DOCSLIB.ORG

Pla D'acció Local Per a La Sostenibilitat

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Pla D'acció Local Per a La Sostenibilitat PLA D’ACCIÓ LOCAL PER A LA SOSTENIBILITAT Document V. Estudi de connectivitat ecològica, social i paisatgística Octubre de 2010 Cofinançament FEDER Fons Europeu de Desenvolupament Regional Cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) ESTUDI DE CONNECTIVITAT ECOLÒGICA, SOCIAL I PAISATGÍSTICA CASTELL-PLATJA D’ARO I SANTA CRISTINA D’ARO Octubre 2010 Cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) ESTUDI DE CONNECTIVITAT ECOLÒGICA, SOCIAL I PAISATGÍSTICA DELS MUNICIPIS DE CASTELL-PLATJA D’ARO I SANTA CRISTINA D’ARO El present Estudi de connectivitat ecològica, social i paisatgística ha estat realitzat per l’empresa GEOSERVEI en el marc dels treballs de l’Agenda 21 Local dels municipis de Castell-Platja d’Aro i Santa Cristina d’Aro, amb el suport de la Diputació de Girona i el cofinançament del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). Equip director Miquel Campos i Llach. Biòleg. Diputació de Girona Josep Maria Bas i Lay. Quart tinent-alcalde i regidor de Medi Ambient, Serveis Informàtics, Mobilitat i Protecció Civil de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro Jordi Mulà i Casagran. Tercer tinent-alcalde i regidor de Medi Ambient, Esports i Obra pública de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro Equip Tècnic Joan Solà i Subiranas. Geòleg. GEOSERVEI Carles Bayés i Bruñol. Geògraf. GEOSERVEI Anna Pibernat i Reixach. Ambientòloga. GEOSERVEI Comissió de seguiment Miquel Campos i Llach. Biòleg. Diputació de Girona Josep Maria Bas i Lay. Quart tinent-alcalde i regidor de Medi Ambient, Serveis Informàtics, Mobilitat i Protecció Civil de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro Jordi Mulà i Casagran. Tercer tinent-alcalde i regidor de Medi Ambient, Esports i Obra pública de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro Xavier Montaner i Heller. Cap del Departament de Manteniment, Serveis i Medi Ambient de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro Jordi Taberner i Costa. Tècnic de Medi Ambient de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro Joan Solà i Subiranas. Geòleg. GEOSERVEI Carles Bayés i Bruñol. Geògraf. GEOSERVEI Montserrat Ventura i Pujolar. Geògrafa. GEOSERVEI Anna Pibernat i Reixach. Ambientòloga. GEOSERVEI Agraïments Oriol Armet i Unzeta. Gerent del Consorci de les Gavarres Montserrat López i Molina. Tècnica de patrimoni natural i ús públic del Consorci de les Gavarres Carme Rosell i Pagès. Doctora en ciències biològiques. MINUARTIA Marc Fernández i Bou. Enginyer de forests. MINUARTIA Cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) ESTUDI DE CONNECTIVITAT ECOLÒGICA, SOCIAL I PAISATGÍSTICA DELS MUNICIPIS DE CASTELL-PLATJA D’ARO I SANTA CRISTINA D’ARO MEMÒRIA 1. INTRODUCCIÓ .................................................................................................................................................... 7 1.1. MARC DE REFERÈNCIA DE L’ESTRATÈGIA CONNECTIVA................................. 10 1.1.1. Marc internacional....................................................................................... 10 1.1.2. Marc Europeu .............................................................................................. 10 1.1.3. Marc Català ................................................................................................. 11 1.1.4. Marc local dels municipis de Castell-Platja d’Aro i Santa Cristina d’Aro......... 13 1.2. ANTECEDENTS I PROPOSTES LOCALS DE CONNECTIVITAT ............................ 14 1.2.1. Consulta bibliogràfica i urlgràfica ................................................................ 15 1.2.2. Treball de camp .......................................................................................... 15 1.2.3. Bases cartogràfiques ................................................................................... 15 2. OBJECTIUS ......................................................................................................................................................... 17 3. ESTRUCTURA I METODOLOGIA............................................................................................................... 19 3.1. JUSTIFICACIÓ DE L’ESTUDI DE CONNECTIVITAT ............................................ 19 3.2. METODOLOGIA I PROCEDIMENT DE L’ESTUDI DE CONNECTIVITAT ................ 20 4. COMPONENTS DE LA MATRIU TERRITORIAL ................................................................................... 24 4.1. DESCRIPCIÓ DE L’ÀMBIT............................................................................... 27 4.1.1. Espais naturals protegits ............................................................................. 27 4.1.2. Reserva marina de les Formigues................................................................. 34 4.1.3. Xarxa de custòdia del territori ..................................................................... 34 4.1.4. Zones d’interès geològic o geozones........................................................... 35 4.1.5. Vegetació .................................................................................................... 39 a) Comunitats vegetals ................................................................................ 41 b) Els ecosistemes forestals......................................................................... 44 c) Forest d’utilitat pública............................................................................ 50 d) Instruments d’ordenació forestal ............................................................. 51 e) Els ecosistemes aquàtics.......................................................................... 53 f) Les cassoletes granítiques........................................................................ 59 g) Sistemes dunars ...................................................................................... 60 -1- GEOSERV Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - [email protected] 4.1.6. Arbres monumentals ................................................................................... 60 4.1.7. Usos del sòl................................................................................................. 63 4.1.8. Hàbitats d’interès comunitari ...................................................................... 66 4.1.9. Fauna.......................................................................................................... 69 4.1.10. Flora i fauna protegida a l’àmbit de Castell-Platja d’Aro i Santa Cristina d’Aro 72 4.1.11. Xarxa hidrogràfica....................................................................................... 80 a) Gestió dels cursos fluvials ....................................................................... 82 4.1.12. Qualitat de les aigües litorals....................................................................... 88 4.1.13. Xarxa de camins rurals i accessibilitat als espais naturals ............................ 90 4.1.14. Elements del Patrimoni cultural, històric i arquitectònic ............................... 96 4.1.15. Surgències naturals i punts culminals ........................................................ 107 4.1.16. Equipaments pel gaudi de la natura i el paisatge ....................................... 112 4.1.17. Paisatge .................................................................................................... 113 4.2. DETERMINACIÓ DE LES MATRIUS TERRITORIALS ......................................... 117 4.2.1. Unitats de la matriu biofísica ..................................................................... 118 4.2.2. Unitats de la matriu social ......................................................................... 125 4.2.2. Unitats del paisatge................................................................................... 130 5. DELIMITACIÓ DELS ESPAIS I ELEMENTS D’INTERÈS ESTRATÈGIC PER LA CONNECTIVITAT ................................................................................................................................................133 5.1. CRITERIS DE DELIMITACIÓ DELS EIEC.......................................................... 135 5.2. ESPAIS D’INTERÈS NATURAL....................................................................... 136 5.3. CONNECTORS POTENCIALS........................................................................ 145 5.4. DIAGNOSI DELS ESPAIS NATURALS I CONNECTORS ..................................... 148 6. ELEMENTS DE FRAGMENTACIÓ DELS ESPAIS D’INTERÈS ESTRATÈGIC PER LA CONNECTIVITAT ................................................................................................................................................151 6.1. XARXA VIÀRIA ........................................................................................... 151 6.2. EXPLOTACIÓ DE RECURSOS NATURALS....................................................... 154 6.3. ABOCADORS I DIPÒSITS CONTROLATS ....................................................... 155 6.4. LÍNIES ELÈCTRIQUES D’ALTA TENSIÓ .......................................................... 156 6.5. ESPAIS FLUVIALS I BARRERES FÍSIQUES TRANSVERSALS................................ 156 6.6. RISCOS AMBIENTALS I ALTRES ACTIVITATS AMB EFECTE BARRERA .............. 158 7. PREVISIÓ DELS EFECTES DEL DESENVOLUPAMENT TERRITORIAL SOBRE LA CONNECTIVITAT FUNCIONAL......................................................................................................................160 -2- GEOSERV Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - [email protected] Cofinançat pel Fons Europeu
Load more

Recommended publications
  • Mont-Ras, 150 Anys De Municipi, 1859-2009
    Col·lecció Històries de Mont-ras Col·lecció: Històries de Mont-ras Núm 2 - Desembre, 2010 Tiratge: 1.300 exemplars © 2010, Ajuntament de Mont-ras Plaça de l’Ajuntament, 1 17253 Mont-ras E-mail: [email protected] Col·labora: D.L. Gi-1381-2010 Desembre 2010 Imprès a: Impremta Pagès, Anglès (Girona) Es prohibeix la reproducció total o parcial de la publicació per qualsevol mitjà mecànic, electrònic o fotogràfic (inclosa fotocòpia), sense l’autorització prèvia dels propietaris del cpoyright. Presentació Alcalde Benvolguts conciutadans i benvolgudes conciutadanes, A finals de l’any 2000, vaig tenir la sort i l’oportunitat, com a alcalde del poble, de fer la presentació del primer llibre que s’editava dins la “Col·lecció Històries de Mont-ras” dedicat al 75è Aniversari de l’Escola Pública Torres i Jonama. Ara, deu anys després, s’edita el segon exemplar d’aquesta col·lecció sota el títol Mont-ras, 150 anys de municipi, 1859-2009. Teniu a les vostres mans un document extraordinari que recull successos, anècdotes, llegendes i vivèn- cies dels mateixos vilatans i d’altres col·laboradors que, amb les seves paraules i records, s’han traslla- dat a les pàgines d’aquest llibre. Podem dir amb orgull que aquest és un llibre altament participatiu. A través de la recerca i la documen- tació cedida, tant per particulars com per institucions, s’ha aconseguit reflectir fidelment la història dels 150 anys d’independència de Mont-ras, per arribar a copsar amb claredat aspectes i situacions que sovint, sense aquests reculls, es perden en el temps i la memòria.
    [Show full text]
  • Catalonia, a Paradise for Ecotourism the Essential Destinations Of
    Catalonia, a paradise for ecotourism Biosphere reserves, Natural parks, singular country- side... Catalonia has a territory full of natural areas for ecotourism. In a small stretch of land where it is The essential destinations 1 Serralada Litoral 12 Montgrí i Illes Medes possible to go from one end to the other in a single day, lovers of nature can find an infinity of ecotourist Hiking and educational activities. Under 50 km from the city of Bar- Diving in a protected area of the Mediterranean. On the Costa of ecotourism in Catalonia Brava, the Montgrí, Illes Medes i el Baix Ter Natural Park is one of the activities, like watching wild animals living in freedom, celona are the parks of the Serralada Litoral, Marina and Montnegre y Val d’Aran el Corredor, 3 hill areas with views of the Mediterranean where numer- best areas of Catalonia for controlled diving. The islands are considered snorkelling in a marine reserve and stargazing under ous educational activities are available, and which are traversed by the one of the largest marine reserves of the Mediterranean. Vielha 15 a totally clear sky. Listen to the deers bellowing in the ranges GR 92, the Grande Route track that follows the Catalan coastline from VAL D’ARAN one end to the other. 13 Garrotxa-Pla de l’Estany of the Catalan Pyrenees. Look for cetaceans in the Cap de Creus Natural Park. Or doing 2 Guilleries-Savassona Singular beech groves among volcanoes. The Zona Volcánica de 16 Valls de France la Garrotxa Natural Park is the best example of volcanic scenery of the l’Alt Pirineu Andorra birdwatching and scientific tourism in the two Nature photography in extraordinary scenery.
    [Show full text]
  • Mapa De Palamós
    Els nuclis antics El port Paratge La vall Els miradors ESDEVENIMENTS de Palamós i la pesca de Castell de Bell-lloc de la vila Mapa i Sant Joan de El teixit urbà de Palamós es forma a partir El territori de la vila de Palamós va ser El Palamós marítim es pot resseguir pel El paisatge palamosí és la combinació har- Per tenir unes visions panoràmiques de la Carnaval de la vila vella, l’eixample industrial, el comprat l’any 1277 pel rei Pere II, mogut camí de ronda que surt de la platja Gran, mònica de la plana de l’Aubi, les Gavarres i vila, diferents indrets ens permeten de fer-ho. Febrer-març poble de Sant Joan, el coster i els masos. per l’afany de posseir un enclavament s’enfila cap al Pedró, voreja la costa cap a la Mediterrània. Us proposem: Palamós El nucli antic de Palamós té l’origen a l’em- estratègic al nord de Barcelona en la lluita llevant i avança cap a cap Roig, a Calella de 1r Bany de l’any EMPORDÀ - COSTA BRAVA Les muntanyes de les Gavarres, incloses Diumenge de Pasqua plaçament intramurs dels habitatges dels per l’expansió i domini de la Mediterrània. Palafrugell. Ens trobarem el Port Marina, dins el Pla d’Espais d’Interès Natural, són 19 Cap Gros, la muntanya de Palamós des pobladors temerosos dels embats que per El 1279 el mateix rei va atorgar una carta de la cala del Morro del Vedell i els Pots i unes representatives de les serralades costane- d’on s’albira tot el terme de la vila.
    [Show full text]
  • Geologia Del Massís De Les Gavarres
    CARLES ROQUE i PAU LLUÍS PALLÍ i BUXÓ GEOLOGIA DEL MASSÍS DE LES GAVARRES ESTUDIS SOBRE EL BAIX EMPORDÀ EXTRET DEL VOLUM N.° 13 MCMXCIV GEOLOGIA DEL MASSÍS DE LES GAVARRES PER CARLES ROQUÉ i PAU* LLUÍS PALLÍ i BUXÓ* "Unitat de Geologia. Departament de Ciències Ambientals. Universitat de Girona RESUM En aquest treball es descriuen els aspectes morfològics més rellevants dei massís de les Gavarres. Així mateix, els diferents materials aflorants a l'esmentat massís són representats en un mapa geològic esquemàtic. RESUMEN En este trabajo se describen los aspectos morfológicos más relevantes del macizo de Les Gavarres (Cordillera Costero-catalana). Así mismo, los diversos materiales aflorantes en este macizo se han plasmado en un mapa geológico esquemático. ABSTRACT In the present paper, the diverse morphological aspects of the Les Gavarres Massif (Catalonian Coastal Ranges) are described. Also, the different outcrop rocks are shaped in a schematic geological chart. KEY WORKS Geology, Morphology, Les Gavarres Massif, Catalonian Coastal Ranges. 1.- SITUACIÓ GEOGRÀFICA El massís de les Gavarres se situa al sector oriental de la provincia de Girona, on ocupa bona part de les comarques del Baix Empordà i del Gironès. Junt amb el massís de Begur constitueix l'extrem septentrional de la serralada Costanera Catalana (Fig. l). 5 2 CARLES ROQUÉ i LLUÍS PALLÍ Fig.l. Situació geogràfica. Llegenda, a: Capital de comarca, b: Límit de comarca, c: Límit de la zona estudiada. Aquest massís limita al nord amb la plana del Baix Empordà, mit- jançant un seguit de turons arrodonits, anomenats Pre-gavarres. Al nord- oest es posa en contacte amb la serralada Transversal, interposada en aquest punt entre la depressió de la Selva i la plana baix-empordanesa.
    [Show full text]
  • Diagnosi Estratègica
    DOCUMENT II DIAGNOSI ESTRATÈGICA 1. Introducció La diagnosi municipal constitueix el segon volum de l’Agenda 21 i correspon a la fase de diagnosi estratègica municipal. En aquest cas i, a diferència de la memòria descriptiva, es tracta d’un document específic per a cadascun dels municipis integrants de la present Agenda 21. Partint de la memòria descriptiva, on es fa una anàlisi de la realitat municipal per a cada un dels aspectes o vectors tractats, aquest document constitueix la valoració de totes les dades compilades, que serveix de referent per a l’elaboració del Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat (PALS). D’aquesta manera, a diferència de la memòria descriptiva, la diagnosi municipal no és un exercici descriptiu sinó interpretatiu. Aquesta interpretació de la realitat municipal i territorial s’ha realitzat en el marc del desenvolupament sostenible, els principis bàsics del qual són: Afavorir la integració i igualtat de les persones. Adequar el desenvolupament humà amb el respecte del territori. Apostar per un planejament urbanístic ben dissenyat i amb un ús racional del sòl. Garantir una mobilitat i accessibilitat als serveis bàsics a totes les persones. Potenciar una economia forta i diversificada. Promoure la utilització dels recursos de manera racional i eficient. Prestar una bona gestió municipal. Promoure comportaments i estils de vida coherents amb la realitat integral del municipi. Enfortir el teixit cultural. Fomentar la participació dels ciutadans i ciutadanes en la presa de decisions municipals. La diagnosi municipal avalua els diferents aspectes estudiats: ambientals, territorials, econòmics, socials i culturals, detectant aquells aspectes a millorar (que denominarem punts febles), així com les oportunitats (punts forts) del municipi a potenciar.
    [Show full text]
  • Geología Del Massis De Les Gavarres Per
    GEOLOGÍA DEL MASSIS DE LES GAVARRES PER GARLES ROQUE i PAU* LLUIS PALLI i BUXO* "Unitat de Geología. Departament de Ciéncies Ambientáis. Universitat de Girona RESUM En aquest treball es descriuen els aspectes morfológics mes rellevants del massís de les Gavarres. Així mateix, els diferents materials aflorants a l'esmentat massís son representáis en un mapa geológic esquemátic. RESUMEN En este trabajo se describen los aspectos morfológicos más relevantes del macizo de Les Gavarres (Cordillera Costero-catalana). Así mismo, los diversos materiales aflorantes en este macizo se han plasmado en un mapa geológico esquemático. ABSTRACT In the present paper, the diverse morphological aspects of the Les Gavarres Massif (Catalonian Coastal Ranges) are described. Also, the different outcrop rocks are shaped in a schematic geological chart. KE Y WORKS Geology, Morphology, Les Gavarres Massif, Catalonian Coastal Ranges. 1.- SITUACIÓ GEOGRÁFICA El massís de les Gavarres se sitúa al sector oriental de la provincia de Girona, on ocupa bona part de les comarques del Baix Empordá i del Girones. Junt amb el massís de Begur constitueix 1'extrem septentrional de la serralada Costanera Catalana (Fig.l). GARLES ROQUE i LLUÍS FALLÍ O 5 W ISkm Fig. 1. Situació geográfica. Llegenda, a: Capital de comarca, b: Límit de comarca, c: Límit de la zona estudiada. Aquest massís limita al nord amb la plana del Baix Empordá, mit- jancant un seguit de turons arrodonits, anomenats Pre-gavarres. Al nord- oest es posa en contacte amb la serralada Transversal, interposada en aquest punt entre la depressió de la Selva i la plana baix-empordanesa. A ponent llinda amb la depressió de la Selva.
    [Show full text]
  • Agustí Casas I L'arqueologia a Les Gavarres
    Agustí Casas i l’arqueologia de les Gavarres Francesc Aicart Hereu Agustí Casas i l’arqueologia de les Gavarres Francesc Aicart Hereu XIV Premi Joan Xirgo La Biblioteca Lluís Esteva neix de la voluntat de publicar els treballs guanyadors del Premi Joan Xirgo, organitzat pel Consorci de les Gavarres des de l’any 2001. La col·lecció pren el nom de Lluís Esteva i Cruañas (Sant Feliu de Guíxols, 1906-1994), que va dedicar una gran part de la seva vida a la descoberta, l’estudi i la divulgació del patrimoni històric. Edita: Col·laboren: © Consorci de les Gavarres Finca Camps i Armet, s/núm. 17121 Monells e-mail: [email protected] www.gavarres.cat 1ª edició: novembre 2006 Correcció lingüística: Xavier Colomer-Ribot Disseny gràfic i maquetació: 3 de Nou Publicitat Impressió: Serafí Indústria Gràfica Dipòsit legal: ????????????? ISBN-10: 84-611-1381-0 ISBN-13: 978-84-611-1381-1 ÍNDEX Pròleg . 7 Agraïments . 9 Introducció . 11 L’arqueologia a Catalunya durant el segle XIX i el primer quart del segle XX . 13 Agustí Casas i Vinyas (1868-1941): síntesi biogràfica . 19 El descobriment científic de la Cova d’en Daina . 33 La descripció del dolmen i els materials trobats . 38 La difusió de la descoberta en les revistes de l’època. 40 La visita del Centre Catalanista de Girona. 41 L’article de Salvador Albert . 44 Pere Alsius i la Cova d’en Daina . 45 Unes excavacions inèdites . 47 El ressò del descobriment de la Cova d’en Daina . 49 Les noves aportacions d’Agustí Casas a l’arqueologia de les Gavarres (1908-1911) .
    [Show full text]
  • Candidatura De La Costa Brava a Reserva De La Biosfera De La UNESCO
    Candidatura de la Costa Brava a Reserva de la Biosfera de la UNESCO Formulario de candidatura FORMULARIO DE PROPUESTA DE RESERVA DE LA BIOSFERA DE LA COSTA BRAVA [Diciembre 2019] INTRODUCCIÓN Las reservas de biosfera son zonas de ecosistemas terrestres, costeros o marinos, o una combinación de éstos, que han sido reconocidas internacionalmente como tales en el marco del Programa sobre el Hombre y la Biosfera (MAB) de la UNESCO. Se las ha creado para promover y demostrar una relación equilibrada entre los seres humanos y la biosfera. Las reservas de biosfera son designadas por el Consejo Internacional de Coordinación del MAB a solicitud del Estado interesado. Cada Reserva de Biosfera permanece bajo la jurisdicción soberana del Estado en que está situada. Colectivamente, todas las Reservas de la Biosfera constituyen una Red Mundial en la que los Estados participan voluntariamente. La Red Mundial se rige por el Marco Estatutario aprobado por la Conferencia General de la UNESCO en 1995 en el que se exponen la definición, los objetivos y los criterios, así como el procedimiento de designación de las Reservas de Biosfera. Las medidas recomendadas para el desarrollo de las Reservas de Biosfera figuran en la “Estrategia de Sevilla”, desarrolladas posteriormente en el Plan de Acción de Madrid (2008-2013). Estos documentos deberán utilizarse como referencias básicas para rellenar este formulario de propuesta. La UNESCO va a utilizar de diversas maneras la información presentada en este formulario de propuesta: a) para transmitirla al Comité Consultivo Internacional de las Reservas de Biosfera y a la Mesa del Consejo Internacional de Coordinación del MAB a fin de que examinen el lugar propuesto; b) para utilizarla en un sistema de información accesible a nivel mundial, en particular la red UNESCO-MAB, facilitando así las comunicaciones y la interacción entre personas interesadas en las Reservas de Biosfera en el mundo entero.
    [Show full text]
  • The Costa Brava, Authentic Experiences All Year Round
    The Costa Brava, authentic experiences all year round Press Kit 2019 Cover Photograph: Calella de Palafrugell, IPEP Inner photographs: Girona, Àlex Tremps. Cadaqués, Maria Geli - Pilar Planagumà. Teatro Museo Dalí, Fundación Gala Salvador Dalí, Imma Parada. Arroz Mar y Montaña, Joan Divi. Viña D.O Espelt Viticultors, Archivo Imágenes PTCBG. Gambas, Maria Geli - Pilar Planagumà. Islas Medes, A. Gosteli. Skydive, Mike Burdon. Hotel & Spa Terraza, Javi Cabrera. Begur, Jaume Campderros. The Costa Brava: authentic experiences all year round 3 The Costa Brava, authentic experiences all year round Walking the Costa Brava’s coastal paths, pedalling through the province of Girona on greenways, tasting D.O. Empordà wines, parachuting down over the bay of Roses, sampling local gourmet food in Michelin-starred restaurants, revelling at musical festivals, having a go at scuba diving or an introduction to astronomy… these are just a few of the truly authentic experiences that the Costa Brava offers visitors in search of memorable holidays. Situated between Barcelona and the sports tourism destination and has two French border, the province of Girona teams in Spanish first division football is promoted under the Costa Brava and and women’s basketball competitions: Girona Pyrenees tourism brands. With Girona FC and UNI Girona. its amazing wealth of attractions, the region is just waiting to be discovered The Costa Brava is an all-year-round and lived intensely. Visitors are drawn holiday destination known for towns to this welcoming, tourist-friendly area like Lloret de Mar, Roses, L’Escala, Platja and to the chance to experience Dalí’s d’Aro and Cadaqués.
    [Show full text]
  • Consorci Gavarres
    THE GAVARRES CASE IN THE CONTEXT OF THE CATALAN PROTECTED AREAS ORIOL ARMET UNZETA [This seminary is possible thanks to the support obtained by the Universities of Girona and the Balearic Islands for the consolidation of Projects of Excellence (Ministry of Education, Culture and Sports Resolution of 4 December 2015, Case No. CEI15-09)] The Gavarres case, in the context of Catalan protected areas. Connecting Natural & Cultural Heritage seminar Oriol Armet Unzeta Catalan context Catalunya Population: 7 508 106 Area: 32 108 km2 Main ecosystems: • Forests and meadows (63%), crop lands (29%), • Coast (580 km) Fauna and flora: • 30 000 species • Mediterranean hotspot Main pressures: • 7 milions in 30% territory • Intense industrial activity • 20 milion tourists/year • Dens road infrastructure Different level of administrations and legislation Natural protected area in Catalonia NPA: 1.106.181 Ha (Nº: 184) NAEP: 311.873 Ha (Nº: 19) Category V & II Governance of Natural protected area in Catalonia 39% have a management body “Let me tell you an story about nature & culture” 6 Introduction: humanized nature Once upon a time … Introduction: humanized nature The megalithic age: 4.800 a 1.300 B.C. The oldest human remains of Gavarres Introduction: humanized nature Middle age The maximum population level was reached during this age Introduction: A humanized nature 18th – 20th century The golden age of cork • Expansion of the French wine industry • A cork industry emerged arround gavarres • The cork forest and vineyard surface increases a lot • Phylloxera vineyards desapeared new cork plantations Introduction: A humanized nature 20th century forests overexplotation and abandonment • Postwar periode: Cut all over the woods • Appearance of fossil fuels: • Depopulation • Forest abandonment Chapter 1: NATURE And then in 1992 ….
    [Show full text]
  • SUMMARY Highlights GIRONA COSTA BRAVA CYCLING
    SUMMARY GIRONA COSTA BRAVA WHERE: Girona / Maresme CYCLING CULTURE DISTANCES: Due to its temperate climate all year round, EPIC: 514 km. Catalonia allows you to train on a wide variety CLASSIC: 400 km. of mountain roads without traffic. TIME: 7 days. In addition, specifically Girona has become the DATES: March to October. Spanish epicenter of the best races and cycling routes. This route offers, in just 5 days, a magnificent experience for the best routes in the province of Girona and the Costa del Maresme. The route to the coast will take you to one of the most spectacular roads, which will allow you to discover some of the pearls of the Costa Brava, with small coves and unspoilt Highlights settlements. MARESME And montseny Flexible itinerary to suit all levels. NATURAL PARK Immerse yourself in Catalan Mataró is located just 30 km from Barcelona. cycling culture, enjoying late Maresme is an area with roads and ports that season sun and sea views. are not very long but very fun to cycle! The Montseny area has amazing mountain ports in the middle of nature. 3 nights at the amazing cycling zone of Girona: Lloret de Mar - This week will undoubtedly be a holiday cycling Costa Brava. along the quietest but most demanding roads of the Costa Brava and Montseny. The views Customised support vehicles & that the landscape will provide us will experienced, energetic compensate for the effort made at each stage. We will feel accomplished, without a doubt. guides. SPORTEVENTS 360º Joan Salvat Papasseit 42 08304 Mataró – Spain [email protected] ITINERARY Day 1: Travel • This travel pack includes airport transfers at scheduled times during the day from BCN/Girona Airport to our starting hotel in Lloret de Mar.
    [Show full text]
  • Premis Les Gavarres 2009. La Senyoria Feudal En Un Vessant De
    LA SENYORIA FEUDAL EN UN VESSANT DE LES GAVARRES. ELS DOMINIS TERRITORIALS DE LA VALL D’ARO AL SEGLE XV Xavier Marcó i Masferrer XIXè Premi Joan Xirgo Març del 2011. 2 A la Laura ÍNDEX Abreviatures 9 INTRODUCCIÓ 10 A. El context geogràfic i humà: la vall d’Aro 13 B. Les fonts documentals 18 PRIMERA PART: Els dominis dels senyors territorials de la vall d’Aro al segle XV 21 1. El monestir de Sant Feliu de Guíxols 22 1.1 La reserva senyorial del monestir: la “ jovaria ” de les Eroles 25 1.2 Els masos i les terres del monestir 34 1.3 La servitud 40 1.4 Els grans molins del monestir 52 1.5 El delme de la parròquia de Solius i altres porcions 61 1.6 El valor de les rendes del monestir 63 2. Les institucions vinculades a la Catedral de Girona 71 2.1 La Pabordia de Juliol o Pabordia d’Aro 73 2.1.1 El castell i el poble fortificat de Castell d’Aro 75 2.1.2 La reserva, els masos, les terres i els molins 81 2.1.3 La servitud 87 2.1.4 Les porcions dels delmes de Santa Cristina, Bell-lloc i Fenals 93 2.1.5 El valor de les rendes de la Pabordia 94 2.2 La Sagristia Major 96 2.2.1 El castell termenat de la Roca de Solius 97 2.2.2 La reserva, els masos i les terres de Solius 103 2.2.3 La servitud 111 2.2.4 El delme del veïnat de Reixac de Bell-lloc 115 2.2.5 El valor de les rendes de la Sagristia Major 116 2.3 L’Almoina del Pa 117 4 2.3.1 Masos, terres i servituds 119 2.3.2 El delme de Santa Cristina d’Aro 124 2.3.3 El valor de les rendes de l’Almoina del Pa 128 2.4 L’Altar de sant Joan 132 2.4.1 El petit domini territorial i les servituds 133 2.4.2 La tasca en feu per la Pabordia de Juliol 137 2.4.3 El valor de les rendes de l’Altar de sant Joan 138 2.5 La Sagristia Mitjana 140 3.
    [Show full text]