Elements Químics a L'aigua De Les De Fonts Del Montseny
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
30: 89-96 (2020) https://doi.org/10.2436/20.1502.atz30.089 ISSN 0212-8993 eISSN 2339-9791 Elements químics a l’aigua de les de fonts del Montseny Oscar Farrerons Vidal 1 , Fortià Prat 2 1 Grup de Recerca d’Enginyeria de Projectes, Aigua i Sostenibilitat, Universitat Politècnica de Catalunya 2 Laboratori Clínic Prat, Universitat de Vic Resum: Es presenta un mostreig de l’aigua de 223 fonts del Montseny, agrupades en tres zones geo- gràfiques. L’objectiu és descriure la composició química de les aigües d’aquestes fonts usant les principals tècniques de laboratori. L’anàlisi comparativa permet demostrar que al Montseny la mineralització global de l’aigua de les fonts és baixa al nord i a l’est, i mitjana a les fonts de l’oest. L’altitud de la font ens pot indicar el grau de mineralització, sobretot al nord i est, però no afecta tant a l’oest. Els ions majoritaris són el bicar- bonat i el calci, i en alguns casos de l’est, el sodi. Respecte a la contaminació per nitrats es demostra que l’aigua que brolla de les fonts del Montseny és de gran qualitat, perquè en molt poques d’aquestes fonts supera el valor de 50 mg/l establert en el RD 140/2003, la majoria concentrades a la zona oest. Summary: CHEMICAL ELEMENTS IN THE WATER FROM THE MONTSENY SPRINGS. – We present a sampling of water from 223 springs in Montseny, grouped into three geographical areas. The aim is to describe the chemical composition of water from these springs using the main laboratory techniques. The comparative analysis reveals that in Montseny the mineralization of the water from the springs is low in the north and east and average in the west. In the north and east, the altitude of the spring can indicate the degree of mineralization, but in the west this effect is less noticeable. The majority ions are bicarbonate and calcium, with sodium also in some cases in the east. With respect to nitrate pollution, the water flowing from the springs of Montseny is of high quality, in very few cases (mostly in the west) exceeding the value of 50 mg/L established in Spanish Royal Decree 140/2003. Introducció dona lloc a força tipus d’aigües diferents (Car- mona, 1999). En el nostre país les fonts sempre Històricament hi ha hagut força interès cap al han despertat un gran interès, ja sigui per les se- coneixement de les propietats minerals de les ai- ves propietats minerals, com per ser un factor gües de les fonts (Baeza et al., 2001). A Catalunya clau en el desenvolupament econòmic i cultural aquest estudi de les fonts moltes vegades s’ha (Sabater, 2015). combinat amb la recuperació del patrimoni histò- Es reconeixen com aigües mineromedicinals ric de la memòria col·lectiva a través d’associaci- aquelles que, superant un determinat valor de ons populars (Serra, 2010). mineral, tenen un efecte favorable sobre la sa- Del centenar d’elements químics de la taula lut, sense haver de ser curatives necessàriament. periòdica, molts els podem trobar també a les Cada tipus d’aigua té unes determinades carac- aigües minerals en diferents combinacions. Els terístiques i avantatges segons una determinada ions majoritaris són els cations bicarbonat, sul- creença popular. Així, les aigües bicarbonatades fat, clorur i nitrat; i els anions calci, magnesi, sodi (més de 600 mg/l) ajuden a fer la digestió i millo- i potassi. Així, a partir dels ions predominants, ren l’activitat de la vesícula i el fetge. Si l’aigua té podem beure aigües bicarbonatades, càlciques, més de 150 mg/l de calci, es considera càlcica, clorurades, sòdiques, sulfatades i sulfurades, indicada per a nens en període de creixement. entre d’altres. I si hi ha altres ions minoritaris, Cal anar amb compte amb aquest tipus d’aigua podem beure aigües ferruginoses, fluorades, en persones amb propensió a crear càlculs. o oligometàl·liques, entre d’altres. Hi ha força Quan una aigua té més de 200 mg/l de clorur variabilitat espacial dels principals paràmetres es pot definir com clorurada. S’utilitzen freqüent- fisicoquímics de les aigües de les fonts, el que ment per a tractaments d’hidroteràpia per les se- © Els autors Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons (cc by-nc 4.0) ves propietats tranquil·litzants i balsàmiques. Es- nes que es dóna aquesta aigua cal controlar el timulen les funcions metabòliques i afavoreixen la fluor dels nens i joves. circulació sanguínia. Els metges adverteixen que Les aigües amb menys de 20 mg/l de sodi són no han d’ingerir-les qui pateixen úlcera gàstrica considerades hiposòdiques, i beneficien les per- o duodenal. Les aigües ferruginoses (més de 1 sones amb hipertensió arterial, problemes cardí- mg/l de ferro), es recomanen per a persones amb acs i afeccions renals. Per contra, les aigües sò- anèmia, obesos i reumatismes. Estan indicades diques són aquelles que tenen més de 200 mg/l pels que pateixen anèmia ferropènica, que tenen sodi; no es recomanen a persones amb hiperten- ungles i cabells fràgils. S’utilitzen en banys, raigs sió arterial. o dutxes, però la millor manera d’absorbir el ferro Aigües sulfatades són aquelles que aporten és beguda, encara que cal tenir cura de la dosi més de 200 mg/l de sulfats, tenen un sabor lleu- perquè en excés causen mal de cap, somnolèn- gerament amarg, i beneficien la pell i l’aparell di- cia i restrenyiment. Es defineixen aigües fluorades gestiu. Poden ser riques en calci, sodi o magnesi. aquelles amb més d’1 mg/l de fluorurs. En les zo- Actuen sobre la vesícula biliar i el moviment intes- Figura 1. Un exemple de la diversitat de fonts mostrejada. A, font Cogullada (Balenyà); B, font de Foravila de Dalt (Sant Feliu de Buixalleu); C, font de l’Atlàntida (Viladrau); D, font de l’Estació (Sant Marti de Centelles); E, font del Sors (Seva); F, font d’en Pistola (Arbúcies) (Fotos: A-E, O. Farrerons; F, A. Corella). 90 L’Atzavara 30: 89-96 (2020) tinal, i segons els components que hi predominin tenen efecte astringent o diarreic. Les aigües que contenen sofre en quantitat apreciable es definei- xen com sulfurades. Tenen una olor característica a ous podrits, resulten beneficioses tant begudes com administrades per via respiratòria o en banys. Tenen propietats òxidoreductores, antial·lèrgiques i regulen les secrecions, i estan indicades per als qui pateixen processos reumàtics o respiratoris crònics. La composició fisicoquímica de les aigües de les fonts és el resultat de molts anys d’interacció Figura 2. Codi QR que permet l’accés al plànol de les de la substància aigua amb els materials rocosos fonts del Montseny (Farrerons i Corella, 2019). dels aqüífers on està continguda, el pH, el poten- cial redox, i el temps de contacte, condicionen mentàries. Des del segle XIX Viladrau ha estat un la dissolució dels minerals que donen lloc al seu lloc recomanat pel seu aire pur i per les seves ai- contingut iònic i als gasos (Armijo, 2019). gües. Metges reconeguts com els doctors Carulla La relació entre les diferents variables, i so- i Ariet aconsellaven als seus pacients de visitar bretot entre les climàtiques (pluja i temperatura) el poble per passejar i beure de les seves aigües amb la composició mineralògica de les roques (Ariet, 1915). De les tres zones estudiades és la de determinen el grau de meteorització química que menys població (1.100 habitants). veurem als resultats presentats en aquest article, Les aigües del Montseny oest es dirigeixen al centrat en tres zones geogràfiques del Montseny. sud a través del riu Congost. Aquest riu, que té el límit més septentrional de la seva conca a Balenyà, Marc de treball es carrega per les aigües de rieres i torrents tribu- taris que s’omplen a partir d’una gran quantitat de Durant el quadrienni 2016-2019 els autors fonts. Entre les principals torrenteres tenim les rie- d’aquest article han portar a terme un treball de res de Martinet i de l’Avencó pel costat del Mont- recerca i anàlisi mineralògica de 223 fonts del seny; i rieres de la Llavina i Valldaneu per Centelles. Montseny (vegeu alguns exemples a la figura El clima de la zona és mediterrani continental amb 1), repartides en tres zones geogràfiques dife- estius generalment frescos, hiverns llargs i freds, rents: nord, 100 fonts (Farrerons i Prat, 2016), amb poca primavera i una llarga tardor. Hi ha di- oest i l’alt Congost, 48 fonts (Farrerons i Prat, versitat d’altures i de constitució geològica, que va 2017a) i est, 75 fonts (Prat i Farrerons, 2019). del terciari del fons de la Plana, al triàsic del sector El treball de camp d’aquestes tres zones ge- del Brull i al paleozoic cap Coll Formic. Ressalta la ogràfiques montsenyenques s’ha portat a terme varietat del bosc: pinedes, rouredes i alzinars de sempre a inicis d’hivern. Es pretén analitzar les les parts més baixes, i fagedes, ginebres i matollars qualitats quimicominerals de les aigües de les se- a les parts més culminals. La mitjana pluviomètrica ves fonts, per veure característiques i correlacions de la zona és al voltant dels 700 l/m2. La població entre les zones estudiades, i en quina mesura es es concentra al voltant de la carretera C-17, so- produeixen diferències. bretot al poble de Centelles amb quasi 7.500 habi- Les tres zones geogràfiques sumen un total tants, el barri de l’Abella de Sant Marti de Centelles de 275 km2, repartits al nord (50 km2), oest-alt i el nucli urbà d’Aiguafreda.