HOSPITAL DE L’ALT MARESME I DE LA SELVA MARITIMA

EDIFICI D’ALTA INTENSITAT

PLA FUNCIONAL

Document en fase d’elaboració Blanes – Calella. Febrer 2009

Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

Marc General de la Corporació de Salut del Maresme i La Selva

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 2/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

Índex

Introducció ...... 4

Historia de la Corporació...... 6

Venim d'una història llarga i treballada ...... 6

Un projecte interinstitucional i àmpliament compartit ...... 6

La nostra història en dates ...... 6

Marc jurídic...... 8

Missió, Visió i Valors...... 10

Missió de la Corporació de Salut del Maresme i La Selva ...... 10

Visió de la Corporació de Salut del Maresme i La Selva ...... 10

Valors de la Corporació de Salut del Maresme i La Selva...... 10

Metodologia de Planificació...... 11

Model Assistencial ...... 13

Model de Gestió...... 17

Treballem per prestar uns serveis de qualitat excel·lents ...... 18

Facilitem la tasca dels nostres professionals ...... 18

Ajudem a construir una organització valuosa per a la comunitat ...... 19

Model d’Organització necessari ...... 24

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 3/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

Introducció

La Corporació de Salut del Maresme i la Selva (CSMS) és una entitat jurídica pública de caràcter consorcial entre les administracions locals de l’Alt Maresme i la Selva Marítima i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les funcions que es recullen en els seus estatuts, ens encomanen la prestació de serveis en l’àmbit de la salut, tant des del punt de vista de la promoció de la salut com de la prevenció, diagnòstic, tractament i rehabilitació de la malaltia, així com de l’atenció psicosocial de la població de l’Alt Maresme i la Selva.

Quant a tipologies de serveis, es contempla la possibilitat de oferir-los en el camps de la patologia aguda, subaguda i crònica, des de la vessant de salut comunitària, d’atenció primària, hospitalària, extrahospitalària, sociosanitària i social, sia d’urgències (o espontània) o programada.

Per tot això, la Corporació de Salut del Maresme i la Selva gestiona set centres d'atenció primària, dos hospitals d'aguts, tres centres sociosanitaris i dos centres de rehabilitació, amb un equip de 1.400 professionals al servei de les 195.000 persones que viuen als municipis de l'Alt Maresme i la Selva Marítima.

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 4/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

A més, formem part de la xarxa sanitària d’utilització pública de Catalunya. Aquesta xarxa és la que presta l’atenció sanitària a tots els ciutadans i ciutadanes acreditats mitjançant la targeta sanitària del CatSalut (Servei Català de la Salut). En el seu conjunt està formada per més de 65.000 persones que treballen en uns 65 hospitals, 400 CAPs, 90 centres d’internament sociosanitari, 20 centres d’internament de salut mental, 60 centres d’atenció a les drogodependències i molts altres serveis de salut. Tots els que integrem aquesta xarxa tenim la consideració de proveïdors del sistema sanitari públic.

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 5/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

Historia de la Corporació

Venim d'una història llarga i treballada

La història dels centres de la corporació es remunta a la tradició hospitalària de beneficència dels segles XIV a XVI amb l’Hospital Asil de Blanes i un centre hospitalari a Calella. L’impuls de la societat civil va aportar nous projectes, com l’Hospital Sant Jaume de Calella als anys setanta del segle XX, i la implicació de l’Administració autonòmica hi va contribuir amb el nou Hospital Comarcal de Blanes el 1993. De llavors ençà aquests dos centres hospitalaris van anar teixint una aliança progressiva, alhora que s’iniciava una planificació conjunta de serveis i tecnologies i un desplegament harmònic i consolidat dels centres.

Un projecte interinstitucional i àmpliament compartit

La incorporació gradual al projecte d’altres centres d’atenció primària (Lloret de Mar, Tossa de Mar, Calella, Malgrat de Mar i Palafolls) i sociosanitaris (Blanes, Calella, Lloret de Mar), i la col·laboració interinstitucional faciliten la integració en un sol projecte: la Corporació de Salut del Maresme i la Selva. Hi participen l’administració sanitària i les corporacions locals (Ajuntaments de Calella i de Blanes, primer, i després el de Lloret de Mar), amb l’aportació del Consorci Hospitalari de Catalunya. Aquest creixement ha permès aconseguir una organització de dimensions adequades, capaç d’oferir un model de serveis integrats que garanteixin la continuïtat assistencial dels ciutadans dins el sistema de salut.

La nostra història en dates

L’any 1993 en el moment de posar en funcionament l’Hospital Comarcal de Blanes i per motius d’eficiència i de cooperació entre estructures i dispositius, es decideix per part del Departament de Salut, Servei català de la Salut i l’Ajuntament de Calella i l’Organisme Autònom Local, Hospital Sant Jaume de Calella, la gestió conjunta dels dos centres hospitalaris i del propi Consorci Sanitari de la Selva.

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 6/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

Aquesta gestió conjunta és encarregada a BC-Gest SL., empresa conformada pel Consorci Hospitalari de Catalunya (CHC), l’Ajuntament de Blanes i l’OAL Hospital Sant Jaume de Calella.

L’any 1994, el Consorci Sanitari de la Selva és encarregat de la gestió de l’ABS de Lloret – Tossa. Per tant, BC- Gest és qui finalment gestiona l’equip.

Fins l’any 2001, s’incorporen a aquest procés de gestió conjunta, la Fundació Privada Hospital – Asil de Blanes (1998), l’ABS de Calella (1999, mitjançant l’OAL), l’ABS de Malgrat – Palafolls (2000) i l’OAL Hospital Municipal de Lloret – Centre sociosanitari i residencial (2001).

Durant aquest període de gestió conjunta, es construeixen les diferents etapes de coordinació, cooperació i integració de determinats serveis dels dispositius gestionats, sia assistencials, no assistencials o de suport. En són exemples, la gerència, l’equip directiu, els serveis de suport no assistencial i els serveis centrals assistencials (diagnòstic per la imatge, laboratori, documentació mèdica...).

L’any 2001 i per edicte de l’Ajuntament de Calella s’aproven els estatuts de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva.

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 7/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

Marc jurídic

La Corporació, d’acord amb els seus estatuts, és una entitat consorcial amb personalitat jurídica pròpia conformada a l’inici per l’OAL Hospital Sant Jaume de Calella, el Consorci Sanitari de la Selva i la Fundació Privada Hospital – Asil Sant Jaume de Blanes. L’any 2002 s’incorpora l’OAL Hospital Municipal de Lloret.

Corporació de Salut del Maresme i La Selva

Organisme Fundació Organisme Autònom Consorci Hospital Asil Autònom Local Hospital Sanitari de la Sant Jaume de Local Hospital Sant Jaume de Selva de Lloret Calella Blanes

La Corporació és una entitat de Gestió no patrimonial. El patrimoni que es cedeix en ús resta de cada un dels membres consorciats.

D’acord amb els seus estatuts, té capacitat jurídica plena i independent de la dels membres consorciats.

La composició del Consell Rector, màxim òrgan de govern, és de: 6 representants designats per l’OAL Hospital Sant Jaume de Calella 4 representants designats pel Consorci Sanitari de la Selva 2 representants designats per la Fundació Hospital – Asil 1 representant designat per l’OAL Hospital de Lloret.

1 representant

4 representants 2 representants

6 representants

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 8/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

Tot i la autonomia de gestió que ens doten els seus estatuts, diferents canvis normatius a nivell europeu, estatal i autonòmic han anat conformant un marc de referència obligat. Per posar-ne alguns exemples:

La inclusió de la Corporació com a Entitat depenent del Departament de Salut.

L’aplicació de la normativa i directrius pròpies de les entitats de la Generalitat de Catalunya, amb referència a la inclusió dels seus pressupostos en els de la Generalitat, les directrius d’obligat compliment quant a les possibilitats d’endeutament a curt i llarg termini...

L’auditoria permanent per part de la Intervenció general de la Generalitat de Catalunya.

Etc.

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 9/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

Missió, Visió i Valors

Les organitzacions requereixen tenir explicitats la missió, la visió i els valors per dirigir el seu desenvolupament: • MISSIÓ és la raó de ser de l’organització. • VISIÓ indica cap a on va l’organització a llarg termini. • Els valors són essencials per donar sentit i cohesionar l’esforç.

Missió de la Corporació de Salut del Maresme i La Selva

“El nostre propòsit és oferir serveis de salut integrals, d’excel·lent qualitat, eficients, que donin el màxim grau de cobertura a les necessitats i demandes de les persones que resideixen a l’Alt Maresme i la Selva Marítima per tal de millorar la seva salut, autonomia i benestar”

Visió de la Corporació de Salut del Maresme i La Selva

“Volem ser un dispositiu sanitari integrat que esdevingui un referent a Catalunya”

Valors de la Corporació de Salut del Maresme i La Selva

1. Esperit de servei a les persones. 2. Visió integral de l'assistència. 3. Respecte a les persones i a la seva dignitat. 4. Respecte i consideració al professional i treballador, però també un alt nivell d'exigència. 5. Esperit de col·laboració, tant dins la Corporació com amb altres entitats externes. 6. Compromís amb una assistència rigorosa des del punt de vista científic. 7. Esforç per assolir un alt grau d'eficiència en la gestió dels recursos. 8. Compromís en la millora global a la qual ens orientem a través de l'acció i la innovació.

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 10/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

Metodologia de Planificació

La Planificació Estratègica de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva fa temps que segueix un procés estructurat i participatiu que permet adaptar periòdicament els objectius i estratègies de l'organització a les realitats del nostre entorn.

La basant participativa del procés es plasma en la creació de sis grups de treball formats per 15 persones cada un, en què hi participen tant l’equip directiu com professionals de diferents àrees, en els quals es consensuen la visió de partida i les necessitats i expectatives de futur.

L’objectiu de aquest procés de planificació és elaborar un Pla que ens permeti afrontar les necessitats de futur en un escenari a mig termini (2015), en matèria assistencial, d’infraestructures i d’organització. El procés s’estructura en 3 passos:

1. Diagnòstic de la situació actual: a. Anàlisi de la informació disponible b. Anàlisi de l’organització interna c. Anàlisi de l’entorn 2. Escenari de futur: a. Tendències demogràfiques b. Tendències assistencials c. Projecció d’activitat 3. Planificació: a. Necessitats assistencials b. Necessitats d’infraestructures c. Proposta de model organitzatiu

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 11/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

Eixos Estratègics de la Corporació de Salut del Maresme i La Selva: 1. Aconseguir la gestió integrada de l’atenció 2. Millorar els processos i els resultats 3. Adequar les polítiques de personal 4. Assegurar la posició de la CSMS en l’entorn sanitari i social 5. Preparar el futur i assegurar la viabilitat

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 12/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

Model Assistencial

El centre de la nostra activitat és el pacient i els seus problemes de salut. Aquesta orientació a les persones és la base de la nostra organització que, a més, es fonamenta en un model d'atenció integral i de coordinació entre institucions.

Per això, optem per un model assistencial que es basa en els valors que defensem i que tenen com a paraules clau la integralitat de la persona com a nucli central de totes les seves actuacions, la integralitat de l’assistència que ha d’anar més enllà dels serveis que presta la corporació, la continuïtat de l’assistència al llarg de la vida i l’efectivitat i eficiència en les actuacions.

Aquest model es basa en la necessària integració i complementarietat per donar una resposta accessible i propera al ciutadà respectant la seva autonomia física i psicològica.

Transformar el Atenció model Primària compartimentat d’atenció Atenció Atenció Socio- sanitària... Hospitalària sanitària

Atenció Especialitzada ... en un model Ingrés Proves Hospitalari diagnòstiques d’atenció integral, més Tractaments Quirúrgics Urgències integrat i orientat Emergències a les persones. Tractaments Ambulatoris Salut Mental

Atenció Rehabilitació Primària Suport a Atenció Cuidadors Domiciliària

Per tal de poder-lo desenvolupar, cal un respecte i implicació de tots els professionals, assistencials i no assistencials, exigents i autoexigents, amb unes aptituds i actituds que responguin a aquestes necessitats i que permetin una millora contínua de la qualitat objectiva i percebuda.

D’altra banda, el model ha de permetre compatibilitzar la territorialització de serveis amb la centralització de serveis corporatius, especialment els de suport al procés assistencial i fomentar la generació d’aliances estratègiques amb diversos actors del sector, especialment amb proveïdors de la zona.

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 13/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

D’acord amb l’entorn en què ens movem, el nostre model assistencial es basa en les següents premisses:

1. L’organització es mou a l’entorn del ciutadà, ciutadà en principi sa a qui s’ha d’ajudar a protegir la seva salut i facilitar-li els serveis en cas de pèrdua d’aquesta condició en el lloc, dispositiu i per l’equip de professionals més adient, per tal de que el seu restabliment sigui el més favorable possible.

2. El model assistencial ha de tenir com a objectiu l’autonomia de la persona. L’educació, la informació, la formació, la comunicació... són valors que han de permetre la participació en el manteniment de la seva pròpia salut i en els processos d’autocura.

3. El model d’assistència en la malaltia es basa en el fet de la integralitat. Els serveis i l’especialització han de treballar conjuntament amb una visió única. S’ha de facilitar el treball multidisciplinar, coordinat i dirigit sota uns objectius prefixats amb relació al restabliment d’aquesta autonomia d’actuació de la persona.

4. La seguretat del pacient i la qualitat en l’assistència s’aconsegueix mitjançant el treball planificat, protocol·litzat i en equip, basant-se en les competències, aptituds i actituds que pot aportar cada un dels seus integrants.

5. Els equips, per tal de garantir la integralitat de les actuacions i la continuïtat i no duplicitat, van més enllà dels serveis i dels nivells.

6. La qualitat també s’assoleix mitjançant la formació continuada i el manteniment de les experteses. L’especialització ha d’estar al servei de l’equip i per tant del pacient.

7. El model assistencial aposta per la proximitat. Proximitat al ciutadà traduït en una oferta de serveis en el territori, però també de proximitat en el sentit del tipus d’assistència: sortint de la premissa de que l’espai idoni del ciutadà és el seu entorn habitual, el model prioritza l’atenció ambulatòria sia des de l’atenció primària o de l’atenció especialitzada (per pacient agut, subagut o crònic).

Aquest Model Assistencial es materialitza en una àmplia cartera de serveis que permet atendre les necessitats en serveis assistencials de prop de 195.000 habitants.

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 14/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

A aquest efecte, gestionem 13 dispositius sanitaris integrats mitjançant una història clínica única i uns serveis de suport integrats.

Els dispositius donen resposta a:

• 40% de l’atenció primària del territori de referència

• 100% de l’atenció especialitzada en pacients aguts (exclosa l’alta tecnologia)

• 100% de l’activitat sociosanitària de l’àrea de referència.

• l’atenció a les drogodependències del Maresme

• l’atenció sexual i reproductiva de La Selva Marítima.

• a la població transeünt en un territori receptor de persones que, sense ser residents formals, hi passen llargues temporades

• la necessitat de coordinació amb els dispositius residencials socials.

Els dispositius són:

• Hospital Sant Jaume de Calella (Hospital d’aguts)

• Centre Sociosanitari de Calellla (Sociosanitari integrat a l’edifici de l’Hospital)

• CAP Calella (integrat a l’edifici de l’Hospital de Calella)

• Centre de Rehabilitació de Pineda – Can Xaubet

• CAP Malgrat (Atenció Primària)

• Consultori Palafolls (Atenció Primària)

• Centre de rehabilitació de Tordera (Rehabilitació ambulatòria)

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 15/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

• Hospital Comarcal de Blanes (Hospital d’aguts)

• Hospital – Asil Sant Jaume de Blanes (Centre Sociosanitari i residència assistida)

• CAP Lloret (Atenció Primària)

• CAP Lloret – Fenals (Atenció Primària)

• CAP Lloret – El Rieral (Atenció Primària)

• Hospital Municipal de Lloret - Asil Nicolau Font (Centre Sociosanitari i residència assistida)

• Consultori de Tossa (Atenció Primària)

Basem el nostre Model Assistencial en el ciutadà i la continuïtat de la seva atenció assistencial. Per aquest efecte, tenim com eixos d’actuació la integració assistencial, la col·laboració entre centres i professionals, l’eficàcia, la seguretat i l’equilibri entre accessibilitat i seguretat i entre descentralització i eficiència. Aquest model permet garantir una àmplia oferta de serveis enfortida per la complementarietat dels seus dispositius d'assistència.

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 16/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

Model de Gestió

L’eix de l’atenció a la salut no són els centres sanitaris, sinó les persones que requereixen els nostres serveis, a l’entorn de les quals organitzem els nostres recursos humans i materials. I ho fem amb capacitat resolutiva: de la forma més eficaç i eficient, amb un nivell òptim de qualitat assistencial i de satisfacció per als clients.

La gestió integrada dels dispositius de la Corporació té per objectiu assegurar aquesta continuïtat assistencial per a cada persona a través d’una bona coordinació entre tots els àmbits d’atenció. El nostre model afavoreix que s’atengui la salut de les persones amb una visió de conjunt i que la majoria de problemes es tractin i es resolguin a prop de casa, amb una bona organització dels fluxos dels pacients i facilitant al màxim els tràmits i els desplaçaments a través dels nostres serveis.

La Corporació s’organitza de manera funcional en dos àmbits principals:

• Serveis territorialitzats, que coincideixen generalment amb els serveis que tenen una repercussió directa amb l’atenció a les persones: serveis assistencials directes, serveis de suport al diagnòstic i al tractament, serveis de suport hotelers (en els casos d’internament...).

• Serveis corporatius o centralitzats, que corresponen a serveis de suport al procés assistencial i que majoritàriament engloben aquells que fan referència a gestió de recursos propis de la corporació.

En total, gestionem cinc centres d'atenció primària, dos hospitals d'aguts, tres centres sociosanitaris i dos centres de rehabilitació, amb un equip de 1.400 professionals al servei de les 195.000 persones que viuen als municipis de l'Alt Maresme i de la Selva Marítima.

Tenim més de 250 llits, 2 serveis d’urgències i la resta de dispositius propis dels hospitals moderns. A Atenció Primària, prestem atenció a 87.000 persones. I la gent gran i els malalts crònics disposen a casa nostra de més de 300 places sociosanitàries.

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 17/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

Treballem per prestar uns serveis de qualitat excel·lents

• Els professionals de la Corporació volem fer les coses bé, i amb les nostres actituds professionals i personals demostrem un compromís: volem millorar.

• El nostre treball ha d’assolir els millors resultats i s’ha de distingir per la seva efectivitat en termes de salut i benestar.

• L’avaluació i la millora contínua de la qualitat han de ser un distintiu nostre: formen part del treball quotidià de tothom, sia individualment o en equip, i són presents en tots els àmbits de l’organització.

• Satisfem les necessitats i les expectatives dels ciutadans.

• Entenem la satisfacció dels ciutadans i ciutadanes de manera global, compartim els seus problemes i som respectuosos amb la seva dignitat, els seus valors i amb les decisions que puguin prendre.

• Escoltem les opinions del clients per poder respondre millor a les seves expectatives.

• Simplifiquem l’accés als nostres centres, fem més fàcils les gestions administratives i mirem com adaptar els nostres circuits a les seves necessitats.

• Ens esforcem per millorar la informació clínica, assistencial i en els tràmits. I sempre amb un to afable i professional.

• L’aposta per un model de continuïtat assistencial ens obliga a millorar la integració amb els altres proveïdors sanitaris i socials del territori, com ara l’Institut Català de la Salut, l’Institut d’Assistència Sanitària de Girona o la Comunitat Terapèutica de Malgrat.

Facilitem la tasca dels nostres professionals

• Volem una organització de professionals excel·lents, atractiva per als que hi treballem i per als de la resta d’entitats sanitàries.

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 18/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

• Fomentem el desenvolupament professional alhora que mantenim el nivell científic i l’actualització de les habilitats i els coneixements. Apostem per la presa de decisions sobre la base del coneixement i la informació.

• Alhora que demanem avaluació professional, defensem el reconeixement del mèrit.

• El treball en equip, l’intercanvi d’experiències i la cooperació entre diferents disciplines, nivells i dispositius sanitaris són fonaments de l’organització del nostre treball.

• L’actualització tecnològica es posa a l’abast de tots els centres i professionals per millorar l’organització i els serveis que prestem.

• Apostem per la participació dels professionals en l’organització i per la comunicació oberta, molt més enllà de la seva utilitat per millorar el clima laboral.

• Afavorim el lideratge dels professionals al si de l’organització i en els entorns sanitaris més immediats.

Ajudem a construir una organització valuosa per a la comunitat

• Tots els àmbits de l’organització han d’assolir la màxima eficiència i, en conjunt, cal garantir la resposta més adequada en el nivell assistencial més adequat.

• La nostra organització ha de ser econòmicament sostenible i, per tant, som eficients (individualment i col·lectivament) en la utilització dels recursos públics que se’ns han encomanat.

• Els professionals de tots els nostres centres treballen junts per millorar les capacitats i ultrapassar els resultats individuals.

• Insistim en la voluntat de lideratge i d’explicació portes enfora d’un model assistencial i d’organització orientat a l’objectiu que els ciutadans disposin d’uns centres pròxims, de qualitat i altament resolutius, i que alhora sigui un exponent de la política de desconcentració arreu del territori i de diversificació en la provisió de serveis de salut de la xarxa sanitària d’utilització pública de Catalunya.

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 19/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

En definitiva, el Model Assistencial de la Corporació de Salut del Maresme i La Selva està orientat al ciutadà i està integrat i, a més, és continu i eficient.

Les necessitats i expectatives dels pacients han de ser un dels principals criteris per prendre decisions dins la Corporació. La planificació i el disseny de serveis es fa en funció de les necessitats sanitàries de la comunitat, intentant respondre a les expectatives dels ciutadans. La nostra organització ha de tenir capacitat per adaptar-se als canvis continuats del seu entorn. Els professionals de la Corporació incorporem noves maneres de treballar per fer la vida més fàcil als pacients i familiars: simplifiquem els tràmits administratius, evitem desplaçaments i la repetició d’actes assistencials, etc. El pacient no és un subjecte passiu, sinó que pren part en les decisions que afecten el seu procés, acompanyat i aconsellat pels professionals de la Corporació.

Això implica:

• El disseny de serveis es fa en funció de les necessitats de salut de la comunitat (més que en funció de necessitats o expectatives professionals).

• La tendència a adaptar els paràmetres d’accés a les preferències dels clients: horaris de consulta, multiprogramació d’actes assistencials el mateix dia, autoprogramació... A la vegada, cal comptar amb els diferents col·lectius dins la comunitat i les seves diferents necessitats.

• El dispositiu assistencial s’ha d’anar orientant cada vegada més a la resolució efectiva dels problemes dels pacients. Per exemple, ara la Corporació ofereix un catàleg de prestacions, i cada pacient n’utilitza unes quantes. El futur pot passar per una organització basada en criteris funcionals que ofereixen solucions globals als pacients.

• Cal disposar d’uns dispositius d’informació, atenció i orientació als ciutadans potent.

D’altra banda, entenem la integració com el fet de que diferents dispositius sanitaris de diferents nivells assistencials treballin junts, de manera sincrònica i coordinada. Cada pacient representa un projecte de salut i els diferents elements que configuren el nostre model han “de cooperar en el projecte”. El valor afegit de la Corporació no ha de ser el disposar de “totes les peces del sistema sanitari” (centres, nivells,...), sinó el fet de fer-les treballar

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 20/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

juntes i de manera coordinada. El pacient, doncs, ha de percebre que les diferents peces que configuren la Corporació, una vegada juntes, donen una resposta global, coordinada i eficient al seu problema de salut.

Això implica:

• La planificació de serveis s’ha de fer de manera integrada, evitant els esquemes “hegemònics” d’un centre o nivell determinat, i ha de tenir en consideració: o Els fluxos d’informació a través del sistema. o L’oferta de serveis de cada element (què ha de fer cadascú, on i com, tenint en compte la globalitat). o La possibilitat / oportunitat de compartir recursos entre els elements del sistema.

• És necessari planificar sobre la base d'un procés metodològicament sòlid, contrastat i participatiu, facilitant l'aplicació en devessall dels objectius institucionals a tota l'organització.

• Ha d’existir un sistema de gestió que doni prioritat al funcionament integrat dels diferents elements del sistema. L’orientació ha de ser cap a l’excel·lència dels resultats globals, i no de cada element individual.

• Cal exercir una gestió per processos, i no una gestió de les estructures. Són els processos que s’orienten a les persones i s’adapten a les seves necessitats.

El nostre model envolta el ciutadà que troba respostes a totes les seves necessitats. Aquestes respostes poden ser diverses: solucions directes als problemes, orientació per trobar una solució fora de la Corporació, realització de tràmits administratius, connexió amb recursos... No han de quedar àrees sanitàries fosques o sense resposta. Entenem la continuïtat de l’atenció com la connexió i coherència entre una sèrie d’accions seqüencials exercides sobre un mateix pacient per diferents professionals (Persona), en diferents llocs (Espai), i en diferents moments (Temps). El resultat ha de ser que cap ciutadà no ha de quedar mai, ni que sigui de manera temporal, descobert. Per exemple: entre el moment de l’alta i una visita de seguiment a CCEE, o entre l’alta i la visita del seu metge d’atenció primària, qualsevol pacient ha de saber a qui s’ha d’adreçar. Això implica informació dels ciutadans (a qui li consulto? o qui m’ho soluciona?) i informació dels professionals (informació clínica del cas, protocols, etc.).

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 21/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

Això implica:

• Institució: cal que s’estableixin aliances amb els altres proveïdors d’atenció sanitària a la zona, per tal de coordinar les actuacions. L’esperit de col·laboració ha de ser màxim a nivell operacional.

• Professionals: han d’assumir la visió del funcionament integrat. Han d’estar convençuts que han de treballar en xarxa (en equip), de manera coordinada (encara que pertanyin a diferents nivells o centres). Cada professional és un element clau de continuïtat.

• Sistema de treball:

a) Cada procés ha d’estar ben definit: què cal fer i qui ho ha de fer (per tant, és essencial la formació). Ha de quedar ben establert quin paper juga cada element dins el sistema d’atenció. b) Amb un sistema de flux de la informació molt ben traçat i desenvolupat. Si els professionals no coincideixen en temps i espai, cal que disposin d’un bon sistema de comunicació.

• Pacient: Ha d’estar ben informat perquè col·labori en el bon funcionament del sistema.

A més, tot acte assistencial dins la Corporació afegeix valor al servei (resultat final). La utilització dels recursos és l’adequada. L’assistència la fa el professional o nivell que dóna un resultat millor en termes de salut (efectivitat), i que és més eficient (relació entre el benefici obtingut i el cost). El lloc on es fa l’atenció és aquell que convé més a les preferències dels pacients, i que proporciona una major eficiència social.

Això implica:

• Evitar tant la infrautilització com la sobreutilització de recursos. Per això cal que es dissenyin els processos partint d’estàndards acceptats per la comunitat científica o professional i en funció de la Medicina basada en la evidència.

• El nostre sistema de gestió ha de tenir sistemes per avaluar els processos assistencials, i suprimir aquelles parts que no aporten valor. De forma concreta, ha d’evitar la repetició dels actes assistencials, sia proves diagnòstiques o actes terapèutics.

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 22/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

• Identificació dels indicadors d’avaluació del procés.

• Els recursos de què disposem s’han de posar a l’abast de tota l’organització, fomentant la utilització compartida i cercant activament les economies d’escala.

Finalment, el nostre model d’atenció és científicament sòlid, per això es basa en experiències prèvies que han demostrat la seva efectivitat (atenció basada en l’evidència). Es tradueix en l’escassa variabilitat en l’atenció i l’alt valor que ha d’aportar cada decisió assistencial.

Això implica:

• Disseminar l’esperit científic a tots els nivells.

• Implantar un model d’atenció basada en proves (evidència científica), que estigui suportat per un conjunt de guies de pràctica clínica i de procediments normalitzats.

• Construir (i mantenir) sistemes per garantir que l’atenció es manté dins uns estàndards de qualitat reconeguts i amb un marge de variabilitat molt reduït (sistema d’indicadors i d’estàndards definits en cadascuna de les GPCs). Cal que els professionals rebin informació sobre la seva pròpia actuació i, si convé, normes per millorar-la.

• Es coneix i es fa públic el nivell de qualitat de l’atenció a la Corporació de Salut.

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 23/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

Model d’Organització necessari

Ens hem marcat un repte crític: desenvolupar un sistema d’atenció que integri l’actuació dels diferents centres i serveis de què disposem i, així, oferir una assistència el més completa i àgil possible.

Per fer camí cap a aquest repte ens hem marcat algunes línies d’actuació concretes. En primer lloc, una organització que no es basa en les tres “divisions” assistencials clàssiques, sinó en una d’única. En segon lloc, dotar aquest esquema dels instruments necessaris, especialment de la possibilitat de gestionar de forma integrada els recursos i que puguem treballar amb un sistema d’informació integrat.

Direcció gerencial

Direcció de Planificació Direcció Mèdica Direcció Econòmica Unitats i Serveis De Staff Direcció de recursos Direcció d’Infermeria humans Direcció tecnologies De la Informació Àrea Assistencial Àrea de Recursos Direcció de gestió de Direcció de Projectes i Serveis Unitat de Control de pacients Gestió Àrea de Planificació de Àrea Desenvolupament i

Per tot això, ens cal continuar generant una cultura corporativa apropiada que doni suport al model. Aquests canvis dins la Corporació ens portaran cap un nou model d’empresa:

• Més funcional i, per tant, menys jeràrquica, més àgil i adaptable a les necessitats internes i externes.

• Més descentralitzada, que permeti la presa de decisions en nivells més propers on es fa l’assistència.

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 24/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

• Més centrada en el pacient i les seves necessitats, i no tan fonamentada en les visions particulars dels professionals.

• Més participativa, ja que permetrà implantar millores a partir de canvis plantejats en els nivells operatius, és a dir: de baix a dalt.

D’altra banda, els nous reptes necessiten una sèrie de condicions perquè es desenvolupin en la direcció i la velocitat adequades. Aquestes condicions, molt generals, no van adreçades a cap professional ni a cap col·lectiu en particular. És imprescindible que tots professionals de la Corporació, però de manera especial els directius i comandaments, les tinguin en compte:

• Cal una visió innovadora, que generi la capacitat d’afrontar els nous reptes amb imaginació i coratge.

• Cal disposició per actuar, per mobilitzar les voluntats. L’immobilisme i el conservadorisme estèril no tenen cabuda en el projecte que s’inicia.

• Cal la participació activa de tots els professionals. Cal permetre la seva participació i que tots acceptin el repte que suposa prendre-hi part.

• Cal implantar la gestió basada en processos. En l’àmbit assistencial pren rellevància el qui i com es fa l’atenció, no on es fa.

• Cal una forta orientació cap a la millora global i continuada de la qualitat, i cal veure aquesta com una funció de la satisfacció del client i de l’assoliment de les seves expectatives.

• Finalment, cal desenvolupar l’esperit de col·laboració entre els diferents agents que intervenen en l’atenció sanitària i social. Per això, ens caldrà una bona dosi de generositat professional.

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 25/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

En definitiva, tenim al nostre abast un projecte innovador, que dóna suport als aspectes sanitaris de la nostra organització, que retorna el protagonisme als professionals sanitaris a través de la participació efectiva, i que, en definitiva, pretén apropar-se als pacients i intentar satisfer les seves necessitats i expectatives.

L’estructuració futura dels dispositius

La Corporació de Salut del Maresme i la Selva i tenint com a base el Pla director d’atenció especialitzada pel territori, reestructura la oferta de serveis en el territori d’acord amb una nova lògica.

Aquesta es basa en els següents punts:

Dispositiu assistencial o de salut:

És aquell conjunt de recursos humans, tècnics i tecnològics que presten un servei determinat a la població.

Els dispositius previsibles a mig termini que gestionarà la Corporació són:

™ Equip d’Atenció Primària de Calella ™ Equip d’Atenció Primària de Malgrat – Palafolls ™ Equip d’Atenció Primària de Lloret – Tossa ™ Hospital de l’Alt Maresme i la Selva Marítima ™ Sociosanitari de Calella ™ Sociosanitari i Residència de Blanes ™ Sociosanitari i Residència de Lloret ™ Rehabilitació ambulatoria de l’Alt Maresme i la Selva Marítima.

El conjunt de dispositius assistencials que gestiona la Corporació s’anomena Complex sanitari

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 26/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

Centre o edifici:

És l’espai físic on el dispositiu actua.

Els edificis on s’ubicaran previsiblement els diferents dispositius són:

™ Edifici Sant Jaume de Calella. ™ CAP Malgrat ™ Consultori Palafolls ™ CAP Lloret Centre ™ CAP Lloret “El Rieral” ™ CAP Lloret Fenals ™ CAP Tossa ™ Edifici d’alta intensitat de l’Hospital AMSM ™ Edifici d’alta resolució de l’Hospital AMSM ™ Hospital – Asil Sant Jaume de Blanes ™ Nou Centre sociosanitari de Lloret ™ Centre de Rehabilitació de Tordera ™ Centre de Rehabilitació “Can Xaubet” de Pineda

COMPLEX SANITARI

AI AR

Hospital de l’Alt Maresme i la Selva Marítima

Rhb Tordera SS Lloret

SS CL SS CAP CAP CAP Calella Rhb Blanes Centre Rieral Tossa Pineda CAP CAP CAP Calella Malgrat Fenals

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 27/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

PLA FUNCIONAL DE L’EDIFICI D’ALTA INTENSITAT EN EL MARC DE L’HOSPITAL DE L’ALT MARESME I LA SELVA

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 28/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

Índex

El Pla assistencial en l’atenció hospitalària...... 30

El model assistencial de la CSMS ...... 30

El model assistencial en la vessant de l’atenció especialitzada – hospitalària . 31

La Cartera de serveis de l’Hospital de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva...... 33

Desplegament d’especialitats i serveis...... 33

Definició del futur Edifici d’Alta intensitat de la CSMS ...... 36

La cartera de serveis de l’edifici d’Alta intensitat...... 36

Estructures i recursos de l’edifici d’alta intensitat...... 39

Àrees i espais de l’edifici d’alta intensitat:...... 42

Àrees assistencials directes ...... 42

Àrees de suport al diagnòstic i a la terapèutica ...... 45

Altres Àrees ...... 49

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 29/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

El Pla assistencial en l’atenció hospitalària.

És important recordar les idees que s’han anat exposant de la CSMS per tal de poder desenvolupar el Pla Assitencial que es planteja. Les estructures i infraestructures han d’estar al servei d’aquests conceptes de proximitat al ciutadà, de continuïtat assistencial, de complementarietat i integralitat dels serveis, de cerca d’eficiència, eficàcia i seguretat i de respecte al ciutadà i al professional.

S’ha d’entendre que per la Corporació, el Pla assistencial en l’atenció hospitalària és totalment indestriable del Pla assistencial global del ciutadà. Així el Pla assistencial es converteix en un pla d’acompanyament en salut que disposarà de diferents serveis, ubicats en diferents espais, d’acord amb les seves necessitats.

Aquesta idea, impregna també la organització que l’ha de desenvolupar, desdibuixant les fronteres entre uns i altres i requerint d’una estructuració de suport que ho tingui present.

Malgrat tot, i a efectes de desenvolupar un pla funcional que ha de fer-se realitat en un projecte arquitectònic, caldrà fer l’exercici d’aïllar, en un primer moment l’atenció hospitalària i en una segona fase, la part del Pla Assitencial que es desenvoluparà en l’edifici anomenat d’alta intensitat.

La part del Pla assistencial que s’haurà de desenvolupar en l’edifici d’alta resolució serà objecte d’un segon document.

El model assistencial de la CSMS

D’acord amb l’entorn en el que es mou la CSMS el seu model assistencial es basa en les següents premisses:

1. L’organització es mou al voltant del ciutadà. Ciutadà en principi sa al que s’ha d’ajudar a protegir la seva salut i facilitar-li els serveis en cas de pèrdua d’aquesta condició en el lloc, dispositiu i per l’equip de professionals mes adient per tal de que el seu restabliment sigui el mes favorable possible.

2. El model assistencial ha de tenir com a objectiu l’autonomia de la persona. L’educació, la informació, la formació, la comunicació... són valors que han de permetre la participació en el manteniment de la seva pròpia salut i en els processos d’autocura.

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 30/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

3. El model d’assistència en la malaltia es basa en el fet de la integralitat. Els serveis i l’especialització han de treballar conjuntament amb una visió única. S’ha de facilitar el treball multidisciplinar, coordinat i dirigit sota uns objectius prefixats en referència al restabliment d’aquesta autonomia d’actuació de la persona.

4. La seguretat del pacient i la qualitat en l’assistència s’aconsegueix mitjançant el treball planificat, protocolitzat i en equip, basant-se en les competències, aptituds i actituds que pot aportar cada un dels seus integrants.

5. Els equips, per tal de garantir la integralitat de les actuacions i la continuïtat i no duplicitat, van mes enllà dels serveis i dels nivells.

6. La qualitat també s’assoleix mitjançant la formació continuada i el manteniment de les experteses. L’especialització ha d’estar al servei de l’equip i per tant del pacient.

7. El model assistencial aposta per la proximitat. Proximitat al ciutadà traduït en una oferta de serveis en el territori, però també de proximitat en el sentit del tipus d’assistència: sortint de la premissa de que l’espai idoni del ciutadà és el seu entorn habitual, el model prioritza l’atenció ambulatòria ja sigui des de l’atenció primària com de l’atenció especialitzada (per pacient agut, subagut o crònic).

El model assistencial en la vessant de l’atenció especialitzada – hospitalària

Per tal de poder definir les necessitats funcionals del nou edifici d’alta intensitat, però, cal descriure la vessant d’aquest model en relació a l’atenció especialitzada i hospitalària.

Així, en aquest model, l’atenció especialitzada és aquella part de la organització que posa a disposició de la resta aquells elements tècnics i tecnològics que donen una resposta específica a determinades necessitats ja siguin de la persona en general com de la col·lectivitat i/o dels altres punts de la organització assistencial. Resposta que requereix una formació, unes tècniques o una tecnologia diferenciada.

Aquests recursos, en el nostre entorn i per tal de garantir la seguretat, la qualitat i l’eficiència quan van destinats al diagnòstic, tractament i control de pacients afectes de patologies agudes o aguditzades se solen concentrar en els dispositius hospitalaris.

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 31/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

Per tant, podríem entendre que l’hospital és la plataforma de serveis que aporta a la continuïtat assistencial i a l’integralitat de l’atenció aquells recursos humans, tècnics i tecnològics especialitzats.

En el cas de la CSMS, es pren, a més, una segona opció: l’Hospital, aquesta plataforma de serveis, se situa en dues localitzacions diferents: una part a Calella i una altra a Blanes i d’aquesta manera afavorir i garantir la proximitat i accessibilitat de la població a aquest tipus de serveis.

Però a més, s’opta per una opció asimètrica: un dels edificis acollirà els serveis altament resolutius (edifici d’alta resolució) i l’altre, aquells serveis per afrontar patologies que requereixen mes recursos ja siguin humans o tecnològics per assolir els resultats esperats (edifici d’alta intensitat). Aquest segon, és el que es desenvoluparà en aquest Pla Funcional i que per aquest estudi s’anomenarà Edifici d’alta intensitat de la CSMS.

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 32/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

La Cartera de serveis de l’Hospital de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva.

L’Hospital de la CSMS ha d’assumir la funció d’hospital general i territorial.

Aquesta doble vessant es tradueix, per un costat en la necessitat de desplegar les especialitats mèdiques i quirúrgiques pròpies per atendre al voltant del 85% - 90% de la patologia aguda i aguditzada de la població de referència.

Per altre costat, representa una voluntat d’implicació de la organització en les necessitats de salut del territori i la voluntat d’erigirse com a plataforma de serveis especialitzats, tècnics i tecnològics al servei de la continuïtat assistencial i la integralitat de l’assistència: representa el posar al servei de la xarxa d’entitats de salut els seus recursos humans i tècnics.

Per tal d’afrontar aquesta missió i visió, l’Hospital, en els seus dos edificis i de manera complementària, ha de desplegar una cartera de serveis per a l’atenció de pacients amb patologia aguda o patologia crònica aguditzada i una cartera de serveis especialitzada per donar resposta a les necessitats d’altres dispositius assistencials que actuïn en el territori.

Desplegament d’especialitats i serveis.

Les especialitats que ha de poder oferir el conjunt de l’Hospital de la Corporació de Salut s’estructuren de la següent manera:

™ Medicina interna i especialitats mèdiques:

o Medicina interna o Cardiologia o Neumologia o Neurologia o Hematologia o Oncologia o Reumatologia o Nefrologia o Dermatologia

™ Cirurgia i especialitats quirúrgiques:

o Cirurgia general i digestiva o Cirurgia vascular

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 33/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

o Urologia

™ ORL

™ Oftalmologia

™ Ginecologia i Obstetrícia

™ Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia

™ Pediatria

™ Anestesiologia i dolor.

™ Rehabilitació.

™ Salut mental

™ Atenció als pacients drogodependents.

A més d’aquestes especialitats, l’organització es vertebra mitjançant un servei (o direcció) de cures, basat en infermeria.

Aquestes especialitats i serveis es desenvolupen en les següents vessants:

¾ Atenció a la urgència, a l’emergència i al pacient en estat crític.

¾ Atenció ambulatòria, tant des de la vessant diagnòstica, terapèutica, de control i seguiment i rehabilitadora.

¾ Atenció en internament de curta estada.

¾ Atenció en internament de mitja estada.

¾ Atenció domiciliària o en residència habitual.

A més de les especialitats directament assistencials, com a plataforma de serveis a la xarxa de salut, l’hospital de la CSMS disposa dels següents serveis de suport:

™ Servei d’atenció al client

™ Servei d’admissions.

™ Diagnòstic per imatge mèdica.

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 34/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

™ Servei d’anàlisis clínics

™ Servei de Farmàcia hospitalària i de suport a la terapèutica farmacològica.

™ Servei de documentació clínica.

™ Treball social

™ Serveis religiosos

Finalment, per poder posar a disposició dels pacients i dels serveis assistencials aquells recursos que es precisen en lloc i forma adecuats, la organització es completa amb les següents estructures:

™ Serveis de logística

™ Serveis hotelers

™ Serveis de recursos humans.

™ Servei de tecnologies de la informació i la comunicació.

S’ha de tenir en compte que aquests serveis i especialitats, la Corporació els ha de poder posar al servei dels ciutadans i dels professionals ja sigui mitjançant recursos propis o en alguns casos mitjançant aliances amb altres entitats o subcontractant-los a altres empreses especialitzades.

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 35/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

Definició del futur Edifici d’Alta intensitat de la CSMS

D’acord amb el Pla Director aprovat per la Direcció general de Planificació i Avaluació del departament de Salut i pel Consell Rector de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva, l’edifici General Comarcal del CSMS que forma part de l’Hospital General del Maresme i la Selva es defineix com:

“...L’edifici, que haurà de ser de nova construcció i que s’ubicarà a Calella (Maresme), ha d’acollir l’hospitalització convencional, les intervencions quirúrgiques urgents i aquelles que requereixin una intensitat tecnològica i de recursos elevada de tota la zona de referència, així com les urgències i l’activitat ambulatòria de proximitat i la plataforma de suport al diagnòstic i tractament...”

Per tal de donar resposta a aquesta missió, des d’aquest edifici es desenvoluparà la següent tipologia d’activitats assistencials, en les seves vessants diagnòstiques, de rehabilitació i de tractament:

• Activitat urgent • Activitat ambulatòria • Activitat en internament.

Aquestes activitats estaran centrades en pacients afectes de patologia aguda o en fase d’agudització.

Per altre part, també haurà de donar resposta, com a plataforma tècnica i tecnològica a les necessitats derivades de l’atenció primària i activitat sociosanitària de la zona territorial de l’Alt Maresme.

La cartera de serveis de l’edifici d’Alta intensitat

Donada la complementarietat que es vol donar als dos edificis d’acord amb la idea de que es tracta d’un sol complex hospitalari, la definició de la cartera de serveis no es pot abordar des del punt de vista de les especialitats que s’hi desenvolupen.

La complementarietat es basa en la capacitat de resolució, en la intensitat de recursos necessaris per tal d’assolir-la i la plataforma de serveis tècnics i tecnològics que ha de posar al servei tant de la població com dels altres dispositius de salut que actuen en el territori, d’entre els quals cal destacar l’edifici d’alta resolució de la Selva.

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 36/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

Així la cartera de serveis s’estructurarà a la següent oferta:

Urgències i emergències:

™ Especialistes o Medicina Interna o Cirurgia General o COT o Ginecologia i Obstetrícia o Pediàtriques ™ Polivalents. ™ Àrea d’observació ™ Unitat de cures semiintensives. ™ Servei d’Emergències mèdiques. SA.

Serveis ambulatoris:

™ Activitat ambulatòria especialitzada de control i seguiment.

o Medicina interna o Cardiologia i gabinets d’exploració cardiològica (Ergometries, Holter, Ecocardio...) o Pneumologia i proves funcionals (espirometria, bronco- endoscopia...) o Digestiu i proves endoscòpies (Colonoscòpies, fibrogastroscòpies, rectoscòpies, ecografia abdominal...) o Neurologia i proves complementàries (EMG, EEG...) o Endocrinologia. o Oncologia, psicooncologia, cures pal·liatives... o Cirurgia General o Urologia o Anestesia o Cirurgia Ortopèdica i traumatologia (sala de guixos) o Ginecologia i ecografia ginecològica o Obstetrícia i ecografia obstètrica o Pediatria especialitzada (obesitat, asma, cardiologia, diabetis...) o Optometria o Audiometria o Salut laboral o Consultes polivalents per Unitats Funcionals i altres serveis. o Consultes infermeria i proves diagnòstiques (cures d’infermeria, extraccions, ECG...)

™ Activitat ambulatòria de dia.

o Hospital de dia mèdic (Oncologia, pneumologia, hematologia...) o Hemodiàlisi o Clínica del dolor

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 37/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

Serveis d’internament:

™ A pacient agut.

o Medicina interna i especialitats o Cirurgia General i especialitats o Cirurgia Ortopèdica i traumatologia o Ginecologia i Obstetrícia o Pediatria o Unitat d’Obesitat mòrbida o Internament de Crítics

™ Mitja estada polivalent i subaguts

Diagnòstic per la imatge:

X Radiologia simple X Telecomandament X Ecografia general X Tomografia axial computoritzada X Ressonància Nuclear Magnètica (mig termini)

Laboratoris:

X Anàlisis clíniques ? I d’urgències. X Anatomia Patològica X Dipòsit de sang

Farmàcia:

X Farmacia hospitalària. X Dispensació ambulatòria.

Documentació

Al ciutadà i usuari:

X Unitat d’atenció al client X Admissions X Serveis socials i comunitaris X Voluntariat X Oratori. X Menjador – cafeteria X Botigues

Als professionals

X Sistemes informàtics i tecnologies de la comunicació X Administració de recursos humans

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 38/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

X Salut laboral (a part de consultes) X Comitè d’empresa i seccions sindicals X Aules de formació. Coneixement i recerca X Qualitat X Direcció assistencial X Vestuaris X Menjador - cafeteria

Altres serveis de suport:

X Punts de seguiment i control de les empreses subcontractades X Manteniment general X Punts de neteja X Magatzem de neteja X Manteniment electromedicina.

Estructures i recursos de l’edifici d’alta intensitat.

L’edifici és concebut per donar resposta a les patologies que requereixen una dotació i intensitat de recursos hospitalaris alt. Les seves característiques diferenciadores, doncs, han de ser:

1. La possibilitat d’ingrés de curta estada, i per tant d’una àrea d’hospitalització.

2. La disponibilitat d’una àrea quirúrgica suficient per tal de poder donar resposta a la cirurgia tant urgent com programada de mitjana i alta complexitat, si bé d’entrada no es preveu la supraespecialització.

3. La disponibilitat d’atenció a pacients crítics o semicrítics que es derivin tant des de urgències com del bloc quirúrgic o de les àrees d’hospitalització.

4. La disponibilitat d’atenció obstètrica instrumentada o no.

5. La possibilitat, en virtut de la necessària continuïtat assistencial i integració de serveis i recursos, de realitzar internament en pacients subaguts i pluripatologics, amb intensitat terapèutica menor però amb major intensitat de cures i de rehabilitació – reeducació.

Per altra part, al haver de cobrir la oferta de serveis especialitzats territorial, de la seva població mes pròxima (Alt Maresme), l’edifici ha de disposar:

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 39/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

1. Una àrea ambulatòria per a diagnòstic, control i seguiment de pacients que, derivats de l’atenció primària de salut, hagin de seguir un procés especialitzat.

Aquesta àrea ha de comptar amb espais de consultoris, espais per a proves diagnòstiques complementàries i espais per tractaments hospitalaris que es puguin dur a terme de manera ambulatòria (Hospital de dia – hospital de nit).

2. Una àrea d’atenció al pacient urgent (tant des del punt de vista subjectiu com objectiu). Aquesta àrea ha d’incloure espais destinats a la patologia de poca intensitat diagnòstic i terapèutica diferenciats d’aquells que siguin més alta intensitat (gravetat) o de mes llarga durada per a obtenir resultats (observació).

Cal tenir en compte, a més, que pel grau d’especialització, aquest servei d’urgències haurà de rebre els episodis mes complexos no tan sols de la seva pròpia àrea (alt maresme) com també donar suport especialitzat a les urgències de l’edifici d’alta resolució (Selva marítima)

3. Area de rehabilitació ambulatòria

Finalment, per tal de donar suport a les estructures citades anteriorment, l’edifici d’alta intensitat, ha d’allotjar la majoria dels serveis de suport que donaran resposta a les necessitats d’aquesta estructura i, en els casos que sigui possible, a totes les estructures de la Corporació.

Així s’ha de preveure, en referència als serveis no directament assistencials, la possibilitat d’allotjar:

1. Servei de farmàcia hospitalària i de suport a la terapèutica farmacològica.

2. Servei de diagnòstic per imatge mèdica: Tant des del punt de vista de radiologia (convencional, telecomandaments, mamografies, ecografia general, TAC, RNM...) com des del punt de vista d’altres sistemes d’imatge vinculats a les tecnologies de la comunicació (telemedicina).

3. Servei de diagnòstic bioquímic, hematològic, microbiològic i d’anatomia patologica.

4. Servei de documentació assistencial vinculada a les tecnologies informàtiques i vinculat a tota la xarxa assistencial del territori.

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 40/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

En quan a serveis no assistencials, cal preveure tres tipologies: els relacionats amb serveis hotelers (neteja, restauració, seguretat, manteniment...), els relacionats amb els sistemes de tecnologia de la informació, els vinculats a la logística, l’administració, la gestió i direcció de l’edifici i de la Corporació i altres tipus de serveis ja siguin destinats als usuaris (pacients i entorn) tipus oratori, quioscos... com en els professionals que hi treballen (espais docents i de formació, sala d’actes,...)

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 41/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

Àrees i espais de l’edifici d’alta intensitat:

Per tal de donar resposta a l’oferta de serveis definida anteriorment, l’edifici d’alta intensitat constarà de les àrees que es descriuen seguidament:

Àrees assistencials directes

Àrea d’Urgències

Objectiu:

Donar resposta mèdica i d’infermeria a la població que de manera espontània ja sigui per motius objectius o subjectius, a indicació pròpia, del seu entorn immediat o derivada per altres dispositius assistencials requereixi una atenció que no pot demorar-se o programar-se.

Estructuració:

D’acord amb els coneixements actuals, l’àrea d’urgències estarà organitzada de manera que permeti un primer contacte amb professionals de la salut que ha de permetre avaluar el grau d’urgència en que s’ha de realitzar l’atenció, una primera valoració de la gravetat, un segon nivell conformat per espais de diagnòstic, tractament i control i un tercer nivell per a casos, que sense precisar d’ingrés hospitalari, requereixin una observació, tractament o cures mes perllongades.

Àrea Ambulatòria

L’àrea d’atenció ambulatòria es subdivideix en diferents subàrees:

Àrea de consultes especialitzades i gabinets d’exploracions

Objectiu:

Donar resposta a les necessitats de visites ambulatòries de les diferents especialitats mèdiques i /o d’infermeria en pacients principalment programats en dia i hora concretes. Visites diagnòstiques o de control i seguiment derivades del metge de família, d’altres especialitats o des del servei d’urgències.

Estructuració:

L’estructuració dels espais dependrà en gran manera de cada una de les especialitats, conformant-se mitjançant consultes standards, gabinets

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 42/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

d’exploracions complementàries i espais de suport (treball intern dels diferents serveis i professionals)

Àrea d’Hospital de dia

Objectiu:

Donar resposta a les necessitats de tractaments que s’hagin de realitzar en àmbit hospitalari però que no requereixen d’internament. Destinat a pacients quines patologies i tractaments poden ser programats i que tenen una durada previsible.

També pot estar destinat a processos de formació i educació en salut respecte a hàbits, administració i seguiment de determinats tractaments...

Estructuració

L’hospital de dia ha de constar d’un espai diàfan però que pugui garantir certa intimitat. Ha de disposar dels mateixos espais de suport que una unitat d’hospitalització.

Àrea d’hemodiàlisi

Objectiu:

Donar resposta en tractament d’hemodiàlisi a pacients que presenten insuficiència renal crònica o aguda i que han de rebre el seu tractament en sessions periòdiques i de forma crònica fins rebre una solució definitiva (transplantament) o fins al final de la seva vida.

Estructuració

L’Àrea d’hemodiàlisi ha de permetre rebre aquest tipus de tractament de manera crònica. Ha de tenir la possibilitat de poder aïllar determinats pacients que per les seves patologies concomitants representin risc de contagi.

Àrea d’internament (Hospitalització)

L’Àrea d’internament o d’hospitalització, degut a les característiques diferencials dels pacients als quals ha de donar resposta s’estructura en diferents subàrees:

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 43/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

Àrea d’hospitalització de curta estada

Objectiu

Donar resposta a diagnòstics, tractament i cures a pacients que presenten una patologia aguda ja sigui subsidiària de tractament mèdic o quirúrgic. Poden ser pacients que hagin ingressat de manera programada (generalment per intervencions quirúrgiques) o mitjançant el servei d’urgències. En algun cas pot ser la reagudització d’algun pacient que estigui internat en altres àrees d’hospitalització (subaguts).

Estructuració:

L’àrea d’hospitalització s’estructura en unitats d’infermeria que donen resposta a diferents pacients. La seva estructura ha de ser prou flexible per poder donar resposta a una organització per patologies o serveis i a una organització basada en càrregues de treball (o intensitat de recursos necessaris).

Totes les unitats d’hospitalització han de ser similars, si bé algunes d’elles han de poder adaptar els espais que les composen a diferents utilitats.

Les unitats han de tenir una capacitat d’entre 24 i 27 pacients. Totes les habitacions han de ser de mida doble amb bany, encara que puguin ser utilitzades per un sol pacient.

Àrea d’hospitalització per a pacients subaguts

Objectiu

Donar resposta a tractament, rehabilitació i cures a pacients que presenten una patologia aguda o crònica aguditzada que per les seves característiques d’evolució temporal requereixen un suport diferencial generalment des de l’àmbit mèdic o rehabilitador. En general seran pacients que procediran dàltres àrees d’internament de curta estada i el seu destí serà l’alta a domicili o a centre de mitja o llarga estada.

Estructuració:

L’àrea d’hospitalització s’estructura en unitats d’infermeria que donen resposta a diferents pacients. La seva estructura ha de ser prou flexible per poder donar resposta a una organització per patologies i per requeriments de cures i de reeducació.

La seva estructura ha de ser similar a la de curta estada per tal d’afavorir la polivalència, si bé ha de poder adaptar els espais que les composen a diferents utilitats. Corporació de Salut del Maresme i la Selva 44/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

Les unitats han de tenir una capacitat d’entre 24 i 27 pacients. Totes les habitacions han de ser de mida doble, encara que puguin ser utilitzades per un sol pacient.

Àrees de suport al diagnòstic i a la terapèutica

Àrea Quirúrgica

Objectiu

L’edifici d’alta intensitat ha de disposar d’una àrea quirúrgica per a poder donar resposta a les necessitats dels serveis que hi operen, d’acord amb el nivell tecnològic definit i poder assumir el seu rol com a Hospital General d’àmbit comarcal per a la seva població.

Estructuració:

L’àrea quirúrgic ha d’organitzarse mitjançant doble circulació (net –brut), doble circulació (pacients – professionals) i ha de disposar dels espais suficients per: Recepció dels pacients quirúrgics (Transfer), preanestessia, quiròfans i sala de reanimació postquirúrgica.

Així mateix ha de disposar en zona neta dels magatzems i espais suficients per el material ja sigui fungible o equipaments que requereixi per a la seva activitat.

Per altre part, en les proximitats de l’àrea mes estrictament estèril, s’ha d’ubicar una zona de cirurgia menor ambulatòria on es realitzen processos sota sedació o anestessia local, però que precisen de cert grau d’esterilitat. En aquesta zona s’haurà d tenir en compte les necessitats dels pacients (vestuaris...)

Àrea Obstètrica

Objectiu

L’àrea obstètrica és aquella zona destinada a l’atenció del part i del nadó. Cal tenir present que s’ha de considerar aquest procés com un element natural de la vida i en principi no ha de ser patològic. Malgrat tot, cal tenir present la necessitat de bona coordinació amb l’àrea quirúrgica i altres dispositius de l’edifici ja que s’han de poder actuar sobre les possibles complicacions.

Estructuració:

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 45/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

L’àrea obstètrica ha de contemplar els espais suficients per diagnòstic evolutiu del part, dilatació, part i recuperació de la mare. Per altre part ha de contemplar la possibilitat de la primera avaluació del nadó i la realització de les maniobres bàsiques de reanimació d’aquest.

La seva estructura ha de respondre a la possibilitat de presència d’un acompanyant però respectant les necessitats dels professionals.

Esterilització

Objectiu

L’àrea d’esterilització és aquella zona destinada al rentat, esterilització, empaquetat, emmagatzematge i distribució – recepció del material i instrumental de múltiples usos que requereix d’unes condicions d’asèpsia estandarditzades.

Estructuració:

La seva estructuració s’ha d’organitzar en base al circuit lògic de funcionament separant cada una de les fases del procés.

Diagnòstic per la imatge

Objectiu

L’àrea de diagnòstic per la imatge és aquella destinada a donar suport diagnòstic mitjançant les tècniques d’imatge mèdica general ja sigui per radiologia, per ecografia o per ressonància nuclear magnètica.

Per model de prestació de serveis, la possibilitat de realitzar ecografies queda, però, descentralitzada entre aquesta àrea i la de gabinets d’exploració ambulatòria.

Estructuració:

Es tracta d’una àrea mixta entre pacients ambulatoris i pacients internats, per la qual cosa s’ha de tenir present la doble circulació i els espais que se’n deriven.

Els diferents espais han de tenir els requeriments legals de protecció que la seva activitat requereix (plomatge, proteccions personals...).

Per les característiques evolutives de la tecnologia, es tracta d’una àrea que ha de tenir prevista la possibilitat de creixements posteriors.

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 46/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

Anàlisis Clínics:

Objectiu

L’àrea de laboratoris d’anàlisis clíniques ha de donar resposta a les necessitats de diagnòstic bioquímics, microbiològics i hematològiques tant en l’activitat programada com en la d’urgències.

Donades les característiques del model assistencial, en l’edifici d’alta intensitat es preveu que aquesta àrea pugui assumir:

¾ Recollida de mostres tant de pacients ambulatoris com de pacients internats.

¾ Processament de les mostres urgents.

¾ Derivació de les mostres programades cap el centre de referència que s’hagi acordat.

Els resultats de les proves realitzades haurà de ser incorporat directament al sistema d’informació dels pacients.

A més, l’àrea de laboratoris ha d’incorporar el laboratori d’anatomia patològica on es realitzarà la preparació de mostres i el seu processament.

Així mateix des d’aquesta àrea s’ha de gestionar les necessitats de sang i hemoderivats de l’edifici, així com la seva conservació i preparació per l’administració en els punts on sigui necessari.

Estructuració:

Es tracta d’una àrea no pública de l’hospital. L’estructuració dels espais ha de respondre a les necessitats i funcionament del servei, basat en la diferenciació de com a mínim els següents circuits:

¾ Mostres urgents.

¾ Activitat programada.

¾ Gestió de sang i hemoderivats.

¾ Anatomia patològica.

S’ha de preveure que en aquesta àrea (i per tant, d’accés al públic) o en l’àrea d’activitat ambulatòria, l’existència d’espais per a la realització d’extraccions (sigui per determinacions analítiques o per donació), si bé el gruix d’aquesta activitat hauria de ser assumida per altres edificis de proximitat de la Corporació (Centres d’atenció primària, edificis de proximitat a la població...)

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 47/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

Farmàcia hospitalària

Objectiu

L’àrea de Farmàcia és el conjunt d’espais que gestionen la recepció i distribució interna dels materials sanitaris i els medicaments (productes farmacèutics) que són necessaris per ser utilitzats en els tractaments i les cures dels pacients ingressats en l’edifici.

Té a més la funció de preparar a partir de productes bàsics, determinats productes que s’hauran d’utilitzar en pacients específics com ara certs citostàtics o nutricions especials (paraenteral) i certes fórmules magistrals.

De cara al pacient, també té la funció de subministrar determinats productes de manera ambulatòria, productes catalogats com de dispensació hospitalària però d’utilització ambulatòria.

Finalment l’àrea de farmàcia ha de donar suport i fer l’avaluació del us racional del medicament i el seguiment de la prescripció dels diferents serveis de l’edifici o de la Corporació.

Estructuració:

L’àrea de farmàcia ha d’estar estructurada d’acord amb els objectius del servei i per tant ha de respondre a les diferents funcions que s’han definit.

Documentació clínica

Objectiu

La documentació clínica té per objectiu donar suport documental a les necessitats d’informació referides als pacients dels diferents professionals.

Amb la informatització i virtualització de la història clínica dels pacients i amb l’existència de solucions informàtiques com ara la Estació de treball clínic o els repositoris documentals corporatius, aquestes necessitats de suport seran cada cop menys importants.

Estructuració:

Així, l’àrea de documentació clínica s’ha d’estructurar com una zona de suport al professional (espais de consulta, zona d’ordinadors, biblioteques virtuals...) i una zona de recepció i distribució de documentació, tant relacionades amb els professionals com amb els ciutadans.

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 48/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

Altres Àrees

A part dels serveis descrits en els apartats anteriors, l’edifici d’alta intensitat ha de disposar d’altres àrees que es llistaran seguidament i en les que, en cas de necessitat es realitzaran els comentaris pertinents.

Àrees de suport al ciutadà i a l’usuari

™ Unitat d’atenció al client.

™ Servei d’admissions i de recepció presencial i telefònica.

™ Serveis de treball social i comunitaris

™ Àrea de gestió del voluntariat (captació, formació i gestió dels voluntaris)

™ Sala d’ús multiconfesional.

™ Àrea de tanatori

™ Menjador d’acompanyants

™ Cafeteria pública.

™ Botigues.

Àrees de suport al professional

™ Aules de formació. Espais de gestió de coneixement, recerca, innovació i docència.

™ Salut laboral

™ Àrea de representació laboral (Comitè d’empresa i seccions sindicals)

™ Vestuaris de personal

™ Menjador de personal (intern). Cafeteria d’us restringit.

™ Unitat d’atenció al client intern (Recursos humans)

Àrees de serveis de suport no assistencial (Gestió de recursos)

Serveis generals:

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 49/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

™ Recepció de logística i magatzems intermedis.

™ Cuina (Recepció de menjars, preparació, distribució, recollida i primera neteja)

™ Roberia (Recepció, distribució i recollida de roba plana. Recepció, distribució i recollida d’uniformitat).

™ Tallers de manteniment i reparacions: mecànic, fusteria, elèctric, electromedicina...

Àrees de serveis de suport no assistencial (Direcció, administració i staff)

Serveis administració:

™ Serveis econòmics financers: Comptabilitat, facturació...

™ Serveis de recursos humans: administració, gestió, desenvolupament, salut laboral...

™ Serveis centrals de logística: Contractació, compres, central de distribució...

Serveis de staff:

™ Staff a la Direcció assistencial: mèdica, infermeria...

™ Serveis de sistemes i tecnologia de la informació: Servidors, CPD, desenvolupament de sistemes i solucions, tallers...

™ Agència d’informació: control de gestió, anàlisi de la informació corporativa...

™ Planificació estratègica, organitzativa i estructural...

™ Comunicació i imatge

™ Qualitat.

™ Innovació i recerca.

Serveis directius i de govern:

™ Secretaria de direcció

™ Direccions

™ Govern corporatiu (Consell rector) Corporació de Salut del Maresme i la Selva 50/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

PLA FUNCIONAL DE L’EDIFICI D’ALTA INTENSITAT.

CRITERIS GENERALS DEL DISENY

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 51/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

Índex

Introducció ...... 53

Característiques generals del Projecte ...... 55

Disseny general...... 55

Circulacions ...... 56

Il·luminació ...... 58

Climatització ...... 58

Xarxa informàtica i sistemes de comunicació ...... 59

Comunicació i Xarxa...... 60

Abast de la xarxa ...... 60

Sistema de telefonia ...... 61

Sistema de megafonia...... 62

Sistema d’alarmes ...... 62

Televisió...... 63

Trasllat de material, mostres i informació ...... 64

Seguretat...... 64

Protecció contra incendis ...... 65

Trànsit i senyalització...... 65

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 52/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

Introducció

El projecte que desenvolupa aquest Pla funcional pretén donar resposta a quelcom més que un nou centre hospitalari a Calella. Vol ser el marc de referència al projecte global de reordenació i reorganització de l’atenció sanitària de la zona de l’ Alt Maresme i Selva Marítima. Aquesta reordenació ens ha de permetre, avançar en la gestió integral i integrada dels diferents nivells assistencials en el territori del Maresme i la Selva, amb l’objectiu de millorar la seva qualitat i eficàcia en termes de salut i donar resposta als ciutadans a traves de millors recursos estructurals i tecnològics.

L’objectiu de la Corporació és l’execució d’activitats assistencials -sanitàries i socials-, preventives, rehabilitadores, docents i d’investigació al servei de la població resident en l’àmbit territorial de les comarques del Maresme i la Selva i les seves àrees d’influència. Les seves finalitats són:

• L’assistència integral a les persones

• La prestació de serveis d’atenció primària de salut

• La prestació de serveis d’atenció hospitalària i especialitzada

• La prestació de serveis d’atenció sociosanitària

• La prestació de serveis de salut mental

• La prestació de serveis d’atenció a les drogodependències

• La prestació de serveis de promoció i protecció de la salut pública

• La participació en campanyes o tasques de prevenció de les malalties

• Proporcionar serveis de rehabilitació

• La docència relacionada amb la sanitat i els serveis personals i, en general, en matèria de salut física i mental

• Les activitats d’investigació, estudi i divulgació, relacionades amb la sanitat i les ciències de la salut

• Totes les que estiguin directa o indirectament relacionades amb les finalitats esmentades

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 53/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

Aquest document és una primera part que haurà de ser completat en fases posteriors, un cop aprovat l’avantprojecte i els diferents projectes arquitectònics globals i específics de cada centre.

En tot cas, cal tenir en compte que no partim de zero i que hem d’aprofitar tots aquells elements qualitatius ja implantats o definits en el si de tota l’organització. Caldrà, dons, revisar, avaluar i definir de nou, en el cas de nous departaments i/o unitats els següents plans complementaris:

a. Pla d’equipament, que haurà de reflectir tots els equips, tant assistencials com de suport, que s’hauran de desplegar a cadascun dels espais dels diferents edificis per tal de garantir l’activitat i el funcionalisme que li siguin propis.

b. Pla de sistemes informàtics i d’informació, que haurà de definir els criteris i el “tempus” per la total informatització dels 14 edificis que composen la Corporació amb la imprescindible comunicació amb el altre proveïdor territorial, l’ICS.

c. Pla de funcionalisme per cada edifici, àrea i zona, que s’haurà de desenvolupar un cop estigui aprovat el projecte arquitectònic i que permetrà la millor definició de cada una de les activitats que s’hauran de desenvolupar i el lloc o lloc que s’hauran de prestar, així com els circuits específics de cadascuna de les àrees i serveis.

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 54/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

Característiques generals del Projecte

Disseny general

El disseny dels dos centres Hospitalaris del complex sanitari serà:

ƒ Un edifici d’alta resolució a l’actual Hospital Comarcal de la selva. ƒ Un nou edifici a Calella amb alta intensitat i complexitat de recursos.

En ambdós casos es tindran en compte els següents conceptes:

1. Facilitat en l’adaptació de l’estructura arquitectònica als canvis futurs que es puguin adoptar en relació al model assistencial i l’aparició de noves tècniques i tecnologies.

2. També ha de permetre les modificacions derivades dels canvis socials, tant a nivell de valors familiars i/o culturals de la societat, com a nivell organitzatius dels professionals, per afavorir la compaginació, cada cop més necessària, de la vida laboral i familiar a tots els sectors productius.

3. Solucions estructurals i constructives que evitin situacions singulars i permetin la màxima repetibilitat i seriació dels components (polivalència).

4. Disseny dels espais que faciliti la intimitat i el confort dels pacients i els seus acompanyants, tot possibilitant unes condicions de treball basades en el funcionalisme i que garanteixin l’optimització dels recursos humans.

5. Absència de barreres arquitectòniques i adaptació de tots els edificis a la tipologia dels principals usuaris, permetent la circulació amb seguretat per persones i materials.

6. Separació funcional de 4 àrees: hospitalització, ambulatòria, administrativa i serveis generals i logística.

7. Aprofitar al màxim les condicions de llum natural i ventilació.

8. Basat en materials resistents, fàcilment recanviables, de fàcil neteja, que permetin la insonorització acústica i adaptables a les condicions meteorològiques.

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 55/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

9. Edifici harmònic amb l’entorn i que aprofiti energies alternatives, instal·lació de panells solars i plaques fotovoltaiques al sostre de l’edifici.

Circulacions

Les relacions entre les diferents àrees funcionals han de complir els següents criteris:

1. Facilitació de l’accessibilitat en base a l’externabilitat del servei. Es prioritzarà l’accessibilitat a l’àrea d’urgències, les àrees ambulatòries (consulta externa, hospital de dia ...), a l’àrea administrativa (recepció, admissions i atenció al client) i a l’àrea de serveis generals i logística.

2. Bona comunicació de les diferents àrees segons la seva interdependència. Les principals interdependències s’han de basar en les principals circulacions que es descriuen en capítol específic.

3. Les comunicacions entre àrees podran ser en perfil vertical i les comunicacions intraàrees es poden fer a través de la robotització màxima de totes les cargues utilitzant els horaris nocturns per reposició i recollida de materials i horaris diürns per la robotització de serveis assistencials i de desplaçament de carros de medicació, menjars i altres aparells així com dels pacients ingressats, sempre acompanyats de professionals sanitaris.

4. Les circulacions de pacients no hauran de travessar àrees assistencials per accedir a altres zones de l’hospital. Tota àrea assistencial ha de disposar d’una circulació de pacients específica i pròpia.

5. La densitat de circulacions ha de disminuir, partint des dels nivells més baixos de l’edifici. Per minimitzar les circulacions, es pot contemplar la robotització millorant les cargues innecessàries, separant clarament les circulacions de persones i materials .

6. Cal contemplar en els nous edificis la facilitació del desplaçament de les màximes cargues a través de transport mòbil intern, disminuint, així, el màxim de persones que desplacen cargues de manera sistemàtica. Procurar en tot moment la prevenció dels riscos laborals que genera, sempre que sigui evitable.

7. Solucions repetides dels accessos a escales i ascensors i diferenciació d’aquests segons la seva funció (públic, pacients, materials, etc.).

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 56/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

8. Els espais destinats a circulació de malalts i públic hauran d’estar dissenyats de manera que puguin creuar-ne dos llits còmodament. En tots aquests espais s’hauran d’incorporar, a més, ajudes com ara passamans o proteccions en ambdós sentits que evitin la possibilitat de lesions.

9. Totes les portes per on hagin d’accedir pacients han de permetre còmodament el pas d’un llit, d’una llitera i de cadires de rodes. La seva amplada no pot ser inferior a 1,20 metres i seran d’ obertura automàtica.

10. Proposem que a través de la targeta d’ identificació es permeti el control d’accessos per als professionals, facilitant la circulació a qualsevol espai de la Corporació autoritzada en els horaris predeterminats (tancament d’ espai en dies i hores no assistencials ....)

11. A nivell dels usuaris proposem definir l’accés al centre d’un o més familiars o acompanyants a través del mateix sistema de control, programant els llocs i horaris de forma centralitzada. Faltarà definir específicament en cada unitat o departament, (no utilitzarem aquest sistema en les consultes puntuals en horaris d’ obertura total dels centres i es pot valorar en el cas de serveis nocturns com hemodiàlisis, unitat de la son ....)

12. Totes les àrees estaran degudament senyalitzades, pensant sobretot en els usuaris que venen per primera vegada a les nostres organitzacions i que s’han de poder orientar amb la màxima facilitat.

13. Diferenciació de les següents circulacions:

• Pacients hospitalitzats - ambulatoris - urgents - espais d’ us restringits • Professionals en àrees pròpies • Brut - net • Públic – tècnic • Serveis assistencials • Serveis no assistencials • Magatzems, matèries perilloses, productes tòxics o contaminants • Gasos medicinals i altres • De les vies d’accés d’àrea de consultes o internament, o subministres • Sortida dels diferents residus • Sortida de difunts

14. S’han de preveure les circulacions d’evacuació ràpida en cas d’emergències.

15. S’han de tenir en compte les relacions de les circulacions dels subministres, del material i dels serveis generals en relació amb els

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 57/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

diferents centres i edificis del complex sanitari hospitalari i sociosanitaris així com els centres d’atenció primària del territori, inclòs l’ICS.

Il·luminació

1. Es prioritzarà la il·luminació natural a les àrees d’hospitalització, d’estada perllongada de pacients i acompanyants i de treball professional.

2. La il·luminació artificial de les àrees on pugui haver pacients permetrà la seva graduabilitat per tal de facilitar el seu descans, però també el treball dels professionals que en tinguin cura.

3. Cal valorar el tipus de vidre que permeti la llum i filtri alhora, com preveure el tipus de cortines o persianes per tal de facilitar i millorar el que aquesta no interfereixi la visibilitat de les pantalles i/o ordinadors, ja que actualment en cada punt es disposa, com a mínim, d’un ordinador o pantalla.

4. Valoració de les àrees que requereixen de foscor, pel tipus de pràctica assistencial (àrees d’endoscòpia, làsers, utilització d’imatge, etc.) o emmagatzematge de materials o medicaments que els perjudiqui la il·luminació externa.

Climatització

1. Totes les àrees tancades estaran climatitzades sota un sistema centralitzat amb comandament sectoritzat en les àrees de funcionament continuat com quiròfans, urgències, hospitalització, etc., centralitzat i també sectoritzat per les àrees de funcionament diürn com admissions, despatxos, CCEE, etc.

El servei d’informàtica tindrà un sistema de climatització independent, i es tindrà en compte espais que requereixen de una temperatura constant com el CPD.

2. El sistema utilitzat permetrà un màxim d’estalvi d’energia.

3. L’edifici tindrà una estructura que permeti un aïllament tèrmic.

4. Cal valorar el tipus de vidre que permeti la llum i filtri alhora.

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 58/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

5. S’hauria de preveure la màxima programació centralitzada i automàtica de les temperatures segons sectors, diürns, nocturns, de funcionament permanents o intermitents.

Xarxa informàtica i sistemes de comunicació

La Corporació de Salut del Maresme i la Selva en l’àmbit del sistemes informàtics i de comunicació es basa en una doble vessant:

1. Recursos propis que han de nodrir a l’organització de la direcció estratègica de les actuacions en aquest àmbit, del coneixement necessari pel desenvolupament de les accions necessàries i de la possibilitat de realitzar el traspàs entre les necessitats de l’organització a l’operativa que l’ha de fer possible.

2. Recursos de tercers (en base a la subcontractació) que han de fer possible la realització de les actuacions dirigides pels primers.

3. Aquest model organitzatiu fa que la Corporació hagi de mantenir una estructura pròpia en les vessants directives generals i de les diferents línies de desenvolupament, podent arribar a la subcontractació en l’àmbit de la producció i de la prestació dels serveis.

4. Per altra part, i per tal de poder donar resposta a la realitat descentralitzada i territorialitzada de la pròpia Corporació, la direcció s’ha d’estructurar en base a un nucli centralitzat i agrupat que permeti la interlocució amb el nucli corporatiu i una estructura descentralitzada que permeti un diàleg fluid i constant amb els usuaris (clients interns) de la pròpia direcció, fent un èmfasi important en els usuaris assistencials i en els que realitzen processos relacionats amb l’administració.

5. Per tal de donar resposta a aquest concepte de serveis, es preveu que la direcció de sistemes informàtics i de comunicació s’ha d’ubicar al voltant del nucli corporatiu de l’organització si bé ha de mantenir espais propis i diferenciats en els principals dispositius de la xarxa de serveis de la Corporació.

6. En el nucli corporatiu s’han de preveure espais per el CPD principal de la Corporació.

7. Un CPD secundari ha d’estar instal·lat en un segon edifici corporatiu per tal de minimitzar riscos i garantir la seguretat física de les dades.

8. La interconnexió entre el CPD i els diferents edificis, centres i dispositius de la Corporació, idealment, haurà de realitzar-se mitjançant fibra òptica.

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 59/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

9. Conscients de la dificultat de poder assolir aquest estàndard de qualitat i seguretat, és imprescindible que la connexió entre les dues CPD sigui amb aquest sistema. La interconnexió amb els altres dispositius de manera transitòria es podrà realitzar mitjançant solucions de tercers (proveïdors) ja sigui mitjançant fibra o microones.

Comunicació i Xarxa

1. El sistema bàsic de comunicació de la Corporació es basarà en la xarxa informàtica en tots els centres, edificis i espais de treball en el territori, contemplant com a factor característic el treball a domicilis (tant propis com residències).

2. La xarxa ha d’estar preparada per la transmissió i interconnexió de dades, imatges i veu.

3. La xarxa informàtica ha de possibilitar la comunicació tant interna de cada centre, com amb els altres centres i dispositius.

4. Cada punt de treball disposarà com a mínim d’una connexió a la xarxa informàtica.

5. A cada espai assistencial es disposarà de la possibilitat de connexió informàtica.

6. El punt de connexió amb la xarxa informàtica estarà diferenciada dels punts que s’utilitza per a l’enllumenat general.

7. Caldrà valorar els requeriments específics degut a la monitorització i/o digitalització de totes les imatges.

8. Els diferents edificis han d’estar coberts, a més, per xarxa Wifi que possibiliti la connexió amb dispositius mòbils (telefonia, dades, imatges, electromedicina...)

9. La xarxa Wifi ha d’estar configurada en un mínim de dos canals: un de professional i un de públic per a la utilització dels clients (Internet).

Abast de la xarxa

1. La xarxa ha de ser capaç de suportar dades, imatges i veu (telefonia).

2. La xarxa física ha d’arribar a tots aquells llocs on pugui situar-se un punt de treball. En resum, i amb les possibles excepcions, s’haurà de seguir la

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 60/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

màxima de “on hi ha un endoll, hi ha d’haver possibilitat de connexió a la xarxa”

3. La connexió intercentre (internes) s’ha de basar en la distribució d’armaris secundaris repartits pels edificis mitjançant fibra òptica i d’ aquí als diferents punts de sortida, mitjançant sistemes normals que puguin suportar dades d’imatge i veu. Caldrà disposar d’uns metres quadrats per posar els armaris de cablejat informàtic.

Sistema de telefonia

1. El sistema de telefonia es basarà en la modalitat IP que permet la conversió de la veu en dades, amb centraletes d’acord amb aquest model.

2. Sistema telefònic intern i extern comandat per centraleta.

3. Accessibilitat màxima dels ciutadans al sistema sanitari de referència. Tot i proposar aquesta comunicació des de l’exterior, telefònicament creiem important el centralitzar aquesta a través d’un Call Center únic que doni cobertura i accés a tot els centres i/o departaments, habitacions ...

4. Cada punt de treball disposarà de, com a mínim, un punt de telefonia.

5. Cada llit disposarà d’un punt de telefonia i un de xarxa per accés a Internet.

6. Hi haurà telèfon públic al Hall del centre, a la sala d’espera de rehabilitació, a la sala d’espera d’urgències, a la sala d’espera del bloc quirúrgic i obstètric i a les sales d’espera de consultes externes, gabinets d’exploració i hospital de dia.

7. Les guàrdies localitzables (equip directiu, professionals assistencials....) es suportaran amb sistema de telefonia mòbil.

8. La localització interna dels professionals presencials localitzables o responsables d’àrees es farà amb un sistema àgil, directe i interactiu, utilitzant la telefonia mòbil i evitant la megafonia per aquesta localització. Es farà a través d’avís per missatge i no trucada.

9. Aquest model ha de possibilitar el desenvolupament de nous models de comunicació (videoconferència) i, juntament amb el desenvolupament Wifi, ha de possibilitar la transformació del sistema de comunicació basat en la telefonia tradicional i mòbil, en el sistema basat en transferència de dades i veu.

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 61/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

Sistema de megafonia

1. Hi haurà un sistema general de megafonia per a cada un dels edificis que podrà ser connectat a sistemes de música ambiental.

2. Cadascun dels espais haurà de tenir la possibilitat de desconnectar la megafonia general. En especial l’àrea de consultes externes, la de diagnòstic per la imatge, la de gabinets d’exploració, la d’urgències i la de rehabilitació, que podran tenir un sistema propi d’avís.

3. Caldrà mantenir un sistema de megafonia general i sectoritzable en els edificis

Sistema d’alarmes

1. Cada espai assistencial, com pot ser el capçal del llit,.... tindrà una alarma connectada directament al control d’infermeria de la unitat i també al punt administratiu. El sistema d’alarma ha de permetre visualitzar el punt d’avís i ha de permetre la intercomunicació oral entre el pacient o familiar i el professional.

2. Com a mesura complementària, en el moment d’activar l’alarma per part del pacient, hi ha d’haver una indicació lluminosa a l’exterior de l’habitació que indiqui aquest fet. Aquesta indicació lluminosa ha de ser desconnectada des de la pròpia habitació del pacient, i des de el control d’ infermeria.

3. En el cas de trucada d’emergència s’haurà de desconnectar des de la pròpia habitació i en cas excepcional, des de control amb registre del fet.

4. La senyalització externa ha de poder distingir :

‰ Avís del pacient standard ‰ Alarma d’emergència ‰ Presència de professional en l’habitació o espai. ‰ Presència de l’equip de reanimació cardiopulmonar.

5. Així mateix, tots els boxs i espais (radiologia, servei d’urgències...) on i pugui haver-hi un pacient, disposaran d’aquest tipus de sistema d’alarma. També es podrà visualitzar si l’espai està lliure o ocupat.

6. Tots els banys de les unitats d’hospitalització així com tots en els que hi hagi la possibilitat d’utilització per part d’usuaris (interns o ambulants) han de disposar d’un sistema d’alarma dirigit al punt d’atenció més proper tant administratiu com d’infermeria.

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 62/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

Televisió

1. Totes les habitacions tindran possibilitat de connexió a antena de televisió amb connexió específica de cada pacient, assumint directament el cost d’aquesta connexió.

2. El sistema de televisió ha de venir preparat per rebre imatge digital.

3. El sistema de televisió s’ha de basar en la possibilitat de que cada pacient pugui disposar d’un sistema d’audio independent, per tal de no interferir a l’altre usuari en cas d’habitació d’us compartit.

4. Les sales d’estar per a pacients, les sales d’espera de consultes i/o gabinets diagnòstics, l’hospital de dia i la unitat d’hemodiàlisi tindran la possibilitat de connexió a antena de televisió i amb circuit intern realitzat des de la pròpia institució.

5. La sala d’actes, sala de reunions i la sala d’estar dels metges i personal d’urgències, tindran la possibilitat de connexió a antena de televisió.

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 63/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

Trasllat de material, mostres i informació

1. El sistema de trasllat d’informació (dades i imatges mèdiques) serà primordialment suportat per la xarxa informàtica de l’edifici i la xarxa general de la Corporació.

2. El trasllat ràpid de mostres es basarà en un sistema de tubs neumàtics que connectarà els diferents controls d’infermeria distribuïts per les àrees amb els diferents serveis centrals de suport al diagnòstic (laboratoris, farmàcia, arxius, administració...) i en el seu cas una possible central de recepció.

3. El trasllat de material (farmàcia, material sanitari, material no sanitari, roba, menjar...) es realitzarà en base a carros específics per a cadascun dels productes. Les seves circulacions han de realitzar-se, sempre que sigui possible, per passadissos tècnics i sense creuar-se amb les circulacions públiques. Cal contemplar la màxima robotització d’aquestes tasques i diferenciant sempre que es pugui realitzar-ho en horari no assistencial.

Seguretat

1. El sistema de seguretat del centre estarà dissenyat en base a control d’accés a nivell general i alarmes situades en els accessos restringits, complementades amb detectors de moviment interns, o control d’ empremta digital, en tots aquells espais que comporti compromís per a la seguretat de les dades aplicant i facilitant tot allò establert per la llei de protecció de dades a nivell alt, per tractar-se d’un complex sanitari (CPD, arxius... ).

2. Independentment, existiran les diferents alarmes del conjunt d’instal·lacions segons la normativa establerta per la llei.

3. Es disposarà d’una caixa forta a cada centre.

4. S’haurà de disposar de sistemes de control d’entrada a zones restringides al personal, fent especial atenció als llocs on es disposi de dades sensibles. Segons model expressat anteriorment.

5. S’haurà de preveure control per càmeres de vídeo vigilància als accessos externs i en algunes zones internes molt específiques, amb un control únic i centralitzat, de tots els edificis de la Corporació.

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 64/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

Protecció contra incendis

1. Sistema automàtic estàtic de detecció (fums i tèrmic) i extinció d’incendis en tot l’edifici (mànegues, aspersor, etc.).

2. Sistema d’extinció mòbil repartit per tot l’edifici.

3. Tot el sistema de protecció d’incendis complirà la normativa establerta per la llei, tant a nivell estructural, com a nivell de prevenció, detecció, extinció i senyalització.

Trànsit i senyalització

L’edifici tindrà una entrada principal pels usuaris que arribin a peu i una entrada a urgències per pacients i per ambulàncies.

1. Entrada principal amb accés al Hall de l’edifici.

Des de la recepció general es distribuiran els usuaris, acompanyants i visites autoritzades. Es tindrà des d’aquest Hall accés a totes les àrees de l’edifici, amb diferenciació d’ àrees amb obertura total o accés restringit allà on es determini.

2. El servei d’urgències disposarà d’una entrada directa accessible per ambulàncies i vehicles particulars i per pacients deambulants i acompanyants. També ha de ser possible el seu accés des del Hall central de l’edifici.

3. Entrada principal al recinte per vehicles particulars i ambulàncies amb accés al Hall de l’edifici per acompanyar a aquelles persones amb dificultat de moviments i accés a l’entrada d’urgències.

4. Entrada al pàrquing per accés de personal i també de pacients i acompanyants.

5. Entrada i sortida independent de materials i serveis generals (moll de càrrega i descarrega) aparcament per vehicles de manteniment i SSGG.

6. Entrada independent de menjars i aliments i sortida de residus alimentaris.

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 65/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

7. Existirà un aparcament d’ambulàncies, i vehicles propis de la Corporació (atenció domiciliaria, programa carretera, urgències a domicili, etc.) independent.

8. Es contempla la necessitat d’un heliport per trasllats de pacients greus.

La senyalització fixa dels centres tant interna com externa complirà totes les normatives vigents pels centres sanitaris i amb les característiques homologades.

La senyalització externa ha d’incorporar la imatge de la Corporació i la imatge diferenciadora de l’edifici (en el cas de que existeixi)

La senyalització ha d’ajudar a la ubicació , mobilització i orientació dels usuaris externs en els centres, amb la màxima facilitat i seguretat.

La senyalització ha de facilitar i orientar a la utilització de les circulacions específiques internes per a tots els professionals en nombre suficient pels diferents desplaçament de professionals i usuaris ( amb llits o lliteres) alliberant i separant així la circulació dels usuaris esporàdics i visites.

La senyalització ha de ser la suficient i necessària, ha de ser senzilla i entenedora i ha de deixar clar els circuits autoritzats i restringits.

Totes les dependències estaran senyalitzades , diferenciant clarament les zones obertes de les d’accés restringit a professionals.

Cal destacar punts claus pels pacients, familiars i visitants, tant a nivell assistencial ( Diagnòstic per la imatge, rehabilitació ...) com no assistencials (cafeteria....).

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 66/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

PLA FUNCIONAL EDIFICI D’ALTA INTENSITAT

DIMENSIONAT ORIENTATIU

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 67/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

Índex

Introducció ...... 69

Àrea d’internament ...... 70

Àrea ambulatòria ...... 71

Àrea d’Urgències ...... 71

Àrea Quirúrgica i obstètrica ...... 72

Àrea de diagnòstic per la imatge ...... 72

Altres espais assistencials ...... 73

Altres espais ...... 74

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 68/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

Introducció

En aquest apartat es presenta una primera aproximació de les dimensions de les diferents àrees i serveis de l’edifici amb una descripció de les principals característiques de cada un d’ells

Les dimensions s’han calculat d’acord amb estàndards comuns i s’expressen en metres quadrats útils i per tant no es tenen en compte ni els espais de circulacions (passadissos...) ni els espais generals d’instal·lacions.

Es tenen en compte els espais assistencials i els de suport de cada una de les àrees (controls, sales d’espera...) que s’aniran detallant en el descriptiu de cada una d’elles.

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 69/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

Àrea d’internament

Àrea d' Internament

Pacients aguts

Unitats polivalents 7 Habitacions per Unitat Polivalent 19 Pacients per UP (estimat) 27

Metres quadrats útils per UP 702

Unitat Materno - infantil 1 Habitacions per Unitat M-I 30 Pacients per UP (estimat) 27

Metres quadrats útils per U M-I 1.017

Unitat Pacients crítics 1 Places 10

Metres quadrats útils 362

Pacients subaguts i convalescents

Unitat subaguts 1 Habitacions per Unitat SAg 15 Pacients per U SAg 25

Metres quadrats per U SAg 672

Unitats de mitja estada polivalent 1 Habitacions per UMEP 30 Pacients per UMEP 45

Metres quadrats útils per UMEP 1.019

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 70/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

Àrea ambulatòria

Consultes externes

Espais de consultes 55 Gabinets d'exploració 22

Metres quadrats útils estimats 1.998

Hemodiàlisi

Places d'Hemodiàlisi 10

Metres quadrats útils 267

Hospital de dia

Places 40

Metres quadrats útils 747

Àrea d’Urgències

Espais assistencials 35 Àrea d'observació 1

Metres quadrats útils estimats 1.273

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 71/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

Àrea Quirúrgica i obstètrica

Àrea quirúrgica

Nombre de quiròfans 8 Places de reanimació postquirúrgica 12

Àrea obstètrica

Nombre de sales de part 5 Sala de reanimació del nadó 1 Nombre de sales de dilatació 7

Àrea esterilització 1

Metres quadrats útils 1.558

Àrea de diagnòstic per la imatge

Sales de radiologia 8 Sales TAC, RNM i reserva 3 Sales Ecografies 4

Metres quadrats útils 781

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 72/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

Altres espais assistencials

Laboratori clínic 207 Laboratori anatomia patològica 164 Farmàcia 379 Mortuori/necròpsies 119 Documentació i informació assistenci 276

Total metres quadrats útils 1.145

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 73/74 Febrer 2009. Esborrany de treball Pla Funcional de l’edifici d’alta Intensitat Hospital de l’Alt Maresme i la Selva

Altres espais

ORGANS DE GESTIÓ CORPORATIVA 1.835

Gerència i direccions assistencials 480 Docència i biblioteca 485 Informàtica 220 Unitat de gestió de recursos 355 Unitats Control gestió i coneixement 92 Servei de Salut pública 32 Admissions hospitalització i atenció a 171

SERVEIS GENERALS 2.616

Vestidors 700 Cuina 408 Menjador/Cafeteria 382 Espai per bugaderia 188 Central de neteja i desinfecció 58 Manteniment 181 Logìstica i magatzem general 379 Magatzem historic 100 Metges de guardia 220

ALTRES 381

Relacions sindicals 88 Seguretat 15 Prevenció de riscos laborals 56 Serveis religiosos 112 Espais comercials i públics 110

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 74/74 Febrer 2009. Esborrany de treball