TEUZZONE VIVALDI

Fitxa / Ficha Vivaldi se’n va a la Xina / 11 41 Vivaldi se va a China Xavier Cester

Repartiment / Reparto 12 o les meravelles 57 d’ / Teuzzone o las maravillas Amb el teló abaixat / de Antonio Vivaldi 15 A telón bajado Manuel Forcano

21 Argument / Argumento 68 Cronologia / Cronología 33 English Synopsis 84 Biografies / Biografías

x x

Temporada 2016/17

Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunyai la Diputació de Barcelona TEUZZONE

Òpera en tres actes. Llibret d’Apostolo Zeno. Música d’Antonio Vivaldi Ópera en tres actos. Libreto de Apostolo Zeno. Música de Antonio Vivaldi

Estrenes / Estrenos Carnestoltes 1719: Estrena absoluta al Teatro Arciducale de Màntua / Estreno absoluto en el Teatro Arciducale de Mantua Estrena a Espanya / Estreno en España

Febrer / Febrero 2017 Torn / Turno Tarifa

24 20.00 h G 8 25 18.00 h F 8

Durada total aproximada 3h 15m

Uneix-te a la conversa / Únete a la conversación liceubarcelona.cat #TeuzzoneLiceu

facebook.com/liceu @liceu_cat @liceu_opera_barcelona 12 pag. Repartiment / Reparto 13

Teuzzone, fill de l’emperador de Xina Paolo Lopez Teuzzone, hijo del emperador de China

Zidiana, jove vídua de Troncone Marta Fumagalli Zidiana, joven viuda de Troncone

Zelinda, princesa tàrtara Zelinda, princesa tártara

Sivenio, general del regne Furio Zanasi Sivenio, general del reino

Cino, primer ministre Roberta Mameli Cino, primer ministro

Egaro, capità de la guàrdia Aurelio Schiavoni Egaro, capitán de la guardia

Troncone / Argonte, emperador Carlo Allemano de Xina / príncep tàrtar Troncone / Argonte, emperador de China / príncipe tártaro

Direcció musical Jordi Savall Dirección musical

Le Concert des Nations

Concertino Manfredo Kraemer

Sobretítols / Sobretítulos Glòria Nogué, Anabel Alenda 14 pag.

Il Teuzzone és un dels exemples més característics d’ seria Il Teuzzone es uno de los ejemplos más característicos de opera seria 15

AMB EL TELÓ ABAIXAT COMPOSITOR Nascut a Venècia i mort a Viena, Antonio Vivaldi (1678-1741) va ser un dels compositors de la primera meitat del segle XVIII més prolífics en matèria teatral. Autor de més d’una quarantena d’òperes –a les quals cal afegir els pasticci amb fragments d’òperes pròpies i alienes i alguns oratoris escènics–, el seu catàleg demostra que, més enllà de ser un músic cèlebre pels concerts (especialment els dedicats al violí), va ser un home dedicat a la música escè- nica des del 1713 (any de la composició d’Ottone in vila) fins al 1739 (any de l’estrena de Feraspe).

Si bé les òperes vivaldianes no tenen la intuïció teatral d’al guns contemporanis, com ara Porpora o, sobretot, Händel, el conegut com a Prete Rosso (pel color pèl-roig dels seus cabells i per la condició de sacerdot) no va deixar d’abocar en les seves òperes la imaginació melòdica de les seves obres instrumentals.

A TELÓN BAJADO COMPOSITOR Nacido en Venecia y muerto en Viena, Antonio Vivaldi (1678-1741) fue uno de los compositores de la primera mitad del siglo XVIII más prolíficos en materia teatral. Autor de más de cuarenta óperas –a las que deben añadirse los pasticci con fragmentos de óperas propias y ajenas y algunos oratorios escénicos–, su catálogo demuestra que, más allá de ser un célebre músico por sus conciertos (en especial los dedicados al violín), fue un hombre entre- gado a la música escénica desde 1713 (año de la composición de Ottone in vila) hasta 1739 (con el estreno de Feraspe).

Si bien las óperas vivaldianas no cuentan con la intuición teatral de algunos contemporáneos, como por ejemplo Porpora o, en especial, Händel, el cono- cido como Prete Rosso (por el color cobrizo de su pelo y la condición de sacerdote) no dejó de colmar sus óperas con la imaginación melódica de sus obras instrumentales. 16 pag.

Després de la seva vinculació amb l’Ospedale della Pietà, un orfenat venecià per a noies, Vivaldi va exercir una important activitat com a empresari teatral a la Ciutat dels Canals, la primera que havia vist el primer teatre d’òpera obert al públic (1637). El de San Moisè i el de Sant’Angelo serien alguns dels que veurien algunes de les més celebrades òperes del músic, de gran lluïment per als cantants.

La fama de l’autor de Les quatre estacions, que es va estendre fora de la península itàlica, va arribar a ciutats com Praga i Viena, on el músic va acabar, tanmateix, arruïnat i oblidat de tothom.

LLIBRET I LLIBRETISTA Il Teuzzone és un dels exemples característics d’opera seria, gènere prototípi- cament italià estructurat sobre la base d’àries tripartides, seguint el model da capo (des del començament), separades per recitatius secs i pensades per a lluïment dels cantants. Però, a més, l’onzena –o dotzena– òpera del catàleg teatral vivaldià (situada entre Scanderberg i ) se cenyeix al model d’un llibret en què les virtuts dels protagonistes pretenen ser mirall d’una moral exemplar. Els remordiments de Cino, la lleialtat de Teuzzone i Zelinda i la clemència de Zidiana són metàfores d’un model ètic que cal seguir.

Aquest dramma per musica en tres actes segueix el llibret d’Apostolo Zeno, poeta de la cort de Màntua i un dels que, juntament amb Pietro Metastasio, establiren els patrons i els models de l’esmentada opera seria. En el cas que ens ocupa, a més, l’òpera s’ambienta a la Xina, un país exòtic que c omençava a ocupar un lloc de privilegi en l’òpera preclàssica pel seu caràcter exòtic. Amb el teló abaixat / A telón bajado 17

Después de su vinculación con el Ospedale della Pietà, un orfanato vene- ciano para muchachas, Vivaldi ejerció una importante actividad como empre- sario teatral en la Ciudad de los Canales, la primera que había visto el primer teatro de ópera abierto al público (1637). El de San Moisè y el de Sant’Angelo serían algunos de los que verían algunas de las más celebradas óperas del músico, de gran lucimiento para los cantantes. La fama del autor de Las cuatro estaciones, que se extendió más allá de la península itálica, llegó a ciudades como Praga y Viena, donde el músico acabó, no obstante, arruinado y olvidado por parte de todos.

LIBRETO Y LIBRETISTA Il Teuzzone es uno de los ejemplos característicos de opera seria, género prototípicamente italiano estructurado sobre la base de arias tripartitas, siguiendo el modelo da capo (desde el comienzo), separadas por recitativos secos y concebidas para brillo de los cantantes. Pero además, la undécima –o duodécima– ópera del catálogo teatral vivaldiano (situada entre Scander- berg y Tito Manlio) se ciñe al modelo de un libreto en el que las virtudes de los protagonistas pretenden ser espejo de una moral ejemplar. Los remordi- mientos de Cino, la lealtad de Teuzzone y Zelinda y la clemencia de Zidiana son metáforas de un modelo ético a seguir.

Este dramma per musica en tres actos sigue el libreto de Apostolo Zeno, poeta de la corte de Mantua y uno de los que, junto con P ietro Metastasio, fijaron los patrones y modelos de la mencionada opera seria. En el caso que nos ocupa, además, la ópera se ambienta en China, país exótico que empezaba a ocupar lugares de privilegio en la ópera preclásica por su carácter exótico. 18 pag.

ESTRENA Il Teuzzone es va estrenar al Teatro Vecchio (Arciducale) de Màntua durant el Carnaval del 1719. La trama té com a rerefons la figura del príncep Felip de Hessen-Darmstadt, aleshores duc de Màntua, al servei del qual treballava Vivaldi.

Era habitual que ciutats com Màntua, Verona, Milà o Venècia inaugu- ressin les temporades d’òpera coincidint amb el Carnaval, que ’obrias oficialment l’endemà del dia de Nadal i que acabava amb l’inici dea l Quaresma.

Cal no perdre de vista, a més, que Màntua havia estat antigament domini de la família Gonzaga, al servei de la qual havia treballat un segle abans , que havia estrenat al palau ducalla seva primera òpera, L’ O r fe o . Amb Il Teuzzone, doncs, Vivaldi mantenia la continuïtat de la vida operística a la ciutat italiana.

ESTRENA AL LICEU Amb aquestes audicions en versió de concert de Teuzzone, arriba al Gran Teatre del Liceu la primera òpera de Vivaldi íntegra que s’escolta al teatre de La Rambla, poc procliu a les òperes del Barroc, tot i les exitoses funcions de títols de Monteverdi o de Händel, amb un esperit molt proper a l’ideari estètic de Jordi Savall, que ha dirigit amb èxit títols com Una cosa rara i Il burbero di buon cuore de Martín i Soler, L’ O r fe o al Liceu, a més de fragments de de Vivaldi. Amb el teló abaixat / A telón bajado 19

ESTRENO Il Teuzzone se estrenó en el Teatro Vecchio (Arciducale) de Mantua durante el Carnaval de 1719. La trama tiene en su trasfondo a la figura del príncipe Felipe de Hessen-Darmstadt, entonces duque de Mantua, a cuyo servicio trabajaba Vivaldi.

Era habitual que ciudades como Mantua, Verona, Milán o Venecia inaugurasen las temporadas de ópera coincidiendo con el Carnaval, que se abría oficialmente al día siguiente de Navidad y que finalizaba con el inicio de la Cuaresma.

No debe perderse de vista, además, que Mantua había sido antigua- mente dominio de la familia Gonzaga, para la cual Claudio Monte- verdi había prestado sus servicios un siglo antes, estrenando en el palacio ducal su primera ópera, L’ O r fe o . Con Il Teuzzone, pues, Vivaldi mantenía la continuidad de la vida operística en la ciudad italiana.

ESTRENO EN EL LICEU Con estas audiciones en versión de concierto deTeuzzone , llega al Gran Teatre del Liceu la primera ópera de Vivaldi íntegra que se escucha en el teatro de La Rambla, poco proclive a las óperas del Barroco, a pesar de las exitosas funciones de títulos de Monteverdi o de Händel, con un espíritu muy próximo al ideario estético de Jordi Savall, quien ha dirigido con éxito títulos comoUna cosa rara e Il burbero di buon cuore de Martín i Soler, L’ O r fe o en el Liceu, además de fragmentos de Farnacede Vivaldi. 20 pag.

L’ òpera de Vivaldi arriba al Liceu sota la direcció de Jordi Savall L’ópera de Vivaldi llega al Liceu bajo la dirección de Jordi Savall 21

ARGUMENT ACTE I El pavelló reial acull l’emperador xinès Troncone, ferit, al camp de batalla.1 El monarca agonitza després d’una batalla que, tanmateix, acaba de guanyar. Troncone confia al primer ministre Cino i al general Sivenio el seu testament i el segell reial, que hauran d’anar a parar a mans de l’hereu legítim, el seu fill Teuzzone.

1 L’obertura està concebuda a mode de sinfonia, és a dir, d’acord amb el model tripartit de la forma sonata (allegro-andante-allegro), amb una primera secció enèrgica, que fluctua entre els modes major i menor. Després d’un elegant moviment central en andante, el tercer –brevíssim– reprèn el caràcter mogut, en un ritme ternari proper a l’esperit del minuet.

ARGUMENTO ACTO I El pabellón real alberga al emperador chino Troncone, herido,n e el campo de batalla.1 El monarca agoniza tras una batalla que, sin embargo, acaba de ganar. Troncone confía al primer ministro Cino y al general Sivenio su testamento y el sello real, que deberán llegar al heredero legítimo, su hijo Teuzzone.

1 La obertura está concebida a modo de sinfonía, es decir, conforme al modelo tripartito de la forma sonata (allegro-andante-allegro), con una primera sección enérgica, que fluctúa entre los modos mayor y menor. Tras un elegante movimiento central en andante, el tercero –brevísimo– retoma el carácter agitado, en un ritmo ternario próximo al espíritu del min ué. 22 pag.

Apostolo Zeno crea un llibret ambientat per primera vegada a la Xina Apostolo Zeno crea un libreto ambientado por primera vez en China

Per la seva banda, Zidiana, jove vídua de Tron- arriba, el fill de Troncone li confia el seu dolor cone, veu en la mort del seu espòs una bona per la mort de l’emperador, però li promet que oportunitat per regnar. Confia aleshores al quan pugi al tron la farà esposa i reina. Arriba capità de la guàrdia, Egaro, el seu sentiment: el seguici funerari i Zidiana, Cino i Sivenio estima Teuzzone, el seu fillastre. Tanmateix, es juren lleialtat a Teuzzone. Quan es queden disposa a utilitzar Sivenio i Cino, pretendents sols amb Zidiana, Cino i Sivenio li parlen dels de Zidiana.2 seus plans respectius i la vídua de Troncone juga amb els dos, sempre d’acord amb els Sivenio troba aleshores Zidiana i aquesta seus interessos.5 Zelinda ha sentit els plans commina el general a calumniar Cino per tal de Zidiana i tem per la seva vida.6 d’apartar-lo del tron i del llit reial, aprofitant que el ministre menysprea Teuzzone.3 Sivenio 2 Després d’una breu i senzilla ària de Zidiana, «Al fiero mio tormento», Egaro canta «Come suol la particella», ària de remi- comenta a Cino que el fill de l’emperador els niscències populars, sovint amb un acompanyament homofònic. ha posat en contra de Troncone. Ara, tenint a 3 «Tu, mio vezzoso» és l’ària de Zidiana, escrita sobre el model da capo i amb acompanyament de mandolina. les mans el testament reial, Sivenio proposa 4 L’ària de Sivenio «In trono assiso» compta amb la intervenció a Cino canviar-lo a la seva conveniència. Per grotesca del fagot, que contribueix a afegir antipatia al perso- natge, clarament conspirador. A continuació, Cino aborda l’ària fer-ho, el general promet a Cino que Zidiana «Taci per poco ancora». accedirà a casar-s’hi si aquest l’ajuda en el seu 5 Zidiana entona una ària senzilla en la seva estructura, però trampós pla. Sol, Cino decideix avantposar els carregada de males intencions perquè s’adreça als seus dos pretendents prometent-los el que volen. 4 seus interessos a la lleialtat política. 6 «La timida cervetta» és una ària escrita sobre el model di paragone (de comparació) en què el personatge es compara amb un cérvol en perill enmig del bosc i assetjat per caçadors. En un cementiri, on ha arribat per enterrar L’estructura obeeix al model da capo, en tres seccions. Troncone, Teuzzone espera la seva estimada Zelinda, princesa tàrtara. Quan aquesta Argument / Argumento 23

Por su parte, Zidiana, joven viuda de Troncone, Zelinda, princesa tártara. Al llegar ella, el hijo ve en la muerte de su esposo una buena de Troncone le confía su dolor por la muerte oportunidad para reinar. Confía entonces al del emperador, pero le promete que cuando capitán de la guardia, Egaro, su sentimiento: suba al trono la hará su esposa y reina. Llega ama a Teuzzone, su hijastro. Sin embargo, se el séquito fúnebre y Zidiana, Cino y Sivenio dispone a utilizar a Sivenio y a Cino, preten- juran lealtad a Teuzzone. Cuando quedan dientes de Zidiana.2 solos con Zidiana, Cino y Sivenio le refieren sus respectivos planes y la viuda de Troncone En ese momento Sivenio encuentra a Zidiana juega con ambos, siempre según sus propios y esta conmina al general a calumniar a intereses.5 Zelinda ha escuchado los planes Cino para apartarlo del trono y del lecho real, de Zidiana y teme por su vida.6 aprovechando que el ministro menosprecia a Teuzzone.3 Sivenio comenta a Cino que el hijo 2 Después de una breve y simple aria de Zidiana, «Al fiero mio tormento», Egaro canta «Come suol la particella», aria de re- del emperador los ha puesto en contra de miniscencias populares, a menudo con un acompañamiento Troncone. Ahora, con el testamento real en homofónico. 3 «Tu, mio vezzoso» es el aria de Zidiana, escrita sobre el modelo sus manos, Sivenio propone a Cino cambiarlo da capo y con acompañamiento de mandolina. a su conveniencia. Con este propósito, el 4 El aria de Sivenio «In trono assiso» cuenta con la intervención grotesca del fagot, que contribuye a añadir antipatía al perso- general promete a Cino que Zidiana acce- naje, claramente conspirador. A continuación, Cino aborda el derá a casarse con él si le ayuda en su tram- aria «Taci per poco ancora». poso plan. Solo, Cino decide anteponer sus 5 Zidiana entona una sencilla aria en su estructura, pero carga- da de malas intenciones porque se dirige a sus dos pretendien- 4 intereses a la lealtad política. tes prometiéndoles lo que desean. 6 «La timida cervetta» es un aria escrita sobre el modelo di para- gone (de comparación) en la que el personaje se compara con un En un cementerio, donde llega para enterrar ciervo en peligro en medio del bosque y asediado por cazadores. a Troncone, Teuzzone espera a su amada Su estructura obedece al modelo da capo, en tres secciones. 24 pag.

En un amfiteatre, Sivenio i Cino es disposen a llegir el testament de l’emperador difunt. La lectura revela que Troncone ha declarat que Zidiana sigui proclamada emperadriu de la Xina, i aquesta promet ales- hores que es casarà per assegurar la descendència. S’hi postulen Cino i Sivenio, que al mateix temps demanen a Teuzzone que reconegui el seu vassallatge. El príncep, irat, clama contra el tron usurpat.7 Cino i Sivenio condemnen a mort Teuzzone, però Zidiana s’hi mostra visible- ment contrariada i dubta. De sobte, arriba Zelinda, que es declara com a sacerdotessa del déu Amida i compromet Cino i Sivenio. Zidiana ordena que la princesa tàrtara sigui apartada de la cort i que Cino observi de la vora Teuzzone. Tant Cino com Sivenio prometen ser lleials a Zidiana.

Aquesta dialoga aleshores amb Zelinda i mostra de seguida la seva feblesa envers Teuzzone. Zelinda constata aleshores que la seva rival en amors és l’emperadriu.8

7 L’ària «Come fra’turbini scendono i fulmini» està escrita de manera enèrgica, a mode d’ària di tempesta, per subratllar la còlera del personatge. 8 «Ti sento, sì ti sento» és l’ària conclusiva de l’acte. Zelinda parla del batec del seu cor, reforçat pel ritme a batzegades de les frases i per la complicitat de l’orquestra, que inclou el pizzicato de la corda.

ACTE II Teuzzone s’adreça als soldats lleials per tal que tinguin coratge en la batalla contra els seus enemics, usurpadors del tron. Zelinda tem per la vida de l’hereu legítim, però Teuzzone la consola.9 La jove, sola, no deixa de mostrar la seva angoixa pel destí de l’home a qui estima.10

9 Teuzzone canta, pràcticament seguides, dues àries, la breu i marcial «Di trombe guerriere», sus- tentada amb acompanyament de trompetes, i «Tornerò, pupille belle», acompanyada parcialment per la corda, de manera homofònica, per remarcar la lleialtat del personatge. 10 L’ària «Un’aura lusingiera» està escrita sobre el model da capo, amb acompanyament obligat de violí. Argument / Argumento 25

En un anfiteatro, Sivenio y Cino se disponen a leer el testamento del difunto emperador. La lectura revela que Troncone ha declarado que Zidiana sea proclamada emperatriz de China, y esta promete entonces casarse para asegurar la descendencia. Se postulan Cino y Sevino, que al mismo tiempo solicitan a Teuzzone que reconozca su vasallaje. El príncipe, irado, clama contra el trono usurpado.7 Cino y Sivenio condenan a muerte a Teuzzone, pero Zidiana se muestra visiblemente contrariada y duda. De repente, llega Zelinda, que se declara sacerdotisa del dios Amida y compromete a Cino y Sivenio. Zidiana ordena que la princesa tártara sea apartada de la corte y que Cino observe de cerca de Teuzzone. Tanto Cino como Sivenio prometen lealtad a Zidiana.

Esta dialoga ahora con Zelinda y manifiesta rápidamente su debilidad por Teuzzone. Zelinda constata entonces que su rival en amores es la emperatriz.8

7 El aria «Come fra’turbini scendono i fulmini» está escrita de forma enérgica, a modo de aria di tempesta, para subrayar la cólera del personaje. 8 «Ti sento, sì ti sento» es el aria conclusiva del acto. Zelinda se refiere al latir de su corazón, reforzado por el ritmo sincopado de las frases y por la complicidad de la orquesta, que incluye el pizzicato de la cuerda.

ACTO II Teuzzone se dirige a los soldados leales para que tengan corajeen la batalla contra sus enemigos, usurpadores del trono. Zelinda teme por laida v del legí- timo heredero, aunque Teuzzone la consuela.9 La joven, sola, sigue mostrando su angustia por el destino del hombre a quien ama.10

9 Teuzzone canta dos arias prácticamente seguidas, la breve y marcial «Di trombe guerriere», sustentada con acompañamiento de trompetas, y «Tornerò, pupille belle», acompañada parcialmente por la cuerda, de forma homofónica, para señalar la lealtad del personaje. 10 El aria «Un’aura lusingiera» está escrita sobre el modelo da capo, con acompañamiento obligado de violín. 26 pag.

A les estances reials, Zidiana es mostra disposada a lluitar contra Teuzzone, tot i que la frena el sentiment amorós cap al seu fillastre. Així ho manifesta al confident Egaro, a qui se li encomana la tasca de dur Teuzzone presoner. Zelinda, present al saló del tron, confessa a l’emperadriu que estima el príncep i que el seu amor és correspost. Poc després Egaro torna per anunciar que Teuzzone ha estat fet presoner. Zidiana demana que se’l protegeixi de Sivenio i de Cino, que arriben per demanar l’execució de Teuzzone. Zidiana planteja que se’l jutgi amb equanimitat. Cino comença a donar mostres de remordiment i proposa evitar la mort de Teuzzone, però Sivenio es mostra inflexible.

Teuzzone arriba escortat per soldats i reclama els seus drets legítims com a hereu del tron. Al llarg del breu judici, la sentència queda resolta: el príncep és acusat d’alta traïció i condemnat a mort.11

11 L’escena acaba amb l’ària «Sì, ribelle anderò, morirò», en què Teuzzone mostra la seva indignació amb el dibuix enèrgic de la corda. Quan es queden sols, Sivenio i Cino canten dues àries di paragone, respectiva- ment: «Non temer, sei giunto in porto» i «Nel suo carcere ristretto».

En las estancias reales, Zidiana se muestra dispuesta a luchar contra Teuzzone, aunque la refrena el sentimiento amoroso hacia su hijastro. Así lo manifiesta a su confidente Egaro, antes de encomendarle la labor de llevar a Teuzzone como prisionero. Zelinda, presente en el salón del trono, confiesa a la emperatriz que ama al príncipe y que su amor es correspondido. Poco después regresa para anunciar que Teuzzone ha sido hecho prisionero. Zidiana pide que se le proteja de Sivenio y Cino, que llegan para solicitar la ejecución de Teuzzone. Zidiana plantea que se le juzgue con ecuanimidad. Cino empieza a dar señales de remordimiento y propone evitar la muerte de Teuzzone, mientras Sivenio sigue mostrándose inflexible.

Teuzzone llega escoltado por soldados y reclama sus legítimos derechos como heredero al trono. A lo largo del breve juicio, se resuelve la sentencia: el príncipe es acusado de alta traición y condenado a muerte.11

11 La escena finaliza con el aria «Sì, ribelle anderò, morirò», en que Teuzzone muestra su indignación con el dibujo enérgico de la cuerda. Cuando se quedan solos, Sivenio y Cino cantan respectivamente dos arias di paragone: «Non temer, sei giunto in porto» y «Nel suo carcere ristretto». Argument / Argumento 27

Retrat de Daoguang, emperador de la dinastía Qing Retrato de Daoguang, emperador de la dinastía Qing 28 pag.

Le Concert des Nations fou creada per Jordi Savall i Montserrat Figueras el 1989

Zidiana dubta d’ordenar que la sentència sigui executada i escolta les raons de Zelinda i de Sivenio.12 Finalment opta per ajornar l’execució i decideix escoltar Teuzzone en presència de Zelinda, que romandrà amagada.

Arriba de nou el príncep i Zidiana li manifesta el seu amor. Teuzzone refusa les proposicions de la seva madrastra i, adonant-se de la presència de Zelinda, no dubta a manifestar que l’estima, cosa que augmenta la gelosia de Zidiana. Tanmateix, i tot i que ha enviat Teuz- zone novament a la presó per executar-lo, l’emperadriu posposa la mort del príncep quan Zelinda li promet que intercedirà perquè Teuzzone s’hi acabi casant.13

12 Zelinda interpreta aleshores l’ària «Guarda in quest’occhi», de caire conciliador. 13 L’acte acaba amb l’ària de Zidiana «Ritorna a lusingarmi», de gran elegància. Argument / Argumento 29

Le Concert des Nations fue creada por Jordi Savall y Montserrat Figueras en 1989

Zidiana duda sobre ordenar que la sentencia sea ejecutada y escucha los argumentos de Zelinda y Sivenio.12 Finalmente opta por retrasar la ejecución y decide escuchar a Teuzzone en presencia de Zelinda, que permanecerá escondida.

Llega de nuevo el príncipe y Zidiana le manifiesta su amor. Teuzzone rechaza las proposiciones de su madrastra y, advirtiendo la presencia de Zelinda, no duda en manifestar que la ama, aumentado así los celos de Zidiana. No obstante, y aunque envía de nuevo a Teuzzone a prisión para su ejecución, la emperatriz pospone la muerte del príncipe cuando Zelinda le promete interceder para que Teuzzone se case con ella.13

12 Zelinda interpreta entonces el aria «Guarda in quest’occhi», de carácter conciliador. 13 El acto acaba con el aria de Zidiana «Ritorna a lusingarmi», de gran elegancia. 30 pag.

ACTE III En un bosc proper al palau, Zelinda fa saber a Cino que la mort de Teuz- zone és propera. El primer ministre sent remordiments per la mort del príncep innocent, cosa que aprofita Zelinda per explicar-li que serà traït per Sivenio.14 Quan aquest arriba, Cino s’hi enfronta en un duel. El brogit de les armes provoca l’entrada de Zidiana, que proposa als dos rivals que es casarà amb els dos.15 Cino es mostra confós, però Sivenio no dubta a obtenir el poder per a ell sol.16

En una presó subterrània, Teuzzone no accepta les propostes de Zidiana i de Zelinda i es disposa a acceptar el seu destí: la mort.17 L’e m - peradriu creu haver estat traïda per Zelinda i es disposa aleshores a condemnar a la pena màxima tant Teuzzone com Zelinda.18

En un altre indret es prepara el sacrifici en què hauran de ser execu- tats Teuzzone i Zelinda. Rosegat pels remordiments, Cino llegeix el testament autèntic de l’emperador Troncone. Just en aquell moment arriba el príncep tàrtar Arginte, amic de Zelinda, per restituir Teuzzone al tron i detenir els culpables de la conxorxa. El nou emperador de la Xina perdona els culpables, tot i que fa arrestar Sivenio. Finalment, es casarà amb Zelinda.19

14 La primera escena de l’acte conté dues àries: la continguda «Quanto costi al mio riposo» (Cino) i «Con palme ed allori», escrita a l’estil de les àries di battaglia, amb preeminència dels instruments de vent, especialment l’oboè i la trompeta, per reforçar la victòria mora l de Cino sobre Sivenio. 15 Un altre cop Zidiana fa el doble joc amb una ària plena d’equívocs, «Sì, per regnar». 16 Després de l’ària de Cino «Son fra scogli e fra procelle», amb passatges d’agilitat, arriba el torn de la de Sivenio, «Base al regno e guida al trono», escrita també per al lluïment del baix amb passatges en coloratura i salts intervàlics. 17 «Dille che il viver mio» és una ària de reminiscències melancòliques, de caire intimista, amb una instrumentació de mínims, que reforça els sentiments de Teuzzone, proper a la mort. 18 L’escena conclou amb l’ària de Zidiana «Io sembro appunto quell’augelletto». Poc després Ze- linda interpreta l’ària «Ho nel seno un doppio ardore». Ambdós números compten amb les flautes com a confidents, simbolitzant que l’objecte de l’amor de les dues dones és el mateix: Teuzzone. 19 L’acte acaba amb un cor (a càrrec dels protagonistes), «In sen della virtude», a mode de mirall de bons costums morals. Argument / Argumento 31

ACTO III En un bosque próximo a palacio, Zelinda da a conocer a Cino que la muerte de Teuzzone se acerca. El primer ministro siente remordimientos por la muerte del inocente príncipe, circunstancia que Zelina aprovecha para contarle que será traicionado por Sivenio.14 Al llegar este, Cino se le enfrenta en duelo. El estrépito de las armas provoca la entrada de Zidiana, que propone a ambos rivales que se casará con los dos.15 Cino se muestra confuso, pero Sivenio no duda en obtener el poder para él en solitario.16

En una prisión subterránea, Teuzzone no acepta las propuestas de Zidiana y Zelinda y se dispone a aceptar su destino: la muerte.17 La emperatriz se cree traicionada por Zelinda y se dispone entonces a condenar a la máxima pena tanto a Teuzzone como a Zelinda.18

En otro lugar se prepara el sacrificio en el que serán ejecutados Teuz- zone y Zelinda. Atormentado por los remordimientos, Cino lee el testa- mento auténtico del emperador Troncone. En ese preciso instante llega el príncipe tártaro Arginte, amigo de Zelinda, para restituir a Teuzzone en el trono y detener a los culpables de la maquinación. El nuevo empe- rador de China perdona a los culpables, aunque ordena el arresto de Sivenio. Finalmente se casará con Zelinda.19

14 La primera escena del acto contiene dos arias: la contenida «Quanto costi al mio riposo» (Cino) y «Con palme ed allori», escrita al estilo de las arias di battaglia, con preeminencia de los instrumen - tos de viento, en especial oboe y trompeta, para reforzar la victoria moral d e Cino sobre Sivenio. 15 De nuevo Zidiana realiza el doble juego con un aria llena de equívocos, «Sì, per regnar». 16 Después del aria de Cino «Son fra scogli e fra procelle», con pasajes de agilidad, llega el turno de la de Sivenio, «Base al regno e guida al trono», escrita también para el lucimiento del bajo con pasajes en coloratura y saltos interválicos. 17 «Dille che il viver mio» es un aria de reminiscencias melancólicas, de cariz intimista, con una instrumentación de mínimos, que refuerza los sentimientos de Teuzzone, ante una muerte próxima. 18 La escena concluye con el aria de Zidiana «Io sembro appunto quell’augelletto». Poco después Zelinda interpreta el aria «Ho nel seno un doppio ardore». Ambos números cuentan con las flautas como confidentes, simbolizando que el objeto del amor de ambas mujeres es el mismo: Teuzzone. 19 El acto finaliza con un coro (a cargo de los protagonistas), «In sen della virtude», a modo de espejo de buenas costumbres morales. 32 pag.

Savall desenvolupa una important tasca de recuperació del patrimoni musical Savall desarrolla una importante tarea de recuperación del patrimonio musical 33

ENGLISH SYNOPSIS

ACT ONE The scene opens in the Royal Pavilion where the Chinese Emperor, Tron- cone, wounded on the battlefield1, is staying. Although he won the battle, the Emperor now lays wounded and dying. Troncone hands over to the prime minister, Cino, and general Sivenio his last will and testament and the royal seal, which must be delivered to the rightful heir, his son Teuzzone.

Meanwhile, Zidiana, Troncone’s young widow, sees her husband’s death as an opportunity to take the throne. She confides in the captain fo the guard, Egaro, how she feels: she loves Teuzzone, her stepson. However, she plans on manipulating Sivenio and Cino, her suitors.2

Sivenio then meets with Zidiana and she encourages the General to slander Cino, so he can be removed from the throne and the royal chambers, taking advantage of the fact that the minister despises Teuzzone.3 Sivenio mentions to Cino that the emperor’s son has turned them against Troncone. Now, with the royal will in his possession, Sivenio suggests to Cino that they change it in their favour. To do so, the general promises Cino that Zidiana will agree to marry him if he helps him in this deceitful scheme. Cino then, alone, decides to put his own interests before political loyalty.4 34 pag.

Teuzzone arrives at a cemetery, where he has come to bury Troncone. He is waiting for Zelinda, his beloved Tartar princess. When she arrives, Troncone’s son confides in her about his grief over the emperor’s death, and he promises her that when he ascends to the throne he will marry her and make her his queen. The funeral cortege arrives and Zidiana, Cino and Sivenio swear allegiance to Teuzzone. When left alone with Zidiana, Cino and Sivenio begin discussing their respective plans and Troncone’s widow feigns agreement with both of them, as long as it’s in her own interests.5 Zelinda overhears Zidiana’s plans and fears for her life.6

In an amphitheatre, Sivenio and Cino begin reading the deceased emperor’s will. The reading reveals that Troncone states that Zidiana has been proclaimed Empress of China, and she promises to marry to ensure he has descendants. Cino and Sivenio agree to this while, at the same time, requesting that Teuzzone recognize his vassalage. The now English Synopsis 35

Le Concert des Nations interpreta el repertori amb instruments originals de l’època Le Concert des Nations interpreta el repertorio con instrumentos originales de la época 36 pag.

angry prince cries out against the usurpation In the royal quarters, Zidiana is prepared to of the throne7. Cino and Sivenio condemn fight against Teuzzone, although her amorous Teuzzone to death, but Zidiana is visibly feelings towards her stepson are holding her upset and hesitant. Zelinda suddenly arrives, back. That’s what she explains to Egaro, her and declares that she is the priestess of the confidant, who is entrusted with the task of god Amida, which puts Cino and Sivenio in a bringing Teuzzone back a prisoner. Zelinda, bind. Zidiana orders the Tartar princess to be present in the throne room, confesses to the banished from the court and that Cino should empress that she loves the prince and he loves follow Teuzzone closely. Both Cino and Sivenio her in return. Shortly after, Egaro returns to swear their loyalty to Zidiana. announce that Teuzzone has been taken pris- oner. Zidiana asks him to protect the prince She then begins conversing with Zelinda and from Sivenio and Cino, who come to request expresses her love for Teuzzone. Zelinda then Teuzzone’s execution. Zidiana requests that he discovers that her true romantic rival is the receive a fair trial. Cino begins to show signs empress.8 of remorse and proposes ways to prevent Teuzzone’s death, but Sivenio is unrepentant. Teuzzone arrives escorted by soldiers and ACT TWO demands his legitimate rights as heir to the Teuzzone rallies his loyal soldiers to fight throne. During the brief trial, the verdict is bravely in the battle against their enemies who handed down: the prince is accused of high are usurping the throne. Zelinda fears for the treason and sentenced to death.11 life of the legitimate heir, but Teuzzone tries to console her. 9 The young woman, now alone, Zidiana hesitates to have the sentence carried continues to show her anxiety for the fate of out and listens to Zelinda and Sivenio’s argu- the man she loves.10 ments.12 In the end, she chooses to stay the English Synopsis 37

execution and decides to listen to Teuzzone She proposes that she can marry both the in the presence of Zelinda who will remain rivals.15 Cino becomes confused but Sivenio hidden out of sight. sees it as an opportunity to gain complete power for himself.16 The prince comes back and Zidiana expresses her love for him. Teuzzone rejects his Meanwhile, in the dungeon, Teuzzone decides step-mother’s advances and, realising Zelinda not to accept Zidiana and Zelinda’s idea and is is nearby, doesn’t hesitate to express his love ready to accept his fate: death.17 The empress for her, which only increases Zidiana’s jealousy. believes she has been betrayed by Zelinda However, even though Teuzzone is sent back and now wants to condemn both Teuzzone to prison to be executed, the empress once and Zelinda to death.18 again postpones the prince’s death when Zelinda promises to intercede with Teuzzone In another place, the sacrifice in which Teuz- so he will marry Zidiana.13 zone and Zelinda will be executed is being prepared. Gnawed by remorse, Cino reads Emperor Troncone’s true last will and testa- ACT THREE ment. Just then, the Tartar prince, Arginte, In the woods near the palace, Zelinda tells Zelinda’s friend, arrives to restore Teuzzone Cino that Teuzzone’s time of death is drawing to the throne and arrest the guilty conspira- close. The prime minister feels remorse for the tors. The new emperor of China forgives the impending death of the innocent prince, which guilty party, but does arrest Sivenio. Finally, he Zelinda takes advantage of to tell him he will marries Zelinda.19 be betrayed by Sivenio.14 When Sivenio arrives, Cino challenges him to a duel. The noise of the weapons causes Zidiana to come running. 38 pag.

Debut de Savall i Le Concert des Nations la temporada 1990/91 al Liceu amb Una cosa rara Debut de Savall y Le Concert des Nations en la temporada 1990/91 con Una cosa rara Cita 39

«Sempre he concebut la música com un mitjà fabulós d’abolició de fronteres, ja siguin històriques o geogràfiques»

«Siempre he concebido la música como un medio fabuloso de abolición de fronteras, ya sean históricas o geográficas»

T. Hilleriteau 40 pag.

La Xina clàssica penetrà l’imaginari europeu amb El llibre de meravelles de Marco Polo La China clásica penetró en el imaginario europeo con El libro de las maravillas de Marco Polo 41

VIVALDI SE’N VA A LA XINA

Xavier Cester Crític musical La recepció de l’obra d’Antonio Vivaldi (1678-1741) és un dels millors exemples de com els valors artístics poden oscil·lar de forma inesperada amb el pas dels anys. Oblidat durant segles (com no ho van ser Bach o Händel, per esmentar dues altres lluminàries del Barroc, el rastre dels quals es va mantenir d’una forma o altra), als anys trenta i quaranta de la centúria passada la música del conegut com a Prete Rosso va començar a tornar a ser objecte d’atenció, focalitzada en una obra que assoliria una popularitat fora mida: Les quatre estacions (quatre dels dotze concerts que integraven el seu opus 8). La recu- peració progressiva de l’abundosa producció instrumental de Vivaldi es va complementar aviat amb la de la música sacra d’aquest clergue de passions ben mundanes. I l’òpera? Tot i intents puntuals, aquest apartat del corpus vivaldià es creia negligible, però els últims vint anys la situació ha canviat de forma radical: els enregistraments discogràfics se n’han anat succeint i, fet encara més remarcable, algunes d’aquestes òperes han tornat als escenaris. ¿Va escriure Vivaldi les noranta-quatre òperes que afirmava en unacarta del

VIVALDI SE VA A CHINA

Xavier Cester Crítico musical La recepción de la obra de Antonio Vivaldi (1678-1741) es uno de los mejores ejemplos de que los valores artísticos pueden oscilar de forma inesperada con el paso de los años. Olvidado durante siglos (como no lo fueron Bach o Händel, por mencionar a dos otras luminarias del Barroco, cuyo rastro se mantuvo de una forma u otra), en los años treinta y cuarenta del siglo pasado la música del conocido como Prete Rosso empezó de nuevo a ser objeto de atención, focalizada en una obra que alcanzaría una popularidad sin parangón: Las cuatro estaciones (cuatro de los doce conciertos que integraban su opus 8). La recuperación paulatina de la abundosa producción instrumental de Vivaldi se complementó rápidamente con la de la música sacra de este clérigo de pasiones mundanas. ¿Y la ópera? A pesar de puntuales intentos, este apartado del corpus vivaldiano se consideraba soslayable, pero en los últimos veinte años la situación ha variado de forma radical: las grabaciones disco- 42 pag.

¿VA ESCRIURE VIVALDI LES NORANTA-QUATRE ÒPERES QUE AFIRMAVA EN UNA CARTA DEL 1739? PROBABLEMENT NO, PERÒ LA XIFRA MÉS REALISTA CONTINUA SENT ALTA, UNA CINQUANTENA DE LLIBRETS MUSICATS I QUASI SETANTA PRODUCCIONS ASSOCIADES AL SEU NOM

1739? Probablement no, però la xifra més realista continua sent alta, una cinquantena de llibrets musicats i quasi setanta produccions associades al seu nom. Aquesta dedicació és lògica, no debades Venècia, la ciutat on va desenvolupar el gruix de la seva carrera, era un dels emporis del gènere líric, on aquest va sortir de les corts i palaus aristocràtics per adreçar-se a tothom que volgués i pogués pagar entrada, amb l’obertura, el 1637, del primer teatre públic. Els inicis de Vivaldi en l’òpera són, tanmateix, tardans, amb (Vicenza, 1713), quan el compositor ja tenia trenta-cinc anys d’edat i en feia deu que exercia de maestro di violino a l’Ospedale della Pietà, el centre d’acollida d’òrfenes que va convertir en un dels epicentres de la vida musical de la Serenissima. Com Händel, Vivaldi no es limita al paper de compositor i també exercirà d’empresari per fer representar obres seves, com Orlando finto pazzo (1714) o L’incoronazione di Dario (1717), així com d’altres compositors.

L’originalitat i audàcia de les seves òperes, amb un ric llenguatge orquestral, no són del gust dels cercles més conservadors de Venècia, i Vivaldi marxa, d’antuvi a Florència abans d’anar a raure a Màntua, on esdevé mestre de capella de la cort del príncep Felip de Hessen-Darmstadt, però també estre- narà títols a Milà i Roma. La publicació el 1720 del pamflet Il teatro alla moda de Benedetto Marcello, on apareix caricaturitzat com a Aldiviva, no ajuda al seu retorn a Venècia, que no es produirà fins a tres anys després. Les òperes se succeeixen a un ritme frenètic (entre les quals Farnace i Orlando furioso, ambdues del 1727), però Vivaldi queda arraconat pel triomf de les òperes de l’escola napolitana, més propenses a la pirotècnia vocal i amb un menor Vivaldi se’n va a la Xina / Vivaldi se va a China 43

¿ESCRIBIÓ VIVALDI LAS NOVENTA Y CUATRO ÓPERAS QUE AFIRMABA EN UNA CARTA DE 1739? MUY PROBABLEMENTE NO, AUNQUE LA CIFRA MÁS REALISTA SIGUE SIENDO ALTA, UNOS CINCUENTA LIBRETOS MUSICALES Y CASI SETENTA PRODUCCIONES ASOCIADAS A SU NOMBRE

gráficas se han ido sucediendo y, algo aún más destacable, algunas deestas óperas han regresado a los escenarios.

¿Escribió Vivaldi las noventa y cuatro óperas que afirmaba en una carta de 1739? Muy probablemente no, aunque la cifra más realista sigue siendo alta, unos cincuenta libretos musicales y casi setenta producciones asociadas a su nombre. Esta dedicación es lógica, pues no en vano Venecia, ciudad donde desarrolló la mayor parte de su carrera, era uno de los emporios del género lírico, surgiendo de las cortes y palacios aristocráticos para dirigirse a todos quienes quisieran y pudiesen pagar entrada, con la apertura, en 1637, del primer teatro público. No obstante, los inicios de Vivaldi en la ópera son tardíos, con Ottone in villa (Vicenza, 1713), cuando el compositor contaba ya treinta y cinco años y llevaba diez ejerciendo como maestro di violino en el Ospedale della Pietà, el centro de acogida de huérfanas que convirtió en uno de los epicentros de la vida musical de la Serenissima. Como Händel, Vivaldi no se limita al papel de compositor y también ejercería de empresario para repre- sentar sus obras, como Orlando finto pazzo (1714) o L’incoronazione di Dario (1717), así como de otros compositores.

La originalidad y audacia de sus óperas, con un rico lenguaje orquestal, no son del gusto de los círculos más conservadores de Venecia, y Vivaldi marcha primero a Florencia, antes de dirigirse a Mantua, donde se convierte en maestro de capilla de la corte del príncipe Felipe de Hessen-Darmstadt, pero también estrenaría títulos en Milán y Roma. La publicación en 1720 44 pag.

pes de l’orquestra, defensades pels castrats com a part de les celebracions de les previstes més cèlebres d’aleshores, com Farinelli, que noces entre el príncep i Eleanora de Guastalla, debutà el 1728 a la Ciutat dels Canals. Vivaldi un casament que, a l’hora de la veritat, mai solia preferir cantants femenines en no es va arribar a celebrar. Vivaldi va agafar, abans d’optar per les estrelles més fulgurants sotmetent-lo a diverses modificacions, un del moment. Modern al començament, ara el llibret ja existent, del 1706, obra del venecià Prete Rosso estava antiquat. Apostolo Zeno (1668-1750), un dels autors més destacats del moment (aquell mateix Noves estrenes fora de Venècia precedeixen 1718 seria nomenat poeta de la cort impe- l’última etapa operística del compositor a la rial de Viena). És probable que algun número Ciutat dels Canals, amb col·laboracions amb provingui d’alguna de la desena de versions llibretistes com Goldoni (, 1735) o prèvies del llibret realitzades per altres compo- Metastasio (L’Olimpiade, 1734), però un cop sitors (una pràctica no gens inusual aleshores), més l’èxit no l’acompanya i Vivaldi decideix a la qual cosa cal sumar-hi els préstecs que el marxar a Viena amb l’esperança d’aconseguir mateix Prete Rosso va agafar d’obres seves. un càrrec a la cort de Carles VI. Malaurada - Això dóna peu perquè una de les biògrafes de ment, l’emperador mor l’octubre del 1740 i Vivaldi, Sylvie Mamy, qualifiquiIl Teuzzone de Vivaldi el seguiria mesos més tard, en la foscor pasticcio, és a dir, una òpera feta a partir de de l’anonimat. fragments d’obres preexistents, no necessàri- ament del mateix compositor (amb la mateixa Il Teuzzone lògica, àries de Teuzzone serien reaprofitades Il Teuzzone pertany a l’etapa en què Vivaldi va en òperes posteriors). Per contra, un altre treballar a Màntua com a mestre de capella especialista vivaldià, Frédéric Delaméa, creu del governador Habsburg, el príncep Felip de que només un parell o tres d’àries són de Hessen-Darmstadt. L’òpera es va estrenar al paternitat dubtosa i que, per tant, el conjunt és Teatre Arxiducal el dia de Sant Esteve del 1718 essencialment del Prete Rosso. Vivaldi se’n va a la Xina / Vivaldi se va a China 45

del panfleto Il teatro alla moda de Benedetto el emperador muere en octubre de 1740 Marcello, donde aparece caricaturizado como y Vivaldi le seguiría meses más tarde, en la Aldiviva, no supuso una ayuda para su retorno oscuridad del anonimato. a Venecia, pues no se produciría hasta tres años más tarde. Las óperas se suceden a un Il Teuzzone ritmo frenético (entre ellas Farnace y Orlando Il Teuzzone pertenece a la etapa en que Vivaldi furioso, ambas de 1727), pero Vivaldi queda trabajó en Mantua como maestro de capilla postergado por el triunfo de las óperas de la del gobernador Habsburg, el príncipe Felipe escuela napolitana, más inclinadas a la piro- de Hessen-Darmstadt. La ópera se estrenó tecnia vocal y con menor peso de la orquesta, en el Teatro Archiducal el día de San Esteban defensadas por los más célebres castrados de 1718 formando parte de las celebraciones de la época, como Farinelli, que debutó en en los previstos esponsales entre el príncipe 1728 en la Ciudad de los Canales. Vivaldi solía y Eleonora de Guastalla, una boda que, a la preferir cantantes femeninas en travesti antes hora de la verdad, no llegó a celebrarse nunca. de optar por las estrellas más fulgurantes del Vivaldi cogió, sometiéndolo a diferentes modi- momento. Moderno al principio, ahora el Prete ficaciones, un libreto ya existente, de 1706, Rosso estaba anticuado. obra del veneciano Apostolo Zeno (1668- 1750), uno de los autores más destacados Nuevos estrenos fuera de Venecia preceden del momento (ese mismo año 1718 sería a la última etapa operística del compositor en nombrado poeta de la corte imperial de Viena). la Ciudad de los Canales, con colaboraciones Es probable que algún número proceda con libretistas como Goldoni (Griselda, 1735) de alguna de las diez versiones previas del o Metastasio (L’Olimpiade, 1734), pero una vez libreto realizadas por otros compositores (una más el éxito no le acompaña y Vivaldi decide práctica nada inusual por aquel entonces), a lo ir a Viena con la esperanza de conseguir un que deben sumarse préstamos que el propio cargo en la corte de Carlos VI. Por desgracia, Prete Rosso recuperó de obras suyas. Ello da 46 pag.

Per a Savall la música és un dels mitjans d’expressió i comunicació més universals Para Savall la música es uno de los medios de comunicación más universales

L’ambientació en una Xina exòtica era tota una novetat en l’òpera italiana (Turandot queda molt lluny), tot i que cal recordar que a Venècia encara hi havia el record d’un cèlebre viatger, Marco Polo, que va arribar al país asiàtic, símbol del passat gloriós d’una república cada cop més tancada en ella mateixa. Amb els embolics propis de l’òpera barroca, la trama presenta rivalitats familiars, traïcions, amors contrariats i testaments alterats al voltant de les figures de Teuzzone, fill de Troncone, emperador de la Xina (que mor tot just començada l’òpera), i la vídua d’aquest, l’ambiciosa Zidiana, que vol aconseguir el poder costi el que costi (i, de passada, el cor del seu fillastre). Els seus plans, després de mil peripècies, finalment són frustrats i Teuzzone es casa amb la seva esti- mada de veritat, la princesa tàrtara Zelinda, en el lieto fine de rigor.

Vivaldi assigna l’heroi protagonista, Teuzzone, no pas a un castrat, sinó a una en travesti, Margherita Gualandi (coneguda com La Campioli), que ja havia creat altres òperes del compositor. Dues contralts, Anna d’Ambreville com a Zidiana i Teresa Mucci com a Zelinda, van ser les encarregades dels papers femenins; dos castrats, l’un soprano (Gasparo Geri, el membre més ben pagat de la companyia) i l’altre contralt (Lorenzo Beretta) assumirien els papers de Cino i Egaro, respectivament; el baix Francesco Benedetti era Sivenio, l’únic traïdor que no acaba beneficiant-se de la clemència final de uzzone,Te mentre que un , Giuseppe Pederzoli, va tenir doble feina com a Troncone i Argonte. Vivaldi se’n va a la Xina / Vivaldi se va a China 47

pie a que una de las biógrafas de Vivaldi, Sylvie Mamy, califique Il Teuzzone de pasticcio, es decir, una ópera realizada a partir de fragmentos de obras preexistentes, no necesariamente del mismo compositor (siguiendo la misma lógica, arias de Teuzzone serían reaprovechadas en óperas posteriores). En cambio, otro especialista vivaldiano, Frédéric Delaméa, considera que solo un par o tres arias son de paternidad dudosa y que, por tanto, el conjunto es en esencia del Prete Rosso.

La ambientación en una exótica China constituía toda una novedad en la ópera italiana (Turandot quedaba aún muy lejana), aunque debe señalarse que en Venecia aún persistía la memoria de una viajero célebre, Marco Polo, que llegó al país asiático, símbolo del pasado glorioso de una república cada vez más cerrada en sí misma. Con los enredos propios de la ópera barroca, la trama presenta rivalidades familiares, traiciones, amores contrariados y testamentos alterados en torno a las figuras de Teuzzone, hijo de Troncone,emperador de China (que muere nada más iniciarse la ópera), y la viuda de este, la ambi- ciosa Zidiana, que desea alcanzar el poder cueste lo que cueste (y, de paso, el corazón de su hijastro). Sus planes, tras mil peripecias, finalmente se ven frustradas y Teuzzone se casa con su verdadera amada, la princesa tártara Zelinda, en el lieto fine de rigor. 48 pag.

En els dos manuscrits conservats de l’òpera, a Vivaldi asigna el héroe protagonista, Teuz- Torí i a Berlín, hi manca l’obertura, que apareix, zone, no a un , sino a una soprano en però, en el manuscrit de l’anterior Arsilda, per travesti, Margherita Gualandi (conocida como a la qual també degué fer servei. A Teuzzone La Campioli), que ya había creado otras óperas Vivaldi no explota com farà en la immediata- del compositor. Dos , Anna d’Am- ment posterior Tito Manlio les possibilitats de breville como Zidiana y Teresa Mucci como l’orquestra que tenia a la seva disposició a Zelinda, fueron las encargadas de los roles Màntua, però tot i així, a banda del continu i la femeninos; dos castrati, uno soprano (Gasparo corda, el compositor treu bon profit dels dos Geri, el miembro mejor pagado de la compañía) oboès i les dues trompetes que hi incorpora. y el otro (Lorenzo Beretta) asumirían De color xinès, a la música no n’hi ha ni rastre, respectivamente las partes de Cino y Egaro; com era d’esperar, com tampoc en el nom el bajo Francesco Benedetti era Sivenio, el fantasiós dels personatges; el que sí que hi ha, único traidor que no acaba beneficiándose de i de forma abundosa, és la invenció melòdica, la clemencia final de Teuzzone, mientras que la vitalitat rítmica, la brillantor orquestral, el un tenor, Giuseppe Pederzoli, tuvo doble labor virtuosisme vocal, el lirisme efusiu i el fi instint como Troncone y Argonte. teatral de les millors partitures del Prete Rosso. Molts són els moments destacats d’una En los dos manuscritos conservados de la partitura que no es limita a una mecànica ópera, en Turín y Berlín, falta la obertura, que successió de recitatius i àries da capo. A sin embargo aparece en el manuscrito de la l’acte primer, Troncone mor de forma noble anterior Arsilda, para la cual también debió en un recitatiu acompanyat de gran delica- servir. En Teuzzone Vivaldi no explota como lo desa, abans que Zidiana desplegui tota la haría en la inmediatamente posteriorTito Manlio seva seducció a «Tu mio vezzoso», mentre que las posibilidades de la orquesta que tenía a su Vivaldi se’n va a la Xina / Vivaldi se va a China 49

Jordi Savall dirigint Le Concert des Nations el 15/02/2013 Jordi Savall dirigiendo Le Concert des Nations el 15/02/2013 50 pag.

VIVALDI ASSIGNA L’HEROI PROTAGONISTA, TEUZZONE, NO PAS A UN CASTRAT, SINÓ A UNA SOPRANO EN TRAVESTI, MARGHERITA GUALANDI (CONEGUDA COM LA CAMPIOLI), QUE JA HAVIA CREAT ALTRES ÒPERES DEL COMPOSITOR

a «Sarò tua regina e sposa» Vivaldi juga amb habilitat amb silencis inesperats i trencaments rítmics. Les cordes en sordina aporten una lluminositat especial a l’esperança que expressa Zelinda després de descobrir que Zidiana és la seva rival per l’afecte de Teuzzone a «Ti sento, sì, ti sento», l’ària que tanca l’acte primer. Teuzzone mostra de forma vigorosa la seva sorpresa en saber que no és l’hereu del tron a «Come fra turbini», però les millors armes d’agilitat les reserva per al començament de l’acte segon amb l’espectacular «Di trombe guerriere», amb oboès, trompetes i timbals reforçant l’efecte marcial, un caràcter ben diferent del cant despullat que demana l’arioso de l’acte tercer «Antri cupi, infausti orrori» que el príncep xinès entona des de la foscor de la cel·la. Vivaldi sap crear potents contrastos musicals, sense anar més lluny en aquest mateix acte tercer, entre el suau arioso d’un Cino amb remordiments per la seva traïció, «Quanti costi, al mio riposo», i «Con palme ed allori», de nou amb trompetes i oboès a tota potència per donar suport a Zelinda quan revela a Cino l’engany de Sivenio. El mateix Cino té al seu càrrec una clàssica ària d’imitació del cant del rossinyol, «Nel suo carcere ristretto», mentre que el subtil treball harmònic, amb dissonàncies incloses, d’«Ove giro il mesto sguardo» de Teuzzone recorda l’inici de «L’hivern» de Les quatre estacions.

Com totes les òperes de Vivaldi, Teuzzone va viure segles d’oblit immerescut. El 1996, un primer enregistrament va passar quasi desa- percebut i no va ser fins al 2011 que l’obra va recuperar tot el eus Vivaldi se’n va a la Xina / Vivaldi se va a China 51

VIVALDI ASIGNA EL HÉROE PROTAGONISTA, TEUZZONE, NO A UN CASTRATO, SINO A UNA SOPRANO EN TRAVESTI, MARGHERITA GUALANDI (CONOCIDA COMO LA CAMPIOLI), QUE YA HABÍA CREADO OTRAS ÓPERAS DEL COMPOSITOR

disposición en Mantua, pero aun así, al margen del continuo y la cuerda, el compositor sacó buen provecho de los dos oboes y las dos trompetas que incorporó. Del color chino, en la música no hay ni rastro, como cabía esperar, como tampoco en el nombre fantasioso de los personajes; sí que aparece, y con abundancia, la invención melódica, además de la vitalidad rítmica, el brillo orquestal, el virtuosismo vocal, el lirismo efusivo y el fino instinto teatral de las mejores partituras del Prete Rosso.

Muchos son los momentos destacados de una partitura que no se limita a una mecánica sucesión de recitativos y arias da capo. En el acto primero, Troncone muere noblemente en un recitativo acompañado de gran delicadez, antes que Zidiana desarrolle toda su seducción en «Tu mio vezzoso», mientras que en «Sarò tua regina e sposa» Viva ldi juega hábilmente con silencios inesperados y quebrantos rítmicos. Las cuerdas en sordina aportan una luminosidad especial a la esperanza que expresa Zelinda tras descubrir que Zidiana es su rival en el afecto a Teuzzone en «Ti sento, sì, ti sento», el aria que concluye el pr imer acto. Teuzzone muestra de forma vigorosa su sorpresa al saber que no es el heredero del trono en «Come fra turbini», pero las mejores arma s de agilidad las reserva para al inicio del segundo acto con el espec tacular «Di trombe guerriere», con oboes, trompetas y timbales reforzando el efecto marcial, un carácter muy distinto del canto desnudo que reclama el arioso del tercer acto «Antri cupi, infausti orrori» que el p ríncipe chino entona desde la oscuridad de la celda. Vivaldi sabe crear potent es 52 pag.

El príncep Felip de Hessen-Darmstadt, governador de Màntua encarregà Il Teuzzone a Vivaldi El príncepe Felipe de Hessen-Darmstadt, gobernador de Mantua encargó Il Teuzzone a Vivaldi Vivaldi se’n va a la Xina / Vivaldi se va a China 53

esplendor a l’Òpera Reial de Versalles, en el marc d’un ambiciós festival dedicat al compositor, i a la ciutat de Venècia. Després d’una primera experiència en el món operístic vivaldià (Farnace), Jordi Savall tornava a donar vida a una obra del Prete Rosso en una versió de concert que serviria de base al subsegüent enregistrament del segell Naïve, la discogràfica que més ha fet per reivindicar el Vivaldi operista. Ésde justícia, per tant, que sigui el mateix Jordi Savall qui porti laprimícia de Teuzzone als espectadors del Gran Teatre del Liceu.

contrastes musicales, sin ir más lejos en este mismo tercer acto, entre el suave arioso de un Cino con remordimientos por su traición, «Quanti costi, al mio riposo», y «Con palme ed allori», de nuevo con trompetas y oboes a toda potencia para apoyar a Zelinda cuando revela a Cino el engaño de Sivenio. El propio Cino dispone de una clásica aria de imitación del canto del ruiseñor, «Nel suo carcere ristretto», mientras que el sutil trabajo armónico, con disonancias incluidas, de «Ove giro il mesto sguardo» de Teuzzone recuerda el inicio de «El invierno» de Las cuatro estaciones.

Como todas las óperas de Vivaldi, Teuzzone vivió siglos de olvido inme- recido. En 1996 una primera grabación pasó casi desapercibida yno fue hasta 2011 que la obra recuperó todo su esplendor en la Ópera Real de Versalles, en el marco de un ambicioso festival dedicado l a compositor, y en la ciudad de Venecia. Después de una primeraxpe e - riencia en el mundo operístico vivaldiano Farnace( ), Jordi Savall daba nueva vida a una obra delPrete Rosso en una versión de concierto que serviría de base al subsiguiente registro del sello Naïve, la discográfica que más ha trabajado para reivindicar al Vivaldi operista. Es de justicia, por tanto, que sea el propio Jordi Savall quien aporte la primicia de Teuzzone a los espectadores del Gran Teatre del Liceu. 54 pag.

Teuzzone transporta el públic a la Xina clàssica Teuzzone transporta al público a la China clásica Cita 55

«Teuzzone m’agrada pel seu llibret, que ens mena a Orient i ens permet observar la Història i la percepció de la cultura.»

«Teuzzone me gusta también por su libreto, que nos conduce a Oriente y nos permite observar la Historia y la percepción de la cultura.»

Jordi Savall 56 pag.

Concert de Jordi Savall durant la temporada 2012/13, al Liceu Concierto de Jordi Savall durante la temporada 2012/13 en el Liceu 57

TEUZZONE O LES MERAVELLES D’ANTONIO VIVALDI Manuel Forcano Poeta i escriptor

Sapigueu que el Gran Khan, atesa la seva grandesa i dignitat, es fa escortar dia i nit per dotze mil homes a cavall pagats de la seva butxaca. No ho fa pas perquè temi cap home, sinó per grandesa, noblesa i magni- ficència. MARCO POLO, Llibre de meravelles, II

La imaginació és un feix de llenya que espera una guspira per encen- dre’s. El mestre per excel·lència que incendià la imaginació dels europeus sobre Orient va ser el mercader venecià Marco Polo a finals del segle XIII. Tornat de la Xina mongola el 1295 després de trenta anys d’absència, en un combat a la costa de Dalmàcia va ser pres pels genovesos i tancat

TEUZZONE O LAS MARAVILLAS DE ANTONIO VIVALDI Manuel Forcano Poeta y escritor

Sabed que el Gran Kan, vista su grandeza y dignidad, se hace guardar día y noche por doce mil hombres a caballo costeados por él. No lo hace en modo alguno por temor de ningún hombre, sino por grandeza, nobleza y magnificencia. MARCO POLO, Libro de las maravillas, II

La imaginación es un fajo de leña que espera una chispa para encenderse. El maestro por excelencia que incendió la imaginación de los europeos sobre Oriente fue el mercader veneciano Marco Polo a finales del siglo XIII. Después de volver de la China mongola en 1295 al cabo de treinta años de ausencia, en un combate en la costa de Dalmacia fue apresado 58 pag.

a la presó a Gènova el 1298. Entre els malaurats captius a la malfamada presó de Malapaga, Marco Polo conegué un home de lletres, un literat que nomia Rustichello. Aquest escriptor, abans de caure presoner en mans dels genovesos, es guanyava la vida redactant novel·les de cavalleries, passatemps amable per a gentilhomes i dames de cort. Rustichello —que feia 14 anys que era en aquella presó!— de seguida travà amistat amb el venecià i decidiren associar-se en un projecte literari: l’un explicaria les mil i una històries de les seves correries pel món exterior, l’Àsia profunda, l’Índia exuberant, el tacte de les sedes, la fulgor dels robins, la glòria immensa del Gran Khan dels mongols, l’or rutilant de la cort imperial xinesa, i l’altre ho posaria tot en ordre per escrit, pas a pas, ciutat a ciutat, país per país, a fi de mostrar al públic amb bells mots i una prosa acurada un itinerari per un món de meravelles que havia d’encisar el públic, no només d’entre els seus companys de captiveri, sinó d’entre els mateixos ciutadans de Gènova que acabarien fent cua davant de la presó

por los genoveses y encarcelado en Génova en 1298. Entre los desventurados cautivos en la malfamada cárcel de Malapaga, Marco Polo conoció a un hombre de letras, un literato llamado Rustichello. Este escritor, antes de caer prisionero en manos de los genoveses, se ganaba la vida redactando novelas de caba- llerías, pasatiempo amable para gentilhombres y damas de corte. Rustichello —¡que llevaba 14 años en aquella prisión!— en seguida trabó amistad con el veneciano y decidieron asociarse en un proyecto literario: uno explicaría las mil y una historias de sus correrías por el mundo exterior, el Asia profunda, la India exuberante, el tacto de las sedas, el fulgor de los rubíes, la inmensa del Gran Kan de los mongoles, el oro rutilante de la corte imperial china, y el otro lo pondría todo en orden por escrito, paso a paso, ciudad a ciudad, país por país, a fin de mostrar al público con bellas palabras y una prosa cuidadaun itinerario por un mundo de maravillas que debía cautivar al público, no solo entre sus compañeros de cautiverio, sino entre los mismos ciudadanos de Génova que acabarían haciendo cola ante la prisión para oír la lectura de aquel texto que inflamaba su imaginación y describía mundos nunca antes vistos, increíbles, de pura ficción pero bien reales. Así se conformó el célebre libro La descripción Teuzzone o les meravelles d’Antonio Vivaldi / Teuzzone o las maravillas de Antonio Vivaldi 59

Interpretació d’obres de Lully, Marais i Rameau el 15/02/2013 al Liceu Interpretación de obras de Lully, Marais y Rameau el 15/02/2013 en el Liceu 60 pag.

ÉS NOMÉS RECENTMENT QUE LES ÒPERES DE VIVALDI S’HAN REDESCOBERT

per sentir llegir aquell text que inflamava la Zeno (1669-1750) a escriure Il Teuzzone, seva imaginació i descrivia mons mai abans un llibret ambientat per primera vegada a no vistos, increïbles, de pura ficció però ben la Xina i que, lluny dels temes mitològics en reals. Així es va conformar el cèlebre llibre voga entre els llibretistes de l’època, fa per La descripció del món de Marco Polo, més reproduir algun episodi històric basat en les conegut com Llibre de meravelles. La gran- sovintejades lluites dinàstiques que en l’anti- desa, la noblesa i la magnificència de l’antiga guitat s’esdevenien en moltes corts després Xina, doncs, van entrar a Europa per Venècia. del decés del sobirà i que Marco Polo també La cort xinesa del Gran Khan descrita per reporta al seu gran llibre. Per a Zeno, però, Marco Polo esdevingué per a generacions el protagonista de la història serà Teuzzone, d’europeus la imatge i l’estereotip d’una príncep xinès i hereu legítim del difunt empe- cort d’un luxe superlatiu i fastuós, amb una rador que veu arrabassats el tron i el ceptre etiqueta i un protocol rígids, amb unes jerar- que li corresponien per les intrigues de palau quies molt clares on els sobirans, els prínceps de la seva madrastra vídua Zidiana amb el i els cortesans no es movien sinó en l’ordre governador Cino i el general Sivenio. escrupolós dels seus rangs, una imatge perfecta que reflectia l’ideal així mateix de Sembla que Zeno s’inspirà no només en les corts europees del barroc. Aquest marc el Llibre de meravelles del seu conciutadà exòtic oferia als poetes-llibretistes d’opera Marco Polo, sinó també en l’obra del missi- seria un escenari perfecte, llunyà i intem - oner jesuïta Martino Martini que, el 1658, poral per ambientar algun dels arguments havia publicat una obra sobre l’antiga Xina que enfrontava en una intriga teatral les titulada Sinicae historiae decas prima i que virtuts i els vicis que, en un drama per musica, també fornia el nostre poeta d’intrigues poli- podien encarnar un reguitzell de personatges. ticoamoroses, fets d’armes, traïcions i usur- Aquest, si més no, sembla el motiu que portà pacions entre pretendents al tron de l’imperi el poeta i home de lletres venecià Apostolo xinès. Zeno fa lluitar els seus personatges pel Teuzzone o les meravelles d’Antonio Vivaldi / Teuzzone o las maravillas de Antonio Vivaldi 61

ES SOLO RECIENTEMENTE QUE LAS ÓPERAS DE VIVALDI SE HAN REDESCUBIERTO.

del mundo de Marco Polo, más conocido como la época, pretende reproducir algún episodio Libro de las maravillas. La grandeza, la nobleza histórico basado en las menudeadas luchas y la magnificencia de la antigua China, por lo dinásticas que en la antigüedad tenían lugar tanto, entraron en Europa por Venecia. en muchas cortes después del deceso del La corte china del Gran Kan descrita por soberano y que Marco Polo también reporta Marco Polo se convirtió para generaciones en su gran libro. Sin embargo, para Zeno el de europeos en la imagen y el estereotipo de protagonista de la historia será Teuzzone, una corte de un lujo superlativo y fastuoso, con príncipe chino y heredero legítimo del difunto una etiqueta y un protocolo rígidos, con unas emperador que ve arrebatados el trono y el jerarquías muy claras donde los soberanos, los cetro que le correspondían por las intrigas de príncipes y los cortesanos no se movían sino palacio de su madrastra viuda Zidiana con el en el orden escrupuloso de sus rangos, una gobernador Cino y el general Sivenio. imagen perfecta que reflejaba asimismo el ideal de las cortes europeas del Barroco. Este Parece que Zeno se inspiró no solo en el Libro marco exótico ofrecía a los poetas-libretistas de las maravillas de su conciudadano Marco de opera seria un escenario perfecto, lejano e Polo, sino también en la obra del misionero intemporal para ambientar alguno de los argu- jesuita Martino Martini, que en 1658 había mentos que enfrentaba en una intriga teatral publicado una obra sobre la antigua China a las virtudes con los vicios que, en un drama titulada Sinicae historiae decas prima y que per musica, podían encarnar una retahíla de también proveía a nuestro poeta de intrigas personajes. Este parece, al menos, el motivo político-amorosas, hechos de armas, traiciones que condujo al poeta y hombre de letras vene- y usurpaciones entre pretendientes al trono del ciano Apostolo Zeno (1669-1750) a escribir Il imperio chino. Zeno hace luchar a sus perso- Teuzzone, un libreto ambientado por primera najes por el poder con elementos dramáticos vez en China y que, alejado de los temas que tensan la acción como serían un testa- mitológicos en boga entre los libretistas de mento falso, declaraciones de amor, rivalidades 62 pag.

La temporada 2014/15 Le Concert des Nations interpretà al Liceu Fernace de Vivaldi La temporada 2014/15 Le Concert des Nations interpretó en el Liceu Fernace de Vivaldi

poder amb elements dramàtics que tensen l’acció com serien un testament fals, declaracions d’amor, rivalitats i enganys diversos i una condemna a mort que porten, finalment, a un desenllaç dehappy end on cadascú rep les recom- penses justes i els càstigs o els perdons merescuts. El llibret conegué de seguida prou reconeixement i ja el 1706 és representat a Milà, i el 1707 a Venècia amb música del compositor Antonio Lotti on, de ben segur, Antonio Vivaldi descobrí la història. Abans que Vivaldi el musiqués a Màntua el 1719, Il Teuzzone va ser representat a Palerm el 1708, a Bolonya i a Florència el 1711, a Ferrara i a Gènova el 1712, a Verona el 1713, totes represes de la versió musical de Lotti, a Torí el 1716 amb música de Girolamo Casanova i Andrea Fioré, i a Massa el 1717 amb música de Francesco Ciampi, aquestes dues darreres molt influents en la gènesi de la versió vivaldiana.

Antonio Vivaldi, l’anomenat Il prete rosso (“El mossèn roig”) a causa del seu cabell pèl-roig, compongué la música d’Il Teuzzone per a les festes del Carnaval de la ciutat de Màntua el 1719. Si bé ell mateix presumia d’haver compost gairebé cent òperes, a la vista del que es conserva només se li’n poden atribuir en ferm una cinquantena i no totes completes. No obstant això, Vivaldi es dreça, juntament amb , amb el títol del compositor d’òpera més prolífic del seu temps. A parer d’alguns musicò- legs, però, moltes de les seves òperes eren arranjaments i reelaboracions d’obres anteriors i amb orquestracions i àries d’altri per sempre tenir a punt una estrena o dues per temporada atesa la seva condició doble de músic compositor i d’empresari teatral. Des que s’estrenà a Vicenza amb Ottone in Teuzzone o les meravelles d’Antonio Vivaldi / Teuzzone o las maravillas de Antonio Vivaldi 63

y engaños diversos y una condena a muerte que conducen, finalmente, a un desenlace de happy end en el que cada cual recibe las recompensas justas y los castigos o los perdones merecidos. El libreto tuvo en seguida bastante reconocimiento y ya se representó en 1706 en Milán, y en 1707 en Venecia con música del compositor Antonio Lotti donde, probablemente, Antonio Vivaldi descubrió la historia. Antes de que Vivaldi lo musicara en Mantua en 1719, Il Teuzzone fue representado en Palermo en 1708, en Bolonia y en Florencia en 1711, en Ferrara y en Génova en 1712, en Verona en 1713, todas tomadas de la versión musical de Lotti, en Turín en 1716 con música de Girolamo Casanova y Andrea Fioré, y en Massa en 1717 con música de Francesco Ciampi, estas dos últimas muy influyentes en la génesis de la versión vivaldiana.

Antonio Vivaldi, llamado Il prete rosso (“El sacerdote rojo”) debido a su cabello pelirrojo, compuso la música de Il Teuzzone para las fiestas del Carnaval de la ciudad de Mantua en 1719. Si bien él mismo presumía de haber compuesto casi cien óperas, a la vista de lo que se conserva solo se le pueden atribuir con segu- ridad una cincuentena y no todas completas. No obstante, Vivaldi se erige, junto con Domenico Scarlatti, con el título del compositor de ópera más prolífico de su tiempo. Sin embargo, a juicio de algunos musicólogos, muchas de sus óperas eran arreglos y reelaboraciones de obras anteriores y con orquestaciones y arias de otros para tener siempre a punto un estreno o dos por temporada dada su condición doble de músico compositor y de empresario teatral. Desde que se estrenó en Vicenza con Ottone in villa en 1713, Vivaldi compondría algunos títulos como Orlando furioso, L’Incoronazione di Dario, Tito Manlio, La Verità in 64 pag.

villa el 1713, Vivaldi compondria alguns títols nificada a Torí, el rol de Teuzzone l’interpretà com Orlando furioso, L’Incoronazione di Dario, el cèlebre castrato Giovanni Battista Carboni Tito Manlio, La Verità in cimento o Griselda que, que, uns mesos abans, ja havia interpretat el entre èxits i fracassos, li daren a la llarga un personatge principal de l’òperaScanderbeg cert renom com a autor operístic, per bé que de Vivaldi, però per al seuTeuzzone a Màntua, foren els seus concerts els qui veritable- Vivaldi va preferir donar el paper a una soprano ment li darien fama i la posteritat. Tot i això, i remetre el castrat al paper secundari de la combinació de l’herència de l’estil barroc Cino. Aquesta predilecció de Vivaldi per la veu venecià amb els nous usos a la moda de l’estil femenina per a un personatge masculí com napolità fan d’ell un compositor d’òpera molt Teuzzone enfurismà d’allò més Carboni, que particular de qui s’ha de destacar una gran es va quedar tota la temporada musical sense impetuositat vocal, una orquestració sempre feina i el va fer proclamar que “no volia tenir molt rica i una visible vitalitat rítmica que tant res a veure amb el senyordon Antonio Vivaldi caracteritzen també els seus concerts. No perquè no volia amb ell cap més embolic!”. La debades les seves òperes foren represen- decisió empresarial de Vivaldi va portar cua, tades en vida seva als principals teatres del però l’òpera fou tot un èxit. nord d’Itàlia (Florència, Milà, Màntua, Pavia i fins i tot Roma) i també a l’estranger. És només recentment que les òperes de Vivaldi s’han redescobert. La Biblioteca Il Teuzzone, obra encarregada a Vivaldi el Nacional Universitària de Torí atresora un 1718 pel príncep Felip de Hessen-Darmstadt, importantíssim llegat musical entre el qual governador de Màntua, per a ser estrenada al s’hi compten 450 partitures manuscrites de Teatro Arciducale de Màntua un any després, Vivaldi, algunes d’elles signades per ell mateix, és una òpera sobre les camàndules que que pertanyien al comte Giacomo Durazzo teixeix Zidiana, la jove vídua de l’emperador (1717-1794). L’any 2000, amb l’objectiu de xinès difunt, Troncone, per no perdre el poder fer conèixer aquesta immensa herència vival- i casar-se amb Teuzzone, el fill i hereu legítim diana recollida en 27 volums, l’Istituto per i del tron, i de qui està secretament enamorada. Beni Musicali del Piemont va signar amb el En la versió musicada per Antonio Lotti i esce- segell discogràfic parisenc Naïve i la Biblio- Teuzzone o les meravelles d’Antonio Vivaldi / Teuzzone o las maravillas de Antonio Vivaldi 65

cimento o Griselda que, entre éxitos y fracasos, el célebre castrato Giovanni Battista Carboni, le dieron a la larga cierto renombre como que unos meses antes ya había interpretado autor operístico, si bien fueron sus conciertos al personaje principal de la óperaScanderbeg los que verdaderamente le darían fama y la de Vivaldi, pero para suTeuzzone en Mantua, posteridad. Con todo, la combinación de la Vivaldi prefirió dar el papel a una soprano y herencia del estilo barroco veneciano con sus relegar al castrado al papel secundario de Cino. nuevos usos a la moda del estilo napolitano Esta predilección de Vivaldi por la voz feme- le convierten en un compositor de ópera muy nina para un personaje masculino como Teuz- particular de quien se ha destacado una gran zone hizo enfurecer sobremanera a Carboni, impetuosidad vocal, una orquestación siempre que se quedó toda la temporada musical sin muy rica y una visible vitalidad rítmica que trabajo y le hizo proclamar que “¡no quería tanto caracterizan también a sus conciertos. tener nada que ver con el señor don Antonio No en vano sus óperas fueron representadas Vivaldi porque no quería con él ningún enredo durante su vida en los principales teatros del más!”. La decisión empresarial de Vivaldi trajo norte de Italia (Florencia, Milán, Mantua, Pavía cola, pero la ópera fue todo un éxito. e incluso Roma) y también en el extranjero. Es solo recientemente que las óperas de Il Teuzzone, obra encargada a Vivaldi en 1718 Vivaldi se han redescubierto. La Biblioteca por el príncipe Felipe de Hessen-Darmstadt, Nacional Universitaria de Turín atesora un gobernador de Mantua, para ser estrenada importantísimo legado musical que cuenta en el Teatro Arciducale de Mantua un año con 450 partituras manuscritas de Vivaldi, después, es una ópera sobre las camán- algunas de ellas firmadas por él mismo, que dulas que teje Zidiana, la joven viuda del pertenecían al conde Giacomo Durazzo (1717- difunto emperador chino, Troncone, para no 1794). En el año 2000, con el objetivo de dar perder el poder y casarse con Teuzzone, el a conocer esta inmensa herencia vivaldiana hijo y heredero legítimo del trono, y de quien recogida en 27 volúmenes, el Istituto per i Beni está secretamente enamorada. En la versión Musicali del Piamonte firmó con el sello disco- musicada por Antonio Lotti y escenificada en gráfico parisino Naïve y la Biblioteca Nacional Turín, el rol de Teuzzone fue interpretado por de Turín un acuerdo para editar y grabar en 66 pag.

teca Nacional de Torí un acord per editar i enregistrar en CD totes les partitures de Vivaldi: uns 300 concerts, una seixantena de peces de música sacra, nombroses cantates i àries, i una vintena d’òperes. És en el marc d’aquesta iniciativa que el mestre Jordi Savall i la seva orquestra barroca Le Concert des Nations van enregistrar la descone- guda òpera Teuzzone al Palau de Versalles el 26 de juny de 2011, i que avui, per primera vegada, s’estrena en versió concert al Gran Teatre del Liceu, també en època de Carnaval, gairebé 300 anys després de la seva estrena a Màntua. Per a aquesta ocasió, el mestre Savall recupera l’atribució del rol principal a un sopranista, mentre que el rol de Cino que Vivaldi atorgà al castrato ara serà interpretat per una soprano, sempre, doncs, dins el joc de transvestisme tan comú en l’opera seria del barroc. La grandesa, la noblesa i la magnificència de la música de Vivaldi, sota la rigorosa batuta de Jordi Savall, sempre a la recerca de l’emoció, ens asseguren que en aquest Teuzzone tot seran coses d’agradar i ens refaran musicalment un món —com el que va descobrir Marco Polo—, només de meravelles.

CD todas las partituras de Vivaldi: unos 300 conciertos, una sesentena de piezas de música sacra, numerosas cantatas y arias, y una veintena de óperas. En el marco de esta iniciativa el maestro Jordi Savall y su orquesta barroca Le Concert des Nations grabaron la desconocida ópera Teuzzone en el Palacio de Versalles el 26 de junio de 2011, y que hoy, por primera vez, se estrena en versión concierto en el Gran Teatre del Liceu, también en época de Carnaval, casi 300 años después de su estreno en Mantua. Para esta ocasión, el maestro Savall recupera la atribución del rol principal a un sopranista, mientras que el rol de Cino que Vivaldi otorgó al castrato ahora será interpretado por una soprano, siempre, por lo tanto, dentro del juego de travestismo tan común en la opera seria del Barroco. La grandeza, la nobleza y la magnificencia de la música de Vivaldi, bajo la rigurosa batuta de Jordi Savall, siempre en busca de la emoción, nos aseguran que este Teuzzone hará las deli- cias de todos y nos restituirán musicalmente un mundo —como el que descubrió Marco Polo—, solo de maravillas. Teuzzone o les meravelles d’Antonio Vivaldi / Teuzzone o las maravillas de Antonio Vivaldi 67

Programa de Fernace de Vivaldi Programa de Fernace de Vivaldi 68 pag.

VIVALDI MÚSICA

1678 Antonio Lucio Vivaldi neix a Venècia, Psyché (J.-B.Lully). Venècia inaugura el fill de Camilla Calicchio i Giovanni Teatro Malibran (aleshores es deia San Battista Vivaldi, barber i violinista Giovanni Grisostomo) estrenant Il Vespasiano que començarà a ensenyar-li música (C.Pallavicino) (després ho farà G.Legrenzi) Psyché (J.-B.Lully). Venecia inaugura el Teatro Antonio Lucio Vivaldi nace en Venecia, Malibran (entonces llamado San Giovanni hijo de Camilla Calicchio y Giovanni Grisostomo) estrenando Il Vespasiano Battista Vivaldi, barbero y violinista que (C.Pallavicino) le empezará a enseñar música (después lo hará G.Legrenzi)

1685 El seu pare comença a ser violinista a Neixen J.S.Bach, G.F.Händel i D.Scarlatti. l’orquestra de la basílica de San Marco Roland (J.-B.Lully). Albion and Albanius Su padre empieza a ser violinista en la (del català L.Grabu). My heart is inditing orquesta de la basílica de San Marco (H.Purcell) Nacen J.S.Bach, G.F.Händel y D.Scarlatti. Roland (J.-B.Lully). Albion and Albanius (del catalán L.Grabu). My heart is inditing (H.Purcell)

1693 Rep els ordes menors (serà sacerdot 10 Didon (H.Desmarets). Médée (M.-A. anys després) Charpentier) Recibe las órdenes menores (será Didon (H.Desmarets). Médée (M.-A. sacerdote 10 años después) Charpentier)

1703 -Ordenat sacerdot (el coneixeran com Farnace i Gli equivoci del sembiante a Il prete rosso, El capellà pèl-roig) (A.Caldara). Arminio (A.Scarlatti). Mor N.de Treballa al Conservatorio dell’Ospedale Grigny della Pietà (comença com a professor Farnace y Gli equivoci del sembiante de les orfes residents) i hi estarà (A.Caldara). Arminio (A.Scarlatti). Muere N.de vinculat gairebé tota la vida Grigny Ordenado sacerdote (le conocerán como Il prete rosso, El cura pelirrojo) Trabaja en el Conservatorio dell’Ospedale della Pietà (empieza como profesor de las huérfanas residentes) y estará vinculado casi toda su vida 69

ARTS I CIÈNCIA / HISTÒRIA / HISTORIA ARTES Y CIENCIA

Mor J.Jordaens. Neix A.Viladomat Pau de Nimega. Neix el futur Muere J.Jordaens. Nace A.Viladomat emperador Josep I Paz de Nimega. Nace el futuro emperador José I

C.Coello comença a pintar Carlos II Puja al tron Jacob II d’Anglaterra adorando la Sagrada Forma (fracassarà en voler restaurar el C.Coello empieza a pintar Carlos II Catolicisme) adorando la Sagrada Forma Sube al trono Jacobo II de Inglaterra (fracasará al querer restaurar el Catolicismo)

Mor R.de Rabutin Neix el futur Climent XIII. Mor Mehmed Muere R.de Rabutin IV (emperador otomà fins el 1687) Nace el futuro Clemente XIII. Muere Mehmed IV (emperador otomano hasta 1687)

Neix Canaletto Pere el Gran funda Sant Petersburg. Nace Canaletto Ahmed III, emperador otomà Pedro el Grande funda San Petersburgo. Ahmed III, emperador otomano 70 pag.

VIVALDI MÚSICA

1704 Deixa d’oficiar misses en al·legar asma Die unglückselige Cleopatra (J.Mattheson). (i viurà interessat per la música, no per Mor M.-A.Charpentier l’Església) Die unglückselige Cleopatra (J.Mattheson). Deja de oficiar misas al alegar asma (y Muere M.-A.Charpentier vivirá interesado por la música, no por la Iglesia)

1705 Publica Suonate da camera Op.1 G.F.Händel estrena les seves 2 primeres Publica Suonate da camera Op.1 òperes: Almira i Nero. Neix C.Broschi Farinelli G.F.Händel estrena sus 2 primeras óperas: Almira y Nero. Nace C.Broschi Farinelli

1711 Publica L’estro armonico (concerts) Rinado (G.F.Händel). México estrena la Publica L’estro armonico (conciertos) 2a òpera escrita a Hispanoamèrica: La Parténope (del mexicà M.de Suaya; argument d’S.Stampiglia, en què G.F.Händel basarà la seva Partenope, de 1730). Croesus (R.Keiser). Neix D.Perez Rinado (G.F.Händel). México estrena la 2ª ópera escrita en Hispanoamérica: La Parténope (del mexicano M.de Suaya; argumento de S.Stampiglia, en que G.F.Händel basará su Partenope, de 1730). Croesus (R.Keiser). Nace D.Perez

1713 Estrena a Vicenza la seva 1a òpera, A.Stradivari construeix el violí Gibson Ottone in villa. Ell i el seu pare, Stradivarius. Neix D.Terradellas empresaris del Teatro Sant’Angelo A.Stradivari construye el violín Gibson (Venècia), on estrenarà moltes vegades Stradivarius. Nace D.Terradellas durant toda la vida Estrena en Vicenza su 1ª ópera, Ottone in villa. Él y su padre, empresarios del Teatro Sant’Angelo (Venecia), donde estrenará muchas veces durante toda su vida Cronologia / Cronología 71

ARTS I CIÈNCIA / HISTÒRIA / HISTORIA ARTES Y CIENCIA

Opticks (I.Newton). Mor J.Locke Anglaterra captura Gibraltar durant la Opticks (I.Newton). Muere J.Locke Guerra de Successió Inglaterra captura Gibraltar durante la Guerra de Sucesión

Màquina de vapor atmosfèrica L’arxiduc Carles, proclamat rei Carles (T.Newcomen) III a Barcelona en plena Guerra de Máquina de vapor atmosférica Successió. Mor Leopold I: Josep I, (T.Newcomen) emperador del Sacre Imperi Romà Germànic El archiduque Carlos, proclamado rey Carlos III en Barcelona en plena Guerra de Sucesión. Muere Leopoldo I: José I, emperador del Sacro Imperio Romano Germánico

Publicació de De analysi per Mor Josep I: Carles VI (abans arxiduc aequationes numero terminorum Carles), emperador del Sacre Imperi infinitas (molt anys després d’escriure- Romà Germànic ho I.Newton) Muere José I: Carlos VI (antes Publicación de De analysi per archiduque Carlos), emperador del aequationes numero terminorum infinitas Sacro Imperio Romano Germánico (muchos años después de escribirlo I.Newton)

Fundació de l’École de danse de Tractat d’Utrecht (Guerra de Successió). l’Opéra national de Paris i de la Real Comença el setge a Barcelona durant Academia Española (aprovada el 1714). la Guerra de Successió. Frederic Fundició de ferro amb coc (A.Darby) Guillem I, rei de Prússia

Fundación de la École de danse de Tratado de Utrecht (Guerra de Sucesión). l’Opéra national de Paris y de la Real Empieza el asedio a Barcelona durante Academia Española (aprobada en 1714). la Guerra de Sucesión. Federico Fundición de hierro con coque (A.Darby) Guillermo I, rey de Prusia 72 pag.

VIVALDI MÚSICA

1714 Orlando finto pazzo (òpera). Moyses Arion (J.-B.Matho). Neixen C.W.Gluck, Deus Pharaonis (oratori) C.P.E.Bach i N.Jommelli Orlando finto pazzo (ópera). Moyses Arion (J.-B.Matho). Nacen C.W.Gluck, Deus Pharaonis (oratorio) C.P.E.Bach y N.Jommelli

1716 (oratori) Apollo and Daphne (J.C.Pepusch)

Juditha triumphans (oratorio) Apollo and Daphne (J.C.Pepusch)

1717 L’incoronazione di Dario i Tieteberga Water Music (G.F.Händel) (òperes) Water Music (G.F.Händel) L’incoronazione di Dario y Tieteberga (óperas)

1718 (òpera). Treballa a Màntua com a -Il trionfo dell’onore (A.Scarlatti) mestre de capella del príncep Felip de Hesse- Il trionfo dell’onore (A.Scarlatti) Darmstadt. A Màntua coneixerà la cantant Anna Girò, uns 30 anys menor: protagonitzarà òperes seves (i d’altres músics) i serà amiga seva fins al punt de suscitar sospites d’una relació sentimental, que ell sempre va negar. Paolina Girò (germana) va ser assistenta d’ell: les dues l’acompanyaran durant viatges per Europa molts anys Scanderbeg (ópera). Trabaja en Mantua como maestro de capilla del príncipe Felipe de Hesse- Darmstadt. En Mantua conocerá a la cantante Anna Girò, unos 30 años menor: protagonizará óperas suyas (y de otros músicos) y será amiga hasta el punto de suscitar sospechas de una relación sentimental, que él siempre negó. Paolina Girò (hermana) fue asistenta de él: las dos le acompañarán en viajes por Europa muchos años Cronologia / Cronología 73

ARTS I CIÈNCIA / HISTÒRIA / HISTORIA ARTES Y CIENCIA

La monadologie (G.W.Leibniz) Capitulació de Barcelona enfront dels La monadologie (G.W.Leibniz) borbònics a la Guerra de Successió, essent R.de Casanova conseller en cap de la ciutat. Mor Anna I: el succeeis Jordi I Capitulación de Barcelona ante los borbónicos en la Guerra de Sucesión, siendo R.de Casanova conseller en cap de la ciudad. Muere Ana I: le sucede Jorge I

La leçon d’amour (J.-A.Watteau). Mor Decret de Nova Planta a Catalunya G.W.Leibniz després de la Guerra de Successió La leçon d’amour (J.-A.Watteau). Muere espanyola G.W.Leibniz Decreto de Nueva Planta en Cataluña después de la Guerra de Sucesión española

Neix l’actor i dramaturg D.Garrick Triple Aliança (Països Baixos, Nace el actor y dramaturgo D.Garrick França, Gran Bretanya) enfront de la monarquia espanyola, per al compliment del Tractat d’Utrecht després de la Guerra de Successió Triple Alianza (Países Bajos, Francia, Gran Bretaña) frente a la monarquía española, para el cumplimiento del Tratado de Utrecht después de la Guerra de Sucesión

Voltaire estrena la seva 1a obra, Oedipe Quàdruple Aliança (a la Triple s’afegeix Voltaire estrena su 1ª obra, Oedipe el Sacre Imperi Romà Germànic) Cuádruple Alianza (a la Triple se añade el Sacro Imperio Romano Germánico) 74 pag.

VIVALDI MÚSICA

1719 Estrena 2 òperes al Teatro Arciducale Neix la Royal Academy of Music (diferent (Màntua): Teuzzone i Tito Manlio. Acaba a l’actual del mateix nom) per produir a la 1a versió del seu Londres òperes, sobretot de G.F.Händel, el seu director musical Estrena 2 óperas en el Teatro Arciducale (Mantua): Teuzzone y Tito Manlio. Acaba Nace la Royal Academy of Music (distinta a la 1ª versión de su Magnificat la actual del mismo nombre) para producir en Londres óperas, sobre todo de G.F.Händel, su dtor.musical

1720 El compositor venecià B.Marcello publica Radamisto (G.F.Händel). M.Marais publica Il teatro alla moda (anònim en editar-se), Sonnerie de Sainte Genevieve du Mont de en què li llança moltes crítiques per les Paris seves innovacions a l’òpera, donada la Radamisto (G.F.Händel). M.Marais publica influència de Vivaldi com a autor i també Sonnerie de Sainte-Geneviève du Mont de empresari musical. Estrena 4 òperes: La Paris Candace, o siano Li veri amici, Gl’inganni per vendetta, La verità in cimento i Filippo re di Macedonia (aquesta, d’autors diversos: pasticcio)

El compositor veneciano B.Marcello publica Il teatro alla moda (anónimo al editarse), donde le lanza muchas críticas por sus innovaciones en la ópera, dada la influencia de Vivaldi como autor y también empresario musical. Estrena 4 óperas: La Candace, o siano Li veri amici, Gl’inganni per vendetta, La verità in cimento y Filippo re di Macedonia (ésta, de varios autores: pasticcio)

1722 Deixa de treballar per al príncep Felip Das wohltemperierte Klavier I (J.S.Bach). de Hesse-Darmstadt. Estada a Roma Traité de l’harmonie réduite à ses principes naturels (J.-P.Rameau) Deja de trabajar para el príncipe Felipe de Hesse-Darmstadt. Estancia en Roma Das wohltemperierte Klavier I (J.S.Bach). Traité de l’harmonie réduite à ses principes naturels (J.-P.Rameau)

1723 A Roma estrena l’òpera Ercole sul La’mpeca scoperta (L.Leo) Termodonte i actua com a violinista, La’mpeca scoperta (L.Leo) també davant Benet XIII En Roma estrena la ópera Ercole sul Termodonte y actúa como violinista, también ante Benedicto XIII Cronologia / Cronología 75

ARTS I CIÈNCIA / HISTÒRIA / HISTORIA ARTES Y CIENCIA

Robinson Crusoe (D.Dafoe) França declara la guerra a Espanya Robinson Crusoe (D.Dafoe) Francia declara la guerra a España

Neix G.B.Piranesi Tractat de l’Haia (Guerra de la Nace G.B.Piranesi Quàdruple Aliança) Tratado de La Haya (Guerra de la Cuádruple Alianza)

Moll Flanders (D.Defoe) Guerra russopersa (Campanya Pèrsica Moll Flanders (D.Defoe) de Pere el Gran). Coronació de Lluís XV Guerra ruso-persa (Campaña Pérsica de Pedro el Grande). Coronación de Luis XV

Mor C.Wren Rússia guanya la guerra russopersa Muere C.Wren Rusia gana la Guerra ruso-persa 76 pag.

VIVALDI MÚSICA

1724 Encara a Roma estrena 2 òperes: Giulio Cesare (G.F.Händel). Johannespassion i La virtù trionfante dell’amore, (J.S.Bach) e dell’odio, overo Il Giulio Cesare (G.F.Händel). Johannespassion Aún en Roma estrena 2 óperas: (J.S.Bach) Giustino y La virtù trionfante dell’amore, e dell’odio, overo Il Tigrane

1725 Torna a Venècia (tot i que viatjarà per Wie schön leuchtet der Morgenstern Europa tota la vida). Publica Il cimento (J.S.Bach). Mor A.Scarlatti dell’armonia e dell’invenzione (concerts Wie schön leuchtet der Morgenstern que inclouen Le quattro stagioni) i (J.S.Bach). Muere A.Scarlatti estrena L’inganno trionfante in amore (òpera) i La Gloria Himeneo (cantata) Vuelve a Venecia (aunque viajará por Europa toda la vida). Publica Il cimento dell’armonia e dell’invenzione (conciertos que incluyen Le quattro stagioni) y estrena L’inganno trionfante in amore (ópera) y La Gloria Himeneo (cantata)

1726 Estrena 4 òperes: Cunegonda, La fede La Statira (T.Albinoni) tradita e vendicata, La tirannia castigata La Statira (T.Albinoni) (una de les 4 que haurà estrenat a Praga i a l’Sporck Theater) i (1a òpera seva que interpreta Anna Girò) Estrena 4 óperas: Cunegonda, La fede tradita e vendicata, La tirannia castigata (una de las 4 que habrá estrenado en Praga y en el Sporck Theater) y Dorilla in Tempe (1ª ópera suya que interpreta Anna Girò)

1727 Estrena 4 òperes: Ipermestra, Farnace, Admeto, re di Tessaglia i Riccardo Primo, re Siroe re di Persia i Orlando furioso. d’Inghilterra (G.F.Händel). Matthäuspassion Publica (concerts de violí) (J.S.Bach). Coronation Anthems (G.F.Händel) Estrena 4 óperas: Ipermestra, Farnace, Admeto, re di Tessaglia y Riccardo Primo, re Siroe re di Persia y Orlando furioso. d’Inghilterra (G.F.Händel). Matthäuspassion Publica La cetra (conciertos de violín) (J.S.Bach). Coronation Anthems (G.F.Händel) Cronologia / Cronología 77

ARTS I CIÈNCIA / HISTÒRIA / HISTORIA ARTES Y CIENCIA

Hôtel Matignon (J.Courtonne). Neix Felip V abdica en favor del seu fill, Lluís I.Kant I, però mor: el seu pare torna a regnar Hôtel Matignon (J.Courtonne). Nace Felipe V abdica en favor de su hijo, Luis I.Kant I, pero muere: su padre vuelve a reinar

Principi di scienza nuova (G.Vico). Neix Mor Pere el Gran de Rússia: el succeeix G.Casanova Caterina I Principi di scienza nuova (G.Vico). Nace Muere Pedro el Grande de Rusia: le G.Casanova sucede Catalina I

Xina completa la seva enciclopèdia El cardenal A-H.de Fleury, conseller Gujin Tushu Jicheng (dirigida per Chen principal de Lluís XV Menglei i Jiang Tingxi). Gulliver’s travels El cardenal A-H.de Fleury, consejero (J.Swift. 1a versió). Exili de Voltaire a principal de Luis XV Anglaterra China completa su enciclopedia Gujin Tushu Jicheng (dirigida por Chen Menglei y Jiang Tingxi). Gulliver’s travels (J.Swift. 1ª versión). Exilio de Voltaire a Inglaterra

I.Newton mor Guerra angloespanyola. Mor Jordi I: el I.Newton muere succeeix Jordi II Guerra anglo-española. Muere Jorge I: le sucede Jorge II 78 pag.

VIVALDI MÚSICA

1728 Mor la seva mare. Rosilena ed Oronta i The Beggar’s Opera (J.C.Pepusch i L’ (òperes) llibret de J.Gay): satiritza sobre Londres Muere su madre. Rosilena ed Oronta y i les convencions de l’òpera italiana amb L’Atenaide (óperas) personatges, llenguatge i melodies populars: triomfarà internacionalment. Hearken unto me, ye holy children (M.Greene). Neix N.Piccini. Es dissol la Royal Academy of Music (a Londres, però diferent a l’actual del mateix nom)

The Beggar’s Opera (J.C.Pepusch y libreto de J.Gay): satiriza sobre Londres y las convenciones de la ópera italiana con personajes, lenguaje y melodías populares: triunfará internacionalmente. Hearken unto me, ye holy children (M.Greene). Nace N.Piccini. Se disuelve la Royal Academy of Music (en Londres, pero distinta a la actual del mismo nombre)

1732 (òpera) Neix J.Haydn. Britannia (J.F.Lampe). Obre el La fida ninfa (ópera) Theatre Royal a Covent Garden (Londres) Nace J.Haydn. Britannia (J.F.Lampe). Abre el Theatre Royal en Covent Garden (Londres)

1733 (òpera) Orlando, i Caio Fabricio Motezuma (ópera) (G.F.Händel). Hippolyte et Aricie (J.-P. Rameau). La serva padrona (J.B.Pergolesi). Mor F.Couperin Orlando, Semiramide y Caio Fabricio (G.F.Händel). Hippolyte et Aricie (J.-P. Rameau). La serva padrona (J.B.Pergolesi). Muere F.Couperin

1734 L’Olimpiade (òpera) J.S.Bach compon Schweigt stille, plaudert L’Olimpiade (ópera) nicht (Kaffeekantate) J.S.Bach compone Schweigt stille, plaudert nicht (Kaffeekantate) Cronologia / Cronología 79

ARTS I CIÈNCIA / HISTÒRIA / HISTORIA ARTES Y CIENCIA

Palais Bourbon, de L.Giardini (seu de V.Bering descobreix l’estret de Bering l’Assemblée Nationale, París) Palais Bourbon, de L.Giardini (sede de V.Bering descubre el estrecho de la Assemblée Nationale, París) Bering

N.Salvi comença a construir la Fontana Neix G.Washington di Trevi. Mor J.Gay Nace G.Washington N.Salvi empieza a construir la Fontana di Trevi. Muere J.Gay

La llançadora volant (J.Kay) modernitza 1r Pacte de Família (entre els borbons la producció de teixit. C.du Fay d’Espanya i França). Comença la descobreix la càrrega elèctrica positiva Guerra de Successió de Polònia i la negativa 1º Pacto de Familia (entre los borbones La lanzadera volante (J.Kay) moderniza de España y Francia). Empieza la Guerra la producción de tejido. C.du Fay de Sucesión de Polonia descubre la carga eléctrica positiva y la negativa

Lettres philosophiques (Voltaire) El futur Carles III d’Espanya esdevé rei Lettres philosophiques (Voltaire) de Nàpols (Carles VII) i Sicília (Carles V)

El futuro Carlos III de España se convierte en rey de Nápoles (Carlos VII) y Sicilia (Carlos V) 80 pag.

VIVALDI MÚSICA

1735 Estrena 4 òperes: L’Adelaide, Il Alcina i Ariodante (G.F.Händel). Les Indes Tamerlano/Il , Griselda i Aristide galantes (J.-P.Rameau) Estrena 4 óperas: L’Adelaide, Il Alcina y Ariodante (G.F.Händel). Les Indes Tamerlano/Il Bajazet, Griselda y Aristide galantes (J.-P.Rameau)

1736 Mor el seu pare. Ginevra principessa di G.B.Pergolesi compon el seu i Scozia (òpera) mor poc després. Atalanta (G.F.Händel). Mor Muere su padre. Ginevra principessa di A.Caldara Scozia (ópera) G.B.Pergolesi compone su Stabat mater y muere poco después. Atalanta (G.F.Händel). Muere A.Caldara

1737 El cardenal T.Ruffo, arquebisbe de Castor et Pollux (J.-P.Rameau). Mor Ferrara (Estats Pontificis), li prohibeix A.Stradivari. Fundació del Teatro di San Carlo representar allà obra seva, per no (Nàpols) oficiar misses essent capellà i per la Castor et Pollux (J.-P.Rameau). Muere seva relació amb A.Girò. Estrena 3 A.Stradivari. Fundación del Teatro di San òperes: Catone in Utica, L’oracolo in Carlo (Nápoles) Messenia i Il giorno felice El cardenal T.Ruffo, arzobispo de Ferrara (Estados Pontificios), le prohíbe representar allí obra suya, por no oficiar misas siendo sacerdote y por su relación con A.Girò. Estrena 3 óperas: Catone in Utica, L’oracolo in Messenia e Il giorno felice

1738 Rosmira (òpera) Faramondo, Alessandro Severo i Serse (H.F.Händel). Mor T.Ó Cearbhalláin (conegut Rosmira (ópera) com a T.O’Carolan) Faramondo, Alessandro Severo y Serse (H.F.Händel). Muere T.Ó Cearbhalláin (conocido como T.O’Carolan) Cronologia / Cronología 81

ARTS I CIÈNCIA / HISTÒRIA / HISTORIA ARTES Y CIENCIA

Systema naturae (C.Linnaeus). Gulliver’s Sakuramachi, emperador de Japó; travels (J.Swift. 2a versió) Qianlong, de Xina Systema naturae (C.Linnaeus). Gulliver’s Sakuramachi, emperador de Japón; travels (J.Swift. 2ª versión) Qianlong, de China

Mechanica sive motus scientia analytice Nader, nou xa d’Iran (succeeix Abbas exposita (L.Euler) III): comença la dinastia Afsharid Mechanica sive motus scientia analytice Nader, nuevo sha de Irán (sucede a exposita (L.Euler) Abbas III): empieza la dinastía Afsharid

A Belfast neix The news letter, Fundació de Richmond (Virgínia) considerat el diari actual més antic en Fundación de Richmond (Virginia) anglès En Belfast nace The news letter, considerado el diario actual más antiguo en inglés

D.Bernoulli publica Hydrodynamica Acaba la Guerra de Successió de (inclou el Principi de Bernoulli, sobre Polònia: Tractat de Viena dinàmica de fluids) Acaba la Guerra de Sucesión de D.Bernoulli publica Hydrodynamica Polonia: Tratado de Viena (incluye el Principio de Bernoulli, sobre dinámica de fluidos) 82 pag.

VIVALDI MÚSICA

1739 El Teatro Sant’Angelo estrena la seva Saul i Israel in Egypt (G.F.Händel). Moren última òpera, Feraspe B.Marcello i R.Keiser. Neix C.Ditters von Dittersdorf El Teatro Sant’Angelo estrena su última ópera, Feraspe Saul e Israel in Egypt (G.F.Händel). Mueren B.Marcello y R.Keiser. Nace C.Ditters von Dittersdorf

1740 Deixa de treballar a l’Ospedale della Pietà. Semiramide Riconosciuta (B.Aliprandi). Neix Planeja deixar Venècia per Viena, on podia G.Paisiello tenir la protecció del seu admirador Carles Semiramide Riconosciuta (B.Aliprandi). Nace VI, pero l’emperador mor G.Paisiello Deja de trabajar en el Ospedale della Pietà. Planea dejar Venecia por Viena, donde podía tener la protección de su admirador Carlos VI, pero el emperador muere

1741 -S’instal·la a Viena. Mor, probablement per -1a òpera de C.W.Gluck: Artaserse. problemes derivats de l’asma. El mateix dia G.F.Händel comença a compondre Messiah. té un enterrament propi de pobres. Anna J.S.Bach publica les Goldberg-Variationen. Girò seguia amb ell. Va ser oblidat Moren H.Desmarets i J.J.Fux. Neix A.-M. Grétry Se instala en Viena. Muere, probablemente por problemas derivados del asma. El 1ª ópera de C.W.Gluck: Artaserse. G.F.Händel mismo día tiene un entierro propio de empieza a componer Messiah. J.S.Bach pobres. Anna Girò seguía con él. Fue publica las Goldberg-Variationen. Mueren olvidado H.Desmarets y J.J.Fux. Nace A.-M.Grétry Cronologia / Cronología 83

ARTS I CIÈNCIA / HISTÒRIA / HISTORIA ARTES Y CIENCIA

A Treatise of Human Nature (D.Hume). Comença la Guerra de l’Orella de Frederic II de Prússia ultima el seu Jenkins (Espanya-Gran Bretanya) Anti-Machiavel (que publicarà Voltaire el 1740) Empieza la Guerra de la Oreja de Jenkins (España-Gran Bretaña) A Treatise of Human Nature (D.Hume). Federico II de Prusia ultima su Anti- Machiavel (que publicará Voltaire en 1740)

Pamela (S.Richardson) Moren l’emperador del Sacre Imperi Pamela (S.Richardson) Romà Germànic Carles VI (el succeeix Maria Teresa I) i Frederic Guillem I de Prússia (Frederic II) Mueren el emperador del Sacro Imperio Romano Germánico Carlos VI (le sucede María Teresa I) y Federico Guillermo I de Prusia (Federico II)

A.Celsius obre l’observatori d’Uppsala Denunciada una suposada conspiració d’esclaus per incendiar Nova York (The A.Celsius abre el observatorio de great negro plot) Uppsala -Denunciada una supuesta conspiración de esclavos para incendiar Nueva York (The great negro plot) 84 pag.

JORDI SAVALL MANFREDO KRAEMER Director Concertino Director Concertino D. Ignaszewski

Jordi Savall és una de les personalitats musicals més po- Començà els estudis de violí a Córdoba (Argentina) i el livalents de la seva generació. Fa més de cinquanta anys 1984 es traslladà a Alemanya, on estudià a l’Escola Sup e- que dóna a conèixer al món meravelles musicals abando- rior de Música de Colònia amb el professor Franzjosef nades en la foscor de la indiferència i de l’oblit. Dedicat a Maier. El 1985, juntament amb els seus companys de la recerca d’aquestes músiques antigues, les llegeix i les la universitat, fundà l’orquestra Köln i un any interpreta amb la seva viola de gamba o com a director. després fou convidat per Reinhard Goebel a participar Al llarg de la seva carrera ha enregistrat i editat més de amb Musica Antiqua Köln, grup de referència en l’àmbit 230 discos de repertoris de música medieval, renaixentista, de la música barroca. El 1996 creà el grup instrumental barroca i del Classicisme, que han estat mereixedors de The Rare Fruits Council, els enregistraments del qual han moltes distincions, com els Midem Awards, International estat sempre lloats i guardonats. Des del 1991 col·labora Awards i un Grammy Award. Igualment amb Jordi Savall com a primer violí de la seva orquestra Le ha rebut distincions nacionals i internacionals, d’entre les Concert des Nations. L’any 2004 el BBC Music Magazine quals cal destacar el títol de Doctor Honoris Causa de les va assenyalar-lo com un dels més destacats violinistes universitats d’Évora, Barcelona, Lovaina, Basilea i Utrecht, barrocs de l’actualitat. La seva discografia comprèn més la insígnia de Chevalier de la Legió d’Honor de la Repú- de quaranta títols. La temporada 1992/93 debutà al Gran blica Francesa, el Premi Internacional de Música per la Pau Teatre del Liceu amb l’Orfeu de Monteverdi. del Ministeri de Cultura i Ciència de la Baixa Saxònia, la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya i el prestigiós Empezó sus estudios de violín en Córdoba (Argentina) Premi Léonie Sonning, considerat el Premi Nobel de la y en 1984 se trasladó a Alemania, donde estudió en la música. Debutà la temporada 1990/91 al Liceu amb Una Escuela Superior de Música de Colonia con el profesor cosa rara de Vicent Martín i Soler. Franzjosef Maier. En 1985, junto con sus compañeros de la universidad, fundó la orquesta Concerto Köln y un año más Jordi Savall es una de las personalidades musicales más tarde fue invitado por Reinhard Goebel a participar con polivalentes de su generación. Lleva ya más de cincuenta Musica Antiqua Köln, grupo de referencia en el terreno de años brindando al mundo maravillas musicales abando- la música barroca. En 1996 creó el grupo instrumental The nadas en la oscuridad de la indiferencia y el olvido. Dedi- Rare Fruits Council, cuyas grabaciones han sido siempre cado a la búsqueda de estas músicas antiguas, las lee e elogiadas y galardonadas. Desde 1991 colabora con interpreta con su viola de gamba o como director. A lo largo Jordi Savall como primer violín de su orquesta Le Concert de su carrera ha grabado y editado más de 230 discos des Nations. En 2004 el BBC Music Magazine lo señaló de repertorios de música medieval, renacentista, barroca como uno de los más destacados violinistas barrocos de y del Clasicismo, que han sido merecedores de muchas la actualidad. Su discografía comprende más de cuarenta distinciones, como los Midem Awards, International Clas- títulos. La temporada 1992/93 debutó en el Gran Teatre sical Music Awards y un Grammy Award. Asimismo ha del Liceu con Orfeo de Monteverdi. recibido distinciones nacionales e internacionales, entre ellas el título de Doctor Honoris Causa de las universi- dades de Évora, Barcelona, Lovaina, Basilea y Utrecht, la insignia de Chevalier de La Legión de Honor de la Repú- blica Francesa, el Premio Internacional de Música por la Paz del Ministerio de Cultura y Ciencia de la Baja Sajonia, la Medalla de Oro de la Generalitat de Catalunya y el pres- tigioso Premio Léonie Sonning, considerado el Premio Nobel de la música. Debutó la temporada 1990/91 en el Liceu con Una cosa rara de Vicent Martín i Soler. Biografies / Biografías 85

LE CONCERT DES NATIONS S. Pleyel

Creada per Jordi Savall i Montserrat Figueras l’any 1989 amb l’ob- Concertino jectiu de disposar d’una orquestra amb instruments d’època capaç Manfredo Kraemer d’interpretar repertori des del Barroc fins al Romanticisme, des dels seus inicis posa de manifest la voluntat de donar a conèixer un reper- Violí / Violín II Mauro Lopes tori històric de gran qualitat mitjançant interpretacions que respecten rigorosament l’esperit original de cada obra. En són bons exemples Oboès / Oboes els enregistraments de Charpentier, J. S. Bach, Haydn, Mozart, Alessandro Pique, Emiliano Rodolfi Händel, Marais, Arriaga, Beethoven, Purcell, Dumanoir, Lully, Biber, Boccherini, Rameau i Vivaldi. L’any 1992 Le Concert des Nations Trompetes / Trompetas debutà en el gènere operístic amb l’obra Una cosa rara (V. Martín i Guy Ferber, René Maze Soler), representada al Théâtre des Champs Élysées, Gran Teatre del Liceu i Auditorio Nacional de Madrid. Més tard hi donà continuïtat Fagot amb la representació de L’ O r fe o (C. Monteverdi) al Gran Teatre del Carles Cristòbal Liceu, Teatro Real de Madrid, Wiener Konzerthaus, Arsenal deMetz, / Violines I Teatro Regio de Torí i, de nou, al reconstruït Liceu, l’any 2002. Ha Guadalupe del Moral, Ricart Renart, rebut nombroses distincions, com el Midem Classical Award els i Isabel Serrano International Classical Music Awards. Violins / Violines II Creada por Jordi Savall y Montserrat Figueras en 1989 con el fin de Alba Roca, Santi Aubert, Kathy disponer de una orquesta con instrumentos de época capaz de inter- Leidig pretar repertorio desde el Barroco hasta el Romanticismo, desde sus inicios pone de manifiesto la voluntad de dar a conocer un repertorio Violes / Violas histórico de gran calidad a través de interpretaciones que respetan Angelo Bartoletti, Giovanni de Rosa rigurosamente el espíritu original de cada obra. Son buen ejemplo de ello las grabaciones de Charpentier, J. S. Bach, Haydn, Mozart, Violoncels / Violonchelos Balázs Máté, Antoine Ladrette, Händel, Marais, Arriaga, Beethoven, Purcell, Dumanoir, Lully, Biber, Marco Ceccato Boccherini, Rameau y Vivaldi. En 1992 Le Concert des Nations debutó en el género operístico con la obra Una cosa rara (V. Martín i Contrabaix / Contrabajo Soler), representada en el Théâtre des Champs Élysées, Gran Teatre Xavier Puertas del Liceu i Auditorio Nacional de Madrid. Que tuvo continuidad con la representación de L’ O r feo (C. Monteverdi) en el Gran Teatre del Liceu, Tiorbes / Tiorbas Teatro Real de Madrid, Wiener Konzerthaus, Arsenal de Metz, Teatro Rolf Lislevand, Albane Imbs Regio de Turín y, de nuevo, en el reconstruido Liceu, en el a ño 2002. Ha recibido numerosas distinciones, como el Midem Classica l Award Clavicèmbal / Clavicémbalo Luca Guglielmi y los International Classical Music Awards. Pipa (Llaüt xinès / Laúd chino) Lingling Yu

Zheng (Cítara xinesa / Cítara china) Xin Liu

Timbals / Timbales Pedro Estevan 86 pag.

PAOLO LOPEZ MARTA FUMAGALLI Teuzzone Zidiana Teuzzone Zidiana

Nascut a Palerm, estudià amb Salvatore Ragonese al Formada amb Roberto Balconi, col·labora habitualment Conservatori Vincenzo Bellini de la seva ciutat, on es amb formacions especialitzades en música del Barroc, graduà l’any 2005. Ha rebut classes magistrals d’Enzo com Le Concert des Nations, Ghislieri Choir & Consort, Il Dara, Filippo Crivelli i Ewa Wimola. Començà la carrera Canto di Orfeo, La Barocca, Cappella Neapolitana, Cantar musical al cor del Teatro Massimo de Palerm, on debutà Lontano, La Venexiana, La Divina Armonia o Dolce & com a solista a les òperes L’arca di Noè (Britten), Pollicino Tempesta. Amb aquestes formacions ha pogut actuar en (Henze) i Tosca. En el terreny de la música sacra ha inter- un gran nombre de festivals, majoritàriament dedicats a la pretat Vespro per la Festa di San Pietro e Paolo (Caldara), música barroca, com els de Lorena i Ambronay (França), Oratori de Nadal i Passió segons sant Joan (Bach), Dixit Pavia (Itàlia), Göttingen (Alemanya) o Salzburg.Ha parti- Dominus (Händel), Historia di Job i Vanitas Vanitatum cipat en gravacions discogràfiques per als segells Sony (Carissimi), Gloria iMagnificat (Vivaldi),Vespro della Beata Music, Tactus, Glossa, Brilliant i Dynamic. Debuta al Gran Virgine i Selva morale e spirituale (Monteverdi) o els Stabat Teatre del Liceu. Mater de Pergolesi i Haydn. Dirigit per Jordi Savall, ha inter- pretat el rol protagonista de l’òpera Teuzzone (Vivaldi) en Formada con Roberto Balconi, colabora habitualmente la gravació per al segell Naïve. Guanyà el premi de cant con formaciones especializadas en música del Barroco, barroc del Concurs Francesco Provenzale de l’any 2006a como Le Concert des Nations, Ghislieri Choir & Consort, Il Nàpols. Debuta al Gran Teatre del Liceu. Canto di Orfeo, La Barocca, Cappella Neapolitana, Cantar Lontano, La Venexiana, La Divina Armonia o Dolce & Nacido en Palermo, estudió con Salvatore Ragonese en Tempesta. Con estas formaciones ha podido actuar en el Conservatorio Vincenzo Bellini de su ciudad, graduán- gran número de festivales, en su mayoría dedicados a la dose allí en 2005. Ha recibido clases magistrales de Enzo música barroca, como los de Lorena y Ambronay (Francia), Dara, Filippo Crivelli y Ewa Wimola. Empezó su carrera en Pavía (Italia), Göttingen (Alemania) o Salzburgo. Ha parti- el coro del Teatro Massimo de Palermo, donde debutó cipado en grabaciones discográficas para los sellos Sony como solista en las óperas L’arca di Noè (Britten), Polli- Music, Tactus, Glossa, Brilliant y Dynamic. Debuta en el cino (Henze) y Tosca. En el terreno de la música sacra Gran Teatre del Liceu. ha interpretado Vespro per la Festa di San Pietro e Paolo (Caldara), Oratorio de Navidad y Pasión según San Juan (Bach), (Händel), Historia di Job y Vanitas Vanitatum (Carissimi), Gloria y Magnificat (Vivaldi), Vespro della Beata Virgine y Selva morale e spirituale (Monteverdi) o los Stabat Mater de Pergolesi y Haydn. Dirigido por Jordi Savall, ha interpretado el rol protagonista de la ópera Teuz- zone (Vivaldi) en la grabación para el sello Naïve. Ganó el premio del canto barroco del Concurso Francesco Proven- zale del año 2006 en Nápoles. Debuta en el Gran Teatre del Liceu. Biografies / Biografías 87

SONIA PRINA FURIO ZANASI Zelinda Sivenio Zelinda Sivenio M. CaselliM.

Formada com a cantant i trompetista al Conservatori Després de debutar en el rol de Marcello (La bohème) l’any Giuseppe Verdi de Milà, l’any 1996 ingressà a l’escola de 1987, va iniciar la seva carrera en teatres com el Teatro cant del Teatro alla Scala de Milà i l’any 1997 començà dell’Opera de Roma, Teatro Massimo Bellini de Catània, a cantar com a solista títols de repertori barroc. Al llarg Teatro Regio de Torí, Teatro San Carlo de Nàpols, La de la seva carrera destaquen els rols protagonistes de Fenice de Venècia, Semper Oper de Dresden, Bayerische les òperes Rinaldo i Tamerlano (Händel), Ascanio in Alba Staatsoper de Munic, Gran Teatre del Liceu, Teatro Real (Mozart) o La pietra del paragone (Rossini), que li han de Madrid, Staatstheater Hannover o Théâtre des Champs permès cantar a teatres com el Teatro alla Scala de Milà,Élysées de París, entre d’altres. Ha treballat amb direc - Opernhaus de Zuric, Théâtre du Châtelet de París, Sydneytors com Jordi Savall, René Jacobs, Alan Curtis, Gabriel Opera House o Bayerische Staatsoper de Munic; a mésGarrido, Maurizio Pollini, Thomas Hengelbrock, Philippe dels festivals de Glyndebourne i Salzburg. Ha treballat amb Herreweghe, Ivor Bolton, Reinhard Goebel, Federico directors com William Christie, Emmanuelle Haim, René Maria Sardelli, Rinaldo Alessandrini, Alessandro De Marc hi, Jacobs, Marc Minkowski, Jordi Savall o Patrick Summers,Ottavio Dantone, Diego Fasolis, Andrea Marcon i Riccardo i l’han dirigit escènicament directors com Robert Carsen,Chailly. Ha participat en la gravació de més de noranta David McVicar o Pier Luigi Pizzi. La temporada 2005/06treballs discogràfics. Va debutar al Gran Teatre del Liceu la debutà al Gran Teatre del Liceu interpretant Polinessotemporada 1992/93 amb L’ O r fe o de Monteverdi. (Ariodante) i hi tornà la temporada 2010/11 com a Smeton (Anna Bolena), al costat d’Edita Gruberová. Tras debutar en el rol de Marcello (La bohème) en 1987, inició su carrera en teatros como el Teatro dell’Opera de Formada como cantante y trompetista en el Conservatorio Roma, Teatro Massimo Bellini de Catania, Teatro Regio de Giuseppe Verdi de Milán, en el año 1996 ingresó en la Turín, Teatro San Carlo de Nápoles, La Fenice de Venecia, escuela de canto del Teatro alla Scala de Milán, empe- Semper Oper de Dresde, Bayerische Staatsoper de zando en 1997 a cantar como solista títulos de reper- Múnich, Gran Teatre del Liceu de Barcelona, Teatro Real torio barroco. A lo largo de su carrera destacan los roles de Madrid, Staatstheater Hannover o Théâtre des Champs protagonistas de las óperas Rinaldo y Tamerlano (Händel), Élysées de París, entre otros. Ha trabajado con directores Ascanio in Alba (Mozart) o La pietra del paragone (Rossini), como Jordi Savall, Rene Jacobs, Alan Curtis, Gabriel que le han permitido cantar en teatros como el Teatro alla Garrido, Maurizio Pollini, Thomas Hengelbrock, Philippe Scala de Milán, Opernhaus de Zúrich, Théâtre du Châtelet Herreweghe, Ivor Bolton, Reinhard Goebel, Federico de París, Sydney Opera House o Bayerische Staatsope r de Maria Sardelli, Rinaldo Alessandrini, Alessandro De Marchi, Múnich; además de los festivales de Glyndebourne y Salz - Ottavio Dantone, Diego Fasolis, Andrea Marcon y Riccardo burgo. Ha trabajado con directores como William Christie, Chailly. Ha participado en la grabación de más de noventa Emmanuelle Haim, René Jacobs, Marc Minkowski, Jordi trabajos discográficos. Debutó en el Gran Teatre del Liceu Savall o Patrick Summers, y la han dirigido escénicamente la temporada 1992/93 con L’ O r fe o de Monteverdi. directores como Robert Carsen, David McVicar o Pier Luigi Pizzi. La temporada 2005/06 debutó en el Gran Teatre del Liceu interpretando Polinesso ( Ariodante), regresando la temporada 2010/11 como Smeton ( Anna Bolena), junto a Edita Gruberová. 88 pag.

ROBERTA MAMELI AURELIO SCHIAVONI Cino Egaro Cino Egaro

Nascuda a Roma, es formà com a cantant i violinista al Format al Conservatori Niccolò Piccinni de Bari (Itàlia) Conservatori Nicolini de Piacenza, i seguidament va rebre com a cantant i pianista, amplià la seva formació vocal classes magistrals de Bernadette Manca di Nissa, Ugo amb Michael Aspinall, Gloria Banditelli i William Matteuzzi. Benelli, Claudio Desderi i Enzo Dara. Al llarg de la seva El seu debut com a cantant d’òpera va ser amb Filindo carrera ha treballat amb directors com Claudio Abbado, (La finta cameriera de G. Latilla). També ha interpretat els Umberto B. Michelangeli, Fabio Bonizzoni, Filippo M. rols d’Alceste i Demetrio (Il Demetrio de L. Leo) i Eneo Bressan, Daniele Callegari, Claudio Cavina, Alan Curtis, (La lotta d’Ercole con Acheloo d’A. Steffani). L’any 2013 Ottavio Dantone, Paul Goodwin, Christopher Hogwood, s’integrà al cor La Capella Reial de Catalunya, dirigit per Corrado Rovaris, Federico M. Sardelli, Jordi Savall, Diego Jordi Savall. I el març del 2014 oferí dos recitals a Copen- Fasolis, Jean-Luc Tingaud i John Tate. És una veu sol- haguen en el marc de l’European Day of Early Music. Ha licitada en el repertori barroc i col·laboradora habitual de guanyat diversos concursos de cant a ciutats com Vigna- formacions musicals especialitzades en aquest període, nello, Nàpols, Matera, Montegiorgio, Innsbruck o Londres. com l’Accademia Bizantina, Contrasto Armonico, Ensemble Debuta al Gran Teatre del Liceu. Inégal, Il Complesso Barocco, L’Arte dell’Arco, La Riso- nanza, La Venexiana, Le Concert des Nations, I Barocchisti Formado en el Conservatorio Niccolò Piccini de Bari (Italia) o . El seu repertori inclou obres de Monte- como cantante y pianista, amplió su formación vocal con verdi, Vivaldi, Händel, Pergolesi o Mozart, entre d’altres. Michael Aspinall, Gloria Banditelli y William Matteuzzi. Su Ha enregistrat diverses obres en disc, de les quals desta- debut como cantante de ópera tuvo lugar como Filindo quen Teuzzone i Orlando furioso (Vivaldi), L’incoronazione (La finta cameriera de G. Latilla). También ha interpretado di Poppea (Monteverdi) o el disc en solitari titulat Lacrime los roles de Alceste y Demetrio (Il Demetrio de L. Leo) y amorose editat al Japó. Debuta al Gran Teatre del Liceu. Eneo (La lotta d’Ercole con Acheloo de A. Steffani). En 2013 se integró en el coro La Capella Reial de Catalunya, Nacida en Roma, se formó como cantante y violinista en dirigido por Jordi Savall. Y en marzo de 2014 ofreció dos el Conservatorio Niccolini de Piacenza, y seguidamente recitales en Copenhague en el marco del European Day of recibió clases magistrales de Bernardette Manca di Nissa, Early Music. Ha ganado diferentes concursos de canto en Ugo Benelli, Claudio Desderi y Enzo Dara. A lo largo de ciudades como Vignanello, Nápoles, Matera, Montegiorgio, su carrera ha trabajado con directores como Claudio Innsbruck o Londres. Debuta en el Gran Teatre del Liceu. Abbado, Umberto B. Michelangeli, Fabio Bonizzoni, Filippo M. Bressan, Daniele Callegari, Claudio Cavina, Alan Curtis, Ottavio Dantone, Paul Goodwin, Christopher Hogwood, Corrado Rovaris, Federico M. Sardelli, Jordi Savall, Diego Fasolis, Jean-Luc L. Tingaud y John Tate. Es una voz soli- citada en el repertorio barroco y colaboradora habitual de formaciones musicales especializadas en este período, como Accademia Bizantina, Contrasto Armonico, Ensemble Inégal, Il Complesso Barocco, L’Arte dell’Arco, La Riso- nanza, La Venexiana, Le Concert des Nations, I Barocchisti o Modo Antiquo. Su repertorio incluye obras de Monteverdi, Vivaldi, Händel, Pergolesi o Mozart, entre otras. Ha grabado diferentes obras en disco, destacando entre ellas Teuz- zone y Orlando furioso (Vivaldi), L’incoronazione di Poppea (Monteverdi) o el disco en solitario titulado Lacrime amorose editado en Japón. Debuta en el Gran Teatre del Liceu. 89

CARLO ALLEMANO Troncone i Argonte Troncone y Argonte

Nascut a Torí, estudià cant amb el mestre E. Battaglia. L’any 1989 guanyà el primer premi del Concurs de Cant Toti dal Monte de Treviso i el 1990 a la Mozart Competiton de la Wiener Staatsoper. Des d’aleshores ha treballat amb un gran nombre de directors, com Christophe Rousset, Emmanuelle Haïm, René Jacobs, Wolfgang Sawallisch, Claudio Abbado, Riccardo Muti, Zubin Mehta, Leopold Hager, Marco Guidarini o Fabio Biondi. Així mateix ha actuat a teatres com el Teatro alla Scala de Milà, Wiener Staatsoper, Wiener Volksoper, Bayerische Staatsoper de Munic, La Monnaie de Brussel·les, Opéra National du Rhin d’Estrasburg o Maggio Musicale Fiorentino, entre d’altres. El seu repertori inclou els rols de Don Basilio (Le nozze di Figaro), Don Ottavio Don ( Giovanni), Arturo Lucia ( di Lammermoor), Cassio Otello ( ), el paper protagonista de L’ O r fe o o Il Tempo Il( trionfo del tempo e del disinganno, Händel). Debuta al Gran Teatre del Liceu.

Nacido en Turín, estudió canto con el maestro E. Batta- glia. En 1989 ganó el primer premio del Concurso de Canto Toti dal Monte de Treviso y en 1990 en la Mozart Competition de la Wiener Staatsoper. Desde entonces ha trabajado con gran número de directores, como Christophe Rousset, Emmanuelle Haïm, René Jacobs, Wolfgang Sawallisch, Claudio Abbado, Riccardo Muti, Zubin Mehta, Leopold Hager, Marco Guidarini o Fabio Biondi. Asimismo ha actuado en teatros como el Teatro alla Scala de Milán, Wiener Staatsoper, Wiener Volksoper, Bayerische Staat- soper de Múnich, La Monnaie de Bruselas, Opéra National du Rhin de Estrasburgo o Maggio Musicale Fiorentino, entre otros. Su repertorio contempla los roles de Don Basilio (Le nozze di Figaro), Don Ottavio (Don Giovanni), Arturo (Lucia di Lammermoor), Cassio Otello ( ), el papel protagonista de L’ O r fe o o Il Tempo Il( trionfo del tempo e del disinganno, Händel). Debuta en el Gran Teatre del Liceu. 90 pag.

Direcció / Dirección: Nora Farrés Coordinació / Coordinación: Helena Escobar, Albert Galceran, Jaume Radigales i Martín Zaragüeta Col·laboradors en aquest programa/ Colaboradores en este programa: Manuel Forcano, Jordi Fernández M., Xavier Cester, Albert Galceran, Jaume Radigales. Disseny / Diseño original: Maneko. Jofre Mañé Disseny original / Diseño original: Lidia Torrents Fotògrafs/ fotógrafos: Antoni Bofill, Christian Machío Impressió: Dilograf, S. L. Dipòsit Legal: B 4680-2017 Copyright 2017 Gran Teatre del Liceu sobre tots els articles d’aquest programa i fotografies pròpies / Gran Teatre del Liceu sobre todos los artículos de este programa y fotografías propias

Informació sobre publicitat i Programa de Mecenatge / Información sobre publicidad y Mecenazgo: liceubarcelona.cat / [email protected] / 93 485 99 32 Comentaris i suggeriments / Comentarios y sugerencias: [email protected]

El Gran Teatre del Liceu ha obtingut les certificacions / El Gran Teatre del Liceu ha obtenido las certificaciones: EMAS (Ecomanagement and Audit Scheme) ISO 14001 (Sistema de gestió ambiental) / (Sistema de gestión ambiental) ISO 50001 (Sistema de gestió energètica) / (Sistema de gestión energética) Distintiu de garantia de qualitats ambiental / Distintivo de garantía de calidad ambiental