DOCSLIB.ORG

H I S T O R I a L

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
H I S T O R I a L Empresa: En Activo Sagalés (Empresa Sagalés S.A.) Caldes de Montbuí (Barcelona) Ubicación: De Cataluña Versión 01-2019 H I S T O R I A L Antecedentes El origen de esta empresa familiar es de 1650 en que ya existían miembros dedicados a actividades que requerían transporte. Ya entrados en el siglo XVIII empezó la realización del transporte con carros, tartanas, diligencias, calesas, etc. dando pie a establecer los primeros servicios organizados de transporte de correspondencia (servicios postales). (Rfa. Web de la Empresa). Ya desde antes de los años 10 se fueron incorporando vehículos a motor, sustituyendo los carruajes. En los años 20 disponía de una extensa flota de vehículos de diverso tipo para atender las diferentes líneas, como veremos seguidamente. A partir de 1925 Ramón Sagales Sallent y luego Francisco Sagales Serra tramitaron diferentes autorizaciones para sus líneas coincidentes con el FFCC (ver lineas), que son: 04-09-1925 Caldes Montbui-Sabadell 21-12-1925 Sant Feliu de Codines-Granollers 01-10-1926 Caldes Montbui-Mollet 01-01-1928 La Garriga-Riells 01/04/1928 Barcelona-Caldes Montbui-Moia 01/07/1928 Caldes Montbui-Moia 16/08/1928 Caldes Montbui-Granollers 29/12/1928 Caldes Montbui-Terrassa 01/01/1929 Sant Feliu Codines-Parets Estacio Antes de 1927 Ramón Sagalés Sallent explotaba las líneas: S.Feliú-Parets, S.Feliú-Riells-Granollers, Caldas-Moyá, Caldas-Mataró. El 08-06-1929 se otorga a Sagalés (con motivo de la Exposición Universal) la concesión Caldas-Barcelona (Plaza España) directo. En 1933 és Francisco Sagalés Serra quien gestiona la línea Caldas-Moyá, (y se supone que las restantes). El 23-06-1941 se constituye formalmente la sociedad Empresa Sagalés SA en el Registro Mercantil de Barcelona. Su objetivo es el transporte de viajeros por carretera. Pero su titular sigue siendo Francisco Sagalés y los trámites oficiales sobre concesiones siguen siendo a su nombre. El 03-12-1945 se inicia la constitución de la nueva sociedad "Ferrocarriles y Transportes, S.A." (FYTSA) que heredará los restos del Ferrocarril Mollet-Caldes ya sin actividad, pero que implicará FYTSA la posterior trayectoria de la Empresa Sagalés sobretodo en la relación Mollet-Caldes de Montbui. En 1952 son bastantes las relaciones que atiende en el Vallés y se hace dificil enumerarlas todas. A partir de 1955 empieza a recibir las concesiones definitivas de sus líneas, todavía a nombre de Francisco Sagalés Serra, después de volverlas a solicitar para legalizarlas. En marzo de 1958 cambia su denominación a Empresa Sagalés SA y sigue ampliando sus líneas en la década de los sesenta. Sus coches por entonces van pintados de azul con una franja blanca. El 10-09-1960 se anuncia a todos los médios que la Empresa Sagalés había absorbido (con efectos del 02-1959 aproximadamente) a Ferrocarriles y Transportes, S.A. (FYTSA). (En todo caso siguió su história como una empresa filial de la misma). FYTSA Los coches asignados a esta empresa estaban pintados de verde en lugar del tradicional azul de Sagalés. En 1961 se traspasan la titularidad de algunas líneas a Ramón Sagalés Torras, que retornaran nuevamente en el año 1965. El 11-06-1962 FYTSA recibe la concesión definitiva de la línea ampliada: Barcelona - Caldes de Montbui El 15-07-1964 absorbe las líneas (con los respectivos coches) de la Empresa Autos Asmarats V-1878 B-102 Barcelona-Granollers con Hijuelas a Llinars y La Roca y V-734 B-25 Vallromanas-Estación de con Hijuela a Granollers Montmeló . La Empresa no desaparece, sigue con el discrecional. El 31-01-1967 adquiere el material y la línea V-1481 B-66 Granollers-Sta.Eulalia Ronsana de Juan Rosas Solé (no tiene ficha individual, pero sus antecedentes se han incluido en ésta). Juan Rosas Solé Ver Servicio Urbano de Sta. Eulalia de Ronçana ya que esta línea es el origen del mismo. El 05-06-1979 La Hispano Hilariense le traspasa su linea V-575 B-18 San Pedro de Vilamajor- Llinás, que tiene un dilatado historial que se incluye en esta ficha. Ver Servicio Urbano de San Pedro y San Antonio de Vilamajor y Llinars del Vallés . A finales de los años 70 comienza su expansión adquiriendo participaciones en otras empresas de transporte que, en algunos casos, tardan bastantes años en aflorar como miembros del Grupo Sagales. Repasaremos unas cuantas a continuación, sin que se sepa exactamente el momento en que se las puede considerar de Sagales como propietario puro: El 16-02-1979 se constituye en Manresa la sociedad Transportes Castellá SA y se inscribe en el Registro Mercantil de Barcelona. Curiosamente acabará teniendo la misma Junta Directiva que Manresa Bus, con miembros de la gran familia Sagalés. Con ello y con el paso de los años se evidencia cada vez más la dependencia de esta Empresa así como la paralela Empresa Castella SA de Sagalés, que irá introduciendo paulatinamente cambios tanto en la decoración como en la explotación de las líneas. De todas formas la autonomía e independencia son casi absolutas. A principio de los años 80, Barcelona Transports SA toma el relevo de la anterior FLOBUS SA, (antes _____________________ Autos Florida SA) que gestiona el Servicio Urbano de Hospitalet de Llobregat. La Empresa ya es del Grupo Sagalés y su nombre comercial era Transportes de Hospitalet SA (THOSA), aunque el titular que THOSA _______________________ figura en toda la documentación de concesiones es Barcelona Transports SA. Los coches tenían librea blanca con franjas y zonas rojas. El Servicio se mantuvo hasta 04-1989 en que el Ayuntamiento de l'Hospitalet le retira unilateralmente la concesión de las líneas urbanas de dicha ciudad y se la traspasa a Lydia. Los coches que se hallaban en mejor estado son reubicados en el Grupo Sagalés aunque una parte habian pasado a CRA Hispania (Reus). A principio de los 80 tambien se evidencía una cierta intervención de Sagalés en esta Empresa, CRA Hispania que entonces realizaba el Servicio Urbano de Reus y cuyos coches lucían la misma librea que THOSA que acabamos de ver, es más varios de ellos habían sido trasladados e intercambiados. En este caso el Servicio Urbano se mantuvo hasta el 15-06-1998 en que se traspasó a la nueva Empresa Municipal Reus Transport Públic SA, aunque CRA Hispania continuó presente en Reus con una importante red de líneas suburbanas y de vehículos para atenderlas. Hasta 1982 la gestión de FYTSA se ciñe a la aludida anteriormente linea V-2177, B-122 Barcelona - Caldes de Montbui unicamente. A partir de ese año Sagalés le traspasa la concesión V-2716, B-156 Castellterçol-Granera + Castellterçol-Castellcir. El 24-11-1986 Josep Gibert Roqué traspasa la linea V-2564 B-146 La Garriga-Granollers por Llerona y Les Franqueses a la Empresa Sagalés SA (Francisco Sagales Sala como subgerente). Esta línea había GIBERT sido adquirida por Gibert el 28-04-1976 a Isidro Marata Blanchart. (Ver ficha de Gibert). En 1995 Autocares Brune Mar SL es adquirida por el Grupo Sagales y se inicia su incorporación al Grupo. Hasta 1995 Autocares Brune Mar SL era una empresa pequeña, dedicada exclusivamente al Discrecional,con sede Social en Castellbell i el Vilar y con una flota de unos 3 coches. El 23-08-1995 se constituye la nueva sociedad Disbus 21 SL, (que es la continuadora legal de Autocares Brune Mar SL) que tendrá su domicilio social en la Plaza Tetuan, 30 de Barcelona, (osea en donde tienen su domicilio el resto de empresas del Grupo Sagalés). Sus coches serán renumerados en el Grupo Sagalés (se conocen como ciertos el 175 y el 176, se ignora si hay alguno más) aunque durante un tiempo conservan sus colores. Disbus 21 SL operativamente sigue teniendo su base en Castellbell y El Vilar, y se apoya también en la base de Manresa . El 02-01-1998 se hace cargo del Servicio Urbano de Vic que atendía desde el 01-10-1965 la Empresa Auto Reparación Vic. El 14-10-1998 Sagalés inicia el servicio urbano de Caldes de Montbuí. En 1999 se inicia el nuevo servicio urbano de Lliçà d'Amunt. El 01-03-2001 se inicia el nuevo servicio urbano de Sta.Perpetua de la Mogoda. El 12-06-2001 Sagales le traspasa oficialmente a FYTSA las concesiones V-6467 GC-67 Barcelona- Sta.Perpetua Mogoda-Caldes Montbui con prolongaciones y V-1487 B-69 Caldes de Montbui- Sabadell con hijuelas, que en resumen representan unas 12 líneas. El 19-06-2001 la Empresa Sagalés SA traspasa oficialmente la concesión V-3113 B-180 Manresa- Terrassa- Granollers a la empresa Cingles Bus SA, con lo que se inicia la actividad de esta empresa, que había sido constituida legalmente el 11-03-1997, como una empresa filial del Grupo Sagalés. Los coches utilizados llevan librea tradicional de Sagalés sin ninguna otra idéntificación ni logotipo. Inicialmente son coches pequeños (tipo furgobus) y tienen su base operativa en Manresa. En Marzo 2002 se crea la nueva línea entre Granollers-La Roca del Vallés-Sta.Agnès de Malanyanes que viene a ser el transporte Municipal de La Roca. de Barcelona Bus. El 08-05-2002 inicia el nuevo servicio urbano de Pineda de Mar al HOSPITAL de Calella. de Barcelona Bus. El 03-03-2003 se inaugura el nuevo servicio urbano de Mollet del Vallés. En UTE de Sagalés con Plana. El 14-04-2003 se inaugura el nuevo servicio urbano de Sant Celoni. El 12-05-2003 se crea la nueva linea 2 de Sant Pere de Vilamajor como complemento al servicio urbano de Sant Pere, Sant Antoni y Llinars creado a finales de los 90. El 01-10-2003 inicia el servicio el nuevo Bus urbano de Calella.
Load more

Recommended publications
  • PARATGE 20 OK.Indd
    Relació dels cognoms de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius i de Sant Esteve de Canyamars (Maresme) Agustí Guinart i Alonso Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografi a, Vexil·lologia i Nobiliària Resum: Relació dels cognoms que apareixen en els llibres de baptismes de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius i de Sant Esteve de Canyamars (ambdues al Maresme) entre 1559 i 1900. Paraules clau: cognom, registres baptismals, Sant Esteve de Canyamars, Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius, 1559-1900. Resumen: Relación de los apellidos que aparecen en los libros de bautismo de la parroquia de Sant Iscle y Santa Victoria de Dosrius y de Sant Esteve de Canyamars (ambas del Maresme) entre 1559 y 1900. Palabras clave: apellido, registros bautismales, Sant Esteve de Canyamars, Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius, 1559-1900. Abstract: Relation of the surnames that appear in the books of baptism of the parish of Sant Iscle and Holy Victòria of Dosrius and Sant Esteve of Canyamars (both of the Maresme) between 1559 and 1900. Key words: surname, baptismal records, Sant Esteve de Canyamars, Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius, 1559-1900. Résumé: La relation des noms de famille qui apparaissent dans les livres de baptême de la paroisse de Sant Iscle et Sainte Victoria de Dosrius et de Sant Esteve de Canyamars (les deux du Maresme) entre 1559 et 1900. STUDIS Mots clés: nom, registres baptismaux, Sant Esteve de Canyamars, Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius, 1559-1900. 20 · 21 • E PARATGE 199 Relació dels cognoms de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius i de Sant Esteve de Canyamars A la pàgina 39 del primer número de PARATGE, aparegut l’any 1990, hi ha un article del Senyor Francesc de P.
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • Tertiary Buildings
    MAIN projects AND work HOUSING PRIVATE DEVELOPMENT HOUSING Experience in projects and studies Experience in construction management PRIVATE DEVELOPMENT Construction management experience Work rehabilitation experience BIM experience HOUSING BLOCK “METROVACESA”. SANT ADRIà DEL BESóS. In construction Private develpoment. New building. Volume of work: 5.460,48 m². HIGH RISE HOUSES AND OFFICES “CASAS BETANIA”. BARCELONA Basic Project. Executive Project. Construction 2021 Private develpoment. New building. Volume of work: 1.991,01 m². Work cost (PEM): 2.739.106,29 € MULTI-FAMILY BUILDING IN “CARRETERA DE BARCELONA” 287. SABADELL. 2020 Private development. Developer: Neinor Hombres. New building with 69 housing units. Built area: 11.723,84 m². Work Work cost PEM: 8.350.618,29 Euros. First Prize restricted contest. Energy certification rating A. Environmental assessment BREEAM Good. Experience in projects and studies HOUSING Experience in construction management PRIVATE DEVELOPMENT Construction management experience Work rehabilitation experience BIM experience -II+I+P 0p -II+IV VIII -II+VIII -II+I+P -II+I+P VII V2 -II+P -II+I+P -II+IX -II+IV -II+P -II+VIII SOLAR -II+III -II+I+P -II+P VII +5VII b+6 CO -II+III -II+I+P -II+P CO -II+IX -II+P VIII BUS 01 VIII b+5 -II+IV I BUS -II+IX CARRER DE L'AGRICULTURA15 -II+P POR+CO VII P BUS +4 14 II -II+P VI VII VIII X2 VII -II+P POR+I VI 13 II -II+P VII 02 PLAÇA DEV2 MONTSERRAT ROIG 01 CO CO b+5 12 P 01 POR b+5 PI b SOLAR VII -I+II P VII CO II CO VI -I+I P 03 CO -I+I POR+CO I+TZA PI VIII VII VIII P 2a P I
    [Show full text]
  • Ver Presentación
    ANÀLISI MITJANÇANT SIG DE LA UTILITAT DE DIVERSOS ATRIBUTS DEL PAISATGE EN L’ESTUDI TERRITORIAL I LA GESTIÓ DE LA BIODIVERSITAT Barcelona, abril de 1998 OBJECTIUS Avaluar la relació entre diversos atributs territorials procedents del marc teòric de l’ecologia del paisatge i indicadors de l’estat de conservació dels ecosistemes Explorar les possibilitats dels SIG en la implementació d’aquests atributs per a llur utilització en la presa de decisions pel que fa a la conservació ZONA DE TREBALL Moià Collsuspina Centelles Calders Castellcir Aiguafreda Monistrol de Calders Castellcir Sant Martí d Castellterçol Tagam Granera Sant Quirze Safaja Montm Gallifa Sant Feliu de Codines la G Sant Llorenç Savall Bigues i Riells l'Ametlla Santa Eulàlia de 410010 415000 420000 425000 430000 435000 441990 INFORMACIÓ DE PARTIDA Estructura del paisatge (Landsat 5, 1987) •Mapa d’usos del sòl de Catalunya •Mapa CORINE de Catalunya Riquesa d’espècies d’ocells •Espècies nidificants i hivernants per km2 INFORMACIÓ DERIVADA Atributs del paisatge per quadrícula UTM •Diversitat: H =-Σ Pi*log(Pi) •Dominància D = [H max +Σ Pi*log(Pi)] / H max •Heterogeneïtat NDC i CVN (IDRISI) •Proporció d’hàbitats naturals, agrícoles i urbans INFORMACIÓ DERIVADA (II) Riquesa d’espècies d’ocells per quadrícula UTM •Nombre d’espècies nidificants i hivernants TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ DERIVADA •Creació de ràsters amb el nombre d’espècies d’ocells i els atributs de paisatge (ASCIIIMG) •Categorització dels ràsters (RECLASS) •Intersecció de diversos ràsters (CROSSTAB) •Construcció de taules
    [Show full text]
  • Lliurepensadors Igualadins (Segles Xix-Xx) Antoni Dalmau I Ribalta Societat Catalana D’Estudis Històrics (SCEH)
    Miscellanea Aqualatensia, 16 (2015), p . 217-238 Lliurepensadors igualadins (segles XIX-XX) Antoni Dalmau i Ribalta Societat Catalana d’Estudis Històrics (SCEH) Librepensadores igualadinos Freethinkers in Igualada (siglos XIX-XX) (19th-20th centuries) RESUMEN ABSTRACT Como es sabido, el librepensamiento As is well known, free-thinking encapsu- agrupa un conjunto de doctrinas que re- lates a set of doctrines which defend the claman para la razón individual una inde- individual’s reasoning independence pendencia absoluta de todo criterio sobre- from the supernatural. While free-thin- natural. Ampliamente extendido en las king was a widely extended ideology filas de los movimientos de signo progre- among the progressist, working-class and sista, obrerista o revolucionario, tuvo una revolutionary movements, it would be du- especial efervescencia en las últimas ring the last decades of the 19th century décadas del siglo XIX y en las primeras del and the beginning of the 20th that it reac- siglo XX. El presente artículo se ocupa de hed a period of great expansion. This arti- estudiar las iniciativas personales o colec- cle is aimed at examining this phenome- tivas de dicho carácter que se produjeron non for the case of Igualada, a Catalan en el mencionado período en la ciudad de industrial city that saw the emergence of Igualada, una población catalana indus- different (though minor) alternative mo- trial que, a pesar del evidente predominio vements, regardless of the overwhelming ideológico en su seno del clericalismo y presence that clericalism and conservati- del conservadurismo político, no dejó de ve attitudes had in this city. alentar en el mencionado período históri- co varios movimientos, aun cuando mino- KEYWORDS: free-thinking, anticlericalism, ritarios, de signo alternativo.
    [Show full text]
  • Ii Copa Bici Trial Clàssic
    II COPA BICI TRIAL CLÀSSIC 02.12.12 ÒRRIUS (Maresme) 4 de 4 Club organitzador: S.C.C.H. SANT FELIU PRE.79 Pos. Dorsal Nom i Cognoms Procedència Punts 1 2 FÈLIX GUERRERO PUIG Sant Feliu de Codines 0 2 16 JORDI MULET MAS Sant Climent de Llobregat 10 3 20 JOSEP DÍAZ DASQUENS Sant Feliu de Codines 50 4 166 CLIMENT SANTIAGO SÁNCHEZ Sabadell 78 5 167 JAN SANTIAGO GALERA Sabadell 80 CAT.80.40.BLAU Pos. Dorsal Nom i Cognoms Procedència Punts 1 15 JOAN PUBILL REIG Sabadell 0 2 89 ÀLEX CLARASÓ VALLCORBA Sant Feliu de Codines 1 3 120 BARTOMEU LLUSÀ MONTSERRAT Sant Climent de Llobregat 1 4 18 RICARD SANS FORCADA Vilafranca del Penedès 2 5 43 JORDI RIERA ROURA Vic 3 6 5 JOAN CROS VILAR Vallgorguina 14 7 152 JOAN GUELL MARCIANO Girona 17 8 9 JOSEP PRAT VELA Sant Celoni 10 9 1 JOSEP FIGUERAS DANTÍ Sant Feliu de Codines 31 10 78 ENRIC CULLELL MAS Llinars del Vallès 36 11 154 JOAQUIM GENÉ PLANAS Mataró 39 12 10 ESTHER TORRUELLA GUINART Sant Celoni 49 CAT.80.40.TARONJA Pos. Dorsal Nom i Cognoms Procedència Punts 1 115 RAIMON ARJONA TOLEDO Olot 2 2 48 JUAN MANUEL ESTEBAN VAZ Tordera 2 3 39 JOSEP LLADÓ CABRESPINA Argentona 2 CAT.80.30.BLAU Pos. Dorsal Nom i Cognoms Procedència Punts 1 59 JOAN MARTIN LLORET Granollers 0 2 63 RICARD MONGE MACHADO Badalona 0 3 122 MIQUEL VENDRELL MARTÍNEZ Corró d’Amunt 0 4 160 FERRAN SÁNCHEZ MIMBERO Mataró 0 5 62 JOSEP ESPINACH FONT Sant Climent de Llobregat 2 6 143 SERGI ALARCÓN MIRA Martorelles 3 7 164 SERGI VALLCORBA SALLÉS Balenyà 25 8 178 CONRAD NAVARRO ORTEGA Sta.
    [Show full text]
  • TERMINOLOGY USED by CATALAN BASKET-MAKERS Dolores Soriano
    TERMINOLOGY USED BY CATALAN BASKET-MAKERS Dolores Soriano 'I'he Catalan terminology for basketry is different from the Spanish terminology. The Catalan, unlike the Spanish has one special name for each part of the basket. This terminolgy was collected from the Catalan basket-makers all around Zatalonia, in different fields of basket work, during the years 1978, 1979 and 1980. The terminology and the techniques use11 now by the Catalan basket-makers are snown in this report. I. TECHNIQUES OF BASKETRY USED BY CATALAN BASKET-MAKERS. 1. Woven Technique ("Tecnica Teixida" ) . 1.1. Diagonal braiding of two directions ("Diagonal de dues direccions") . Or twilled work. - In this technique each element of the weft passes over one, two or more warp elements. Both warp and weft strands are brought together in pairs and one twined about the other. Use: to make the plaited strand of alfalfa and palmetto Geographical localization: Marseme (Tordera), Baix Ebre (Els Reguers, Beni- fallet, Alfara dels Ports), Baix ~m~ord: ('I'orroella de Montgri) and ~onsi; (~2s de Barberans) . 1.2. Diagonal weave of three directions: triangular weave ("Diagonal composta de tres directions") . The warp is made by a pair of rods, knotted to a hoop of iron with a nylon thread. Each pair is spread at a 45O angle: 'The one on the right runs downwards and the left upwards. One rod goes up spirally to the hoop of iron and is tied to the rest of the warp with a nylon thread, forming a series of triangular structures. Use: the baskets made with myrtle, rush and cane are used for fishing: basket of fish ("gambines" ) , lobster- pot ("nansa," "cistella de peix") .
    [Show full text]
  • School Segregation in Catalonia (I): Management of the Student Admissions July 2016
    SCHOOL SEGREGATION IN CATALONIA (I): MANAGEMENT OF THE STUDENT ADMISSIONS JULY 2016 SCHOOL SEGREGATION IN CATALONIA (I): MANAGEMENT OF THE STUDENT ADMISSIONS 1 SCHOOL SEGREGATION IN settings with social and cultural capitals CATALONIA (I): MANAGEMENT OF that are comparable to the social reality in which they live. Moreover, school segregation THE STUDENT ADMISSIONS has costs for the rest of society: in addition PROCESS - EXECUTIVE SUMMARY to the negative effects on academic performance within the educational system, it also has impacts on present and future social cohesion and co-existence. 10 WARNINGS Within the framework of educational policy, For some years now, the Catalan there are two clearly differentiated areas to Ombudsman has been calling attention to fight school segregation: on one hand, the the imbalances that exist in the social management of the student admissions composition of the schools in numerous process, generally through measures that Catalan neighborhoods and municipalities limit the range of selection, ordering and and, more specifically, to the concentration orienting access; and, on the other, the of educational complexity in certain schools development of equal enrollment (as opposed to the rest of schools in the conditions, generally through measures of same territory). These imbalances in the consolidation of school educational projects social composition of the schools mean and attraction of the demand. that, in a single area, there are schools (generally public but also subsidized private These two areas of educational policy schools) with a high concentration of provide the structure for the Catalan socially underprivileged students, and other Ombudsman’s analysis of this social schools (generally privately-owned, but also problem.
    [Show full text]
  • Programa PÀGINES 2020 Copia
    25, 26 i 27 de setembre de 2020 Sumem fires, suma't a la Fira Fira multisectorial de la comarca al Passeig i Plaça Cal Font d’Igualada 67a EDICIÓ FirAnoia, una suma de fires amb totes les mesures de seguretat. Hereus d’una tradició emprenedora La comarca de l’Anoia s’ha caracteritzat sempre pel seu caràcter viu. La indústria, el comerç i els serveis han marcat l’heterogènia economia d’aquesta Tradicionalment, a les acaballes de l’estiu Igualada celebrava la Fira de terra que demostra dia a dia, i més en els temps que estem vivint, la seva vitalitat, Setembre, un certamen multisectorial que, després de més de activitat, diversitat i el seu ferm esperit de reinvenció. cinquanta anys d’existència, va saber adaptar-se als nous temps amb un En aquesta edició de FirAnoia podràs gaudir de la suma de quatre fires en un cap canvi de format i de calendari que va donar pas a FirAnoia, una mostra de setmana: la Fira Multisectorial, l’Automercat, la Fira d’Artesania i el Mercat que des de la primera edició ha esdevingut un dels esdeveniments d’Antiguitats. Hi descobriràs el bo i millor dels nostres sectors econòmics, i amb ciutadans més populars. totes les mesures de seguretat necessàries per a la COVID-19. Tanmateix, el calendari firal de la capital de l’Anoia no és aliè a les FirAnoia vol contribuir a la reactivació econòmica de l’Anoia i l’edició d’enguany limitacions que la lluita contra la pandèmia de la Covid-19 comporta en és fruit de la suma d’esforços d’expositors, empreses, institucions, entitats i els àmbits públic i social.
    [Show full text]
  • La Immigració a Dosrius Durant Els Segles XVI-XIX Josep Ramis Nieto Adosrius.Wordpress.Com (V
    La immigració a Dosrius durant els segles XVI-XIX Josep Ramis Nieto adosrius.wordpress.com (v. 5-26/01/2021) 1. Introducció En un article1 on estudiàvem la demografia a Dosrius al llarg de cinc segles (XVI- XX), es feia esment de la importància de l’aportació d’Agustí Guinart i Alonso per al coneixement de l’evolució de la població de Dosrius al llarg de la història. El mateix Guinart, com a part del buidatge dels llibres sacramentals de les parròquies del terme de Dosrius, va confeccionar la llista dels diferents cognoms i l’any en què apareixen per primera vegada als llibres de baptisme2. És ben sabut que la fixació en l’ús dels cognoms és un procés que no es generalitza per a tota la població fins a finals de la Baixa Edat Mitjana. Durant bona part de la història, els integrants de les comunitats eren coneguts pel seu nom de pila. El cognom va sorgir per la necessitat de diferenciar a diversos membres de la comunitat amb el mateix nom de pila, fent-lo acompanyar d’un sobrenom o àlies, que feia referència a una característica física, una professió o un topònim. Amb la creixent utilització de la documentació legal i notarial, el sobrenom o àlies es convertiria en cognom patern hereditari. La utilització del nom de baptisme i del cognom per als habitants de Dosrius està documentada a l’acta de la reunió dels pagesos remences de les parròquies de Dosrius i Canyamars que es va celebrar el desembre de 1448 (Guillem Maltes, àlies Ilella, batlle, Bernat Terrades, Antoni Llibre,...), en alguns casos amb l’addició d’un sobrenom.
    [Show full text]
  • Landscapes and Routes to Enjoy All Year Round
    Easy routes 2 terres de l’ebre 3 TERRES DE l’EBRE Routes MTB route difficulty Key A greenway with extended Between birds and dunes: from Best time of the year to visit Biking Mountain centre costa barcelona route to the Ebro Delta Deltebre to La Punta del Fangar Landscapes and easy distance spring 1 moderate circular route A tour of Penedès for all ages summer Catalonia: 195 km 1.000 m+ 591 m 0 m 30 km 25 m+ 5 m 0 m High duration at 20 km/h autumn routes to enjoy --- 2-4 3 h 1 For experts stages Winter 3 9 162 km 2.000 m+ 378 m 100 m Bossòst ascending - descending This greenway itinerary crosses plains, mountains, This is a signposted route of particular interest due to its Vielha special interest --- 4 all year round Salardú maximum altitude ancient tunnels, bridges and railway stations. biological diversity, especially in spring, as it allows visitors Ospitau 4 spiritual de Vielha Val minimum altitude To enjoy the Penedès region at your leisure, this circular We will pedal along an old railway line alongside the to discover the species of the Delta de l’Ebre Natural Park Historical From the Costa Brava to the Terres de d’Aran 9 route allows you to pedal between vineyards and enjoy Canaleta and Ebro rivers until reaching Tortosa. Next, we and the great wealth of this marshland area. Among its VAL D’ARAN Tavascan scenic will zigzag through the rice fields of the Delta de l’Ebre points of interest is the sand dune system of the Fangar l’Ebre region, and from the Penedès 2 the landscape, its people and up to 43 wineries.
    [Show full text]
  • Presentació, Per Josep Azuara Pròleg, Per Vicenç Villatoro Base
    Presentació, per Josep Azuara l'' ', ', li\ ",':- Pròleg, per Vicenç Villatoro Base documental per a un diccionari dels marítims del Masnou (s. XVIII-XIX), per Rosa Almuzara ' ,', Fitxa tècnica: Brúixola de butxaca amb estoig (s. ~JX ) ' .' '. del capità Gabriel Olivé Pla, per Palemó Anglès 1,/; l' -;- ! Edita: Ajuntament del Masnou Depar tament de Presidè ncia> Museu Municipal de Nàutica del Masnou Preside nt del Patronat del Museu: Josep Azuara Vicep reside nt del Patronat del Museu: Francesc Rossell Direcció i coordinació: Rosa Almuzara Supervisió edició textos: Georgina Sanchez Baños Producció: Gabinet d'Alcaldia Difusió: Serveis Personals Correcció: Servei Municipal de Cata là Disseny Gràfic: Lluís P. Coma Imatges: Ajunta ment del Masnou , Museu Municipal de Nàutica del Masnou Nota: Cap part d'aquesta publicació, no pot ser reprod uïda, emmagatzemada o transmesa, per cap mitjà. electrònic, quím ic, mecà nic, òptic, de gravació o fotocopiat, sense la prèvia autorització dels autors i dels qui han cedit les imatges. © Presentació: Josep Azuara i Gonzàlez © Prefaci : Antoni Bonamusa © Pròleg : Vicenç Villatoro © Monografia: Rosa Almuzara i Roca © Fitxa Tècnica: Museu Municipal de Nàutica del Masnou Imatge de coberta: Alt relleu que forma part de l'ornamentació de la façana de l'Ajuntament, representant l'al-leqoria del Masnou marítim. (fotografia Ramon Boadella) Exemplar gratuït: per a sol.licituds. adreceu-vos a l'Ajuntament del Masnou Maquetació: Josep Puig Impressió: Ramon Ruiz Bruy ISSN: 1130-7935 Dipòsit legal: 6-45.605-90 - SUMARI •Presentació, per Josep Azuara 7 •Relació dels quaderns d'història "La Roca de Xeix " editats 10 •Prefaci, per Antoni Bonamusa 15 •Pròleg, per Vicenç Villatoro 19 •Base documental per a un diccionari dels marítims del Masnou ( s.
    [Show full text]