Pilar Sánchez Llabrés (Palma, 1903-Sencelles, 1936)
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Edita: Ajuntament de Sencelles Coordinadors: Rosa Roca, Jordi Llabrés © dels texts: Els autors Edició octubre 2018 Maquetació: Imprès Impressió: Imprès www.impresmallorca.es ISBN: 978-84-09-06200-3 Dipòsit legal: PM 1478-2018 La present edició ha estat coordinada per Rosa Roca regidora de cultura de l'Ajuntament de Sencelles Jordi Llabrés cronista ofcial de Sencelles Índex Presentació ....................................................................................................... 11 Laudacio ........................................................................................................... 15 Nomenclàtor toponímic de les illes balears (notib) .................................... 25 Un ruberter que deixà bon nom, Mn. Gabriel Andreu .............................. 37 Evolució dels usos dels noms propis al registre civil de Sencelles ............. 47 Cavalls amb nom i malnom ........................................................................... 57 El paper de Sencelles en els delmes del capítol de la seu (1400-1420) ..... 71 Una mirada al segle XIX Senceller ................................................................ 99 Catàleg de curiositats en el patrimoni menor de Sencelles ...................... 119 La participació sencellera a l’exposició vinícola de 1877 .......................... 129 L’educació a Sencelles .................................................................................... 139 Jaume Vallés Oliver es Capellà Merris ........................................................ 159 El catolicisme social en la fgura de Mossèn Bartomeu Oliver ................ 169 L’amillarament de 1864 ................................................................................. 185 Relacions de Gabriel Marià Ribas de Pina amb Biniali ............................ 205 Presbiterologi de l’església de Sencelles, Biniali i Ruberts ........................ 235 Observacions historicoartístiques a propòsit de la restauració de l’estàtua de Ramon Llull de l’església parroquial de Sencelles ............ 263 El Pou de Judí i el “cor de Mallorca”. Entre la tradició i la promoció turística ...................................................... 291 Els ploms eclesiàstics de la parròquia de Sencelles ................................... 323 La ruta arqueològica Sencelles-Costitx. L’impuls dels ajuntaments a la socialització del patrimoni arqueològic ................ 339 El cementeri de Sencelles ............................................................................. 357 Estadística escolar curs 1924-25 El cas concret de les escoles públiques del terme municipal de Sencelles ................................. 393 La capella de Sant Francesc de l’església parroquial de Sant Cristòfol de Biniali ....................................................... 401 Sencelles a la historia de Llucmajor ............................................................ 411 El patrimoni documental de Sencelles: catalogació, inventari i ordenació de l’arxiu municipal ................................................. 429 La cultura de l’aigua al pla de mallorca. L’exemple de Sencelles .............. 443 El viacrucis ceràmic del convent de les germanes de la caritat ............... 463 Vida i mort a la prehistòria de Sencelles. Interpretacions preliminars a partir del registre arqueològic de la Cova del Camp del Bisbe ............. 475 La imatgeria medieval a Sencelles ............................................................... 497 Causa 901/1.936: Pilar Sánchez Llabrés (Palma, 1903-Sencelles, 1936) ...... 513 Presentació Joan Carles Verd i Cirer Batle President del Molt Il·lustre Ajuntament de Sencelles Presentació “No saber el que va succeir abans de nosaltres, és com ser infants inces- santment”. Aquesta frase de Ciceró condensa en molts aspectes el sentit de promoure i organitzar les primeres Jornades d’Estudis Locals de Sencelles. Aquesta voluntat de créixer, de madurar com a societat, evolucionant par- tint de les experiències prèvies, en defnitiva de deixar de ser infants, ens empeny en la recerca de les nostres arrels, en conèixer els fets i les circum- stàncies dels qui ens varen precedir. Amb aquestes Jornades, i amb tantes activitats al voltant de la nostra història que organitza i promou l’amic Jordi Llabrés, cronista ofcial de Sencelles, i el col·lectiu de persones que han pres part en aquest projecte, els sencellers giram l’ullada cap enrere i així fem camí cap al futur sense perdre consciència del que som i d’on venim. També representen una opor- tunitat, per a tots aquells sencellers nouvinguts, de conèixer unes arrels que hem de compartir si volem mantenir el sentiment de poble, tan diluït en altres contrades. La globalització i la interculturalitat són fets inqüestio- nables, signes d’aquests temps, que aporten molts d’avantatges i benestar, però que també fa perillar aquestes petites identitats. Des de l’Ajuntament Sencelles creiem que la nostra història, petita vista des de fora, però impor- tant i estimada pels sencellers, és tan digna de ser estudiada i coneguda com qualsevol. Les Jornades d’Estudis Locals han de ser una eina extraordinària per donar-nos a conèixer i per conèixer-nos millor, redescobrir-nos i capfcar- nos en la nostra realitat més íntima. Amb la seguretat que hem encetat un camí que ha de donar molt bon fruit, només resta agrair i felicitar els or- ganitzadors d’aquestes Jornades per la tasca feta, també tots els que hi han participat per la seva generositat i la qualitat de les seves aportacions. “La història fa els homes savis”, deia Francis Bacon, gràcies a totes aquestes persones per fer que avui ho siguem un poc més. Joan Carles Verd i Cirer, Batle President del Molt Il·lustre Ajuntament de Sencelles 11 LAUDACIO JOSEP RAMIS DE AYREFLOR I SUREDA, DE ALEMANY I SANCHO DE LA JORDANA Jordi Llabrés i Sans, cronista ofcial de Sencelles 14 LAUDACIO JOSEP RAMIS DE AYREFLOR I SUREDA, DE ALEMANY I SANCHO DE LA JORDANA Els dies 1 i 2 de desembre de 2017, el poble de Sencelles es va honorar tot celebrant amb un èxit insospitat les primeres Jornades d’Estudis Locals. La iniciativa va sorgir en el sí de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament i obtingué suport per part de la junta organitzadora que es constituí. Hi van participar un important nombre d’investigadors i un inesperat públic oient. Aquells dos dies, certament, obrírem una fnestra ampla i lluminosa en el camp de la recerca i de la investigació en el nostre municipi. Amb les Jornades vam voler retre un just i merescut reconeixement a Don Josep Ramis de Ayrefor i Sureda, de Alemany i Sancho de la Jordana.1 Aquest personatge, tot i haver nascut i haver mort a Ciutat de Mallorca (1877-1960) descendeix d’una de les nissagues més antigues i representati- ves de Sencelles. Els Ramis de Ayrefor inicien la seva fliació en el llunyà segle XIII i durant la història, els seus membres han ocupat càrrecs i ofcis privatius de l’alt estament del Braç Noble mallorquí. Amb la Conquesta de 1229 i acompanyant el Rei Jaume I, membres d’aquest llinatge vingueren a l’illa de Mallorca. Primerament s’instal·laren en el terme de Muro i qui ini- cià aquella noble fliació fou Berenguer de Ramis, prohom de Mallorques. El seu besnet, Joan Ramis i Sunyer, va traslladar en el s. XIV la residència a Sencelles. És el mateix Josep Ramis de Ayrefor qui en el seu llibre Alis- tamiento Noble de Mallorca ens explica així aquells orígens sencellers: “... Juan Ramis, nacido por el año 1330, + en 1407, [fué] Baile Real y Jurado mayor de la villa de Sansellas en distintas ocasiones, tronco de esta Casa, cuyo hijo Ponce Ramis, esposo de Valensa Font, compró en 12 de Mayo de 1433 la alquería Starás de Cas Canar (Sansellas) que cabrevó en 1517 su biznieto Miguel Ramis. Este, primero de su nombre (Han llevado el nom- bre de Miguel quince generaciones continuadas, por la rara coincidencia de no haber faltado desde el siglo XV descendencia varonil á los primogénitos 1 Vull agrair a Dona Maria Lluïssa Ramis de Ayrefor i Truyols, a Don Josep Ramis de Ayre- for i Rosado, a Dona Paula Ramis de Ayrefor i López-Pinto i a Dona Maria José Massot i Ramis de Ayrefor, totes les facilitats i informacions aportades per tal de poder enllestir aquesta “laudacio”. 15 de esta Casa, y por haberse continuado siempre por ellos la sucesión, hasta la muerte de Don Miguel Ramis de Ayrefor y Ramis de Ayrefor XV de su nombre, acaecida el 21 Julio de 1908), adquirió seis años más tarde (1523) la vieja alquería Ayrefor, llamada Rahal Arrahin Abenhalar (heredad de los olores ó aromas) durante el dominio de los árabes en esta Isla, denomi- nación que unió a su apellido, siendo así conocida desde aquella época su família...” Miquel Ramis de Ayrefor i Gili (1476-1540), és el primer d’aquella �“te-“tete-- ringa” de Miquels i dels quals s’han honorat i, encara, s’honoren portant el llinatge Ramis de Ayrefor. Un cop haver lligat el cognom patern al de la possessió sencellera de la qual es convertí en senyor, a més, va afegir a les seves armes heràldiques dues faixes d’atzur a la punta de l’escut. El succeí el seu fll Miquel Ramis de Ayrefor i Pou de Moreió (1499-1550), i el net d’aquest darrer, Miquel Ramis de Ayrefor i de Fornari, de Armengol i Antich de Llorach (1551-1627), ciutadà militar, Batle Reial de Sencelles, Conseller i Síndic Clavari del Regne, va fundar l’any 1602 el fdeïcomís, vincle o, el que en castellà s’anomena, �mayorazgo” d’Airefor. Aquest, era un sistema jurídic que garantia la integritat o conservació del patrimoni familiar en un sol bloc i que havia de ser transmès dels pares al fll major de cada generació