DOCSLIB.ORG

Lleonard Muntaner Els Xuetes a Mallorca

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Lleonard Muntaner Els Xuetes a Mallorca 11111 COMARCAL 18 de Gener de 1986 - Número 263 - P.V.P. 75 pts. (IVA Incl.) 46(e_ Mañana, en Puertollano ko .41. o C.D. Mana.. LAS GAFAS, COMPLEMENTO DE SU PERSONALIDAD. PERO DEBE SER LA ADECUADA Y=L-u£ rizj? OPTICO C/ Conquistador, 8 (pou fondo) Tel. 552372 - MANACOR zwii( — Editorial Un any més arriba Sant Antoni I el Dimoni ens donará foc, Ilangonissa i bon vi... acompanyin. Sant Antoni és una de les festes més estimades pel nos- No ens cal però oblidar amb les festes, que Manacor tre poble, motiu de bauxa i de sortida, de foc i fum, d'il- és un poble que té tendencia a l'individualisme, deixem lusió. Una de les festes més populars i amb més tradició, però per aquesta nit de revetlla i per les beneides el nos- i amb una Ilarga història, que tots nosaltres ens dispo- tre individualisme a dins ca nostra, i sortiguem tots als sam a passar, suposam, amb alegria, perquè sempre hem carrers, a compartir els foguerons amb els veíns,.i si cal dit i repetit, que les festes són per a divertir-se, per sortir i el pa i el butifarró, sempre intentant viure la festa, i obli- viure-les conjuntament com a poble, i això esperam que dant l'egoisme, els clots i si en fa, que esperam que no sigui aquest Sant Antoni d'enguany, un lloc, uns dies a on en faci, el fred... tots ens poguem sentir bé i amb dels qui ens Bones festes de Sant Antoni a tots! Els jueus conversos de Mallorca Aquesta setmana publicam una entrevista amb Lleo- de ser un insult, de ser una mostra més de la marginació nard Muntaner, que versa sobre el tema, cada dia més bo a que el nostre poble ha sotmès als descendents dels jueus de tractar, dels descendents dels jueus conversos de Ma- conversos, i deixa de ser un autèntic tabú, per convertir- llorca, dels que, el poble mallorquí ha denominat, durant se en història,: una història carregada d'assassinats, d'ana- segles, xuetes. Aquesta sola paraula era quasi impublica- temes, de condemnes i d'injustícies contra un poble que, ble fa tan sols una serie d'anys i avui, sortosament, després des dels seus orígens es va identificar perfectament amb d'haver caigut barreres històriques que els propis ciutadans els pobladors autòctons, que ha demostrat al llarg de tota havíem instal.lat entre nosaltres, ha perdut gairebé tot el la història que es tracta d'un poble cult, treballador, en- sentit injuriós que tenia i serveix tan sols, perquè els es- ginyós i amant de l'art, així com pacífic i respectuós. tudiosos del tema puguin aprofundir dins la Història del Del contexte de les paraules del nostre entrevistat, nostre poblé de Mallorca. voldria destacar-ne unes que fan referencia a l'especial tol- A aquesta entrevista, que hem realitzat per a interes- leráncia dels manacorins envers els jueus conversos, quan sar sobre el tema a un màxim de ciutadans, aquest expert a altres indrets eren objecte d'especial repressió. Malgrat en temes relacionats amb els conversos mallorquins, afir- tots els que tenim més de trenta anys hem conegut la pa- ma clar i llampant que els jueues foren víctimes de la in- raula xueta amb una accepció pejorativa i/o insultant, la tol.leráncia religiosa d'uns, i de l'enveja d'uns altres qué història ens diu que aquí hi hagué tol.leráncia , en general. veien com les seves fortunes s'anaven pansint, a mesura Quan, a aquests moments que 'vivim, veim que amb que les dels jueus s'anavan incrementant. altres temes els manacorins no ens distingim, precisament La intol.lerancia i l'enveja: vet aquí dos dels defec- en aquest sentit, és quan tal volta ens convendria anar a tes que ens defineixen, en la part negativa, com a poble. cercar les arrels del nostre poble i cercar de quina forma Potser el fet de l'insularitat ens condicioni en aquest sen- els nostres avantpassats feren front a l'enveja i a la intol- tit, però no deixa de ser esperançador el fet de que aques- leráncia. ta marginació secular contra aquest poblé tan admirable com perseguit, toqui al seu fi. La paraula xueta deixa ja Antoni Tugoi es Segons el PSM Pareix esser que amb la construcció del camp de futbol no es respecten els arbres de la torre deis Enegistes ( Redacció).- Dimecres els següents arguments:per passat, dia 15 de Gener, es part d'UM' es trobava que celebra la sessió ordinaria de mancaven documents, i que la Comissió de Govern, amb en un principi valdria seixanta-set punts a l'or- més deixar aquest punt dre del dia. Aquí teniu damunt la taula. Per resumits breument els part del PSM, s'argumen- temes tractats a aquesta ta que a Cales s'han Com ¡SS ió: de fer apartaments, i menys Després de la lectura locals comercials, i en un i aprovació de l'acte de principi es mostraren par- la sessió anterior, es va tidaris a l'autorització. aprovar el segon punt de AP digué més o l'ordre del dia, que era menys lo mateix que la solicitud de trieni del UM, trobaven una manca funcionari municipal Ma- de documentació, i el PSOE, nuel Sánchez. El tercer 'S'Hospitalet" per un la sentència recaiguda en va argumentar que estava punt de l'ordre del dia, total de 740.000 pts. el recurs contenciós-ad- d'acord en que es fessin la instancia de D. Tomás La proposta de la ministratiu incoat a ins- apartaments, penó que Bosch solicitant autorització Comissió de Policia, tancia de D. José -Leoncio no quedava clar si s'u- per a realitzar vetlades Serveis i Règim Interior, G9rcía Mallada, del que es tilitzarien per zona folklòriques a la via pú- sobre la realització de cur - vdi decidir recórrer a l'apel- comercial, i es mostrà blica, va ser denegada, sets d'anglès, alguns hi lació, i es va decidir, fet que partidari de deixar-ho essent aprovats els se- trobaren el problema de ampliarem la setmana qui sobre la taula. La güents punts de l'ordre no saber si aquests cur- ve, donar un plaç de tres CDI, també es mostrà del dia, la proposta de sets s havien de fer en mesos, perque es resolgui d'acord en deixar-ho la Comissió de Cultura horari de feina, o fora el problema de la fune- sobre la taula, i que es sobre aprovació de la rea- d'horari, restant la raria "Martí -Seguí". completas la documen- lització de diversos con-. proposta aprovada, amb els S'aprovaren totes les tació. certs al Teatre Municipal, vots en contra de UM propostes de la Comissió concretament, els dies 18 de i el PSOE. de Cultura per adquisició PRECS I PREGUNTES Gener, 22 de Febrer, 22 de Al Delegat de Son de focus, mirall, i mate- Marc i 26 d'Abril, per Macià, se li va conce- rial divers, per la Torre Al darrer apartat, al un total de 55.000 pts. ca- dir una subvenció eco- de Ses Puntes i el Teatre de precs i preguntes, el da un. nómica amb motiu de les Municipal. PSM va dir que amb la S'aprovaren també, les festes de Sant Antoni, per construcció del camp de propostes de la Comis- un total de 70.000 pts. Les propostes del Dele- futbol, s'està fent mal sió ' de Serveis Socials, El punt núm. setze gat de la Brigada Mu- als arbres dels voltants, sobre l'aprovació del pro- de l'ordre del dia, fou apro- nicipal d'Obres per adqui- ja que pareix ésser que grama de "Sa Rua", "Sa vat per unanimitat, i era el sicions de material elèctric s'acosten massa a la Rueta" i "S'enterro de donar compte d'unes fac- i reparació de diversos ve- Torre dels Enegistes, i no es Sa Sardina". tures presentades per l'EUR, hicles, foren aprovades per respecten als tarongers. Es va decidir donar empresa que es dedica a rea- unanimitat. Per part del PSOE, una subvenció a En Joan litzar el catastre de Mana- De les obres particu- també es va parlar d'a- Caries Gomis, com a re- cor, aquesta factura era lars, totes foren aprovares, quest tema, tot dient, presentant del Patronat d'un total de 1.709.000 menys la núm. 64, que que pareix esser que el d'Arts Plàstiques, per a la pts. deia aixi "Denegar licen- replantejament del camp de realització de diverses S'aprovaren els següents cia a D. José González futbol, es fa massa cap a activitats, amb un total punts de l'ordre del dia, Repiso, en - representació de la torre. de 95.000 pts. sobre la liquidació de Costa del Este S.A., para Per part d'UM es va S'aprovà per unani- ' S'Enterro de Sa Sar- construir un conjunto de demanar que s'estudias l'ho- mitat la proposta de la dina", "Sa Rua" i "So viviendas-apartamentos en rari del fosser i del seu Comissió de Cultura, de Rueta" de l'any passat. la parcela sita en el C.C. ajudant, a veure si com- fer donació , d'un ob- La Comissió de Go- 1 del C.I.T.N. de Calas pleix, perquè pareix esser, sequi al jove pianista ma- vern, va quedar asseben- de Mallorca. Exp. núm. que no es segueix l'horari nacorí Andreu Riera, un tada, de l'ofici del Con- 450/85". Segons ens va marcat per l'Ajuntament. lot de cinc discs.
Load more

Recommended publications
  • The Marranos
    The Marranos A History in Need of Healing Peter Hocken www.stucom.nl doc 0253uk Copyright © 2006 Toward Jerusalem Council II All rights reserved. No part of this publication may be reproduced, stored in a retrieval system, or transmitted in any form or by any means, electronic, mechanical, photocopying, recording or otherwise, without the prior written consent of Toward Jerusalem Council II. Short extracts may be quoted for review purposes. Scripture quotations in this publication are taken from Revised Standard Version of the Bible Copyright © 1952 [2nd edition, 1971] by the Division of Christian Education of the National Council of the Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved. 2 www.stucom.nl doc 0253uk Table of Contents Introduction ........................................................................... 5 Part I: The Spanish Background ............................................ 9 Part II: The Marranos and the Inquisition .............................. 13 Part III: The Life of the Crypto-Jews .................................... 29 Part IV: The Issues for Toward Jerusalem Council II ............. 47 Epilogue ............................................................................... 55 3 www.stucom.nl doc 0253uk 4 www.stucom.nl doc 0253uk Introduction This booklet on the Marranos, the Jews of Spain, Portugal and Latin America baptized under duress, is the third in the series of the TJCII (Toward Jerusalem Council II) booklets. TJCII was launched in 19961. In March 1998 the committee members and a group of in- tercessors made a prayer journey to Spain, visiting Granada, Cordoba and Toledo. From this time the TJCII leadership knew that one day we would have to address the history and sufferings of the Marranos. An explanatory note is needed about the terminology.
    [Show full text]
  • Notes Sobre Persecucions Antixuetes a Mallorca En El Segle Xix
    NOTES SOBRE PERSECUCIONS ANTIXUETES A MALLORCA EN EL SEGLE XIX Si a Mallorca el segle XVIII, per moites i diverses raons, fou un segle emhientment antixueta,1 el segle XIX no resta a la saga; fins i tot es pot afirmar que en certs aspectes i degut a les agitades 11 u i tes politi­ ques entre liberáis i absolutistes, iguala o supera, sobretot ais seus co- mençaments, l'antixuetisme heretat de la centuria anterior. Les motiva- cions racistes podien baver canviat perqué el panorama social i polític de Tilla s'havia altérât pro funda ment, pero l'odi contra el xueta continua¬ va invariable encara que basât en supósits distints per causa de les dis­ tintes circumstàncies. Quan comen ça el segle, eselata la guerra contra Ka polcó, i la so- cictat mallorquína, si bé allunyada de Tescenari de la lluita, es commou pro fu n dament. L'allan de refugiats précédents de la península i les corresponents baralles idéologiques entre el dos partits oposats trastor­ nen el pausat ritme de la vida mallorquína i ben prest Mallorca es couvcrteix en un camp de batalla on els esdeveniments publies o pri- vats liavien d'influir per força sobre el mallorquins d'aquella época turbulenta. '2 Pero el que a nosaltres eus intéressa és la situació deis xuetes enmig d'aquell torbelí de passions en qué cada bàndol maldava de debo per a safalcar el contra ri sense gaire es crup oís de con s ciencia. És natural que en un ambient tan espiritat en qué les noticies de la guerra contra Napoleó arriba ven barrejades amb informacions duna altra guerra interna que es lluirava a les Corts de Cadis i per tot arreu 1 Vid, JULIÁN PAZ, "Redamaciones de los mallorquines llamados de la Calle sobre su condición social" RABM, XVI, 1907 pàgs.
    [Show full text]
  • THE SOCIETY for CRYPTO-Judaic STUDIES
    THE SOCIETY FOR CRYPTO-JUDAIC STUDIES cryptojews.com JS C S STUDIES C AI D -JU CRYPTO SOCIETY FOR VOL. 50 / 51 • AUTUMN / WINTER • 2020 / 5781 • ISSUES 31 / 32 FEATURE No Matter How You Spell It — Finding Jewish Life in BY DANI ROTSTEIN Majorca n November 2014, I moved to Majorca (or Mallorca), an island off Spain, thinking I would never meet another Jewish person there. I was quickly proven wrong when I found out about a volunteer-led synagogue with a small group of followers on the Iisland. As I sat at one of the services, I learned that not everyone there was Jewish. In fact, there’s a group of people on the island known as Chuetas (spelled Xueta in Catalan, which is spoken on the island), who identify as Catholic yet who quietly preserve the light of a Jewish community nearly forgotten. The Chuetas are descendants of Majorca’s once-thriving medieval Jewish community, and some feel connected to their Jewish ancestry to this day. This discovery blew me away as I thought about how powerful Jewish history is: These people are resurrecting a nearly- dissolved Jewish legacy from over 600 years ago! I was soon invited to attend monthly Shabbat dinners with a small group of Chuetas who had converted and/or returned to Judaism. I looked forward every month to spending time with them, learning from them, hearing their incredible family stories that were Above, author untold to the general public. I brought my Dani Rotstein non-Jewish girlfriend at the time (now my Right top, wife and mother of our son) who also began Camp de Mar to express an interest in learning about coastline, Judaism, as I was expressing an interest to Majorca, Spain re-learn my Judaism.
    [Show full text]
  • Texto Completo (Pdf)
    MEMORIES DE LA REIAL ACADEMIA MALLORQUINA D'ESTUDIS GENEALOGICS, HERALDICS I HISTORICS Núm. 14 PALMA 2004 Núm. 14 Director de Publicacions: Antonio Planas Rosselló Consell de Redacció: P. Antoni Gili Ferrer Pere de Montaner Alonso Antoni Mut Calafell Manuel Oliver Moragues Rafe1 Serra de La Creu O Isabel del Val Valdivieso Maria Barceló Crespí Sebastih Trias Mercant José M" Sevilla Marcos Gabriel Llompart Moragues Joana M" Palou Sampol Antonio Planas Rosselló Miguel Ferrer Flórez Román Piña Homs pels seus articles Reservats tots els drets. Cap part d'aquesta revista pot ésser reproduida, emmagatzemada en un sistema d'infonnitica o transmesa de qualsevol forma o per qualsevol mitjh, electronic, mechic, fotocopia, gravació o altres metodes sense previ i exprés permís de l'editor de la revista. ISSN 1137-6406 Dipbsit legal PM 658-93 Imprks a les Illes Balears per: IMPREMTA POLITECNICA Carrer de Can Troncoso, 3 Telefon 97 1 7 1 26 60 07001 PALMA Isabel del Val Valdivieso Isabel la Católica: una mujer para el trono de Castilla Maria Barceló Crespí Romia Rovira i Genovard (1422?-1460?) i l'entorn familiar Sebastik Trias Mercant Una lectura atrevida del "De Institutione Feminae Christianae" de Lluís Vives 39 José M" Sevilla Marcos El Lulismo de Isabel la Católica Gabriel Llompart Moragues "La dona Granada", una empresaria de baños del siglo XIV Antonio Planas Rosselló La condición estamental de los notarios en la Mallorca del Antiguo Régimen 77 Joana Maria Palou Sampol Art i Humanisme a Mallorca Miguel Ferrer Flórez Inquisición, judíos y judaizantes Román Piña Homs Letargo y dramático despertar de la Inquisición mallorquina en el siglo XVII 119 Informe de l'Acad2mia sobre l'escut i bandera del Municipi d'Esporles 137 Memoria de la Reial Acad2mia Mallorquina dJEstudisGenealdgics, Heraldics i Histories.
    [Show full text]
  • Issue 7, 4 Part 1A.Qxd
    THE JEWS IN SPAIN With thanks to the many contributors to this feature in Spain, the UK, the USA and Canada and particular thanks to Michael Alpert and Dominique Tomasov Blinder for the advice they provided. 11 JEWS IN SPAIN TIMELINE MICHAEL ALPERT CHRISTIAN SPAIN JEWS RETURN TO SPAIN 13th century There is rapid Christian 1834-5 Lionel de Rothschild is invited to conquest of Islamic Spain and attempts to Madrid to organise Spanish finances. limit the administrative role of Jews. 1859-60 Spain reconnects with its exiled 1263 Rabbi Moshe ben Nahman Jews in Morocco. A Jewish community (Nahmanides or the Ramban) defends established in Seville. Judaism at Disputation of Barcelona. 1865 Statutes of ‘Purity of Blood’ 1348 The Black Death unleashes attacks abolished. on Jews who are thought to be responsible 1924 Spain allows Sephardim to acquire for the epidemic. Spanish nationality. June 1391 Violent attacks on Jewish 1931 The Constitution of the Second communities. Many Jews accept Republic allows public practice of Christianity. Judaism. 1413-1414 Disputation of Tortosa between 1936-75 The Franco regime impedes the Jewish leaders and converts leads to practice of Judaism but slowly comes to general weakening of Jewish solidarity and tolerate it. mass conversion. However, many converts From late1940s There is a wave of (New Christians) continue to practise immigration of Moroccan Jews. Judaism secretly. 1967 Law of Religious Liberty allows the 1449 Statute of Toledo marks the open practice of Judaism in Spain. beginning of ‘Purity of Blood’ 1970s/ 80s Jewish immigrants arrive from discrimination against Jewish converts to South America, mostly from Argentina, Christianity, reflecting suspicions that the fleeing the oppressive regime and, later, latter still live as Jews.
    [Show full text]
  • Xuetes Dins L'església De Mallorca
    1a PÀGINA Pere Fiol i Tornila ELS 15 LLINATGES EN EL PRESBITEROLOGI MALLORQUÍ I MEMBRES QUALIFICATS DE LA NOSTRA ESGLÉSIA QUE PORTEN AQUESTS LLINATGES Lleonard Muntaner i Mariano COMUNICACIÓREVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS TEOLÒGICS DE MALLORCA ELS XUETES DE MALLORCA (ASSAIG DE SÍNTESI) Josep Amengual i Batle ELS CONVERSOS JUEUS I EL SEU ACCÉS A L’ORDENACIÓ MINISTERIAL I ALS ORDES RELIGIOSOS, AL SEGLE XVIII Xuetes Pere Fullana Puigserver, UIB HARRIBAT L’HORA DE PARLAR. RESISTÈNCIES DE LA CRISTIANDAT DAVANT LA MODERNITAT: DEBAT ENTRE ELS PREVERES JOSEP TARONGÍ I MIQUEL MAURA Albert Bonnín Fiol dins ELS XUETES CONTEMPORANIS María Luz Mangado Alonso EL COLEGIO ESPAÑOL DE JERUSALÉN Gerardo Jofre González-Granda / Francesc Ramis Darder l’Església de LA EGIPTÓLOGA MARINA ESCOLANO-POVEDA DESCUBRE FRAGMENTOS INÉDITOS DEL PAPIRO DE BERLÍN 3024 EN EL MUSEO BÍBLICO DE MALLORCA RESSENYES Mallorca Pere Fiol i Tornila Lleonard Muntaner i Mariano Josep Amengual i Batle Pere Fullana Puigserver Albert Bonnín Fiol 135 María Luz Mangado Alonso 2018 Gerardo Jofre González-Granda Francesc Ramis Darder COMUNICACIÓ Núm. 135 2018 Centre d’Estudis Teològics de Mallorca 1 COMUNICACIÓ Revista del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca Director: Francesc Ramis Darder Consell de Redacció: Jordi Gayà Estelrich Gabriel Seguí Trobat Joan Andreu Alcina Ramon Lladó Rotger Francesc Ramis Darder Correcció lingüística: Santiago M. Amer Redacció i Administració: Seminari, 4 · Telèfon 971 21 46 04 Fax 971 72 58 47 07001 Palma (Mallorca) E-mail: [email protected] Dipòsit Legal:
    [Show full text]
  • El Elemento Judío En La Repoblación Del Siglo XVII En Altea Y Las Marinas Josep Llobell Frasquet
    6 SARRIÀ Revista d´investigació i assaig de la Marina Baixa (nova época) El elemento judío en la repoblación del Siglo XVII en Altea y las Marinas Josep Llobell Frasquet Resum : Altea es funda el 1617, en ple procés de repoblació posterior a l’expulsió dels moriscos. Molts repobladors, com en la resta de la comarca, procedeixen de Mallorca i són d’origen jueu con- vers. És un aspecte de la nostra història poc conegut i amagat. Paraules clau : jueu, xueta, Altea, Mallorca, carta de poblament Resumen : Altea se funda en 1617, en pleno proceso de repoblación posterior a la expulsión de los moriscos. Muchos repobladores, como en el resto de la comarca, proceden de Mallorca y son de origen judío converso. Es un aspecto de nuestra historia poco conocido y ocultado. Palabras clave : judío, chueta, Altea, Mallorca, carta puebla SARRIÀ El elemento judío en la repoblación del Siglo XVII en Altea y las Marinas 7 En el caso de Altea la repoblación de principios del siglo. XVII fue muy especial. No era un núcleo habitado donde se hubiera producido una expulsión morisca y el consiguien- te despoblamiento de las tierras, como ocurrió en general, en el 1.609 La actual Altea, es un pueblo nuevo, creado de nueva planta en época tardía con una carta puebla del 1.617. En este artículo exploraremos la importancia de la repoblación de orígen judio en Altea y las Marinas. Ya desde el siglo IX, Cataluña fue el mayor núcleo de población judía, en toda la península, siendo esta región el puente de unión entre el judaísmo español y el europeo, seguida en importancia por Mallorca.
    [Show full text]
  • Katholische Juden? Katholische Juden? Eine Ethnografi E Zu Den Xuetes Auf Mallorca
    Göttinger Studien zur Kulturanthropologie / Europäischen Ethnologie ie Nachfahren zwangsgetaufter Juden auf Mallorca, die sogenannten DXuetes, stehen im Fokus dieser Ethnografi e. Bis in das 20. Jahrhundert 1 Göttingen Studies in Cultural Anthropology / European Ethnology wurden diese katholischen Mallorquiner von der Mehrheitsbevölkerung als Juden ausgegrenzt und verfolgt. Beleuchtet wird hier eine Gegenwart, in der sich manche Xuetes immer noch wie „nicht Fisch, nicht Fleisch“ fühlen. Bisher wurde die Geschichte der Xuetes von Historikern zumeist als „Vergangenheit, die nicht vergehen will“ aufgefasst und als Apologie für Kirche und Staat ver- fasst. In dieser empirischen Studie haben Xuetes und Nichtxuetes erstmals selbst das Wort. Das Ergebnis ist kein „Triumph des Glaubens“, so ein zeitgenös- sischer Bericht über die kollektive Zwangstaufe, sondern die Geschichte einer Traumabewältigung. Mit theoretischen Ansätzen zu Trauma, Tabu, Erinnerung und Identität werden Identifi kationsprozesse in all ihrer Mühe, Lust und ihrem Erkenntnisbestreben differenziert dargestellt. Christian Riemenschneider Christian Riemenschneider Katholische Juden? Katholische Juden? Eine Ethnografi e zu den Xuetes auf Mallorca ISBN: 978-3-86395-212-9 Universitätsverlag Göttingen Universitätsverlag Göttingen ISSN: 2365-3191 Christian Riemenschneider Katholische Juden? Dieses Werk ist lizenziert unter einer Creative Commons Namensnennung - Weitergabe unter gleichen Bedingungen 4.0 International Lizenz. erschienen als Band 1 in der Reihe „Göttinger Studien zur Kulturanthropologie/Europäischen Ethnologie“ im Universitätsverlag Göttingen 2016 Christian Riemenschneider Katholische Juden? Eine Ethnografie zu den Xuetes auf Mallorca Göttinger Studien zur Kulturanthropologie/Europäischen Ethnologie, Band 1 Universitätsverlag Göttingen 2016 Bibliographische Information der Deutschen Nationalbibliothek Die Deutsche Nationalbibliothek verzeichnet diese Publikation in der Deutschen Nationalbibliographie; detaillierte bibliographische Daten sind im Internet über <http://dnb.dnb.de> abrufbar.
    [Show full text]
  • Genètica De La Població Balear
    30/04/2014 Genètica de la població balear Dra Cori Ramon Laboratori de Genètica Universitat de les UIB Illes Balears GENÈTICA DE LA POBLACIÓ BALEAR 1 30/04/2014 POBLAMENT DE LES BALEARS • Diferents pobles han contribuït al “pool” genètic dels illencs – Poblament talaiòtic – Cartaginesos – Romans – Musulmans – Corona d’Aragó – “Boom” turístic a partir dels 70s • Nombre reduït d’individus i aïllament reproductiu que produeix consanguinitat EIVISSA Origen: No hi ha proves evidents de poblament estable abans de l’arribada dels cartaginesos (654aC). Colonització: Va ser annexionada per pacte al Imperi Romà. La presencia de la conquesta catalana va ser reduïda. Població: Reduïda i amb una alta taxa de consanguinitat (10%). 2 30/04/2014 RESTES PÙNIQUES A EIVISSA XUETES • Xuetes: denominació que a Mallorca reben un grup descendents de jueus conversos mallorquins . • L’origen de les comunitats jueves data del segle I dC Siglo V 3 30/04/2014 Presència de la cultura jueva a Mallorca XUETES En el període musulmà es va respectar la presencia jueva a les Illes (segles X-XIII) L’ocupació de Mallorca (1229) garantí la seva supervivència però els va aïllar Es varen convertir oficialment entre 1391 i 1436 Sofriren el pes de la Inquisició fins al segle XVII Aïllament de la resta de la població Afecta només al portadors de 15 cognoms (els afectes en els darrers autos-de-fe) 4 30/04/2014 Mostreig: poblacions analitzades Menorca: 100 Xuetes: 102 València: 101 Mallorca: 103 Eivissa: 101 124 DNAs (25 asquenazites, 35 sefardites, JUEUS 39 jueus nord-africans
    [Show full text]
  • Exploring the Genetic Diversity of the Sephardic Remnants in Northeast Portugal from Autosomal Data
    Exploring the genetic diversity of the Sephardic remnants in Northeast Portugal from autosomal data Célia Carolina Martins Neto Mestrado em Genética Forense Departamento de Biologia 2013 Orientador Luís Alvarez Fernandez, PhD, IPATIMUP Dissertação de candidatura ao grau de mestre em Genética Forense submetida à Faculdade de Ciências da Universidade do Porto. O presente trabalho foi desenvolvido no Instituto de Patologia e Imunologia Molecular da Universidade do Porto sob orientação do Doutor Luís Alvarez Fernandez. Dissertation for applying to a Master’s degree in Forensic Genetics, submitted to the Faculty of Sciences of the University of Porto. The present work was developed at the Institute of Molecular Pathology and Immunology of the University of Porto under the scientific supervision of Luís Alvarez Fernandez, PhD. FCUP I Exploring the genetic diversity of the Sephardic remnants in Northeast Portugal from autosomal data AGRADECIMENTOS O meu primeiro agradecimento, como não podia deixar de ser, é para o Luís. Por ter confiado em mim sem me conhecer, por ter apostado em mim, por se ter disposto a aturar- me, por ter sido incansável nas ideias, sugestões, melhoramentos, pela disponibilidade, pela transmissão de conhecimentos e, sobretudo, pelo companheirismo. ¡Gracias! Agradeço imenso também ao Professor Amorim, por estar sempre disponível e por ter melhorado em muito o meu trabalho, com excelentes comentários e sugestões. A Inês Nogueiro e o Rui Pereira foram, sem dúvida, duas das pessoas mais importantes neste trabalho, pelo apoio, pelo tempo, pela disponibilidade e pelo conhecimento que me transmitiram. Quero agradecer também a todo o grupo de Genética Populacional, pela simpatia e apoio, em especial à Professora Maria João e à Cíntia porque, sempre que puderam, estiveram prontas a ajudar.
    [Show full text]
  • La Qüestió Xueta a Mallorca. Una Radiografia Geogràfica
    Memòria del Treball de Fi de Grau La qüestió xueta a Mallorca. Una radiografia geogràfica. Víctor Picó Gutiérrez Grau de Geografia Any acadèmic 2018-2019 Facultat de Filosofia i Lletres DNI de l’alumne: 43200136-H Treball tutelat per Antoni Ordinas Garau Departament de Geografia Autor Tutor S'autoritza la Universitat a incloure aquest treball en el Repositori Institucional per a la seva consulta en accés obert i difusió en línia, Sí No Sí No amb finalitats exclusivament acadèmiques i d'investigació X X X Paraules clau del treball: xueta, geografia, Mallorca, jueus conversos Índex de continguts Introducció ..................................................................................................................................... 4 Marc teòric. El terme xueta ........................................................................................................... 5 Marc històric. Cinc cèntims de la qüestió xueta ............................................................................ 7 Justificació ................................................................................................................................... 13 Metodologia ................................................................................................................................. 14 Descripció de les dades i fonts ..................................................................................................... 16 Resultats ......................................................................................................................................
    [Show full text]
  • Ha Lapid (The Torch) the Society for Crypto-Judaic Studies Rabbi Joshus Stampfer, President Bob Hattem, Arthur Benveniste, Editors
    Ha Lapid (The Torch) The Society for Crypto-Judaic Studies Rabbi Joshus Stampfer, President Bob Hattem, Arthur Benveniste, Editors Volumn III Summer 1995 Number 3 Rabbi Marc Angel CRYPTO-JEWS IN THE SOUTHWEST by Gloria Trujillo In early May, Rabbi Marc D. Angel of Shearith Israel (NYC) paid a visit to New Mexico and Colorado. Earlier this year, Dr. Stanley Hordes received a letter from the Rabbi who had written that he was interested in meeting with the Crypto-jews. Rabbi Angel, also wrote that over the course of several years, he had received many letters and phone calls from many of these individuals living in the Southwest. Rabbi Angel said that he has been MEETING WITH RABBI ANGEL IN SANTA FE fascinated by the whole phenonmena of the Crypto- Top Row L to R: Rabbi Marc Angel, Dennis Duran, Jews. Dennis's sisters and dad The Rabbi arrived on May 7th, and spent several MIddle Row L to R: ?, Samuel Saldana, Gloria Trujillo, ?, ?, days in Santa Fe, and later in the week Dr.Hordes and Pablo Casados, the Rabbi drove to Denver, CO, for another short stay Bottom row L to R: Catherine Sedillo, Carlos Hidalgo, ?, of two days. Juan Moran, In one of the meetings, Rabbi Angel said that he photo by Cary Herz has been fascinated by the whole phenomena of the re -emergence of the Crypto-Jews. He also said that, "It Our Editor, Bob Hattem , will be undergoing a hip replacement is an amazing thing to imagine that over 500 years in August. We at Ha Lapid and all the members of the Society have past and that there is still some kind of for Crypto-Judaic Studies wish him a speedy recovery.
    [Show full text]