Focus Les Festes De L'os Alt Vallespir
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
FOCUS LES FESTES DE L’OS ALT VALLESPIR COL·LECCIÓ PATRIMONI VIU 1 INDEX 3. UN TERRITORI COHERENT 4. UNES FESTES DE TRADICIÓ IMMEMORIAL 6. UNA MATEIXA TRAMA NARRATIVA PER A FESTES ESPECÍFIQUES 8. ARLES: TEATRE DE CARRER 11. PRATS DE MOLLÓ: JOCS D’EMMASCARAR 14. SANT LLORENÇ DE CERDANS: EL CARNAVAL PER DAMUNT DE TOT 17. LES FESTES DE L’OS, UN PATRIMONI VIU 20. PLÀNOLS: LES FESTES DE L’OS, DE POBLE EN POBLE CRÈDITS Crèdits fotogràfics ADAMSKI Mairie, BINI Linda (www. lindartwork.fr), B.I.T. Arles-sur-Tech, BMAT St-Laurent-de-Cerdans, CAPELL Any, CHAMBON Jaqe, GORRÉ François, HOMS François, MIOT Jaques, ONGHENA Steven, PAHT Les Valls Catalanes, VALAISON François. Maquetació Estudi gràfic Marcel Pixel Arxius A partir de DES SIGNES ABET André, ALFORD Violet, Asso- Studi Muchir Desclouds 2018 ciació ALEGRIA, Família Max Havart, Prats ToujOrs (Col. Coromines) Plànols www.mf-graphiste-illustratrice.fr Trompe-l’œil: Bernard GOUT (propr. CAILLET Bernard). Impressió Impremta AUBERT Realització 1. Sant Llorenç de Cerdans 2 PAHT Les Valls Catalanes 2019 2 A la Catalunya Nord, tres pobles muntanyencs de l’Alt Vallespir, Arles (Arles-sur- Tech), Prats de Molló (Prats-de-Mollo-La-Preste) i Sant Llorenç de Cerdans (Saint- Laurent-de-Cerdans) celebren a finals d’hivern, la Festa de l’Os. Durant tota una tarda, uns joves del poble vestits d’Ossos i envoltats dels Caçaires, recorren els carrers i empaiten els participants que, al seu torn, s’amaguen, fugen o els desafien. Músiques, cants i balls acompanyen aquestes deambulacions que s’acaben amb una escena d’afaitat on els Ossos recuperen l’aparença humana. Les pràctiques que posen en escena el personatge d’un os són atestades en difer- ents formes arreu del món, algunes des de la Prehistòria. No obstant, les festes de l’Alt Vallespir són un fenomen únic per la seva concentració en el territori, així com per la seva perennitat i la seva complementarietat. UN TERRITORI COHERENT Situat als contraforts sud del massís del Canigó, l’Alt Vallespir correspon a la conca superior del riu Tec. És un territori fronterer muntanyenc, el més meridional de França. Aquest espai geogràfic i cultural, identificat des de l’Antiguitat romana, sorgí dels antics comtats catalans que articulaven el territori abans de la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) i la conse- qüent creació de l’actual frontera entre Espanya i França. Una història i un patrimoni remar- cables caracteritzen cada una de les tres viles: Arles, marcada per una important activitat minera, es va desenvolupar al voltant d’una abadia fundada al s. VIII; l’estació termal de La Preste es troba a prop de la vila fortificada de Prats de Molló, dominada pel Fort Lagarde, una construcció militar arranjada per l’enginyer militar del Rei Lluís XIV, Vauban, al segle XVII; i per últim, Sant Llorenç de Cerdans és un antic i puixant centre tèxtil amb una memòria obrera encara avui molt present. 2. Prats de Molló 3. Claustre de l’abadia d’Arles 3 1. Prats de Molló: anys 1960 1 dos episodis religiosos: el de la purificació de la Verge i el de la presentació de Jesús al Temple. Segons alguns historiadors, l’Església catòlica hauria introduït aquestes dues festes cultuals, que se cel- UNES FESTES DE TRADICIÓ ebren quaranta dies després del solstici d’hi- IMMEMORIAL vern, per fer la competència i substituir un És en aquest espai geogràfic caracteritzat antic culte pagà de l’os4. En serien testimoni pel seu isolament que les Festes de l’Os i les la creença estesa arreu d’Europa segons la seves pràctiques s’han transmès essencial- qual els ossos surten de la hivernació el dia ment per tradició oral. El seu origen, així com de la Candelera o en una data propera, fet la manera com se celebraven antigament encara perceptible en nombroses dites les festes, és incert. No obstant, ja des del meteorològiques com per exemple aquesta: segle XIX aquestes van ser objecte d’estudis El dia de la Mare de Déu Candelera, l’ós sall de etnogràfics. El 1835 l’historiador Dominique la cova ; si plou, si fa dolent temps, s’està de Marie Joseph Henry menciona la seva existèn- fora perqué l’hivern és acabat. Si veu la seua cia i ja les considera unes festes de tradició ombra us del sol, torna dedins perquè durant molt antiga1. De fet, un catàleg de 1424 de les 40 dies farà dolent, l’hivern és pas acabat5. festes celebrades a Barcelona2 testimonia, Molt semblant en determinats aspectes a l’es- en una processó religiosa, la presència d’un pècie humana, l’os ha estat personatge i pro- home vestit d’os fet de pells de xai negre. tagonista de nombroses llegendes. Una de les I encara abans, al s. IX, l’arquebisbe Hincmar de més conegudes és la d’en Joan de l’Os, un noi Reims denunciava els “turpia joca cum ursis” 3, fill d’una dona i un os i caracteritzat per tenir jocs de màscares escenificats per dones i os- una força sobrehumana; que al final de mol- sos que sembla que antigament estaven molt tes aventures, acaba alliberant unes prince- estesos, sobretot a les zones muntanyoses ses presoneres del món subterrani. D’aquesta de l’hemisferi nord. Als anys 1930, els folk- llegenda n’existeixen moltes versions locals, loristes anglesos Violet Alford i Basil Collier on hi apareix una jove pastora segrestada per oferien una visió més detallada del desenvo- un os que la manté captiva dins d’una cova i lupament de les festes, prefigurant un interès intenta aparellar-s’hi. La jove és salvada per creixent per part dels erudits i investigadors caçadors o per llenyataires que amb enginy que s’intensifica a partir dels anys 1970. allunyen l’os abans d’abatre’l. Una versió Els investigadors coincideixen a remarcar local cristianitzada de la llegenda va ser reco- l’antiguitat de les festes i el seu vincle amb llida per l’escriptor Carles Bosch de la Trinxeria nombroses narracions. La data inicial de les el 18916. Així, a aquesta trama inicial s’hi han 4 festes, el 2 de febrer, correspon en efecte a empeltat una gran quantitat de relats que 2 2. Arles: anys 1920 3 3. Sant Llorenç de Cerdans: anys 30-40 1. « Un usage d’une grande antiquité ». HENRY Dominique Marie Joseph. Histoire de Roussillon : comprenant l’histoire du Royaume de Majorque, livre premier, Imprimerie royale, Paris, 1835, p. CVI-CVII. 2. DURAN A. – SANABRE, J. Llibre de les Solemnitats de Barcelona, vol. I, Barcelona, Institució Patxot, 1930 3. « els jocs trivials amb l’os ». PASTOREAU, Michel, L’ours, histoire d’un roi déchu, Seuil, 2007, p. 356. 4. PASTOREAU, 2007. p. 149. 5. Font : Jean-Louis VAILLS. 6. BOSCH DE LA TRINXERIA Carles. Montalba, Edicions Blau, 1997, p.56. Nascut a Prats de Molló, Carles Bosch de la Trinxeria vivia a la Jonquera de l’administració de les seves terres. Gran viatger, va publicar nombrosos escrits que formen part del moviment literari de la Renaixença. A la història Montalba l’escriptor menciona la casa de pagès del Mas de Cremadells, de Sant Llorenç de Cerdans. Els fets, però, tenen lloc a prop del santuari de la Mare de Déu de les Salines, situada a prop de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà). Hi ha també una versió pratenca que situa l’acció als voltants del santuari de Nostra Senyora del Coral (Prats-de-Molló). 5 1 2 han anat formant el canemàs d’espectacles Aquesta trama original es declina de maneres de teatre popular i altres pràctiques festives. diferents a cada poble. Aquest és el cas de les Festes de l’Os, els per- sonatges i les seqüències de les quals són car- acterístiques: Ossos, Caçadors, dones empait- 1. Reproducció d’un gravat del s. XVI. ades... Els Meneurs o els Trappeurs apareixen en aquest cas com reminiscències dels antics 2. Les Botes antigues segons Joan Amades. exhibidors i caçadors d’ossos. UNA MATEIXA TRAMA NARRATIVA SOBRE LA PERENNITAT DE PER A FESTES DIFERENTS LES FESTES Les tres Festes de l’Os tenen un desenvolupa- Hi ha mencions d’altres Festes de l’Os a les ment més o menys igual. Durant dues o tres proximitats: se’n té constància a Cortsaví hores els Ossos, que arriben dels afores dels (Corsavy) , La Menera (Lamanère), Ceret o pobles, recorren els carrers corrent, desafiant Els Banys d’Arles (Amélie-les-Bains), Pi de els habitants, i no deixen d’escapar-se dels Conflent (Py) i fins i tot Vilafranca de Con- caçadors, que els empaiten sense treva. De flent (Villefranche-de-Conflent). Pràctica- plaça en plaça es van representant sainets ment totes van desaparèixer a finals del s. sempre iguals: agressió, captura, mort i resur- XIX. Malgrat aquesta tendència, les Festes recció de l’Os, seguits d’una nova fugida cap de l’Os de l’Alt Vallespir han perdurat, evolu- als carrers propers. Tot plegat animat per la cionant i adaptant-se als canvis socials. Tan gresca de la multitud que que canta la tonada sols es van deixar de celebrar, puntualment, del ball de l’Os , i crida a la bèstia per provo- en el període d’entre guerres (anys vint i car-la i encoratjar-la, pels trets de fogueig trenta). A més, la festa d’Arles també va viu- dels Caçaires, les arengues dels Meneurs i re un impàs als anys cinquanta. Pel que fa a finalment per la música de les cobles i bandes les dates, inicialment se celebraven el 2 de locals. El final de la festa, a la plaça princi- febrer, però aviat van començar a progra- pal del poble, és invariablement un afaitat mar-se en dies festius i ja a partir dels anys simbòlic que despulla l’Os de la seva animali- seixanta, en períodes de vacances escolars7.