30: 89-96 (2020) https://doi.org/10.2436/20.1502.atz30.089 ISSN 0212-8993 eISSN 2339-9791

Elements químics a l’aigua de les de fonts del

Oscar Farrerons Vidal 1 , Fortià Prat 2

1 Grup de Recerca d’Enginyeria de Projectes, Aigua i Sostenibilitat, Universitat Politècnica de Catalunya 2 Laboratori Clínic Prat, Universitat de Vic

Resum: Es presenta un mostreig de l’aigua de 223 fonts del Montseny, agrupades en tres zones geo- gràfiques. L’objectiu és descriure la composició química de les aigües d’aquestes fonts usant les principals tècniques de laboratori. L’anàlisi comparativa permet demostrar que al Montseny la mineralització global de l’aigua de les fonts és baixa al nord i a l’est, i mitjana a les fonts de l’oest. L’altitud de la font ens pot indicar el grau de mineralització, sobretot al nord i est, però no afecta tant a l’oest. Els ions majoritaris són el bicar- bonat i el calci, i en alguns casos de l’est, el sodi. Respecte a la contaminació per nitrats es demostra que l’aigua que brolla de les fonts del Montseny és de gran qualitat, perquè en molt poques d’aquestes fonts supera el valor de 50 mg/l establert en el RD 140/2003, la majoria concentrades a la zona oest.

Summary: Chemical elements in the water from the Montseny springs. – We present a sampling of water from 223 springs in Montseny, grouped into three geographical areas. The aim is to describe the chemical composition of water from these springs using the main laboratory techniques. The comparative analysis reveals that in Montseny the mineralization of the water from the springs is low in the north and east and average in the west. In the north and east, the altitude of the spring can indicate the degree of mineralization, but in the west this effect is less noticeable. The majority ions are bicarbonate and calcium, with sodium also in some cases in the east. With respect to nitrate pollution, the water flowing from the springs of Montseny is of high quality, in very few cases (mostly in the west) exceeding the value of 50 mg/L established in Spanish Royal Decree 140/2003.

Introducció dona lloc a força tipus d’aigües diferents (Car- mona, 1999). En el nostre país les fonts sempre Històricament hi ha hagut força interès cap al han despertat un gran interès, ja sigui per les se- coneixement de les propietats minerals de les ai- ves propietats minerals, com per ser un factor gües de les fonts (Baeza et al., 2001). A Catalunya clau en el desenvolupament econòmic i cultural aquest estudi de les fonts moltes vegades s’ha (Sabater, 2015). combinat amb la recuperació del patrimoni histò- Es reconeixen com aigües mineromedicinals ric de la memòria col·lectiva a través d’associaci- aquelles que, superant un determinat valor de ons populars (Serra, 2010). mineral, tenen un efecte favorable sobre la sa- Del centenar d’elements químics de la taula lut, sense haver de ser curatives necessàriament. periòdica, molts els podem trobar també a les Cada tipus d’aigua té unes determinades carac- aigües minerals en diferents combinacions. Els terístiques i avantatges segons una determinada ions majoritaris són els cations bicarbonat, sul- creença popular. Així, les aigües bicarbonatades fat, clorur i nitrat; i els anions calci, magnesi, sodi (més de 600 mg/l) ajuden a fer la digestió i millo- i potassi. Així, a partir dels ions predominants, ren l’activitat de la vesícula i el fetge. Si l’aigua té podem beure aigües bicarbonatades, càlciques, més de 150 mg/l de calci, es considera càlcica, clorurades, sòdiques, sulfatades i sulfurades, indicada per a nens en període de creixement. entre d’altres. I si hi ha altres ions minoritaris, Cal anar amb compte amb aquest tipus d’aigua podem beure aigües ferruginoses, fluorades, en persones amb propensió a crear càlculs. o oligometàl·liques, entre d’altres. Hi ha força Quan una aigua té més de 200 mg/l de clorur variabilitat espacial dels principals paràmetres es pot definir com clorurada. S’utilitzen freqüent- fisicoquímics de les aigües de les fonts, el que ment per a tractaments d’hidroteràpia per les se-

© Els autors Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons (cc by-nc 4.0) ves propietats tranquil·litzants i balsàmiques. Es- nes que es dóna aquesta aigua cal controlar el timulen les funcions metabòliques i afavoreixen la fluor dels nens i joves. circulació sanguínia. Els metges adverteixen que Les aigües amb menys de 20 mg/l de sodi són no han d’ingerir-les qui pateixen úlcera gàstrica considerades hiposòdiques, i beneficien les per- o duodenal. Les aigües ferruginoses (més de 1 sones amb hipertensió arterial, problemes cardí- mg/l de ferro), es recomanen per a persones amb acs i afeccions renals. Per contra, les aigües sò- anèmia, obesos i reumatismes. Estan indicades diques són aquelles que tenen més de 200 mg/l pels que pateixen anèmia ferropènica, que tenen sodi; no es recomanen a persones amb hiperten- ungles i cabells fràgils. S’utilitzen en banys, raigs sió arterial. o dutxes, però la millor manera d’absorbir el ferro Aigües sulfatades són aquelles que aporten és beguda, encara que cal tenir cura de la dosi més de 200 mg/l de sulfats, tenen un sabor lleu- perquè en excés causen mal de cap, somnolèn- gerament amarg, i beneficien la pell i l’aparell di- cia i restrenyiment. Es defineixen aigües fluorades gestiu. Poden ser riques en calci, sodi o magnesi. aquelles amb més d’1 mg/l de fluorurs. En les zo- Actuen sobre la vesícula biliar i el moviment intes-

Figura 1. Un exemple de la diversitat de fonts mostrejada. A, font Cogullada (Balenyà); B, font de Foravila de Dalt (Sant Feliu de Buixalleu); C, font de l’Atlàntida (Viladrau); D, font de l’Estació (Sant Marti de ); E, font del Sors (Seva); F, font d’en Pistola (Arbúcies) (Fotos: A-E, O. Farrerons; F, A. Corella).

90 L’Atzavara 30: 89-96 (2020) tinal, i segons els components que hi predominin tenen efecte astringent o diarreic. Les aigües que contenen sofre en quantitat apreciable es definei- xen com sulfurades. Tenen una olor característica a ous podrits, resulten beneficioses tant begudes com administrades per via respiratòria o en banys. Tenen propietats òxidoreductores, antial·lèrgiques i regulen les secrecions, i estan indicades per als qui pateixen processos reumàtics o respiratoris crònics. La composició fisicoquímica de les aigües de les fonts és el resultat de molts anys d’interacció Figura 2. Codi QR que permet l’accés al plànol de les de la substància aigua amb els materials rocosos fonts del Montseny (Farrerons i Corella, 2019). dels aqüífers on està continguda, el pH, el poten- cial redox, i el temps de contacte, condicionen mentàries. Des del segle XIX Viladrau ha estat un la dissolució dels minerals que donen lloc al seu lloc recomanat pel seu aire pur i per les seves ai- contingut iònic i als gasos (Armijo, 2019). gües. Metges reconeguts com els doctors Carulla La relació entre les diferents variables, i so- i Ariet aconsellaven als seus pacients de visitar bretot entre les climàtiques (pluja i temperatura) el poble per passejar i beure de les seves aigües amb la composició mineralògica de les roques (Ariet, 1915). De les tres zones estudiades és la de determinen el grau de meteorització química que menys població (1.100 habitants). veurem als resultats presentats en aquest article, Les aigües del Montseny oest es dirigeixen al centrat en tres zones geogràfiques del Montseny. sud a través del riu Congost. Aquest riu, que té el límit més septentrional de la seva conca a Balenyà, Marc de treball es carrega per les aigües de rieres i torrents tribu- taris que s’omplen a partir d’una gran quantitat de Durant el quadrienni 2016-2019 els autors fonts. Entre les principals torrenteres tenim les rie- d’aquest article han portar a terme un treball de res de Martinet i de l’Avencó pel costat del Mont- recerca i anàlisi mineralògica de 223 fonts del seny; i rieres de la Llavina i Valldaneu per Centelles. Montseny (vegeu alguns exemples a la figura El clima de la zona és mediterrani continental amb 1), repartides en tres zones geogràfiques dife- estius generalment frescos, hiverns llargs i freds, rents: nord, 100 fonts (Farrerons i Prat, 2016), amb poca primavera i una llarga tardor. Hi ha di- oest i l’alt Congost, 48 fonts (Farrerons i Prat, versitat d’altures i de constitució geològica, que va 2017a) i est, 75 fonts (Prat i Farrerons, 2019). del terciari del fons de la Plana, al triàsic del sector El treball de camp d’aquestes tres zones ge- del Brull i al paleozoic cap Coll Formic. Ressalta la ogràfiques montsenyenques s’ha portat a terme varietat del bosc: pinedes, rouredes i alzinars de sempre a inicis d’hivern. Es pretén analitzar les les parts més baixes, i fagedes, ginebres i matollars qualitats quimicominerals de les aigües de les se- a les parts més culminals. La mitjana pluviomètrica ves fonts, per veure característiques i correlacions de la zona és al voltant dels 700 l/m2. La població entre les zones estudiades, i en quina mesura es es concentra al voltant de la carretera C-17, so- produeixen diferències. bretot al poble de Centelles amb quasi 7.500 habi- Les tres zones geogràfiques sumen un total tants, el barri de l’Abella de Sant Marti de Centelles de 275 km2, repartits al nord (50 km2), oest-alt i el nucli urbà d’. Congost (65 km2) i est (160 km2). La zona nord es Les aigües del Montseny llevantí desguassen a concentra sobretot al municipi de Viladrau, tot i la Mediterrània a través de la riera d’Arbúcies, que que també als marges propers de les poblacions és alimentada por una successió de rieres entre les de Seva, el Brull i Montseny. Els municipis de la que destaquen la Pineda, la Xica i la de les Truites. zona oest són Seva, Aiguafreda, el Brull, les parts Al límit sud del terme municipal de Sant Feliu de properes al riu Congost de Centelles, Sant Mar- Buixalleu la riera de Arbúcies alimenta la Torde- tí de Centelles i Balenyà, i la conca de l’Avencó ra. Es tracta de la zona més poblada de les tres, de Tagamanent. Els municipis de la zona est són 14.900 habitants que es concentren als nuclis ur- Arbúcies, Sant Feliu de Buixalleu, Breda, i Riells i bans de Breda i Arbúcies, i en urbanitzacions a la Viabrea en la seva totalitat. plana al·luvial del Tordera. El clima és mediterrani Les aigües del Montseny nord circulen per la continental, càlid i temperat a la vall d’Arbúcies i Riera Major de Viladrau i el Gurri fins al Ter. Hi ha més fred a les cotes al voltant de les Agudes (1.700 identificades més de dos centenars de fonts, gran m). La pluviometria és abundosa (aproximadament quantitat de deus d’aigua a causa d’una banda 800 l/m2) i repartida durant tot l’any de manera bas- de l’elevada pluviometria del lloc (quasi 1000 l/ tant homogènia. Trobem zones geològiques del m2) i de les característiques geològiques del ter- Carbonífer Pèrmic (granodiorites i granits alcalins) reny, estructurat en dues parts diferenciades: el i del Càmbric i Miocè inferior (conglomerats, gres i sòcol format per roques ígnies i metamòrfiques; lutites vermelles) segons plànols de l’Institut Carto- i la capa cobertora, constituïda per roques sedi- gràfic i Geològic de Catalunya.

L’Atzavara 30: 89-96 (2020) 91 Al Montseny han estat identificades quasi nou-centes fonts (Farrerons i Corella, 2019), consultables a través del codi QR de la figura mitjana valor ±es 1,5±0,09 6,7±0,64 8,4±1,72 20,3±2,01 17,9±1,93 20,1±4,26 34,3±2,88 11,3±0,96 7,28±0,06 169±22,81

123,1±8,32 2. Per fer aquesta recerca se n’han visitat 345, per recollir les esmentades 223 mostres d’ai- gua analitzades. S’han seleccionat mostres de fonts boscanes i urbanes, i de diferent altitud font Roters Pelagri Pelagri Pelagri Pelagri Pelagri per tal de facilitar la comparació de les dife- Canyonal Coll de Te en 8 fonts En Pistola Noguereta mín. Corralet en Corralet en Corralet en Corralet en Corralet en rents zones del Montseny.

3 Les fonts analitzades cobreixen la major part 84 0,4 1,2 4,0 0,3 4,0 1,1 0,0 21,3 6,35 valor del terreny d’estudi, tot i que de manera desi-

Montseny est gual, ja que no es troben en la mateixa densitat en els diversos municipis. Als plànols google- maps titulats “Anàlisi mineralògica de les fonts font Coma Coma Coma Coma Coma Coma Coma Coma

Rectoria del Montseny est” (Farrerons i Prat, 2019) i “Anà- Sot de la Sot de la Sot de la Sot de la Sot de la Sot de la Sot de la Sot de la En Ratica Bon Humor màx. lisi mineralògica de les fonts del Montseny oest ()” (Farrerons i Prat, 2017b) consultables a

5,0 internet, es poden apreciar totes les fonts visita- 98,6 99,0 42,0 63,5 77,0 9,12 valor 442,3 1.487 314,2 184,8 des per fer l’estudi, diferenciant entre els que ha estat possible prendre la mostra d’aigua, i aque- lles en què això ha estat impossible per estar la font seca en el moment de les visites durant mitjana 4,7±035 valor ±es 1,2±0,09 9,8±1,16 8,4±0,65 5,8±0,92 10,6±1,00 10,9±1,53 90,2±7,75 25,7±2,13 7,06±0,06 el període del treball de camp. També es poden 185±15,13 consultar els resultats particulars de cada una de les fonts. font Rosa Llops Freda Freda En Vila En Vila En Vila En Vila Bisbes Bisbes Objectius Matagalls Pomereta en 12 fonts mín. Aquest treball pretén confirmar relacions que 43 0,1 1,7 1,8 1,4 2,4 0,5 0,8 0,0 10,9 5,70 valor s’estableixen entre l’altitud i la majoria dels pa-

Montseny nord ràmetres minerals, comprovant les correlacions analítiques entre les tres zones del Montseny estudiades. font Sala Arimany Masvidal Noi Gran Masvidal Masvidal Dr. Carulla Dr. Ferro de la Ferro Puiglagulla Puiglagulla Puiglagulla Puiglagulla màx. Metodologia i anàlisis 4.9

719 Al treball de camp s’han seguit els mateixos 61.1 49.5 99.4 16.0 47.6 36.2 9.50 valor 439.8 117.8 protocols en les tres recollides anuals de mos- tres d’aigua: ampolletes de 50 cl. d’aigua mineral usades, esbandides un mínim de tres vegades amb l’aigua de la mateixa font abans de prendre mitjana valor ±es 3,5 ±0,59 43,5 ±7,72 59,8 ±6,71 21,2 ±4,44 27,0 ±2,46 32,2 ±8,16 37,8 ±2,75 7,46 ±0,05

705 ±52,60 la mostra. Transportades el mateix dia de reco- 109,4 ±8,57 353,8 ±22,87 llida al laboratori homologat, i analitzades en un temps màxim de cinc dies. Aquesta metodologia assegura uns resultats comparables correctes de font Clot Clot Vern Vern Rector Rector Rector Rector Balços Sot del Sot del Sot del Sot del les mostres. en 5 fonts mín. Tres Albes Tres El laboratori encarregat de fer l’analítica ha estat LABPRAT H2O de Torelló , autoritzat per la 96 0,0 0,2 4,3 1,4 3,7 1,9 4,9 57,9 12,4 6,81 valor Direcció General de Salut Pública (núm. LSAA- Montseny oest 104-97), reconegut en el Registre de Labora- toris Agroalimentaris de Catalunya (núm. 300), font Forn Forn Forn Forn Forn Pinós Pinós Pinós Rovira Rovira Rovira Rovira Rovira que disposa de Sistema de Gestió de Qualitat Femades Muntanyà Casanova St. Miquel

màx. conforme la Norma de certificació UNE-EN-ISO 9001:2016 i està sotmès a autoavaluació con- 17,4 55,9 84,1 8.05 valor 333,2 314,2 172,4 210,5 586,8 244,5 1.929 tinuada de resultats en Exercicis d’Intercom- paració. Les tècniques analítiques usades al laboratori han estat: la potenciometria (càlcul de pH), conductimetria (càlcul de conductivitat), volumetria àcid-base (càlcul de bicarbonats), volumetria Möhr (càlcul de clorurs), turbidimetria (càlcul de sulfats), espectrofotometria UV (càlcul nitrats (mg/l) potassi (mg/l) clorurs (mg/l) sulfats (mg/l) sodi (mg/l) bicarbonat (mg/l) magnesi (mg/l) duresa ( °TH ) duresa calci (mg/l) conductivitat (µS/cm) Valors màxim, mínim i de mitjana (amb l’error estàndard) dels paràmetres de les fonts a nord, oest i est del Montseny. de les fonts a nord, dels paràmetres estàndard) màxim, mínim i de mitjana (amb l’error 1. Valors Taula paràmetre pH de nitrats), complexometria (càlcul de duresa,

92 L’Atzavara 30: 89-96 (2020) Taula 2. Valors màxim, mínim i de mitjana (amb error estàndard) de l’altitud de les fonts a les zones nord, oest i est del Montseny. Altitud màxima Altitud mínima Zona Font (municipi) metres Font (municipi) metres mitjana±es oest Sot del Rector (El Brull) 1.109 Indústria (S. M. de Centelles) 399 598±23,42 nord Cims (Viladrau) 1.601 Fàbregues (Viladrau) 628 964±25,57 est Sant Joan (Arbúcies) 1.215 Sot de la Coma (Riells i Viabrea) 117 460±34,01 calci i magnesi) i fotometria de flama (càlcul de 10 sodi i potassi). 9,5 A 9

Resultats 8,5 y = –0,0014x + 8,3603 8 R² = 0,28292 Els valors màxims, mínims i de mitjana (i error estàndard) dels diferents paràmetres en les tres pH 7,5 zones geogràfiques estudiades del Montseny es 7 poden apreciar a la taula 1. 6,5 6 Altitud 5,5 5 L’altitud de les fonts del Montseny en què s’ha 0 200 400 600 800 1000 1200 1400 1600 1800 analitzat la seva aigua és força variable. A la tau- altitud (m) la 2 es pot comparar els valors màxims, mínims i 800 mitjans de l’altitud de les fonts analitzades en les B tres zones geogràfiques estudiades del Montseny. 700 600 pH 500 y = –0,4057x + 590,95 R² = 0,4145 En les tres zones del Montseny estudiades es 400 manifesta una relació lineal inversa entre pH i alti- 300 tud, a mesura que disminueix l’altitud augmenta el conductivitat (µS/cm) 200 pH (i lògicament a la inversa). A la zona nord és on aquesta relació més es visualitza, tal i com podem 100 veure a la figura 3A. 0 0 200 400 600 800 1000 1200 1400 1600 1800 El Montseny nord i est és on hi ha les aigües altitud (m) de les seves fonts més disperses quant a pH, amb valors fora dels tolerats pel RD140/2003 (8.5 i 6.5 900 y = 21,844x + 6,999 800 C respectivament). Tot i això els valors mitjans de R² = 0,89418 pH són molt propers entre ells, sols un 0.22 supe- 700 rior l’est que el nord, i en canvi un 0.18 per sota 600 de l’àmbit oest. 500 Conductivitat 400 300

La mesura de la conductivitat permet ava- conductivitat (µS/cm) 200 luar de forma ràpida i aproximada la minera- 100 lització global de l’aigua i seguir la seva evo- 0 lució. Cada un dels minerals dissolts a l’aigua 0510 15 20 25 30 35 40 genera una conductivitat equivalent i la suma duresa (°TH) de totes elles, ens dona la conductivitat total. Al Montseny en general es demostra una rela- Figura 3. Fonts del Montseny nord. A, relació entre el pH i ció lineal entre la conductivitat i l’altitud de les l’altitud de la font (n=85). B, relació entre la conductivitat i l’altitud de la font (n=85). C, relació entre la conductivitat i fonts, a menys altitud més conductivitat. Les la duresa total de l’aigua de les fonts (n=100). fonts a més altitud tenen molt baixa conduc- tivitat, com que la zona nord del Montseny és la que concentra les fonts de més altitud és en Bicarbonats aquesta regió on la relació més es manifesta, com podem veure a la figura 3B, corresponent Al Montseny l’alta conductivitat de l’aigua de a les 100 fonts analitzades. les fonts esta lligada a la gran quantitat de bicar- La mitjana aritmètica de la conductivitat de bonat de les seves aigües, tal i com es pot apreci- l’aigua de les fonts és feble a l’àmbit est i al nord ar en la figura 4A, corresponent a l’estudi portat a i mitjana-alta a l’oest del Montseny (vegeu fig. 7). terme a la zona oest.

L’Atzavara 30: 89-96 (2020) 93 2500 350 y = 1,842x + 52,447 A A R² = 0,64154 300 2000 250 y = –0,0326x + 35,04 R² = 0,06785 1500 200

1000 clorur (mg/l) 150 conductivitat (µS/cm) 100 500 50

0 0 0 100 200 300 400 500 600 700 0 200 400 600 800 1000 1200 1400 bicarbonat (mg/l) altitud (m) 2500 120 y = 5,3904x + 115,18 B B R² = 0,77119 100 2000 y = –0,0248x + 29,317 80 R² = 0,19153 1500 60 sodi (mg/l) 1000

conductivitat (µS/cm) 40

500 20

0 0 050 100 150200 250 0 200 400 600 800 1000 1200 1400 calci (mg/l) altitud (m) 180 C Figura 5. Fonts del Montseny est. A, relació entre la 160 concentració de clorur i l’altitud de les fonts analitzades. 140 B, relació entre el contingut de sodi i l’altitud. y = –0,1186x + 127,75 120 R² = 0,17095

100 Com demostra la taula 1, els valors màxims són

80 molt variats, els mínims molt propers, i les mitjanes

sulfat (mg/l) entre zones mantenen la tendència analitzada fins 60 ara, on la mitjana de sulfats de l’est és un 192% 40 de la zona nord, però sols un 34% de la zona oest. 20 0 Nitrats 0 200 400 600 800100012001400 altitud (m) A l’estudi de 2017 vàrem veure que cap de les 100 fonts analitzades al nord superaren el valor del Figura 4. Fonts del Montseny oest. A, relació entre la RD 140/2003 quant a nitrats per considerar que concentració de bicarbonat i conductivitat a les aigües de les fonts. B, relació entre concentració de calci i la l’aigua era no potable. Per contra a la zona oest, al conductivitat de les fonts analitzades. C, relació entre la 2018 vàrem veure que el 20% de les fonts emana- concentració de sulfat i l’altitud de les fonts. ven aigües no potables. A l’est sols hem detectat tres fonts, el que representa sols el 4% d’aigües no Clorurs potables (que superen els 50 mg/l). A més, la resta de valors és molt inferior, el que demostra que és una En les tres zones estudiades també es mani- zona amb poca influència antròpica respecte als ni- festa relació lineal entre l’altitud de les deus d’ai- trats. La taula 1 permet la comparativa entre zones. gua i la presència de clorurs. Com exemple po- En el cas dels nitrats, amb apreciables excep- dem veure la figura 5A d’aquesta relació en les cions, també es compleix la correlació lineal entre fonts del Montseny est. altitud i mineralogia, tot i que els usos del sòl són els que poden influir de manera significativa en els Sulfats nitrats, que solen ser poc abundants a la natura, però que fruit de l’activitat humana s’incrementen Hi ha una quantitat apreciable de fonts amb (Otero, 2009). valors absoluts de sulfats molt baixos, de tota manera es manté la relació tendencial inversa en- Duresa tre aquest valor mineral i l’altitud de la font, com es pot veure a la figura 4C, referent a les fonts del La duresa és una qualitat de l’aigua relacio- Montseny oest. nada amb el contingut en dissolució de cations

94 L’Atzavara 30: 89-96 (2020) 56,8

Montseny oest 43,5 Montseny nord Montseny est

37,8 32,2

27,0 20,0 21,2 20,3 17,9

10,6 11,3 10,9 9,8 8,4 8,4 6,7 5,1 4,7 3,5 1,2 1,5

clorur sulfat nitrat duresa T magnesi sodi potassi (mg/l) (mg/l) (mg/l) (ºTH) (mg/l) (mg/l) (mg/l)

Figura 6. Mitjanes (amb els seus errors) de les fonts agrupades per zones geogràfiques. metàl·lics no alcalins, bàsicament els cations al- Discussió calinoterris calci i magnesi. Es pot observar una relació lineal molt rellevant entre les fonts de més En magnituds absolutes, les mitjanes més ele- duresa amb les que tenen més conductivitat, re- vades de clorur, sulfat, nitrat, duresa, magnesi, lació que es manifesta de manera més pronun- sodi, i potassi es troben a la zona oest del Mont- ciada al Montseny nord, com podem veure a la seny, tal i com podem veure a la figura 6. figura 3C. També a la zona oest trobem les mitjanes més Usant la tècnica de la complexometria, s’ha elevades de conductivitat, bicarbonat i calci, com calculat la duresa de totes les mostres de les es pot observar a la figura 7. fonts del Montseny. Les màximes i mínimes i la La caracterització mineral ve determinada en seva comparació amb les altres zones geogràfi- gran part per la proporció iònica relativa dels dife- ques es pot veure a la taula 1, en què destaca que rents elements majoritaris en dissolució i no tant la mitjana de l’est és un 135% del nord, però sols per la magnitud de les seves concentracions (Ho- un 30% de l’oest. oper, 2003). Aquests resultats els podem correlacionar en- Calci tre les tres zones d’estudi. Si es calcula els coefi- cients de correlació de la mineralització (valorat en El calci no té valor paramètric car es considera conductivitat a 20°C), de cada una de les aigües que la seva presència no afecta la salut i el seu amb l’altitud de la font i cada una de les zones excés ve mesurat pel paràmetre de conductivitat analitzades, obtenim els resultats de la taula 3. (VP 2500 µS/cm). L’alta conductivitat de les fonts La probabilitat que quan més altitud de la font suposa una gran quantitat de calci a les seves ai- l’aigua tingui menys mineralització és més alta al gües, com podem veure a la figura 4B, referent a les fonts del Montseny oest. 705 Montseny oest Magnesi Montseny nord Montseny est Es manifesta relació lineal inversa dels valors magnesi amb l’altitud de la font en general a tot el Montseny, però en diferent consideració. La rela- 354 ció entre zones geogràfiques es veu a la taula 1. 273 191 Sodi i potassi 95 123 109 34 S’observa una relació lineal apreciable entre 26 l’altitud i la quantitat de sodi en les fonts, tal i com conductivitat bicarbonat calci podem veure a la figura 5B pel Montseny est. En general els valors de potassi a les aigües (µS/cm) (mg/l) (mg/l) de les fonts han estat baixos. La relació de valors Figura 7. Mitjanes (amb errors) de la conductivitat, el màxim, mínim i mitjanes entre zones geogràfiques contingut en bicarbonat i en calci, de l’aigua de les fonts es veu a la taula 1. agrupades per zones geogràfiques.

L’Atzavara 30: 89-96 (2020) 95 Taula 3. Resultats de la correlació de Pearson entre d’Estudiosos del Montseny, pp. 99-106. Monografies l’altitud i la conductivitat a 20ºC a les tres regions (Servei de Parcs Naturals), 27. Diputació de Barcelona. estudiades. Farrerons, O. i Corella, A. 2019. Projecte Fonts del Montseny. Consultat 10 octubre 2019, des de Zona r p https://www.google.com/maps/d/viewer?hl=es&mid= Fonts del Montseny nord –0,6630 p<0,0001 1NR7adiDk2597xsoOa7sFAvUucBE&ll=41.773796185 Fonts del Montseny est –0,4578 p<0,0001 36315%2C2.421964986732519&z=12 Fonts del Montseny oest –0,2831 p=0,0512 Farrerons, O. i Prat, F. 2016. Anàlisis mineralògica de les fonts del Montseny nord. AUSA, 178: 693-719. Farrerons, O. i Prat, F. 2017a. Anàlisis mineralògiques de nord que en cap de les altres dues zones. A l’est les fonts del Montseny oest i de l’alt Congost. AUSA, la probabilitat és mitjana i més baixa a l’oest. 180: 533-555. Farrerons, O. i Prat, F. 2017b. Anàlisi mineralògica fonts Conclusions Montseny oest (Osona). Consultat 10 octubre 2019, des de https://www.google.com/maps/d/viewer?mid=1TyPB0 L’altitud és una variable decisiva en la mine- pHAeaN3YgddaqvMbuCLpG8&ll=41.7816571000000 ralització de les fonts del Montseny en general, 3%2C2.247267400000055&z=13 però molt més al nord i a l’est que a la zona oest Farrerons, O. i Prat, F. 2019. Anàlisi mineralògica fonts del Montseny, que acull fonts amb aigua molt més Montseny est. Consultat 10 octubre 2019, des de mineralitzada. Els valors de mineralització són di- https://www.google.com/maps/d/viewer?mid=1mRhV ferents entre les tres zones, situant-se les aigües 4kjIzmOMgA5wx6uXzLUA3LLpdjhE&ll=41.791921179 107355%2C2.366031593408252&z=12 del Montseny est en una posició intermèdia, però Gallart, M., Jimenez, N., Montijano, V., Olivé, M., i Ros, A. més propera a les del nord, tot i tenint en compte 2003. Diagnosi ambiental i historicocultural de les fonts la diferència d’altitud. més representatives del Parc Natural del Montseny. A: El pendent i desnivell entre fonts analitzades, Diagnosi ambiental del Parc Natural del Montseny, pp. molt més pronunciat al nord que a l’est i a l’oest, i 53-57. Monografies (Servei de Parcs Naturals), 36. Di- les formacions geològiques per on circula l’aigua, putació de Barcelona. Hooper, R.P. 2003. Diagnostic tools for mixing models of més variades i algunes carbonatades a l’est i oest, stream water chemistry. Water resources Reserch, 39. determinen el grau de mineralització de les tres https://doi.org/10.1029/2002WR001528 zones estudiades. Ministerio de Presidencia. Gobierno de España. 2003. Real Es conclou que la composició majoritària de Decreto 140/2003, de 7 de febrero, por el que se esta- les aigües de les fonts del Montseny és bicarbo- blecen los criterios sanitarios de la calidad del agua de natada càlcica. consumo humano. Madrid. Boletín Oficial del Estado, 45: 7228-7245. Destaquem que les aigües de més qualitat http://www.boe.es/boe/dias/2003/02/21/pdfs/ quant a nitrats, i per tant inferiors a 50 mg/l. es A07228-07245.pdf troben al Montseny nord, 100% de les mostres, Otero, N., Torrentó, C., Soler, A., Menció, A., Mas-Pla J. mentre que a les del Montseny est aquest per- 2009. Monitoring groun dwater nitrate attenuation in centatge és del 97% i a l’oest el 78%, associat a regional system coupling hydrogeology with mul- sempre a les activitats antròpiques. tisotopic methods: The case of Plana de Vic (Osona, Spain). Agriculture, Ecosystems and Environment, 133: 103-113. Bibliografia https://doi.org/10.1016/j.agee.2009.05.007 Prat, F. i Farrerons, O. 2019. Unequal physical-chemical Ariet, A. 1915. Topografia Mèdica de Viladrau. Fidel Giró behaviour of water sources in the north, west and east Impressor. of Montseny (Barcelona-Girona). Tecnoaqua, 37: 2-10. Armijo, F. 2019. Las moléculas de agua de su balneario son https://futur.upc.edu/25424206 más antiguas que la Tierra. Boletín Sociedad Española Schlesinger, W. 1997. Biogeochemistry. An analysis of de Hidrología Médica, 34(2): 113-127. global change. Academic Press, 588 pp. https://doi.org/10.23853/bsehm.2019.0958 Sabater, F., Fernández-Martínez, M., Corbera, J., Calpe, Baeza, J., Lopez J.A. i Ramírez, A. 2001. Las aguas mine- M., Torner, G., Cano, O., Corbera, G., Ciurana, O. i Pa- rales en España. Monografías del Instituto Geológico rera J.M. 2015. Caracterització hidrogeoquímica de les Minero de España. Madrid. fonts de la Serralada Litoral Central en relació a la lito- Carmona, J.M., Font, X., Bisbal, E. i Casas, A. 1999. logia i als factors ambientals. L’Atzavara, 25: 93-104. Característiques hidrogeoquímiques de les aigües Serra, Ll. 2010. Mines i fonts. Butlletí del Centre d’Estudis subterrànies i superficials del Montseny. III Trobada Argentonins Jaume Clavell, 42: 33.

96 L’Atzavara 30: 89-96 (2020)