DOCSLIB.ORG

Premis Les Gavarres 2009. La Senyoria Feudal En Un Vessant De

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Premis Les Gavarres 2009. La Senyoria Feudal En Un Vessant De LA SENYORIA FEUDAL EN UN VESSANT DE LES GAVARRES. ELS DOMINIS TERRITORIALS DE LA VALL D’ARO AL SEGLE XV Xavier Marcó i Masferrer XIXè Premi Joan Xirgo Març del 2011. 2 A la Laura ÍNDEX Abreviatures 9 INTRODUCCIÓ 10 A. El context geogràfic i humà: la vall d’Aro 13 B. Les fonts documentals 18 PRIMERA PART: Els dominis dels senyors territorials de la vall d’Aro al segle XV 21 1. El monestir de Sant Feliu de Guíxols 22 1.1 La reserva senyorial del monestir: la “ jovaria ” de les Eroles 25 1.2 Els masos i les terres del monestir 34 1.3 La servitud 40 1.4 Els grans molins del monestir 52 1.5 El delme de la parròquia de Solius i altres porcions 61 1.6 El valor de les rendes del monestir 63 2. Les institucions vinculades a la Catedral de Girona 71 2.1 La Pabordia de Juliol o Pabordia d’Aro 73 2.1.1 El castell i el poble fortificat de Castell d’Aro 75 2.1.2 La reserva, els masos, les terres i els molins 81 2.1.3 La servitud 87 2.1.4 Les porcions dels delmes de Santa Cristina, Bell-lloc i Fenals 93 2.1.5 El valor de les rendes de la Pabordia 94 2.2 La Sagristia Major 96 2.2.1 El castell termenat de la Roca de Solius 97 2.2.2 La reserva, els masos i les terres de Solius 103 2.2.3 La servitud 111 2.2.4 El delme del veïnat de Reixac de Bell-lloc 115 2.2.5 El valor de les rendes de la Sagristia Major 116 2.3 L’Almoina del Pa 117 4 2.3.1 Masos, terres i servituds 119 2.3.2 El delme de Santa Cristina d’Aro 124 2.3.3 El valor de les rendes de l’Almoina del Pa 128 2.4 L’Altar de sant Joan 132 2.4.1 El petit domini territorial i les servituds 133 2.4.2 La tasca en feu per la Pabordia de Juliol 137 2.4.3 El valor de les rendes de l’Altar de sant Joan 138 2.5 La Sagristia Mitjana 140 3. Els altres senyors de la vall d’Aro 142 3.1 Les senyories eclesiàstiques locals 142 3.1.1 L’Altar de sant Miquel de l’església parroquial de Santa Cristina d’Aro 144 3.1.2 L’Altar de santa Maria de la capella de Castell d’Aro 150 3.1.3 La rectoria parroquial de Sant Martí de Romanyà 153 3.2 Les petites senyories eclesiàstiques foranes 157 3.2.1 La Pabordia de Tordera de l’església de Sant Feliu de Girona 158 3.2.2 La Cambra del monestir de Sant Pere de Galligants 159 3.2.3 L’Altar de santa Maria del monestir d’Amer 159 3.2.4 La Cambra del monestir de Sant Miquel de Cruïlles 160 3.3 Les petites senyories laiques 162 3.3.1 El donzell Labià 162 3.3.2 El cavaller Santmiquel 166 3.3.3 El donzell Dalmau de Palol 170 3.3.4 El ciutadà gironí Vidal de Terrades 171 SEGONA PART: L’administració dels dominis territorials 174 4. Els oficials senyorials 175 4.1 Procuradors 175 4.1.1 Els procuradors dels abats del monestir de Sant Feliu de Guíxols 177 4.1.2 Els procuradors de la Pabordia de Juliol de la Seu 181 5 4.1.3 Els procuradors de la Sagristia Major de la Seu 183 4.2 Castlans 186 4.2.1 Els castlans de la Pabordia de Juliol de la Seu 186 4.2.2 Els castlans de la Sagristia Major de la Seu 191 4.3 Batlles 193 4.3.1 Els batlles de l’abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols 195 4.3.2 Els batlles de la Pabordia de Juliol de la Seu 201 4.3.3 Els batlles de la Sagristia Major de la Seu 203 4.3.4 Els batlles de l’Almoina del Pa de la Seu 207 4.3.5 Els batlles de l’Altar de sant Joan de la Seu 209 5. La gestió de les rendes senyorials 213 5.1 La gestió directa de les rendes senyorials 214 5.2 Els arrendaments de les rendes senyorials 219 6. Els límits i la crisi de la senyoria 230 6.1 Límits estructurals i disfuncions de la senyoria 231 6.2 La crisi econòmica dels senyors de la vall d’Aro 240 6.2.1 La magnitud i les causes del descens d’ingressos 241 6.2.2 Reaccions a la davallada dels ingressos 249 6.3 La guerra civil i les revoltes remences 261 6.3.1 Les guerres remences i la historiografia 262 6.3.2 La conflictivitat entre senyors i pagesos a la vall d’Aro 265 CONCLUSIONS 272 BIBLIOGRAFIA 278 APÈNDIXS 297 Mapa 1: Parròquies i castells de la vall d’Aro al segle XV 298 Taula 1: Activitat professional dels caps de foc de la vall d’Aro l’any 1496 299 Taula 2: Jornades anuals de treball dels masos a la reserva del monestir de Sant Feliu de Guíxols segons el capbreu del 1478 300 Taula 3: Censos anuals en espècie que el monestir de Sant Feliu de Guíxols 6 rebia dels seus masos segons el capbreu del 1478 301 Taula 4: Censos anuals en moneda que el monestir de Sant Feliu de Guíxols rebia dels seus masos segons el capbreu del 1478 303 Taula 5: Jornades anuals de feines dels masos del monestir de Sant Feliu de Guíxols al monestir i al molí segons el capbreu del 1478 304 Taula 6: Evolució dels masos del domini del monestir de Sant Feliu de Guíxols a Santa Cristina d’Aro al llarg del segle XV 305 Taula 7: Evolució dels masos del domini del monestir de Sant Feliu de Guíxols a Sant Martí de Romanyà al llarg del segle XV 317 Taula 8: Evolució dels masos del domini del monestir de Sant Feliu de Guíxols a Santa Maria de Fenals al llarg del segle XV 321 Taula 9: Mals usos i censos substitutoris segons el capbreu del monestir del 1511 325 Taula 10: Establiments i condicions de tinença dels molins de l’abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols 326 Taula 11: Seqüència dels senyors útils dels molins de l’abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols 327 Taula 12: Evolució del valor de les rendes de l’abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols al llarg del segle XV 328 Taula 13: Censos anuals “ pro locido ” dels masos de la Pabordia de Juliol segons el capbreu del 1506 330 Taula 14: Jornades anuals de treball dels masos a la reserva de la Pabordia de Juliol segons el capbreu del 1506 331 Taula 15: Censos anuals en espècie que la Pabordia de Juliol rebia dels seus masos segons el capbreu del 1506 332 Taula 16: Censos anuals en moneda que la Pabordia de Juliol rebia dels seus masos segons el capbreu del 1506 334 Taula 17: Jornades anuals de feines dels masos de la Pabordia de Juliol al castell d’Aro segons el capbreu del 1506 336 Taula 18: Evolució dels masos del domini de la Pabordia de Juliol a Santa Cristina d’Aro al llarg del segle XV 337 Taula 19: Evolució dels masos del domini de la Pabordia de Juliol a Santa Maria de Fenals al llarg del segle XV 340 Taula 20: Evolució dels masos del domini de la Pabordia de Juliol a Sant Martí de Romanyà al llarg del segle XV 342 7 Taula 21: Censos anuals “ pro locido ” dels masos de la Sagristia Major segons el capbreu del 1394-1396 343 Taula 22: Jornades anuals de treball dels masos a la reserva de la Sagristia Major segons el capbreu del 1394-1396 345 Taula 23: Censos anuals en espècie que la Sagristia Major rebia dels seus masos segons el capbreu del 1394-1396 346 Taula 24: Censos anuals en moneda que la Sagristia Major rebia dels seus masos segons el capbreu del 1394-1396 349 Taula 25: Evolució dels masos del domini de la Sagristia Major a Santa Agnès de Solius al llarg del segle XV 351 Taula 26: Censos anuals en espècie que l’Almoina del Pa rebia dels seus masos segons el llibre de compte de l’anualitat 1436-1437 357 Taula 27: Censos anuals en moneda que l’Almoina del Pa rebia dels seus masos segons el llibre de compte de l’anualitat 1436-1437 357 Taula 28: Evolució dels masos del domini de l’Almoina del Pa a Santa Cristina d’Aro al llarg del segle XV 358 Taula 29: Productes delmats i quantitats recaptades pel delme de l’Almoina del Pa a Santa Cristina d’Aro (1429-1458) 360 Taula 30: Valor de les rendes del domini de l’Almoina del Pa a la vall d’Aro (1403-1499). 362 Gràfic 1: Valor de les rendes de l’Almoina del Pa a la vall d’Aro (1400-1500) 364 Taula 31: Evolució dels masos del domini de l’Altar de santa Maria de Castell d’Aro al llarg del segle XV 365 Taula 32: Censos fixos anuals dels masos del domini directe del donzell Labià segons el capbreu del 1402 368 Taula 33: Censos fixos anuals rebuts pel donzell Labià de masos d’altres senyors segons el capbreu del 1402 368 Taula 34: Censos fixos anuals rebuts pel donzell Labià pel dret de “cercha” que tenia en feu pel monestir de Sant Feliu de Guíxols segons el capbreu del 1402 369 Taula 35: Vendes a la menuda i compradors del cereal panificable procedent del delme de l’Almoina del Pa en l’anualitat 1436-1437 370 Taula 36: Arrendaments de les rendes de l’abat del monestir de Sant Feliu a la vall d’Aro al segle XV 371 Taula 37: Arrendaments de les rendes de la Pabordia de Juliol de la Seu a la vall 8 d’Aro al segle XV 373 Taula 38: Arrendaments de les rendes de la Sagristia Major de la Seu a la vall d’Aro al segle XV 373 Taula 39: Arrendaments de les rendes de l’Almoina del Pa de la Seu a la vall d’Aro al segle XV 374 Taula 40: Arrendataris de les rendes dels principals senyors de la vall d’Aro al segle XV 375 Taula 41: Categoria sòcioprofessional dels arrendataris de les rendes dels principals senyors de la vall d’Aro al segle XV 380 Taula 42: Domicili dels arrendataris de les rendes dels principals senyors de la vall d’Aro al segle XV 380 Taula 43: Evolució del nombre de masos de la vall d’Aro dels seus tres senyors principals al llarg del segle XV 381 Taula 44: Agregacions de masos rònecs a masos vius a la vall d’Aro durant el segle XV 382 Taula 45: Censos i lluïsmes deguts pels masos segons els capbreus del monestir 384 9 ABREVIATURES Arxius ACA: Arxiu de la Corona d’Aragó.
Load more

Recommended publications
  • Mont-Ras, 150 Anys De Municipi, 1859-2009
    Col·lecció Històries de Mont-ras Col·lecció: Històries de Mont-ras Núm 2 - Desembre, 2010 Tiratge: 1.300 exemplars © 2010, Ajuntament de Mont-ras Plaça de l’Ajuntament, 1 17253 Mont-ras E-mail: [email protected] Col·labora: D.L. Gi-1381-2010 Desembre 2010 Imprès a: Impremta Pagès, Anglès (Girona) Es prohibeix la reproducció total o parcial de la publicació per qualsevol mitjà mecànic, electrònic o fotogràfic (inclosa fotocòpia), sense l’autorització prèvia dels propietaris del cpoyright. Presentació Alcalde Benvolguts conciutadans i benvolgudes conciutadanes, A finals de l’any 2000, vaig tenir la sort i l’oportunitat, com a alcalde del poble, de fer la presentació del primer llibre que s’editava dins la “Col·lecció Històries de Mont-ras” dedicat al 75è Aniversari de l’Escola Pública Torres i Jonama. Ara, deu anys després, s’edita el segon exemplar d’aquesta col·lecció sota el títol Mont-ras, 150 anys de municipi, 1859-2009. Teniu a les vostres mans un document extraordinari que recull successos, anècdotes, llegendes i vivèn- cies dels mateixos vilatans i d’altres col·laboradors que, amb les seves paraules i records, s’han traslla- dat a les pàgines d’aquest llibre. Podem dir amb orgull que aquest és un llibre altament participatiu. A través de la recerca i la documen- tació cedida, tant per particulars com per institucions, s’ha aconseguit reflectir fidelment la història dels 150 anys d’independència de Mont-ras, per arribar a copsar amb claredat aspectes i situacions que sovint, sense aquests reculls, es perden en el temps i la memòria.
    [Show full text]
  • Catalonia, a Paradise for Ecotourism the Essential Destinations Of
    Catalonia, a paradise for ecotourism Biosphere reserves, Natural parks, singular country- side... Catalonia has a territory full of natural areas for ecotourism. In a small stretch of land where it is The essential destinations 1 Serralada Litoral 12 Montgrí i Illes Medes possible to go from one end to the other in a single day, lovers of nature can find an infinity of ecotourist Hiking and educational activities. Under 50 km from the city of Bar- Diving in a protected area of the Mediterranean. On the Costa of ecotourism in Catalonia Brava, the Montgrí, Illes Medes i el Baix Ter Natural Park is one of the activities, like watching wild animals living in freedom, celona are the parks of the Serralada Litoral, Marina and Montnegre y Val d’Aran el Corredor, 3 hill areas with views of the Mediterranean where numer- best areas of Catalonia for controlled diving. The islands are considered snorkelling in a marine reserve and stargazing under ous educational activities are available, and which are traversed by the one of the largest marine reserves of the Mediterranean. Vielha 15 a totally clear sky. Listen to the deers bellowing in the ranges GR 92, the Grande Route track that follows the Catalan coastline from VAL D’ARAN one end to the other. 13 Garrotxa-Pla de l’Estany of the Catalan Pyrenees. Look for cetaceans in the Cap de Creus Natural Park. Or doing 2 Guilleries-Savassona Singular beech groves among volcanoes. The Zona Volcánica de 16 Valls de France la Garrotxa Natural Park is the best example of volcanic scenery of the l’Alt Pirineu Andorra birdwatching and scientific tourism in the two Nature photography in extraordinary scenery.
    [Show full text]
  • Mapa De Palamós
    Els nuclis antics El port Paratge La vall Els miradors ESDEVENIMENTS de Palamós i la pesca de Castell de Bell-lloc de la vila Mapa i Sant Joan de El teixit urbà de Palamós es forma a partir El territori de la vila de Palamós va ser El Palamós marítim es pot resseguir pel El paisatge palamosí és la combinació har- Per tenir unes visions panoràmiques de la Carnaval de la vila vella, l’eixample industrial, el comprat l’any 1277 pel rei Pere II, mogut camí de ronda que surt de la platja Gran, mònica de la plana de l’Aubi, les Gavarres i vila, diferents indrets ens permeten de fer-ho. Febrer-març poble de Sant Joan, el coster i els masos. per l’afany de posseir un enclavament s’enfila cap al Pedró, voreja la costa cap a la Mediterrània. Us proposem: Palamós El nucli antic de Palamós té l’origen a l’em- estratègic al nord de Barcelona en la lluita llevant i avança cap a cap Roig, a Calella de 1r Bany de l’any EMPORDÀ - COSTA BRAVA Les muntanyes de les Gavarres, incloses Diumenge de Pasqua plaçament intramurs dels habitatges dels per l’expansió i domini de la Mediterrània. Palafrugell. Ens trobarem el Port Marina, dins el Pla d’Espais d’Interès Natural, són 19 Cap Gros, la muntanya de Palamós des pobladors temerosos dels embats que per El 1279 el mateix rei va atorgar una carta de la cala del Morro del Vedell i els Pots i unes representatives de les serralades costane- d’on s’albira tot el terme de la vila.
    [Show full text]
  • Geologia Del Massís De Les Gavarres
    CARLES ROQUE i PAU LLUÍS PALLÍ i BUXÓ GEOLOGIA DEL MASSÍS DE LES GAVARRES ESTUDIS SOBRE EL BAIX EMPORDÀ EXTRET DEL VOLUM N.° 13 MCMXCIV GEOLOGIA DEL MASSÍS DE LES GAVARRES PER CARLES ROQUÉ i PAU* LLUÍS PALLÍ i BUXÓ* "Unitat de Geologia. Departament de Ciències Ambientals. Universitat de Girona RESUM En aquest treball es descriuen els aspectes morfològics més rellevants dei massís de les Gavarres. Així mateix, els diferents materials aflorants a l'esmentat massís són representats en un mapa geològic esquemàtic. RESUMEN En este trabajo se describen los aspectos morfológicos más relevantes del macizo de Les Gavarres (Cordillera Costero-catalana). Así mismo, los diversos materiales aflorantes en este macizo se han plasmado en un mapa geológico esquemático. ABSTRACT In the present paper, the diverse morphological aspects of the Les Gavarres Massif (Catalonian Coastal Ranges) are described. Also, the different outcrop rocks are shaped in a schematic geological chart. KEY WORKS Geology, Morphology, Les Gavarres Massif, Catalonian Coastal Ranges. 1.- SITUACIÓ GEOGRÀFICA El massís de les Gavarres se situa al sector oriental de la provincia de Girona, on ocupa bona part de les comarques del Baix Empordà i del Gironès. Junt amb el massís de Begur constitueix l'extrem septentrional de la serralada Costanera Catalana (Fig. l). 5 2 CARLES ROQUÉ i LLUÍS PALLÍ Fig.l. Situació geogràfica. Llegenda, a: Capital de comarca, b: Límit de comarca, c: Límit de la zona estudiada. Aquest massís limita al nord amb la plana del Baix Empordà, mit- jançant un seguit de turons arrodonits, anomenats Pre-gavarres. Al nord- oest es posa en contacte amb la serralada Transversal, interposada en aquest punt entre la depressió de la Selva i la plana baix-empordanesa.
    [Show full text]
  • Diagnosi Estratègica
    DOCUMENT II DIAGNOSI ESTRATÈGICA 1. Introducció La diagnosi municipal constitueix el segon volum de l’Agenda 21 i correspon a la fase de diagnosi estratègica municipal. En aquest cas i, a diferència de la memòria descriptiva, es tracta d’un document específic per a cadascun dels municipis integrants de la present Agenda 21. Partint de la memòria descriptiva, on es fa una anàlisi de la realitat municipal per a cada un dels aspectes o vectors tractats, aquest document constitueix la valoració de totes les dades compilades, que serveix de referent per a l’elaboració del Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat (PALS). D’aquesta manera, a diferència de la memòria descriptiva, la diagnosi municipal no és un exercici descriptiu sinó interpretatiu. Aquesta interpretació de la realitat municipal i territorial s’ha realitzat en el marc del desenvolupament sostenible, els principis bàsics del qual són: Afavorir la integració i igualtat de les persones. Adequar el desenvolupament humà amb el respecte del territori. Apostar per un planejament urbanístic ben dissenyat i amb un ús racional del sòl. Garantir una mobilitat i accessibilitat als serveis bàsics a totes les persones. Potenciar una economia forta i diversificada. Promoure la utilització dels recursos de manera racional i eficient. Prestar una bona gestió municipal. Promoure comportaments i estils de vida coherents amb la realitat integral del municipi. Enfortir el teixit cultural. Fomentar la participació dels ciutadans i ciutadanes en la presa de decisions municipals. La diagnosi municipal avalua els diferents aspectes estudiats: ambientals, territorials, econòmics, socials i culturals, detectant aquells aspectes a millorar (que denominarem punts febles), així com les oportunitats (punts forts) del municipi a potenciar.
    [Show full text]
  • Geología Del Massis De Les Gavarres Per
    GEOLOGÍA DEL MASSIS DE LES GAVARRES PER GARLES ROQUE i PAU* LLUIS PALLI i BUXO* "Unitat de Geología. Departament de Ciéncies Ambientáis. Universitat de Girona RESUM En aquest treball es descriuen els aspectes morfológics mes rellevants del massís de les Gavarres. Així mateix, els diferents materials aflorants a l'esmentat massís son representáis en un mapa geológic esquemátic. RESUMEN En este trabajo se describen los aspectos morfológicos más relevantes del macizo de Les Gavarres (Cordillera Costero-catalana). Así mismo, los diversos materiales aflorantes en este macizo se han plasmado en un mapa geológico esquemático. ABSTRACT In the present paper, the diverse morphological aspects of the Les Gavarres Massif (Catalonian Coastal Ranges) are described. Also, the different outcrop rocks are shaped in a schematic geological chart. KE Y WORKS Geology, Morphology, Les Gavarres Massif, Catalonian Coastal Ranges. 1.- SITUACIÓ GEOGRÁFICA El massís de les Gavarres se sitúa al sector oriental de la provincia de Girona, on ocupa bona part de les comarques del Baix Empordá i del Girones. Junt amb el massís de Begur constitueix 1'extrem septentrional de la serralada Costanera Catalana (Fig.l). GARLES ROQUE i LLUÍS FALLÍ O 5 W ISkm Fig. 1. Situació geográfica. Llegenda, a: Capital de comarca, b: Límit de comarca, c: Límit de la zona estudiada. Aquest massís limita al nord amb la plana del Baix Empordá, mit- jancant un seguit de turons arrodonits, anomenats Pre-gavarres. Al nord- oest es posa en contacte amb la serralada Transversal, interposada en aquest punt entre la depressió de la Selva i la plana baix-empordanesa. A ponent llinda amb la depressió de la Selva.
    [Show full text]
  • Agustí Casas I L'arqueologia a Les Gavarres
    Agustí Casas i l’arqueologia de les Gavarres Francesc Aicart Hereu Agustí Casas i l’arqueologia de les Gavarres Francesc Aicart Hereu XIV Premi Joan Xirgo La Biblioteca Lluís Esteva neix de la voluntat de publicar els treballs guanyadors del Premi Joan Xirgo, organitzat pel Consorci de les Gavarres des de l’any 2001. La col·lecció pren el nom de Lluís Esteva i Cruañas (Sant Feliu de Guíxols, 1906-1994), que va dedicar una gran part de la seva vida a la descoberta, l’estudi i la divulgació del patrimoni històric. Edita: Col·laboren: © Consorci de les Gavarres Finca Camps i Armet, s/núm. 17121 Monells e-mail: [email protected] www.gavarres.cat 1ª edició: novembre 2006 Correcció lingüística: Xavier Colomer-Ribot Disseny gràfic i maquetació: 3 de Nou Publicitat Impressió: Serafí Indústria Gràfica Dipòsit legal: ????????????? ISBN-10: 84-611-1381-0 ISBN-13: 978-84-611-1381-1 ÍNDEX Pròleg . 7 Agraïments . 9 Introducció . 11 L’arqueologia a Catalunya durant el segle XIX i el primer quart del segle XX . 13 Agustí Casas i Vinyas (1868-1941): síntesi biogràfica . 19 El descobriment científic de la Cova d’en Daina . 33 La descripció del dolmen i els materials trobats . 38 La difusió de la descoberta en les revistes de l’època. 40 La visita del Centre Catalanista de Girona. 41 L’article de Salvador Albert . 44 Pere Alsius i la Cova d’en Daina . 45 Unes excavacions inèdites . 47 El ressò del descobriment de la Cova d’en Daina . 49 Les noves aportacions d’Agustí Casas a l’arqueologia de les Gavarres (1908-1911) .
    [Show full text]
  • Candidatura De La Costa Brava a Reserva De La Biosfera De La UNESCO
    Candidatura de la Costa Brava a Reserva de la Biosfera de la UNESCO Formulario de candidatura FORMULARIO DE PROPUESTA DE RESERVA DE LA BIOSFERA DE LA COSTA BRAVA [Diciembre 2019] INTRODUCCIÓN Las reservas de biosfera son zonas de ecosistemas terrestres, costeros o marinos, o una combinación de éstos, que han sido reconocidas internacionalmente como tales en el marco del Programa sobre el Hombre y la Biosfera (MAB) de la UNESCO. Se las ha creado para promover y demostrar una relación equilibrada entre los seres humanos y la biosfera. Las reservas de biosfera son designadas por el Consejo Internacional de Coordinación del MAB a solicitud del Estado interesado. Cada Reserva de Biosfera permanece bajo la jurisdicción soberana del Estado en que está situada. Colectivamente, todas las Reservas de la Biosfera constituyen una Red Mundial en la que los Estados participan voluntariamente. La Red Mundial se rige por el Marco Estatutario aprobado por la Conferencia General de la UNESCO en 1995 en el que se exponen la definición, los objetivos y los criterios, así como el procedimiento de designación de las Reservas de Biosfera. Las medidas recomendadas para el desarrollo de las Reservas de Biosfera figuran en la “Estrategia de Sevilla”, desarrolladas posteriormente en el Plan de Acción de Madrid (2008-2013). Estos documentos deberán utilizarse como referencias básicas para rellenar este formulario de propuesta. La UNESCO va a utilizar de diversas maneras la información presentada en este formulario de propuesta: a) para transmitirla al Comité Consultivo Internacional de las Reservas de Biosfera y a la Mesa del Consejo Internacional de Coordinación del MAB a fin de que examinen el lugar propuesto; b) para utilizarla en un sistema de información accesible a nivel mundial, en particular la red UNESCO-MAB, facilitando así las comunicaciones y la interacción entre personas interesadas en las Reservas de Biosfera en el mundo entero.
    [Show full text]
  • The Costa Brava, Authentic Experiences All Year Round
    The Costa Brava, authentic experiences all year round Press Kit 2019 Cover Photograph: Calella de Palafrugell, IPEP Inner photographs: Girona, Àlex Tremps. Cadaqués, Maria Geli - Pilar Planagumà. Teatro Museo Dalí, Fundación Gala Salvador Dalí, Imma Parada. Arroz Mar y Montaña, Joan Divi. Viña D.O Espelt Viticultors, Archivo Imágenes PTCBG. Gambas, Maria Geli - Pilar Planagumà. Islas Medes, A. Gosteli. Skydive, Mike Burdon. Hotel & Spa Terraza, Javi Cabrera. Begur, Jaume Campderros. The Costa Brava: authentic experiences all year round 3 The Costa Brava, authentic experiences all year round Walking the Costa Brava’s coastal paths, pedalling through the province of Girona on greenways, tasting D.O. Empordà wines, parachuting down over the bay of Roses, sampling local gourmet food in Michelin-starred restaurants, revelling at musical festivals, having a go at scuba diving or an introduction to astronomy… these are just a few of the truly authentic experiences that the Costa Brava offers visitors in search of memorable holidays. Situated between Barcelona and the sports tourism destination and has two French border, the province of Girona teams in Spanish first division football is promoted under the Costa Brava and and women’s basketball competitions: Girona Pyrenees tourism brands. With Girona FC and UNI Girona. its amazing wealth of attractions, the region is just waiting to be discovered The Costa Brava is an all-year-round and lived intensely. Visitors are drawn holiday destination known for towns to this welcoming, tourist-friendly area like Lloret de Mar, Roses, L’Escala, Platja and to the chance to experience Dalí’s d’Aro and Cadaqués.
    [Show full text]
  • Consorci Gavarres
    THE GAVARRES CASE IN THE CONTEXT OF THE CATALAN PROTECTED AREAS ORIOL ARMET UNZETA [This seminary is possible thanks to the support obtained by the Universities of Girona and the Balearic Islands for the consolidation of Projects of Excellence (Ministry of Education, Culture and Sports Resolution of 4 December 2015, Case No. CEI15-09)] The Gavarres case, in the context of Catalan protected areas. Connecting Natural & Cultural Heritage seminar Oriol Armet Unzeta Catalan context Catalunya Population: 7 508 106 Area: 32 108 km2 Main ecosystems: • Forests and meadows (63%), crop lands (29%), • Coast (580 km) Fauna and flora: • 30 000 species • Mediterranean hotspot Main pressures: • 7 milions in 30% territory • Intense industrial activity • 20 milion tourists/year • Dens road infrastructure Different level of administrations and legislation Natural protected area in Catalonia NPA: 1.106.181 Ha (Nº: 184) NAEP: 311.873 Ha (Nº: 19) Category V & II Governance of Natural protected area in Catalonia 39% have a management body “Let me tell you an story about nature & culture” 6 Introduction: humanized nature Once upon a time … Introduction: humanized nature The megalithic age: 4.800 a 1.300 B.C. The oldest human remains of Gavarres Introduction: humanized nature Middle age The maximum population level was reached during this age Introduction: A humanized nature 18th – 20th century The golden age of cork • Expansion of the French wine industry • A cork industry emerged arround gavarres • The cork forest and vineyard surface increases a lot • Phylloxera vineyards desapeared new cork plantations Introduction: A humanized nature 20th century forests overexplotation and abandonment • Postwar periode: Cut all over the woods • Appearance of fossil fuels: • Depopulation • Forest abandonment Chapter 1: NATURE And then in 1992 ….
    [Show full text]
  • SUMMARY Highlights GIRONA COSTA BRAVA CYCLING
    SUMMARY GIRONA COSTA BRAVA WHERE: Girona / Maresme CYCLING CULTURE DISTANCES: Due to its temperate climate all year round, EPIC: 514 km. Catalonia allows you to train on a wide variety CLASSIC: 400 km. of mountain roads without traffic. TIME: 7 days. In addition, specifically Girona has become the DATES: March to October. Spanish epicenter of the best races and cycling routes. This route offers, in just 5 days, a magnificent experience for the best routes in the province of Girona and the Costa del Maresme. The route to the coast will take you to one of the most spectacular roads, which will allow you to discover some of the pearls of the Costa Brava, with small coves and unspoilt Highlights settlements. MARESME And montseny Flexible itinerary to suit all levels. NATURAL PARK Immerse yourself in Catalan Mataró is located just 30 km from Barcelona. cycling culture, enjoying late Maresme is an area with roads and ports that season sun and sea views. are not very long but very fun to cycle! The Montseny area has amazing mountain ports in the middle of nature. 3 nights at the amazing cycling zone of Girona: Lloret de Mar - This week will undoubtedly be a holiday cycling Costa Brava. along the quietest but most demanding roads of the Costa Brava and Montseny. The views Customised support vehicles & that the landscape will provide us will experienced, energetic compensate for the effort made at each stage. We will feel accomplished, without a doubt. guides. SPORTEVENTS 360º Joan Salvat Papasseit 42 08304 Mataró – Spain [email protected] ITINERARY Day 1: Travel • This travel pack includes airport transfers at scheduled times during the day from BCN/Girona Airport to our starting hotel in Lloret de Mar.
    [Show full text]
  • Torrent Forn Del Vidre-Puig D'arques-Romanyà De La Selva
    Torrent Forn del Vidre-Puig d’Arques-Romanyà de la Selva (Preparada per Santiago Vallverdú, Miquel Roca, Isaac Barrio i Ramón Esteban) 20 de febrer de 2016 Les Gavarres El Massís de les Gavarres abraça una superfície total de 28.548 ha, 16.719 de les quals pertanyen al Baix Empordà i abracen onze municipis de la nostra comarca: Calonge, Castell-Platja d'Aro, Cruïlles-Monells-Sant Sadurní de l'Heura, Forallac, la Bisbal, Mont-ras, Palafrugell, Palamós, Santa Cristina d'Aro, Torrent i Vall-llobrega. La importància històrica, cultural i social d'aquest massís és molt gran. Antigament estava més habitat que ara i s'hi desenvolupava una gran activitat antròpica: carboneres, pous de glaç, forns de calç, aprofitament del suro, cria de bestiar i transhumància... Avui, tot i el seu abandonament, hi destaca la presència de grans masies, belles esglésies romàniques i nombrosos sepulcres megalítics. El seu punt més alt és el puig d'Arques, de 532 m d'altitud. Les Gavarres gaudeixen d'un clima del tipus mediterrani marítim. Sant Cebrià dels Alls i Castell de Camós La primera parròquia de Sant Cebrià dels Alls apareix documentada en l'any 1064. Trenta anys més tard la comtessa Eremssenda va donar uns terrenys d'aquesta parròquia al monestir de Sant Feliu de Guíxols. A partir del segle XV la població de la zona va anar disminuint. Tot i que durant els segles XVII i XVIII el massís de les Gavarres va gaudir d'una certa prosperitat degut a l'extracció de suro dels seus alzinars, l'arribada del segle XIX comportà l'abandonament de la majoria de parroquies.
    [Show full text]