioses j)er a l'estudi de la inipretíita montserratina dels segles XV i XVL (|ne connuiicà al tipobibliògraf pare Francisco Méndez.'^"^ A més serví per aportar llenya al foc de les dissensions entre els tnonjos catalans i castellans de MontseiTat.'^B Pèfdna de Faiwiii A Montserrat hom era conscient de la necessitat de vetllar per la seguretat de l'ar- xiu. l'n prelufli malastruc <}ue provocà luia |)rimera alarma fou la caiguda de la ciiuat de Figueres en mans de les forces republicanes franceses l'any 1704. Davant d'una pos- sible invasió francesa de (^atalimya. el mes de jmiy 1"arxiu inoinserratí fou embalat en caixes de fusta i dut a Barcelona, mentre hom evacuava també algimes obres d'art i part del tresor de la sagristia. Esvaït el perill, tot fou retornat a Montserrat.-^'' La tragèdia, però. començà amb l'odissea de l'arxiu tot just iniciada la Guerra del l'rancès. Arran dels famosos combats del Bruc i davant de la immediatesa del perill, el nuuí del dia l4 de juny d"a(|uell any 1808 hom féu transportar part de l'arxiu i del tre- sor del monestir-santuari a la granja montserratina de l'Albereda (els Prats de Rei): el mes d agost. però. hom ho retornà tot a Montserrat L ocultamejit (|ue hauria pogut salvar Tarxiíi vingué |)ropiciat pels esdeveninunus a ia darreria de l'any 1800 quan. l'abat Domingo Filgueira -abans d'abandonar el mo- nestir per tal de defugir les pretensions i les pressions econòmiques Defensa de (-atahula»- féu amagar en diversos indrets el tresor del santuari, els volums 31 Revista Catalana d'Arxivística LLIGALL/8 ( 1994) dels t'apl)reu.s i els j)nn('ij)a!s TÍtois de propietat (jue li reclamava la «Junta».1 loin lio í'éu canuiflar a la granja cle l'All)erccla i a can Papiol. <1p \'ilanova. on hi havia vuit gi'ans baguls, conteninr «lo mas del Archivo», per ser embarcats cap a Mallorca juntament ami) part del tresor de la sagristia. Tamnateix. a mitjan any 1810. mentre feia fortificar Montserrat, la «.iniita» obligà a retornar a Montserrat els baguls de l'arxiu i de la sa- gristia amagats a \ i la nova i lAlbereda. L'arxiu fou retornat al seu lloc.í>- La situació d interinitat i d ini[)ugnaci() en (juè es movia el nou superior de la co- munitat monàstica de Montserrat compoità la seva onuu'moda i forçada passivitat, agreujada pel control i rocu[>ació militar de Montserrat. K1 començament de la fi arribà amb la caiguda de Tarragoim (29 de juny de 1811) en mans dels francesos i la ràpida presa de Montserrat, el dia 25 Acabada la guerra, i davant la insuficiència de les previsions legislatives aplicables a la situació jurídica derivada de la pèrdua de l'arxiu. hom endegà un procediment In- formaiiu sol)re la crema de I arxiu mímtserratí. (jue fou incoat a Montserrat pel jmtari d Esparreguera i siibseguit a Barcelona per via judicial i administrativa.(>•'> La constata- ció ofi<'ial dels fets fou confinuada el dia 28 de febrer de l'any 1817 pel «Real y Su{)remo (lonsejo de (Castilla», el ((ual atorgà a Montserrat una «Real Mandatoria» —adreçada a totes les instàncies de I administració pública— a fi que servís ai monestir de «titulo su- pletorio» per acreditar la legíthna possessió del seu patrimoni, i obtejiir-ne l'indiN iduat reconeixement judicial.Tot i això. com que la docmnentació més antiga de 1 arxiu no pogué ser su[)lerta ni ))er via judicial ni per via notarial, alguns drets controvertits es perderen per insuficiència dociuneiital.í>'^ 5. Localització actual Les desfeires de l'antic arxiu i la documeiuació vella provinent de diverses oficines del moiiestir-santuari sofriren el vaivé de les successives confiscació, devolució i confiscació de- finitiva de l'arxiu montserratí. d'acord amb les mesures derivades de la política antiecle- siástica dels anys 1822. 1825 i 1835. Malgrat (jue aquest procés de vaivé ens és mal conegut.sabem (jue a Montserrat hom ocultà el que hom pogué; d'ací (jue des d'alesho- res una ¡)etita {)art de la documentació restà a Montserrat, mentre (jue tota 1 altra passà a la Delegació d l lisenda de Barcelona fins a l'any 1^)18 en NO'I'KS ' AI.BARRDA. \iis<'liii M¿i. «L'Arxiu antic (It* Muni serrai (itileni de reconstitiició)». Moiil^m'al. 1')!'). vol. 3. AI-BARI'.DA. Aiisi-iiii Ma. ¡lislòria de Moiilxennl. MoiitseiTal: Monestir de Montsfrrnt. 1<):il. )>à<;. 20<)-:îOO. - ALTKS i A(H'IL(). I·"rance»t· Xavier. Moiuislka, Mtiiitserrat- lOOO. vol. XXXll. (làfi, 1()8 s. ••J VIL1 N l K \ A. Jaime. I iuge lile in rio a In s ¡glenias de fJsp aña. Valencia: Imprenta de Oliveres. 18"21. v( 11. \ II. pàg. RIBAS i (¡AL.AF. Benet. Hi-iliuia tie MttiilaermI (SSO-I25S). Kdició. intmducció i note» a ruta de Francesc Xavier .\LTKS i A(U"IL(). Barcelona: Clnrial Edicions OataUmcs-Ptihliciicions de l'Aluidiji l·LMtndis de Citiltnra (inialana. 10). -> .-Vr.xiii de Montserrat: AuuuU de Moiilsen-at. fol. I21v.-I22, MOU,AT. (iiiilhinine. Jean WH ¡¡SKi-ISS-f). LcHiv.i Comiiniiiex. Paris: K. de Boccard. é <> .Arxiii de .M oui s cirai: Mai mal " .ALTKH i AGl'll/). Francex- Xavier. «Inirodiicció.. A: HIB.AS i CIA LAP. Beiict, flixtòríti tie Monts,•rmt (SSS-125S). Barcelona: ('iirial Edii'ioiifí Claiiilimi-s-Piihlicacions de I'Aliadia de Monií>errui. I'WO. pàg. 2? nota 133. (Te.xtos i Fstiidi» de (iidtnra Oainlaiia. 1''). " [in els folis 11-10. i 20 encara lii consten les escn[«turcs del patrimoni niontserratí al castell de Senan ((ioiica de Barlicrà). les c[na!s foren llinrades al moriesiir de Pol·lei. (¡nan n adijiiin la propieiai el mea de novembre de I any 1204 (Madrid: .\rcliivo Ili.stórico Nacional. Clem. Pergomiuos. carpetes l.}6-158. i ·j()3; ALTISF.NT. .Agusií. Diploiiiiitari tie Sania Muría de Pobht. 960-1177. Pol>lct-Barcelona: Aliadla de Pol·let-Generalitat de Catainnyy. l'W3. vol. I. n. 40. 304. 370-371. 378. 4->7. 401. 4''2. 413, .Î38. .'><)4). .\1 foli 86 del Carudari de Montserrat hoin hi co|>ià inui salvugnardo concedida a M " .ALB.-\RFD.\. .Anselm Ma. «L'Ar.xin ancic de MontseiTat (intent de rcconstitnció)». dins Aiuilecla Moiilscrnilfiigiu. Montserrat; l''19. vol. III. pùg. .3.*), confon lunl» l'arxiii l'esnieni <|ne l'anv 14'J3 Itoni fa de la cni-xa dels cahals del monestir (Arxiu de Moniserrat: Uibiv .Vrxiu de Moniserrat: I ixi tes de h Caiigiygtitió Cltiiis/nd. \'ol. 6. fol. •)0 i -lOx'. ' 1 Kl nou piDpietari ja actuava coin a lal el mes de {lener de l'auv l.>42 (Barcelona; Arxin Històric de la Bililiotccii de Caialimya. Manuals noKirials en foli. vol. 02. dies 23 de gener i 18 d'agost). L'any l.>40 ja es feren caphrevar toies les pos- sessions. 1- Abadia de Silos; .\rcIiivo de la (;ongregación de Valladolid. Aclax 1500-1010. fol. 81, Con.ililiifioiies de la Ctmgregucióu de San Benito de Ialltitlolid. \ alladoliíl: Juan de Junta. 1540. fol. 58. l-f Abadia de Silo.s: .\jTlnvo de la Congregación de Valladolid. Acias 1500-1010. fiil, 162: Biblioteca de l'Altadia de MoiitseiTai: Ms. 082. fnl. %v. 1+ Cínisli/nrionex de lo.s Monges de h Congregación de Sani Benito de l'alintiolid. Barcelona: Petlrt) Malo imp ren sor. iriTf). fol, 120. cap. 88, 1-"' Barcelona; Ar.xiíi de la Corona dWragó. .Manarais d'flisentla. vol. 1501. 3a. jian. fol. 147. rníin. 2-)4. K. ALTÉS i .\(;i ILÓ. Krance.HC Xavier, «Introducció.. A: RIBAS i C:AL.\F. Benet. Històría ile Montserrat (SSS-V25S}. Edició, introducció i notes a cnra de Francesc .Xavier .\ltés i .Ajtniló. Barcelona; Curia! Edicions Catalaiies-Pnl·licacioiïs dc r.Miadia de Moniserrat. 1000. pàg. 22 nota 106. (Texios i E.stndis de Cnltura Catalana, 10). M.ABC.A. Pierre de. Marca Hispanira sire limes liispanirns. Parisii.^; .\pnd Francisciim Mugei, ló88. Ifi Paris: Bil)iiotliè I** .AJAÍU de Montserrat: Pergamins de Montserral. N. 03 i 0.>; Paris: Bii)liotliè(|IIC Nationale. M». Baluze 107. fol, 305. 315. 317: Barcelona: .Arxiu de la Corona d'Aragó. .Montinils d'Hisentla. Pergamins de Montsen-at. n. 113-114. 33 Revista Catalana d'Arxivística LLIGALL/8 ( 1994) Siitiiiajjo (If (loniiKisteia: Bil)!i()tc<-a I'liivrrsiiaria. Mh. 11-2. fol. 28. Pari:,: Bil>liciilií-.|iir Niitionate. M>. Baluzc 2:50. fol. ;n'). Haiiiiiijio lie CoiiiiK^lela: Bil)li()t«'ca riiivcmitaria. Ms. 11-2. f -•'Í Bnrceloiin: Ar.xiu tie la Ooroiui dWragn, Monacals d'Hisenda, vol. I.lhl. 3a. pari. loi. HT. mini. Bnireloiia: .Arxiu «le la Connia irArapt'i, Miiiuicitl-i d'Hisfuda. vol. 38-tO. fol. 1 Iv,, ô'I i 76v Barreloiia: Ar.xiii de la Conma i l'Aragó. Moiiaral.s d'Ilixciiila. Porgamiii» «li- Mom .se irai, ii, 10 i Uî: carin-la -t. lligall 28. foli.s .'5-4,.') i 7: i cariiela ô. lligall 2b. folis 1 i 7. ;5 i -f. Barcelona: Arxiu de la Corona d'.Xragó. Monurah d'Hixenda. IVrgaiiiiiis Barcelona; .Arxiu de la Cortina d'.A ragú. Munundu dl H.ici ido. Pergamins de Moni serrai, ii. ()8. 70. 00: carpe la •>. lli- gall 26. foli 7. Coiigtitiicioiifs de los Moiigex di' lii Coiii¡n'^arioii de Stiiil Benito de l'nlltidolid. Bun-clana: l'edro Malo impressor. 1.'57.3. fol. 120. 2'> Diiraiil els .segles XVI i .X\'ll liom l'aiiomeim. fainiliarnient i imprñpianiem. hecenu i lanilié liiniho. •«> Madrid: Biblioteca ilel Palacio Real. -Ms, 2->20. fol. 160v. •'1 Santiago de (Jítmpo.stela: Bil·lioieca Tniver-siiaria. M». 11-2. fol. l.>0-l.")lv. .Ar.viii de Moniserral: lios.sa 4/30(2). fol. 21 núin. OO: Santiago de (lomposiela: Bililiofeca riiiversiearía. .Vis. 11-2. fol. .M. Barcelona: Arxiu de la Corona d'.Aragó. Monurrds d'Hisenda, vol. 3840. fol. 10-12 i .'>2. -'4 Barcelona: .Arxiu de la Corona d'Aragó, Monacals d'Uixendn. vol. 1,)01. 3a, pan. fol. 147 num. 2.>.3. Madrid: Bil·lioieca •iü Madrid: Bil·lioieca 3"? Madrid: Bil·lioieca •in ZARA(;OZA P.ASCl'Al.. Fniesio. «.Actas de \"isila ilel monasterio de .Montserrat (1007-1817)». dins Studio Monas/ica. .Abadia de MoiUserrai. 1074. vol. .W'l. pàg. 334 m'nn. 17: ZARA(;{)ZA P.ASCI AL. Kniesto. «,\ms de \'isiia ZARACOZA PASCt'AI.. Krne.sio. «Acias Arxiu de Monisen-at: .Agiistin BRA(;.\D(). Compendio iM airliiro. pàg. 0 i 7 de la primera pa it. i pàg. ,5.). 18,ô. 187. 210. 210 de la segona. +1 Z,\RAC.OZA PASCl'AL. Kmesio. Los Cenende.i de la Coiigivgarián de Stin fîenito de I alladolid (ITOJ-ISOl). Silos: Aliadia. 1084. vol. 5. pàg. 101. (Smdia Silensia. 10). Inde.r de l'Ar.viii del iiioneiitir de Saiil félin de GuiroU. Kdició a cura (rKrne.si ZAR.AÎJOZA i PASCl'AL. Barcelona: Publicacions de l'.AIiadia de Mont.verrai. 1002. pàg, 6, (SíTÍ])ta et Dociimema. 42). •••i ZA.MORA. Krancis<-o de. Diario de los viajes hechos en Calidiiña. a cm a de Ramon BOIX ARM". Bai colona: Curial. 1073. pàg. 286. .ALTÉS i .ACriLO. Franee.sc Xavier. L'rsgléxia nora de Moutsemit (1500-I5')2-I9'J2). Barcelona: Publicacions de TAIiadia tie Monlserral. 1002. làmina 6. figura 4a.. llelra C. i làmina 11. (Scripia el Dwnnienla, 4.)). 34 .Arxiu de Moiiiscrrai: bossa 4/.30. i L·libiv de complvs 1757-1792. fol. 83v.-84. Revista Catalana d'Arxivística LLIGALL/8 ( 1994) •"I Arxiu (If MoniseiTul: Aftii·'tíii BRAÍÍADO. ('oiiipi·iirlio (M Aliadia de Silos: Arfhivo M<)iiá?.liro. Ms. 56. pñjj. ()ò2: A nin di- .\limis<'rrai: Llibiv dels òliiln lft5S-JSS7. fol. 2-tv. •"I Barreloiia: Arxiu Barcelona: Arxiu -V) Ma(lri •">1 l'lls coiiM-n'eii alguna Ilifjalls seuc-ei>. a i'Arxiu de la (borona d'.Anigó. Mouuviil.s d'Hí.Heiirlo. IVrjiaiuins di' Mcuilserrat. caqicla 4. Sl'^RR.A Y l'OSTirS. Pedro, fyiloiiic Jiñlonco del port en loso xanfiinrío y iv(d m OIKI.•sirria de Xiicslm Seíioiti de Moiisemite. Banrlmia: Pablo Cami.itis. 1747. |>àp. 130-13!. !4.>. l.)8. 171, 204. 271-272. 28()-28t), •'•5 ALTÉS i .\(;riLÓ. Francesc .Xavier, .|u(ro ">•• .Ar.xiii de Moiilseiral: .A I, a 14. -">•"• Barcelona: .Ar.xiu de la Corona d".Aragó. Moiiacdlit d'Hisendo. lligalls grans 1*'. t|ua(leru solt. •>'> B.VRAIT. Cebrià. «Els nianiiscriis de Tauiiga hil·lioteea MENDEZ, Francisco, Tipopvijïri esptulola. Segunda edición corregida y adicionada por don Dionisio IIIDALÍÍO. Madrid; linprenla de las Escuelas Pías. 1801, pàg. 1(>0-177. •">» Ar.\iu Ar.\iu <>11 SIMÓ. Romualdo. «Infaiisto cenlejiario (julio de 1811-1812)». dins RerixUi MonUemUimi. Montsenat. 1011. vol. pàg. 3')3. DESDEN'ISES DI" DEZERT. (ieorges, LiiJiinleSiipérieiiivde Calalognt'. Extrait de la Urriic Hispniiit/rie. lome X.XII. New York. Paris: Revue I lispanituie. l')10. pàg. 177: Barcelona: Arxiu de la (loroiui «l'Aragó.//w/fí de Defensu de ('ataliiña. caixa 113. <>¿ Biblioteca de Moiiiserrat: Ms. 20. pàg. .>8.): Barcelona: .\r.\iu de la Corona d'Aragó. Monurah d'Hisendíi. lligalls grans, núiu. 1''. acta iioiarial de 181') i caila del 8 de juliol de 1815, ALTÍS i AC.riLÓ. Francesc .Xavier. L'església nom de Moiilsenxil (¡560-1592-1992). Barcelona; Publicacions de TAbailia de Mouiscrrat. 1002. pàg. 175. (Scripta et DiM-umenta. 45): Barcelona: Arxiu de la Corona d'Aragó. Moiuimh d'ílisenda. lligalls grans 18 i 10: ZARAGOZA P.ASCl AL. Ernesto. «Acias de visita al uiouasierio de Montserral. 1605. 1737. 1826. 1830., (lins Stadia Monasiira. Moniserrat. 1080. vol. XXII. pàg. 110 i 130. 'H El luaiuiscril 717 de la Biblioteca <'•"> Barcelona: .Arxiu de la Conina tl"Aragó. Monamis d'Hisenda, lligalls gran.s 18 i 10. ('<> Arxiu de Montsen-at: liossa -5/51. (>'? Vegeu, a tail d'exemple, un piel dels anys 1830-I8;}4 consen'al a I'.Arxiu de Moncserrat: bossa 10/105. <'H I DI.NA. Federico, «Los fondo» benedictinos ciisiodiado» en el Archivo de la Corona de .Aragón», dins Anulertu Monl·ienuleiisia. Montserrat. 1054-10,55, vol. VIII. pàg. 406, La insinuació feta a la pàg- 4l5 a propòsit del uiol «conserva- Revista Catalana d'Arxivística LLIGALL/8 ( 1994) <'•' Ks el cas d'iiiiii Imilla riel ¡lapa Bciici l.\. (Ititacln Taiiy 1044. |)i()ce •''I S esdcviiijjué auili la driialia o acta de consagració de l'església de Saiua Maria de Castellfollil ilc liiulircgós. coiiscr- vaila a raiiii<> arxiii de Montserrat. calai.K 10, lligall 37. foli 11 [Cfr. .AI.TÉS i .\(U'IL(), Ki^ancesc Xavier. .liuroducíTO». .A: RIB.VS i (;,\I..AF. Bcufl. Ilis/òria tie Moii/ncnxil (SS0-¡2.?S). Kdició iiilrodiicció i uotes a cura de Francesc Xavier .\I,TKS i ILO. Barcelona; (lurial K KKSIMEN RESUME SUMMARY Estudio .sül)rc el imti·íiK) ar- ['tilde (les aneieiiiips archi- 77//.V i.i a ôiii