Francesc Centellas i Sagrista (1726-1801): la pagesia al durant el segle XVlll

1 Roser Parcerisas Colomer

Introducció

Centellas de Sant Amanc o Cente- llas del Racó és un mas situat al teme i parroquia de Rajadell, a poca distan- cia del nucli de i amb una gran part de tema al municipi d'Aguilar dins l'antic teme de Castellar. Al cos- tat de la casa hi ha la capella de Sant Simeó constniida el segle XVII per comptes d'una de més antiga, rornhni- ca, que es trobava a la plana de Sant Simeó, una mica més avall, i que actualment és en nines. La primera notícia documental que es té de Centellas és la venda que en fan els senyors de Rajadell el 1248 a un ciutadh de anomenat Ximeno Bernat que el tindrh en alou. A partir de 1279 hi surt documenta- da la família Morera que des de finals del segle XNes posen Centellas i que molt possiblement siguin els avantpas- sats dels actuals propietaris d'aquesta heretat. Durant el segle XVI hi ha una pubilla i hi entra el cognom Sant Pere, procedent de Camps, que no es conso- lida ja que la descendencia es continua posant Centellas, com el mas. Durant la segona meitat del segle XVIII, Centellas viu un moment d'es- plendor. N'és propietan Francesc Cen- tellas i Sagristi. Heus aquí un hereu bagenc del mil set-cents.

Bóta del temps d'en Francesc Centellas i Sa- grista conservada al celler del rnas. Foto facili- tada per la familia Centellas. La pagesia al Bages durant el segle XVlll

En arribar la segona meitat del mil sct-ccnis la pagesiii va viure un moment d7expansi6. El vi es comer- cialiizu i pci (01 hi ha vinya. Els pro- picttiris Ian molis coniractes dc rabas- sa i ccdcixcn tcrrcs per fcr-hi ceps. Es roliircn tcrrcs noves i es pren terreny al hosc. Les cases quc ja cxistien s'en- grandeixcn i es fan moltes obres: eixi- des, cellers o noves hiibitacions. Els iahasscrs es fan una caseta a la peca de ierrti quc tcnen cedida i moltes famí- lies noves que venen de les terres de més amunt s'estableixen en aquests pobles. A les cases grans ens compa- reix aquell hereu amo que ens deixa escrita a la llibreta tota la vida del mas Un dels rnolins de Querol, anomenat "el moli de mes amunt", prop de la riera de Fonollosa, i la seva prosperitat: els comptes amb a I'actualitat. Va funcionar fins als anys 40. Foto facilitada per /a familia Centellas. les collites, el bestiar, els jornalers, mossos, pastors, minyones, les millo- res a la casa, la vida familiar amb el naixement dels Fills, els dots de les noies, el do1 per algun membre de la família i tot un reguitzell de remeis dels metges, sovint amb canvis d'un Pel novembre d'aquest mateix any, casolans, consells o bé oracions per metge a I'altre, deduim que tenia pro- Francesc Centellas es casa per segona curar. És possible que a la llibreta hi blemes de salut i que possiblement vegada, ara amb Mbnica Anglarill i hagi també fets que hagin passat en patia de reuma i pedres al ronyó. Com Miralles, d'Anglarill de Clariana, al aquell moment pluges, nevades o veurem, va ser un home autoritari, tos- Solson&s. E11 mateix ho va escriure fenbmens naturals i també informació sut i amb geni. Orgullós de la seva nis- així a la Ilibreta. histbrica de primera mi, sobre avalots saga i del seu mas, a les notes de la "Dia 27 de Novembre de 1769, o esdeveniments al mateix poble o seva llibreta hi trobem gairebé tota la se esposaren en la capella de Casa guerres i situacions polítiques de caire historia de Centellas. Centellas, Francesc Centellas ab la general prbpies de I'epoca i vistes per Francesc Centellas i Sagristi va néi- M6nica Anglarill, donzella. " algú que ho va viure. xer l'any 1726 i era fill d'Aleix Cente- Aquest hereu de Centellas es diu llas i Abada1 i d'Agn6s Sagrista. La Mbnica va portar un dot de 400 Francesc Centellas i Sagristi i va viu- En Francesc va ser casat dues vega- lliures, unes 1068 pessetes actuals, re durant la segona meitat del segle des. La primera el 1757 amb Rosa dues caixes de noguer i tota aquesta XVIII. Oller i Riquer del mas Oller de Manre- roba: La seva llibreta comenqa així: sa. La Rosa va portar 1500 lliures de "... un vestit de gorgera, consis- "Llibreta de notes feta i compos- dot, unes 4000 pessetes actuals. tint en faldilles, ropilla i gipó, una tu per Francesc Centellas lo any "...de una part la quantitat de caputxa de vellut, unes faldilles i 1750. " 1500 lliures barceloneses i de ultra gipó de xamellot retort i gavardina part les caixes, joies i vestits cor- d'escor de la terra, un manto d'es- Per aquesta llibreta sabem que era responents a semblant dot ... i los tam, una flnssada, quatre llencols, un home ordenat i detallista, preocupat dits Aleix i Francesc Centellas li'n dotze camises, dotze tovallons, qua- per la modemitzaeió del mas i el seu fan escreix, augment de doto dona- tre tovalloles, unes estovalles tau- engrandiment. Fill del segle de la ció per noces de 300 lliures barce- lars, dues coixineres de tela ab sos il.lustració i de la ra6 s'admira dels loneses ..." coixins i totes les robes de son

fenbmens naturals i és prictic i utilita- fadrinatge. " rista pel que fa al govern de casa. És La Rosa no tenia gaire salut i des- batlle de Rajadell en diferents mandats prés de dotze anys de matrirnoni va D'aquest matrimoni van néixer i devia tenir una certa autoritat entre morir el dia 28 de maig de 1769. D'a- molts fills: Josep, Dionisa, Teresa, els pagesos del seu temps. questa unió només hi va baver un fill, Joan, Antbnia, Anna M", Francesc i Per la gran quantitat de remeis que Aleix Centellas i Oller, que més tard Simeó. anota a la seva llibreta i les conductes seri I'hereu. Vista actual de Centellas de San! Aman? o Centellas del Racó. al terrne de Rajadell. Foto facilitada per la familia Centellas.

El mas de Centellas plantar la del Clot dels Roures, més lo '2 any 1772 jo, Francesc Cente- entre 1750 i 1800: la vinya, any 1774 vas plantar la vinya dessota llas vas fer fer la fina gran. En difa els olivers i els molins lo Camp Gran, més lo any 1775 vas tina hi caben 600 cirregues. " plantar la del racó de la Teuleria. " Aprofitant la bonanca economica L'any 1783 ens parla d'una bóta del segle XVlII entre 1750 i 1773 Una part de la tema la té cedida a entrant al celler. Francesc Centellas allibera I'heretat de rabassa, com aquesta que fa a Isidro "Lo any 1783,al mes d'octubre, tots els deutes i empenyoraments que Santasussagna el 1797, pel preu de jo Francesc Centellas feu fer la bavien hagut de fer els seus avantpas- 100 Iliures, 267 ptes. d'ara. bófa d'entrant al celler de la tina sats i Centellas entra en un període "Dia 3 de Sefembre de 1797. Nos gran per lo fusfer SaF i lo fuster d'expansió. havem concordar i pactar, jo Fran- Cabof,jills del terme de Santa Sus- L'hereu fa moltes millores a la pro- cesc Centellas i Isidro Santasussag- sagna, tots del bisbaf de Salsona. pietat i sobretot, crea una infraesuuc- na... quejo... deixo una peca de ter- Passaren a fer-la 49 jomals a 5 tura de transformació al servei del ra a plantar a rabassa ... 1 haja de sous lo jornal. Més difsfusters lo mas: construeix una fassina, renova el ser plantada dinfre 7 anys que jini- dit any de 1783 me vengueren les 2 molí de l'oli i transforma els molins ran lo any 1804 i dit Isidro i los bofefesdel celler nou per lo preu de fanners que té a la riera de Fonollosa. seus esdeverzidorspagaran lo quart 17 lliures i 10 sous fotes dues. Cap Un dels puntals de I'economia de de tots los fruits que es colliran en a la una 6 chrregues i 14 sefzens i a Centellas és la producció i comercialit- difa peca, menos sien alls i cebes i l'altra hi cap 6 chrregues i 13 sef- zació del vi. lo llegum que es farh fangarrt. " zens. " A la seva llibreta ens parla de plan- tacions de vinya. Contínuament renova i augmenta Muntar una bóta dins del celler eren "Lo any 1772 vas plantar la vinya I'utillatge per fer vi. El 1772 fa la tina 49 jomals de feina que a 5 sous cada de la Coromineta, més lo any 1773 vas gran. jomal foren 12 lliures i 5 sous, cap a

"Any 1786, se feu la cuina i lo adobar la premsa i lo fornal i tor- nar (fer de nou) la ferreria per los mestres del Mas de Castelltallat i lo jüster Sair de Riner: En tingueren los mestres 40 jomals i lojüster 30 jornals a 5 sous lo jomal. "

El 1792 compra una vaixella nova. És de pisa blanca i devia ser tot un luxe. "Dia 3 de Julio1 de 1792 vas comprar 11 dotzenes i 7 peces de pisa blanca fina, lo preu per peca són 15 diners que consisteix en 6 platines i un gerro, rnés 26 plats, rnés 42 escudelles, rnés 12 platets, rnés 51 xicra i 2 salers que amb tot costen 23 pessetes i 15 diners. "

1el 1795 fa el tom per passar la fa- rina. "Any 1795, al mes de Juny vas fer lo tom de passar la farina. Lo feren dos fusters de Montclar: Vas comptar que ab tor costa 150 lliu- res"

A finals de segle Centellas feia un rodo de 380 passes. L'amo ens ho diu així. "Rodo que té la casa de Cente- llas entre baluard, era, coberts, corrals i pallisses. Són 380passes. "

En Francesc també ens deixa escrit el que guanyava un mosso de Cente- llas el segle XVIII.

"Als 18 de Gener de 1760 hem Prernsa conservada a Centellas. Foto facilitada per la familia Centellas. passats comptes de la soldada del Damik. Gonya 15 lliures cada any i acaba lo dia de Sant Isidro"

El mosso, que devia anar man- cesc Centellas lo merge nou que 2 "cortans" de segol per causa que tingut, sortia a guanyar cada any unes esta a Casa Pageset de Fonollosa lo haguérem de menester que un 40 pessetes actuals. per lo preu de 5 "cortans" de blat gos havia mossegat un anyell i se Aquí la conducta del metge de per tots los qui seran a casa i se roma rabiós i estigué en lo ramnt 2 Fonollosa amb especie. encontraran a casa nostra, jins los dies i lo accident que tenia era que "Dia 24 d'Abril de 1784, al Doc- pobres, hi va consulta franca per feia com los mnrrans, pujava sobre de l'altre bestiar i roncava com los tor de Fonollosa lo vaig acond~ictar tots. " per 9 "cortans" de forment i hi van marrans i menjava. " 2 visites per los llogats. " Del bestiar també trobem algunes anotacions interessants, com qUeSteS Pel mar$ de 1772, en Centellas dei- Més tard a la conducta hi entra tot- que fan referencia al hestiar de tir o al xa els bous al Montserrat d'Aguilar i hom, fins i tot els pobres que s'aixo- cas d'un anyell que va ser mossegat els tindran a mitges. Li cobra el lloguer plugen a Centellas. per un gos rabiós. amb blat. "Dia 17 d'Agost de 1796, a la "Als 25 de Maig de 1767 vas "Dia 4 de Marc de 1772, vas posta de sol vas aconduir jo Frari- aconduir lo Salvador d'lgolada per gicar 2 bous al masover de Can

. .

Les pluges de 1764.

Llibreta d'en Francesc Centellas i Sagristh: les pluges de 1764; les pindoles de I'apotecari Ribot. Document facilitat per la familia Centellas.

tellas i lo buteja Mn. Anton Argullol Aleix Centellas s'esposa en la cape- faci I'oferta en I'església de Sant $11 dels Prats de Rei." /la de Bacardit de Llomis que en Aman$ o en la de Fonollosa i que els Una mica més aval1 diu. forp d'un mandato me feu donar lo dies de les funcions dels funerals es "Morí a 21 de Desembre de consentiment, a mi, Francesc Cen- doni un panellet o bé coca als pobres. 1796 d'edat 25 anys." tellas." Els pobres que en sabran, hauran de resar el rosari per I'inima de I'amo de Al Francesc i la Mbnica se'ls van L'hereu i la seva dona que es deia Centellas i se'ls donara un quarto a morir dos nois i una noia. Aquel1 Teresa Bacardit i era de Bacardit de cadascun. mateix any de 1796 ja se'ls havia mort Llomas a la parroquia de Camps, se'n "Vull que un any aprés. en cada un nen de 12 anys, Simeó, que va van anar a viure als molins de Queml i diumenge se me facia l'oferta en morir pel febrer. Pel maig li fan fun- s'hi van quedar fins que va morir Fran- l'església de Sanr Amanc o de cions de cap d'any. cesc Centellas. Alguns dels seus fills Fonollosa. Vull que als dies de mes "Dia 23 de Maig de 1796, se són batejats a Fonollosa per comptes funcions funerals se done als feren novena i cap d'any de Simeó de Rajadell. pobres o bé un panellet o bé coca i Centellas en la capella de Centellas "Dia 23 de Gener de 1798, nas- a cada un de dits pobres los facian a6 7 sacerdots i ojici doble, tenia 12 qué Francesc, foren padrins Fran- resar la Santa oració del Parenos- anys i a 22 de Febrer de dit any cesc Centellas de Rajadell i Espe- tre en sufragi de ma anima i a més havia mort... " ranca Bacardit de Llomas de als pobres que sapian passar una Camps, jill d'Aleix Centellas i de pan de rosari vull se'ls done un El 1801 es va morir una altra filla, Teresa Bacnrdit. Fou nat en los quarto, oferint aquella en sufragi Anna-Maria, que tenia 27 anys i era molins de Querol i fou batejat en de ma anima. " soltera. l'església de Fonollosa. " "Dia 31 de Julio1 de 1801 a les 4 En Francesc deixa 400 lliures per lzores de la tarda moríAgna Maria Aquesta criatura no va sobreviure i cada un dels cabalers i 800 per les Centellas $/la de Francesc i de el 1801, ja a Centellas, I'Aleix i la noies queja inclouen caixes i roba. Mdnica Centellas... " Teresa tindran una altre noi a qui tam- Deixa usufmctuiria la seva dona, bé posaran Francesc. Mbnica Anglatill, i fa hereu el seu fill L'hereu d'en Francesc Centellas era Aleix. fill de la primera dona i es deia Aleix "Deixo Senyora poderosa i usu- Centellas i Oller. En alguns documents La mort d'en Francesc Centellas fructuaria a ma muller Mdnica s'entreveu un cert desacord entre pare Centellas, per lo temps de sa vida i fill, com aquest escrit que parla del L'any 1799 trobem el testament nariiral i consenlant mon nom ... i a casament del noi fet contra la voluntat d'en Francesc Centellas. En Francesc més deixo a dita ma muller per sa del seu pare. es deixa 150 misses i 10 butlles de habitació la cambra del cap de lo "Dia 21 de Febrer de 1797, difunts. Vol que cada diumenge se li grau de l'eixida que és la secreto perqui se puguia passejar per tota l'eixida i, si convé, puga fer portar foch a l'escalfapanxes per ses comoditats i conveniencies, baixant i pujant les escales com bé li apure-

ga.. . " "Per úlfim, de fots mos béns fas hereu meu a Aleix Centellas, mon fill, i a .sosfills i descendents... "

En morir el seu pare el 1801, Aleix Centellas i Oller es trasllada al mas principal amb la seva família i aixeca inventan de tots els béns. En encetarel segle XIX als cellers de Centellas hi havia 23 bótes, a les quadres 2 bous, una mula i 2 ases. A la cuina, 6 calde- res i tota una vaixella de pisa i al corral 93 caps de bestiar de llana i 3 cabres. "Béns mobles: Participaci6 de capital de 321 lliures feta per Francesc Centellas el 1874 en la pollacra "Ntra. Sra. Primo en lo celle~..vinf-i-tresbótes del Rasario". Document facilitat per ia familia Centelias. de cabuda és a saber; dos de 45 cdrregues cada una, dos de 35 cdrregues cada una, totes plenes de vi, dos de 25 cdrregues cada una, la quirieleisons, quatre estovalles. social, baralles, esquellots, venjances i una plena de vi i l'altra buida, una -Tres estovalles per lo altar de l'es- conflictes en molts dels quals es troba de 10 cdrregues, una de 25 cdrre- glésia de Centellas, un calze ab sa embolicat pel seu chrrec de batlle. Així gues, do.r de 6 cdrregues cada una, patena, dos amits, dues casulles, i entrem al Rajadell de finals del segle quatre de 4 cdrregues quiscuna i les una granatxa. XVIií i coneixem el cas d'en Pere Pel- restants nou de cirrega, totes bui- -Vuit tovallons i quatre coixineres. fort un veremador que va ser apunya- des. -Vuit culleres i vuit forquilles de lat, el del Xaix, un jornaler de Manre- -1 en l'entrada tres magulles, dos plata i altres vuit culleres i vuit for- sa que agafava llenya del bosc del rascleres, tres sisenes, dos aixades, quilles de llautó. Massana o la cua que van portar els un magall, dos aixadons, tres mar- -En la cuina lo escó i uns clemds- esquellots del Junyent. tells, una manxa, una enclusa, dos tecs, una taula, un ferro delfoc, una arreus i quatre relles, tot usat. olla de coure, set calderes, un perol, -Un pare11 de bous a l'establa o dos cassons , dos casses tot d'aram. Fenomens naturals: esllavissada, corral i en altre una mula vella i -Unes graelles de ferro, pala i pluges i glapdes dos ases. esmolls tot de ferro i tot usat. -En altre corral 93 caps de bestiar -Un sewiment de plats i plates, Comencem pels fenbmens naturals. de llana i 3 cabres. escudelles i xicres de pisa i de plats Cany de 1762 hi va haver una eslla- -Tres albardes i 2 basts, tot usat. i olles de terra. vissada del terreny que va enrunar -En altre corral 18 tocinos. -En un de dits quartos, una arqui- dues cases.Tot va passar la nit del dia -Deu portadores usades. mesa. 14 de maig. -Una olla per ,fer aiguardent i un "Lo any 1762 a 14 de Maig a la cup de fusta i una premsa. matinada succeí que s'entrd o -En lo pastador la pastera a6 sos La vida al poble de Rajadell: Fran- esberld aquel1 terreno sota Cederna guarniments, un torn per passar cesc Centellas, batlle ab les cases que só~z la una del farina i una caixa per posar farina. Josep Cases que tiizgueren temps de -Dos taules, dos bancs i dues cadi- Possiblement les anotacions més rraure lo,fato de casa i la bóta del vi res. curioses de la llibreta d'en Francesc se colgd de terra i rocs i lo vi no es -En lo segon pis s'hi encontra en Centellas siguin les que fan referencia Ilengd i no hi prengué mal ningú los quartos d'ell (catorze?) llirs a la vida al pohle de Rajadell durant el perqui se apartaren. L'altra caseta parats ab bancs, posts, mdrfega i un seu temps. més aval1 que era d'un tal Biosca llen~olen cada un d'ells. ramo de Centellas ens parla tant no tingueren temps de fugir i rnatd -Tres matalassos i dues colxes. dels fenbmens naturals que I'adrniren, una criatura de 4 anys i se feu Lino -Tres cofres i dotze caixes i en elles pluges, nevades o esllavissades del ter- bassada d'aigua a cada torreizt que

28 llencols, 3 vdnoves, 4 sacs de reny, com d'esdeveniments de carhcter espantava i "con " s'obri lo terreno Pollacra. vaixell de vela catala arnb dos pals. Va ser utilitzat durant els segies XVlll i XIX pel comer$ amb America

no moguíruido sinó les teules de les i ab lo mateix temps la bassa El fred va matar els olivers i també els ceps. cases. " sobreixí que elles no pogueren pas- sur de tanta aigua que passava Cedemi és a Castelltallat i sota davant la porta. " mateix d'aquesta casa, ara enninada, El gra que es cull a Rajadell hi ha un lloc anomenat els Espatllats Les dones es van entretenir treient justament perquk és un terreny on s'hi la roba de casa i se'ls va endur I'aigua Pel que fa a les anotacions sobre la fan esllavissades. vora el molí de més avall. vida al poble i els seus esdeveniments Per I'octubre de 1764 va ploure Chivern de 1796 va nevar molt i va comencem amb aquesta declaració molt i les pluges es van endur dues fer molt fred. Els olivers es van glacar. dels grans que es cullen al teme I'any dones als molins. "Al mes de Marc de 1796 va fer 1764. "Lo any 1764 al mes d'octubre unes grans nevades i fred que mata Aquest any, en Francesc Centellas feu unes grans pluges que donaren moltes coses per tot lo món que va és batlle de Rajadell. Quan li demanen gravíssims danys per tot lo món, fer molt mal que mata totes les oli- que faci una relació dels grans que que per totes províncies passaren veres per les vores d'aigües en San1 s'han collit, arregla els números i tals aiguats que molins no quedaren Aman6 i Castellar que totes varen declara de menys per afavonr el poble. que no fossen espatllats i a lo molí tomar de baix la soca, tret de Casa Hi ha pobles que han fet la declaració de Querol arriba l'aigua de la riera Centellas i a la solana de Can més ajustada a la realitat i en Francesc jins a la bassa del molímés amunt, Cases i a Fonollosa que encara s'enfada i diu que "el Rei no'ns dóna que tots los horrs de la vora de rius varen collir algunes olives als oli- res ". i rieres espatllh i conreus i moltes vers rogets. I també mata les horta- "Lo any 1764 sent jo, Francesc cases de vora l'aigua s'erzdugrré i al lisses i també es van morir molts Centellas batlle, férem una relació molí de més aval1 rubinh la bassa i ceps que aquest any va arribar lo vi deis grans que dir any se havien collit se cuida perdre dos dones perqu? es negre per ací a 12 lliures la carga i en lo terme de Rajadell i la present torbaven a treure roba de dins casa a Anés a 15 i 16 lliures carga. " relaciófou d'aquesta forma: -f>riiii/~,hlut 453 quar1ere.s 2 criurr ab 2 inaixos que hi dui-mi- tiíiidolo, se acnrdrrrcí Ict provideizcia -0rdi 28 rjuarreres ren. Aj1ri.s pu.s.suts olguns dies lo Sr que .se,qlin derecho hu)'a lugar: Y del -Civu~l~t 134 q~tarreres Rector de Rujitdell lo va estreniun- i-ecibo de éste, coiizo [le las diligen- -E.s/7elro 13 quuriei-es ciiir Lo ninl l'hi vrt fer eit la vinya cias, que en su vil-tnd practicara 1 i1f~l.sr1it.s griiiis ne irri,yueirnt lo del Mer Moreru i corregueren iots VM. me darú la correspoizdieizte meti-eel1 rrrl~~hrr- Mniii-esa o 24 de Diciembi-e de collir, l~eri,millor era dir poc que IJU lrt verema a la poi-tridui-it ique 1791. Dn. Berizririlo (.)

1710/1. " prop hi erfi la Fermina i lo masover Sefiar Bcryle y J~isticindel Lugar de les Garriglres i taiizhé s'ho inii-a- >' Término (le Rujaelell. " Scgurainent que a Rajadell aquel1 veir 10 dit inúsic i 10 here11 Jan i les xny cs va collir forp mes gra. encara dues ses gennurzes. L)iit 8 de Els acusats es dcvien presentar al que cls scmbrats tal coin diu el batlle, Deserizhre lo Pere Pelfort se'?? vil req~ierimenti el batlle els devia fer un dcvien ser majorithriament de blat i de i~izai-n Barc~4onuuh 10 i~iafxo." informe favorable perquk més iard tro- civadzi. beni un paper on diu que s'ha suspks El veremador va ser a les portes de ttjudici. la mort. pero re'n va sortir i ]a recupe- "Eiz vista cle 13i>il~Ji>r-ineqne don2 El cas d'en Pere Pelfort: 1-at, va marxar cap a . lo Seizyor Britlle de Rajadell del que un veremador apunyalat obra el rlia 24 rle Deserlzbre de 1791, acerca lo ,fe/ que .succelzi Aquí el cas de dos Iiomes, segura- El Xaix i la llenya del Massana entre Miquel Mas.sana idos mossos iiicnt jornalen de la verema, quc es de Rajadell en E'lieretctr Mn.s.sana i Munel Cots, harallen i un dels dos és bastonejat i alies lo Xaix, i de carta del Si: epunyalat per I'altre. En Francesc El 1791 trobem un altre fet violent. Alcolde de Manresa de 24 de Centellas acull el ferit a casa seva i cl Es tracta del cas d'en Manel Cots, un Deseinbre de 1791. 16 al seu cirrec fins que es posa bo. jornaler de Manresa per mot el Xaix, Me upar qne sent lo Si: Alcalde Som a Rajadell el 1788. Llegim que que agafa llenya del bosc del Massana coniissionat (le la Reial Sala Crimi- cns diu I'amo de Centellas a la plana de Kajadcll i un dels mossos de la casa iznl s~ispeiztoro providencia, única- 62 de la se\w Ilibrela: el fereix amb l'escopeta. ment me apar és lo coizveizienr que "Dia 10 d'Ocrubre >le 1788, u la El Xaix els va denunciar a Manresa lo Senyoi- Batlle a la vigilia del dia punta del sol vingué lo Frrtncisco i el batlle de Rajadcll, que Es en Ccn- 2 de Geizer conzparesca davant lo Roya que és músic, que estava en la tellas, rep aquest ofici: Senyor Alcalde ab lo Miquel Mas- casa de Caiz Vilu del Viladés, diga6 "De orden de su Excelencia y sarta i sos dos inossos i alli podeiz que si volia n casa mia lo Pere Pel- Real Sala del crinzeiz me hallo for- expressar la diligencia que ,feu lo fort, que lo Joan Mir~illes,fill de maizclo causa contra Miquel Massa- Senyor Barlle davant del S,: Rarllat crzsc~ Jouri Miralles de Bergús, lo na labrador de este término de al qual podria enviar a buscar dir lmviu bustonejat i al costat tenia Rajadell y sus dos mozos o criados SI: Alcalde ... i coin de la mateixa una punyuludct i digué que li terna- que hirieron y malri-ataron u resulta ab rota evidencia que ni va que morir¿«. Jo li vas dir que si Manuel Cots, alias lo XaU;, jornale- Massaiza iri los mossos són culpo- lo acolliria i eixirem a cercar-lo ro del campo de esto ciudad el dia 3 sos siizó que tota la cc~lparecetu que era contra lu&uera grossa de clel que rige eiz cuya virttucl y del contra Mnnel Cotr, alies lo Xaix, se 1e.s feixes i lo preizguérem uri per Auto que en la nzisiiza causa proveí evitara tot lo daizy qtie upar se cada broc i lo férem venir per la el dia 23 del propio mes, prevengo podia seguir conrra Massarta i los porta de dalr i liie,go férem anar a a V M. qcte luego de recibida ésta, dos nzosst~s.singular~nent contra del cercar lo Sr Rector d'Ag~tilar:Lo dispongct y providerzcie que el nom- i~iossoque iriadvertidanzent ab lo confessa i coinbi.egd i i>rt,fer testu- brado Miquel Massana y s~tsílos j>arzy de l'escoperci i la pedra feu rnent que lo piangué lo SKRector de inozos qne se hallaron eiz la casa y ulg~inupoca de ferida al Xaix ... Rujcicleli i al nzateix temps vingité lo bosque de su heredad por la tnr-de Maiiel Cots, ilies lo Xaix, anava a Si: Jeroizi Coloin dels Prurs (le Rei, de dicho díu, baso la pena de 500 robar l1en)~ade Miquel Massaiza ciiurgiu, i li dona difereizts sarzgries libras con lu aplicación ordinrrriu, rjue se resisti a deixar la Ilenya ... " i cura del cap i lo dia 12 del corrent a la orden y disposición de dicha nzes viriguererz los Senyorr a pren- Reirl Salrr, se presenten ante mi, y No sabem si el mosso va al-ribar a dre testirnoni, lo Sr: batlle que era lo en este mi Real Juzgcirlo el dio 2 del disparar contra el Xaix o tan sols li va Pnrcerisns i lo Sr assessor i lo notu- mes de Enero próximo veizirlero; donar algun cop amb el fuselt. El cns ri Ratllnr, i lo cirurgia de i2.lanresa i coiz apercibiinientu que iio execu- de ii~ossosque derensen les propietats de I'amo són molt freqüents durant els que se unornena Junyent de di/ ter- Remeis per curar segles XVIIl i XIX. me que los prenguereu sense fer i altres consells útils ninguna cosa de nzul ni dan)' i jo com anarn de ri~ussosde Carnpurzya A la llibreta d'en Francesc Centellas Ets esqueflots del lunyent ILS estiniaré que pague11 tots los gas- i Sagristi hi ha un bon nombre dc i I'anbnim amenacador tos i darrys perqu? si no pagueu, so remeis i receptes per curar, propis de la lzome desaninzat per a llevrir-vos la medicina casolana de I'epoca. També El dia 10 de gener de 1797 a la parro- vida i izo vosfieu de mi que urzem de s'hi poden trobar altres conselis úiils quia de Sant Iscle i Santa Victoria de nirs i de dia i som vint-i-dos de pera la vida del mas com poden ser el Rajadell es va casar en Joan Junyent Companyia, carregats d'armes, que s'ha de fer per tal que les bótes no I'amo del Juiiyent amb Rosa Torres- quutre pirtoles, punyal, snbre i rru- vcssin o bé per fer fugir les rates. cassana de Fals. En Joan era vidu biic usnrn, i anam de la malo vida Segurament que aquests remeis ja d'Antbnia Dalmau, amb qui s'havia carregats de frau i rne sobria molt es feien servir durant les centúries casat el 1788. Una colla de rajade- gren que vos haguér de ,fer alguna anteriors en ternps dels seus avantpas- llencs, probahlement parcers i rabas- absoluta. Torno a referir no vos sats i el1 els va recoilir tots a la seva Ili- sers, li van preparar uns esquellots fieu. Me informí de vos que ahont- breta perque quedessin escrits. N'hi ha molt sonats, dels quals s'han coilservat sevulla que vos vege vos llevaré la per les persones i els animals, receptes les cobles. La sitira és eiiverinada i la vida quejo m'informaré bé corn vos per fer un bon vi o la manera de matar celebració que es preparava propera a dieu serise que ningú no pensara les xinxes. l'avalot. Entre d'altres estrofes diuen: quejo fos capita de tant bella Com- panyia, que si hrigués tingudes les "Joan Jurzyerzt s'és casat armes cregueu que encara que fos Remeis pera les persones lo dia deu de Gener esta! sol vos hauria llevarla la vida. de lo any ser-cents i nzil Com jo aiztiva desaimat no me vol- Les malalties són les típiques i noranta-set també. guí posar en mal i així so en la fcbres, passa cblica, mal de costat o Molts diran que és tenzps de gats Compaizyia. Si no pagueu tor lo /re- reuma i d'altres que, sense ser tan bé porlran esgarrapar: ball que ,fereu pernli.~en aqueixos greus, no se'n devia escapar ningú: i com que és home de mules, mossos, vos la pagareu que no vos cadarn, ronya o berrugues. No hi falta també podrd amorralax donaven ningurz nzul ni dany i per tampoc el que cal fer quan un es crema abreviar raons, no vos fieu de mi o el pica un animal verinós. Dia quinze de Genet; que seguinz la Franca i l'Espai~)~a, voliert fe~liesquellots son1 gent de la mala vicia que 110s Per curar una ensipela: Crerirarru pero s'han valgur del Barlle calarem ,foc a casa senzpre que sia soles de sabates i la "cenra" la pussa- per agafar-los a tots. rnerzesteq quan menos vos Izo pen- reu ab lo serlas i nprés 1 'anrassareu ab Sos germans l'ajudaven sareu qiie no sabr~ude qui vosfieu aiguni-derzt i lo anzassat lo posatvu erz vestir-ire més de mil i sou home vell. Pagueu o feu pagar sobre 1'eri.sipeia. fanr si eren valents Izomes, a ri 'a qui us ha jet entrevenir i si no Altra medecina més bona (tainbé com qualsevol agutzil. " vos voleu posar eiz innl perque vos per lo mateix): Penreu uri conill viu i Izi posaveti que izo perillaveiz i que lo ptinxareu al izas i la snng que rruurd En Joan Junyent va demanar ajuda per ser batlle rio sou inb que iina ab un draper xopareu alla orz 4,s I'eri- al batlle. El batlle era en Francesc Cen- canalla i urz bergant " siel aixi ho fareu sovintet i es tellas que és qui els va agafjr fent ús curara. dc la seva autoiitat. Més aval1 en Francesc tainbé de la Cambres de sang o passa cólica: La Al cap de pocs dies I'aino de Cente- seva m&ens diu: ciirrireu preizerlt ir11 rovell <'o¡! i lo rlei- llas va rebre un anbnim que havieu "Ertri carta i'hnvierz tirridir al .xrirareit ub iiigu(irder~t«ni.s.sadu i lo tirat al correu. Carnenacaven de moil i correu de Munresn qire el dia 13 de beureu i hego pnsscri-ii la pnssa c6licn. deieii que li crcinarien la casa si no Febrer del 1797 vas trobar lo corre(¡ Per lo mal de costal: Prendr-ea init- feia treure dos homes que eren tancats al Porit Non i ine vti riir que rei~iaunci j« io7cci de rrrbnco ¿le fiitn o julle.s, les a la presó. Het aquí l'eserit copiar de la curto nl corre11 i aprés vas rrobar 10 I~N1.xctre1~bé 1r.s posareu oh uiza ollrr seva propia m&a la Ilibreta. estirdinnf rie Cal Sai7s i lo de Can Vilo «b vi blanc be11 bo i lo fareu birl1ir.firis "Carta que vareri ti!-ai-al corr-eu dSAguilari li vas rlir qire rne la por-tés qucsia rnirir~ata la nieiríir, npr<;.s lii

los rlels esque1lot.s. " i el dici 16 de Febi-er rne la porta. " bnrrejareu segon rle fornterlt ifu~ruirii "Francesc Centell

Cadarn: refredat. dos pals usada els segles XVlII i XIX en Testameni de Francesc Centellas i Sagristk. Chrrega: mesura de capacitat equivalent a el comer$ amb Amkrica. 1799. Fe1 per Mn. Ramon Miralpeix, Prats de 121.60 Iitres. Quarto: moneda encunyada a Castella Rei. Cassa: vas de metal1 proveit d'un minec entre els segles XV i XIX. Valia per Arxiu Historie Comarcal de Manresa que serveix per a escudellar. pera treu- quatre maravedissos. Cada 34 rnarave- lnventari de Centellas fe1 el 1801. Notan Josep re oli. etc. d'una gerra etc. dissos feien un ral. Masramon de Manresa. Erisipela: malal(ia aguda febril, acompan- yada d'una inflarnació de la pell i de les Arxiu de la parroquia de Sant lscle i Santa niemhranes mucoses. Documentació Victoria de Rajadell Granatxa: gramalla. Peca de roba o vesta Llibres de baptismes. mairimonis i obits. Amb que es posava damunt una gonella. agraiment a Mn. Mkrius Masoliver. rector Arxiu particular de la fsmflia Centellas Herba de centaura: planta herbicia anual d'aquesra pmbquia. Escriptura de compra dels malins de Querol, de flors grogues. 1629. Natari Maurici Gomis de Manresa. Herha sana: menta. Llibreta d'en Franeesc Centellas i Sagristk Nata Llaca: fang que deixa la pluja als camps. (1726-1801). Lliures, sous i diners: Antiga moneda Capitols matrimonials enlre Francesc Centellas i Les dones casades prenien el cognom de I'ho- catalana de compte que val 2'67 ptes. Sugristk i Rosa Oller i Riquer, 1757. Notari me en primer lloc i el seu quedava en segon. Així Cada lliura val 20 sous i cada sou 12 Josep Sala i Tomasa de Manresa. tmbem: Mbnica Anglarill i Miralles de solcera i diners. Una lliura són 240 diners. Capítols matrimonials entre Francesc Centellas i Mbnica Centellas i Anglarill de casada. Meitadella: porró. Sagistk i Mbnica Anglarill i Miralles. 1769. Notan Antoni Tomasa i Fonr de Cardona. Panical: card de 20 a 70 cm. d'alt que es fa Establiment de I'aigua del gorg de Pere Jutge, en brolles. La seva arrel té propietats 1785. Nata¡ Viceng Giben de Barcelona. diurktiques. Ofici del Jutjat de Manresa, cas del "Xaix", Roser Parcerisas i Colomer Pollacra: emharcació catalana de vela amb 1791. Mesha. Estudiosa del món mnl

CIRCUITSAMB PENSIÓ COMPLETA Sortida julio1 i agost

París Casteiis del Loira Italia 7 dies 8 dies Preu 114.600'- ptes. Preu 123.600'- ptes. --

Alemanya Creuer pel Rhin Austria 8 dies 8 dies Preu 132.600'- ptes. Preu 139.600'-

Passeig Pere 111, 49 Pera més informació truqui'ns 08240 MANRESA Tel. 93 874 61 52