Vallès Oriental Vol Dir Pensar En Noves Maneres De Gaudir Del Temps Lliure, Susceptible De Fer-Hi Múltiples Combinacions
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Pensar en el Vallès Oriental vol dir pensar en noves maneres de gaudir del temps lliure, susceptible de fer-hi múltiples combinacions. El Vallès Oriental està molt Llinars del Vallès 17 Centre de visitants La Garriga Centre d’Informació La Mongia - Sant Punt d’Informació Turística Cardedeu a prop de Barcelona i treballa de valent, no només per recuperar la identitat i les q 938 412 750 q q 938 605 847 Pere de Vilamajor 938 713 070 tradicions pròpies, sinó també per trobar maneres noves de créixer sense malmetre E [email protected] E q E Català [email protected] 938 610 418 [email protected] l’entorn que l’envolta. Així doncs, les fonts d’aigua termal que hi trobem, han donat www.llinarsdelvalles.cat www.visitalagarriga.cat E [email protected] www.museudecardedeu.cat Español www.vilamajor.cat peu a confortables balnearis; els espais naturals amaguen una inacabable xarxa La Torrassa o Torre del Moro Centre d’Informació Montseny Punt d’Informació Turística Santa La Torrassa o Torre del Moro és una torre cilíndrica a 412 q de camins i corriols; la recuperació de l’artesania alimentaria condueix a una cuina 938 473 137 Centre d’Informació Aiguafreda Maria de Palautordera metres d’altitud, lleugerament cònica que presenta una base E q q [email protected] 938 440 154 938 479 555 de qualitat, i les instal·lacions esportives i lúdiques de què disposa, com ara el d’època romana de 9 filades de grossos carreus encoixinats, E E www.montseny.cat/turisme [email protected] [email protected] Circuit de Barcelona - Catalunya o La Roca Village, aporten l’entorn a la modernitat i un nivell superior possiblement medieval de carreus de www.diba.cat/parcsn www.smpalautordera.cat més fervent. A tot això, s’hi suma l’arquitectura d’èpoques pretèrites que dibuixa granit però més petits i amb zones irregulars. Popularment es Centre d’Informació Fogars de diu que la Torrassa era un punt d’avís per als pagesos. Quan Montclús Oficina de Turisme Sant Celoni Punt d’Informació Turística Granollers encara la fisonomia actual d’alguns dels municipis, els atorga personalitat i caràcter venien els recaptadors d’impostos del rei moro, la pagesia q q q 938 475 290 938 670 171 938 794 980 del Coll pujava a la torre i feia un gran foc, d’aquesta manera E E E i ens recorda que el passat no és tan llunyà. És per tot això que diem que el Vallès [email protected] [email protected] [email protected] els veïns de Llinars podien amagar els caps de bestiar dels de sillares de granito pero más pequeños y con zonas www.diba.cat/parcsn www.santceloni.cat/turisme www.visitgranollers.com Oriental és un exemple de varietat. quals pagaven impostos. Oberta ds i dg de 9-13h. Codi UTM: irregulares. Popularmente se decía que La Torrassa era X=448950mY=4607830 un punto de aviso para los labradores. Cuando venían los Centre d’Informació Vallgorguina Punt d’Informació Turística Figaró – Centre d’Informació Tagamanent recaudadores de impuestos del rey moro, los campesinos q q Pensar en el Vallès Oriental quiere decir pensar en nuevas maneras de disfrutar 938 679 452 Montmany 938 428 764 La Torrassa o Torre del Moro del Coll subían a la torre y hacía un gran fuego, de este E q E [email protected] 618 13 06 68 [email protected] del tiempo libre, susceptible de hacer múltiples combinaciones. El Vallès La Torrassa o Torre del Moro es una torre cilíndrica a 412 modo los vecinos de Llinars podían esconder las reses por E www.diba.cat/parcsn [email protected] www.tagamanent.cat Oriental está muy cerca de Barcelona y se esfuerza, no sólo para recuperar la metros de altitud, ligeramente cónica que presenta una los que pagaban impuestos. Abierta Sa y Do 9-13h. Código www.figaro-montmany.cat base de época romana de 9 hiladas de gordos sillares UTM: X=448950mY=4607830 Centre d’Informació Sant Esteve de Punt d’Informació Turística Gualba identidad y las tradiciones propias, sino también para encontrar nuevas maneras almohadillados, y un nivel superior posiblemente medieval Palautordera Oficina de Turisme Caldes de q 937 440 481 de crecer sin malograr el entorno que lo rodea. Así pues, las fuentes de agua q E 938 482 008 Montbui [email protected] termal que encontramos, han dado pie a confortables balnearios; los espacios E [email protected] q 938 654 140 www.gualba.cat Lliçà d’Amunt 18 E www.turisme-montseny.com [email protected] naturales esconden una inacabable red de caminos y senderos; la recuperación q 938 415 225 www.visiteucaldes.cat Centre d’Informació Tagamanent E [email protected] q de la artesanía alimentaría conduce a una cocina de calidad, y las instalaciones Centre d’Informació Fogars de 937 445 082 www.llicamunt.cat Montclús Oficina de Turisme La Roca del E [email protected] deportivas y lúdicas que dispone, como el Circuito de Barcelona - Cataluña o Roca q 938 475 113 Vallès www.lacalma.net Village, aportan al entorno la modernidad más ferviente. A todo esto, se suma la Ermita de Santa Justa i Santa Rufina E q [email protected] 938 423 900 Fou una de les parròquies més antigues dels voltants, en un E arquitectura de épocas pretéritas que dibuja todavía la fisonomía actual de algunos www.diba.cat/parcsn [email protected] lloc de poblament ben conegut a l’època romana. El 1936 fou www.larocavillage.com de los municipios, les otorga personalidad y carácter y nos recuerda que el pasado cremada i el 1975 se’n va iniciar la reconstrucció, respectant no es tan lejano. Es por todo esto que decimos que el Vallès Oriental es un ejemplo la seva estructura típicament romànica. de variedad. Ermita de Santa Justa y Santa Rufina Fue una de las parroquias más antiguas de los alrededores, en un lugar de poblamiento muy conocido en la época romana. Gualba 11 En 1936 fue quemada y en 1975 se inició la reconstrucción, q 938 487 027 respetando su estructura típicamente románica. E [email protected] www.gualba.cat TurismeVallès Lliçà de Vall q 19 Salt de Gualba 938 439 000 Consell Comarcal del Vallès Oriental Gualba és coneguda pel seu paisatge i la seva gent. E [email protected] Miquel Ricomà, 46 Escriptors com Víctor Balaguer (1824-1901) o Artur Osona www.llissadevall.cat (1840-1901) han escrit sobre Gualba, però el que més l’ha 938 600 700 popularitzat ha estat Eugeni d’Ors (1881-1954), amb la seva Pous de Glaç de Can Coll i Can Gurri Pozos de Hielo de Can Coll y Can Gurri [email protected] novel.la “Gualba la de mil veus” (1915). El gel es produia a l’hivern al Montseny o a les basses El hielo se producía en invierno en el Montseny o en las B12812-2016 Disseny: xavivega.com Disseny: B12812-2016 xavivega.com La riera de Gualba, que parteix el terme, salva el gran alimentades per l’aigua del Tenes i es mantenia als pous balsas alimentadas por el agua del Tenes y se mantenía www.turismevalles.com desnivell dels cimals del Montseny al sot de la Tordera amb de gel per ser venut posteriorment a Barcelona. Al terme en los pozos de hielo para ser vendido posteriormente en alguns espectaculars saltants com el del Gorg Negre, lloc municipal se’n conserven tres a Can Coll i Can Gurri. Barcelona. En el término municipal se conservan tres en de llegendes i habitacle de goges, i el no menys notable salt Can Coll y Can Gurri. de Gualba, que es precipita per un terreny esglaonat de 133 Edita: Amb el suport de: m. d’alçària i que converteix la riera en un corrent d’escuma Edita: Con el apoyo de: Vallès Oriental blanca, que es creu que és la que ha donat el nom, gairebé Martorelles 20 q www.turismevalles.com mil·lenari de Gualba o “Aigua Blanca”. 935 705 732 E [email protected] Salto de Gualba www.martorelles.cat Gualba es conocida por su paisaje y su gente. Escritores como Víctor Balaguer (1824-1901) o Artur Osona (1840- del Gorg Negro, lugar de leyendas y habitáculo de goges Masia de Can Carrencà 1901) han escrito sobre Gualba, pero el que más lo ha “mujeres de agua”, y el no menos notable salto de Gualba, Carrencà, conjunt arquitectònic: Al seu jardí hi ha la capella popularizado ha sido Eugeni d’Ors (1881-1954), con su que se precipita por un terreno escalonado de 133 m. de de Sant Domènec, el molí i pou d’aigua i l’edifici de l’antic novela “Gualba la de mil veus” (1915). altura y que convierte la riera en una corriente de espuma celler de vi. Ja apareix documentada el S XII en un pergamí Aiguafreda 01 Cànoves i Samalús 06 La riera de Gualba, que parte el término, salva el gran blanca, que se cree que es la que ha dado el nombre, casi del monestir de Montalegre. Durant el S XVIII l’activitat q 938 442 253 q 938 710 018 desnivel de las cumbres del Montseny en la cañada de la milenario de Gualba o “Aigua Blanca”. vitivinícola al poble era important i Carrencà una de les E [email protected] E [email protected] Tordera con algunas espectaculares cascadas cómo la explotacions més destacades de la comarca. Amb l’arribada www.aiguafreda.cat www.canovesisamalus.cat de la fil·loxera, al igual que altres masies del poble, van patir una forta crisi.