Contribució Al Coneixement Dels Coleòpters De Les Planes De Son I La Mata De València
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
12 JORDI AGULLO.qxp:- 25/10/10 13:32 Pgina 481 CONTRIBUCIÓ AL CONEIXEMENT DELS COLEÒPTERS DE LES PLANES DE SON I LA MATA DE VALÈNCIA JORDI AGULLÓ ,* G LÒRIA MASÓ ,* JOSEP MUÑOZ ,* M IGUEL PRIETO * I EDUARD VIVES * * Departament d’Artròpodes. Museu de Ciències Naturals de Barcelona . Passeig de Picasso, s/n, E-08003 Barcelona. [email protected] ; [email protected] . 12 JORDI AGULLO.qxp:- 25/10/10 13:32 Pgina 482 ELS SISTEMES NATURALS DE LES PLANES DE SON I LA MATA DE VALÈNCIA AGULLÓ , J.; M ASÓ , G.; M UÑOZ , J.; P RIETO , M.; V IVES , E. (2010). «Contribució al coneixement dels co - leòpters de les Planes de Son i la mata de València». A: GERMAIN , J. [cur.]. Els sistemes naturals de les Planes de Son i la mata de València . Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural (Tre - balls de la Institució Catalana d’Història Natural; 16), p. 481-529. ISBN: 978-84-9965-008-1. Resum S’han identificat 451 espècies pertanyents a 48 famílies de coleòpters de les Planes de Son i la mata de València (Pallars Sobirà), resultat dels mostreigs efectuats al llarg de l’any 2007 i d’aportacions diverses, entre les quals destaca la col·laboració d’altres grups participants en el projecte. Sobre la base d’a - quest cens s’ha caracteritzat la fauna de la zona, en què predomina el compo - nent paleàrtic, seguit d’un nombre important d’elements europeus; altres categories minoritàries completen l’espectre corològic. La morfologia dels espècimens de les espècies Cryobius infimus (Chaudoir) i Trechus latebricola Kiesenwetter justifica la consideració de dues noves subes - pècies. Quatre espècies més, Calitys scabra (Thunberg), Hylis cariniceps Reitter, Plateumaris consimilis (Schrank) i Tetrops starkii Chevrolat, se citen per primera vegada a la península Ibèrica i es confirma la presència de Coccinella magnifica Redtenbacheri. S’inclouen també algunes novetats per a la fauna de Catalunya, entre altres citacions interessants; els endemismes ibèrics i pirinencs sumen un total de 38 espècies. S’ha avaluat la riquesa aparent de cadascuna de les zones en què s’ha dividit el territori, s’han analitzat les tendències quant a la distribu - ció de les espècies i s’han efectuat comentaris faunístics per a les espècies més rellevants. Com a conclusió a l’estudi, s’aporten propostes per a la gestió del territori orientades a preservar la diversitat de la fauna dels coleòpters. PARAULES CLAU : coleòpters, faunística, corologia, diversitat, conservació, Planes de Son, mata de València, Pirineus, Catalunya, península Ibèrica. Resumen Se han identificado 451 especies pertenecientes a 48 familias de coleópteros de Les Planes de Son i la mata de València (Pallars Sobirà), resultado de los muestreos efectuados a lo largo del año 2007 y de aportaciones diversas, entre las que destaca la colaboración de otros grupos participantes en el proyecto. Sobre la base de este censo se ha caracterizado la fauna de la zona, donde predomina el componente paleártico, seguido de un número importante de elementos europeos; otras categorías minoritarias completan el espectro co - rológico. La morfología de los especímenes de las especies Cryobius infimus (Chaudoir) y Trechus latebricola Kiesenwetter justifica la consideración de dos nuevas sub- especies. Otras cuatro especies, Calitys scabra (Thunberg), Hylis cariniceps Reit - ter, Plateumaris consimilis (Schrank) y Tetrops starkii Chevrolat, se citan por primera vez en la península Ibérica y se confirma la presencia de Coccinella magnifica Redtenbacheri. Se incluyen también algunas novedades para la fauna de Catalunya, entre otras citas interesantes; los endemismos ibéricos i pirenai - cos suman un total de 38 especies. Se ha evaluado la riqueza aparente de cada una de las zonas en qué se ha dividido el territorio, se han analizado las ten - dencias en cuanto a la distribución de las especies y se han efectuado comen - tarios faunísticos para las especies más relevantes. Como conclusión al estudio, 482 12 JORDI AGULLO.qxp:- 25/10/10 13:32 Pgina 483 CONTRIBUCIÓ AL CONEIXEMENT DELS COLEÒPTERS DE LES PLANES DE SON I LA MATA DE VALÈNCIA se aportan propuestas para la gestión del territorio orientadas a preservar la di - versidad de la fauna de los coleópteros. PALABRAS CLAVE : coleópteros, faunística, corología, diversidad, conservación, Planes de Son, mata de València, Pirineos, Cataluña, península Ibérica Abstract As a result of the surveys carried out over the course of 2007 and from other var - ious contributions, in particular the collaboration of other participating groups, it has been possible to identify 451 species belonging to 48 beetle families from Les Planes de Son and the Mata de València (Pallars Sobirà). The study has en - abled the classification of the area’s fauna, which is dominated by a paleartic component, in addition to a significant number of European elements; other minor categories make up the chorological spectrum. The composition of the specimens of the Cryobius infimus (Chaudoir) and Trechus latebricola Kiesenwetter species justifies the consideration of two new subspecies. Another four species, Calitys scabra (Thunberg), Hylis cariniceps Reitter, Plateumaris consimilis (Schrank) and Tetrops starkii Chevrolat, have been discovered for the first time in the Iberian Peninsula, and the presence of Coc - cinella magnifica Redtenbacheri has been confirmed. Other interesting findings include some new features to the Catalonian fauna; a total of 38 species natu - ral to Iberia and the Pyrenees. The apparent richness of each of the areas into which the territory was divided has been evaluated, the distribution trends of the species analysed and faunal observations made in respect of the most sig - nificant species. The study concludes by putting forward proposals for the man - agement of the territory with the aim of preserving the diversity of the beetle fauna. KEYWORDS : beetles, faunistic, chorolgy, diversity, conservation, Planes de Son, Mata de València, Pyrenees, Catalonia, Iberian Peninsula. 483 12 JORDI AGULLO.qxp:- 25/10/10 13:32 Pgina 484 ELS SISTEMES NATURALS DE LES PLANES DE SON I LA MATA DE VALÈNCIA 1. INTRODUCCIÓ L’ estudi dels sistemes naturals de les Planes de Son i la mata de València constitueix, fins ara, l ’últim d ’una sèrie de projectes coordinats per la Institució Catalana d ’Història Natural (ICHN) amb l ’objectiu de fomentar i difondre el coneixement de diferents espais naturals. Un treball de síntesi sobre el patrimoni natural d ’un territori requereix abordar àmbits de recerca molt heterogenis i, en conseqüència, la implicació d ’un ampli ventall d’especialistes. Algunes disciplines han estat ben representades al llarg de la sèrie. La pu - blicació d ’aquesta monografia inclou, per primera vegada, l ’estudi dels coleòpters. Més enllà d ’un enfocament descriptiu, i en coherència amb la línia encetada recentment, la ICHN ha orientat la realització dels treballs vers la gestió i conservació del medi natural, on, des de tal perspectiva, l ’ecologia dels coleòpters ofereix abundants exemples d ’especialització, d’estreta adaptació a hàbitats i condicions indicadores de qualitat ambiental. La documentació relativa a la fauna de coleòpters de les Planes de Son i la mata de Va - lència és escassa i es redueix a unes poques citacions puntuals en obres d ’abast general, com catàlegs o treballs d ’orientació taxonòmica. Fins a quin punt s ’ha dedicat poca atenció a prospectar la zona , ho demostra , també, el pobre rendiment obtingut de la revisió de vàries col·leccions particulars (incloses les d ’alguns dels autors) i, significativament, pel volum i cobertura temporal, la col·lecció del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Aquesta manca d ’informació s ’insereix en un context més ampli, el de l ’estudi dels coleòpters de la serralada dels Pirineus, materialitzat en un nombre discret de publicacions. En efecte, a la bibliografia es troben estudis aïllats, en què destaca la catalogació o revisió de famílies que in - clouen espècies pirinenques (Fuente, 1918-1935; Arbeloa et al ., 1981; Palanca-Soler, 1981; Ascaso et al ., 1983; Pérez Moreno & Herrera, 1986 i 1987; Bahillo & Iturrondobeitia, 1996; Tronquet, 2006); d ’altres, fruit de campanyes concretes (Dajoz, 1965; Bourdonné & Vincent , 1981 ; Bourdonné & Doguet, 1986 ; Bourdonné & Bordy, 1993), i unes poques contribucions al coneixement de grups de coleòpters amb significació ecològica (Bertrand, 1949; Brustel et al ., 2004; Larrieu, 2005 a i 2005 b). Tanmateix, no hi ha treballs de conjunt sobre la fauna de coleòpters dels Pirineus. La gran extensió geogràfica de la serralada, la dificultat de recol- lecció en els diferents biòtops durant llargs períodes de temps i la complexitat per a estudiar totes les diferents famílies justifiquen, probablement, la manca d ’aquest tipus d ’iniciatives. Pel que fa als Pirineus catalans, la situació és semblant, amb només alguns estudis puntuals (Leon Hilaire, 1924; Español, 1951 a, 1951 b, 1952, 1953, 1962, 1968 i 1969 b; Pe - titpierre, 1980, 1988 i 1994; Fresneda & Hernando, 1988), de manera que , la relació més completa sobre les espècies de les diferents famílies de coleòpters pirinencs, la trobem en el treball dedicat al Parc Nacional d ’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Español & Vi - ñolas , 1 992; Balcells et al ., 1962) . El paral·lelisme que s ’observa amb el treball que aquí es presenta és notable, tant per la proximitat geogràfica i la similitud en la composició del paisatge que se ’n deriva, com per l ’objecte i abast de l ’estudi d ’Aigüestortes, que el con - verteixen en el referent més adequat per a la comparació dels resultats. L’ elaboració d ’aquest treball s ’ha plantejat en funció dels dos objectius bàsics fixats per la ICHN: primer, descriure la fauna de coleòpters com a contribució al coneixement del medi natural de les Planes de Son i la mata de València; segon, i derivat de l ’anterior, apor - tar informació i propostes aplicables a la gestió mediambiental d ’aquest espai. L ’objectiu s’ha concretat en la confecció d ’un cens preliminar de les espècies trobades, amb indica - ció de llur categoria corològica i distribució en l ’espai.