Teuzzone Vivaldi
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
TEUZZONE VIVALDI Fitxa / Ficha Vivaldi se’n va a la Xina / 11 41 Vivaldi se va a China Xavier Cester Repartiment / Reparto 12 Teuzzone o les meravelles 57 d’Antonio Vivaldi / Teuzzone o las maravillas Amb el teló abaixat / de Antonio Vivaldi 15 A telón bajado Manuel Forcano 21 Argument / Argumento 68 Cronologia / Cronología 33 English Synopsis 84 Biografies / Biografías x x Temporada 2016/17 Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunyai la Diputació de Barcelona TEUZZONE Òpera en tres actes. Llibret d’Apostolo Zeno. Música d’Antonio Vivaldi Ópera en tres actos. Libreto de Apostolo Zeno. Música de Antonio Vivaldi Estrenes / Estrenos Carnestoltes 1719: Estrena absoluta al Teatro Arciducale de Màntua / Estreno absoluto en el Teatro Arciducale de Mantua Estrena a Espanya / Estreno en España Febrer / Febrero 2017 Torn / Turno Tarifa 24 20.00 h G 8 25 18.00 h F 8 Durada total aproximada 3h 15m Uneix-te a la conversa / Únete a la conversación liceubarcelona.cat #TeuzzoneLiceu facebook.com/liceu @liceu_cat @liceu_opera_barcelona 12 pag. Repartiment / Reparto 13 Teuzzone, fill de l’emperador de Xina Paolo Lopez Teuzzone, hijo del emperador de China Zidiana, jove vídua de Troncone Marta Fumagalli Zidiana, joven viuda de Troncone Zelinda, princesa tàrtara Sonia Prina Zelinda, princesa tártara Sivenio, general del regne Furio Zanasi Sivenio, general del reino Cino, primer ministre Roberta Mameli Cino, primer ministro Egaro, capità de la guàrdia Aurelio Schiavoni Egaro, capitán de la guardia Troncone / Argonte, emperador Carlo Allemano de Xina / príncep tàrtar Troncone / Argonte, emperador de China / príncipe tártaro Direcció musical Jordi Savall Dirección musical Le Concert des Nations Concertino Manfredo Kraemer Sobretítols / Sobretítulos Glòria Nogué, Anabel Alenda 14 pag. Il Teuzzone és un dels exemples més característics d’opera seria Il Teuzzone es uno de los ejemplos más característicos de opera seria 15 AMB EL TELÓ ABAIXAT COMPOSITOR Nascut a Venècia i mort a Viena, Antonio Vivaldi (1678-1741) va ser un dels compositors de la primera meitat del segle XVIII més prolífics en matèria teatral. Autor de més d’una quarantena d’òperes –a les quals cal afegir els pasticci amb fragments d’òperes pròpies i alienes i alguns oratoris escènics–, el seu catàleg demostra que, més enllà de ser un músic cèlebre pels concerts (especialment els dedicats al violí), va ser un home dedicat a la música escè- nica des del 1713 (any de la composició d’Ottone in vila) fins al 1739 (any de l’estrena de Feraspe). Si bé les òperes vivaldianes no tenen la intuïció teatral d’al guns contemporanis, com ara Porpora o, sobretot, Händel, el conegut com a Prete Rosso (pel color pèl-roig dels seus cabells i per la condició de sacerdot) no va deixar d’abocar en les seves òperes la imaginació melòdica de les seves obres instrumentals. A TELÓN BAJADO COMPOSITOR Nacido en Venecia y muerto en Viena, Antonio Vivaldi (1678-1741) fue uno de los compositores de la primera mitad del siglo XVIII más prolíficos en materia teatral. Autor de más de cuarenta óperas –a las que deben añadirse los pasticci con fragmentos de óperas propias y ajenas y algunos oratorios escénicos–, su catálogo demuestra que, más allá de ser un célebre músico por sus conciertos (en especial los dedicados al violín), fue un hombre entre- gado a la música escénica desde 1713 (año de la composición de Ottone in vila) hasta 1739 (con el estreno de Feraspe). Si bien las óperas vivaldianas no cuentan con la intuición teatral de algunos contemporáneos, como por ejemplo Porpora o, en especial, Händel, el cono- cido como Prete Rosso (por el color cobrizo de su pelo y la condición de sacerdote) no dejó de colmar sus óperas con la imaginación melódica de sus obras instrumentales. 16 pag. Després de la seva vinculació amb l’Ospedale della Pietà, un orfenat venecià per a noies, Vivaldi va exercir una important activitat com a empresari teatral a la Ciutat dels Canals, la primera que havia vist el primer teatre d’òpera obert al públic (1637). El de San Moisè i el de Sant’Angelo serien alguns dels que veurien algunes de les més celebrades òperes del músic, de gran lluïment per als cantants. La fama de l’autor de Les quatre estacions, que es va estendre fora de la península itàlica, va arribar a ciutats com Praga i Viena, on el músic va acabar, tanmateix, arruïnat i oblidat de tothom. LLIBRET I LLIBRETISTA Il Teuzzone és un dels exemples característics d’opera seria, gènere prototípi- cament italià estructurat sobre la base d’àries tripartides, seguint el model da capo (des del començament), separades per recitatius secs i pensades per a lluïment dels cantants. Però, a més, l’onzena –o dotzena– òpera del catàleg teatral vivaldià (situada entre Scanderberg i Tito Manlio) se cenyeix al model d’un llibret en què les virtuts dels protagonistes pretenen ser mirall d’una moral exemplar. Els remordiments de Cino, la lleialtat de Teuzzone i Zelinda i la clemència de Zidiana són metàfores d’un model ètic que cal seguir. Aquest dramma per musica en tres actes segueix el llibret d’Apostolo Zeno, poeta de la cort de Màntua i un dels que, juntament amb Pietro Metastasio, establiren els patrons i els models de l’esmentada opera seria. En el cas que ens ocupa, a més, l’òpera s’ambienta a la Xina, un país exòtic que c omençava a ocupar un lloc de privilegi en l’òpera preclàssica pel seu caràcter exòtic. Amb el teló abaixat / A telón bajado 17 Después de su vinculación con el Ospedale della Pietà, un orfanato vene- ciano para muchachas, Vivaldi ejerció una importante actividad como empre- sario teatral en la Ciudad de los Canales, la primera que había visto el primer teatro de ópera abierto al público (1637). El de San Moisè y el de Sant’Angelo serían algunos de los que verían algunas de las más celebradas óperas del músico, de gran lucimiento para los cantantes. La fama del autor de Las cuatro estaciones, que se extendió más allá de la península itálica, llegó a ciudades como Praga y Viena, donde el músico acabó, no obstante, arruinado y olvidado por parte de todos. LIBRETO Y LIBRETISTA Il Teuzzone es uno de los ejemplos característicos de opera seria, género prototípicamente italiano estructurado sobre la base de arias tripartitas, siguiendo el modelo da capo (desde el comienzo), separadas por recitativos secos y concebidas para brillo de los cantantes. Pero además, la undécima –o duodécima– ópera del catálogo teatral vivaldiano (situada entre Scander- berg y Tito Manlio) se ciñe al modelo de un libreto en el que las virtudes de los protagonistas pretenden ser espejo de una moral ejemplar. Los remordi- mientos de Cino, la lealtad de Teuzzone y Zelinda y la clemencia de Zidiana son metáforas de un modelo ético a seguir. Este dramma per musica en tres actos sigue el libreto de Apostolo Zeno, poeta de la corte de Mantua y uno de los que, junto con P ietro Metastasio, fijaron los patrones y modelos de la mencionada opera seria. En el caso que nos ocupa, además, la ópera se ambienta en China, país exótico que empezaba a ocupar lugares de privilegio en la ópera preclásica por su carácter exótico. 18 pag. ESTRENA Il Teuzzone es va estrenar al Teatro Vecchio (Arciducale) de Màntua durant el Carnaval del 1719. La trama té com a rerefons la figura del príncep Felip de Hessen-Darmstadt, aleshores duc de Màntua, al servei del qual treballava Vivaldi. Era habitual que ciutats com Màntua, Verona, Milà o Venècia inaugu- ressin les temporades d’òpera coincidint amb el Carnaval, que ’obrias oficialment l’endemà del dia de Nadal i que acabava amb l’inici dea l Quaresma. Cal no perdre de vista, a més, que Màntua havia estat antigament domini de la família Gonzaga, al servei de la qual havia treballat un segle abans Claudio Monteverdi, que havia estrenat al palau ducalla seva primera òpera, L’ O r fe o . Amb Il Teuzzone, doncs, Vivaldi mantenia la continuïtat de la vida operística a la ciutat italiana. ESTRENA AL LICEU Amb aquestes audicions en versió de concert de Teuzzone, arriba al Gran Teatre del Liceu la primera òpera de Vivaldi íntegra que s’escolta al teatre de La Rambla, poc procliu a les òperes del Barroc, tot i les exitoses funcions de títols de Monteverdi o de Händel, amb un esperit molt proper a l’ideari estètic de Jordi Savall, que ha dirigit amb èxit títols com Una cosa rara i Il burbero di buon cuore de Martín i Soler, L’ O r fe o al Liceu, a més de fragments de Farnace de Vivaldi. Amb el teló abaixat / A telón bajado 19 ESTRENO Il Teuzzone se estrenó en el Teatro Vecchio (Arciducale) de Mantua durante el Carnaval de 1719. La trama tiene en su trasfondo a la figura del príncipe Felipe de Hessen-Darmstadt, entonces duque de Mantua, a cuyo servicio trabajaba Vivaldi. Era habitual que ciudades como Mantua, Verona, Milán o Venecia inaugurasen las temporadas de ópera coincidiendo con el Carnaval, que se abría oficialmente al día siguiente de Navidad y que finalizaba con el inicio de la Cuaresma. No debe perderse de vista, además, que Mantua había sido antigua- mente dominio de la familia Gonzaga, para la cual Claudio Monte- verdi había prestado sus servicios un siglo antes, estrenando en el palacio ducal su primera ópera, L’ O r fe o . Con Il Teuzzone, pues, Vivaldi mantenía la continuidad de la vida operística en la ciudad italiana. ESTRENO EN EL LICEU Con estas audiciones en versión de concierto deTeuzzone , llega al Gran Teatre del Liceu la primera ópera de Vivaldi íntegra que se escucha en el teatro de La Rambla, poco proclive a las óperas del Barroco, a pesar de las exitosas funciones de títulos de Monteverdi o de Händel, con un espíritu muy próximo al ideario estético de Jordi Savall, quien ha dirigido con éxito títulos comoUna cosa rara e Il burbero di buon cuore de Martín i Soler, L’ O r fe o en el Liceu, además de fragmentos de Farnacede Vivaldi.