Gran Teatre del Liceu Temporada 2002-2003 Fundació Gran Teatre del Licen www.rolex.com O Oyster Perpetual Day-Date Generalitat de Catalunya Ministerio de Educación, Cultura y Deporte Ajuntament de Barcelona Diputado de Barcelona Societat del Gran Teatre del Liceu Conseil de Mecenatge l^OCA Joyero. Paseo de Gracia, 18. 08007 BARCELONA # Diagonal, 580. 08021 BARCELONA ROLEX Das Rheingold [L'or del Bin) Pròleg de la tetralogia Der Ring des Nibelungen {IJanell del nibelimg) Llibret i niiisica de Richard Wagner Dilluns, 26 de maig de 2003, 20.30 li, torn D Diumenge, 1 de juny de 2003, 20.00 h, torn E DissaÍ3te, 7 de junv de 2003, 20.30 li, torn G Dimarts, 10 de juny de 2003, 20.30 h, torn PA Dijous, 12 de juny de 2003, 20.30 h, torn B Divendres, 13 de junv de 2003, 20.30 h. torn PB Diumenge, 15 de juny de 2003, 17.00 h, torn T Dimecres, 25 de juny de 2003, 20.30 h, torn H Divendres, 4 de juliol de 2003, 20.30 h, torn A 'Jèlefinim "la Caixa" JlL Santander Fundació LAVANGUARDIA BancSabadell Central CAIXA CATALUNYA BBVA Hispano CREDIT FUNDACIÓ /\jgücs de Barcelona el Periódico SUISSE Winterthur gasNatural ACESA BA.NCAIM En ÊBERÊAim w \r§t\iSA fecsaendesa SIEMENS Grupo ^Planeta CANAL+ GRUPO MPG AGFA^ ANNINGGROl DRAGADOS Colonial ruAMtroffrt Baker & ''PAOROSA ASTRALPOOL I» G rafiouesFrr-J^Fl M'^Kenzie ÎGISA ^jurofirim Advocats ACCENTURE - AGROLIMEN - AGRUPACIÓ MÚTUA - ALMIRALL PRODESFARMA - ALTADIS - ASEPEYO - AUCAT, AUTOPISTES DE CATALUNYA - BAGUÉS • MASRIERA JOIERS BASF ESPAÑOLA - BTV, BARCELONA TELEVISIÓ - CÓBEGA - FUNDACIÓN COCA-COLA ESPAÑA - COPCISA - COTECSA - DAMM - DANONE - DOM PÉRIGNON - MOËT CHANDON EPSON IBÉRICA - ÉRCROS - ESPAIS D'OCI - EUROMADI - FCC, CONSTRUCCIÓN - FERRERO IBÉRICA - FERRÓVIAL INMOBILIARIA - FIATC, ASSEGURANCES - FRIGO - UNILEVER FUNDACIÓ PUIG - FUNDACIÓN EPSÓN IBÉRICA - GRAFOS - GRAN CASING DÉ BARCÉLONA, GRUP PERALADA - GRUPO URIACH - GRUPO VITA - HYMSA, GRUPO EDITORIAL EDIPRESSE - INDRA - KONSAC - LABORATORIOS INIBSA - MICROSOFT IBÉRICA - MIÉLÉ - MITSUBISHI ÉLÉCTRIC ÉUROPÉ - MUSINI - PANRICO - PÉUGEOT ÉSPAÑA PHILIPS IBÉRICA - PORT DE BARCÉLONA - PRICÉWATERHOUSECOOPÉRS - RECOLETOS, GRUPO EDITORIAL - SARA LEE - SOLVAY IBÉRICA - UNICA - VISA ÉSPAÑA són part del Líceu O Fundació Gran Teatre del Ticen Per a informació sobre el programa Generalitat de Catalunya, Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, de Mecenatge i de col·laboració empresarial, Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona, adreceu-vos al telèfon 93 465 99 25 o a l'e-mail [email protected] Societat del Gran Teatre del LIceu i Consell de Mecenatge I index 8 Re])artiineiit; 12 Resum argumentai 42 Del mite medieval a Richard Wagner 60 L'any vinent ho l'arem tot d'una altra manera 76 S'ha acahat el culte a Wagner. A partií- d'ara, només teatre, teatre i teatre 92 La medicina de l'esperit. Wagner a Catalunya 110 Biografies 145 Enregistraments 154 Cronologia liceista 157 Pròximes funcions 161 English / Français 177 Textos Das Rheingold Els deus Direcció musical Bertrand de Billy Wotaii Falk Struckmann Direcció d'escena Harry Kupfer James Morris (4 de juliol) Escenografia Hans Schavernoch Peteris Eglitis (10 i 13 de juny) Vestuari Reinhard Heinrich Donner Wolfgang Rauch Il·luminació Franz Peter David Froii Jeffrey Dowd Assistents de la direcció d'escena Katharina Lang John Hurst (10 i 13 de juny) Derek Gimpel i^oge Graham Clark Enrico de Leo Hubert Delamhoye (10, 12,13 i 25 de juny, i 4 de juliol) Assistent d'escenografia Beatrix Lorher Assistent d'il·luminació Diego Leetz Els nibelungs Assesorament lingüístic Rochsane M. Taghikhani Alberich Günter von Kannen Producció Deutsche Staatsoper Enter den Linden (Berlin) Rolf Haunstein (10 i 13 de juny, i 4 de juliol) Mime Francisco Vas ORQUESTRA S1MEÒNICA DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Els gegants Fasolt Kvvanchul Youn Assistent de direcció musical Guerassim Voronkov Matthias Hollé (10 i 13 de jniiy) Fafner Matthias Hôlle Assistents musicals Mark Hastings, Osias Wilenski, Tohias Schahel (10 i 13 de jnny) Véronique Werklé, Markus Fohr, Javier Pérez Batista, Les deeses Jaume Tribó, Vladimir Junyent, Fricka Lioha Braun Glòria Nogué, Irma Huici Andrea Bônig (10 i 13 de juny) Concertino Angel Jesiis García Freia Elisahete Matos Heike Gierhardt (10 i 13 de jnny) Erda Andrea Bônig Francisca Beanmont (10 i 13 de jnny) El sistema de subtitulació és mecenatge Les filles del Rin possible gràcies al del Sr. Alberto Vilar Woglinde Cristina Ohregón Wellgnnde Ana Ibarra Flossliilde Francisca Beaumont I Der Ring des Nibelungen, conegut sovint com la Tetralogia, és sens dubte el projecte més ambiciós de la producció de Richard Wagner, un gran «festival escènic» dividit en tres jornades i un pròleg -ei pròleg és Das Rheingold {L'or del Rin) \ les jornades Die Walküre {La valf/uíria), Siegfried i Gôtterdiimmerung {El crepuscle dels déus). La gestació s'allargà durant gairebé trenta anys, des dels primers esborranys (1848) fins a l'estrena completa de l'obra en el primer Festival de Bayreutb l'any 1876. Les fonts que van inspirar el poeta i compositor -el llibret, com en tota la seva obra, és del mateix Wagner- són la mitologia i les llegendes germàniques medievals: en aquest cas, el Caut dels uibeluugs, epopeia alemanya escrita vers el 1200, i VEdda, saga islandesa que recull mites i llegendes del món pagà germànic, redactada Der el segle xiii. L'estructura remet a la de la tragèdia grega, Ring des Nibelungen especialment la trilogia YOrestíada d'Èsquil. Uanell del nibelung Els precedents de la llarga i complexa acció -enfrontament cruel i sagnant de clans i personatges àvids de poder- ens porten a un de Richard Wagner univers lliure, sotmès només a l'barmonia de la natura. D'aquest món en pau, el déu Wotan -fatigat de les delícies de l'amor- ba decidit esdevenir-ne l'amo absolut. Beu a la font del saber i talla una branca del «freixe del món» per fer-se'n una llança on grava les lleis de les quals s'erigeix com a únic garant i que li donen el poder sobre Das els altres déus, nans, gegants o humans. Però en aquesta ambició Rheingold i desmesurada s'inicia el seu declivi irreversible i el de la seva nissaga. L'or del Rin El Ring explica, doncs, la història del fracàs de Wotan i la venjança natura i d'una indomable, en una llarga i densa successió d'episodis -gairebé quinze hores de música i trenta-quatre personatges- que ens porten: a la construcció del Walballa, la sumptuosa llar dels déus; a la lluita per la possessió de l'or del Rin i de l'anell totpoderós que comporta un cruel malefici; a la concepció d'un heroi -Siegfried- que no coneix la por ni l'enveja, fruit d'un amor apassionat i incestuós; a la desobediència de la valquíria Brünnbilde malgrat l'amor al pare Wotan i el seu amor per l'heroi; al càstig del pare; a la cruel conjura dels nibelungs humiliats que destrueixen aquest heroi í que hauria d'haver estat capaç d'engendrar un nou ordre; al sacrifici final de Brünnbilde; i a l'esfondrament del Walballa. Resum argumentai Das Rheingold (L'or del Rin), en un acte i quatre escenes, constitueix el pròleg al «festival escènic» Der Ring des Nibelungen (L'anell del nibelung), ranomenada Tetralogia, amb llibret i música de Richard Wagner. Fou estrenat el 1869 al Teatre Reial de Munic, igual que Die Walküre (1870), per decisió de Lluís II de Baviera, contra la voluntat del compositor, que volia c¡ue les parts de Tabica fossin donades sempre integrades en el seu conjunt, el qualfinalment pogué ser estrenat al Festival de Bayreuth Vany 1876. Das Rheingold s^estrenà al Liceu el 30 de març de 1910, en la primera Tetralogia completa oferta pel Teatre. 14 H K S I' M A R (; r M K N T A I. K s C K \ A 1 «A7 caràcter circular (lei uiorifneut de la rich, nan d'nna lletjor repugnant, ple de lascívia, intenta ser admès en els jocs alegres i deseníadats de tres de les música esdevé una Al fons del Rin, les ondines en vetllen l'or. El nibelung Albe- filles del Rin: Woglinde, Wellgunde i Flosshilde, però el que troba representació són les seves burles cruels i despectives. (}uan la llum del sol fa al·legòrica de la roda resplentlir l'or amb un gi*an esclat, les ondines parlen, sense donar de la Història que mai importància al nan, d'allò que saben de l'or: qui pugui apode- rar-se'n i 110 para de girar» forjar-hi un anell, serà l'amo del món, amb la condi¬ .1 O II N i) i: A T II \{ 11) (; e: ció, però, de renunciar a l'amor. La humiliada personalitat d'Albe- La llegenda de dos herois. ricli troba en a([uest descobriment la seva sortida: s'abraona sobre L'Or du Rhin «L Avaiil Scène 0¡)éra» l'or, que s'emporta lluny, mentre proclama el seu refús de l'amor, davant la consternació de les ondines. ■ ■■aav ■■ Wei.*'WÍL.^!WoLg8,da^VliLle, -Walle^^ege! lEl^gaJa-wei.»! -waUa.la,vveLa.l» wei . al I Rheintôchter-M. i j III I «La profunditat del Rin KL PUKLUDI ORQUESTRAL DE DAS IIIIEINCOLD S'OBRE AMR UN MODEL MUSICAL SENSE PRECEDENTS EN LA HISTÒRIA DE 1/ÒPERA. [...] era rimiocent i primer A .M B L A R E P R E S E N T A C I Ó SONO R A D 'UNA GÈNESI. D " U N .M Ó N QUE estat del món, encara no S ■ E S T .À CONSTITUI N T A P A R T I R D E L N O -RES. DEL CAOS. AQUESTS tocat j)er la cobdícia i la CENT TRENTA-SET PRIMERS COMPASSOS SÓN E.A.MO S OS PER LA SEVA maledicció i, d'aquesta I.MMOBI LIT.AT HARMÒNICA.