El Posicionament Del Futbol Club Barcelona Durant El Procés Polític De Catalunya Comprès Entre L’1 D’Octubre I El 21 De Desembre De 2017

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

El Posicionament Del Futbol Club Barcelona Durant El Procés Polític De Catalunya Comprès Entre L’1 D’Octubre I El 21 De Desembre De 2017 Facultat de Ciències de la Comunicació Treball de fi de grau Títol Autor/a Tutor/a Grau Data Universitat Autònoma de Barcelona Facultat de Ciències de la Comunicació Full Resum del TFG Títol del Treball Fi de Grau: Autor/a: Tutor/a: Any: Titulació: Paraules clau (mínim 3) Català: Castellà: Anglès: Resum del Treball Fi de Grau (extensió màxima 100 paraules) Català: Castellà: Anglès Universitat Autònoma de Barcelona “Este espectador catalán está muy perjudicado por la historia. En la supervivencia del Barça se ha consumado uno de los escasos salvamentos del naufragio. Es el Barça la única institución legal que une al hombre de la calle con la Cataluña que pudo haber sido y no fue. Y con ese médium mantiene una relación ambivalente de amor y rechazo, de fanatismo y crítica despiadada, aunque una y otra vez vuelva, domingo tras domingo, al Nou Camp” Manuel Vázquez Montalbán Índex 1. Introducció ............................................................................................................................ 6 1.1. Plantejament del treball .................................................................................................. 6 1.2 Elecció del tema .............................................................................................................. 7 1.3 Objectius ......................................................................................................................... 7 2. Marc teòric............................................................................................................................ 9 2.1 La fundació del Futbol Club Barcelona ............................................................................ 9 2.1.1 Hans Gamper i la creació del primer club de futbol a Barcelona ................................ 9 2.1.2 El naixement del rival ciutadà: l’Espanyol .............................................................. 12 2.1.3 De la possible desaparició a l’expansió del FC Barcelona ........................................ 13 2.1.4 Primo de Rivera, un nou enemic ............................................................................. 17 2.1.5 La mort de Hans Gamper i la Segona República ...................................................... 19 2.2 El Barça durant la Guerra Civil (1936-1939) .................................................................. 22 2.2.1 L’impacte de la guerra al club ................................................................................. 22 2.3 El Futbol Club Barcelona durant el franquisme .............................................................. 28 2.3.1 Els primers anys del règim ...................................................................................... 28 2.3.2 El fitxatge de Ladislau Kubala ................................................................................ 30 2.3.3 L’esperpèntic cas Di Stéfano................................................................................... 31 2.3.4 El Barça a la dècada dels seixanta ........................................................................... 33 2.3.5 Un fitxatge que canviaria la història: Johan Cruyff .................................................. 35 2.4. La presidència de Josep Lluís Núñez ............................................................................ 38 2.4.1 Les eleccions de 1978 i els inicis del nou president ................................................. 38 2.4.2 Del Motí de l’Hesperia a la tornada de Johan Cruyff i el Dream Team .................... 41 2.4.3 El començament de la decadència ........................................................................... 42 2.5 El Barça al segle XXI .................................................................................................... 45 2. 5.1 El fanatisme antimadridista del nou president: Joan Gaspart ................................... 45 2.5.2 La presidència de Laporta, impregnada d’èxits i nacionalisme ................................. 46 2.5.3 Sandro Rosell, l’hereu del millor Barça de la història .............................................. 49 2.5.4 Josep Maria Bartomeu, “Bo per al Barça” ............................................................... 53 3. Metodologia ........................................................................................................................ 56 3.1 Objecte d’estudi ............................................................................................................ 56 3.2 Hipòtesis ....................................................................................................................... 56 3.3 Recerca documental ...................................................................................................... 57 3.4 Recollida de dades ......................................................................................................... 57 3.5 Selecció de la mostra ..................................................................................................... 58 3.6 Selecció del període de la mostra ................................................................................... 59 3.7 Metodologia d’anàlisi .................................................................................................... 60 4. Investigació de camp ........................................................................................................... 61 4.1 L’1 d’octubre: la prèvia del Barça UD Las Palmas el dia del referèndum ....................... 61 4.2 1-O: El Barça juga el primer partit de la seva història a porta tancada ............................ 64 4.3 La vida després de l’1-O: l’anàlisi de les causes i les conseqüències............................... 70 4.4 El Barça s’adhereix a la Comissió Independent per a la Mediació, el Diàleg i la Conciliació .......................................................................................................................... 74 4.5 L’afició torna a l’estadi amb una declaració d’independència suspesa, empresonaments i el lema “Diàleg. Respecte. Esport.” ..................................................................................... 79 4.6 Espanya aplica l’article 155 de la Constitució a Catalunya ............................................. 83 4.7 El Barça visita San Mamés després de l’entrada en vigor del 155 ................................... 87 4.8 L’Audiència Nacional empresona els membres del Govern de Catalunya ....................... 88 4.9 Els aficionats creen el Comitè de Defensa de la República del Barça ............................. 93 4.10 Les eleccions autonòmiques del 21 de desembre .......................................................... 94 5. Conclusions ........................................................................................................................ 98 6. Bibliografia i webgrafia..................................................................................................... 104 6.1 Bibliografia ................................................................................................................. 104 6.2 Webgrafia ................................................................................................................... 104 7. Annex ............................................................................................................................... 108 7.1 Anàlisi qualitatiu de Mundo Deportivo, Sport i L’Esportiu .......................................... 109 1. Introducció 1.1. Plantejament del treball Històricament, el Futbol Club Barcelona ha estat fidel al seu lema “Més que un club” pronunciat pel president Narcís de Carreras el 17 de gener de 1968 i no s’ha limitat a ser una entitat únicament esportiva. Des de la seva fundació, el Barça ha estat un element actiu a la vida política del país, convertint l’estadi local corresponent a cada època en un espai per a la manifestació i la reivindicació, i com a institució s’ha mostrat sempre al costat de les institucions catalanes, impulsant tota mena de d’accions que anaven més enllà de l’esport, com la defensa de la llengua o la col·laboració amb entitats culturals, entre d’altres. Les manifestacions de caire polític que han caracteritzat el club durant més de cent anys han estat presents al Camp Nou també durant el “procés” sobiranista que viu Catalunya des de l’any 2010. Ja s’ha convertit gairebé en un ritual reproduir crits a favor de la independència al minut 17 amb 14 segons de cada partit, l’estadi llueix més estelades que mai i entitats com l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural tenen presència habitual a les rodalies del temple blaugrana per difondre les seves campanyes. Recentment, però, el club sembla haver avantposat tot allò que faci referència només a l’activitat esportiva. Així ho demostren els fets succeïts l’1 d’octubre de 2017, en què la Junta Directiva va decidir jugar el partit de Lliga contra la Unión Deportiva Las Palmas a porta tancada mentre la societat catalana votava el referèndum davant de la intervenció de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Així, en una de les dates més importants de la història recent, com a mínim, de Catalunya, el club va creure convenient no perdre els 3 punts i, de pas, evitar la manifestació dels seus aficionats impedint l’assistència de públic. L’argument oficial, però, del president Josep Maria Bartomeu va ser que “jugant el partit a porta tancada, s’enviava un missatge molt potent al món”. D’aquesta manera, el club sembla tractar d’acontentar tothom posant-se al costat de les institucions catalanes i a favor del diàleg
Recommended publications
  • FUTEBOL: ESPORTE, CULTURA E NEGÓCIO Planejamento De Marketing Esportivo Para O Rio Branco Atlético Clube
    UNIVERSIDADE FEDERAL DO ESPÍRITO SANTO CENTRO DE ARTES DEPARTAMENTO DE COMUNICAÇÃO SOCIAL GABRIEL BOURGUIGNON VOGAS LUCAS ALBANI ROSA VINICIUS MASSINI FREITAS FUTEBOL: ESPORTE, CULTURA E NEGÓCIO Planejamento de Marketing Esportivo para o Rio Branco Atlético Clube VITÓRIA 2008 GABRIEL BOURGUIGNON VOGAS LUCAS ALBANI ROSA VINICIUS MASSINI FREITAS FUTEBOL: ESPORTE, CULTURA E NEGÓCIO Planejamento de Marketing Esportivo para o Rio Branco Atlético Clube Monografia apresentada à Banca Examinadora da Universidade Federal do Espírito Santo, como exigência parcial para obtenção do título de Bacharel em Comunicação Social, habilitação Publicidade e Propaganda, sob a orientação do Prof. Dr. Alexandre Curtiss. VITÓRIA 2008 COMISSÃO EXAMINADORA _______________________________________ Prof. Dr. Alexandre Curtiss Orientador ______________________________________ Prof. Fábio Gouvea ______________________________________ Prof. Ismael Thompson Vitória, ______de__________________de ______. AGRADECIMENTO Gostaria de agradecer a minha família, que muito contribuiu para minha formação, tanto pessoal, quanto futebolística. Aproveito para perdoar meu pai tricolor pelo pecado de ter deixado todos seus filhos torcerem pelo seu maior rival, o Flamengo. Agradeço aos meus amigos, em especial àqueles que foram meus colegas de peladas. Agradeço à seleção da família Vogas, campeã invicta do 1° torneio do sítio do meu tio: aquilo sim era time. Agradeço ao Sinucom, clube do qual me orgulho de poder vestir a camisa nas quadras universitárias. Agradeço aos grandes craques pelas jogadas maravilhosas que pude ser testemunha, e aos grandes autores dos livros de futebol que tive a obrigação e o privilégio de ler para este trabalho. Agradeço aos meus colegas de monografia, não só por terem embarcado nessa idéia, como por serem dois dos maiores jogadores com quem tive o prazer de jogar.
    [Show full text]
  • Rexach, Ex Jugador Yexentrenador Del FC Barcelona
    14 BARÇA MUNDO DEPORTIVO Sábado 26 de julio de 2008 No puedes depender de los 20 goles de En el Dream Team marcaban Bakero, Futbolísticamente me quedaría con Messi olos 25 del '9'. Un equipo necesita Laudrup, Txiki, Amor... incluso Koeman; Eto'o, pero el problema debe ser de mal ““también los goles de la segunda línea” “ ahora no me salen las cuentas” rollo. Acorto plazo Drogba es un seguro” “AL BARÇA LE FALTA UN CENTROCAMPISTA DE 15 GOLES” Entrevista /Carles Rexach, ex jugador yexentrenador del FC Barcelona EXCLUSIVA Carles Rexach disfruta de sus vacaciones en El Montanyà, donde atendió aMundo Deportivo durante casi dos horas Charly confía ciegamente en Guardiola pero cree que aeste Barça le falta pegada FOTO: PERE PUNTÍ J. Fragua/M. Vila Barcelona ¿Cómo ve aLuis Enrique de ¿Qué le ha parecido la apuesta del los partidos, que aveces los planteas de un partido que al cuarto de hora ya entrenador? Barça por Guardiola? con una idea yaldescanso tienes que ganas 0-3, pero sobre todo me quedo n Charly Rexach se encuentra estos Al margen de que fue un gran Perfecta. Estoy convencido de que cambiarla. Un buen entrenador, como con la velocidad de circulación de días de vacaciones en el El Muntanyà, futbolista ydeque jugó muchos años triunfará como entrenador. Pep he comentado antes, no debe seguir balón. En muchos momentos jugaron apunto de partir hacia Menorca, y al máximo nivel, posee una conoce muy bien el club, desde los 13 un guión porque durante una auno-dos toques, algo que se echaba entre partido de fútbol sala ypartido personalidad fuerte que le ayudará en años.
    [Show full text]
  • MOCC MÉS QUE UNA ENTITAT CENTENARIA DE SANT ANDREU L'any 1899 Es Funda I'orfeó L'eco De Catalunya
    L'ORFEÓ L'ECO DE CATALUNYA: MOCC MÉS QUE UNA ENTITAT CENTENARIA DE SANT ANDREU L'any 1899 es funda I'Orfeó L'Eco de Catalunya, a SantAndreu de Palomar, d'on és una de les societats corals n~ésemblematiques. Des del moment de la seva cons- tituciófins al moment en que s'han escrit aquestes ratlles, L'Eco de Catalunya no ha deixat de ser una associació puntera del nostre barri. La seva vida ha estat, i encara ho esti, unida a la vida col.lectiva de Sant Andreu. Des d'aleshores, ni en els moments ilgids ni en els de dificultats,mai no ha interromput les seves activitats.Curiosament, les hores de joia de l'entitat han estat vinculades a hores gloriases de la vida i la cul- tura de Catalunya i de Barcelona, així com les de dificultats ho han estat a moments tristos i dolorosos de la historia del nostre país, de la riostra ciutat i de la nostra barriada. Nombroses families andreuenques -unes que viuen al barri i al districte de Sant Andreu i unes altres que 110 fan a districtes que historicament han format Sant Andreu (Nou Barris, etc.)- han estat membres de L'Eco de Catalunya,ja sigui com a cantaires, com a socis o com a dirigents de I'entitat. No hi ha gaires associacions que hagin estat tan estretament unides a la gent i a la vida cultural de SantAndreu com ha ha estat L'Eco, que, durant molts anys, n'ha representat el puntal més important.Aquesta és una de les característiques cssencials per coneixer la vida associativa de Sant Andreu: poques enti- tats han estat tan basiqiies i han marcat tan proíundament el taranna i la ideologia dels homes i les dones del harri.
    [Show full text]
  • Les Corts 27 Julio
    Análisis estructural de edificios del siglo XX: Cubierta del Estadio de Les Corts Pág. 1 RESUMEN El Proyecto Final de Carrera bajo el título “Análisis estructural de edificios del siglo XX: Cubierta del Estadio de Les Corts” se engloba dentro de un conjunto de proyectos cuyo fin es analizar edificios reseñables de la ciudad de Barcelona construidos durante el siglo pasado, en función de la época, normativa y el lugar en el que se construyeron. Los estadios son catedrales modernas [1]. Es ahí donde radica la importancia de la existencia del campo de Les Corts durante la primera mitad del siglo XX: punto de reunión de la sociedad, lugar de evasión ante la convulsa política del momento. Este documento comienza con una descripción de la historia del Fútbol Club Barcelona desde sus inicios, pasando por las necesidades que llevaron a la construcción del estadio de Les Corts y su posterior derribo, condicionado por la creación del actual Camp Nou. Así mismo, se comenta la biografía del ingeniero que diseñó y calculó la cubierta, Eduardo Torroja, uno de los mayores representantes de las estructuras de hormigón estatal durante la primera mitad del siglo XX. También se verán algunos de los edificios contemporáneos al estadio de Les Corts, como es el Pabellón de Alemania de la Exposición Universal o el edificio de la Unión y el Ave Fénix que se puede encontrar en el Paseo de Gracia. A continuación, se analizan las normativas utilizadas en el diseño de la cubierta de tribuna, tanto publicadas en el Boletín Oficial del Estado en los años treinta y cuarenta, como normativas alemanas contemporáneas.
    [Show full text]
  • REVISTA BARÇA Presenta El Resultado De Un Trabajo De Meses
    0101_ok:FCB26 05/06/2008 10:48 Page 1 BARÇA Revista Oficial FC Barcelona · Junio del 2008 Núm. 33 · 3 Euros www.fcbarcelona.cat EL SEÑOR DEL BANQUILLO De Greenwell a Guardiola. La historia, el estilo y el entorno 0202_AUDI:SECCIONS FCB28 04/06/2008 11:07 Page 2 0303:EDITORIAL FCB28 05/06/2008 17:26 Page 3 BARÇA EDITORIAL Revista Oficial FC Barcelona · Junio del 2008 Núm. 33 · 3 Euros www.fcbarcelona.cat EL SEÑOR DEL BANQUILLO De Greenwell a Guardiola. La historia, el estilo y el entorno JUNIO DEL 2008 50 para ser grandes como somos Edita: Futbol Club Barcelona 49 en 108 años de vida y Pep Guardiola es el que suma 50. Ésta es la cifra de entrena- Av. Arístides Maillol, s/n - 08028 Barcelona dores que el FC Barcelona ha tenido desde 1899. De un juego entre amigos se ha pasa- Telf. 9021899 00 - Fax 934112210 Dirección electrónica: [email protected] do a un deporte superprofesionalizado, y cada entrenador ha procurado dejar su huella. Algunos han hecho historia de verdad, la que se escribe con títulos, haciendo que arrai- Director: Jordi Badia. gase una forma de jugar generosa con el espectáculo, proponiendo un fútbol adecuado al paladar del público del Barça. Otros han trampeado situaciones complicadas –econó- Subdirectores: Eduard Pujol, Toni Ruiz micas, sociales o estrictamente deportivas–, presentando un balance de títulos más dis- y David Saura. creto, sobre todo de cuando la Liga estaba revestida de un valor épico que hoy ya no tiene. Este número 33 de la REVISTA BARÇA presenta el resultado de un trabajo de meses.
    [Show full text]
  • Viaje Por La Épica Y Las Emociones Del Palau
    0101_CAST:FCB26 05/02/2008 17:33 Page 1 BARÇA Revista Oficial FC Barcelona · Febrero del 2008 Nº. 31 · 3 Euros www.fcbarcelona.cat CON ALMA AZULGRANA Viaje por la épica y las emociones del Palau Noches mágicas Una obra singular Jordi Porta Baloncesto y balonmano: La impresionante El presidente de los recuerdos cúpula, principal Òmnium Cultural habla más emocionantes referencia arquitectónica del Barça y del país 0202_CAST:SECCIONS FCB28 04/02/2008 18:38 Page 2 0303_CAST:EDITORIAL FCB28 04/02/2008 18:22 Page 3 EDITORIAL FEBRERO DEL 2008 Y honraremos tu recuerdo Edita: Futbol Club Barcelona Hace treinta y seis años se inauguró el Palau Blaugrana, el 23 de octubre de 1971. Fue Av. d’Arístides Maillol s/n - 08028 Barcelona un acto de afirmación de la ciudad y el país que congregó las instituciones y perso- Tlf. 9021899 00 - Fax 934112210 nalidades más significativas del momento. El FC Barcelona, la sociedad barcelonesa Dirección electrónica: [email protected] y catalana, de hecho, se obsequiaban con otra obra arquitectónica de referencia mun- dial, como ya habían hecho catorce años antes con el Camp Nou. Era una muestra Director: Jordi Badia. de la iniciativa de los catalanes, en unos tiempos nada propicios. Catalunya se movía enérgicamente, a pesar de los obstáculos oficiales, y el FC Barcelona sabía interpretar Subdirectores: Eduard Pujol, Toni Ruiz los anhelos de progreso y modernidad, y asumir el liderazgo cuando había que hacer- y David Saura. lo. En ese momento, Barcelona iba muy justita de equipamientos deportivos y la cons- trucción del Palau Blaugrana fue un salto adelante de calidad.
    [Show full text]
  • La Generalitat Aprova El Projecte Urbanístic De L'espai Barça
    Comunicat de premsa La Generalitat aprova el projecte urbanístic de l’Espai Barça La modificació del Pla general metropolità (PGM) fa possible la reordenació i modernització de totes les instal·lacions del FC Barcelona al barri de les Corts El projecte inclou la remodelació integral del Camp Nou i la construcció d’un nou Palau Blaugrana en el terrenys que actualment ocupa el Miniestadi, que es trasllada a Sant Joan Despí S’incrementen els espais lliures i s’obre a la ciutadania l’àrea entorn de l’estadi per tal d’integrar la zona esportiva al barri, alhora que es reordena la mobilitat amb la creació d’aparcaments soterrats Calvet i Bartomeu, al centre, amb els equips de Territori i Sostenibilitat i el Barça. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, el president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, i el comissionat del projecte de l’Espai Barça, Jordi Moix, s’han trobat avui a les oficines del club de futbol per valorar la recent aprovació del projecte urbanístic de l’Espai Barça. La Subcomissió d’urbanisme del municipi de Barcelona va aprovar definitivament, el passat 15 de maig, la necessària modificació del Pla general Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Territori i Sostenibilitat [email protected] 93 495 82 34 Pàg. 1 de 4 Comunicat de premsa metropolità (PGM) i el conseller Calvet va signar l’aprovació recentment i avui s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). La modificació del PGM va ser promoguda per l’Ajuntament de Barcelona, que la va ratificar el passat mes d’abril.
    [Show full text]
  • Maquetación 1
    more than a club come to the matches Camp Nou tickets _04 season tickets _05 Palau Blaugrana tickets _06 season tickets _07 free your seat-system _08 travel with Barça! _09 Ciutat esportiva and amateur teams _10 Barça fans and members have high hopes for the coming food & drinks at the Camp Nou _11 season. New signings, new teams and new challenges, both in a sporting and social sense. barça activities And that’s not forgetting that we have an anniversary to Camp Nou tour and museum _12 celebrate this year: it will be 50 years since the Camp Nou FCB Store _14 was inaugurated in 1957. We have enjoyed so many years showtime _16 of magical nights of football, with the finest displays of the Camp Nou ice rink _17 attacking football in the world, and all kinds of celebra- tions and unforgettable memories. And the greatest an- barça 24 hours niversary gift would be to see the stadium filled to the Barça TV _18 rafters for every match. Barça TV Online _19 And then there are all the other sports sections. The Palau Blaugrana has been redesigned to increase spectator corporate services comfort for the fans and members coming to watch all meetings & events _20 our different teams in action. VIP seats and boxes _21 Along similar lines, the club is still looking to increase its membership by promoting new products, services and ad- members zone vantages that are of exclusive benefit to club members. 1,000 reasons to become a club member _22 That is the reasoning behind this new guide: it is a refe- advantatge for club members _23 special advantatges _26 rence document to tell you about all the different pro- become a club member _28 ducts, services and advantages that are available only to members.
    [Show full text]
  • La Contrarevolució De 1939 a Barcelona. Els Que Es Van Quedar
    Síntesi del capítol 7 La vida quotidiana Al cap de tres dies justos de l’entrada de les tropes les sales de cine de Barcelona tornaven a obrir les seves portes. Al començar el mes de febrer ja hi havia tretze de sales obertes. Poc a poc en van anar obrint d’altres, fins un total de mig centenar. En canvi, els teatres, que necessitaven un capital humà més nombrós que els cinemes, on amb un projectista i una taquillera n’hi havia prou, van trigar una mica més a aportar la seva contribució a la normalització aparent de la vida ciutadana. A finals d’abril hi havia deu teatres en funcionament: i abans d’acabar l’any se n’hi van afegir vuit més. El Liceu, que durant la guerra havia passat a dependre de la Generalitat, va retornar a la Junta de Propietaris, i així que un nombre suficient hagueren retornat a la ciutat es va constituir una directiva presidida pel marquès de Sentmenat, que tot seguit va demanar a l’antic empresari, Joan Mestres Calvet, que organitzés tan ràpidament com fos possible una temporada d’hivern. El Liceu era un símbol massa significatiu de la victòria com per no exhibir-lo de manera immediata. L’inauguració solemne d’aquesta primera temporada sota el règim franquista es va fer el dissabte 29 d’abril amb una representació extraordinària de La Bohème, de Puccini. El preu de les entrades més cares era de 500 pessetes, l’equivalent a tres mesos de salari d’un obrer. La reobertura del Palacio de la Música, ja amb aquest nom, del qual va ser retirat oficialment l’adjectiu Catalana, va tenir lloc el 26 de març de 1939, i dues setmanes més tard es van reprendre els concerts simfònics populars dels diumenges pel matí que ja abans de la guerra donava la Banda Municipal al Palau de Belles Arts, però a causa del mal estat en què havia quedat aquest edifici del Saló de Sant Joan (va haver de ser enderrocat) es van començar a fer al Palau de la Música.
    [Show full text]
  • The Diary of a Sceptic (Pdf)
    TERESA GIMÉNEZ BARBAT THE DIARY OF A SCEPTIC The Diary of a Sceptic Teresa Giménez Barbat (Introduction by Albert Boadella) Translated by Sandra Killeen © Teresa Giménez Barbat, 2018 © Introduction by Albert Boadella, 2018 © Translated by Sandra Killeen, 2018 © Cover illustration by José María Beroy, 2018 Editorial coordination, page layout and front cover: Editorial Funambulista INTRODUCTION I’m going to try and write as comprehensibly and naturally as Te- resa does in the pages that follow this prologue. The first thing that springs to mind is that this is a book that takes numerous risks. Its diary format is a risk on the current writing scene. Such a realistic narrative form implies the likelihood of a minority reception right from the outset. The elimination of any fictional perspective is cur- rently a sort of literary suicide. Anyone who writes a book free of fantasies could be said to walk a fine line with their readers. The majority want to read simulations. The book also has a feminist air to it, which together with the ostentation of scepticism may initially cause readers to shy away from these pages. Obviously, I write this hypothesis from a masculine point of view and in it I’m attempting to express my first impression when the book I had in my hands was fresh out of the oven. Nonetheless, as I knew the writer person- ally I was inclined to take the theoretical risk. I have to admit here, that I opened the pages of this account out of curiosity about my friend, though this didn’t prevent a certain degree of scepticism on my part and a slight willingness to be distracted when faced with the first undigested page.
    [Show full text]
  • Thesis Understandingfootball Hooliganism Amón Spaaij Understanding Football Hooliganism
    UvA-DARE (Digital Academic Repository) Understanding football hooliganism : a comparison of six Western European football clubs Spaaij, R.F.J. Publication date 2007 Document Version Final published version Link to publication Citation for published version (APA): Spaaij, R. F. J. (2007). Understanding football hooliganism : a comparison of six Western European football clubs. Vossiuspers. http://nl.aup.nl/books/9789056294458-understanding- football-hooliganism.html General rights It is not permitted to download or to forward/distribute the text or part of it without the consent of the author(s) and/or copyright holder(s), other than for strictly personal, individual use, unless the work is under an open content license (like Creative Commons). Disclaimer/Complaints regulations If you believe that digital publication of certain material infringes any of your rights or (privacy) interests, please let the Library know, stating your reasons. In case of a legitimate complaint, the Library will make the material inaccessible and/or remove it from the website. Please Ask the Library: https://uba.uva.nl/en/contact, or a letter to: Library of the University of Amsterdam, Secretariat, Singel 425, 1012 WP Amsterdam, The Netherlands. You will be contacted as soon as possible. UvA-DARE is a service provided by the library of the University of Amsterdam (https://dare.uva.nl) Download date:01 Oct 2021 AUP/Spaaij 11-10-2006 12:54 Pagina 1 R UvA Thesis amón Spaaij Hooliganism Understanding Football Understanding Football Hooliganism Faculty of A Comparison of Social and Behavioural Sciences Six Western European Football Clubs Ramón Spaaij Ramón Spaaij is Lecturer in Sociology at the University of Amsterdam and a Research Fellow at the Amsterdam School for Social Science Research.
    [Show full text]
  • El Nou Palau Blaugrana Así Como Era Necesaria La Mejora De La Funcionalidad, El Confort Y El Disfrute Del PERMEABILIDAD, FLEXIBILIDAD Y Palau
    ACTUALIDAD ■ ■ ACTUALIDAD. Foto: Nou Palau Blaugrana instalación accesible para todos los usuarios, El Nou Palau Blaugrana así como era necesaria la mejora de la funcionalidad, el confort y el disfrute del PERMEABILIDAD, FLEXIBILIDAD Y Palau. PERSONALIDAD Ahora, el complejo del Nuevo Palau Blaugrana se ubicará en la actual parcela del La creación del Nou Palau Blaugrana se incluye dentro del proyecto Espai Barça, que Miniestadi, junto a la nueva estación Camp consiste en la transformación de todas las instalaciones que el FC Barcelona tiene en el Nou de la Línea 9, y estará formado por cuatro barrio de Les Corts en Barcelona y un Nuevo Miniestadi en la Ciudad Deportiva Joan Camper espacios que podrán funcionar de manera de Sant Joan Despí. El Espai Barça dará valor a sus más de 35 hectáreas, 19,4 en el centro independiente. de Barcelona y 16,2 en la Ciudad Deportiva, a 8,5 km del Camp Nou. La transformación hacia un Nuevo Camp Nou y la construcción del Nuevo Palau Blaugrana va acompañada de Para la elección de la propuesta arquitectónica una reordenación de los espacios para construir edificios complementarios y generar más del Nuevo Palau Blaugrana, el FC Barcelona oportunidades para el desarrollo social y económico del Club. El Nou Palau Blaugrana es convocó en junio de 2015 un Concurso un pabellón multiusos con capacidad para 12.000 espectadores (espectáculos deportivos) Internacional de Arquitectura abierto a los y hasta 12.500 espectadores (actos sociales y culturales), encontrándose ubicado en los estudios de todo el mundo y que se celebró actuales terrenos del Miniestadi.
    [Show full text]