�

MEFISTOFELE GRAN TEATRE DEL LICEU

Temporada 1987/88

CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona Ministerio de Cultura Diputació de Barcelona i Societat del Gran Teatre del Liceu

Òpera en tres actes

Adaptació lliure de Faust de Goethe Llibret i música d'

Funció de Gala Divendres, 4 de desembre, 21 h., funció núm. 25, torn e

Dilluns, 7 de desembre, 21 h., funció núm. 26, torn A Dijous, 10 de desembre, 21 h., funció núm. 27, torn B Jonqueres. 10 Barcelona. Diumenge, 13 de desembre, 17 h., funció núm. 28, torn T Reserves Tel. 3178037 Obert IOt5 l'ls dies. inclusiu l'ls diumenges ijesuus. Cuina oberta després de la funció MEFISTOFELE

Mefistofele Bonaldo Giaiotti Faust Antonio Ordóñez Margherita Montserrat Caballé Marta Rosa M� Ysàs Wagner Alfredo Heilbron Elena Agnes Habereder Pantalis Maria Uriz Nerèo Antoni Comas

Director d'orquestra José Collado Directors del cor Romano Gandolfi Vittorio Sicuri Director d'escena Emilio Sagi Escenografia i Vestuari Toni Businger Adjunt a la direcció d'escena Marta Maier

Producció Teatro Lírico Nacional la Zarzuela

Adjunt a la direcció del cor Miquel Ortega Coreografia Cesc Gelabert Lydia Azzopardi

Ballarins solistes: Assumpta Aguadé, Jordi Cardoner, Josep Espinosa, Narcís Forrellad, Marisa Gerardi, Sílvia Mira, Julia Olmedo, i Cos de ball

Cor de Nois Escola Pia Balmes Director: Antoni Coll i Cruells

Viall concertina Jaume Francesch

ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR JOYEROS DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

F Pérez Cabrera, 4 Tel. 2013300· Barcelona-OB021 (junta Tur6 Park) A UNACIERTAEDAD, Contingut argumental Pròleg. Resum breu: L'escena té lloc al cel, on Mefistofele LE CONVIENE UN NUEVO dialoga amb un estol de querubins i fa una juguesca, en la qual es compromet a fer caure en la temptació ESTILO DE VIDA el savi Faust, home piadós i que mai no s'ha preo­ cupat dels plaers de la vida. En alçar-se el teló veiem una escena en el cel. Enmig dels núvols se sent el cant de lloança de les falanges celestials, que haurà estat introduït pel toc de set trompetes. De sobte, el to gran­ diós de les lloances es detura i, introduït per una petita melo­ dia d'aspecte molt menys solemne, entra Mefistofele, que s'excusa irònicament davant del Senyor per la seva manera d'adreçar-se-li i pel seu aspecte molt menys vistós que el dels àngels; per altra banda, al-ludint a la misèria de l'ésser humà, afirma que ja no troba ni plaer a temptar-lo i fer-lo caure en el pecat. Un cor místic li pregunta aleshores si coneix Faust; Mefisto­ fele contesta afirmativament: és un home que malda per saber i que es deixa guiar en tot per aquesta obsessió. El mateix Mefistofele proposa una juguesca al cor místic: Mefistofele guanyarà si aconsegueix fer caure Faust en pecat. Les falan­ ges celestials es llencen a un cant de lloança divina i un estol de querubins passa voleiant com un eixam d'abelles, mentre se senten des de la terra els cants tristos delspenitents. L'escena acaba amb el cant solemne de les falanges celestials en honor del Senyor.

Acte I. Resum breu: És el diumenge de Pasqua a Frankfurt Residencia del Main. La gent celebra la diada i beu. Passa el Príncep Elector. Un frare gris es destaca d'entre la NOUESTIL multitud. Faust i el seu deixeble Wagner se n'apar­ ten mentre la gent balla. En arribar al seu estudi, vivir en estilo para gran Faust rep la visita del monjo, que és el mateix Mefis­ A una cierta altura de la vida, se merece una gran vida. ¿Y qué mejor que un verdadero palacio? Así es la Residencia Nou Estil. con tofele. Li ofereix al seu servei a Un palacete modernista en la Bonanova, junto a la .Iadera del Tibidabo, 2.(X)J m,' de maravilloso jardín. Y todas estas comodidad,;,: posar-se canvi que, 28 habitaciones llenas de luz de dobles a con baño TV, VIdeo, hilo musical, aire acondicionado calefacción. y sol, individuales, pnvado, y si alguna de les coses que li ensenya l'inciten a dema­ Nou Estille otrece además todos los servicios imaginables. Desde automóvil con chófer hasta piscina climatizada, actividades de etc. nar pasando por biblioteca, salón de juegos, peluquería, gimnasio, sauna; restaurante, culturales y recreo, que s'aturi el temps, l'ànima de Faust serà seva. Por con servicio médico un esmerado centro de rehabilitación. supuesto, pennanente y .. unaCierta un nuevo VIda. Faust el pacte. NOU ESTILes un sitio muyexcJusivo a un precio excelente. Conózcalo, porque a edad, leconVlene estilode accepta És el diumenge de Tot Frankfurt del Main celebra Información y Reservas Tels. 317 81 02·301 1026 Pasqua. la diada, amb cervesa, cant i danses. Els ciutadans i el poble aclamen el Príncep Elector que passa amb la seva gent. D'entre aquesta es destaca un monjo gris d'aspecte sinistre, que omple d'aprensió Faust i el seu deixeble Wagner.Aquests contemplen la multitud, la qual ha emprès una dansa popular, l'Obertass. Finalment, Faust decideix retirar-se no sense mirar amb inquie­ tud l'estrany frare. En un segon quadre veiem Faust que ha arribat al seu estudi. Sense adonar-se'n, el frare gris hi ha entrat també i s'ha ama­ gat en un angle de l'habitació. Poc després, el diable es pre­ senta obertament davant Faust i li explica la seva identitat i el seu dissentiment a l'obra de la Creació, que expressa amb sonors xiulets. Aleshores Mefistofele proposa a Faust un pacte del qual el savi podrà treure tots els beneficis que vulgui, tenint Mefistofele com a fidel servidor: només el dia que digui al temps que fuig: «Detura't un moment, que ets massa bell!» haurà perdut el pacte i l'ànima de Faust serà seva per sempre. Faust accepta el pacte i Mefistofele es compromet a ensenyar-li tot el món volant sota la seva capa, per tal de mostrar-li mera­ velles que li facin pronunciar les paraules fatídiques. Faust i el seu nou servidor surten volant per la finestra de l'estudi.

Acte Il. Resum breu: Incitat pel diable, Faust s'ha enamo­ rat de Margherita, que resta sola amb ell perquè Mefistofele s'ocupa de fer la cort a Marta, la insti­ Vestimos a casi tutriu de la donzella. Faust, per aconseguir-la, li dóna una ampolleta amb un somnífer per a la seva mare, que viu amb ella. Margherita li haurà de donar per rebre Faust a casa seva.En un segon qua­ todo el mundo. dre, Mefistofele mostra el seu poder sobre el món Jóvenes postmodernos, señoras y señores, clásicos y lanzados, niños y niñas, infernal a Faust, i es burla de la terra, demostrant ' todos encuentran su ropa en las tiendas de moda Farreras. que la pot fer anar com una simple pilota. Para lo no Veiem ara el jardí de la casa de Margherita, una donzella atrac­ perritos, confesamos, tenemos nada, de momento. tiva per la qual Faust ha demanat al diable que el rejovenís. Mentre Faust i Margherita dialoguen, Mefistofele fa el sacri­ fici d'engrescar la institutriu de la noia, una dama madura i poc atractiva, a fi d'apartar-la de Margherita. Així Faust pot exposar-li un pla per a una entrevista amorosa: com que Mar­ gherita viu amb la mare, i aquesta no consentiria una entre­ vista semblant, Faust dóna a la noia unes gotes que la faran dormir, i que Mefistofele li ha proporcionat. El diable riu satis­ fet en veure l'èxit de la seva estratagema: Faust entra a la casa �J·Q'\'\IJ\I"A� de Margherita. __",. En un segon quadre, prop dels cims terrorífics del Brocken, DE t-.AOO�� a a Un arri­ � Mefistofele anima Faust pujar la muntanya. cop 5 a \IENDP.,s bat, Faust hi pot veure una festa infernal, en la qual bruixes w � Rda. San Pedro, 15 • P'' de Gracia, 79 • Diagonal, 586 • Dr. Ferrán, 2 • PI. Bonanova, 11 i bruixots saluden Mefistofele com a llur rei i dansen a l'entorn d'una caldera. De sobte, la diabòlica multitud ofereix a Mefis­ tofele un globus terraqüi que el diable pren en les mans i el fa anar giravoltant mentre demostra el domini que té sobre ell amb cants al-lusius, Aleshores es desencadena una verita­ ble orgia entre els personatges infernals que omplen les anfrac­ tuositats de les muntanyes i Faust pot assistir a un veritable Sàbbat infernal.

Acte III. Resum breu: El beuratge de Mefistofele no va ador­ mir la mare de Margherita: la va matar. D'altra banda, ella, embogida, va ofegar el nen nascut dels amors amb Faust, motius pels quals va ser tancada a la presó. Faust intenta, amb l'ajut de Mefisto­ fele, treure Margherita de la presó, però ella s'adreça al Pare celestial i mor, havent salvat la seva ànima, amb indignació del diable. ¡:g -2 Per l'ària que canta Margherita en alçar-se el teló podrem saber cu el que ha passat entre l'acte anterior i aquest: el beuratge que � Faust va donar a Margherita perquè adormís la seva mare, as la va matar, d'acord amb els plans de Mefistofele. Després, seva mare morta i seva � g Margherita, perduda la raó per la la � difícil vida independent, ens explica que va matar, ofegant­ ...., nascut amb i ha estat lo, el nen de l'amor d'ella Faust, que � � I demanat a Mefis­ reclosa a la presó. Arriba Faust, que ha ajut - � sense tofele per salvar Margherita, aconseguir, però, que ...., es en incoherents com té els aquesta posi marxa, pensaments � per les acusacions rebudes. Finalment Margherita s'enfronta dignament amb la mort; � Q co Faust no mai captar prou la seva atenció per reei­ aconsegueix >-. xir en la fuga, i Mefistofele li adverteix que han de marxar, altrament els trobaran allí. Finalment Margherita mor i el dia­ ble té el disgust de veure que, en el judici de la seva ànima, � � -J li són tinguts en compte els mèrits i se li escapa, per tant, una � o creia segura. presa que i:t O Acte IV. Resum breu: Mefistofele duu Faust al món clàs­ sic, on pot veure's la bellesa d'Elena, que canta plà­ es cidament en un marc de mareperla i argent. Arriba Q :::l Faust, embadalit per la imatge clàssica, però no es e:l deixa portar fins a la frase fatal. � ser sen­ � Com a bon adorador de la cultura clàssica, Faust pot la sible als afalacs del món dels mites grecs, i per això Mefistofele a l'atreu cap al passat, fent-li presenciar la serenitat del món pur i ideal dels grecs. Faust queda sensiblement afectat, i canta juntament amb Elena de Troia el goig de l'amor i la seva feli­ citat. Però Mefistofele espera endebades que el poeta pronunciï la frase fatal per la qual demani que el temps es deturi.

Epíleg. Resum breu: Faust ha envellit novament i és al seu estudi. Mefistofele es queixa que encara no ha pro­ nunciat les paraules condemnatòries. Faust es deixa endur per l'entusiasme religiós en tenir una visió celestial i és ara quan pronuncia les fatídiques parau­ les, però ja és tard per al diable, ja que Faust ha mort en santedat. El diable es desespera pel seu fracàs. Han passat anys. Un dia, Faust torna al seu estudi: Mefisto­ fele li anuncia la seva propera mort i li retreu que no hagi mai pronunciat les paraules que ellliurarien en cos i ànima al poder diabòlic. Faust ara a ser Els decideix que que torna vell vol infon­ dre vida en els seus consemblants amb la poesia. Gradualment diumenges Faust va entrant en èxtasi celestial, i mentre sentim les falan­ ges del cel que inicien el càntic, Faust té una darrera visió sobre­ anem al Liceu. natural i aleshores les demanen pronuncia paraules que que Durant la el temps es deturi. Però Faust ha estat ja salvat, i el diable temporada d'òpera, ha perdut la juguesca, cosa contra la qual protesta amb vio­ cada diumenge lents xiulets contra la que en lloada divinitat, és, canvi, per retransmetem en les falanges celestials. directe, la funció del Gran Teatre del Liceu.

CATALUNYA MÚSICA 101.5 FM. Música Clàssica i contemporània. Faust, mite i llegenda en el món de la música Dins de la fama operística del tema de Faust ve tot seguit l'òpera que avui es representa: el Mefistofele de Boito. L'òpera, nascuda volia la del drama Gairebé tots els historiadors estan d'acord a reconèixer que e11868, recuperar integritat goethià amb tota la seva esmenant aixi la el mite de Faust se sosté sobre uns fets reals, i que el perso­ sígnificàció metafísica, plana a endut una natge va existir realment. Hauria nascut cap a l'any 1480, pos­ l'industriós però poc profund Gounod. Boito, per siblement a Knittlingen, i hauria mort a Staufen de Brisgòvia veneració germanitzant pròpia dels seus anys joves, en el moment a molt tènuement cap ap 1540. La seva vida hauria estat menys gloriosa que la que començaven arribar, encara, del seu mite: s'hauria dedicat a embaucar crèduls amb l'exhi­ les noves idees artístiques impulsades per Wagner, va voler-se del camí fressat un amb les seves melo­ bició de poders suposadament màgics amb finalitats tan poc apartar per Verdi, que originals com la de menjar a costa d'altri. dies enganxoses podia haver fet grans serveis a la causa del Però passat a la tradició literària, cada autor va anar cobrint Risorgimento, però ara li semblava antiquat i excessivament llatí. enamorat del Nord i enlluernat desenvo­ la seva figura amb noves vestimentes que van acabar desfigu­ Boito, pel gran musical de l' va voler escriure rant el personatge real i afaiçonant el de ficció, que va comen­ lupament Alemanya admirada, una sobre un tema essencialment i çar amb un relat anònim luterà del 1587 -curiós quadricen­ òpera germànic apartar-se dels tradicionals italians. Hi va reeixir només relati­ tenari, per tant, de l'origen literari del mite- i que acabaria esquemes n'hi va d'un fracàs el segle XIX amb l'obra magna de Goethe duta a terme en vament, però haver prou perquè, després ciutat filo-nòrdica el tres etapes: un primer redactat del drama, l' Urfaust (recen­ inicial (1868), la més d'itàlia, Bolonya, coronés amb un triomf confirmava la indubtable temt divulgat en català per Ricard Salvat) i després per les dues que qualitat del seu obra si es d'enci­ parts del drama definitiu, separades per bastants anys. Mefistofele, desigual, vol, però plena sos, que anuncia ja el verisme de la generació següent. Un tercer lloc una obra híbrida s'acostu- Els tres grans Faust del repertori distingit, l'ocupa que

. ma a a una La Damnation de de Ber­ En el camp de la música, el tema de Faust no ha estat única­ equiparar òpera: Faust, en s'havia sentit molt ment operístic, però és en aquest terreny escènic on ha donat lioz. Ja època juvenil, aquest compositor atret tema i havia escrit les Huit scènes de Faust del les obres més divulgades. L'obra capdavantera per la seva fama pel 1829, material musical virtualment en la nova i pel nombre immens de representacions que ha obtingut i obté que quedaria integrat obra escènica berlioziana. Durant molts va amb la encara a tot el món és, indiscutiblement, el Faust de Gounod anys jugar idea de vuit i finalment es va (1859), òpera romàntica que té moltes virtuts, però no pas la completar aquestes escenes, posar de la fidelitat al drama goethià. Precisament perquè el Faust a treballar en una obra escènica no gaire ben travada però va enllestir e11846. La de Gounod se centra excessivament en el lligam entre Faust musicalment força interessant, que par­ titura incloïa tan atractius com la marxa i Marguerite, tot i la seva popularitat a Alemanya, en aquest fragments hongaresa Rakoczi va desvetllar d'entusiasme Berlioz país és sempre anunciada i representada amb el títol de Mar­ (que tempestes quan la va fer escoltar a la la garete. \ capital hongaresa, pocs anys després) � La dolçor italianitzant de les melodies del Faust de Gounod serenata de Méphistophélès i la romança de Margherite amb el del corn la fa té com a contrapartida la vocalitat eminentment francesa, i plany anglès que especialment punyent. L'obra de Berlioz no va al habitual amb la creació d'uns papers d'una personalitat molt suggestiva: incorporar-se repertori facilitat: va circular en forma d'oratori és Faust, tenor líric per exceHència, sobretot. Les troballes de gaire primer (que com va arribar al Gran Teatre del Liceu i fou Gounod no s'esgoten en aquest personatges: Marguerite revela l'any 1886) de 1893 la va decidir donar-li una personalitat interior molt interessant (cançó de la Copa l'Òpera Monte-Carlo, l'any que forma la manca de continuïtat entre les esce­ del rei de Thule) i unafrivolitében francesa que es manifesta escènica, ja que nes no és més la de moltes del poc després amb l'ària de les joies. Personalitat que es desen­ pas greu que òperes repertori. Al Liceu també es va en escena com a 1903 voluparà en un sentit religiós en les escenes següents i culmi­ posar òpera l'any motiu del centenari i des d'aleshores s'hi ha narà amb la mort una mica emfàtica, veritable apoteosi escrita (amb berliozià) pel religiosíssim Gounod. anat representant d'aquesta forma. Altres òperes sobre el mite de Faust Tot i la dificultat evident, no resolta ni tant sols per Boito, de posar el tema de Faust en música, l'indubtable atractiu del personatge i de la seva significació, foren molts els composi­ tors que es van atrevir a tractar escènicament el tema. Entre les múltiples versions, algunes de les quals esmentarem, la més destacada i que podria ésser que veiéssim algun dia en el futur, ja que està donant mostres clares de «resurrecció» és el Faust de Ludwig Spohr (1784-1856), compositor romàntic de la pri­ mera volada que avui dia és recordat principalment com a autor de música simfònica i de cambra, però que a Alemanya sobreviu per una altra òpera: Jessonda, inèdita també a les nostres latituds. Ludwig Spohr es va interessar pel tema de Faust l'any 1814, quan era director del Theater an der Wien -ellocal on s'havia estrenat La flauta màgica gairebé un quart de segle abans, a Viena. Spohr va compondre la partitura del seu Faust a Viena, però no va aconseguir estrenar-la i, com Mozart, va haver de recórrer a la major curiositat del públic de Praga, on va poder­ la presentar l'any 1816. L'èxit afavorí la circulació d'aquest' Faust de Spohr per Alemanya i fins i tot la seva arribada a Londres i a París. Uns anys més tard arribava fins i tot a Mar­ sella. L'obra té forma de singspiel i es divideix en dos actes, però té poca relació amb l'obra de Goethe: la figura de Faust hi té, en canvi, més punts de contacte amb Don Joan que no pas amb el savi preocupat pels problemes metafísics creat per l'acumulació de tradicions literàries. Tot i això, fou força popular i actualment tot sembla indicar que no trigarem a tenir-la al nostre abast, almenys en forma d'enregistrament discogràfic. Al costat d'aquest Faust de llarga tradició (encara s'ha repre­ 'sentat a Alemanya durant aquest segle), hi ha una altra versió operística que ha tingut força ressò Ids darrers anys; tot i no haver-se estabilitzat en els repertoris internacionals: el Dok­ tor Faust de Ferruccio Busoni. Curiosament, i salvant les dis­ tàncies, Busoni és una figura italiana semblant a la de Boito, és a dir, d'origen semi-nòrdic aclimatat a Itàlia. Com Boito, Busoni sempre va sentir una atracció especial pels temes ger­ mànics, i el seu Doktor Faust, estrenat el 1925 a Dresden, és la concreció de la seva pròpia doble personalitat. Es basa prin­ cipalment en el Faust de Marlowe (1590), versió anglesa del famós mite, i no fou concebut pròpiament com a òpera, ja ®

.lll�l �l)�!\ que duu el títol accessori de «Poema en música en dos prò­ legs, un interludi i tres escenes principals», però habitualment ha estat considerat com a òpera. Avui dia es representa amb ��:1171 �ll) una certa freqüència i és accessible mitjançant una versió dis­ cogràfica de gran qualitat. Hi ha encara moltes versions de Faust operístiques que són totalment desconegudes, com la de Peter Joseph von Lind­ paitner (1791-1856), estrenada a Stuttgart e11832, i l'obertura

en de va Comprando AUTO JUNCOSA Vd. entra a formar parte CONCESIONARIO la qual gaudir de fama durant molts anys, la de Julius de/círcu/odec/íentesmejoratendídos. A 'TO JUNCOSA,. S.l. Rietz (1812-1877), estrenada a Düsseldorf e11836, i la de Hein­ rich Zollner E 'OSICIO' V 'ENTAS' (1854-1941), estrenada a Munic amb èxit el1887 Ronda General Mitre, 215·217 però ara oblidada. Tel.: 2119258 08023 BARCELONA També interessà els autors no alemanys, com Henry Rowley Travesera de Gracia, 56 Bishop va estrenar un Faust al Covent Gar­ Tel.: 209 57 99 (1786-1855) que 08006 BARCELONA den de Londres, e11825, l'italià Luigi Gordigiani (1806-1860), v 't: TA S:;:RlI CfO. avui oblidat, com el seu Faust (Florència, 1837) i el curiós Calle Escipión, 24·32 en de la Tel.: 2119208 Fausto, italià, compositora francesa Louise-Angélique Télex: 50805 AUJU·E que va al al Théátre des Ita­ 08023 BARCELONA Bertin, poder-lo presentar públic liens de París, el 8 de març de 1831. Era una obra en quatre actes que volia reproduir, com el de Boito, el més fidelment possible l'obra de Goethe, fins al punt d'incloure l'escena de la «cuina de les bruixes», que cap altre compositor no ha inclòs en les seves respectivesversions, L'obra cridà l'atenció per la seva força i varietat, però no va reeixir a consolidar-se en el repertori.

Música no operística , Entre les nombroses composicions sobre el tema de Faust que no s'han creat per a l'escena, la més destacada és indubtable­ ment la de Schumann, concebuda en forma d'oratori profà. No pretén de reproduir l'obra original, ni d'adaptar la lle­ genda, sinó que és una juxtaposició de unes quantes escenes deI drama original, sense canviar-ne ni el text. Una obertura simbolitza musicalment la dualitat tràgica entre les aspiracions de l'ànima humana cap a un ideal i el contrapès que tràgica­ ment exerciren sobre aquesta noblesa de l'esperit les forces del món i de la temptació. De les composicions que han renunciat a l'ús de la veu humana, la més coneguda és la Faust-Symphonie de Franz Liszt, escrita pel compositor durant la seva etapa de director musical de la cort de Weimar. Primerament planejà l'obra com una sèrie de quadres simfònics, però finalment es limità a crear una mena de tríptics, cada una.de les ales del qual simbolitza _un_dels personatges.centrals de l'obra: Faust, Margarida i Mefistòfeles. Estrenada el1857 a Weimar, la Faust-Symphonie va tenir un èxit sorollós i es va convertir en la peça més popu­ lar d'entre les moltes escrites sobre el mite goethià per aor­ GEN�VE questra. Entre aquestes, i per acabar sense exhaurir el tema, ni molt menys, esmentarem l'obertura Faust de Wagner, que es va interpretar per primer cop als concerts del Conservatori de París, el 1840. És curiós, en vista del vigor i de la inventiva d'aquesta obra (que avui dia existeix en enregistraments dis­ cogràfics) que Wagner, una de les personalitats més indica­ des per captar tot el contingut de l'obra de Goethe, no s'ani­ més mai a compondre una òpera sobre aquest tema, ni que fos elaborant-ne el text personalment, com va fer sempre. Roger Alier

»HAPPY DIAMONDò

ROSA BISBE ART/DISSENY

GANDUXER, 20 TELEFONO 201 65 90

RBLA. CATALUNYA, 121 "GALERIAS LA AVENIDA" BARCELONA Els personatges també baixa notablement en alguns altres moments. Té dues àries de gran bellesa i popularitat: «Dai campi, dai prati» (acte Mefistofele és el titular de l'òpera, és a dir, el personatge que I) i «Giunto sui passo estremo» (Epíleg), a més d'un duo molt té el seu nom en el títol (una circumstància a la qual cada dia vistós amb Margherita (<

Nereo, petit paper per a tenor; algunes vegades l'interpreta el mateix tenor que ha cantat el Wagner, perquè no coincideixen.

Cor. La importància del cor és de les més destacades de tota la història de l'òpera italiana, amb importantíssims interven­ cions en el Pròleg i en l'Epíleg, força similars, i d'un gran enginy i complexitat. També té intervencions importantíssi­ mes en el primer acte (Dia de Pasqua) i en la segona meitat del segon acte (Nit del Sabbat); i una de menor en el quart acte. ®

Boito i el seu MefistofeJe la idea de dedicar una òpera al tema de Neró, que ocuparia tota la segona meitat de la seva vida. Enrico, dit Arrigo Boito va néixer a Pàdua el 24 de febrer de Mentrestant, però, un altre tema se li va presentar. A París, 1842. Era el segon fill d'un pintor, Silvestro Boito, i d'una Gounod estava en tractes amb de Milà per estrenar­ comtessa polonesa, Giuseppina Rodalinzska. El pare, donat hi el seu Faust. Boito i Faccio van tenir cura de les gestions a la beguda després d'uns primers anys d'èxits professionals, per assegurar-ne l'estrena; però Boito trobava que la manera va abandonar la família i Arrigo Boito i el seu germà Cami­ fragmentària com Gounod havia escrit la seva òpera traia el llo, més tard arquitecte de renom, van poder estudiar només veritable contingut de l'obra original de Goethe, que no explica perquè la mare va adreçar sentidíssimes súpliques a totes les una mera relació amorosa entre Faust i Margherita, sinó que instàncies oficials de Milà fins que va aconseguir que estudies­ pren una sobre la vida i el destí de l'home de molta sin de franc. Boito fou aixi admès al Conservatori mila­ posició Arrigo més transcendència. nès, on es va formar amb Lauro Rossi i Alberto Mazzucato. fins aleshores Aquest darrer va saber desvetllar en l'alumne Planejà, doncs, d'escriure una òpera sobre aquest tema, i estat un nou de tre­ mediocre que havia el petit Boito, esperit Boito, que sempre havia tingut aficions literàries, es va escriure no en coneixements estrictament musi­ ball, basat solament els el seu propi llibret (com feia Wagner). No era el primer que cals, sinó en l'assimilació de l'entorn literari, artístic i cultu­ escrivia: anteriorment havia escrit també el de Iprofughifiam­ ral de la producció musical de tots els temps. minghi, òpera del seu amic Faccio (1863) i el d'Amleto (1865), també per al seu amic (òperes que havien estat un fracàs els seus Boito va intimar amb un altre futur Durant estudis, complet). compositor i director d'orquestra: Franco Faccio. L'amistat duraria tota la vida i esdevindria modèlica per la mútua com­ El 1868 Boito aconseguia que la Scala de Milà li estrenés la prensió malgrat una divergència de caràcters i de plantejaments seva versió del mite operístic de Faust, que va titular Mefisto­ musicals. fele, i que va ésser un fracàs estrepitós. Dolgut, Boito va reti­ rar la seva obra, però convençut de la seva validesa la va reta­ madurar Efectivament, des que va començar a musicalment, llar i escurçar i la va tornar a presentar, però ara a Bolonya, Boito va mostrar un interès desmesurat ales­ Arrigo pel que la Ciutat musicalment més «nòrdica» de la Itàlia d'aquells anys a Itàlia «música és a hores s'anomenava oltremontana», dir, i la primera que s'havia atrevit a estrenar una òpera de Wag­ No deixés d'admirar els germànica. perquè grans compositors ner, el 1871. La represa del nou Mefistofele, el 1875, fou a encara com Rossini i sinó italians aleshores vius, Verdi, perquè Bolonya un èxit clamorós, i d'aleshores ençà aquest títol de el món germànic li semblava més atractiu i intel-lectual. Boito restà incorporat al repertori italià de caràcter interna­ cional. Després d'un primer èxit, una cantata patriòtica escrita a mit­ ges amb Franco Faccio, i que va estar a punt d'ésser cantada Avui dia les «audàcies» de Boito no ens ho semblen, i veiem a la Scala de Milà, II quattro giugno (1860), va donar als amics incoherències en el seu intent d'assimilar-se a l'escola germà­ prou notorietat com perquè els fos concedida una bossa d'estu­ nica, que es redueix a una orquestració més densa de l'habi­ dis amb la qual es van poder traslladar a París, on van conèi­ tual a Itàlia, però no sempre consistent, i a una voluntat no xer el ja vell Rossini, el gran Verdi, l'amable Gounod i el tem­ totalment reeixida de crear un espectacle musical continu, sense pestuós Berlioz, entre moltes altres grans figures de la música fractures. En realitat, més que una òpera germanitzant, el que francesa i italiana d'aleshores. va fer Boito en el seu Mefistofele fou posar les bases del que després seria l'òpera verista, almenys pel que fa a l'estil de Boito va aprofitar el viatge per anar a conèixer els seus parents cant, l'utilització de clímax lírics, etc. polonesos de la banda materna: el viatge li va servir també Tot i va resultar una amb per conèixer algunes ciutats alemanyes i fer-se càrrec de la qua­ això, Mefistofele peça admirable, les seves corals d'una mai no litat de la vida musical d'aquest país. Fou ara quan concebé grandioses pàgines envergadura en la qual, si hagués adoptat una altra actitud, hauria estat, vista fins aleshores, amb la creació d'un dels papers de baix sens dubte, una primera figura. més impressionants del repertori i amb la gesta, no per imper­ fecta menys important, de dur una visió més autèntica del Mefistofele fou estrenada al Gran Teatre del Liceu, de Barce­ Faust de Goethe al món de la lírica italiana. lona, el dia 1 de desembre de 1880. Ben rebuda per la crítica que ja començava a interessar-e per la música se Sense arribar a desbancar, ni de bon tros, el Faust de Gou­ wagneriana, li van dedicar força lloances. Al Liceu la va dirigir personal­ nod, el de Boito va ocupar i ocupa un espai important en la ment el amic de Franco Faccio. Des d'aleshores tradició operística italiana. gran Boito, va figurar molt sovint al repertori liceista, i això explica l'alt En els anys posteriors a l'estrena de Mefistofele, Boito es va nombre de representacions que ha assolit fins ara: s'ha cantat dedicar més intensament que no pas abans a les qüestions lite­ 191 cops abans de les d'enguany, la darrera de les quals va ràries que sempre van ser la seva debilitat. Va acabar essent tenir lloc el 21 de març de 1982. el membre més prominent de la «Scapigliatura» (els «escabe­ Roger Alier Ilats»), va escriure llibrets d'òpera de reconeguda eficàcia (com el que va escriure per al Gioconda de Ponchielli) i sobretot, anys més tard, a ésser el sosteniment i l'estímul perquè el ja vell compositor es decidís a posar en música dues obres shakespearianes que Boito li va adaptar magistral­ ment per al teatre líric: i Aquesta tasca el va distreure llargs anys, i a més, per guanyar-se la confiança del mestre (que fins aleshores havia mirat Boito amb una suspi­ càcia que era recíproca) el va ajudar abans a refer el Simon Boccanegra, definitivament estrenat l'any 1881.

Només a còpia de tacte i «mà esquerra» va aconseguir Boito dur aquesta tasca «d'interès nacional», pel que fa a Itàlia, d'aconseguir que el vell compositor s'interessés de nou pel tea­ tre líric.

Quan, després d'aquests dos èxits definitius, Verdi va morir, l'any 1901, Boito va voler dedicar-se a completar el seu Nerone, en el qual havia estat treballant intermitentment des de l'endemà de l'estrena definitiva del Mefistofele (1875). Però mai no acabaria la partitura: endut per un perfeccionisme exa- J¡ gerat, mai no es va decidir a donar per acabada l'obra, que restava gairebé a punt quan Boito va morir, l'any 1918. El director d'orquestra Arturo Toscanini i el compositor Vicenzo Tommasini van acabar el que mancava. Nerone es va estre- nar a Milà, el dia 1 de maig de 1924.

Nerone mai no va gaudir de l'èxit de Mefistofele, que avui dia representa sola l'art de Boito, un compositor que sempre va donar més vàlua a la seva obra literària (va publicar volums de poesia, entre eis quals Illibro dei versi, 1877, d'una certa importància en el món literari italià) que no pas a la musical,

®

José Collado (Director d'Orquestra) Toni Businger (Escenògraf)

Nascut a al País va Bunyol, Valencià, Escenògraf i figurista suís, és un dels més conservatori de el estudiar al València i prestigiosos de l'actualitat. Després dels 1972-73 va assistir al curs d' Alt Perfec­ estudis literaris empresos a Zuric, es va cionament del mestre Franco Ferrara, a decidir, després de conèixer l'escenògraf I' Accademia Musicale de Chigiana Siena, Teo Otto, a iniciar els seus treballs en on va obtenir el Premi es d'Honor, que aquest camp al Teatre de Zuric. Des concedeix infreqüentment. d'aleshores ha realitzat treballs escenogrà­ Director titular de l'Orquestra Municipal fics a les Òperes d' Àmsterdam, Bema, del de Valencia 1976 al 1979, dirigí òperes del Festival d'A.V.A.O., activitat Brusse+les, Düsseldorf, Frankfurt, Gant, Hamburg, Colònia, Munic, Marse­ amb la direcció de que alternà musical del Festival Montepulciano (1975-79). lla, París, Estrasburg, Stuttgart, Viena i ara a Barcelona. El 1966 va debutar El 1984 al Festival Internacional de Música de Granada al participà capda­ a Amèrica amb l'Òpera de San Francisco; d'aleshores ençà ha treballat també vant de Nacional. Ha moltes altres com la Fil­ l'Orquestra dirigit orquestres, a diverses ciutats dels EUA i del Canadà. També ha intervingut en especta­ harmònica de la del Mozarteum de la de la Ràdio de Viena, Salzburg, Munic, cles cinematogràfics, ballets, operetes i comèdies musicals i té prop de 300 la de la Ràdio de la Filharmònica de la de la Residèn­ Hilversum, Rotterdam, obres com a dissenyador. A Suïssa sola ja té més de 50 produccions realitza­ cia de la del Conservatori de la la de la RAI L'Haia, París, Lamoureaux, des. Ha treballat al Festival de Bregenz durant nou anys i ha intervingut també de etc. Milà, en els festivals de Salzburg, Holanda, Canadà i Finlàndia. Ha també en teatres com el de la Scala de el Metro­ dirigit d'òpera Viena, Milà, Autodidàctic en aquest ofici, no té cap títol acadèmic ni de cap escola d'art, de Nova de la de el Teatro de politan York, l'Òpera Munic, Zuric, Regió Torí, però el 1981 va rebre el Premi de Cultura de Suïssa, el guardó més alt de caire I de Bari i la de Trieste i el Gran Teatre del entre i ha 'Òpera Liceu, altres, cultural del seu país. als cantants més destacats del com Montserrat dirigit món, Caballé, Josep Amb aquesta producció de Mefistofele, que va realitzar pel al Teatro Lírico Katia René Piero Mara Leo Carreras, Ricciarelli, Kollo, Cappucilli, Zampieri, Nacional La Zarzuela, de Madrid, Toni Businger va fer el seu debut a Espanya. Nucci, , Edita Gruberová, Nicola Martinucci, Cecilia Gas­ dia, Lucia Valentini-Terrani, etc. També treballa com a compositor i guanyà el 1984 el Premio Maestro Villa de Madrid. Romano Gandolfi (Director del Cor)

Es diplomà en composició i piano al Con­ de Parma i des del 1983 és direc­ Emilio Sagi (Director d'escena) servatori lor del Cor i consultor artístic al Gran Teatre del Liceu. És doctor en Filosofia i Lletres per la Uni­ Del 1971 al 1983 havia estat director del versitat d'Oviedo i va estudiar musicolo­ Teatre de la Scala de Milà on gia a la Universitat de Londres. Posterior­ paral-le­ lament una acti­ ment va treballar amb John Cox a la desenvolupà important vitat com a director Scottish Opera. d'orquestra. a Buenos Al Festival d'Òpera d'Oviedo ha dirigit Ha dirigit òperes i concens simfònics la Scala de Milà, Madrid, Aires, teatres italians: i Trieste. La traviata, Pagliacci, Macbeth, Les als EUA i als principals Roma, Nàpols, Bolonya firma DECCA la Petite Messe Solennelle de Rossini amb Pêcheurs de Perles, Don Pasquale i Tosca Ha enregistrat per la i Cor de Camara de la Scala i al de Las Palmas de Gran Canaria, Werther, Samson et Dalila (sobre un Freni, Valentini-Terrani, Pavarotti, Raimondi, i la FONIT CETRA els Cors romàntics i 12 Lieder de Schubert amb Popp, muntatge de Lluís Pasqual), La traviata i . per Cambra i instrumentistes de la Scala. Ha col·laborat amb els directors José María Morera al Teatro de Bellas Artes Palacio, Cor de de Madrid i amb Lluís Pasqual al Teatro María Guerrero i a l'Òpera de París. Va participar en el Festival Internacional de Música i Dansa de Granada, del 1985, dirigint les òperes barroques espanyoles La guerra de los gigantes, de Sebastián Durón, i Los Elementos, d' Antonio Literes. D'ençà del 1982 ha dirigit produccions del Teatro Lírico Nacional La Zar­ zuela, de Madrid, com Don Pasquale, La janciulla del West, Rigoletto, La Cerenentola, II campanello de Donizetti i Pagliacci, així com la nova produc­ ció de Mefistofele del febrer de 1987. Aquest any ha dirigit també la reposició de Mendi Mendiyan d'Usandizaga a San Sebastián. Amb Mefistofele treballa per primer cop al Gran Teatre del Liceu. ® ®

Vittorio Sicuri (Director del Cor) Lydia Azzopardi

I nicià els seus estudis musicals a Parma De nacionalitat anglesa, va estudiar dansa i a Milà. L'any 1970 entrà a formar part moderna amb Lilian Hermel i teatre expe­ de la Scala de Milà, on durant tres anys rimental amb Jerome Savary. El 1971 fou exercí la seva activitat com a mestre col­ admesa com a alumna oficial al London laborador, treballant també amb els mes­ Contemporary Dance School, on treballà Ires registes Strehler, Zeffirelli, De Filip­ quatre anys sota la supervisió de Robert

. po, Ponnelle, Ronconi, etc. L'any 1972 Cohan i Jane Dudley. El 1975 passà a for- començà a col·laborar amb Romana Gan­ mar part de la Lecture Demonstration dolu, primer com a ajudant en la rasca de mestre del Cor de la Scala, i des­ Rep Group. El 1976 passa a Zuric, on fou ensenyant de l'Òpera i treballà prés com a mestre de cor. Ha preparat estrenes mundials d'òperes modernes independentment. Després fou professora de l'escola Mudra, que dirigia Mau­ (entre les quals Donnerstag aus Licht de Stockhausen) i ha dirigit en diverses rice Béjart a Brussel-les (1977-79). El 1980, convidada per l'Institut del Teatre ocasions el Corale Scaligero. Des de la temporada 1982-83 comparteix junta­ de Barcelona, ve a la nostra ciutat i inicia la seva col-laboració amb Cesc Gela­ ment amb Romana Gandolfi la responsabilitat del Cor del Gran Teatre del bert. A Barcelona ha realitzat una coreografia per a La senyoreta Júlia per 1986 un en seva en Liceu, que l'any aconseguí gran èxit la primera sortida a al Teatre Lliure; per als Teatres d'Òpera de París, Florència i la Corsaro a l'estranger (fI Nirnes). coproducció de La vera storia, dirigida per Lluís Pasqual i per a la de París i Zuric de la Salomé de R. Strauss dirigida per Jorge Lavelli. Ha actuat a diver­ ses ciutats d' Amèrica i d'Europa; a Espanya a Madrid, Barcelona, València, Saragossa, Sevilla i Valladolid, entre altres. El 1986 crea la de Dansa Cesc Azzopardi, i pre­ Cesc Gelabert Companyia Gelabert/Lydia senta com a primer espectacle Desfigurat, en coproducció amb el Teatre Lliure obra - de Barcelona. El 1987 realitza la coreografía de El Pública, dirigida per Nascut a Barcelona, es va iniciar en la ,¡íIII!!b.. Lluís Pasqual i la corresponent al Mefistofeie de Boito per al Teatro Lírica dansa l'any 1969 amb el grup d' Anna Nacional La Zarzuela, de Madrid, dirigida per Emilio Sagi. vlaleras, després d'haver cursat els pri­ mers estudis d'arquitectura. L'any 1972 crea les seves primeres coreografies. El 1978 anà a Nova York, on va comen­ car la seva col-laboració amb el compo­ Montserrat Caballé sitor Carles Santos. Dos anys més tard, (Soprano: Margherita) altre cop a Barcelona, v a iniciar la seva col-laboració amb la coreogràfa Lydia Azzopardi, amb la qual fundaria, l'any 1986, la Companyia de Dansa Cesc Nascuda a Barcelona, tirà endavant una Gelabert/Lydia Azzopardi. El primer espectacle que presentaren fou Desfi­ carrera vencent tota mena d'obstacles i gurat, realitzat en coproducció amb el Teatre Lliure de Barcelona. contrarietats, però finalment aconseguí a Cesc Gelabert ha ballat i ha coreografiat obres de cabaret, teatre, òpera, cinema, Suïssa i Alemanya un primer reconeixe­ video i TV. Entre els seus darrers treballs coreogràfics hi ha el realitzat per ment que li valgué el debut al Gran Tea­ a Núria Espert en Salomé, dirigida per Màrius Gas; la coproducció de les Òperes Ire del Liceu (7 de gener de 1962) amb de París, Florència i Chicago de La vera storia, dirigida per Lluís Pasqual, Arabella, de Richard Strauss. Després així com la coproducció entre París i Zuric de Salomé, dirigida per Jorge Lavelli. d'ultres èxirs, com el de Madama Butterfly (amb Bernabé Martí, que esdevin­ L'any 1987 realitzà la coreografia de Pública, obra dirigida per Lluís Pas­ gué avial el seu marit), aconseguí un triomf de ressò mundial amb la Lucrecia ha de d'abril qual, i també coreografiat l'òpera Mefistofeie, Boito, dirigida per Emi­ Borgia, de Donizetti que cantà a Nova York (Carnegie Hall, 20 de 1%5). lio Sagi per al Teatro de la Zarzuela, de Madrid. Finalment, i per a la tempo­ Aquest enorme èxit va suposar tot seguit una invitació per cantar la Margue­ rada de dansa del Teatre Lliure de Barcelona, ha creat el seu original Rèquiem rite del Faust de Gounod al Metropolitan de Nova York. de Verdi. Ha actuat i actua als teatres d'òpera més importants del món, com la Scala de Milà, la Staatsoper de Viena, el Covent Garden de Londres, el Liceu de Barcelona, l'Òpera de París, el Bolshoi de Moscou, la San Francisco Opera, la Staatsoper d'Hamburg, la Bayerische Staatsoper de Munic, el Teatro Colón de , etc., i als Festivals de Salzburg, Ais de Provença, Glynde­ bourne, Verona, etc. Montserrat Caballé alterna les òperes amb recitals i con­ certs i actua a les sales més importants, com el Royal Festival Hall de Lon­ dres, el Carnegie i I'Avery Fisher Hall de Nova York, el Palau de la Música Catalana de Barcelona, I'NHK de Tokyo, la Salle Pleyel i el Théátre des Champs Élysées de París, la Konzerthaus de Viena, etc. Ha cantat amb les orquestres més prestigioses del món sota la direcció de Claudio Abbado, Ric­ Agnes Habereder (Soprano: Elena) cardo Muti, , , Herbert von Karajan, Eugène Carlo Ormandy, Seiji Ozawa, , Maria Giulini, Colin Davis, Jesús Soprano de l' Alemanya del Sud, va estu­ López-Cobos, , etc. Els seus discs inclouen més de vuitanta diar amb Marianne Schech i Raimund títols, entre òperes, recitals i concerts per a les principals companyies disco­ Grumbach a l'Escola Superior de Música gràfiques del món, així com nombrosos telecasts. de Munic. Premiada en l'examen final Dels seus èxits més clamorosos recents citem la inauguració de la temporada (1979) havia guanyat ja anteriorment el 1985-86 del Metropolitan de Nova York amb Tosca, Les Danaides, d'Anto­ Concurs de Cant VDMK de Berlín (1976) nio Salieri, a Viena (març 1986), Herodiade (abril 86) i Agnese di Hohens­ i el Concurs de Cant Mozart, de Würz­ tauffen, de Spontini, a la inauguració de la present temporada a l'Òpera de burg (1979). La Walkiria a Madrid a Roma, (maig 86), Salomé la Scala, Tosca a Berlín, Del 1976 ençà va començar a fer concerts per Alemanya i e11977 fou també Semiramide a Viena i San Carlo de Nàpols, recital al Carnegie Hall de Nova convidada a fer gravacions radiofòniques amb la SFB Deutschlandfunk. Del York, etc. 1978 al 1980 cantà al Teatre d' Augsburg i posteriorment ha actuat a les Òpe­ El 1987 ha cantat el Rèquiem, de Mozart, al Festival de Perelada, un recital res de Stuttgart, Karlsruhe, Essen, Düsseldorf, Hannover, Salzburg, l'Òpera al Grosses Festspielhaus de Salzburg, Ermione, de Rossini, a Pesaro i té en de l'Estat de Viena, les Òperes de París, Zuric, Barcelona, Dresden, Madrid, projecte II Viaggio a Reims, de Rossini, a l'Òpera de Viena sota la direcció etc. de Claudio Abbado així com inaugurar la Temporada del San Carlo de Nàpols També ha cantat, entre 1983 i 1986, als Festivals de Bayreuth. També des amb Ermione, òpera que cantarà a Madrid l'abril del 1988. del 1984 ha estat convidada regularment a participar a les temporades de la Staatsoper de Dresden amb obres de R. Strauss, A. Berg, Wagner, etc. i col-laborant amb els millors registes. A Zuric ha cantat el repertori wagnerià i straussià i també s'ha distingit en el camp de la música contemporània. Bonaldo Giaiotti (Baix: Mefistofele)

Nascut a Ziracco, Udine, va cursar estu­ dis musicals a la seva ciutat nadiua i a Antonio Ordóñez (Tenor: Faust) Milà. Guanyà diversos concursos de cant li com el cantar que valgueren guardons Aquest tenor espanyol va començar la Teatro Nuovo i seu al de Milà el debut seva carrera cantant sarsueles al Teatro americà al Festival de Cincinnati, en el de la Zarzuela de Madrid. Els èxits obtin­ de Don del Barbiere de paper Basilio, guts el van determinar a passar al camp Rossini. El 1960-61 es en la consagrà de l'òpera i va debutar a Espanya can­ de la del de Nova York en el de inauguració temporada Metropolitan paper tant el paper de tenor de Macbeth, de Zaccaria del , al costat de Cornell McNeil. Des d'aleshores ha cantat Verdi, a Las Palmas; posteriorment es al Met en els rols del seu regularment papers diversos, especialment grans reper­ presentà al Liceu (març 1985,) en Madama tori, des del Rei de fins al de La Sarastro flauta màgica, passant Butterfly, de Puccini, en les representacions finals d'aquella temporada. Mefistofele del Faust de Gounod i el de Boito. pel Tot seguit inicià una brillant carrera internacional que començà amb Don Carlo Ha cantat a Bordeus, Zuric va obtenir un triomf amb (on Nabucco), Lugano, a Bèlgica, i dues noves produccions: Traviata i Simon Boccanegra a Karlsruhe. Ginebra, Miami, Filadèlfia, Venècia, Nàpols, Parma, Boston, Cleveland, Posteriorment ha estat artista convidada a Zuric, Düsseldorf, Hamburg, a Dallas, Roma de Torí va cantar La Atlanta, (Termes Caracalla), (on flauta l'Òpera de Roma i a la Deutsche Oper de Berlín, on ha cantat Macbeth i on i de Roma paper' en màgica Nabucco), Bolonya (Vespri siciliani), l'Opera (Macbeth, obtingué un gran èxit. També ha cantat recentment a París el Don Carlo de i Palerm Carlo, paper de Banquo) (Don Felip II). de Verdi i a l'Opéra Royal de Wallonie en el paper d'Edgardo de Lucia di Ha cantat nombrosos a on ha en I cops Barcelona, intervingut vespri siciliani, Lammermoor. A Barcelona obtingué un èxit en la clausura de la temporada Nabucco, Don Carlo, etc., i en tres edicions diferents de Mefistofele, comp­ 1986-87 amb la Saffo de Pacini que meresqué l'atenció de la crítica interna­ tant la d'enguany. cional. Aquesta temporada canta II trovatore a Basilea, en una nova produc­ ció, i es presentarà als EUA cantant per primer cop Cavaradossi, de Tosca, a l'Òpera de Dallas. També té previst cantar Don Carlo a Berlín i al Comu­ nale de Bologna, cantat La bohème de Puccini a Berlín i al Kennedy Center de Washington. Rosa M� Ysàs Alfredo Heilbron crtaliciJ dt¿9Íhv Cosm'ttúv i cferfumtriv

Maria Uriz Antoni Comas

PERFUMERIES

passeig de qràcta, 39 . tels. 216 01 21 . 216 01 46 muntaner, 242 - telèfon 200 63 48 mestre pérez cabrero, 6 - tel. 201 1990 santaló. 60 . telèfon 200 59 42

- diagonal, 678 - tels. 204 78 65 BARCELONA Contenido argumental

Prólogo. Resumen breve: La escena tiene lugar en el cielo, donde Mefistofele dialoga con los enjambres de querubines y establece una apuesta en la que se compromete a hacer caer a Fausto en la tentación, a pesar de que éste es hombre piadoso y nunca se ha preocupado de los placeres de la vida. Al levantarse el telón vemos una escena celestial. Entre las nubes se oye el canto de alabanza de las falanges celestiales, introducido por el sonido de siete trompetas. De pronto el son grandioso de las alabanzas se detiene e introducido por una pequeña melodía de aspecto mucho menos solemne entra Mefistofele, quien se excusa irónicamente ante el Señor por su modo de dirigírsele y por su aspecto mucho menos vistoso que el de los ángeles fieles; por otra parte, aludiendo a la mise­ ria del ser humano, afirma que ya no encuentra ni siquiera placer en tentarlo y hacerlo caer en el pecado. Un coro místico le pregunta entonces si conoce a Faust; Mefis­ tofele contesta que sí: es un hombre que lucha por saber y que se deja guiar por esta obsesión suya del conocimiento. El propio Mefistofele propone una apuesta al coro místico: Mefis­ tofele ganará si consigue hacer caer a Faust en el pecado. Las falanges celestiales se lanzan a un canto de alabanza divina y un enjambre de querubines pasa volando como si fuera un grupo de abejas, mientras se oyen desde la tierra los tristes cantos de los penitentes. La escena acabada con el canto solemne de las falanges celestiales en honor del Señor.

Acto I. Resumen breve: Es el domingo de Pascua en Frank­ furt del Main. La gente celebra el día festivo y bebe. Pasa el Príncipe Elector. Un fraile gris se destaca de entre la multitud. Faust y su discípulo Wagner se apartan de él mientras la gente baila. Al llegar a su estudio, Faust recibe la visita del monje, quien no es otro que el propio Mefistofele. Le ofrece ponerse a su servicio a cambio de que, si alguna de las cosas que le muestre le incitan a pedir que el tiempo se detenga, el alma de Faust sea suya. Faust acepta el pacto. Es domingo de Pascua. En Frankfurt del Main los ciudada­ nos celebran la festividad con danzas, cerveza y canto. Los burgueses y el pueblo aclaman al Príncipe elector que pasa ® con sus huestes. Entre los que observan se destaca un monje proporcionado. El diable ríe satisfecho al ver el éxito de su gris de aspecto siniestro, que llena de aprensión a Faust y a estratagema: Faust entra en la casa de Margherita. su discípulo Wagner, que están contemplando la multitud, que En un segundo cuadro, cerca de las cimas terroríficas del Broc­ se ha puesto a bailar una danza popular, la Obertass. Final­ ken, Mefistofele anima a Faust a subir a la montaña. Una vez mente, Faust decide retirarse, no sin mirar con inquietud al llegado, Faust puede ver un aquelarre infernal, en el que bru­ extraño saludan a fraile. jas y brujos Mefistofele como a su rey, y danzan En un segundo cuadro vemos a Faust, que ha llegado a su en torno a una caldera. De pronto, la diabólica multitud ofrece morada. Sin darse cuenta de ello, el fraile gris ha entrado tam­ a Mefistofele un globo terráqueo que el diablo toma en sus bién en su estudio y se ha escondido en un ángulo de la habi­ manos y hace girar mientras demuestra el dominio que tiene tación. Poco después, el diablo se presenta abiertamente ante sobre el mundo con cantos alusivos. Entonces se desencadena Faust y le explica su identidad y su disentimiento respecto de una verdadera orgía entre los personajes infernales que lle­ la obra de la Creación, lo que expresa con sonoros silbidos. nan las anfractuosidades de las montañas y Faust puede asis­ Entonces Mefistofele propone a Faust un pacto del que el sabio tir a un verdadero Sábbat infernal. podrá obtener cuantos beneficios quiera, teniendo a Mefisto­ fele como fiel servidor: sólo el día en que diga al tiempo que Acto III. Resumen breve: La pócima de Mefistofele no dur­ huye «[Deténte un momento, que eres demasiado bello!» mió a la madre de Margherita: la mató. Por otra habrá perdido el pacto y el alma de Faust será suya para siem­ parte ella, enloquecida, ahogó a su hijo nacido de pre. Faust acepta dicho pacto y Mefistofele se compromete los amores con Faust, motivos por los que ha sido a enseñarle todo el mundo volando bajo su capa, a fin de mos­ encerrada en prisión. Faust intenta, con la ayuda trarle maravillas que le hagan pronunciar las palabras fatídicas. de Mefistofele, sacar a Margherita de la cárcel, Faust y su nuevo servidor salen volando por la ventana del pero ella se dirige al Padre celestial y muere, estudio. habierido salvado su alma, con gran indignación del diablo. Acto II. Resumen breve: Incitado por el diablo, Faust se ha Por el aria que canta Margherita allevantarse el telón pode­ enamorado de Margherita, que se queda sola con mos saber lo que ha ocurrido entre el acto anterior y éste: la él porque Mefistofele corteja a Marta, institutriz pócima que Faust dio a Margherita para que durmiera a su de la doncella. Faust, para lograrla, le da un fras­ madre la ha matado, de acuerdo con los planes de Mefisto­ quito con un somnífero para su madre, que vive fele. Luego, Margherita, perdida la razón por la muerte de con ella, y que Margherita le tiene que administrar su madre y por su difícil vida con un hijo ilegítimo, nos explica para poder introducir a Faust en la casa. En un que mató, ahogándolo, casi inconscientemente al niño; por segundo cuadro, Mefistofele muestra su poder ambos crímenes ha sido recluida en la cárcel. Llega Faust, que sobre el mundo infernal a Faust, y se burla de la ha pedido ayuda a Mefistofele para salvar a Margherita, sin tierra, demostrando que puede tratarla como una conseguir, sin embargo, que ésta se ponga en marcha, a causa simple pelota. de sus pensamientos incoherentes ante las acusaciones de que Vemos ahora el jardín de la casa de Margherita, una doncella ha sido objeto. atractiva por la cual Faust ha pedido a Mefistofele que lo reju­ Finalmente Margherita se enfrenta dignamente con la muerte; veneciera. Mientras Faust y Margherita dialogan, Mefistofele Faust no consigue en ningún momento captar suficientemente se sacrifica y hace la corte a la institutriz de la muchacha, dama su atención para llevar a cabo la proyectada fuga y Mefisto­ madura y poco atractiva, a fin de apartarla de aquélla. Así, fele le advierte que tienen que partir, ya que de lo contrario Faust puede exponerle a Margherita un plan para una entre­ los cogerán allí. Finalmente Margherita muere y el diablo sufre vista amorosa: como Margherita vive con su madre, y ésta no el disgusto de ver que en el juicio de su alma se le tienen en consentiría semejante entrevista, Faust da a la muchacha unas cuenta sus méritos y se le escapa, por lo tanto, una presa que gotas que harán dormir a su madre, y que Mefistofele le ha creía segura. Le el presentamos mercado: 0,29. con un consumo mínimo. nuevo Audi 80 Es el que reúne las mejores Es el coche donde se Un coche es que mucho características de ha logrado un habitáculo más un nuevo Audi. que conducción y la tecnología confortable y silencioso Un coche con la carrocería más avanzada en un diseño para todos los pasajeros, totalmente galvanízada. compacto. y una gran capacidad Con uno de los mejores El nuevo Audi 80 es el del maletero: 487 litros. coeficientes de penetración coche que alcanza 195 km/h. Es el nuevo Audi 80. aerodinámica del de velocidad máxima A veces la no se Acto IV. Resumen breve: Mefistofele lleva a Faust al mundo tecnología priva de nada. clásico, donde puede ver la belleza de la mítica No se prive usted tampoco. Elena, que canta plácidamente en un marco de madreperla y plata. Liega Faust, fascinado por la imagen clásica, pero no por ello se deja llevar hasta el extremo de pronunciar la frase fatal. A la de la técnica. Faust, como adorador de la cultura clásica, puede resultar sen­ vanguardia sible a los halagos del mundo de los mitos griegos, y por ello Aud180: 112 CVi Mefistofele lo atrae hacia el pasado, haciéndole presenciar la serenidad del mundo puro e ideal de los griegos. Faust queda sensiblemente afectado, y canta junto a la mítica Elena de Troya el amor y su felicidad. Pero Mefistofele espera en vano Nuevo Audi 80. que el fascinado sabio pronuncie la frase fatal en la que rue­ gue que se detenga el paso del tiempo. Aveces la tecnología no se priva Epílogo. Resumen breve: Faust ha envejecido otra vez, y se denada. halla en su estudio. Mefistofele se queja de que no haya pronunciado la frase condenatoria. Faust se deja llevar por su entusiasmo religioso al tener una visión celestial y pronuncia las fatídicas palabras, pero el diablo lo ha logrado tarde, ya que Faust muere en santidad. El diablo se desespera por su fracaso. Han pasado unos años. Un día, Faust vuelve a su estudio: vuelve a ser un anciano. Mefistofele le anuncia su muerte inmi­ nente y le reprocha que nada de cuanto ha visto le haya suge­ rido las palabras que lo hubieran entregado en cuerpo y alma al poder diabólico. Faust decide que ahora que vuelve a ser anciano quiere infundir vida en sus semejantes con la poesía. Gradualmente Faust va entrando en un éxtasis celestial, y mientras oímos las falanges del cielo que inician su cántico, Faust tiene una última visión sobrenatural que le mueve a pro­ nunciar el deseo de que el tiempo se detenga. Pero Faust ha quedado ya salvado y el diablo ha perdido la apuesta, motivo por el cual prorrumpe en fuertes silbidos contra Dios, que es alabado en cambio por los coros celestiales. ®

Boito y su Mefistofele

Enrico, llamado Arrigo Boito, nació en Padua el 24 de febrero de 1842. Era el segundo de los hijos de un pintor, Silvestro Boito, y de una condesa polaca, Giuseppina Rodalinzska. El padre, dado a la bebida después de unos primeros años de éxi­ tos profesionales, abandonó a la familia y Arrigo Boito y su hermano Camillo, más tarde arquitecto renombrado, pudie­ ron estudiar sólo porque su madre dirigió sentidísimas súpli­ cas a todas las instancias oficiales de Milán hasta lograr que estudiasen ambos de balde. Arrigo Boito fue así admitido en el conservatorio milanés, donde se formó con Lauro Rossi y Alberto Mazzucato. Éste supo despertsr en el alumno hasta entonces mediocre que había sido el pequeño Boito, un nuevo espíritu de trabajo, basado no sólo en los conocimientos estric­ tamente musicales, sino en la asimilación del entorno litera­ rio, artístico y cultural de la producción musical de todos los tiempos.

Durante sus estudios, Boito intimó con otro futuro composi­ tor y director de orquesta, Franco Faccio. La amistad dura­ ría toda la vida y sería un modelo, por la mutua compren­ sión, a pesar de una divergencia de caracteres que implicaba unos planteamientos musicales distintos.

Efectivamente, desde que empezó a madurar musicalmente, Boito mostró un interés desmedido por lo que entonces se lla­ maba en Italia «musica oltremontana», es decir, germánica. No porque dejase de admirar a los grandes compositores ita­ lianos de entonces, aún vivos, como Rossini y Verdi, sino por­ que el mundo germánico le parecía más atractivo e intelectual.

Después de un primer éxito, una cantata patriótica escrita a medias con Franco Faccio, y que estuvo a punto de ser can­ tada en la Scala de Milán, II qauttro giugno (<

Boito aprovechó el viaje para ir a conocer a sus parientes pola­ cos por parte materna: el viaje le sirvió también para conocer algunas ciudades alemanas y hacerse cargo de la calidad de la vida musical de este país. Fue ahora cuando concibió la idea de dedicar una ópera al tema de Nerón, que ocuparía toda la segunda mitad de su vida.

Entre tanto, sin embargo, otro tema se le presentó. En París, Gounod estaba en tratos con la Scala de Milán para estrenar en ésta su Faust. Boito y Faccio se cuidaron de las gestiones para asegurar dicho estreno. Pero Boito encontraba que el modo fragmentario como Gounod había escrito su ópera trai­ cionaba el verdadero contenido de la obra original de Goethe, que no trata de una mera relación amorosa entre Faust y Mar­ garita, sino que toma una posición sobre la vida y el destino de cada hombre de mucha mayor transcendencia.

Planeó Boito, pues, escribir una ópera sobre este tema, y como siempre había tenido veleidades literarias, se escribió él mismo ellibreto, como hacía Wagner. No era la primera vez que hacía tal cosa: en 1863 había escrito el de I profughi fiamminghi y en 1865 el de Amleto (1865), ambas óperas de su amigo Franco Faccio que cosecharon sendos sonoros fracasos en la noche de sus estrenos.

En 1868 Boito conseguía que la Scala de Milán le estrenase su versión del mito operístico de Fausto, que tituló Mefisto­ fele, pero fue un fracaso estrepitoso. Dolido, Boito retiró su obra, pero convencido de su validez la recortó y abrevió y la volvió a presentar, pero ahora en Bolonia, la ciudad musical­ mente más «nórdica» de la Italia de este tiempo, y la primera que se había atrevido a estrenar una ópera de Wagner, en 1871. La reposición de su Mefistofele, en 1875, fue en Bolonia un éxito clamoroso y desde entonces este título de Boito ha que­ dado en el repertorio operístico internacional.

Hoy en día las «audacias» de Boito no nos lo parecen, y vemos incoherencias en su intento de asimilarse a la escuela germánica, que se reduce a una orquestación más densa de lo habitual en Italia, pero no siempre consistente, y a una voluntad no totalmente vencedora de crear un espectáculo musical continuo, sin fracturas. En realidad, más que una ópera germanizante, lo que hizo Boito en su Mefistofele fue poner las bases de lo que después sería la ópera verista, por lo menos en lo que se refiere al estilo de canto, la utilización de clímax líricos, etc.

Aún así, Mefistofele resulta una pieza admirable, con sus gran­ des, grandiosas páginas corales de una envergadura jamás vista hasta entonces en la ópera italiana, con la creación de uno importancia en el mundo literario italiano). Si Boito hubiese de los papeles más impresionantes del repertorio de bajo y con adoptado otra actitud, quizá hoy sería una primera figura la gesta, no por imperfecta menos importante, de dar una ver­ musical. sión más auténtica del Faust de Goethe al mundo de la lírica Mefistofele se estrenó en el Gran Teatre del Liceu, de Barce­ italiana. Sin llegar a desbancar, ni mucho menos, el Faust de lona, el Lde diciembre de 1880. Bien recibida por la crítica Gounod, el de Boito ocupó y ocupa un espacio importante que ya empezaba a interarse por la ópera wagneriana, se le en la tradición operística italiana. dedicaron numerosos y significativos elogios. En el Liceu la En los años posteriores al estreno de Mefistofele, Boito se dirigió personalmente el gran amigo de Boito, Franco Faccio. dedicó más intensamente que nunca a las cuestiones literarias, Desde entonces figuró con frecuencia en el repertorio liceísta que siempre fueron para Boito una debilidad. Acabó siendo y esto explica el alto número de representaciones que ha alcan­ el miembro más prominente de la «Scapigliatura» (los «Des­ zado hasta ahora: 191 veces se dio antes de las que vemos este cabellados»), escribió libretos de ópera de eficacia reconocida año; la última de ésas tuvo lugar el 21 de marzo de 1982. el que escribió para de sobre (como Ponchielli) y R. A. todo, años después, a ser el sostén y el estímulo para que el ya anciano compositor Giuseppe Verdi se decidiera a poner en música dos obras shakespearianas que Boito le adaptó magistralmente para el teatro lírico: Otello y Falstaff Esta tarea lo distrajo durante largos años y además, para ganarse la confianza del maestro (que hasta entonces había mirado a Boito con una sombra de suspicacia que era recíproca) le ayudó antes a rehacer el Simon Boccanegra, definitivamente estre­ nada en 1881.

Sólo a copia de tacto y «mano izquierda» consiguió Boito que esta finalidad «de interés nacional» italiano llegara a buen puerto: conseguir que el anciano compositor se inclinara de nuevo por el teatro lírico.

Muerto Verdi en 1901, Boito quiso dedicarse de lleno a com­ pletar su Nerone en la que había estado trabajando con inter­ mitencias desde el estreno de Mefistofele, en 1875. Pero jamás acabaría esta segunda partitura: llevado por un perfeccionismo exagerado, nunca se decidió a declarar completa la obra, que estaba a punto de terminar pero que aún estaba inacabada cuando Boito murió, en 1918. El director de orquesta Arturo Toscanini y el compositor Vincenzo Tommasini acabaron lo que faltaba. Nerone se estrenó en Milán, el día 1 de mayo de 1924.

Nerone nunca gozó del éxito de Mefistofeie, que hoy en día representa en solitario el arte de Boito, un compositor que siempre dio más valor a su obra literaria que a la musical (en 1877 publica, entre otros varios volúmenes, uno de poesía titu­ lado ¡I libra dei versi, 1877, y que hoy en día tiene una cierta Mefistofele

Prologue. Le choeur des anges chante les louanges du Sei­ gneur. Mais parmi les nuages des cieux apparait un esprit noirci par la haine et le mépris. C'est Mefistofele (Méphistophélès) qui défie par des ironies l'autorité suprême et parie qu'il par­ viendra à faire tomber dans le péché même un sage pieux comme Faust. Acte I. Les bons bourgeois de Frankfurt célèbrent le diman­ che de Paques. Parmi la foule qui danse il a un moine à l'air sinistre. Faust qui l'a remarqué se retire avec son disciple Wag­ ner. Pourtant, lorsque Faust rentre chez soi le moine se pré- . sente devant lui: il déclare son identité: c'est Mefistofele, qui vient s'offrir comme guide de Faust, pour lui montrer tout ce qu'il voudra connaitre. Mais si Faust s'éprend de quelque chose au point de demander que le temps s'arrête, son arne lui appartiendra pour toujours. Faust accepte et est rajeuni par le diable. Acte II. Mefistofele engage Faust à aimer Marguerite et donne à celle-ci un somnifère afin que la mère de Marguerite ne soit un obstacle au rendez-vous amoureux. Faust pénètre dans la demeure de Marguerite, au grand plaisir du diable. Dans la scène suivante, celui-ci montre à Faust son pouvoir sur les esprits de l'enfer. Acte III. Marguerite a tué involontairement sa mère et, la raison égarée, a étouffé son fils. Elle est enfermée en prison. Faust tache de la libérer, mais ne parvient à la sécouer de son fatalisme. Marguerite meurt pardonée et Faust doit s'enfuir avec le diable. Acte IV. Mefistofele conduit Faust au monde classique ou il peut jouir de la compagnie de la célèbre Hélène. Pourtant, Faust ne prononce jamais les paroles qui devraient le con­ damner. Épilogue. Faust a vielli dans la longue recherche du plaisir, et Mefistofele a attendu en vain qu'il exprime son désir d'arrê­ ter le temps. Faust a une vision d'une société future plus heu­ reuse grace à la poésie et a la bonté. Ému par cette vision, Faust prononce les paroles espérées, mais il a déjà sauvé son arne, et Mefistofele a perdu son pari. Les anges chantent les louanges du Seigneur et le diable ne peut qu'exprimer son mépris par des sifflets de rage. Cada sonido es tan personal como su interprete ycada seguro debe ser Mefistofele tan como Prologue. Swarms of angels sing in praise of the Lord in personal Heaven. Only Mefistofele, the Fallen Angel, does not join in el their words of joy. Instead, he wagers that he will be able to asegurado. tempt the pious philosopher, Dr. Faust, to sin. His wager is accepted by the mystic choir, on behalf of God. Act I. In Fankfurt amb Main the worthy citizens, students and peasants sing and dance: it is Easter Sunday. Among the people, Faust and his pupil Wagner look at the merriment. A sinister gray friar is noticed by Faust, who decides to go back home but is followed by the friar who reveals himself as Mefistofele. He offers to show the most beautiful things on earth to Faust, but if the latter asks at any moment to stop time, Faust's soul will be his. Faust accepts and is rejuvenated. Act II. Mefistofele has arranged a meeting to introduce Faust to Margherita, an innocent young girl. Faust seduces her and gives her a potion to ensure her mother's sleep during their night together. Mefistofele is satisfied: Faust enters Marghe­ rita's house: her reputation will be ruined. Next we witness the Walpurgis Night scene: Mefistofele takes Faust to the heights of the Brocken to witness his power over the satanic witches and ghosts. Act III. Margherite has unwillingly poisoned her mother with the potion and has drowned her child by Faust. Now she is in prision and Faust tries to deliver her with Mefistofeles' grudg­ ing help, but she is demented and fails to understand. How­ ever, her sufferings have redeemed her and the angels come to her rescue: Mefistofele is cheated from his prey. Act IV. Mefistofele has transported Faust to ancient Greece Las pólizas de seguro to to seduce him him the most beautiful woman try by showing Winterthur tienen característi­ in History: Helen of Troy. Faust is fascinated, but fails to pro­ cas tan personales como los nunce the words Mefistofele is expecting from him. propios asegurados. Epilogue. Faust is old again and retires to his study. He Son diferentes porque los repents his past and Mefistofele is not able to win his soul. problemas y las soluciones Faust has a vision of a new world in which poetry will reign son diferentes. y no sólo en and just then does he utter the fatal words: «Let time stop», . tamaño a en but he has already saved his soul and is taken to Heaven. generalidades, sino también en los más Mefistofele can only express his anger by whistling despera­ detalles. tely while the angels' choirsing their praise of God. pequeños Winterthur le ofrece solu­ ciones de calidad adaptadas a cada caso. winterthur seguros I c::> Discografia de MefistofeJe o» I-- � Cl: La present discografia només ofereix les versions comercials C Els són esmentats en el ordre: LLJ íntegres. personatges següent - i a Mefistofele, Faust, Margherita Elena, i continuació l'or- er» c...:> questra i el director. ) :z: 1929 COLUMBIA QCX 10117/19 (ODEON QCX 10117/9). c::> Tornat a enregistrar en versió microsolc en 1964 a 33 c...:> r.p.m. ::s Nazzareno De Angelis, Antonio Melandri, Mafalda c::::> Favero, Giannina Arangi-Lombardi. O Cor i Orquesta del Teatre alla Scala de Milà. Dir.: � >- Lorenzo Molajoli. <:C er» _"",,- - 1952 URANIZ ULP 9230 o» � c:::> Giulio Neri, Gianni Poggi, Rosetta Noli, Simona er» Dall' Argine. Cor i Orquestra del Teatre alla Scala de e ) LLJ Milà. Dir.: Franco Capuana. ::;z: l:n c....::> 1954 CETRA 1260. Tornat a enregistrar per CETRA LPS LLJ er» 3260 en 1968. ) Giulio Neri, Ferruccio Tagliavini, Marcella Pobbe, LLJ r , Disma De Cecco. Cor del Teatre Regia de Torí. ::::c Orquestra de la RAI de Torí. Dir.: Angelo Questa. c...:> 9 :::::> 1956 HMV ALP 1369/70, QALP 10156/57. c...:> G Boris Christoff, Giacinta Prandelli, Orietta Moscucci, <:C er» Amalia Pini. LLJ I , Cor i Orquestra de l'Òpera de Roma. (En aquesta ver- I ñ( sió falta l'acte IV). Dir.: Vittorio Gui. c::::> : c::::::l � 1957 DECCA SXL 2094/96 i LXT 5487/89 i GOS 591/3 en :z: c:::> 1970. cy= Cesare Mario del Renata Flo- c:::C c....::> Siepi, Monaco, Tebaldi, I I :::::> riana Cavalli. I c...:> :z: Cor i Orquestra de l'Academia de Santa Cecilia, de Roma. Dir.: Tullio Serafin. er» :::::> I I I 1974 EMI HMV OC 193002464/6 � :z: Norman Treigle, Plácido Domingo, Montserrat Caba- cy= ¡sf. LLJ llé, Josella Ligi. Ambrosian Opera Chorus. London Symphony Orches- tra. Dir.: Julius Rudel. 1984 DECCA 027003 i 270K33. Tornada a enregistrar en Notes importants: En atenció als artistes i al públic en versió COMPACT DISC RECORDING l'any 1985 general, s'exigeix l'adequada correcció en el vestir (senyors: per DECCA 410175-2DH3. americana i corbata), i es prega la màxima puntualitat: no Nicolai Ghiaurov, , Mirella Freni, es permetrà l'entrada a la sala un cop començada la repre­ Montserrat Caballé. sentació, ni verificar enregistraments, fotografies o filmar London Chorus. National Philarmonic Orches­ escenes de Opera cap mena. . tra. Dir.: Oliviero de Fabritiis. El Consorci del Gran Teatre del Liceu, si les circumstàn- cies ho reclamen, alterar les els o Francesc X. Mata podrà dates, programes els intèrprets anunciats en aquest programa. En compliment d'allò que disposa I' Article 92 del Regla­ ment d'Espectacles, és prohibit de fumar als passadissos; hom ha d'utilitzar el Saló del 1er. pis i el vestíbul de l'entrada.

t Accés pel carrer Sant Pau, núm. l, bis, d'ús exclusiu C).. per a minusvàlids,

Comentaris: Roger Alier, Xosé Aviñoa, Pau Nadal. Coordi­ nador d'aquest programa: Roger Alier,

Programes: Publi-Tempo

Portada: Detall de la decoració del sostre de la sala. (Foto­ grafia: Martí Català). PRÒXIMES FUNCIONS

CAVALLERIA RUSTICANA P. Mascagni Elena Obraztsova, Corneliu Murgu, Enric Serra, Maria Uriz Cecília Fondevila

PAGLIACCI R. Leoncavallo

Ileana Cotrubas, John Rawnsley, Giuseppe Giacomini, Enric Serra, Josep Ruiz Director d'Orquestra: Director d'Escena: Antonello Madau Diaz

Directors del Cor: Romano Gandolfi - Vittorio Sicuri Producció: di Parma

Funció de Gala Dilluns, 21 de desembre, 21 h., funció núm. 29, torn A

Dimecres, 23 de desembre, 21 h., funció núm. 30, torn C Diumenge, 27 de desembre, 17 h., funció núm. 31, torn T Dimarts, 29 de desembre, 21 h., funció núm. 32, torn B

LA CLEMENZA DI TITO W.A. Mozart

Werner Hollweg, Carol Vaness, Trudeliese Schmidt, Marylin Schmiege, Helen Donath, Magdalena Majossyova, Erich Knodt

Director d'Orquestra: Uwe Mund Director d'Escena: Vittorio Patané

Directors del Cor: Romano Gandolfi - Vittorio Sicuri Producció: Forum Fhilarmonik-Enscheden (Holanda)

Funció de Gala Dijous, 7 de gener, 21 h., funció núm. 33, torn C

Diumenge, 10 de gener, 17 h., funció núm. 34, torn T Dimarts, 12 de gener, 21 h., funció núm. 35, torn A Dijous, 14 de gener, 21 h. funció núm. 36, torn B

�1:.�1;(JrT1p'lOIl Olp. Legal B. 34.285-1987 - SAUMBA