DOCSLIB.ORG

Elements Químics a L'aigua De Les De Fonts Del Montseny

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Elements Químics a L'aigua De Les De Fonts Del Montseny 30: 89-96 (2020) https://doi.org/10.2436/20.1502.atz30.089 ISSN 0212-8993 eISSN 2339-9791 Elements químics a l’aigua de les de fonts del Montseny Oscar Farrerons Vidal 1 , Fortià Prat 2 1 Grup de Recerca d’Enginyeria de Projectes, Aigua i Sostenibilitat, Universitat Politècnica de Catalunya 2 Laboratori Clínic Prat, Universitat de Vic Resum: Es presenta un mostreig de l’aigua de 223 fonts del Montseny, agrupades en tres zones geo- gràfiques. L’objectiu és descriure la composició química de les aigües d’aquestes fonts usant les principals tècniques de laboratori. L’anàlisi comparativa permet demostrar que al Montseny la mineralització global de l’aigua de les fonts és baixa al nord i a l’est, i mitjana a les fonts de l’oest. L’altitud de la font ens pot indicar el grau de mineralització, sobretot al nord i est, però no afecta tant a l’oest. Els ions majoritaris són el bicar- bonat i el calci, i en alguns casos de l’est, el sodi. Respecte a la contaminació per nitrats es demostra que l’aigua que brolla de les fonts del Montseny és de gran qualitat, perquè en molt poques d’aquestes fonts supera el valor de 50 mg/l establert en el RD 140/2003, la majoria concentrades a la zona oest. Summary: CHEMICAL ELEMENTS IN THE WATER FROM THE MONTSENY SPRINGS. – We present a sampling of water from 223 springs in Montseny, grouped into three geographical areas. The aim is to describe the chemical composition of water from these springs using the main laboratory techniques. The comparative analysis reveals that in Montseny the mineralization of the water from the springs is low in the north and east and average in the west. In the north and east, the altitude of the spring can indicate the degree of mineralization, but in the west this effect is less noticeable. The majority ions are bicarbonate and calcium, with sodium also in some cases in the east. With respect to nitrate pollution, the water flowing from the springs of Montseny is of high quality, in very few cases (mostly in the west) exceeding the value of 50 mg/L established in Spanish Royal Decree 140/2003. Introducció dona lloc a força tipus d’aigües diferents (Car- mona, 1999). En el nostre país les fonts sempre Històricament hi ha hagut força interès cap al han despertat un gran interès, ja sigui per les se- coneixement de les propietats minerals de les ai- ves propietats minerals, com per ser un factor gües de les fonts (Baeza et al., 2001). A Catalunya clau en el desenvolupament econòmic i cultural aquest estudi de les fonts moltes vegades s’ha (Sabater, 2015). combinat amb la recuperació del patrimoni histò- Es reconeixen com aigües mineromedicinals ric de la memòria col·lectiva a través d’associaci- aquelles que, superant un determinat valor de ons populars (Serra, 2010). mineral, tenen un efecte favorable sobre la sa- Del centenar d’elements químics de la taula lut, sense haver de ser curatives necessàriament. periòdica, molts els podem trobar també a les Cada tipus d’aigua té unes determinades carac- aigües minerals en diferents combinacions. Els terístiques i avantatges segons una determinada ions majoritaris són els cations bicarbonat, sul- creença popular. Així, les aigües bicarbonatades fat, clorur i nitrat; i els anions calci, magnesi, sodi (més de 600 mg/l) ajuden a fer la digestió i millo- i potassi. Així, a partir dels ions predominants, ren l’activitat de la vesícula i el fetge. Si l’aigua té podem beure aigües bicarbonatades, càlciques, més de 150 mg/l de calci, es considera càlcica, clorurades, sòdiques, sulfatades i sulfurades, indicada per a nens en període de creixement. entre d’altres. I si hi ha altres ions minoritaris, Cal anar amb compte amb aquest tipus d’aigua podem beure aigües ferruginoses, fluorades, en persones amb propensió a crear càlculs. o oligometàl·liques, entre d’altres. Hi ha força Quan una aigua té més de 200 mg/l de clorur variabilitat espacial dels principals paràmetres es pot definir com clorurada. S’utilitzen freqüent- fisicoquímics de les aigües de les fonts, el que ment per a tractaments d’hidroteràpia per les se- © Els autors Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons (cc by-nc 4.0) ves propietats tranquil·litzants i balsàmiques. Es- nes que es dóna aquesta aigua cal controlar el timulen les funcions metabòliques i afavoreixen la fluor dels nens i joves. circulació sanguínia. Els metges adverteixen que Les aigües amb menys de 20 mg/l de sodi són no han d’ingerir-les qui pateixen úlcera gàstrica considerades hiposòdiques, i beneficien les per- o duodenal. Les aigües ferruginoses (més de 1 sones amb hipertensió arterial, problemes cardí- mg/l de ferro), es recomanen per a persones amb acs i afeccions renals. Per contra, les aigües sò- anèmia, obesos i reumatismes. Estan indicades diques són aquelles que tenen més de 200 mg/l pels que pateixen anèmia ferropènica, que tenen sodi; no es recomanen a persones amb hiperten- ungles i cabells fràgils. S’utilitzen en banys, raigs sió arterial. o dutxes, però la millor manera d’absorbir el ferro Aigües sulfatades són aquelles que aporten és beguda, encara que cal tenir cura de la dosi més de 200 mg/l de sulfats, tenen un sabor lleu- perquè en excés causen mal de cap, somnolèn- gerament amarg, i beneficien la pell i l’aparell di- cia i restrenyiment. Es defineixen aigües fluorades gestiu. Poden ser riques en calci, sodi o magnesi. aquelles amb més d’1 mg/l de fluorurs. En les zo- Actuen sobre la vesícula biliar i el moviment intes- Figura 1. Un exemple de la diversitat de fonts mostrejada. A, font Cogullada (Balenyà); B, font de Foravila de Dalt (Sant Feliu de Buixalleu); C, font de l’Atlàntida (Viladrau); D, font de l’Estació (Sant Marti de Centelles); E, font del Sors (Seva); F, font d’en Pistola (Arbúcies) (Fotos: A-E, O. Farrerons; F, A. Corella). 90 L’Atzavara 30: 89-96 (2020) tinal, i segons els components que hi predominin tenen efecte astringent o diarreic. Les aigües que contenen sofre en quantitat apreciable es definei- xen com sulfurades. Tenen una olor característica a ous podrits, resulten beneficioses tant begudes com administrades per via respiratòria o en banys. Tenen propietats òxidoreductores, antial·lèrgiques i regulen les secrecions, i estan indicades per als qui pateixen processos reumàtics o respiratoris crònics. La composició fisicoquímica de les aigües de les fonts és el resultat de molts anys d’interacció Figura 2. Codi QR que permet l’accés al plànol de les de la substància aigua amb els materials rocosos fonts del Montseny (Farrerons i Corella, 2019). dels aqüífers on està continguda, el pH, el poten- cial redox, i el temps de contacte, condicionen mentàries. Des del segle XIX Viladrau ha estat un la dissolució dels minerals que donen lloc al seu lloc recomanat pel seu aire pur i per les seves ai- contingut iònic i als gasos (Armijo, 2019). gües. Metges reconeguts com els doctors Carulla La relació entre les diferents variables, i so- i Ariet aconsellaven als seus pacients de visitar bretot entre les climàtiques (pluja i temperatura) el poble per passejar i beure de les seves aigües amb la composició mineralògica de les roques (Ariet, 1915). De les tres zones estudiades és la de determinen el grau de meteorització química que menys població (1.100 habitants). veurem als resultats presentats en aquest article, Les aigües del Montseny oest es dirigeixen al centrat en tres zones geogràfiques del Montseny. sud a través del riu Congost. Aquest riu, que té el límit més septentrional de la seva conca a Balenyà, Marc de treball es carrega per les aigües de rieres i torrents tribu- taris que s’omplen a partir d’una gran quantitat de Durant el quadrienni 2016-2019 els autors fonts. Entre les principals torrenteres tenim les rie- d’aquest article han portar a terme un treball de res de Martinet i de l’Avencó pel costat del Mont- recerca i anàlisi mineralògica de 223 fonts del seny; i rieres de la Llavina i Valldaneu per Centelles. Montseny (vegeu alguns exemples a la figura El clima de la zona és mediterrani continental amb 1), repartides en tres zones geogràfiques dife- estius generalment frescos, hiverns llargs i freds, rents: nord, 100 fonts (Farrerons i Prat, 2016), amb poca primavera i una llarga tardor. Hi ha di- oest i l’alt Congost, 48 fonts (Farrerons i Prat, versitat d’altures i de constitució geològica, que va 2017a) i est, 75 fonts (Prat i Farrerons, 2019). del terciari del fons de la Plana, al triàsic del sector El treball de camp d’aquestes tres zones ge- del Brull i al paleozoic cap Coll Formic. Ressalta la ogràfiques montsenyenques s’ha portat a terme varietat del bosc: pinedes, rouredes i alzinars de sempre a inicis d’hivern. Es pretén analitzar les les parts més baixes, i fagedes, ginebres i matollars qualitats quimicominerals de les aigües de les se- a les parts més culminals. La mitjana pluviomètrica ves fonts, per veure característiques i correlacions de la zona és al voltant dels 700 l/m2. La població entre les zones estudiades, i en quina mesura es es concentra al voltant de la carretera C-17, so- produeixen diferències. bretot al poble de Centelles amb quasi 7.500 habi- Les tres zones geogràfiques sumen un total tants, el barri de l’Abella de Sant Marti de Centelles de 275 km2, repartits al nord (50 km2), oest-alt i el nucli urbà d’Aiguafreda.
Load more

Recommended publications
  • Els Camins Antics I Les Vies Romanes a La Comarca D'osona
    View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Repositori Institucional de la Universitat Jaume I QUAD. PREH. ARQ. CAST. 28, 2010 Els camins antics i les vies romanes a la comarca d’Osona (Barcelona). Estat de la qüestió Carles Padrós* Resum En aquest estudi s’ha realitzat un estat de la qüestió de les vies i camins antics del que avui és la comarca d’Osona. Cal tenir present la importància del coneixement d’aquestes vies de comunicació a l’hora d’estudiar antics assentaments o zones d’hàbitat dins l’Ausetània ibèrica, romana o posterior, ja que sense aquestes no es podrien relacionar els assen- taments amb el seu entorn més proper o llunyà. En definitiva les vies i camins antics resulten de gran importància per entendre un espai des d’un anàlisis macro del territori. Abstract In this study we have upgraded the ancient roads and tracks of the Osona region. It must be taken into account the importance of knowing these channels of communication while studying ancient settlements or areas of habitat in the Ausetania Iberian period (or later), because without these, no settlement could be related to their immediate or distant environment.Therefore, ancient tracks and roads are of great importance for understanding an area from a macro analysis of the territory. profundes gorges, s’obre pas cap al Vallès Oriental desembocant en el riu Besòs. INTRODUCCIÓ PLANTEJAMENT I METODOLOGIA DELIMITACIÓ DEL MARC ESPACIAL I Aquest estudi pretén posar al dia el coneixe- TEMPORAL ment de les vies i camins d’època antiga a la comar- L’àrea geogràfica que centre aquest treball ca d’Osona (Fig.
    [Show full text]
  • Análisis Arqueomorfológico Y Dinámica Territorial En El Vallés Oriental (Barcelona) De La Protohistoria S
    Archivo Español de Arqueología 2012, 85, págs. 167-192 ISSN: 0066 6742 doi: 10.3989/aespa.085.012.010 Análisis arqueomorfológico y dinámica territorial en el Vallés Oriental (Barcelona) de la Protohistoria s. VI-V a.C.) a la alta Edad Media (s. IX-X) Archaeomorphological analysis and landscape dynamics in eastern Valles (Barcelona) from Protohistory (6th-5th BC) to Early Medieval times (9th-10th) Marta Flórez Santasusana Centre d’Histoire «Espaces et Cultures» (CHCE). Université Blaise Pascal Institut Catalá d’Arqueologia Clàssica (GIAP-ICAC) Josep M. Palet Martínez Institut Catalá d’Arqueologia Clàssica (GIAP-ICAC) RESUMEN are available. They are a very useful source for territorial re- search. The particular topography of the area must also be taken La investigación sobre el paisaje en zonas urbanas o peri- into account. It is characterized by soft slopes resulting from urbanas implica importantes limitaciones metodológicas. En a differentiated seasonal rainfall. Archaeomorphological anal- el presente estudio, el trabajo se centra en un llano pre-lito- ysis has been therefore reconsidered in order to adapt its ral próximo a la ciudad de Barcelona, el Vallès Oriental, pro- methods and techniques to this particular environment. fundamente urbanizado en las últimas dos décadas, hecho que This paper presents the results of the digital archaeomor- condiciona la recuperación de nuevos datos arqueológicos y fological analysis which have been correlated with historical la implementación de programas de prospección arqueológi- and archaeological data in order to allow us to characterize ca. Asimismo, la particular topografía que presenta el llano, the historical road network and territorial organization from caracterizado por unos relieves suaves, ha obligado a adaptar a long-term perspective, together with settlement evolution and la metodología del análisis arqueomorfológico a este contex- landscape dynamics in Roman times.
    [Show full text]
  • UN MOMENT IMPORTANT PER a AIGUAFREDA: LA NOVA CARRETERA Historia I Reflexió
    UN MOMENT IMPORTANT PER A AIGUAFREDA: LA NOVA CARRETERA Historia i reflexió ALBERT DE SICÍLIA CRUELLS 1 PADRÓS Tots els pobles tenen moments rellevants i destacats en la seva historia; moments, diguem-ne este!· lars, que fan canviar el ritme quotidia i marquen una fita peral futur. Aiguafreda no és pas una excepció i, naturalment, també els ha tingut a través deis temps. Moments importants han estat: la creació de Sant Martí del Congost (Aiguafreda de Dalt) ara fa prop deis mil cent anys. 1 més tard, al pas deis segles, la formació del nucli urba primitiu de Les Ferreries a la vora de l'antic camí ral i vertebrat a l'entorn de la capella de la Concepció l'any 1675, el tricentenari del qual fa poc que varem commemorar solemnement. L'Aiguafreda actual, la del pla de la vall, acabava de néixer. Moments impor­ tants varen ser la construcció del Pont de I'A bella el 17 40 i la carretera actual, amb el Pont Nou, el 1846. L'arribada del tren l'any 1876. També haurem de destacar la insta!· lació de les primeres indústries textils com !'actual Serra i Figueras, successora de la del Sr. Badia en 1870 i més tard «Material Textil S.A.» popularment coneguda per La Fundició el 1920. Un any després arribava l'electricitat. S'operava un canvi important en la vida del nostre poble i una transformació radical en !a seva estructura social pel procés industrial que va capgirar, fins llavors, la seva dependencia agrícola. L'edificació de les primeres torres d'estiueig al costat de la nova carretera, a primers de segle, assenyala també un nou as pecte o factor que va conf igurant el que després sera Aiguafreda: un poble industrial i de segona residencia, que, al cap d'uns anys i acabada la guerra civil, es consolida i s'expansiona amb la formació de la zona industrial deis Enamorats: «Filatures Llaudet S.A.» l'any 1952 i després vindra «FACSA» (fabricació d'aparells electrics) i més tard la moderna indústria «MONESAL» de conf ecció de tovalloles com la seva veina i homologa «RITESA», totes dues de gran relleu en el mercat nacio­ nal i fins i tot internacional.
    [Show full text]
  • Projecte Consolidació Talussos Riu Congost
    PROJECTE DE CONSOLIDACIÓ DE TALUSSOS AL RIU CONGOST DEL TRAM ENTRE EL PONT DE CAN NOGUERA I DE LA DOMA AL MUNICIPI DE LA GARRIGA DESEMBRE 2014 PROJECTE DE CONSOLIDACIÓ DE TALUSSOS AL RIU CONGOST DEL TRAM ENTRE EL PONT DE CAN NOGUERA I DE LA DOMA AL MUNICIPI DE LA GARRIGA (VALLÈS ORIENTAL) 1. INTRODUCCIÓ El present document és el “projecte de consolidació de talussos al riu Congost del tram entre el pont de la Noguera i de la Doma al municipi de la Garriga (Vallès Oriental)”. Segons les directius de l’ajuntament de la Garriga, l’objectiu d’aquest projecte és el disseny de les actuacions necessàries per a la protecció del marge esquerre del riu Congost aigües avall del pont de la Noguera i els dos marges aigües amunt del Pont de la Doma. Es tracta d’un disseny de protecció superficial enfront l’escorriment superficial i les avingudes. 2. ANTECEDENTS Al llarg dels anys, l’ajuntament de la Garriga conjuntament amb el Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs ha realitzat diversos treballs orientats a la millora del riu Congost al llarg del seu terme municipal. Alguns d’aquests són el “ Projecte de restauració del riu Congost entre el torrent de Malhivern i la fi del T.M. de la Garriga” promogut pel Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs i executat per Naturalea Conservació i Aprèn Serveis Ambientals entre l’octubre de 2009 i febrer 2010), i el projecte de neteja i manteniment del riu Congost. Aquest últim (projecte de neteja i manteniment del riu Congost), a l’any 2013 es van eradicar les plantes invasores, es van retirar als residus contaminants i col·locar tanques per millorar la seguretat dels vianants del tram comprès entre el pont del carrer de Moranta i el passeig del Congost.
    [Show full text]
  • La Recuperació Ambiental I Social Del Riu Congost a Granollers
    La recuperació ambiental i social del riu Congost a Granollers Resum: La ponència explica les diverses actuacions que s’han 73 Ponències desenvolupat en els darrers anys en l’àmbit del riu Congost a Gra- Anuari del nollers. Gràcies a aquestes actuacions, el riu Congost ha passat de Centre d'Estudis de Granollers ser considerat un dels més contaminats i degradats d’Espanya a 2011 formar part avui, pels seus valors ecològics i la seva biodiversitat, de la Xarxa Natura 2000 de protecció europea. L’entorn fluvial també s’ha transformat des del punt de vista social, i ha passat de ser un espai degradat i oblidat per la ciutadania a convertir-se en un lloc molt freqüentat per a les diverses activitats de lleure. La ponència explica, entre altres realitzacions, la creació de l’espai natural de Can Cabanyes, el segellament de l’antic abocador de residus, la recuperació dels camins fluvials o les darreres actuacions de millora de la connectivitat entre el riu i els espais naturals i urbans que l’envolten. El riu Congost, que travessa el municipi de nord a sud, ha de ser entès com un eix vertebrador i un espai ple de valors que cal conèixer i potenciar; un eix natural, en definitiva, que ens convida també a reflexionar. Enguany, quan fa deu anys de l’inici de les obres de segellament de l’antic abocador i de la creació de l’aiguamoll de Can Caba- nyes, és un bon moment per fer balanç del conjunt d’actuacions que s’han desenvolupat al llarg de la darrera dècada a l’entorn del riu Congost a Granollers i que han tingut per objectiu la seva recuperació ambiental i social.
    [Show full text]
  • Vallès Oriental Vol Dir Pensar En Noves Maneres De Gaudir Del Temps Lliure, Susceptible De Fer-Hi Múltiples Combinacions
    Pensar en el Vallès Oriental vol dir pensar en noves maneres de gaudir del temps lliure, susceptible de fer-hi múltiples combinacions. El Vallès Oriental està molt Llinars del Vallès 17 Centre de visitants La Garriga Centre d’Informació La Mongia - Sant Punt d’Informació Turística Cardedeu a prop de Barcelona i treballa de valent, no només per recuperar la identitat i les q 938 412 750 q q 938 605 847 Pere de Vilamajor 938 713 070 tradicions pròpies, sinó també per trobar maneres noves de créixer sense malmetre E [email protected] E q E Català [email protected] 938 610 418 [email protected] l’entorn que l’envolta. Així doncs, les fonts d’aigua termal que hi trobem, han donat www.llinarsdelvalles.cat www.visitalagarriga.cat E [email protected] www.museudecardedeu.cat Español www.vilamajor.cat peu a confortables balnearis; els espais naturals amaguen una inacabable xarxa La Torrassa o Torre del Moro Centre d’Informació Montseny Punt d’Informació Turística Santa La Torrassa o Torre del Moro és una torre cilíndrica a 412 q de camins i corriols; la recuperació de l’artesania alimentaria condueix a una cuina 938 473 137 Centre d’Informació Aiguafreda Maria de Palautordera metres d’altitud, lleugerament cònica que presenta una base E q q [email protected] 938 440 154 938 479 555 de qualitat, i les instal·lacions esportives i lúdiques de què disposa, com ara el d’època romana de 9 filades de grossos carreus encoixinats, E E www.montseny.cat/turisme [email protected] [email protected] Circuit de Barcelona - Catalunya o La Roca Village, aporten l’entorn a la modernitat i un nivell superior possiblement medieval de carreus de www.diba.cat/parcsn www.smpalautordera.cat més fervent.
    [Show full text]
  • Origin, Provenance and Mobility of the Jewish Community (1231-1277)
    THE SETTLEMENT OF JEWS IN VIC: ORIGIN, PROVENANCE AND MOBILITY OF THE JEWISH COMMUNITY (1231-1277) IRENE LLOP I JORDANA UNIVERSITAT DE VIC- UNIVERSITAT CENTRAL DE CATALUNYA SPAIN Date of receipt: 19th of April, 2016 Date of acceptance: 18th of April, 2017 ABSTRACT This article focuses on the study of the establishment of Jewish families in Vic in the early 13th century. Documents from the Libri Judeorum, along with other notarial records, shine light on the origin and consolidation of the Jewish community of Vic and the development of the Jewish quarter or call.1 KEY WORDS Catalan Judaism, Vic, Notarial Records, 13th Century, Libri Iudeorum. CAPITALIA VERBA Cataloniae Iudaismus, Vicus, Notariorum Regesta, Saeculum XIII, Libri Iudaeorum. 1. Used abbreviations: ABEV, Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic; ACF, Arxiu de la Cúria Fumada; AMV, Arxiu Municipal de Vic. IMAGO TEMPORIS. MEDIUM AEVUM, XII (2018): 253-284 / ISSN 1888-3931 / DOI 10.21001/itma.2018.12.09 253 254 IRENE LLOP I JORDANA 1. Introduction During the 13th and 14th centuries, a Jewish community settled in the city of Vic. Although it was never a large community, they had a major impact in the region and have left us an important documentary and cultural legacy. Thanks to the documents preserved in the Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (ABEV), we can follow the evolution of this group, a key part of the history of Vic for nearly two hundred years. Moreover, the 13th century saw the development of Catalan Notaries, and the ABEV preserved notarial records from that early period. The generic name of Manual refers to common notarial copies of the originals that were given to the interested parties, which contain a basic outline of the legal document.
    [Show full text]
  • Notes Geoeconómíques Del Valles Oriental (Mitjans Del Segle XVII)
    Treballs de la Societat Catalana de Geografia - N° 33-34 - vol. VII Notes geoeconómíques del Valles Oriental (mitjans del segle XVII) Marc-Aureli VILA i COMAPOSADA Membre de l'Institut d'Estudis Catalans Preámbul Aquest treball és, únicament, un intent d'assaig on es tracta de relacionar uns anys dra­ matics de la historia de la comarca del Valles Oriental pel que fa els estralls que els seus comarcans hagueren de sofrir entre els anys de 1639 i 1641. Aquests estralls repercutiren tant en els aspectes economics de la comarca com en els demográfics. Considerem que es fa necessari posar en contacte a les noves generacions amb situa­ cions d'altres temps que formen part de la historia nacional. S'ha de coneixer el passat per a mirar amb suficient preparació, el present i esguardar el futuro L'emmarcament geografic dels fets histories contribueix a que es faciliti la interpretació científica del condicionament de les activitats i actituds humanes respecte a les realitats del medi físic; acceptant com correspon, que l'actuació de les societats humanes alllarg de la historia ha modificat positivament determinats espais geografics -la construcció d'un pont sobre un riu, la racional obtenció de l'aigua del subsol, la transformació en camps de conreu de terrenys boscosos mitjancant la construcció de feixes i bancals...-; empero, sovint i tant més quan l'home s'ha considerat posseídor d'una alta civilització -cosa la qual no sempre és eticament veritat- els afanys crematístics desfermats d'uns quants han causat i causen intensos danys als ecosistemes i en el cas catala, a la comarca i a la nació, ens en els quals les concrecions geohistoriques són evidents.
    [Show full text]
  • Passatgers Intrepids: El Pas Del Congost
    PASSATGERS INTREPIDS: EL PAS DEL CONGOST CAROLA DURAN No sé si els que tenim arrels en aquestes terres del' Alt Congost ens hem preguntat mai d' on en procedeix el nom. Com molts al tres toponims, una carac­ terística ñsica ha acabat per convertir-se en nom propi. El pas estret i profund d'un riu entre muntanyes ha rebut des de fa segles el nom de congost. És un mot que procedeix d'un adjectiu llatí, congustus, que vol dir 'estret'. Així, entre altres, coneixem el congost del Ter a les Guilleries, el del Segre a Isovol, el del Monrebei a la Noguera Ribagorc;;ana, etcetera. El tall que el riu, nascut prop de Collsuspina, forma en el pas per la serralada prelitoral ha estat, des de temps molt reculats, aprofitat coma via mil·lenaria de comunicació, camí de la Cerdanya i, per tant, de Franc;;a. Hi ha restes arqueolügiques que ens indiquen que ja era una via uti­ litzada en temps dels romans. En les epoques medievals, un primer document, datat el 1169, ens parla del congustum; altres documents posteriors dels segles XIII i XIV anomenen el rivo Congostum, el riu Congost; pero és en un document de la vegueria de Barcelona de mitjan segle xv, redactat ja en llengua catalana, que es parla explícitament del «Congost de ses Codines tro Aiguafreda». A partir d' ara, el nom generic de congost esdevindra el nom propi per anomenar aquest indret que és una clau de pas entre el Valles i Osona. Ara que el Congost és facilment travessat per una carretera de quatre carrils i pel servei més o menys eficient del ferrocarril, ens costa imaginar-nos com era de dificultós el pas i els perills que sotjaven els viatgers que hi circulaven, pero el fet de ser el camí més curt per anar a Vic animava a afrontar els assalts dels lladres de camins, les avaries dels vehicles, les incomoditats de les diligencies i els altres obstacles.
    [Show full text]
  • D'aiguafreda, El Brull, Cànoves I Samalús, Montseny, Sant Martí De
    Agenda 21 supramunicipal d’Aiguafreda, el Brull, Cànoves i Samalús, Montseny, Sant Martí de Centelles i Tagamanent Agenda 21 supramunicipal d’Aiguafreda, el Brull, Cànoves i Samalús, Montseny, Sant Martí de Centelles i Tagamanent II. Diagnosi ambiental de Tagamanent Direcció facultativa Servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona Domènec Cucurull. Cap del Servei Rosa Maria Canals. Cap de la Subsecció de Planificació Ambiental Local Carme Melcion. Directora Tècnica de l’Auditoria Equip consultor Aprèn, Serveis Ambientals Jordi Enèriz. Coordinador. Biòleg Montse Viñas. Biòloga Andreu Salvat. Biòleg Xavier Pérez. Economista Núria Galobardes. Geòloga Marc Ricart. Enginyer tècnic industrial Xavier Monje. Cartògraf Novembre de 2010 Agenda 21 supramunicipal d’Aiguafreda, el Brull, Cànoves i Samalús, Montseny, Sant Martí de Centelles i Tagamanent Agenda 21 supramunicipal d’Aiguafreda, el Brull, Cànoves i Samalús, 3 Montseny, Sant Martí de Centelles i Tagamanent ÍNDEX DE CONTINGUTS Àmbit supramunicipal .................................................................................................................... 7 I. Aspectes generals..........................................................................................................................7 II. Aspectes estructurals ..................................................................................................................10 III. Aspectes ambientals ..................................................................................................................14
    [Show full text]
  • Conjunt Monumental D'aiguafreda De Dalt
    Un símbol Per a moltes persones d’Aiguafreda i dels pobles veïns, Aigua- freda de Dalt té un valor simbòlic pel fet de representar l’origen PATRIMONI històric de la contrada. Cal esmentar, també, la tradició local EXCAVACIONS ARQUEOLÒGIQUES lligada al Sant Crist que, des de l’any 1608, s’allotja a l’interior de A LA COVA-CRIPTA ALTMEDIEVAL El projecte l’església. La imatge es davalla a pes de braços fins a Aiguafre- de recuperació da el matí de Divendres Sant i es retorna a Aiguafreda de Dalt d’Aiguafreda per l’Ascensió, quan s’hi fa l’aplec. de Dalt L’any 2014 va començar el projecte de retornar al conjunt RECUPERACIÓ DE FONTS monumental d’Aiguafreda de Dalt la dignitat que mereix la seva llarga història. Liderat per l’Ajuntament AIGUA d’Aiguafreda, aquest projecte FREDA inclou accions de recerca .......................................................... COVA D’AIGUAFREDA DE DALT històrica i arqueològica, la rehabilitació de les construc- Aiguafreda de Dalt .......................................................... cions i del seu entorn, i la VIC SANT MARTÍ DEL CONGOST posada en valor com a recurs C17 cultural, educatiu i turístic. El bressol d’Aiguafreda AIGUAFREDA DE DALT El projecte inclou la valorització El 5 d’agost de l’any 898, el bisbe Gotmar d’Osona, a FF.CC. dels altres atractius naturals, DOLMEN DE CRUÏLLES SANT MARTÍ precs de l’abadessa Emma, filla del comte Guifre el Pelós, DE CENTELLES AIGUAFREDA culturals o paisatgístics de va consagrar l’església de Sant Martí. El temple fou el l’entorn, inclosos en el Parc PARC NATURAL centre de la parròquia d’Aiguafreda fins que, a finals del Natural del Montseny.
    [Show full text]
  • Notes De La Recerca Sobre L'alt Congost Entre 1936 I 1950, Una
    Notes de la recerca sobre l’Alt Congost entre 1936 i 1950, una societat en guerra Francesc Roma i Casanovas (historiador) Resum: Aquest article presenta de manera breu la recerca sobre la Guerra 173 Ponències Civil i el primer franquisme a l’Alt Congost, una terra a cavall entre les co- Revista del Centre d’Estudis marques d’Osona i el Vallès Oriental, limitada pel Montseny i els cingles de Granollers, de Bertí. L’Alt Congost va viure l’esclat revolucionari i la Guerra Civil d’una 19 (2015), 173-183 manera molt dramàtica, i en gran part desconeguda. El conflicte social va esclatar en els coneguts fets de l’Oller o en els afusellaments de la Creu del Pou, mentre que la persecució de desertors es va veure recolzada en un destacament de carabiners i agents del Servei d’Investigació Militar que es va instal·lar al barri de l’Abella (Sant Martí de Centelles). D’altra banda, aquest espai geogràfic va ser l’escenari dels moviments maquisards un cop acabada la confrontació bèl·lica, per fer front als quals es va desplegar la Guàrdia Civil, en un primer moment, i l’exèrcit, més endavant. Paraules clau: Guerra Civil, franquisme, maquis, Alt Congost. Abstract: This article briefly presents some research into the Spanish Civil War and the early part of Franco’s regime in the Alt Congost, a land that lies between the Catalan regions of Osona and Vallès Oriental, bordered by the Montseny massif and Bertí cliffs. The Alt Congost area experienced the Ca- talan revolutionary outburst and the Civil War in a very dramatic, and largely unknown, way.
    [Show full text]