Còpia Digital
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
le lk1_ A1CHES rt,DVE .5 ! , .' o R CA e UBURIA 2 J131 Eh 411111 1. 14 1 1 ' n1 II DEL CENTÄ!!ßJ; ANY XLVI.—NUM.. 'ano. PREU: 10 cENnms BARCELONA, DIUMENGE, 22 DE MAIG DE 1927 uRALITA.,›A. „ pickc a .Antoeu. uppre30- — mama 1 ADNIMSTsialla. PLAÇA Di Wat/AM& L—TELEP'011 tuf• 71ILLER8 D'IMPIMMITA: CABREA DARBAJIÄ, II I I11.-.-TELEI,01, 1111MMA glE e0111 iiniallimmirrimigaintiniminiimmimmimattnummiannimmi • _1111M 111•1101 „„„„„„„„„ 11/11~111 Lgorma-zions de (La Publicitats COMENTARIS CRONICA Full de dieutri , occitanes El desig predominant UN BELL CAPVESPRE Les dues agricultures Les erres oue es havà viscut? Que es viu- eneoratjadora la lectura de la revista tolosenca óc. Hayan re i morir? Qué Es néixer, de primer?" En un article anterior—combatent base de totes les economies, des de Si alguna vàlua ha tingut l'exposició, en la Preinsa, de les certa campanya de cert periòdic, la a la mis ex- tingut °calla de referir-nos-hi altres vegades, i no ens dol de normalització constitucional d'Espanya, .éa —es demana Jordi Clemeneeau, harn- la mes casolana fins os relatives a la qual va esfumar-se amb un xic de tensa i estudiada, posen la manu- fer-ho novament. Ja saben els nostres lectora que Oc es l'brgan rhaver palesat que predomina actualment el desig d'arribar a letianament, en la primera plana de misteri—, com de passada, insinua- Perla la base vos voltuns gruixudfssims que acaba tenció de l'individu. dels països que integren l'ample territori lingüístic conegut per :ó democràtica del problema que s'ha creat. El parar que va que l'agricultura cerealista cons- són els cereals, dds quals solue de publicar sota aquest títol melan- d'ella Oceitänia i que abreva diversos dialectes que tenen un lligam partidaris, almenys en les columnes dels periódica, as el titueix un seriós obstacle enfront fern el pa. El pa regula amb el seu ;14 giós: "Au soir de la pensee". comú. Per bé que filològicament no han estat definides encara les rearrilar l'evolucidi política pel camí de la Constitució. 1 aquella de l'altra agricultura: la d'exporta- preu el de la vida; el pa es, a fi de característiques d'aquest lligam, ni hi ha unanimitat de parers Tot just acabo d'obrir el Ilibre, no ció. I corn sigui que tot sovint, per comptes, la mesura de l'home i de per qüestions de forma de govern o d'estructura estatal, no us puc pes dir quina impressió em fa respecte a l'origen comú d'aquests dialectes, cal convenir que, grà- /a Constitucio" espanyola cap gran entusiasme, comprenen malvolença, o be per ignorància, so- tota la vida de /es nacions. Sobre- occi- en per el sea contingut. Però les planes que presenta l'agricultura d'exporta- pa cies precisament a l'activítat benemitrita deis agrupaments que entre una dictadura i un règim normal de llibertat len tot a les nostres terres, on e) teja he llegit ja em donen la impressió que ció i la indústria com a enemigues, domina les abres viandes, tant a tanistes i de Dur premsa entusiasta, aquest lligam ens sembla . tics alba o menys completa, aquest últim és preferible. no és un rapapieg d'octogenari, sinó de la segona, quan com a la del ric. més intim cada dia. No solament llegim amb gust aquesta aportació víctima la primera la tanta del pobre tt El fet que un periòdic dels antecedents B C es declari una obra escrita amb plenitud de po- l'enemiga vera sols es l'agricultura Posat això. fixeu-vos com és for- literària que cerca un denominador comú per a un marsellés i un e al restabliment de la normalitat i sostingui la doctrina tències i sentits. Adhuc hi he trobat cerealista, sobretot en certs contrae- ma el meto del pa dintre d'Espanya. valencià, un barceloní i un tolosene, un mallorquí i un gaseó, ans rabi parágrafo sobirania del poble, significa que el desig d'una solada. • d'una agressivitat tota jo- tes, segons veurem en el transcurs Després mirarem cono cal que es sentim fretura d'aquesta lectura i ens hi delectem. Davem arri- venivola. Atea — relativament democràtica, és clar — (ea general en les de l'article, i com sigui tanobé que determini el dels productes agricoles si la nostra vera fulla d'informació literària no a Han estat dites moltes fiases engi- bat a sospitar eses de l'opinió peninsular. L'excepció està constituida per les tal error engendra pugnes inútils, d'exportació (vi, fruites, oli) i la precisament Les No-un:elles Litteraires, La Cagada Literaria, La en aqu'estes unanimi- nyades i confeccionades moltes anees perjudicials i és causa de mútues repercussió que l'un exerceix da- mes dretes, i encara no creiem que hi hagi dotes picants a l'entono de la verde Fiera Letteraria o el suplement del Times, ans bé aquesta petita trobaríem dretistes tan extremosos com els de mal fi ances que multes vegades han munt l'altre. Procablement longevitat de Clemenceau. Mireu-ne paralitzat iniciatives profi toses, per El preu del pa depen del preu del fulla de Tolosa, que ens duu l'eco avellutat de mil veus que tant Debate, que es manifestarien disconformes amb les teories una, no de les mis perilloses. El "Ti- tot això, dones, loe cregut de gran blat. A Espanya aquest ve deter- s'assemblen a la nostra. tquest diari ombrívol. gre" anava pel carrer amb un amic. interés actual engrunar i articular minat per un parell de factors d'or- Escriu Joan Bonnafoutt, en el darrer número d'Oc, que de 1ixO vol dir, ens sembla, que el moment és propici per a resoldre Varen passar per davant d'una casa. aquella afirmació que, com he dit, in- dre artificial. Primer, prohibició Niea a Alacant regna la mateixa llengua, idéntica de Loas, amb problema constitucional. Les relaciona personals i polítiques entre —Aqul viu ella—va ter l'ex-presi- sinuava de passada. d'importar-lo. Segon, fixació d'un una certa varietat dialectal, deguda més als segles de dissort que ents diversos que estaven enemistats o almenys allunyats, s'han lela del Consell. Protägoras, si la memòria no ens preu ri-oinim de venda a pages. a llur diversitat. Llenguadoc, Rosselló, Catalunya. Balears, Va- & san més suena i amistoses. As evident que aquella frase del —Per que no hi pugeu?—va dir tracia, digué algun cop, de l'home, Concretament, el preu que en re- mies occitanistes, una sola Pernio. léncia, etc., integren, per als nostres .ai -relativament präxim", emprada pel general Primo de que és mesura de totes les coses. sulta donat en compareció del que terra lingüística. està relacionada amb ela esforeos per a —Oh, Es que en aquesta hora hi ha Però, per altra banda, la menja és té en el mercat internacional, es cono era en una nota recent, el "vell". la mesura de l'home. Per això a la segueix: Darrerament, amb motiu dels Jocs Fiarais de Tolosa, un re- bar una sortida pràctica a una situació que, segclees el sentiment Però, fet i fet, no era d'aquestes in- presentant - del municipi d'aquesta eiutat, el senyor Julien, Preu internacional del blat a qual- Preu del blat espanyol al mateix :othern, no pot allargar-se indefinidament. vencions que sols retrec "culis granum declaré davant els amies de l'acció occitana de Tolosa que : Per part nostra, no hi ha un interés directe en la soluci6 que sevol part de la Península, sense punt salis", del que volia parlar-vos. En drets d'entrada "actilahnent, és la massa de les poblacions meridionals de la • sigui quina sigui. Però hi ha en nosaltres i en tots els realitat, volia aprofitar l'exemple d'a- República cpae conserva amb més fidelitat la llengua occitana. o monärquies, conservadora o capgiradors, quest ancià ple de vida que, després Quilograms Pessetes Quilograms Pessetes ans —republicans roo unes 37 I00 unes 53 El municipi de Tolosa està disposat a encoratjar tota gran ma- ,srmistes o inconformistes — l'interés humà per l'exercici dels d'un fort desengany polític, ha sahut nifestació de l'Escota occitana a favor de la nostra llengua d'oe. a cívica. Les llibertats modernes eón un patrimoni comú dele derivar les seves activitats cap al camp Diferenci:a un 43 Faig vots, digué, pel triomf del teatre occità ; de la gran escola de la filosotla i la literatura, per Ara, unes quantitats globals per tal d'ajudar la visió dels fets. s de totes les tendències i de totes les idees. El restabliment exhortar la nostra gent a envellir amb occitana de l'esdevenidor." nuestes llibertats no pot ésser indiferent a ningú. Per això eles solta. El que val el blat espanyol El mateix blat al preu dele mercats Cal esperar del municipi tolosenc i deis altres municipis oeci- i els homes més allunyats de 'l'actual situació i de les que Es rar, en les nostres latituds, molt internacionals tans que no desatendran les peticions oceitanistes dels taostres rs vinguin, han de trobar desitjable la tornada al funciona- més rar que no a França, o a Angla- Calcu/ant que es produeixin 40 mi- Valdria 4332 milions de pessetes arnies. dels drets politice i civils, que sé/1 la principal conquista de terra, o ls Esteta Units, de trobar lions de quintars mètrics i descomp- Es regala, dones. als propietario de Per a acabar aquesta nota, beu-vos aeí una anécdota adient: democràcia moderna i la més forta garantia de la llíbertat i de octogenaris o sois sepagenaris, que tant un 10 % per a llavor, el valor la terra 576 milions de pessetes, que discutiera fa pues dies, en plena Rambla barcelonina, amb un amic dignitat humanes.