La Tecnòpolis Catalana 1940–1980

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

La Tecnòpolis Catalana 1940–1980 Universitat Rovira i Virgili LA MAJORIA SELECTA DE LA TECNÒPOLIS CATALANA 1940–1980 Josep M. Cortès Martí LA MAJORIA SELECTA DE LA TECNÒPOLIS CATALANA 1940–1980 Josep M. Cortès Martí Prefaci d’Ignasi Brunet Icart Epíleg de Francesc Roca Rosell Tarragona, 2016 Edita: Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili Av. Catalunya, 35 - 43002 Tarragona Tel. 977 558 474 · [email protected] www.publicacions.urv.cat 1.ª edición: juny de 2016 ISBN: 978-84-8424-477-6 Depósito legal: T 943-2016 Aquesta obra està subjecte a la llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons. Si voleu veure una còpia d’aquesta llicència accediu a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/ o envieu una carta sol·licitant-la a Creative Commons, PO Box 1866, Mountain View, CA 94042, USA. ¶ Aquesta editorial és membre de la Xarxa Vives i de l’UNE, fet que garanteix la difusió i comercialització de les seves publicacions a escala estatal i internacional. ÍNDEX ANALÍTIC Prefaci . 9 Introducció . 17 Capítol 1. Pensament i organització, 1900-1936 . 23 1.1 Segona revolució industrial ��������������������������������������������������������������23 1.2 Estructura social del nou-cents: entre el noucentisme i el racionalisme ������������������������������������������������������������������������������������26 1.3 El procés racionalitzador de Javier Ruiz Almansa ������������������������29 1.3.1 La política de racionalització de les nacions . 31 1.3.2 «Manual Práctico de Organización Científica del Trabajo» 35 1.3.3 Conclusió . 38 Capítol 2. Patronal i enginyers ��������������������������������������������������������������41 2.1 Pairalisme industrial i neogremialisme ������������������������������������������41 2.1.1 D’aprenent a amo ������������������������������������������������������������������������42 2.1.2 Medievalisme industrial . 44 2.1.3 Mentalitat organicista . 46 2.1.4 De la masia vigatana a la fàbrica barcelonina . 47 2.2 Construcció social de l’enginyer ������������������������������������������������������49 2.2.1 Organització científica . 51 2.2.2 Tecnocràcia ����������������������������������������������������������������������������������54 2.2.3 Ideologia d’una nova burgesia . 56 2.2.4 Centres de formació dels nous professionals . 60 2.3 La tecnòpolis catalana: de la Terra al cel de Ramon Casanova Danés ����������������������������������������������������������������������������������������������������64 2.3.1 Cel: l’astrolabi d’un home transcendent ����������������������������������65 2.3.2 Ergòpolis fordista ������������������������������������������������������������������������67 2.3.3 La construcció de progrés ����������������������������������������������������������68 2.3.4 Conclusió . 70 Capítol 3. Utopia moderna ����������������������������������������������������������������������71 3.1 Innovació moderada . 72 3.1.1 Electricitat, automòbil i telèfon . 74 3.1.2 Gent i treball ��������������������������������������������������������������������������������76 3.1.3 Indústries i cases . 80 3.1.4 Fàbriques i famílies . 82 5 Josep M. Cortès Martí 3.1.5 Energia i organització . 86 3.1.6 Aigua i fil ��������������������������������������������������������������������������������������89 3.2 Organització i cultura: El cas de la industrialització de la «tecla» 1864-1967 ����������������������������������������������������������������������������������������������93 3.3 Isidre Rius Sintes: la tècnica com a agent de canvi social . 95 Capítol 4. Incorporació del professional tècnic a les empreses � 99 4.1 Conjuntures i professions . 99 4.2 Diversificació i sectors ��������������������������������������������������������������������103 4.3 L’organització científica en els sectors econòmics . 105 4.3.1 Tèxtil . 112 4.3.2 Sector químic . 114 4.3.3 La construcció . 116 4.3.4 Siderúrgia . 118 4.4 Mà d’obra neotècnica: Escola del Treball (Sabadell, 1911-1939) . 122 4.5 J. Lloberas Ferrer: Racionalització de les relacions laborals ������129 Capítol 5. Tècnica i Consum de masses . 133 5.1 Procés d’innovació . 140 5.2 Cap a la societat fordista . 145 5.3. La tecnòpolis catalana de Joan P. Fàbregas ����������������������������������152 5.3.1 El personatge i el seu temps . 154 5.3.2 És la racionalització favorable al progrés humà? ������������������156 5.3.3 «Nova York: tots rics; Moscou: tots pobres» . 158 Capítol 6. Tecnòpolis catalana: La majoria selecta i l’automòbil . 163 6.1 Casa Elizalde i Ford Motor Ibérica ������������������������������������������������166 6.2 Models de desenvolupament de la indústria de l’automoció . 171 6.2.1 París-Barcelona . 171 6.2.2 Model Industrial d’Automoció Alemanya . 174 6.2.3 Model Industrial d’Automoció Catalana (MIAC) ����������������178 6.2.4 Model Industrial d’Automoció Espanyola (MIAE) ��������������185 6.3 Cotxes, motos, camions i motocarros . 192 6.3.1 Antecedents i concepció, 1880-1939: Del Bonet a les «Confederades» ��������������������������������������������������������������������������194 6.3.2 De la penúria a la internacionalització ����������������������������������196 6.4 Taules de l’automoció a Catalunya/Espanya . 219 6.4.1. Indústria d’automòbils, camions i assimilats: 1880-2003 . 219 6.4.2 Indústria de motocicletes i assimilats: 1930-2003 ����������������228 6 La majoria selecta de la tecnòpolis catalana, 1940–1980 6.4.3 Indústria de microcotxes o lleugers, tricicles i motocarros: 1940-195 ����������������������������������������������������������������������������������������������232 6.4.4 Quadres: indústria automoció a Catalunya . 235 Epíleg: Ciutat continuada i revolució agroalimentària . 255 Bibliografia ������������������������������������������������������������������������������������������������259 7 PREFACI La majoria selecta de la tecnòpolis catalana, 1940-1980 exposa els resultats d’una investigació que explica la construcció a Catalunya del que s’ha ano- menat societat salarial, quan als països de l’Europa continental, després de la Segona Guerra Mundial, es va construir una nova articulació estable entre democràcia i capitalisme. Ràpidament, des de mitjans de la dècada de 1950 van començar a ser evidents els bons resultats en relació amb el creixement econòmic, una situació que es va perllongar durant la dèca- da posterior de 1960, quan la plena ocupació es va generalitzar. A partir d’aleshores l’índex d’atur a l’Europa Occidental va ser de l’1,5 %, aproxi- madament. A Espanya, Portugal i Grècia les dictadures van posposar la construcció de sistemes democràtics de relacions laborals entre finals de la dècada de 1970 i mitjans dels vuitanta. Durant la postguerra es va generalitzar un compromís polític relativa- ment estable entorn de la participació en el repartiment de la riquesa entre treballadors (mitjançant les organitzacions representatives), empresaris i governs, afavorit majoritàriament per forces polítiques socialdemòcrates i socialcristianes. Aquest gran acord s’explica per la «trobada» de tres grans lògiques socials: el keynesianisme, el taylorisme / fordisme i el corporati- visme laboral. La política econòmica es va organitzar sota criteris keynesians, a tra- vés d’acords i compromisos entre classes socials i representants públics. Aquesta fou una estratègia de les classes dominants per assegurar certa estabilitat en l’ordre social capitalista, en un escenari de guerra freda i competència directa amb el bloc comunista, conjugant dosis variables de consens i repressió. Aquest comportament politicoeconòmic es va veure reflectit en les economies europees centrals de l’època, on l’estat es va fer present mit- jançant la implantació d’una lògica d’intervenció pública sobre la política monetària i fiscal expansiva. El creixement de la demanda va ser un dels motors principals de la inversió productiva. A més, l’estat intervenia en el funcionament dels mercats a través d’empreses estatals i fortes regulacions públiques sectorials. La intervenció va provocar el creixement dels sec- tors productius, energètics i de serveis, que van impulsar la modernització econòmica. 9 Josep M. Cortès Martí L’anterior compromís polític de tipus keynesià per part dels governs dels països centrals europeus es va orientar a un objectiu clar: la plena ocupació. Per això es van articular polítiques de benestar, orientades a ge- nerar les condicions per al sorgiment d’un veritable mercat de consum de masses, paralitzat durant la contesa bèl·lica mundial. El creixement que es va produir entre el final de la Segona Guerra Mundial i la dècada de 1970 va ser el símbol distintiu dels «anys daurats» del capitalisme. Durant aquest període es van efectuar grans inversions públiques i privades que van demandar un increment de mà d’obra. Als països europeus centrals es van esgotar les grans reserves de mà d’obra, formades durant la depressió dels 1930. La continuació de l’expansió econòmica, així mateix, va incenti- var l’ingrés de les dones i dels immigrants al mercat laboral. El sosteniment d’una demanda creixent es va garantir mitjançant l’increment de la despesa i la inversió pública. Per al seu finançament no només es va recórrer a la via impositiva, sinó també, i fonamentalment, a l’emissió de deute públic, amb l’objectiu d’aconseguir que els seus efectes expansius sobre la demanda fossin majors. La intervenció de l’estat, mit- jançant la inversió pública, la política monetària i fiscal expansiva, va am- pliar les oportunitats d’assolir la plena ocupació. La lògica macroeconò- mica que va suposar el keynesianisme va organitzar tant les decisions d’inversió
Recommended publications
  • OSB Representative Participant List by Industry
    OSB Representative Participant List by Industry Aerospace • KAWASAKI • VOLVO • CATERPILLAR • ADVANCED COATING • KEDDEG COMPANY • XI'AN AIRCRAFT INDUSTRY • CHINA FAW GROUP TECHNOLOGIES GROUP • KOREAN AIRLINES • CHINA INTERNATIONAL Agriculture • AIRBUS MARINE CONTAINERS • L3 COMMUNICATIONS • AIRCELLE • AGRICOLA FORNACE • CHRYSLER • LOCKHEED MARTIN • ALLIANT TECHSYSTEMS • CARGILL • COMMERCIAL VEHICLE • M7 AEROSPACE GROUP • AVICHINA • E. RITTER & COMPANY • • MESSIER-BUGATTI- CONTINENTAL AIRLINES • BAE SYSTEMS • EXOPLAST DOWTY • CONTINENTAL • BE AEROSPACE • MITSUBISHI HEAVY • JOHN DEERE AUTOMOTIVE INDUSTRIES • • BELL HELICOPTER • MAUI PINEAPPLE CONTINENTAL • NASA COMPANY AUTOMOTIVE SYSTEMS • BOMBARDIER • • NGC INTEGRATED • USDA COOPER-STANDARD • CAE SYSTEMS AUTOMOTIVE Automotive • • CORNING • CESSNA AIRCRAFT NORTHROP GRUMMAN • AGCO • COMPANY • PRECISION CASTPARTS COSMA INDUSTRIAL DO • COBHAM CORP. • ALLIED SPECIALTY BRASIL • VEHICLES • CRP INDUSTRIES • COMAC RAYTHEON • AMSTED INDUSTRIES • • CUMMINS • DANAHER RAYTHEON E-SYSTEMS • ANHUI JIANGHUAI • • DAF TRUCKS • DASSAULT AVIATION RAYTHEON MISSLE AUTOMOBILE SYSTEMS COMPANY • • ARVINMERITOR DAIHATSU MOTOR • EATON • RAYTHEON NCS • • ASHOK LEYLAND DAIMLER • EMBRAER • RAYTHEON RMS • • ATC LOGISTICS & DALPHI METAL ESPANA • EUROPEAN AERONAUTIC • ROLLS-ROYCE DEFENCE AND SPACE ELECTRONICS • DANA HOLDING COMPANY • ROTORCRAFT • AUDI CORPORATION • FINMECCANICA ENTERPRISES • • AUTOZONE DANA INDÚSTRIAS • SAAB • FLIR SYSTEMS • • BAE SYSTEMS DELPHI • SMITH'S DETECTION • FUJI • • BECK/ARNLEY DENSO CORPORATION
    [Show full text]
  • Kucukarac.Pdf
    M & M SENSOR İKİTELLİ ORG. SAN. BÖLG. ESKOOP SAN. SİT. C-6 BLOK NO:294 BAŞAKŞEHİR / İSTANBUL TEL: +90 212 671 41 80 FAX: +90 212 671 41 90 [email protected] / www.baltechswitches.com SWITCHES SAYFA İÇERİĞİ / INDEX 1 - 15 YAĞ BASINÇ MÜŞÜRLERİ / OIL PRESSURE SWITCHES 16 - 31 HARARET MÜŞÜRLERİ / TEMPERATURE SENDER 32 - 46 SENSÖRLER / SENSORS 47 - 59 GERİ VİTES MÜŞÜRLERİ / REVERSING LIGHT SWITCHES 60 - PNÖMATİK BASINÇ MÜŞÜRLERİ / PNEUMATIC SWITCHES 61 - HİDROLİK FREN MÜŞÜRLERİ / HYDRAULIC STOP LIGHT SWITCHES 62 - MEKANİK FREN MÜŞÜRLERİ / MECHANICAL STOP LIGHT SWITCHES 63 - HAVA BASINÇ MÜŞÜRLERİ / PNEUMATIC STOP LIGHT SWITCHES MADE IN TURKEY BİR TEKNİK GELŞ. MAK. PAZ. SAN. VE TİC. LTD. ŞTİ. İkitelli Org. San. Bölg. Eskoop San. Sit. C6 Blok No:294 İkitelli-Başakşehir / istanbul Tel: +90 212 671 41 80 Fax: +90 212 671 41 90 [email protected] / www.baltechswitches.com YAĞ BASINÇ MÜŞÜRLERİ OIL PRESSURE SWITCHES 1 OEM / ORJ. NO 40.022 Bosch 0344101072 SIMCA SKODA STANDARD Octa 1959-65 Vehículos Europeos F 1959-65 European V cles 1202 1959-65 V Bar 10x1 0,25÷0,50 OEM / ORJ. NO 40.004 Alfa Romeo 60593846 ALFA ROMEO AUDI SKODA 60595694 Alfa 33 1.8 T 1986-94 50. 80. 90. 100 1966-82 105. 120. Estelle. Ra 1977-87 6,35 mm 021 919 081,A,B Alfa 75 1985-92 BMW Fa . 136 Coupé 1987-95 111 919 081, A Alfa 90 1984-87 MERCEDES VOLKSWAGEN 113 919 081 Alfa 155 1992-93 1963-71 Escarabajo/Kafer/Beetle 1960-79 BMW 61 311 351 799 Alfa 164 2.5 Turbo D 1992-98 PORSCHE Dasher.
    [Show full text]
  • The Life-Cycle of the Barcelona Automobile-Industry Cluster, 1889-20151
    The Life-Cycle of the Barcelona Automobile-Industry Cluster, 1889-20151 • JORDI CATALAN Universitat de Barcelona The life cycle of a cluster: some hypotheses Authors such as G. M. P. Swann and E. Bergman have defended the hy- pothesis that clusters have a life cycle.2 During their early history, clusters ben- efit from positive feedback such as strong local suppliers and customers, a pool of specialized labor, shared infrastructures and information externali- ties. However, as clusters mature, they face growing competition in input mar- kets such as real estate and labor, congestion in the use of infrastructures, and some sclerosis in innovation. These advantages and disadvantages combine to create the long-term cycle. In the automobile industry, this interpretation can explain the rise and decline of clusters such as Detroit in the United States or the West Midlands in Britain.3 The objective of this paper is to analyze the life cycle of the Barcelona au- tomobile- industry cluster from its origins at the end of the nineteenth centu- ry to today. The Barcelona district remained at the top of the Iberian auto- mobile clusters for a century. In 2000, when Spain had reached sixth position 1. Earlier versions of this paper were presented at the International Conference of Au- tomotive History (Philadelphia 2012), the 16th World Economic History Congress (Stellen- bosch 2012), and the 3rd Economic History Congress of Latin America (Bariloche 2012). I would like to thank the participants in the former meetings for their comments and sugges- tions. This research benefitted from the financial support of the Spanish Ministry of Econo- my (MINECO) and the European Regional Development Fund (ERDF) through the projects HAR2012-33298 (Cycles and industrial development in the economic history of Spain) and HAR2015-64769-P (Industrial crisis and productive recovery in the Spanish history).
    [Show full text]
  • Entries by Class
    Entries by Class Reg Owner Motorcycle Color Condition Restored AA American Antique, pre 1946 557 Bass, Gordon 1923 Indian Big Chief Indian Red Stock unk 536 Batsleer, Maria 1908 American Motorcycle Co M M Maroon Stock Original 535 Batsleer, Robert 1922 Ner-A-Car Delux Black Stock Original 369 Bordeaux, Ray 1940 Harley-Davidson 45 Flat Head Black Stock 1999 368 Nelson, Norman 1911 Reading Standard Single Cylinder, bel Red Stock Original 490 Stauffer, Jack "Flathead" 1940 Harley-Davidson UL w/sidecar Red Stock 2010 AC American Classic, 1969-1980 563 Dugish, John 1980 Harley Davidson FLH Venom Red Stock 2014 571 Gifford, Gary 1972 Harley Davidson FX Red/White/Blue Stock 1986 611 McHugh, Patrick 1972 Harley-Davidson FLH Burgundy Stock Original 418 Sykes, Joseph 1975 Harley Davidson FXE Sunburst Burgund Stock Original AM American Modern, 1981-1990 570 Armstrong, Gary 1988 Harley-Davidson FXRS Lowrider Black/Gold Stock Original 434 Sweet, Richard G 1984 Harley Davidson FLHTC Tan/Cream Stock Original AS American Special, thru 1990 633 Gili, Brad 1970 Harley Davidson FLH Sportster Modified AV American Vintage, 1946-1968 596 Coe, Steve 1957 Harley Davidson Servi-car Aqua Stock 2015 332 Francavilla, Eugene 1957 Harley Davidson Duo Glide Black/Red Stock 2005 331 Francavilla, Eugene 1966 Harley Davidson Electra Glide Black/White Stock 2004 595 Gehr, Michael 1947 Harley Davidson FL Teal/White Modified 2004 403 Hampton, Mark 1958 Harley-Davidson FLH Duo Glide Sky Blue/Birch Stock Original 378 Linder, B. T. 1948 Indian Chief Black/White Stock 2002 567
    [Show full text]
  • Historia De SEAT
    HISTORIA DE LOS AÑOS 50 La "Sociedad Española de Automóviles de Turismo" (SEAT) apareció el 9 de mayo de 1950 en el despacho de un notario. Firmaron la escritura pública el INI (Instituto Nacional de Industria), cinco bancos españoles y la empresa automovilística Fiat, que aportaba su tecnología y experiencia en el sector. Además, Fiat, dada su posición de privilegio en el pacto, impuso los criterios económico-industriales por encima de los criterios políticos deseados por los miembros del estado totalitario. Gracias a este hecho, la fábrica se construyó finalmente en unos terrenos de la Zona Franca de Barcelona, muy cerca del puerto y, por lo tanto, con muy buenas comunicaciones, descartando la ubicación de las instalaciones en una zona "más española" como hubiera sido Merimé, que era la preferida por las autoridades. En los primeros tiempos de funcionamiento de la sociedad, los principales lugares de responsabilidad fueron ocupados por ingenieros militares como José Ortiz Echagüe, primer presidente de la empresa, o Luís Villar Molina, que inspeccionaba periódicamente a través de las 22 hectáreas de las instalaciones los avances en las obras de construcción de las naves montado en su caballo. Las primeras naves empezaron a levantarse poco después de que el congreso norteamericano aprobase un crédito de 62 millones de dólares fruto del final del aislamiento internacional al cual se había sometido el estado español desde la II guerra Mundial debido al triunfo, aquí, del fascismo. De todas maneras, esta apertura de fronteras fue más debido al hecho de haberse demostrado la ineficacia del embargo y a los intereses comerciales que no a la concesión de libertades.
    [Show full text]
  • La Primera Crisis De SEAT: El Veto a General Motors Y La Compra De AUTHI a British Leyland (1972-1976)
    IHE 9 (filmar) 18/11/07 19:09 Página 141 2007, otoño, número 9. Pp. 141 a 172 La primera crisis de SEAT: el veto a General Motors y la compra de AUTHI a British Leyland (1972-1976) The first crisis of SEAT: the veto to General Motors and the purchase of AUTHI to British Leyland (1972-1976) JORDI CATALAN VIDAL Universitat de Barcelona RESUMEN ABSTRACT En 1972 SEAT era la primera empresa In 1972 SEAT was the first Spanish industrial industrial hispana y lideraba la exportación firm and led the export of automobiles, de automóviles, gracias a una política thanks to a nationalist policy. However, the favorable a la nacionalización productiva. industrial policy of late Francoism Pero la política industrial del franquismo experienced a dramatic change with the tardío dio un giro copernicano con la approval of Ford’s decrees. Such a change aprobación de los decretos Ford. Dicho vuelco included the invitation to General Motors to incluyó, en 1973, la invitación a General Motors rescue the Spanish subsidiary of British a salvar la filial de British Leyland Motor Leyland Motor Corporation (BLMC), AUTHI, in Corporation (BLMC), AUTHI. Más que una 1973. The purchase of its plant in Landaben imposición gubernamental, la compra de by SEAT in 1975 has to be considered more Landaben por SEAT en 1975 constituyó la the consequence of a pact preventing the contrapartida del veto a la entrada de General entrance of General Motors than the outcome Motors. La resultante ampliación de plantilla of direct pressure by government. The era poco recomendable para una compañía increase in the size of employment resulted to que experimentaba un notable crecimiento de be a very risky decision for a company which costes laborales desde 1969 y una peligrosa was experiencing a significant push on labour caída de la demanda desde 1974.
    [Show full text]
  • Brisk Spark Plug Application
    04.2009 kW / HP YEAR CCM BRISK BRISK CODE MM ACCOSSATO Enduro Unitrac 03.74- 50 L15C 0,7 CR 80 Cross / Enduro 80 L11SL 1531 0,5 AJP Enduro 125 2003 - 125 BR12S 1522 0,8 Super-Moto 125 2003 - 125 BR12S 1522 0,8 Enduro 200 2003 - 200 BR12S 1522 0,8 Super-Moto 200 2003 - 200 BR12S 1522 0,8 P 250 Cross 2004 - 250 AR12YS 1518 0,6 ALFER GR 30, TX 30 50 NR14C 0,6 MC 80 80 L11SL 1531 0,5 GR 125 ISDE 125 LR12SL 1537 0,5 MC 125 125 L11SL 1531 0,5 VRE 125 (4Takt) 125 AR10S 1517 0,7 VRE 125 no limit (4Takt) 125 AR10S 1517 0,7 EGR 250 Agua / Aire 250 L14C 0,5 MC 250 250 L11SL 1531 0,5 VR 250 (2Takt) 250 LR14C 0,8 VR 250 no limit Supermoto (2Takt) 250 LR14C 0,8 AR-1 300 L14C 0,5 GR 300 Agua 300 L14C 0,5 TX-300 300 L14C 0,5 MC 500 490 L11SL 1531 0,5 AMERICAN IRON HORSE Bandit ST 1999 -2002 1573 LR17YC-1 1,0 Classic SX 1999 -2002 1573 LR17YC-1 1,0 Legend SC 1999 -2002 1573 LR17YC-1 1,0 Outlaw SY 1999 -2002 1573 LR17YC-1 1,0 Slammer SZ 1999 -2002 1573 LR17YC-1 1,0 Stalker SR 1999 -2002 1573 LR17YC-1 1,0 Thunder SW 1999 -2002 1573 LR17YC-1 1,0 Bandit ST 1999 -2003 1753 LR17YC-1 1,0 Classic SX 1999 -2003 1753 LR17YC-1 1,0 Legend SC 1999 -2003 1753 LR17YC-1 1,0 Outlaw SY 1999 -2003 1753 LR17YC-1 1,0 Slammer SZ 1999 -2003 1753 LR17YC-1 1,0 Stalker SR 1999 -2003 1753 LR17YC-1 1,0 Thunder SW 1999 -2003 1753 LR17YC-1 1,0 Legend SC 2004 - 1819 BR14YC 1526 1,0 LSC 2004 - 1819 BR14YC 1526 1,0 Outlaw SY 2004 - 1819 BR14YC 1526 1,0 Slammer SZ 2004 - 1819 BR14YC 1526 1,0 Stalker SR 2004 - 1819 BR14YC 1526 1,0 MOTORCYCLE Tejas SJ 2004 - 1819 BR14YC 1526 1,0 Texas Chopper
    [Show full text]
  • The London to Brighton Veteran Car Run Sale Veteran Motor Cars and Related Automobilia Friday 31 October 2014
    The London To brighTon veTeran car run saLe veteran Motor cars and related automobilia Friday 31 October 2014 The London To brighTon veTeran car run saLe veteran Motor cars and related automobilia Friday 31 October 2014 at 13:30 101 New Bond Street, London viewing bids enquiries cusToMer services Thursday 30 October 14:00 to 16.30 +44 (0) 20 7447 7448 Motor Cars Monday to Friday 08.30 to 18:00 Friday 31 October from 09.30 +44 (0) 20 7447 7401 fax +44 (0) 20 7468 5801 +44 (0) 20 7447 7447 To bid via the internet please visit +44 (0) 20 7468 5802 fax www.bonhams.com [email protected] Please see page 2 for bidder saLe TiMes information including after-sale Friday 31 October: We regret that we are unable to Automobilia collection and shipment Automobilia 13:30 accept telephone bids for lots with +44 (0) 8700 273 619 Motor Cars 15:30 a low estimate below £500. +44 (0) 8700 273 625 fax Please see back of catalogue Absentee bids will be accepted. [email protected] for important notice to bidders saLe nuMber New bidders must also provide 21903 proof of identity when submitting illusTraTions bids. Failure to do so may result in Front cover: Lot 214 caTaLogue your bids not being processed. Back cover: Lot 222 £25.00 + p&p Live online bidding is available for this sale Please email [email protected] with “Live bidding” in the subject line 48 hours before the auction to register for this service Bonhams 1793 Limited Bonhams 1793 Ltd Directors Bonhams UK Ltd Directors Registered No.
    [Show full text]
  • Pid League 2019-4 V2
    PATHFINDERS & DERBY MOTOR CLUB PIDCOCK LEAGUES 2019 EXPERT/INTER CLUBMAN COMPETITOR MACHINE ROUND COMPETITOR MACHINE ROUND 1 2 3 4 5 TOTAL 1 2 3 4 5 TOTAL Billy CRAIG 300 HONDA 24 24 24 24 72 B ROBEY 260 MONTESA 24 15 15 15 54 N BULL 300 GAS GAS 21 18 21 60 M WEBSTER 250 GAS GAS 21 9 21 51 S RHODES 300 GAS GAS 21 18 21 60 C BOOKER 250 BETA 18 13 18 13 49 J REEVES 250 SHERCO 21 11 18 50 J BRAME 250 BETA 21 24 45 L BENNETT 300 BETA 9 10 13 15 38 C MARLES 300 GAS GAS 15 4 24 43 S WALKER 260 MONTESA 7 7 11 13 31 M COOPER 300 SHERCO 11 9 10 18 39 P RUSCOE 300 TRS 10 15 25 S CLARKE 250 BETA 10 5 11 11 32 M SMITH 250 GAS GAS 11 13 24 A WORMALD 300 BETA 21 8 29 A SMITH 250 GAS GAS 13 9 22 J WHITEHEAD 300 BETA 11 7 10 28 H TURNER 125 GAS GAS 0 A HALLOWS 280 GAS GAS 24 24 N HUMPHREYS 300 GAS GAS 4 6 8 18 D KERRY 300 GAS GAS 18 18 J KENNY 300 BETA 8 8 16 K BOTTRILL 260 MONTESA 8 3 6 3 17 M BOWN 250 SCORPA 15 15 S SULLEY 250 MONTESA 8 7 15 R LAWSON 300 MONTESA 15 15 C SPINK 250 MONTESA 13 13 G HASLAM 250 GAS GAS 5 9 14 R WAREHAM 250 BETA 13 13 R YATES 260 MONTESA 6 4 10 M BRADE 250 GAS GAS 7 5 12 M BRAME 250 BETA 11 11 B CLARK 250 SCORPA 10 10 A CLARKE 260 HONDA 10 10 D DENCH 250 TRIUMPH 9 9 T HANKS 250 GAS GAS 5 5 H CLARKE 260 HONDA 9 9 S HARVEY 260 MONTESA 3 3 D KERRY 300 GAS GAS 8 8 J CLARK 300 SCORPA 3 3 R ELLIOTT 250 BETA 7 7 M WEBSTER 250 GASGAS 2 2 B VARDY 250 BETA 6 6 T AUSTIN 250 SCORPA 2 2 A KEIGHTLEY 290 SHERCO 6 6 JAMES YATES 260 MONTESA 1 1 T BAUM 280 GAS GAS 4 4 M SMITH 250 GAS GAS 0 JOHN YATES 260 MONTESA 2 2 T SANDARS 300 SHERCO 0
    [Show full text]
  • Exhibiciones De Motocicletas Clásicas De Competición De Velocidad
    EXHIBICIONES DE MOTOCICLETAS CLÁSICAS DE COMPETICIÓN DE VELOCIDAD Normas Generales VERSIÓN CASTELLANA 20.01 22.01.2020 2020 – Exhibiciones Motocicletas Clásicas- Normas Generales - 20.01 EXHIBICIONES DE MOTOCICLETAS CLÁSICAS DE COMPETICIÓN DE VELOCIDAD -2020 – NORMAS GENERALES 01.- INTRODUCCIÓN Categorías A y C “VETERANOS” El ESPÍRITU de estas Exhibiciones debe de ser siempre el de conmemorar aquellas carreras con aquellas MOTOS y con aquellos PILOTOS, teniendo siempre en cuenta que NO ES UNA COMPETICIÓN es UNA EXPOSICIÓN EN MOVIMIENTO. Los Aficionados quieren: VER, OÍR y TOCAR aquellas MOTOS y a aquellos PILOTOS. Las Motocicletas tienen que ser de ASFALTO, IDÉNTICAS a las que participaban en los años anteriores a 1982 (incluido). Solo Motos EUROPEAS. Las Normas serán las del Reglamento Deportivo de la FMCV y las del más puro SENTIDO COMÚN. Categorías B, D y E 02.- MOTOCICLETAS Y PARTICIPANTES ADMITIDOS REQUISITOS Tendrán que ser Motocicletas Clásicas de Competición o Sport (25 años o más de Antigüedad), de ASFALTO (Motos EUROPEAS). Podrán ser REPLICAS de aquellas y sus componentes idénticos a los originales, tanto en estética como funcionalidad. Un ejemplo de las motos admitidas: DERBI, DUCSON, RIEJU, MINARELLI, GIMSON, KREIDLER, BULTACO, MONTESA, OSSA, LUBE, DUCATI, SANGLAS, GILERA, GUZZI, MOTO MORINI, Etc… Todas las Motocicletas participantes, antes de tomar parte en la Exhibición están OBLIGADAS a ser revisadas por los Técnicos del evento. Todos los Participantes están OBLIGADOS a asistir al BRIEFING. Las Motocicletas de MOTOCROSS/ENDURO (transformadas a velocidad), NO serán admitidas en las Categorías de VETERANOS (A y C). CATEGORÍAS: A) Motos CLÁSICAS de 50 / 75 y 125 c.c.
    [Show full text]
  • Lingua Franca Nova English Dictionary
    Lingua Franca Nova English Dictionary 16 October 2012 http://lfn.wikia.com/ http://webspace.ship.edu/cgboer/lfn/ http://purl.org/net/lfn/disionario/ 1 Lingua Franca Nova (LFN) is an auxiliary constructed language created by Dr C George Boeree of Shippensburg University, Pennsylvania. This is a printable copy of the master dictionary held online at http://purl.org/net/lfn/disionario/. A printable English–LFN dictionary can be downloaded from the same location. Abbreviations ABBR = abbreviation ADJ = adjective ADV = adverb BR = British English COMP = compound word (verb + noun) CONJ = conjunction DET = determiner INTERJ = interjection N = noun NUM = numeral PL = plural PREF = prefix PRENOM = prenominal (used before a noun) PREP = preposition PREVERB = preverbal (used before a verb) PRON = pronoun SUF = suffix US = American English V = verb VI = intransitive verb VT = transitive verb Indicators such as (o-i) and (e-u) mark words in which two vowels do not form a diphthong in normal pronunciation. 2 termination; aborta natural V miscarry; N miscarriage; A abortada ADJ abortive; ADV abortively; abortiste N abortionist; antiabortiste ADJ N antiabortionist A N A (letter, musical note) abracadabra! INTERJ abracadabra! hocus-pocus! a PREP at, in, on (point in space or time); to (movement); abrasa VT embrace, hug; clamp; N embrace, hug; abrasa toward, towards, in the direction of (direction); to ursin N bear hug; abrasable ADJ embraceable, (recipient) huggable; abrasador N clamp; abrasador fisada N vise a INTERJ ah, aha (surprise, sudden realization,
    [Show full text]
  • Hierarchical Clusters: Emergence and Success of the Automotive Districts of Barcelona and São Paulo
    Hierarchical Clusters: Emergence and Success of the Automotive Districts of Barcelona and São Paulo JORDI CATALAN TOMÀS FERNÁNDEZ-DE-SEVILLA This article analyzes the causes for the long-term success of the Barcelona (Spain) and São Paulo (Brazil) automobile industry clus- ters. Comparative evidence suggests that both clusters emerged in the early twentieth century through the formation of Marshallian external economies. Nevertheless, neither Barcelona nor São Paulo reached mass automobile production before 1950. The consolida- tion of the clusters required the adoption of strategic industrial policy during the golden age of capitalism. This policy succeeded in encouraging a few hub firms to undertake mass production by using domestic parts. The strategic policy also favored these leading corporations transferring their technical, organizational, and distri- bution capabilities, which in turn amplified the advantages of the clusters. Local institutions did not make a significant contribution. © The Author(s), 2020. Published by Cambridge University Press on behalf of the Business History Conference. This is an Open Access article, distributed under the terms of the Creative Commons Attribution licence (http:// creativecommons.org/licenses/by/4.0/), which permits unrestricted re-use, distribution, and reproduction in any medium, provided the original work is properly cited. doi:10.1017/eso.2019.27 Published online February 4, 2020 JORDI CATALAN is full professor of Economic History at the University of Barcelona. Contact information: Department of Economic History, Faculty of Economics, Universitat de Barcelona, Diagonal 690, 08034 Barcelona (Catalonia), Spain. E-mail: [email protected]. TOMÀS FERNÁNDEZ-DE-SEVILLA is the Kurgan-van Hentenryk Postdoctoral Fellow in Business History at the Solvay Brussels School of Economics and Management.
    [Show full text]