Notes Sobre Persecucions Antixuetes a Mallorca En El Segle Xix
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
NOTES SOBRE PERSECUCIONS ANTIXUETES A MALLORCA EN EL SEGLE XIX Si a Mallorca el segle XVIII, per moites i diverses raons, fou un segle emhientment antixueta,1 el segle XIX no resta a la saga; fins i tot es pot afirmar que en certs aspectes i degut a les agitades 11 u i tes politi ques entre liberáis i absolutistes, iguala o supera, sobretot ais seus co- mençaments, l'antixuetisme heretat de la centuria anterior. Les motiva- cions racistes podien baver canviat perqué el panorama social i polític de Tilla s'havia altérât pro funda ment, pero l'odi contra el xueta continua¬ va invariable encara que basât en supósits distints per causa de les dis tintes circumstàncies. Quan comen ça el segle, eselata la guerra contra Ka polcó, i la so- cictat mallorquína, si bé allunyada de Tescenari de la lluita, es commou pro fu n dament. L'allan de refugiats précédents de la península i les corresponents baralles idéologiques entre el dos partits oposats trastor nen el pausat ritme de la vida mallorquína i ben prest Mallorca es couvcrteix en un camp de batalla on els esdeveniments publies o pri- vats liavien d'influir per força sobre el mallorquins d'aquella época turbulenta. '2 Pero el que a nosaltres eus intéressa és la situació deis xuetes enmig d'aquell torbelí de passions en qué cada bàndol maldava de debo per a safalcar el contra ri sense gaire es crup oís de con s ciencia. És natural que en un ambient tan espiritat en qué les noticies de la guerra contra Napoleó arriba ven barrejades amb informacions duna altra guerra interna que es lluirava a les Corts de Cadis i per tot arreu 1 Vid, JULIÁN PAZ, "Redamaciones de los mallorquines llamados de la Calle sobre su condición social" RABM, XVI, 1907 pàgs. 184-200. FRANCESC RIERA MONTSERRAT, "Lhiilcs antixuctes en el segle XV111" 1973. MIQUEL FORTEZA, "Els dcscendents deis jucus conversos de Mallorca" 1966. J. MASCARÓ PASARIUS, "Judíos y descendientes de judíos conversos de Mallorca" 1974. JUAN RIERA, "Carlos III y los Chuetas Mallorquines" 1975. 2 Sobre la Mallorca de la guerra de la Independencia hi ha nombrosa bibliografía. Fins ara l'obra mes important segueíx essent la de MIGUEL DE I.os SANTOS OLVER, "Ma llorca durante la primera revolución" 1901. També son importants el treball de ROMÁN PINA HOMS, "Del decreto de Nueva Planta a las corles de Cádiz" i el de MIGUEL FERRER FLÓREZ, "Historia política contemporánea de Mallorca 1808-1868", publicáis al volum II de la "Historia de Mallorca" 1975 coordinada per J. Mascaró Pasarius. NOTES SOBBE PERSECUCIONS ANTIXUETES A MALLORCA. 111 d'Espanya entre liberáis i absolutistes, tinguessin el ànims excitadís- sims i que la mes petita guspira fes explotar el polvorí deis arravata- ments mes incontrolables. Com que el nostre antixuetisme venia d'an- tic, ben prest hi bagué entre el poblé la peregrina idea que quasi tots els mais que patia Mallorca en aquelles saons, que no eren pocs, eren imputables ais xuetes, que des de sempre havien servit de boc expia ron. Per aixó el 24 de febrer de 1809 i airan d'uns incidents provocats per uns 300 bornes que s'havien d'embarcar per fer la guerra en la pe nínsula i també degut a una brega entre un xueta i un milicia, de re sultes de la qual aquest morí, el barrí xueta de Palma fou totalment saquejat per les turbes enf urismades 3 que acusaven els seus mora dors de totes les calamitats de la guerra i d'haver subornât les autoritats per tal de no fer el servici. El ressô d'à quel la barrabassada de gué expandir-se per tota Tilla, i com que els mais exemples son contagiosos, en alguna vila de la part forana els xuetes foren greument amenaçats. Segons un document que tenim a la vista, a Llucmajor els apedregaren de manera que seis féu sortir de la vila: "Excmo. Sr. tengo recibida la de V. E. de 3 del co rriente en que me pide reservadamente le informe de lo que havido en esta villa sobre los Cimeras, y que en contestación a ella devo de cirle que una quadrilla de cosa de unos trenta hombres se han alboro tado contra dichas familias, empeñados en que han de salir de ésta, y que passen a vivir a otra parte, diciéndoles después de haverles roto sus puertas a pedradas, y con otros instrumentos i h a ve ríos echo daño a algunos muebles de casa; que si el dia siguiente por la noche se en contrasen en ésta harían de ellos mili disparates según dise la gente que ja no ha visto nada ni menos ha presenciado ninguno de estos al borotos; en cuya vista sabido por el Sr. Bayle esta novedad; he visto esta noche, que después de haver echo los exercicios los urbanos, se ha formado una patrulla de cosa de veinte urbanos, cabos y sargentos al gunos tenientes de Bayle, el mismo Bayle y los quatro tenientes urba nos, entre ellos mi hijo, y al retirarse me dijo que no havia ávido nove dad, que ja eran las tres de la madrugada, que havien encontrado al gunas casas de dichos Chuetas abiertas y vacías, que se havian hido muchas familias, y otras que se van preparando para marcharse. La patrulla de Officiai, Sargentos y Cabos mandada por V. E. los sábados y domingos se han echo y no han tenido novedad; el dia de la fuersa de las pedradas fue el martes por la noche; suspendí el contestar a s Per aquest saqueig del Cali vid. MIGUEL DE LOS SANTOS OUVER, op. cit. p^gs, 608-611. JOSÉ TARONGÍ, "Algo sobre el eslado religioso y social de la isla de Mallorca" 1877, págs. 255-256. BAKUCH BRAUSTEIN, "Els xuetes de Mallorca", traducciú catalana 1976, págs. 205-211. JUAN LLABRÉS BERNAL, "Noticias y relaciones históricas de Mallorca. Siglo XIX", 1958. Vol. I, págs. 215-217. "Anales Judaicos de Mallorca", 1974. Transcrip ción, introducción y notas por LORENZO PÉREZ, págs. 154-156. 112 FRANCESC RIERA I MONTSERRAT V. E. la misma noche que resibí la de V. E, por motivo de poder saber si después de ha verse retirado la patrulla haya ávido novedad, y según me han dicho han apedreada la casa de un dependiente de Rentas (?) en cuya vista el semblante de la casa no es muy bueno; ¡o no se si que daría seguro en casa si ellos supiessen que V. E. me ha pedido informe y que jo le hayga dado. Esto es quanto puedo informai' a V. E. sobre el particular. Dios guarde la vida de V. E. Llucmajor 4 de 1809. Besa la M.D.V.E. su Seguro Svdor. Pedro Antonio Matoro. Sr. Conde de Ayamans Presidente de la Junta de Mallorca".4 Els xuetes capejaren el temporal així com pogueren i esporuguits i cap-cots es resignaren a esperar temps millors. Quan l'any 1812 fou proclamada la Cunstitució de Cadis degueren creure que aquesta ve gada havia sonat l'hora del seu definitiu alliberament, per aixó no és cstrany que quasi tots es pas sas sin al bàndol constitucional. Pero l'ale- gria dura poc, perqué quan l'any 1814 Ferian VII torna de l'cxili, la Constitució va es ser abolida i el nou régim absolutista implanta una reacció terrorífica. Durant el govern absolutista (1814-1820) en qué la Inquisició havia estât restaurada, és quan aquest tribunal jtitja tres xuetes ciutadans que la nit del dijous sant, 3 d'abril del 1817, havien gosat arrencar i amagar algunes gramalletes que penjaven en el claus tre de sant Domcnec de Palma.ñ Els fets succeíren així: B el vespre del dijous sant d'aquell anv les gramelletes en qué estaven pintades les figures de Melchior Forteza, Francesca Cortés, Onofre Cortés i María Forteza, tots cils reus relapses juda'itzants condemnats ais Actes de Fe del 1691, descomparegueren del claustre i foren trobades la mateixa nit a la tribuna de la capella de la Puríssima de la mateixa església dtíls frares predicadors. Ja de totd'una hi hagué sospites que Fautor de la belitrada havia estât Sal vador Pomar, alias Verdolaga, perqué alguns frares i alguns sirvents del convent l'havien vist aquell vespre fent la torniola peí claustre. 4 El document pertany a l'arxiu de l'autor. 5 JUAN LLABRÉS BERNAL, op. cit. Vol. 1, pàgs. 536-537 dona noticia d'aquest incident. També els "Anales Judaicos de Mallorca" op. cit. en saben alguna cosa encara que equi- cada. Vid. pàg. 147. 8 El procès que hísloriam es troba a l'A.H.N. Secció "Inquisición" Uig. 1723 n.° 25. El Santo Ofíci havía estât abolit per décret de les corts de Cadis del 22 de febrer de 1813. A causa d'aquesta supressió les gramalletes del claustre de sant Domènec de Palma havien estât despenjades, però quan el 21 de juliol Ferran Vil restablí la Inquisició, les gramalletes aparagueren de beli nou i segons el fiscal del procès que estudiam "es bien público la emoción tan grande que causó en estos naturales quando por razón de las desgraciadas circunstancias de la época pasada fue necesario quitar de su vista ¡os mismos Sambenitos, y la alegría e intereses con que en el momento con que se descubrió el primer viso de nuestra felicidad (el govern absolutista) concurrió la multitud del pueblo a colocar por sí mismo los repetidos Sambenitos...". NOTES SOBBE PEU SECO CIONS ANT1XUETËS A MALLORCA.. 113 Cüm que els testimonis concordaveii, el Sant Ofici començà a instruir el procès; pero abans que les coses s embolieassen massa Salvador Po mar el 15 d'aquell mes es presenta voluntàriament davant el tribunal per prestar declarado.