DOCSLIB.ORG

Sanaüja - Guissona 308

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Sanaüja - Guissona 308 Sanaüja - Guissona 308 Sanaüja (ctra. C-1412a,Torà (C-1412a, pk 12,8) pkBiosca 23,6) (ctra. C-451,Massoteres pk 29,6) (ctra.Guissona de Guissona,setembre) (pl. Vellpk 2,2) Pla/av. 11 de Guissonasetembre) (pl. VellMassoteres Pla/av. 11 de(ctra. Biosca de Guissona, (ctra. C-451, pkTorà 2,2) pk (C-1412a, 29,6) pkSanaüja 23,6) (ctra. C-1412a, pk 12,8) Sanaüja Guissona Guissona Sanaüja 1 * 1 * 1 * 1 * 1 * 6 (a)*1 * Sanaüja (ctra. C-1412a, pk 12,8) 07.15 08.15 Guissona (pl. Vell Pla/av. 11 de setembre) 12.30 14.30 17.00 19.55 Torà (C-1412a, pk 23,6) 07.30 08.25 Massoteres (ctra. de Guissona, pk 2,2) 12.40 14.45 17.15 20.10 Biosca (ctra. C-451, pk 29,6) 07.35 08.30 Biosca (ctra. C-451, pk 29,6) 12.50 14.55 17.25 20.20 Massoteres (ctra. de Guissona, pk 2,2) 07.40 08.35 Torà (C-1412a, pk 23,6) 12.55 15.00 17.30 20.25 Guissona (pl. Vell Pla/av. 11 de setembre) 07.50 08.50 Sanaüja (ctra. C-1412a, pk 12,8) 13.05 15.15 17.45 20.40 1 de dilluns a divendres feiners * Servei a la demanda. Aquest servei només es prestarà sota demanada. Cal que sol·liciteu el servei abans de les 12.00 h del dia anterior (laborable) trucant al 973 532 127. febrer 2017 Torà - Guissona 309 Torà (C-1412a,Ivorra pk (LV3004, 23,6)Vicfred pk 1)(ctra.Sant Vicfred Guim a Elde masia Llorla Plana (pl.Hostalets) Major)Massoteres (pl. del Castell,Guissona (ctra. 2) desetembre) Guissona, (pl. Vell Pla/av. pk 2,2) 11 de Guissona (pl.Massoteres Vell Pla/av.El (ctra. Llor 11 de(pl.de Guissona, setembre)Major)Sant Guim pk Vicfredde 2,2) la Plana (ctra.Ivorra (pl. Vicfred del (LV3004, Castell) aTorà masia pk (C-1412a, Hostalets)1) pk 23,6) Torà Guissona Guissona Torà 1 * 1 * 1 * 1 * 1 * 1 * Torà (C-1412a, pk 23,6) – 07.15 08.15 Guissona (pl. Vell Pla/av. 11 de setembre) 14.30 17.00 19.55 Ivorra (LV3004, pk 1) 05.35 07.25 08.20 Massoteres (ctra. de Guissona, pk 2,2) – – 20.10 Vicfred (ctra. Vicfred a masia Hostalets) 05.40 07.30 08.25 El Llor (pl. Major) 14.50 17.05 20.25 Sant Guim de la Plana (pl. del Castell, 2) 05.50 07.35 08.30 Sant Guim de la Plana (pl. del Castell) 14.55 17.10 20.30 El Llor (pl. Major) 06.00 07.40 08.35 Vicfred (ctra. Vicfred a masia Hostalets) 15.00 17.15 20.35 Massoteres (ctra. de Guissona, pk 2,2) 06.15 – – Ivorra (LV3004, pk 1) 15.05 17.20 20.40 Guissona (pl. Vell Pla/av. 11 de setembre) 06.20 07.50 08.50 Torà (C-1412a, pk 23,6) 15.15 17.30 – 1 de dilluns a divendres feiners * Servei a la demanda. Aquest servei només es prestarà sota demanada. Cal que sol·liciteu el servei abans de les 12.00 h del dia anterior (laborable) trucant al 973 532 127. febrer 2017 Torà - Tàrrega 310 Torà (C-1412a, Ivorrapk 23,6) (LV3004, Vicfredpk 1) (ctra. VicfredSant Guim a masia de laHostalets)Massoteres Plana (pl. del (ctra. Castell,Guissona de Guissona, 2) (pl. VellLa pk Pla/av.Morana 2,2) 11 (L310, de Santsetembre) pk Martí 17,9) de laGra Morana (L310, (L310, pk 15,9)Concabella pk 17) (L310,Riudovelles pk 13,5) (L310,La Figuerosa pk 8,1) (L310,Tàrrega pk 5,2)(estació d'autobusos) Torà Tàrrega Tàrrega Torà 1 * 1 * 1 * 1 * Torà (C-1412a, pk 23,6) 05.30 – Tàrrega (estació d'autobusos) 13.35 18.20 Ivorra (LV3004, pk 1) 05.35 – La Figuerosa (L310) 13.45 18.30 Vicfred (ctra. Vicfred a masia Hostalets) 05.40 – Riudovelles (L310) 13.50 18.35 Sant Guim de la Plana (pl. del Castell, 2) 05.45 – Concabella (ctra. L-310) 13.59 18.44 Massoteres (ctra. de Guissona, pk 2,2) 05.52 – Gra 14.02 18.47 Guissona (pl. Vell Pla/av. 11 de setembre) 05.54 08.55 Sant Martí de la Morana 14.05 18.50 La Morana (L310, pk 17,9) 05.56 09.05 La Morana 14.08 18.53 Sant Martí de la Morana (L310, pk 17) 05.58 09.08 Guissona (pl. Vell Pla/av. 11 de setembre) 14.15 18.55 Gra (L310, pk 15,9) 06.01 09.11 Massoteres (ctra. de Guissona, pk 2,2) – 18.57 Concabella (L310, pk 13,5) 06.04 09.14 Sant Guim de la Plana (pl. del Castell) – 19.05 Riudovelles (L310, pk 8,1) 06.15 09.25 Vicfred (ctra. Vicfred a masia Hostalets) – 19.10 La Figuerosa (L310, pk 5,2) 06.20 09.30 Ivorra (LV3004, pk 1) – 19.15 Tàrrega (estació d'autobusos) 06.25 09.35 Torà (C-1412a, pk 23,6) – 19.20 1 de dilluns a divendres feiners * Servei a la demanda. Aquest servei només es prestarà sota demanada. Cal que sol·liciteu el servei abans de les 12.00 h del dia anterior (laborable) trucant al 973 532 127. febrer 2017 Mont-roig - Guissona 311 Mont-roig (ctra.Les Pallargues L-304, Sisterópk 0,6)(ctra. (ctra. L-304,Ratera L-304, pk 2,3)(ctra. pk 3,1)Concabella L-304, pk 4,8) Hostafrancs(ctra. L-324,El pk(ctra. Llor 12,3) L-324,Riber pk 10,5) (ctra. L-324,Sedó (ctra. pk 9,8) L-324,Tarroja pk de 9) SegarraBellveí (accés)(ctra.Torrefeta L-311, pk (accés) 7,9)Gra Sant Martí deLa la Morana MoranaGuarda-si-venesGuissona (Mestre Santaló) Mont-roig Guissona Guissona Mont-roig 1 * 1 * Esc 2 * 1 * 1 * 3 * 3 * Esc 2 * 1 * Mont-roig (ctra. L-304, pk 0,6) 05.40 07.10 – – – Guissona (Mestre Santaló) 12.00 12.30 14.30 17.00 17.00 19.55 Les Pallargues (ctra. L-304, pk 2,3) 05.44 07.14 – – – Guarda-si-venes – – – 17.15 17.15 – Sisteró (ctra. L-304, pk 3,1) 05.48 07.18 – – – la Morana (L310, pk 17,9) – – – 17.20 17.20 – Ratera (ctra. L-304, pk 4,8) 05.52 07.22 – – – Sant Martí de la Morana (L310, pk 17) – – – 17.23 17.23 – Concabella (ctra. L-324, pk 12,3) 05.54 07.24 08.23 08.23 – Gra (L310, pk 15,9) – – – 17.26 17.26 – Hostafrancs (ctra. L-324, pk 10,5) 05.56 07.26 08.25 08.25 – Torrefeta (accés) 12.15 12.40 14.45 17.33 17.33 20.10 El Llor – – – – 09.50 Bellveí (accés) 12.19 12.45 14.49 17.36 17.36 20.14 Riber (ctra. L-324, pk 9,8) 05.58 07.28 08.27 08.27 10.00 Tarroja de Segarra (ctra. L-311, pk 7,9) 12.25 – 14.55 17.40 17.40 20.20 Sedó (ctra. L-324, pk 9) 06.00 07.30 08.29 08.29 10.03 Sedó (ctra. L-324, pk 9) 12.27 12.52 14.57 17.43 17.43 20.22 Tarroja de Segarra (ctra. L-311, pk 7,9) 06.02 07.32 08.31 08.31 – Riber (ctra. L-324, pk 9,8) 12.29 12.55 14.59 17.45 17.45 20.24 Bellveí (accés) 06.08 07.38 08.34 08.34 10.10 El Llor – 13.05 – – – – Torrefeta (accés) 06.12 07.42 08.36 08.36 10.15 Hostafrancs (ctra. L-324, pk 10,5) 12.31 – 15.01 17.47 17.47 20.26 Gra – – 08.41 08.41 – Concabella (ctra. L-324, pk 12,3) 12.33 – 15.03 17.50 17.50 20.28 Sant Martí de la Morana – – 08.43 08.43 – Ratera (ctra. L-304, pk 4,8) 12.35 – 15.05 – – 20.30 La Morana – – 08.45 08.45 – Sisteró (ctra. L-304, pk 3,1) 12.39 – 15.09 – – 20.34 Guarda-si-venes – – 08.50 08.50 – Les Pallargues (ctra. L-304, pk 2,3) 12.43 – 15.13 – – 20.38 Guissona (Mestre Santaló) 06.20 07.50 08.55 08.55 10.20 Mont-roig (ctra. L-304, pk 0,6) 12.47 – 15.17 – – 20.42 Esc dies lectius del calendari escolar. Aquests són serveis escolars que es podran utilitzar només en cas de disponibilitat de places. 1 de dilluns a divendres feiners 2 de dilluns a divendres feiners no lectius 3 dijous de mercat de Guissona * Servei a la demanda. Aquest servei només es prestarà sota demanada. Cal que sol·liciteu el servei abans de les 12.00 h del dia anterior (laborable) trucant al 973 532 127. febrer 2017 El Mas de Bondia - Cervera 312 El Mas de Bondia Montornès de Segarra Cervera Cervera Montornès de Segarra El Mas de Bondia El Mas de Bondia Cervera Cervera El Mas de Bondia 1 * 1 * El Mas de Bondia 06.10 Cervera 19.25 Montornès de Segarra 06.20 Montornès de Segarra 19.50 Cervera 06.45 El Mas de Bondia 20.00 1 de dilluns a divendres feiners * Servei a la demanda. Aquest servei només es prestarà sota demanada. Cal que sol·liciteu el servei abans de les 12.00 h del dia anterior (laborable) trucant al 973 532 127. febrer 2017 Bellmunt - Cervera 314 Bellmunt (ctra.La B-221, Panadella pk 2,7) (ctra.Montmaneu N-II, aparcament) (ctra.La Tallada B-100) (ctra.La B-100, Rabassa pk 4)(ctra.St.
Load more

Recommended publications
  • REVISTA DE CIÈNCIES DE LA CATALUNYA CENTRAL N
    Recorregut de recerca geològica per la comarca de La Segarra: des de la Panadella a Rubinat i a Sant Pere dels Arquells i Rubinat; i des de Cervera i les Oluges a Sant Ramon i a Ivorra Josep Maria Mata-Perelló Joaquim Sanz Balagué XARAGALL REVISTA DE CIÈNCIES DE LA CATALUNYA CENTRAL n. 2 FEBRER 2015 Com citar l’article: Mata-Perelló, JM.; Sanz Balaguer, J. Recorregut de recerca geològica per la comarca de La Segarra: des de la Panadella a Rubinat i a Sant Pere dels Arquells i Rubinat; i des de Cervera i les Oluges a Sant Ramon i a Ivorraper. A: XARAGALL. Revista de Ciències de la Catalunya Central. 2015. (n.2). ISSN 2013-4479 DL: B.21483-2009. DOI XARAGALL. Revista de Ciències de la Catalunya Central RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA PER LA COMARCA DE LA SEGARRA: DES DE LA PANADELLA A RUBINAT I A SANT PERE DELS ARQUELLS I RUBINAT; I DES DE CERVERA I LES OLUGES A SANT RAMON I A IVORRA Josep Maria Mata-Perelló Museu de geologia Valentí Masachs, Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM), Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), 08272 Manresa, Spain Joaquim Sanz Balagué Departament d’Enginyeria Minera i Recursos Naturals (EMRN), Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM), Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), 08272 Manresa, Spain Paraules clau: Depressió geològica de l’Ebre, Materials terciaris, Materials quaternaris, Patrimoni miner Resum Itinerari realitzat el 23 de febrer de 2014. En aquesta ocasió, es realitzarà un recorregut geològic a través de diferents indrets de la Depressió Geològica de L´Ebre; i més concretament pels sectors corresponents a la seva Depressió Central.
    [Show full text]
  • Verification of Vulnerable Zones Identified Under the Nitrate
    CONTENTS 1 INTRODUCTION 1 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS 1 1.2 PROBLEMS ENCOUNTERED DURING THE INVESTIGATIONS 2 2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AREAS AND VULNERABLE ZONES AND APPLICATION OF CRITERIA ESTABLISHED IN DIRECTIVES 5 2.1 INTRODUCTION 5 2.2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AND LESS SENSITIVE AREAS (DIRECTIVE 91/271/EEC) 8 2.3 PROCEDURES FOR DESIGNATING VULNERABLE ZONES (DIRECTIVE 91/676/EEC). 14 2.4 ANALYSIS OF THE APPLICATION OF CRITERIA FOR DESIGNATION OF SITES UNDER DIRECTIVES 91/271/EEC AND 91/676/EEC. 20 3 CONCLUSIONS REGARDING THE RELATIONSHIP BETWEEN VULNERABLE ZONES AND SENSITIVE AREAS IN SPAIN, TAKING INTO ACCOUNT COMMON STANDARDS. 30 1 INTRODUCTION 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS At the end of 1998, the national Ministry of the Environment completed the “Libro Blanco del Agua en España”, or (White Paper for Water in Spain). This document was designed as a tool for assessing and guiding water management in Spain. Although Spain’s future water policy is outlined in the conclusions, the points mentioned refer only to quantitative aspects of water resources without considering the issue of quality. Nonetheless, the issue of river, reservoir, lake and groundwater pollution is taken into account in the assessment section. Amongst the problems related to water quality, the White Paper notes, among others, problems related with Directives 91/271/EEC and 91/676/EEC. A brief summary of the main issues addressed is provided below. Surface water and diffuse pollution. In general, diffuse pollution produced by agricultural and livestock raising activities (e.g.
    [Show full text]
  • Massoteres. Arqueologia
    arqueologia 35 castell, però, totes les referències conegudes correspo- CASTELL DE MASSOTERES nen al segle XIV i per això a Catalunya Romànica apun- Nucli: Massoteres ten la hipòtesi que fos en aquest segle quan es va Distància des de Cervera: 19 km construir una petita fortalesa dins el terme del castell Accés: Carretera de Talteüll. Indret: Nucli urbà L'any 1339 sabem que Pere II Galceran de Pinós pos- seïa en feu pel comte d'Urgell els castells de Talteüll, Tipologia: Castell Massoteres i Palou, dels quals es proclama senyor en Època: s. XIV un document del 1344. En el fogatjament de 1358 Galceran de Pinós tenia els castells i llocs de Talteüll i Maçotes. L'any 1377 el castell i lloc de Talteüll, amb tots els castells situats al seu terme, foren venuts per Pere III UTILITZACIÓ: Galceran de Pinós a Arnau d'Erill pel preu de 80.000 Original: Militar/Defensa sous barcelonesos. Actual: Jaciment d'interès arqueològic L'any 1831, abans d'aprovar-se l'abolició dels senyo- rius jurisdiccionals, Talteüll, Massoteres i Palou consta- Arqueologia DESCRIPCIÓ TIPOLÒGICA ven dins el corregiment de Cervera i pertanyien a Felip de Buxons i N. Martí. BIBLIOGRAFIA -Catalunya Romànica: el Segrià, les Garrigues, el Pla d'Urgell, la Segarra, l'Urgell, vol XXIV. Barcelona 1997, ps. 311-312. -La Vall del Llobregós, dins Llobregós Informatiu. s/d. NECRÒPOLI DEL SERRAT DEL MORO Façana posterior de Cal Soler Nucli: Massoteres Distància des de Cervera: 23 km Poques notícies es tenen del castell de Massoteres. Accés: Camí sense asfaltar Malgrat que del poble ja se'n té coneixement de la seva Indret: Des de Massoteres agafar el camí que existència al segle XI, del castell pròpiament dit no hi surt des de l'antic safareig i travessar l'actual C-451, a l'altre banda de la qual surt un camí ha referències escrites fins al segle XIV.
    [Show full text]
  • CCS Tríptic Rutessegarra
    Ruta dels Castells del Sió 1 11 Ruta de Cercavins Recorregut: 41,88 km Recorregut: 12,72 km Durada: 3h 48’ Durada: 2h Ideal en BTT Ideal a peu Dificultat: Moderada Dificultat: Fàcil Ascensió: 401 m Ascensió: 213 m Sortida: Cervera Ponts Sortida: Montornès de Segarra 41º40’’38” N / 01º16’09” E Vilanova les Cases Sallent 41º36’01” N / 01º13’55” E de l'Aguda de la Serra 2 Lloberola 12 Ruta dels Castells del Doll Castell Ruta Molí del Cava Recorregut: 24,5 km de Ribelles Recorregut: 7,33 km Durada: 2h 05’ Ribelles 854 Durada: 1h 30’ Ideal en BTT Ideal a peu Dificultat: Moderada Sant Salvador Dificultat: Fàcil Ascensió: 249 m 6 Sanaüja Ascensió: 108 m Sortida: Guissona a Sortida: Mas del Sot c 41º47’11” N / 1º17’19” E Pedrata s 41º49’44” N / 01º19’31” E o 675 i Vallferosa Torre B Llanera e de Vallferosa d Ruta de les Dues Valls 3 a 13 Ruta de les Gesses r Tossal Recorregut: e de la Creu Recorregut: 23,38 km i era 12,34 km Durada: 2h R 658 an Durada: 2h 30’ Ideal en BTT l Ideal a peu Dificultat: Moderada L Dificultat: Fàcil e Ascensió: 312 m 15 Biosca d Ascensió: 207 m ra Sortida: Sant Guim de Freixenet Guardiola 14 ie Sortida: Mas del Sot 41º39’21” N / 01º25’73” E Selvanera R 41º49’44” N / 01º19’31” E Castell 13 el L de les Sitges lo Palou 12 bre l'Aguda Fontanet gós Claret Ruta dels Turons 4 Talteüll Cellers 14 Ruta Aubaga - Solana Recorregut: 22,62 km Torà Recorregut: 11,85 km Durada: 2h 15’ Florejacs 7 Durada: 1h 20’ Ideal en BTT Ideal en BTT Dificultat: Moderada Massoteres Dificultat: Moderada Ascensió: 382 m Ascensió: 198 m Sortida: Sant
    [Show full text]
  • Memoria06.Pdf
    Annual report | 2006 it is crystal clear , waste is a resource ARC 2006 | Annual report Presentation Francesc Baltasar i Albesa Sustainable waste management in light of the Minister of the Environment and Housing challenges of climate change 0 / Pag. nce again it is time More importantly, however, is municipal waste generation This effort, which we have all invite you to continue improving competitiveness in the sector. for the yearly report an aspect of key importance exceeded population growth. made, can be interpreted fa- these results as the separation (2006) of the Agència that makes it possible: the role In other words, generation per vourably insofar as mitigating of waste at home becomes even Despite these results, we ode Residus de Catalunya, which we all play in the process. The capita remained at 1.64 kg/ climate change is concerned: more important. should not be complacent and is necessary to observe how far public, companies, environmen- h/day. This is certainly a very selective collection prompted must carry on working for im- we have come and the ground tal and social agents, and gov- positive development and is savings of over 480,000 tonnes 2006 also saw a clear drive to- provement and towards waste that remains to be covered with ernmental authorities must work the result of the effort the pub- in emissions of CO2, which, wards a more soundly-based management involving con- OBJECTIVES AND ACTIONS regard to waste in Catalonia. together actively to bring about lic makes each day. it is well-known, is one of the waste policy, in both its manage- tinued effort to fight climate change in the waste paradigm, gases that contributes to glo- ment and financial aspects.
    [Show full text]
  • La Inventariació Dels Arxius Municipals De Les Comarques De La Noguera, La
    Revista Catalana d'Arxivística LLIGALiyS (1992) LA INVENTARIACIÓ DELS ARXIUS MUNICIPALS DE LES COMARQUES DE LA NOGUERA, LA SEGARRA I L'URGELL Joan Farré i Viladrich (Arxiu Històric Comarcal de Balaguer) Gener Gonzalvo i Bou (Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega) Dolors Montagut i Balcells (Arxiu Històric Comarcal de Cervera) Introducció boració dels inventaris dels arxius munici- pals s'inicià simultàniament a les comarques Amb la creació de la Xarxa d'Arxius de l'Urgell, la Noguera, l'Alt UrgeU, el Històrics Comarcals (Llei d'Arxius de Cata- Segrià i la Segarra. Una part dels arxius lunya 6/1985, de 26 d'abril), i el Decret municipals del Pla d'Urgell foren visitats i que en regula la seva organització (Decret inventariats des de Balaguer, Lleida i Tàr- d'Organització de la Xarxa d'Arxius Histò- rega, ja que aleshores no estava creada ofi- rics Comarcals, 110/1988, de 5 de cialment la nova comarca. maig) ^ s'atribueix a aquests arxius la El projecte va rebre un important recol- tutela, protecció, conservació i difusió del zament per part de la Diputació de Lleida, patrimoni documental de la comarca. Es en institució que es va fer càrrec de la contrac- aquest context on hem d'emmarcar el pro- tació de dos llicenciats en història per a cada grama de treball establert i coordinat pel arxiu comarcal (AHC de Balaguer, AHC de Servei d'Arxius de la Generalitat de Cata- la Seu d'UrgeU, AHC de Tàrrega, AHC de lunya, d'inventariació dels fons documen- Cervera, i Arxiu Històric de Lleida). La tals municipals de les comarques de Lleida, mateixa institució va dotar els arxius comar- dins un projecte més ampli d'inventari dels cals d'equips informàtics que han permès arxius municipals de Catalunya^.
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • FITUR 2020 DOSSIER DE PREMSA Resum
    FITUR 2020 DOSSIER DE PREMSA resum www.aralleida.cat 2 DOSSIER DE PREMSA FITUR 2020 França / Toulouse PIRINEU Bausen Canejan Les França 13 14 Bossòst Arres França Val d'Aran Bagnères-de-Luchon Vilamós Es Bòrdes Era Garona Bagergue Salardú Port de la Alt Àneu Vielha Bonaigua Alòs d’Isil Baquèira Vall d’Àneu Arties Túnel de Vielha València Naut Aran d'Àneu Esterri d'Àneu PARC NATURAL Pantà de la Tavascan DE L'ALT PIRINEU Torrassa Vall de Cardós La Guingueta Lladorre Pantà de Baserca d'Àneu Ribera Esterri PARC NACIONAL Espot de Cardós Caldes de Boí D'AIGÜESTORTES La Noguerade Pallaresa Cardós I ESTANY DE Alins SANT MAURICI 9 10 Vall Ferrera Boí La Noguera Ribagorçana Vall de Boí Barruera Taüll Pallars Tírvia Toulouse Alta Farrera Vilaller 3 4 Capdella Sobirà Llavorsí Andorra Llívia Ribagorça Cerdanya Perpinyà Benasc/ Rialp Andorra 5 6 Guils de Benasque El Pont Cerdanya Vall Fosca Llessui de Suert Les Valls Bolvir Puigcerdà Torre de Sort de Valira Capdella Ger Sarroca La Seu Lles de Alp Cerdanya Prullans Isòvol Fontanals de Bellera El Pont La Pobleta Baix Pallars d'Urgell Estamariu de Cerdanya de Bellveí de Bar Das Soriguera Prats i Sansor Pantà d'Escales Arsèguel Bellver Urús Montellà de Gerri Alàs i Riu de Senterada de la Sal i Martinet Cerdanya Estany de Montferrer Cerc Cava Cerdanya Montcortés i Castellbó Túnel del Cadí Ripoll Ribera PARC NATURAL Les Valls d’Aguilar d’Urgellet DEL CADÍ-MOIXERÓ El Segre El SERRA DEL CADÍ Berga La Pobla de Segur La Noguera Pallaresa Cabó Alt UrgellLa Vansa 7 8 Conca i Fórnols Gósol Salàs de de Dalt Josa
    [Show full text]
  • CAT-08 Granyena De Segarra.Cdr
    [PAYS.DOC] Observatorio virtual del paisaje mediterráneo Ponent (Segarra) Granyena de Segarra CAT-08 l a l no ur a a at ur rb N R U Antiguo lago interior Agua, elemento escaso Campos de cereales y retazos de bosque Urbanismo adaptado a la topografía Cultivos de secano y artesanía Alta montaña La zona se caracteriza por relieves tabulares desa- Los cursos fluviales más importantes en esta La vegetación característica es el matorral, con Granyena de Segarra se encuentra situado en un La agricultura de secano (cereales) es la actividad rrollados a partir de la erosión del antiguo lago inte- zona son el torrente de Vilagrasseta, el río Cerca- restos de encinar y roble en las zonas de umbría. cerro, donde se instaló una iglesia y un castillo. económica más importante. También es destaca- Media/baja montaña rior donde iban a desaguar los ríos pirenaicos y de vins, los dos afluentes del río Ondara, que es Lo que predomina, no obstante, son los campos Alrededor de esas construcciones se desarrolló la ble el desarrollo de la industria agroalimentaria, la cordillera Pre-litoral. Las cumbres que pode- afluente del Segre. de cereales, con almendros y olivos. población, la villa cerrada, con calles muy estre- del mueble y textil. Llanura mos ver actualmente son los restas de este anti- chas y de fuerte pendiente. Litoral guo lago, con materiales como las margocalcá- reas, las arcillas y molasas. La Segarra es una comarca situada en la depresión central catalana, a levante de las tierras de Lleida. Los valles de los ríos Corb, Ondara, Sió y Llobregós marcan el territorio de sur a norte, generalmente plano, accidentado al sur por las sierras de Montargull y de Bellmunt y al norte por la sierra de Pinós.
    [Show full text]
  • Cartografia Cadastral De La Província De Lleida (Segles XVIII-XIX) J
    ELS ATLES 39 Cartografia cadastral de la província de Lleida (segles XVIII-XIX) J. Burgueño Departament de Geografia i Sociologia. Universitat de Lleida El Cadastre de Patiño La derrota dels austriacistes en la guerra de Successió va permetre a Felip V la supressió de les constitucions catalanes i l’establiment d’un seguit de mesures de centralització, unificació jurídica i fiscalització. La instauració del Cadastre (R.D. 9-XII-1715) va ser obra del superintendent de Catalunya, José Patiño. La nova contribució gravava dos conceptes: els béns immobles (imposició o servei reial) i l’activitat professional (imposició personal). Les normes generals, establertes el 15 d’octubre de 1716, afirmen que la contri- bució reial “debe cargarse sobre las haciendas, ejecutando descripción y tasa- ción de todas ellas y regulando sus valores y frutos”; per això, el procediment “más conveniente y justificado para la exacción de dicha Imposición en este Principado debe ser el método inalterable de la descripción y estimación hecha en el Catastro de todos los bienes raíces con las circunstancias indivi- duales que se necesitan para su inteligencia y exactitu”. Així, en el reparti- ment “de lo Real por el Catastro” volia avaluar “cada medida de tierra por 1. A Cervera –la ciutat més ben estudiada de Catalunya: TURULL, 1990 i VERDÉS, 2004– es su producto, y circunstanciada por su situación, límites y calidad, destinán- conserven manifests d’ençà 1340; a Balaguer dole su clase, según las en que se han dividido en número correspondiente a estimes des de 1380. Encara que (si més no a Cervera) hi ha manifests posteriors a la Nova la variedad que las tierras entre sí tienen.” Planta, són els medievalistes els que més aten- ció han dedicat a aquest tipus d’ingressos muni- Cal advertir que, contràriament al que s’afirma sovint, el Cadastre de cipals (ORTÍ - SÁNCHEZ - TURULL, 1996 i Actes Patiño no va suposar a Catalunya una novetat radical com a contribució del III Congrés, 1996).
    [Show full text]
  • [email protected]
    COMUNICAT D'ACTUALITZACIÓ DE LA FASE D’EMERGÈNCIA DEL NEUCAT S’actualitza la situació d’Emergència del Pla especial d’emergències per nevades a Catalunya (NEUCAT). Reunit aquesta tarda el Consell Assessor del Pla NEUCAT, presidit pel Conseller d’Interior, amb la presència de la Secretaria general del Departament d’Ensenyament, dels cossos operatius, empreses de serveis, de gestió de carreteres i del Servei Meteorològic de Catalunya, s’ha determinat: - La suspensió del transport escolar interurbà previst per demà divendres a les comarques de: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, La Selva, Bages, Osona, Pla de l’Estany, Maresme, Vallès Oriental, Vallès Occidental i Baix Llobregat. Per la seva part, el Consell comarcal de La Segarra ha decidit suspendre el transport escolar per demà. Cal remarcar que aquesta mesura no afecta el transport escolar de carácter urbà ni suposa la suspensió de l’activitat escolar. Aquesta mesura deriva de la previsió meteorològica tant pel que fa a neu com pel que fa a baixes temperatures i, per tant, la possibilitat de glaçades a l’interior i al litoral. Es recorda que hi ha vigent un avís d’onada de fred que s’allargarà tot el cap de setmana. Demà s’informarà detalladament respecte aquest avís. Fins aquests moments hi ha 102 municipis amb el seu PAM activat: Agullana Montornès Torà Albanyà Montornès del Vallès Tordera Arenys de Mar Ódena Torrefeta i florajacs Barberà del Vallès Palafrugell Torroella de Montgrí Barcelona Palamòs Tremp Borrassà Palau Saverdera Vacarisses Cabrils Pallejà Vandellòs Calders Parets
    [Show full text]
  • Documentació De L'arxiu De Poblet Relacionada Amb El
    1 DOCUMENTACIÓ DE L’ARXIU DE POBLET RELACIONADA AMB EL SOLERÀS (1) Extret del llibre de Valentí Gual Vilà, JUSTÍCIA I TERRA La documentació de l’Arxiu de Poblet (ARMARI II) de Cossetània Edicions, juliol 2003 (2) Extret del llibre de Valentí Gual Vilà, POBLET, SENYOR FEUDAL La documentació de l’Arxiu de Poblet (ARMARI III) de Cossetània Edicions, gener 2007 (En ordre cronològic) (1) Pàg. 933 Calaix 36 Extracte- resum: El 1180 , Guillem de Cervera i Bernat de Montpaó donaren a Bernat de Montpalau i a Berenguer de Lima tota la Vallcansada segons baixen les aigües per totes parts... Ho feren perquè es poblés, amb les terres, aigües, molins, boscos, llenyes, muntanyes, valls, plans, pastures i tot el que pertany a l’ús de l’home, amb la obligació de donar a Déu i a l’Església delme i primícia. El 1209 , el fill de Bernat de Montpalau ven a Domènec Traper i Pere Vidal, ardiaca de Tarassona, una parellada d’alou en l’indret dit Vallcansada, pel preu de 100 sous jaquesos. D’una part afrontava amb el Soleràs . El 1219 , Bernat ven a Pere Vidal la mateixa vall de Vallcansada, llindant amb el terme de Soleràs , ... Recull: Manel Marsan Segú. Octubre 2009 2 1224 Veure l’any 1744 (1) Pàgina 932 Calaix 36 Extracte- resum: El 1254 , en temps de l’abat Arnau de Prèixens, el monestir comprà a Pere Vidal, ardiaca de Ribagorça, en aquell moment propietari d’uns honors a Riudeset i en la vall dita Baladrosa (que comprenia cases, vinyes, molins, alous, erms i poblats), cert honor situat al terme de Castelldans, en la part anomenada Baladrosa, juntament amb una vall dita Vallcansada, a més d’uns altres honors a Juncosa i Valljuncosa, a Riudeset, i a la vall de Baladrosa, amb vinyes, molins, alous, erms i poblats.
    [Show full text]