periodisme cooperatiu per la transformació social

Núm. 484 del 18/9 al 1/10 de 2019 2,5 €

Inseguretat a la carta La confluència d’interessos polítics, corporatius, mediàtics i empresarials orquestra una ‘crisi de seguretat’ a Barcelona, tot i que els indicadors se situen al mateix nivell que en el mandat de Xavier Trias

pàg. 4-11 MANU CLAVERO MANU /

Suplement L’Improcedent Vuit pàgines en col·laboració amb el Col·lectiu Ronda sobre la vulneració de drets en l’anomenada economia col·laborativa 2 ENTRANTS 18 de setembre de 2019 Directa 484

edita La Directa SCCL SUMARI C. Riego, 37, baixos esquerra 08014 Barcelona Bambolines de la crisi de seguretat Tel: 935 270 982 Barcelona ha viscut un repunt en el Mòbil: 661 493 117 nombre de robatoris amb violència, [email protected] però l’impacte mediàtic i polític del www.directa.cat fenomen s’ha sobredimensionat. Jesús 4-11 Rodríguez en destapa algunes claus dipòsit legal: B 16982-2016 poc visibles. Guille Larios entrevista Directa FONS A veus crítiques amb la securitització i periodisme cooperatiu per Yerai S. Iborra dona veu als venedors la transformació social ambulants. Fotos de Freddy Davies.

Aquesta publicació intenta escriure amb un llenguatge no sexista i no androcèntric. La Directa no comparteix necessàriament les idees Entrevista a Jordi Cuixart expressades als articles d’opinió. El president d’Òmnium respon un extens qüestionari des de Lledoners. Es referma que la seva prioritat no 12-15 QUI SOM? és sortir de la presó sinó la defensa A fons de l’exercici dels drets fonamentals. Grup d’investigació MIRALLS Preguntes de Gemma Garcia, Miralls il·lustracions de Felipe de San Pedro. Gemma Garcia Cruïlla Laia Mas i Guille Larios Impressions Sexe patriarcal Laia Alsina, Ekaitz Garate i Xavier Puig Elena Crespi, psicòloga i sexòloga, parla Roda el món de les relacions sexuals travessades pel masclisme. Il·lustració de Julio Fuentes. Oriol Andrés i Joan Mas 16-18 Expressions Clara Macau i Núria Curcoll Legitimitat antimonàrquica La indirecta Article de Joan Serra Capallera, amb Àlex Romaguera i Mariana Cantero il·lustració de Ribes Cooked. IMPRESSIONS Fotografia Víctor Serri Il·lustració Roser Pineda i Lluís Ràfols Transhumància viva Correcció Els ramats bovins i equins recuperen Èlia Olivan protagonisme en les rutes –de l’interior a la costa– a la cerca de Edició 19-21 Jesús Rodríguez pastures a les comarques de Castelló i Disseny gràfic i compaginació el Prepirineu català. Un reportatge de Pau Fabregat CRUÏLLA David Bellés amb fotografies d’Albert Projecte gràfic Fabregat i la Fundació Miranda. Lola Fernández, Gerard Casadevall, Diego Muñoz i Pau Fabregat Coordinació web Eloi Latorre, David Bou, Gemma Garcia i Maties Lorente Coordinació País Valencià La revolta de les banderes Ester Fayos Xavier Ruiz Ribes actualitza l’estat de Audiovisuals les mobilitzacions socials contra el Sònia Calvó i Estel·la Marcos govern de Daniel Ortega a Nicaragua. Administració i subscripcions Ester Mora 22-26 Presó a cel obert a Palestina Difusió Maria Soler viatja fins al poble d’Al- Estel·la Marcos Walaja, un dels més fracturats pel mur. Publicitat i distribució Paula Rodríguez MÓN EL RODA Extravagant estiu a Itàlia Gestió web L’anàlisi internacional d’Andrea Cegna. Talaios Koop.

NUCLIS TERRITORIALS I MITJANS COL·LABORADORS: Gironès, la Selva, Pla de l’Estany i Baix Empordà (‘L’Ariet’); Alt Obrir l’accés a la cultura Empordà (‘La Fissura’); Osona (‘El Setembre’); Maresme; Baix Joan Ballart focalitza les iniciatives Llobregat (‘La Riuada’ i ‘Infobaix’); Alt Penedès, Baix Penedès, que posen la música, el teatre o el món Anoia i Garraf (‘Xarxa Penedès’); Vallès Oriental; Vallès Occidental; dels castells a l’abast de tothom. Barcelonès (‘La Intervia’); El Camp; Terres de Ponent; Castelló; València; Mallorca (‘Aguait’); Eivissa; Menorca; Perpinyà i Terres de 27-31 Monstre l’Ebre, El Salto, La Marea, Pikara, Argia, Ahötsa, Soberanía Alimentaria El relat de Júlia Bacardit, amb il·lustració de Cristina Cortés. CONTACTES:

General [email protected] EXPRESSIONS Ressenyes culturals Redacció Barcelona [email protected] Laura Ortensi, David Palau i Misael Alerm. Redacció València [email protected] Subscripcions [email protected] Publicitat [email protected] Distribució [email protected] Entrevista a Gemma Casal Mariana Cantero conversa amb PORTADA: MANU CLAVERO l’activista de la campanya “Fruita amb justícia social”. Treballen per 32 unes millors condicions laborals i d’allotjament en l’explotació agrícola La Directa enguany ha rebut dues subvencions de la a les comarques del pla de Lleida. Generalitat de Catalunya, que representen un 5% del INDIRECTA seu pressupost. Per això hem de posar el seu logotip. Amb fotografia de Dànae Quiroz. Directa 484 18 de setembre de 2019 ENTRANTS 3

Més que mil paraules

En la Diada de l’Onze de Setembre d’enguany a Barcelona van participar van a Barcelona d’enguany de Setembre En la Diada de l’Onze MIGUEL LÓPEZ MALLACH | | MALLACH LÓPEZ MIGUEL 750.000 persones, segons el nostre recompte per superfície i l’ ABC i densitat. recompte Diaris com La Razón segons el nostre persones, 750.000 la tesi per defensar fetes en què estaven i l’hora de les fotografies abusar de l’enquadrament van instantània Aquesta imatges Les mai són neutrals. esprendre va en la convocatòria. fracàs d’un de la mobilització. poc abans de l’inici Arenes Les comercial des del centre

Comunitat L’espina Periodisme amb premi 21 de setembre, Dia Internacional de la Pau

Redacció Directa | @La_Directa

erpinyà ha estat, un any més tiques socials actuals. El jurat del Clic, i durant quinze dies, l’epicen- que atorga des de fa dinou anys l’As- Ptre mundial del fotoperiodis- sociació Diomira i l’Agència Catalana me. La capital de la Catalunya Nord ha de la Joventut de la Generalitat de acollit del 31 d’agost al 15 de setembre Catalunya, ha premiat dos reportatges la 31a edició del Visa pour l’Image, un de la Directa. dels festivals de reportatges fotoperio- Per una banda, ha estat guardo- dístics més importants del món. Els nat amb el primer premi en la mo- edificis històrics i centres culturals de dalitat audiovisual el documental la ciutat es van omplir d’exposicions Fugir per estimar i ser, realitzat per que explicaven, a través d’impactants Victor Yustres, Sònia Calvó i Victòria imatges, realitats i conflictes que han Oliveres, amb la col·laboració de la marcat (o haurien d’haver-ho fet) l’ac- Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat tualitat dels darrers anys. Les manifes- i el Servei Civil Internacional. El re- tacions de les armilles grogues a l’Es- portatge, que va ser presentat el maig tat francès, les caravanes de migrants al Centre LGTBI de Barcelona i ja es de l’Amèrica central als Estats Units o pot veure al canal de YouTube de la la cara oculta del turisme amb animals Directa, explica històries de persecu- han estat alguns dels temes d’aquesta cions, resistències i asil de la comuni- edició. En paral·lel, el Festival OFF va tat LGTBI marroquina, tant al Marroc donar l’oportunitat a amateurs de la com a Ceuta i a Barcelona. fotografia d’exposar els seus treballs Per altra banda, ha estat seleccionada al gran públic en diversos comerços, en la categoria de fotoreportatge l’obra bars i carrers de Perpinyà. “Entre la Sierra i Cali”, de Montse Giralt, En aquest marc s’entreguen també els una sèrie de quatre fotografies que for- premis de fotoperiodisme jove Clic, que men part d’un dels capítols del docu- promocionen produccions audiovisu- mental i reportatge Cuidar entre terres, als i fotogràfiques realitzades per joves disponible també al webdoc www.cui- que s’aproximin i denunciïn problemà- darentreterres.directa.cat. 4 A FONS

LA CAMBRA FOSCA DE LA CRISI DE SEGURETAT A BARCELONA

Empresariat dels sectors immobiliari i turístic, sindicats policials i partits polítics impulsen un increment de la percepció d’inseguretat malgrat que els índexs de criminalitat són equiparables als d'una dècada enrere

Jesús Rodríguez | @albertmartnez

arcelona és una anomalia. Al A diferència de la carrera política a l’alça de centre de les grans ciutats Pallarols, González es va veure abocada a aban- europees no hi viu gent”. donar el consistori l’any 2010, després de rebre Aquesta frase, segons expli- nombroses amenaces i coaccions –cartes anòni- ca l’exregidora del districte mes i un robatori al seu pis del carrer Petritxol– de Ciutat Vella de la capital de les quals mai es va poder demostrar l’autoria. “Bcatalana Gala Pin (2015-2019, Barcelona en Comú), Els seus últims mesos al capdavant de la regidoria l’hauria pronunciat Roger Pallarols en una reunió van anar acompanyats de recriminacions i retrets emmarcada en el procés de participació per a que li feien arribar des de l’agrupació socialista l’elaboració del pla d’usos del centre de la ciutat. de Ciutat Vella (on aleshores Pallarols era vicepri- Pallarols, actual director general del Gremi de mer secretari) i d’una intensa campanya medià- Restauració de Barcelona i exregidor de Comerç tica focalitzada en l’increment de la inseguretat a les files del PSC de Jordi Hereu (2010-2011), s’ha al voltant de les Rambles –capitanejada pel diari erigit en un dels principals defensors dels inte- El País– i que tothom recordarà amb la fotografia ressos locals del sector de l’oci, la restauració i el que va fer la volta al món d’una treballadora se- turisme i, alhora, en un dels actors que han posat xual fent una fel·lació a un turista al mercat de la sobre la taula el concepte de crisi de seguretat. Boqueria. González, però, va prendre la decisió Simptomàticament, Itziar González, també regi- de dimitir quan Hereu li va confirmar que tirava dora de Ciutat Vella en l’etapa Hereu (2007-2010, endavant la construcció de l’hotel del Palau de la no com a militant del PSC sinó com a professional Música, una operació que creuava totes les línies independent), en referència als lobbys del sec- ètiques de la seva manera d’entendre la política. tor turístic, manifesta: “Si fos per ells, posarien Pocs mesos més tard es va demostrar que era una unes tanques d’accés a tot el perímetre de Ciutat de les peces clau de la trama de corrupció que Vella i la convertirien en un part temàtic”. Els Fèlix Millet havia orquestrat per enriquir-se per- interessos creuats del sector hoteler, dels fons sonalment i per ajudar a finançar Convergència d’inversió immobiliària, dels sindicats policials i Democràtica de Catalunya. dels partits polítics tenen una incidència directa Els índexs objectius de criminalitat durant el en la percepció de seguretat de la ciutadania i mandat de González no van ser més greus que configuren un còctel que sobredimensiona re- en les etapes anteriors ni posteriors, però sí la punts reals de comissió de robatoris amb vio- percepció ciutadana d’inseguretat, en part influ- lència, com els de l’estiu d’enguany. enciada pels mitjans de comunicació. En el primer Directa 484 18 de setembre de 2019 A FONS 5

Mossos d’Esquadra protegint una botiga de luxe del passeig de Gràcia durant una manifestació / VICTOR SERRI

semestre de 2011 es van produir 7.048 robatoris fana el mecanisme d’expulsió veïnal en una entre- amb violència i/o intimidació a la ciutat, la majo- vista publicada a la revista Masala: “Quan compres ria a Ciutat Vella, una xifra que es va disparar als i rehabilites una finca i li augmentes el valor, no La meitat dels 8.200 i 7.660 durant els dos primers anys amb pots continuar llogant els pisos a 300 euros al mes Xavier Trias al capdavant del govern. En l’actua- com estaven llogats abans. I sí, aquesta persona pisos del Raval litat la xifra se situa en els 7.423, després d’haver que paga tan poc se n’haurà d’anar a viure a un on es trafica amb tocat fons els anys 2016 i 2017 amb 4.681 i 5.013 altre barri. […] No he vist ningú pagant 300 eu- robatoris respectivament. Paradoxalment, les da- ros als Camps Elisis [París] o al centre de Londres. heroïna o drogues des més baixes de tota la sèrie es van donar en Barcelona es transformarà en això, no?”. sintètiques són de l’equador del mandat d’Ada Colau. I és que en la percepció d’inseguretat de la ciu- El tsunami veïnal bancs i fons voltor tadania conflueixen molts elements i interessos És cert que les estadístiques constaten un increment creuats que no sempre són prou visibles. El ve- d’un 8% dels delictes a Barcelona en el darrer se- ïnat dels carrers de la Riereta, d’en Roig, de la mestre i que en la tipologia del robatori amb força o Grupuscles i partits Reina Amàlia o del Carme del barri del Raval de intimidació l’alça es dispara en un 30% –l’indicador d’extrema dreta han Barcelona va sospitar des d’un primer moment se situa als nivells de l’inici del mandat de Xavier que la titularitat dels pisos abandonats des d’on Trias–, però també es pot afirmar que la mobilitza- provat d’infiltrar-se es comercialitza heroïna, cocaïna i drogues sintè- ció veïnal dels últims mesos ha estat instrumentalit- a les plataformes tiques estigués en mans de grans tenidors. I, efec- zada per partits polítics i sindicats policials. tivament, així consta al Registre de la Propietat: Al llarg de l’estiu van anar agafant força les platafor- Salvalona i CaixaBank, Blackstone, Projecte Housers 0012 SL, mes Tsunami Veïnal i Salvalona, que no han rebut el Tsunami Veïnal Banco Popular, Sofic Investments INC i un llarg suport de la més representativa Federació d’Associ- etcètera. L’impacte negatiu del narcotràfic en la acions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB). Tito vida del barri fa que molts veïns i veïnes vulguin Álvarez, portaveu d’Élite Taxi i cara visible de la reei- marxar i, a més, comporta que els seus pisos tin- xida vaga del sector del taxi que va col·lapsar la ciutat guin un valor de mercat a la baixa, cosa que facilita l’estiu passat, ha impulsat durant els mesos de juliol l’adquisició per part dels qui busquen un rendi- i agost de 2019 la plataforma Salvalona, i ha arribat ment financer a mitjà termini. Un pervers efecte a proposar l’autodefensa veïnal mitjançant patru- bola de neu que afavoreix els interessos del sector lles ciutadanes de vigilància. Álvarez havia donat immobiliari. Daniel Leiva, propietari de l’empresa suport a Ada Colau durant la campanya electoral inversora MK Premium, il·lustrava de manera dià- del mes de maig. A l’ombra de Salvalona es van 6 A FONS 18 de setembre de 2019 Directa 484

Es reinstauren els controls policials per perfil ètnic

La tensió entre la Guàrdia Urbana en el marc de l’operació Draga de Barcelona i el Cos Nacional de lluita contra els robatoris als de Policia espanyola per les vagons del metro. En un comunicat directrius de Barcelona en Comú del Centre Irídia, entitat en defensa de no col·laborar en operatius dels drets fonamentals, es detalla d’estrangeria s’ha volgut donar per que “com a mínim quatre de les enterrada. El 5 d’agost ambdós persones detingudes van ser cossos policials i els Mossos aturades pels cossos policials i d’Esquadra van protagonitzar un identificades sense que existís operatiu de desallotjament de cap altre motiu que el perfil racial”. persones sense sostre –algunes Així mateix, denuncien que no van d’elles migrants sense papers– als poder comunicar la detenció a Jardins de Sant Pau del Camp. ningú ni els van donar l’oportunitat Benito Granados, expolicia que els seus familiars o amics nacional i actual intendent de la els portessin documentació a la Guàrdia Urbana a Ciutat Vella, va comissaria en la qual es trobaven dirigir l’actuació. La Fundació detinguts. Finalment van ser Arrels ho va criticar perquè “no traslladades al CIE de la Zona soluciona el problema i vulnera Franca i se’ls va obrir un expedient drets de les persones sense llar”. d’expulsió sense que tinguessin La imatge d’intervenció conjunta cap antecedent, ni judicial ni Operació Draga al s’ha repetit les últimes setmanes policial, per robatori.� metro de Barcelona / MOSSOS D'ESQUADRA

intentar refugiar grupuscles d’extrema dreta de se n’amaguen. El 4 de setembre Ciutadans convo- l’òrbita de Vox o el neonazi Recuperemos España: cava una reunió de la seva sectorial de seguretat en Frente Nacional Identitario. La deriva que prenien la qual, segons la portaveu Lorena Roldán, s’havia La sectorial de les assemblees i convocatòries de la plataforma van convidat “una vintena d’entitats”. Segons consta desembocar en un comunicat de dissolució datat a l’acta de la trobada, dotze dels assistents eren de- seguretat de a 1 de setembre en el qual deixaven en mans de legats de sindicats policials (Guàrdia Urbana, Mossos Ciutadans compta les administracions públiques (Estat, Generalitat i d’Esquadra i Cos Nacional de Policia espanyola) Ajuntament) la responsabilitat de resoldre-ho. i nou eren directors d’hotels d’alt nivell (Princess amb l’assistència de Tsunami Veïnal, per la seva banda, ha tingut més i Melià) i representants del gremi de la restauració i sindicats policials i capacitat de vertebració de les problemàtiques con- el comerç. Aquesta simbiosi i bona relació entre els cretes al Raval, la Barceloneta, el Gòtic, la Ribera, la garants de l’ordre i l’empresariat del món de l’oci responsables d’hotels Zona Franca, la Verneda o el Besòs, però també ha turístic de la nit barcelonina no sempre ha acabat permès el sorpasso d’interessos de part. El regidor bé: només cal recordar el cas dels inspectors muni- del PP Josep Bou va ser convidat a marxar de la pan- cipals que ben aviat seran jutjats per atorgar llicèn- Dades reservades i carta de capçalera de la manifestació convocada per cies il·legals de pisos turístics o el cas dels prostíbuls captures de pantalla l’entitat el 14 de setembre i que va aplegar un miler –amb epicentre al Teatre Principal– amb la implicació de manifestants. A la mateixa marxa també hi era de diversos agents i comandaments de la Guàrdia dels ordinadors present el regidor de Ciutadans Paco Sierra i diversos Urbana conxorxats amb una xarxa criminal. policials s’han quadres locals d’ERC. No van desaprofitar l’ocasió A tot això cal sumar-hi un recent factor de res- d’aparèixer davant les càmeres de televisió els porta- sentiment. La Prefectura de la Guàrdia Urbana de filtrat a periodistes veus dels sindicats policials: Toni Castejón (secretari Barcelona va considerar des d’un primer moment durant tot l’estiu general del Sindicat de Mossos d’Esquadra) reclama- que l’arribada de Barcelona en Comú a l’alcaldia va un increment d’un miler d’efectius a la policia de era una situació anòmala. Fou l’intendent ma- la Generalitat. A la cua de la protesta s’hi va poder jor Evelio Vázquez qui l’estiu de 2015 va desau- veure un grup de sis manifestants amb samarretes toritzar durant una roda de premsa el regidor dels Soldados de Odín, un escamot racista i contrari Jaume Asens, i ho va fer en presència silent d’Ada a la immigració fundat a Finlàndia l’any 2015 que té Colau. Començava aleshores una guerra soterra- delegacions a diversos països d’Europa. da d’agents i comandaments –amb el suport dels de WhatsApp dels mòbils de periodistes de con- sindicats CSIF i Sapol–, amb contínues filtracions fiança –unmodus operandi de difícil traçabilitat–, Partits i lobbys policials d’informació sensible relacionada amb les inter- cosa que ha incrementat de retruc la percepció Però, sens dubte, és en l’òrbita dels partits on s’ha vencions policials: dades personals, nacionalitats, d’inseguretat de la ciutadania a partir de la in- gestat el gruix de l’estratègia comunicativa per po- noms. Còpies d’atestats i captures de pantalla formació publicada. Les dades també s’han filtrat sar la seguretat al centre de l’agenda política. I no dels ordinadors no han parat d’arribar als xats des de les files dels Mossos d’Esquadra. Directa 484 18 de setembre de 2019 A FONS 7

‘El Periódico’ lidera l’embat mediàtic amb quinze portades en dos mesos

J. R. | @albertmartnez

hemeroteca a vegades do- fotografia d’obertura), deixant en se- com a víctima: “Apallissats quatre tu- el canvi necessari que podria portar na sorpreses. Si repassem gon pla el rotatiu del Grup Godó, que ristes a la Barceloneta” (18 d’agost), i una millora en la situació. De fet, és la cobertura informativa tradicionalment havia impulsat les s’eludeixen elements de titulació quan a partir de la imatge de l’exdirector de l’estiu, descobrim que campanyes d’estiu contra la insegu- els turistes han estat els autors de vio- dels Mossos reconeixent una “crisi L’ha estat un rotatiu suposadament pro- retat i que enguany només li ha dedi- lacions o apunyalaments. “Barcelona de seguretat” en compareixença de gressista –no pas La Vanguardia– qui cat quatre portades. En tots els casos viu l’estiu més violent de la dècada” premsa quan el rotatiu del grup Prensa s’ha erigit en la insígnia de la crisi de El Periódico focalitza la inseguretat o “Els lladres violents de Barcelona Ibérica, de Francisco Javier Moll de seguretat a Barcelona. Entre el 15 de en col·lectius de persones migrants burlen la presó” van ser la base in- Miguel, afluixa la pressió informativa juliol i el 5 de setembre El Periódico de o sense llar: “La violència arrela a la formativa per després posicionar-se i la fa desaparèixer pràcticament de Catalunya li ha dedicat una quinzena Barcelona de la misèria” (15 d'agost). editorialment a favor de canvis legis- les seves pàgines en la represa del curs de portades (amb titular principal o La figura del turista sempre hi apareix latius i donar veu a Albert Batlle com polític, després de les festes de Gràcia.�

A diferència d’altres èpoques, el flux informatiu tabliments més conflictius del passeig Marítim: no s’ha regulat a través dels serveis de premsa Pacha, Shoko, Opium o Carpe Diem. oficials sinó que s’ha filtrat pel boc gros, pràctica- Les baralles o Tota aquesta pressió mediàtica induïda des dels ment en temps real. Durant mesos s’ha conegut cossos policials ha tingut conseqüències, com el pols de les intervencions com si l’audiència homicidis perpetrats ara que la promesa electoral de dissoldre la uni- dels mitjans estigués connectada directament a per turistes s’han tat d’antiavalots de la Guàrdia Urbana no s’hagi l’emissora de la policia. En les informacions pu- complert. L’excomissionat de Seguretat Amadeu blicades, a més, s’ha posat el focus en la nacio- minimitzat, i s’ha Recasens –Albert Batlle no l’ha inclòs en el nou nalitat de les persones implicades quan es trac- ocultat el nom dels cartipàs– va signar el decret de dissolució de la tava de migrants, però s’ha ocultat o minimitzat Unitat de Suport Policial (antiga Unitat de Policia quan l’incident era protagonitzat per clients de locals conflictius Administrativa i de Seguretat, UPAS) per trans- locals d’oci nocturn. Dos turistes suïssos van vio- formar-la en la Unitat de Reforç a la Proximitat lar una noia de 22 anys a la platja del Somorrostro i les Emergències (URPE), però l’equipament i els el 4 juliol i un grup de turistes russos van matar furgons, els comandaments i agents integrants i la d’una pallissa un ciutadà xinès el 28 de juliol al tipologia de les intervencions no ha canviat. Avui Port Olímpic. S’ha obviat també el nom dels es- són els antiavalots de sempre.� 8 A FONS 18 de setembre de 2019 Directa 484

ALTERNATIVES AL MODEL SECURITARI Veïnat organitzat de Ciutat Vella, investigadores socials i expertes en l’àmbit de la seguretat exposen les seves experiències, respostes i visions al voltant de la ‘inseguretat’ a Barcelona

Guille Larios | @La_Directa

stats d’emergència permanents, alertes i això genera una percepció d’inseguretat subjec- des mediàtiques, que són les demandes policials, antiterroristes, discursos identitaris i se- tiva que depèn dels privilegis o les opressions a curt termini, en comptes d’intentar donar res- curitaris i l’extensió d’un postfeixisme que ens afecten, del context, dels recursos que posta a l’origen multifactorial de la inseguretat”. global que adopta velles i noves consignes tenim a l’abast... I aquesta percepció s’emmarca Esegons el context i el lloc del món on es desenvo- en les coordenades discursives dels relats polí- Lobbys, turisme i manters lupa. A l’Estat Espanyol, la irrupció de Vox i el seu tics i mediàtics actuals”. José Mansilla, membre “És inadmissible que el primer que vegin els turistes ideari sembla haver irradiat a l’agenda mediàtica de l’Observatori Antropològic del Conflicte Urbà en arribar a Barcelona siguin els manters”. Tota una i la d’altres formacions polítiques, desplaçant l’eix (OACU), afegeix: “La sensació subjectiva d’inse- declaració d’intencions en la cita d’Albert Batlle, el de problemàtiques cap a la seva dialèctica i aler- guretat sol anar acompanyada de demandes de nou tinent d’alcalde de Seguretat de Barcelona, que tant de l’amenaça de la immigració o la inseguretat. més presència policial als carrers. Però un cop promet mà dura contra la venda ambulant. A Barcelona, aquesta nova onada d’alarma social completada aquesta sol·licitud, la sensació d’in- Per a l’assemblea de Barceloneta Diu Prou (BDP), guarda certs paral·lelismes amb la campanya per seguretat s’incrementa en lloc de disminuir, ja hi ha “determinats grups de pressió que fan servir la promulgació de l’ordenança de civisme de 2005, que la presència de forces de seguretat tendeix els més desfavorits per treure rèdit econòmic o po- impulsada pel PSC, que reclamava una actuació a reforçar aquest sentiment”. lític. A la Barceloneta, el sector turístic i el lobby policial contundent a Ciutat Vella. En aquesta línia, per a Fernández, el rol dels mit- de la restauració han aconseguit, amb l’argument Catorze anys més tard, parlem amb diferents veus jans de comunicació també juga un paper impor- de la seguretat, mobilitzar determinades associ- del teixit social d’aquests barris de Barcelona, així tant en la creació d’aquest estat psicosocial: “El acions i una part del veïnat contra el top manta, com amb especialistes en la qüestió de la segure- problema de molts mitjans de comunicació és que criminalitzant un grup que no té res a veure amb tat, per acostar-nos a aquest fenomen: entendre si beuen, gairebé exclusivament, de fonts policials, la inseguretat”. Per exemplificar-ho, apunten que, parlem d’una percepció subjectiva, d’un imaginari i això fa que també ens enfoquin a pensar solu- “a la part del Museu d’Història, els restaurants van creat, d’una realitat evident o d’una combinació cions policials”. I afegeix que, en aquest context, col·locar noves terrasses que ocupaven més espai entre aquests factors o d’altres. “el problema de la classe política és que planteja del que abans ocupaven els manters”. solucions dirigides a donar resposta a les deman- Per explicar aquesta criminalització, Mansilla apun- Discurs de la por, extensió de la inseguretat ta que “des de l’Estat es construeix part de la realitat “Al barri sempre hi ha hagut robatoris, atraca- social en la qual vivim. Un cop aquesta realitat s’esta- ments... sobretot a turistes. No tenim la sensació bleix –un nosaltres versus un ells–, el pas a la deshu- d’estar vivint res de nou, més enllà d’estar cada manització i la degradació de l’altre, el racisme, és vegada més pressionats per l’especulació, la mas- realment senzill”. Per a Fernández, “si qualifiquem sificació turística i veure cada vegada més gent ex- un conflicte de ‘problema de seguretat’, restringim closa al carrer. Si al paper de la premsa li sumem L’augment de els termes de la resposta a l’àmbit policial o fins i tot que al Gòtic les xarxes veïnals estan més afeblides bèl·lic, de lluita contra un col·lectiu identificat com i la gent se sent més sola, la sensació d’insegure- presència policial fa el causant del problema de seguretat. Això és el que tat és més gran”, apunta Martí Cusó, membre del créixer la sensació s’ha produït en el cas dels manters”. col·lectiu veïnal Resistim al Gòtic. Pere Ortega, director del Centre Delàs d’Estudis d’inseguretat, Mercantilització de la ciutat per la Pau, apunta que “és cert que a Barcelona i a segons l’antropòleg Els col·lectius veïnals relacionen estretament la inse- Catalunya han augmentat els índexs de furts i crims, guretat creixent amb fenòmens com la mercantilitza- però també s’ha de dir que s’han incrementat les José Mansilla ció de la ciutat i l’espai públic, la pressió urbanística, la desigualtats”, i explica com les mesures securitàries desigualtat i el turisme. “El Raval és un cas de manual i el discurs de la por s’han construït des dels paï- gentrificador. Degradar, visibilitzar la degradació als sos rics arran dels atemptats de l’11-S a Nova York Col·lectius veïnals mitjans de comunicació, estigmatitzar i expulsar per i Washington. “Aquestes mesures i la crisi econòmi- relacionen la comprar barat i vendre car. Degradar ajuda a fer que ca de 2008 han propiciat l’aparició de partits polítics les veïnes marxin. Un exemple és el fenomen dels ultranacionalistes, i han construït un discurs que ‘inseguretat’ amb narcopisos”, apunten des del col·lectiu Acció Raval. responsabilitza els migrants de les inseguretats”. fenòmens com la “Si marxen veïnes, es redueix la resistència, el barri es Cristina Fernández, investigadora del grup de mostra menys atractiu, es devalua el valor dels habi- recerca ECRIM de la Universitat de la Corunya, mercantilització de la tatges i augmenta la possibilitat d’extreure’n rendes explica: “La realitat en què vivim és molt canviant ciutat i l’espai públic rehabilitant, revenent, convertint en allotjament tu- Directa 484 18 de setembre de 2019 A FONS 9

Manifestació contra la degradació del barri del Raval, el 9 de setembre de 2017 / FREDDY DAVIES

rístic”, afegeix Cusó. “Es prioritza la mercantilització seguretat? Es pot fer front a aquesta percepció d’in- posen en perill”. I esmenta iniciatives com la de l’espai públic per a un ús comercial que trenca els seguretat sense resseguir la lògica del control soci- reapropiació de carrers i places del Gòtic o la vincles comunitaris. I es transforma el mateix espai al o del punitivisme i la disciplina neoliberal? Per resposta de l’Assemblea de Barris per un Turisme amb terrasses i explotació del sòl. Com a exemple, al a Fernández, “augmentar la punitivitat d’un delicte Sostenible (ABTS) contra la turistització de deter- Port Vell s’han retirat els velers petits i s’han col·lo- és una resposta desfasada, desenfocada i de dretes, minats barris. En aquesta línia, des de l’Òstia afe- cat grans iots de luxe, al costat d’un barri obrer amb que des dels diferents corrents d’anàlisi criminolò- geixen: “Hem de cuidar els vincles solidaris i veï- desnonaments diaris”, expliquen des de l’associació gica se sap que no és eficient. Cal posar les persones nals, l’assemblea d’habitatge, la taula d’ocupació, veïnal l’Òstia. “L’expulsió constant de residents de les al centre, no els interessos empresarials o comerci- el Proa a la Mar, el comerç de proximitat”. I Cusó, seves llars, l’augment de la població flotant i trobar-se als. La seguretat és una cosa massa important per de Resistim al Gòtic, exposa: “Creiem que no hi de sobte amb desconeguts o turistes a la teva escala deixar-la en mans només de la policia”, conclou. ha millor manera de combatre la inseguretat que fa que augmentin les situacions d’impunitat i de per- Ortega aposta per contrarestar el discurs de la por autoorganitzant-nos entorn del dret a l’habitatge, cepció d’inseguretat”, diuen des de BDP. I aquesta i de la inseguretat “arbitrant mitjans clàssics (poli- contra la massificació turística, la recuperació massificació genera, segons l’assemblea, fenòmens cia i justícia), però amb canvis en la seva actuació de l’espai públic, donant suport als col·lectius com “l’okupació de baixos per part de narcotraficants, i amb mesures de cura a les persones vulnerables”. de persones migrants i treballadores que lluiten que són els que donen servei a l’usuari d’oci nocturn A més, “cal fer taules de mediació i participació també pels seus drets”. En definitiva, “construint i turístic de la Barceloneta”. més operatives amb tots els agents socials orga- comunitats que generin entorns de seguretat a nitzats als barris”. tots els nivells per a les veïnes, garantint els nos- ‘Fer barri’ contra la repressió Mansilla, de l’OACU, aposta per “un teixit veï- tres drets i generant arrelament i múscul de bar- Però quins processos de resistència i organització nal fort i estable que actuï com una comunitat ri, xarxes prou fortes per combatre l’aïllament s’estan donant des de les esquerres en matèria de i pugui dissoldre les actituds individuals que la i perquè cap veí o veïna se senti sola”.� 10 A FONS 18 de setembre de 2019 Directa 484

PARAR LA MANTA AMB ALBERT BATLLE La pressió policial fruit de l’operatiu anti-top manta del tinent d’alcaldia de Seguretat de Barcelona ha reduït les hores en què poden vendre. El Sindicat Popular de Venedors Ambulants titlla d’incitació al racisme vincular-los amb la inseguretat

Yeray S. Iborra | @yeraysiborra

arribada del setembre canvia la ruti- pogut acabar de treure-li les arrugues, les ha de na de quasi tothom. Els manters de tornar a recollir. Una parella de la Guàrdia Urbana Barcelona no en són una excepció. El aparca les motos a l’alçada de la font de Canaletes. col·lectiu dedicat a la venda ambulant L’ha vist agreujada la seva particular tornada. Així és Diversificar les zones d’ençà que el tinent d’alcaldia de Seguretat de la “El pla policial del govern d’Ada Colau no és un èxit. capital catalana, el socialista Albert Batlle, exhibeix No han desaparegut els manters. Mai serà així. La mà dura contra la venda ambulant des de finals venda no acabarà amb més policia, només es mou- del mes de juliol. L’Ajuntament de Barcelona i la rà de lloc”, afirma, amb to contundent, Lamine Generalitat de Catalunya van dedicar cent policies Bathily, un dels portaveus del Sindicat Popular de més a “erradicar” el top manta. L’operatiu se suma- Venedors Ambulants de Barcelona. Bathily, amb va a la presència d’agents al centre de la ciutat, he- més de deu anys de venda al carrer a l’esquena, rència de l’anterior mandat de Barcelona en Comú. està convençut que la saturació policial només Des de l’anunci de Batlle, Modou Niang no ha po- és un pedaç. “Els companys no poden vendre a gut sortir pràcticament cap dia a vendre en les ho- Joan de Borbó? Doncs van cap a la Sagrada Família res de més llum, les de màxima afluència turística. o cap al Parc Güell… I aniran on calgui per poder Molt de tant en tant s’arrisca, però no vol ensurts. sobreviure”. El grup de missatgeria que comparteix amb altres “Aquells que diuen que els manters guanyen molts joves dedicats a la venda ambulant avisa, massa diners al carrer menteixen. De fet, està augmen- sovint, de l’extensa presència policial durant el tant la precarietat entre els venedors. Ha estat un dia, fet que impedeix poder plantar la manta. “Al estiu molt dur i molts venedors ho estan passant matí, ara mateix és impossible. Fa uns mesos no molt malament. Tenen problemes per sustentar-se passava”, lamenta el jove, pescador de formació a Barcelona i s’endeuten amb el seu entorn”, asse- que va arribar des d’una població rural del Senegal gura Bathily, que preveu unes condicions encara fins a Barcelona fa més d’un lustre. més dures amb l’arribada dels mesos més freds. El Masses de turistes col·lapsen el corredor central Sindicat Popular de Venedors Ambulants tem que de la Rambla de Barcelona. Només l’oferta verbal els operatius policials s’estenguin fins als nivells de diferents tipus de coffee shops, llançada per per- de l’exercici de govern del convergent Xavier Trias. sonal dels locals repartit al llarg del passeig, i l’es- “En aquell moment ens esperaven a l’entrada del trident so dels xiulets que despatxen menys d’una metro Besòs-Mar, a casa nostra, i ens confiscaven dotzena de venedors ambulants, interrompen la el material sense saber què en faríem”. “És molt passejada. La situació canvia a partir de la tarda. fàcil trobar solucions des del poder. Més policia Els manters, que neguen cap pacte amb la policia, i ja està. No, no. Calen més plans socials, perquè els aprofiten el canvi de torn per situar-se a les escales actuals són totalment insuficients”, critica Bathily, de l’intercanviador de la plaça de Catalunya i de que recorda que cada vegada són més les perso- les parades de metro Liceu i Drassanes per sor- nes dedicades a la venda ambulant a Barcelona tir a vendre quan hi ha menys presència policial. que no viuen a Barcelona, fet que impossibilita Una seixantena de venedors s’estableixen des a “molts manters accedir als plans d’ocupació”. de la zona baixa del passeig de Gràcia fins al “Cal un pacte entre els diferents ajuntaments. Per Maremàgnum, ja entrada la nit. La concurrència coordinar les policies sí que es posen d’acord, però de turistes és més baixa, però són els únics mo- per donar sortides socials, no”. ments del dia en què poden treure el material. La La nova casuística de la venda a Barcelona obli- coreografia dels venedors –parar la manta, donar ga el sindicat que representa Bathily a fer un es- un cop d’ull i recollir-la per evitar que els la con- forç de captació de nous membres, que els difi- fisquin– cada cop és, diu Niang, “més ràpida”. “És culta –destaca el jove– la cerca pròpia d’alternati- millor un minut que res. Res significa no poder en- ves a la manta. Tot i això, el col·lectiu no s’atura. viar diners a la família”. Dit i fet: el jove estén un Actualment Lamine Bathily fa un curs de cuina grapat de samarretes de futbol i, abans que hagi per poder participar de la cooperativa, en vies de Directa 484 18 de setembre de 2019 A FONS 11

La tarda del dissabte 14 de setembre a la rambla de Canaletes / FREDDY DAVIES

Venedors ambulants formalització, del Sindicat Popular de Venedors entrant al metro de Ambulants. Ja hi ha una persona contractada i vo- plaça de Catalunya len sumar-ne dues més per seguir amb els encàr- per protegir-se recs de la marca de roba Top Manta i fer sopars de la policia populars. La idea darrere de la cooperativa del / F. D. Sindicat és “garantir l’autonomia”, més enllà de les iniciatives municipals.

Atiar el racisme “Jo no he robat mai, ni tan sols permeto que robin davant meu. Els manters som ciutadans d’aquí, més enllà de la nostra situació administrativa, i lluitem contra el carterisme”, rasa Pape Diop, un dels fundadors del Sindicat Popular de Venedors Ambulants i també manter a Barcelona. Diop no- més surt a vendre al passeig de Gràcia a partir de les nou del vespre, uns metres amunt, uns metres avall de la botiga del Barça. I s’enfada davant la vinculació d’inseguretat amb venda ambulant. “Porto quasi deu anys a Barcelona. Els autèntics responsables, els polítics, prefereixen Deu! I és molt lleig que se’m segueixi posant al Una seixantena el conflicte: sempre que se’ns miri a nosaltres, no mateix sac que els delinqüents de la ciutat. Això se’ls mirarà a ells”. fa mal als meus. Però si fins i tot em vaig pro- de venedors Segons destaca Pape Diop, les informacions dels posar per anar a declarar com a testimoni per s’estableixen des del partits polítics i els mitjans no només volen “ene- un robatori a una parella de turistes alemanys!”. mistar-los amb els veïns de Barcelona”, sinó també Diop assegura que els manters han col·laborat de passeig de Gràcia amb altres col·lectius que treballen al carrer. “No forma continuada amb la policia per evitar furts fins al Maremàgnum, hi ha més venedors d’altres nacionalitats que fa al metro. “Molts companys han hagut d’aguantar uns mesos; els venedors senegalesos seguim sent que, tot i voler ajudar, se’ls digui a ells que eren ja entrada la nit majoria al carrer, però no tenim cap problema amb els lladres”, afegeix. “Als més joves sempre els els pakistanesos o els indis”, diu el portaveu, en dic: ‘Aquí no es roba’. Aquesta també és la vostra referència a una informació d’El Periódico, d’uns ciutat i no volem que ningú robi”. “Volen enemistar- dies enrere, que alertava que la varietat de per- El Sindicat Popular de Venedors Ambulants, en nos amb veïns fils al carrer dificultava els operatius contra el top paraules de Lamine Bathily, manifesta que l’es- manta. Diop nega el caràcter de novetat de la in- tratègia de vincular la inseguretat amb la venda i amb altres formació. “Fa anys que hi ha migrants venent al ambulant només fa “augmentar el racisme cap al col·lectius que carrer en aquesta ciutat, siguin d’on siguin. Una col·lectiu”. “Som els negres, els més fàcils d’asse- cosa està clara: són els més pobres. I sobreviuen, nyalar. Però nosaltres no ens podem fer càrrec de venen al carrer”, com nosaltres. I participen, com els deixen, del tots els problemes que es generin en aquesta ciutat. adverteix Pape Diop desenvolupament d’aquesta ciutat”.� MIRALLS 12 18 de setembre de 2019 Directa 484 Directa 484 18 de setembre de 2019 MIRALLS 13

Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural “Si Franco no va poder liquidar la voluntat d’autogovern de la societat catalana, Felip VI tampoc podrà”

Text: Gemma Garcia Fàbrega | @gemma_g_fabrega Il·lustració: Felipe de San Pedro | @f32193

Si ha d’escollir un llibre, tria Desobeir, de Frédéric Gros. Quan ara pensa en una cançó, sona “Esperança”, l 16 d’octubre farà dos anys que tu Les condicions amb què us van traslladar de de Txarango. Pels volts i Jordi Sànchez esteu en presó preven- Catalunya a Madrid per a la celebració del ju- de l’11-S, diu que li ronda tiva. Quina sensació tens del pas del dici van aixecar polseguera. Però l’autobús de la pel·lícula No, de Pablo temps i com el gestiones? la Guàrdia Civil amb cel·les de la mida apro- ESentiments contraposats. Les setmanes passen vo- ximada d’un lavabo i finestres petites a dalt Larraín, sobre el plebiscit de lant, però cada cop que truques per telèfon has de tot són els vehicles amb què traslladen tots Xile el 1988. Marina Garcés de marcar el teu número de NIS [número d’iden- els presos. Creus que hi ha molt desconeixe- l’ajuda a pensar i entre versos tificació del pres] i els quatre primers dígits són ment per part de la majoria de la ciutadania té gravats els d’“Elogi de l’any d’ingrés (2017), i som a les acaballes del 2019. del sistema penitenciari? viure”, de Joan Maragall. Res Massa temps ja per poder renunciar a res. Segueixo Sí. I si el nostre trasllat va escandalitzar l’opinió és endebades per a Jordi convençut que la presó és un altaveu immillorable. pública, que tothom sàpiga que vàrem ser molt Cuixart (Santa Perpètua És clau mantenir les rutines. Meditació, poca tele- i molt afortunats, ja que les cundes (trasllats d’una de Mogoda, 1975), qui ja fa visió, fruita, horaris a la cel·la, cuidar els de casa presó a l’altra) poden arribar a durar setmanes pràcticament dos anys que de la millor manera que puguis, relacionar-te amb i mesos, i passes molts dies als mòduls d’ingres- és en presó preventiva. Les els companys del mòdul, ceràmica, escriure i llegir, sos abans no et mouen de centre a centre, en seves paraules transpiren molt... En el fons no és tan diferent del que podria rutes interminables. Un trasllat d’El Puerto de una consigna: el límit de la ser la vida a l’exterior. Cuidar la ment i mantenir Santa María a Vigo pot durar perfectament dos “connexions de qualitat” amb l’extramurs, que et o tres mesos. lluita no pot ser la presó i, mantinguin vinculat amb el que passa allà fora. per tant, des que està pres Intento seguir exercint de president d’Òmnium El Tribunal Suprem es pronunciarà aviat. Es no ha perdut el temps, sinó però sense ser cap limitació per a la feinada que pot estar preparat per a una sentència com que l’ha guanyat. A més fa l’entitat i el lideratge del nostre vicepresident la que vindrà? d’escriure Ho tornarem a fer, i estimat Marcel Mauri. L’única sentència justa és l’absolució. Sí, crec ha editat, amb Iñaki Rivera que hem tingut temps. Aprofitarem les condem- i el projecte Sirecovi, un Amb l’experiència que acumules, creus en la nes com a palanca de transformació democrà- llibre sobre l’allunyament funció de reinserció de la presó? tica. Després de dos anys de presó preventiva penitenciari, i ara en prepara Estic convençut que existeixen sistemes de rein- i d’acord amb els esdeveniments dels darrers anys, un altre sobre el dret del serció molt més eficaços que la presó i aquest és no tenim cap motiu per no preveure unes con- pres a participar activament un debat que no podem evitar. Aquí dins el que demnes de doble dígit. En la batalla jurídica, la en el naixement dels fills. Li trobes majoritàriament són persones dels sectors relació històrica entre Catalunya i l’Estat, sem- més desafavorits de la societat, perquè els veri- pre o quasi sempre, ha tingut un clar guanyador: falta ben poc per ser pare tables responsables de les majors atrocitats que el Ministeri Fiscal. Una altra cosa és l’ús moral de nou. El qüestionari per al estem vivint (crisi climàtica, mort de refugiats al i polític que farem de les sentències i, en aquest president d’Òmnium Cultural Mediterrani o venda d’armes) estan en llibertat. sentit, estic convençut que els pesarà molt més va viatjar a Lledoners el Soc partidari de l’abolició de les presons, ja ho era a ells que no pas a nosaltres. Condemnar l’exer- darrer divendres d’agost i va abans d’entrar-hi. Moltíssims dels meus companys cici de drets fonamentals i el dret a la dissidència arribar a la redacció l’endemà són més víctimes que culpables. Només gratant política a Barcelona és també fer-ho a Madrid, de l’Onze de Setembre. una mica, veus que la sort o dissort depèn només Segòvia o Sevilla; per tant, és un atac a tots els La versió completa de d’haver nascut uns carrers més amunt o més avall demòcrates de l’Estat i, per extensió, d’arreu del l’entrevista a Cuixart la o d’uns quants milers de quilòmetres. A la vegada, món. Que una democràcia europea empresoni podreu llegir al nostre web. és cert que hi he conegut professionals excel·lents drets humans al segle XXI és molt significatiu del que fan una feinada brutal. món que cal canviar. 14 MIRALLS 18 de setembre de 2019 Directa 484

Has viscut tot el judici des de la banqueta dels fins a l’acció no-violenta i la desobediència civil. No és aquesta precisament la pràctica de la acusats, la mateixa on va ser jutjat el president Accions fetes de manera molt organitzada i pro- desobediència? de la Generalitat Lluís Companys. Quines sen- positiva. Això també demana una transformació Exacte. La desobediència civil és un instrument sacions i conclusions et deixa? personal i que cadascú es pregunti a si mateix quin més de la lluita no-violenta que té per objectiu la El dia a dia del judici, per a mi, no va ser espe- és el grau de sacrifici que està disposat a assumir. millora de la societat i l’enfortiment de la demo- cialment dur. Era una oportunitat per escenificar Revertir la penalització de drets fonamentals és cràcia, adaptant les lleis a les necessitats socials. l’embat de l’Estat contra la societat catalana i la una lluita que interpel·la tots els demòcrates de Es fonamenta en l’acció no-violenta i en assumir democràcia, i per això no vaig voler anar a seure Catalunya i l’Estat; l’aleteig de la papallona que l’autoria dels actes, que no vol dir reconèixer la darrere dels advocats. El fet que fos a la mateixa ens ha de portar al tsunami democràtic, com ho legitimitat del possible càstig, però sí les seves con- sala on van jutjar el president Companys ens mos- explica Gene Sharp. seqüències. Demana molta formació i conscienci- tra que l’Estat, a grans trets, no ha variat l’estratè- ació i és l’antítesi de la unilateralitat. L’objectiu és gia repressora cap a Catalunya i que, per tant, som En aquesta lluita pel dret a l’autodetermi- forçar l’Estat a acceptar que ha de negociar. Per encara en el mateix contenciós polític. Si Franco nació, què és el que tornarem a fer, segons això no té sentit el debat entre diàleg o confron- no va poder liquidar la voluntat d’autogovern de la Jordi Cuixart? Què no vam saber fer bé i què tació, perquè evidenciar la manca de voluntat de societat catalana, Felip VI tampoc podrà. La lluita queda per fer? diàleg per part de l’Estat forma part de l’estratègia ve de lluny i estan en joc els drets nacionals, que Queda gairebé tot per fer, però hem fet una cosa de confrontació. també són socials, com hem viscut en altres capí- molt important que és demostrar-nos que col·lec- tols de la nostra història col·lectiva. tivament podem inundar Catalunya d’urnes amb Què diries a les persones que desitgen una tot un Estat i més de 6.000 policies perseguint-les. Catalunya independent i se senten frustrades? El suport a les preses polítiques i exiliades Cal donar molt més valor a l’1-O, aquest gran èxit I a altres que no són independentistes i pensen és persistent. Creus que la lluita antirepres- col·lectiu, i la resposta a la brutalitat policial que que cal cenyir-se a la legalitat vigent? siva centra massa energies o que hi ha risc va aturar el país el 3-O. “Ho tornarem a fer” és la Als primers els diria que els qui ens han precedit que faci perdre de vista la lluita pel dret reafirmació que tornarem a exercir cada dret que en la defensa de la democràcia i la llibertat van es- a l’autodeterminació? amb la condemna s’intenta conculcar. Des de la lli- tar disposats a donar-hi la vida i que, per tant, no Des d’Òmnium sempre hem entès el front antire- bertat d’expressió fins a l’acció no-violenta, passant tenim gaire dret a sentir-nos frustrats. Als segons pressiu com una part indestriable de l’estratègia òbviament pel dret a l’autodeterminació. L’única que, en nom de la legalitat vigent, pensin com autodeterminista i, per tant, renunciar-hi seria manera de garantir la pervivència dels drets és exer- tracta la Unió Europea els refugiats, els subsahari- un error tan greu com també ho seria el fet de cir-los. I hem de ser implacables en la seva defensa, ans que moren a les nostres costes o els milers de prioritzar-la per damunt de la resolució del con- pels qui s’hi van deixar la pell i pels qui vindran. veïns que pateixen la pobresa energètica mentre flicte polític. Per això diem que l’amnistia seria creixen els beneficis de l’Ibex-35 amb l’aval del una victòria per al moviment sobiranista perquè I què és el que no hauríem de tornar a fer? Tribunal Constitucional. Com deia Howard Zinn, seria reconèixer, per part de l’Estat, que els fets No soc persona de retrets, però sí que és impres- el nostre problema no és la desobediència civil condemnats no són delicte. En Xirinacs és un dels cindible que els fets i les paraules no difereixin, sinó les persones que obeeixen les ordres dels go- millors exemples. perquè aquí hi ha l’inici de la desorientació i la des- vernants que permeten que tot això estigui pas- mobilització. Mentre busquem culpables, l’Estat sant. La desobediència civil no deixa de ser un test Algunes veus han parlat d’indult. Indultar què no atura la seva espiral repressiva i regressiva. El de constitucionalitat permanent per millorar les i a quin preu? topall a les nostres aspiracions socials i nacionals lleis vigents, i això fins i tot ho reconeix el mateix Des d’Òmnium som molt curosos amb les decisi- no pot ser ni la por a la repressió ni l’amenaça de Tribunal Suprem en una sentència del 2009 que ons personals de cadascú, però jo tinc clar que l’ús de la violència institucional per part de l’Es- afegia, aleshores, que és també el reflex del bon el meu objectiu, ara que soc a la presó, no és la tat, com tampoc la lluita per l’hegemonia política estat de salut d’una societat democràtica. En tot lluita per sortir-ne. Així que l’indult no és una del sobiranisme. Les sufragistes o els insubmisos cas, el 80% dels catalans està en contra de la re- opció, ni per a mi ni per a Òmnium. La prioritat ens recorden que sense lluita no hi ha conquesta pressió i demanen una solució política al conflicte. és la llibertat de Catalunya, la fi de la repressió, social possible. Aquest és un consens de país que volem reivindicar. el respecte als drets humans i l’exercici del dret a l’autodeterminació. S’ha discutit força sobre el mandat. Quin és Especialment des de la dreta, s’ha inten- per a tu el de l’1-O? tat mantenir un relat basat en una crisi de Parles de mobilització constant i perseverant. L’1-O vam exercir el dret a l’autodeterminació. convivència. Com ho analitzes i quins riscos En què es tradueix? L’Estat espanyol ho volia impedir, però no ens comporta? Considero que entrem en una nova etapa que po- vam quedar a casa. Per garantir aquest dret, el És lamentable i temerari que, per interessos elec- dríem definir com de lluita antifranquista; és a dir, vam exercir. I ho vam fer amb el que s’ha convertit torals, ens vulguin confrontar entre els diferents accions que van des de la mobilització i la protesta en un dels actes de desobediència civil més impor- pobles d’Espanya o entre els mateixos ciutadans tant a Europa en les darreres dècades. Dues setma- de Catalunya. Denota una irresponsabilitat ma- nes més tard, van començar els empresonaments júscula. Malauradament, és un relat que, a voltes, i l’exili. Avui tenim una presidenta del Parlament el PSOE també fa seu i és l’instrument habitual empresonada, conselleres i consellers a la presó dels règims totalitaris. Sembrar la llavor de la por o a l’exili. Tot i així, l’Estat no ha aconseguit neu- i buscar un enemic. Però sento molta autoestima tralitzar el moviment sobiranista. El mandat per en veure que no ho han aconseguit i que, malgrat a mi és clar: cal seguir lluitant des de la transversa- la renúncia de molts intel·lectuals progressistes litat i la unitat d’acció. La repressió no pot ser un de l’Estat a alçar la veu, n’hi ha d’altres que ho topall i, per tant, votarem tants cops com calgui. fan i cada cop més desacomplexadament. Aquí l’única fractura real que hi ha és entre els qui po- Ara mateix hi ha una certa contraposició en- den arribar a final de mes i tota la resta. I també tre diàleg i confrontació amb l’Estat. Són in- m’agradaria recordar que, com va reconèixer Felip Soc partidari de compatibles o dialèctics? Cal confrontar per de Borbó el 1990: “Catalunya serà el que vulguin obtenir una resolució dialogada? els catalans i catalanes”. l’abolició de les No té sentit la discussió entre diàleg o confronta- presons, molts dels ció perquè la petició permanent de diàleg forma La independència convenç si aconsegueix mi- part de l’estratègia de confrontació per resoldre llorar les condicions materials de la societat? meus companys aquest conflicte. Hem de començar a abandonar Ni fred, ni set, ni foscor. Aquest és l’objectiu. El són més víctimes aquests debats superflus i, com diu en Marcel país se’ns desfà a les mans: un de cada quatre Mauri, parlar menys de la unitat i treballar més catalans està en risc de pobresa o exclusió so- que culpables per la unitat. cial, més de la meitat dels catalans té dificultats Directa 484 18 de setembre de 2019 MIRALLS 15

Evidenciar la manca de voluntat de diàleg per part de l’Estat forma part de l’estratègia de confrontació

L’única fractura real que hi ha a Catalunya és entre els qui poden arribar a final de mes i tota la resta

tot sigui dit de passada. Sobiranies: energètica, nacional, alimentària... Dret a decidir sobre el propi cos i a decidir-ho tot.

Per tant, una república catalana és una opor- tunitat de construir un país millor però depen- drà de les bastides que es vagin articulant des d’aquest moment? No m’interessa gens una república catalana si és només per canviar el rei per un president i una bandera per una altra. Del que estem parlant és de construir un projecte col·lectiu on l’economia responsable, la defensa i protecció del medi am- bient, la lluita feminista per la igualtat real i la cultura siguin al centre de totes les decisions. La proposta d’un país millor és un projecte d’allibe- rament col·lectiu, però això comença, insisteixo, per un procés de transformació personal. per arribar a final de mes i tenim 360.000 per- Catalans són un dels motors econòmics del sud Aviat naixerà el teu quart fill i en tens un que sones sense feina. No es tracta de prometre cap d’Europa però alhora tenim un dels índexs de de- encara és molt petit. Com explicaràs als teus arcàdia feliç, sinó de dotar-nos d’instruments per sigualtat social més elevat. És evident que aquí el fills quan creixin el que ha passat i el fet de combatre aquesta realitat. Perquè quan l’Estat que falla és la gestió i la priorització que es fa dels ser a la presó? renuncia a defensar els interessos del conjunt de recursos que generem com a societat. “El regal més gran que pots fer als altres és conciutadans i sobretot els dels més desafavorits, l’exemple de la teva pròpia vida”, deia Brecht, tenim la responsabilitat de buscar solucions. És Durant el procés polític s’ha evidenciat la po- i, de moment, dedico bona part dels meus esfor- importantíssim que el sobiranisme no abandoni sició de les empreses de l’Ibex-35 i, en defini- ços a intentar que no tinguin odi contra res ni el combat de les idees i sobretot de les propostes. tiva, de les grans corporacions que controlen ningú. També crec que amb la perspectiva dels les finances, l’energia, etc. Es pot guanyar la anys els serà fàcil entendre que el seu pare i la Dius que “això no va de banderes, sinó de sobirania política sense sobirania econòmica? seva mare no han fet res d’excepcional, que la guanyar un país millor per a tothom”. Per Com a consumidors o usuaris tenim una força lluita pels drets humans i la república catalana guanyar-lo, cal impulsar estructures socioeco- gegant i no l’hem de menystenir. Per això és tan no deixa de ser la mateixa que la dels abolicio- nòmiques pròpies? important la transformació personal, perquè nistes del segle XIX, els lluitadors antifeixistes Apoderament ciutadà, dotar-nos d’espais propis la dependència que creiem que tenim respecte de l’Europa de mitjans dels 30 i 40 del segle i de decisió col·lectiva que provoquin el tsunami a les grans corporacions no és tal; tenim molt més passat, la dels kurds en l’actualitat o tantíssims democràtic del qual estem parlant. És una palanca poder del que ens pensem. Aquesta és la verita- altres col·lectius arreu del planeta que no tenen imprescindible per al canvi. Catalunya i els Països ble revolució, tampoc exempta de contradiccions, malauradament el mateix altaveu.� 16 IMPRESSIONS 18 de setembre de 2019 Directa 484

a doble espai

Sexe patriarcal La manera com tenim relacions sexuals no queda lliure del masclisme que hem anat aprenent des que vam néixer. Potser ja és hora d’apostar per un sexe que sigui més real i més plaent

Elena Crespi | @ElenaCrespi81 Psicòloga, sexòloga i feminista

empre m’he considerat feminista. Malgrat això, per diversos motius, mai havia militat El resultat de la obertament en cap col·lectiu. “No pots ser influència del feminista si no ho ets de manera col·lecti- masclisme en la Sva”, em van dir fa temps. Un home, evidentment. sexualitat: pensar El feminisme pot estar arreu. Això sí, llegint, mili- tant i formant-me és on més estic aprenent. I aquí que quan el penis és on comença la meva crisi. Com més m’endin- s’introdueix dins so a comprendre la magnitud del masclisme que de la vagina hi ha ens envolta, més masclista m’he arribat a sentir. orgasme per a les Per això m’agrada molt la idea que el feminisme dues persones cis està constantment en revisió, per anar detectant que hi juguen el masclisme que forma part de nosaltres i apre- nent a tenir alternatives més justes. I, és clar, la sexualitat és un espai de les nostres vides que està completament submergit en aquest patriarcat he- terocisnormatiu que ens dicta com hem de com- portar-nos al llit, què està bé i què no i quins rols pornogràfic que nosaltres no teníem fa més de vint hem d’adoptar. anys. I aquesta visió pornogràfica de la sexualitat Com a sexòloga, jo he entrat en crisi. Perquè ens fa pensar que al sexe només s’hi arriba a tra- desconstruir les idees patriarcals que formen part vés de la passió desenfrenada i des de la part més de les nostres relacions sexoafectives és molt com- salvatge dels nostres instints. I, a més, el porno plicat. I treballar-ho a teràpia, també. Tot i així, no mainstream, és a dir, aquell que està a l’abast de és una feina impossible; per tant, tot allò que pu- tothom i que és més vist, reprodueix sempre el guem fer per tenir una vida sexual més saludable que dèiem abans: heterosexualitat pressuposada, serà benvingut. Com és el sexe que tenim? Gràcies protagonistes cisgènere, el coit i el penis en el cen- ces i maneres de fer que impossibiliten que l’altra a les persones que venen amb mi a teràpia i a les tre de les relacions sexuals, i encara que sembli persona pugui gaudir amb naturalitat de la seva persones amb qui converso, puc dir que el sexe que hi apareixen dones (cisgènere, és clar) el seu sexualitat. Posem-ne alguns exemples: que tenim és completament masclista. Quins in- plaer no és el més important. Quan s’intenta pri- gredients té la nostra sexualitat? Si li hagués de oritzar el plaer de la dona es fa des d’una perspec- • La pressió sobre el cos, sobretot de les do- posar tres adjectius, serien: heterocisnormativa, tiva molt masculina: tocant el clítoris directament, nes cis i d’aquelles persones que tenen un coitocentrista i pornogràfica. Paraules que sem- mossegant-lo, fregant-lo salvatgement i sense te- cos no normatiu. El model estètic ens pesa blen complicades però que ara explicaré. nir en compte si a la companya de jocs li agrada i fa que ens preocupem per com és el nos- La primera: heterocisnormativa. Es pressupo- d’aquesta manera o no. tre cos en lloc d’ensenyar-nos a gaudir-lo, sa que entrem dins de la norma de ser heterose- Amb aquests tres ingredients és com ens ima- i això ens minva l’autoestima. I sense au- xuals i cisgènere. És a dir, que ens agraden les ginem la sexualitat i construïm la idea de la rela- toestima no hi ha bon sexe. persones del gènere contrari al nostre i que ens ció sexual perfecta: la penetració del penis dins identifiquem amb el gènere que se’ns ha atribuït la vagina, amb allò que en diuen els preliminars • El desconeixement de les vulves. Això fa en néixer. I se’ns pressuposa així, per no dir que justos per preparar bé el moment de la penetració que tinguem creences errònies sobre com se’ns imposa ser així. i amb un final en el qual, evidentment, hi ha un són, com funcionen i que moltes persones La segona: coitocentrista. Per no dir fal·locen- orgasme simultani. Això vindria a ser el resultat que en tenen no s’atreveixin a investigar-les trista. És a dir, que tot el que hem après ens fa de la influència del masclisme en el món de la en profunditat. creure que la sexualitat i el bon sexe impliquen sexualitat: pensar que quan el penis s’introdueix un coit (penetració d’un penis dins d’una vagina) dins de la vagina hi ha orgasme per a les dues per- • El pes dels anticonceptius hormonals. Tot i sempre s’ha prioritzat el plaer del penis i de la sones cis que hi juguen. Així, fàcilment. Doncs i que és l’home cis el que és fèrtil cada dia persona que hi va enganxada; generalment un ho- no, no és així. I els factors que porten a afirmar de la seva vida des que comença a ser-ho, el me cisgènere. Ah! I sense oblidar que hem atorgat que això no és així es poden resumir amb una pes de l’anticoncepció hormonal recau so- a la vagina certs poders que no té: els d’orgasmar paraula: masclisme. bre aquelles persones que són fèrtils quatre pel simple fet que un penis o un objecte hi entri Per què el masclisme fa que les nostres relacions dies al mes, aproximadament. I l’anticon- a dins. Les persones amb vulva no funcionem així. sexuals no siguin tan meravelloses com haurien cepció hormonal té certes conseqüències La tercera (però no menys important): porno- de ser? Perquè aquest model tan focalitzat en el sobre la salut i sobre la salut sexual, entre gràfica. Aquesta és la visió que tenim de com ha plaer del penis no té en compte res més que les elles la disminució del desig. de ser el sexe. Aprenem de la pornografia des de sensacions i la satisfacció que el seu propietari pot molt joves. Sobretot les generacions que ara pugen, tenir. Si només tenim en compte la satisfacció de • La manca d’assertivitat. Ens costa molt dir perquè tenen una facilitat per accedir a contingut qui té penis, construïm tota una sèrie de creen- què necessitem i què desitgem, i en una Directa 484 18 de setembre de 2019 IMPRESSIONS 17

situació sexual sembla que encara més. Si no expliquem a les nostres parelles sexuals què ens agrada, ens serà molt difícil sen- tir plaer (i no només estic parlant d’orgas- mes…). Per l’educació que hem rebut les persones que, com diria la meva companya Bel Olid, hem estat educades per ser dones, l’assertivitat encara ens queda més lluny.

I no pararia de donar voltes sobre molts apre- nentatges erronis que tenim gràcies a tot plegat. I això, en lloc d’ajudar-nos a gaudir d’una sexua- litat saludable, fa que ens oblidem que el sexe és molt més que una quantitat de relacions sexuals al mes. El sexe compartit és una experiència en la qual estaria bé que gaudissin totes les perso- nes que hi participen, no trobeu? Si volem sortir d’aquest model patriarcal de sexualitat, ens hem d’encaminar cap a un model feminista de les re- lacions sexuals. Qui s’hi apunta?� / JULIO FUENTES 18 IMPRESSIONS 18 de setembre de 2019 Directa 484

pàgina oberta

Legitimitat antimonàrquica

Joan Serra Capallera Director de la revista ÀMBITS ÀÁF / RIBES COOKED

ny 1947. En els mo- ments més durs de la dictadura militar del ge- Aneral Franco, les Cortes Españolas aproven la Ley de Sucesión que definia España com a regne. Un any més tard, Juan Carlos de Borbón y Borbón iniciava, als deu anys, la seva formació sota la tute- la franquista. El 1966, la Ley Orgánica del Estado reescriu i estableix de nou els criteris successoris del Régimen. Tres anys més tard, el juliol del 1969, el que serà conegut com a Juan Carlos I presta jurament davant les Cortes i és proclamat el successor del dictador a títol de rei. Quan es mor Franco, el dels oblits el fet que Felipe VI fos no- –PSOE, PP i Ciudadanos– no deixen 20 de novembre de 1975, Juan Carlos, menat Guardiamarina Honoris Causa marge al qüestionament. La legalitat després de jurar els principis i les lleis per l’Armada Argentina del general l’avala el text constitucional. I aques- fonamentals del Movimiento, és pro- Videla, l’actual imatge de la monar- ta els permet afirmar que el funcio- clamat rei d’España. quia es presenta com la més genuïna nament de l’estat espanyol és el més Posteriorment, la Constitució del expressió democràtica. Amb insistèn- semblant al que anomenen monar- 1978 defineix la forma política de cia, els paladins monàrquics desvin- quia republicana, ja que sostenen l’estat espanyol com a “monarquia culen la legalitat dels borbons de la que l’espanyola és una monarquia parlamentària” i trasllada al rei la fi- dictadura del general Franco o de democràtica sustentada en els prin- gura de cap d’estat. La recuperació la restauració de la línia successòria cipis republicans. El referèndum so- de la monarquia alfonsina de princi- borbònica. En aquest segon aspecte, bre la reforma política va ser un èxit pis del segle XX –malgrat haver estat resulta evident que el rang de cap per al govern Suárez, i els resultats impulsada, educada (religiosament d’estat de Felipe VI, avalat constituci- electorals del 1977 al 1982 permeten i militarment) i sostinguda econò- onalment, és, agradi o no, una mera avalar la tesi de la legalitat monàr- micament per un règim feixista– as- qüestió de llinatge. quica. Com afirma, però, Alexis de soleix la legitimitat constitucional Format militarment en plena dic- Tocqueville, un dels pares del repu- proclamada i lloada per monàrquics tadura a l’Academia General Militar blicanisme liberal que avui dona nom Quan es mor i neoconservadors. La monarquia es- de Zaragoza, a l’Escuela Naval Militar tant a un privé-club milanès com a un devé inqüestionable, la coartada de de Marín i a l’Academia General del club barcelonès dels que es conside- Franco, el 20 la constitució és perfecta. Aire de San Javier, Juan Carlos I os- ren la societat civil “autèntica”, és En aquest desenllaç històric, és tentava el rang de capità general de més fàcil acceptar una simple men- de novembre de un “delicte d’odi” sentir-se profun- les Fuerzas Armadas, el mateix que tida que una veritat complexa. dament antimonàrquic i fer-ne causa ara ostenta Felipe VI. Si l’exèrcit va L’expressió “les històries sempre 1975, Juan Carlos, política pública? La qüestió actual- tenir un paper cabdal en la seva for- guanyen els fets” s’ha convertit en ment no és retòrica, ja que pot esde- mació, també va tenir-lo en el redac- una màxima malèvola. Bombardejats després de jurar venir penal des de determinats plan- tat constitucional, malgrat els silencis i martellejats per credulitats de tota tejaments ideològics i jurídics. Els ne- condemnatoris de la transició i de la mena: mèdiques, de consum, econò- els principis i les ocons nacionalistes espanyols, a l’om- post-Transició. Sense un substrat po- miques, artístiques, tecnològiques... bra de la FAES, el Club Tocqueville, lític i social monàrquic, és la cúpula i monàrquiques, acabem assumint lleis fonamentals el Centro Libre Arte y Cultura (CLAC) militar de l’exèrcit qui el 1978 imposa com a inqüestionable l’existència o els ultres de Somatemps, poden no la figura reial aprovada prèviament, d’un reialme i la figura d’un rei. del Movimiento, tenir-hi dubtes. Desvinculat el gendre cal tenir-ho present, a les Cortes del Hi ha qui frisa per poder ser vassall cobdiciós de la monarquia, conver- règim feixista. o, si més no, lacai d’un rei; altres no és proclamat rei tida en anècdota l’afició del sobirà Tant els diferents sectors monàr- volem ser-ne ni súbdits i tenim tot el a matar paquiderms i tancat al calaix quics com els grans partits espanyols dret legítim a defensar-ho.� d’España ïlla

Cru La transhumància, una resistència viva

Els cavalls de la Fundació Miranda inicien les rutes de transhumància a l’Alt Berguedà Enfront de les inclemències del sistema actual, diversos projectes ramaders continuen desenvolupant iniciatives que ajuden a preservar el nostre territori i la seua biodiversitat

David Bellés | @david_boira

istòricament, la trans- merç de la llana –exportada a diversos importants beneficis tant en l’as- humància ha estat un indrets europeus– va ser clau en el pecte mediambiental com en la cu- factor sociocultural desenvolupament de vies de comuni- ra de l’ésser viu. a destacar dins del cació, assentaments, relacions socials món rural dels Països i fins i tot en la creació d’un model Ramats de l’altiplà baixen a les HCatalans. Resumint aquest procés de mobilitat territorial. Tanmateix, planes litorals tan complex, la transhumància es amb el pas dels segles, la disminució La transhumància al nord del País podria definir com a migracions es- d’aquesta activitat es va fer patent. El Valencià s’explica per la proximitat tacionals que efectuen els ramats. descens del comerç de la llana, l’aug- geogràfica entre els rigorosos hiverns Les pastores, amb la finalitat d’apro- ment de l’agricultura i la implantació dels altiplans aragonesos i les tempe- fitar al màxim les terres d’herbatge, de granges va deixar la migració pe- ratures suaus de les planes litorals traslladen els animals des de les re- cuària en un paper secundari. castellonenques. Per aquest motiu, gions muntanyoses fins a les planes No obstant això, en l’actualitat les ramaderes d’Aragó van planifi- per deslliurar-se de les inclemències diverses iniciatives mostren com car una migració estacional que ha climàtiques. la transhumància pot ser una veri- assentat lligams no sols en l’àmbit de Molts segles han passat des que la table alternativa a l’explotació ra- la ramaderia sinó també sociocultu- transhumància fou un model de vi- madera intensiva. A continuació, rals en comarques com la Plana Alta, da rural destacat al nostre país. El co- alguns exemples que han suposat els Ports i el Maestrat. 20 CRUÏLLA 18 de setembre de 2019 Directa 484

Fernando Robres, ramader de 49 anys assentat a Castelló però nascut a Mosquerola, un poble de Terol, par- ticipa en un projecte experimental amb què s’ha retornat la ramaderia transhumant al Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca, després de 25 anys d’absència. Robres és un clar exemple de com es poden incorpo- rar els coneixements transhumants a models ramaders més sostenibles. Seguint la tradició del seu pare de baixar les raberes al litoral, el rama- der ha tornat a pasturar al Prat, però ara cohabitant amb el ciment dels im- ponents gratacels turístics de Marina d’Or i les nombroses infraestructu- res viàries de la plana septentrional castellonenca. És per això que la transhumàn- cia que extrema al Prat s’ha adaptat a les noves necessitats per poder se- guir desenvolupant la seua activitat. Si en el passat el ramat predominant era l’oví, ara el tipus que rep l’aigua- moll és el boví ecològic. “És necessari conscienciar el consumidor perquè demande un producte de proximi- tat i qualitat, ja que pot contribuir a preservar tant el món rural com els seus ecosistemes. A banda, consumir producte quilòmetre zero i ecològic et permet tenir el control d’una so- birania alimentària cada vegada més complicada”, defensa Robres. A banda d’això, Robres ha ex- perimentat de primera mà com la transhumància ben acotada pot uti- litzar-se com a tallafocs natural en- front dels incendis, al mateix temps que neteja el parc de manera sosteni- ble. Dins d’aquesta zona protegida és habitual que en èpoques de sequera es declaren incendis. Segons relata Robres, “l’única zona propera a l’in- cendi que es va salvar de la darrera crema va ser on havia estat pasturant la rabera”. D’altra banda, també han tornat a niar al Prat espècies protegi- des que s’havien perdut. Casualment, ple, de Mosquerola a Cabanes, i amb durant el descens, així com la man- més enllà d’altres projectes lligats aquestes espècies es van assentar no- una distància d’entre 60 i 70 quilò- cança de pluges en les darreres dè- a la sobirania alimentària o models vament dins l’àrea on les vaques havi- metres recorreguts en cinc jornades, cades. “En l’últim descens a Cabanes ramaders alternatius. Rosa Galindo en estat pasturant. Així doncs, totes les pastores es veuen afectades pel vam haver d’optar per la utilització –que comparteix l’activitat transhu- les parts implicades en retrocés de les amplà- de magatzems d’ai- mant amb la d’actriu el procés se’n benefici- ries de les vies pecuà- gua per poder abeurar i cantant a Barcelona– en: “El pastor rep pas- ries, el seu asfaltatge la rabera”, denuncia és en l’actualitat la se- tures gratuïtes, el besti- La transhumància i la intersecció de grans Robres. També es fa una ua coordinadora. ar s’alimenta amb pasts ben acotada pot infraestructures viàries tasca més social La fundació treballa de millor qualitat i el usar-se com a del corredor mediterra- Transhumància i cultural, amb principalment en tres territori es neteja de tallafocs natural, ni –com l’N-340, l’AP-7 equina a l’Alt processos que àrees: en primer lloc, manera natural”, sen- al mateix temps o el ferrocarril. “On Berguedà relacionen els en la recuperació de tencia Robres. que neteja el abans hi havia una via La Fundació Miranda cavalls lliures cavalls que han sofert Paral·lelament, parc de manera pecuària amb dret de és una associació sen- amb la salut de maltractaments i en la Robres també viu les sostenible pas, ara et pots topar se ànim de lucre que l’ésser humà facilitació d’una nova dificultats a les quals amb un poliesportiu”, inicià l’activitat l’any vida en grans espais na- s’afronta la pastora subratlla el pastor. 2008 al Pla de l’Orri turals; en segon lloc, en del segle XXI, dins d’un sistema so- A més a més, l’abandonament dels (Alt Berguedà). Destina els seus es- una tasca més social i cultural, amb cioeconòmic que cada vegada està punts públics d’abeurada com els forços a la difusió del coneixement, processos que relacionen els cavalls deixant més de banda aquesta he- pous, les basses i els aljubs dificulta la comprensió i el respecte al cavall, lliures amb la salut de l’ésser humà rència del sector primari. Per exem- encara més l’esdevenir dels ramats les persones i la terra. Així doncs, va i el patrimoni cultural on actuen; fi- Directa 484 18 de setembre de 2019 CRUÏLLA 21

Ramaderia bovina transhumant al Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca / ALBERT FABREGAT

gumenta la pastora. “Ser una rama- dera transhumant no hauria de ser una heroïcitat”, insisteix Galindo. Des de Miranda es clama també perquè les institucions públiques com el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de Catalunya (DARP) no obvien les ne- cessitats i la llavor d’aquests projec- tes. “Des del DARP no se’ns dona cap ajut perquè consideren que no som productors carnis, però al ma- teix temps ens exigeix les mateixes obligacions. A més, nosaltres produ- ïm un bé intangible, com la neteja de territori i un procés sanador per a les persones que participen de les nostres iniciatives”, afegeix la coor- dinadora. És per aquest motiu que actualment Miranda està sobrevivint nalment, en la custòdia del territori des. També ha iniciat un altre viatge tenim. El sistema actual fomenta que amb les aportacions de les sòcies i el que els nostres avantpassats feien dia més septentrional que connecta el tot estigui industrialitzat i burocratit- voluntariat de ramaderes –en gran a dia, ajudant a netejar i millorar el Berguedà amb l’Alt Urgell. “La inten- zat fins a un punt que es deshumanit- part dones– que aconsegueixen que medi rural i la biodiversitat. “La des- ció és no estar íntegrament vinculats za el procés i crea conflictes entre les uns cinquanta cavalls puguen tenir connexió entre la rama- a un espai, ja que el ca- mateixes ramaderes”, una segona oportunitat. deria i la terra té greus vall és un animal que es argumenta Galindo. D’altra banda, també conseqüències per a la mou per menjar i men- A pesar de la dis- es fomenta que qualse- custòdia del nostre me- Reivindiquen la ja per moure’s”, expli- tància amb l’anterior El viatge vol puga beneficiar-se di”, destaca la pastora. necessitat de ca Galindo. També rei- projecte, el viatge transhumant del contacte amb els Amb la finalitat tornar als orígens vindica la necessitat transhumant dels ca- dels cavalls animals en el marc de d’aconseguir pastu- i la importància de tornar als orígens valls sofreix dificul- sofreix dificultats les diferents activitats res naturals òptimes de mantenir i la importància de tats compartides, com compartides, que es programen al durant tot l’any i un pràctiques que mantenir pràctiques el tall i la desaparició com el tall i la llarg de l’any. “Amb terreny on els cavalls ens apropen com la transhumància de les vies pecuàries desaparició de les la transhumància tan- puguen campar en lli- més al territori enfront d’un sistema o la mancança de ter- vies pecuàries quem un cercle virtuós. bertat, la fundació ha que cada vegada ens res públiques perquè Si bé la fem per als ca- aconseguit impulsar allunya més del nostre el ramat puga pastar valls, fem que les perso- la transhumància equina entre l’Alt territori. “Es podria dir que la trans- i desplaçar-se òptimament. “Mentre nes participin del procés, que desprèn Berguedà i el Garraf a través del ca- humància és d’un altre temps, però hi ha boscos públics totalment un alt component cultural i natural mí ramader de Marina –amb una que s’ha de reivindicar. Et posa en abandonats, se’ns fiquen moltes que preserva i millora els espais en els migració que dura unes vuit jorna- evidència el territori i la societat que traves per poder pasturar-los”, ar- quals convivim”, sentencia Galindo.� 22 RODA EL MÓN 18 de setembre de 2019 Directa 484

La revolta de les

Managua

NICARAGUA banderes a Nicaragua Activistes reivindiquen l’ensenya del país centreamericà com a símbol integrador, de rebel·lia i oposat a la vermella i negra de l’FSLN, que representa el règim d’Ortega

Xavier Ruiz Ribes | @La_Directa Managua

activista Francisco Sequeira va Managua l’abril de 2018 eren una amalgama d’ideo- pensar, un matí d’aquest darrer logies i sectors socials antagònics, però units per mes d’agost, que al mur exterior En un any, la Comissió un objectiu comú. Ningú criticava la samarreta de de casa seva li calia una mà de Interamericana de les companyes de marxa (potser del Che, potser pintura. És normal: va haver de de Sandino) ni despenjava cap bandera vermella passar uns quants mesos a la Drets Humans ha i negra del Front Sandinista d’Alliberament L’presó La Modelo de Tipitapa per protestar contra confirmat 325 morts Nacional (FSLN). Només la imatge de la parella el govern de Daniel Ortega. En tot aquest temps i 70.000 sol·licituds presidencial, Daniel Ortega i Rosario Murillo, om- de repressió i judicis arbitraris, ningú de la família nipresent a les tanques publicitàries i simbolitza- havia pogut pensar en qüestions estètiques: esta- d’asil a Costa Rica da als arbres lluminosos de ferro que s’estenien va acusat de terrorisme, robatori, segrest i tinen- com una plaga per tota la capital, eren motiu de ça d’armes restringides, sense que mai s’hagués L’oposició va decidir menyspreu. La tala nocturna d’aquests arbres es pogut provar cap d’aquestes acusacions. Però el va convertir en un tòpic inesborrable. 10 de juny, en el marc d’un discutit decret d’am- respondre amb la Alguna cosa s’havia trencat des de feia temps en nistia promogut des de l’Assemblea Nacional, ell bandera de Nicaragua el sandinisme, però l’eclosió sorgida el 18 d’abril i desenes de persones més van ser alliberades. Dit el monopoli de de 2018 va evidenciar que un corrent de l’esquer- i fet. El 6 d’agost va comprar pintura blanca i blava ra nicaragüenca ja havia trencat mentalment amb i unes quantes brotxes per començar a pintar el l’ensenya sandinista el govern i amb el seu estil autoritari. Desenes de mur de ciment que limita amb la vorera del seu per part del govern milers de persones omplien els carrers massiva- carrer, a la ciutat de Juigalpa. L’intent va durar pocs ment quasi cada dia, sense necessitat de consignes minuts: tres patrulles policials amb una quarante- o lideratges, i els partits d’oposició liberal eren in- na d’agents, alguns d’ells antiavalots, van arribar capaços de mobilitzar ningú des de feia temps. El de forma amenaçadora a exigir l’entrega immedi- marc polític instaurat al país des de 2007 havia fet ata de la pintura. Poc després, protegit per la poli- volar pels aires l’alternança i el sistema de partits. cia, un grup de funcionaris municipals va arribar Però calia que aquesta massa, mantenint la seva amb pintura groga i va refer tota la feina prèvia país entre dos bàndols aparentment irreconci- heterodoxa diversitat, trobés alguna simbologia de Sequeira, repintant el blau encara fresc i cul- liables, i que s’ha concretat en una utilització comuna entre samarretes, llaços i banderes que minant també la resta del mur. Hi ha dos minuts sorprenent dels símbols. Ja fa més d’un any que servís per identificar la força integradora de tota de l’operatiu gravats pel protagonista a YouTube. els colors blanc i blau, que conformen la bande- mena de gent amb uns ideals compartits. Aquesta escena no sorgeix d’una novel·la de ra del país, s’han convertit en una combinació Quan el govern es va veure desbordat i sense realisme màgic o d’una pel·lícula d’humor ab- proscrita i perseguida. capacitat de resposta davant l’allau humana, a més surd, sinó de la Nicaragua actual. En un context de preparar una resposta brutalment repressiva, on hi ha 325 morts confirmades per la Comissió L’ensenya del sandinisme va assumir el monopoli de la bandera que l’FS- Interamericana de Drets Humans (CIDH) i al- com a emblema de l’Estat-partit LN havia onejat des de feia dècades. Ministeris menys 70.000 sol·licitants d’asil a Costa Rica en Per entendre com s’ha arribat fins aquí cal tornar i institucions públiques marcaven territori amb els menys d’un any, és un fet simptomàtic que con- als inicis de la revolta, quan les primeres manifes- colors negre i vermell des que Ortega va tornar al centra de manera visual una divisió extrema al tacions de protesta multitudinàries pels carrers de poder, en una descarada defensa de l’Estat-partit. Directa 484XXX 18XX de de setembre XXXXX de de 2017 2019 RODA EL MÓN 23

Una activista amb la bandera nicaragüenca als carrers de Managua

Com si estiguéssim en un context bèl·lic, on cada cabdill donés l’ordre contrària. Això ha succeït tot bàndol té el seu estendard, el govern i el seu en- just començar el mes de setembre, que és quan se tramat de forces armades (policia i paramilitars) Hem assistit a celebra anualment la independència de l’imperi van exhibir el seu senyal inconfusible a tort i a una persecució espanyol i es reivindica tradicionalment el símbol dret. Però davant seu no hi havia un altre exèrcit patri. D’un dia per l’altre, i potser pensant que abanderat, sinó una societat demanant democrà- vodevilesca: policies per fi el govern havia de recuperar també el mo- cia i llibertats. motoritzats rebentant nopoli de la bandera nacional, es va ordenar que amb les botes globus tots els organismes de l’Estat i els busos col·lec- Carrers tenyits de blanc i blau tius portessin la insígnia de manera ben visible. L’inici del conflicte va ser autoconvocat i sense lide- dels colors blanc i blau Com per art de màgia, les camionetes policials ratges establerts, i la decisió de vestir-se amb uns van aparèixer tot d’una engalanades amb els co- determinats colors per contrarestar el vermell i el Comprar una lors blanc i blau, els mateixos que la nit anterior negre va ser espontània: només la bandera blanca proscrivien sense rubor. i blava de Nicaragua podia unificar aquesta revolta bandereta de Però com es pot discernir ara el paramilitar aban- amb un sol símbol. No hi havia partits, no hi ha- sobretaula es feia derat de la companya de lluita llibertària? Com es via ideologies, no hi havia un ideari programàtic. d’amagatotis i rebent pot diferenciar que la bandera que hom porta és la Només Nicaragua com a topos –lloc comú– des- reivindicativa i no l’obligada per decret? A Nicaragua fermava il·lusions entre la gent i representava la clandestinament tot té solució: la vicepresidenta Rosario Murillo ja recerca d’un nou destí per a un nou país. la mercaderia havia transformat l’escut oficial (arc de Sant Martí, L’FSLN, que necessitava un enemic clar i defi- capell frigi i cinc volcans) en una coloraina indes- nit per al seu esquema de confrontació, va tro- xifrable que rebutja qualsevol opositor. Però si es bar sota el mar de banderes blanc-i-blaves el que fa servir l’escut oficial, només cal donar la volta buscava. Contra tota lògica, va atacar el símbol a la bandera i posar-la del revés: aquest gest signi- comú per excel·lència, que va passar a ser un fica que l’abanderat segueix en lluita. La consigna, emblema contaminat. En l’afany per trobar l’ene- multiplicada per xarxes socials, és una nova mos- mic, va acabar creient que l’enemic era Nicaragua. del seu país, vehicles interceptats per paramilitars tra de rebel·lia imaginativa que sempre es renova. I no hi havia cap millor elogi per a l’adversari, que per buscar-hi algun símbol nacional amagat (com si No és difícil imaginar que la policia revisi els veia reforçada la seva autoestima: d’aquí a tenyir fos un decomís de droga o armes), inspeccions als propers dies qui porta la bandera del dret o del conscientment els carrers de blanc i blau només cementiris per evitar que les víctimes de la repres- revés, o conductors mirant-se de cua d’ull per sa- hi havia un pas. sió fossin enterrades amb estendards... Comprar ber si l’altre és un dels nostres. Tot i així, Sequeira És per això que, a banda del recompte maca- una bandereta de sobretaula ha significat durant probablement no tindrà ganes d’eliminar el groc bre de víctimes i de les greus vulneracions siste- mesos haver-ho de fer d’amagatotis i rebent clan- canari del seu mur per tornar-hi a posar una capa màtiques dels drets humans, hem assistit a una destinament la mercaderia dins d’un sobre opac. de pintura blava al damunt. En qüestió de gustos, persecució vodevilesca pels carrers i places sense tot pot canviar a Nicaragua en unes hores per un precedents: policies motoritzats rebentant amb les Banderes del dret o del revés simple decret, i potser és millor esperar que l’al- botes globus inflats amb els colors blanc i blau, per- Fins quan podia durar aquesta esquizofrènia fo- caldia torni a repartir gratuïtament pots del color sones detingudes per caminar amb una bandera rassenyada? Com en tot exèrcit lleial, fins que el que toqui. I amb mà d’obra inclosa.� 24 RODA EL MÓN 18 de setembre de 2019 Directa 484

La presó a cel

PALESTINA Jerusalem obert d’Al-Walaja

El poble de Cisjordània ha quedat aïllat de Jerusalem i Betlem després de la construcció del mur, i ha limitat la població de l’accés als serveis bàsics i l’activitat laboral

Maria Soler | @msolebes Al-Walaja (Palestina)

mar Hajajleh descriu casa seva com trucció ni es permet a la família realitzar obres trucció del mur, sinó que són presents des de “una presó a cel obert”. Per acce- de construcció a la casa o els seus voltants. Les 1948 i al llarg de set dècades de colonització, dir al seu habitatge, ubicat al po- conseqüències de desobeir qualsevol d’aquestes ocupació i apartheid a Palestina. Des d’aleshores, ble d’Al-Walaja, al territori palestí normes comportarien encara més restriccions les terres d’aquest poble situat entre les ciutats ocupat de Cisjordània, ell i la seva a la seva llibertat de moviment. “No se’ns perme- de Jerusalem i Betlem s’han reduït dràsticament. família han de travessar una por- tria continuar obrint la porta. Només seria oberta Els mecanismes per fer-ho han estat a través de Ota metàl·lica de diversos metres d’alçada amb una tres vegades al dia, durant una hora, i sota inspec- la confiscació de terres, la construcció d’assenta- única finestra amb barrots, que dona accés a un cions de seguretat”, es lamenta. ments, la demolició d’habitatges o d’estructures passatge subterrani que creua un tram del mur de La construcció del mur de separació, de cen- com ara les tombes del cementiri local, i, més separació construït per Israel. El seu domicili ha tenars de quilòmetres de longitud, va començar recentment, la catalogació d’algunes terres del quedat totalment aïllat de la resta del poble per les el 2002. El 80% de la seva extensió s’endinsa poble com a part d’un parc nacional israelià. polítiques d’apartheid israelianes, una realitat que a l’interior del territori de la Cisjordània ocu- Al-Walaja, segons l’activista Munter Amira, té pateix tota la localitat, una de les més actives en la pada, i confisca de facto una gran quantitat una història recent que està estretament lligada resistència popular no-violenta palestina. de terres palestines. Ja el 2004, el Tribunal a la Nakba (‘catàstrofe’, en àrab), quan Israel “va L’any 2013, l’organisme militar que gestiona els Internacional de Justícia de la Haia va consi- desplaçar una part dels seus habitants d’un punt assumptes civils dels territoris ocupats va infor- derar que la tanca construïda per Israel era a un altre de les seves terres, convertint-los en re- mar la família de Hajajleh que casa seva quedaria il·legal i va reclamar-ne el desmantellament. fugiats a la seva pròpia terra”. Ala al Darass, actual a la banda del mur controlada per Israel, aïllada Malgrat tot, la barrera segueix dempeus. president del Consell Local d’Al-Walaja, comenta per totes bandes i envoltada per una tanca. “Les que “després de la Nakba els habitants van construir autoritats d’Israel ens van fer fins a sis ofertes di- Una llarga història d’ocupació i desplaçament de nou el poble als terrenys que els havien quedat, ferents per aconseguir quedar-se amb les nostres Per la població d’Al-Walaja, però, els entrebancs a l’altra banda de la vall, sense possibilitats de re- terres, des de comprar-les fins a traslladar-nos a la seva existència no comencen amb la cons- torn. Van perdre prop del 70% de les terres originals a l’altra banda”, on han quedat arraconades la i moltes de les fonts d’aigua, vitals per a la supervi- resta de famílies palestines d’Al-Walaja, explica. vència d’una comunitat dedicada a l’agricultura”. Després d’emprendre accions judicials al Tribunal L’any 1967, amb l’ocupació il·legal de Jerusalem Suprem d’Israel, la seva família va arribar a un acord Est i Cisjordània, que fins aleshores no estaven l’abril de 2013 segons el qual la casa no podria ser sota control israelià, l’existència d’Al-Walaja va envoltada amb un tancat. En lloc d’això, el passatge esdevenir encara més complicada. Amb l’am- subterrani a través del mur va ser bloquejat per una pliació de les extensions de l’Ajuntament de gran barrera, i es va entregar una única clau a la famí- Des de l’inici de Jerusalem, el 50% de les terres que quedaven lia per obrir-la. A més, les autoritats israelianes també l’ocupació, les terres sota control del municipi palestí van ser ocupa- els van confiscar moltes terres properes a l’habitatge. des. Amb el pas dels anys, el consistori israelià d’aquest poble s’han es va annexionar una gran quantitat de terri- La quotidianitat familiar, controlada per Israel reduït dràsticament a toris palestins al seu terme municipal, i tam- “He d’acceptar l’acord si vull romandre aquí, a la me- través de la confiscació bé va expropiar o declarar sota control militar va terra”, comenta Hajajleh. La situació en la qual es una extensió de terrenys que van servir per a troba comporta severes restriccions a la seva vida i els assentaments la construcció de dos assentaments jueus que diària i comunitària. “Només els membres de la fa- actualment rodegen Al-Walaja: Gilo i Har Gilo, mília que hi vivim podem fer servir l’única clau que Als assentaments on resideixen més de 50.000 colons. ens permet entrar a casa. Si volem rebre visites, hem d’obtenir prèviament el permís de les forces israeli- jueus que actualment Resistència i supervivència anes, i informar del nombre de visitants i l’objectiu rodegen Al-Walaja, “Vivim confinats en un terreny limitat. Abans te- de la visita. No se’ns permet rebre més de deu visi- Gilo i Har Gilo, hi níem terrenys oberts i ara veiem el mur, com han tants de cop, i mai més enllà de la mitjanit”, afegeix. ocupat les nostres terres i ens han deixat tan sols El passatge subterrani tampoc pot ser utilitzat resideixen més de uns pocs metres. No podem anar als nostres horts per al comerç o el transport de materials de cons- 50.000 colons d’oliveres ni tampoc visitar el cementiri de la nos- Directa 484 18 de setembre de 2019 RODA EL MÓN 25

Passatge subterrani per creuar el mur de Cisjordània / MARIA SOLER

tra família”, explica Ahmad Barghouth, per a qui, També ha vist com li confiscaven les terres i, da- a la Colonització i al Mur, l’extensió de colònies com Omar Hajajleh, la seva forma de resistència vant la manca d’alternatives de subsistència diària, que redueixen cada cop més les dimensions d’Al- “és continuar al poble”, a les terres que pertanyi- Hajajlah explica que la seva estratègia de resistència Walaja ve donada pel fet que el poble suposa l’úl- en als seus avantpassats. “Formaré una família va ser iniciar el seu propi projecte agrícola i ramader, tim obstacle per a la construcció d’una gran xarxa i donaré la terra als meus fills”, assegura. amb un ramat d’ovelles i el cultiu de les poques ter- d’assentaments integrats a Jerusalem. Segons l’ac- A les famílies palestines que viuen a la part d’Al- res que va poder conservar al voltant de casa seva. tivista, però, també pretén “esborrar la identitat Walaja annexionada a Jerusalem tampoc se’ls conce- Viu del que produeix i assegura una petita quanti- palestina” de la ciutat santa i el seu voltant. La deixen permisos de construcció. Les autoritats israeli- tat d’aliments per a la subsistència a la seva família. majoria dels projectes impulsats han aplanat el anes consideren molts dels seus habitatges construïts camí per a la materialització de nous assentaments com a il·legals, i tampoc se’ls permet l’accés a gran Estratègia planificada i infraestructures que connectin el gran bloc de part de les seves terres. Segons denuncia Loubna Segons Nassar Ibraheem, director del Centre colònies israelià de Gush Etzion amb Jerusalem Hajajlah, pertanyent a una de les famílies afectades, d’Informació Alternativa, Al-Walaja no és només “a través de zones rurals palestines”. les pors i humiliacions que genera l’ocupació són un exemple de l’estratègia israeliana enfocada a Amb tot, una conseqüència del sistema de colo- múltiples i diàries. “Casa meva té una ordre de de- controlar tantes terres palestines com sigui pos- nització aplicat per Israel ha estat la desvinculació molició. No tenim permís per construir i vivim en sible, sinó que aquestes terres són “úniques pel d’Al-Walaja de Jerusalem, però també ha restringit un estat de por constant. Cada vegada que ensorren fet de connectar les ciutats de Betlem i d’Hebron, la seva connexió amb la ciutat de Betlem, la ca- una casa del poble pensem que ha arribat el nostre a més d’estar situades a l’encreuament de les car- pital del governorat on s’ubica i el lloc on la gent torn, que acabarem sense sostre”, diu en referència reteres que arriben fins a Jerusalem”. Per Hassan dels pobles veïns té més accés a serveis educatius, a les envestides del govern de Netanyahu. Burijah, membre de la Comissió de Resistència sanitat o oportunitats laborals.� 26 RODA EL MÓN 18 de setembre de 2019 Directa 484

L’EXTRAVAGANT ESTIU DE LA POLÍTICA ITALIANA

L’anàlisi d’Andrea Cegna Periodista

i hagué un temps en què risc de ser instrumentalitzat pels in- a l’agost, a Itàlia, tot s’atu- teressos del capitalisme financer per- Hrava. Hi havia una mena de El nou govern es sonificat en les institucions europees. pacte social: del nord, la població basa només en David Sassoli i Paolo Gentiloni, dues migrant tornava a casa i el turisme la convicció que, figures importants del PD, tenen un se n’anava a la costa. Qui romania en cas d’anar a paper decisiu a la Unió Europea com a la ciutat s’arriscava a morir de fam. eleccions, l’extrema a president del Parlament Europeu Justament des de la platja, aquest dreta esdevindria i comissari d’Economia respectiva- agost, un polític del nord ha fet cau- majoritària ment. Però més que una salvaguarda re el govern amb l’esperança d’anar per al poble que viu al territori italià, a unes eleccions anticipades per que- és una forma de control indirecte so- dar-se tot el pastís. El suïcidi polític bre la tasca del govern. del líder de la Lliga i ex-ministre de que van de les cooperatives a les as- L’extravagant estiu de la política l’Interior, Matteo Salvini, va néixer sociacions, i amb corrents d’interes- institucional italiana no resol, sens a la platja. Va decidir trencar la coa- sos molt diversos. Així, l’altre Matteo, dubte, els problemes vinculats lició governamental entre el seu par- l’ex-primer ministre Matteo Renzi a la capacitat d’atraure consensos tit i el Moviment 5 Estrelles (M5E), –qui per als M5E personificava fins fa de la dreta racista i xenòfoba així probablement després de discrets ben poc tots els mals de la política com de vendre’s com a antisistema. contactes amb el nou líder del Partit italiana– ha trencat la baralla tirant L’absurditat de la qüestió rau en al- Demòcrata (PD), Nicola Zingaretti. l’as de piques en el moment menys menys dos elements: el primer, el Les tensions entre la Lliga i l’M5E van esperat i creant allò que després de fet que la narrativa de la Lliga Nord, començar l’endemà de la signatura les eleccions del març de 2018 sem- malgrat ser un partit que ocupa se- del pacte de govern, ara fa poc més blava política-ficció: el pont per a un ients al poder municipal, regional d’un any; però ha estat el projecte govern PD-M5E, amb el suport de la i nacional des de mitjans dels anys 90, TAV, a la vall de Susa, el que ha fet formació d’esquerres Lliures i Iguals. aconsegueix que se la percebi com insalvable la fractura. El gir escènic ha enfurismat Salvini una novetat. El segon és que l’opció L’obra, concebuda als anys 90, pre- i ha posat en crisi la seva figura d’ho- salviniana no exigeix que el control veu la construcció d’una línia ferro- me fort. La misèria de la política itali- del poder estigui en mans de la gent, viària d’alta velocitat de 235 quilò- ana avui cavalca sobre les línies mas- sinó que es basa en la il·lusió de retor- metres entre Torí (Itàlia) i Lió (Estat culines dels líders. Si Salvini ha signat nar el rellotge de l’economia a prin- francès), que esmicolaria la munta- el seu suïcidi polític tallant l’aixeta al cipis de segle, quan la globalització nya i canviaria morfològicament i so- govern en un moment tàcticament neoliberal encara no era evident com cial el territori de la vall de Susa. El boig i Renzi ha allargat la mà a l’M5E, a procés de normalització, precarit- vot conjunt a principis d’agost de la garantint-li que no formaria part del zació, subsumpció i homologació. Lliga i el PD en favor del projecte no govern, ha estat la figura del primer L’M5E, que va néixer de pulsions s’explica només per una coherència ministre Giuseppe Conte la que ha antipolítiques i agafant temàtiques en la posició d’ambdues parts sobre emergit amb força. Aquest advocat dels moviments socials, va construir el tema, sinó també probablement va ser nomenat president del consell el seu èxit polític sobre la falsa narra- per una tàctica de distanciament de ministres per la Lliga i l’M5E per- ció de ser “una altra cosa”. Un cop al i debilitament de l’M5E, que sempre què ambdues parts el consideraven govern, ha traït el seu electorat amb s’havia declarat contrari a les obres manejable. No ha estat així, i aquest constants canvis de posició. Sovint, però que es veia obligat a menjar-se setembre Itàlia es troba amb un nou a Itàlia s’ha dit que el paper de l’M5E el gripau com a membre de l’executiu. govern que es basa només en la con- era aturar el conflicte social a través Però dins del Partit Demòcrata vicció que, en cas d’anar a eleccions, de la il·lusió que un partit-moviment també hi ha fissures. Nascut el 2007 la coalició d’extrema dreta formada podria fer la revolució. L’obra de go- amb la idea d’unificar els corrents re- per la Lliga, Germans d’Itàlia i Forza vern de l’M5E ha tornat a deixar mol- formistes italians en un partit mode- Italia esdevindrà majoritària. tes persones òrfenes. Aquest buit és rat d’esquerres, és l’hereu de gairebé Per a moltes, ha estat un sospir el repte d’avui, el de transformar la totes les possessions de l’antic Partit d’alleujament malgrat l’executiu PD- resiliència en resistència i crear així Comunista; per tant, amb branques M5E, que, en la seva debilitat, corre el una alternativa.� Directa 484 18 de setembre de 2019 EXPRESSIONS 27

Manolo Celma (a la dreta i en cadira de rodes) toca jotes amb la guitarra al grup folklòric Les Camaraes de Vinaròs E x pressions

Obrir l’accés a la cultura Diverses iniciatives treballen per aconseguir que les persones amb diversitat funcional puguin gaudir d’una cultura inclusiva, sense limitacions ni epopeies

Joan Ballart | @La_Directa

article 27 de la Declaració Universal dels Drets minant assegurar que tothom qui ho desitgi pugui accedir-hi. Humans afirma que “tota persona té dret Aquesta participació, però, no només fa referència al rol de a prendre part lliurement en la vida cultural la consumidora de cultura, sinó que també s’ha d’entendre de la comunitat”. La realitat, tal com passa en la seva dimensió creativa. amb tants altres articles d’aquesta declara- ció, és ben diferent. En aquest sentit, un dels L’col·lectius amb més problemes d’accessibilitat a la cultura és Consum accessible el de les persones amb diversitat funcional. Un primer obsta- cle per a moltes d’elles és la institucionalització, que, tal com Últimament, els esforços per assegurar l’accessibilitat a l’hora afirma l’activista Antonio Centeno a Deconstruyendo la depen- de consumir cultura s’han multiplicat. Això ha sigut possible dencia, “impedeix a les persones prendre part lliurement de la gràcies a la feina que s’ha fet des de propostes com el Festival vida cultural de la comunitat, ja que la seva participació queda Simbiòtic, que ja fa tres anys que du a terme una gran tasca de supeditada als horaris, les normes i regulacions de la institució”. programació i formació amb l’objectiu de millorar l’accessibi- Abans de parlar de diferents iniciatives que s’esforcen per litat al teatre tant en l’àmbit físic com en els continguts. canviar aquesta situació, cal entendre el valor que pot ar- Ana Candela, codirectora del festival, explica que el nai- ribar a tenir la cultura per revertir-la. Es tracta d’una pota xement d’aquest projecte és fruit de la ferma convicció que fonamental en el procés de socialització i, per tant, és deter- “l’art, la cultura i el teatre són i pertanyen a tothom”. També 28 EXPRESSIONS 18 de desembre de 2019 Directa 484

subratlla que, tot i que van crear el Simbiòtic com una iniciativa que buscava proporcionar mesures d’accessibilitat, aviat es van adonar que “no hi havia contingut que estigués fet de forma accessible o inclusiva”. És en aquest punt que van començar a “potenciar la creativitat dins del col·lectiu de persones amb discapacitat”. Un dels altres àmbits on s’han centrat més esforços a l’hora d’aplicar mesures d’accessibilitat ha sigut el de les festes popu- lars. Barris de Barcelona com Sants, Gràcia o Nou Barris han tingut presents les necessitats de les persones amb diversitat funcional a l’hora d’organitzar les festes. També ho han fet mu- nicipis com Reus, Tarragona, Olot o Vilafranca. Robert Castells, que des de fa dos anys col·labora amb l’Ajun- tament de Reus com a tècnic d’accessibilitat de les festes majors, explica que “les propostes s’organitzen en tres eixos: mesures que contribueixin a la inclusió física, mesures que fomentin la inclusió comunicativa i mesures que millorin la inclusió soci- al”. Del primer bloc, Castells destaca la utilització de lavabos adaptats i tarimes, l’eliminació de barreres arquitectòniques o la creació d’espais tranquils per a persones amb trastorns de l’espectre autista. Per tal de facilitar la inclusió comunicativa, s’ha adaptat el programa de les festes al braille, la lectura del pregó ha comptat amb una intèrpret de llengua de signes i tam- bé s’ha ampliat la cobertura mediàtica de les festes perquè es poguessin seguir des de casa. El tercer eix d’actuació a l’hora de fer les festes de Reus més accessibles, el de la inclusió social, fa referència a la necessitat de transformar la visió de la ciuta- dania envers la diversitat funcional. És per això que aquest bloc va tenir un accident de cotxe trenta anys enrere. L’experiència engloba les mesures d’inclusió física i comunicativa, i en suma li ha permès arribar a entendre que, perquè la cultura funcio- de noves com la contractació d’espectacles fets per persones ni com a eina inclusiva, calen espais compartits per persones amb diversitat funcional. amb diversitat funcional i sense. “Està bé que hi hagi associ- acions específiques de persones amb discapacitat, però si no ens obrim, sempre hi haurà guetos”, adverteix. Crear des de baix

Si bé l’ús de recursos que afavoreixen l’accessibilitat a l’hora de Encegades per l’excel·lència consumir cultura comença a estar estès en bastants àmbits, les persones amb diversitat funcional encara ho tenen molt difícil Més enllà de la cultura popular, les persones amb diversitat per esdevenir creadores culturals. Les barreres físiques són un funcional han de superar obstacles més difícils si volen acce- dels problemes que han de superar, però moltes vegades el mur dir al món de la cultura professionalitzada com a creadores. més alt que se’ls presenta és el de la dificultat d’obrir la men- Actualment, el gran escull que es troben és un imaginari col· talitat d’un entorn avesat a una visió hermètica de la cultura. lectiu amb una idea preconcebuda de com ha de ser una artis- Tanmateix, l’esperança de transformar aquest statu quo s’ali- ta professional. menta gràcies a iniciatives com la dels Castellers de la Il·lusió Queralt Prats, impulsora d’ARTransforma, ho argumenta ex- de Valls. Aquesta colla, creada fa cinc anys, agrupa persones plicant que sovint “no som capaços de veure diversitats d’excel· amb diversitat funcional intel·lectual i d’altres que no en tenen. lències. Allà on ells veuen l’excel·lència, jo veig les excel·lències, “Treballem igual que qualsevol altra colla, però no intentem fer ja que no hi ha una única manera de fer”. Des d’aquesta màxima, el castell més gran, sinó que busquem la normalitat i l’accepta- el projecte de Prats vol “fomentar oportunitats de participació, ció”, explica el cap de colla, Joaquín Murillo. educació i professionalització artística, amb la creativitat com Sense deixar de banda la cultura popular, ens traslladem al a única via possible”. Actualment, ARTransforma té en mar- Baix Maestrat, on des de fa 22 anys Manolo Celma toca jotes xa més de quinze projectes diferents. Un dels seus èxits més amb la guitarra al grup folklòric Les Camaraes de Vinaròs. Ho fa recents ha sigut l’estrena d’El pas del temps al Mercat de les assegut a la seva cadira de rodes, que l’acompanya d’ençà que Flors. Aquest espectacle de música i dansa ha comptat amb la participació d’infants, joves i adults amb diversitat funcional i sense provinents d’entitats socials, educatives i culturals, així com inscrites de manera individual. El Festival Simbiòtic també està d’enhorabona pel que fa a l’àmbit de la creació artística, ja que el 29 de novembre es- El 29 de novembre, el trena un espectacle al Teatre Nacional de Catalunya amb un repertori format en part per persones amb diversitat funcional. Festival Simbiòtic estrena Tot i l’avenç que suposa, Candela reconeix que “és molt com- plicat que un teatre programi un espectacle amb persones amb discapacitat, perquè aquestes no han pogut accedir a estudis un espectacle al TNC amb professionalitzadors”. L’aspecte de l’accés a la formació és, doncs, un altre entrebanc un repertori format en a superar per part de la gent amb diversitat funcional que vol dedicar-se a les arts. Una vegada més, l’obsessió per l’excel·lèn- part per persones amb cia, en aquest cas de formadores i institucions, tanca les portes als somnis d’aquestes persones. Això ho coneix de primera mà Rafel Valero, que té diversitat funcional intel·lectual i des de petit diversitat funcional viu les arts escèniques amb passió. Tot i això, va haver d’assumir Directa 484 18 de setembre de 2019 EXPRESSIONS 29

A l’esquerra, desè aniver- sari d’ARTransforma, on també participen joves amb diversitat funcional / JORDI VIDAL

A la dreta, posada en escena de ‘Fènix’, del projecte “Compartides, el valor social de les arts” / ALBERT ARMENGOL

adora del projecte a Barcelona, diu que es vol “plantejar un canvi El producte artístic del en la política cultural artística fent que l’obra sigui encarregada per la ciutadania responent a les seves necessitats”. Per dur a terme Diversorium s’acostarà al aquest procés de consulta ciutadana ha comptat amb l’ajuda d’An- tonio Centeno i Maria Oliver, de l’Oficina de Vida Independent de Barcelona. Tanmateix, Valentini vol deixar clar que no vol ser un format del cabaret, construït projecte centrat únicament en la diversitat funcional, sinó que “se- rà un espai de convivència de totes les diversitats (de raça, gènere, a partir de números de corporals...)”. El producte artístic final del Diversorium s’acostarà al format del cabaret, construït a partir de números de dansa, teatre dansa, teatre o música amb o música amb una forta càrrega política. Per veure aquesta particu- lar proposta de cultura inclusiva ens haurem d’esperar al 2020, tot i que el projecte que l’engloba, Concomitentes, es presenta el 22 una forta càrrega política d’octubre al Teatro del Barrio de Madrid.

Deures per al present que l’Institut del Teatre el rebutgés: “Em vaig sentir malament perquè no em van donar cap oportunitat i penso que tot i tenir Un dels aprenentatges que se n’extreu és el d’entendre la ne- una discapacitat hauria d’haver-hi oportunitats per a tothom”. cessitat de valorar la cultura més enllà dels nostres construc- Aquesta vivència va motivar Valero a trobar el seu propi camí tes. Acceptar que hi ha cultura en la diversitat i deixar de girar per arribar a ser actor professional i, amb aquest objectiu, va l’esquena als esforços creatius d’aquelles qui no tenen por a ser començar a pensar a fer una obra pel seu compte. Actualment, jutjades. “Quan deixarem de ser projectes socials i passarem aquest somni està més a la vora de ser una realitat, ja que preveu a ser culturals?”, es pregunta Queralt Prats. estrenar-la a finals d’any al teatre dels Lluïsos de Gràcia. Aquest Queda molt camí perquè les persones amb diversitat funci- procés, que Valero espera que sigui “un punt d’inici per comen- onal tinguin les mateixes oportunitats per accedir a la cultura çar a obrir la mentalitat de la gent”, compta amb la col·laboració i, com diu Joaquín Murillo, “és responsabilitat de tothom que de professionals com Òscar Molina o Mone Teruel. això sigui possible”. La feina que s’està fent és inestimable, però Una altra iniciativa és el Diversorium, que s’emmarca dins d’un fa falta un compromís ferm des de tots els àmbits de la societat projecte d’escala nacional que es diu Concomitentes i és finançat per fer que des de ben petites no sigui estrany tenir una amiga per la Fundació Daniel y Nina Carasso. Veronica Valentini, la medi- amb diversitat funcional.� 30 EXPRESSIONS 18 de desembre de 2019 Directa 484 malalletra

Monstre

El relat de Júlia Bacardit | @JuliaBacardit

I –No, és clar que no m’han dit res, a la feina. A veure qui es potser no, però farien molt bé de no venir, sí, perquè si venen pot atrevir a dir res a algú que té càncer, col·lega. no hi haurà lloc per a tots i el que ara és casa seva deixarà de La mare escura el got de cervesa i el gest és espontani, no- ser-ho. És clar, les coses no conserven la seva forma si les es- més el que diu sembla assajat. Agafa una croqueta i la rosega. tires i les estires, i si ells no s’ofeguen a les seves barquetes de Els amics també parlen d’altres coses, de les seves coses, com plàstic qui s’ofegarà serà Sant Andreu, honorable Sant Andreu, si el que pogués explicar la mare no fos la cosa més important, que és un barri de pobres però que no és de pobres, perquè l’única que compta: la vida i la mort i la batalla perquè la pri- s’hi està molt bé (l’àvia no sap que ja no hi viu, a Sant Andreu, mera venci, sempre contra tot pronòstic, la segona. Cervesa, que l’han canviada de casa i ara viu a Maresme Fòrum amb la oliva, croqueta oliosa deliciosa, càncer. Al vespre, quan s’han mare, el càncer de la mare, el pare, la filla, el conillet de collons acabat les croquetes, la mare està cansada. Fa l’efecte que es- de gat). L’àvia ho sap tot però mai no ha vist el color que té el tà esgotada d’actuar, que només pensa que la vinguin a buscar pare, no n’ha intuït l’accent. Ha fet veure que no se n’adona- i poder ajeure’s a plorar damunt del llit de casa. va, del color del pare. Ha fet veure que no el sentia cantar, la lletania espiritual que de vegades canta fluix el pare, perquè II ell és creient i ser creient l’ajuda. L’àvia Lluïsa, com que no hi –El conillet aquest no és aigua clara, té els collons de la mida veu, tampoc no ha vist la cicatriu del pare, discreta, al braç; dels d’un gat –diu l’àvia, cega, com un Tirèsies casolà, devorant una cicatriu petita i fonda de quan van tallar-lo a Líbia. La patates de bossa a la taula de la cuina. mare no sap com va anar, no gosa preguntar-li i ja està bé així. Hi ha una borla de pols immunda i gegant, a casa. La pols “Buscar la puresa és salvació i és penitència”, pensa el pare, creix com el càncer, com s’acumulen els dies, la vida de l’un, de i no ho pensa ben bé així, però pensa alguna cosa semblant. Ho l’altra, de la iaia, de la nena. Li han comprat un conillet perquè recorda perquè potser li va dir algú, o potser ho va aprendre jugui, perquè de tant en tant aixequi els ulls de les pantalles. fa molt de temps, a Touba, quan estudiava a l’escola corànica, –Això és el que t’agrada de mi, eh? És la meva polla, eh? –esti- que és l’única escola on va poder anar. rat d’aquella manera, el pare perd la respectabilitat moderada d’un home corrent i es converteix en un animaló d’amor, vul- III nerable, un conillet com el de la nena. “No puc fer-ho malament, aquesta vegada. He de començar La borla immunda és un manyoc de llana que la iaia Lluïsa net, de nou. Marxarem lluny de la ciutat, ella i jo. Sense àvies fila cada nit. Un dia la vam descobrir així, absorta, filant amb per casa. Sense afers pendents. Aquest cop ho he de fer bé. He la ràdio que sonava i la tele que també sonava. de quedar-me amb ella estant jo net, sense comptes pendents. “Em sento humiliat. Constantment humiliat de ser qui soc”, Sí, perquè els comptes pendents fan malbé els nervis igual que diu el pare. La iaia escolta la ràdio i sent també el que diu el el càncer fa malbé els nervis”. pare, i asseguda al sofà davant la tele i al costat de la ràdio l’àvia I el pare es canviarà de casa i de feina, si en troba, i s’es- fila amb els ulls buits, fixos en el programa de cuina i famosos. tarà amb ella i ho farà bé. Aquest cop acceptarà casori, un Del filat de la iaia en surt la pols que omple l’ànim del papa. de debò, res de quedar-se sense festa. Aquest cop li dirà “Humiliat, em sento humiliat. I no, no ho parlo amb els amics que sí, i la durà a l’altar encara que aquestes coses ja no les perquè no serveix de res, parlar-ho”. Voldria tenir una feina facin, els altres. Està bé que hi hagi algú que encara les faci. amb un contracte i dos dies de festa cada setmana, el pare. La A ell li està bé; ell no ho faria però en certa manera és cre- mare s’està amb la nena i amb el càncer, la iaia Lluïsa fila fins ient, d’una manera diferent, al·lèrgica a la pompositat, però a omplir de fils de llana, polsegosos, tots els racons de la casa. creient al capdavall. Com un crostó de pa que empeny coll La iaia fila i garla que si tomba que si gira, sempre la mateixa avall, la puresa li fa bola, però una bola bona. Se l’empassa, lletania sobre pisos de protecció oficial i ajudes pels de casa, a estones s’ennuega, però és clar que se l’empassa. Déu l’ha que els que venen per mar farien bé d’ofegar-se. D’ofegar-se ajudat fins ara i Déu l’ajudarà.� / CRISTINA CORTÉS Directa 484 18 de setembre de 2019 EXPRESSIONS 31 ressenyes

El privilegi de lluitar

David Palau | @davidpalau_

n crit a l’espe- Amb un repàs d’exem- “Urança i contra la ples històrics, amb un resignació i la frustra- reguitzell amplíssim de ció.” Així defineix Jordi cites i aforismes (per Cuixart el seu darrer lli- les quals té devoció) bre, Ho tornarem a fer, i amb una mirada retros- editat per Ara Llibres pectiva de la seva condi- i escrit íntegrament ció de pres polític, espe- des de la presó, en els cialment els darrers me- Ratafia i poltres salvatges ja més de 600 dies des sos, amb les 52 sessions que el van tancar. I es fa de judici incloses. difícil pensar que algú Amb una serenor i Laura G. Ortensi | @lauragortensi que està privat de lliber- una honestedat que tat ens pugui (i vulgui) no ens poden fer sinó uan els protagonis- Casals encapçala els donar esperança. Però (re)prendre els carrers, Q tes de Formentera capítols amb una cançó. així és Jordi Cuixart i ai- Cuixart escriu obeint la Lady es troben per es- És especialment engi- xí és aquesta obra. veu de la consciència, criure una novel·la sobre nyós amb “Sex with your Cuixart ens parla, so- “la llei més important els excessos de joventut, parents”, el passatge en LLIBRE bretot, de la importància de la nostra vida”, i és ho tenen fàcil per endin- què en Pere intenta tallar Ratafia supernova vital de basar la nostra així com ens encoratja sar-se en la ficció: la ma- la relació amb la Mireia Jordi Casals lluita per la llibertat (in- a la lluita per la llibertat. LLIBRE tèria primera amb què –una noia que no l’om- Editorial Laertes, 2019 sisteix: llibertat de tot i de Una lluita que, segons Ho tornarem a fer treballen és la pròpia ple intel·lectualment–, 186 pàgines tots, i per tots o per nin- ell, pres polític, és “un Jordi Cuixart experiència en el món després d’una sessió de gú) en la desobediència privilegi”.� Ara Llibres, 2019 de les drogues. Però en sexe a cals sogres. civil i en la no-violència. 96 pàgines Pere, el protagonista de Que Cussà és el far que Ratafia supernova, no guia Ratafia supernova disposa de material bi- no és cap secret. L’amic ogràfic per fer versem- íntim d’en Pere revela blant una història under- que Formentera Lady el ground. La voluntat de té encaterinat: “Estic fli- versemblança transfor- pant amb una novel·la ma un estudiant exem- escrita per un exionqui. plar en un jove bohemi Irvin Welsh? És català. amb aspiracions de ion- Jordi Cussà”. En tot cas, qui. Vet aquí el dilema a Ratafia supernova la De gustos… que presenta Jordi Casals incursió en els viaranys en la seva tercera novel· de la cocaïna s’aborda en la: tota proposta literà- clau d’humor i sovint fre- Misael Alerm Pou | @La_Directa ria creïble ha de ser au- ga l’absurd. Ni Casals és toficció? Per ser un crea- Cussà ni en Pere és en vegades hom sent que es parli tant de va- dor d’èxit, cal començar un Papasseit mort als A o se li escapa l’ex- rietat i de subjectivitat a escriure jove? 30 anys. Seria interes- pressió “de gustos no en el gust i que “no n’hi Casals reprèn el to sant, això sí, que Casals hi ha res escrit”. Com hagi res escrit”. provocatiu de les no- s’atrevís a escriure L’Eve molts refranys, malgrat Però el gust pot anar vel·les anteriors: Muerte mai diu never, la història ser fàcilment rebatible més enrere en el temps por funky i Telecaster amb què en Pere s’en- –de gustos se n’ha escrit, i relacionar-se amb més Circus. Ratafia superno- dinsa pels camins de la i molt–, té una càrrega contundència amb el va , però, és la prime- perdició.� de veritat que ens cos- saber i l’ètica. A Gusto, ra obra que escriu en ta d’explicar, que fa que Agamben fa un passeig català, i encara ha de encara l’usem avui dia. filosòfic i filològic per trobar l’equilibri entre L’estètica és la ciència l’origen del gust que es- la fluïdesa en aquesta que s’ha encarregat his- tablí una escissió entre llengua i les interferèn- tòricament del gust, en gust i saber, escissió que cies constants. Sigui tant que saber que gau- separà en dues la forma com sigui, l’estructura deix de l’objecte bell de mirar i relacionar-se de la novel·la és fresca i com a forma de plaer amb el món: bellesa i ci- i àgil. Cada capítol atrapa LLIBRE que jutja a la bellesa. És ència. La reconstrucció la lectora amb un doble Gusto en aquest sentit que es d’aquesta escissió és la mecanisme: la brevetat Giorgio Agamben diu que no n’hi ha res tasca que esbossa i que i la música. Com Jordi Adriana Hidalgo escrit: és una ciència retorna la força política Cussà a Cavalls salvat- Editora, 2017 que no dona comptes i el magnetisme a aquest ges i Formentera Lady, 80 pàgines de si mateixa, d’aquí sentit oblidat.� / DÀNAE QUIROZ in Directa

“Necessitem produir per alimentar, no per especular”

Gemma Casal, activista de la Mariana Cantero | @cantero_mariana campanya “Fruita Situes les vulneracions de drets de les perso- Quins altres serveis manquen per acollir la amb justícia social” nes temporers en grans eixos... mà d’obra? Sí. El primer és la llei d’estrangeria i la política A Ponent la principal indústria és la fruitera: hi ar- de fronteres. La majoria treballen a Espanya sen- riben 30.000 persones a treballar. S’han de crear Activista feminista, se tenir una situació administrativa regularitzada, albergs, la gent hi arriba sense contracte i el perí- implicada en el moviment cosa que els aboca a la semiesclavitud, perquè ode en el qual està cercant feina ha de tenir allot- antifeixista i antiracista, no poden tenir contracte o treballen comprant el jament. La Generalitat és la responsable directa ha militat en diferents contracte d’altra gent. La responsabilitat és del d’això. I les empreses que vulnerin els drets de les govern espanyol. No pot ser que tanquin els ulls treballadores no haurien de rebre ajudes públiques. espais durant més de dues i no facin una nova regularització quan hi ha gent dècades. Des de fa un que fa anys que treballa a les campanyes agràries I la pagesia? temps, està involucrada en i contribueix a l’economia i no té la situació resol- Hi ha una part de la pagesia que dona allotjament col·lectius que denuncien ta. A més, pateixen pressió policial. i paga segons conveni, però n’hi ha una altra que la situació de les persones no ho fa i el cost social que deixen és molt elevat. temporeres i migrades Quin és el segon eix? En campanya, es calcula que hi ha a Lleida. “L’any 2015 van El segon són els drets laborals. Els 2.000 persones dormint al carrer. desallotjar els temporers temporers no estan donats d’alta També hi ha casos de racisme, mal- d’una plaça on dormien. Es a la seguretat social, sinó al règim Hi ha casos tractament i vexacions a la feina. La va fer una crida pública per especial agrari, amb la qual cosa és de racisme, patronal no pot mirar cap a una al- aturar el desallotjament: si l’empresari qui decideix quants di- maltractament tra banda i els sindicats agraris han es cotitza el treballador. El conve- i vexacions a de posar-s’hi i fer denúncies. També la gent dorm al carrer, ja ni del camp és miserable, no se’ls la feina de la en són responsables les empreses de no la pots fer fora d’enlloc paguen hores extres, en fan moltes recollida de fruita treball temporal, que són les prime- més. A la plataforma, que i quan acaben de treballar no tenen res a vulnerar els drets. Estan fent to- es va conformar en aquell dret a l’atur ni a demanar la renova- ta aquesta tramitació, s’aprofiten dels moment, ens vam trobar ció dels papers, perquè no arriben a treballar un salaris dels treballadors, no ofereixen allotjament entitats de l’església com any, que és el que es demana. El resultat és que i queden invisibilitzades en tota aquesta cadena. Càritas, Arrels, d’altres en aquestes persones marxen de Lleida a una altra defensa de les migrades, campanya dins de l’Estat espanyol sense poder Finalment, el context posa en qüestió el mo- la coordinadora d’ONG o resoldre la situació. del agrari... Tanquem els CIE”, relata. A Sí, la fita més important és la del canvi de mo- finals de 2016 van presentar Tenen accés a la salut pública? del agrari, diversificar la producció al camp per una moció per crear un Són nòmades dins de l’Estat espanyol. Moltes aconseguir la sobirania alimentària i poder pagar segell de fruita amb justícia vegades no saben que poden tenir targeta sani- uns sous dignes. Necessitem una nova manera tària. La majoria no té targeta a cap comunitat de consumir que no ens aboqui a l’agroindústria, social. Reclamen un consell autònoma. Hi ha campaments on no entra gai- la qual necessita molta mà d’obra vulnerable regulador que certifiqui que rebé ningú, s’han donat casos de tuberculosi i no ens aporta res socialment ni mediambien- la fruita no ha estat collida i hi ha malalties ocasionades per la mateixa fei- talment i sotmet les explotacions familiars a tre- per mà d’obra esclava ni na: molts tenen problemes de ferides de picades ballar amb multinacionals. Necessitem produir vulnerant els drets humans. i fongs a la pell. per alimentar, no per especular.�