Veus Andrògines?
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
esmuc Treball Fi de grau Veus andrògines? La performance musical com a creadora d'identitats de gènere en els contratenors actuals Estudiant: Ferran Planas Pla Especialitat/ Àmbit/Modalitat: Musicologia Director/a: Josep Pujol i Coll Curs: 2018-2019 Vistiplau del director/a del Treball ABSTRACT CATALÀ Aquest treball té la intenció d’explorar el concepte de performance musical, entesa des d’un punt de vista el més ampli possible, com a creadora d’identitats de gènere. El centre d’aquest treball és un estudi de cas de quatre contratenors actuals i s’analitzarà el seu discurs de gènere a través de diferents mitjans. Tenint en compte que el repertori més interpretat per aquests cantants són els rols operístics dels castrats dels segles XVII i XVIII, es traça una línia històrica que explica la continuïtat entre aquestes dues tipologies de cantants i que a més ens ajudarà a explicar per què la veu aguda pot ser una eina per a la subversió d’una masculinitat hegemònica fonamentada en la dicotomia de gènere que es va establir a la Il·lustració. CASTELLANO Este trabajo tiene la intención de explorar el concepto de performance musical, entendida desde un punto de vista lo más amplio posible, como creador identidades de género. El centro de este trabajo es un estudio de caso de cuatro contratenores actuales y se analizará su discurso de género a través de diferentes medios. Teniendo en cuenta que el repertorio más interpretado por parte de estos cantantes son los roles operísticos de los castrados de los siglos XVII i XVIII, se traza una línea histórica que explica la continuidad entre estas dos tipologías de cantantes y que además ayudará a explicar por qué la voz aguda puede ser una herramienta para la subversión de una masculinidad hegemónica fundamentada en la dicotomía de género que se estableció en la Ilustración. ENGLISH In this undergraduate dissertation I want to explore the concept of musical performance in its widest sense as creator of gender identities. The core of this dissertation is a case study of four contemporary countertenors and their gender discourse will be analyzed throughout different types of media. Being aware that the most interpreted repertoire by these singers are the operatic roles of seventeenth and eighteenth-century castrati, a historical line that explains the continuity between both singer-typologies will be drawn. This line will also help to understand how the high male voice can be a medium for the subversion of hegemonic masculinity, that has its origins in the dichotomic gender model which was established in the Age of Enlightenment. ÍNDEX INTRODUCCIÓ .................................................................................... 5 1. MARC TEÒRIC............................................................................. 11 1.1. ELS ESTUDIS SOBRE LA MASCULINITAT ..................................................... 11 1.2. LA PERFORMANCE MUSICAL COM A CREADORA I TRANSMISSORA DE SIGNIFICAT 13 1.3. EL GÈNERE COM A ACTE PERFORMATIU .................................................... 16 2. CONTEXTUALITZACIÓ HISTÒRICA...................................................... 19 2.1. LA CONSTRUCCIÓ HISTÒRICA DE LA MASCULINITAT .................................... 20 2.1.1. ABANS DE LA IL·LUSTRACIÓ .............................................................................................. 20 2.1.2. DESPRÉS DE LA IL·LUSTRACIÓ ........................................................................................... 21 2.2. BREU HISTÒRIA DELS CASTRATS .............................................................. 22 2.3. LES VISIONS DEL CASTRAT ..................................................................... 24 2.3.1. L’HEROI AMANT ................................................................................................................ 25 2.3.2. EL NEN COM A OBJECTE DE DESIG SEXUAL ......................................................................... 27 2.3.3. L’ÀNGEL ASEXUAL ............................................................................................................. 28 2.4. EL DECLIVI DELS CASTRATS: CONSEQÜÈNCIES D’UN NOU MODEL DE MASCULINITAT .......................................................................................... 30 3. ANÀLISI DEL DISCURS DE GÈNERE DE QUATRE CONTRATENORS ACTUALS ........ 33 3.1. METODOLOGIES .................................................................................. 34 3.2. CASOS D’ESTUDI .................................................................................. 39 3.2.1. FRANCO FAGIOLI .............................................................................................................. 39 3.2.2. PHILIPPE JAROUSSKY ......................................................................................................... 47 3.2.3. JAKUB JÓZEF ORLIŃSKI ..................................................................................................... 56 3.2.4. XAVIER SABATA ................................................................................................................ 66 4. CONCLUSIONS............................................................................. 77 REFERÈNCIES ................................................................................... 83 FONTS PRIMÀRIES ...................................................................................... 83 PREMSA ...................................................................................................................................... 83 ENREGISTRAMENTS .................................................................................................................... 86 PÀGINES WEB .............................................................................................................................. 88 FONTS SECUNDÀRIES .................................................................................. 88 LLIBRES I TESIS DOCTORALS ....................................................................................................... 88 ARTICLES A REVISTES INDEXADES I COMPANIONS ....................................................................... 89 ANNEX: TAULES DE REPERTORI .............................................................. 91 FRANCO FAGIOLI ....................................................................................... 91 PHILIPPE JAROUSSKY .................................................................................. 93 JAKUB JÓZEF ORLIŃSKI ..............................................................................102 XAVIER SABATA ........................................................................................103 INTRODUCCIÓ Des de la meva entrada a l’Esmuc l’any 2015 la meva visió sobre el fenomen de la música en general i de la música clàssica occidental en particular ha canviat en gran mesura. Mentre que abans solia contemplar la música d’art occidental —en la qual es posarà el focus de manera general en aquest treball— des d’un punt de vista objectual, el meu pas per l’escola m’ha permès veure-la com un fenomen global, que no només s’explica a través dels conceptes estètics i de gaudi que li són propis, sinó que al seu voltant hi giren qüestions socials, culturals i antropològiques molt interessants que també li són inherents, i que fan de la música i tot el que l’envolta un objecte d’estudi que permet l’apropament des de molts vessants diferents. Les qüestions de gènere eren per mi un àmbit que no tenia cap mena de relació amb la música i que, per altra banda, no havien estat mai el meu focus d’atenció, degut segurament al gran desconeixement que tenia sobre elles. A mesura que vaig anar-me adonant d’aquesta relació entre música i societat, que finalment m’ha permès veure que formen un binomi inseparable, també vaig anar descobrint l’apropament que es podia fer cap a la música des dels estudis de gènere, començant primer —com no podia ser d’una altra manera— per Susan McClary, però també amb altres autores imprescindibles pel transcurs d’aquesta branca de la musicologia, no només centrades en la musicologia històrica, sinó també des de l’antropologia o els Popular Music Studies. La meva visió, doncs, ha canviat tant, que en aquest treball deixaré en un pla bastant secundari l’objecte musical en si —entès des del punt de vista tradicional com a obra— i em centraré en el concepte de performance musical, entesa com a fenomen global, que no només té en compte la interpretació musical, sinó tot allò que envolta l’intèrpret i que, per tant, té un paper cabdal a l’hora d’entendre els significats i les identitats que ens transmet. Aquest concepte, doncs, es relaciona directament amb la teoria performativa del gènere, ja que són els actes performatius —en aquest cas, derivats de la performance musical— que són susceptibles de constituir una identitat de gènere a causa de la seva prolongació i repetició al llarg del temps. Aquests són els preceptes teòrics que fonamentaran el cos del treball, i és per això que s’hauran d’explicar detalladament en el primer capítol. Com que l’objecte d’estudi serà, en aquest cas, el fenomen actual dels contratenors, la teoria de gènere aquí es centrarà en l’estudi de la masculinitat, ja que 5 aquests cantants es poden associar a algunes qüestions de gènere en el si d’una subversió de la masculinitat hegemònica que seran analitzades i explicades més endavant. Per què és interessant estudiar el fenomen dels contratenors actuals des d’un punt de vista de gènere? Aquesta pregunta es respon en un primer moment des de la intuïció i, probablement,