Gran Teatre del Temporada 2002-2003

Fundació Gran Teatre del Licen www.rolex.com O Oyster Perpetual Day-Date Generalitat de Catalunya Ministerio de Educación, Cultura y Deporte Ajuntament de Barcelona Diputado de Barcelona Societat del Gran Teatre del Liceu Conseil de Mecenatge

l^OCA Joyero. Paseo de Gracia, 18. 08007 BARCELONA # Diagonal, 580. 08021 BARCELONA ROLEX [L'or del Bin)

Pròleg de la tetralogia Der Ring des Nibelungen {IJanell del nibelimg) Llibret i niiisica de

Dilluns, 26 de maig de 2003, 20.30 li, torn D Diumenge, 1 de juny de 2003, 20.00 h, torn E DissaÍ3te, 7 de junv de 2003, 20.30 li, torn G Dimarts, 10 de juny de 2003, 20.30 h, torn PA Dijous, 12 de juny de 2003, 20.30 h, torn B Divendres, 13 de junv de 2003, 20.30 h. torn PB Diumenge, 15 de juny de 2003, 17.00 h, torn T Dimecres, 25 de juny de 2003, 20.30 h, torn H Divendres, 4 de juliol de 2003, 20.30 h, torn A 'Jèlefinim "la Caixa"

JlL Santander Fundació LAVANGUARDIA BancSabadell Central CAIXA CATALUNYA BBVA Hispano

CREDIT FUNDACIÓ /\jgücs de Barcelona el Periódico SUISSE Winterthur gasNatural ACESA

BA.NCAIM En ÊBERÊAim w \r§t\iSA fecsaendesa

SIEMENS Grupo ^Planeta CANAL+ GRUPO

MPG AGFA^ ANNINGGROl DRAGADOS Colonial

ruAMtroffrt Baker & ''PAOROSA ASTRALPOOL I» G rafiouesFrr-J^Fl M'^Kenzie ÎGISA ^jurofirim Advocats

ACCENTURE - AGROLIMEN - AGRUPACIÓ MÚTUA - ALMIRALL PRODESFARMA - ALTADIS - ASEPEYO - AUCAT, AUTOPISTES DE CATALUNYA - BAGUÉS • MASRIERA JOIERS

BASF ESPAÑOLA - BTV, BARCELONA TELEVISIÓ - CÓBEGA - FUNDACIÓN COCA-COLA ESPAÑA - COPCISA - COTECSA - DAMM - DANONE - DOM PÉRIGNON - MOËT CHANDON

EPSON IBÉRICA - ÉRCROS - ESPAIS D'OCI - EUROMADI - FCC, CONSTRUCCIÓN - FERRERO IBÉRICA - FERRÓVIAL INMOBILIARIA - FIATC, ASSEGURANCES - FRIGO - UNILEVER

FUNDACIÓ PUIG - FUNDACIÓN EPSÓN IBÉRICA - GRAFOS - GRAN CASING DÉ BARCÉLONA, GRUP PERALADA - GRUPO URIACH - GRUPO VITA - HYMSA, GRUPO EDITORIAL

EDIPRESSE - INDRA - KONSAC - LABORATORIOS INIBSA - MICROSOFT IBÉRICA - MIÉLÉ - MITSUBISHI ÉLÉCTRIC ÉUROPÉ - MUSINI - PANRICO - PÉUGEOT ÉSPAÑA

PHILIPS IBÉRICA - PORT DE BARCÉLONA - PRICÉWATERHOUSECOOPÉRS - RECOLETOS, GRUPO EDITORIAL - SARA LEE - SOLVAY IBÉRICA - UNICA - VISA ÉSPAÑA són part del Líceu

O Fundació Gran Teatre del Ticen Per a informació sobre el programa Generalitat de Catalunya, Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, de Mecenatge i de col·laboració empresarial, Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona, adreceu-vos al telèfon 93 465 99 25 o a l'e-mail [email protected] Societat del Gran Teatre del LIceu i Consell de Mecenatge

I index

8 Re])artiineiit; 12 Resum argumentai 42 Del mite medieval a Richard Wagner 60 L'any vinent ho l'arem tot d'una altra manera 76 S'ha acahat el culte a Wagner. A partií- d'ara, només teatre, teatre i teatre 92 La medicina de l'esperit. Wagner a Catalunya 110 Biografies 145 Enregistraments 154 Cronologia liceista 157 Pròximes funcions

161 English / Français 177 Textos Das Rheingold

Els deus Direcció musical Bertrand de Billy Wotaii Falk Struckmann Direcció d'escena James Morris (4 de juliol) Escenografia Hans Schavernoch Peteris Eglitis (10 i 13 de juny) Vestuari Reinhard Heinrich Donner Wolfgang Rauch Il·luminació Franz Peter David Froii Jeffrey Dowd Assistents de la direcció d'escena Katharina Lang John Hurst (10 i 13 de juny) Derek Gimpel i^oge Graham Clark Enrico de Leo Hubert Delamhoye (10, 12,13 i 25 de juny, i 4 de juliol) Assistent d'escenografia Beatrix Lorher Assistent d'il·luminació Diego Leetz Els nibelungs Assesorament lingüístic Rochsane M. Taghikhani Alberich Günter von Kannen Producció Deutsche Staatsoper Enter den Linden (Berlin) Rolf Haunstein (10 i 13 de juny, i 4 de juliol) Mime Francisco Vas ORQUESTRA S1MEÒNICA DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Els gegants Fasolt Kvvanchul Youn Assistent de direcció musical Guerassim Voronkov Matthias Hollé (10 i 13 de jniiy) Fafner Matthias Hôlle Assistents musicals Mark Hastings, Osias Wilenski, Tohias Schahel (10 i 13 de jnny) Véronique Werklé, Markus Fohr, Javier Pérez Batista, Les deeses Jaume Tribó, Vladimir Junyent, Fricka Lioha Braun Glòria Nogué, Irma Huici Andrea Bônig (10 i 13 de juny) Concertino Angel Jesiis García Freia Elisahete Matos Heike Gierhardt (10 i 13 de jnny) Erda Andrea Bônig Francisca Beanmont (10 i 13 de jnny) El sistema de subtitulació és mecenatge Les filles del Rin possible gràcies al del Sr. Alberto Vilar

Woglinde Cristina Ohregón Wellgnnde Ana Ibarra Flossliilde Francisca Beaumont I

Der Ring des Nibelungen, conegut sovint com la Tetralogia, és sens dubte el projecte més ambiciós de la producció de Richard Wagner, un gran «festival escènic» dividit en tres jornades i un pròleg -ei pròleg és Das Rheingold {L'or del Rin) \ les jornades Die Walküre {La valf/uíria), Siegfried i Gôtterdiimmerung {El crepuscle dels déus). La gestació s'allargà durant gairebé trenta anys, des dels primers esborranys (1848) fins a l'estrena completa de l'obra en el primer Festival de Bayreutb l'any 1876.

Les fonts que van inspirar el poeta i compositor -el llibret, com en tota la seva obra, és del mateix Wagner- són la mitologia i les llegendes germàniques medievals: en aquest cas, el Caut dels uibeluugs, epopeia alemanya escrita vers el 1200, i VEdda, saga islandesa que recull mites i llegendes del món pagà germànic, redactada Der el segle xiii. L'estructura remet a la de la tragèdia grega, Ring des Nibelungen especialment la trilogia YOrestíada d'Èsquil. Uanell del nibelung Els precedents de la llarga i complexa acció -enfrontament cruel i sagnant de clans i personatges àvids de poder- ens porten a un de Richard Wagner univers lliure, sotmès només a l'barmonia de la natura. D'aquest món en pau, el déu Wotan -fatigat de les delícies de l'amor- ba decidit esdevenir-ne l'amo absolut. Beu a la font del saber i talla una

branca del «freixe del món» per fer-se'n una llança on grava les lleis de les quals s'erigeix com a únic garant i que li donen el poder sobre Das els altres déus, nans, gegants o humans. Però en aquesta ambició Rheingold i desmesurada s'inicia el seu declivi irreversible i el de la seva nissaga. L'or del Rin El Ring explica, doncs, la història del fracàs de Wotan i la venjança natura i d'una indomable, en una llarga i densa successió d'episodis -gairebé quinze hores de música i trenta-quatre personatges- que ens porten: a la construcció del Walballa, la sumptuosa llar dels déus; a la lluita per la possessió de l'or del Rin i de l'anell totpoderós que comporta un cruel malefici; a la concepció d'un heroi -Siegfried- que no coneix la por ni l'enveja, fruit d'un amor apassionat i incestuós; a la desobediència de la valquíria Brünnbilde malgrat l'amor al pare Wotan i el seu amor per l'heroi; al càstig del pare; a la cruel conjura dels nibelungs humiliats que destrueixen aquest heroi í que hauria d'haver estat capaç d'engendrar un nou ordre; al sacrifici final de Brünnbilde; i a l'esfondrament del Walballa. Resum argumentai

Das Rheingold (L'or del Rin), en un acte i quatre escenes, constitueix el pròleg al «festival escènic» Der Ring des Nibelungen (L'anell del nibelung), ranomenada Tetralogia, amb llibret i música de Richard Wagner. Fou estrenat el 1869 al Teatre Reial de Munic, igual que Die Walküre (1870), per decisió de Lluís II de Baviera, contra la voluntat del compositor, que volia c¡ue les parts de Tabica fossin donades sempre integrades en el seu conjunt, el qualfinalment pogué ser estrenat al Festival de Bayreuth Vany 1876. Das Rheingold s^estrenà al Liceu el 30 de març de 1910, en la primera Tetralogia completa oferta pel Teatre. 14 H K S I' M A R (; r M K N T A I.

K s C K \ A 1

«A7 caràcter circular (lei uiorifneut de la rich, nan d'nna lletjor repugnant, ple de lascívia, intenta ser admès en els jocs alegres i deseníadats de tres de les música esdevé una Al fons del Rin, les ondines en vetllen l'or. El nibelung Albe- filles del Rin: Woglinde, Wellgunde i Flosshilde, però el que troba representació són les seves burles cruels i despectives. (}uan la llum del sol fa al·legòrica de la roda resplentlir l'or amb un gi*an esclat, les ondines parlen, sense donar de la Història que mai importància al nan, d'allò que saben de l'or: qui pugui apode- rar-se'n i 110 para de girar» forjar-hi un anell, serà l'amo del món, amb la condi¬

.1 O II N i) i: A T II \{ 11) (; e: ció, però, de renunciar a l'amor. La humiliada personalitat d'Albe- La llegenda de dos herois. ricli troba en a([uest descobriment la seva sortida: s'abraona sobre L'Or du Rhin «L Avaiil Scène 0¡)éra» l'or, que s'emporta lluny, mentre proclama el seu refús de l'amor, davant la consternació de les ondines.

■ ■■aav ■■

Wei.*'WÍL.^!WoLg8,da^VliLle, -Walle^^ege! lEl^gaJa-wei.»! -waUa.la,vveLa.l» wei . al I Rheintôchter-M. i j III I

«La profunditat del Rin KL PUKLUDI ORQUESTRAL DE DAS IIIIEINCOLD S'OBRE AMR UN MODEL MUSICAL SENSE PRECEDENTS EN LA HISTÒRIA DE 1/ÒPERA. [...] era rimiocent i primer A .M B L A R E P R E S E N T A C I Ó SONO R A D 'UNA GÈNESI. D " U N .M Ó N QUE estat del món, encara no S ■ E S T .À CONSTITUI N T A P A R T I R D E L N O -RES. DEL CAOS. AQUESTS tocat j)er la cobdícia i la CENT TRENTA-SET PRIMERS COMPASSOS SÓN E.A.MO S OS PER LA SEVA maledicció i, d'aquesta I.MMOBI LIT.AT HARMÒNICA. REDUITS A UN SOL ACORD. EN Ml BEMOLL manera, també era el prin¬ M.A.IOR. AQUESTA MENA DE «GRAU ZERO» MUSICAL ES DIRIGEIX L E N- cipi de la música. [...] Un T A .M E N T A T R A V É S D " U N M 0 V I M E N T D ' A S C E N S I Ó C A P A UNA 0 N A D A món de símbols densament G E G A N T I N A . h' O R M A D A PER ONES SON O R E S EN CONSTANT E S P I R A L , ALHORA QUE ELS TIMBRES INSTRUMENTALS ES VAN SUMANT, D'UNA travat, a partir de Uacord .M A N E R A A P E NES PERCEPTIBLE. ELS UNS DINS ELS A L T RES: C 0 N - en Mi bemoll major» r R A B A I X 0 S . 1' A GOTS. CORNS. CORDES. I' U S T A . EL P RIMER LEI T M 0 -

T II o M A S M A N' N TIV 0 TEMA PERCEPTIBLE ÉS EL DEL BIN. QUE ES T.À A LA BASE DE Iticfiard ll'a^ner i L'ancll dch .Xtbelungs (1937) M. der Drohung. Rheingold'M t8 i ]i E s r M A H {; r m e n t a e

MOLTS DELS «Seguint Uexemple dels QUE SENTIM D E S P R E S , I QUE !• A UNA IMPRESSIÓ SEN¬ seus contemporanis Dar¬ SORIAL DE LES ONADES DE L'AIGUA QUE FLUEIXEN SENSE FI. El teló s'alça i mostra un ambient qtie reprodueix amb llum verdosa win i Marx, [Wagner] teo¬ les profunditats del llit del Riu, amb una sèrie de roques presidides ritza i condensa íes pre¬ per la que guarda l'or. el cant onomatopeic de woglinde -seguit misses del món futur. El PEL DE WELLGUNDE I DESPRÉS FLOSSHILDE- ALLIBERA L'ORQUES- seu desenvolupament lògic, T R A D E L A I MM O B I L I T A T H ARMÓNICA. ALHORA QUE MARCA EL TE .M A tal com es preveu en el DE LES FILLES DEL RIN. Les oudlues jugucu 1 cs uiOLieu aiub l'agili- tat dels peixos fins a Farribada d'Alberich, el iiibeluug que Ring, connecta, a més dòin deforme, sotja el que fan amb complaença. Es produeix a partir d'acjuest moment segle de distància, amb les un llarg i teus joc eròtic d'atracció i repulsió puntuat per lorques- nostres

preocupacions» T R A . ELS CANTS PERVERSOS DE LES 0 N D I N E S ES FAN A .M 0 R 0 S 0 S

15 I! ü N 0 L L S S A T O -AMB AL·LUSIONS A TRISTAN- MENTRE PROVOQUEN AMB MALDAT I Viatge al cor del Ring. L ^Or da Rhin «L'Avant Scène Opéra» BURLES CREIXENTS EL NIBELUNG. QUE QUAN S'ADONA DE LA INU-

«Aquesta obra [Ring] con¬ TILITAT DELS SEUS ESFORÇOS I DEL PAPER RIDÍCUL QUE FA INTRO¬ DUEIX EL TEMA DE LA SERVITUD. té el Wagner sencer i veri¬ Eu el moment eu table, ell és alhora utopia què la indignació el deixa sense paraules, una llum vinguda des de la superfície il·lumina la roca central, que resplendeix ddna redempció de la ara de manera encegadora: és l'or del Rin el que es posa en evidència. humanitat del poder, de EL CANT DE LES ONDINES, ACOMPANYAT PER LA SONORITAT DE LES Vor i de la culpa eterna... ARPES. APORTA EL TEMA DE LA GLÒRIA DEL TRESOR NO VIOLAT. i és fugida de Vangoixa Amb una vanitat pueril, davant un Alberich meravellat pel que està del contagi, fugida de les sentint, expliquen com tota la riquesa del món serà donada a qui trans¬ formi relacions de la història, aquest or en anell, que li donarà un poder immens. La condi¬ ció, però, és la renúncia del forjador de l'anell a l'amor, al plaer d'esti¬

que han esdevingut impe¬ mar. APAREIXEN EL TEMA DEL PODER DE L'ANELL I EL DE LA

netrables, al més pur i RENÚNCIA A L'AMOR. PERÒ EL CANT ALEGRE DE LES FILLES DEL il·luminador món del mite»

M A R 1 IN G R E G O R - D E 1. I. I N Richard ÏVagner

«No sóc ni socialista ni Escena II republicà, ni comunista, però sóc artista, i com a Fricka, deessa del matrimoni, contempla amb orgull tal, allà on es dirigeixen el magnífic palau -el futur Walhalla- que sevaels gegants meva Wotan, el primer dels déus, acompanyat de la muller la sang, meu el han construït. Ha hagut de prometre en pagament, però, Freia, desig i la meva voluntat, germana de Fricka, que és, a més, l'encarregada de conrear el sóc absolutament revo¬ jardí que produeix les pomes que proporcionen als déus la seva lucionari; destructor del eterna joventut. Els gegants, Fafner i Fasolt, vénen a reclamar el que els deuen, davant la indignació de Fricka i els altres ger¬ que és vell en la creació mans, Froh, déu de la joia, i Donner, déu del tro. Apareix Loge, del que és nou» semidéu astut, que controla el foc, que té la confiança de Wotan, R I C II A l< I) W A G N E li i incita els gegants a demanar el canvi de Freia per Alherich, (1851) que posseeix l'anell forjat amh l'or del Rin que assegura un poder

RIN CONTINUA pcrquè 110 poden imaginar que cap ésser humà vulgui i riqueses infinits. Els gegants -i tots els presents- s'interessen viure sense amor. immediatament per l'anell. S'emporten Freia com a penyora, SE SENT LA F AN F A RR A DE L'OR I EL TEMA DEL PODER DE cosa que deixa els déus afehlits i consternats. Wotan i Loge es L'ANELL. QUE UNITS A UN ELEMENT RÍTMIC DELS NIBELUNGS eUS dirigeixen a les entranyes de la Terra per prendre l'anell a fan comprendre que Alberich ha convertit les seves pulsions lascives Alherich. i la seva humiliació eu una decisió de conseqüències terribles: arra¬ INICIA LA SEGONA ESCENA EL TEMA DEL WALHALLA, GREU I

M A bassar l'or del Riu i forjar l'auell. EL CANT I ELS PLANYS DE LES .1 E S T U Ó S , MOLT RELACIONA T A MB EL TE M A DE L'A N ELL. TOTS

FILLES DEL RIN SÓN ESVAÍTS PER LA POR: ELS FETS ES PRECIPI¬ DOS SÍMBOLS DEL PODER. UN PODER OBTINGUT PEL MAL, DE CARÀC-

TEN I EL RIURE LLUNYÀ DEL NAN QUE HA ACONSEGUIT PER SOR¬ T E R PREMONITORI. ACOMPANYAT PER UNA SU M P T U O S A ORQUES¬

PRESA EL SEU DESIGNI DÓNA PAS A UNA TEMPESTA QUE MARCA TRACIÓ DE METALLS I VENT. Wotau Í Fricka desperten dalt d'un L'ORQUESTRA. AMB EL TEMA DE LA RENÚNCIA A L'AMOR, mCUtre la espai muntanyós amb la claror del dia i veuen amb admiració el gran foscor envaeix l'escena, tot presagiant el crepuscle d'un món sota el palau que els gegants ban bastit com a nova i inexpugnable llar dels signe del mal. déus. El llarg diàleg entre els esposos, que aviat adopta un to domès¬ tic i conjugal, puntejat pels retrets de la muller gelosa i insatisfeta, ens 24 li K s r m a li (; i m e \ r a l

«¿I si interpretava posa al corrent dels proltleines d'nus déus que resulteu terriblement liumaiis. La satisfacció de \X otan davant la rescull en el qual va imposant mansió té com a conti'a])nnt el ¡treti abstird cjue ha |tromès als gegants, que no és altre encallar com si fos nua (|ue donar-los Freia, la germana de Fricka, l'iinica capaç de tenir cura meta, el propòsit tlel jardí de les pomeres tjtie donen als déus la seva eterna joventtit. amagat i Vautèutic Fricka ha estat còmplice tie la construcció de la fortalesa per prote¬ sentit del sen viatge? gir-hi \X otan de les seves incessants temptacions, però no del pacte de Sotsobvav cK/ní... també lliurar-los la germana. El déu confia en Loge, astut semidéu c{ue té el era una meta [...]. l va poder del foc, pei' resoldre els setts problemes. SF. .NTI.M EL MOTIL DELS TRACTATS QUE \V 0 t A N VA EER GRAVAR tradnir el Ring al SOBRE LA LLANÇA DE F R E i .\ E i Q L E L ' 0 B L I G U E N A COMPLIR LES

schopenhanerià. Tot va s e \ es promeses i el te m a d e e r eia, tjuc cs luostra clcsesperada de través, tot s'espatlla, davant la imminent arribada dels gegants, Fasolt i Fafner, que apa¬ el non món és tan reixen, monstruosos, amb els seus garrots, presentats pel seu

dolent com el vell: el

110-ves, la Circe hindú,

s'insinna... i a

Bviinnhilde, qne segons el propòsit primitiu havia d'acomiadav-se Liebesbann-M.

amb nn cant a Tamov

llinre i qne havia de consolar el món amb

nna utopia socialista, TEM A. PES A N T i ROBUS T. A C 0 M P A N V A T PEL M E T A L L 1 ELS TI M BALS. amb nn ''Hot sera a fi de i ASSOCIAT al DELS TRACTATS I AL DEL walhall A. El feluS de W otan de llitirar Freia és relttit amb bé", ara se li posen sorpresa i indignació per Fasolt, altres deures. Primer de que fa explícit qtie el potier del déu rau en la fidelitat als pactes. La llarga i aspra discussió-en qi;è ap a r eix el nou te.m a de les po.mes tot, estudiar DOR- es complica amb l'arribada dels altres germans de Freia, Froh, posar Scliopenhaner; i fléu de la joia, i Donner, déu del tro, tjue intenten agredir els gegants, en vers el llibre quart cosa cjue \X otan aconsegtieix impedir.

f/'El món com a L ■ A RR i B A D A I DESPRÉS L A LLARGA NARRACIÓ DE LOGE t" A N A C 0 M - volnntat i representació. PAN VADES D UN A .MÚSICA FASCINANT I FUGISSERA. QUE ASSENYALA L A C A P A C I T A T D A R T i E i i i E N t; A N V DEL PERS 0 N A F G E C: . A .M B UN Wagner estava salvat» TE.M A AL·LUSIU AL FOC ÇUE D 0 .Ml N A i CONTROLA. La intel·ligència F \{ 11:1) It i c 11 N I K r z s c ii e del El cas If agner. l 'n problema per a melòmans semidéu, cjiie viu al marge del rígid món dels altres déus, que el detesten, llevat de Wotan, el fa atractiu malgrat la seva evident dupli-

«L(i citat. freda i/ifel·ligència Exj)lica com ha buscat per tot el món com fer un pagament que substituís Freia i el seu atractiu í'emení de llotau no comprèn i (|ue només ba trobat les filles del Rin desolades pel robatori del seu or pel malvat Albericb, amb de cap manera el destí t^NA FtSIÓ K XT R AO RD I NÀ H I A DELS TEMES DINS EL TEIXIT ORQIES- amenaçador; l'encega TR AL. Quan Loge revela el poder de l'anell forjat pel nibebmg, l'acti- la rolnntat de domini tud dels personatges pren un nou tombant, des dels gegants a Fricka del món tal com ell i al mateix Wotan, cjue senten un immens desig de jtossessió, evident entén acpiesi donnni: en el moment en qnè el mateix Foge suggereix el robatori com a línic des de dalt de tot dels recurs per obtenir-lo. Els merlels de la fortalesa» gegants deixen clara la seva decisió de preferir l'anell a Freia, jterò s'empoi'ten la deessa com a penyora fins a obtenir la presa mate¬ \\ 1 E i. A N I) \\ \ í; n e k tots. sarcasmes fj Loge de Richard H agner rial, daxant la consternació de Els de Loge acompa¬ nyen el rapte de Freia i l'escena s'enfosqueix mentre veiem els déus empal·lidir i |)erdre forces. Wotan comprèn que no té altra sortida que

«La contradicció anar a en trcigi- buscar l'or companyia de Loge, demana a I* ricka i als ger¬ ca de Uotan, hacer mans que l'esperin amb confiança i baixa per nues es(jnerdes sulfu¬ roses vers les creat primer la llei i entranyes de la Terra, c o m e n ç a u n a c; r a n r r a .n s i ci ó SIMEÒMCA ENTRE LA SEGONA I LA TERCERA ESCENA. ENA VERI- haver de bnrlar-la des- TABEE TRAVESSIA MUSICAL AMB UNA ESCRIPTURA PLENA DE COLOR

(/ne seu E N E A ¡)rés [■"]fa el y U A L D t: S T A Q U E N E E S T E M E S P R I N C I P A E S l' INS QUE A P A -

final hagi estat esta¬ REÏXEN PROCRESSIVA.MENT El. RITME TERN ARI DELS NI BE LUNGS I. blert des del ¡jrinci/ji AMB UN GRAN CHESCEMX). ELS EA.MOSOS TRETS DE LA E O R ,1A. AMB tan inevitablement com L'ORQUESTRA DEL FOSSAT POTENCIADA PER N 0 .M B R O S E S ENCLUSES

SITUADES DARRERE L ESCENA. QUE ARRIBEN A DOMINAR ACÚSTI¬ el d'ac/nells éssers (¡ne CA .M E N T TOT L'ESPAI. ha creat per assolir la seva salvació»

-M A » T I N {; H E (; () H - I) E 1. I. 1 N

Richard H agner ;50 H K S l M A li (; r M F. N T A I.

E s c i: N A III

«Qui està lligal per co/itr(icfes ftornés pot tracta el sen genua Mime, hàbil forjador, perquè li faci un elm màgic (|ue virtut de fer i amil-lor tin acte de Dins el catan d'AIberich-altingui laNibelheim-, el nibelungmal¬invisible de poder prendre qualsevol forma a (pii el porta i exigeix un tre¬ violència amb an (dtre ball incessant als altres nibelungs, que ba reduït a servitud per acte (le ciolèticia» obtenir or. més Arriben Wotan i Loge, i Mime els explica el nou P i: r i: h W a i» n i: w s k i poder d'Alberieh, la forja de l'anell a partir de l'or del Rin i de Kl déu trist. Richard U asner i els seus herois l'elm. Torna Albericb amb una cohort de nibelungs que li han aplegat un gran tresor. L'enfrontament entre Wotan i Albericb és derivat hàbilment per Loge vers un astut joc de provocació (pie dn el nibelung, mogut per una infantil vanitat de mostrar els poders de l'elm, a prendre la fornia primer d'una gran i fas-

1 1 1 1 t ' "■

Schmiede^M.

«La culpa, el dolor i la tigosa serp i, després, d'nn petit i repugnant gripau, moment que mort depenen de la aprofiten els déus per apoderar-se'n i emportar-se'l presoner, tot cobejança i del desig escumejant de ràbia, cap al món superior. AL MliKI. IIEIM. A LKS ENTRANYES DE LA TERRA ON HABITEN ELS incontrolat. (Jni NIBELIN(;S. TÉ LLOC l" N A CRUEL ESCENA DOMINADA REL TEMA DE

posseei.T Kauri auell L'ELM INVISIBLE. (.)UE E O C A LA M .À G IA A.MB ESTRANYES HARMO¬ dels uibelungs sempre NIES. I TAMBÉ PELS TEMES DE LA SERVITUD. LA FOIUIA O L'ANELL. el uomés té per a la Albericli, (|iie ha reduït tota la raça dels nibelungs a servitud pel poder de desgràcia i la l'anell, tracta amb crueltat el seti germà Mime, (¡ne té una gran habilitat j)erdició[...]. Els déus per a la forja, ¡tei'qnè acjiiest ha intentat amagar-li nn elm màgic (jue li ha manat forjar i (¡ne permet a (¡ni el té tornar-se invisi- estan lligats pels pactes Itle o prendre (¡nalsevol forma. ,|a fent tïs de relut, invisible, continua pels es quals llegeixen» maltractant el germà i Italadrejant els sens stïbdits.

r n i: o 1) 0 K F o \ i' a n e Qnan arriben Wotan i Loge, Nlinie gemega a terra vençut pel dolor (àina a Karl Züllner (1881)

1 ï ·:,31

:i2 R K S r A H (; r m E N T A I.

«Quan IVagrier va irieditar i, nialgral que recela dels déus, no pot estar-se d'explicar-los coin Albe- sobre Vassumpte del Ring rich ha convertit els feliços nibelungs d'abans en esclaus que treba¬ llen dia i nit per aconseguir-li més or i com ell ha estat castigat en o, mdlor dit, quan va intentar amagar-li l'elm màgic. Aquestes dades són suficients per a inedilar-ho des de dins, el Loge i Wotan per preparar l'estratègia que ha d'arruïnar Alberich. Ring se li va revelar corn Aquest arriba fent de capatàs d'una cohort de nans que amunteguen el drama de Wotan. la És l'or i l'argent que van extraient de les entranves de la Terra. l,v con¬ història de la seva culpa i VERS.4 ENTRE ALBERICH I ELS DÉUS ÉS UNA MENA DE RECITATIU de la seva tragèdia, de la QUE OSCIL·LA ENTRE CANT I S P R E C H G E S A G. EN QUÈ S'INSEREI¬ XEN ELS TEMES DE LOGE. DE L'ASCENSIÓ DEL TRESOR. DE L'ANELL, seva abdicació, de la seva I EL DE L'EL.M INVISIBLE. ENTRE D'ALTRES. Wotail 1 Loge aCOnse- voluntat decidida a gueixen vèncer la desconfiança inicial del nibehmg, que acaba fent invocar la fd una ostentació pueril de la seva riquesa i, hàbilment menat per Loge, iM A R T 1 N G H E G O R - I) E LL I N de l'elm cjue ell mateix ha ideat per controlar la seva gent sense ser Richard Jf dgner

pf rz ■ r:Ar.

M. des Sinnens. errscherruf R (GrÜbel-M.)

vist o per canviar de forma. L'escena de les transformacions d'Albe- rich primer en serp paorosa i després en repugnant i petit gripau -que té com a font el conte El gat amb botes de Perrault (1697), recollit també pels germans Grimm- i que permet als déus apoderar-se amb tota facilitat d'Alberich, introdueix el te m a d e l d r a g ó ( q u e

RETROBAREM EN SIEGERIED) I AVIAT SENTIM EL DEL WALIIALLA

TRIOMFANT. DEL FOC I DE L'ANELL MENTRE S'ENDUEN EL PRE¬

SONER. L'ASCENSIÓ CAP AL .MÓN SUPERIOR .MENTRE CANVIA EL

DECORAT ESTÀ CONSTRUÏDA MUSICAL .M E N T C 0 M U N A M E N A D E

POEMA SI.MFÒNIC QUE RECULL EL SOROLL DE LES FORCES I EL

RITME DE LES ENCLUSES I UNA RECAPITULACIÓ DE TOTS ELS TEMES

QUE C U L M I N A A .M B LA MÀGIA DEL FOC. R K s r M a R (; I m K N T a L

«La noció de "l'arf K S C E N A I V sagrat de la tnûsica en la profunditat de les tat davant ei seu presoner: li reclamen que tendències i conriccions els nibelungs Depuginnou altotmónl'orsuperior,acumulatWotanal Nibelheim,i Loge es imostrenmalgi-atsensela deses¬pie¬ cjne mantenen el peració del nau, inclouen l'elm i l'anell en el botí. Alberich per- concej)te de l'art corn a boca aleshores una terrible maledicció sobre aquells que posse¬ religió, roman arid dia eixin l'anell: aquest excitarà eternament la cobdícia dels altres i serà la causa de la dissort i la mort de com a tret específic dels qui el tingui en el seu poder. Els gegants reapareixen amb Freia davant l'alegida dels seus ger¬ països germano- mans, però reclamen el pagament del seu palau. Volen, per renun¬ parlants. Una actitud ciar a Freia. que sigui coberta amb tot l'or del Rin -incloent-hi rtdrioiitària, fins i tot l'elm- i quan ja a penes es pot veure, perquè només resta un inters- inexistent, en altres tici, exigeixen l'anell. Wotan s'hi resisteix ple de còlera, però apa¬ cidtnres en/-o/)ees més a l'Oest o al Sud. La

devoció (per una necessitat iSSfS uLra pseudoreligiosa) referida a la rruisica dels ritncds de la

rruisica, corn a religió no solament rgflecteix

una aproximació reix Frda. la deessa de la Terra, amb qui Wotan ha tingut les tres burgesa a la rruisica nornes i les nou valquíries, i li aconsella de cedir i eludir així la sinó que també serxeLx maledicció, alhora que anuncia el pròxim crepuscle dels déus, abans de desaparèixer dins la Terra. Wotan dubta, però fínalmeut per requisar la rniisica col·loca l'anell sobre el munt d'or. Freia resta lliure i els déus recu¬ com a dornird propi del peren la seva alegria. Però la maledicció actua immediatament

que és Alemanya, de la nous amos sobre els de l'anell: Fafner mata Fasolt per prendre-li mateixa rnaner'a cjue els l'amulet davant els déus horroritzats i se'n va amb el tresor. Don¬ arguments de Hegel van ner desencadena una tempesta, surt de nou el sol, apareix el palau fer^-ho arnb la filosofia» resplendent i l'arc de Sant Martí fa de pont i camí als déus, que entren a la seva nova llar, el Walhalla, A [. li \\ k c i[ r H 11: t m m C l i. k conquerida a un preu tan «No es (jiielcom per a Siinplicissiiiius? La creença alt. Loge dubta d'unir la seva sort a una raça que ja veu en declivi, en la superioritat de la iniisica» Música t identitat nacional alemarnn però finalment sembla resignai*-s'hi. Fis planys de les filles del Rin que han perdut el seu tresor se senten a la llunyania. 36 R E s I M A R (; IM E N T A E

«IJart de fVagner és AQUESTA DARRERA ESCENA SENCADENA AMR EA PRECEDENT PER l^aiitorelrat niés sensa¬ UNA TRANSICIÓ SI M F Ò N I C A QUE S ' I N I Cl A S O B R E L A M UN T A N V A

PRÒXIMA AU \V ALU ALLA DEL SEGON ACTE. ENVAÏDA PER LA cional i ¡a niillor anto- BOIRA, mentre apareixen otan i crítica del caràcter Loge amb Albericli immolîilitzat com a pre¬ soner. Comencen les negociacions entre les cines parts sobre el rescat alemany que hom podria cjiie ha (le pagar l'incant nibelmig per recobrar la llibertat, en les (jiials imaginar-se. Cap artista tots intenten ser més astuts que i'altre. Albericli dóna ordres als sens enropen ha assolit nn súbdits, c|nan Loge li deslliga la mà dreta, cjue pugin tot l'or del Nibel- lieim, i mentre els grau semblant de nacio¬ nibelungs estiben el tresor sentim els t i m b r e s OMBRÍVOLS DE L ' O R Q U E S T R A 1 ELS CRITS D O .M I N A D 0 R S I APRES- nalisme, tant, que és SANTS DE L'AMO. impossible que se sotmeti Loge col·loca l'elm damunt l'or com a part del botí i quan es [(re¬ a qualsevol simplificació» para per deslliurar el presoner, Wotan reclama l'anell c[ue el nan dn T II o M A S M A N N al seu dit, mentre l o r q u e s t r a a c o .m p a n v a el tens d i i. e g Pros i contres de H 'agner

Skvar \mv m r t t U m ■tuvr m I j t m m m m m ■ k 11 « M

«França i Itàlia tenen nn ENTRE WOTAN 1 ALBERICH AMB VARIANTS SINISTRES DEL TEMA DE l anell que fan pressentir EL CREPUSCLE. La clefeiisa aferris¬ art nacional, però fins ara sada del nan el nostre s'ha barrejat per conservar l'anell, que s'estima més que la vida, és inútil: Wotan utilitza arguments fal·laços -la [tertinença de l'anell a amb elements francesos i les filles del Rin- que uo enganyeu el nibelung. Però Wotan vol de totes italians. Per purgar-lo he totes l'anell i l'arrenca personalment del dit d'All)ericli, que fa un crit treballat durant vint anys terrible, mentre expressa els seus motius amb paraules explícites: «Ja i amb l'ajuda dels meus tinc el que m'eleva a amo totpoderós dels poderosos». amics he pogut assolir Albericli, lliure finalment, pronuncia la seva terrible maledicció ({tie marcarà tota la Tetralogia: l'anell no donarà caj) satisfacció ni felici¬ el meu objectiu, malgrat el tat a qui el posseeixi, ans al contrari, només inquietud per la cobdí¬ nombre infinit d'atacs que cia que des])erta i per la mort violenta que sens dubte l'espera, «amo he » patit de l'anell però esclau de l'anell», la m ale dicció ressona sobre el

R I CH A H I) W A G N E K tema de la servitud i un darrer crit pun vent marca la desa¬ Discurs de \í'agiier en u» dinar en lionor seu durant el parició DEL N I B E L UN C. Festival de Bavreuth el 1876. ;38 R E s L" M A R G r M ENTA L

«Uenorme, pot clir-se La boira s'esvaeLx. s'aixeca el dia, i sentim el tema dels gegants. que planetari èxit que que apareixen des del fons amb Freia, alhora que arriben Donner, Froh i Fricka. Fli ha uns moments de felicitat que eroh. el dél oe per fi el món burgès, la la joia. evidencia amb un bell lied, enterbolit tanmateixpel I) Ill'gesia intern adonal, te.m a de la destrucció. Pei'ò els gegants, amb Fasolt de portaveu, va concedir a aquest exigeixen el compliment dels pactes, i, concretament, exigeuxen d'eiKlur- art, gràcies a certs se tot l'or que permeti cobrir totalment Freia i apartar-la així dels seus estímuls sensuals, ulls. L OPERACIÓ S ACOMPANVA D UNA SEQÜÈNCIA ORQUESTRAL DO.MI- uerviosos i intel·lectuals NADA PELS TEMES DELS GEGANTS I DE LA FORJA. A MÉS DEL DELS TRACTATS. Fafuer afirma que encara veu els cabells de Freia ¡ler obli¬ que aquest li oferia, és gar a col·locar-hi l'elm, i Fasolt cjue encara veu la seva mirada llumi¬ una paradoxa nosa, per obtemr l'anell fjue brilla a la mà de Wotan. Loge intenta en tragicòmica i no ha de va desviar la qüestió i Wotan es rebel·la amb fiíria davant la insistència fer oblidar que aquest dels gegants, que pretenen endur-se novament Freia si el déu no cedeix. art estava destinat a un públic completament diferent i que des cVun punt de vista social i moral es projecta i deixa enrere Vordre

capitalista burgès, cap a un món humà i fraternal, alliberat de Fànsia de poder i del Es crea un moment de gran tensió, l'escena es torna fosca de nou i domini del diner, fundat apareix des de les profunditats la deessa de la Terra i de la saviesa, en la justícia i Farnor» Erda, de noble aparença, que té un gran ascendent sobre Wotan, pare de les seves nornes t ii 0 m a s m a n n filles, les que filen el destí dels déus i dels homes, Richard Wagner i L'anell dels Nibelungs i les valquíries, les verges guerreres. Erda insta Wotan a cedir l'anell i fugir així de la seva teiTible maledicció, i l'adverteix, a partir dels seus coneixements soljre el passat i el futur, del perill que amenaça els déus: el crepuscle avança ine\dtable sobre seu. la fosca veu de con¬

tralt derda sacompanva del t e .m a del destí. direct.a.ment

d e r i \ ' a t del t e .m a del rin. mentre e n t 0 n a u n b e l l lied. i

acaba a.mb el tema invertit del crepuscle dels déus lligat

amb el de l'anell i el de la destrucció.

Wotan intenta saber més sobre el que signifiquen les misterioses paraules d'Erda, però la deessa torna al més profund de la Terra. Les 40 H K S r M A K (; U M E N T A I.

«ELs déus eduquen mirades angoixades dels presents forcen el dén, també angoixat, a dhorne solament per a prendre una decisió: branda la llança i llença l'anell als gegants. Freia és desllinrada davant Velevat destí d^expiar l'alegria de tots i aquest instant de felici¬ tat 1> 0 H T A L'ORQUESTRA A UNS M 0 M E N T S DE JOIA. PerÒ l'auell CXCr- ta falta que ells han cirà ja immediatament el seu poder malèfic: Fasolt barra el pas a Faf- comès, i el sen propòsit ner, que es vol quedar amb la major part de l'or; els dos germans hauria estat assolit si discuteixen i quan el primer aconsegueix apoderar-se de l'anell, Faf- s'aniquilessin ells ner, més fort, l'abat brutalment i s'emporta la joia i l'or mentre els TERRORÍFICS TROMBONS ENUNCIEN DUES VEGADES EL MOTIU DE LA mateixos en acjuesta MALEDICCIÓ DE L'ANELL. creació humana» Fricka intenta vèncer l'angoixa que s'ha apoderat de Wotan, que vol H I C n A M I) W A G N i: H saber més sobre els El mite dels nibeliings corn a projecte pressentiments d'Erda, i l'invita a prendre pos¬ per a un drama sessió del castell que els gegants han construït per als déus. Donner, des d'ima gran alçada, atrau amb el seu cant les bromes al seu vol-

1 imfif" p TM 1- II» ■Íj^^ ïPSSS ¡ s!

^ 1r — |r 1 1 w Regenbogen-M. 1

tant una s'uneix a la les «Das Rheingold està i desencadena gran tempesta, mentre el seu martell colpeja comitiva. Des de profunditats se senten els planys de acabat [...] més acabat les roques. El darrer tro dóna pas a nn esplendorós arc de Sant Martí les filles del Rin per l'or robat que han perdut. Wotan i Eoge hi res¬ que fa de pont entre la muntanya i el castell, il·luminat ara per la llum ponen amb sarcasmes i l' aigua del riu s'integra de nou al tei¬ del que em pensava. del sol ponent. Els déus resten admirats davant l'espectacle i Eroh XIT ORQUESTRAL, MENTRE LA FANEARRA DE L'QR RESSONA UNA Amb quina... fe!, amb DARRERA VEGADA l EL T E .M A DEL V A L H A LL A , C A D A C 0 P M É S mostra el cami vers la fortalesa, a la qual wotan canta co.m a quina alegria vaig anar REFUGI DELS MALS MOMENTS PASSATS EN UN BELL MONÒLEG 0 PODERÓS. OFEGA ELS LAMENTS LLUNYANS. Els déus eutreu al Wal¬

a la música! Amb la LIED AMR EL TEMA DE L'ESPASA. PROBABLE AL·LUSIÓ A SIEGFRIED. halla mentre can el teló.

T E H E S A L I. O H E T veritable fúria de la En aquest cant Wotan al·ludeix per primera vegada a la nova llar amb el nom de desesperació he tirat, Walhalla, davant l'admiració de Fricka. Els déus, agafats de la mà, pugen a la fortalesa pel cami de l'arc de Sant Marti. finalment, endavant i Només Eoge, més intel·ligent i astut que la gent de la seva raça, he acabat» dubta a integrar-se en aquest grup confiat i alegre que no s'adona que R 1 c n A H D W A (; N [•: R camina cap a la seva perdició. El tempta tornar a prendre la forma de Carta a Fraiiz Liszt (15 de gener de 1854) flama dansant i consumir els déus que l'han amansit, però finalment

^ 42

Del mite medieval a Richard Wagner Uanell del nibelung: I. Das Rheingold

Per a Richard Wagner, el mite va crear Uespai en què caldria desplegar la seva potència creadora; a més, tal com Nietzsche va veure, el mite va constituir el seu sistema de pensament per a un projecte total. El Ring -escriu Victoria Oiúot—fou una part del projecte, una de les parts més gegantines, en què Pescriptura poètica arrelada en Val·literació es combinà amb els sons per crear una estructura significativa d''explicació del món, f-«» t*' en una insòlita apropiació del passat per a una iNt¡*N-,■''■i comprensió del present i una visió profètica delfutur

Retrat de Richard Wagner (1871). •..f!, juntament amb una proposta utòpica. cfy': *• ·>·í·r.yV'ÍVii;f-5 • i" í'-'i 44 I) K ], Ml r K M K n i E A L A R I C II A R D A C N E R D E L MITE MEDIE \' A L A RICH A R D W A C N E R 4.Â

«Si swebten sain die vogele vor ini ûf der fliiot» Nib e lungs o les obres que van formar la seva biblioteca a Dresden, recollides pel {i\iibeliingeiiliecl. aventura 25, estrofa 1563) Schwavzalben (albs seu líltim liiògraf, Martin Gregor-Dellin [Richard ff agner, 1980), ha ofert una idea negres): els nibelungs precisa del \^ agner lector dels mites medievals. És a 1 Déus: Asgard, seu dels caràcter poètic de l'obra de Wagner es manifesta en el fet impressionant comprovar que l'anv 1848, justament quan està for¬ de Wagner són déus, vivia el llinatge que no pensa en conceptes, sinó en esdeveniments visibles i mant la seva liiblioteca, Wagner coneixia ja totes les versions trista- comparables als nans nianes dels Asen i dels Vanen. E palpables, pensa d'una manera mítica, que és com sempre ha existents, en les millors edicions en llengua original i en tra¬ de la pensat el poble. Això no vol dir c[ue a la base del mite hi hagi una idea mitologia: són duccions; havia llegit el Parzivcü de Wmlfrain von Eschenbach i les Els Asen even déus [...], sinó qite el mateix mite és pensament. Transmet una concepció petits éssers amb forma recerques que en aquells anys de naixement de la crítica filològica supeviovs: Odin del món, però en la successió d'esdeveniments, accions i jtassions. Der s'acabaven de publicar. També fou decisiva la lectura de la Mitologia humana que habiten en (Wodan), Thov (Donatj, un pensament sense Ring des Nibelnngen és sistema de gegantí la Vobscuritat de Vinterior germànica de Jacob Grimni publicada l'anv 1844, que li produí un Evigg i Hel. En tve els forma conceptual del pensament». Això escrivia Friedrich Nietzsche efecte que el mateix Wagner comentava en La meva vida-, «En la meva de la Terra i sota les en el ànima es va bastir un món de Vanen, venevats corn a cajtítol novè de Richard Wagner in Bayrenth ( 1875), un dels tex¬ figures, les quals es van mostrar de nou, tos més importants que mai a pedres. Eren lletjos i tan com tan dispensadovs de s'hagin escrit sobre l'ús del llenguatge inesperadament plàsticjues i recognoscibles primitivament la Tetralogia, a parer dels antòlegs de «la trobada que "va fer època"». sovint defotines, peluts afins que, quan les vaig veure clarament al meu davant i les vaig sen- viqnesa, abundància i i coberts de molsa. Però fevtilitat, hi havia eren considerats savis, Eveyja i Eveyv, que podien transformar-se i vivien com a ostatges dominaven dels Asen. Malgvat la magistralment Vofici de seva essència supevior, ferrer. Molts atributs també even movtals com dels déus, com el els humans i subjectes a tnartell de Thor, la la justícia igualadora llança d^Odin i Tanell, del destí. Dieter Borchmeyer i Jôrg Salaquarda [Nietzsche and Wagner. Frank¬ provenien del seu taller. tir en el meu llenguatge, no vaig poder finalment comprendre d'on furt. 1994). Elevar el mite a la categoria de pensament, contraposar Acumulaven tresors i venia exactament aquesta gairebé tangible familiaritat i seguretat de el pensament mític al pensament conceptual és una novetat en la filo¬ vigilaven recelosos la la seva conducta». A Wagner només li calia afinar l'oïda per escoltar sofia europea que la veu dels seus avantpassats dins d'aquesta peculiar cajjacitat per el mateix Nietzsche dugué a terme. Per a Richard seva riquesa. Wagner, el mite va crear l'espai en què caldria desplegar la seva potèn¬ formar part del passat, per al despertar de la consciència de perti¬ cia creadora; a més, tal com Nietzsche va veure, el mite va constituir nença a una tradició històrica, per fer reviure les «figures plàstiques», el seu sistema de pensament per a un projecte total. Der Ring des tal com li succeïa a fJeinrich Zimmer, el gran mitòleg de l'índia, en Nibelnngen fou una part del projecte, una de les parts més geganti¬ llegir i reescriure les llegendes artúriques. Abans de veure's obligat a nes, en què l'escriptura poètica arrelada en l'al·literació es combinà abandonar Dresden l'any 1849, el domicili convertit en llar gràcies a amb els sons per crear una estructura significativa d'explicació del la conjunció de tres peces fonamentals -el piano de concert Breitkopf món, en una insòlita apropiació del passat per a una comprensió del i Flartel, la portada de Gornelius per als Nibelungs i la seva biblio¬ teca- amb trenta-cinc present i una visió profètica del futur juntament amb una proposta Dü)uixos d'Otto Hiinte de la pel·lícula anys d'edat, Wúigner ja tenia configurat dins la Retrat de Friedricli Nietzsclie. Els nibelungs de Fritz Lang. en una seva ment rimmens projecte que l'havia d'ocupar la resta de la seva utòpica. La literatura medieval, lectura paral·lela a la tragè¬ Deutsches Filinmuseuin. Retrat de Ricliard Wagner. dia grega, fou la seva mestra. El coneixement, relativament recent, de Frankfurt am Main. vida: Der Ring, interromput repetidament a causa del seu caràcter

; (la: segons la llegenda, monunienlal, el Tristan i el ^ ainb tantes referències entre les lines i les era la visionària fi ala altres, que dins de l'estil cíclic típicament medieval es podrien nnir i contemplar com nna única obra compacta i coherent, inia temp¬ cjne eles de Vèpoca tació que Wagner experimentà en més d'nna ocasió, qnan veia, per antiga dormia en el exemple, la transfiguració del material or del Rin en l'espiritual Graal, regne dels moris, !lel, o veia Parsifal acudir al costat del moribnnd Tristan, en associació i sobre un turó; mare de identificació clares entre la ferida de Tristan i la ferida d'Amfortes. les nornes i la geganta Amb tot, aquestes figures amb tendència a la unificació es mantenien més sàvia del món. també en la seva solitud i aïllament, tot dibuixant destins diferents, possibilitats existencials diverses. Siegfried, Tristan, Parsifal: tres com¬ Pàgina següent: prensions i explicacions del món. Tres mites diferents. Les arcaiques Fotografia d assaig al Liceu. D esíjuerra a dreta: figures elaborades jier autors medievals al voltant de l'any 1200, segons Kwanchul Voun. Toltias Scliahel. un treball del mite (]ne implicava nna necessària actualització, ja que Hul)ert Delanihoye. Ileike (íierliardt i john 1 lur.st. el mite havia de respondre a les preguntes imperioses d'nna societat

I) OH<|iicn'a a dreta: Sii|>erstiidi: Lft riitifti if/eat dotze, Città 2000 (1971). (k'ntre («eor^es Poiiipidati. IVINAM-(X>I. Paris.

Uiihl: Hetrat d'Arthur Seliopeiihaiier (1H18).

Itetrat de Itiehard Warner.

Pàgina següent: en profunda transformació, la societat cortesa i cavalleresca, eren l'otograiia d assaig al Lieeu. D'esijiierra a dreta: represes a mitjan segle XIX per W^agner a fi de tornar-les a fer presents, Lioiia Braun. Heike Gierhardt. actuals, i perquè en la seva actualitat servissin de a nova Falk Struckinann i llariT Kunfer. comprensió la societat burgesa i capitalista. En el diàleg establert entre l'escolta atenta del vell mite i la potència creadora de Richard W'agner, assistim a nn Alberich: el model intens procés de remitificació, a la construcció dels nostres mites cVaquesta figura és el moderns. 0 per dir-ho en paraules de Martin Gregor-Dellin, «mentre nan Andvari, al qual W^agner munta els fets mítics, extrets de la seva ordenació original, en un ordre nou, allibera les seves Loki (Loge) va exigir pròpies energies per produir noves potencialitats i evocacions». En el Der Ring des Nibelungen s'observa com a xantatge el tresor amb més intensitat que en les altres dues oltres, Tristan i Parsifal, el on també hi havia nou muntatge, la nova reordenació d'esdeveniments, accions i pas¬ Vanell portadov de sions. Efectivament. Der Ring distancia de la cançó èpica alemanya, desgràcies Draupnir. Nibelungenlied, font primordial de la Tetralogia, més que el Tristan D K I. M I T K M K D I E \' A I, A IH C II A li I) « A G N E II , 49 de la versió de Gottfried von Freia el Strassburg o el Parsifal respecte del Par- (Freyja): deessa (|ual vaig tenir, de sobte, una sensació com si m'enfonsés dins una zíval de Wolfram von Eschenbach. Si bé en tots s'observa un treball de Fabundància, de aigua que coiria ràpidament. La remor d'a(|nes1a aigua se'm va re¡)re- de redncció d'esdeveniments, de síntesi, adaptació necessària a l'estruc¬ sentar de Fatnof, de la fertililat i cop i volta amb ei so musical de l'acord Mi bemoll major, tura del drama del que eren relats d'aventures, Der Ring va patir una que s'arrissava sense parar formant onades figuratives; acjuestes ona¬ de la primavera; el seu autèntica remodelació. En la des es manifestaven com cançó èpica d'antor anònim, datada cap figuracions melòdifpies d'un mox iment en al nom significa 1200, la intenció del qual consistia a relatar la mort a traïció de augment, |)erò mai no es modificava l'acord perfecte de Mi bemoll Siegfried i la caiguda i l'esfondrament dels burgundis, s'hi van afegir ^'^senyora^\ Vivia a major, (jue amb la seva persistència semblava voler donar una signi¬ textos altres de tradició escandinava, com les Eddas ficació sense límits a en (la Menor en prosa Folkivang, on cada dia l'element cjuè jo em sul)mergia. Amb la sen¬ d'Snorri Sturlnson, datada cap al i la i en vers, sació 1220, Major, anònima recollia els guetmers (|ue les onades branudaven damunt men, em vaig despertar de de cap al 1250) i la Volsiinga saga (nua mica posterior a les Eddas), la meva somnolència, aterrit. De vençuts i els servia seguida vaig reconèixer que s'havia és a obert dir, els textos en què s'havien recopilat els antics mites germànics ])as en mi, tal com el portava dins però sense haver-lo pognt tro¬ hicL·omel com a conservats en una antiquíssima tradició oral. L'origen de Der Ring es bar exact ament, el preludi orquestral per a Das Rheingold-». Així doncs, troba en Ea mort de Siegfried (1848), escrita immediatament després superior de les en l'origen de la primera jiart de la Tetralogia, Das Rheingold, hi ha l'acord en (el mes de novembre) del primer assaig en prosa del drama [DerNibe- valcpiíries. Mi bemoll major combinat amb les al·literacions en "w", la

Gegants: llinatge cpie combatia Vordre creat pels déus fins al declivi. Com a gegants del gebt^e, elfoc o Faigtia, lungenmythos. Entwwfzu einern Drama), acabat el 4 d'octubre. Entre estaven urúts als heilawac, l'onada sagrada: «En el principi dels |)rincipis hi ha l'aigxia, 1849 i 1851 Wagner va escriure els seus escrits fonamentals sobre art eletnents de la hi ha l'or, hi ha el Rin, hi ha les filles del fbn», escrivia Peter Wap- newski en el sen clàssic estudi sobre { i drama, per exemple), i en aquesta mateixa època se situa la naturalesa i se'n servien els mites dels drames wagnerians seva amistat amb Mihaïl Bakunin, amb qui compartí molts aspectes {Der tranrige Gott. Richard Wagner in seinen Helden. Mnnic, 1978). per de la seva combatre els déus. ideologia política, tal com es manifesta en la concepció gene¬ «En el principi dels princijjis hi ha l'aigua»: som en el temps origi¬ ral Corn de Der Ring com a actualització del mite, i especialment en Das ja existien abans nari, en l'origen de la caiguda i del crepuscle. L'aigua del Rin s'encarna del tiaixement dels déus en Rheingold, la primera jornada, iniciada els primers dies de novembre les primeres paraules d'una de les filles del Rin, Woglinde: «Weia! de 1851. Dos anys després Wagner havia acabat l'escriptura poètica i de la creació del món, Waga!/ Woge, du Welle,/ Walle zur Wiege!/ Wagalaweia!/ Wallala de la weiala weia! Tetralogia: pel febrer de 1853 va tenir lloc la lectura, en quatre se fs atribueix saviesa », a la cjual se sumaran de seguida les seves dues germa¬ tardes, de Der Ring des Nibelungen davant d'nn nodrit auditori, entre nes, Wellgunde i Elosshilde. 17aventura 25 del Cant dels nibelnngs el antiga. Des dels ofereix qual hi havia els Wesendonck. El 14 de gener de 1854 va començar el protot ip de la pilmera escena de Das Rheingold: quan Hagen la orígens, els gegants van recorre composició de Das Rheingold, després de la cèlebre «visió» de La el riu amunt i avali buscant uns fjarquers, de sobte sent una ser enemics a mort dels Spezia (la nit del 4 de setembre de 1853) narrada per Wagner en Ea remor d'aigua; són les «ondines de màgiques virtuts» que s'estan meva vida: «em vaig sumir en una mena d'estat somnàmbul, durant déus. banyant. I lagen els agafa la rol)a. Lhia de les ondines li demana que .>() I) K I, MI TK M K I) I K \ A I. A KICIIAHI) \\ A (; N K li

«Preniissd: el Ring antb els la torni, i li parla com a eiuleviiia i profeta de tot el (|ue ell vol saber. L'antor anònim va escriure lots els sens déus, d'acinestes ondines (pie «Si sweh- len sam die vogele vor im Td' der í'inot» (estrofa 15ò3), és a dir, en la gegants i nans, amb les traducció de Wapnewski, «com ocells en l'aire, ai.xí es movien dins seres sirenes i ralqníries, l'aigna», la qnal cosa sembla relacionar aquestes dones de l'aigna la capa inrisible, Fanell {nicreiríp) amb dones cigne {Scliiraiifraiien) de les (|nals Jacob Grimm màgic, les espases encan¬ ens fornia, en la seva o\)Vd Mi/otogia gerruàiiica, notícia pimtnal. Pre¬ tades i elfabnlós tresor, cisament així, com a «dones cigne» les pensava Wagner ja en el pri¬ mer esbós del drama, datat per a és an drama del present i l'any f 8-t8, l'escena final del Sieg¬ fried: «Drei Meerfranen mit Scliwanenflügelii tanchen ans der Flnt no (runa prehistòria anf...» De les dues ondines del Rin del Cant dets nitietuags es va pas¬ llnnyana i mítica» sar a les tres filles del Rin, de manera tpie el mític nnniero tres per¬

(; !•: o \{ V. B K K \ M A K I) S II A W metés associar-les també amb les Nornen. les parques de la mitologia El perfecte wagnerià germànica. El tresor del Rin, l'or, objecte cobejat per .Mbei ich (el ser-

'i -• ir

r V.cT

i" —

«El mite significa per a vidor dels reis Scliilbnng i .\ibelnng en el Cant dets inhetinigs, també r.Aiiberon d'Hnon de If agner ingenuïtat, Borrleanx), el germà del ferrer Mime, habitants de les simplicitat, dignitat i regions inferiors del .Nibelheim. s'oposarà al bé de l'amor. Per apoderar-se de l'or cal reinmciar a l'ainor, tal com exj)lica Woglinde puresa, -en nna paremia, a Ailtericli («Xnr wer der Minne/ Macht eiitsagt,/ Nnr wer der Liebe/ allò (jne anomena ell Eidt verjagt./ Xnr der erzielt sicli den Zanber/ Znr Reif zn zwingen "Farciment hnmcE' i (¡ne, (las Gold»). Aquesta oposici(') .l/nc/ít/V/ñ/ne (poder/amor) i la impos¬ al mateix temps, és sibilitat de conciliació (su])erada momentàniament en la figura de exclnsirament musical. riieroi, Siegfried), acpiest imniu de la «reinmcia a l'amor» cpie apa¬ reix nues vint Mite i música, això és el vegades tot al llarg de la Tetralogia, com recordava Glande Lévi-Strauss {Nota a ta Tetralogia, 1978), situa Der Ring en drama, és Fart inateLv» relació amb el Tristan, el mite (pie permetrà a W agner snbmergir-se T II o M A S Mann en l'amor eròtic, i amb el I\irsif(d, que li indicaià «l'altra forma d'amor», ¡lichanl If agner i L'anell dels .\ibelnngs la compassió. D El. MI T E M E I) I E V A I, A R I C II A R D W A C N F. R ' .Ï3

Froh lliurant-los Freia En la segona escena. Wagner ens trasllada davant les figures cen¬ (Freyr o Frodil): (segona «renúncia a l'amor», aípiesta vegada metafò¬ trals del panteó germànic: Wbtan (W iiotan, Odin segons la forma nòr¬ gennà de Freyja, déu de rica, que uneix .Vlberich i Wotan), de la qual cosa es penedeix, soltre- tot dica), caracteritzat per la seva potència creadora i també pel seu furor la fertüitat, la collita, el gràcies a les queixes de la seva esposa. Fis contractes [Vertràge) {ff uf, snljslantiu derivat del verb walaii)^ borni, vestit amb capa i un asfixien Wbtan. Freia pot ser substituïda per un altre lié, però només benestar i el desenllaç hi ha un ampli barret, armat amb la seva llança (Cinignir), està acompanyat bé que pot ser equiparable i és l'or tlel Rin. Wotan i Foge davallen al de Donar (Thorr), segons les Edda fill seu. que amb el seu martell |)ot pacífic. Vigilava el compli¬ Nibelheim, el món del treball i de l'explotació on els nibe- ment d'acords i oposar-se als gegants, i de Fro (FretT, l'alegre senyor) que segons Adam jura¬ lungs treballen com a esclaus jier a Alberich, i rolien l'or a .Mherich, i no von Bremen apareix formant triada juntament amb Wbtan i Donar. ments, i recompensava sols l'or, sinó també el Tarnhehn (la peça (jue col·locada al cap fa tornar .\f|nesta descripció, que prové a grans trets de la Mitologia germànica cimpliament aquells que invisible) i l'anell forjat amb l'or. Gràcies a la sobtada apari¬ ció de Jacob Grimm, és la que va seguir W agner per presentar els actors d'Frda, W otan reiumciarà al terrible anell, maledicció [ler al pro¬ se sacrificaven per ell. En del seu drama. Juntament amb la triada de déus, l'enigmàtic Foge pietari que no sigui el just i l'adequat. Pagats amb l'or i ami) l'anell, la llegenda, dominava el (Foki), relacionat amb el foc, el de múltiples rostres, ambigti, els gegants alliberen Freia. Fis déus entren en la seva nova fortalesa, mentre se senten les veus de les filles del Rin trickster^ l'astúcia és la seva millor qxialitat. que esgrimeix contra la regne dels Lichtalben que es lamenten que força dels gegants, els grans constructors (Fasolt i Fafner en el drama (albs de la llum) ningú no els torna l'or robat. Atjuesta trama impossible d'errors i

l'arma animar: Falo^ailes «l'a^Kai^s al lJ<*tMi. l)Vs(|iierra a clrcla. a clall: l'alk Slriirkiiiann Liaba Braun i llarr) Ktipfm a bai\: Kwaiu'liiii Vaiin. Iliibcrl Dclanihayr rai>ias Srliabel.

I''ala^raiiia clr Melntpotis'. Lis Irobaíladars a la rhilal siiblerrània.

Otio Ilimte: wagnerià). Fes dues deesses, Frikka (Frigg), esjtosa de Wbtan, i Freia culpes és la que inicia la Tetralogia, una «cosmogonía sonora» cons¬ Castell de onns per a truïda a (Fre^qa. del gòtic Frauja, «senyora»), la seva germana, deessa de l'amor Els nibelungs. partir de retalls d'arcaics mites per respondre, com sempre i guardiana del jardi de la immortalitat, completen el món dels déus fa el mite, a les preguntes d'nna societat en convulsió. en Das Rlieingold. Al costat dels gegants hi ha els nans, que consti¬ V I C T 0 R I A C I R I. O T tueixen el món original, éssers èticament neiitres, ens recorda Jacob Grimm. Fn la seriació aigua-or-dones d'aigua-fortalesa-déus-gegants- nans, en la dialèctica entre el caos i el cosmos, entre la creació i el no¬ res, Wagner construeix una acció que és un nus, una presó, sorgida d'una idea del mal que no té cap altra font que la d'una concepció materialista de les lleis que regeixen l'intercanvi segons l'economia capitalista. Alberich cobeja l'or del Rin i renuncia a l'amor. Wbtan ha promès als gegants pagar-los les obres de constrticció del Wallhala Wotan (Odin): déu superior dels Aseu. EI sobreuom de «pare de tot» el

caraeteritza com a senyor del món. Entre els germànics occidentals, era sobretot r«iracund», el déu de les tempestes que, al capdavant de l'exèreit salvatge de les ànimes, caçava pels aires. La «ira» d'Odín cal

entendre-la en el sentit d'èxtasi. Estava «fora de si», un déu de la bogeria fins al punt d'oblidar-se d'ell mateix i abandonar-se, tal com s'expressa en l'obligació guerrera dels salvatges sagnants. Però també recorria la terra com un caminant pacífic, amb un sol ull, i visitava les persones passant desapercebut amb el seu gran barret de palla. Era el

senyor de les batalles i el déu dels morts. Amb la seva llança

assenyalava aquells que estaven determinats a morir en el camp de batalla. Amb astúcia i gràcies a l'art de la transformació, Odín posseïa la màgia de les runes i l'art d'encantar amb paraules que li facilitava

el canvi de forma i el domini de nous espais en un moment. Aquesta abundor de dones unia sublimitat amb astúcia i presumpció, amb la qual cosa se li suposava la força i la possessió de la saviesa màxima.

Odín va ser creador de la primera parella humana, ordenava el món i

els seus imperis. Però no era immortal i estava sotmès al destí. 56 E i. M I T E DEL N I li E L L N G ( 1 8 4 8 ) | .57

El mite del deixar Dormer: (Donar o Tlior): nibelung (1848) comprar la llibertat a canvi del tresor, només vol conservar déu deb trons i els llamps. l'anell: els déus, conscients que hi rau el seci-et del poder d'Allie- rich, també li arrabassen l'anell: llavors ell el maleeix, jierquè sigui Era el protector de les per¬ la ruïna de tot aquell que el posseeixi. Wotaii porta el tresor als sones i els déus davant els lieim (Nebelheim: país boirós), és a dir, a cavernes i avenes; gegants, però vol quedar-se l'anell per assegurar el seu domini total: gegants i Amb es diuen els els els dimonis. Del si de la nitnibelungs;i de la mortensorgíunaunaactivitatnissagaagitadaque viui incessanta Nibel- gegants aconsegueixen prendre-l'hi amb beuratges, i Wotau els seus atacs de força pri¬ regiren les vísceres de la Terra (com cucs dins de cadàvers): fonen, cedeix seguint el consell de les tres parques (les uornes), que l'avi¬ mitius i la seva conducta depuren i forgen els durs metalls. Del pur i noble or del Rin, se sen del crepuscle dels déus. Així els honrada es trobava en con¬ n'apoderà Albericli; l'arrencà de les profunditats de les aigües i en gegants deixen el tresor i l'Anell al Gnita-(Neid)Heide, forjà, amb art astuta i gran, un anell que li procurà el poder màxim vigilat per un cuc monstruós. Amb l'anell, els nibelungs resteu iguals traposició a Odin. Tlior era sobre tota la nissaga, els nibelungs; així esdevingué llur senyor, els a Alberich en servitud. Però els gegants no saben aprofitar el seu el déu camperol cpie regia obligà a treballar només per a ell d'aleshores ençà i arreplegà l'immens poder; per al seu sentit potiner, ja n'hi ha prou de tenir ben lligats la pluja i el clima i c¡ue tresor dels nibelungs, la joia més important del qual, l'elm camu- els nibelungs. Així, el cuc s'està damunt el tresor, des d'èpoques protegia les collites. flador -car, amb ell, es podia adoptar qualsevol forma- i que Albe- antiquíssimes, amb un horror inert: al costat de l'esplendor de la

rich havia obligat el seu germà a forjar, Reigin (Mime-Eugel). Equi¬ nova nissaga de déus, empal·lideix i s'encarcara impoteiit la nis- pat d'aquesta manera, Alberich anhelava dominar el món amb tot saga dels gegants, miserables i malignes; es van llanguint els uibe- el que hi havia. 4> lungs en una activitat infructuosa. Alberich rumia sense descans Ea nissaga dels gegants, dels lluitadors, violents i primitius, veu com recuperar l'anell. alterada la seva comoditat salvatge: la seva força monstruosa, la Amb gran activitat, els déus ordenaven el món, controlaven els seva agudesa natural senzilla ja no serveix contra l'astúcia auto¬ elements amb lleis sàvies i es consagraven a la cura delicada de la ritària: veuen amb preocupació com es forgen les armes merave¬ nissaga humana. El seu poder és per damunt de tot. Però la pau, lloses dels nibelungs que, a mans d'herois humans, algun dia hau¬ mitjançant la qual aconseguiren el domini, no es basa en la recon¬ ran de preparar el declivi dels gegants. Aquesta desunió, la utilitza ciliació: s'ha dut a terme amb violència i astúcia. E'objectiu de llur la nissaga dels déus, educada per al domini total. Wotan acorda elevada ordenació del món és la consciència moral: la injustícia que amb els gegants construir el castell dels déus, des del qual poden, persegueixen recau sobre ells mateixos. De les profunditats de Nibel- segurs, dirigir el món i dominar-lo; un cop acabat de construir, els heim es desencadena la consciència de llur pròpia culpa: car la ser¬ gegants exigeixen, en recompensa, el tresor dels nibelungs. Ea supe¬ vitud dels nibelungs no està destruïda; només li ha estat arrabas¬ rior intel·ligència dels déus els permet agafar Alberich; els ha de sat el domini a Alberich, i no precisament per a un objectiu elevat. 58 !■; I, M I T E I) E 1, N I I! E E 1" N (; ( 1 H 4 8 )

Loge (Loki): semidéu sinó que sota el ventre del cnc gandul, hi jeii soterrada inútilment enigmàtic, fill del ràniïna, la llibertat dels nibelungs; Albericb té raó, doncs, amb els retrets que fa als déxis. El mateix Wotan no pot, però, anul·lar la nseyantO Farbaiiti. Amb injustícia sense provocar una altra injustícia: només nua voluntat Odin van acordarfer-se lliure, independent dels mateixos déus, i que estigui en situació de germans de sang. carregar-se la culpa a ella mateixa i d'expiar-la pot resoldre l'encan¬ Dirigia els déus i els teri, i en l'ésser bixnià venen els déxxs la disposició a tal volxxntat ajudara amb les seres llixxx-e. Intexiteix, doncs, traspassar a l'bome Ibxr divinitat per tal d'elevar tant la seva arts transformadores, fox'ça qxxe, assolint la conscièxicia d'aquesta força, es llixxri ell mateix a protegir els déxxs, per fer per volxxntat però també escoltara pròpia el qxxe el sexx sentit li sxxggereixi. A aqxxesta elevada deter- els sens secrets, feia mixiació, la de ser redexnptor de la seva pròpia cxxlpa, edixqxxen ara actuar els nns contra els déxxs l'bome, i Ibxr objectiu es venida assolit, si s'anorreessin ells els altres, els posara en mateixos en aquesta creació humana, o sigui que haurien de renun¬ perill i els delatara qnan es trobaren en situacions amenaçadores. El caràcter contradictori

de Loki oscil·lava entre déu i domini. Els déus

rntilitzaren, però no els agradava. Ea seva estat essència també ha ciar a ells mateixos en la llibertat de la consciència humana creada

interpretada com la per la seva influència immediata. intel·ligència del mal que arrossega al declivi tot aquell que se serveixi d''ella.

Pàgina següent: Fotografies d'assaigs al Liceu. D'esquerra a dreta, a dalt; Kwanchul Youn. Tobias Schabel i Harrv Ktipfer; a baix: I larn- Kupfer, Falk Striickinann. Lioba Braun i John l·ltirst.

I 60

L'any vinent ho farem tot d'una altra manera

Richard Fricke (1818-1903) és un testimoni de primera mà dels primers festivals de BayTeuth. Richard Wagner va contractar aquest mestre de bcdl nascut a Dessau corn a ajudant de director i li va encarregar els assaigs de les escenes de les filles del Rin i els nibelungs. El diari dels assaigs, que es va trobar entre les possessions de Fricke després de la seva mort, es publicà per primera vegada Vany 1906. El comentari de Wagner sobr^e el Festival de 1876fou el següent: «L'any vinent ho farem tot d'una altra manera». Ketrat de \\ agner (1864). 02 I. ■ A N Y \' I N K N i' II 0 F A R E M T O T « ' I' N A A I, T R A M A N E R A

«IVagner tenia la certesa formar una idea indestructible que Part precisa. Wagner parla en veu baixa, d'una manera inintel·ligiljle, gesticula molt amb les mans i els braços; podia reflectir ana altra Dimecres, 10 de maig. M'he d'esforçar al màxim si me'n vull les últimes paraules d'una frase deixen entendre més o menys què és veritat a la societat, el que vol, i cal parar-bi moltíssima atenció; em sembla que ni'bi acos- menys precisa i, per tnmaré ben aviat. La manera de parlar de Wagner és, per fer una com¬ tant, més suggestiva i paració i aclarir al màxim la seva singularitat, més o menys la d'una molt més vica» j)ersona que, asseguda, manté un monòleg amb si mateixa en veu baixa i .1 <) II N I) !•: A T IIII11) c i: expulsa les iiltimes ¡taraules de la frase, com ja s'ba dit, mentre exhala. La llegenda de dos herois. L'Or du Rhin 17 de tL Avaiit Scèiie Opéra» maig. A les 11 be anat a veure Anton Seidl a la Cancelleria tlels nibebmgs. M'ba inteipretat la música per a la segona entrada en escena dels nibelungs, quan porten el tresor (or del Rin). A les 7 be anat als assaigs dels gimnastes. La meva aidocució davant aquests

Ktnrar de Richard Friche. vint-i-cinc senyors de posicions socials diverses ba estat aproximada¬ «Com més augmenta la assaigs. El director els comunica les línies principals de l'acció, intenta ment la despertar-los l'interès perquè intervinguin manera Pàgina següent: següent: «Senyors, en primer lloc considero necessari oferir- llegenda de Wagner, més de característica Final de la partitura los una en l'escena de la en petita introducció a les funcions, desconegudes per a un Hec, humà em qtial, considerada el seu conjunt, constitueixen nianuscrita de Das Rheingold. sembla, i d'un director o escenes que a o teatre se una part important. Un cop fet això, el director distribueix les entra¬ adaptador de les l'òpera al davant el més esplèndid des i les sticceeixen davant els seus ulls. Com més satisfacció els produeixi a sortides, els emplaçaments i els grups i, si cal, els indica que vostès veure que en les grans escenes (escenes de masses) tot té lloc avtifici de la imaginació acompanyin les paraules o els cants amb gestos i moviments de braços.

manera no deixen de En d'una natural, més gran serà el mèrit del director. Aquest té atjuestes circumstàncies em trobo jo respecte de vostès. El mestre la funció d'ordenar les escenes, d'indicar amb exactitud als intèrprets sorprendre'm les veritats m'ba honorat amb l'encàrrec d'assajar amb vostès, que encara no ban dels papers principals el lloc que ban d'ocupar i la seva entrada en morals d'aquest trepitjat mai un escenari davant el públic, una de les escenes més difí¬ cils de la seva obra. Encara escena, novells, als que que puc suposar, ja que vostès s'ban ofert d'explicar als principiants interpreten papers llenguatge simbòlic» menors, l'entonació de la paraula i de la frase. Els introdueix en les com a voluntaris, que ja ban llegit l'obra o s'ban familiaritzat amb el M A il C i; i. P ROUS T intencions del seu poeta mitjançant els assaigs de lectura i l'estudi dels Carta a Rcynaldo Hahn contingut, considero necessari comunicar-los de manera molt espe¬ seus cial i amb papers. El treball amb els integrants del cor i els figurants és dife¬ poques paraules l'ordre de les escenes, des de l'inici fins al rent . A aquests els ba d'introduir en la situació de l'escena durant els final, i de les funcions de vostès en les escenes en què ban d'interve- nir. També intentaré exposar-los de manera clara el més característic de la seva entrada en escena. No els pnc dir a cada un pei' separat: "així són els moviments i els gestos de l'un, i així la posició i l'expres¬ sió de l'altre". Són vostès els que han d'establir les diferències. Un cop els hauré posat al corrent del contingut de les escenes, la meva funció és |)racticar amb vostès exercicis físics perfjuè aconsegueixin apren¬ dre a moure's amb agilitat i plasticitat». 1 le agafat llavors el meu llibre de Das Rheingold i els he guiat jjer les escenes perquè comprengxiin l'acció fins que els toqui d'intervenir; he notat que seguien les meves explicacions amb gran interès i aten¬ ció. Hem arribat al tema dels nostres exercicis gimnàstics a Alema- nva, (jue, actualment, al contrari de fa temps, formen un sistema, si bé encara cal refoianar-hi moltes coses. He continuat: «En primer lloc, els mostraré uns exercicis per practicar sense aparells, ideats per mi i

tota tarda versió basats en J'escola de dansa francesa, qne he preparat expressament Imagina anterior: la amb la per a piano i hi he fet superficialment les Hichard Sclieihe: per a l'olora que ens ocupa, amb l'única intenció d'enfortir-los els mem¬ Decatleta (1937). indicacions, però m'he quedat encallat. El tramoista principal s'haurà I bres i facilitar-los el domini del seu cos. Poden fer aquests de posar a les ordres de tres directors musicals, Seidl, Fischer i Mottl exercicis A dalt: cada dia a casa seva, i aviat en notaran els efectes positius». Leiii Riefenstahl: -he telegrafiat de seguida a aquest darrer-. Els moviments d'esquer¬ Taules gi/nnàsfùjues a l'Estadi ra a dreta i tie dalt a baix s'han d'assajar nota per nota». Jo li he comen¬ Olímpic {\9'Ò6). tat: «Els tres directors hauran de ballar un 20 de maig. Amarat de suor, però continuant la marxa com un vell pas de trois!». «Efectiva¬ cavall de posta, volia passar als nous exercicis quan ha entrat el criat ment, i vostè ho ha de dibuixar coreogràficament a la partitura per a de Wagner per demanar-me que anés a veure el mestre mitja hora més, piano amb llapis de colors. Acjuí té la partitura, tjuedi-se-la; potser hi perquè havia de discutir amb mi un assumpte important. He trobat afegiré una fotografia meva i li dedicaré un poema». .M'he quedat fins a les \\ agner amb la seva esposa al costat de la tetera automàtica: «Amic 10,30, hem pres el te, i Cosima ha recordat: «Déu meu, però si vostè encara no ha meu, això és seriós, demà m'ha de venir a veure una hora, potser cap sopat!». Li he dit que pensava anar a sopar al a les 11,30, ens reunirem i en parlarem. Avui he tornat a fer una idlada Schierbaum, però m'he callat qtie em preocupava molt que em dei- a la complicada estructuració de l'escena aquàtica de les filles del Rin; xeissin sense Bockbier (Linger n'havia rebnt nn octau d'un amic de ara li toca a vostè! S'ha d'organitzar com una coreografia; he estat Munic). Llavors hem passat a parlar sobre l'educació infantil i les ins- 66 I. ■ A N ^ \ I \ K N T II « I' A I! K M F O F DIN A A L F li A M A N K R A

«7 (¡''octubre de IS()4. ¡ai tit ut rius i la seva iiianca d'educació. Noi te |)()gtit evitar prcíftiiitar qtii havia ¡Juin SiihHin ru reiiir a |)iorat a(|tieil matí tan desconsoladament. La senyora Cosima m'ha dit que havia estat la petita Eva. Eva, la meva ¡trel'erida. «I qtiè reure^in; conunòs, ])¡aneja ha trencat?», li he preguntat, «lie trobat el sen armari deseitdreçat; coiu¡)¡eíar Der King des hi havia rol)a damnnt el sen barret d'estitt i ttn tros de pa amb man¬ Nil)elimCTeii/- .Me^ria tega sobre les eitites de seda noves, o signi (|ue l'he hagtida de casti¬ iuconce¡)i¡)¡e!» gar». El mestre m'ha ex|)lieat coses de la seva inlantesa; jo també li he 1.1.1 Í s I) I. B A v 11; i{ A ex[)licat anècdotes del meti pare tpie l'eien al cas. W agneí' es moria

(àuneiitari recollil en el seii dietari privat de ritire: «Se me n'ha anat el ntal de ca|), vostè és nn bon metge». A les 11 he anat a beure cervesa. Me n'havien guardat una gerra. A sota, d'estiuerra a dreta: Ketral de Lluís II de Baviera.

21 de Interior de la sala Kestspielhaus d»' Bayreuth. maig (diumenge). A les 11 he auat a vettre el mestre. De ens posat a no Pîi«iina sefriient: segtiida hem treballar, li he deixat via lliure, li agrada Retrat de Losiina \\'a«rner i Rieliard \\ apier (1872). (|ue rinterrompin. Se n'ha sortit força l)é, amb la meva partitttra |>er

«La iufhièiicía de Wagner a piaito, tot dibtiixant tots els signes possibles de color vermell. Encara al llit, a les 8, sobre e¡jove rei no va ser jo ja m'havia traçat un progríima tpie de mica en mica s'ha anat aclarint fins a fer-se més beneficiosa [...] animara sòlid, de tnanera fjiie el cor m'ha cometiçat a Itategar d'alegria. Dibtiixai' tma coreografia segons la idea ¡a sera tendència a del mestre i portar a terme des])rés nti assaig és ttna feina descomu¬ quedar atrapat en e¡ sen nal i complicada. El mateix mestre ho ha expressat amb aquestes propi món fantàstic. E¡ ])aratdes mentre m'ho exjtlicava: «És nua feina horrorosa», l ii cop ja mateix fíàgner estava ha diltnixat prou signes i, segons el que semblava, ja ha\ ia perdut el fil, li he dit: «Mestre, desjtrés de |jensar-ho molt, després de llargues disposat a creure que e¡ exjterièiicies, com ja vaig tot com món existia només ¡)e¡ bé li dir ahir, plegat s'ha d'organitzar un ball. Els tres directors musicals, (|ue pujaran als cotxes, cada nn de ¡a seva música i a amb una de les veus cantores de les tres filles del Rin, cada una carac¬ menysprear tota ¡a resta» teritzada amb síiiiIaoIs vermell, blau i groc-taronja (signes específics V K 1 E I) II I C II P I. C (1 T per als moviments a dreta i es(|nerra, d'ascens i de descens, de posi- . l//.s' meiner Zeit 68 I. ■ A N V VINENT HO FA HEM TOT D 'UN A ALTRA MANERA L ■ A N V VINENT H 0 E A R E M TOT D ' U N A A L T R A M A N E R A 69

ció vertical «No hi havia res més i horitzontal), són els ballarins qui executaran el pas de posició mig incorporada, és que no podran produir cap mena de so a trois-, els tres tramoistes directors se sotmeten a les seves ordres, apre¬ causa de la por que passaran. interessant que observar¬ Estic intrigadíssim! nen tots junts el pas de traís. Els moviments se succeiran de manera lo quan dirigia un assaig; compassada a la sala de ball. Un cop acabat i acabada també tota 3 de juny. Com que Wagner se n'ba anat a assajar amb l'orquestra, en aquestes ocasions, m'be l'adaptació de moviments, profundament estudiada, entren en acció quedat lliure fins a les 3; en aquesta bora estava fixat un assaig aquest home petit de cap les abúliques filles del Rin, les quals, com es pot suposar, s'acostu¬ de l'escena aquàtica. Les germanes Lilli i Marie Lebmann i la senyoreta enorme, cos llarg i cames maran a aquesta situació extraordinària tan bon punt agafin prou con¬ Eammert ja havien arribat. Salutacions cordials. Han vist les màqui¬ curtes, semblava un volcà fiança. Un o dos compassos abans que comencin a cantar, els músics nes i damunt seu els gimnastes. «No», ba dit Lilli, «això no m'bo pot les posaran dretes. Només així, benvolgut mestre, es pot pensar en la exigir ningú, jo no bo faré de cap de les maneres, fa poc que pas¬ que escopia foc i que be possibilitat de superar l'escull d'aquesta escena. Si també s'bi incor¬ sat una malaltia; a més, tinc vertigen contínuament». Les altres dues escombrava tot el que pora Albericb, llavors caldrà fer un pas de quatre, en el qual ell també estaven en silenci. «Senyoreta Marie», be dit, «valor, intenti-bo nna tenia al davant» baurà d'executar els seus moviments de la mateixa manera (girs, des¬ vegada i em jugo el que vulgui que se li passarà la por, i el plaer de F U i E I) lU C n P E C H T censos de les roques, persecucions a nedar cop Aus meirier Zeit de les filles del Rin fins l'enfon¬ guanyarà la partida». Un col·locada l'escala, Rrandt i jo sament en les profunditats), que baurà assajat nota a nota. Traslla- l'bem ajudada a pujar-bi. Entre exclamacions, crits i xiscles l'bem

f 'vO-'ur

..Vp—K V. J?" y -y fc • 1

-r-r~7~7 f J ! i i \ WW

A dalt: dar els signes coreogràfics al paper és una feina descomunal que a la Necessito un pilblic que fixada a la màquina, i el viatge ba començat molt lentament. La por Els «carros nedadors» de Fescena de ba les filles del Rin. Bavreuth 1876. pràctica no serveix de res. Hem començat per les màquines, bem exa¬ no entengui res cVaixò, començat a desaparèixer del seu rostre, i ba començat a riure per¬ minat de quins mitjans disposàvem i la millor manera de solucionar què li semblava que tot plegat anava prou bé. Llavors s'bi ba decidit Pàgina següent: que no adopti una la feina amb Assaig de les filles del Rin. aquests mitjans. Wagner s'ba tranquil·litzat força i de Lilli i, ves per on, en pocs segons ba esdevingut la més valenta. La reacció crítica. La anvs trenta a Bavreuth. gent seguida ba estat d'acord amb la meva proposta. «Faci-bo tot tal com senyoreta Lammert també l'ba seguida després, i totes tres ban nedat que m'ba dit, vostè és la meva salvació», etc. més m'agrada és la entre alegres riallades. En aquell moment ba aparegut Wagner, i tota que ni tan sols sap l'escena s'ba executat fins al final. Les tres dames ban cantat d'una

26 de manera maig. Avui be vist per primera vegada tot el muntatge del que escrivim milsica deliciosa. Es movien molt bé. El sentiment que s'ba apoderat decorat de mi és per a la primera escena de Uor del Rin. El jove Kranicb, alrunne en cinc línies» inefable, be plorat d'alegria per l'èxit de l'assaig, del qual de Rrandt, s'ba posat un vestit de bany. He d'admetre que m'ba sorprès nosaltres (tret de Wagner) dubtàvem, perquè donàvem per segur que R I C Í1 A R I) W A G N E R les noies no voldrien extraordinàriament; el que no m'ba quedat clar és si les cantants tin¬ Comentari recollit per Hermann Hitter representar l'escena. L'escena en si és d'una bellesa Recordant Richard Wagner dran prou valor per enfilar-se a una com aquesta tan poc comuna, que màquina i cantar, i «Allgemeiiie Musik-Zeitung» (1901) t'bi pots extasiar. Lins llavors només bo havíem en cas afirmatiu, com bo faran. No és que no puguin cantar en una provat amb gimnastes que es movien dalt de les màquines amb malap-

' «Com la cèl·lula d'un organisme, el leitmotiv pot engendrar-ne d'altres,

un tema pot derivar d'un altre. L'interludi simfònic entre les dues

primeres escenes de Das Rheingold ens fa escoltar el motiu insinuant

de l'anell màgic, perquè l'or acaba de ser robat. Progressivament,

passant del més petit al més gran, canviant d'instrumentació i de

ritme, el mateix tema esdevé el motiu del Walhalla quan el teló s'alça

sobre el territori dels déus. Pot semblar estranya la relació entre la

crueltat de l'anell i la noblesa de l'Olimp. L'espectador, encara no

informat de la prehistòria de l'acció, veu les coses encara des d'un

punt de vista maniqueu [...]. La pompa divina amaga també molta

violència i deshonestedat. Hi ha quelcom de podrit en el regne dels

déus, això és el que la música ens explica!»

C II l{ I s T I A N M E K L I N

// agiícr, mode d^'iiiploi «UAvant Scètie Opéra» (2002) I L ■ A X Y V I N K N T II 0 ]• A R K M T 0 T D ' V X A A L T H A M A X E R A L ■ A X V V I X E X T M 0 F A H E M T 0 ï D ' U X A A L T R A M A X E R A 73

«Jo no puc i només he tesa, però ara teníem aquelles figures tau boniques, era meravellós. «Els motius tenen un exigeix les coses més peregrines, que desconcerten enormement els Uu en nua mena cop les clames han baixat de les màquines, ha de viure Wagner els donat paper molt més complex intèrprets (que, de totes maneres, no és la primera vegada que trepit¬ les gràcies amb llàgrimes als ulls, i les ha petouejades d'allò més; meu- gen un escenari). Per exemple, va exigir als gegants que en entrar en de núvol. Com que no que evocació trestaiit la simple jo ja m'havia refet. escena als cims muntanyosos apareguessin caminant d'nna manera sóc res més que un literal. Un paper determinada. Els ho va ensenyar d'una manera tan estranva, que vaig artista, no puc 6 de musical, d'entrada: per sinó juny. Les impressions són com més va més intenses. Ahir vam decidir intervenir-hi i li vaig dir (amb molt de tacte): «Mestre, així no viure nua vida fer els la primers assaigs de les escenes 2 i 3. La transformació des del plasticitat i la funciona, no és natural, vull ensenyar-li el que se m'ha acudit» (un fons és una obra artificial» del Rin mestra; s'ha de veure, perquè qualsevol des¬ ductilitat que caminar barroer adequat a la situació). «Força bé, força bé -va dir H I C II A II I) W A (; N E R cripció seria una befa a la veracitat. Tanmateix, Wagner l'ha haguda demostren, permeten Wagner-, el meu pas no servia de res». Igualment, demanava a Filers de criticar!, i se n'han canviat moltes coses. L'assaig va començar (amb (Fasolt) que fes una gestos crear un teixit musical altra vegada completament artificiosos, piano): Betz (Wotan), Vogl (Loge), Grün (Fricka), Unger (Froh), Kògl que vaig haver de corregir. dinàmic, que es (Donner), ITanpt (Freia), Filers (Fasolt), Reichenberg (Fafner). Per Amb tots aquests assaigs em preocupa, però, la salut de Wagner. precaució, jo havia citat els meus gimnastes, 30 en total, a les 12,30, modifica Salta entre els cantants, es col·loca al costat seu i els ensenya els ges¬ perquè ells també havien d'entrar en escena per primera vegada. Els permanentment. Amb tos que han de fer. El seu teníjYerament vital li fa oblidar el que havia freqüència Wagner ha estat qüestionat per no dominar la forma musical, per no

estructurar les seves

partitures: es tracta, de fet, d'una estructura

molt més viva i «fe.

orgànica que

vaig explicar una vegada més les característiques de la situació i els l'arquitectura rígida de dit i disposat ahir en relació amb les mateixes escenes, la posició i els vaig distribuir. Alberich obligava a avançar 12 homes a cops de fuet, la forma clàssica» canvis de posició. I sempre hi ha algú o altre que li diu: «Estimat mes¬ mentre els altres 18 el seguien, carregats amb el tresor. Tots estaven Curis t i a n M e r l i n tre, ahir vostè ho va decidir així i així», a la qual cosa ell respon amb Wagner, mode d'emploi ja entrenats pel que fa a l'agilitat física, i en mitja hora l'escena estava paraules vehements: «No, no, avui ho vull així». I l'endemà diu: «Ho «L'Avant Scène Opéra» (2002) enllestida amb total satisfacció per part meva. A la tarda els vaig diri¬ pot deixar així». (I si a mi em passava això com a actor o cantant amb gir tots, i va ser extraordinari. Els presents van exclamar nn visca!, i un director? Em sembla que...) Els canvis entre les escenes amb ajut Wagner em va agafar el cap amb les dues mans i no em volia deixar de vapor estan bé, però les transformacions i la desaparició d'Albe- anar. rich s'haurien de millorar. El nostre bon Hill deu patir molt. Els músics es queixen que el vapor passa a través de l'envà de l'estrada a la sala 8 de juny. A les 11 els i les cantants de la segona escena de Das del darrere, on és l'orquestra, i que per això les arpes no es poden afi¬ Rheingold estaven citats amb Wagner per fixar posicions, gestos, etc. nar. També es queixen que hi ha corrent d'aire, que no es pot supor¬ A ell li passa igual que a Unger, que la gent es desanima perquè avui tar. Wagner ho fa comprovar, hi va ell mateix, torna i crida a l'orques¬ vol les coses d'una manera i l'endemà d'nua altra. És realment impos¬ tra: «He compost l'òpera i ara he de tancar finestres». sible fixar l'escena en tots els seus canvis. Interromp constantment i

I «Per (jiiè escriu [Luclwig Dilluns, 14 d'agost. Ahir al vespre vam fer la primera representació de Das Noíil] tant sobre la meva Rlieingotd. A causa de tantes transformacions es van nialagua- nvar moltes obra. Hauria cPaturar-se. coses, i ben bé puc dir que aquests errors no s'havien comès en cap dels assaigs. Al final, el públic va reclamar Wagner Se n'escriu i se'n parla damunt l'escenari, però no hi va pujar. Es va asseure a la seva habi¬ massa. La gent hauria de tació, fora de si, va maleir tots els intèrprets, tret de Hill i de mi, que limitar-se a venir a veure- érem amb ell; era impossible calmar-lo. Quan tornava a casa vaig tro¬ la i escoltar-la. Un sol cop bar Lesimple, al qual li va faltar temps per elogiar la bellesa i la inten¬ sitat de les impressions que representació havia suscitat en el públic, (Parc val més que tota la .lo ja havia sentit moltes valoracions semblants, però, com ja havia aquesta xevvameca inútil» imaginat, els nostres adversaris, que havien vingut en qualitat de crí¬ Rich A m D WA CN K U tics de tots els (^oinenlari recollit j)er Hermann Ritter països, ens van observar amb lupa, com diu el «Berli¬ Recordant Richard Wagner ner» «no ens en van deixar passar ni nua». Wilhelmj, que havia vin¬ «Allgeineine Mnsik-Zeitung» (1901) gut de Wiesbaden per assistir a la representació, em va presentar la

A dalt: seva esposa, una dona molt bonica, i es va embrancar en una mà d'elo¬ Franz Stassen: Litografia. gis pels meus nibehmgs. Avui al matí he trohat Ludwig Pietsch, un (iravat de Richard Wagner a amic dels anys cinquanta. És una llàstima que no es publiqui cap diari Bayreulh tocant al piano la música de Das Rheingold: dempeus al sen estranger que pogués dir-nos quines persones importants i famoses costat Hans Ricliter. van assistir a la representació. Pàgina següeiit: «Lsíjuil i Shakespeare fent reverència a Richard \\ agner». caricatura puhlicatla el 1876 en la revista «l Ik». Berlín.

Partitura de Das Rheingold. «S'ha acabat el culte a Wagner. A partir d'ara, només teatre, teatre i teatre»

L'anell del nibelung i el teatre de director

«La història del teatre de director al voltant del Ring és gairebé tan antiga com la Tetralogia mateix. Que Vobra i la seva representació es posin en qüestió constantment no és pas només una invenció de les últimes dècades. El mateix Wagner -escriu Clemens Risi- /a seva en de Caricatura de Ricliard Wagner lluitava amb la obra Vintent i el director de la Malson Scliott.

Arxius Schott. posar-la en escena. La recerca del compositor per trobar la manera correcta de Pàgina següent: representar la seva «Wagner portant a Bayreutli tots els tambors iitjuidats pel obra es va demostrar tan cega com voler caçar un Ministeri de la Guerra austríac». Caricatura publicada el 1876 al fantasma». «Kikeriki» de \dena. 8)tútt$en.

78 S'il A A C A B A T K L C U I. T E A W A CN E H 1latlímol-®l)faíír.

82. ütfitmia 186». «La grandesa de nlloc 110 es veii tau clarament que els alemanys no han des¬ En realitat, hauria hagut de ser obvi per al mateix Wagner que només n»' BotfhHimj ta Sotart-Htannoitoit: cobert el seu cos com en l'obra de calia desviar una mica l'actitud de la Wagner és la voluntat Wagner, en la quai ba cal¬ 3uni rrftm 9SaIt: recerca, i eu comptes d'una rea¬ gut suportar les deformitats més ridícules de la corporalitat: lització «correcta» voler un tractament «convincent» del material, i d^edificar i acabar un E Siegfrieds amb la panxa de cervesa encotillada, Siegmunds amb les llavors ja no seríem pas tan lluiiv de la tendència a l'impacte, prò¬ univers total en gcrtyid ^ írilpgie: „®«r SKng "M îHWangtn", wn cames botides dins unes malles com botifarrons, valquíries amb SccEc ^CR Dr. pia del teatre de director contemporani. Finterior dhina aspecte d'estar passant l'estona davant una safata atapeïda de man- Si parem esment en el temps qne es va dedicar als assaigs per a la existència» dongnilles de fetge fumejants i una gerra de cervesa escumosa a la nOdnga primera representació del cicle de Der Ring amb motiu del primer nfa • P 1 !•: K u i : H 0 u I . E z liofbráubaus de Munic, Isoldes que podrien guanyar-se les garrofes Eestival de Bayreutb, ens quedarà prou clar quin valor atribuïa Wag¬ Ikui música oblidada. en una caseta de fira com a "dones ner a la Kntrevista realitzada a Londres el 1976 gegants" exercint el seu irresis¬ posada en escena dins el conjunt dels mitjans expressius del teatre musical. a tible poder d'atracció en els sentits dels mossos d'nua carnisseria». nat Ja l'estiu de 1874 -és dir, dos anys abans de l'estrena- gt|rt m «d» Hi *•» h* V pmn^trid . •• «£..1 .1....- 1_ r.l Cvmt gdrfn, «UtmftB •*» Hm (gL (kr» Qui l'any 1906 escriu aquestes paraules, amb les quals comunica als tjt. ^(^OlntUlR BMri» CBÍjtif. Wagner començà els assaigs preliminars a la Casa Walmfried de Bay¬ , Ha tgt. Çon Bi^* seus lectors les seves doloroses reutb. Com a a bet a un seus severs, experiències, és Georg Fucbs, un dels ïejlifcí» nñb i« 18 b. |n ^Foben. resposta dels crítics més Eduard Hans- ynirt in yuit: va escriure grans reformadors del teatre del començament del segle XX. Aquesta aís»^ bck, Wagner aquell mateix any: «Una obra d'art només imatge de les «cames botides dins de unes malles com botifarrons» »a 'fi4* flt#itL existeix quan es mostra al piïblic. Per al drama, aquest moment és aníang ura U6r, ©nbe utn ^alb Ulir. 7 «¿ÏBÜÍwe àaf9«^di«

nk ntrb {toffmUQd 9Hmaak ei^elaffc^ .

Figuríiis de vestuari realitzats i la de les «valquíries davant d'una safata atapeïda de mandongui- la representació dalt de l'escenari». Però, naturalment, el «com» per Franz Seitz per a l'estrena de lles de Das Rheingold. fetge fumejants» potser es manté encara viva en algunes ments, d'aquesta aparició davant el públic ba de tenir un tracte diferent unes ments que, la major part de vegades, no ban assistit mai a nua segons el lloc i el temps de la representació, tal com escriu Wagner representació de Wagner. En canvi, els 125 anys d'bistòria de repre¬ en el seu escrit Òpera i drama., de 1851: «allò que fa que el mite sigui sentacions de la Tetralogia de Wagner ens demostren que precisa¬ únic és que exposa una veritat en qualsevol època, i el seu contin¬ ment Der Ring ofereix, en l'àmbit operístic, el ventall més ampli pel gut, amb la concisió més densa, és inesgotable en tots els temps». que fa als mitjans creatius i les possibilitats d'escenificació. Malgrat tot, l'any 1876 no estava, ni de bon tros, content amb la La història del teatre de director al voltant del Ring és gairebé tan sèrie de representacions de la qual ell mateix era el responsable. Pen¬ antiga com la Tetralogia mateix. Que l'obra i la seva representació sant en els imminents assaigs generals, la seva esposa Cosinia escriu es posin en qüestió constantment no és pas només una invenció de el 28 de juliol de 1876 en el seu diari: «Cada vegada més conscièn¬ les últimes dècades de la història de l'òpera. El mateix Wagner cia de la imperfecció de la representació! ». Sobretot pel que fa al ves¬ ja lluitava amb la seva obra en l'intent de posar-la en escena. Ea tuari del professor Doepler, massa realista, amb les banyes d'ani¬ recerca del compositor per trobar la manera correcta de representar mals, les pells i les armadures de ferro, no deixa ni un arbre dret. la seva es va vestits sense obra demostrar tan cega com voler caçar nn fantasma. «Els recorden excepció els caps de tribu indis, i al cos- 80 SUA ACABAT Kl. C T I. T K A W A C N K H

«El Ring no posseeix una tat de l'absurditat etnográfica presenten també el segell del mal gust del aninitectura rígida. jietit teatre d'aficionats. Tot jtlegat em desespera!». No sorprèn, doncs, que per resumii- el seix primer intent d'escenificar tot Der liing, Elaborat a mesura que Wagiier faci servir una fórmula lacònica: «Fills meus! Cal crear des es produeix Eeucoutre de zero! L'anv que ve ho farem tot d'una altra manera». eutre la música i el drama, Però l'an^següent no ho va poder fer tot d'una altra manera. El la partitura és com una segon Festival de Bayreuth no va tenir lloc fins sis anys més tard, el vasta colada de lava, 1882, i a més va estar exclusivament dedicat al nou Parsifal. 1 l'any fluida i nutritiva allwva, següent, Richard Wagner va morir a Venècia, com és ben sabut. Va deixar als seus successors la feina de fer aparèixer la seva obra, i en la qual la vida orgànica sobretot Der Ring, amb una Ihnn constantment renovada. La seva i la cohesió estan vídua, Cosima, no va entendre aquest encàrrec, i així va embalsa¬ assegurades pel leitmotii mar la concepció escènica dels primers festivals, obra de Wagner, S I É l'Il A N i: (i 0 1.1) i: T amb els quals, però, el mateix compositor, com ja hem vist, estava Guia de les operes de. ¡laguer

Figurins de vestuari realitzats tan insatisfet. I com a conseqüència d'aquest ctdte a Wagner que per Franz Seitz per a Festrena aleshores de Das Rheinsold. s'instituïa, ben aviat els festivals de Bayretith es van con¬ vertir en un esdeveniment social. Bavreuth «va atreure llavors mas¬

ses de públic que seguien les modes, els nous-rics i l'alta noblesa europea, precisament el tipus de clientela que Wagner volia deixar fora. Les profètiques paraules de Friedrich Nietzsche es van com¬ plir: «Els alemanys han inventat un Wagner com cal per poder-lo admirar» (Dieter David Scholz). El culte a Wagner es manifesta, d'una banda, en la fe ingènua en la força del naturalisme, però alhora també en una tendència peri¬ llosa a una interpretació nacionalista alemanya de Fheroi. «Es va glorificar la biografia del compositor, i se li va donar una interpre¬ tació política. Es va idealitzar com a fundador religiós d'una cris¬ tiandat i una nació alemanya germànica, antisemítica i nacionalista» (Scholz). Probablement no és exagerat veure ja aquí la base del que havia de ser el capítol més obscur de la història de les representa¬ cions de l'obra de Wagner a Alemanya, és a dir, l'apropiació que en van fer els nacionalsocialistes. Des de 1933 fins al 1945 es va pro¬ pagar, amb gran aparat, la identificació dels nacionalsocialistes amb l'obra de Wagner, encara que fos prenent el nom de Wagner en va, «"en el nivell del descrèdit", per dir-ho en paraules de Thomas Mann» (Scholz). El 1951, sis anys després del final de la Segona Guerra Mundial, la nova etapa del Festival de Bayreuth, l'anomenat Nou Bayreuth, va fer palesa la necessitat urgent de distanciar-se, d'una banda, de l'apropiament de què els nacionalsocialistes havien fet victima Wag¬ ner, i de l'altra, més concreta, d'una tradició estètica que, la major part de vegades -i amb les honroses excepcions d'algnns innovadors.

com podria ser Adolphe Appia- s'havia mantingut fidel al teatre -i dalt: de desencadenar un escàndol en cada muntatge. Durant tota la seva Erich Kettelhut: naturalista confiant en el seu va menys poder per crear il·lusió. Dibuixos j)repararoris vida, Wieland haver de bregar amb més o partidaris fanଠAmh direcció artística de Wieland Wagner, el Festival de Bayreuth per a la pel·lícula Metropolis. tics d'una fidelitat a l'obra estreta de mires i mal entesa. Fn nna oca¬ Stifnmg Deutsche Kiiiemathek, va començar l'anàlisi critica i intel·lectual del material artistic, sem¬ Berlín. sió va declarar, en una entrevista, amb molt d'encert: «Fes instruc¬ cions de Richard pre a la recerca de la solució més convincent per a cada moment, A la dreta: Wagner, que tots els vells wagnerians saben de d'un muntatge musicoteatral realment significant. «S'ha acabat el Fotograma ami) Festadi memòria, són per al teatre del seu temps, no per al teatre del nostre creat per a la pel·lícula Metropolis. culte a Wagner. A partir d'ara, només teatre, teatre i teatre». Aquest temps. Fes acotacions són per als bastidors, per als llums de gas i era, en paraules de Wieland (1955), el lema del Nou Bayreuth. Fs per als decorats penjats del sostre i pintats a mà. Ara tenim canons va dir que s'havien fet fora els mals endreços, i amb aquesta expres¬ de llum elèctrica; amb tot el temps que ha passat, ens hem conver¬ sió es volia indicar concretament el buit dels escenaris creats per Wie¬ tit en persones diferents, i hem suportat una guerra!». land, però també era un atac contra aquells que encara estaven con¬ La història dels muntatges de Der Ring des del final de la Segona vençuts que únicament en la partitura del mestre hi havia totes les Guerra Mundial és la d'una llnm ininterrompudament renovada que instruccions infal·libles per a una representació reeixida. Amb Wie¬ il·lumina determinats aspectes, una formulació constant de nous con¬ land Wagner comença la tradició, que ha durat fins als nostres dies, ceptes lluitant amb el material de base. Així, les posades en escena 84: s II A ACABAT Kl. CULTE A W A G NE H

«Respecte de la de Wielaiid Wagner van estar inarcades, entre d'altres, per l'anàlisi de les arrels de Der representació dels meus Ring en el teatre grec. El qualificat coin «Der drames dels niheltings, Ring del segle», un muntatge realment avançat qne desencadenà reac¬ cions nltrades, arribà de la mà del director cinematogràfic i teatral contemples elfutur, bon francès Patrice Chérean l'any 1976. Aquesta posada en escena retornà i beuiuteuciouat audc la Tetralogia a les condicions jiolítiques, socials i culturals de l'època meu, amb massa de la seva creació, tot oferint una paràbola política del segle XIX. optiuHsme: ja no L'anv 1988, Harrv Kupfer plantejà en el seu Ring la pregunta sobre el futur de la humanitat en vista del potencial de destrucció inherent compto que siguin a tot acte civilitzador, en vista de l'amenaça cada vegada més pro¬ representats, almenys jo pera d'autodestrucció de la humanitat, qtie Txernòbil va posar en no ho veuré, i molt evidència. La posada en escena que Kupfer presentà a Berlín l'any menys a Berlín o 1993 anava un pas més enllà i localitzava el començament de la Dresden. Aquestes i catàstrofe ja en l'inici de la humanitat; en la mateixa creació «hi ha altres grans ciutats amb el seu pilblic ja no estan disponibles per a mi: només puc imaginar com a possible audiència una reunió

d''amics, que es trobin expressament per conèixer la meva obra, preferiblement en algun la catàstrofe, l'ocàs de la creació ja està preprogramat», com el mateix indret bell i aïllat, lluny Kupfer formulà en una entrevista amb motiu d'aquell ntuntatge. 1 delfum i de les males continua: «Tan bon punt l'avantpassat de l'home esdevé un ésser olors industrials de la pensant i sap tallar una branca i fer-ne una arma i un instrument de poder, la natura crea en oposició una intel·ligència que pot exercir nostra civilització el seu poder sobre intel·ligències inferiors, que pot abusar del seu urbana» poder i amb ell posar en perill tota la creació». H 1 C H A K I) \\ A G N E R Si bé en la formulació d'una història de la posada en escena de Der Clarta a Franz Liszt (30 de gener de 1852) Ring és important fer referència a les diverses versions i concepcions intel·ligents de què ha estat objecte, no n'és menys tenir en compte un altre aspecte. Allò que converteix el teatre i l'òpera en un esde¬ veniment no és solament el fet que s'hi puguin reconèixer i entendre Pàgina següent: els conceptes que guien seu no Primera jiàgina del llibret la direcció artística; el sentit prové de Das Rheingold. tampoc d'tms decorats imponents i minuciosos. El teatre i l'òpera 86 S ■ Il A A C A fí A T K L C U 1. T K A W A G N K R

«Les possibilitals masculi¬ són xin esdeveniment ihiic també, i sobretot, gràcies a la presència dels actors nes apareixen en Wotan que canten, dels cossos i de les veus damunt l'escenari. Hem d'agrair a Patrice Chéreau que hagi alliberat els cossos, com com el prototip del zoon a element central de significació teatral, dels exxiberants vestits que

politikon, la imatge con¬ en lluïen els muntatges de Wieland i AXblfgang Wagner i que, en con¬ ductora del (pial és nnica- seqüència, hagin tornat a ser presents. És evident que aquest refles- ment el poder a cpialsevol cobrinient del cos va anar de la mà de la recerca d'un repartiment pren; Albericli representa adecjuat. En l'escena que prediu la mort, escenificada com un ritual, la cobejança del poder i f|uan Brünnhilde cobreix Siegmund amb una tela blanca. Peter Hof- mann, antic atleta de decatló, té el tors nu. 1 Sieglinde, la seva ger¬ del sexe en la seva forma mana Itessona i amant, apareixia en el primer acte amb una camisa més sen¬ negativa de Podi de dormir ampla però molt escotada que transparentava, sobretot se més ni més contra la fjuan la cantant es movia. vida; Mime és, com a En les posades en escena de Harrv Kupfer per a Bayreuth (1988) emmetzinadoi; la persona cpie ha esdevingut perfí¬ dia; Fasolt i Fafneí; com Mime aspirants al domini del món, són tipus homo faber de Phome com a esclau del treball; Hagen és la figura brutal de Passassí; Gnnther, caça¬

dor i A dalt: lladre; Flunding, i Berlín (1993-96), aquesta exaltació del moviment s'incrementa fins Quan el cos dels cantants està sotmès a un risc real de lesions, entra l'olografia d'assaig al Liceu. en a esdevenir una activitat representant de la llei i la esportiva. En alguns moments, els decorats Falk Struckinanii i Francisco Vas. joc la denominada dimensió «performadora», en la qual es reco¬ neix la influència de l'art de la civilització. Contrafigura de Hans Schavernoch es trasmuden en una pista esportiva, per exeni- performance que sorgí en els anys sei¬ xanta. Elavors els })le, quan a Bayreuth l'exesportista Peter 1 lofmann va haver de posar gestos i les accions no tenen caj) altra funció, no de tots aquests arrosse¬ en pràctica tot el seu potencial atlètic en Die Walküre saltant cap són, per exemple, els gestos d'un personatge, sinó tjue se signifiquen gats, turmentats, àvids de en avall per amagar-se a la cabana de Hunding, o quan en l'escena de primer lloc a si mateixos, és a dir, són els gestos i les accions dels -una poder, trobem Loge la farga de Siegfried, Mime es queda penjant d'una escala agafat amb actors, que en la seva actuació corren un risc real de patir lesions. síntesi del Prometeu i de En una sola mà. El tors nu del seu col·lega i rival Peter Hofniann canvi, en les dues produccions més recents de Der Ring, la cor¬ PHermes de la mitologia va trobar continuïtat en el Siegfried interpretat per Siegfried .leru- poreïtat dels actors cantants s'incorpora a la temàtica tie l'obra d'una manera molt diferent. Ens referim al saleni, concretament en les cançons de la en en muntatge que l'any 1994 Alfred grega- com a portador de farga la posada escena de Kircliner presentà a Bavrenth amb decorats i vestuari de Rosalie, i Pintel·lecte Kupfer per a Bayreuth. Impressionant i perillosa alhora, l'escena pur, conscient el de l'últim acte de Die Walküre, en la qual Wotan arrossega per terra que produí l'Òpera d'Stuttgart els anys 1999-2000 amb quatre per naturalesa» Brünnhilde perquè, malgrat ser la seva filla predilecta, ha desobeït equips de direcció artística diferents (Scblòrner, Nel, Wieler-Sergio i VV I i: I. A NI) W A CN E U la seva ordre. Konwitsclmy). Fragments sobre Der Ring

I s ■ 11 A c: A B A T E 1. C C L T E A A G N E B 89

El vestit que Rosalie creà per a la Brünnhilde interpretada per «Uocàs del Ring, primer acte de Gótterdàmmerung en ixn cobert, que es pot cobrir amb Deborah Polaski a la unes lones posada en escena d'Alfred Kirchner semblava, mostrat com a progrés negres, i amb això remet en certa manera a allò amb cjuè un cop superat ja el descobriment del cos, com un retorn als cossos es pot associar la pràctica de la posada en escena de Der és a de drama en drama, no Ring, empaquetats i emmascarats d'una època ja molt antiga. Però aquell dir, el teatre popular i rústec. Però Konwitschnv fa un pas més enllà, és solament una estilitzat vestit de camperola, amb els volants, les creus i els llaços i per caracteritzar Siegfried, a més de vestir-lo amb pells i sandàlies narració lineal, també significava més aviat la tensió entre l'ocultació i el descobriment. pròpies del temps de l'estrena, el fa actuar com un tenor simpàtic però és Aquell vestit que semblava una cuirassa, però que al mateix temps circular, peljoc de la ximplet. Aquest vestit hauria servit perfectament percjuè Georg Euchs marcava el pit, indicava un personatge dividit; Brünnhilde se'ns apa¬ narració, les se'l posés l'any 1906, com també les sandàlies, lligades exactament reixia com una dona blindada, forta i dèbil alhora, desprotegida. reminiscències, la igual que a l'època de Euchs, però l'any 1999 Albert Bonnema s'havia En Die Walküre tret les malles que Christof Nel va dirigir a Sttutgart, la celebèr¬ mescla de revelacions que per a la descripció de Euchs amb «unes cames fica¬ rima cavalcada de les valquíries es va escenificar com un music-hall-^ y des dins d'unes malles com uns hotifarrons» havien estat tan impor¬ tardanes i profecies. Es tants. per cert, semblava que les vuit cantants es divertien tant com el públic. A més, perquè no es veiés ni un centímetre de pell nua, cent Vinvent dbina nova Les cantants, més aviat rodanxones, es van haver de ficar literalment anys enrere les malles es portaven damunt unes mitges de color de dins d'ims vestits poc afavoridors que els marcaven encara més els dimensió del moviment carn. En canvi, Bonema deixava veure la carn. teatral, infinitament mòbil-, comparable al mar, a les seves marees que pugen i baixen, amb les onades en un

avanç perpetu»

S V É P II A N E G 0 L I) E T Guia de les òperes de Wagner

sacsons. No es va amagar res. Però hi va haver canvis: així, per exem¬ Albert Durer; Adam i Eva. Una de les escenes més impressionants de tot Der Ring presentat a ple, el cos d'una valquíria grassoneta va semblar lleuger gràcies a una Stuttgart fou el final del primer acte, quan Siegfried, amb la forma petita dansa; i al contrari, el cos d'una valquíria prima i baixa es va de Gunther, s'apareix a Brünnhilde i ella se li ha de sotmetre resig¬ fer més pesant gràcies al megàfon que portava i a la feixuguesa de la nada. En aquest moment. Luana DeVol es va baixar les calces i, pre¬ música. Nel tracta la música de tal manera que la descarrega de tota ment les cames, va caminar cap enrere fins a entrar a l'habitació. En la ideologia i n'alleugereix sensiblement la feixuguesa. Així, la direc¬ una entrevista concedida a la revista «Opernwelt» amb motiu de la ció dels personatges aconsegueix un efecte tan irònic (per exemple, seva elecció com a Gantant de l'Any 2000, van preguntar a Luana amb l'intent de contrarestar un ritme marcial caminant com ho faria DeVol si li havia estat difícil representar aquella escena. L'entrevis- una model en una passarel·la) que el cor de les valquíries arrenca els tador, Stephan Mosch, opinava que «no havia vist mai sobre l'esce¬ aplaudiments espontanis del púhlic. nari un indici més clar de violació». Luana DeVol va respondre: «Per En aquesta història dels muntatges d'obres de Wagner no podem a mi va ser molt dur. Molt dur. I encara ho sento molt proper. Se'm fa difícil deixar de referir-nos a la posada en escena del començament de Got- quan ho recordo. Sóc americana, i he rebut una educació terdarnmerung que Peter Konwitschny presentà a Stuttgart. En aque¬ molt puritana. Però ho faig perquè sé que és molt important per al lla ocasió, Konwitschny situa l'escena entre Brünnhilde i Siegfried del caràcter de Brünnhilde i per a aquesta escena». Amb aquestes decla- 90 S'il A A C A B A T E I, C U L T E A W A G S E R

«Sis racions figiires símbols podem copsar tota l'envergadiira de l'efecte provocat, ja que femenins expliquen el que va transmetre l'actrin aïs espectadors va ser la seva perplexi¬ tat Vabast de la varietat de personal en la relació amb el sen cos. Acabarem aquest periple per les posades en escena de les obres de la naturalesa femenina: Wagner, que ha permès una nova perspectiva de la corporeïtat dels Erda com la figura de actors cantants, amb dos exemples més (un dels quals no pertany a la gran mare; Fricka Der Ring), que precisament en ser tan diferents l'nn de l'altre demos¬ corn la personificació tren amb tota evidència l'abast del treball que la música de Wagner del matrimoni, la llar, ha plantejat i encara planteja als equips de producció. Quan en Die Walküre de Chéreau, al final del la moral i la llei; Freia primer acte Siegmund i Sieglinde es reconeixen com a germans bessons i sobretot com a amants, ,Iean- com la figura de la nine Altmeyer i Peter Hofmann van entrar directament en matèria. "noia"; Sieglinde com la Els seus cossos es van enllaçar cerimoniosament, es tocaven, gairebé que dóna a llum; es devoraven, i gràcies a això l'èmfasi i l'eròtica de la música asso- Brünnhilde com la figura ànima de la filla, amant i mare espiritual de Uhome, companya de Uhome com Atenea Párcenos (Donzella); Gutrune corn la seva contrafigura metafísica, la dóna com a

instrument i cortesana» lia una intensitat extrema. Es va provocar una excitació que inevi¬ A dalt: Precisament aquesta distància va desencadenar un corrent d'energia Fotografia d'assaig al Liceu. \\ I i: I, A N 1) \V A G N E R tablement va desembocar en els crits i els aplaudiments col·lectius Hubert Delaniboye. Kwaiichtd Yotin extraordinari, comparable a nn experiment de física, d'una banda Fragments sabre Der Ring i Tobias Scliabel. del públic. Disset anys més tard, Heiner Müller va amagar la pare¬ entre Waltraud Meier i Siegfried Jerusalem, i de l'altra entre l'escenari lla d'amants prohibida que formen Tristany i Isolda dins d'un cub i el públic. En aquest cas no hi va haver erotisme explícit, com potser de llum i color creat per l'escenògraf Erich Wonder, i els va posar un donava a entendre la música, sinó un erotisme que electritzava fins a vestuari creat pel dissenyador de moda japonès Yohji Yamamoto. 1 la punta dels dits (fins al risc de patir una sobrecàrrega). perquè el públic pogués copsar exactament tota la dimensió orgiás¬ tica dels acords, en el punt més àlgid d'aquesta música efervescent C I. E M E N S U 1 S I va optar per l'enorme tensió que crea la distància: Tristany i Isolda s'acosten l'un a l'altre a càmera lenta, i en el punt musical més àlgid A la dreta: s'allarguen els palmells de la mà. Sense arribar al contacte físic, les El regne dels nibelungs a 1 estrena absoluta de Das Rheingold. mans romanen separades per una distància clarament perceptible.

! 92

Retrat de Richard a^ner.

La medicina de l'esperit Wagner a Catalunya Wagner a Catalunya. La llum que va venir del Nord

«Uany 1893, Jaume Brossa dibuixa et model de jove modernista c¡ue assimila els corrents intel·lectuals europeus. La seva joventut -explica Sergi Doria- llegeix Ibsen i Galdós en comptes de Pitarra i Echegaray i canvia la sarsuela de Bretón pel culte a Wagner. El seu article de «UAvenç» té el to cPun manifest: vosaltres [...] que esteu penetrats de les sensacions refinadamentfortes que dóna el saboreig dAna obra cEart; que us deixeu seduir pels grans sintetitzadors del segle Zola, Ibsen, Renan, Taine, Schopenhauer, Darwin, Spencer; que esteu arrastrats pel culte a Wagner; que espereu el triomf sacrosant de totes les autonomies; que anheleu una dona digna companya de Chôme nou, intel·lectual ifort: Vaja, salut!''''» «Entre músicos, ser wag- nerista valdrá corno aquest món Joaquim Marsillach i Lleonart. Als setanta anys, l'alemany havia culminat nua de les empreses més grans de sinónimo de ilustrado en El 1883, l'any que va morir Richard Wagner, deixava també la cultura vuitcentista; el català Marsillach moria als vint-i-quatre las cosas profanas, y anys, víctima de la tuberculosi... entre los profanos ser La gènesi d'aquesta història es remunta al 1862. Som als Camps ilustrado valdrá como Elisis barcelonins, espai de lleure entre el passeig de Gràcia i els carrers s in óramo de wagnerista actuals d'Aragó, Bruc i Rosselló. La gent acudeix a aquell lloc limí¬ trof en materia de miisica» per ballar, prendre cafè o gaudir de les atraccions. Hi actuen els Cors de Josep Anselm Clavé: dos-cents executants interpreten un frag¬ .1 O s ií i) i: l i: i a m i: n d i ment Juicio postremo de Richard ff ágner del Tannháuser que Wagner va estrenar disset anys abans. Val més tard que mai i Barcelona vol eixamplar els sens pulmons. Són temps d'invencions i renovació: fa un any que Monturiol va presen¬ tar en societat el seu submarí Ictíneo i Cerdà traça la nova urbs. A la

«I/Ksquclla de la Torralxa» (1910): l)*es(|uerra a dreta: «Sentint iiuísica wagneriana»; «L'anello del nlhcliingo» I «W(»tan bar<*eloni».

Catalunya abstreta en l'òpera italiana i la remor prosaica de les indus¬ «Decidme elfavor que una associació wagneriana. La Sociedad Artístico-Musical neix per tries li cal un submarí «fer conèixer que la submergeixi als mars freds del Nord, obtiene el wagnerismo en pels diversos mitjans que són al seu abast les obres musi¬ entre el cals de mèrit plàncton que nodreix el món com a voluntat i representació. un reconegut, nacionals o estrangeres». Presidida per Josep determinado país, y Però el fum de les xemeneies encara no deixa pas a les boires germଠPujol Fernández, reuneix Fernández Climent Cuspinera, Claudi Mar¬ yo os diré a qué altura niques. Encara no s'ba difós la divisa de les hosts prodigioses del tínez Imbert, Eelip Pedrell i Josep M. Arteaga. L'entitat dura poc, però su ilustración se modernisme: «la lumière nous vient du Nord». Alguns, però, ja la per¬ el 1875, any de la restauració borbònica, Wagner compta ja a Cata¬ encuentra» ceben: el gener de 1868 «La España Musical» que edita Andreu Vidal lunya amb nn grup de propagadors reduït i entusiasta. Si Pedrell par¬ lava de «música de i Roger acull un article del musicòleg Eelip Pedrell amb un títol molt J osé de L e t a m e n dl l'esdevenidor», l'advocat Carlos Nadal Ballester La música del porvenir com considera des de la «Revista de Lleida» que el wagnerisme és ja «la expressin: La música del porvenir. Considerat el «patriarca de la y el porvenir de mi patria música del música catalana», Pedrell té llavors vint-i-set anys i l'orella atenta a present».

veus Catedràtic les del poble que va propagar Herder: el mestre tortosí creu que eminent d'Anatomia, José de Letamendi és un huma¬ és arribat el moment de canviar les lleugeres ramificacions belcantis- nista. Als coneixements mèdics afegeix les facetes de literat, crític, ora¬ tes per les robustes germàniques. dor, filòsof, poliglot, pintor i músic. Tal com recordarà el crític musi¬ Cap al 1873, Pons, redactor de «La España Musical», advoca per cal Joaquim Pena: «Els que el van tractar deien que més que im ')6 L A M K I) I <: I N A I) K L ' K S P K R I T . W A G N E R A G A T A I. U N Y A

«Aquí, en general, aneni jYersonatge real, semblava mi ésser fantàstic, que en públic era nn ora¬ at teatre amb ¡a dor eloqüentíssim, qne sabia amb la seva oratòria atractiva imjjres- sionar mateixa indiferència gratament Fanditori i convèncer-lo amb la fermesa dels sens raonaments, i (jne tenia el do de saber transmetre i comunicar als altres amb qnè anem al cafè o les teories més noves i els temes més àrids amb tanta senzillesa i cla¬ a lina distracció redat que els feia agradables i comprensibles...». qualsevol [...]. No és, L'any 1876, amb divuit anys d'edat, l'estudiant de Medicina Joa¬ doncs, estrany que a nn quim Marsillacli comença a patir els símptomes de la malaltia (pie en set anvs el portarà a la tomba. Deixeble del doctor Letamendi i fill fle públic en el qual metge, Marsillach cerca els aires salntífers de Suïssa. A la Ginebra on existeixen, en la seva Calví va imposar la fèrnla protestant i Rousseau va perfilar el con¬ majoria, tais elements, tracte social, Marsillach escolta, a les ribes del llac Leman, nn frag¬ no agradin les obres ment wagnerià. La melodia no té res a veure amb allò que s'escolta a wagnerianes del segon Barcelona: res a veure amb el «rossinisme» i el «meyerberisme» (jue període [...]. I és que el nostre temperament es resisteix a Fart que exigeix concentració cFànirn i un esforç intel·lectual per al qual no estem disposats, especialment en els instants que volem dedicar a Fesbargiment jYostula la burgesia fabril. El sojorn ginebrí és per a Marsillach la reve¬ de Fesperit» lació d'nn Art Nou; una catarsi qne marcarà la seva vida brexi: conei¬ xerà Fragment de la crítica publicada al «Diario personalment el Mestre, assistirà a la inauguració del Fesíspiel- del Comercio», el 17 de setembre de 1900. liaus i formarà part dels consxdtors del Teatre de Bayrentli. amb motiu de l'estrena de Sie^ried al Gran Teatre del Liceu. De nou a Catalunva, Marsillach decideix amollar les amarres per solcar oceans Tuusicals. Sap qne va a contracorrent. Des del «Diario de Vich» llança les primeres andanades contra Rigoletto, nan insígnia de l'òpera italiana que el públic idolatra. Els cercles operístics li tor¬ nen improperis. El grégarisme no perdona: el titllen de «savi» i ju'e- snniit. Com si intuís que li queda poc temps, el jove no perd nn minut escoltant les burles. El 1878, a punt de fer els vint anys, publica/?/c//a/í/ Wagner, ensayo biográfico-crílico qne s'obre amb dos antògraís, mi de literari i nn altre de Auuiici del inedicainenl musical, del músic bavarès. El «pròleg episto¬ La Passiflorine contra 1 iiisoinin lar» el signa Letamendi, acabat a com a nerviós, basat en una caricatura de de traslladar Madrid catedrଠGili. tic de publicada en «Eclipse» el 1869. Patologia general. Per al doctor, la ciència i l'art s'han de fon- Çpan Teatro del bicco

I. A \1 E D I C I N A DE L'ESPERIT. W A G N E R A G A T A I. V N Y A 99

dre a rintel·lecte, com a coneixements no exclusivament musicals que «Wagner és el Moisès de permeten a Wagner fer del Teatre un Temple on es fonen totes les arts l'Art que, revestit del particulars. El pròleg serà llegit pel mateix Wagner; el traduirà a rale- poder de Déu, allibet^a many per a la seva revista de mateix any. Les Bayreutli aquell idees les generacions humanes de Letamendi sobre les potencialitats reformadores wagnerianes s'avan¬ de l'esclavatge de tot cen tres dècades a les que formula Thomas Mann al seu Assaig sobre conveticionalisme i tota el teatre de 1908. A Bayrenth, escriu Mann, «el teatre ha assumit de non almenys l'aparença d'acte nacional i ofici diví [...] el geni hierà- vulgaritat, les guia per tic de Richard Wagner va aconseguir fer d'un teatre, un teatre un llarg desert envers la concret, el seu teatre, lloc sagrat, casa dels misteris, situada per teiTa promesa» ílüiJi:!:!ur. damunt del teatre en general, nn inici en va el qual el mateix Goethe D 0 M ÈN K c n Es P A N ^ 0 1. fracassar». El Doti Juan de Mozart n el drama musical de Wagner IMIE" Tornem, però, a Marsillach. El sexi llibre serà el «catecisme» que sal¬ modiaran els wagnerians. La seva febre melòmana a la Barcelona de

PHIMAVi HA OC 1010 .

A dalt: articles a «La la «febre d'or» apuja la temperatura de la discussió operística. Les Renaixença» i «La Il·lustració Catalana». A «La Ilus¬ «L'Esquella de la Torratxa» (1910): tración Artística» «Al restaurant Beriiis». publica una Historia M1\1R0 í/z seves idees provoquen les ires dels defensors de l'escola italiana; el crí¬ de coincidint amb la tic musical del «Diario de Barcelona» Antoni primera representació a Barcelona, el 17 de maig de 1882 al Tea¬ Largas i Soler polemitza Pàgina anterior: tre amb el jove metge d'un en Programa del Liceu de la Tetralogia Principal. Col·labora també a «Los Lunes del Imparcial» i «La des opuscle què vindica el «color local» de del 1910 (a dalt) i del 1911 (a baix). Mañana» de Madrid i recull les seves impressions després de l'estrena les òperes de Bellini. A la seva Contrarréplica, Marsillach equipara els Outre: del Parsifal a Bayrenth per a la revista «Artes v Letras». arguments italians als sainets més grossers de gelosies i amors despi- «Richartl Wagner dins l'anell del Quan Marsillach mor el 1883, el wagnerisme ibèric ha pres les pri¬ tats. Aquelles trames repetitives són «molt per sota, però molt, de l'ide¬ nibelung. El món sencer es prostra davant d ell», caricatura alisme meres posicions, com si el músic de Baviera l'hagués encertada en irreprensible de Wagner; d'aquell amor convertit en estímul i publicada el 1876. situar Monsalvat «a les muntanyes septentrionals d'Lspanva». Un any guardó del geni artístic, com als Die Meistersinger von Niiniberg-, de l'abnegació admirable d'una dona, com al Der fliegende Hollander; després, el doctor Letamendi envia a l'Associació Wagneriana Uni¬ versal de Munic el seu estudi La música del de l'amor d'nn àngel de candor i de bondat que com a Tannhàuser porveniry el porvernr de mipatria. La un cop corrents sublima i regenera l'home...». Mentre el bacil de Koch esgarrapa els sensil)ilitat de Letamendi s'avança més als seus que dominaran la Li de Segle. Les essències wagnerianes alimenten PUIMAVEUA 1)E m\ pulmons, Marsillach no escatima energies en el seu apostolat. nn discurs Escriu a «La Ilustración Musical» que dirigeix Joaquim Parera i envia regeneracionista cjne disseca des de la cultura la decadèn-

.vs..

J*BOOttA»A OriOIAL Uoteo «u* r«P« ittt é·l T«aU«. L A M E m G I N A DE L • E S I' E R I T . W A G \ E R A G A T A 1. i: N Y A ' 101 100 LA mi: DIGINA i) K L ' K S P K RI T . WAGNKR A G A T A 1. G N V A 1.

Liceu, Brossa dibuixa el model de «Wagner ha estat, per a eia espanyola i les comipteles cle la Restauració; Letamencli ven en el jove modernista que assimila els corrents intel·leclnals europeus. La joventut de Brossa llegeix Ibsen i tota ana època, el vici wagnerisme tot nn programa: «l'art aplicat a i'edncació superior dels Galdós en pobles». En recuperar el Mite i la Llegenda, Wagner «sublima la huma¬ comptes de Pitarra i Lcliegaray i canvia la sarsuela de Bre¬ sagrat. -Em direu: nitat» i reconcilia al Teatre mies arts «divorciades des de la infància tón pel culte a W agner. LI seu article de «L'Avenç» té el to d'nn mani¬ també ho va ser fest: «A vosaltres... de l'Art primitiu, enriquides amb els guanys acumulats de centenars que penseu en teatres independents, en homes lliu¬ Rousseau per a nua de segles fent del Drama no només Vescola, sinó també la mesura de res, en criteris oberts, en cors francs... que esteu penetrats de les altra època... -Sí, us la cultura d'un poble». sensacions refinadament fortes que dóna el salioreig d'una olira d'art; contestaré; però la de Al final dels vuitanta, els wagnerians guanyen batalles però no han que us deixeu seduir pels grans sintetitzadors del segle Zola, lljsen, Renau, Taine, Schopenhauer, Darwin, Spencer; que esteu arrastrats Wagner és -què guanyat la guerra. Els seguidors del bel canto, fins i tot a Munic, «deien que Wagner era un guillat i potser tenien raó», anota a seves pel culte a WAgner; que espereu el triomf sacrosant de totes les auto¬ diables!- la nostra» les memòries Pompen Gener després d'un viatge germànic. El 8 de juny nomies; que anlieleu una dona chgna companya de l'home non, intel·lec¬ ■5 \ E M L S tual i fort: de 1888 Barcelona seva « Vaja, salut!». «La Veu de Catalunya», 23 de maig de 1913 inaugura la Exposició Universal amb l'ober¬ La música de tura del Tannhàuser dirigida per Joan Goula en presència de la reina Wagner esclata a Barcelona, la ciutat de les liombes. El regent. 1896, l'any de l'atemptat de Ganvis Nous, la Societat Gatalana de

Gartell dels lu^slivais WagiKu* de 1955 a Bai'celona.

«Apoteosi»: Wagner eaiitliia per l'are de Sant Marti de Itheuigold des de! Teatre de Bayreiitli al inanieoini de! Walhalla. (Aarieatiira piililleada a «Die Bombe». 1876. Viena.

«La música de Goncerts d'Antoni Nicolau A (lait: «La lumière nous vient du Nord» és la consigna dels artistes i intel·lec¬ Wagner interpreta al Liceu üer Ring des Níbelun- Richard \X'agner en Munic, tuals del modernisme que en com ara ha de ser considerada gen, Tristan iind Isolde i Die Meistersinger von Nürnberg. Les notes 17 de maig de 1865. bullen revistes «L'Avenç» de Theatermuseum. Munic. no Jaume Massó i Torrents. Des de les seves pàgines, Alexandre com sempre sonen harmònicament. Tal com ja han advertit Brossa i Gortada, la que ocupa el lloc Janine Brossa i Gortada, la interpretació wagneriana local encara té molt per desit¬ A la dreta: Pompen Labra exigeixen més qualitat a les represen¬ més eminent de totes les Lina Pasini-Vitale interpretà tacions barcelonines de Wagner. Les obres del bavarès es multipliquei] jar. L'any 1899 Die Walküre cavalca al Liceu atiada per l'empresari el primer acte de Die W'alkiire, obres musicals nascudes Albert Bernis, una al Gran Teatre del Liceu, el 1911. als programes del í_,iceu. Si entre el 1883 i el 1890 se n'ofereix només amb escenografia cinematogràfica de Soler i Rovi- des de les rosa. Davant els insults de una cinquantena de representacions, del 1890 al 1900 es passa a 131. primeres l'exigent Joaquim Pena, Bernis i Soler assis¬ teixen al Lestival de La darrera dècaila del segle XIX és el moment culminant de la reno¬ llums de Vesperit de Bayreuth per amarar-se del cànon germànic. I no només vació cultural a Gatalnnya. Són els anys de les festes sitgetanes de Vhome fins al dia Pena, també Joan Maragall subratlla les limitacions de les ver¬ Rusiñol i els articles del Brusi en sions barcelonines. Ln el seu article Una mala inteligencia recorda què Joan Maragall divulga Nietzsche d\avui» entre els seus lectors burgesos. El filòsof de Zaratustra nodreix d'"idees- que Wagner no escri\da les seves lletres només com el farciment de la .! A L .M !• P A HI S S A música, una cosa que que a força" intel·lectuals avançats com ara Jamne Brossa, introductor d'Ibsen Richard Wagner els cantants d'estil italià les interpreten Barcelona a Barcelona i assidu dels ateneus populars, on tendeix ponts entre les passen per alt: «Wagner vol que cada paraula produeixi el seu i cada nota seu en relació la classes mitjanes i l'anarquisme. L'any 1893, l'any de la bomba del efecte el amb paraula que accentua». L'Anell del Niblung entre bastidors 102 I, A M K D I C I N A I) K LES P E I! I T . W A C .N E I! A C A T A I. L N Y A

«Segons el que llegeixo apunta el poeta. Allò que escolta el públic barceloní tampoc no és la als diaris / L'ocàs dels lletra original aleinanva sinó una versió italiana amb una prosòdia molt diferent de l'original. El resultat és un espectacle difícilment corn- déus / no sé per quins set prensilile per a nn espectador que «amb uua paciència angelical ha sons, / no dóna gust als escoltat sense pestanvejar i sense entendre una paraula actes inaca¬ senyors. / Per més que ho bables, s'iia deixat exaltar en certs moments per la màgia exclusiva dissimulin, / entre de la música, i al final ha aplaudit amb entusiasme». En un altre arti¬ badalls i estossecs /pas¬ cle, Wagnerfuera de Alemania, Maragall proposa que l'òpera wagne¬ riana sigui representada per companyies de l'escola de Bayreuth «des sen els aficionats / al dels directors fins a l'últim corista». Amb tot, Wagner mai no serà Liceu les nits» aprehensible per a l'aficionat català; «és un gran mestre alemany i el D O Y S (I) A N 1 E L S A N CHEZ 0 M T I Z ) seu teatre un teatre a Chirigotas alemany», l^er Maragall, el wagnerisme només «La Publicitat» (21 de novembre de 1901) es pot entendre «com a compenetració de l'art i de la vida de cada

poble; puix que si alguna forma d'art ha de ser nacional, popular, és El rcaüsme en el teatre. — L'ensaíg general del «Sigfried» Idili^d'un^faune y una bacant de«Tannhauser». Brunhtlda: Sta, Kaftal.—Ornnc: Sr. Paqueñu. í-jrei.áaj

Pà^iiKt Tira còiiiira imbllrada al «Papilii» H 1911.

el teatre, que és l'art de les multituds». Quan Barcelona entra al segle XX, el Mestre de Baviera ja no navega a contracorrent i Sigfrid saluda des del Liceu la centúria naixent. El 20 d'octubre de 1901, després d'xma reunió preparatòria als IV Gats, es constitueix l'Associació Wagneriana. Ea Uista de promotors l'encapçala .Joaquim Pena, amb Antoni Ribera, Jeroni Zanné, Rafael Moragas, Lluís Suñé, Eelip Pedrell, Manuel Girona, Enric Granados, Oleguer Junyent, Isabel Llorach... L'any 1908, l'Associació Wagneriana recull en un volum vint-i-cinc conferències pronunciades entre el 1902 i el 1906. Joaquim Pena evoca el doctor Letamendi i Marsillach com a pioners de Wagner a Gatalunya i fa esment d'una carta que el com¬ va positor italià Arrigo Boito enviar al jove metge: «No em meravello Un rival de «Loge^. El senyor Casanovas. cMoren dels hòms les mares del fet totes, quan neixen que vostè sigui estudiant de Medicina. Ea ciència de la Veritat llurs Infantons? i la ciència de la Bellesa tenen en l'esperit humà la mateixa causa Trist seria això, doncsl» Siegfried—Borgatti. 104 L A M I-: I) I c: I N A D E L ' I' S I' I', I! I T . W A CN E li A C A T A L V N Y A

«Totes les nits, qnan motriu. La medicina és la crítica de la Natura i la crítica hauria de sel¬ la medicina de l'Art». vagis a dormir, diràs Durant el bienni 1910-1911, la Tetralogia ressona al Liceu amb aquesta j)regària: '''"Pare acords victoriosos. Entre el jDÚbbc, Isolda Wagner. Una vinyeta de Wagner que sou a «L'Esquella de la Torratxa» mostra un cambrer que serveix plats amb TOlirnp, sigui el rostre títols de Wagner a l'inefable Joaquim Pena: «Què bi voldríeu alguna noni hannonitzat, riugiii altra cosa més?», diu el cambrer. «No, per ara no, el senyor Ricardo el rostre regne als diu que ja està satisfet», contesta el comensal. Però encara falta un nostres públics, plat exquisit. El 31 de desembre de 1913 és el dia assenyalat per al gran ban(]uet execntants i crítics del wagnerisme barceloní. Caducjuen els drets de la famí¬ lia del músic i el Eicen no espera un mimit més: a les onze de la nit, musicals; que la el Parsifal inunda el coliseu de la Ramilla. La vetllada és històrica i Tetralogia es representi el repartiment, d'excepció: Erancesc Viñas, tenor, i Conxita Badia i sencera, així a Bayrenth Mercè Cajísir, sopranos. E'escenografia, de Maurici Vibnnara, Olegner com en cadascun dels nostres teatres cPòpera. L'or del Rin nostre de cada dia doneu-nos-el aquesta temporada; perdoneu-nos les nostres boles com nosaltres perdonem les dels nostres reristers, i no ens deixeu caure en Tàpera Junyent, Rafael Moragas i Salvador Alarma. Ballet de Pauleta Pàmies folklòrica, ans i direcció del mestre Eranz Beidler, espòs d'Isolda Wagner. Mig segle deslliureu-nos de les arts després del Tanntmuser de Clavé als Camps Elisis, Barcelona rubrica amb el seu gitanes. Amén "» Parsifal el seu periple envers la llum del Nord. Ea música que va elevar Marsillacb a la seva muntanya màgica particular el 1883, Manual del perfecte wagnerià Recollir per Eduardo López Clhavarri l'anv que va morir Wagner.

S i: R (; I D 0 R I A

Fotografia aèria del recinte de l'Exposició Universal de Barcelona del 1888.

l'actual parc de la Ciutadella.

Pàgina següent: Franz von Lenhach: Richard Wagner. \'iUa \\ ahnfried. Bavreutli. [...] Si no s'està disposat a acceptar un criteri absolutament conformista, és una mica perillós d'escriure sobre la música de Wagner en el nostre país. Els wagnerians formen l'estament ciutadà que presenta les formes de la indignació més vehements, més actives i més explosives. Les dues o tres vegades que en un diari o altre, i mantenint-me en el pur passatemps, vaig tractar de posar uns adjectius a la música de referència, caigué sobre la meva persona una tal quantitat de protestes escrites, destrempades, aïrades i despectives -majestuosament despectives- que en vaig sortir garrote]at per una temporada llarguíssima.

Jos K I' P 1. A :

«JoíKfiiiin Pena, an perfecte U agnerià» Homenots. Primera sèrie. Obra completa 11. Edicions Destino, 1969

I lililí

[...] La seva imaginació era poblada de déus, de Wallhalles, de Wotans, de Brunnhildes, de Siegfrieds, de Hagens, de Hundings, de Tristanysî Qui ho hauria hagut de dirî Aquell home tan gris, de cabell tan grisós, de cara terrosa, que de vegades era susceptible d'esdevenir d'un groc de cera, aquell cos tan aberrant amb els rosats femenins i amb els sanguinolents masculins dels personatges de la Tetralogia, era no solament wagnerià, sinó wagnerià d'ortodòxia rígida, que no hauria tolerat que al seu davant es fes l'afirmació que per sobre del Wagner poeta hi pogués haver el músic. LI senyor Pena creia que Wagner era abans que tot un enorme poeta, el més gran de la historia humana, com així li vaig sentir sostenir moltes ve-gades. 1

Josep PLA:

«Jo(i(¡iiiin Pena. un perfecte Wagnerià» Homenots. Primera .sèrie. Obra completa 11. Edicions Destino, 1969 Si vostè hagués conegut els dos Liceus que jo he conegut: el d'abans de Wagner i el de després de Wagner, es podria fer càrrec del sentit del que li estic dient. Jo li puc assegurar una cosa: abans de Wagner no existí en el Liceu una qualsevol forma de l'esperit de la música. És a través de Wagner que hi penetrà aquest esperit. No pretenc, ara, concretar res: no vull fer cap comparació entre les orquestres, entre els artistes, entre la qualitat dels públics successius. El que afirmo -i ningú del meu temps no em podrà desmentir- és que fou amb els drames musicals de Wagner que l'esperit de la música penetrà en el Liceu. Abans el Liceu era una altra cosa, una cosa que em costaria molt de definir, perquè si alguna vegada he intentat de fer-ho no hi he trobat res. Era una concentració social importantíssima i, si vostè vol, molt agradable. Per tan poca cosa no renyirem pas. Però això sí: si vostè hagués pretès de trobar en aquelles rutilants temporades d'òpera una qualsevol sonoritat musical seriosa, autèntica, ajustada a la seva pròpia realitat, la seva decepció hauria estat definitiva. Res. De música no hi havia res. L'orquestra sonava, els artistes cantaven -i de quina manicomial manera!- la gent aplaudia amb les mans, com encara es fa avui, però de música no hi havia res.

Josep Pla:

«Joaquim Pena, un perfecte Wagnerià» Homenots. Primera sèrie. Obra completa 11. Edicions Destino, 1969 110 4-

Biografíes BERTRAND DE BIEEY (Direc¬ vitat per Plácido Domingo, a ció musical) Nascut: a Paris, estu¬ rOpera de Washington amb una dià al Conservatori Nacional Su¬ producció de Roméo et Juliette. perior d'aquesta ciutat. Després Debutà amb el mateix titol al Me¬ d'exercir com a músic (violi i vio¬ tropolitan Opera House (1998) i la) en orquestres com l'Orchestre amb a l'Opera de Los An¬ Coloime, ocupà el càrrec d'assis¬ geles. Ha dirigit nombroses òperes tent i segon director al costat de a rStaatsoper de Viena {Idoine-

Pierre Dervaux. Entre 1990 i 1994 neo. Die Zauberflòte, Le nozze di fundà i dirigi l'Orchestre Svmpho- Figaro, Les contes d'Hoffmann, Bertrand de Billy nique des Jeunes i l'Acadèmia de Carmen, Guillaume Tell, Jerusa¬ rille Saint Louis. Del 1993 al lem i L'elisir d'arnore), Munic, 1995 fou primer Kapellmeister i Berlin [] i segon director de l'Anhaltisches House de Nova York {La Travia- Theater de Dessau. ta, Faust i Carmen). Dirigi Wer¬ El 1996 ocupà els mateixos càrrecs a ther i Luisa Miller al Theater an

la Volksoper de Viena, ou ha diri¬ der Wien per al Festival Klaiigho- git concerts i òperes, com Car¬ gen. El desembre de 2001 debutà men^ Die Zauberflòte, Don Gio¬ al Grand Théâtre de Ginebra {Les

vanni, Cosí fan tiitte. Le nozze di contes d'Hoffmann). Ha debutat Figaro, Die Flederrnaus, La Pen¬ al Festival de Salzburg d'enguany dióle d'Offenbach i Boris Godii- amb Die Zauberflòte i Roméo et nov. Juliette. Ha dirigit concerts simfò¬ La seva carrera internacional es des¬ nics per tot Europa. Des del se¬ envolupà ràpidament des de 1993, tembre de 2002 és director musi¬ primer a Espanya (Oviedo, Valèn¬ cal de la Radio Sinfonie Orchester cia, Màlaga i Barcelona) i després de Viena. a Metz, Quebec, Lisboa i Viena. És director musical del Gran Teatre 1 la dirigit al Royal Opera blouse del Liceu. Des de la temporada Govern Garden (1995), La Bastille 1998-99 hi ha dirigit diversos con¬ de Paris, Staatsoper de Berlin certs i les òperes Turandot, Lucia (1996), Théâtre de La Monnaie de di Lamrnermoor, Le nozze di Figa¬ Brussebles (1996), Staatsoper ro, Un bcdlo in mascliera, Die Zau¬ d'Iîamburg (1996) i Staatsoper de berflòte, Aida, La Bohème, La cle- Munie (1997). rnenza di Tito, Tristan unci Isolde i Debutà als Estats Units el 1997, in¬ . B I o G R A r I K s 113

lARRY KUl'FER (Direcció d'es- lla dirigit més de 180 [troduccions, cena) Nascut a Berlin, els setis amb el reconeixement de la critica treballs s'liaii pogut veure als tea¬ i del ptiblic. La seva carrera l'ha tres d'òpera més importants del dut a treballar als teatres més món. Dirigi la seva primera posa¬ jtrestigiosos d'Europa, com l'Sta¬ da en escena l'any 19.58, tot debu¬ atsoper [Die schwarze Maske, tant a Halle amb Rusalka. La seva i Die Soldaten) i la Volks-

carrera continuà amb una sèrie Marry Kupfer oper de Viena [La Bohème, lev- d'encàrrecs per dirigir a Stral- gueni Onieguin, Boris Godunov), siind, Cliemnitz, Weimar i Dres¬ Theater an der Wien [Elisabeth, den, fins a debutar en el Festival Mozart), Amsterdam [Elektra, Fi¬ de Bayreutli l'any 1978 amb Der delio, Boris Godunov, , en¬ fUegende Hollander^ on tornà el tre d'altres). Festival de Bregenz 1988 amb la seva reconeguda ver¬ [La damnation de Faust), Cardiff, sió de la Tetralogia. L'any 1971 Colònia [Kàtia Kabànova, La pe¬ presentà üíe Frau ohne Schatten tita guineu astuta, Pelléas et Méli- a l'Staatsoper de Berlin, ciutat en sande, entre d'altres), Copenha¬ què es féu càrrec l'anv 1981 de la guen, Dresden, Frankfurt [, direcció de la Komisclie Oper. En Madama Butterfly), Craz, Staat- aquest teatre estrenà les seves po¬ soper d'I lamburg [Belsazar, sades en escena dels titols més im¬ Tannhauser, Werther...), English portants de Mozart (des iVIdorne- National Opera de Londres, Na- neo fins a Die Zauberflòte), a més tionaltheater de Mannheim, Mos¬ de La Bohème., Carmen., Elektra, cou, Bayerische Staatsoper de Mu¬ ., Die Flederrnaus., Les con¬ nic, Nuremberg, Paris, Festival de tes d'FIoJfmann, Lucia di Lam- Salzburg, Stuttgart ( , Ido- mermoor.. Die lustige IFitme, Die rneneo), Deutsche Staatsoper de Meistersinger von Niirnberg, Or¬ Berlin [Parsifal), Boval Opera feó ed Euridice, La Traviata, La House Covent Carden tie Londres núvia venuda i d'obres menys co¬ i Teatro Real de Madrid [Tristan

negudes, com Bernarda Alba's und Isolde, Die Meistersinger von Flaus, Judith de Mattlius, Die Niirnberg, Tannhauser), d'una Banditen, Giulio Cesare, Kónig llarga llista de teatres i titols. l·lirsch de Henze i Der gewaltige Debutà al Cran Teatre del Liceu la l·Iahnrei de Goldschmidt, entre temporada 1991-92 amb Tann¬ Omplir aquesta singular copa de cristall venecià amb l'enquisit moltes altres. hauser. cava Brut Barroco és el nostre tribut a una època que retia culte al temps. Perquè temps necessitava el corrent artístic del Barroc en la seva profusió d'ornaments, perquè temps necessita el Cava Brut Barroco per assolir el seu inconfusible buquet.

Mecenes de la Fundació del Gran Teatre del Liceu B ! O í; h a [•■ 1 K s ; 115

HANS SCHAVEIÎNOCH (Esceno¬ Entre els espectacles en els ipials ha grafia) Nascut a Austria, estudià |)articipat destacpien l'estrena escenografia a r.Akademie f'iir An- mundial de La niascjne noir de gewaudte Kunst de Viena. Entre Penderecki (Salzburg, 1986), el 1966 i 1983 treballà com a es¬ musical Frendiana ('riieater an cenògraf resident a diversos tea¬ der Wien, 1990), Alceste dirigida tres atistríacs i A alemanys. partir per Jean Louis Martinotv (Versa¬ d'aquest moment contimià la seva Ilans Schavenioch lles, 1991), el cicle Bichard Wag¬ carrera com a creador indepen¬ ner a l'Staatsoper de Berlín, deu dent, dissenyant espais escènics títols dirigits per 1 larrv Kiqtfer i per a teatre, òjtera, musical, dan¬ (1992-2001), sa i teatre kabuki. la invitació per crear l'escenogra- Ha estat convidat a participar en les fia d'un espectacle de teatre kabn-

ki a produccions estrenades a teatres Tòquio -la primera a un es¬

d'Amsterdam, Atenes, Bayreutli, cenògraf no japonés-, el nnmtatge Berlín, Bordens, Bregenz, Colònia, del musical Porgy-and Bess dirigit Dresden, Diisseldorf, Florència, per Còtz Friedrich (Bregenz, Hamhurg, Hèlsinki, Jerusalem, 1998), el imisicaLV/ozart (Theater Londres, Los yVngeles, Madrid, an der V ien, 2000-01) i Le petite Munic, Nàpols, Nova York, París, prince (Casino de París, 2002). Salzburg, Stuttgart, Svdnev, Wr- L'any 1993 rebé el Premi Josef Kainz salles, Viena, Tòquío í Znric. de la ciutat de Viena. Des de 1995 Col·labora habitnalment en les direc¬ és professor de la Universitat tie cions d'escena Graz i dirigides per Harrv el 2000 ocupà una plaça a Ktqtfer. Entre les òperes en què 1 Institut fiir Theaterwissenschaf- han treballat plegats, cal destacar ten de la FJniversitat de Viena. I la títols com Die Zaubeiflôte., La cle- rebut també la distinció austríaca rnenza di Tito., Orfeó ed Eitridice, tie l'Ehrenkreuz für Wissenschaft Der Ring des Nibelungen (Bav- und Kunst. La cadena de televisió

retith, 1988-92), Parsifal., Die .Arte produí entre 1996 i 1999 un

Meistersinger von Nürnberg, Lo¬ programa sobre la seva vida i la hengrin, Tannhauser, Werther, seva obra. Kàtia Kabànova, Pelléas et Méli- Debutà al Gran Teatre del Liceu la sande, Die schwarze Maske i Tris¬ temporada 1991-92 amb Tann- tan iind Isolde. haiLser. B I o G H A I- I E s i 117

REINHARD HEINRICH (Ves¬ produccions), Christian Pôppel- tuari) Nascut a Halle, acabà la reiter, Christine Mielitz i Willy seva formació professional a la Decker. A més de dirigir diverses Komisclie Oper i FStaatsoper de posades en escena d'òpera i de de¬ Berlin. De 1962 a 1969 treballà dicar-se a la il·lustració tie llibres, al Residenztlieater de Munic. De fou director tie vestuari de la Ko¬

1972 a 1980, no només continuà misclie 0¡)er de Berlín entre 1991

amb la seva carrera de creador in¬ i 2000. Reiiiliard l·Ieiiirich dependent, sinó que a més fou responsable del departament de vestuari del Festival de Bavreutli.

Per a aquest festival dissenyà el FRANZ PETER DAVID (Il·lu¬

vestuari de Tristan unci Isolde minació) Nascut a Berlín, co¬

(1974), Parsifal (1975 i 1989), mençà a treballar a la seva ciutat

Der fliegende Hollander^ Die natal l'any 1972 a la Freien Meistersinger von Niirnberg Volksbühne. El 1973 passà a (1981), Tannhauser (1986) iDer formar part de l'equip artístic de Ring des Nibelungen (1988). la Schaubühne am Hallisclien També ha creat dissenvs de vestuari i Ufer. Després ba col·laborat amb escenografía per a molts altres te¬ l'I lamburger Schauspielhaus, atres d'òpera de prestigi, com els Scbauspiel Kòln i, finalment, de Munic, Hamburg, Stuttgart, Thalia Theater d'Hamburg. Des Frankfurt, Colònia, Berlín, Dres¬ de 1994 és dissenyador d'il·lumi¬ den, Amsterdam, Londres, Co- nació i responsable del departa¬ penbagtten, Moscou, Viena, Milà, ment d'il·luminació de l'Staatso-

Florència, Zuric, Ginebra, Boston, per Unter den Linden de Berlín. Montreal, Toronto, Bogotà i Syd¬ 1 la col·laborat amb els directors ney, com també als festivals de d'escena Ruth Berghatis, Luc Salzburg i Bregenz. Recentment Bondy, Doris Dorrie, Jürgen ha participat en la posada en esce¬ Flimm, Gòtz Friedrich, Peter

na de Fidelio per al Festival Inter¬ Greenaway, Klaus Vlichael Grii- nacional de Música i Dansa de ber, Thomas Langhoff, Peter Granada. Mussbach, Hans Neufels, .lohan-

Ha col·laborat amb els directors d'es¬ nes Schaaf o Robert Wilson, entre

cena Friedrich Meyer Oertel, Mi¬ molts d'altres, com també amb chael Hampe, Harry Kupfer (ban Ltiigi Nono o l'artista plàstic Die¬ 59 PU Franz Peter David treballat en més de cinquanta ter Hacker. Destaca sobretot la

DOR/IJoiers

Diagonal, 612 08021 Barcelona Tel. 93 201 29 11 Rambla Catalunya, 88 08008 Barcelona Tel. 93 215 10 90 * M . Aeropuerto de Barcelona, M-3 Tel. 93 298 41 64 B V LG A R I VACHERON CONSTANT íudemarsKguet Genève, Colón, 70 46004 Valencia Tel. 96 351 39 31 HUBLOT d·P·^T'®- 118 fíïOC H A r I R s

seva col·laboració amb Harry Entre el sen repertori, cal destacai· els Kupfer i Hans Schaveriiocb en la rols de Pizarro [Fidelio)^ Escami- Tetralogia |)rodnïda per i'Staat- llo {Carinen), Scarpia [Tosca], Orest soper de Berlín. [Elektra], Jochanaan {Salo¬ També ha trei)allat als teatres d'òpera me), Wotan {Der Ring des Nibe- d'Amsterdam, Londres, Glasgow, lungen), Telramund {Lohengrin), Viena, París, Montpeller, Brus¬ Hans Sachs {Die Meistersinger sel·les, Tòqtno, Stuttgart, Munic, von Niirnberg), Amfortas {Parsi¬ Hamburg, Frankfurt, Leipzig, fal), Kaspar {Der Freischütz) i els Düsseklorf, Zuric, i a Berlín a la rols protagonistes de Wozzeck i Deutsche i a la Komische Oper, i Derfliegende Flollander. als festivals de Salzburg, Bregenz i Ha participat en produccions per a Insbruck. A Viena i Hamburg vídeo i televisió de Tristan and també creà la il·luminació del mn- Isolde (1995), Gótterdàmmerung sical Amadeus. (1997) i Parsifal (1998) per al Debuta al Gran Teatre del f^icen. Eestival de Bayrenth. Debutà al Gran Teatre del Ideeu la temporada 2001-02 amb Tristan unci Isolde.

FALK STRUCK M ANN (Wolan) José Carreras y Chopard juntos Nascut a Heilbronn, debutà pro¬ en la lueha contra la leucemia fessionalment a Kiel i després fou

convidat a cantar a Basilea, on ha .1 A M E S MORRIS (Wotan) Nas¬ interpretat la major part de rols cut i educat a Baltimore (Mary¬ del seu repertori. En el decurs de land), estudià al Gonservalori de la seva carrera ha participat en Peabodv. Gantà al cor de l'Opera produccions d'òpera a l'Staatsoper de Baltimore i continuà amb la de Viena, Berlín, Hamburg, Munic cantant Rosa Ponselle. Es perlec- i Golònia, Théâtre du Ghâtelet i cionà a la Philadelphia Academy Òpera de La Bastille de París, La of Vocal Arts, on esttidià amb el Scala de .Milà, Garnegie Hall i Me¬ baix Nicola Moscona. Gràcies a tropolitan Opera House de Nova una audició al Metropolitan Ope¬ York, festivals de Bayrenth, Salz¬ ra House de Nova York col·laborà burg i Budapest, Gatània, Roma, en la posada en escena de Don Giovanrn Anvers, Ghicago, Leipzig, Florèn¬ per a aquest teatre. Reloj José Carreras de acero, movimiento automático L.U.C 3.96. Fondo de la caja grabado con: logotipo del cia, Lisboa, i La seva tasca resta molt vinculada al Tòqtiio Yokohama, "Gran Teatre del Liceu" y firma de José Carreras. Serie limitada l'OOO James Morris entre altres escenaris. Metropolitan Opera, on apareix de ejemplares. Por cada reloj vendido, donativo de Sfr. 250.- a la Fundación José Carreras. Ref. 16/8413. De venta en las mejores relojerías y joyerías. Boutique Chopard: Madrid, Calle Serrano 51, Tel. 91/431 25 25 - Marbella, Avenida Ramón y Cajal 3, Tel. 95/276 55 54. Informaciones: Chopard España, Plaça Francesc Macià 2, 08021 Barcelona, Tel. 93/414 69 20, Fax 93/414 15 32 - www.chopard.com li I o i; u .\ r I K s 121

tot sovint amb pajters com Scarpia tion de Faust) ainh Los Angeles {Tosca), dins Le nozze di Figaro, Philharmonic al Hollywood Bowl;

Der fliegende Hollander, com a realitzà un concert amb la Chicago

Claggart {Billy Budd), en Les con¬ Symphony a Ravinia i em|)rengué tes d'LIoffmann i com a Filipo lina sèrie de recitals a Minnea|)olis, {Don Carlo). Es reconegnt inter¬ Baltimore, Washington D.C. i al nacionalment com nn dels princi¬ Teatro Colón de Buenos Aires, en¬ pals \N otan dels nostres dies. 11a tre molts d'altres. Peteris Egliris interpretat aqnest paper a Mimic, Debutà al Gran Teatre del Liceu la Mena. Berlín. Amsterdam, París i temporada 1969-70 ami) Carmen San Francisco, també al Roval i La Favorita. 0|)era Flouse Covent Garden de Londres i al .Metropolitan Opera. La temporada 1995-96 cantà el seu primer lago {Ofelia) al Metro¬ P ETERIS E G E rr I S (VVolaii) politan. Nascut a New .lersey, estudià al Recentment ha cantat el rol de Filipo W estminster Conservatorv and

{Don Cario) a l'Staatsoper de Vie¬ Choir College. Diversos concursos na. V otan {Die II alkiire) a la Lpic internacionals li atorgaren impor¬ Opera de Chicago, Mephistopbeles tants premis i rebé beques del .Me¬ {Faust) al .Metropolitan Opera, tropolitan Opera 1 louse i W agner ^ieíe Flans Sachs {Die Meistersinger ron Society de Nova York i de la Bel¬ siempre con Ca música Nürnbetg) al Metropolitan 0]3era i vedere International Singing Com¬ a San Francisco, i ha partici|)at en petition (2000). Boris Godiinov a la Gxand Opera Féu el seu debut etiropeu l'any 1994 a de Florida, Les contes d'Hoffmann rinternational 0|3era Studio de i Die llalküre a FStaatsoper de Zuric i poc després debutà a la Viena, Tosca i Der fliegende Kammeroper Schloss Rbeinsberg. Hollander al Metropolitan Opera. L'any 1996 va ser contractat a Tornà a la Münster i seguidament, entre com a Florace Tabor {The Bailad 1997 i 2000, a Düsseldorf, on ac¬

ofBaby Doe) i cantà el paper prin¬ tuà amb la Deutsche 0|)er am cipal de VEUah de .Vlendelssolm Rbein. Fn aquest segon escenari amb la Boston's Flaendel & Haydn va interpretar els jtajters de Lepo- Society, dirigida per Christopher rello, Figaro, Fleerrtil'er, Fasolt i Hogwood. Anteriorment cantà Kotlmer. com a .Mephistopbeles {La dantna- Fins a l'any 2002 restà vinculat al

Entidad protectora del Gran Teatro del Liceo. Miele MEJORANDO SIEMPRE li I o (; li A r I K s l'i.'I

Nationa It heater de Maniilieitii. El Sawallíscb, fou contractat com a

2000 debutà a aquest teatre com membre estable de la Rayeriscben a Wotaii {Das Rlieiiigold i Die Staatso[)er. En aipiest teatre ha Walkiire) i el tornà a inteipretar a cantat diverses òperes, com ara Catàiiia, Karlsruhe, Miinster i Die schireig.saine Frau, Capriccio, Darmstadt. Completà el seu pri¬ Ariadne aufNa.vos, Casifan fnfte, mer cicle de Der Ring des Nihe- I^i Bohème i // barbiere di Si- lungen com a \\ otan i incoiporà el viglia. lla actuat a de Wolfgang Raucli paper de W anderer per a Siegfried .Milà, Opera de \ iena, Roval Ope¬ el 2001. El mateix any debutà ra 1 louse Covent Carden de Lon¬ com a Amfortas a Mannheim. dres, Berlín, llandiurg, Semjier-

Participà en una nova producció de oïter de Dresden, Deutsche Oper Die Walkiire -dirigida per Willv de Berlín, Colònia, Amsterdam,

Decker- a Dresden, muntatge que Bonn, Xiça, .Marsella, Tolosa de es presentà el 2003 també al Tea¬ Llenguadoc i Roma. El seu reper¬

tro Real de Madrid. Recentment tori inclou títols com Don Cario

ha debutat a Toronto (en cojiro- (Posa), Lohengrin (Herald), Lu¬ ESENCIA FEMME ducció amb el Eestival fPEdiin- cia di Lammermoor (Enrico), Le ®SENCIA FI burg) amb el rol de Kreon WOedi¬ nozze di Figaro (Comte) i Carmen EOEwe LOEWE pus Rex. També el 2002 cantà (Escamillo), Madama Butterjly Rheingold i Walkiire a l'Staatso- (Sbarpless) i La Bohème (Marce¬

per de Viena i debutà a Niirem- llo), entre d'altres. berg amb el rol de Gunter en Got- Al Cran Teatre del Liceu ha interpre¬ terdarnmerung. tat els papers d'Arlecpií {Ariadne Debuta al Gran Teatre del Eiceti. anf Naxos), Pajíageno {Die Zau¬ berflóte), Herald {Lohengrin) i Eorenz von Pommersfelden {Ma- ihis der Maler). El 1994 interpre¬

WOLFGANG KAUCU (Donner) tà el paper de Ping en la versió de concert Turandot al Palau Nastpié a Colònia i després d'estu¬ de diar Ciències Econòmiques i Polí¬ Sant .lordi. La temporada 1995- tiques estudià cant a la seva ciutat 96 actuà al Palau de la Música i a Itàlia. El primer contracte and) el paper de Melot {Tristan raconseguí el 1984 a Diisseldorf i und ¡solde) i la temporada 1996- després de l'èxit obtingut a Munic 97 a Le pauvre matelot i Pa- amb el paper de Papageno de Die gliacci. La temporada 1998-99 Zauberflóte., que dirigí Wolfgang interjiretà el roi de Papageno en

LA NUEWV F INICIA FEMENINA DE LOEWE i a B I o G R A r I K S 12Ô

Die Zaiiberflóte i la tein|)ora(ia Niirnberg) a la Flaanise .National 1999-2000 cantà en la itroducció Opera d'Anvers i amb la Dentscbe Telecomunicaciones de empresa (le Lohengrin de Peter Konwitscli- Oper am Rhein al Savonlinna Fes¬ < ny. La temporada 2000-01 cantà tival de Finlàiulia. Recentment lia en Die Fran ohne Schatten i Die cantat el ])aper principal de Der S Zauberflóte. La temporada 2001- Schatzgràber a Frankfurt. Bien 02 participà en Tristan and Isol¬ Com a solista de concert lia cantat ai de. Lndw'igsbnrger Sclilossfestspiele, Afinadas Jeffrey Dowd Concertgebouw d'Amsterdam, Musiklialle d'Ilambnrg, Konzert- VI liaus am Gedarmenmarkt île Ber¬ _aí fO JEFFREY DOWD (Froh) Nascut lin, Avery Fisher Hall de Nova

_o a Nova York, va ser alumne del York i a l'Academv of Music fie Oí Filadèlfia. V) Coe College i de la Yale Univer¬ o sity. Es llicencià a la Indiana Uni- Debutà al Gran Teatre fiel l^iceii la versitv, on fou instructor assistent temjiorada 2001-02 amb el rol fie

El sen repertori actual abasta uns Soluciones de acceso y alojamiento trenta primers papers, des de Nor¬ Interconexión de sedes ma fins a , passant per Don Carlo, Simon Boccunegra, JOHN DUR ST (Froh) Nascut a Emisión de contenidos Multimedia Parsifal, Madama Butterfly, La Virgínia, començà els seus estudis Proyectos a medida Fanciulla del West, Peter Grimes o musicals als Estats Units i els con¬ Jen ufa. lia cantat coin a Elorestan tinuà a la Hochscliiile íÜr Musik {Fidelio) a rinternational Arts de Viena. L'any 1982 guanyà el Festival de Nova Zelanda, com a primer ])remi en el Goncnrs Inter¬ Erik {Der fliegende Hollander) a nacional fle Gant Belvedere de rÒpera de Frankfurt, Don .losé Viena. {Carmen) amb la Houston Grand Ha cantat nn extens repertori, com ^ Opera, el príncep {Rusalka) amb Idomeneo, Die wundersame Schus- Especialistas sólo para Empresas la Seattle Opera i Der Kaiser {Die tersfrau (estrena mundial). ) al Teatro Zauberflóte, levgueni Onieguin, Der BARCELONA alla Scala de Milà. L'any 2000 Freischütz, , Die Acer 30-32, 1° 4^ • 08038 Barcelona cantà Lohengrin a I'Staatsoper lustige Witwe, Die Csárdá.fürstin MADRID d'Hambnrg. El 2002 cantà el rol i Die Zirkusprinzessin de Kálmán, Príncipe de Vengara 211» 28002 Madrid Das ÏAuid des Làchelns i Der John Hurst fie Waltlier {Die Meistersinger von Graf

902 136 126 [email protected] WWW.datagrama.net 126 . BIO C li A I- I E S

I'o// Luxemburg de Franz Leliár, obtingué un inàster en Direcció Line Nacht in Venedig, Der flie- Administrativa. gende llollander, Pagliacci, Die De 1978 a 1985 formà part de l'En- Bacchantinnen d'Egoii Wellsz, Der glish National Opera de Londres, Prozess i Gasparone de Carl Milloc- on actuà en més d'un centenar de ker, en escenaiis de tot el món: òpe¬ produccions. Durant aquest perí¬ res d'Hainbnrg, Viena, Augsbnrg, ode també col·laborà amb el Ro¬ Linz, Nuremberg, Kaiserslautern, yal Opera House Covent Carden Graham Clark Colònia, Estrasbui-g, Tori, Hanno¬ de Londres, Opera North i Welsh ver, Johannesburg, Osaka, Naga¬ National Opera. no, Tòquio, Klagenfurt i Berlín, i Fia participat en tretze temporades teatres d'insbruck, Nantes i Hei¬ del Festival de Bayreuth, amb tí¬ delberg, entre d'altres. tols com Der Ring des Nibelungen. El concert també ha estat una faceta Die Meistersinger ron Nürnberg, destacable en la seva carrera. Ha Derfliegende Hollander o Tristan cantat Die Schópfurig, Les sept and Isolde. Aparegué igualment, paroles du Christ en croix de C. de 1985 a 2001, al Metropolitan Frank, Te Deuin de Brnckner, Pe¬ Opera Flouse de Nova York a Der tite Messe Solennelle de Rossini, Ring des Nibelungen, Billy Budd, Missa de Gloria de Pnccini, Sim¬ Jenufa, Salome, El cas Makropou- fonia Faust de Liszt, Simfonia los, , Lulu i num. 8 de Mahler, Carmina Bara¬ Wozzeck, entre d'altres.

na, i Die Mondleiter de Widniar Ha cantat també a La Scala de Milà, Hader a Stuttgart, Brussel·les, Berlin, Festival d'Ais de Provenga, Viena i Istanbul, entre altres ciu¬ Dallas, Festival de Salzburg, Pa¬ tats. ris, Munie, Zuric, Chicago, Niça, Debutà al Gran Teatre del Liceu la Amsterdam, Brussel·les, Bilbao, temporada 2001-02 amb Lady Roma, Tolosa de Llenguadoc, Macbeth de Msensk. Vancouver, Estocolm, Yokohama, Toronto, Hamburg, San Francis¬ co, Tòquio i Catània, entre d'al¬ tres. Fia cantat títols wagnerians GRAHAM CLARK (Loge) Nascut en més de tres-centes ocasions, in¬ a Lancashire (Anglaterra), prime¬ cloent-hi més dues-centes fun¬ rament es dedicà a l'educació físi¬ cions de Der Ring des Nibelungen. Breguet. La passion laisse des traces. ca i, abans de debutar el 1975 Recentment ha realitzat una gira Reloj "Complication" en oro amarillo de 18 quilates. Mecanismo automático con indicador de reserva de com a solista a l'Scottish amb Opera, l'Staatsoper de Berlín, tot marcha, calendario, fases y edad de la luna. Esfera de oro plateado, guilloché a mano. Impermeable. Depuis 1775

THE WATCH GALLERY® Diagonal 626 08021 Barcelona Tel: 93 41 43 711 Fax: 93 20 21 514 I I) I o C R A K IKS I 129

cantant el rol de Mime {Das RagUacci (Canio) o Lidelio (Elo- Rhcingoíd) a Yolcoliaina, Tòqnio i restan) són exem|)les del seu re- Berlín; ha cantat també com a Lo¬ ]>ertori taut a Europa com als Es¬ ge i Mime {Das Riieingold i Sieg¬ tats Units. fried, res])ectivament) a Bavrenth; Des])rés del sen debut al Festival de I lank-Sendorf {El cas Makropoa- Salzburg and) Lucio Silla, va ser ¡os) and) la Nederlandse Opera convidat a torna-lii amb els pa¬

d'Amstertlani; Hanptmann {Woz- pers d'Alva {Lain), llauptmann Hubert Delaiiiboye zeck) ami) el Boyal Opera House {Wozzeck) i Tíkbon {Kàtia Kahà- Covent Carden de Londres i com nova). 1 la estat boste de Ea Mon¬ a Kiiusperliexe {Hanse! and Gre- naie de Brussel·les, .Metro|)olitan fel) amh la San Francisco Opera. de Nova York, Seattle, Frankfurt, Debntà al Gran Teatre del Liceu la Amsterdam, Bregenz i, nattiral- temporada 198.5-86 amb el rol de ment, de Wiesltatlen. Incorporà, a Vlime en Das Rheingold; bi tornà més, els rols d', príncep la teni|)orada 2001-02 amb Lady {Rnsalka), Nnrredin {Der Barbier Machelh de Msensk. ron Bagdad), Siegfried, Ilerodes, Samson, Faust i Kalaf.

iviviv. whoswho-sutter.com El 1998 va cantar el rol de Paul {Die www.whoswhoinspain.it tote Stadt) a l'Sj)oleto Eestival i HUBERT DEL AM BO YE (Loge) noves produccions a Wiesbaden i Desde hace veinte años, España se comunica con el mundo a Paral·lelament als estudis de pia¬ Colònia. Altres cites professionals través de Who's Who In Spain. El verdadero y único Who's Who que selecciona y presenta directivos, no, cnrsà els de cant al Conserva¬ inclonen Der I reiscliiitz i Ragliac- empresas e Instituciones. 2.500 empresas competitivas tori de .Maastricht. Es gradità amb ci a Frankftirt, Lidelio a París, en el mercado global y las instituciones más representativas, subdivididas por sectores. la distinció cutn lande Tany 1974 Kàtia Kabànova a Amsterdam i 3.000 biografías de los personajes más relevantes de i posteriorment esttidià amb el Brussel·les. L'any 2000 debutà a España. Informaciones fácilmente accesibles, actualizadas bimestralmente, subdivididas en: |)rolessor Leo Ketelaars. l'Staatsoper de Viena com a Flo- sector de mercado, personajes del top El 1975 s'adberí a la companyia es¬ restan i hi tornà per a una nova management, razón social, producto/servicio o marca. Un Instrumento on-line útil y table de l'Òpera de \X iesbaden. jtroditcció de Jakobsieiter de eficaz, fundamental para el business- Debtiíà amb diversos papers en Sclionberg. En el Festival d'E- to-business, gestionado por profesionales de la comunicación con el fin de facilitar la acpiest teatre. Fítols com Carmen diniburg 2000 va cantar el paper localización de la empresa o Institución y (Don .losé), Der Ring des Nibelun- de Lancelot {Le Roi Arthus). del producto/servicio. Recent nient ha cantat Tannháuser a Una marca histórica, conocida gen (Mime), Der fliegende Ho¬ mundialmente, que se ha cimentado por llander (Erik i Stenermann), Les Wiesbaden i Bernardo Novagerio su autorizada Información económica y contes dldoffmann,, La casa dels {Palestrina de 1 lans Pñtzner) al es hoy el punto de referencia para un gran número de usuarios nacionales e morts (Elika), Ariadne auf Naxos Boyal Opera 1 louse Covent Carden Internacionales (más de 45.000 navegantes a la semana). (Baccbns),/enit/a (Eaca i Stewa), de Londres, Lilatjtie Père {Boule-

WHO'S WHO IN SPAIN 2003 EDITION 1 volumen, 1200 páginas. Toda España en sus manos. En las mejores librerías. li I 0 (; H A !• I E s i l.'SI

vard Solitude de Hans W erner paper de Klingsor [Parsifal) a Henze) a Gènova, Schniskij [Bark Gbicago i el d'Ocbs [Der Rosenka- Godunov) a Hainljurg i Berlín. valier) a Tòqnio, on sol aparèi.xer A rnés, posseeix an important reper¬ amb el paper de Bizarro [Fidelio). tori en el camp simfonicovocal, Abres aspectes destacables de la seva com la Vuitena Simfonia de Mah¬ carrera són la col·laboració amb ler, la Missa Solemids i la Novena Patrice Gbéreau a IVozzeck -en el

Simfonia de Beethoven, el Re¬ rol de Doktor-, el paper de Kling¬ Güiiter von Kuinien aquesta raó, em fa una il·lusió especial poder proporcionar a un quiem de Dvorák o la Missa gla- sor a Amsterdam, el de Gardillac a L'òperadels meusés lateatresmevad'òperapassió; preferitsla tecnologia,el nostrela mevasistemaprofessió.de traduc¬Per golítica de Janácek. Karlsruhe i també, en atpiesta ció de subtítols. Pensar que el públic tjue assisteix al Gran Teatre del Debutà al Gran Teatre del Liceu la ciutat, el rol de 1 laiis Sachs de Die Ijiceu comprendi'à millor les òperes i les viirrà, d'aquesta manera, amli temporada 2001-02 amb el rol de Meistersinger ron Nürnberg. més intensitat, és la meva millor recompensa. Tíkhon a Kàtia Kahànova. El 1997 va debutar amb FalstaíT M'agradaria animar altres empresaris i ciutadans perquè col·labo¬ [) a Golònia. Aparegué a rin amb el Gran Teatre del Liiceu. Els grans teatres d'òpera són estí¬ Tòquio amb la Deutsche ()|)er i muls poderosos de la creativitat humana, instruments eficaços per a Unter deu Linden 0{)er de Berlín i la sensibilització pública i un signe de la civilització i la cultura dels CÜNTER VON KANNEN (Albe- cantà com a Klingsor al Cbâtelet i pobles, la qual cosa ens enriqueix i ens millora. El Gran Teatre del rich) Nasqué a .Monchengladbach Lulu a La Bastille de París. Eiceu compleix a la perfecció aquestes funcions i per a mi és un pri¬ i estudià cant amb Paul Lobniann Darrerament el Festival de Bayreutb vilegi ajudar a fer-ho possible. i Franziska Martienssen. Després l'ba convidat a particiftar en el sen dels primers contractes a Kaisers- «Millenium-Ring» com a Albe- lautern, Bonn i Karlsruhe passà a ricb; canta regularment a la Seni- Felenc artístic de FOpera de Zuric peroper de Dresden, on ba partici¬ ! am especially delighted to be able to provide one of my l'any 1979, on s'especialitzà en pat en una nova producció de Die Operafavouriteis mytheatrespassion; technologywith our subtitleis my profession.translationThissystem.is why papers de tall buffo. . schweigsame Frau, Falstaff i Die Thinking that the people who go to the Gran Teatre del Liceu will Sota la direcció musical de Daniel Meistersinger vori Nürnberg. Ha be able to understand the better and will, therefore, Barenboim i l'escènica de Harry cantat, igualment, a La Scala de Milà i Oslo. e.rperience them more vividly is the best rewardfor me. Kupfer, cantà el paper d'Albericb en Debuta al Gran Teatre del Licen. 1 would like to encourage other business people and citizens to {Der Ring des Nibelun^ el collaborate with the Gran Teatre del Liceu. The great opera Festival de Bavreutb el 1988. A theatres are a powerful stimulus for human creativity, effective partir d'aquest moment la seva instruments for public awareness and the sign of a nation's carrera adoptà una nova dimen¬ KOLF HAUNSTEIN civilisation and culture, which enrich and improve us. The Gran sió. A banda de Zuric i Bayreutb, (Alberich) Teatre del Liceu fulfils these functions to perfection and it is a Berlín també el contractà per a la Nascut a Dresden, estudià cant amb el privilege for me to help make it possible. seva prodticció de Der Ring des Kammersanger professor Nibelungen. Gantà aquest títol a Johannes Kemler a la seva ciutat natal i amb el albert o v 11. a ii Roif I laiiiisteiii Washington D.G., interpretà el Kammersanger I) ! () C K A i- IKS 1.32 It I 0 (I it A F I K S 1.3."5

de Flavio en Norma i Ktirl Relini a Berlin. Debuta pro¬ Fia cantat a Itàlia, França, Polònia, giravolt de maig., L^occasione fa il el d'Oionte fessionalment al Deutsch-Sorbis- Txèfpiia, Grècia, Inglaterra, ladro., Il barbiere di Siviglia, La¬ en Alcitia. La temiioraila 1999- clie Volkstlieater Bantzen amb el Bulgària, Austria i al .lapó. Des de cia di Lammermoor i L 'impresario 2000 interpretà el rol de Pang en rol de ministre áe Fidelio. Després 1991 és membre de la conipanyia in angustie., entre altres titnls. Turando!., d'Arturo en Lucia di cantà als teatres de Fribnrg, Gott- estable fle rO|)ernha)is fle Zuric. També ha cantal en Babel 46 fie Lammermoor i de Don Curzio en

Le nozze di Ims i a rStaatsoper de Dresden. En afjuest teatre ha cantat, a més, Montsalvatge, Pepita .Jiménez Figaro. La temiioraila

cantà en A(]ní formà part de la companyia els rols de l'Orador {Die Zaii- d'Albéniz, Carmen i Die Zan- 2000-01 D.Q. Don Qui¬ estable fies de a 1971, tot cantant berflote), Dikoi {Kàtia Knbàno- Kwaiichul Youn berflóte (totes fjuatre Peialafla) i jote en Barcelona., Die ZAiubetfld- Francisco Vas més fle setanta rols, entre els ra), Sclitsclielkalov {Baris Godii- L'Atlàntida ile Falla (Festival fie te, Sam.son et Dalila i Billy Budd. (pials: Posa, Rigoletto, Silvio, To- nor), Naclitwimflerer {Die Rose Granada amb direcció île La Fura La tenijiorafla 2001-02 ha jiar- nio, Searpia, el marcpiès de üer vont Liebesgarten de Pfitzner), dels Baus). El 1998 ilebutà al Te¬ ticipat en Lady Macbeth de UildscliHtz^ Knrwenal i Ford. General von Vliessen {Siniplichis atro de la Zarzuela amb Los Msensk, Tristan and Isolde i Die L'anv 1976 fon anomenat Kain- de .lobaim Strauss) i Albericii amantes de Teruel. Debutà a Zauberflòte. Ai[))esta tempoi'ada mersànger de Dresden. {Der Ring des Nibelungen). Glvndebourne amb II barbiere di ha cantat en Ariadne auj Na.vos i Pikovaia Duma. And) mot in de la reobertura de la Debuta al Gran Teatre del Liceu. Siviglia. A Fiança ti-eballa assi- duament amb Seni|>ei o|3er fie Dresden participà l'Opéi'a flu Cham¬ bre de en els nmntatges de Der Rosenka- France, ami) la ipial ha vaiier (Faninal) i Der Freischiitz cantat Rita fie Donizetti, Co,s] fan KWANCIILL YOUN (Ottokar). En aquest mateix esce¬ FRANCISCO VAS (Mime) Nas¬ tutte.. Die Zaubetjlote, L'isola di- (Fasolt) Nas¬ cut a Corea, nari, hi cantà posteriorment els cut a Saragossa, es traslladà a sabitata, La Canterina i La belle començà els estuilis Hélène. Darrerament ha fie cant a l'institut i els contintià a rols fle lago. Germent, Telra- Barcelona per estudiar cant i violi. partici¬ la Univei'sitat de immd, Pizzaro, Klingsor, a més de Inicià els estuflis de cant amb ,loa- pat en l'estrena absolut a fie La se¬ Chong-.lu. Des¬ ñorita Cristina de Luis île Pablo pai ticipar en les posades en esce¬ tjuini Proubasta i els continuà en prés de guanyar iliversos concur¬ al Teatro Real fie .Vlailriil i a L'en¬ sos fie cant, a na fle Wolfgang Wagner de Die cursos impartits per Francisco debutà el 1988 Meister,singer ran Niirnberg i Der Lara, Emma Kirkby, Anthony fant et les so/iilèges a l'Auilitorio l'Opera fie Seül amb Fedora. Can¬ tà a jliegende / lollander. Rooley, Hilliard Ensemble, Patil de Madrid. El 2001 flebutà a Lis- l'Opera Nacional de Corea, a boa amb més d'altres També ha actnat a la Komisclie Oper Schilhawsky i Jerzy Artysz, entre Falstafft ai|uesta tempo¬ conijianyies, ilurant dos fle Berlin, Dentsche Staatsoper fle d'altres. Obtingué el premi d'in¬ rada ha cantat Babel 46 i L'en¬ anvs, i participà en els mun¬ Berlin i OjAcrnbaus de Leipzig, on, terpretació en el IV Gonciirs Na¬ fant et les sortilèges al Teatro Real tatges d'// barbiere di Siviglia, de Madrid i Le nozze di I due Foscari, L'eli.siv d'amore i enti'e altres papers, incorporà en cional de Cant ONCE'89. Figaro al Palacio Euskalfluna tie Billiao i La vera cos tanza. el sen rejtertori Sbai-pless, Krns- Becat a Holanda per estudiar amb a Perfeccionà els estuilis de cant cliina, Alfio, Nabiicco, Macbeth, Aldo Baldin i Magda Olivero, lia Turandot La Bastille (Paris). jirimer Debuta al Cran Teatre del Liceu la a l'Institut Oniegnin, Escamillo, el mestre fle fifert fliversos concerts {Missa en Superior fle Música fle Sofia amb el música (FAriadne auf Naxos i el Si menor i Oratori de Nadal de temporada 1993-94 amb un reci¬ professor Lesa Kole- Bach Te Deiim tal líric. Des d'aleshores hi ha in¬ va, i desjirés, fies del 1991, a rol pi otagonista de Peer Gyni. Des i de Charpentier). la Hochschule iler Künste tie Berlín de 1978 és solista del Gor Sinago- El seu repertori operistic inclou tervingut amb regularitat. La amb el gal fle Lei|)zig. Don Giovanni^ Cost fan tntte, El temporada 1998-99 cantà el rol professor 1 lerbert Brauer. 134 li I o <; R A K I K s li I o c li A r IES ; 133

El 1992 cantà el de Mozart i temporada 1999-2000 amb Le Jean-Pierre Ponnelle, Lnca Ron- William W orkman a la Hoch¬ les Vesperne Solennes de Confes¬ nozze di Figaro. Acpiesta tempo¬ coni i .lean-Clande Riber. sclmle fiir .Musik und Theater saré amb la Filliarmònica de Ber¬ rada ha partici|)at en Don Gio¬ La seva carrera artística inclou, a d'Hamburg.

lín i el 1993 guanyà el primer pre¬ vanni. més, concerts, gires, retransmis¬ FI 1998 ingressà com a membre fie mi al Conenrs Internacional de sions per a la ràdio i la televisió i l'Estiuli d'Opera per a Joves Ar¬ Cant Plácido Domingo. També ha produccions en vídeo com Der tistes de l'Staatso|)er d'I lamburg, cantat a l'Opera de Leipzig, al Ring des Nibelnngen sota la flirec- on debtità amb els rols de .Notario Festival fie MATTHIAS HOLLE ció escènica fle o {), Filler {Lohen¬ Mattliias HoHe Lndwigsburg [Stijfelio (Fasolt / Tobias Schabel Harry Knpfer i Ernani), al Festival de Dresden i Fafner) Nascut a Rottweil/Nec- Tristan and Isolde, dirigida jter grin), Mandarino {Turandot) i el a Amsterdam {Requiem de Schu¬ kar (Alemanya) inicialment estu¬ Heiner Midler. D'altra banda, el de Fiinfter .Inde {Salome). mann). dià a rStaatsliche Hochsclmle fiir sen repertori consta de papers Rebé diversos jtremis al Conenrs Eli¬ Des del 1993 participa habittialment Musik d'Stuttgart i més endavant com el Commendatore {Don Gio¬ se Meyer, va ser gnanyafkir del en les temporades de PStaatsoper a la Hochsclmle fiir Musik de vanni), Ptdjlins {Titus), Sarastro Premi Mozart 2000 a 1 lambnrg i ha estat de Berlín, teatre on ha interpretat, Colònia. Fon membre fie l'Òpera {Die Zauberflote), Rocco {Fide¬ guardonat per I'Stu- entre altres títols. Die Zaiibeiflòte de Colònia fins al 1987 i des de lio), Seneca {L'incoronazione di dienstiftung des Dentschen Vol- kes i tanihé (Sarastro), // barbiere di Siviglia llavors ha flesenvolnpat la seva Poppea), Crespel {Fes contes per la Masefield-Stif- (Basilio), Tancredi (Orbazzano), carrera a la companvia fie l'Sta- d'Hoffmann), Daland {Der flie- tung. Salome (Natzarè), Euridice (Ca- atstheater d'Stuttgart. gende Hollander), Pogner {Die De l'any 2000 al 2002 va ser solista ronte), Fidelio (Fernando), La Di- Últimament ha actuat al Metropoli¬ Meistersinger von Nürnberg), en¬ al Luzerner l'heater, on interpretà tre molts d'altres. els done (Simon, Júpiter i Neptti), tan Opera de Nova York, a Chica¬ papers fie Zetha {Die lustige Debutà la Die Meistersinger von Nürnberg go (Lyric Opera i Chicago Sym¬ temporafla 1997-98 al Witwe) i de Commendatore {Don Cran Teatre fiel Liceu amb Die (Nachtwáchter); a més de Der phony Orchestra), Houston, Giovanni). El 2001, I'Staatsthea- ter Wiesbaflen el conviflà a cantar Postillon von Lonjurneau (Bijou), Washington, Tel Aviv i als l'esti¬ Walküre i hi tornà la temporada com a Colline Le nozze di Figaro (Figaro), Aida vals fie Lnflwigsbnrg, Salzburg i 1999-2000 per participar en el {Tosca), Argante (Ramphis), Tristan iind Isol¬ Maggio Musicale fie Florència. «Concert Wagner». La temporafla {Rinaldo) i Anchior a I'oratori mozartià La betulia liberata. de (Marke), Tannhauser (Her¬ Des fle 1981 canta regnlarment al 2000-01 cantà Die Zauberflote, El sen mann), Don Giovanni (Lepore- Festival de Bayrenth. títol que repetí la temporada repertori incloti també títols com Un re in llo), Macbeth (Banco) i Robert le Ha treballat amb flirectors de renom, 2001-02. ascolto, Don Qui¬ chotte chez la Duchesse de Bodin Diable (Bertram). El 2002 tornà a com Levine, Barenboim, Celibi- de cantar el rol de Hermann de flache, Janowski, Marriner, Muti, Bosimortier, Rinaldo, Der Tarmhàuser. Mehta, Haitink, Solti, Stein, Wildschiitz, Al gran sole. Le pau¬ El 1996 debutà al Festival de Bay- Knhn, Chailly i Thielemann. TOBIAS SCHABEL (Fafner) vre matelot. Die Zauberflote, La clemenza di renth amb el rol del Nachtwáchter Fscènicament treballà el seu re¬ Nascut a Kirchheim am Neckar Tito, Barbe bleu, La Bohème, Madama i de Die Meistersinger von Nürn¬ pertori amb Michael Hampe, (Alemanya), el 1994 inicià els Butterfly Sze- sens esttidis de lied i ttratori i el nen aus Goethes Faust, entre berg, i des d'aleshores hi ha tornat Harrv Knpfer, August Everding, molts fl'altres. cada edició. Peter Hall, Gôtz Friedrich, Willy 1997 els amplià amb els d'òpera Debuta al Cran Teatre fiel Liceti. Debutà al Gran Teatre tlel Liceu la Decker, Hans-Peter Lehmann, sota les instruccions del professor 136 BIO (; H A I !•: s B i o i; li A I K S 1.37

LI OB A BKAUN Tatnbé cal destacar Ies A N B (Fric'ka) Després orquestres (jue I) K E A ô NI G (Fricka / Erda) gende Hollander, Die Meistersin-

(I'iiiiciar-se en els estudis de imi- riiau Nascuda a acompanyada: Eilharmònica Bamlierg (Alemanya), ger von Nürnberg, Der Ring des sica religiosa, continuà amb els de de Munic, simfòniques de Bamherg s'educà musicalment a Berlin i a Nibelungen, Parsifal, Salome,

cant ainh i en Charlotte Lelirinann. Viena. Gewandhaus Orchestra de Basilea i treballà el .Münchener Ariadne, Le nozze di ligara. Les Els dos anys següents |)artici|)à en Leipzig i Concertgeboitw d'Ams- Singsclmle ami) Astrid Varnav, contes d'Hoffmann i Otello, [>er concursos ititernacionals de cant, i terdatn. Algunes de les batutes que Lisa Hagenau i Irmgard Hart- esmentar algttns títols). Participà hi guanyà diversos pretnis. riian dirigida han estat les de niann-Dressler. en el primer viatge de I'Staatsoper El seu debut Blomstedt, Lia cantat a Bonn, Dessau, La Scala a la Xina. Lioha Braun professional tiiigtté lloc Iderreweghe, Levine, Andrea Boni» Participà tatnbé atiib la al Badisclies Staatstheater de Sawalliscli, Stein, Sinopoli i Waga- de Milà, Roma, Festival de Pàs- Volksoper de Viena en noves pro¬ Karlsruhe, teatre del tpuil fon stiki. qua de Salzbttrg, Taiwan, Tòquio, duccions de Midsummer Night's membre des de 1987 fins a 1989. El 1999 tornà al Festival de Bayreiilh Chicago, ami) la Eilharmònica de Dream i de Boris Godunov, cantà El mateix 1989 ingressà a la per cantar el rol de Brangàne. La Berlin, a la Detttsche Oper de Ber¬ com a Orlovski {Die Fledenmuui) i

Volksoper de Viena i la temjtora- temjiorada 1999-2000 debutà a lin, Catània, Maggio Musicale com a Magdalene {Die Meistersin- da 1991-92, i durant dos anys, va Mannheim amb el rol de Kundrv Eiorentino, Châtelet de Paris, ger von Nürnberg) el 2001. passar a ser-ho de rStaatsoper de {Parsifal). Recentment ha ])arti- Teatro Real de Madrid i Zuric. Recentment ha partici|)at al Eestival la matei.xa ciutat, on [)artici|jà en cipat en la Simfonia num. 8 de Loti hoste de la Nederlandse Ope¬ van Vlaanderen. ha cantat amb la itria protlticció de Der Ring des Ni- Mahler, dirigida per Daniel Baren¬ ra d'Amsterdam i del Theater Bergeti Philhartnonic i a Copen¬ belungeri dirigida per Christoph boim i en Tristan and Isolde a Meiningen, on participà en la pro- haguen, Amsterdam, Nitremberg, von Dolmàtiyi. Des de 1993 fia I'Staatsoper de Berlín, Gôt- dticció de Christine Mielitz per al Gènova i Paris. cantat al Nationaltheater de terdàmmerung a l'Òpera de Ro¬ cicle del Ring interpretant els rols Debutà al Gran Teatre del Liceu la .Vlaimheim, etitre d'altres, rols ma, Tannhauser a la Semjteroper de Ericka i Vi altraitte. temporada 1989-90 atnb el rol tie com Ericka {Der Ring des Nibe- de Dresden, Das Rheingold a Es presentà per primera vegada a Drvade a Ariadne aufNa.xos. Inngen), Vetius {Tannhauser)^ I'Staatsoper de Viena, Die Wal- I'Staatsoper de Berlin amb Salo¬ Carmen, Dalila {Samson et Da- küre a Stitttgart; Tristan and hol- me el 1995 i, des de 1995 fins a lila) i Brangàtie {Tristan and Isol¬ de a Tòqtiio amb la Eilharmòni¬ 1997, en fou metnbre del conjunt de)^ el qual també cantà sota la ca de Berlín, dirigida per Claudio artistic tot catitant, entre d'altres, E L I S A B E T E .MATOS ( Freía)

Nascuda a batuta de Barenboim al Eestival Abbado; Giirrelieder a I'Accade- Erda {Siegfried), .Vladdalena Braga (Portugal), estu¬

dià cant violi al sett de Bavretith el 1994. Aipiest tna- mia di Santa Cecilia de Roma, Alt {Rigoletto) i en funcions de Das i pais fitis ijue

va traslladar-se a teix any delnttà a I^a Scala de Milà Rhapsodie a Dresden, amb la Rheingold, Gdtterdàmmerung, Espanya, beca¬ en una nova producció de Der direcció de Sinopoli; Lobgesang Elektra, Wozzeck, Ilcinsel and da per la Eundació Gulbeukian, Ring des Nibelungen, dirigida per a Berlin, amb i Gretel i Lulu. Debutà al Festival per estudiar amb Félix Lavilla, Hiccardo Muti. Lied von der Erde a Mimic, amb de Bayrettt h el 1996 i hi tornà en Enza Ferrari, Angeles Chamorro i I la cantat en diversos festivals, òperes Lorin Maazel. temporades posteriors amb Die Miguel Zanetti.

i teatres, cotn Deb tità al Gran Teatre del Liceu Walküre i Parsifal. El 1997 de- Després del debut a l'Òpera d'I lam- Semperoper de Dres¬ I den, Leipzig, Ztuic, Genova i Boma, la temporada 2000-01 amb el btità a I'Staatsoper de Viena com burg en els rols d'Elvira a Don La Scala de Milà i Staatstheater rol de Brangàne de Tristan and a Erda i. des île llavors, hi ha can¬ Giovanni i Alice Eortl a Fcdstaff d'Stitttgart. Isolde. tat tot el seti repertori {Der jlie- participà, l'any 1998, en els actes 138 ! BIO o H A rIK s B I o (; H A 1- I !•; H 139

inaugurais del Teatro Real de Ma¬ en un concert dedicat a Verdi a auf Naxos, Die Entfiihrung aus nacional de Cant Francesc \ iñas. drid aiuh l'estreiia mundial de Di¬ Parma, dirigit per Zubin Mehta i dem Serail i lergueni Oniegnin. Lou membre solista de l'elenc de vinas palabras d'Antón García al costal de Plácido Domingo i .lo¬ Debutà al Cran Teatre del Liceu la l'Òpera de .Meiningen, on inter¬ Abril al costat de Plácido Domin¬ se]) Carreras, entre altres can¬ temporada 2000-01 en Die Frau pretà, entre d'altres, els pajíers tants. ohne Schatten i la d'Lrda i Ogo. Tol seguitC? l'ou convidada a tem|)orada primera Norna {Der Ring cantar a l'Opera de Washington Lou nomenada Oficial de l'Orden del 2001-02 cantà en Fidelio. Acpiesta des Nibelungen), Peneiojie (// ri- en una nova producció d'S^A Inl'ante Don Enrique pel president temporada ha partici[)at en Ariad¬ torno cTUlisse in patria), prince])

Entre altres rols, ha de la portuguesa, re¬ ne Orlofski Anili¬ Heike Gierliardt interpretat els de República i Francisca Beaumont aufNcLXOs. {Die Fledermaus), Chimène {Le Cid) al Teatro de la centment li ha estat concedit el na {Der Rosenkaralier), Maddale-

-Maestranza. Margarita La Torne¬ Premi Internacional Lyons de la na {Rigolello), I lata {La núvia ve¬ ra a l'Ofiera de W asliington, Dollv lírica. nuda) i Lucia {Cavalleria rusti¬ {Siy) al Teatro Reggio de Torí i al Debutà al Gran Teatre del Liceu la FRANCISCA BEAUMONT (Erda cana). .lajíó, Elisabeta de Valois {Don temporada 1999-2000 amb Lo¬ / Flosshilde) Nascuda a Pam¬ Entre el seu re])ertori de lied i oratori Carlo) al Teatro Real de Madrid, hengrin. Hi tornà la temporada plona, realitzà els seus estudis destaquen el Recpdem de Diiruflé Amelia Grimaldi {Simon Bocca- 2001-02 per participar en Kàtia musicals al Conservatorio Sujie- Wesendonk Lieder de Wagner, negra) al Teatro Massimo Bellini Kabànova. Aquesta temporada rior Pablo Sarasate de la capital Magnificat, Passió segons sant de Catania i al Teatro Real de Ma¬ ha cantat en Los Pirineus. navaresa, on obtingué el títol de Joan i Passió segons sant Mateu de drid, Freia {Das Rheingold) a professora de cant. Igualment té Bach, Messiah de 1 landel, Sta- l'Òpera de Torí, Mimí {La Bohè¬ la diplomatura en Graduat Social. bat Mater de Pergolesi i Rossini, me) al Teatro Sao Carlos de Lis¬ LI 1992 rebé una beca del Govern de Requiem i Missa de la Coronació boa i Coliseo d'Oporto, La voix II E I K E G I E R H A R D T (Freia) Navarra per completar la seva de Mozart, Recpdem de Verdi. In¬ humaine al Teatro de la Maes¬ Nascuda a Frankfurt, estudià cant formació a la Musikhochschule de terpretà recentment el paper d'Lrda tranza, Zaza {Zaza) a l'Òpera de al conservatori de la seva ciutat Colònia, on acabà els seus estudis {Das Rheingold) al Na- amb les màximes tionaltheater de Niça, Tosca {Tosca) a Catania, natal i guanyà el premi del Ver- qualificacions. Mannheim, i ])ar- Festival de Macerata i La Lenice band Deutscher Musikerzieher Ln aquesta ciutat interpretà els ticipà a rúltima edició del Festival de Venècia, Lisa {La bataglia di und Künstler a Berlín. Ha cantat a rols de Zia Principessa {Suor An¬ Mozart de la Corunya amb el rol de Ziilma Legnano) a Catània i La vida bre¬ la Deutsche Oper de Berlín, Aalto gelica), la reina de les amazones {L'italiana in Algeri). Debutà al Cran Teatre del Liceu la ve a Lisboa. Theater d'Lssen, Staatsoper de {Midsummer Night's Dream) i la

A més d'òpera, també ha cantat un Dresden i Hamhurg, Staatstheater missatgera {Orfeó) durant el Fes¬ temporada 1999-2000 en el con¬ tival Monteverdi de Colònia. cert dedicat a repertori concertístic que inclou, de Hannover, Bonn i Deutsche Wagner amb el rol LI 1998 es traslladà a Suïssa de noia flor de entre altres obres, la Novena 0])er am Rhein de Düsseldorf. El per ocu¬ Parsifcd. Simfonia de Beethoven (Lorin seu repertori inclou Die Frau ohne par la plaça obtinguda durant els .Vlaazel, López Cobos i Adrian Le- Schatten, Les contes d'l·Ioffmann, Internationale Ojiernstudio de aper), Vier letzter Lieder (Or¬ Die Zauberflote, La núvia venuda, l'Òpera de Zuric. Cantà, entre al¬ CRISTINA O BREGÓN questra Culbenkian) i El sombre¬ Don Giovanni, Le nozze di Figaro, tres produccions, en II riaggio a (Woglin- ro de tres picos (Daniel Baren- , Dialogues des Carmélites, Reims i Fedora. L'any següent rebé de) Nascuda a Cadis, es llicencià en Infermeria boim). També participa el 2001 Das Rheingold, Carmen, Ariadne Cristina Obregón el segon premi del Concurs Inter¬ per la Universitat 140 l¡ I o C H A I- I IC S lí i () C; It A K IKS 141

líovira i \ irgili de Tarragona i es¬ dons de Maria Staarda, Orfeo ed gistrals de Renata Scotto, Elena ORt^LESTRA SIMFÒNICA DEI. tudia eaiit i ])iano al Conservatori Euridice i Die Fledennans en la Obraztsova, Cabriela lúicci i Li¬ GR AN TEATRE DEE El CEU i'roíessional de Miisica de Vila¬ tem|)orada d'Amies de l'Oj)era de cia Albanese, entre d'altres. Rebé El ¡u'imer director tititlar de POr- seca, institució on cursà estudis Sabadell. El 2000 tjuetlà finalista igualment classes dels mestres Fé¬ ([uestra Simfònica del Crati Tea¬ fins al 1998. Continuà els estudis en el concttrs internacional de lix Lavilla i Miguel Zaneti. Perfec¬ tre del Liceu fou Marià Obiols.

al Conservatori cant seu Sti|)erior de .Músi¬ Francesc Viñas, amb [treini cionà el repertori ojierístic a En la seva llarga història ha estat ca del Liceu de Barcelona, on fi¬ extraorditiari. Viena i Munic amb diversos re- dirigida jter hattttes cotividades

nalitzà el l^a com ara Albert Coat es, Ana Ibarra grau superior, ainh l'ob- temporada 2001-02 cantà al Fes¬ pertoristes, com també rejiertori Ant al Do- tenció del premi extraordinari tival Mozart de la Cortm\'a i tam¬ de lieti amb Wolfran Rieger i Do- rati, Karl Ehnendorff, Fratico d'honor de Cant. Acttialment es bé al Teatro Calderón tie Vallado- naltl Stilzen. Facció, Maimel de f alla, .Alexan¬

perfecciona amb el tenor Eduardo litl, on ha jtarticipat en Orfeo ed Ha cantat ami) diverses oi'tjuestres i ha dre Clazunov, Josef Keilberth, Cinuínez. Euridice amb el rol d'Amore. ofert concerts al Teatro Arriaga, Erich Kleiber, Otto Klemjterer, El 1993 obtingué el tpiart premi Debutà al Gran Teatre del Liceu amb Autlitorio Nacional de .Madrid, Hans Knappertshusch, Fratiz internacional en la modalitat de el rol de Barbarina a Le nozze di Auditori Ràdio Nacional de Bti- KoiiAvitsclmy, Cletnetis Krauss, jove cantatit tie l'any al Eestival Figaro la tenij)orada 1999-2000 i carest, Karajan Zentrum de Viena, Joan Lamote de Grignon, Joan .Musical de Llangollen del País de hi tornà la següent amb 1). Q. Dort Teatro Monumental i Palau tie Manén, Jaitnie Pallissa, Ottorino (faldes. El 199? gtianyà el primer Quijote en Barcelona, Die Frau la Música de València, entre d'al¬ Respighi, Josej) Sabater, .Max von premi del Concurs de Cant Euge¬ ohne Schatteu i Die Zauberjlote. tres. Schillings, Georges Sehastiati, Ri¬ chard nio Marco, dotat and) una beca La passada temporada cantà eu En el camp operístic ha interpretat Straitss, Igor Stravinsky, per realitzar el tuirs de |jrofessio- Kàtia Kabànova, La Favorite i els rols següents: Donna Ehdra Hans Swarowsky, Arturo Tosca- tialització de joves cantants de Lady Macbeth de Ms'cu.vA'. Aquesta [Don Giovanni), Antonia (Les nini, Antonino Votto i Bruno l'Associació d'Amics de l'Opera de temporada ha particijtat en II contes dllojfman), Dido [Dido Walter; i darrerament Gerd Al- Sabadell. And) atptesta agrupació viaggio a Reims. and Aeneas), Alice [Falstaff) a lirecht, Aleksandr Anissimov, Harrv ha participat en el muntatge de Màlaga i Santander, la comtessa Bicket, Richard Bonynge, Cosí fan lutte en el rol de Fiordili- (Le nozze di Figaro) al Teatro Co¬ Svlvain Camhreling, Paolo Cia-

gi. El mateix any va quedar fina¬ lón de Buenos Aires i al Teatro rignani, Frédéric Chaslin, Franz- lista al I Certamen Manttel Ausen- ANA IBARRA (Wellguncle) Nas¬ Real de Madrid. Pattl Decker, Rafael Friihheck de si. El 1999 ititerj)retà el rol de cuda a Valencia, començà la seva Ha debutat al Grati Teatre del Licett Burgos, Romano Candolfi, Car- (fianetta de L'elisir d'anwre al formació mttsical cantant en un aqtiesta teni[)orada amb Orfeo ed cía Navarro, Lamberto Cardelli, Armando Teatre de La Earàndtila, en la cor de vetis ftlanqties i posterior¬ Euridice. Gatto, .Miguel Angel Gómez programació del Cicle Òpera a ment estudiant guitarra clàssica. Martínez, Cristóbal I lalff- Catalunya. El mateix any fou Realitzà els esttidis de cant amb ter, Janos Kulka, Jesús l^ójiez Co¬ gttardonada en el Concurs Inter¬ Ana Luisa Chova al Conservatori bos, Peter Maag, Riccardo .Muti, Woldemar nacional tie Cant Otoño Lírico Je¬ Joaquín Rotlrigo de Valencia, ou Nelsson, Vaclav Neti- rezano, a més de ([nedar finalista es graduà amb matrícttla d'honor mann, Josep Pons, David Robert¬ en el Concttrs .laume Aragall. i premi extraortlinari tie fi tie grau son, Antoni Ros .Marbà, Jitlius d atid)é intervingué en les prochic- mitjà i stiperior. Rebé classes ma¬ Rudel, Pinchas Steitiherg, Peter

I 142 li I o (; H A F I !•; s 143

Concertino X'ioloncels Trompes ORQUESTRA Peter THIEMANN * .Arturo NOGUÉS * SIMFÒNICA DEL GRAN Àngel .jesús GARCÍA Mathias WEINMANN TEATRE DEL LICEU Ignacio ZA.MORA Violins primers Adam GEUBINSKI Vicenç AGUILAR Friederike SPAULDING Alexandre BASCONES Ruhen CHORDA Olga ALENSHINSKY Esther BRAUN Manel MOYA Margaret BONIIAM Carme COMECHE Birgit EULER Rafael SALA Tuhetes wagnerianes Piotr .lECZMYCK .liian Manuel STAGEY Erantisek SUPIN * Emilie LANGEAIS STAGEY Enrique .MAR l ÍNEZ Edith MARETZKI Eulàlia VALERO Francisco RODRÍGUEZ Eva PYREK Carles CHORDA

Renata TANOLLARI Contrabaixos Anton ZUPANCIC Savio de la CORTE * Trompetes ■losé-Luís CHAN Tomás AEMIRAEL * Francesc COEOMINA * Lev KAPLAN .losep QUER Angel VIDAL Aniaya BARRACHINA Cristian SANDU Gonzalo ÁEVAREZ Begoña PÉREZ .laume ALBORS Irina POEONSKAIA Francesc LOZANO Trombons Lluís RUSIÑOL Ricardo CASERO

Violins segons Rafael de la VEGA Luis BELLVER Eiviu MORNA * Detlef HIEEBRICHT * Annick PUIG * Flautes David MORALES Andrea CERUTI Albert MORA * Paco PALACI Onjuestríi del Gran Teatre del Lieeii Monica HARDA Agustí BRUGADA Mercè BROTONS Sandra BATISTA * Tubes Elena CEAUCESCU Xesco GRAU .losé M. BERNABEU * Charles COURANT Kalina MACUTA Oboès Arpa Alexander POLONSKY Emili PASCUAL * Lina SERRACARABASSA * Tatiana BILBA Enric PELLICER Margarita ARNAL * Viorica ANDRIUTA Raúl PEREZ Marta .lARNE Iluinhert ROVIRA Richard VAUGHAN * Laura ALVAREZ Percussió Verónica AROCAS Clarinets Artur SALA * Sclineifler, Silvio Varviso i Se¬ Elysées de París, el Palau de la Philip CUNNINGHAM * Jordi MESTRES * bastian Música Catalana i el Teatre Grec Weigle. Els directors titu¬ Violes Dolors PAYA Ferran ARMENGOL lars de la fonnació han estat Eu¬ de Barcelona, el Eestival d'O¬ Maria VANIER * .laume SANGUIS M. Angel MARTINEZ J. Antonio GOMEZ Ramon TORRA.MILANS genio M. Marco i més endavant range, l'Odeon l·Ierodion Atticiis Birgit SCHMIDT Fulgencio SANDOVAL Pilar SUBIRA Uwe Mnnd. Actnahnent el direc¬ d'Atenes, la Seti Vella de Lleida, Florian MUNTEANU Fagots Marc PINO tor musical és Bertrand de Eestival de Peralada, Billy. gira per Ga¬ Claire BOBI.I .lavier ABAD Toni MELER E'Orquestra ha acttiat al Teatro Real lícia (Santiago de Compostel·la i Bettina BRANDKAMP Sergi CASTELLÓ SAPSOV * Solistes i al Palacio Real de Madrid, les Vigo), Palau de la Música de Mihail FLORESCU Vassil Nicolae GIURGEA Arenes de Nîmes, l'Òpera de Eud- València i La Lenice de Venècia, Victor PETRE entre altres indrets wigshal'en, el Théâtre des Champs Franck TOLLINI

Marc TARRIDA Eric KOONTZ 145

S'inclou una Kduai d ALVES FERNANDEZ Enregistraments selecció de les versions (Fa), Herhert Alsen (Faf), Flisa- Ivan RARINCIIAK-RENQUIST íntegres. Els personatges princi¬ heth Hongeii (Fr), Bona Steingrn- Marcel BEASCO VIDAL pals són esmentats en l'ordre se¬ her (Fre), Rosette Anday (F), Es¬ Alex BONAV lA COEOM güent: Wotan (W), Donner (D), ther Rethy (Wo), Marta Rohs Dani RL HRUECO ARQUE Froli (F), Foge (L), Albericli (A), (We), Sieglinde Wagner (I'd). Rol UAMRA RARNADAS Mime (M), Fasolt (Fa), Fal'ner Wiener Symphoniker. Dir.: Ru¬ liili CARNÉ MARTORELL dolf Moralt. Daniel CENTELLES MARTÍNIÍZ (Faf), Fricka (Fr), Freia (Fre), Myto, 1948 (CD) Lluís CENTELLES iMARTINEZ Frda (F), Woglinde (Wo), Well- Adrià CO.MORERA NOSÀS gtinde (We) i Flossliilde (FI). A Marcel I ENOCCHIO FORTINO continuació l'orqnestra, el cor, el Alvaro FERNANDEZ SEPÚLVEDA director musical, el director d'es¬ Ferdinand Frantz (W), Angelo Mat- Víctor GUILLEN ADELL cena, si s'escan, el segell discogrଠtiello (D), Giinlher Treptow (F), Ferran ILARI CIVIT fic i l'any de l'enregistrament. Joachim Sattler (L), Alois Per- Iñigo IRIARTE VUSTE nerstorfer Ernest MARTINEZ BASSEDAS (A), Peter Markwort Max NOONE VALLDEPERAS (M), Ludwig Weher (Fa), .Albert Marcel PALLARES GORGUES Fmmerich (Faf), Flisaheth Flon- Martí PALLARES GORGUES Versions en disc gen (Fr), Wallttirga Wegener Mireia PEREYRA GAY (Fre), Margret Weth-Falke (F), Guillem PEREZ ROSALES Friedrich Schorr (W), .lulius Huelm Magda Gabory (Wo), Margherita Màxim ROSÉS SITGES (We), Sieglinde Marcel RUBIO JULIANA (D), Mans Clemens (F), Rene Kenney Wagner Maison (Fl). Joaquim (Xinio) TARIN MIGÓ (F), Fdnard Hahich (A), Orquestra de La Scala de Francesc TORRENTS AVELLA Karl Laufkôtter (M), Norman Milà. Dir.: Wilhehn Fnrtwángler. Jordi TORRENTS AVELLA Cordon (Fa), Fmmanuel List Hunt. 1950 (CD) Jordi TORRES LOPEZ (Faf), Karin Branzell (Fr), Dorot¬ Joan VALLS MIRALLES hée Manski (Fre), Doris Doe (F), Stella Andreva (Wo), Irra Pettina (We). Orquestra del Metropolitan Hans Flotter (W), Osie Flawkins (D), Opera House de Nova York. Dir.: Brian Stdlivan (F), Set Svanhohn .Artur Bodanzkv. Walliall, 1937 (L), Lawrence Davidson (A), Les¬ lie Chabay (M), Jerome Hines (Fa), Dezso Frnster (Faf), Marga¬ ret Harshaw (Fr), Jarmila Novot- Ferdinand Frantz (W), Alfred Poell na (Fre), Karin Branzell (F), Frna (D), Willy Friedrich (F), Julius Berger (Wo), Lncine Amara (We), Pôlzer (L), Adolf Vogel (A), Wi¬ Herta Glaz (Fl). Orquestra del lliam Wernigk (M), Marjan Bus Metropolitan Opera House de K .N 11 K <; I s r R A M K N T S j 147

Nova York. Dir.: Fritz Stiedry. Hans Flotter (W), Hermann Ldide (E), Lore Wissman (Wo), Paula (W), Erik Saeden (D), UORC, 1951 (D), Gerhard Stolze (F), Erich Lenclmer (W e), .Maria von llosvav Sandor Konya (F), Fritz Fhl (L), W itte (L), Gustav Neidlinger (A), (El). Orquestra del Eestival de Frans Andersson (.\), Gerhard Paul Knen (M), Lndwig Weber Bayrenth. Dir.: Hans Knapperts- Stolze (M), JJieo .\dam (Fa), Josef (Ea), Josef Greindl (Eaf), Ira Ma¬ imsch. Melodram, 1956 (CD) Greindl (Faf), Rita Gorr (Fr), Eli¬ Sigurd Bjorliiig (W), Werner Faidlia- lanink (Fr), Brnni Falcon (Fre), sabeth Griinmier (ITe), .Maria von 1)61- (D), Wolfgang Windgassen Maria von llosvay (E), Erika llosvay (E), Dorothea Siebert (F), Walter Fritz (L), Fleinrich Ziminermann (Wo), Hetty Piii- (Wo), Claudia 1 lelhnann (We), L'r- Pflaiizl (A), Paul Knen (M), Lnd- macher (We), Gisela Litz (Fl). Hans Hotter (W^), Toni Blankenheim snla Boose (h i). Or([nestra del Fes¬ wig W eber (Fa), Frederick Dal- Orquestra del Festival de Bay¬ (D), Josef Traxel (F), Lndwig tival de Bayrenth. Dir.: Hans herg (Faf), Ira Malanink (Fr), renth. Dir.: Gleniens Kranss. Lau- Snthaus (L), Gustav Neidlinger Kiiajipertsbiisch. Hunt. 1958 (GD) Paula Brivkalne (Fre), Ruth Sie- dis, 1953 (GD) (A), Gerhard Stolze (M), Arnold wert (E), Eli.sabeth Schwarzkopf van Mill (Ea), Josef Greindl (Faf),

(\X o), Lore Wissniann (We), Georgine von .Vhlinkovic (Fr), Eli¬ llertha To[)per (El). Oiajnestra sabeth Griinmier (Ere), Maria von Hermann Elide (W ), J bomas Ste¬ del Festival de Bayrenth. Dir.: Ferdinand Frantz (W ), Alfred Poell llosvay (E), Dorothea Siebert wart (D), Georg Pasknda (F), Herbert von Karajan. Hunt, 1951 (D), Lorenz Feherdierger (F), (Wo), Paula Lenclmer (We), Eli¬ Gerhard Stolze (L), Otakar Krans (CD) W'olfgang Wdndgassen (L), Gus¬ sabeth Scliiirtel (Fl). Orquestra (A), Herold Krans (.VI), Peter tav Neidlinger (A), .jnlins Patzak del Festival de Bavrenth. Dir.: Roth-Ehrang (Fa), Arnold van (M), Josef Greindl (Fa), Gottlob Hans Knapjiertsbnscb. Landi, Mill (Faf), Hertha Topper (Fr), Frick (Faf), Ira Malanink (Fr), 1957 (CD). Ingrid Bjoner (Fre), Marga Hilff- Hermann Ülide (W), Werner Fanlha- Elisabeth Griinmier (Ere), Ruth gen (E), Dorothea Siebert (W'o), ber (D), Wolfgang Windgassen Siewert (E), Sena .inrinac (Wo), Claudia Helhnann (We), Sona (F), Erich Watte (L), Gustav Magda Gabory (W'e), Hilde Ros- Gervena (El). Orquestra del Eesti¬ Neidlinger (A), Paid Kiieii (M), sel-Majdan (Fl). Orquestra Sim¬ George London (W'), Eberhard val de Bavrenth. Dir.: Rudolph Ltidwig W eber (Ea), .[osef Greindl fònica de la RAI de Roma. Dir.: W achter (D), W aldemar Kmentt Kempe. Golden .Melodram, 1960 (Eaf), Ira Malanink (Fr), Inge W illielni Fnrtwángler. EMI, 1953 (F), Set Svanliohn (L), Gustav (CD) Borkh (Fre), Mela Bngarinovic Neidlinger (A), Paul Kiien (M), (E), Erik Ziminermann (W'o), W'Yilter Kreppel (Fa), Kurt Bohme Hanna Lndwig (W·'e), Hertha (Faf), Kirsten Flagstad (Fr), Clai¬ Topper (Fl). Orquestra del Festi¬ Hans Hotter (W), Alfons Herwig (D), re Watson (Fre), Jean Madeira Theo Adam (W ), Gerd Nienstedt (D), val de Bayrenth. Dir.: .Toseph Keil- Josef Traxel (F), Lndwig Snthaus (E), Oda Balsborg (Wo), Hetty Flermin Esser (F), Wolfgang bertli. Golden Melodram, 1952 (L), Gustav Neidlinger (A), Paul Pliimaclier (We), Ira Malanink Windgassen (L), Gustav Neidlin¬ (CD) Knen (M), Josef Greindl (Ea), Ar¬ (El). Orquestra de I'Staatsoper de ger (A), Erwin Wohlfahrt (VI), nold van Mill (Eaf), Jean Madeira Viena. Dir.: Sir . Dec- Martti Talvela (Fa), Kurt Biihme ca, 1958 (GD) (Faf), Annelies Burmeister (Fr), H N I! K C I s r U .\ M I-: NTS 149

Anja Silja (Fre), Vera Soiikupova James Morris (W), Siegfried Lorenz Moll (Eaf), Marjana Lipovsek losi (Ve), Margaretha Hinter- (E), Dorothea Siebert (Wo), Hel- (D), Mark Baker (F), Siegfried Je¬ (Fr), Nancy Gustafson (Fre), meier (Fl). J he CJeveland Orches¬ ga Dernesch (V e), Ruth Hesse rusalem (L), Ekkehard Wlas- Hanna Schwarz (E), Julie Kauf¬ tra. Dir.: Christoph von Dohnán- (Fl). Orquestra del Festival de chiha (A), Heinz Zednik (M), man (Vo), Angela Maria Blasi yi. Decca. 1993 (CD) Bavreuth. Dir.: Karl Bohni. Phi¬ Knrt Moll (Fa), Jan-llendrik Boo- (We), Birgitt Calm (El). Orques¬ lips, 1967 (CD) tering (Faf), Christa Ltidwig (Fr), tra de la Bayerischen Staatsoper Mari Anne Flaggander (Fre), Bir- de Munic. Dir.: Wolfgang Sawa- gitta Svenden (E), Hei-Kyung llisch. EMI, 1989 (CD) John Wegner (\X ), Tero Hammla Hong (Wo), Diane Kesling (We), (D), .Vlario .Mararo (F), I lans-Jorg Dietrich Fischer-Dieskau (W), Ro¬ Meredith Parsons (Fl). Orquestra Weinschenk (L), Oleg Brvjak (A), bert Kerns (D), Donahl Grohe del Metropolitan Opera House de .Vlichael Nowak (.Vl), Simon Yang (F), Gerhard Stolze (L), Zoltan Nova York. Dir.: . John Tomlinson (W), Bodo Brink- (Fa), .Vlalcom Smith (Faf), Wilja Keleinen (A), Erwin Wohll'ahrt DGG, 1988 (CD) niann (D), Knrt Schreibmayer Ernst-.Mosnraitis (Fr), Ruth Floe- (M), Martti Talvela (Fa), Karl (E), Graham Clark (L), Giinter ren (Fre), .Mette Ejsing (E), Doris Bidderhusch (Eaf), Josephine Ve- von Kannen (A), Hehnnt Pam¬ Briiggermaim (Wo), Bu.xandra asev (Er), Simone Mangelsdorff puch (M), Matthias Holle (Ea), Voda (We), Wilja Ernst-.Mo- (Ere), Oralia Domingnez (E), He¬ James Ylorris (W), Andreas Schmidt Philip Kang (Eaf), Linda Einnie suraitis (Fl). Badische Staatska¬ len Donath (Wo), Edda Moser (D), Peter Seiffert (F), Fleinz Zed¬ (Er), Eva Johansson (Ere), Birgit- pelle. Badischer Staatsopernchor. (We), Anna Reynolds (El). Berli¬ nik (L), Theo Adam (A), Peter ta Svenden (E), Hilde Leidland Dir.: Giinther Neuhold. Brilliant ner Philharinoniker. Dir.: Herbert Flaage (M), Hans Tschammer (Wo), Annette Küttenhaum (We), Classics, 1993 (CD) von Karajan. DGG, 1968 (GD) (Fa), Kurt Bydl (Faf), Marjana Jane Turner (El). Orquestra del Lipovsek (Fr), Eva Johansson Festival de Bavreuth. Dir. musi¬ (Ere), Jadwiga Bappe (E), Julie cal: Daniel Barenhoim. Teldec, Kaid'man (Wo), Silvia Herman 1991 (DVD) Albert Dohmen (W), Witold Zolad- Then Adam (W), Karl-Fleinz Stryc- (We), Susan Qnittmeyer (Fl). kiewicz (D), Enrico Facini (F), zek (D), Eherhard Biiclmer (E), Symphonie-Orchester des Baye- Arnold Beznyen (L), Andrea .Vlar- Peter Schreier (L), Siegmund rischen Bundfnnks. Dir.: Bernard tin (A), Krzvsztof Knr (.VI), Xiao- Ninisgern (A), Christian Vogel Haitink. EMI, 1988 (CD) Robert Hale (W), Like Wilm Schtdte liang Li (Fa), Thomas Hay (Faf), (.Vl), Roland Bracht (Fa), Matti (D), Thomas Sunnegardh (F), Nadja .Michael (Fr), .Vlichela Salminen (Eaf), Yvonne Minton Kim Begley (L), Franz-Joseph Sbnrlati (Fre), Jidia Oesch (E), (Er), .Vlarita Napier (Ere), Ortrnn Kapelhnann (A), Peter Schreier Hiroko Kouda (Wo), Junko Saito Wenkel (E), Lucia Popp (Wo), Robert 1 lale (W), Florian Cerny (D), (M), Jan-Hendrik Bootering (Fa), (We), Taeka Hino (Fl). Orcjuestra Uta Priew (We), Hanna Schwarz Josef Hopferwieser (F), Robert Walter Fink (Faf), Hanna Sch¬ del de Nଠ(Fl). Staatskapelle de Dresden. Tear (L), Ekkehard Wlaschiha warz (Fr), Nancy Gustafson pols. Dir.: Gnstav Knhn. Arte Dir.: . Ariola, (A), Helmut Pampuch (M), Jan- (Fre), Elena Zaremha (E), Ga- Nova, 1998 (CD) 1980(CD) Hendrik Bootering (Ea), Kurt hriele Fontana (Wo), Ildiko Kom- K N IÎ E C I S T It A M E N T S ' 151

Versions en vídeo Donald Mcliityre (W), Martin Egel Conieníari discogràfic com a suprem aliat. Res a veure, (D), Siegfried Jerusalem (F), per tant, amb les gravacions rea¬ Robert Haie (W), Florian Ceriiy (D), Heinz Zediiik (L), Herirumn Hans Knappertshiisch, Wilhelm litzades en directe en el Festival Josef Hopferwieser (F), Robert Becbt (A), Helmut Pampucb (M), Fiirtwangler i Clemens Kraiiss, de Bayrentb. El somni de Gul- Tear (L), Ekkehard W iascbiliia Matti Salmiiien (Fa), Fritz Hiib- autèntics tlétis de la interpretació shaw era realitzar una Tetralogia (A), Helniut Papinpucii (M), iier (Faf), Hanna Scbwarz (Fr), wagneriana, encapçalen la disco¬ pensafla [ler a l'estudi rle grava¬ Jan-Hendrik Rooteriiig (Fa), Garmen Rappel (Fre), Ortnin grafia fle Der Ring des Nibelungen ció, no per al teatre. 1 en acpiella Kurt Moll (Faf), Marjana Lijtov- Wenkel (E), Norma Sharp (Wo), a partir de les seves llegendàries croada tecnològica, Solti es con¬ sek (Fr), Nancy Gustafsoii (Fre), Use Gramatzki (We), Marga representacions enregistrades en vertí en el seu millor aliat, dispo¬ Hanna Scliwarz (E), .lulie Kauf¬ Scliiml (El). Orquestra del Festi¬ viu. La supremacia absoluta és sat a recrear l'univers wagnerià man (Wo), Angela Maria Blasi val de Bavreuth. Dir. musical: ])er a Knappertslnisch, amb tres amb l'espectacularitat tjtie exigia (\X e), Birgitt Calm (Fl). Orques¬ . Dir. d'escena: Pa¬ versions del cicle enregistrades al el mercat del disc. tra de la Bayerisclieii Staatso|)er trice Ghéreau. Philips, 2001 Festival de Bayretith (1956, 1957 El suinptiiós so de la Eilharmònica de fie Muiiic. Dir. musical: Wolf¬ (DVD) i 1958) en les quals dirigí les mi¬ Viena i el sentit teatral de Solti fo¬

llors veus ren bases gang Sawalliscb. Dir. d'escena: wagnerianes de l'època segures en nn complex Nikolaus Lehnhoff, EMI, 1989 -moltes d'elles actuaren al Liceu procés de gravació a la Sofiensaal (LD) en aquells anvs i la seva emprem¬ de Viena que tltirà gairebé set James Morris (W), Alan Held (D), ta roman indeleble entre els afec¬ anvs: des de 1958 fins a 1965. Mark Baker (F), Siegfried Jerusa¬ cionats cjtie tingueren la sort de L'èxit de l'empresa, amb Birgit lem (L), Ekkehard Wlascbiba venre-les en acció-, que integren Nilsson, George London, Hans .lolm Tomlinson (W), Boflo Brink- (A), Heinz Zednik (M), Jan-Hen¬ l'nltima generació datirada del Hotter, James King, Regine Gres- maim (D), Kurt Schreibmayer drik Rootering (Fa), Matti Salmi¬ cant wagnerià. pin, Wolfgang Windgassen -tin notable (F), Graham Glark (L), Giiuter iien (Faf), Christa Lndwig (Fr), La primera versió de la Tetralogia repartiment en cpiè fins i tot von Kamien (A), Helmut Pam- Mari Anne Hággander (Fre), Bir- enregistrada en un estudi, dirigi¬ figurava la veteranissima Kirs- puch (M), Matthias Holla (Fa), gitta Svendén (E), Kaaren Erick- da per Georg Solti, amb un so ten Flagstad- suposà la consagra¬ ció internacional de Philip Kang (Faf), Linda Fimiie son (Wo), Diane Kesbng (We), magnífic, continua essent la pri¬ Solti, a qui (Fr), Eva .Tobausson (Ere), Birgit- Meredith Parsons (Fl). Orquestra mera opció per endinsar-se en només se li pot objectar I'excessi- ta Svendén (E), Flilde Leidlaud del Metropolitan Opera House de aquesta obra gegantina. Solti te¬ va violència orquestral desplega¬ (Wo), Annette Kiitteiibaum (We), Nova York. Dir. musical: James nia 40 anvs qtian el productor da, precisament, en Das Rliein- .lane Turner (Fl). Orquestra del Levine. Dir. d'escena: Otto discogràfic britànic John Gtilsliaw gold. Es l'opció més raonable, a Festival de Baweutb. Dir. musical: Sclienk. DGG, 2002 (DVD) l'escollí per dirigir el projecte més més, per iniciar una discoteca Daniel Barenboim. Dir. d'escena: ambiciós de l'època: la primera wagneriana; com a guia d'intro¬

ducció a la llaiTA- Kupfer. Philips, 1991 (ED) gravació completa de Das Ring Tetralogia, Decca i el Real des Nibelungen en un esttidi, amb Teatro de Madrid l'any pas¬ l'emergent tècnica estereofònica sat editaren la versió amb comen- K N R K (; I s r R A M E N I' S 153

taris en castellà de la Tornant als enregistraments immensa superba guia d'estudi, força ex[)ressiva de ment però gran artista, .leannine sobre els leitmotiv de la inomi- el [trimer registre digital fou diri¬ Knappertsbnsch i Eurtwàngler ni Altmeyer, Salminen i Peter 1 loff- meiital abasta la partitura preparada pel git per Marek Janowski amb uii dimensió tràgica i mann, són els més convincents). notable elenc musicòleg Deryck Cooke com a vocal, el millor pos¬ l'energia de Solti. Però el rendi¬ La seva edició en DVD és recoma¬ sible al principi anys ment de apèndix de l'enregistrament diri¬ dels vuitan¬ l'Orquestra del Metropo¬ nable sobretot [ler la conce|)ció git |ter ta. Karl Biilim i Herbert von Ka¬ litan escènica Solti. Opera House, siqierbament de Chérean, (jue desen¬ De les tres versions per rajan no a cadenà dirigides arribaren donar el enregistrada, és impressionant. violentes polènhijues en la millor de si mateixos en les seves La seva versió en estudi és més so¬ seva Knappertsbnsch, la producció de estrena, però (|ue obrí noves 1956 és la versions fisticada. que aplega el reparti¬ respectives : el primer ja que, tractant-se d'un vies dramatúrgiíjnes i avui [iot ment més que en escenari tan conservador com el com un antològic, tot i pot¬ aconseguí els millors resultats veure's clàssic, per deses¬ ser el més Die fValküre, aconseguit, i el de mi¬ que conserva la mi¬ Met, la producció dirigida escèni¬ peració dels wagnerians més orto¬ llor llor actuació so, sens dubte, és el de 1958. wagneriana de James cament por , editada doxos.

La direcció és en fantàstica, d'enor¬ King (Siegmtmd). Molt més sofis¬ DVD és, per les seves preten¬ me vitalitat ticat. sions orquestral, amb una Karajan dugué al límit el seu realistes, un viatge al passat .1 A V I E I! I» É l< E / H E N Z obsessiu refinament accentuació, una transparència en orquestral, més estantís, aparatosa en la seva

amb una el teixit orquestral i un pols narra- transparència en les tex¬ realització escènica i amb nua titi admirables. A l'equip vocal fi- tures realment admirable. Cu¬ convencional direcció d'actors. La

giu'en intèiprets mítics, com Hans riosament, el més impressionant producció es dotà d'un notable re¬ del cicle és Das Hotter, Astrid Varnay, Wolfgang Rheingold, cjue no partiment, en què destaquen Hil- indgassen i Elisabeth Griiin- reclama encara les grans presta¬ degard Behrens, James .VIorris, mer. És tina versió que els wagne¬ cions vocals de les jornades poste¬ Jessye Norman, Matti Salminen, rians han de coneixer necessària¬ riors. Siegfried Jerusalem, i Ekkerliard

ment. De les dues lectures en viu Entre les més modernes versions en Wlaschiha.

dirigides per Furtwàngler -la més estudi, Daniel Barenboim, en la La llegendària producció del Festival millor tradició romàntica alema- antiga a La Scala de Milà el 1950, de Bayreuth signada per Pierre la segona a la RAI de Roma, nva, obté un enllnemador resultat Boulez i Patrice Cliéreau (1978- 1953- impressiona la fulgurant orquestral sense deixar de ctiidar 1980) continua essent, més de

direcció i la força visionària del les veus, apostant per un cant des¬ dues dècades després de la seva bordant genial director, però hem de la¬ d'humanitat, molt coinii- estrena, la més important per la mentar la seva mediocre presa so¬ iiicatiu. En els repartiments, molt concepció escènica -revolucionà¬

nora. En els repartiments figuren iiregulars, destaquen Waltraud ria en el seu dia- ijue no pas per autèntiques glòries del cant wag¬ Meier i Sigfried Jerusalem. l'analítica i poc inspirada lectura

nerià, començant per la superla¬ ,1 ames Levine converteix Der Ring des musical. El seu repartiment pos¬ tiva Flagstad, Lorenz, Weber, Nibelimgen en un espectacle or¬ seeix enormes alt i baixos (Gwv- Fraiitz, Hongen (Scala). questral brillant. No posseeix la neth Jones, molt fatigada vocal-

j 154 C R O N O I. O G I .V I. I G E I S T 155

Cronologia S'iiicloii Xina llista cle les representa¬ Temporada de Primavera de 1911 Temporada 1924-25 Temporada 1935-36 cions de Der Ring des Nibeinngen liceísta [Das Rheingold) en la història del Angelo Masini Pieralli (W), Roberto Finil Schi|)per / Angelo Masini Piera¬ Vi alter Gi'ossxnaun (V ), Aiaxo Sche- Gran del Teatre del Licen. Els per¬ Janni (D), Primo Maini (F), Franco lli (W), Jordi Fran (D), Vicenç Ga¬ llenberg (D), August Gonzalo (F), sonatges principals són esmentats Manimcci (L), Renzo Minolfi (A), llofré (F), Walter Kirchhoff (F), -Martin Kremer (L), Hermann Wie¬ en l'ordi-e següent: Wotan (W), Angelo Algos (M), Lnigi Mngnoz 1 lermann Wiedermann (A), Albert dermann (A), Kxxrl Laullcoetter (M), Donner (D), Froli (F), Foge (L), (Fa), Paolo Wnlnuum (Faf), Maria Reiss (M), Hermann Marowski Siegfried Tappolet (Fa), Sven Nils- AIherich (A), Mime (M), Fasolt Verger (Fr), Maria Mosciska (Fre), (Fa), Hans Hermann Nissen (Faf), son (Faf), -Magda Strack (Fr), .Mar- (Fa), Fafner (Faf), Fi'icka (Fr), Mary Marini (E), .Margherita Be- Filly Hafgren (Fr), Garlota Dab- git de Nagy (Fre), Elisabeth Vi anka Freia (Fi-e), Frda (F), oglinde nincori (Wo), Flisa Belli (Vie) i men (Fi-e), Eugenia Besaba (E), (F), Rosa Book (Vo), Mai'git de (Vi o), Wellgnnde (We) i Flossliilde Mart" Merini (Fl). Dir. musical: Wi- Lina Fioid (Vi o), Elena Lucci (We) -Nagv (Vi e) i Elisabeth Wanka. (Fl). musical: Karl Dir. (FI). A contimiació el dii'ector mu¬ llibald Kaehler. (4) i Conchita Velázqxxez (Fl). Dir. mu¬ Dir. Flmendorf. sical, el director d'escena, si s'es¬ sical: Feli.v Weingartner. Dir. d'es- d'esceiia: Georges Pauly. (2)

cati, i el nombre de re|)resentacions cena: Fi'ust Lert. (2) (entre pai'èntesi). Nombre total de i'e])resentacions: 29 Temporada 1921-22 Temporada 1940-41 Friedx-ich Plaschke (W), Alessandro Temporada 1929-30 Antonoff (D), Vicenç Gallofré (F), Rudolf Gonszar (\X ), Alfred Bor- Gxxrt Taxxcher (L), Hermann Wie- Joseph Groenen (W), Herbert Jans- chardt (D), Josef Moseler (F), Fritz dermann (A), Pan! Kxxlxn (M), sen (D), Vicenç Gallofré (F), Flu- Wiiidgassen (L), Herbert Hesse Temporada de Primavera de 1910 Theodor Lattennann / Gonrad Gi¬ bert Ijcuer (L), Flennaxm Wieder¬ (A), Theo Hermann (M), Helnmth ralt (Fa), Josef von Manowarda mann (A), Garl Seydel / Paul Schweebs (Fa), Alfred Seidel (Faf), Angelo Masini Pieralli (W), .Josep (Faf), Bertha Grimm-Mittelmann Reinecke (M), Hermaun Marowski Res Fischer (Fr), Hildegard Klei- Fernández (D), Vicenç Gallofré (Fr), SophieWolf (Fre), Elena Lxxc- (Fa), Fnianuel List (Faf), Magda hert (Fre), Pauline Strehl (F), Cla¬ (F), Gnido Vaccari (L), Tnllio ci (F), Elena Brmmer (Wo), Elena Strack (Fr), Maria Hussa (Fre), ra Fhers (Wo), Coha Wackers (We) Qnercia (A), Gesare Spadoni (M), Fucci (We) i Sophie Wolf (Fl). Dir. Fledwig Fichtmiiller (F), Luba .Mi- i Pauline Strehl. (Fl). Dir. musical: Fnigi Mngnoz (Fa), Medardo Me- musical: Otto Klemperer. (3) rella (Vio), Elena Lucci (We) i Franz Konwitschnv. Dir. d'escena: dosi (Faf), Virginia Gnerrini (Fr), Magda Strack (Fl). Dir. musical: Hans .Meissner. (2) Adelie d'Albeit (Fre), Flisa Brimo -Max von Schillings. Dir. d'escena: (F), Ginseppina Klaskar (Wo), Leopold Sachse. (3) Giitseppina Giaconia (We) i Gin¬ seppina Zoffoli (FI). (4) Temporada 1942-43 Temporada 1985-86 Pròximes funcions Die Walküre {La valquíria) Jean Stern (W), Rudolf Gonszar / Bent Nonip (W), Giinther Schneider- de Richard Wagner Caspar Brôclieler (D), Jacob Babel Sienissen (D), Ghrister Bladin (F), Linda Watson / Elisabete / August Seider (F), Hans Grahl XX'olfgang Neumann (L), Wicus Matos, Deborah Polaski / Jayne Casselman, Lioba Braun / Andrea Bonig, Peter Seiffert / (L), Herbert Hesse (A), Tlieo Her¬ Slabbert (A), Graham Clark (M), Richard Berkeley-Steele / Jeffrey Dowd, Falk Struckmann / mann (M), Helmnth Schweebs Hans Tschammer (Fa), Bengt James Morris / Peteris Eglitis,, Kwancbul Youn / Matthias Holle, (Fa), Peter Mainzberg (Faf), Rosa Rundgren (Faf), Marga Scliinil Sabine Brohm, Annegeer Stumphius, Marisa Altmann-Althausen, Pálos Hnszka (Fr), Gerda Pilowskv (Fr), Cheryl Studer (Fre), Cornelia Andrea Bònig, Heike Gierhardt, Mireia Pintó, Corinne Romjin, (Fre), Gertrnd Seibert-Walker (E), Wulkopf (E), Carmen Anhorn Francisca Beaumont.

Clara Ebers (Wo), Margarete Dii- (Wo), Rachel Joselson (We) y Ch¬ del Cran Teatre del Liceu ren (We) i Elisabeth Holzbauer. ristel Borchers. (Fl). Dir. musical: Orquestra Simfònica (Fl). Dir. nnisical: Franz Kon- Matthias Kuntzsch. Dir. de escena: Direcció musical: Bertrand de Billy witsclniy. Dir. d'escena: Hans Rudolf Sauser. (4) Direcció d'escena: Harry Knpfer .Meissner. (2) Escenografia: Hans Schavernoch Vestuari: Reinhard Heinrich Il·luminació: Manfred Voss Realització de la il·luminació: Franz Peter David Producció: Deutsche Staatsoper Unter den Linden (Berlín) Temporada 1951-52

Condi Siegmund (W), Jacint Santa- Dijous, 29 de maig, 20.00 h, torn D maria (D), Esteve Recasens (F), Dimecres, 4 de juny, 20.00 h, torn E Peter Markwort (L), Wilhem Fel- Dimarts, 17 de juny, 20.00 h, torn PA den (A), Bartomeu Bardagí (M), Dijous, 19 de juny, 20.00 h, torn B Divendres, 20 de juny, 20.00 h, torn PB Arnold van Mill (Fa), Hans Songs- Diumenge, 22 de jtuiy, 17.00 h, torn T troehm (Faf), Johanna Blatter / El- Dissabte, 28 de juny, 20.00 h, torn C friede Wild (Fr), Maya Mayska Dimarts, 1 de juliol, 20.00 h, torn H (Fre), Margaret Weth-Falke (E), Dijous, 3 de juliol, 20.00 h. Pilar Telle (Wo), Elfriede Wild / Dilluns, 7 de juliol, 20.00 h, torn A Margaret Feigl (We) i Margaret Weth-Falke. (Fl). Dir. musical: Karl Elmendorf. Dir. d'escena: Hans Meissner. (3) P R Ò .X I M K S I- l" NC I O N S | 159

Els precedents de Wagner Œdipe En ocasió de Der fíiiig des Nibelungen de George Enescu Sessions al Foyer (en versió concert) Fragments d'òperes de: Marjana Lipovsek, Esa Ruuttunen, Gleb Nikolsky, Marschner: l·lans Arutjun Kotchinian, Robert Bork, Stefaiio Palatchi, Heiling üer Philippe Eourcade, Francisco Vas, Andion Fernández, Vampyr Anca Violetta Paraschiv i Donald Litaker. Spohr: Faust Jessonda

Cor del Gran Teatre del Liceu Kreutzer: Das Nachtlager in Granada Orcpiestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya Weher: Ewyantiie Der Freischütz Direcció musical: Lawrence Foster Oberon

Arranjaments de Wagner per: Der Vampyr Dijous, 5 de juny, 20.30 h, torn D Maiy, Max and Michel IDiumenge, 8 de juny, 18.00 h, torn F Norma

Concert Strauss Solistes: N /N

Assesorament musical: Jaume Trihò : Donjuán^ op. 20 Ein Heldenleben^ op. 40 Vier letzte Lieder. «Frühling» Dimecres, 18 de juny, 20.30 h «Vor dem Scl·ilafengehen «September» «Irn Abendrot»

Solista: Karita Mattila, soprano

Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu

Direcció musical: Peter Schneider

Dimecres, 11 de juny, 20.30 h, torn G 160

cookdinació: juan carlos olivares.

Direcció d art i disseny grài·ic: .Iosep Bagà Associats. Preimpressió: Susana Rodríguez, Quintana, S.L. Impressió: Gràfiques Ibèria. D.L. B-25.186-2003. Pl blicitat: Megmar 2001, S.L. Col·laboradors i agraïments: .Joan Matabosch Soler, Albert Sanjuilio, Teresa Lloret, Ramon Pla, Francesc Cortés. Fotografia de portada: Montra Rittershaus.

Fotografies de producció: Montra Rittershaus. Fotografies d'assaigs: Toni Bofill. Traducció: L'Avenç. TCS, Nadia Drandov i Jacqueline Hall.