LA MARATÓ 2006.Qxd
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
2 3 La Marató de TV3 fa 15 anys. El pas del lar programa de televisió de més de 12 temps no tan sols la consolida com un hores de durada que mantindrà la fórmula clàssic de la programació de la cadena de combinar equilibradament entreteni- sinó com una cita ineludible per exercir la ment, sensibilització i solidaritat. solidaritat, perquè així ho han volgut els teleespectadors des d'aquell ja lluny 1992, La sensibilització i la difusió ha començat quan per primera vegada se'ls va convocar fa molts dies. El 2 de novembre es va a lluitar, en aquell cas contra la leucèmia, posar en marxa una campanya sobre les a través d'un programa de televisió. malalties que centren el programa amb conferències informatives als centres edu- El balanç del projecte, impulsat per TVC i catius i cívics del país que ho sol·liciten. A la Fundació La Marató de TV3, no ha més, es dóna suport de difusió als cente- pogut ser més positiu. Any rere any s'ha nars d'actes de participació ciutadana que revalidat la confiança de la ciutadania, que es duen a terme per La Marató. més enllà de ser només espectadora d'un programa, n'ha estat protagonista fent El resultat d'aquest esforç: el dia 17, a donacions per afavorir la recerca biomèdi- partir de les 12 del matí, quan es posarà ca de malalties que no tenen cura. en marxa el marcador. El periodista Antoni Bassas serà, en aquesta edició, el mestre Gràcies a les aportacions que s'han acon- de cerimònies d'un projecte que l'any pas- seguit al llarg de la història de La Marató sat va estrenar un nou element de partici- s'ha impulsat la investigació, s'han consoli- pació, l'edició d'un disc, i que el 2006 l'ha dat equips científics i mèdics, i actualment tornat a repetir superant l'èxit aconseguit aquests recursos constitueixen una de les anteriorment. Un programa que tindrà fonts de finançament més importants per molts elements per mantenir l'atenció i a la investigació mèdica a Catalunya. l'interès dels teleespectadors. Al costat del clàssic partit de futbol de periodistes, En aquesta edició, en què se celebra el famosos i esportistes, n'hi haurà també un quinzè aniversari, la finalitat de La Marató de bàsquet de les mateixes característi- de TV3 és la d'obtenir recursos econòmics ques; i a més de les actuacions musicals, per a la investigació científica del dolor de les entrevistes, dels reportatges, de les crònic. crides... hi haurà una nova activitat espec- tacular: la tirolina que s'instal·larà entre la I la feina que va començar fa 364 dies, Torre Mapfre i l'Hotel Arts. culminarà, com sempre, en un espectacu- 4 5 Índex El dolor crònic 8 Més de 12 hores de programa 11 Presentador maratonià 14 L’activitat estrella 15 Els reportatges 20 Esport i Marató 22 Actuacions 24 Crides 29 Activitats arreu de Catalunya 32 Seus telefòniques 33 La mosca de La Marató 34 Tickers i sms 35 La Marató a Catalunya Ràdio 36 Col.laboracions programes 37 www.tv3.cat/marato i TDT 43 Cartell commemoratiu 45 El disc de La Marató de TV3 46 Donatius 52 Entitats i empreses col.laboradores 53 15 anys de Marató 54 Equip La Marató 2006 62 6 7 Què causa el dolor? El dolor crònic Tenint en compte l'origen del dolor, es pot distin- gir entre el dolor nociceptiu i el dolor neuropàtic. El dolor nociceptiu s'anomena "somàtic" quan s'o- rigina a les estructures òssies i als músculs, i és fàcil d'identificar. És el dolor que es pot assenya- "Em moro de dolor!" lar amb el dit. Quan afecta les vísceres, s'anome- na "dolor nociceptiu visceral" i és el que ja no es No és només una frase o una expressió, sinó una pot assenyalar amb el dit sinó amb la mà. realitat. Els que pateixen de dolor crònic saben què significa no poder viure per culpa del dolor i El dolor neuropàtic és un dolor complex i difícil de fins i tot, en algun moment, han desitjat deixar tractar que s'origina al sistema nerviós central o de viure per evitar-lo. perifèric; no hi ha relació causal entre la lesió i el dolor. Afortunadament, els tractaments fan que els moments crítics passin, però el dolor continua Hi ha moltes malalties en les quals el dolor crònic present. és el component fonamental: dolor en certs tipus de càncer, dolor en processos musculoosteoarticu- lars (artrosi, artritis, fibromiàlgia, dolor posttrau- Què és el dolor? màtic...), dolor d'origen vascular (en arteriopaties i en insuficiència venosa), cefalees o migranyes i El dolor és una experiència desagradable que es dolor neural (neuràlgies i altres tipus de dolor té quan es produeix un dany als teixits. Però cal neuropàtic). No tothom sent el dolor de la matei- distingir entre el dolor agut i el dolor crònic. El xa manera, però incapacita tothom. dolor agut és un senyal d'alarma que indica que alguna cosa no va bé, però sol ser fàcil de tractar El dolor és una experiència que té dos compo- i, en la majoria dels casos, es cura amb èxit. Per nents: sensorial i emocional. El component senso- exemple, una apendicitis: es diagnostica, s'opera i rial fa que s'enviïn uns missatges al cervell per- el dolor desapareix. què els interpreti. El cervell envia el senyal que es té un dolor i fa que es reaccioni en conseqüència. El dolor crònic, en canvi, és més complex i difícil Però, alhora, el dolor té un component emocional, de tractar. El seu origen pot ser una malaltia o un patiment, que fa que les persones visquin el altres factors i és un dolor que dura un mínim de dolor de maneres diferents. tres mesos. No té la funció protectora i d'alarma que té el dolor agut i es considera una malaltia. El dolor és difícil d'explicar i de mesurar i, per fer- Sovint s'associa a alteracions psicològiques impor- ho possible, els metges utilitzen escales de dolor tants, com ara la depressió, i incapacita qui en que els permeten fer aproximacions al dolor que pateix per dur una vida normal. pateix cada persona. 8 9 Tot i que no tothom el percep de la mateixa Més de 12 hores de manera, el dolor crònic incapacita tothom qui en pateix. Nens que no poden jugar ni estudiar i, de programa vegades, ni tan sols caminar. Afecta la vida fami- liar i laboral de joves i adults, és la primera causa d'absentisme laboral i, sovint, les persones que en pateixen tampoc no poden tenir cura d'elles mateixes i necessiten l'ajuda de familiars en la vida diària. El dolor les priva de fer les coses més senzilles: pentinar-se, vestir-se, escriure, fer les feines de casa... La lluita contra el dolor Aquest és un any d´aniversari per al programa. A més a més , al plató de La Marató a TV3, hi No té cap sentit patir de dolor crònic i ningú no La Marató fa 15 anys, 15 anys intentant fer arri- haurà periodistes i cares molt conegudes que s'ha de resignar a patir inútilment. Tot i que és bar el missatge de solidaritat d´un programa que acompanyaran Antoni Bassas. Parlem de Judit difícil de tractar, en els darrers cent anys s'ha s´ha convertit en un referent solidari per a tots Mascó, Albert Om, Sergi Mas, Josep Cuní, Xavi avançat molt en el camp dels medicaments, que els catalans. Coral, Isabel Bosch, Rafel Bagot, Jordi Díaz, són la primera eina per tractar el dolor crònic, Carles Capdevila, Bibiana Ballbé, Sara Loscos, però no l'única. Les teràpies rehabilitadores, la I novament ho farem seguint la línea dinàmica i Enric Massip, Carles Checa, Raquel Sans i molts cirurgia i el suport psicològic també són cabdals de renovació endegada en les dues edicions pas- més. en la lluita contra el dolor crònic. sades. Així, el 17 de desembre també serà un únic professional el que conduirà tot el programa. Com sempre, la sensibilitazció i la divulgació són I la recerca. Perquè la recerca pot canviar la vida Antoni Bassas, director d'"El matí de Catalunya dos elements bàsics a La Marató de TV3. dels que pateixen de dolor crònic. S'ha avançat Ràdio" i periodista vinculat des de sempre a La Persones que tenen malaties que cursen amb molt, però encara cal trobar nous medicaments, i Marató, serà l´encarregat de fer la seva pròpia dolor crònic ens oferiran el seu testimoni i ens millors, i noves estratègies terapèutiques, i cal marató de més de 12 hores de programa de tele- explicaran com lluiten contra aquest símptoma descobrir a fons les causes i els mecanismes del visió en directe, per tal d´acostar la realitat que que amb el temps esdevé malaltia. Els professio- dolor. envolta a tota la gent que té dolor crònic. nals mèdics ens ensenyaran a entendre què és i com es tracta el dolor crònic i ens explicaran per- Per fer-ho possible, també cal que tothom hi Al costat seu, un equip de presentadors i perio- què la recerca és tan important per poder-lo vèn- col·labori. distes s´encarregaran de conduir les connexions cer i millorar la qualitat de vida de qui el pateix. en les diferents seus de telèfons. També serà un únic presentador el que conduirà totes les conne- El programa com és habitual, també comptarà Encara que no te n'adonis, per a moltes persones el dolor forma xions: Mari Pau Huguet a Lleida, Marta Casagolda amb actuacions tant musicals com de provinents part de la vida, en cada frase, en cada paraula, sense descans.