DOCSLIB.ORG

Noves Aportacions Al Coneixement Florístic De Les Comarques

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Noves Aportacions Al Coneixement Florístic De Les Comarques Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 64:61-71. 1996 GEA, FLORA ET FAUNA GEA, FLORA ET FAUNA Bolòs & Vigo) Molero, L. Sáez & Vallverdú y la quadrícula UTM de 10 Km de costat, o Knautia subscaposa Boiss. & Reut. subsp. d’1 Km si s’escau; ometem el fus i la zona, alboi (Sennen) Molero, L. Sáez & Vallverdú. 31T, comuns a tots els quadrats. Noves aportacions al coneixement PALABRAS CLAVE: corología, flora, Cataluña, NE de la Península Ibérica. florístic de les comarques Catàleg meridionals de Catalunya Introducció Alkanna tinctoria (L.) Tausch Baix Camp: codolar del riu Montsant, cap Julià Molero*, Llorenç Sáez** & Jordi Vallverdú*** El migjorn de Catalunya és un dels a Sant Bartomeu: racó de la Pastera, CF17, territoris dels Països Catalans més ben 350 m, 1-I-1994, J. Molero (BCF 41448). Rebut: 02.10.96 explorats i coneguts des del punt de vista No assenyalada al catàleg de Molero Acceptat: 18.11.96 florístic, després dels nombrosos treballs i (1976). Vegeu també Pascual (1997). tesis doctorals realitzats en aquests últims vint anys. De tota manera, és ben sabut que Ammi visnaga L. Resum Cynara baetica (Sprengel) Pau, Elaeoselinum en florística no s’esgota la possibilitat de Priorat: Cornudella, CF26, en un guaret, asclepium (L.) Bertol. subsp. asclepium var. sorprendre amb nous descobriments coro- 400 m, 13-VII-1996, J. Vallverdú (BCF hispanicum (Lange) O. Bolòs & Vigo, and Ononis 41607). alopecuroides Asplenium lògics, per ben explorat que es consideri un Comentem un total de cinquanta-cinc tàxons. L. The presence of No coneixem cap citació d’aquesta plan- Suposen novetat per a la flora de Catalunya els csikii Kummerle & Andrasovszky in Catalonia is territori concret. L’eficàcia de les noves tàxons següents: Cynara baetica (Sprengel) Pau, confirmed. 11 taxa are new records for Southern prospeccions florístiques s’ha vist els darrers ta segetal per al migjorn de Catalunya. Elaeoselinum asclepium (L.) Bertol. subsp. Catalonia. Two new nomenclatural combinations anys afavorida per un accés més fàcil a Anthriscus caucalis Bieb. asclepium var. hispanicum (Lange) O. Bolòs & are proposed: Knautia rupicola (Willk.) Font Quer indrets abans més allunyats de les vies de Vigo i Ononis alopecuroides L. Confirmem la pre- var. cardonica (O. Bolòs & Vigo) Molero, L. Sáez Baix Camp: Mola de Colldejou, escletxes Knautia subscaposa comunicació. També el més bon coneixe- sència a Catalunya d’Asplenium csikii Kummerle & Vallverdú and Boiss. & i raconades ombrívoles dels cingles del & Andrasovszky. Onze tàxons representen novetat Reut. subsp. alboi (Sennen) Molero, L. Sáez & ment de la flora territorial i de les plantes per al migjorn de Catalunya. Es proposen dues Vallverdú. que són esperables en un indret concret, vessant oriental, CF25, 800-900 m, 11-IV- combinacions nomeclaturals: Knautia rupicola mèrit en bona part atribuïble a la publicació 1989, J. Molero (BCF 41462). (Willk.) Font Quer var. cardonica (O. Bolòs & KEYWORDS: chorology, flora, Catalonia, NE de la Flora dels Països Catalans (Bolòs & Confirmem les premonicions de Folch Vigo) Molero, L. Sáez & Vallverdú i Knautia Iberian Peninsula. subscaposa Boiss. & Reut. subsp. alboi (Sennen) Vigo, 1984-1996), ha estimulat la tasca de (1980: 207) qui indica la possible presència Molero, L. Sáez & Vallverdú. recerca corològica, que pot ser duta a terme, d’aquest tàxon a la Mola de Colldejou. Resumen no solament pels botànics professionals, Anthriscus sylvestris (L.) Hoffm. MOTS CLAU: corologia, flora, Catalunya, NE sinó també per diletants amb bona pre- de la península Ibèrica. Priorat: Montsant, codolars del riu Nuevas aportaciones al conocimiento paració taxonòmica, raonablement orientats Montsant, entre Ulldemolins i Margalef, florístico de las comarcas meridionales i dirigits per un especialista coordinador. Racó de la Pastera, prop de Sant Bartomeu, Abstract de Cataluña Creiem que aquest podria ésser l’autèntic 1-VI-1996, J. Molero (BCF 41447). suport innovador a la tasca de recerca no No assenyalat a la tesi doctoral de Molero New floristic data on Southern Catalonia Se comentan un total de 55 táxones. Suponen bibliogràfica assumida pel projecte de (1976). novedad para la flora de Cataluña los táxones: Cartografia de les plantes vasculars dels Cynara baetica (Sprengel) Pau, Elaeoselinum Països Catalans (ORCA). Anthyllis montana L. Data about 55 taxa are presented. The following asclepium (L.) Bertol. subsp. asclepium var. taxa are new records for the Catalan flora: hispanicum (Lange) O. Bolòs & Vigo y Ononis Reunim aquí un conjunt de noves cita- Priorat: Montsant, repeus de cingle alopecuroides L. Se confirma la presencia en cions fruit d’exploracions esporàdiques dels orientats al nord de la Roca Corbatera, * Laboratori de Botànica. Facultat de Farmàcia. Universitat Catalunya de Asplenium csikii Kummerle & de Barcelona. Avda. Joan XXIII, s/n. E-08028 Barcelona. autors en els darrers anys per les comarques CF27, 980 m, 21-IV-1990, J. Molero (BCF Andrasovszky. Once táxones representan no- ** Departament de Biologia Vegetal. Botànica. Facultat meridionals de Catalunya, especialment per 41485); Montsant, serra Major, CF1972, vedad para el sur de Cataluña. Se proponen de Biologia. Universitat de Barcelona. Avda. Diagonal, les muntanyes catalanídiques centrals. Les 1100 m, molt rara als clapers i replans de 645. E-08028 Barcelona. dos combinaciones nomenclaturales: Knautia *** Jovellanos, 15. E-43201 Reus. rupicola (Willk.) Font Quer var. cardonica (O. localitats s’acompanyen de la indicació de les pudingues oligocèniques de la carena, 61 62 GEA, FLORA ET FAUNA 31-V-1996, leg. M. Mayol & L. Sáez (L. chis). El material que conté el plec testimoni Cynara baetica (Sprengel) Pau (=Cynara rar i escàs, 5-VI-1994, J. Vallverdú (BCF Sáez, herb. pers.). correspon efectivament a A. csikii, bé que alba Boiss. ex DC.) 39743). Queda confirmada l’antiga citació de inicialment fou determinat com a Asplenium Baix Ebre: serra de Tivissa, Gabadà, Com a Erodium petraeum (Gouan) Willd. Cadevall (1915-1936) per al Montsant. x corbariense Rouy (cf. Soriano, 1992). CF14, rodalies del poble, 400 m, marge d’un fou citat per Costa (1877) d’aquest mateix Vegeu també Pascual (1997). Bupleurum gerardi All. conreu d’ametllers, 26-IV-1994, J. Molero indret, atribuint la citació a Pujol; indicació reiterada per Gibert (1917). A l’herbari BC Antirrhinum majus L. subsp. majus Conca de Barberà: els Estepars, CF27, & A. Rovira (BCF 41489). Localitat força allunyada de l’àrea de no existeix cap plec d’herbari que justifiqui Conca de Barberà: marges de la carretera fons de barranc, timoneda-jonceda, 870 m, aquesta antiga referència. Folch (1980) entre Aguiló i Civit, 30-VI-1996, J. 8-VIII-1995, J. Vallverdú (BCF 41489). distribució normal d’aquest tàxon bètic. Molt probablement introduït accidentalment. recull aquestes citacions sense confirmar- Vallverdú (BCF 41605). Planta rara a Catalunya, no assenyalada les ni desmentir-les. Bolòs & Vigo (1990) Més pròpia de les comarques septentrio- de les comarques meridionals (cf. Bolòs & Elaeoselinum asclepium (L.) Bertol. subsp. assenyalen intuïtivament la presència d’Ero- Vigo, 1990). nals, ateny a la Conca de Barberà un dels asclepium var. hispanicum (Lange) O. Bo- dium foetidum subsp. celtibericum al terri- seus límits meridionals de distribució. Bufonia perennis Pourr. subsp. tuberculata lòs & Vigo tori catalanídic central. La nostra aportació Armeria fontqueri Pau (Loscos) Malagarriga Montsià: Alcanar, cap al puig Gros, confirma aquesta localitat com a límit sep- Baix Camp: la Mola de Colldejou, CF25, Baix Camp: serra de Vandellós, prop del BE89, 180 m, coscollars sobre substrat tentrional de l’espècie. crestes culminals, a les escletxes ombrívo- coll de la Basseta, 550 m, 23-IX-1992, J. calcari, 18-IV-1996, J. Molero & A. Rovira L’indicació de Rovira (1986) d’Erodium les, 900 m, 11-IV-1995, J. Molero (BCF Molero (BCF 41476). (BCF 41598); Godall, a 3 km cap a Ullde- valentinum per a la serra d’Alfara és errònia. 41463). No inclosa al catàleg de Folch (1980). cona, BF80, garrigues termòfiles, 300 m, Totes les poblacions dels Ports han de ser atrubuïdes a l’entitat de Pau. L’hem observada també als cingles Calepina irregularis (Asso) Thell. 25-V-1996, M. Ferrer (BCF 41441); Santa ombrívols de la serra de Llaberia, sobre el Bàrbara, cap a Vinallops, BF81, garri- Conca de Barberà: costers silicis del riu Eschscholzia californica Cham. coll del Guix. Confirmem aquí les citacions gues calcícoles molt degradades, 160 m, Montsant, entre Ulldemolins i Vilanova de Conca de Barberà: rodalies de Montblanc, de Vayreda (1901), Gibert (1917) i Font 18-VI-1996, J. Molero & A. Rovira (BCF Prades, CF26, 580 m, 22-IV-1983, C. Benedí cap a Blancafort, CF47, 4-V-1993, J. 41599). Quer (1920). & J. Molero (BCF 41474). Vallverdú (BCF 41451); prop de la Riba, Espècie nova per a la flora de Catalunya Asplenium csikii Kummerle & Andra- Rara a les comarques septetrionals de CF47, marges de la carretera, 3-VI-1996, J. i límit septentrional de l’àrea de distribució sovszky (=Asplenium trichomanes L. subsp. Catalunya (cf. Bolòs & Vigo, 1990). Desco- Molero & A. Rovira (BCF 41489). del tàxon. Arán (1996) assenyala la pre- pachyrachis (Christ) Lovis & Reichstein) neixem l’origen de la citació referent a la Neòfit sovint cultivat com a ornamental, província de Tarragona que dóna Gómez sència d’E. asclepium subsp. asclepium a en vies de ràpida expansió a les comarques Priorat: Montsant, Grau dels Barrots, Benicarló i Peníscola. CF2071, a les fissures de roques calcàries Campo (1993). catalanes. extraplomades, 1000 m, 9-II-1992, L. Sáez Chamaesyce maculata (L.) Small Eragrostis papposa (Duf.) Steudel Ferula communis L. (L. Sáez, herb. pers.). Baix Ebre: plana de Sant Jordi, prop del Baix Camp: Vandellós, CF23, sorres Priorat: la Morera del Montsant, CF17, Les indicacions d’aquesta planta a circuit de Calafat, CF13, a les clarianes de fixades àrides, subnitròfiles, cap a la cen- cingles del Grau de la Pastera, 920 m, 23- Catalunya són escasses i sovint han estat la garriga, 80 m, 23-IV-1992, J. Molero & tral nuclear, 3 m, 9-IV-1994, J.
Load more

Recommended publications
  • Caminando Por La Fortaleza De La Naturaleza
    RUTAS POR LA SERRA DE LLABERIA Ascensión por el Solans-mirador Las umbrías Caminando por de la Sierra La predicción del tiempo la fortaleza de la naturaleza Una fortaleza de piedra y roca La Sierra de Llaberia es un auténtico paraíso Ruta de la piedra seca para los amantes del excursionismo, convirtiéndose en visita obligada gracias a la espectacularidad De Capçanes a Marça por la riera de sus paisajes y la existencia de una red de caminos que permiten descubrirla lentamente, El morral de les Moles Mirador de la Serra saboreando el paisaje en su conjunto. Ermita de Sant Blai Existen numerosos itinerarios señalizados que te llevarán a adentrarte en la Sierra bajo Red de senderos diferentes temáticas argumentales. ¡Aquí tienes algunas propuestas! Tiempo de caminar Distancia horizontal Ascensión acumulada Desnivel máximo Severidad en el medio natural Dificultad de orientarse en el itinerario Dificultad de desplazamiento Cantidad de esfuerzo necesario Escala 1:55.000 0 1 2 3 km Equidistancia de las curvas de nivel: 20 m. www.serrallaberia.org 1 ASCENSIÓN 2 LAS UMBRÍAS DE LA SIERRA 3 LA PREDICCIÓN DEL TIEMPO 4 UNA FORTALEZA DE PIEDRA Y ROCA POR ELS SOLANS - MIRADOR Colldejou Llaberia La Torre de Fontaubella Pratdip DESCRIPCIÓN: DESCRIPCIÓN: DESCRIPCIÓN: DESCRIPCIÓN: Recorrido corto e intenso que nos llevará hasta els Solans, Itinerario que nos adentra en la umbría de la serra de Llaberia. El trayecto se inicia en el pueblo de Llaberia. Subiremos hasta El recorrido propuesto utiliza los dos caminos principales espectacular mirador, custodiado por la serra de Güena Debajo del resguardo de la Miranda, transcurren antiguos la Miranda, cima donde está instalado el cuarto radar del Servei tradicionales que suben hasta la mola de Colldejou: y los montes de la Cabrafiga y de les Mugues.
    [Show full text]
  • 24, 48 and 72 Hours at Costa Daurada
    ENG @costadauradatur 24, 48 and 72 hours at Costa Daurada Table1 Discover Salou ••of Content 4-9 2 Dive into the Costa Daurada •• 10 3 Live PortAventura World ••• 12 4 Hail Caesar • 14 5 Follow the footsteps of the Iberians •• 16 6 Mediterranean architectures • 18 7 Sea lions and pirates •• 20 8 Miró’s corner • 22 9 Roads that talk about wine •• 24 10 Disconnect in Costa Daurada • 26 11 From the orchard to the market • 28 12 The charm of a haunted villa •• 30 13 Ora et labora •• 32 14 Viticulture heritage of the Priorat region •• 34 15 The footprint of prehistory ••• 36 16 The natural modernism of Reus •• 38 17 The Cistercian Route •• 40 18 Map 42 • 24 hours • 48 hours • 72 hours Editted by: Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona. Passeig Torroja, s/n. 43007 Tarragona Tel. (0034) 977 23 03 12 Texts and Project coordination: Vilaniu Comunicació Photographs: Patronat de Turisme de Salou, PortAventura World, Joan Capdevila/PTCD, Kàrting Vendrell, Museu de la Ràdio, Masia Castelló, Patronat de Turisme de Mont-roig Miami, Patronat de Turisme de Vila-seca La Pineda Platja, FEHT, Lydia Plana Valls, Ajuntament de Valls/Pere Toda, Adernats Printing: Anfigraf, S.A. The interior of the cloister of the monastery of Santes Creus Legal deposit: DL T 829-2019 © Jose Carlos León 1 hours24 hours48 We propose a walk around Salou to discover all its must-see places and enjoy a fabulous combination of beaches, architecture, history and memorable scenery. The Jaume I promenade is a very special place, lined with palm trees and Modernist mansions dating from the early twentieth century.
    [Show full text]
  • LAS UMBRÍAS DE LA SERRA Carretera Hasta Que Pasamos El Pueblo Y Encontramos Un Sendero a Mano Izquierda (2)
    ITINERARIO COLLDEJOU – SALT DE LES SOQUES – FUENTE DEL BULLIDOR – COLLADO DEL GUIX - COLLDEJOU Salimos de la plaza de la Església y cogemos la calle que nos llevará hacia la carretera (1). Bajamos unos metros por la LAS UMBRÍAS DE LA SERRA carretera hasta que pasamos el pueblo y encontramos un sendero a mano izquierda (2). Lo seguimos hacia abajo atravesando unos campos cultivados y cruzamos el barranco de la fuente del Noguer, hasta llegar otra vez a la carretera (3). La cruzamos y continuamos por un sendero DESCUBRIMIENTO DEL TERRITORIO AL ABRIGO DE LA entre campos de avellanos, dirigiéndonos hacia la umbría de Itinerario que nos adentrará en la umbría de la Serra la Serra de Llaberia. Después de recorrer un tramo del de Llaberia, custodiada por los puntos más barranco de las Estellades, salimos a una pista marcada culminantes de la Serra, entre los que sobresale la como PR (4) y la seguimos a la derecha. El PR hace dos Miranda, con el radar meteorológico colocado en su atajos para ahorrarse dos vueltas de la pista, los cogemos y cima. Bajo su mirada transcurren los antiguos salimos otra vez a la pista (5), al lado de una gran balsa caminos de comunicación entre pueblos, como el situada en una explanada, que es un buen mirador. Dejamos camino que une Colldejou con Pratdip, actualmente el PR y continuamos por la pista en dirección al collado del señalizado como PR-C 96, o el que le une con Guix, enfocándonos hacia la Mola de Colldejou. Al collado Llaberia, marcado como GR-7.
    [Show full text]
  • Weather Prediction on the Serra De Llaberia
    ITINERARY: LLABERIA – LES COVETES DE CAL VAQUÉ – LA MIRANDA – COLLET DELS COLLIVASSOS - LLABERIA Once you are in the village of Llaberia, make your way to St. WEATHER PREDICTION ON THE Joan Baptista church. Just before getting there, go down SERRA DE LLABERIA Colldejou path (1), following GR 7, which is flat at the beginning. Short after crossing the gully of Llaberia, you will find a path intersection (2). Take the one on the right up to Portell de Llaberia. After walking on some flat rocks, you will reach another LA MIRANDA AND THE METEOROLOGICAL RADAR, A HIKE TO PREDICT THE WEATHER ON SERRA DE path crossing. Leave GR 7 (3) and continue straight up in LLABERIA the direction to La Miranda, at the top of which is a The route begins in the old village of Llaberia, which meteorological radar. You will go past the Covetes del is uninhabited for most of the year. You will walk Vaqué. The dry-stone walls can still be seen, sheltered along its ancestral paths up to La Miranda, the top of under the rocks that were used to keep the flock and as a Serra de Llaberia, where the fourth radar of the shelter for the shepherd. Walk up past a puddle where water Servei Meteorològic de Catalunya is located. The accumulates, and some metres farther on is a track in bad truth is that the prediction of weather is an aspect condition (4). Go up until you get to a path in better CAVE human beings have been concerned with since condition (5) which zig-zags up to La Miranda.
    [Show full text]
  • SERRA DE LLABERIA La Miranda, Creu De Llaberia I Cavall Bernat
    A.E. Talaia CCC20020421_041 XLI sortida Coneguem Catalunya 21 d'abril de 2002 Secdó de Cultura A.E.Talaia SERRA DE LLABERIA La Miranda, Creu de Llaberia i Cavall Bernat - XLI SORTIDA CONEGUEM CATAUJI'¡"yA SERRA DE LLABER1A A l'itinerari a peuproposat es ressegueix la serra de Llaberia, serralada pre-litoral. que és divisòria de les comarques de la Ribera d'Ebre i del Baix Camp i està tocant al Priorat. Se surt del poble de LLaberia (Ribera d'Ebre) i s'arriba a Colldejou (Baix Camp). Des de dalt la cinglera tenim una bona vista de la propera mola de Colldejou, la serra d'Argentera i el Castell d'Escornalbou, la serra del Pradell (on actualment hi ha un parc eòlic que distorsiona notablement elpaisatge) i més alfons del Montsant, les muntanyes d'Alforja, Puigcerver, de Prades i la Mussara. __ . i es domina una bona part del camp de Tarragona ifins el mar....cap al sud el cim de Montredon(860m) i del Racò de la Dòvia, i alfons els Dedalts de Vandellós, etc. Un dels trets quefa interessant l'excursió, a més del propipaisatge i les cingleres, és la proximitat entre la muntanya i la mar. Pel quefa a la sortida turística esfarà una visita a la ciutat de Reus, capital del Baix Camp. La visita es centrarà amb l'anomenada "ruta del Modernisme ". La ciutat compta amb interessants edificis modernistes (de Lluís Domènech i Montaner, de Joan Rubió, de Pere Caselles, i de Pau Monguió) i a causa de que enguany es commemora el cent-cinquanta aniversari del naixement del genial i singular arquitecte del Baix Camp (de Riudoms), Antoni Gaudi, se n'estàfent un especial ressò.
    [Show full text]
  • Noves Aportacions a La Flora De Les Comarques Meridionals De Catalunya
    Acta Bot. Barc., 46: 97-118 Barcelona 2000 NOVES APORTACIONS A LA FLORA DE LES COMARQUES MERIDIONALS DE CATALUNYA View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE 1 1 2 Llorenç SÁEZ , Empar CARRILLO , Maria MAYOL , provided by Diposit Digital de la Universitat de Barcelona Julià MOLERO3 & Jordi VALLVERDÚ4 ABSTRACT New contribution to the knowledge of the flora of Southern Catalonia (NE Iberian Peninsula) Data about 89 taxa are presented. Arabis nova Vill. subsp. iberica Rivas Mart. ex Talavera, Cistus × nigricans Pourr. and Phacelia tanacetifolia Benth. are new records for the Catalan flora, and 15 taxa (Allium oporinanthum Brullo & al., Apera interrupta (L.) Beauv., Asplenium trichomanes L. subsp. trichomanes, Campanula affinis Schult., Carex sylvatica Huds. subsp. paui (Sennen) A. & O. Bolòs, Epilobium angustifolium L., Limonium hibericum Erben, Melilotus messanensis (L.) All., Minuartia funkii (Jord.) Graebner, Onosma triceros-perma subsp. catalaunica (Sennen) O. Bolòs & Vigo, Orchis palustris Jacq., Orchis simia Lam., Selaginella denticulata (L.) Spring, Stellaria neglecta Weihle in Bluff & Fingerh. and Vaccinium myrtillus L. are new records for Southern Catalonia. Key words: Chorology, Flora, Catalonia, NE Iberian Peninsula. RESUM Es comenten un total de 89 tàxons. Arabis nova Vill. subsp. iberica Rivas Mart. ex Talavera, Cistus × nigricans Pourr. i Phacelia tanacetifolia Benth. constitueixen novetats per a la flora de Catalunya, i 15 tàxons (Allium opori- nanthum Brullo & al., Apera interrupta (L.) Beauv., Asplenium trichomanes L. subsp. trichomanes, Campanula affinis Schult., Carex sylvatica Huds. subsp. paui (Sennen) A. & O. Bolòs, Epilobium angustifolium L., Limonium hibericum Erben, Melilotus messanensis (L.) All, Minuartia funkii (Jord.) Graebner, Onosma tricerosperma subsp.
    [Show full text]
  • Willdenowia Annals of the Botanic Garden and Botanical Museum Berlin-Dahlem
    Willdenowia Annals of the Botanic Garden and Botanical Museum Berlin-Dahlem SAMUEL PYKE1*, LLORENÇ SÁEZ2,3, JULIÀ MOLERO4 & TERESA GARNATJE5 Festuca dertosensis (Poaceae), an overlooked fescue from the NE Iberian Peninsula Version of record first published online on November 2016 ahead of inclusion in December 2016 issue. Abstract: A new species of Festuca L. (Poaceae) is described from the southern mountains of Tarragona (Catalonia, Spain). The new taxon belongs to the F. rubra aggregate, and superficially resembles plants of the F. trichophylla group. Its leaf anatomy, however, suggests a closer relationship with F. rubra and, in particular, F. heterophylla. Although sharing some features with F. paucispicula, a sympatric taxon, there are sufcient diferences to warrant its separation from this local endemic. A comparative table and key are provided to assist in the identification of this overlooked fescue, and its relationship to other species present in the area is discussed, with special attention paid to species sharing a similar distribution. Mitosis studies have been carried out to determine the chromosome number, and the results suggest a decaploid, with a chromosome number of 2n = c. 70. Key words: chromosome count, endemism, Festuca, flow cytometry, Gramineae, Iberian Peninsula, mountain flora, Poaceae, Spain, taxonomy Article history: Received 8 March 2016; peer-review completed 30 June 2016; received in revised form 29 August 2016; accepted for publication 7 September 2016. Citation: Pyke S., Sáez L., Molero J. & Garnatje T. 2016: Festuca dertosensis (Poaceae), an overlooked fescue from the NE Iberian Peninsula. – Willdenowia 46: 367 – 377. doi: http://dx.doi.org/10.3372/wi.46.46305 Introduction across the temperate regions and mountain areas in the tropics (Clayton & Renvoize 1986; Watson & Dallwitz The genus Festuca L.
    [Show full text]
  • Sortida D'estudi a La Serra De Llaberia I La Mola De Colldejou
    Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 64, 2007 (221-225) Sortida d’estudi a la serra de Llaberia i la mola de Colldejou Jesús Burgueño Darrerament hom ha proposat d’anomenar el nus orogràfic situat entre el coll de la Teixeta i el pla del Burgar com les serres del Mestral, en referència al vent que sovint senyoreja el Camp de Tarragona.1 Sens dubte és un nom més adient que no pas el de Serralada Prelitoral, creat per al sector central de la costa catalana i que fa de mal dir aplicat a unes serres immediates al mar. Les serres del Mestral relliguen tres comarques: la Ribera d’Ebre (Tivissa), el Priorat (la Torre de Fontaubella, Pradell i d’altres) i el Baix Camp (Vandellòs, Pratdip, Colldejou...). La sortida d’estudi de caire més excursionista dins el curs 2006- 07 es va realitzar el 27 de maig de 2007, amb pernoctació prèvia a la casa de colònies de Llaberia, i va tenir com a objectiu el coneixement de les dues mun- tanyes més emblemàtiques i de màxima alçada de les serres del Mestral: la serra de Llaberia i la mola de Colldejou. Llaberia és un apèndix gairebé despenjat del terme municipal de Tivissa2 i un dels assentaments humans més sorprenents de Catalunya per raó de la seva situació geogràfica, aïllada i enlairada (680 m), a l’extrem interior d’un sincli- 1. “El nom de serres del Mestral el va originar l’excursionista Josep Jordana Puigpinós, president del Centre Excursionista Serres del Mestral [de l’Hospitalet de l’Infant], i va ser popularitzat per l’Antoni Cabré Puig a través de les seves acurades guies, personatges tots dos amb un llarg historial de treballs desinteressats a favor d’aquestes muntanyes i per l’excursionisme en general.
    [Show full text]
  • The Shady Sides of Serra De Llaberia
    ITINERARY: COLLDEJOU – SALT DE LES SOQUES – BULLIDOR SPRING – GUIX MOUNTAIN PAS - COLLDEJOU This route starts in the Església square. From here, take the street that leads to the road (1). Go down some metres THE SHADY SIDES OF SERRA along the road until you find a path on the left (2). Follow it DE LLABERIA downwards walking through some crop fields. Cross the gully of Font del Noguer until you get to the road, again (3). Cross it and continue on a path surrounded by hazelnut tree fields, towards the shady side of Serra de Llaberia. After DISCOVERING THE AREA SHELTERED UNDER SERRA DE walking a stretch of the gully of Les Estellades, take the PR LLABERIA track (4) to the right. The PR has two shortcuts to avoid two This route will take you deep into the shady sides of track bends. Take them and once you are on the track again Serra de Llaberia, protected by the highest peaks of (5), there is a good viewpoint next to a big pool on a terrace. the Serra, particularly by La Miranda, with the Leave the PR and continue on a track in the direction to the meteorological radar located at its top. The ancient Guix col, towards the Mola de Colldejou (gutte). There is a paths of communication between the villages are path intersection at the Guix pass (6). Take the GR 7 to the below it, including the one that joins Colldejou with right, which will take you back to the village. Follow the Pratdip (now PR-C 96) and the GR-7 stretch that signposts that show you the way along the GR, going by connects Colldejou with Llaberia.
    [Show full text]
  • DELIVERABLE 4.2 Development and Performance Evaluation of the ENTOMATIC Network
    DELIVERABLE 4.2 Development and performance evaluation of the ENTOMATIC network Project Acronym ENTOMATIC Project Reference: 605073 Project Title: Novel automatic and stand-alone integrated pest management tool for remote count and bioacoustic identification of the Olive Fly (Batrocera oleae) in the field Deliverable 4.2 – Development and performance evaluation of the ENTOMATIC network Revision: V 5.0 Authors: Toni Adame, Sergio Barrachina, Albert Bel, Boris Bellalta (UPF) Michel Chamoun (MTSYSTEM) Carmen Capiscol (INOLEO) Ilyas Potamitis (TEIC) Frank Spiller (IMMS) Ward Bryssinckx (AVIA-GIS) Project co-funded by the European Commission within the ICT Policy Support Programme Dissemination Level P Public C Confidential, only for members of the consortium and the Commission Services X DELIVERABLE 4.2 Development and performance evaluation of the ENTOMATIC network Revision History Revision Date Author Organization Description 1 13/04/2016 Toni Adame UPF General structure 2 15/04/2016 Sergio Barrachina UPF Contiki considerations 3 19/12/2016 Toni Adame, Sergio UPF Definition of ENTOMATIC Barrachina network communication protocols 4 23/03/2017 Toni Adame UPF Revision / Update of information 5 31/04/2017 Toni Adame UPF Revision / Update of information * During the Michael Chamoun MTSYSTEM Assessment, revision and writing time Carmen Capiscol INOLEO validation Ilyas Potamitis TEIC Frank Spiller IMMS Ward Bryssinckx AVIA-GIS Statement of originality: This deliverable contains original unpublished work except where clearly indicated otherwise. Acknowledgement of previously published material and of the work of others has been made through appropriate citation, quotation or both. Page 2 of 178 DELIVERABLE 4.2 Development and performance evaluation of the ENTOMATIC network EXECUTIVE SUMMARY This deliverable (D4.2) is the output of the activities of Task 4.2 “Final design of the ENTOMATIC WSN” and Task 4.3 “Construction and testing of ENTOMATIC WSN” within Work Package 4 (WP4) “Design & Development of WSN”.
    [Show full text]
  • Catàleg Muntanyes De La Costa Daurada
    MONTAÑAS DE LA COSTA DAURADA, donde empieza tu camino mountaINS OF THE COSTA DAURADA, where your path begins MUNTANYES DE LA COSTA DAURADA on comença el teu camí CA CA · ES · EN SUMARI SUMARIO SUMMARY 04 LA COSTA DAURADA TAMBÉ ES MUNTANYA· LA Costa Daurada tambIÉN ES montaÑA · THE Costa Daurada HAS mountaINS too 06 UN ParatGE PRIVILEGIat · UN PARAJE PRIVILEGIADO · A WONDERFUL landscaPE 08 Natura EN estat PUR · NaturaleZA EN estado PURO · PURE nature 12 UN LLEGAT PATRIMONIAL INIGUALABLE · UN LEGADO PatrIMONIAL INIGualable · AN IncomPARABLE HERItaGE 16 Cultura I GastronomIA arrelades A la terra · Cultura Y GastronomÍA arraIGadas en la TIerra Culture AND CUISINE rooted IN THE LAND 18 GUIA DE FESTES POPULARS · GUÍA DE FIESTAS POPULARES · GUIDE TO POPULAR FESTIVALS 20 CAMINS DEL BAIX CAMP: ON comenÇA EL TEU camÍ · CAMINOS DEL BAIX CAMP: DONDE comIENZA TU camINO · PatHS OF EL BAIX CAMP: WHERE your PatH BEGINS 22 EXPLIcacIÓ DE LES RUTES · EXPLIcacIÓN DE LAS rutas · DetaILS OF THE ROUTES 34 ALLOTJAMENTS · AloJAMIentos · AccommodatION 36 RESTAURANTS · Restaurantes · Restaurants 38 EMPRESES D’ACTIVITATS · EMPRESAS DE actIVIdades · ACTIVITY COMPANIES 41 PUNTS D’INFORMACIÓ · Puntos DE INFormacIÓN · INFORMATION POINTS 41 CENTRES D’INTERPRETACIÓ · CENTROS DE INTERPRETACIÓN · INTERPRETATION CENTRES La Costa Daurada és mar, i també mun- La Costa Daurada es mar y también tanya. Sabeu que a pocs quilòmetres montaña. ¿Sabéis que a pocos kiló- de platges com les de Cambrils, Salou metros de playas como las de Cam- o Miami Platja hi brollen fonts d’aigua brils,
    [Show full text]
  • Catàleg De Paisatge-Serra De Llaberia
    Catàleg de Paisatge del Camp de Tarragona Unitat de Paisatge 13: Serra de Llaberia Serra de Llaberia COMARCA: Alt Camp i Baix Penedès SUPERFÍCIE: 9.979 hect.ha Capçanes, sud de Marçà i la Torre de MUNICIPIS: Fontaubella, Colldejou, Pratdip i nord de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant Trets distintius • Paisatge de muntanya mediterrània caracteritzat per un relleu abrupte i alterós amb altituds dels cims més elevats properes als 1000 metres: mola de Llaberia (914 m), mola de Colldejou (912 m). • Predomini dels materials calcaris: dolomies i calcàries del Triàsic, Juràssic i Cretaci, molt afectats per accidents tectònics, sobretot en el sector meridional, i que com a conseqüència donen lloc a moles envoltades per cinyells de cingles. • La vegetació ocupa més del 80% de la superfície del terreny. Les pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) predominen en el vessant septentrional amb alzinars, pinedes de pinassa i colònies de roures de fulla petita a les obagues. • Les garrigues i les brolles de romaní ocupen una gran extensió i s’estenen sobretot per les serres del sector meridional, molt afavorides per la repetició dels incendis forestals. • No hi ha corrents d’aigua importants. Només en el vessant nord la xarxa de torrents conflueix en el torrent de Fontaubella, que desguassa en el pantà dels Guiamets i que és utilitzat per al rec dels camps del Baix Priorat i la Ribera d’Ebre. • L’espai agrícola es localitza en les petites valls i replans interiors que ofereix el relleu. S’hi conreen ametllers, oliveres, avellaners i vinya. Els camps de cirerers i fruiters de regadiu apareixen on hi ha la suficient disponibilitat d’aigua.
    [Show full text]