Torrent Forn del Vidre-Puig d’Arques-Romanyà de la Selva (Preparada per Santiago Vallverdú, Miquel Roca, Isaac Barrio i Ramón Esteban) 20 de febrer de 2016

Les Gavarres

El Massís de les Gavarres abraça una superfície total de 28.548 ha, 16.719 de les quals pertanyen al Baix Empordà i abracen onze municipis de la nostra comarca: , Castell-Platja d'Aro, Cruïlles-Monells-Sant Sadurní de l'Heura, Forallac, la Bisbal, Mont-ras, Palafrugell, Palamós, Santa Cristina d'Aro, Torrent i Vall-llobrega. La importància històrica, cultural i social d'aquest massís és molt gran. Antigament estava més habitat que ara i s'hi desenvolupava una gran activitat antròpica: carboneres, pous de glaç, forns de calç, aprofitament del suro, cria de bestiar i transhumància... Avui, tot i el seu abandonament, hi destaca la presència de grans masies, belles esglésies romàniques i nombrosos sepulcres megalítics. El seu punt més alt és el puig d'Arques, de 532 m d'altitud. Les Gavarres gaudeixen d'un clima del tipus mediterrani marítim.

Sant Cebrià dels Alls i Castell de Camós

La primera parròquia de Sant Cebrià dels Alls apareix documentada en l'any 1064. Trenta anys més tard la comtessa Eremssenda va donar uns terrenys d'aquesta parròquia al monestir de Sant Feliu de Guíxols. A partir del segle XV la població de la zona va anar disminuint. Tot i que durant els segles XVII i XVIII el massís de les Gavarres va gaudir d'una certa prosperitat degut a l'extracció de suro dels seus alzinars, l'arribada del segle XIX comportà l'abandonament de la majoria de parroquies. En 1829 el nucli de Sant Cebrià dels Alls va ser annexionat a Cruïlles i en 1955 el temple perdia la condició de parròquia. Des d'aleshores no ha tornat a celebrar-s'hi el culte religiós. Ja en el segle XX es va produir l'abandonament pràcticament total del poble. Durant aquest temps d'abandonament, el temple ha estat víctima d'espolis i de les inclemències meteorològiques. En 1992 Francesc Albardaner va comprar el temple al bisbat de . Deu anys més tard el propietari va signar un conveni amb el Consorci de les Gavarres, mitjançant el qual cedia l'ús de l'església durant vint anys a canvi de que es restaurés. En el futur està previst instal·lar-hi un punt d'informació de les Gavarres. Ens trobem davant un edifici romànic tardà, de finals del segle XII o del XIII, que va patir nombroses modificacions entre els segles XVII i XVIII. Té una sola nau rectangular sense absis diferenciat i coberta amb una volta lleugerament apuntada. Gràcies a les excavacions realitzades durant l'any 2007 en l'interior del temple, es va poder descobrir les antigues capçaleres romàniques i pre-romàniques.

El Puig d'Arques, el dolmen i el radar meteorològic

Degut a la seva situació estratègica, sense cap muntanya propera que li faci ombra en molts quilòmetres a la rodona, al cim del Puig d'Arques s'hi pot trobar un conegut radar meteorològic que fa companyia al dolmen del mateix nom, erigit en aquest lloc escollit pels avantpassats més remots. Segons informació extreta de meteo.cat, el radar de Puig d'Arques fóu instal·lat l'any 2002. Està en un edifici de 19 metres d'alçada, ubicat al cim del Puig d'Arques (535m). Així mateix, es va condicionar un pis de la torre per a les funcions de vigilància forestal, substituint l'antiga torreta de guaita. El dolmen del Puig d’Arques, situat dalt d’aquest cim i a una altitud de 525 metres, és un dels més importants de les Gavarres. Va ser explicat i excavat per primer cop el 1964 . L’excavació de 1964 va proporcionar interessants restes funeraries que acompanyaven els cadàvers (fragments ceràmics a mà, amb una plaqueta d’esquist verdosa, dues puntes de sageta i un ganivet de sílex). Aquest materials arqueològics, i també la seva tipologia arquitectònica – sepulcre de corredor – ens permetre situar la seva construcció a principi del III mil·leni aC.Consta d’una cambra rectangular llarga, feta amb lloses de pissarra, i d’un passadís ample i curt format amb murs de pedra seca, possiblement revestits amb lloses, que arribava fins a l’escaló superior del túmul.

Romanyà de la Selva i Mercè Rodoreda

Romanyà de la Selva és una població del municipi de Santa Cristina d'Aro. Se situa al cor de la serralada de les Gavarres marítimes, a 325 m sobre el nivell del mar i a uns 6 km de Platja d'Aro, a la centre. Els paratges de Romanyà van servir d’inspiració a l’Escriptora Mercè Rodoreda que va triar Romanyà per escriure i per viure els darrers anys de la seva vida.

Kms. kms. Mts. Horari Lloc Parcial Acum Alçada

7:45 Sortida col.legi 9:00 Àrea de servei de La Selva (20 minuts esmorzar) 10:30 Crta, La Bisbal-Calonge, Km 6,5 94 11:05 Corriol a l'esquerre 2,5 2,5 208 11:30 minas de zinc de Can Vergeli 1,5 4,0 264 11:55 Entrada pista 1,2 5,2 371 12:00 Sant Cebriá dels Alls/Castell de Camós 0,5 5,7 398 13:00 Puig d´Arques-Mirador i Dolmen 3,0 8,7 535 13:30 Dinar 15:00 Sortida a caminar 15:25 Can Sitges 1,4 10,1 435 15:55 Entrada a la carretera 1,1 11,2 319 16:40 Desviament cap a Romanyà de la Selva 3,2 14,4 346 17:00 Arribada a Romanyà de la Selva 1,1 15,5 326 19:30 Arribada al col·legi