DOCSLIB.ORG

Changes in National Identification. the Case of Catalonia

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text

Load more

Instituto Juan March Centro de Estudios Avanzados en Ciencias Sociales (CEACS) Juan March Institute Center for Advanced Study in the Social Sciences (CEACS) Changes in National Identification. The Case of Catalonia Author(s): Hierro Hernández, María José Year: 2013 Type Thesis (doctoral) University: Universidad Autónoma de Madrid City: Madrid Number of pages: 479 Abstract: This dissertation focuses on the study of individual change in national identification and examines the factors that lie behind change in contexts with a center-periphery cleavage. The dissertation starts proposing a conceptual and analytical framework for the study of change along different dimensions of identification (self-categorization, content, salience and intensity). It demarcates as well the structural and individual circumstances that make possible the occurrence of change. From here, the dissertation focuses on the study of change in the category of national identification in the Catalan context. The Catalan context is argued to be a suitable case study because it has two characteristics that render change in the category of national identification possible. These two characteristics are: a repertoire of nations, which derives from the existence of a centerperiphery cleavage, and an immigrant population susceptible to experience a process of identification assimilation. The findings of my research are thus generalizable to other contexts that share these two characteristics with Catalonia. The dissertation offers an alternative explanation that complements the decentralization argument, and provides a better account for the fluctuations that are observed when identification with Spain and Catalonia is tracked over time. The dissertation contends that political parties’ activation of the center-periphery cleavage drives individual change in national identification. Although the cleavage structures competition between political parties in a permanent way, there are some periods during which a particular policy or issue sharpens conflict between national and regional parties and exacerbates the cleavage. Individuals react to this conflict by updating their national identification. When individual changes occur in the same direction (or the changes which occur in one direction exceed the changes which occur in the other direction) and are numerically important, then they have large-scale consequences on the aggregate. This explanation is tested making use of longitudinal crosssectional data from the Centro de Investigaciones Sociológicas and panel data from the Fundació Jaume Bofill. The empirical analyses show that higher levels of political confrontation have fostered the polarization of the feelings of attachment with Spain and Catalonia of the autochthonous population and second generations over the years. These analyses also show that dual identifiers’ exposure to Catalan public broadcasters makes them more prone to switch their identification towards a more Catalan oriented identification in periods in which the levels of political confrontation along the cleavage are high. The mechanism linking the activation of the center-periphery cleavage and individual change is illustrated with qualitative evidence from a number of semi-structured interviews. Individuals’ perception that their group identity is being attacked provokes a reaction that is contingent on individuals’ prior identification. When individuals feel exclusively Spanish or exclusively Catalan, they react reaffirming these identifications. Conversely, when individuals identify with both Spain and Catalonia, they prioritize their identification with the group they perceive is being mistreated and weaken their identification with the elite group making the negative-framed claim. In this way, confrontation has a polarizing effect on individuals’ identification. In addition to this, my dissertation examines the nationalizing role of parents and school. Contrary to what previous research has argued, my analyses of the Fundació Jaume Bofill household data show that the alleged influence exerted by the educational system over individual national identification is more limited than previously thought. The dissertation exploits variation in parents’ identification with Spain and Catalonia to tease out these two agents’ impact. I show that the omission of relevant family background variables has led to an overestimation of the influence of school. The results of my research show that even though years of schooling can increase the chances that children of immigrants develop a bi-national identification, parents’ attachment to Catalonia is the key element that fosters a Catalan oriented identification. Other family characteristics, such as the immigrants’ family economic performance or immigrant families’ self-selection into neighborhoods in which the share of natives is above a certain threshold are decisive elements in promoting children of immigrants’ identification with Catalonia. Your use of the CEACS Repository indicates your acceptance of individual author and/or other copyright owners. Users may download and/or print one copy of any document(s) only for academic research and teaching purposes. Esta obra se presentó como tesis doctoral en el Departamento de Ciencia Política y Relaciones Internacionales de la Universidad Autónoma de Madrid, el 13 de septiembre de 2012. El Tribunal estuvo compuesto por los profesores doctores Juan Díez Medrano, Santiago Pérez- Nievas Montiel, Clara Riba Romeva, Eva Anduiza Perea, e Ignacio Sánchez-Cuenca. María José Hierro Hernández (Salamanca, 1978) es licenciada en Sociología por la Universidad de Salamanca y en Ciencias Políticas y de la Administración por la Universidad Autónoma de Madrid. Formó parte de la decimoctava promoción de estudiantes del Centro de Estudios Avanzados en Ciencias Sociales del Instituto Juan March de Estudios e Investigaciones, donde obtuvo el título de Máster en 2007. En el propio Centro elaboró su tesis doctoral bajo la supervisión del Profesor José Ramón Montero Gibert. A Dídac, perquè vaig començar aquest camí amb tu i vas ser el meu suport durant tot aquest temps CONTENTS List of Tables................................................................................................ vi List of Figures .............................................................................................. xi Abstract ........................................................................................................ xiii Acknowledgments........................................................................................ xvi CHAPTER 1. INTRODUCTION................................................................. 1 1.1. Introduction .......................................................................................... 1 1.2. Why studying change in national identification is worthy? ................. 6 1.3. State of the art....................................................................................... 8 1.3.1. Classical approaches to the study of nationalism and national identity........................................................................ 9 1.3.2. A different outlook in the study of nationalism and national identity........................................................................ 13 1.3.3. Previous research on change in national identification ............ 16 1.4. Catalonia as case study......................................................................... 20 1.4.1. The center-periphery cleavage ................................................. 24 1.4.2. The presence of a population susceptible to change its identification............................................................................. 34 1.5. Theoretical and Methodological Contribution ..................................... 42 1.5.1. Theoretical contribution ........................................................... 42 1.5.2. Methodological contribution .................................................... 44 1.6. Research Strategy ................................................................................. 46 1.6.1. A case study analysis................................................................ 46 1.6.2. Operationalization of the dependent variable........................... 47 1.6.2.1. A measurement for national identification................. 48 1.6.2.2. Operationalization of national identification change......................................................................... 50 1.6.3. Methodology and data .............................................................. 52 1.6.3.1. Data ............................................................................ 53 1.6.3.2. Overview of the quantitative methodology................ 54 1.6.3.3. Overview of the qualitative methodology.................. 56 1.7. A macro to micro analysis of change ................................................... 57 1.8. Plan of the dissertation ......................................................................... 59 i CHAPTER 2. AN ANALYTICAL FRAMEWORK FOR THE STUDY OF CHANGE IN NATIONAL IDENTIFICATION ..................... 65 2.1. Introduction.......................................................................................... 65 2.2. From ethnicity to national identification ............................................. 68 2.2.1. Ethnicity and ethnic identity..................................................... 68 2.2.2. Identification along ethnic/national lines must not be taken from granted...................................................................
Recommended publications
  • Boletín Oficial Del Estado

    Boletín Oficial Del Estado

    BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO Núm. 281 Martes 24 de noviembre de 2015 Sec. III. Pág. 110643 JUNTA ELECTORAL DE BARCELONA La Junta Electoral Provincial de Barcelona, en su reunión del día de la fecha, ha acordado proclamar las candidaturas concurrentes a las elecciones al Congreso de los Diputados y al Senado convocadas por Real Decreto 977/2015, de 26 de octubre, presentadas en el ámbito territorial de esta Junta, y ordena su publicación en el «Boletín Oficial del Estado», de conformidad con lo establecido en el artículo 47.5 en relación con el 169.4, de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen Electoral General. Barcelona, 23 de noviembre de 2015.–El Presidente, Joan Cremades Morant. CONGRESO DE LOS DIPUTADOS 1. UNIÓ DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA (unio.cat) 1. Josep A. Duran i Lleida. 2. Josep Sanchez i Llibre. 3. Rosaura Ferriz i Pacheco. 4. Antoni Picó i Azanza. 5. M. Carme Castellano i Fernández. 6. Queralt Puig i Gual. 7. Pol de Lamo i Pla. 8. Joan Contijoch i Costa. 9. Noemi Cano i Berbegal. 10. Salvador Ferran i Pérez-Portabella. 11. Víctor Gonzalo i Pérez. 12. Jesús Serrano i Martínez. 13. Albert Peris i Miras. 14. M. Mercè Blanco i Ribas. 15. Sílvia Garcia i Pacheco. 16. Anaïs Sánchez i Figueras. 17. Maria del Carme Ballesta i Galiana. 18. Oriol Lázaro i Llovera. 19. Joan March i Naspleda. 20. Elena Medina i Rodríguez. 21. Enric-Ernest Munt i Gutierrez. 22. M. Jesús Cucurull i Farré. 23. Jordi Lluís Bailach i Aspa. 24. Eva Cordobés i Millán.
  • Europa L’Entrevista Ja Som a L’Estiu I Moltes De De La Nostra Voluntat

    Europa L’Entrevista Ja Som a L’Estiu I Moltes De De La Nostra Voluntat

    La Veu Butlletí de Reagrupament Independentista Europa L’entrevista Ja som a l’estiu i moltes de de la nostra voluntat. Europa les esperances de la primavera ens espera com un estat més i Dr. Moisès Broggi: ja no les tenim... només depèn de nosaltres de Una esperança: que el voler-ne ser protagonistes. “Cada vegada hi ha Parlament Europeu fos El company Jordi Gomis ho menys arguments competent per regular el tenia molt clar, i com ell va dret de ciutadania de la UE; deixar escrit: «És una obvietat per continuar sent una altra: que la situació que si Catalunya fos un Estat, part d’un estat que econòmica no ens endinsés no tindríem espoli fiscal, i en un pou de la mà de la per tant, els recursos dels que ens ofega” incompetència espanyola. disposem es multiplicarien PÀGINA 4 La Comissió Europea ens automàticament. Més enllà de ha dit que el Parlament no desempallegar-nos d’un Estat és competent per regular que xucla els nostres recursos Recordem Jordi Gomis sobre la ciutadania europea, i ens ofega econòmicament, Un altre Franco però ens ha indicat dos fets les dades també demostren molt importants: admet la que els estats petits de la UE Dèficits i balances possibilitat de secessió d’una han crescut molt per sobre fiscals part d’un Estat membre i que els grans, prenent les considera la solució en la dades que van des del 1979 /&(- negociació dins l’ordenament fins els nostres dies... En jurídic internacional. definitiva, tenim dues opcions: D’aquesta forma la Comissió esperar que després de 23 Resultats de 30 anys Europea desmenteix les anys
  • The Splintering of Spain

    The Splintering of Spain

    This page intentionally left blank ii ii The Splintering of Spain This book explores the ideas and culture surrounding the cataclysmic civil war that engulfed Spain from 1936 to 1939. It features specially commissioned articles from leading historians in Spain, Britain and the USA which examine the complex interaction of national and local factors, contributing to the shape and course of the war. They argue that the ‘splintering of Spain’ resulted from the myriad cultural clea- vages of society in the 1930s. Thus, this book views the civil war less as a single great conflict between two easily identifiable sets of ideas, social classes or ways of life, than historians have previously done. The Spanish tragedy, at the level of everyday life, was shaped by many tensions, both those that were formally political and those that were to do with people’s perceptions and understanding of the society around them. CHRIS EALHAM is Senior Lecturer in History at Lancaster University. His previous publications include Policing the City: Class, Culture and Conflict in Barcelona, 1898–1937 (2005). MICHAEL RICHARDS is Senior Lecturer in Contemporary European History at the University of the West of England. His previous publica- tions include A Time of Silence: Civil War and the Culture of Repression in Franco’s Spain, 1936–1945 (1998). The Splintering of Spain Cultural History and the Spanish Civil War, 1936 –1939 Edited by Chris Ealham and Michael Richards cambridge university press Cambridge, New York, Melbourne, Madrid, Cape Town, Singapore, São Paulo Cambridge University Press The Edinburgh Building, Cambridge cb2 2ru,UK Published in the United States of America by Cambridge University Press, New York www.cambridge.org Informationonthistitle:www.cambridge.org/9780521821780 © Cambridge University Press 2005 This publication is in copyright.
  • Cal Seguir Endavant

    Cal Seguir Endavant

    Sumari La Veu Internacional Butlletí de Reagrupament Independentista Afers exteriors: el Diplocat per Josep Sort Cal seguir endavant PÀGINA 2 Municipalisme Segons l’acord de legislatura polítics de Catalunya ens pot Homilies contra entre CIU i ERC, el dia 30 de abocar a una gran decepció Lapao juny d’enguany caldria haver ciutadana. El President demanat l’autorització al Mas va entrar a la ratera el per Carles Bonaventura govern espanyol per a dur a 25N i, cada dia que passa, PÀGINA 3 terme la “consulta”. Qualsevol està més atrapat en la seva persona amb un sentit mínim solitud. El cap de l’oposició/ Cultura de la lògica interpreta que soci de govern està encantat això vol dir haver aprovat veient com es dessagna el Qui decideix? una pregunta clara i una govern, amb la pretensió per Montserrat Tudela data. És una obvietat que a única i exclusiva de fer el mig mes de juny no hi ha sorpasso i, es suposa, liderar PÀGINA 4 aprovada ni una pregunta una comunitat autònoma ni una data. Sembla que el arruïnada i exhausta. Cal Territorials President de la Generalitat una feina conjunta dels dóna per fet el tràmit de partits que volen la llibertat Encara cal picar petició al govern espanyol del poble de Catalunya molta pedra d’autorització de la realització i deixar per a d’altres per Xavier Todó del procés de consultar al temps els seus interessos poble de Catalunya quina és partidistes. Cal unitat d’acció PÀGINA 5 la seva voluntat de futur. És, i generositat. Vull recordar, amb perdó, President, una un cop més, que cap govern La ploma convidada broma de molt mal gust.
  • Manifest Sobre El Reagrupament Familiar

    Manifest Sobre El Reagrupament Familiar

    MANIFEST Davant les reiterades notícies i declaracions respecte a possibles modificacions de la Llei sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social i el Reglament que la desenvolupa, pel que fa a les condicions pel Reagrupament Familiar, la Comissió Permanent del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona, vol manifestar: 1. El dret al reagrupament familiar està recollit en l’ordenament jurídic de la Unió Europea Aquest dret està emparat en la directiva 2003/86/CE del Consell del Unió Europea de 22 de setembre de 2003 sobre el dret al reagrupament familiar. Així mateix el dret a la família esta reconegut en el nostre ordenament jurídic, pels articles 18 i 32 de la Constitució Espanyola, per l’article 16 de la Llei sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social; També és un dret reconegut per la Carta dels Drets Humans i per la Convenció de Roma. 2. La possibilitat de restringir el reagrupament dels ascendents de les persones immigrades és una mesura que no afavorirà l’arrelament i la cohesió social i que, per altra banda, tindrà poca incidència real en el conjunt de la població. El reagrupament familiar d’ascendents ve a fer una funció necessària per la cohesió social, ajuda a l’arrelament i permet consolidar els nuclis familiars. Actualment el reagrupament d’ascendents ja és molt minoritari – al voltant del 9% del total de sol·licituds – a més a la ciutat de Barcelona afecta especialment a persones de nacionalitat espanyola. Els actuals requisits ja limiten el reagrupament d’ascendents a persones, en general, de més de 65 anys sempre i quan es demostri que l’ascendent reagrupat té una dependència econòmica absoluta respecte al reagrupant.
  • Per a Renovació De Residència En Virtut De Reagrupament Familiar)

    Per a Renovació De Residència En Virtut De Reagrupament Familiar)

    Proposta d'Informe municipal d’adequació de l’habitatge (per a renovació de residència en virtut de reagrupament familiar) Proposta d'Informe emès per l'ajuntament per acompanyar al tràmit de sol·licitud de l'Informe d'adequació de l'habitatge per a renovació de les autoritzacions de residència en virtut del reagrupament familiar de la Generalitat de Catalunya (Procediment regulat al Reial Decret 557/2011, de 20 d'abril). El document proposta d'Informe d'adequació de l'habitatge per a renovació de l'autorització de residencia de familiars reagrupats, és el que serveix per a renovar les autoritzacions de residencia dels familiars reagrupats si hi ha hagut un canvi de domicili des de la darrera renovació Només cal una sol·licitud per habitatge i s'ha d'especificar quantes persones han de renovar l'autorització de residència en virtud del reagrupament familiar. QUI EL POT DEMANAR Persona estrangera no comunitària que va reagrupar als seus familiars, que renova les TIE, que està empadronada a L’Hospitalet i que ha canviat de domicili des de la darrera renovació. Qualsevol altra persona amb autorització expressa de la persona titular. COM ES POT TRAMITAR Per tramitar per internet heu de disposar d′un sistema d′identificació acceptat pel servei VÀLid. 1. Cliqueu sobre el botó Tramitar. 2. Identifiqueu-vos amb qualsevol dels sistemes acceptats pel servei VÀLid. 3. Empleneu el formulari que s'obrirà. 4. Adjunteu, si cal, els arxius o fitxers de la documentació necessària per al tràmit. 5. Cliqueu enviar. En aquest moment estareu signant la sol·licitud per presentar-la al registre electrònic de l'ajuntament Finalitzat el tràmit rebreu un correu electrònic amb el justificant de la seva presentació.
  • New Perspectives on Nationalism in Spain • Carsten Jacob Humlebæk and Antonia María Ruiz Jiménez New Perspectives on Nationalism in Spain

    New Perspectives on Nationalism in Spain • Carsten Jacob Humlebæk and Antonia María Ruiz Jiménez New Perspectives on Nationalism in Spain

    New Perspectives on Nationalism in Spain in Nationalism on Perspectives New • Carsten Humlebæk Jacob and Antonia María Jiménez Ruiz New Perspectives on Nationalism in Spain Edited by Carsten Jacob Humlebæk and Antonia María Ruiz Jiménez Printed Edition of the Special Issue Published in Genealogy www.mdpi.com/journal/genealogy New Perspectives on Nationalism in Spain New Perspectives on Nationalism in Spain Editors Carsten Humlebæk Antonia Mar´ıaRuiz Jim´enez MDPI • Basel • Beijing • Wuhan • Barcelona • Belgrade • Manchester • Tokyo • Cluj • Tianjin Editors Carsten Humlebæk Antonia Mar´ıa Ruiz Jimenez´ Copenhagen Business School Universidad Pablo de Olavide Denmark Spain Editorial Office MDPI St. Alban-Anlage 66 4052 Basel, Switzerland This is a reprint of articles from the Special Issue published online in the open access journal Genealogy (ISSN 2313-5778) (available at: https://www.mdpi.com/journal/genealogy/special issues/perspective). For citation purposes, cite each article independently as indicated on the article page online and as indicated below: LastName, A.A.; LastName, B.B.; LastName, C.C. Article Title. Journal Name Year, Article Number, Page Range. ISBN 978-3-03943-082-6 (Hbk) ISBN 978-3-03943-083-3 (PDF) c 2020 by the authors. Articles in this book are Open Access and distributed under the Creative Commons Attribution (CC BY) license, which allows users to download, copy and build upon published articles, as long as the author and publisher are properly credited, which ensures maximum dissemination and a wider impact of our publications. The book as a whole is distributed by MDPI under the terms and conditions of the Creative Commons license CC BY-NC-ND.
  • L'exalcalde De Cerdanyola Toni Morral, Escollit Secretari General De La Crida

    L'exalcalde De Cerdanyola Toni Morral, Escollit Secretari General De La Crida

    Política | NacióDigital | Actualitzat el 26/01/2019 a les 18:44 L'exalcalde de Cerdanyola Toni Morral, escollit secretari general de la Crida L'expresident de l'ANC Jordi Sànchez assumeix la presidència al capdavant d'una cúpula amb Artadi, Mascarell, Calvet, Borràs i Pep Andreu com a principals reclams Els membres de la direcció de la Crida, durant el congrés constituent | Julio Díaz / Crida Nacional per la República La Crida Nacional per la República ja té direcció política. L'encapçalen Jordi Sànchez com a president i l'exalcalde de Cerdanyola del Vallès Toni Morral com a secretari general, que es posen al capdavant d'un equip en el qual destaquen els consellers Elsa Artadi, Damià Calvet i Laura Borràs (https://www.naciodigital.cat/noticia/171965/equip/sanchez/es/proposa/implantar/crida/al/territori/c ulminar/mandat/1-o) , implicats des del primer moment en la fundació del nou moviment. La llista, per descomptat, comptava amb l'aval de Carles Puigdemont des de Waterloo i Quim Torra des de Palau. El suport a Sànchez i Morral ha estat de 2.417 vots, mentre que Jordi Ferrés i Oriol Izquierdo han sumat 115 sufragis. Rosario Palomino i Gerard Sesé, que no eren a la llista oficialista, han conseguit entrar a la cúpula gràcies al vot dels congressistes. La candidatura dels dos màxims dirigents del nou projecte compta amb la presència de Josep Andreu, dirigent d'ERC i alcalde de Montblanc, i de persones que formaven part del secretariat nacional en etapes anteriors. Les més votades han estat Laura Borràs i Elsa Artadi, amb més de https://www.naciodigital.cat/sabadell/noticia/22449/exalcalde-cerdanyola-toni-morral-escollit-secretari-general-crida Pagina 1 de 23 2.000 vots.
  • Courting Convivencia: Hispano-Arab Identity and Spanish Women’S Orientalism in the Franco Regime’S Years of “Unbearable Solitude” (1946-1950)

    Courting Convivencia: Hispano-Arab Identity and Spanish Women’S Orientalism in the Franco Regime’S Years of “Unbearable Solitude” (1946-1950)

    This is a repository copy of Courting Convivencia: Hispano-Arab Identity and Spanish Women’s Orientalism in the Franco Regime’s Years of “Unbearable Solitude” (1946-1950). White Rose Research Online URL for this paper: http://eprints.whiterose.ac.uk/123357/ Version: Accepted Version Article: Rabanal, H.T. (2018) Courting Convivencia: Hispano-Arab Identity and Spanish Women’s Orientalism in the Franco Regime’s Years of “Unbearable Solitude” (1946-1950). Journal of Spanish Cultural Studies. ISSN 1463-6204 https://doi.org/10.1080/14636204.2018.1493891 Reuse Items deposited in White Rose Research Online are protected by copyright, with all rights reserved unless indicated otherwise. They may be downloaded and/or printed for private study, or other acts as permitted by national copyright laws. The publisher or other rights holders may allow further reproduction and re-use of the full text version. This is indicated by the licence information on the White Rose Research Online record for the item. Takedown If you consider content in White Rose Research Online to be in breach of UK law, please notify us by emailing [email protected] including the URL of the record and the reason for the withdrawal request. [email protected] https://eprints.whiterose.ac.uk/ 1 Courting Convivencia: Hispano-A I “ W O F R Y U “ -1950) “ her own colour, not H forever. No amount of love or understanding could pull down that barrier. (Louise Gerard. A Son of the Sahara. 1922: n. pag.) Había entre ellos muchas cosas, raza, religión, costumbres, pero cuando un gran amor une dos corazones, todo desaparece.
  • Nous Lideratges En Moments De Canvi Reflexions Sobre Lideratge I Transformació Social Marc Parés Carola Castellà Joan Subirats (Coordinadors)

    Nous Lideratges En Moments De Canvi Reflexions Sobre Lideratge I Transformació Social Marc Parés Carola Castellà Joan Subirats (Coordinadors)

    Nous lideratges en moments de canvi Reflexions sobre lideratge i transformació social Marc Parés Carola Castellà Joan Subirats (coordinadors) Informes breus #52 Nous lideratges en moments de canvi. Reflexions sobre lideratge i transformació social Marc Parés (coord.), Carola Castellà (coord.), Joan Subirats (coord.), Helena Cruz, Marc Grau-Solés i Gemma Sánchez Nous lideratges en moments de canvi Reflexions sobre lideratge i transformació social Marc Parés Carola Castellà Joan Subirats (coordinadors) Informes breus 52 EDUCACIÓ Informes breus és una col·lecció de la Marc Parés (coord.) és investigador de Fundació Jaume Bofill en què s’hi publiquen l’Institut de Govern i Polítiques Públiques els resums i les conclusions principals (UAB). d’investigacions i seminaris promoguts per la Fundació. També inclou alguns documents Carola Castellà (coord.) és investigadora de inèdits en llengua catalana. Les opinions l’Institut de Govern i Polítiques Públiques que s’hi expressen corresponen als autors. (UAB). Els Informes breus de la Fundació Jaume Bofill Joan Subirats (coord.) és investigador de estan disponibles per a descàrrega al web l’Institut de Govern i Polítiques Públiques www.fbofill.cat. (UAB). Primera edició: juliol de 2014 Helena Cruz és consultora a Sòcol Tecnolo- gia Social. © Fundació Jaume Bofill, 2014 Provença, 324 Marc Grau-Solés és consultor a Sòcol Tec- 08037 Barcelona nologia Social. [email protected] http://www.fbofill.cat Gemma Sánchez és consultora a Sòcol Tecnologia Social. Aquest treball està subjecte a la llicència Creative

  • Compromesos Amb Les Persones!

    15 i 16 març 2014 compromesos CENTRE DE amb les persones! CONVENCIONS convenció nacional INTERNACIONAL DE BARCELONA PROGRAMA DISSABTE 15 DE MARÇ MATÍ 09:30h Acreditacions 10:00h Benvinguda Pep Solé, Director de la Convenció Nacional Meritxell Borràs, Presidenta de la Comissió Nacional de Política Sectorial 10:15h ÀMBIT SOCIAL Presentació document Compromesos amb l’Estat del benestar Introducció: Carles Campuzano, Relator de la Convenció Nacional i Diputat de CiU al Congrés Presenten: Anna Figueras, Sectorial de Política Social i Família; Francesc Sancho, Sectorial de Sanitat; Jordi Roig, Sectorial d’Ensenyament Taula d’experts “Un país amb cohesió i justícia social” Rita Marzoa, Periodista; Enric Canet, Director de Relacions ciutadanes del Casal dels Infants - Acció social als barris; Salvador Busquets, Coordinador de les entitats socials de la Companyia de Jesús a Catalunya Moderadora: Esther Padró, Relatora de la Convenció Nacional i Directora del Servei de tutel·les de la Fundació Bellaterra Torn obert de paraules 11:30h a 12:00h Pausa 12:00h Intervencions: Josep Lluís Cleries, President de la Convenció Nacional Lluís Corominas, Vicesecretari general de Coordinació Institucional Josep Rull, Secretari d’Organització 12:30h ÀMBIT EUROPA Presentació document Compromesos amb Europa Introducció: Mireia Canals, Sectorial de Política Europea i Internacional Presenten: Marc Guerrero, Vicepresident de l’ALDE Party; Víctor Terradellas, Secretari de Relacions Internacionals de CDC Taula d’experts “Catalunya en una Europa millor” Martí Anglada,
  • Civil Society and Religion: Retrospective Reflections on Catholicism and Prospective Reflections on Islam / BYJOSE CASANOVA

    Civil Society and Religion: Retrospective Reflections on Catholicism and Prospective Reflections on Islam / BYJOSE CASANOVA

    Civil Society and Religion: Retrospective Reflections on Catholicism and Prospective Reflections on Islam / BYJOSE CASANOVA E of the most surprising and unexpected aspects of the global resurgence of civil society has been the role that religion has played in this emergence. It was surprising and unexpected at least for most social scientists and for all those who took for granted the main premises of the theory of secularization: that religion in the modern world is likely to decline and become increasingly privatized, marginal, and politically irrelevant (Casanova, 1994b). Insofar as this global resurgence is intrinsi- cally linked with the "third wave of democratization," one can eas- ily follow its flows from Southern Europe (Spain) to South America (Brazil), to Eastern Europe (Poland), to East Asia (Philippines and South Korea), to South Africa. In all these cases—and one could add many others—the role of religion, of religious institutions, and of social movements that either had a religious identity or were influenced by religion, was significant. In particular, the Catholic Church and Catholic groups played a crucial role in many of those democratic transitions—to such an extent that Samuel Huntington (1991) and others (Casanova, 1996) have argued rightly that the third wave of democratization was predominantly a Catholic wave. Roughly two-thirds of the 30- some countries that have undergone successful transitions to SOCIAL RESEARCH, Vol. 68, No. 4 (Winter 2001) 1042 SOCIAL RESEARCH democracy since the mid-1970s were Catholic.