DOCSLIB.ORG

Territori I Sostenibilitat Presenta Les Actuacions De Millora Previstes a La B-224 Entre Martorell I Vallbona D’Anoia

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Territori I Sostenibilitat Presenta Les Actuacions De Millora Previstes a La B-224 Entre Martorell I Vallbona D’Anoia Comunicat de premsa Territori i Sostenibilitat presenta les actuacions de millora previstes a la B-224 entre Martorell i Vallbona d’Anoia El secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Isidre Gavín, remarca la voluntat “d’adaptar les infraestructures a les necessitats reals del territori i donar resposta al sector empresarial” Isidre Gavín, acompanyat dels alcaldes de Masquefa, Sant Esteve Sesrovires, Piera i Sant Llorenç d’Hortons, i del director Xavier Flores El secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Isidre Gavín, ha presentat avui a Masquefa, les actuacions que el Departament de Territori i Sostenibilitat té previstes per a millorar la funcionalitat de la B-224 entre Martorell i Vallbona d’Anoia. Gavín ha posat de relleu la voluntat del Govern de, amb aquests projectes, “adaptar les infraestructures a les necessitats reals del territori”, alhora que “donar resposta al sector empresarial”. Algunes d'aquestes actuacions ja s'executaran aquesta primavera, amb una inversió de 2 MEUR. A la presentació també han intervingut els alcaldes de Masquefa, Xavier Boquete; Sant Esteve Sesrovires, Enric Carbonell; Piera, Jordi Madrid; i Sant Llorenç d’Hortons, Jordi Ferrer, i el secretari d’Infraestructures de Mobilitat, Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Territori i Sostenibilitat [email protected] 93 495 82 34 Pàg. 1 de 4 Comunicat de premsa Xavier Flores. Així mateix, l’acte ha comptat amb l’assistència de representants empresarials d’aquest àmbit territorial. La B-224, de la xarxa bàsica de carreteres de la Generalitat, és un dels principals eixos de comunicació entre l’Anoia i el Baix Llobregat. Discorre entre Vallbona d’Anoia –on connecta amb l’Eix Diagonal (C-15)– i Martorell –on enllaça amb l’A-2 i l’AP-7, tot unint altres municipis com Piera, Masquefa, Sant Llorenç d’Hortons i Sant Esteve Sesrovires. Entre Vallbona i Piera té un trànsit de 5.500 vehicles diaris i a Sant Esteve Sesrovires, de 18.200 vehicles, i arriba fins als 25.000 vehicles a l’entorn de Martorell. Territori i Sostenibilitat està treballant en els projectes de millora integral d’aquesta carretera, dividits en tres trams, en funció de seves característiques de traçat, funcionalitat i trànsit: Vallbona d’Anoia - Masquefa; Masquefa – Sant Esteve Sesrovires i Sant Esteve Sesrovires - Martorell. Tram Vallbona d’Anoia – Masquefa: En aquest tram de la B-224, el Departament de Territori i Sostenibilitat desenvoluparà dues actuacions a curt termini: la formació de la variant de Piera i la millora del ferm del tram actual entre Capellades i Piera. Variant de Piera: Es preveu la construcció d’una carretera de dos quilòmetres de longitud, des de l’actual B-224 fins a la B-231, que permetrà configurar la variant de Piera per evitar el pas de vehicles per l’interior del nucli urbà. El Departament de Territori i Sostenibilitat impulsarà pròximament la licitació de la redacció del projecte constructiu corresponent. Les obres es licitaran durant l’any que ve, amb una inversió estimada en 7 milions d’euros. Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Territori i Sostenibilitat [email protected] 93 495 82 34 Pàg. 2 de 4 Comunicat de premsa Aquesta actuació representa una primera fase de la variant de Vallbona – Piera, de la qual el Departament té aprovat l’estudi informatiu. Millora del ferm del tram entre Capellades i Piera: Aquesta primavera començaran les obres de la millora del ferm d’un tram de prop de 9 quilòmetres de la B-224 entre Capellades i Piera. Aquesta obra, amb un pressupost d’1,4 milions d’euros, s’emmarca en l’Estratègia de recerca i d’innovació per a l’especialització intel·ligent (RIS3CAT) del Govern de la Generalitat, que compta amb cofinançament del Programa operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020. En aquest sentit, s’utilitzaran mescles bituminoses a temperatures baixes per a la reparació dels ferms, que representen, respecte de les mescles en calent que s’empren més freqüentment, millores ambientals i econòmiques, i en les condicions de treball. Tram Masquefa – Sant Esteve Sesrovires: . Actuacions de millora de la seguretat viària: Durant aquesta primavera, el Departament executarà dues actuacions de millora de la seguretat viària; s’instal·laran noves barreres de seguretat en un tram d’uns 300 metres a la B-224 entre Can Bonastre i el nucli de Masquefa. Així mateix, s’implantarà una franja central vermella en un tram de 4 quilòmetres a Masquefa, per reforçar la separació de sentits i es pintarà de vermell els carrils centrals de gir de la intersecció de Masquefa. Paral·lelament, Territori i Sostenibilitat impulsarà la licitació del projecte constructiu d’una actuació de millora d’una carretera que conflueix a la B-224; es tracta de la carretera BV-2241 (cap a Sant Sadurní d’Anoia). Es preveu l’eixamplament i millora de traçat d’aquesta via, al llarg de 8 quilòmetres, amb una inversió prevista de 4 milions d’euros. Tram Sant Esteve Sesrovires – Martorell: . Pel que fa a aquest àmbit, el Departament licitarà pròximament la redacció del projecte de traçat del desdoblament de la B-224 de dos quilòmetres de longitud, entre la rotonda del polígon Anoia, a Sant Esteve Sesrovires, i el carrer del Puig del Ravell, a Martorell. En un primer tram de 500 metres, el desdoblament previst es recolza en la calçada actual de la B-224 i, a continuació, el traçat Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Territori i Sostenibilitat [email protected] 93 495 82 34 Pàg. 3 de 4 Comunicat de premsa se’n separa en sentit nord. D’aquesta manera, es crea una nova connexió a Martorell, alhora que la B-224 actual passa a tenir una funcionalitat més local, tot evitant el trànsit de pas que actualment travessa la urbanització del Pou del Merli i facilitant la relació d’aquest sector amb el nucli urbà. Es preveu redactar el projecte durant aquest any i licitar les obres corresponents durant l’any que ve, amb una inversió estimada en 20 milions d’euros. D’altra banda, Territori i Sostenibilitat durà a terme una actuació de millora de la seguretat viària, durant aquesta primavera, a l’accés a la urbanització Masia Bach i l’escola Àgora, a Sant Esteve Sesrovires. En concret, s’implantarà un tercer carril central de gir per afavorir els moviments dels vehicles i facilitar l’accessibilitat. 22 de febrer de 2019 Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Territori i Sostenibilitat [email protected] 93 495 82 34 Pàg. 4 de 4 .
Load more

Recommended publications
  • Territori I Sostenibilitat Adjudica La Redacció De Dos Projectes De Millora De La Funcionalitat De La B-224 Entre Vallbona D’Anoia I Martorell
    Comunicat de premsa Territori i Sostenibilitat adjudica la redacció de dos projectes de millora de la funcionalitat de la B-224 entre Vallbona d’Anoia i Martorell Les actuacions corresponen a la variant de Piera i al desdoblament del tram entre Sant Esteve Sesrovires i Martorell El Departament de Territori i Sostenibilitat ha adjudicat la redacció de dos projectes per a la millora de la funcionalitat de la B-224, en el marc de les actuacions que està desenvolupant en aquesta carretera entre Vallbona d’Anoia i Martorell. En concret, ha impulsat els projectes per a la construcció de la variant de la B-224 al seu pas per Piera i per al desdoblament del tram des de Sant Esteve Sesrovires a Martorell. La B-224, que pertany a la xarxa bàsica de carreteres de la Generalitat, és un dels principals eixos de comunicació entre l’Anoia i el Baix Llobregat. Discorre entre Vallbona d’Anoia –on connecta amb l’Eix Diagonal (C-15)– i Martorell –on enllaça amb l’A-2 i l’AP-7, tot unint altres municipis com Piera, Masquefa, Sant Llorenç d’Hortons i Sant Esteve Sesrovires. Entre Vallbona i Piera té un trànsit de 5.500 vehicles diaris i a Sant Esteve Sesrovires, de 18.200 vehicles, i arriba fins als 25.000 vehicles a l’entorn de Martorell. Territori i Sostenibilitat està treballant en els projectes de millora integral d’aquesta carretera, dividits en tres trams, en funció de seves característiques de traçat, funcionalitat i trànsit: Vallbona d’Anoia - Masquefa; Masquefa – Sant Esteve Sesrovires i Sant Esteve Sesrovires - Martorell.
    [Show full text]
  • Iiitrobadadelegacionsconfraria.Pdf
    III TROBADA DE LES DELEGACIONS DE LA CONFRARIA DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT Amb la presència de les Delegacions d’ Arenys de Munt, Sant Esteve Sesrovires, Santa Coloma de Gramenet, Gavà, Lleida, Santa Maria de Sants, Santa Maria de Badalona, Masquefa, Monistrol de Montserrat, Sant Pere de Terrassa, El Prat de Llobregat i Viladecans. Amb la col·laboració musical de la Capella de Música de la Seu - Manresa. Directora: Mireia Subirana Pinto. Organista: Marcel Martínez Bonifacio. Basílica de Santa Maria de Montserrat Dissabte, 29 de maig de 2021 PROGRAMA DEL DIA BASÍLICA 12.00 – Missa solemne a l’Altar Major Presidida pel P. Joan M. Mayol, osb. Director de la Confraria 13.00 – Salve cantada per la Capella de Música de la Seu - Manresa i Virolai cantat també pels confrares MIRADOR DELS APÒSTOLS 14.00 – Dinar de germanor Lliurament als nous confrares de la cèdula d’inscripció, insígnia i llantió de la Confraria 15.30 – Conferència Mossèn Antoni Deulofeu: “Construir amb temps de Crisi” Amb ulls d’espiritualitat montserratina des del cor de Terrassa. 2 PROGRAMA MUSICAL Missa de la Mare de Déu de Montserrat Antífona d’introducció: Florirà i exultarà... P. Gregori Estrada Cor Ordinari de la Missa Adaptació del Llibre Vermell d’Oriol Martorell Cor i Poble Al·leluia P. Gregori Estrada Cor i Poble Ofertori: Ave Maria Giulio Caccini Cor Comunió: El Senyor ha mirat la petitesa de la seva serventa... P. Gregori Estrada Cantora i Poble Oh Sanctissima Ignaz Martín Mitteer Cor Salve Regina Francesc Andrevi Cor Virolai Lletra: Mn. Cinto Verdaguer, música: Josep Rodoreda Cor i Poble 3 Salutació En temps de comunions i casaments, és molt d’agrair la presència de Mossèn Francesc-Xavier Aróztegui, Mn.
    [Show full text]
  • Montferri Hnos. SL
    Empresa: En Activo Montferri Hnos. S.L. Antes: Magí Montferri Saumell Antes: Julio Juliá Ráfecas Ubicación: Capellades (Barcelona) De Cataluña Versión 04-2013 H I S T O R I A L Preambulo: Figura sombreado en azul el historial de otros empresarios de la zona que, sin llegar a ser absorbidos, tuvieron su influencia en mayor o menor grado en esta empresa debido a los recorridos de sus líneas. El 02-08-1926 Celestino Julià Canals tramita autorización para su línea, coincidente con el FFCC, Capellades a Estación a realizar con dos vehículos. Su recorrido puede considerarse el primer Servicio Urbano de Capellades. El 30-09-1926 Federico Vivó Masachs tramita autorización para su línea, coincidente con el FFCC, Piera - estació Piera a realizar con un solo vehículo. Su recorrido puede considerarse el primer Servicio Urbano de Piera. (Durante la Guerra debió abandonarse). En 1928 Vicente Montferri Expósito funda la empresa que inicialmente se dedica a recadería entre Capellades y Barcelona, además de efectuar servicios discrecionales y de traslados de personal por las diferentes fabricas papeleras de la zona. Acabada la Guerra se incorpora Magí Montferri a la empresa, que sigue con la misma actividad. En 1952 Julio Juliá Ráfecas está realizando la línea Capellades-Capellades Estación FF.CC., con un recorrido de 10 minutos (2 Km.), con 7 servicios diarios y con una tarifa de 1,30 Ptas. (Rfa. Guia Barem-Lines). En 1953 Magí Montferri establece la línia regular Vilanova d'Espoia-Capellades-Barcelona. (No hay documentación oficial). El 18-04-1956 Julio Juliá Ráfecas recibe la concesión definitiva de la línea Capellades-Estación ferrocarril.
    [Show full text]
  • Verification of Vulnerable Zones Identified Under the Nitrate
    CONTENTS 1 INTRODUCTION 1 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS 1 1.2 PROBLEMS ENCOUNTERED DURING THE INVESTIGATIONS 2 2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AREAS AND VULNERABLE ZONES AND APPLICATION OF CRITERIA ESTABLISHED IN DIRECTIVES 5 2.1 INTRODUCTION 5 2.2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AND LESS SENSITIVE AREAS (DIRECTIVE 91/271/EEC) 8 2.3 PROCEDURES FOR DESIGNATING VULNERABLE ZONES (DIRECTIVE 91/676/EEC). 14 2.4 ANALYSIS OF THE APPLICATION OF CRITERIA FOR DESIGNATION OF SITES UNDER DIRECTIVES 91/271/EEC AND 91/676/EEC. 20 3 CONCLUSIONS REGARDING THE RELATIONSHIP BETWEEN VULNERABLE ZONES AND SENSITIVE AREAS IN SPAIN, TAKING INTO ACCOUNT COMMON STANDARDS. 30 1 INTRODUCTION 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS At the end of 1998, the national Ministry of the Environment completed the “Libro Blanco del Agua en España”, or (White Paper for Water in Spain). This document was designed as a tool for assessing and guiding water management in Spain. Although Spain’s future water policy is outlined in the conclusions, the points mentioned refer only to quantitative aspects of water resources without considering the issue of quality. Nonetheless, the issue of river, reservoir, lake and groundwater pollution is taken into account in the assessment section. Amongst the problems related to water quality, the White Paper notes, among others, problems related with Directives 91/271/EEC and 91/676/EEC. A brief summary of the main issues addressed is provided below. Surface water and diffuse pollution. In general, diffuse pollution produced by agricultural and livestock raising activities (e.g.
    [Show full text]
  • Senderisme Per Martorell
    SENDERISME A ADRECES D’INTERÈS MARTORELL MUSEUS A les vostres mans teniu una breu Museu Vicenç Ros mostra dels camins i senders que hi ha Av. de Vicenç Ros, s/n als voltants de Martorell. A tots L’Enrajolada – Casa Museu Santacana aquests itineraris s’hi pot accedir C. de l’Aigua, 1 fàcilment amb els Ferrocarrils de la SENDERISME Visites concertades Generalitat des de l’estació Martorell- Telèfon: 93 774 22 23 Vila. Altres recorreguts d’interès són: [email protected] A museus.martorell.cat Martorell—Sant Genís de Rocafort MARTORELL Recorregut per la serra de les HOTELS Torretes passant per la font del Gilet. Al final del camí trobarem el monestir de Sant Genís. Hotel Ciutat de Martorell 4* Telèfon: 93 774 51 60 Martorell—Castell de Rosanes Hotel-Restaurant Manel 2* A la serra de Les Torretes gaudirem Telèfon: 93 775 23 87 d’una passejada visitant la torreta Griminella, la torreta del Clos i el castell de Rosanes. Turisme Martorell Martorell—La Torre Fossada Telèfon: 93 775 00 50 Des de l’estació de Martorell Vila, turisme.martorell.cat agafarem el camí que ens porta a la torre Fossada, en el terme de Castellbisbal. La torre fou construïda a mig segle XIX, i actualment està restaurada. RUTA PEL LLOBREGAT - SUD RUTA PEL LLOBREGAT - NORD CAMÍ DE SANT JAUME Aquest sender es pot fer El camí surt des del pont del MARTORELL tant a peu com en MARTORELL Diable de Martorell, MARTORELL bicicleta. Comença al ressegueix el riu passant per costat de l’estació dels la depuradora d´Abrera i CASTELLBISBAL Ferrocarrils de Martorell- ABRERA després hem de seguir el camí Vila i transcorre pel marge fins a Olesa, famosa per la CAN BROS esquerre del riu Llobregat Passió.
    [Show full text]
  • Catalonia 1400 the International Gothic Style
    Lluís Borrassà: the Vocation of Saint Peter, a panel from the Retable of Saint Peter in Terrassa Catalonia 1400 The International Gothic Style Organised by: Museu Nacional d'Art de Catalunya. From 29 March to 15 July 2012 (Temporary Exhibitions Room 1) Curator: Rafael Cornudella (head of the MNAC's Department of Gothic Art), with the collaboration of Guadaira Macías and Cèsar Favà Catalonia 1400. The International Gothic Style looks at one of the most creative cycles in the history of Catalan art, which coincided with the period in western art known as the 'International Gothic Style'. This period, which began at the end of the 14th century and went on until the mid-15th century, gave us artists who played a central role in the history of European art, as in the case of Lluís Borrassà, Rafael Destorrents, Pere Joan and Bernat Martorell. During the course of the 14th century a process of dialogue and synthesis took place between the two great poles of modernity in art: on one hand Paris, the north of France and the old Netherlands, and on the other central Italy, mainly Tuscany. Around 1400 this process crystallised in a new aesthetic code which, despite having been formulated first and foremost in a French and 'Franco- Flemish' ambit, was also fed by other international contributions and immediately spread across Europe. The artistic dynamism of the Franco- Flemish area, along with the policies of patronage and prestige of the French ruling House of Valois, explain the success of a cultural model that was to captivate many other European princes and lords.
    [Show full text]
  • The Splintering of Spain
    This page intentionally left blank ii ii The Splintering of Spain This book explores the ideas and culture surrounding the cataclysmic civil war that engulfed Spain from 1936 to 1939. It features specially commissioned articles from leading historians in Spain, Britain and the USA which examine the complex interaction of national and local factors, contributing to the shape and course of the war. They argue that the ‘splintering of Spain’ resulted from the myriad cultural clea- vages of society in the 1930s. Thus, this book views the civil war less as a single great conflict between two easily identifiable sets of ideas, social classes or ways of life, than historians have previously done. The Spanish tragedy, at the level of everyday life, was shaped by many tensions, both those that were formally political and those that were to do with people’s perceptions and understanding of the society around them. CHRIS EALHAM is Senior Lecturer in History at Lancaster University. His previous publications include Policing the City: Class, Culture and Conflict in Barcelona, 1898–1937 (2005). MICHAEL RICHARDS is Senior Lecturer in Contemporary European History at the University of the West of England. His previous publica- tions include A Time of Silence: Civil War and the Culture of Repression in Franco’s Spain, 1936–1945 (1998). The Splintering of Spain Cultural History and the Spanish Civil War, 1936 –1939 Edited by Chris Ealham and Michael Richards cambridge university press Cambridge, New York, Melbourne, Madrid, Cape Town, Singapore, São Paulo Cambridge University Press The Edinburgh Building, Cambridge cb2 2ru,UK Published in the United States of America by Cambridge University Press, New York www.cambridge.org Informationonthistitle:www.cambridge.org/9780521821780 © Cambridge University Press 2005 This publication is in copyright.
    [Show full text]
  • Annual Report 2001
    Annual 2001 report Autopistas Acesa Group Highways: Acesa, Aucat, Autema,Túnel del Cadí, Accesos de Madrid, Autopista Central Gallega, Iberpistas, Isgasa, Autostrade, GCO, Auto-Estradas do Atlântico. Car Parks: Saba, Fiparc, Spasa, Satsa, Saba Italia, Rabat Parking, Spel. Logistics: Acesa Logística, Centro Intermodal de Logística, Parc Logístic de la Zona Franca, Areamed 2000. Telecommunications: Acesa Telecom, Tradia. Chairman’s Letter Dear Shareholders, Once again I am pleased to have the opportunity to address you with a summary of the evolution and most significant events of the Acesa Group in the past financial year. On this occasion, moreover, allow me to advance that 2001 was an especially significant and important year in the history of our company. It was significant for three motives. Firstly, because Acesa showed that it is a Group which is able to broaden and diversify its investments, within Spain and internationally. Secondly, because the Acesa Group closed the 2001 financial year with very satisfactory results, in spite of the slowdown in the economic growth cycle, increasing net consolidated profit by 5.6% to 172 million euros. And finally, because in the last year we strengthened our strategy as a management Group of infrastructures that facilitate mobility, communication and specifically, the quality of life of the society. In the year 2001 Acesa Group continued the solid, prudent and profitable growth that we hope deserves the confidence shown by own shareholders. Our willingness to grow our main activity in the highway sector and expand towards new business lines associated with infrastructures, has continued – as you can observe in this Annual Report – at a good pace.
    [Show full text]
  • 031 Sant Esteve Sesrovires LA 07 17
    Direcció dels trens Horari / Horario / Timetable Dirección de los trenes / Direction of trains Sant Esteve Sesrovires Igualada R6 Notes Notas / Notes R60 Igualada . Carrilet v A rdà A rca Molí Nou es Ciutat Cooperativa es ellada rcelona r nal e Camins ovir A opa | Firarnal nellà Riera icenç delsCan Horts Ros r ovir Circula els dies feiners del mes d’agost. Ba ’Hospitalet L8 ell Enllaç Sant Esteve Pl. EspanyaMagòria IldefonsLa Campana Cer Gor Sant JosepL Almeda Cor Sant Boi Sant Esteve Eur ila | Castellbisbal Sesr allbona d’Anoia ilanova delIgualada Camí Quatr reu de la Bar V Sesr La BegudaCan Par Masquefa Piera V CapelladesLa Pobla deV Claramunt Colònia GüellSanta ColomaSant Vde Cervelló ell V ell CentralMarto r Circula los días laborables del mes r r de agosto. Pallejà Sant AndEl Palau Martor Martor Runs on weekdays in August. Sant Joan Montserrat Santa Cova Esparreguera F Circula els dissabtes i festius. Monistrol-Vila Circula los sábados y festivos. L1 L1 Runs on Saturdays and public holidays. L3 R8 ilar dis era S4 V r Abr ilador esa Alta Aparcament Autobús Autobús aeroport Aeri Funicular V r Aparcamiento Autobús Autobús aeropuerto Aéreo Funicular Cremallera esa V Manr esa Baixador Car park Bus Airport bus Cable-car Funicular de Montserrat r ol de Montserrat r icenç | Castellgalí Estació on paren tots els trens Estació on només paren alguns trens Aeri de Montserrat Castellbell Vi el Man Manr Estación donde paran todos los trenes Estación donde sólo paran algunos trenes Station where all trains stop Station where only stop some trains
    [Show full text]
  • Valls De L'anoia
    Catàleg de Paisatge de les Comarques Centrals Unitat de Paisatge 27: Valls de l’Anoia Valls de l’Anoia COMARCA: Alt Penedès, Anoia i Baix Llobregat. SUPERFÍCIE: 35.883 ha (24.1247 ha corresponen a les Comarques Centrals i 11.756 ha a la Regió Me- tropolitana de Barcelona). MUNICIPIS: La unitat inclou, totalment o parcialment, els següents municipis de les Comarques Centrals: : Cabrera d’Anoia, Capellades, Carme, Castellolí, el Bruc, els Hostalets de Pierola, la Llacuna, la Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt, Masquefa, Orpí, Piera, Santa Maria de Miralles, Vallbona d’Anoia i Vilanova del Camí. També inclou Mediona, Sant Quintí de Mediona, Sant Pere de Riudebitlles, Torrelavit, Sant Sadurní d’Anoia, Subirats, Sant Llorenç d’Hortons, Gelida, Sant Esteve Sesrovires, Castellví de Rosanes, Martorell, Abrera, Esparreguera i Collbató a la Regió Metropolitana de Barcelona. Figura 27.1 Serres, valls, conreus i pins dominen les Valls d’Anoia, amb Montserrat de teló de fons . Els Hostalets de Pierola. Trets distintius -Zona de referència des del punt de vista dels jaciments arqueològics. -Paisatge ondulat que tanca pel nord la plana penedesenca, i les estribacions de la serralada Litoral i que drena fonamentalment el curs mig-baix de la conca de l’Anoia i de cursos tributaris, com el riu - El predomini de la vinya al sector central i occidental de la unitat, que li dóna un caràcter especial de Bitlles. i n’és el principal tret identitari. -La unitat es troba articulada pel riu Anoia, que la travessa de nord a sud. - Importància del patrimoni industrial lligat a la fabricació de paper: Museu del Paper i nombrosos molins.
    [Show full text]
  • L'evolució Històrica De La Xarxa Viària Entre El
    Miquel Vives Tort L’EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE LA XARXA VIÀRIA ENTRE EL LLOBREGAT I EL FOIX. DES DE L’ÈPOCA ROMANA FINS AL TERCER DECENNI DEL SEGLE XX Directors: Doctora Rosario Navarro i Sáez, professora titular del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia (Universitat de Barcelona) Doctor Joan Vilà-Valentí, catedràtic emèrit del Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional (Universitat de Barcelona) FACULTAT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA CAPÍTOL 10. ANÀLISI HISTÒRICA D’ALGUNS CAMINS Les circumstàncies històriques evolucionen lentament però inexorablement i tant els punts claus de població o de domini com els sistemes de transport van canviant, el mateix que els productes intercanviats. Malgrat això, a causa de les condicions físiques del relleu i de les circumstàncies històriques bàsiques, com s’ha expressat anteriorment, hi ha unes rutes o corredors de trànsit fàcil per on hi ha hagut sempre la tendència natural de situar-hi les vies de comunicació. Aquestes rutes bàsiques (que en el nostre cas podrien situar-se, per exemple, a la Depressió Prelitoral o les valls del Llobregat, de l’Anoia o del riu de Bitlles) han estat utilitzades en tot temps, malgrat que no sempre el camí que hi passava tingués el mateix nom. En sentit contrari, un camí ben conegut i utilitzat durant segles, per exemple el camí ral d’Aragó, pot haver tingut en el temps més d’un itinerari. Hem fet ja referència a aquestes qüestions en capítols anteriors, però creiem que l’estudi de l’evolució de la xarxa viària del territori pot completar-se amb l’anàlisi individualitzada d’alguns camins concrets.
    [Show full text]
  • Les Entitats Adherides Al Conveni Són
    Suport continuat a la gestió econòmica Municipis adherits 1. Abrera 2. Aiguafreda 3. Alella 4. Alpens 5. Ametlla del Vallès 6. Arenys de Mar 7. Arenys de Munt 8. Argençola 9. Argentona 10. Artés 11. Avià 12. Avinyó 13. Avinyonet del Penedès 14. Badia del Vallès 15. Bagà 16. Balenyà 17. Balsareny 18. Bellprat 19. Berga 20. Bigues i Riells 21. Borredà 22. Bruc 23. Brull 24. Cabanyes 25. Cabrera d'Anoia 26. Cabrera de Mar 27. Cabrils 28. Calaf 29. Calders 30. Caldes de Montbui 31. Caldes d'Estrac 32. Calella 33. Calldetenes 34. Callús 35. Calonge de Segarra 36. Campins 37. Canet de Mar 38. Canovelles 39. Cànoves i Samalús 40. Canyelles 41. Capellades 42. Capolat 43. Cardedeu 44. Cardona 45. Carme 46. Casserres 47. Castell de l'Areny 48. Castellar de n'Hug 49. Castellar del Riu 50. Castellbell i el Vilar 51. Castellbisbal 52. Castellcir 53. Castellet i la Gornal 54. Castellfollit de Riubregós 55. Castellfollit del Boix 56. Castellgalí 57. Castellnou de Bages 58. Castellolí 59. Castellterçol 60. Castellví de la Marca 61. Castellví de Rosanes 62. Centelles 63. Cercs 64. Cervelló 65. Collbató 66. Collsuspina 67. Copons 68. Corbera de Llobregat 69. Cubelles 70. Dosrius 71. Esparreguera 72. Espunyola 73. Estany 74. Figaró-Montmany 75. Fígols 76. Fogars de Montclús 77. Folgueroles 78. Fonollosa 79. Font-rubí 80. Gaià 81. Gallifa 82. Garriga 83. Gelida 84. Gironella 85. Gisclareny 86. Granada 87. Granera 88. Gualba 89. Guardiola de Berguedà 90. Gurb 91. Hostalets de Pierola 92. Jorba 93. L'Esquirol 94. Llacuna 95. Llagosta 96.
    [Show full text]