L’amic de Salvador Dalí LECTURA ACTIVA

Literatura Juvenil - Antaviana Nova - Sèrie blava

LECTURA ACTIVA EINES PER TREBALLAR LA LECTURA A LES AULES Mireia Cabutí L’amic de Salvador Dalí Miquel Arguimbau ÍNDEX

L’OBRA I EL SEU ENTORN Fitxatècnica...... 3 Introducció ...... 3 L’autor...... 4 L’argument ...... 4 Gènere, estil i context literari ...... 5 Tema i subtemes...... 6 Informació complementària sobre l’autor i la seva obra ...... 9

PROPOSTESDECOMPRENSIÓLECTORA Abansdelalectura...... 14 Durantlalectura...... 16 Desprésdelalectura...... 47 Avaluació...... 53

PROPOSTES PER A LA DIVERSITAT Reforç...... 55 Ampliació ...... 57

L’OPINIÓDELLECTOROLALECTORA Opinionsivaloracions...... 59

PROPOSTESLÚDIQUES Activitats...... 61

INTERDISCIPLINARIETAT Activitats...... 64

LITERATURA COMPARADA Activitats ...... 70

SOLUCIONARI 72

2 L’amic de Salvador Dalí L’OBRAIELSEUENTORN

FITXATÈCNICA

A N T A V I A N A Títol: L’amic de Salvador Dalí Autor: Miquel Arguimbau Fotografia de la coberta: graphics/PGMart/ Schutterstock.com

Editorial: Barcanova N Lloc i any d’edició: , 2014 O Col·lecció: «Antaviana Nova», Sèrie blava, 194 V Pàgines: 157 A

INTRODUCCIÓ

L’amic de Salvador Dalí és una novel·la recomanada per a lectors del primer cicle de l’ESO. A l’hora d’escriure-la, l’autor es va inspirar en una entrevista que ell i altres periodistes van fer al pintor empordanès el maig del 1979. L’obra ens endinsa en la vida d’un Salvador Dalí nen-adolescent a partir de la història d’una empresa dedicada a la construcció de motors d’avions i cotxes de luxe que té com a rerefons la Primera Guerra Mundial. La visió que l’autor dóna d’aquest peculiar personatge no s’allunya gaire de com es va acabar comportant en la seva vida adulta. La novel·la permet reflexionar i treballar a classe alguns valors i temes com, per exemple, l’a- mistat i l’assetjament escolar, les humiliacions entre companys o la superació de la mort d’un ésser estimat. Malgrat aquests temes tan seriosos, es pot dir que som davant d’una lectura entretinguda i divertida en molts moments i de la qual bona part dels alumnes gaudiran plenament i apren- dran moltes coses que desconeixien relacionades amb el pintor empordanès i la fàbrica de cotxes.

3 L’amic de Salvador Dalí L’OBRAIELSEUENTORN

L’AUTOR

En Miquel Arguimbau va néixer a Barcelona el 1950 i és perio- dista. Quan tenia divuit anys, va començar a escriure guions tant per a la ràdio com per a la televisió, així com també per a còmics i revistes especialitzades en aquest tema. També ha tre- ballat en publicitat. Una de les seves aficions és viatjar, cosa que li permet apren- dre i segurament agafar idees per després escriure llibres, tal com va passar en L’estàtua sense rostre (Grup Promotor, 2003) ambientada a Egipte i força llegida en centres escolars i ben valorada pels alumnes. També ha escrit Memòries de Ràdio Joventut. La ràdio al mil x mil (Diputació de Barcelona, 1994), Ai significa amor (Grup Promotor, 2004) i L’herència congelada (Grup Promotor, 2010).

L’ARGUMENT

La novel·la L’amic de Salvador Dalí transcorre entre Barcelona i Figueres, dos anys després d’haver esclatat la Primera Guerra Mundial. Tot comença a Barcelona, a l’empresa de la Hispano Suïssa, propietat de l’empresari català Damià Mateu i l’enginyer suís Marc Birkigt i dedicada a la creació i construcció de motors i vehicles de luxe. En Marc Birkigt està treballant en el disseny d’uns motors d’avió que, si aconsegueix acabar, serviran per fabricar uns avions molt potents que podrien variar el curs de la guerra. De moment, n’està enllestint els plànols, però la seva vida corre perill, ja que tant francesos com alemanys estan interessats a apoderar-se’n. Davant d’aquesta situació, en Birkigt decideix fugir de Barcelona i refugiar-se a Figueres, a casa d’una tia d’en Damià Mateu, la senyora Montserrat, fent-se passar, si cal, per pintor. Però no hi vol anar sol; necessita en Joan, el millor mecànic que tenen a la fàbrica, l’únic capaç d’inter- pretar a la perfecció els seus plànols a l’hora de tirar endavant el projecte i home de la seva plena confiança. Tanmateix, hi ha un problema: en Joan ha enviudat de manera sobtada fa poques setmanes i té un fill d’uns deu anys, en Jordi, que ara més que mai el necessita al seu costat. El vailet accepta marxar cap a Figueres i també tots els canvis que això li suposarà. De fet, tan bon punt entren al poble amb el cotxe de luxe de l’empresa, en Marc Birkigt, en Joan i el seu fill Jordi topen amb un noi palplantat al mig de la carretera que de ben poc no atropellen. És un noi estrany i estrafolari, que parla i diu coses extravagants. El xicot, que es presenta com a Salvador Dalí fill, esdevindrà un personatge important en l’obra, ja que es farà amic d’en Jordi, i, malgrat tenir-hi sovint una relació especial i en algun moment fins i tot humiliant, els llaços

4 L’amic de Salvador Dalí L’OBRAIELSEUENTORN L’ARGUMENT

d’amistat entre tots dos seran forts, fins al punt que esdevindran inseparables fins al final de l’estiu. Mentre l’enginyer, el mecànic i el seu fill s’instal·len a Figueres, a Barcelona tenen lloc una sèrie de fets i desgràcies relacionades amb l’empresa Hispano Suïssa. L’Egon Meier, un espia ale- many, ha contractat dos treballadors de l’empresa d’automòbils perquè li passin informació i aconsegueixin els plànols dels motors. Però quan l’espia té la informació que necessita, mata els dos homes i se’n va a Figueres, on comença a dissenyar el pla per aconseguir el seu ob- jectiu. Quan en Damià Mateu s’assabenta de la mort dels treballadors, s’adona del que està passant i envia unes cartes al seu soci alertant-lo del perill que corre; però les cartes no arriben al seu destinatari perquè l’Egon Meier les intercepta. Per la seva banda, l’espia francès també s’instal·la a Figueres i controla en Marc de ben a prop, fins al punt que un bon dia es presenta a la casa on s’està. Aleshores, l’enginyer suís s’adona que els plànols tornen a estar en perill i que potser haurà de marxar. Amb aquesta intenció, escriu una carta al seu soci, el qual, en llegir-la, entén que en Birkigt no ha rebut les cartes que ell li havia enviat anteriorment. Així doncs, decideix respondre-li, però aquest cop hi envia el seu secretari perquè li lliuri l’escrit en mà. Un diumenge, mentre la senyora Montserrat és a missa, l’Egon Meier es presenta a la casa on s’està l’enginyer suís; l’amenaça amb una arma, li demana els plànols i li confessa que ja ha matat dos dels seus treballadors. Però l’espia francès, que segueix en Meier, li dispara abans que aquest tingui temps de matar en Marc. Tanmateix, el francès no sap que l’enginyer ja no té els plànols. Quan se n’assabenta, vol matar-lo, però s’adona que no en traurà cap benefici i negocia una coartada amb en Birkigt per no ser acusat d’assassinat. Mentrestant, en Joan es troba amb en Damià Mateu a la Jonquera i li fa a mans els plànols. L’empresari català es dirigeix a París per lliurar-los al govern francès perquè comenci a produir els motors a la fàbrica que la Hispano Suïssa té a França. Després de tot això, en Joan seguirà sent l’home de confiança d’en Birkigt i esdevindrà cap de mecànics. Per la seva banda, en Jordi es queda a Figueres a passar l’estiu amb en Dalí i la seva germa- na. Després de molts anys, el pintor empordanès reconeix en Jordi i la seva dona a Portlligat, i plegats recorden aquell estiu, el més feliç de les seves vides, abans que el geni empordanès conegués Gala, la qual esdevindria la seva dona i musa.

GÈNERE,ESTILICONTEXTLITERARI

L’amic de Salvador Dalí és una novel·la juvenil que pertany al gènere narratiu. Té una base his- tòrica, ja que situa la trama en la Primera Guerra Mundial, explica uns fets relacionats amb una empresa que va existir —la Hispano Suïssa— i inclou en la història alguns personatges reals, entre els quals destaca Salvador Dalí. Evidentment, l’autor recorre a grans dosis d’imaginació i creació quan presenta aquest personatge i narra els fets que es produeixen al seu voltant, tot

5 L’amic de Salvador Dalí L’OBRAIELSEUENTORN GÈNERE,ESTILICONTEXTLITERARI

i que la base és la seva veritable vida i els fets personals que s’hi narren no són del tot reals, però, coneixent la biografia del pintor, podrien haver-ho estat. Tanmateix, Arguimbau hi incorpora part d’aventura i d’intriga, ja que la vida d’un dels per- sonatges corre perill perquè està treballant en els plànols d’un motor d’avió que es dispu- ten tant francesos com alemanys. Així doncs, hi haurà morts, persecucions, fugides, etc. D’altra banda, en Salvador Dalí i el seu amic Jordi també viuen una sèrie d’aventures que no sempre agraden als adults i que tenen un valor clarament iniciàtic, sobretot per a en Jordi. L’obra combina perfectament la narració i el diàleg, fet que la converteix en una lectura fàcil i àgil; en canvi, no hi abunden les descripcions. Està narrada en tercera persona, i el narrador és extern i, fins i tot, omniscient, com demostra el fet que coneix força coses dels personatges: com són, com actuen, què senten... Cal destacar que en l’obra es desenvolupen dues històries paral·leles: en primer lloc, la rela- ció d’amistat entre els dos nois i la germana d’en Dalí; en segon lloc, la història de l’enginyer i els plànols de l’avió. Això fa que els capítols s’intercalin, cosa que pot provocar que, si els alumnes no hi paren atenció, en algun moment es puguin confondre o els costi seguir la his- tòria. Finalment, l’autor utilitza un llenguatge entenedor, escrit en un registre estàndard, malgrat que la manera de parlar d’en Salvador Dalí adolescent ja comença a despuntar; tanmateix, això no és cap impediment perquè els nois i les noies el puguin entendre.

TEMAISUBTEMES

La novel·la d’en Miquel Arguimbau alterna dues històries paral·leles —la de l’empresa His- pano Suïssa i la d’en Salvador Dalí—, fet que permet tractar temes diferents. Tanmateix, destaca un tema comú en tot el llibre: l’amistat i la confiança i, fins i tot, la superació per- sonal. En la història de la Hispano Suïssa, en Marc Birkigt demostra que té una relació d’amistat, fide- litat i confiança amb el seu soci Damià Mateu. De fet, tan bon punt comença l’obra, el narra- dor ja s’hi refereix amb aquestes paraules:

«[...] on es construïen els Hispano Suïssa, uns vehicles formidables sorgits de l’ente- sa entre l’empresari català Damià Mateu i l’enginyer suís Marc Birkigt.» (p. 13)

«Sabia que havia de ser una persona de la seva confiança, ja que molt pocs conei- xien on es trobava el seu domicili. Comprovà per l’espiell que es tractava del seu soci, en Damià Mateu.» (p. 15)

6 L’amic de Salvador Dalí L’OBRAIELSEUENTORN TEMAISUBTEMES

I més endavant, també amb en Joan:

«—És el nostre millor mecànic i ningú no interpreta els plànols com ell. És una joia en brut. És capaç de corregir-me i tot! Ens admirem mútuament.» (p. 23)

«[...] En Joan estava molt ben considerat a la feina i gaudia de la confiança del mateix Marc Birkigt.» (p. 24)

«És un home increïble, Inés, aquest Birkigt és un geni i confia en mi.» (p. 30)

En la història entre en Salvador Dalí i en Jordi, l’amistat neix, es consolida i s’enforteix fins al final:

«[...] I ara escolta bé: mentre romanguis a Figueres, ningú, ningú no pot buscar raons amb tu. Tu ets el meu amic, l’amic d’en Salvador Da-lí fill i estàs sota la meva protecció.» (p. 56)

«—Sóc el teu amic i tu ets l’ú-nic amic, perquè jo mai no he tingut amics.» (p. 57)

En el cas d’en Salvador Dalí, el figuerenc de vegades barreja o traspassa aquest valor de l’a- mistat de tal manera que sembla que posseeixi en Jordi d’una forma exagerada. Primer, li vol fer de mestre:

«Doncs, a més de ser el teu amic, ara sóc el teu mestre.» (p. 59)

Però, després, hi ha moments en què gairebé l’humilia.

− Li ordena coses:

«—T’ordeno que aquesta nit, quan vagis al llit i la ment et torni el record de la teva mare, fugis.» (p. 59)

− L’intimida:

«—Estem esperant —va dir en Salvador—. O no has fet els deures que et vaig posar com a mestre?

7 L’amic de Salvador Dalí L’OBRAIELSEUENTORN TEMAISUBTEMES

—Crec que sí —va dir en Jordi titubejant i amb una veu amb prou feines audible. —No et sentim —va dir en Salvador fent un gest amb les mans per exigir un to més alt. —Crec que sí —va repetir en Jordi amb la veu encara insegura però en un to més alt.» (p. 61)

− I fins i tot l’humilia o el maltracta psicològicament:

«—Prou, prou! —va interrompre en Salvador—. Et poso deures per tal que no patei- xis pensant en la teva mare i la fas sortir en la història! Hauria de fuetejar-te perquè aprenguessis a... Però som a casa de la senyora Montserrat i per respecte cap a ella no ho faré.» (p. 62)

«Vull que continuïs creant records falsos, fantasies... Si no ho fas, seràs una persona trista, un nen malaltís i moriràs jove sense haver viscut cap alegria.» (p. 63)

Ara bé, en Jordi no se n’adona i sempre ho accepta tot, potser perquè té una necessitat molt gran de tenir algú al seu costat o potser —tal com reflecteix la darrera citació— perquè en Sal- vador ho fa pel seu bé o per ajudar-lo a la seva manera, una manera ben especial. De fet, en Jordi l’admira per ser com és, malgrat que sovint no l’acabi de comprendre i no entengui què diu o de què parla:

«Quedava bocabadat quan el seu amic feia exposicions com aquella. No entenia gairebé res, però tot li resultava apassionant. [...] En Salvador era diferent. Era com si el seu amic fos el geni de la llàntia. Un personatge irreal amb poders fantàstics, únics.» (p. 84 i 85)

I relacionat amb tot això, destaca el tema de la superació personal d’en Jordi i, fins i tot, del seu pare: el fet d’haver d’afrontar la mort de la mare fa que en Jordi maduri en un sol estiu, pot- ser gràcies al canvi d’aires, però també gràcies al seu amic Salvador. El mateix li passa al seu pare: el canvi de feina i de residència i la confiança que li mostren els directius de la Hispano Suïssa l’ajuden a superar l’entrebanc tan dur que viu al principi de la novel·la. Però més enllà del tema principal i dels subtemes al voltant de l’amistat, que es poden treballar i aprofundir a classe gràcies a l’elevat nombre de citacions exemplars que ofereix l’obra, hi ha també la història de l’empresa Hispano Suïssa, que per si mateixa constitueix un altre tema, gràcies als motors que l’enginyer suís va crear i que foren decisius en la Primera Guerra Mun- dial. Malgrat que l’obra no hi aprofundeix, esdevé el context històric de la novel·la, de manera que seria justificat treballar-lo a la classe.

8 L’amic de Salvador Dalí L’OBRAIELSEUENTORN

INFORMACIÓCOMPLEMENTÀRIASOBREL’AUTORILASEVAOBRA

Si voleu saber més coses sobre l’autor i la seva obra, podeu consultar aquestes pàgines web:

www.youtube.com/watch?v=AJGAtQ6fYUc

(Vídeo en què en Miquel Arguimbau presenta la novel·la L’amic de Salvador Dalí.)

www.ivoox.com/l-amic-salvador-dali-audios-mp3_rf_2898949_1.html

(Hi podeu escoltar un fragment de L’amic de Salvador Dalí llegit per l’autor.)

https://tonimascaroradio.files.wordpress.com/2014/06/20140502-miquel-arguimbau.pdf

(Hi podeu llegir una entrevista a en Miquel Arguimbau en la secció «La Contra» del diari La Van- guardia publicada el 2 de maig del 2014 en la qual fa referència a l’entrevista que ell i altres periodistes van fer a Dalí el maig del 1979.)

http://blocs.xtec.cat/montillibres/2013/05/13/lestatua-sense-rostre-miquel-arguimbau/

(Bloc de l’XtecBlocs en què podeu consultar informació sobre el llibre L’estàtua sense rostre d’en Miquel Arguimbau.)

http://lectoresvillena.blogspot.com.es/2012/11/arguimbau-miquel-lestatua-senserostre-ed.html

(Bloc titulat Lectores Villena dedicat a la novel·la L’estàtua sense rostre.)

www.monografias.com/trabajos14/salvadordali/salvadordali.shtml#ixzz39AAojWcX www.salvador-dali.org/dali/bio-dali/

(Hi trobareu informació sobre la vida i l’obra de Salvador Dalí.)

9 L’amic de Salvador Dalí L’OBRAIELSEUENTORN INFORMACIÓCOMPLEMENTÀRIASOBREL’AUTORILASEVAOBRA

http://ca.wikipedia.org/wiki/Casa-Museu_Salvador_Dal%C3%AD

(Hi podeu llegir la relació que va tenir Salvador Dalí amb Portlligat.)

http://lluispera.com/index.php?/projects/dali-cultura-de-masses/

(Pàgina web sobre l’exposició Dalí. Cultura de masses organitzada per la Fundació Gala-Salva- dor Dalí, amb la col·laboració de “La Caixa” i el Museu Nacional d’Art Reina Sofia dins els actes commemoratius de l’Any Dalí 2004.)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Marc_Birkigt www.vehiculoclasico.es/es/marcas/mitos/hispano/birkgit.htm http://ca.wikipedia.org/wiki/Dami%C3%A0_Mateu_i_Bisa www.vehiculoclasico.es/es/marcas/mitos/hispano/hispano.htm

(S’hi poden consultar les biografies de Mark Birkigt i Damià Mateu, fundadors de l’empresa His- pano Suïssa.)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Hispano-Suiza_Alfons_XIII

(Article de la Viquipèdia dedicat al model Alfons XIII de la companyia Hispano Suïssa.)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Gamper

(Pàgina de la Viquipèdia dedicada a , fundador del Futbol Club Barcelona.)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Surrealisme www.edu365.cat/batxillerat/art/surrealisme/el_surrealisme.htm www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC- 0144582.xml#.VC1842d_u31

(Hi trobareu informació sobre el surrealisme.)

10 L’amic de Salvador Dalí L’OBRAIELSEUENTORN INFORMACIÓCOMPLEMENTÀRIASOBREL’AUTORILASEVAOBRA

http://ca.wikipedia.org/wiki/Claude_Monet www.claudemonetgallery.org/ www.artehistoria.jcyl.es/v2/personajes/2775.htm www.metmuseum.org/toah/hd/cmon/hd_cmon.htm

(S’hi pot trobar informació sobre Claude Monet i la seva obra.)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez https://www.museodelprado.es/enciclopedia/enciclopedia-on-line/voz/velazquez-diego- rodriguez-de-silva-y/ https://www.casadevelazquez.org/

(Pàgines dedicades al pintor sevillà Velázquez.)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_prefixos

(Pàgina de la Viquipèdia dedicada als prefixos.)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Primera_Guerra_Mundial www.sapiens.cat/primera-guerra-mundial/ http://elpais.com/tag/primera_guerra_mundial/a/

(Hi trobareu informació sobre la Primera Guerra Mundial.)

http://ca.visitfigueres.cat/ www.figueres.cat/ ca.wikipedia.org/wiki/Figueres

(Hi podeu consultar informació sobre Figueres.)

http://mti-minas-catalunya.blogspot.com.es/ www.guardioladebergueda.net/index.php?menu=61

(Hi trobareu informació sobre les mines de Catalunya.)

11 L’amic de Salvador Dalí L’OBRAIELSEUENTORN INFORMACIÓCOMPLEMENTÀRIASOBREL’AUTORILASEVAOBRA

http://ca.wikipedia.org/wiki/Marie_Curie

(Pàgina de la Viquipèdia dedicada a Marie Curie.)

http://lahispano-suiza.com http://ca.wikipedia.org/wiki/Hispano_Suiza www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/ EC-GEC-0032735.xml#.U9vXDaPc3To

(Hi podeu consultar informació sobre l’empresa Hispano Suïssa.)

http://es.wikipedia.org/wiki/Motor_V8

(Pàgina de la Viquipèdia dedicada al motor V-8.)

http://www.xtec.cat/~malons22/personal/manifestos.htm

(Hi trobareu els manifestos i altres escrits de les avantguardes, sobretot el Manifest groc signat per Salvador Dalí, Sebastià Gasch i Lluís Montanyà.)

http://gato-lector.blogspot.com.es/2011_02_01_archive.html

(Bloc titulat El gato lector, que reprodueix una oda que Lorca va dedicar a Dalí i també algun dibuix del poeta.)

http://pincultura.blogspot.com.es/2011/02/dali-lorca-y-cenicitas.html

(Pàgina web del bloc titulat PinCultura, que pretén descobrir una història apassionant darrere de cada quadre contemporani, dedicada a la relació que hi va haver entre Salvador Dalí i Federico García Lorca.)

12 L’amic de Salvador Dalí L’OBRA I EL SEU ENTORN INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA SOBRE L’AUTOR I LA SEVA OBRA

www.xtec.cat/~malons22/personal/avantguardes.htm

(S’hi tracten els moviments d’avantguarda a partir de diferents textos. Dins el surrealisme, tro- bareu un text escrit per Salvador Dalí i unes activitats per aprofundir-hi.)

13 L’amic de Salvador Dalí PROPOSTESDECOMPRENSIÓLECTORA

ABANSDELALECTURA

1. Per familiaritzar-te amb la novel·la, completa aquesta informació: Títol: Autor: Fotografia de la coberta: Editorial: Lloc i any d’edició: Col·lecció: Pàgines:

2. El títol de la novel·la fa suposar que l’autor, a més de parlar-nos d’aquest amic, també ho farà del pintor empordanès. Escriu una biografia breu sobre la vida del pintor, però fent una referència especial a la seva infantesa i adolescència.

14 L’amic de Salvador Dalí PROPOSTESDECOMPRENSIÓLECTORA ABANSDELALECTURA

3. Observa la coberta del llibre, en què, juntament amb el títol de l’obra, es veuen uns avions i un cotxe de luxe i pensa quina relació pot tenir tot plegat. Escriu un possible argument de la novel·la a partir del que et suggereixi la coberta o de què t’agradaria que tractés.

15 L’amic de Salvador Dalí PROPOSTESDECOMPRENSIÓLECTORA

DURANTLALECTURA

Capítol I

1. En la pàgina 13, el narrador diu que hi ha hagut una explosió en un edifici on es construei- xen uns vehicles fabulosos: a) Com es diu l’empresa que els construeix? b) De qui és propietat?

c) Busca informació sobre els fundadors de l’empresa i escriu-ne una biografia breu.

16 L’amic de Salvador Dalí PROPOSTESDECOMPRENSIÓLECTORA DURANTLALECTURA

2. Respon aquestes preguntes: a) Què s’ha proposat construir en Marc? b) Qui se li va presentar uns mesos enrere quan era a Ginebra?

c) Què li va demanar?

d) Què opina la gent d’en Marc Birkigt?

e) Què li demana l’home francès? I què li aconsella?

f) De quin bàndol es posa finalment en Marc Birkigt?

17 L’amic de Salvador Dalí PROPOSTESDECOMPRENSIÓLECTORA DURANTLALECTURA

3. Busca en el diccionari el significat d’aquestes paraules o expressions i escriu una frase amb cada una: − baluern (p. 13):

− espiell (p. 15):

− opulència (p. 20):

− esnob (p. 22):

− caure d’esquena (p. 22):

− òbit (p. 25):

4. En Marc Birkigt és enginyer. a) Qui és i què fa un enginyer?

b) Què s’ha d’estudiar per ser-ho?

18 L’amic de Salvador Dalí PROPOSTESDECOMPRENSIÓLECTORA DURANTLALECTURA

5. A la fàbrica de la Hispano Suïssa hi ha hagut una explosió: a) Qui en són els autors?

b) Per què fan volar la caixa forta de la fàbrica?

c) Què fan més endavant per aconseguir el que volen?

d) Què els acaba passant?

6. Tan bon punt en Marc Birkigt accepta el projecte, corre perill, sobretot a partir de l’explosió a la fàbrica. Per això, en Damià Mateu li fa una proposta: a) De quina proposta es tracta? b) A què dirà que es dedica?

□ Escriptor □ Historiador □ Mecànic □ Pintor □ Notari □ Arqueòleg c) I en Marc Birkigt, què li demana? d) Per què el vol?

19 L’amic de Salvador Dalí PROPOSTESDECOMPRENSIÓLECTORA DURANTLALECTURA

7. En Marc Birkigt diu que es vol emportar en Joan a Figueres, però el mecànic ha quedat vidu fa unes setmanes. Per això, en Damià no sap si aquest tràngol l’afectarà gaire, fins al punt que no accepti l’oferta. Resumeix com va morir la Inés, la dona del mecànic, i com pare i fill afronten la mort i l’opor- tunitat que els ofereixen en Birkigt i en Mateu.

8. Respon aquestes preguntes: a) De qui es fa amic en Joan els darrers dies que és a la fàbrica?

b) Per què vol l’amistat d’en Joan?

c) Quina informació en treu?

20 L’amic de Salvador Dalí PROPOSTESDECOMPRENSIÓLECTORA DURANTLALECTURA

Capítol II

1. Finalment, en Birkigt, en Joan i en Jordi marxen cap a Figueres amb un cotxe de la Hispano Suïssa: a) Quin model és i quantes places té?

b) Busca informació sobre aquest vehicle i enganxa’n una fotografia.

21 L’amic de Salvador Dalí PROPOSTESDECOMPRENSIÓLECTORA DURANTLALECTURA

2. Des que havia tornat de Madrid, el desplaçament més llarg que havia fet mai en Joan havia estat a la platja de Badalona, on ell, la dona i el fill anaven de tant en tant a banyar-se. a) Quin és l’indret més llunyà que has visitat mai? b) Explica en 300 paraules aproximadament quin record en tens i com va ser el viatge.

22 L’amic de Salvador Dalí PROPOSTESDECOMPRENSIÓLECTORA DURANTLALECTURA

3. Llegeix la pàgina 39 i digues com es desplaçava habitualment la gent de l’època.

4. Busca en el diccionari el significat d’aquestes paraules: − fardell (p. 39):

− estirp (p. 41):

5. Tan bon punt entren a Figueres, els ocupants del cotxe es troben un nen al mig del pas que de ben poc no atropellen: a) Quin és el primer adjectiu que utilitza en Marc Birkigt per descriure aquest nen? b) Què diu el nen a en Jordi? Com ho justifica?

c) Quina característica destaca el narrador de la manera de parlar del nen?

d) Qui és aquest nen? Com es presenta?

e) Què vol dir la frase «em moro de ganes d’anar en aquest au-to-mò-bil des del qual saludaré amb la mà els meus vassalls» de la pàgina 44?

23 L’amic de Salvador Dalí PROPOSTESDECOMPRENSIÓLECTORA DURANTLALECTURA

6. Un cop instal·lat a casa de la senyora Montserrat, quin és el repte primordial d’en Marc Birkigt?

7. Respon aquestes preguntes: a) Quin és el secret del motor que es planteja crear en Marc Birkigt?

b) Què creu que passarà si ho aconsegueix?

8. Llegeix què diu en Marc en les pàgines 45 i 46: «Al llarg d’aquest segle, Joan, veurà coses increïbles, fins ara insospitades. El cel s’omplirà d’aparells que fins i tot transportaran viatgers».

Escriu alguns invents del segle XX i digues com han contribuït al fet que la societat sigui més gran tecnològicament parlant.

24 L’amic de Salvador Dalí PROPOSTESDECOMPRENSIÓLECTORA DURANTLALECTURA

9. Fes aquestes activitats: a) Com es diu el vent que bufa a l’Empordà? b) Els més propers a la família Dalí justifiquen els actes d’en Salvador fill dient que són deguts a aquest vent. Creus que un vent pot aconseguir fer embogir algú? Per què?

c) Explica breument què és una rosa dels vents i dibuixa’n una.

25 L’amic de Salvador Dalí PROPOSTESDECOMPRENSIÓLECTORA DURANTLALECTURA

10. Què diu la senyora Montserrat d’en Salvador?

11. Quan a l’inici de la seva amistat en Jordi confessa a en Salvador que la seva mare ha mort fa molt poc, el seu amic respon:

«Mai no he pensat que una mare pugui morir a menys que sigui molt gran. Deu ser molt cruel per a tu».

Descriu quins són els teus sentiments cap a la teva mare amb l’ajut d’aquestes pautes: − Descriu com és. − Explica quina relació hi ha entre tots dos. − Digues què significa per a tu. − Acaba la descripció amb una reflexió breu.

26 L’amic de Salvador Dalí PROPOSTESDECOMPRENSIÓLECTORA DURANTLALECTURA

12. En aquesta amistat «estranya» entre els dos nois, es produeixen algunes escenes diverti- des, com, per exemple, la del confessionari (p. 52) o la dels pèls (p. 55 i 56). Resumeix alguna d’aquestes escenes amb les teves pròpies paraules.

13. En la pàgina 56, en Salvador utilitza la paraula postpart, que en Jordi desconeix. Com aprèn, en Salvador, aquest tipus de paraules?

14. Segons en Salvador, en Jordi és i ha estat el seu únic amic. a) Per què que no ha tingut mai amics, en Salvador?

b) I tu, tens amics de debò? En què es basa la vostra amistat?

27 L’amic de Salvador Dalí PROPOSTESDECOMPRENSIÓLECTORA DURANTLALECTURA

15. En la pàgina 59, en Salvador afirma: «Hi ha poques coses més divertides que inventar coses falses». a) Creus que això equival a dir mentides? Per què?

b) Escriu un text breu i ben estructurat que respongui aquestes preguntes: − Has fet mai com en Salvador i t’has inventat alguna mentida? − Ha tingut conseqüències? − Per què ho vas fer?

16. Respon aquestes preguntes: a) Com es diu la germana d’en Salvador?

□ Gala □ Anna Maria □ Montserrat □ Felipa b) Com la tracta el germà?

c) Què sent en Jordi per ella?

28 L’amic de Salvador Dalí PROPOSTESDECOMPRENSIÓLECTORA DURANTLALECTURA

17. En Marc Birkigt parla amb en Joan sobre el futur i li aconsella que aprengui francès i que pensi en la possibilitat de marxar a treballar a l’estranger, i més concretament a França. a) La novel·la d’en Miquel Arguimbau se situa al segle XX,imés concretament durant la Prime- ra Guerra Mundial. En canvi, la reflexió que fa en Marc Birkigt a en Joan és molt actual. Si fossis en Joan, tindries en compte els consells de l’enginyer suís? Per què?

b) Coneixes algú proper que hagi marxat a l’estranger a buscar feina? Qui?

c) Creus que és necessari aprendre idiomes? Per què?

d) Quins idiomes coneixes?

e) Quins voldries saber?

29 L’amic de Salvador Dalí PROPOSTESDECOMPRENSIÓLECTORA DURANTLALECTURA

Capítol III

1. Respon aquestes preguntes: a) Qui és l’Egon Meier? Què hi fa, a Figueres?

b) On s’allotja quan arriba a Figueres? c) Investiga si aquest establiment encara existeix i la seva importància a l’època en què se situen els fets de la novel·la.

d) Quina és la primera «aventura» que viu en Meier així que arriba a Figueres? Resumeix-la breument i digues com es pren aquest incident.

30 L’amic de Salvador Dalí PROPOSTESDECOMPRENSIÓLECTORA DURANTLALECTURA

2. La família Dalí convida en Jordi a anar d’excursió a Roses. Abans de marxar, el seu pare li fa aquesta reflexió:

«Aquesta gent no és com nosaltres, Jordi. El pare del teu amic és notari i jo només sóc un mecànic, tot i que tinc l’honor de col·laborar amb el senyor Birkigt, que, com saps, és enginyer. Però els notaris són persones molt importants i respectades.» (p. 83)

A continuació, llegim el que diu la senyora Montserrat:

«[...] els Dalí eren bona gent, estrictes però condescendents amb la classe baixa.» (p. 83)

Però en Jordi no acaba d’entendre les paraules de la senyora Montserrat:

«En Jordi no va entendre dues coses: com era possible que fossin estrictes i que el seu fill fes aquelles coses i qui era la classe baixa.» (p. 83)

Com explicaries a en Jordi què volen dir les paraules del pare i les de la senyora Montserrat?

31 L’amic de Salvador Dalí PROPOSTESDECOMPRENSIÓLECTORA DURANTLALECTURA

3. Digues què és un notari i en què consisteix la seva feina.

4. Llegeix la reflexió que fa en Salvador sobre la classe alta i la baixa en la pàgina 84:

«[...] si tots fóssim de classe alta hauríem de fer feines de la classe baixa, que són feines molt brutes, que provoquen suor [...]. I recorda que els au-to-mò-bils que fa el teu pare només els poden comprar els rics de la classe alta.»

Creus que la distinció entre classes socials encara és tan exagerada com ho era en l’època en què Salvador Dalí era un nen? Justifica la teva resposta.

5. La pàgina 83 mostra els registres que utilitzen els personatges segons la classe social a què pertanyen. Així, mentre en Jordi diu «cursi» a en Salvador, aquest li respon que a l’Empordà es diu «re-fi-nat i també e-du-cat i, més vulgarment, for-mal». I acaba afegint: «Sortosament hi ha classes. Jo pertanyo a la classe alta i tu, a la classe mitjana tirant a baixa». Reflexiona sobre la manera de parlar diferent segons la classe a què es pertany i posa’n exemples.

32 L’amic de Salvador Dalí PROPOSTESDECOMPRENSIÓLECTORA DURANTLALECTURA

6. En Jordi no entén gairebé res del que diu en Salvador ni de la manera com parla. Tot i així, ho troba apassionant i considera en Salvador un geni. Quan el seu amic se n’assabenta, li diu que demani tres desitjos. Marca els tres desitjos que demana en Jordi:

□ Tornar a veure la seva mare. □ Casar-se amb la germana d’en Salvador. □ Quedar-se a viure a Figueres. □ Ser enginyer com el seu pare. □ Pertànyer a la mateixa classe social d’en Salvador per poder-se comprar un dels cotxes que fa el seu pare.

□ Acollir en Salvador a la seva casa de Barcelona quan aquest visiti la ciutat. □ Aprendre a parlar com ell.

7. En la pàgina 91, en Damià Mateu diu a l’inspector que des de la seva empresa estan fent una cosa important que posarà Barcelona al món. Actualment, també s’intenta projectar Barcelona i Catalunya al món. Busca’n exemples i expli- ca’ls breument, si cal amb l’ajut de gràfics, vídeos o un PowerPoint. Després, poseu-los tots en comú.

33 L’amic de Salvador Dalí PROPOSTESDECOMPRENSIÓLECTORA DURANTLALECTURA

8. En la pàgina 91, en Damià Mateu parla d’en Gamper, un holandès que ha fundat un equip de futbol. a) Joan Gamper, però, no era holandès. D’on era exactament? b) Segurament, deus haver sentit a parlar d’un trofeu que porta el seu nom i que se celebra cada any a mitjan agost a Barcelona. Escriu un text breu, de cent paraules aproximadament, en què expliquis qui era Joan Gamper i per què aquest trofeu es diu així.

9. En Damià Mateu ha enviat una primera carta a en Marc Birkigt a nom de la seva tia Mont- serrat per no aixecar sospites i assegurar-se que arriba al destí correcte. Tanmateix, intueix que en Birkigt no l’ha rebuda, perquè ja han passat massa dies i no ha obtingut resposta del seu company. Per què l’enginyer suís no ha rebut la carta?

34 L’amic de Salvador Dalí PROPOSTESDECOMPRENSIÓLECTORA DURANTLALECTURA

Capítol IV

1. Llegeix què diu en Salvador en la pàgina 102: «Has de saber que jo faig veure que estudio i per això no aprenc res del que volen que aprengui». a) Comparteixes l’actitud d’en Salvador? Per què?

b) Creus que els alumnes només haurien d’estudiar les matèries que realment els interessen? Justifica la resposta.

2. Contesta aquestes preguntes: a) Què sent en Salvador per les dones?

b) Per què es comporta així segons la seva mare?

c) Saps si sentia el mateix en la vida real?

35 L’amic de Salvador Dalí PROPOSTESDECOMPRENSIÓLECTORA DURANTLALECTURA

3. En la novel·la, quina imatge tenen els pares d’en Salvador del seu fill?

4. Respon aquestes preguntes: a) Qui es presenta a casa de la senyora Montserrat i diu que necessita parlar amb en Marc Birkigt urgentment?

□ L’espia alemany. □ En Salvador Dalí pare. □ En Manel Gil. □ L’alt càrrec francès. □ En Tomàs Llorens. □ En Damià Mateu. b) Què fa en Marc després d’aquesta conversa?

c) Què li diu?

36 L’amic de Salvador Dalí PROPOSTESDECOMPRENSIÓLECTORA DURANTLALECTURA

5. Portlligat i Cadaqués van tenir un significat especial per a Dalí, tal com reflecteixen aquestes paraules d’en Salvador en la novel·la:

«Però ja sabeu que en aquest lloc tan bonic alguna cosa que no sé explicar em domina per damunt de la raó.» (p. 106)

«Un dia viuré en una d’aquestes barraques [...]. En Salvador Dalí i Domènech dor- mirà, es despertarà, menjarà, estimarà i pintarà en aquest lloc sagrat que es diu Portlligat i ho farà en una d’aquestes barraques tan senzilles...» (p. 109)

Busca informació sobre la relació que va tenir Dalí amb aquest indret i escriu-la.

37 L’amic de Salvador Dalí PROPOSTESDECOMPRENSIÓLECTORA DURANTLALECTURA

6. Llegeix aquesta conversa entre en Jordi i en Salvador de la pàgina 109:

«—Au, vés! Tu viuràs en una barraca? [...] Però si són cases de pobres! —Pobres? No! Senzilles! I riques, molt riques, perquè reben cada dia la llum de la vida [...].»

Estàs d’acord que, a vegades, les coses més simples i senzilles són les que ens fan més feliços? Posa’n algun exemple.

7. Contesta aquestes preguntes: a) Què pensa en Salvador d’ell mateix? Quin futur preveu per a ell?

b) En la pàgina 109, afegeix que uns l’adoraran i uns altres l’odiaran. Troba algun exemple real de cada cas i escriu-lo.

38 L’amic de Salvador Dalí PROPOSTESDECOMPRENSIÓLECTORA DURANTLALECTURA

8. Busca en el diccionari el significat d’aquestes paraules: − excentricitat (p. 103):

− idolatrar (p. 103):

− lligar curt (p. 114):

9. En la pàgina 116, llegim: «A en Salvador se li podia permetre gairebé tot, perquè era el seu amic. I l’amistat era una cosa nova per a tots dos». Per què el narrador fa aquesta reflexió? Explica-ho amb les teves paraules.

10. Què fa en Damià Mateu quan rep la carta d’en Marc Birkigt?

39 L’amic de Salvador Dalí PROPOSTESDECOMPRENSIÓLECTORA DURANTLALECTURA

11. Contesta aquestes preguntes: a) Què és una Mauser C-96? Enganxa’n una fotografia.

b) Per què la necessita l’Egon Meier?

c) Què fa en Meier aquell diumenge mentre la senyora Montserrat és a l’església?

d) Surt tot tal com havia planejat? Per què?

40 L’amic de Salvador Dalí PROPOSTESDECOMPRENSIÓLECTORA DURANTLALECTURA

12. Respon aquestes preguntes: a) Què vol l’alt càrrec del govern francès? b) En la pàgina 128, el francès diu que va haver-hi un temps que creia ser un patriota. Què vol dir ser patriota?

c) I quan diu «Ara mateix no tinc més pàtria que jo mateix», a què es refereix?

13. Respon aquestes preguntes: a) Quan el francès li pregunta on són els plànols, què respon en Birkigt? b) Cap on viatgen els plànols? Qui és l’encarregat de lliurar-los? c) A qui els ha de lliurar? d) Què farà després aquest personatge?

e) Qui volarà amb els motors d’en Marc Birkigt?

14. Com s’acaba la trobada entre l’espia francès i en Marc Birkigt?

41 L’amic de Salvador Dalí PROPOSTESDECOMPRENSIÓLECTORA DURANTLALECTURA

15. Què proposa l’enginyer suís a en Joan ara que els plànols ja estan acabats? Quin futur l’espera?

16. La feina s’ha acabat i en Birkigt i en Joan marxen de Figueres. On van i què farà cadascú? I en Jordi, què farà?

17. Contesta aquestes preguntes: a) On és en Salvador quan en Jordi el va a veure per acomiadar-se’n? b) Què porta a la cara?

c) Per què ho fa?

d) Quin element identificava tradicionalment el pintor Salvador Dalí? Enganxa’n una fotografia.

42 L’amic de Salvador Dalí PROPOSTESDECOMPRENSIÓLECTORA DURANTLALECTURA

18. En la pàgina 31, llegim que en Jordi diu al seu pare:

«Però la mare no és al cel. És en una caixa de fusta, al cementiri.»

I en la pàgina 140 l’autor hi torna a fer referència:

«En Jordi sentia la necessitat d’abraçar el seu amic. [...] De confessar-li que una vegada havia dit al seu pare que la seva mare no era al cel perquè era al cementi- ri, en una caixa de fusta, però que ja no ho creia, que estava segur que la mare sí que havia anat al cel.»

Per què creus que ara, al final del llibre, en Jordi és capaç d’acceptar això i ara n’està convençut? A què creus que és degut aquest canvi d’actitud?

19. Respon aquestes preguntes: a) Quan en Jordi s’està acomiadant d’en Salvador, té necessitat de dir-li alguna cosa. De què es tracta?

b) Li ho arriba a dir? Què fa?

c) Què fa en Salvador per acomiadar-se?

d) Com s’acomiaden en Jordi i l’Anna Maria?

43 L’amic de Salvador Dalí PROPOSTESDECOMPRENSIÓLECTORA DURANTLALECTURA

20. Finalment, en Salvador i en Jordi es retroben. a) Quant temps ha passat?

□ Dos mesos. □ Setze anys. □ Trenta-quatre anys. b) On es troben? c) Què se n’ha fet, de les seves vides, tot aquest temps?

21. Com valora en Salvador aquell estiu que van passar junts? Quina reflexió en fan plegats?

22. Què regala en Salvador a en Jordi en aquest retrobament?

23. En Jordi també s’ha casat. Com decideix dir-li, en Salvador, a la dona del seu amic? Per què?

44 L’amic de Salvador Dalí PROPOSTESDECOMPRENSIÓLECTORA DURANTLALECTURA

24. Al llarg de la novel·la, hi ha algunes referències al nord:

Jordi: «I on és el nord?» (p. 29)

Salvador: «Tu saps on és el nord? [...] Llavors buscarem una brúixola i, com que sem- pre assenyala el nord, un dia anirem d’excursió i no ens aturarem fins que hi arri- bem.» (p. 54)

Jordi: «I si al nord hi fa fred?» (p. 54)

I al final, quan els dos amics es retroben:

Salvador: Has anat al nord? (p. 141)

Jordi: Sí. I també al sud. (p. 141)

A què creus que es refereixen els dos nois quan parlen del nord? Penses que només és una referència puntual i casual o creus que tots tenim o busquem un «nord»? Justifica la resposta.

45 L’amic de Salvador Dalí PROPOSTESDECOMPRENSIÓLECTORA DURANTLALECTURA

25. En la pàgina 142, Dalí diu: «Quan he dit “triomfar” em referia a això. No crec que existeixi un èxit més gran que viure allà on un elegeix». Escriu una redacció ben estructurada a partir de la resposta a aquestes preguntes: − Estàs d’acord amb l’afirmació del pintor empordanès? − Penses que és molt important el lloc on un decideix viure? − Has hagut de viure o vius on els teus pares han decidit que ho feu? − Et trobes a gust al lloc on vius? − Què consideres que van tenir en compte els teus pares a l’hora de decidir on viuríeu? − On t’agradaria viure quan t’independitzis o quan formis una família?

46 L’amic de Salvador Dalí PROPOSTESDECOMPRENSIÓLECTORA

DESPRÉSDELALECTURA

Indicacions per al professorat

En l’activitat 1 els nois i les noies han d’estructurar la novel·la en tres parts: introducció, nus i desenllaç. Els alumnes que tenen més dificultats poden fer l’activitat 1 de les activitats de reforç. En l’activitat 2, han de classificar els personatges entre principals i secundaris i descriure’ls breument. Si ho creieu convenient, els alumnes que tinguin més dificultats poden fer l’activi- tat 2 de les activitats de reforç.

47 L’amic de Salvador Dalí PROPOSTESDECOMPRENSIÓLECTORA DESPRÉSDELALECTURA

1. Indica com estructuraries l’obra en tres parts: introducció, nus i desenllaç.

48 L’amic de Salvador Dalí PROPOSTESDECOMPRENSIÓLECTORA DESPRÉSDELALECTURA

2. Classifica els personatges de la novel·la en principals i secundaris i descriu-los breument.

3. La novel·la se situa bàsicament entre Barcelona i Figueres, però així i tot trobem alguns espais més concrets. Descriu breument aquests escenaris:

La Sagrera (p. 15)

Pensión Flores (p. 32)

Fonda La Gravada (p. 81)

Portlligat (p. 109)

La Jonquera (p. 131)

49 L’amic de Salvador Dalí PROPOSTESDECOMPRENSIÓLECTORA DESPRÉSDELALECTURA

4. Quant temps passa entre el principi de la novel·la i el final? I després de la separació dels dos amics, quants anys passen abans no es retroben?

5. La relació que s’estableix entre en Jordi i en Salvador és rara, especial. En Salvador se sent protector, tal com afirma en la pàgina 56:

«Tu ets el meu amic, l’amic d’en Salvador Da-lí fill i estàs sota la meva protecció».

Tanmateix, després comença a donar-li ordres, com en la pàgina 59:

«T’ordeno que aquesta nit, quan vagis al llit i la ment et torni el record de la teva mare, fugis.»

A partir d’aquestes reflexions, què opines de la relació que hi ha entre els dos nois? T’ha- vies adonat d’aquests aspectes? Busca’n altres exemples en el llibre i fes una valoració de tot plegat.

50 L’amic de Salvador Dalí PROPOSTESDECOMPRENSIÓLECTORA DESPRÉSDELALECTURA

6. Respon aquestes preguntes: a) Com definiries en Salvador a partir de la manera com es comporta, del que fa, de com es relaciona amb els altres, etc.?

b) Compara els fets de l’obra amb la seva vida real i digues si la novel·la reflecteix el moment en què va començar a sentir-se diferent de la resta. Justifica la resposta.

51 L’amic de Salvador Dalí PROPOSTESDECOMPRENSIÓLECTORA DESPRÉSDELALECTURA

7. Ja has pogut comprovar que l’obra presenta dues històries paral·leles, però totalment uni- des o enllaçades: a) De quines històries es tracta?

b) Què tenen en comú totes dues?

c) El fet que hi hagi dues històries, t’ha dificultat la lectura de la novel·la? Raona la resposta.

8. Finalment, quin tema o temes destacaries de l’obra?

52 L’amic de Salvador Dalí PROPOSTESDECOMPRENSIÓLECTORA

AVALUACIÓ

1. Respon breument aquest qüestionari sobre L’amic de Salvador Dalí: a) Qui són en Damià Mateu i en Marc Birkigt?

b) A quina època se situa la novel·la? c) Què es proposa fer en Marc Birkigt?

d) Qui el vigila o el persegueix? e) Qui són en Manel i en Tomàs?

f) Qui els ha contractat? g) Quin encàrrec els ha fet?

h) Per què accedeixen a treballar per a l’espia alemany?

i) Com acaben els dos homes?

j) Qui és en Joan?

53 L’amic de Salvador Dalí PROPOSTESDECOMPRENSIÓLECTORA AVALUACIÓ

k) Com es diu el seu fill? l) Quina desgràcia han viscut recentment pare i fill? m) On aniran a viure? Per què s’hi han de traslladar?

n) A qui coneixen a la ciutat on s’estableixen que es farà amic d’en Jordi? o) Com és aquest personatge? Marca les respostes correctes:

□ tímid □ especial □ rar □ culte □ afectuós □ avorrit □ extravagant □ indecís □ somiador p) Com és l’amistat que sorgeix entre els dos nois?

q) Qui és la senyora Montserrat? Quina importància té en la novel·la?

r) A mans de qui van a parar finalment els plànols? s) Què els passa als dos espies?

t) Què fan finalment en Joan, en Marc i en Jordi?

u) Qui es retroba al cap de 34 anys?

54 L’amic de Salvador Dalí PROPOSTES PER A LA DIVERSITAT

ACTIVITATS DE REFORÇ

1. Fes aquestes activitats: a) Escriu una redacció en què expliquis qui són en Tomàs i en Manel, què fan, per què ho fan i com acaba la seva història.

b) Escriu una redacció en què expliquis qui són en Jordi i en Salvador, com es coneixen i com evoluciona la seva relació i amistat.

55 L’amic de Salvador Dalí PROPOSTES PER A LA DIVERSITAT ACTIVITATS DE REFORÇ

c) Escriu una redacció en què expliquis qui és en Marc Birkigt i quina relació té amb els perso- natges dels apartats anteriors.

2. Explica breument qui és cada un d’aquests personatges de la novel·la:

Salvador

Anna Maria

Jordi

Marc Birkigt

Damià Mateu

Joan

Senyora Montserrat

Egon Meier

56 L’amic de Salvador Dalí PROPOSTES PER A LA DIVERSITAT

ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ

Indicacions per al professorat

A continuació, us proposem una sèrie d’activitats: − Organitzeu una sortida al Museu Dalí de Figueres i aprofiteu la visita per conèixer la ciutat i arribar-vos a Portlligat per descobrir les «barraques» i el paisatge que tant fascinaven Salva- dor Dalí. − De nou a classe, feu grups de quatre alumnes i digueu-los que preparin una exposició sobre Salvador Dalí en què parlin de la seva vida i obra, les seves manies, etc., i també de tota la in- formació important que hagin pogut recollir sobre Figueres i Portlligat. − Seleccioneu pàgines web fiables i llibres que tractin sobre Salvador Dalí i digueu-los que els classifiquin segons que parlin de la vida, l’obra o altres aspectes del pintor empordanès. Poden ampliar la informació consultant aquestes pàgines web:

www.monografias.com/trabajos14/salvadordali/salvadordali.shtml#ixzz39AAojWcX www.salvador-dali.org/dali/bio-dali/ http://ca.wikipedia.org/wiki/Casa-Museu_Salvador_Dal%C3%AD http://lluispera.com/index.php?/projects/dali-cultura-de-masses/

I també aquest llibre i aquesta exposició:

− MASI PEINADO,RICARD: Univers Dalí: 30 recorreguts per la vida i l’obra de Salvador Dalí. Bar- celona, Lunwerg, 2007. − Fundació “La Caixa”. Dalí. Cultura de masses. Exposició de la Fundació “La Caixa”.

57 L’amic de Salvador Dalí PROPOSTES PER A LA DIVERSITAT ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ

1. Segueix les indicacions següents: − Imagina que ets l’amic d’en Salvador i inventa un argument per a una novel·la. − Estructura l’argument tenint en compte les tres parts bàsiques d’un text narratiu: presentació, nus i desenllaç. − Utilitza substantius, adjectius i verbs adients al tema que has triat. − Para atenció a la puntuació i l’ortografia.

58 L’amic de Salvador Dalí L’OPINIÓDELLECTOROLALECTORA

OPINIONS I VALORACIONS

1. Puntua la novel·la de l’1 al 10 i comenta els aspectes que t’han agradat més i els que t’han agradat menys.

2. Recomanaries la novel·la? Justifica la resposta.

3. Escriu una ressenya de 150 paraules aproximadament per a la revista, el bloc o la web de l’escola.

59 L’amic de Salvador Dalí L’OPINIÓDELLECTOROLALECTORA OPINIONS I VALORACIONS

4. Escriu una redacció sobre el personatge de Salvador Dalí de la novel·la a partir d’aquestes preguntes: − Com el descriuries? − Quina impressió t’ha causat? − T’ha agradat tal com el presenta l’autor?

5. Escriu una carta a en Miquel Arguimbau i explica-li si t’ha agradat la novel·la, quina part t’ha costat més d’entendre, quina t’agradaria que hagués aprofundit més, etc.

60 L’amic de Salvador Dalí PROPOSTESLÚDIQUES

ACTIVITATS

1. Tria un quadre de Salvador Dalí i reprodueix-lo. Després, feu una exposició entre tota la classe amb les reproduccions que hagueu fet.

2. Al llarg de la novel·la, en Salvador fa referència a una sèrie de quadres que s’imagina que pintarà quan sigui gran i que, de fet, acabarà pintant. Identifica cada quadre a partir de la descripció que en fa en Salvador i enganxa’n una imatge. a)

«El pintor sóc jo, que no sóc francès, però que estudiaré a l’escola francesa, i tu seràs una de les models i et pintaré recolzada en una finestra i d’esquena, i així només jo et reconeixeré.» (p. 64)

b)

«El temps m’obsessiona. El pare té qua- tre rellotges de butxaca, però ara no- més en té tres perquè creu que n’ha per- dut un i no sap que el vaig agafar i el tinc amagat perquè de vegades el miro i se’m fon a la mà, es torna tou... No es fon, però com que el miro fixament mol- ta estona, em marejo, i quan estic mare- jat, tinc la sensació que el rellotge és tou.» (p. 101)

61 L’amic de Salvador Dalí PROPOSTESLÚDIQUES ACTIVITATS

c)

«Si llegeixo pa, veig un tros de pa blanquinós dins d’una panera de vímet d’aquestes que tots tenim a casa.» (p. 110)

d)

«Doncs si llegeixo animal, la ment con- verteix aquesta paraula en un elefant que té la trompa en forma d’instru- ment musical de vent perquè l’elefant emet sons a través de la trompa.» (p. 110)

62 L’amic de Salvador Dalí PROPOSTESLÚDIQUES ACTIVITATS

3. Imagina que ets Salvador Dalí i pinta aquests quadres a partir de la descripció: a)

«[...] Però no creus que s’assembla molt al cos d’una dona de cintura cap avall i sense peus?» (p. 101)

b)

«—Una de les orelles l’he substituïda, i no t’enfadis, per la silueta d’una dona... I l’altra orella l’he substituïda per la figura diminuta d’una nena... [...] —I aquesta corona de rei a terra? —Perquè quan et vaig veure vaig pen- sar que eres un príncep... —I per què tinc les mans damunt d’un pneumàtic en lloc de damunt d’un vo- lant? —Perquè el volant és cosa de senyors rics i els pneumàtics són cosa de mecà- nics...» (p. 118)

63 L’amic de Salvador Dalí INTERDISCIPLINARIETAT

ART

1. A quin moviment artístic pertanyia Salvador Dalí? Explica breument en què consisteix.

2. Busca informació sobre dos elements que van caracteritzar Dalí i que van anar evolucionant al llarg de la vida del pintor: el bigoti i la signatura.

3. Llegeix què diu l’espia francès en la pàgina 129: «A mi m’hauria agradat ser algú —i va posar molt èmfasi en la darrera paraula—. Madame Curie, un artista com Monet...». Després, escriu una biografia breu de Monet.

64 L’amic de Salvador Dalí INTERDISCIPLINARIETAT ART

4. En l’entrevista que en Miquel Arguimbau i alguns companys seus van fer a Dalí el maig del 1979, el pintor afirma:

«[...] mi pintura es muy mala, incluso malísima, si la comparo a Velázquez, pero, si por ejemplo la comparo a mis contemporáneos, es muy probable que sea uno de los mejores de la región, de Girona, del Ampurdán...» a) Qui era Velázquez?

b) Compara algunes obres de Dalí amb les de Velázquez i digues quin estil t’agrada més. Justi- fica la resposta.

LLENGUA

5. En la pàgina 56, en Salvador utilitza la paraula postpart. El prefix post- vol dir ‘després’. Bus- ca sis prefixos molt habituals i digues què signifiquen.

65 L’amic de Salvador Dalí INTERDISCIPLINARIETAT LLENGUA

6. En la pàgina 74, llegim alguns col·loquialismes. Escriu-los i digues què creus que vol trans- metre l’autor quan els utilitza.

7. Llegeix què diu l’alt càrrec francès en la pàgina 128: «Per cert, vostè ha dit al difunt que els plànols havien “volat”... Una ironia, tractant-se dels plànols de motors per a l’aviació... Desitjo que, efectivament, sigui una ironia.» Digues què és una ironia i posa’n exemples.

8. Ja et deus haver adonat que en Salvador de vegades remarca les síl·labes de les paraules. Per què creus que ho fa?

9. Podem situar el context històric de la novel·la en la Primera Guerra Mundial gràcies a les referències i l’any que s’esmenten en l’obra. Busca informació sobre aquest conflicte bèl·lic i escriu una redacció amb els fets més destacat o fes-ne un mural.

66 L’amic de Salvador Dalí INTERDISCIPLINARIETAT

GEOGRAFIAIHISTÒRIA

10. Busca informació sobre Figueres i fes-ne un tríptic turístic en diverses llengües.

11. En la pàgina 72 el narrador diu que en Manel ha treballat a les mines de carbó de Guar- diola. a) Quin és el nom sencer d’aquesta població? b) Busca i situa en un mapa les mines que hi ha a Catalunya, tant si estan en ús com si no.

67 L’amic de Salvador Dalí INTERDISCIPLINARIETAT

FÍSICA

12. En la pàgina 129, l’espia francès comenta que li hauria agradat ser algú, com Madame Curie o com Monet. Qui era Madame Curie? Per què ha passat a la història?

TECNOLOGIA

13. En la pàgina 143, hi ha un apèndix amb informació sobre l’empresa Hispano Suïssa. Lle- geix-la, busca’n més informació i fes-ne un resum. Després, troba imatges dels principals vehi- cles i motors que van fabricar-s’hi. Amb tot aquest material, fes un mural.

68 L’amic de Salvador Dalí INTERDISCIPLINARIETAT TECNOLOGIA

14. En la pàgina 23 llegim: «En aquest segle tot evolucionarà a una velocitat de vertigen. Els primers motors que vam fer l’any 1907 ja em semblen trastos comparats amb els que fem ara». Busca alguns exemples de com ha evolucionat el món tecnològicament parlant al llarg del segle XX i, sobretot, els darrers vint anys del segle passat fins avui dia.

15. Descriu com és un motor V-8 i enganxa’n una fotografia.

69 L’amic de Salvador Dalí LITERATURA COMPARADA

ACTIVITATS

1. Sovint s’afirma que Dalí escrivia millor que no pas pintava, malgrat que la majoria de la gent el coneix sobretot com a pintor. Investiga la faceta literària de Dalí i descriu-ne les característiques principals.

2. En l’àmbit artístic, Dalí s’inscriu dins del surrealisme, fins al punt que ell mateix afirmava: «El surrealisme sóc jo». Però, i en l’àmbit literari, de quin moviment formava part?

3. Quan en Salvador es retroba amb en Jordi al final de la novel·la, li diu que li regala el llibre Vida secreta de Salvador Dalí. En Miquel Arguimbau recomana la lectura d’aquest llibre en la pàgina 147, al principi de l’entrevista que ell i uns companys seus van fer a Dalí el 1979. Acon- segueix un exemplar del llibre i llegeix-lo sencer o bé repartiu-vos els capítols entre diferents alumnes.

70 L’amic de Salvador Dalí LITERATURA COMPARADA ACTIVITATS

4. El 1928, Dalí va signar el conegut Manifest groc, que es va anomenar així pel color del paper sobre el qual estava imprès. El manifest presenta una estructura similar a un altre que el poe- ta Guillaume Apollinaire va publicar sobre el futurisme el 1912. Llegeix el manifest de Dalí i comenta’l breument des del format fins al contingut pròpiament.

5. Comenta la relació d’amistat entre Salvador Dalí i Federico García Lorca, la qual va provocar alguna enveja sana entre els dos artistes.

6. Dalí va dedicar a Lorca el quadre Cenicitas. L’any 2008 es va filmar la pel·lícula Little ashes, traduïda al castellà com a Sin límites (tot i que alguns la coneixen com a Cenicitas), que tracta de la relació entre el pintor i el poeta. Aquesta amistat va néixer cap al 1920, quan tots dos, juntament amb Luis Buñuel, estudiaven a la Universitat. a) Observa el quadre, que actualment es troba al Museu Reina Sofia de Madrid. b) Mira la pel·lícula i comenta-la amb els companys i les companyes.

7. Entra en la pàgina web que t’indiquem més avall dedicada a les avantguardes, llegeix el text 7, escrit per Dalí, i fes les activitats corresponents:

www.xtec.cat/~malons22/personal/avantguardes.htm

71 L’amic de Salvador Dalí SOLUCIONARI

ABANSDELALECTURA

1. Títol: L’amic de Salvador Dalí; autor: Miquel Arguimbau; fotografia de la coberta: graphics/ PGMart/Schutterstock.com; editorial: Barcanova; lloc i any d’edició: Barcelona, 2014; col·lecció: «Antaviana Nova», Sèrie blava, 194; pàgines: 157.

2. Consulteu l’apartat «L’obra i el seu entorn» i el subapartat «Informació complementària sobre l’autor i la seva obra».

3. Resposta oberta.

DURANTLALECTURA

Capítol I

1. a) Hispano Suïssa. b) De l’empresari català Damià Mateu i l’enginyer suís Marc Birkigt. c) En trobareu informació en aquestes pàgines web:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Marc_Birkigt www.vehiculoclasico.es/es/marcas/mitos/hispano/birkgit.htm http://ca.wikipedia.org/wiki/Dami%C3%A0_Mateu_i_Bisa www.vehiculoclasico.es/es/marcas/mitos/hispano/hispano.htm

2. a) Motors per a l’aviació. b) Un alt càrrec del govern francès. c) Si tenia cap simpatia pels dirigents de l’Imperi alemany i que dissenyés un motor supe- rior al dels alemanys. d) El consideren un geni i, fins i tot, alguns el defineixen com un il·luminat. e) Li demana discreció absoluta i li aconsella que faci vida normal i que desconfiï de qual- sevol desconegut que se li acosti. f) Del bàndol francès.

72 L’amic de Salvador Dalí SOLUCIONARI

3. – Baluern (p. 13): tro, gros soroll. – Espiell (p. 15): forat fet en una paret, en una porta, etc., per poder guaitar des de l’in- terior el que passa a fora. – Opulència (p. 20): qualitat d’opulent. D’una gran riquesa. – Esnob (p. 22): persona que és amatent a acollir tota novetat, pel sol fet que la seva adopció li sembla que és un senyal de distinció, bon gust, intel·ligència, etc. – Caure d’esquena (p. 22): sorprendre’s, admirar-se, espantar-se, etc., granment, quedar-se perplex. – Òbit (p. 25): certificació de la defunció d’algú. La segona part de la resposta és oberta.

4. a) Un enginyer és una persona que exerceix l’enginyeria com a professió. Es dedica a apli- car el coneixement científic, la matemàtica i l’enginy per trobar solucions de problemes tècnics. Els enginyers dissenyen materials, estructures i sistemes tot tenint en conside- ració les limitacions imposades per la funcionalitat, la seguretat i el cost econòmic. Els enginyers tenen fonament s de ciències aplicades, i el seu treball en recerca i desenvolu- pament és diferent que el que duen a terme els científics, els quals fan recerca bàsica. b) Estudiar batxillerat tecnològic, aprovar la selectivitat i fer un grau en una enginyeria (in- dustrials, aeronàutica, ports i camins...).

5. a) D’entrada, dos individus que havien rebut la promesa d’una bona recompensa econòmi- ca per part d’un home arribat des d’Alemanya. Més endavant, en la pàgina 88 sabrem que es diuen Manel Gil i Tomàs Llorens. b) Perquè creuen que hi trobaran els plànols que en Marc Birkigt està dissenyant. c) En Tomàs intenta acostar-se a en Joan, fer-se’n amic per treure-li’n informació. Al final, descobreix que el senyor Birkigt està fent una cosa important, que se’n va lluny i que ha demanat a en Joan que l’acompanyi. d) Quan l’alemany obté la informació que els havia encarregat, els assassina d’un tret.

6. a) Li proposa que se’n vagi a Figueres, a casa d’una tia seva. b) Pintor. c) Li demana que vol emportar-se en Joan amb ell. d) Perquè és el seu millor mecànic i ningú no interpreta els seus plànols com ell.

7. La Inés va morir de cop i volta mentre es dirigia a la cuina, davant del marit i el fill, sense cap avís previ o cap malaltia que els posés en guàrdia.

73 L’amic de Salvador Dalí SOLUCIONARI

Ara en Jordi només té el seu pare, que se n’ha de fer càrrec i al qual aquesta responsabi- litat li pesa. El fill no vessa cap llàgrima davant la mort de la mare i roman en silenci. Després de l’enterrament, pare i fill s’abracen i ploren junts, i intenten tirar endavant: el pare, anant a treballar, i el fill, anant a l’escola i, en sortir, passant per la fàbrica a recollir el pare, ja que li fa por, angúnia o respecte arribar a casa tot sol. La possibilitat d’anar a Figueres amb en Marc Birkigt é s una oportunitat que tenen en Joan i en Jordi de tancar una etapa i començar-ne una de nova.

8. a) D’en Tomàs, un dels treballadors involucrats en l’explosió i que l’espai alemany ha con- tractat per tal que aconsegueixi informació sobre els plànols i sobre en Marc Birkigt. b) Perquè vol saber on és en Marc Birkigt. c) Aconsegueix saber que el senyor Birkigt està fent una cosa important i que li ha dema- nat que l’acompanyi fora de Barcelona.

Capítol II

1. a) És el model Alfons XIII i té dues places, tot i que està adaptat per tal que en Jordi pugui seure a la part posterior dels seients. b) L’Hispano Suïssa Alfons XIII, també anomenat T45, era un automòbil esportiu de luxe fabricat entre els anys 1911 i 1914. Es tractava, bàsicament, d’un model descapotable, però no obstant això, sota comanda, podia tenir altres configuracions. El model es va caracteritzar pels seus grans fars circulars, situats al costat de les defenses davanteres. Va ser el primer model de la marca a lluir el logo de la fàbrica al radiador. En els seus inicis, tenia un motor davanter longitudinal de 4 cilindres en línia amb 3.619 cc i 60 CV de potència. Posseïa caixa de canvis manual de 3 velocitats i tracció a les rodes del darrere. Aconseguia una velocitat màxima de 120 km/h.

2. a) Resposta oberta. b) Resposta oberta.

3. Anaven damunt de carros tirats per cavalls, amb carretes o simplement caminant a peu per la carretera.

4. – Fardell (p. 39): roba, paper o una altra mercaderia posada ben pitjada dins un embolcall d’arpillera, roba enquitranada, etc., per ser així convenientment transportada. – Estirp (p. 41): llinatge, família.

74 L’amic de Salvador Dalí SOLUCIONARI

5. a) Boig. b) Li diu que ha de ser un príncep, ja que només un rei o un príncep viatgen en aquests cotxes fabulosos. Però afegeix que les robes que porta no són dignes d’un príncep. c) Pronuncia les paraules destacades marcant-ne cada síl·laba (el narrador ho assenyala separant les síl·labes de les paraules amb guionets). d) És en Salvador Dalí fill. Es presenta fent baixar del cotxe en Joan i dient que tenen l’honor de portar en el seu cotxe el mateix Salvador Dalí. e) Resposta oberta.

6. Construir un motor d’aviació capaç de superar el dels alemanys. El seu repte és dissenyar el millor motor del món per a l’acabada d’estrenar aventura aèria.

7. a) El seu motor ha de tenir el mateix pes que la potència que desenvolupi, de manera que la potència i el pes han de ser iguals. b) Si ho aconsegueix, els alemanys tindran perduda la batalla aèria.

8. Resposta oberta.

9. a) Tramuntana. b) Resposta oberta. c) La rosa dels vents és un cercle que té marcats els 32 rumbs en què convencionalment es divideix la circumferència de l’horitzó En les cartes de navegació es representa per 32 rombes units per un extrem i l’altre assenyalant el rumb sobre el cercle de l’horitzó. Sobre aquest se situa la flor de lis amb què s’acostuma a representar el nord, que es documenta des del segle XVI; la flor de lis va evolucionar a partir de la T que s’usava per marcar la procedència de la tramuntana. De la mateixa manera, l’est se solia marcar amb la L de llevant o bé amb una creu que indicava la direcció on es troba Jerusalem.

TRAMUNTANA N MESTRAL (CERÇ) GREGAL NO NE PONENT LLEVANT O E

SO SE GARBÍ XALOC (LLEBEIG) S MIGJORN

75 L’amic de Salvador Dalí SOLUCIONARI

És també un diagrama que representa la intensitat del vent en els diferents sectors en què es divideix la circumferència de l’horitzó.

10. Diu que és una mica estrany i que va ser expulsat de l’escola perquè el mestre estava a punt de perdre els nervis. Però, així i tot, afegeix que és incapaç de matar una mosca, que és inofensiu i molt xerraire.

11. Resposta oberta.

12. Resposta oberta.

13. Les aprèn escoltant d’amagat sota la taula del braser quan la seva mare rep visites de les seves amigues i també en llibres rars.

14. a) Perquè els nois que coneix són molt pobres o ases o totes dues coses i perquè els nois rics que coneix no mereixen la seva amistat perquè, tot i ser rics, també són ases. b) Resposta oberta.

15. a) Resposta oberta. b) Resposta oberta.

16. a) Anna Maria. b) La manipula, la tracta amb autoritat i superioritat fins al punt que la humilia, però al mateix temps la idolatra. c) Li agrada des de bon començament.

17. a) Resposta oberta. b) Resposta oberta. c) Resposta oberta. d) Resposta oberta. e) Resposta oberta.

76 L’amic de Salvador Dalí SOLUCIONARI

Capítol III

1. a) És l’espia alemany que havia contractat els dos treballadors de la Hispano Suïssa per treure’ls informació i que ara és a Figueres per intentar aconseguir els plànols en què tre- balla en Marc Birkigt. b) S’allotja a la Fonda La Gravada. c) Aquesta fonda encara existeix, però ara és un restaurant situat al davant del Museu Dalí. El nom original de l’establiment era Hotel - Restaurant Espanya (anomenat també Fonda La Gravada) i li van posar al principi del segle XX, quan el carrer de la Jonquera era la via principal de comunicació entre Espanya i França. En aquella època, la fonda era el primer establiment hostaler que els turistes trobaven quan entraven a casa nostra. d) Mentre camina per la Rambla de Figueres traginant les maletes, es troba en Salvador i en Jordi, que han fet una juguesca sobre quant deuen pesar les maletes del turista, però l’home no vol entrar en aquest joc perquè vol passar desapercebut. Mentre inten- ta treure’s els dos nois de sobre, en Jordi li vessa un got d’aigua sobre els pantalons, però l’home es pensa que se li ha pixat a sobre. Llavors, els dos vailets arrenquen a cór- rer. En Meier no es pren gens bé l’incident, fins al punt que voldria donar una lliçó als dos nois.

2. Resposta oberta.

3. Un notari és un professional del Dret que té a càrrec seu la redacció i l’autorització en for- ma pública dels actes, els contractes i tota mena d’instruments, així com donar fe del seu contingut.

4. Resposta oberta.

5. Resposta oberta.

6. – Casar-se amb la germana d’en Salvador. –Pertànyer a la mateixa classe social d’en Salvador per poder-se comprar un dels cotxes que fa el seu pare. – Acollir en Salvador a la seva casa de Barcelona quan aquest visiti la ciutat.

7. Resposta oberta.

77 L’amic de Salvador Dalí SOLUCIONARI

8. a) De Suïssa. b) Hans-Max Gamper Haessig (Winterthur, Suïssa, 22 de novembre de 1877 - Barcelona, 30 de juliol de 1930), conegut a Catalunya com a Joan Gamper, fou un esportista suís que passà a la posteritat pel fet de ser el fundador del FC Barcelona, equip en el qual va ser la primera figura (120 gols en 51 partits) i president en cinc ocasions. L’any 1966 l’aleshores president Enric Llaudet va instituir el Torneig Joan Gamper, que amb els anys ha aconseguit un rellevant prestigi internacional i amb el qual tradicional- ment s’inicia la temporada al , abans del començament del Campionat Nacional de Lliga d’Espanya.

9. Perquè l’Egon Meier ha interceptat el carter quan aquest es disposava a entrar al domici- li de la senyora Montserrat per lliurar-li una carta i li ha dit que ja la hi lliuraria ell mateix. El carter, primer sorprès, finalment hi accedeix i li dóna la carta.

Capítol IV

1. a) Resposta oberta. b) Resposta oberta.

2. a) Les observa i es fixa molt com caminen, com vesteixen, com mouen les mans... b) Perquè se sent una mica cohibit davant de les dones. A ella la idolatra, i sent una autèn- tica devoció per la seva germana, l’Anna Maria. c) En la vida real, Dalí sentia devoció per les dones, a les quals representava sovint en els seus quadres, sobretot la seva dona Gala, que fou la seva musa.

3. La seva mare sent autèntica devoció i sobreprotecció pel fill i comenta que té un do especial que no sap definir. En canvi, el pare és més estricte i respon que té el do de fer coses rares.

4. a) L’alt càrrec francès. b) Escriu immediatament a en Damià Mateu. c) Li diu que l’espia francès l’ha localitzat i que segurament els alemanys també ho deuen haver fet, que els plànols estan en perill i que les persones que l’envolten també. Aca- ba dient que quan hagi pres una decisió la hi comunicarà.

5. El 1930, arran del trencament de relacions amb el seu pare, i atret pel paisatge, la llum i els llocs aïllats, Salvador Dalí va decidir deixar París i buscar un habitatge propi a Portlli-

78 L’amic de Salvador Dalí SOLUCIONARI

gat. Amb els 20.000 francs francesos que li va avançar el vescomte de Noailles a canvi de la pintura La vellesa de Guillem Tell, Dalí va comprar una barraca de pescadors a la vídua d’un mariner del poble, Lídia Noguer, i s’hi va instal·lar. A Portlligat, Dalí i la seva esposa Gala van canviar la societat parisenca i les seves activi- tats per una vida d’ascetisme i isolament. Segons explica el mateix Dalí: «Fou allí on vaig aprendre d’empobrir-me, de limitar i llimar el meu pensament perquè adquirís l’eficàcia d’una destral, on la sang tenia gust de sang i la mel tenia gust de mel. [...] Gala i jo vam passar mesos i mesos sense més contactes personals que Lídia, els seus dos fills, la nostra minyona, Ramon de Hermosa i el grapat de pescadors que guardaven els ormeigs a les cabanes de Portlligat. A la nit, tots se n’anaven a Cadaqués i Portlligat restava absolutament desert, habitat només per nosaltres dos.» A partir de la construcció inicial va anar adquirint altres barraques i així, a poc a poc, du- rant quaranta anys, fins a obtenir la casa actual, que ell definia «com una veritable estruc- tura biològica». Les successives modificacions i addicions, ideades conjuntament entre Dalí i Gala, van donar forma a una estructura laberíntica que, des d’un punt d’origen, el Saló de l’Óssa, es dispersava a través d’una successió de petites sales connectades per passa- dissos estrets, petits canvis de nivell i culs de sac. La decoració és formada per tot un conjunt d’objectes inconnexos que el mateix Dalí va anar col·leccionant al llarg de la seva vida. Totes les estances tenen obertures de formes i proporcions diferents, que emmarquen la badia de Portlligat, un paratge que és una referència constant en l’obra de Dalí.

6. Resposta oberta.

7. a) Pensa que serà pintor i que es convertirà en algú que no passarà de puntetes pel món de l’art. b) Va establir una llarga amistat amb Federico García Lorca, Luis Buñuel o Rafael Alberti, els quals el van admirar molt, juntament amb Picasso i Miró. Amb André Breton va compartir una gran amistat, però van acabar malament. I quan va marxar a Cadaqués, la mateixa ciutat de Figueres tampoc no el va tractar gaire bé, tot i que ara, gràcies a l’interès que desperta la seva figura, l’ha revalorat.

8. – Excentricitat (p. 103): qualitat d’excèntric. Estrany en alt grau en les seves maneres, en el seu capteniment. – Idolatrar (p. 103): adorar (algú o alguna cosa) com a ídol. – Lligar curt (p. 114): reprimir algú deixant-li poca llibertat o pocs recursos.

79 L’amic de Salvador Dalí SOLUCIONARI

9. Perquè en Salvador no té amics; és una persona difícil que ha trobat en en Jordi un amic. En Jordi, per la seva situació totalment nova, tampoc no té amics i, a més, és força reser- vat. Ell, com en Salvador, també ha trobat un amic i no el vol perdre. Per això, ho accep- ta gairebé tot d’ell, perquè les amistats de debò s’han de cuidar.

10. Li escriu una carta breu, dibuixa un plànol amb un punt de trobada i la dóna al seu secre- tari de confiança perquè vagi a Figueres i la lliuri a en Marc en mà.

11. a) Una Mauser C-96 és una pistola semiautomàtica d’ampli ús que es va produir a Alema- nya entre els anys 1896 i 1936. b) Per amenaçar en Marc Birkigt i, si cal, fer-la servir en contra d’ell per tal d’aconseguir els plànols. c) Entra a casa de la senyora Montserrat forçant el pany i puja les escales fins a trobar-se en Marc Birkigt, a qui demana els plànols. Si en Birkigt no ho fa, li dispararà tal com va fer amb dos dels seus treballadors. d) No, perquè els plànols ja no són a la casa. I quan es disposa a disparar a en Birkigt, l’es- pia francès li dispara primer.

12. a) Vol els plànols dels motors per a l’aviació. b) Vol dir defensar el teu país per damunt de tot. c) Es refereix que ja no actua per patriotisme, sinó que en el fons és un traïdor i actua pen- sant en ell.

13. a) Diu que estan en bones mans. b) Viatgen cap a la Jonquera. En Joan. c) A en Damià Mateu, vingut des de Barcelona. d) En Mateu els lliurarà als francesos perquè puguin iniciar la producció dels nous motors a la fàbrica de París. e) Els avions francesos.

14. L’espia s’adona que encara que mati en Birkigt no aconseguirà els plànols; a més, ha disparat a l’espia alemany. En Birkigt li proposa que avisin la policia i li diguin que esta- va treballant en un projecte secret; que un espia alemany l’ha intentat matar i que ell, un home del servei secret del govern francès que li seguia els moviments, li ha dispa- rat per protegir en Marc. Finalment, el francès ho accepta perquè veu que és l’única solució.

80 L’amic de Salvador Dalí SOLUCIONARI

15. En Birkigt vol que en Joan supervisi els motors que dissenya perquè es converteixin en allò que ha plasmat en els plànols. L’espera un bon futur, amb una paga a l’altura del seu càrrec i una feina al costat d’en Marc Birkigt, potser a França.

16. En Birkigt marxa de Figueres i en Joan torna a Barcelona per incorporar-se, de moment, a la fàbrica de la Sagrera, com a nou cap de mecànics. En Jordi es quedarà la resta de l’estiu amb la senyora Montserrat, ja que el noi s’hi troba bé, i la família Dalí el portarà a la platja.

17. a) Al terrat, dins el safareig, amb els braços envoltant-li les cames i la barbeta recolzada als genolls. b) Porta un bigoti de grans dimensions amb les puntes lacades que acaben a prop dels lòbuls de les orelles. c) Ho fa perquè diu que vol que marxi amb una imatge que s’assembli a la seva quan sigui una mica més gran. d) Un bigoti extravagant.

18. Resposta oberta.

19. a) Té la necessitat de donar-li les gràcies per tot, de dir-li com ha gaudit amb les seves bogeries i converses. b) No, només se’l queda mirant amb un somriure tímid i al final li diu adéu. c) No li respon, però, quan en Jordi ja marxa, l’agafa del braç i li posa a la mà el bigoti que s’ha fet amb els cabells de l’Anna Maria. d) Ella li fa dos petons a la galta i, a ell, li tremolen les cames.

20. a) Trenta-quatre anys. b) A Portlligat, on viuen en Salvador i la Gala. c) Tots dos s’han casat.

21. Diu que va ser l’estiu més feliç de la seva vida abans de conèixer la Gala. En Jordi li recor- da que el seu bigoti és famós arreu del món i en Salvador li respon que només un amic diria el que acaba de dir.

22. Un llibre escrit per ell mateix: Vida secreta de Salvador Dalí.

81 L’amic de Salvador Dalí SOLUCIONARI

23. Decideix dir-li Aglaia, perquè diu que és el nom perfecte d’una dama de nas minúscul, cos de sirena mediterrània i pits enormes. A més, Aglaia significa ‘saviesa’ i, segons en Salva- dor, ella ha tingut la saviesa d’estar amb el seu amic Jordi.

24. Resposta oberta.

25. Resposta oberta.

DESPRÉSDELALECTURA

1. Resposta oberta. A tall d’exemple: –Presentació: des del capítol 1, quan, d’una banda, hi ha l’explosió i, de l’altra, el narra- dor diu que en Marc Birkigt està enfeinat en un nou projecte i necessita marxar de Bar- celona per poder-hi treballar tranquil i sense que el persegueixin; a més, és el moment que en Birkigt fa d’en Joan el seu home de confiança. I fins al capítol II, quan marxen tots cap a Figueres. –Nus: l’arribada a Figueres (capítol II). La rutina i el treball diari fins a tenir enllestits els plànols. La naixent amistat del fill d’en Joan amb en Salvador Dalí fill i l’evolució d’aquesta amistat. També hi trobem l’espia alemany que descobreix que en Marc Birkigt ha marxat de Barcelona i el localitza a Figueres, on s’instal·la i el segueix de ben a prop. –Desenllaç: des del dia que l’Egon Meier, l’espia alemany, es prepara i entra a casa de la senyora Montserrat quan aquesta no hi és. Va armat i amenaça en Marc Birkigt perquè li doni els plànols. L’enginyer ja no els té. Mentrestant, també arriba l’espia francès que mata l’alemany. La situació s’acaba resolent. I fins al final, amb la separació defini- tiva dels dos amics. –Apèndix de la tercera part o desenllaç final: és constituït pel retrobament dels dos amics 34 anys més tard.

2. Resposta oberta. A tall d’exemple: Principals: Marc Birkigt, Damià Mateu, Joan, Jordi i Salvador. Secundaris: Tomàs, Manel, senyora Montserrat i espies alemany i francès. La segona part de la resposta és oberta.

82 L’amic de Salvador Dalí SOLUCIONARI

3.

La Sagrera (p. 15) Barri de Barcelona on hi ha la fàbrica Hispano Suïssa.

Lloc on l’espia alemany que ha contractat en Manel i en Tomàs Pensión Flores (p. 32) els fa entrar per preguntar-los què han aconseguit.

Fonda La Gravada Fonda de Figueres on s’instal·la l’Egon Meier. (p. 81)

Lloc que té encisat en Salvador Dalí, el qual promet que quan Portlligat (p. 109) sigui gran hi viurà malgrat que siguin barraques.

Lloc fronterer on en Joan es troba amb en Damià Mateu per La Jonquera (p. 131) lliurar-li els plànols enllestits.

4. La novel·la abraça tot l’estiu del 1916, des del mes de juny fins al setembre, quan els dos amics se separen definitivament. Al llarg de l’obra hi ha referències a dies anteriors o pos- teriors a algun fet concret (per exemple, l’explosió). En Salvador i en Jordi es retroben el juliol de 1950; per tant, han passat 34 anys.

5. Resposta oberta.

6. a) En Salvador és una persona especial, rara, difícil, amb les idees molt clares, amb conei- xements de tot i un lèxic molt acurat i madur. S’aprofita de la seva mare; en canvi, res- pecta el seu pare. Tracta l’amic Jordi amb estimació, però de vegades l’humilia. Marca les distàncies amb la gent. b) De ben jovenet la mort d’un germà i de la mare el van afectar; el van expulsar de l’es- cola, etc. Per tant, el llibre reflecteix bé la seva vida real.

7. a) D’una banda, hi ha la història de la Hispano Suïssa i d’un dels seus propietaris, l’engi- nyer suís Marc Birkigt, i també la d’en Joan i el seu fill Jordi. De l’altra, hi ha la història de l’amistat entre en Jordi i en Salvador Dalí fill.

83 L’amic de Salvador Dalí SOLUCIONARI

b) Totes dues tenen en comú, d’una banda, en Jordi, fill d’en Joan i amic d’en Salvador, i, de l’altra, en Marc Birkigt, un dels propietaris de la Hispano Suïssa que està dissenyant els plànols d’un motor nou i que s’instal·larà a Figueres, on es desenvoluparà la història d’amistat entre els dos nois. c) Resposta oberta.

8. El tema comú en tota la novel·la és l’amistat i la confiança. Tanmateix, també destaquen la història de l’empresa Hispano Suïssa, el context històric de la Primera Guerra Mundial i el personatge de Salvador Dalí.

AVALUACIÓ

1. a) Són dos amics i alhora socis propietaris de l’empresa d’automòbils Hispano Suïssa. b) Durant la Primera Guerra Mundial. c) Es proposa dissenyar un nou motor d’avió que superi els alemanys i que ajudi a posar fi a la guerra. d) Un espia francès i un d’alemany. e) Són dos treballadors de la fàbrica Hispano Suïssa que han provocat una explosió a la fàbrica. f) L’espia alemany. g) Han de trobar els plànols o informació del projecte que vol portar a terme l’enginyer i propietari Marc Birkigt. h) En Tomàs, per ajudar econòmicament la seva mare i també la seva germana i el seu nebot, ja que el pare de la criatura els ha abandonat i ha marxat a l’Argentina. En Manel, per gastar-se els diners en dones. i) L’espia alemany els mata tan bon punt obté la informació que necessitava. j) Un mecànic de la Hispano Suïssa que es convertirà en l’home de confiança d’en Marc Birkigt. k) Jordi. l) La dona i mare, respectivament, va morir de sobte. m) A Figueres, perquè en Marc Birkigt s’ha d’amagar per dissenyar els motors d’avió i necessita en Joan perquè l’ajudi. n) En Salvador Dalí fill. o) Culte, extravagant, especial, rar i somiador. p) Tots dos es consideren amics, però de vegades en Salvador és molt manaire, fins al punt que humilia el seu amic.

84 L’amic de Salvador Dalí SOLUCIONARI

q) És la tia d’en Damià Mateu, l’altre soci propietari de la Hispano Suïssa, i viu a Figueres. En Marc Birkigt s’allotjarà a casa seva. r) A mans del govern francès. s) L’espia francès mata l’Egon Meier. Cap dels dos no aconsegueix els plànols. t) En Joan torna a Barcelona com a cap de mecànics i amb un futur esperançador; en Marc Birkigt marxa de Figueres, i en Jordi es queda a passar l’estiu a casa de la senyora Montserrat. u) En JordiiSalvador Dalí.

ACTIVITATS DE REFORÇ

1. a) En Tomàs i en Manel són dos treballadors de la fàbrica Hispano Suïssa que han provo- cat una explosió a la fàbrica. L’Egon Meier, un espia alemany, els ha encarregat que tro- bin els plànols o informació del projecte que vol portar a terme en Marc Birkigt, enginyer i propietari de la fàbrica. En Tomàs accepta l’encàrrec d’en Meier per ajudar econòmi- cament la seva mare itambé la seva germana iel seu nebot. En Manel, en canvi,ho fa per gastar-se els diners en dones. Finalment, l’espia alemanys els mata tan bon punt obté la informació que necessitava. b) En Jordi és fill d’en Joan, un mecànic de la Hispano Suïssa que es convertirà en l’home de confiança d’en Marc Birkigt. En Joan accepta marxar a Figueres amb en Birkigt per mirar de superar la mort sobtada de la seva dona, i, per tant, la mare d’en Jordi. A Fi- gueres, el noi coneix en Salvador Dalí fill, un noi rar, extravagant, especial, culte i somia- dor. Tots dos es consideren amics, però de vegades en Salvador és molt manaire, fins al punt que humilia el seu amic. Mentre en Joan torna a Barcelona, el seu fill es queda fins al final de l’estiu a casa de la senyora Montserrat i després torna a Barcelona. Al cap de 34 anys, en Jordi i Salvador Dalí es retroben a Portlligat. c) En Mark Birkigt és, juntament amb en Damià Mateu, un dels socis fundadors de l’em- presa d’automòbils Hispano Suïssa. Un dia, rep la visita d’un alt càrrec francès que li proposa que dissenyi un nou motor d’avió que pugui superar els alemanys per ajudar a aturar la guerra. En Birkigt decideix marxar a Figueres per treballar-hi d’amagat juntament amb en Joan, un mecànic de confiança, i en Jordi, el fill d’aquest. Un diumenge, l’Egon Meier, un espia alemany, l’amenaça de mort si no li lliura els plànols que està dissenyant, però l’espia francès mata en Meier abans que pugui disparar. Finalment, l’enginyer suís marxa de Figueres.

85 L’amic de Salvador Dalí SOLUCIONARI

2. a)

És el pintor Salvador Dalí de jove. És un nen rar, extravagant, Salvador especial, culte, somiador que viu a Figueres i que es farà amic d’en Jordi.

És la germana d’en Salvador. Sent admiració pel seu germà. En Anna Maria Jordi n’està enamorat.

És el fill d’en Joan, un mecànic de la Hispano Suïssa. Marxa a Jordi Figueres amb el seu pare, on coneix en Salvador i s’enamora de la seva germana Anna Maria.

És un enginyer suís fundador, juntament amb en Damià Mateu, de l’empresa de cotxes de luxe Hispano Suïssa. S’instal·la a Marc Birkigt Figueres per poder acabar de dissenyar un motor d’avió que pugui superar els alemanys per aturar la guerra.

És l’altre soci fundador de la Hispano Suïssa. Proposa a en Birkigt Damià Mateu que s’instal·li a Figueres, a casa de la seva tia Montserrat. Final- ment, lliurarà els plànols al govern francès.

És el pare d’en Jordi i mecànic de confiança d’en Birkigt. Marxa Joan amb ell i el seu fill a Figueres.

És la tieta d’en Damià Mateu. Acull a casa seva en Birkigt, en Senyora Montserrat Joan i en Jordi.

És l’espia alemany que ha contractat en Tomàs i en Manel i que Egon Meier es vol apoderar dels plànols que està dissenyant en Birkigt.

ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ

1. Resposta oberta.

86 L’amic de Salvador Dalí SOLUCIONARI

L’OPINIÓDELLECTOROLALECTORA

1. Resposta oberta.

2. Resposta oberta.

3. Resposta oberta.

4. Resposta oberta.

5. Resposta oberta.

PROPOSTESLÚDIQUES

1. Resposta oberta.

2. a) Noia a la finestra. b) La persistència de la memòria. c) La panera del pa. d) Els elefants.

3. a) Resposta oberta. b) Resposta oberta.

INTERDISCIPLINARIETAT

1. Al surrealisme. Es tracta del moviment d’avantguarda més important del període d’entre- guerres, i molt possiblement el més influent de tots . Va ser creat el 1924 al voltant del Manifest surrealista d’André Breton, el seu guia espiritual. En trobareu més informació en aquestes pàgines web:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Surrealisme www.edu365.cat/batxillerat/art/surrealisme/el_surrealisme.htm www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/ EC-GEC-0144582.xml#.VAGPzaPejTo

87 L’amic de Salvador Dalí SOLUCIONARI

2. Podeu consultar la pàgina 250 d’aquest llibre, que recull totes les signatures i els diferents bigotis del pintor empordanès:

− MASI PEINADO,RICARD: Univers Dalí: 30 recorreguts per la vida i l’obra de Salvador Dalí. Barcelona, Lunwerg, 2007.

3. Oscar-Claude Monet (París, 14 de novembre de 1840 – Giverny, 5 de desembre de 1926) va ser, sens dubte, el pintor més important de l’impressionisme francès. Podeu ampliar-ne la informació en aquestes pàgines web:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Claude_Monet www.claudemonetgallery.org/ www.artehistoria.jcyl.es/v2/personajes/2775.htm www.metmuseum.org/toah/hd/cmon/hd_cmon.htm

4. a) Diego Rodríguez de Silva Velázquez (Sevilla, juny de 1599 – Madrid, 6 d’agost de 1660), o simplement Velázquez, és històricament un dels pintors espanyols més importants i un dels artistes més valorats i influents del món. Va excel·lir en retrats de gran realisme i penetració psicològica, entre altres de la família reial, a la qual tenia accés en qualitat de pintor de la Cort. També va crear escenes històriques i mitològiques. Va viure en l’ano- menat Segle d’Or espanyol. Podeu ampliar-ne la informació en aquestes pàgines web:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez https://www.museodelprado.es/enciclopedia/enciclopedia-on-line/voz/ velazquez-diego-rodriguez-de-silva-y/ https://www.casadevelazquez.org/

b) Resposta oberta.

5. Resposta oberta. Podeu consultar aquesta pàgina web:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_prefixos

88 L’amic de Salvador Dalí SOLUCIONARI

6. Imbècil (dues vegades), et poses pinxo amb mi?, malparit i estúpids. L’autor els deu utilit- zar per descriure els nervis dels personatges, la situació en què es troben i el nivell social a què pertanyen.

7. Una ironia és una figura retòrica que consisteix a dir alguna cosa amb una expressió o un to que indueix a entendre el contrari d’allò que aparentment és dit. La segona part de la resposta és oberta.

8. Resposta oberta. Tanmateix, és un recurs que a la vida real també utilitzava.

9. La Primera Guerra Mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre el 1914 i el 1918. La política exterior, cada vegada més agressiva, d’Àustria-Hongria, Rússia i, especialment Alemanya, va originar el conflicte. El detonant de l’esclat de la guerra fou l’assassinat el 28 de juny del 1914 a Sarajevo, Bòs- nia, de l’hereu al tron dels Habsburg, Francesc Ferran d’Àustria. Després de la declara- ció de guerra d’Àustria a Sèrbia el 28 de juliol, la majoria d’estats europeus es van veure implicats en el conflicte. Rússia es va mobilitzar en suport a Sèrbia els dies 29 i 30 de juliol. Alemanya va declarar la guerra a Rússia l’1 d’agost iaFrança el 3 d’agost. Dels 32 països bel·ligerants, els principals països involucrats van ser, d’una banda, els anomenats «aliats»: França, l’Imperi Britànic, Sèrbia, l’Imperi Rus, els Estats Units i el Regne d’Itàlia, i, de l’altra, les «Potències Centrals»: l’imperi Alemany, l’imperi Austrohongarès, l’imperi Turc i Bulgària. El conflicte va finalitzar amb la signatura de l’armistici de Compiègne l’11 de novembre de 1918, que establia la derrota de les potències centrals, provocada més per un desgast que impedia continuar l’esforç militar que no pas per una derrota militar. La guerra va donar lloc a una profunda reestructuració de la geografia europea: quatre grans imperis —l’austrohongarès, l’alemany, l’otomà i el rus— van deixar d’existir, i van sorgir els nous estats de Txecoslovàquia, Iugoslàvia, Hongria, Estònia, Letònia, Lituània, Finlàndia i Polònia. Alemanya, a més, va perdre les seves colònies d’ultramar. En podeu trobar més informació en aquestes pàgines web:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Primera_Guerra_Mundial www.sapiens.cat/primera-guerra-mundial/ http://elpais.com/tag/primera_guerra_mundial/a/

89 L’amic de Salvador Dalí SOLUCIONARI

10. Figueres és la capital de la comarca de l’Alt Empordà. És el principal nucli econòmic de l’Empordà. Els seus orígens es remunten cap al 600 aC al turó de la Muntanyeta (on actual- ment hi ha el castell de Sant Ferran), on s’establí un assentament ibèric. Després, s’hi van establir els romans, que van anomenar-la Joncària, ja que en aquella zona hi creixien molts joncs. Al segle III dC, els bàrbars germànics van destruir-la. Un cop passat el perill, la pobla- ció hispanoromana va refer un nucli de població, que va anomenar Tapioles. Després, el 712 dC passà a mans musulmanes i el 785, a mans de Carlemany. L’any 802 trobem la pri- mera inscripció amb el nom villa Ficerias, probablement pel tipus d’arbre que creixia en aquella zona. El 1267 Jaume I la va convertir en vila reial i li donà una carta pobla que ator- gà una sèrie de privilegis i avantatges als vilatans. Fins al segle XVIII la població de Figueres va viure tancada dins les seves muralles medievals. Ferran VI hi va fer edificar una gran i potent fortalesa militar per intimidar i evitar qualsevol intent d’invasió francesa, la qual cosa va portar a la vila nombroses famílies d’enginyers i va fer que la població augmen- tés considerablement. La ciutat de Figueres està ben comunicada i permet anar a la platja, la muntanya o traves- sa la frontera francoespanyola en no més de mitja hora. Les principals vies de comunica- ció són la línia ferroviària de Barcelona-Portbou, l’AVE a París, l’autopista AP-7 i la N-II. Econòmicament, Figueres és un centre important que, des d’antic, ha estat punt de tro- bada i d’aturada de viatgers, menestrals i comerciants de tota mena. El seu mercat setma- nal atreu molta gent de la comarca. El desenvolupament del turisme ha afavorit la ciutat i el sector comercial hi té un paper destacat. S’hi poden visitar: els museus Teatre Museu Dalí, Museu del Joguet de Catalunya, Museu de l’Empordà i Museu de la Tècnica de l’Empordà; patrimoni com la Rambla, el castell de Sant Ferran, la Ruta de Patrimoni del Centre Històric, el Teatre Municipal El Jardí, el Casi- no Menestral, el parc Bosc, l’antic escorxador, la plaça de l’Ajuntament, la plaça de les Patates, la plaça del Gra, la plaça de Catalunya, la plaça de Josep Tarradellas, la plaça de Gala-Salvador Dalí, la plaça de l’Estació i la plaça de l’Església. Per a més informació, podeu consultar aquestes pàgines web:

http://ca.visitfigueres.cat/ www.figueres.cat/ ca.wikipedia.org/wiki/Figueres

90 L’amic de Salvador Dalí SOLUCIONARI

11. a) Guardiola de Berguedà. b)

També podeu consultar aquestes pàgines web:

http://mti-minas-catalunya.blogspot.com.es/ www.guardioladebergueda.net/index.php?menu=61

12.

Maria Skłodowska o Marie Curie (Varsòvia, Polònia, 7 de novembre de 1867 – Sallanches, França, 4 de juliol de 1934) fou una física i química polonesa, pionera en els primers temps de l’estudi de les radiacions; ella fou la primera a fer servir el terme radioactivitat.

91 L’amic de Salvador Dalí SOLUCIONARI

Va rebre el premi Nobel de Física el 1903, juntament amb el seu marit, Pierre Curie, i Henri Becquerel, pels seus descobriments en el camp de la radioactivitat. L’any 1911 va rebre el premi Nobel de Química per l’aïllament del radi pur. Marie va ser nacionalitzada francesa i fou una ciutadana activament lleial al seu nou país, però mai no va perdre el seu sentit d’identitat polonès. El primer element químic que va descobrir, el 1898, l’anomenà poloni com a homenatge al seu país d’origen. En trobareu més informació en aquesta pàgina web:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Marie_Curie

13. Podeu consultar aquestes pàgines web:

http://lahispano-suiza.com http://ca.wikipedia.org/wiki/Hispano_Suiza www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/ EC-GEC-0032735.xml#.U9vXDaPc3To

14. Resposta oberta.

15. El motor V-8 és una configuració molt comuna per a camionetes, automòbils grans i els anomenats muscle ca rs.La seva cilindrada en rares ocasions és inferior als 3.0 Li ha arribat a apropar-se als 9.0 L. Podeu ampliar-ne la informació en aquesta pàgina web:

es.wikipedia.org/wiki/Motor_V8

LITERATURA COMPARADA

1. Dalí escriptor va conrear diversos gèneres: el diari, la narrativa, la poesia i, dins el subgè- nere de la literatura artística, la teoria de les arts i la crítica. Es va iniciar escrivint un diari del qual es conserven set quaderns dels anys 1919 i 1920. El 1920 va escriure una novel·la i articles diversos en moltes revistes. Escrivia anàrquicament, amb moltes imatges detallades i de manera molt minuciosa. La seva germana solia corregir-li l’ortografia i la sintaxi i Gala, els textos en francès.

92 L’amic de Salvador Dalí SOLUCIONARI

Podeu ampliar-ne la informació en el llibre:

−MAS I PEINADO,RICARD: Univers Dalí: 30 recorreguts per la vida i l’obra de Salvador Dalí. Barcelona, Lunwerg, 2007.

2. També formava part del moviment surrealista, ja que va col·laborar en la revista L’Amic de les Arts (1926-1930). Tot i així, cal no oblidar que va conviure en el període de les avant- guardes i que va rebre diverses influències.

3. Resposta oberta.

4. Dalí es declarava a favor de la bellesa de la màquina, l’esport i la higiene, mentre que denigrava la cultura regionalista i el romanticisme putrefacte, fet que va generar polèmi- ca en alguns mitjans de Catalunya. Podeu consultar el Manifest groc en aquesta pàgina web:

http://www.xtec.cat/~malons22/personal/manifestos.htm

5. L’amistat entre Dalí i Lorca va provocar una mena d’enveja sana entre els dos artistes que va portar el poeta a dibuixar i l’artista a escriure poesia. El poema de Dalí titulat «Poema de las cositas» neix com a resposta al sentimentalisme del Romancero gitano del poeta granadí. En aquest bloc trobareu una oda que Lorca va dedicar a Dalí i també algun dibuix del poeta:

http://gato-lector.blogspot.com.es/2011_02_01_archive.html

Per aprofundir en l’amistat entre els dos genis, podeu consultar aquesta pàgina web del bloc Pincultura:

http://pincultura.blogspot.com.es/2011/02/dali-lorca-y-cenicitas.html

6. Resposta oberta.

7. Resposta oberta.

93