Ayuntamiento De El Campello
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Alcoleja E L C Omtat
ALCOLEJA E L C OMTAT AJUNTAMENT D’ALCOLEJA ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D’ONOMÀSTICA COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Lingüisticotècnics RECULL Josep Ignasi Pellín Vicent Cabanes Josep Pérez Monter amb la col·laboració de Francisco Salvador Aracil Bernabeu i José Orestes Brotons Ortega TEXT Celeste Serra Aracil GRAFISME Esperança Martínez Molina © Acadèmia Valenciana de la Llengua Col·lecció: Onomàstica Sèrie: Toponímia dels Pobles Valencians Alcoleja, 204 Editat per: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.: 963 874 023 Adreça electrònica: [email protected] Amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Alcoleja ISBN: 978-84-482-6134-4 Depòsit legal: V-3050-2016 Impressió: www.avl.gva.es ALCOLEJA El municipi d’Alcoleja pertany a la comarca del Comtat. Està situat en la vall del riu de Penàguila o Frainos, a l’ombria nord-oest de la serra d’Aitana. Fita al nord amb Benasau; a l’est, amb Confrides; al sud-est, amb Sella, i al sud i a l’oest, amb Penàguila. Es troba a 739 metres sobre el nivell del mar i té una superfície de 14,60 km2. L’any 2015 tenia una població de 191 habitants. La ubicació en els contraforts de la serra d’Aitana fa que el relleu siga molt accidentat; les altures principals són l’alt de Mahoma (947 metres), la moleta de Xarquera (1.072 metres) i el morro del Carrascal (1.211 metres). La composició del terreny és de pedra calcària en la muntanya i argilenca en les valls solcades per nombrosos barrancs (de Xarquera, d’Ares, etc.). -
Topónimos Premusulmanes Documentados En Las Fuentes Clásicas, Y 2
TOPONIMIA PREMUSULMANA DE ALICANTE A TRAVÉS DE LA DOCUMENTACIÓN MEDIEVAL Abelardo Herrero Alonso La documentación medieval permite conectar con los hechos histó ricos de un pasado antiguo. Los documentos son como los tajamares que sustentan el puente que nos lleva al pasado. Gracias a ellos es posible seguir el camino —histórico y filológico— de numerosas voces geográficas de origen remoto y que perviven hoy día. Cada dato paleo- gráfico, por ejemplo, supone un eslabón explicativo del proceso evolu tivo seguido por cada nombre, por cada topónimo. En el presente artículo se intenta estudiar una veintena larga de topónimos alicantinos, nacidos con anterioridad a la invasión musul mana, fruto de distintas culturas y lenguas. De algunos de ellos posee mos testimonios de los historiadores y geógrafos grecolatinos. Pero son los documentos medievales los que permiten entroncar el hoy y el ayer de esos topónimos, gracias a una enorme cadena de datos históri cos y filológicos, inexcusables, por otra parte, en cualquier trabajo de toponimia. Y es preciso acogerse a estos datos para poder salvar ese gigan tesco paréntesis que nos separa de la época en que tales voces geográ ficas nacieron. Por pura razón metodológica, me voy a permitir establecer dos grandes grupos: 1. Topónimos premusulmanes documentados en las fuentes clásicas, y 2. Topónimos premusulmanes no documentados en las fuentes clásicas. 7 I.—TOPÓNIMOS PREMUSULMANES DOCUMENTADOS EN LAS FUEN TES CLASICAS ALACANT (ALICANTE) Tradicionalmente se ha venido relacionando directamente el topó nimo Alacant (Alicante) con el Akra Leuké griego. A nivel de evolución fonética parece hoy claro que estas denominaciones toponímicas no guardan otra relación que la del calco semántico. -
De La Serra De Mariola
de la serra de mariola English version Parc Natural de la Serra de Mariola [email protected] Mas dUll de Canals Ctra. Alcoi-Banyeres, km 17.5 Apartado de correos 157 13450 Banyeres de Mariola (Alacant) Tel. 965 56 63 83 http://parquesnaturales.gva.es Assistance from: Layout: Benjamín Albiach Galán Kun.Xusa Beltrán Photography: Benjamín Albiach Galán Núria Lara Bernàcer Miquel Vives i Miralles G. B. Map Design: Pau Pérez Puigcerver source: ICV (Cartographic Institute of Valencia) Printing this material has been possible thanks to the Cooperation Agreement signed on 21st April 2006 by the Caja de Ahorros y Pensiones de Barcelona, "la Caixa" Texts: Environmental educacion team and the Generalitat Valenciana (Autonomous Community Authority) for Undertaking the Integral Management Plan for Conservation of the Natural Systems of the Printed: Centro Especial de Empleo, IVADIS Valencian Communitys Network of Nature Reserves. Legal Deposit: Date of PORN approval: 2nd April 2001 Date on which it was declared a Nature Reserve: 8th gener 2002 Municipalities inside the Reserve: Shared by Agres (723 m), Alcoy (560 m), Alfafara (582 m), Banyeres de Mariola (816 m), Bocairent (641 m), Cocentaina (435 m) and Muro d'Alcoy (399 m), it has a rugged relief and major contour differences, above all to the NE (Montcabrer, 1390 m). The Sierra de Mariola mountain range, whose area of over 16,000 hectares was declared a nature reserve on 8th January 2002, spreads over the Vall d'Albaida, l'Alcoià and El Comtat counties, and is one of the most well-established reserves in Valencian popular culture. Some prominent features of the area are the many springs, country houses and a criss-crossing paths all over it, which vouch for all the hard work done taking advantage of the natural resources by its former settlers - ice-dealers, shepherds, woodcutters and others - who made their living from this land. -
List of Demarcated Areas Established in the Union Territory for the Presence of Xylella Fastidiosa As Referred to in Article 4(1) of Decision (EU) 2015/789
Ref. Ares(2018)4440491 - 29/08/2018 EUROPEAN COMMISSION DIRECTORATE-GENERAL FOR HEALTH AND FOOD SAFETY Safety of the Food Chain Plant health Brussels, 29 August 2018 List of demarcated areas established in the Union territory for the presence of Xylella fastidiosa as referred to in Article 4(1) of Decision (EU) 2015/789 - UPDATE 10 - Commission européenne/Europese Commissie, 1049 Bruxelles/Brussel, BELGIQUE/BELGIË - Tel. +32 22991111 - Office: B232 3/25 - Tel. direct line +32 229-2 04 83 1 Pursuant to Article 4(4) of Commission Implementing Decision (EU) 2015/789, the following demarcated areas are established by the Member States concerned for the presence of Xylella fastidiosa as referred to in Article 4(1) of that Decision. Demarcated areas (infected zone and buffer zone) subject to eradication measures pursuant to Article 6 of Decision (EU) 2015/789 Municipalities listed in Section I, located in some parts of France (Provence-Alpes- Côte d'Azur, PACA), whose territory partially or entirely falls within a demarcated area established for the presence of X. fastidiosa subsp. multiplex; Municipalities listed in Section II, located in some parts of France (Provence-Alpes- Côte d'Azur, PACA), whose territory partially or entirely falls within the demarcated area established for the presence of X. fastidiosa subsp. pauca; Municipalities listed in Section III, located in Spain (Valencian Community and Madrid Community), whose territory partially or entirely falls within a demarcated area established for the presence of X. fastidiosa subsp. multiplex; Infected zone subject to containment measures pursuant to Article 7 of Decision (EU) 2015/789 Municipalities listed in Section IV, located in some parts of France (Corsica), whose territory partially or entirely falls within the demarcated area established for the presence of X. -
Savia Rural.Pdf
Edición : CRIE Mas de Noguera s/n 12440 CAUDIEL (CASTELLÓN) Coordinación: Marcelino HERRERO y Marina GUEDON. Textos: Marcelino HERRERO, Marina GUEDON,. Colaboraciones: Dolores PEREZ, Eva MARTI, Kati CARCELLER, Anna BALLESTER, Marta GÓMEZ, Jordi NAVAS, Javier MARTÍNEZ, Jesús GARCÍA, Eva PICAZO, Javier DELGADO. Fotos: Marina GUEDON, Dolores PEREZ, Eva MARTI, Kati CARCELLER, Anna BALLESTER, Marta GÓMEZ, Jordi NAVAS, Javier MARTÍNEZ, Jesús GARCÍA, Eva PICAZO, Fátima TENA, Eva BORRÁS, Javier DELGADO. Diseño y maquetación: Arc Estudi www.arcestudi.es Agradecimientos: ver paginas finales. Coordinación Asistencia técnica Índice Prólogo ................................................................... 6 agentes locales y programas de Introducción: Savia Rural, un proyecto de actuación comarcal.............................. 158 desarrollo rural......................................................... 14 I.3. Entrevistas a nuevos pobladores ya instalados en la zona de actuación....... 160 1.- SAVIA RURAL : UN PROYECTO DE COOPERA- CIÓN PARA EL ASENTAMIENTO DE POBLACION...... 18 I.4. Sensibilización e información de la 1A. Territorios y grupos de acción local población local sobre la Iniciativa.......... 161 participantes....................................................... 20 Fase II: Elaboración del plan de atracción y acogida................................................... 164 1B. El Proyecto - Memoria de lo realizado................. 44 II.1. Estudio de recursos, necesidades, 1. Objetivos........................................................ -
Oficina Present Movilidad Estu-Fami
LEA ESTO, ES MUY IMPORTANTE Tenga en cuenta que dependiendo del término municipal de la provincia de Alicante en el que se encuentre el centro de enseñanza, corresponde presentar la solicitud en una Oficina de Extranjería en concreto. PARA DIRIGIRSE A LA OFICINA CORRECTA, ASEGÚRESE DEL TÉRMINO MUNICIPAL EN EL QUE SE ENCUENTRA EL CENTRO DE ENSEÑANZA CADA OFICINA SÓLO ADMITIRÁ LAS SOLICITUDES QUE LE CORRESPONDAN SI EL CENTRO DE ENSEÑANZA ESTÁ EN UN TÉRMINO MUNICIPAL DE LOS QUE FIGURAN EN EL SIGUIEN TE LISTADO, CORRESPONDE LA OFICINA DE EXTRANJERÍA EN ALICANTE AGOST BUSOT MONÓVAR / MONÒVER AGRES CALLOSA DE SEGURA MONTESINOS (LOS) AIGÜES CAMPELLO (EL) MURO DE ALCOY ALBATERA CAMPO DE MIRRA / CAMP DE MIRRA (EL) MUTXAMEL ALCOCER DE PLANES CAÑADA NOVELDA ALCOLEJA CASTALLA ONIL ALCOY / ALCOI CATRAL ORIHUELA ALFAFARA COCENTAINA PENÀGUILA ALGORFA COX PETRER ALGUEÑA CREVILLENT PILAR DE LA HORADADA ALICANTE / ALACANT DAYA NUEVA PINOSO / PINÓS (EL) ALMORADÍ DAYA VIEJA PLANES ALMUDAINA DOLORES QUATRETONDETA ALQUERIA D’ASNAR (L’) ELCHE / ELX RAFAL ASPE ELDA REDOVÁN BALONES FACHECA ROJALES BANYERES DE MARIOLA FAMORCA ROMANA (LA) BENASAU FORMENTERA DEL SEGURA SALINAS BENEIXAMA GAIANES SAN FULGENCIO BENEJÚZAR GORGA SAN ISIDRO BENFERRI GRANJA DE ROCAMORA SAN MIGUEL DE SALINAS BENIARRÉS GUARDAMAR DEL SEGURA SAN VICENTE DEL RASPEIG / SANT VICENT DEL RASPEIG BENIFALLIM HONDÓN DE LAS NIEVES / FONDÓ DE LES NEUS (EL) SANT JOAN D’ALACANT BENIJÓFAR HONDÓN DE LOS FRAILES SANTA POLA BENILLOBA IBI SAX BENILLUP JACARILLA TIBI BENIMARFULL JIJONA / XIXONA TOLLOS BENIMASSOT -
Cercanias Desde 10 De Septiembre'18.Xlsx
HORARIOS DE INVIERNO DESDE EL 10 DE SEPTIEMBRE DE 2018 LINEA M-9 ALCOI-BANYERES DE MARIOLA DE LUNES A VIERNES Salidas desde Banyeres de Mariola BANYERES DE MARIOLA POLOP ALCOI 7:00 7:15 7:30 9:30 9:45 10:00 15:45 16:00 16:15** ** última parada CC.Alzamora Salidas desde Alcoi ALCOI POLOP BANYERES DE MARIOLA 13:50 14:05 14:20 15:10 15:25 15:40 SÁBADOS, DOMINGOS Y FESTIVOS NO HAY SERVICIO LINEA M-41 ALCOI-PLANES DE LUNES A VIERNES Salidas desde AlcoI ALCOI BANYERES DE MARIOLA MURO DE ALCOY BENHAMER BENIMARFULL PLANES 13:50 14:20 15:10 15:15 15:20 15:30 Salidas desde Planes PLANES BENIMARFULL BENHAMER MURO DE ALCOY BANYERES DE MARIOLA ALCOI 8:19 8:27 8:30 8:45 9:30 10:00 SABADOS, DOMINGOS Y FESTIVOS NO HAY SERVICIO LINEA M-50 ALCOI-BOCAIRENT DE LUNES A VIERNES Salidas desde Bocairent ALCÚDIA ALQUERIA DE AZNAR MURO DE ALCOY AGRES ALFAFARA BOCAIRENT BANYERES DE MARIOLA ALCOI 8:34 8:34 8:45 9:00 9:07 9:17 9:30 10:00 Salidas desde Alcoy ALCOI BANYERES DE MARIOLA BOCAIRENT ALFAFARA AGRES MURO DE ALCOY ALQUERIA DE AZNAR ALCÚDIA 13:50 14:20 14:45 14:55 15:00 15:10 15:20 15:20 SABADOS, DOMINGOS Y FESTIVOS NO HAY SERVICIO LINEA M-42 ALCOI-VERGER-DENIA LINEA M-10 ALCOI-ARES DE LUNES A VIERNES DE LUNES A VIERNES Salidas desde Alcoi Salidas desde Denia SALIDAS DE ALCOY SALIDAS DE ARES ALCOI 13:50 DENIA 7:00 ALCOI 18:00 BENASAU 10:35 BANYERES DE MARIOLA 14:20 ONDARA 7:15 BENIFALLIM 18:15 ARES 10:38 MURO DE ALCOY 15:10 VERGEL 7:20 PENAGUILA 18:20 ALCOLECHA 10:45 BENAMER 15:15 PEGO 7:30 ALCOLECHA 18:25 PENAGUILA 10:50 BENIMARFULL 15:20 ADSUBIA 7:35 BENASAU -
Zona Demarcada Per Xylella Fastidiosa a La Comunitat
Zona Demarcada per Xylella fastidiosa subespècie multiplex en la Comunitat Valenciana (Actualitzat a 17/03/2021) En compliment de l'article 4 del Reglament (UE) 2020/1201 de la Comissió de 14 d'agost de 2020, sobre mesures per a evitar la introducció i la propagació dins de la Unió de Xylella fastidiosa, s'estableix la següent Zona Demarcada en el territori de la Comunitat Valenciana. La Zona Demarcada consisteix en una zona infectada i una zona tampó de 2,5 Km al voltant de la zona infectada. La subespècie detectada a la Comunitat Valenciana és Xylella fastidiosa subespècie multiplex I. Llista de termes municipals afectats totalment o parcialment per la zona demarcada per Xylella fastidiosa subespècie multiplex Termes municipals de la província d'Alacant íntegrament afectats: • Alcalalí • Gata de Gorgos • Almudaina • Gorga • Balones • la Vall d'Alcalà • Benasau • la Vall de Laguar • Beniarbeig • la Vall d'Ebo • Beniardá • Llíber • Benidoleig • Millena • Benigembla • Murla • Benillup • Ondara • Benimantell • Orba • Benimassot • Parcent • Benimeli • Pedreguer • Benissa • Polop • Bolulla • Quatretondeta • Callosa d'en Sarrià • Sagra • Castell de Castells • Sanet y Negrals • El Castell de Guadalest • Senija • El Poble Nou de Benitatxell • Tàrbena • El Ràfol d'Almúnia • Teulada • El Verger • Tollos • Facheca • Tormos • Famorca • Xaló Termes municipals parcialment afectats: Província d’Alacant: • Alcocer de Planes • La Nucia • Alcoleja • L'Alfàs del Pi • L'Alqueria d'Asnar • L’Orcha/Lorcha • Altea • Muro de Alcoy • L'Atzúbia • Orxeta • Beniarrés -
De La Serra De Mariola
de la serra de mariola Versión en Castellano Fecha de aprobación PORN: 2 de abril de 2001 Fecha de declaración del Parc Natural: 8 de enero del 2002 Municipios dentro del Parque: Compartida por Agres (723 m), Alcoy (560 m), Alfafara (582 m), Banyeres de Mariola (816 m), Bocairent (641 m), Cocentaina (435 m) y Muro d'Alcoi (399 m), presenta un abrupto relieve y grandes desniveles, sobretodo al NE (Montcabrer, 1390 m). La sierra de Mariola, cuyas más de 16.000 hectá- reas fueron declaradas parque natural el 8 de enero de 2002, está situada entre las comarcas de la Vall d'Albaida, l'Alcoià y el Comtat, siendo una de las más arraigadas en la cultura popular valenciana. De su entorno destacan las abundantes fuentes, las numerosas masías y una intrincada red de sen- deros, que evidencian la intensa actividad de aprovechamiento de los recursos naturales lleva- da a cabo por sus antiguos pobladores: nevaters, pastores, leñadores, etc. que hicieron de esta tie- rra su vida. Por todo ello, la sierra de Mariola, auténtico paraíso natural en el que se da una riqueza florís- tica sin igual en todo el País Valenciano, se ha conformado como verdadera seña de identidad para sus gentes y un importante referente donde generaciones de excursionistas continúan disfru- tando de sus encantos. Patrimonio humano Innumerables hallazgos arqueológicos testimo- nian la presencia humana en la sierra desde tiempos inmemoriales, principalmente al SE y en las proximidades del Vinalopó, encontrándose numerosas pinturas y restos de asentamientos neolíticos, del bronce e ibéricos fundamental- mente. Símbolo indiscutible de estos parajes son las cavas, en explotación entre los siglos XVI-XX: construcciones para el almacenamiento de la nieve, transformación en hielo por compactación y comercialización en verano; transportándola a las comarcas cercanas para su uso en la conserva- ción de alimentos, elaboración de helados, o con fines terapéuticos. -
Paro Municipios
Fecha Informe: domingo 04/10/20 9:00 h. Pag.: 1/197 Demandantes parados por Sexo Septiembre del 2020 MUNICIPIO Mujer Hombre TOTAL DEMANDANTES 03001 Atzúbia, l' 16 13 29 03002 Agost 225 210 435 03003 Agres 14 29 43 03004 Aigües 45 37 82 03005 Albatera 771 401 1.172 03006 Alcalalí 25 32 57 03007 Alcocer de Planes 7 11 18 03008 Alcoleja 8 9 17 03009 Alcoi/Alcoy 3.332 2.371 5.703 03010 Alfafara 17 14 31 03011 Alfàs del Pi, l' 793 618 1.411 03012 Algorfa 123 69 192 03013 Algueña 83 58 141 Alicante/Alacant 03014 Alacant/Alicante 18.983 15.415 34.398 03015 Almoradí 1.334 1.005 2.339 03016 Almudaina 3 2 5 03017 Alqueria d'Asnar, l' 28 9 37 03018 Altea 997 787 1.784 03019 Aspe 1.251 984 2.235 03020 Balones 9 10 19 03021 Banyeres de Mariola 289 125 414 03022 Benasau 1 6 7 03023 Beneixama 60 37 97 03024 Benejúzar 289 264 553 03025 Benferri 106 68 174 03026 Beniarbeig 78 70 148 03027 Beniardá 7 3 10 Demandantes parados por Sexo Septiembre del 2020 MUNICIPIO Mujer Hombre TOTAL DEMANDANTES 03028 Beniarrés 44 37 81 03029 Benigembla 10 12 22 03030 Benidoleig 34 33 67 03031 Benidorm 4.262 3.390 7.652 03032 Benifallim 3 8 11 03033 Benifato 5 6 11 03034 Benijófar 119 86 205 03035 Benilloba 30 29 59 03036 Benillup 4 3 7 03037 Benimantell 19 21 40 03038 Benimarfull 9 15 24 03039 Benimassot 4 12 16 03040 Benimeli 16 8 24 03041 Benissa 424 334 758 03042 Poble Nou de Benitatxell, el/Benitachell 87 81 168 Alicante/Alacant 03043 Biar 161 108 269 03044 Bigastro 432 302 734 03045 Bolulla 10 13 23 03046 Busot 108 71 179 03047 Calp 912 796 1.708 03048 Callosa d'en -
Municipios De La Provincia De Alicante Incluidos En El Catálogo De Áreas De Necesidad De Vivienda De La Orden 2/2021, De 20 De
Municipios de la provincia de Alicante incluidos en el Catálogo de áreas de necesidad de vivienda de la Orden 2/2021, de 20 de abril, de la Vicepresidencia Segunda y Conselleria de Vivienda y Arquitectura Bioclimática 1. Áreas de Necesidad de Vivienda Ponderada En la tabla siguiente se recogen los municipios de la provincia de Alicante incluidos en ANHA ponderada, ordenados alfabéticamente y con indicación del nivel de ANHA ponderada. Tabla 1 Clasificación según ANHA PONDERADA de los municipios de la provincia de Alicante Municipio (Alicante) ANHAP Agost ALTA Alacant/Alicante ALTA Albatera BAJA Alcalalí BAJA Alcocer de Planes ALTA Alcoi/Alcoy ALTA Alfàs del Pi, l' BAJA Algorfa BAJA Almoradí ALTA Altea BAJA Aspe ALTA Banyeres de Mariola BAJA Benejúzar ALTA Benferri BAJA Beniarbeig BAJA Benidorm MEDIA Benilloba MEDIA Benissa BAJA Biar MEDIA Bigastro BAJA Busot BAJA Callosa de Segura ALTA Callosa d'en Sarrià BAJA Calp BAJA Camp de Mirra, el/Campo de Mirra MEDIA Campello, el ALTA Castalla MEDIA Catral BAJA Cocentaina BAJA Cox BAJA Crevillent MEDIA Dénia ALTA 1 Municipio (Alicante) ANHAP Dolores MEDIA Elda ALTA Elx/Elche ALTA Finestrat BAJA Fondó de les Neus, el/Hondón de las Nieves BAJA Formentera del Segura MEDIA Gata de Gorgos MEDIA Guardamar del Segura BAJA Monforte del Cid MEDIA Monòver/Monóvar ALTA Montesinos, Los BAJA Muro de Alcoy BAJA Mutxamel MEDIA Novelda ALTA Nucia, la MEDIA Ondara ALTA Onil BAJA Orba BAJA Orihuela MEDIA Pedreguer ALTA Pego BAJA Petrer ALTA Pilar de la Horadada ALTA Pinós, el/Pinoso ALTA Polop BAJA Rafal BAJA Redován MEDIA Rojales MEDIA San Fulgencio BAJA San Miguel de Salinas ALTA Sanet y Negrals MEDIA Sant Joan d'Alacant ALTA Sant Vicent del Raspeig/ San Vicente del Raspeig ALTA Santa Pola ALTA Sax ALTA Teulada BAJA Tollos ALTA Torrevieja ALTA Vall de Laguar, la MEDIA Verger, el ALTA Vila Joiosa, la/Villajoyosa BAJA Villena MEDIA Xàbia/Jávea MEDIA Xixona/Jijona MEDIA 2 2. -
RUTA 1 Entre Cuevas Y Barrancos
RUTA 1 Entre cuevas y barrancos Un maravilloso viaje a través de las morfologías que deja el agua a lo largo de su vida 32 Ruta 1. Entre cuevas y barrancos Entre cuevas y barrancos R1 VALORACIÓN Esta ruta constituye un maravillo- INTERÉS CIENTÍFICO so viaje a través de las morfolo- INTERÉS DIDÁCTICO gías que deja el agua a lo largo INTERÉS RECREATIVO de su vida como agente mode- VALOR PAISAJÍSTICO lador del paisaje. Esta metáfora DIFICULTAD no es tal, ya que el recorrido nos Barranc de l’Infern desde El Campell Descripción de la ruta 33 permite transitar desde las cum- descubrir las mil y una formas ca- bres de macizos carbonatados prichosas que el líquido elemento (áreas de infiltración preferencial) moldea a su paso. Finalmente, esa donde la lluvia perfila terrenos misma agua, tras su laborioso y agrestes, semidesnudos, de rocas lento trabajo de disolución, vuelve agrietadas y deformes (lapiaces a aflorar en manantiales sorpren- o lenares), a los escarpados y en- dentes e inesperados, cerrando un cajados barrancos en los que las círculo vital que finaliza en el mar. aguas de escorrentía se canalizan salvajes hacia las llanuras coste- Se trata en definitiva de una ruta ras, o adentrarnos en el mitológi- de gran interés para cualquier tipo co y ancestral inframundo de las de público por la diversidad temá- simas y cuevas subterráneas para tica que presenta. 34 Ruta 1. Entre cuevas y barrancos ITINERARIO, LIHs Y OTROS LUGARES DE INTERÉS Datos técnicos Distancia total: 59 km (itinerario principal). Coche 100% Tiempo: una jornada completa (8 – 10 h) Trayectos a puntos adyacentes (distancia indicada de ida y vuelta): 1.- Lenar de Vall d’Ebo: 3,5 km.