B.47382-2009

L’empremta laboral de les dones al casc antic de La impronta laboral de las mujeres en el casco antiguo de Barcelona The legacy of working women in the historic old quarter of Barcelona Índex / Índice / Contents

Presentació 9 Presentación 10 Presentation 11 Introducció 12 Introducción 13 Introduction 13

Les dones obreres al Raval 19 Las mujeres obreras en 20 The worker women in “El Raval” 21 1. Les dones a les fàbriques (c. Riereta, 37) 22 Las mujeres en las fábricas (C/ Riereta, 37) 28 Women in factories (Riereta Street, 37) 30 2. El treball de les dones als safareigs i a domicili (c. Santa Elena, 6-8) 32 El trabajo de las mujeres en los lavaderos y a domicilio (C/ Santa Elena, 6-8) 36 The work of women in laundry and home (Santa Elena street, 6-8) 37 3. Organització i reivindicació de les dones obreres (Rambla del Raval, 15) 38 Organización y reivindicación de las mujeres obreras (Rambla del Raval, 15) 42 Organization and demands for women workers (Rambla del Raval, 15) 44

El treball de les dones a Les Rambles i els seus voltants 47 El trabajo de las mujeres en Las Ramblas y su entorno 48 The role of working women in Les Rambles and its surroundings 49 4. L’accés a la formació universitària: la Rambla dels Estudis 50 El acceso a la formación universitaria: la Rambla dels Estudis 52 La Rambla dels Estudis: the access of women to university education in Barcelona 53 5. Les mercaderes a l’Edat Mitjana: els orígens de Les Rambles (c. Portaferrisa, 2) 56 Las mercaderas en la Edad Media: los orígenes de Las Ramblas (C/ Portaferrisa, 2) 60 The goods to the Middle Ages: the origins of Les Rambles (Portaferrisa street, 2) 61 6. La Rambla de les Flors, homenatge a les floristes 62 La Rambla de les Flors, homenaje a las floristas 66 La Rambla de les Flors, a tribute to the florists 67 7. La Rambla del Centre: espai de diversitat de treballs de les dones 68 La Rambla del Centre: espacio de diversidad de trabajos de las mujeres 72 La Rambla del Centre: a diverse space of women's work 74 8. El mercat de : espai de treball i de trobada (Les Rambles, 89 bis) 76 El mercado de la Boqueria: espacio de trabajo y de encuentro (Las Ramblas, 89 bis) 79 The Boqueria market: work space and meeting place (Les Rambles, 89 bis) 80 9. Les dones al sector del comerç i la seva mobilització (Les Rambles, 10-14) 82 Las mujeres en el sector del comercio y su movilización (Las Ramblas, 10-14 85 The women in the commercial sector and their mobilization (Les Rambles, 10-14) 87 10.Diversificació professional a les Rambles de Santa Mònica i del Mar 88 Diversificación profesional en las Ramblas de Santa Mónica y del Mar 90 Professional diversification in Rambles Santa Mònica i del Mar 91 11.Elcreixement del sector serveis i de l’ocupació de les dones (Plaça Antonio López, 1) 92 El crecimiento del sector servicios y de la ocupación de las mujeres (Plaza Antonio López, 1) 95 The service sector growth and employment of women (Antonio López Square, 1) 96

Testimonis del treball de les dones als barris de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera 99 Testimonios del trabajo de las mujeres en los barrios de Sant Pere, Santa Caterina y la Ribera 100 Witnesses of women work in the streets of Sant Pere, Santa Caterina and la Ribera neighborhoods. 101 12.Eltreball de les dones als gremis (Plaça de la Llana) 102 El trabajo de las mujeres en los gremios (Plaza de la Llana) 104 The work of women in trades (De la Llana Square) 105 13. Les dones comerciants (Plaça Sant Agustí Vell) 108 Las mujeres comerciantes (Plaza Sant Agustí Vell) 110 The women traders (Sant Agustí Vell Square) 111 14.Les primeres manufactures barcelonines: “La Fabricanta” 112 Las primeras manufacturas barcelonesas: “La Fabricanta” 113 The firsts manufacturing companies in Barcelona: “La Fabricanta” 114 15.Lapromoció professional i cultural de les dones: L’Espai Francesca Bonnemaison (c. Sant Pere més Baix, 7) 116 La promoción profesional y cultural de las mujeres: El Espacio Francesca Bonnemaison (C/ Sant Pere més Baix, 7) 119 The cultural and professional advancement of women: L’Espai Francesca Bonnemaison (Sant Pere més Baix street, 7) 120

Altres punts d’interés 122 Otros puntos de interés 122 Others points of interest 123 Bibliografia 124 Bibliografía 124 Bibliography 124 8 Presentació

L’empremta laboral de les dones al casc antic de Barcelona és un recorregut per llocs emblemàtics de la nostra ciutat que pretén fer visible la presència femenina en el mercat de treball i la seva contribució als processos de transformació social. Les dones sempre han participat en les activitats productives i la seva aportació ha estat un dels puntals de l’economia del nostre país.

La intenció d’aquest itinerari és reconèixer i posar en valor la participació laboral de les dones seguint la petjada de les treballadores de la ciutat al llarg del temps. Per aquesta raó, encara que el recorregut se centra en una zona concreta de Barcelona, el seu objectiu és visibilitzar totes les dones de totes les ciutats i pobles del nostre país. Volem posar de relleu, a través d’aquest passeig pel casc antic de la Ciutat Comtal, les seves aportacions a l’economia, la cultura i les conquestes socials.

Amb aquesta guia, la Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball del Departament de Treball, us ofereix recuperar la memòria laboral de moltes dones i, a la vegada, oferir una mirada diferent dels carrers i racons de Barcelona. En ells podreu observar l’empremta de tota la població treballadora, és a dir, de les dones i dels homes que han contribuït, amb el seu esforç, a la construcció de la societat actual.

Aquest recorregut ens permetrà aproximar-nos a la història de la ciutat posant l’accent en el ventall d’activitats i d’ocupacions desenvolupades per les dones treballadores, rescatant del silenci les seves veus i oferint-nos una visió de la història del treball sense biaixos, molt més rica i integradora.

Esperem que gaudiu d’aquest passeig tant com nosaltres ho hem fet en la seva elaboració.

Sara Berbel Sánchez Directora general d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball

9 Presentación

La impronta laboral de las mujeres en el casco antiguo de Barcelona es un recorrido por lugares emblemáticos de nuestra ciudad que pretende hacer visible la presencia femenina en el mercado laboral y su contribución a los procesos de transformación social. Las mujeres siempre han participado en las actividades productivas y su aportación ha sido uno de los puntales de la economía de nuestro país.

La intención de este itinerario es reconocer y poner en valor la participación laboral de las mujeres siguiendo la huella de las trabajadoras de la ciudad a lo largo del tiempo. Por esta razón, aunque el recorrido se centra en una zona concreta de Barcelona, su objetivo es visibilizar a todas las mujeres de todas las ciudades y pueblos de nuestro país. Queremos poner de relieve, a través de este paseo por el casco antiguo de la Ciudad Condal, sus aportaciones a la economía, la cultura y las conquistas sociales.

Con esta guía, la Dirección General de Igualdad de Oportunidades en el Trabajo del Departamento de Trabajo, se propone recuperar la memoria laboral de muchas mujeres y, a la vez, ofrecer una mirada diferente de las calles y rincones de Barcelona. En ellos podréis observar la huella de toda la población trabajadora, es decir, de las mujeres y de los hombres que han contribuido, con su esfuerzo, a la construcción de la sociedad actual.

Este recorrido nos permitirá aproximarnos a la historia de la ciudad poniendo el acento en el abanico de actividades y de ocupaciones desarrolladas por las mujeres trabajadoras, rescatando del silencio sus voces y ofreciéndonos una visión de la historia del trabajo sin sesgos, mucho más rica e integradora.

Esperamos que disfruten de este paseo tanto como lo hemos hecho las per- sonas que hemos participado en su elaboración.

Sara Berbel Sánchez Directora general de Igualdad de Oportunidades en el Trabajo

10 Presentation

The legacy of women working in the old part of Barcelona is a tour of sites in the city that makes visible the female presence in the labour market and their contribution to social transformation processes. Women have always participated in productive activities and their contribution has been one of the mainstays of the economy of our country.

The intent of this tour is to recognize and to value the labor participation of women workers by following their footprints in the city over time. Therefore, although the tour focuses on a specific area of Barcelona, its goal is to make visible the impact of all women in all cities and villages of our country. We want to emphasize, through this walk through the old city of “Ciutat Comtal”, their contributions to the economy, culture and social gains.

With this guide, the Directorate General for Equal Opportunities in Employment, Department of Labor offers a way to recover the memory of many women and, in turn, offers a different perspective of the streets of Barcelona. In them you can see the imprint of the entire working population, i.e. both women and men who have contributed with their efforts in building the society.

This trip will allow us a closer look at the history of the city focusing on the occupations and the range of activities undertaken by women workers, rescuing the silence of their voices and offering us a vision of the history much richer and integrated of work without bias..

We hope you enjoy the tour as much as we have done in its preparation.

Sara Berbel Sánchez General Director of Equal Opportunities in the Workplace Ministry of Employment Catalan Government

11 Introducció

L’itinerari que proposem en aquestes pàgines s’ha estructurat en tres apar- tats que es corresponen amb tres zones del casc antic de Barcelona, al vol- tant de les quals hem agrupat l’ampli ventall d’ocupacions desenvolupades per moltes dones de la ciutat al llarg del temps.

En la primera part, es fa referència al conjunt de feines, situacions i condicions de treball de les dones obreres del Raval, barri en el qual s’ubiquen les pri- meres fàbriques i on sorgeixen les primeres reivindicacions dels drets labo- rals. A continuació, seguim l’empremta de les dones treballadores pels diferents trams de les Rambles i els seus voltants per descobrir un ventall d’activitats relacionades, sobretot, amb el comerç i la venda a petita escala. L’última etapa del recorregut ens porta a conèixer les dones artesanes i la seva vinculació amb les organitzacions gremials, l’origen de les primeres manufactures de la ciutat i la participació de les dones a l’àmbit cultural.

L’últim punt de l’itinerari és una porta oberta que ens convida a continuar caminant pels carrers i places del casc antic de la ciutat per tal de descobrir la petjada cultural i laboral deixada per les dones al llarg del temps.

12 Introducción

El itinerario que proponemos en estas páginas se ha estructurado en tres apar- tados, que se corresponden con tres zonas del casco antiguo de Barcelona, en torno a los que hemos agrupado el amplio abanico de ocupaciones desarro- lladas por muchas mujeres de la ciudad a lo largo del tiempo.

En la primera parte se hace referencia al conjunto de trabajos, situaciones y condiciones laborales de las mujeres obreras del Raval, barrio en el que se ubican las primeras fábricas y donde surgen también las primeras reivindica- ciones de derechos laborales. A continuación, seguimos la huella de las mujeres trabajadoras por los diferentes tramos de las Ramblas y sus alrededores para descubrir un abanico de actividades relacionadas, sobre todo, con el comercio y la venta a pequeña escala. La última etapa del recorrido nos lleva a conocer a las mujeres artesanas y su vinculación con las organizaciones gremiales, el origen de las primeras manufacturas y la participación de las mujeres en el ámbito cultural.

El último punto del itinerario es una puerta abierta que nos invita a continuar caminando por las calles y plazas del casco antiguo, con el fin de descubrir otras huellas culturales y laborales de las mujeres en la ciudad.

Introduction

The route that we propose in these pages has been divided into three sections that correspond to three areas of the old city of Barcelona, about which we have grouped the wide range of jobs performed by many women throughout the city time.

In the first part refers to the set of tasks, situations and working conditions of women workers in the Raval district, situated on the first factories and emerge the first demands for labor rights. Then follow the traces of working women by different sections of the Ramblas and the surrounding area to explore a range of activities, especially with trade and small scale venda. The final stage of the tour takes us to meet the women artisans and their relationship with the union organizations, the origin of the first manufacturing city and the participation of women cultural sphere.

The last item on the itinerary is an open door that invites us to continue walking the streets and squares of the old city to explore the cultural imprint left by working women over time.

13 Mapa general de l’itinerari Mapa general del itinerario Itinerary general map

14 Punts de l’itinerari Puntos del itinerario Itinerary points

1 Les dones a les fàbriques (c. Riereta, 37) Las mujeres en las fábricas (C/ Riereta, 37) Women in factories (Riereta Street, 37)

2 El treball de les dones als safareigs i a domicili (c. Santa Elena, 6-8) El trabajo de las mujeres en los lavaderos y a domicilio (C/ Santa Elena, 6-8) The work of women in laundry and home (Santa Elena street, 6-8)

3 Organització i reivindicació de les dones obreres (Rambla del Raval, 15) Organización y reivindicación de las mujeres obreras (Rambla del Raval, 15) Organization and demands for women workers (Rambla del Raval, 15)

4 L’accés a la formació universitària: la Rambla dels Estudis El acceso a la formación universitaria: la Rambla dels Estudis La Rambla dels Estudis: The access of women to university education in Barcelona

5 Les mercaderes a l’Edat Mitjana: els orígens de Les Rambles (c. Portaferrisa, 2) Las mercaderas en la Edad Media: los orígenes de Las Ramblas (C/ Portaferrisa, 2) The goods to the Middle Ages: the origins of Les Rambles (Portaferrisa street, 2)

6 La Rambla de les Flors, homenatge a les floristes La Rambla de les Flors, homenaje a las floristas La Rambla de les Flors, a tribute to the florists

15 7 La Rambla del Centre: espai de diversitat de treballs de les dones La Rambla del Centro: espacio de diversidad de trabajos de las mujeres La Rambla del Centre: a diverse space of women's work

8 El mercat de la Boqueria: espai de treball i de trobada (Les Rambles, 89 bis) El mercado de la Boqueria: espacio de trabajo y de encuentro (Las Ramblas, 89 bis) The Boqueria market: work space and meeting place (Les Rambles, 89 bis)

9 Les dones al sector del comerç i la seva mobilització (Les Rambles, 10-14) Las mujeres en el sector del comercio y su movilización (Las Ramblas, 10-14) The women in the commercial sector and their mobilization (Les Rambles, 10-14)

10 Diversificació professional a les Rambles de Santa Mònica i del Mar Diversificación profesional en las Ramblas Santa Mónica y del Mar Professional diversification in Rambles Santa Mònica i del Mar

11 El creixement del sector serveis i de l’ocupació de les dones (Plaça Antonio López, 1) El crecimiento del sector servicios y de la ocupación de las mujeres (Plaza Antonio López, 1) The service sector growth and employment of women (Antonio López Square, 1)

16 12 El treball de les dones als gremis (Plaça de la Llana) El trabajo de las mujeres en los gremios (Plaza de la Llana) The work of women in trades (De la Llana Square)

13 Les dones comerciants (Plaça Sant Agustí Vell) Las mujeres comerciantes (Plaza Sant Agustí Vell) The women traders (Sant Agustí Vell Square)

14 Les primeres manufactures barcelonines: “La Fabricanta” Las primeras manufacturas barcelonesas: “La Fabricanta” The firsts manufacturing companies in Barcelona: “La Fabricanta”

15 La promoció professional i cultural de les dones: L’Espai Francesca Bonnemaison (c. Sant Pere més Baix, 7) La promoción profesional y cultural de las mujeres: El Espacio Francesca Bonnemaison (C/ Sant Pere més Baix, 7) The cultural and professional advancement of women: L’Espai Francesca Bonnemaison (Sant Pere més Baix street, 7)

17 Manifestació. 1934. Pérez de Rozas. AFB / Manifestación. 1934. Pérez de Rozas. AFB / Demonstration. 1934. Pérez de Rozas. AFB

18 Les dones obreres al Raval

El Raval és un del barris més emblemàtics de Barcelona pel que fa al procés d’industrialització i d’efervescència del moviment obrer, un lloc on les dones van tenir un paper clau com a motor del desenvolupament econòmic i social de la ciutat.

Va ser entre 1770 i 1840 quan es produí la industrialització definitiva del ba- rri del Raval. El seu potencial industrial era tan gran que, el 1829, s’hi iden- tificaven 74 fabricants tèxtils, 2.443 telers i 657 màquines de filar 1, darrera de les quals hi havia milers de dones que, al costat dels homes, feien llar- guíssimes jornades laborals i contribuïen de manera important a la riquesa de la ciutat i del país.

No és casualitat que fos en aquesta zona de la ciutat on sorgís la major mobilització social obrera, en què les dones van jugar un paper molt im- portant. Tant és així, que la ciutat fou coneguda a la resta d’Europa com la “Rosa de Foc”, en referència, sobretot, a la Barcelona relacionada amb els esdeveniments de la Setmana Tràgica.

1. Districte Municipal de , 2009

19 Las mujeres obreras en el Raval

El Raval es uno de los barrios más emblemáticos de Barcelona en lo que atañe al proceso de industrialización y a la efervescencia del movimiento obrero, donde las mujeres tuvieron un papel crucial como motor del desarrollo econó- mico y social de la ciudad.

Fue entre 1770 y 1840 cuando se produjo la industrialización definitiva del barrio del Raval. Tal era su potencial industrial que, en 1829, se identificaban 74 fabricantes textiles, 2.443 telares y 657 máquinas de hilar 1, detrás de las cuales había miles de mujeres que, junto a los hombres, realizaban larguísimas jornadas laborales, contribuyendo de manera importante a la riqueza de la ciudad y del país.

No es casualidad que fuera en esta zona de la ciudad donde surgiese la mayor movilización social obrera, en la cual las mujeres tuvieron un papel muy importante. Tanto es así que la ciudad pasó a ser conocida en el resto de Euro- pa como la “Rosa de Fuego”, en referencia, sobre todo, a la Barcelona relacio- nada con los sucesos de la Semana Trágica.

1. Districte Municipal de Ciutat Vella, 2009

20 The worker women in “El Raval”

“El Raval” is one of the most emblematic neighborhoods of Barcelona regarding the process of industrialization and the exuberance of the workers movement, in the one that the women had a major role as in engine of the economic and social development of the city.

It was between 1770 and 1840 when industrialization occurred in Raval. So much was its industrial potential, that in 1829 were identified 74 textile manufacturers, 2443 textile mills and 657 spinning machines 1, behind which there were thousands women who, along with men, working long hours, contributed greatly to the richness of the city and country.

It is no coincidence that this area of the city was where the largest social mobilization workers emerged in which women played an important role. So much so that the city was known throughout Europe as the "Rose of Fire," referring especially to the events in Barcelona related during “the Tragic Week”.

1. Districte Municipal de Ciutat Vella, 2009

21 1 Les dones a les fàbriques (c. Riereta, 37) Las mujeres en las fábricas (C/ Riereta, 37) Women in factories (Riereta street, 37)

3

2

1

22 Obreres treballant en una fàbrica de tabacs. 1910-1920. Brangulí (Fotògrafs)-Brangulí (Fotògrafs). ANC. / Obreras trabajando en una fábrica de tabacos. 1910-1920. Brangulí (Fotògrafs)-Brangulí (Fotògrafs). ANC. / Workers in tobacco factory. 1910-1920. Brangulí (Fotògrafs)-Brangulí (Fotògrafs). ANC.

Iniciem aquesta passejada per l’empremta laboral i social de les dones al casc antic de Barcelona a l’encreuament dels carrers Riereta i Sant Pau, a les portes dels jardins de Sant Pau del Camp, on trobem una xemeneia de maó vermell de l’antiga fàbrica tèxtil Can Ricart com a símbol del passat industrial de la zona. A l’horitzó, podem divisar les tres xemeneies de l’antiga central elèctrica de La Canadenca, una de les pioneres a Catalunya, a principis del segle XX, en la producció d’energia elèctrica i amb una història molt vinculada al moviment obrer, ja que el març de 1919 s’hi produí una vaga que es recorda com un dels moments més importants del moviment obrer català.

A l’interior dels jardins de Sant Pau trobem el monestir romànic de Sant Pau del Camp, un dels edificis romànics més antics i ben conservats de la ciutat. Aquest edifici ens recorda que la zona de barri obrer i industrial que avui podem veure havia estat un camp obert amb terres cultivades que abastaven la ciutat de Barcelona, i que estava configurat bàsicament per horts i edificis que pertanyien a l’Església.

Va ser amb la desamortització de Mendizábal, el 1837, que s’afavorí la construcció de fàbriques de nova planta i s’ocuparen els terrenys que ja no pertanyien a les ordes religioses. Aquests van ser adquirits, principalment, per l’empresariat del tèxtil i, gràcies a l’arribada de la màquina de vapor, el 1832, el Raval es va anar configurant com el principal barri fabril de la ciutat.

23 Dones treballant a la Sala de Telares, Hilados y Torcidos de la Casa Provincial de la Caritat. 1905-1910. Autoria desconeguda. AFB / Mujeres trabajando en la Sala de Telares Hilados y Torcidos de la Casa Provincial de la Caridad. 1905-1910. Autoría desconocida. AFB / Women working at Sala de Telares, Hilados y Torcidos of Casa Provincial de la Caritat. 1905-1910. Unknown author. AFB

24 Del monestir romànic de Sant Pau del Camp neix el carrer Reina Amàlia i, concretament al número 38 d’aquest carrer, encara avui dia podem veure la façana d’una de les primeres fàbriques que proveïa de vapor diferents tallers i fàbriques tèxtils, en les quals treballava un elevat nombre de dones.

Si tornem al carrer Riereta, trobem, al número 37, un edifici remodelat que conserva l’estructura i la façana de la fàbrica tèxtil que fins fa pocs anys havia estat en funcionament i, al llarg del carrer, com ara als números 10 i 35, trobem les fàbriques intactes que durant anys havien ocupat centenars de treballadores i treballadors del tèxtil.

Els treballs relacionats amb el teixit havien estat realitzats, des de l’edat mitjana, gairebé exclusivament per dones. L’aparició dels vapors i la meca- nització van fer que els homes també s’incorporessin al sector tèxtil. N’és un exemple, el de la filatura cotonera barcelonina, on l’any 1841 el 69,5% de la mà d’obra era femenina i on, vuit anys més tard, el 1849, la proporció de dones ocupades en aquest sector va disminuir fins al 52,9% 2.

Els llocs de treball que anaven ocupant els homes eren els més qualificats, amb millors condicions laborals i més ben remunerats, mentre que les dones realitzaven els treballs més feixucs, repetitius i poc valorats socialment i econòmica.

Tot i que el treball de les dones es concentrava, en gran part, en la indústria tèxtil, també hi ha constància del seu treball en una gran diversitat de sectors. A principis de segle XX, per exemple, hi havia dones treballant en fàbriques de conserves, en la fabricació de monedes, de nines, de pastes, de betum, en l’empaquetament, en el sector de l’enquadernació i en el mun- tatge d’ulleres, entre altres.

Al mateix carrer Riereta, on s’ubicaren també les cases-taller i habitatges de les famílies obreres que vivien a prop de la fàbrica on treballaven, hi visqué Concha Pérez Collado (Barcelona, 1915), miliciana a la Guerra Civil espanyola, quan tornà de l’exili de Marsella. Pérez Collado va iniciar la seva trajectòria laboral com a operària a tallers tan diversos sectorialment com en els de la producció de sobres de paper, les arts gràfiques i la fusteria, i en tots fou delegada sindical. Passada la Guerra Civil i l’exili, va treballar d’empleada domèstica; després en una fàbrica de cosmètics i, posteriorment, va regentar una parada al mercat de Sant Antoni. La seva trajectòria laboral és un dels molts exemples que permeten fer visible la diversificació pro- fessional de les dones.

2. Borderías, Cristina. 2007. p.133

25 Obreres treballant en la fabricació del betum. 1922. Brangulí (Fotògrafs)-Brangulí (Fotògrafs). ANC / Obreras trabajando 1922. Brangulí (Fotògrafs)-Brangulí (Fotògrafs). ANC

26 en la fabricación de betún. 1922. Brangulí (Fotògrafs)-Brangulí (Fotògrafs). ANC / Women working in a bitumen factory.

27 1 Las mujeres en las fábricas (C/ Riereta, 37)

Iniciamos este paseo por la impronta laboral y social de las mujeres en el casco antiguo de Barcelona, en el cruce de las calles Riereta y Sant Pau, a las puertas de los jardines de Sant Pau del Camp, donde hallamos una chimenea de ladrillo rojo de la antigua fábrica textil Can Ricart como símbolo del pasado industrial de la zona. En el horizonte, podemos divisar las tres chimeneas de la antigua central eléctrica de La Canadiense, una de las pioneras de Cataluña, a principios del siglo XX, en la producción de energía eléctrica y con una historia muy vinculada al movimiento obrero, ya que en marzo de 1919 se produjo una huelga que se recuerda como uno de los momentos más importantes del movimiento obrero catalán.

En el interior de los jardines de Sant Pau hallamos el monasterio románico de Sant Pau del Camp, uno de los edificios románicos más antiguos y más bien conservados de la ciudad. Este edificio nos recuerda que la zona de barrio obrero e industrial que hoy podemos ver, había sido un campo abierto con tierras cultivadas que abastecían a la ciudad de Barcelona y que estaba configurado básicamente por huertos y edificios que pertenecían a la iglesia.

Con la desamortización de Mendizábal, en 1837, se favoreció la construcción de fábricas de nueva planta, ocupando los terrenos que ya no pertenecían a las órdenes religiosas. Éstos fueron adquiridos, principalmente, por el empre- sariado del sector textil y, gracias a la llegada de la máquina de vapor, en 1832, el Raval se fue configurando como el principal barrio fabril de la ciudad.

Del monasterio románico de Sant Pau del Camp nace la calle Reina Amàlia y, concretamente en el número 38 de esta calle, aún hoy en día podemos ver la fachada de una de las primeras fábricas que proporcionaba vapor a diferentes talleres y fábricas textiles, en las que trabajaba un elevado número de mujeres.

Si volvemos a la calle Riereta encontramos, en el número 37, un edificio remo- delado que conserva la estructura y la fachada de la fábrica textil que hasta hace pocos años había estado funcionando y, a lo largo de la calle, como en los números 10 y 35, hallamos las fábricas intactas que durante años habían ocupado a centenares de trabajadoras y trabajadores del sector textil.

Los trabajos relacionados con el tejido habían sido realizados, desde la edad media, casi exclusivamente por mujeres. La aparición de los vapores y la mecanización hizo que los hombres también se incorporaran al sector textil. Un ejemplo es el de la hilatura algodonera barcelonesa, donde, en el año 1841, el 69,5% de la mano de obra era femenina, disminuyendo ocho años más tarde, en 1849, la proporción de mujeres ocupadas en este sector hasta el 52,9% 2.

Los puestos de trabajo que iban ocupando los hombres eran los más calificados,

2. Borderías, Cristina. 2007. p.133

28 con mejores condiciones laborales y mejor remunerados, mientras que las mujeres realizaban las tareas más pesadas, repetitivas y poco valoradas social y económicamente.

Aunque el trabajo de las mujeres se concentraba, en gran medida, en la industria textil, también hay constancia de su trabajo en una gran diversidad de sectores. A principios de siglo XX, por ejemplo, había mujeres trabajando en fábricas de conservas, de monedas, de muñecas, de pastas, de betún, en el empaquetado, en el sector de la encuadernación y en el montaje de gafas, entre otros.

En la misma calle Riereta, donde se ubicaron también las casas-taller y las viviendas de las familias obreras que vivían cerca de la fábrica donde trabajaban, vivió Concha Pérez Collado (Barcelona, 1915), miliciana de la Guerra Civil española cuando volvió del exilio de Marsella. Pérez Collado inició su trayectoria laboral como operaria en talleres tan diversos sectorialmente como los de la producción de sobres de papel, las artes gráficas y la carpintería, y en todos ellos fue delegada sindical. Pasada la Guerra Civil y el exilio, trabajó como empleada del hogar; después, en una fábrica de cosméticos y, posteriormente, regentó un puesto en el mercado de Sant Antoni. Su trayectoria laboral es uno de los muchos ejemplos que permiten hacer visible la diversificación profesional de las mujeres.

Obreres en una fàbrica de conservas. 1910-1920. Autoria desconeguda. AFB / Obreras en una fábrica de con- servas. 1910-1920. Autoría desconocida. AFB / Workers in a canning factory. 1910-1920. Unknown author. AFB

29 1 The women on the factories (Riereta street, 37)

Fàbrica de cànem socialitzada. 1936. Autoria desconeguda. AFB / Fábrica de cáñamo socializada. 1936. Au- toría desconocida. AFB / Socialized factory for making caned goods. 1936. Unknown author. AFB

We start this walk through the labor and social legacy of women at the old crossroads of Riereta and Sant Pau, at the gates of the Gardens of Sant Pau del Camp, where there is a red brick chimney of the former Can Ricart textile factory as a symbol of the industrial past of the area. On the horizon, we can spot the three chimneys of the former power station on the La Canadenca , one of the pioneer of , in the early twentieth century, in the production of electricity with a history closely linked to the labor movement, because in March 1919 there was a strike that is remembered as one of the most important of the Catalan labor movement. Inside the Jardins de Sant Pau (Gardens of St. Paul) there is the Romanesque monastery of Sant Pau del Camp, one of the oldest and well preserved Romanesque buildings in the city. This building reminds us that the working class neighborhood and industrial area that we see today, was an open field with cultivated land covering the city of Barcelona, and was basically set up as gardens and buildings belonging to the Church.

30 It was with the seizure by Mendizabal, in 1837, which favored the construction of new plant factories occupying the land no longer belonged to religious orders. These were acquired mainly by the textile business, and thanks to the arrival of the steam machine, in 1832, the Raval neighborhood was configured as the main factory district of the city. The Romanesque monastery of Sant Pau del Camp formerly named Reina Amelia Street, and specifically at number 38 of this street, but today we see the facade of one of the first factories which supplied steam to textile factories and workshops in which employed a large number of women. On Riereta street, at number 37, is a remodeled building that preserves the structure and the facade of the textile factory which until recent years had been in operation, and across the street, like numbers 10 and 35. Today the factories are still intact after many years when they were occupied by hundreds of textile workers. The work related to fabrics which had been made since the Middle Ages, almost exclusively by women. The appearance of steam and mechanization made men also join in the textile sector. One example is the spinning of cotton. In 1841 in Barcelona, where 69.5% of the workforce were female, and eight years later, in 1849, the proportion of women employed in this sector fell to 52,9% 2. The jobs that were occupied by men in higher level jobs, with better working conditions and better paid, while women performed the work that was more cumbersome, repetitive and less valued socially and economically. Although women's work was concentrated largely in the textile industry, there is no record of their work in a variety of other sectors. In the early twentieth century, for example, there were women working in canning factories, in manufacturing coins, dolls, pasta, bitumen,,in packaging, in the field of bookbinding and assembling of eyeglasses, among others. On the same street Riereta where the houses were located also housed the workshop and working families who lived near the factory where they worked, lived, Concha Pérez Collado (Barcelona, 1915), republican combatant during the Spanish Civil War when she returned from exile in Marseilles. Pérez Collado started her career operating in various workshops such as sectoral production of paper envelopes, printing and carpentry, and was a union delegate. Exiled after the Civil War, he worked for employee home, and later in a cosmetics factory and owned a shop in the market of Sant Antoni. Her career is one of many examples that made visible the diversification of professional women.

2. Borderías, Cristina. 2007. p.133

31 2 El treball de les dones als safareigs i a domicili (c. Santa Elena, 6-8) El trabajo de las mujeres en los lavaderos públicos y a domicilio (C/ Santa Elena, 6-8) The work of women in laundry and home (Santa Elena street, 6-8)

3

2

1

32 Si ens endinsem pel carrer Santa Elena des del carrer Riereta, ens trobem amb l’empremta del treball de les dones que es dedicaven professionalment a fer bugades per a les famílies que les podien contractar, i d’aquelles dones que, com a part del treball domèstic, també anaven a fer la bugada de la seva família. A l’alçada del número 2, l’actual font amb piló que encara es conserva fou un antic safareig on es realitzava aquest treball.

La manca d'aigua corrent; la inexistència d'espais adequats a l'interior de la majoria d'edificis d'habitatges, i la consegüent impossibilitat d’instal·lar- hi safareigs, obligava a realitzar aquestes tasques fora de la llar en pilons pú- blics. Així, les dones obreres, després d’acomplir les interminables jornades laborals, entre altres tasques domèstiques, venien a safareigs com aquest a fer la bugada.

El nombre real de dones bugaderes que hi havia a la ciutat de Barcelona és difícil d’estimar però sabem que era superior al de les censades: l’any 1856 es van identificar entre 340 i 370 dones que treballaven en aquest ofici. I l’any 1905, quan Barcelona reunia poc més de mig milió d'habitants, ja s’hi van registrar 1.553 bugaderes.

El domicili de les obreres també va ser un espai on convergien -i encara avui dia convergeixen- el treball domèstic i el de cura amb el treball remunerat, sovint realitzat en economia submergida. Aquest tipus de treball ha adoptat

Rentador públic. 1917. Ballell, Frederic. AFB / Lavadero público. 1917. Ballell, Frederic. AFB / Public Laundry. 1917. Ballell, Frederic. AFB

33 Treballadores a domicili lliurant i recollint la seva feina a una botiga de confecció. 1915-1925. Brangulí (Fotògrafs)-Brangulí (Fotògrafs). ANC / Trabajadoras a domicilio entregando y recogiendo su trabajo en una tienda de confección. 1915-1925. Brangulí (Fotògrafs)-Brangulí (Fotògrafs). ANC / Worker in a confection shop delivering finish goods and collecting raw material. 1915- 1925. Brangulí (Fotògrafs)- Brangulí (Fotògrafs) ANC diverses formes i moltes vegades una mateixa dona n’ha realitzat de diferents tipus a l’hora: treballant a casa per a un taller o fàbrica tèxtil; cosint la roba dels membres de la seva família; realitzant els arranjaments per a particulars o botigues, etc.

A inicis del segle XX, amb l’aparició de la màquina de cosir i l’electricitat domèstica, moltes dones van començar a fer treballs de confecció a l’interior de les cases. El treball a domicili, que va arribar a ocupar més del 50% de les dones actives catalanes, era a preu fet, amb un salari molt inferior al de les fàbriques. A més, la dispersió de les treballadores en dificultava l’associació per aconseguir millores en les seves condicions laborals. La jornada era de 15 hores diàries i sovint es realitzava en habitacions fosques, poc ventilades i amb manca d’higiene.

Les dades ens diuen que a la província de Barcelona el 1900 la població activa femenina registrada era del 23,25% 3. Però sabent el gran volum de dones que treballaven sense la protecció del mercat laboral regulat i comptant el seu treball invisible a l’àmbit domèstic i familiar, la xifra d’activitat laboral de les dones seria molt superior a la registrada.

3. Nash, Mary. 1988. p. 160

34 Dona i home treballant al seu domicili. 1917. Brangulí (Fotògrafs)-Brangulí (Fotògrafs). ANC / Mujer y hombre trabajando en su domicilio. 1917. Brangulí (Fotògrafs)-Brangulí (Fotògrafs). ANC / A woman and a man working in their own home. 1917. Brangulí (Fotògrafs)-Brangulí (Fotògrafs). ANC

Dona cosint a màquina a l’interior de la llar. 1918-1929. Brangulí (Fotògrafs)-Brangulí (Fotògrafs). ANC / Mujer cosiendo a máquina en el interior del hogar 1918-1929. Brangulí (Fotògrafs)-Brangulí (Fotògrafs). ANC / A woman sewing at a machine in the interior of her own home. (Fotògrafs)-Brangulí (Fotògrafs). ANC

35 2 El trabajo de las mujeres en los lavaderos públicos y a domicilio (C/ Santa Elena, 6-8)

Si nos adentramos en la calle Santa Elena desde la calle Riereta nos encontramos con el rastro del trabajo de las mujeres que se dedicaban profesionalmente a hacer la colada para aquellas familias que las podían contratar, y de aquellas mujeres que, como parte de su trabajo doméstico, también iban a hacer la colada de su familia. A la altura del número 2, la actual fuente con pilón que aún se conserva fue un antiguo lavadero público donde se realizaba este trabajo.

La falta de agua corriente, la inexistencia de espacios adecuados en el interior de la mayoría de edificios de viviendas y la consiguiente imposibilidad de instalar lavaderos, obligaba a realizar estas tareas fuera del hogar en pilones públicos. Así, las mujeres obreras, después de llevar a cabo las interminables jornadas laborales, entre otras tareas domésticas iban a lavaderos como éste para hacer la colada.

El número de mujeres lavanderas que había en la ciudad de Barcelona es difícil de precisar, pero sabemos que el número real era superior al de las censadas: en el año 1856 se identificaron entre 340 y 370 mujeres que trabajaban en este oficio. Y en el año 1905, cuando Barcelona reunía poco más de medio millón de habitantes, ya se registraban 1.553 lavanderas.

El domicilio de las obreras también era un espacio donde convergían, y aún hoy en día convergen, el trabajo doméstico y de cuidados con el trabajo remunerado, realizado a menudo en economía sumergida. Este tipo de trabajo ha adoptado diversas formas y en muchas ocasiones una misma mujer realizaba diferentes tipos de trabajo al mismo tiempo: trabajando en casa, para un taller o fábrica textil, cosiendo la ropa de los miembros de su familia, realizando los arreglos para particulares o tiendas, etc.

A principios del siglo XX, con la aparición de la máquina de coser y la electricidad doméstica, muchas mujeres empezaron a realizar labores de confección en el interior de las casas. El trabajo a domicilio, que llegó a ocupar a más del 50% de las mujeres activas catalanas, era a destajo, con un salario muy inferior al de las fábricas. Además, la dispersión de las trabajadoras dificultaba su asociación para conseguir mejoras en sus condiciones laborales. La jornada era de 15 horas diarias y a menudo se realizaba en habitaciones oscuras, poco ventiladas y faltas de higiene.

Los datos nos hablan de que en la provincia de Barcelona en 1900 la población activa femenina registrada era del 23,25% 3. Pero sabiendo el gran volumen de mujeres que trabajaban sin la protección del mercado laboral regulado y si contáramos su trabajo invisible en el ámbito doméstico y familiar, la cifra de actividad laboral de las mujeres sería muy superior a la registrada.

3. Nash, Mary. 1988. p. 160

36 2 The work of women in laundry and home (Santa Elena street, 6-8)

If we go down the street from Santa Elena Street to Riereta, we find the traces of women who work professionally doing laundry for families who could recruit, and that as part of domestic work, also would do the laundry of their family. At the number 10 of the street, is the current source with a basin still preserved as a former laundry room where this work was done.

The lack of running water, the lack of appropriate spaces in the interior of most residential buildings and the consequent inability to install sinks, forced these tasks to be performed outside the home in public basins. Thus, women workers after finishing endless working hours, between housework, came to do the washing.

The number of laundry women Barcelona is difficult to estimate and know that the real number was higher than the census, in 1856 were identified between 340 and 370 women who worked in this profession. And in 1905, when Barcelona reached just over half a million inhabitants, 1553 were recorded as laundry workers.

The workers home was also a place where converged, and even today converge, domestic work and care with paid work, often done in the black economy. Such work has taken several forms and often a single woman has done when different types: working at home for a textile factory or workshop, sewing clothes for members of her family, making arrangements for clients or shops, etc..

In the early twentieth century with the rise of domestic sewing machine and electricity, many women began to making clothing inside the home. The work at home, which came to occupy more than 50% of women active in Catalonia, was in fact money, but with a salary much lower than in factories. In addition, the dispersion of its partnership working difficult to achieve improvements in their working conditions. The workday was 15 hours and was often performed in dark rooms, drafty, and very poor hygiene.

The data tell us that in the province of Barcelona in 1900 the 23.25% 3 of the female population was working Nash, Mary. 1988. But knowing the volume of women who worked without the protection of regulated labor market, and if we count their invisible work in domestic sphere, the number of labor activity of women would be much higher.

3. Nash, Mary. 1988. p. 160

37 3 Organització i reivindicació de les dones obreres (Rambla del Raval, 15) Organización y reivindicación de las mujeres obreras (Rambla del Raval, 15) Organization and demands for women workers (Rambla del Raval, 15)

3

2

1

38 La Rambla del Raval actual, l’antic carrer Cadena, és un dels llocs més simbòlics per al moviment obrer català. A l’encreuament amb el carrer Sant Rafael, encara avui dia podem veure la placa commemorativa de l’assassinat de Salvador Seguí “e l noi del sucre”, un dels líders més destacats del moviment obrer de Catalunya.

Tanmateix, aquest carrer també és emblemàtic pel que fa al moviment orga- nitzat de dones obreres, perquè és on s’ubicà la primera seu de la Sociedad Autónoma de Mujeres, creada l’any 1889 per Teresa Claramunt, Amàlia Domingo Soler i Ángeles López de Ayala. Posteriorment es va traslladar al carrer Ferlandina, 20.

La Sociedad Autónoma de Mujeres és considerada la primera organització feminista que reivindicà el dret de les dones a participar en tots els àmbits de la vida pública: social, laboral i polític. Treballava per l’emancipació de les dones i denunciava la doble explotació -de classe i de gènere- que patien les obreres. Varen publicar diversos llibres i articles; van organitzar nombroses conferències i debats sobre la situació de les dones i el seu alliberament, i van realitzar diferents projectes de formació, treball i suport per a un gran nombre de dones amb escassetat de recursos econòmics. Un dels seus projectes més importants fou la creació del Fomento de la Instrucción Libre, al carrer Sant Pau, 31, una escola laica on s’oferien classes nocturnes a les què totes les dones podien assistir gratuïtament.

Teresa Claramunt (Sabadell, 1862 - Barcelona, 1932), una referent pel que fa la lluita obrera i la igualtat de gènere, fou treballadora del tèxtil i participà al llarg de la seva vida molt activament en l’acció col·lectiva obrera.

L’Agrupación de Mujeres Libres fou la segona organització feminista que suposà un referent per al moviment obrer de dones. Fundada l’any 1936 per Lucía Sánchez Saornil, Mercedes Camposada i Amparo Poch, l’Agrupación va comptar amb un important nombre d’afiliades: entre 20.000 i 60.000 dones 4, i va fundar la revista Mujeres Libres, amb gran protagonisme durant els anys de la Guerra Civil. Durant l'any 1938 més de 600 dones a Barcelona van participar als cursos d'alfabetització i formació professional que organitzaren 5.

Les obreres van trencar amb el mite de la dona com a “àngel de la llar”. La seva sortida de l’esfera privada i de l’exclusivitat del treball domèstic per anar a les fàbriques va suposar una gran transformació social, sobretot respecte als rols tradicionals de gènere. Aquest fenomen no va ser ben vist per alguns homes obrers que, tot i la necessitat dels ingressos del treball de les dones per a la subsistència familiar, foren molt crítics amb la seva incorporació al treball fora de la llar.

4. Nash, Mary. 2006. p. 128 5. Pérez, Isabel. 2009.

39 Les dones que treballaven a les fàbriques, principalment tèxtils, eren anomenades pejorativament com “les xinxes”. Però tot i el rebuig social, la població activa femenina a la província de Barcelona no va parar de créixer: es va passar del 23,25% l’any 1900 al 30,57% el 1930 6.

Respecte a la mobilització obrera, cal destacar que la participació de les dones a les vagues va ser superior a la dels homes entre 1905 i 1921. Mentre que es calcula que un 78% dels homes va participar a les vagues convo- cades, l’índex de les dones vaguistes augmenta fins al 87% en aquest període 7.

Manifestació. 1910. Ballell, Frederic. AFB /Manifestación. 1910. Ballell, Frederic. AFB / Demonstration. 1910. Ballell,

6. Edo, Pepa. 2004. p.194 7. Nash, Mary. 1988. p. 164

40 Durant la Guerra Civil, les dones assumiren en gran part el control i la producció de moltes de les fàbriques socialitzades i evidenciaren, així, que eren capaces de liderar la producció industrial, igual que ho haurien fet els seus companys. No obstant això, la dictadura franquista va intentar esborrar de l’imaginari social la importància i transcendència d’aquest fenomen i en tots els àmbits s’actuà per tal que les dones tornessin a ocupar el lloc tradicional de mares i esposes. Tot i així, les dones no van abandonar mai l’espai públic definitivament i, a partir dels anys 70, el creixement de la població activa femenina es va anar intensificant fins a aproximar-se a la mitjana europea.

Frederic. AFB

41 3 Organización y reivindicación de las mujeres obreras (Rambla del Raval, 15)

La actual Rambla del Raval, la antigua calle Cadena, es uno de los lugares más simbólicos del movimiento obrero catalán. En el cruce con la calle Sant Rafael, aún podemos ver la placa conmemorativa del asesinato de Salvador Seguí “el noi del sucre”, uno de los líderes más destacados del movimiento obrero en Cataluña.

Asimismo, esta calle también es emblemática en lo que se refiere al movimiento organizado de mujeres obreras, porque es aquí donde se ubicó la primera sede de la Sociedad Autónoma de Mujeres, creada en el año 1889 por Teresa Claramunt, Amàlia Domingo Soler y Ángeles López de Ayala. Posteriormente se trasladó a la calle Ferlandina, 20.

La Sociedad Autónoma de Mujeres es considerada la primera organización feminista que reivindicó el derecho de las mujeres a participar en todos los ámbitos de la vida pública: social, laboral y político. Trabajaba por la emanci- pación de las mujeres y la denuncia de la doble explotación -de clase y de género- que padecían las obreras. Publicaron varios libros y artículos, organizaron numerosas conferencias y debates sobre la situación de las mujeres y su libe- ración y realizaron distintos proyectos de formación, trabajo y apoyo para un gran número de mujeres con escasez de recursos económicos. Uno de sus proyectos más importantes fue la creación del Fomento de la Instrucción Libre, en la calle Sant Pau, 31, una escuela laica donde se realizaban clases nocturnas a las que todas las mujeres podían asistir gratuitamente.

Teresa Claramunt (Sabadell, 1862 - Barcelona, 1932), un referente en lo que concierne a la lucha obrera y la igualdad de género, fue trabajadora del textil y participó, a lo largo de su vida, muy activamente en la acción colectiva obrera.

La Agrupación de Mujeres Libres fue la segunda organización feminista que supuso un referente para el movimiento obrero de mujeres. Fundada en el año 1936 por Lucía Sánchez Saornil, Mercedes Camposada y Amparo Poch, la Agrupación contó con un importante número de afiliadas, entre 20.000 y 60.000 mujeres 4, y fundó la revista Mujeres Libres, con gran protagonismo durante los años de la Guerra Civil. Durante el año 1938 más de 600 mujeres en Barce- lona participaron en los cursos de alfabetización y formación profesional que organizaron 5.

Las obreras rompieron con el mito de la mujer como “ángel del hogar”. Su salida de la esfera privada y de la exclusividad del trabajo doméstico para ir a las fábricas supuso una gran transformación social, sobre todo respecto a los roles tradicionales de género. Este fenómeno no fue del agrado de algunos obreros que, a pesar de la necesidad de los ingresos del trabajo de las mujeres para la subsistencia familiar, fueron muy críticos con su incorporación al trabajo fuera del hogar.

4. Nash, Mary. 2006. p. 128 5. Pérez, Isabel. 2009.

42 Las mujeres que trabajaban en las fábricas, principalmente textiles, eran llama- das peyorativamente como “las chinches”. Pero, a pesar del rechazo social, la población activa femenina en la provincia de Barcelona no paró de crecer, y se pasó del 23,25% en el año 1900 al 30,57% en 1930 6.

Respecto a la movilización obrera, cabe destacar que la participación de las mujeres en las huelgas fue superior a la de los hombres entre 1905 y 1921. Mientras que se calcula que un 78% de los hombres participaron en las huelgas convocadas, el índice de las mujeres huelguistas aumentó hasta el 87% en este periodo 7.

Durante la Guerra Civil, las mujeres asumieron en gran parte el control y la producción de muchas de las fábricas socializadas, evidenciando así que eran capaces de liderar la producción industrial igual que lo habrían hecho sus compañeros. No obstante, la dictadura franquista intentó borrar del imaginario social la importancia y trascendencia de este fenómeno, actuando, en todos los ámbitos, para que las mujeres volvieran a ocupar el lugar tradicional de madres y esposas. A pesar de ello, las mujeres no abandonaron nunca el espacio público definitivamente y, a partir de los años 70, el crecimiento de la población activa femenina se fue intensificando hasta aproximarse a la media europea.

Obreres en vaga. 1936. Pérez de Rozas. AFB / Obreras en huelga. 1936. Pérez de Rozas. AFB / Workers on strike. 1936. Pérez de Rozas. AFB

6. Edo, Pepa. 2004. p.194 7. Nash, Mary. 1988. p. 164

43 3 Organization and demands for women workers (Rambla del Raval, 15)

The current Rambla del Raval, formerly Cadena street, is one of the most symbolic for Catalan worker's movement. At the intersection of Carrer Sant Rafael, even today we see the plaque commemorating the assassination of Salvador Seguí "sugar boy", one of the most prominent leaders of the workers movement in Catalonia.

However, this street is also a emblematic point regarding the organized movement of women workers because it where the first headquarters of the Sociedad Autónoma de Mujeres (Autonomous Women's Society) was located, founded in 1889 by Teresa Claramunt, Amalia Domingo Soler and Angeles López de Ayala. Later she moved to Ferlandina Street, 20.

The Autonomous Women's Society is considered the first feminist organization that claimed the right of women to participate in all spheres of public life: social, laboral and political. The Society worked for the emancipation of women and the denunciation of the double exploitation, class and gender, which workers suffered. They published several books and articles, organized numerous conferences and debates on the situation of women and their liberation and conducting training projects, worked and supported a large number of women with scarce economic resources. One of their major projects was the creation of Fomento de la Instrucción Libre (Promoting Free Instruction), in Sant Pau Street, 31, a lay school where night classes were held and where all women could attend for free.

Grup d’obreres d’una fàbrica de gènere de punt durant el lockout decretat pels propietaris. 1936. Brangulí (Fotògrafs)-Brangulí (Fotògrafs). ANC / Grupo de obreras de una fábrica de género de punto durante el lockout decretado por los propietarios. 1936. Brangulí (Fotògrafs)-Brangulí (Fotògrafs). ANC / Group of workers during the lockout decreed by the owners. 1936. Brangulí (Fotògrafs)-Brangulí (Fotògrafs). ANC

44 Teresa Claramunt (Sabadell, 1862 - Barcelona, 1932), a reference for the workers struggle and gender equality was a textile worker and very active participant in the collective workers action.

The Agrupación de Mujeres Libres was the second feminist organization that represents a landmark for the women's labor movement. Founded in 1936 by anarchists Lucia Sanchez Saornil, Mercedes Camposada and Amparo Poch, the Agrupación had a significant number of members, between 20,000 and 60,000 women 4 and founded Mujeres Libres magazine with great prominence during the years of the Spanish Civil War. During 1938, more than 600 women from Barcelona participated in the teaching of basic literacy and professional training courses that those women arranged 5.

The workers broke the myth of woman as "angel of the household." Her departure from the privacy and exclusivity of the home to go to work at factories was a great social transformation, especially with regard to traditional gender roles. This phenomenon was not well received by some male workers, despite the need for income working women to household livelihood, were highly critical of its incorporation to employment outside the home.

Women working in factories, especially textile, pejorativament were known as "the bug". But despite the social rejection, the female labor force in the Barcelona province did not stop growing, it went from 23.25% in 1900 to 30.57% in 1930 6.

With respect to workers' mobilization, it is noteworthy that the participation of women in the strikes was higher in men between 1905 and 1921. While an estimated 78% of men took part in strikes called, the index of women strikers increased to 87% over this period 7.

During the Spanish Civil War, women largely assumed control and many of the factories producing socialized, showing that they were capable of leading industrial production as they would their peers. However, the Franco dictatorship tried to erase the social imaginary of the importance and significance of this phenomenon, acting in all areas for which women return to the traditional place of mothers and wives. However, women did not abandon the public good, and after 70 years of growth in female labor force was gradually intensified until closer to the European average.

4. Nash, Mary. 2006. p. 128 5. Pérez, Isabel. 2009. 6. Edo, Pepa. 2004. p.194 7. Nash, Mary. 1988. p. 164 45 Florista de les Rambles carregada de flors. 1905-1910. Ballell, Frederic. AFB / Florista de les Rambles cargada de flores. 1905-1910. Ballell, Frederic. AFB / Flower seller loaded down with flowers. 1905-1910. Ballell, Frederic. AFB

46 El treball de les dones a Les Rambles i els seus voltants

Les Rambles de Barcelona és un dels grans atractius turístics de la ciutat per l’esclat de colors i la diversitat de vides i de persones que hi convergeixen i hi treballen: floristes, mims, quiosquers i quiosqueres, retratistes, pintores i pintors, artesans i artesanes i, fins i tot, mags i bruixes que llegeixen el futur.

El que avui dia podem veure està molt lligat als seus orígens, a una història en la qual les dones hi són presents des d’una gran diversitat de professions i oficis. Així, en aquest punt es pot dir que tenim un magnífic escenari i testi- moni dels treballs de les dones al llarg de la història.

Les Rambles, que en àrab (/ramla/) significa “torrent o riera pel què passa aigua quan plou”, es diu que havia estat l’antic curs de la riera anomenada de Collserola.

En l’actualitat, Les Rambles de Barcelona està formada per cinc trams que des de la plaça de Catalunya fins al monument de Colom prenen el nom de: Rambla de Canaletes, dels Estudis, de les Flors, del Centre i de Santa Mònica.

Aquesta diferenciació en trams té el seu origen en la diversificació d’activitats que s’hi desenvoluparen. A finals del segle XVIII, ja es diferencien tres sec- tors amb importants contrastos: la part central es consagra com a àrea de mercat, l’extrem inferior es converteix en l’escenari de la incipient burgesia, i la part superior com a àrea marginal.

47 El trabajo de las mujeres en Las Ramblas y su entorno

Las Ramblas de Barcelona es uno de los grandes atractivos turísticos de la ciudad por el estallido de colores y la diversidad de vidas y de personas que convergen y trabajan en ella: floristas, mimos, quiosqueros y quiosqueras, retratistas, pintoras y pintores, artesanos y artesanas, e incluso, magos y brujas que leen el futuro.

Lo que hoy en día podemos ver está muy ligado a sus orígenes, a una historia en la cual las mujeres están presentes desde una gran diversidad de profesiones y oficios. Así, en este punto se puede decir que tenemos un magnífico escenario y testimonio de los trabajos de las mujeres a lo largo de la historia.

Se dice que Las Ramblas, que en árabe (/ramla/) significa “torrente o riera por el que pasa agua cuando llueve”, había sido el antiguo curso de la riera llamada de Collserola.

En la actualidad Las Ramblas de Barcelona está formada por cinco tramos que desde la Plaza de Catalunya hasta el monumento de Colón toman el nombre de Rambla de Canaletes, dels Estudis, de les Flors, del Centre y de Santa Mònica.

Esta diferenciación en tramos tiene su origen en la diversificación de actividades que allí se llevaron a cabo. A finales del siglo XVIII ya se diferencian tres sectores con importantes contrastes: la parte central se consagra como área de mercado, el extremo inferior se convierte en el escenario de la incipiente burguesía y la parte superior como área marginal.

48 The role of working women in Les Rambles and its surroundings

Les Rambles of Barcelona is one of the great attractions of the city by its explosion of color and diversity of lives of people who converge and work there: florists, mimes, and newspaper seller, portrait painters, painters and artists, craftpeople, and even sorcerers and witches that fortell the future.

What we see today is very much tied to its origins, a story in which women are present from a variety of professions and trades. So at this point we can say we have a stunning scenery and witness the work of women throughout history.

Les Rambles, which in Arabic “Ramla” means "stream or river that passes the water when it rains," was the old course of the river called Collserola.

At present, Les Rambles in Barcelona consist of five sections from Plaça Catalunya to the Columbus monument called, the Estudis, the Flors, the Centre and Santa Mònica .

This distinction has its origin in brackets on the diversification of activities there. In the late eighteenth century because they differ in three important areas contrasts enshrined as the central market area, the bottom becomes the scene of the emerging bourgeoisie and the upper area as marginal.

49 4 L’accés de les dones a la for- mació universitària: La Ram- bla dels Estudis El acceso de las mujeres a la formación universitaria: La Rambla dels Estudis La Rambla dels Estudis: The access of women to university education.

4

5 7

8 6

50 Les actuals Rambles de Canaletes i dels Estudis eren la zona on a mitjans segle XV es va construir l’Estudi General, precedent de la Universitat de Barcelona. La font de Canaletes era una antiga fontana que estava a l’interior del recinte universitari, que s’estenia des del carrer Santa Anna fins al carrer Tallers.

L’Estudi General fou clausurat per Felip V l’any 1714 i en aquest espai hi va fer construir una caserna militar. No va ser fins al 1871 que s’inaugurà l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, que trobem situat a plaça Universitat, molt a prop d’on antigament hi va haver el recinte universitari.

Les dones, històricament, van estar excloses de l’accés a l’educació superior, però cal fer menció a les pioneres pel que fa a l’accés a l’ensenyament uni- versitari, com ara Juliana Morell (1594-1653), que fou doctora en dialèctica i ètica a principis del segle XVII i que es troba representada al paranimf de la Universitat de Barcelona, i Dolors Aleu (1857-1913), primera dona llicenciada en Medicina a l’Estat espanyol.

No fou fins al 1928 que les dones van poder exercir la docència universitària. Una de les primeres va ser Maria Montserrat Capdevila, llicenciada en Cièn- cies Exactes el 1928 i professora d'Astronomia General i Física del Globus de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona.

Cal mencionar, també, la importància d’aquest edifici com a espai emblemàtic per al moviment feminista i les seves aportacions a l’àmbit acadèmic. Així, el 1975 s’hi va impartir la primera assignatura institucionalitzada sobre “Moviment feminista a l’Espanya contemporània” a l’Aula Magna, i el 1976 s’hi van celebrar les primeres Jornades Catalanes de la Dona, en les quals van participar més de 4.000 dones. En les conclusions de les Jornades, que es van aprovar unànimement, les quatre primeres reivindicacions eren:

1. Dret a un lloc de treball sense discriminació en la formació professional, l’ocupació, la remuneració, la promoció i desaparició del treball domi- ciliari. 2. Abolició de totes les discriminacions en el treball per raó de sexe, estat civil i maternitat. 3. Reconeixement de tots els drets laborals, sindicals i a la Seguretat So- cial general per a les treballadores de la llar. 4. Socialització del treball domèstic a través de serveis col·lectius finançats amb fons públics i gestionats democràticament des de la base: serveis domèstics pròpiament dits, ocupacions considerades fins ara pròpies de la dona, cura de fills i filles, de gent gran i malalts. Ordenació urbana i construcció d’habitatges que permetin un plantejament col·lectiu de tots els punts esmentats.

51 Si ens endinsem pel carrer de Santa Anna, a l’alçada de l’església del mateix nom, trobem l’acollidora placeta Ramon Amadeu, que conserva el pòsit de la llarga vida d’aquest racó de Barcelona vinculat al treball de les dones: al segle XIII ja hi pesaven i venien la verema; després va ser un espai on les dones hi venien verdures i hortalisses, i avui dia encara s’hi conserva una parada on una florista ven rams de flors i plantes.

Va ser en aquesta placeta on s’ubicà la primera seu de la Biblioteca Popular de la Dona, creada l’any 1909, la primera biblioteca pública femenina d’Euro- pa, que altres països crearien vint any després, com la Fawcett Library a Londres.

4 El acceso de las mujeres a la formación universitaria: La Rambla dels Estudis

Las actuales Ramblas de Canaletes y dels Estudis eran la zona donde a mediados del siglo XV se construyó el Estudi General, precedente de la Uni- versidad de Barcelona. La fuente de Canaletes era una antigua fontana que estaba en el interior del recinto universitario, que se extendía desde la calle Santa Anna hasta la calle Tallers.

El Estudi General fue clausurado por Felipe V en el año 1714 y en este espacio hizo construir un cuartel militar. No fue hasta 1871 que no se inauguró el edificio histórico de la Universidad de Barcelona, que encontramos situado en la Plaza Universitat, muy cerca de donde antiguamente hubo el recinto universitario.

Las mujeres, históricamente, se hallaron excluidas del acceso a la educación superior, pero son merecedoras de mención las pioneras en el ámbito del acceso a la educación universitaria, como Juliana Morell (1594-1653), que fue doctora en dialéctica y ética a principios del siglo XVII, y a quien hallamos representada en el paraninfo de la Universidad de Barcelona, y Dolors Aleu (1857-1913), primera mujer licenciada en Medicina del Estado español.

En 1928 las mujeres pudieron empezar a ejercer la docencia universitaria. Una de las primeras fue Maria Montserrat Capdevila, licenciada en Ciencias Exactas en 1928 y profesora de Astronomía General y Física del Globo de la Facultad de Ciencias de la Universidad de Barcelona.

Cabe mencionar también, la importancia de este edificio como espacio emblemático para el movimiento feminista y de sus aportaciones en el ámbito académico. Así, en 1975 se impartió la primera asignatura institucionalizada sobre “Movimiento feminista en la España contemporánea” en el Aula Magna, y en 1976 se celebraron las primeras Jornadas Catalanas de la Mujer, en las

52 que participaron más de 4.000 mujeres. En las conclusiones de las Jornadas, que se aprobaron unánimemente, las cuatro primeras reivindicaciones eran:

1. Derecho a un puesto de trabajo sin discriminación en la formación profe- sional, el empleo, la remuneración, la promoción y desaparición del tra- bajo domiciliario. 2. Abolición de todas las discriminaciones en el trabajo por razón de sexo, estado civil y maternidad. 3. Reconocimiento de todos los derechos laborales, sindicales y a Seguridad Social general para las trabajadoras del hogar. 4. Socialización del trabajo doméstico a través de servicios colectivos fi- nanciados con fondos públicos y gestionados democráticamente desde la base: servicios domésticos propiamente dichos, empleos considerados hasta ahora propios de la mujer, cuidado de hijos y hijas, de personas mayores y enfermos. Ordenación urbana y construcción de viviendas que permitan un planteamiento colectivo de todos los puntos mencionados.

Si nos adentramos por la calle de Santa Anna, a la altura de la iglesia del mismo nombre, hallamos la acogedora placita Ramon Amadeu, que conserva el poso de la larga vida de este rincón de Barcelona vinculado al trabajo de las mujeres: en el siglo XIII ya pesaban y vendían la vendimia en ella, después fue un espacio donde las mujeres vendían verduras y hortalizas y hoy en día aún se conserva una parada donde una florista vende ramos de flores y plantas.

Fue en esta placita donde se ubicó la primera sede de la Biblioteca Popular de la Mujer, creada en el año 1909, la primera biblioteca pública femenina de Europa, que otros países crearían veinte años después, como la Fawcett Library en Londres.

4 La Rambla dels Estudis: The access of women to university education

Currently the Ramblas Canaletes and Estudis was the area where during the mid- fifteenth century was built the Estudi General , the forerunner of the University of Barcelona. The source of Canaletes was an old fountain that was inside the campus, stretching from Santa Anna street to Tallers street.

The Estudi General was closed by Philip V in 1714 and in this space built a military barracks. It was not until 1871 that the historic building of the University of Barcelona, opened which are located in Plaça Universitat, near where there was formerly the campus.

53 Women historically were excluded from access to higher education, but we need to mention the pioneers regarding how access to university teaching Juliana Morell (1594-1653) who had a PhD in ethics and dialectics of early seventeenth century, which is represented at the Auditorium of the University of Barcelona, and Dolors Aleu (1857-1913), the first woman graduate in medicine in Spain.

It was in 1928 when women were allowed to teach at the university. One of the first was Maria Montserrat Capdevila, Bachelor of Sciences in 1928 and Professor of Astronomy and General Physics of the Globe Faculty of the University of Barcelona.

We must also mention the importance of this building as emblematic of the feminist movement and its contributions to academic arena. Thus, in 1975 the first course was taught institutionalized about the "contemporary feminist movement of Spain" Classroom Constitution, and in 1976 held the first Conference of the Catalan Women in which participated more than 4,000 women.

The conclusions of the workshops which were adopted unanimously, the first four claims were:

1. Right to a workplace free from discrimination in vocational training, employment, compensation, promotion and disappearance of work at home. 2. Abolition of all discrimination in employment on grounds of sex, marital status and motherhood. 3. Recognition of all rights, labor and social security of workers in general to the home. 4. Socialization of domestic work through collective services financed with public funds and managed democratically from the bottom up: Domestic services themselves, hitherto considered themselves occupations of women, care of children, the elderly and infirm. Urban planning and building homes that allow a collective approach of all points mentioned.

If we enter the streets of Santa Anna, with the church of the same name we encounter the warm square Ramon Amadeu, which preserves the positive long life of this corner of Barcelona linked to women's work: the thirteenth century when they came with the harvest and weighed it, then was a place where women sold vegetables, and today still retains a shop where a florist sells flowers and plants.

It was in this square is located on the first headquarters of the Women's Library, founded in 1909, the first female public library in Europe that in other countries created twenty year later, such as the Fawcett Library in London.

54 Vida a la Rambla. 1905-1910. Ballell, Frederic. AFB. / Vida en la Rambla. 1905-1910. Ballell, Frederic. AFB. / Life on la Rambla. 1905-1910. Ballell, Frederic. AFB.

55 5 Les mercaderes a l’Edat Mitjana: els orígens de Les Rambles (c. Portaferrisa, 2) Las mercaderas en la Edad Media: los orígenes de Las Ramblas (C/ Portaferrisa, 2) The goods to the Middle Ages: the origins of Les Rambles (Portaferrisa street, 2)

4

5 7

8 6

56 8 i 9. Associació d’Amics, Veïns i Comerciants de la Rambla. 2009

57 Fira de Galls. 1900-1010. Autoria desconeguda. AFB / Feria de gallos 1900-1910. Autoría desconocida. AFB / Rooster fair

58 1900-1910. Unknown author. AFB

59 5 Las mercaderas en la Edad Media: los orígenes de Las Ramblas (C/ Portaferrisa, 2)

Las Ramblas que conocemos hoy quedaban fuera del recinto fortificado de Barcelona pero en el siglo XII ya confluyeron una gran cantidad de huertos, casas de payés y puestos de venta de los productos artesanos y hortelanos. A pesar de la gran actividad desarrollada, la Rambla quedó excluida de la se- gunda muralla construida a partir de 1287, llamada de Jaume I. La Porta Ferrissa era una de las puertas más importantes de entrada a la ciudad, todo un símbolo y un punto de confluencia de peatones y personas trabajadoras: “car la porta de ferro (...) fins al mar, té una amplitud bella espaciosa apreciada pels anants e venints (...) en los estius com en los inverns (...) així homens com mujeres” 8. Uno de los testimonios que quedan de la actividad de las Ramblas se halla a la entrada de la calle Porta Ferrissa. Es un mosaico que se conserva con la fu- ente creada en 1680 y donde se puede ver la gran afluencia de actividad de las mujeres mercaderas y vendedoras de hortalizas de la Edad Media. La construcción de la tercera muralla se realizó hacia el año de 1377, en tiempos de Pere III el Cerimoniós, donde la Rambla ya quedaba incluida en el recinto amurallado de la ciudad. A mediados del siglo XV se desvió la riera y la Rambla se convirtió en un paseo rústico lleno de actividad. Así, nos lo podemos imaginar con el mismo aspecto activo y en constante movimiento de personas y una presencia importante de mujeres vendiendo los productos de los huertos de los alrededores, de mer- caderas y artesanas. En verano el peso de la paja era una de las actividades principales y en otoño la venta de la uva era característica del lugar. También ferias de todo tipo con los correspondientes “armatostes, carros de animales, carreteros, traficantes charlatanes, adivinos, pedigüeños y distraídos grandes y pequeños” 9. Destacaba entre ellas la feria de los gorrinos en las fiestas navideñas. El papel de las mujeres en las ferias era importante porque se convertían en las principales vendedoras, como vemos en la fotografía de la Feria de Gallos de 1900-1910.

8 y 9. Associació d’Amics, Veïns i Comerciants de la Rambla. 2009

60 5 The goods to the Middle Ages: the origins of Les Rambles (Portaferrisa street, 2)

Les Rambles remained outside the fortified part of Barcelona but since the twelfth century came together a lot of gardens, country houses and shops of traditional products and vegetable farmers. Despite the activity undertaken, the Rambla was excluded from the second wall which was built from 1287, called Jaume I. “La Porta Ferrissa” was one of the largest gates of entry to the city, a symbol and a point for pedestrians and workers: “car la porta de ferro (...) fins al mar, té una amplitud bella espaciosa apreciada pels anants e venints (...) en los estius com en los inverns (...) així homens com dones” 8. One of the remaining witnesses of the activity of les Rambles is at the entrance of the street “Porta Ferrissa”. It is preserved with a mosaic created in 1680 and the source where you can see the busy activities of women vegetable vendors and merchants from the Middle Ages. The construction of the third wall was made in 1377, at the time of Pere III el Cerimoniós, on the Rambla was finaly included in the walled city. In the mid-fifteenth century the river was diverted and the Rambla became a rustic busy promenade. Thus, we can imagine with the same appearance and constantly active movement of people and a significant presence of women selling products from surrounding orchards, merchants and artisans. In summer, the weighing of straw was one of the main activities and in autumn the selling of grapes was a feature. Also, fairs of all kinds with the corresponding "paraphernalia, animal carts, traders chatterboxes, beggars and gossipers old and young" 9. Highlighted the exhibition of pigs at Christmas. The role of women was important because the fairs became the main sellers as we see in the picture of the Rooster Fair during 1900-1910.

8 & 9. Associació d’Amics, Veïns i Comerciants de la Rambla. 2009

61 6 La Rambla de les Flors, homenatge a les floristes La Rambla de les Flors, homenaje a las floristas La Rambla de les Flors, a tribute to the florists

4

5 7

8 6

62 La de florista és la professió més representativa de les Rambles de Barcelona, i és present a l’imaginari associat a aquest passeig de la ciutat de totes i tots els barcelonins i visitants.

En el tram que porta per nom Rambla de les Flors encara avui dia ens trobem amb diverses parades de flors i plantes que recorden el gran paper simbòlic i real d’aquestes dones que treballaren i treballen a aquesta zona de la ciutat i l’omplen de vida i colors.

Tant és així, que l’origen del mercat de la Boqueria està vinculat a aquestes dones, que l’any 1853 van instal·lar-hi les primeres parades de flors. La ciutat de Barcelona, com a homenatge a aquestes treballadores, els va dedicar el carrer Floristes de la Rambla, que trobem per darrera del mercat, entre el carrer del Carme i el carrer Hospital.

A principis del segle XX, era molt comú veure dones carregades de flors i oferint flors i somriures a les persones que hi passaven i passejaven.

El treball d’aquestes dones ha inspirat un bon nombre d’artistes que les han representat a les seves obres. Un exemple d’obra pictòrica és la de Ramon Casas (Barcelona, 1866-1932), modernista i introductor de l’impressionisme a Catalunya, que trobà en una florista de la Rambla la seva inspiració i amb la que s’hi casà. També veiem reflectides la vida d’aquestes dones a les peces de teatre del poeta, novel·lista i dramaturg Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961) i del poeta Federico García Lorca (Fuente Vaqueros, 1989 – Víznar, 1936).

Lorca va estrenar, el 1935, l’obra Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores, representació que va dedicar a les floristes de la Rambla “a esas mujeres de risa franca y manos mojadas, donde tiembla, de cuando en cuando, el diminuto rubí de la espina” 10.Larepresentació va tenir lloc al Teatre Principal Palace de Barcelona, situat al número 15 de les mateixes Rambles.

L’obra de teatre va ser interpretada per l’actriu de reconegut prestigi internacional Margarita Xirgú (Molins de Rei, 1888- Montevideo, 1969), qui, després de la interpretació, va rebre diàriament un ram de flors sense targeta ni remitent enviat per les floristes de la Rambla. Margarita Xirgú treballà en un taller de passamaneria però, a partir de 1906, es va professionalitzar definitivament com a actriu i, com a bona emprenedora, va fundar la seva pròpia companyia de teatre a Madrid. Fou de conviccions polítiques fermes a favor de la democràcia i s’exilià el 1936 a Xile, on va fundar l’Escola d’Art Dramàtic. Posteriorment dirigí l’Escola d’Art Dramàtic de Montevideo, a partir de 1947, quan s’instal·là a l’Uruguai.

10. Albert, Matilde; Faría, Edith (ed.). 2001, p. 595

63 Venedores ambulants de flors. 1909-1910. Ballell, Frederic. AFB / Vendedoras ambulantes de flores. 1909-1910. Ballell,

64 Frederic. AFB / Street flower seller. 1909-1910. Ballell, Frederic. AFB

65 6 La Rambla de les Flors, homenaje a las floristas

La de florista es la profesión más representativa de las Rambles de Barcelona, presente en el imaginario asociado a este paseo de la ciudad de todas y todos los barceloneses y visitantes.

En el tramo que lleva por nombre Rambla de las Flors todavía hoy en día nos encontramos con diversos puestos de flores y plantas que nos recuerdan el gran papel simbólico y real de estas mujeres que trabajaron y trabajan en esta zona de la ciudad y la llenan de vida y colores.

Tanto es así, que el origen del mercado de la Boqueria está vinculado a estas mujeres, que en el año 1853 instalaron los primeros puestos de flores. La ciudad de Barcelona, como homenaje a estas trabajadoras, les dedicó la calle Floristes de la Rambla, que se halla por detrás del mercado, entre la calle del Carme y la calle Hospital.

A principios del siglo XX, era muy común ver mujeres cargadas de flores y ofreciendo flores y sonrisas a las personas que pasaban y paseaban.

El trabajo de estas mujeres ha inspirado a un buen número de artistas que las han representado en sus obras. Un ejemplo de obra pictórica es la de Ramon Casas (Barcelona, 1866-1932), modernista e introductor del impresionismo en Catalunya, que halló en una florista de la Rambla, con quien se casó, su inspiración. También vemos reflejada la vida de estas mujeres en las obras de teatro del poeta, novelista y dramaturgo Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961) y del poeta Federico García Lorca (Fuente Vaqueros, 1989 – Víznar, 1936).

Lorca estrenó en 1935 la obra Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores, representación que dedicó a las floristas de la Rambla “a esas mujeres de risa franca y manos mojadas, donde tiembla, de cuando en cuando, el diminuto rubí de la espina” 10. La representación tuvo lugar en el Teatro Principal Palace de Barcelona, situado en las mismas Ramblas, 15.

La obra de teatro fue interpretada por la actriz de reconocido prestigio inter- nacional Margarita Xirgú (Molins de Rei, 1888- Montevideo, 1969), quien, des- pués de la interpretación, recibió diariamente un ramo de flores sin tarjeta ni remitente que le enviaban las floristas de la Rambla. Margarita Xirgú trabajó en un taller de pasamanería pero a partir de 1906 se profesionalizó definiti- vamente como actriz y, como buena emprendedora, fundó su propia compañía de teatro en Madrid. Fue mujer de fuertes convicciones políticas a favor de la democracia y se exilió en 1936 en Chile, donde fundó la Escuela de Arte Dramá- tico, y dirigió la Escuela de Arte Dramático de Montevideo a partir de 1947, cuando se instaló en Uruguay.

10. Albert, Matilde; Faría, Edith (ed.). 2001, p. 595

66 6 La Rambla de les Flors, a tribute to the florists

The florist profession is one of the most representative of the Ramblas in Barcelona, this imaginary tour associated with this city for all the locals and visitors.

In the section titled Rambla de las Flors even today we have several stalls of flowers and plants that recall the great symbolic and actual role of these women who worked in this area of the city filled with life and colors.

So much so that the origin of the Boqueria market is linked to these women, who in 1853 started the first flower shops..The city of Barcelona as a tribute to these workers, has dedicated the street named Floristes de la Rambla whics is behind the market, between Carme and Hospital streets.

In the early twentieth century, it was very common to see women laden with flowers and offering flowers and smiles to those who passed and walked.

The job of these women has inspired a number of artists who represented them in their works. One example is the paintings by Ramon Casas (Barcelona 1866-1932) modernist and pioneer of Impressionism in Catalonia in a florist found his inspiration from the Ramblas, with whom he was married. Also, we see reflected the lives of women in the plays of the poet, novelist and playwright Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961) and poet Federico Garcia Lorca (Fuente Vaqueros, 1989 - Víznar, 1936) .

Lorca released in 1935, the play Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores, which was dedicated to the representation of the Rambla florists " to the women with an honest smile wet hands , where tremble, sometimes, the diminutive of fishbone ruby" 10. The performance took place at the Teatro Principal Barcelona Palace, located of same Rambles, 15.

The play was performed by internationally renowned actress Margarita Xirgu (Molins de Rei, 1888 - Montevideo, 1969), who after her performance received a bouquet of flowers every day without a card or sender that was sent from the Florists in La Rambla. Margaret Xirgu worked in a drape trimming shop, but from 1906 she professionalized as an actress and finally, as a good entrepreneur, founded her own theater company in Madrid. She had strong political convictions in favor of democracy and exiled to Chile in 1936 where she founded the School of Dramatic Arts and directed the School of Dramatic Arts in Montevideo, from 1947, when she moved to Uruguay.

10. Albert, Matilde; Faría, Edith (ed.). 2001, p. 595

67 7 La Rambla del Centre: espai de diversitat de treballs de les dones La Rambla del Centro: espacio de diversidad de trabajos de las mujeres La Rambla del Centre: a diverse space of women's work

4

5 7

8 6

68 Castanyera davant l'església de Betlem. 1917. Ballell, Frederic. AFB / Castañera delante de la iglesia de Belén. 1917. Ballell, Frederic. AFB / Chestnut seller in front of the Betlem church. 1917. Ballell, Frederic. AFB

La part central de la Rambla al segle XVIII es va convertir en un passeig de referència per a la incipient burgesia i de confluència de tots els sectors socials.

L’activitat econòmica es va anar diversificant espontàniament. Als matins hi treballaven dones venedores ambulants de tot tipus: agricultores que ve- nien els seus productes (fruites, verdures...); ramaderes que venien ous i llet; dones venedores ambulants a les fires. I a la tarda s’habilitava com a passeig.

69 Però per a moltes dones, també als vespres era el seu lloc de treball: les mainaderes hi passejaven la quitxalla de les famílies benestants per a qui treballaven; les castanyeres, a la tardor, hi venien castanyes i moniatos. De fet, quan s’atansa l’hivern, encara avui podem trobar-nos amb alguna castanyera a la Rambla i els seus voltants.

Les dones també treballaven matí i tarda en els nombrosos comerços que van sorgir al voltant d’aquest carrer, com és el cas de la modernista fàbrica i botiga de xocolata que fundaren, l’any 1850, Carme Garriga i el seu marit, Jaume Garriga, i que encara avui dia podem trobar al carrer del Carme número 3, on tres generacions de dones de la família Garriga han treballat. Així, la Rambla es va convertir en un dels llocs preferits de la burgesia i les persones de professions liberals, on van construir els seus habitatges i ne- gocis. Fou en aquesta zona on van néixer dones il·lustres i professionals de principis de segle, com Carme Karr, Maria Soteras o Francesca Bonnemaison.

Carme Karr, periodista i escriptora, va ser una persona de referència del feminisme català i va ser una gran defensora de l’educació i el treball de les dones per facilitar la seva autonomia i independència. Va escriure novel·les i contes per a infants i fou la directora de la revista “El feminal”. També treballà en el món polític per aconseguir el vot de les dones al Parlament de Catalunya en les eleccions dels anys 30 i creà el Comitè Femení Pacifista de Catalunya, el 1914.

L’advocada Maria Soteras Mauri, que nasqué al carrer Boqueria número 1, fou la primera dona membre del Col·legi d’Advocats (i “d ’Advocades”, a partir d’aquell moment) de Barcelona, l’any 1927.

La vida de la fundadora de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, Francesca Bonnemaison, també està lligada a la Rambla i als seus voltants. Al número 25, la Sra. Bonnemaison i el Sr. Verdaguer Callís tenien un magatzem de teles i visqueren al carrer Duc Victòria, número 9. Ella mateixa afirmava així el seu orgull d’ésser barcelonina i haver nascut a les Rambles:

“Sóc barcelonina de socarrel: he nascut a les dotze d’un dia dotze a les Rambles de Barcelona” 11

L’escriptora i reconeguda feminista catalana, Dolors Monserdà, també nasqué al mateix barri el 1860, al número dos del carrer de la Palla. Monserdà va fundar, el 1910, el Patronat de l'Agulla, amb l'objectiu de donar feina a les dones treballadores en un moment en què la feina minvava. El 1912 va crear la Lliga de Compradores, que elaborà una llista blanca de botiguers que respectaven el descans dominical i que pagaven el jornal mínim de 10 rals diaris a les treballadores.

11. Marin, Dolors. 2004. p. 41

70 Venedora de llet a la Rambla. 1910-1920. Ballell, Frederic. AFB / Vendedora de leche en la Rambla. 1910- 1920. Ballell, Frederic. AFB / Milk seller at la Rambla. 1910-1920. Ballell, Frederic. AFB

71 7 La Rambla del Centro: espacio de diversidad de trabajos de las mujeres

Mainaderes a l’hora del passeig. 1911. Ballell, Frederic. AFB / Niñeras en la hora del paseo. 1911. Ballell, Frederic. AFB / Babysitter in the time of strolling. 1911. Ballell, Frederic. AFB

La parte central de la Rambla en el siglo XVIII se convirtió en paseo de referencia para la incipiente burguesía y de confluencia de todos los sectores sociales.

La actividad económica se fue diversificando espontáneamente. Por las mañanas trabajaban allí mujeres vendedoras ambulantes de todo tipo: agricultoras que vendían sus productos (frutas, verduras...), ganaderas que vendían huevos y leche, mujeres vendedoras ambulantes en las ferias. Y por la tarde se habilitaba como paseo.

72 Pero para muchas mujeres era su lugar de trabajo también al atardecer: las niñeras paseaban a los chiquillos de las familias acomodadas para quienes trabajaban; las castañeras, en otoño, vendían castañas y boniatos. De hecho, cuando se acerca el invierno, aún hoy podemos encontrarnos con alguna cas- tañera en la Rambla y sus alrededores.

Las mujeres también trabajaban mañana y tarde en los numerosos comercios que surgieron en los alrededores de esta calle, como es el caso de la modernista fábrica y tienda de chocolate que fundaron, en el año 1850, Carme Garriga y su marido, Jaume Garriga, y que aún hoy en día podemos encontrar en la calle del Carme número 3, y donde tres generaciones de mujeres de la familia Garriga han trabajado. Así, la Rambla se convirtió en un de los lugares preferentes para la burguesía y las personas de profesiones liberales, donde construyeron sus viviendas y negocios. Fue en esta zona donde nacieron mujeres ilustres y profesio-nales de principios de siglo, como Carme Karr, Maria Soteras o Francesca Bonnemaison.

Carme Karr, periodista y escritora, fue una persona de referencia del feminismo catalán y una gran defensora de la educación y el trabajo de las mujeres para facilitar su autonomía e independencia. Escribió novelas y cuentos para niños y fue la directora de la revista “El feminal”. También trabajó en el mundo político para conseguir el voto de las mujeres en el Parlamento de Cataluña en las eleccio- nes de los años 30 y creó el Comité Femenino Pacifista de Cataluña, en 1914.

La abogada Maria Soteras Mauri, que nació en la calle Boqueria número 1, fue la primera mujer miembro del Colegio de Abogados (y “de Abogadas”, a partir de aquel momento) de Barcelona, en el año 1927.

La vida de la fundadora del Instituto de Cultura y Biblioteca Popular de la Mujer, Francesca Bonnemaison, también está ligada a la Rambla y a sus alrededores. En el número 25 la Sra. Bonnemaison y el Sr. Verdaguer Callís tenían un alma- cén de telas y vivían en la calle Duc Victòria, número 9. Ella misma afirmaba así su orgullo de ser barcelonesa y por haber nacido en las Rambles:

“Soy barcelonesa de pura cepa: he nacido a las doce de un día doce en las Rambles de Barcelona” 11

La escritora y reconocida feminista catalana, Dolors Monserdà, también nació en el mismo barrio en 1860, en el número dos de la calle de la Palla. Monserdà fundó, en 1910, el Patronato de la Aguja, con el fin de dar empleo a las mujeres trabajadoras en un momento en que el trabajo disminuía. En 1912 creó la Liga de Compradoras, que elaboró una lista blanca de tenderos que respetaban el descanso dominical y que pagaban el jornal mínimo de 10 reales diarios a las trabajadoras.

11. Marin, Dolors. 2004. p. 41

73 7 La Rambla del Centre: a diverse space of women's work

The central part of the Rambla in the eighteenth century became the point of reference for the emerging bourgeoisie and the confluence of all social sectors.

Economic activity started to spontaneously diversify. In the mornings there were working women street vendors of all types: farmers who sold their products (fruits, vegetables, etc.), dairy women sold eggs and milk, women street vendors at fairs of all kinds, from toys to chickens. And during the afternoon they strolled the streets.

But for a lot of women in the evenings it was also a workplace.The nanny walked the children of wealthy families who worked, and during the autumn the women sold chestnusts, and sweet potatoes.In fact, when winter approaches, even today we find some chestnust sellers in the the Ramblas and the surrounding area. Women also worked mornings and afternoons in the shops that emerged around this street, such as the modernist chocolate factory and shop founded in 1850, by Carmen Garriga and her husband, Jaume Garriga, and that even today you can find at Carmen street number 3, the shop where three generations of women in the family have worked..

Thus, the Rambla became a favorite for the bourgeoisie and professional people where they built their homes and businesses. It was in this area where illustrious women and professionals of the century such as Carmen Karr, Maria Francesca Bonnemaison or Soteras were born.

Carmen Karr, a journalist and writer, was a person of reference of Catalanism and feminism was a great advocate of education and employment of women to facilitate their autonomy and independence. She wrote novels and short stories for children and was the director of the magazine ”El feminal”. She also worked in the political world to get the vote of women sufferage in the Catalan Parliament elections in the '30s and created the Committee of Pacifist Catalan Women, in 1914.

The lawyer Mary Soteras Mauri, who was born at Carrer Boqueria number 1, was the first woman member of the College of Lawyers from Barcelona in 1927. The name of the college changed to reflect that was for both sexes rather than only for men.

The life of the founder of the Institute of Culture and the Women's Library, Francesca Bonnemaison, is also linked to the Ramblas and the surrounding area. At number 25, Mrs. Bonnemaison and Mr. Verdaguer Callis had a fabric store and lived at carrer Duc Victoria, number 9. She afirmed her pride of being born and living at the Barcelona Ramblas:

"I'm from Barcelona for generations: I was born at the 12 hour on the twelfth day of a month on the Ramblas in Barcelona" 11

11. Marin, Dolors. 2004. p. 41

74 The Catalan writer and renowned feminist, Dolores Monserdà, was also born in the same quarter in 1860 at number two on Palla street. Monserdà founded in 1910, the Patronat de l’Agulla “Board of the Needle”, with the aim of employing women workers at a time when the the number of jobs were diminishing. In 1912 she created the League of Buyers, who developed a list of shopkeepers who respected Sunday as a day of rest and paid the minimum wage of 10 reales per day for workers.

Dones patinant amb faldilla-pantaló. 1911. Ballell, Frederic. AFB. / Mujeres patinando con falda-pantalón. 1911. Ballell, Frederic. AFB. / Women skating with pant skirts. 1911. Ballell, Frederic. AFB.

75 8 El mercat de la Boqueria: espai de treball i de trobada (Les Rambles, 89 bis) El mercado de la Boqueria: espacio de trabajo y de encuentro (Las Ramblas, 89 bis) The Boqueria market: work space and meeting place (Les Rambles, 89 bis)

4

5 7

8 6

76 L’emblemàtic mercat de la Boqueria és testimoni del treball de milers de dones que des del segle XII han estat venent, comprant i proveint per a l’empresa, gremi, taller o família per a la qual treballaven.

Avui dia ens trobem davant d’un dels mercats més importants d’Europa, amb més de 300 establiments, molts d’ells regentats per dones, i amb una presència majoritària de dones treballant com a peixateres, carnisseres, fruiteres, forneres, floristes, herbolàries, venedores de verdures, de fruits secs, de llegums, d’ous i de productes exòtics, entre d’altres. Aquesta diver- sitat es fa palesa amb l’explosió de colors, olors i, si ens ho proposem, de sabors que la Boqueria ens ofereix.

Els orígens del mercat es remunten al segle XII i estan lligats a la història de les dones treballadores. Les venedores ambulants i les pageses de les rodalies es concentraven a la Rambla de Barcelona, a les portes de l’antiga muralla del pla de la Boqueria. Hi destaca, des de 1217, la venda de carn, el pes de la palla i el pes i la venda de la verema i les verdures de les pageses de les hortes de Sant Antoni, de Sant Pau i de Sant Bertran i, més endavant, de les verdulaires dels pobles veïns de les Corts o de Sarrià.

El mercat va tenir extensions i localitzacions diverses fins que, a partir del decret de Mendizábal del 19 de febrer de 1836, amb la desamortització del convent de Sant Josep, la localització del mercat de la Boqueria, també anomenat mercat de Sant Josep, es situà a l’emplaçament actual. Aquesta ubicació va aconseguir caràcter oficial amb les primeres parades de 14 dones floristes.

Va ser el 1911 quan s’hi inaugurà la primera peixateria i el 1914 quan s’hi

Vida a la Rambla.1905-1910. Ballell, Frederic. AFB / Vida a la Rambla. 1905-1910. Ballell, Frederic. AFB / Vida a la Rambla. 1905-1910. Ballell, Frederic. AFB

77 Dones venent i comprant al Mercat de la Boqueria. 1911. Ballell, Frederic. AFB / Mujeres vendiendo y com- prando en el Mercado de la Boqueria. 1911. Ballell, Frederic. AFB / Women selling and buying in The Boqueria market. 1911. Ballell, Frederic. AFB

construí la coberta metàl·lica i l’estructura de ferro d’estil modernista que és apreciable tant per la seva arquitectura com per la vidriera de l’accés principal.

La plaça Galderich, que trobem a mà dreta de l’interior del mercat, és cone- guda popularment com la plaça de les pageses. Encara avui dia hi podem veure la parada de verdures i fruites regentada per dones.

Si fóssim a principis de segle XX i passegéssim pel carrer Arc de Teatre trobaríem el sorollós mercat ambulant, ple d’homes i dones venedores. Avui dia, el carrer encara conserva l’esperit bulliciós i ple de moviment de l’antic mercat ambulant.

Els mercats han estat un espai emblemàtic de trobada i per a fer-hi xarxes socials entre les dones. També eren el lloc on es gestava la mobilització de moltes dones i homes que reivindicaven millores socials i unes condicions de vida dignes, com durant l’episodi històric del “rebombori del pa”.

El 1789, coincidint amb la Revolució Francesa, les dones de Barcelona van protagonitzar una de les revoltes populars més importants de la història de la ciutat, que fou causada per una crisi de subsistència i per l’augment dels preus del blat. La revolta es va iniciar al pla de la Boqueria fins a la pla- ça St. Agustí i va provocar aldarulls i destrosses als carrers Boqueria, Call, Llibreteria, Bòria, Corders, Carders. Finalment, s’aconseguí la baixada del preu del pa i dels productes de primera necessitat, tot i que va costar la vi- da a 7 persones, entre elles, la de Josepa Vilaret, àlies “la negreta”.

78 8 El mercado de la Boqueria: espacio de trabajo y de encuentro (Las Ramblas, 89 bis)

El emblemático Mercado de la Boqueria es testigo del trabajo de miles de mu- jeres que desde el siglo XII han estado vendiendo, comprando y proveyendo para la empresa, gremio, taller o familia para la que trabajaban.

Hoy en día nos hallamos ante uno de los mercados más importantes de Europa, con más de 300 establecimientos, muchos de ellos regentados por mujeres y con una presencia mayoritaria de mujeres trabajando como pescadoras, carniceras, fruteras, panaderas, floristas, herbolarias, vendedoras de verduras, de frutos secos, de legumbres, de huevos, de productos exóticos, entre otros. Esta diversidad se hace patente con la explosión de colores, olores y, si nos lo proponemos, de sabores que la Boqueria nos ofrece.

Los orígenes del mercado se remontan al siglo XII y están ligados a la historia de las mujeres trabajadoras. Las vendedoras ambulantes y las campesinas de las cercanías se concentraban en la Rambla de Barcelona, a las puertas de la antigua muralla del Pla de la Boqueria. Destaca, desde 1217, la venta de carne, el peso de la paja y el peso y la venta de la vendimia y las verduras de las campesinas de las huertas de Sant Antoni, de Sant Pau y de Sant Bertran y, más adelante, de las verduleras de los pueblos vecinos de Les Corts o de Sarrià.

El mercado tuvo extensiones y localizaciones diversas hasta que, a partir del decreto de Mendizábal del 19 de febrero de 1836, con la desamortización del convento de Sant Josep, la localización del mercado de la Boqueria, también llamado mercado de Sant Josep, se sitúa en su actual emplazamiento. Esta ubicación consiguió carácter oficial con los primeros puestos de 14 mujeres floristas.

En 1911 se inauguró la primera pescadería y en 1914 se construyó la cubierta metálica y la estructura de hierro de estilo modernista que se puede apreciar tanto por su arquitectura como por la vidriera del acceso principal.

La plaza Galderich, que se halla a mano derecha del interior del mercado, es conocida popularmente como la “plaza de las payesas”. Aún hoy en día pode- mos ver el puesto de verduras y frutas regentado por mujeres.

Si estuviéramos a principios de siglo XX y paseáramos por la calle Arc de Teatre nos encontraríamos con el ruidoso mercado ambulante, lleno de hombres y mujeres vendedores. Hoy en día, la calle todavía conserva el espíritu bullicioso y lleno de movimiento del antiguo mercado ambulante.

Los mercados han sido un espacio emblemático de encuentro y de estableci- miento de redes sociales entre las mujeres. También eran el sitio donde se gestaba la movilización de muchas mujeres y hombres que reivindicaban mejoras sociales y unas condiciones de vida dignas, como ocurrió durante el episodio histórico del “alboroto del pan”.

79 En 1789, coincidiendo con la Revolución Francesa, las mujeres de Barcelona protagonizaron una de las revueltas populares más importantes de la historia de la ciudad causada por una crisis de subsistencia y por el aumento de los precios del trigo. La revuelta se inició en el Pla de la Boqueria hasta la plaza St. Agustí y provocó disturbios y destrozos en las calles Boqueria, Call, Llibre- teria, Bòria, Corders, Carders. Finalmente se consiguió la bajada del precio del pan y de los productos de primera necesidad, aunque costó la vida a 7 personas, entre ellas a Josepa Vilaret, alias “la negreta”.

8 The Boqueria market: work space and meeting place (Les Rambles, 89 bis)

The emblematic La Boqueria market is testimony of the work of thousands of women since the twelfth century who have been selling, buying and providing for the enterprise, association, or workshop for the working family.

Today we are facing one of the most important markets in Europe with over 300 shops, many of these with women managers and a major presence of women working as fishmongers, butchers, greengrocers, bakers, florists, herbs and spices, sellers of vegetables, nuts, legumes, eggs, exotic products, among others. This diversity is evident with the explosion of colors, smells, and tastes that the Boqueria offers.

The origins of the market is from the twelfth century and are tied to the history of women workers. The peasant and street vendors were concentrated in the vicinity of Las Ramblas in Barcelona, at the gates of the ancient wall of the Pla de la Boqueria. Some highlights from the 1217 meat market, the weighing of straw, the weighing and selling of grapes and vegetables from the peasant farms of Sant Antoni, Sant Pau and Sant Bertran and later greengrocers of the neighboring towns of Les Corts and Sarrià.

The market had several extensions and locations until, from the Mendizabal decree of 19 February 1836 and with the seizure of the convent of Sant Josep, the location of the Boqueria market, also known as Mercat de Sant Josep, was relocated to its the present location. This location was opened oficially with the shops of 14 women florists.

It was inaugurated in 1911 when the first fish shop opened and the roof structure of metallic iron in the modernist style was built in 1914 that can be appreciated both for its architecture and for the stained glass at the main entrance.

80 The plaça Galderich that we encountered on the right inside the market and is popularly known as the Plaça de les pageses “Peasant's Square”. Even today we see the fruit and vegetable stands managed by women.

If we were in the early twentieth century passing by the Arch Theater street, we would find the noisy street market full of men and women vendors. Today, the street still has the spirits and is full of bustling movement of the old flea market.

The markets have been an emblematic meeting place and for social networks among women. It was also where they created the mobilization of many women and men to demand better social and living conditions such as the historical period of the "bread riot".

In 1789, coinciding with the French Revolution, women of Barcelona staged one of the most popular revolts in the history of the city caused by a crisis of livelihoods and increased wheat prices. The revolt began in Pla de la Boqueria and ended at the plaça of Sant Agustí and led to street riots and destruction of Boqueria, Call, Llibreteria, Bòria, Corders, Carders streets. Finally the price of bread and essential products fell although it cost the lives of 7 people, including among others Josepa Vilaret, aka the “black woman”.

Mercat ambulant al carrer Arc del Teatre. 1930-1932. Domínguez, Josep. AFB / Mercado ambulante en la calle Arc del Teatre. 1930-1932. Domínguez, Josep. AFB / Flea market in the Arc del Teatre street. 1930-1932. Domínguez, Josep. AFB

81 9 Les dones al sector del comerç i la seva mobilització (Les Rambles, 10-14) Las mujeres en el sector del comercio y su movilización (Las Ramblas, 10-14) The women in the commercial sector and their mobilization (Les Rambles, 10-14)

9

10

82 Les Rambles, com a carrer de referència de l’expressió de la vida pública, han estat el punt neuràlgic de nombroses manifestacions ciutadanes i de mobilitzacions obreres. Unes de les més importants que s’hi van viure van ser les vagues del comerç dels anys 1933 i 1936, on el protagonisme de les dones va ser important.

Ens situem entre els números 10 i 14 de Les Rambles, punt on es van ubicar els primers grans magatzems de Barcelona, anomenats “El Siglo” i inaugurats l’any 1878 com a exponent de l’esplendor mercantil. L’edifici comptava amb set pisos i una superfície de 149.464 pams quadrats i ocupava un bon nombre de dones i homes. A principis del segle XX, al llarg de Les Rambles, ja hi trobàvem petits comerços i botigues de tot tipus.

La presència de dones en aquest sector va créixer considerablement i la figura del “s altataulells” va anar adoptant un rostre femení. El mot “s altataulells” ens fa pensar en les condicions de treball d’aquestes persones que estaven constantment saltant el taulell de les botigues per anar corrent allà on el propietari de la botiga els manés. Els salaris del comerç eren molt baixos, i això s’agreujava en el cas de les dones, que es veien afectades per una discriminació salarial dramàtica: el seu sou era entre un 50 i 60% inferior al dels homes. A més, i sobretot en els comerços de les branques d’alimentació i teixits, on la majoria eren dones, el règim d’internat era habitual, i les dependentes havien de dormir i menjar al propi establiment en condicions poc saludables 12.

Resulta sorprenent que fossin les persones treballadores del comerç les que protagonitzessin les vagues més importants i massives dels anys 30, ja que, tradicionalment, el sector mercantil no s’involucrà amb el moviment obrer.

El 13 de novembre de 1933 gran part dels comerços de la ciutat van tancar per a la primera gran vaga del sector i Les Rambles es van omplir de milers de treballadores i treballadors que reivindicaven millors condicions de treball. Amb la mobilització es va aconseguir un augment salarial general, la jornada laboral de vuit hores, l’abolició del sistema d’internat, un programa de subsidi familiar, i es va garantir la no represàlia contra les persones manifestants. El juny de 1935, amb l’arribada al poder del govern conservador de Lerroux, es suspengueren els acords i avenços laborals i socials aconseguits.

L’any següent, el 14 de juny de 1936, més de 100.000 persones van tornar a mobilitzar-se massivament i aquest cop també la protesta s’estengué per altres poblacions de la província de Barcelona. S’aconseguiren algunes mesures com l’augment salarial del 7%, la instauració de la setmana laboral de 44 hores per a majoristes i de 27 hores per a minoristes, i la creació d’un cens professional obligatori 13. Només es va poder gaudir tres setmanes

12 i 13. VVAA. 2008, P. 183-186

83 d’aquestes mesures, ja que, el 18 de juliol de 1936, amb l’inici de la Guerra Civil, es suspengueren els drets laborals aconseguits fins al moment.

Vaga mercantil. 1936. Pérez de Rozas. AFB / Huelga mercantil. 1936. Pérez de Rozas. AFB / Commercial strike.1936.

84 9 Las mujeres en el sector del comercio y su movilización (Las Ramblas, 10-14)

Las Ramblas, como calle de referencia de la expresión de la vida pública, ha sido el punto neurálgico de numerosas manifestaciones ciudadanas y de

Pérez de Rozas. AFB

85 movilizaciones obreras. Unas de las más importantes que se vivieron fueron las huelgas del comercio de los años 1933 y 1936, donde el protagonismo de las mujeres fue importante.

Nos situamos entre el número 10 y 14 de Las Ramblas, punto en el cual se ubi- caron los primeros grandes almacenes de Barcelona llamados “El Siglo”, inaugu- rados en el año 1878 como exponente del esplendor mercantil. Contaba con siete pisos y una superficie de 149.464 palmos cuadrados y ocupaba a un bu- en número de mujeres y hombres. A principios del siglo XX, a lo largo de Las Ramblas, ya se encontraban pequeños comercios y tiendas de todo tipo.

La presencia de mujeres en este sector creció considerablemente y la figura de “saltataulells” (salta-mostradores) fue adoptando un rostro femenino. La palabra “saltataulells” nos hace pensar en las condiciones de trabajo de estas personas que estaban constantemente saltando el mostrador de las tiendas para ir corriendo allí hacia donde el propietario de la tienda le mandara. Los salarios del comercio eran muy bajos, y eso se agravaba aún más en el caso de las mujeres, que se veían afectadas por una discriminación salarial dramática: su sueldo era entre el 50 y 60% inferior al de los hombres. Además, y sobre todo en los comercios de las ramas de alimentación y tejidos, donde la mayoría eran mujeres, el régimen de internado era habitual, y las dependientas tenían que dor- mir y comer en el mismo establecimiento en condiciones poco saludables 12.

Resulta sorprendente que fueran las persones trabajadoras del comercio las que protagonizaran las huelgas más importantes y masivas de los años 30, ya que tradicionalmente el sector mercantil no se involucró en el movimiento obrero.

El 13 de noviembre de 1933 gran parte de los comercios de la ciudad cerraron a raíz de la primera gran huelga del sector y Las Ramblas se llenaron de miles de trabajadoras y trabajadores que reivindicaban mejores condiciones de trabajo. Con la movilización se consiguió un aumento salarial general, la jornada laboral de ocho horas, la abolición del sistema de internado, un programa de subsidio familiar y se garantizó la no represalia contra las personas manifestantes. En junio de 1935, con la entrada en el poder del gobierno conservador de Lerroux, se suspendieron los acuerdos y avances laborales y sociales logrados.

Al año siguiente, el 14 de junio de 1936, más de 100.000 personas volvieron a movilizarse masivamente y esta vez también se extendió por otras poblaciones de la provincia de Barcelona. Se consiguieron algunas medidas, como el aumento salarial del 7%, la instauración de la semana laboral de 44 horas para mayoristas y de 27 horas para minoristas y la creación de un censo profesional obligatorio 13. Sólo se pudo disfrutar tres semanas de estas medidas, ya que el 18 de julio de 1936, con el inicio de la Guerra Civil, se suspendieron los derechos laborales conseguidos hasta el momento.

12 y 13. VVAA. 2008, P. 183-186

86 9 The women in the commercial sector and their mobilization (Les Rambles, 10-14)

Les Rambles, a street reference to the expression of public life, has been the meeting point for numerous civic and workers' demonstrations. One of the most important is that of the trade strikes, during 1933 and 1936, where the role of women was also important.

Located between number 10 and 14 of Les Rambles, the point where was located the first department store in Barcelona called "El Siglo", opened in 1878 as an example of the commercial splendor. It has seven floors and an area of 149,464 square feet occupied by a great number of women and men. In the early twentieth century, through Les Rambles, many small shops and boutiques of all kinds could be found.

The presence of women in this sector grew considerably and the figure of "saltataulells" was taking on a female face. The word "saltataulells" makes us think about the working conditions of these people who were constantly jumping on board ran to the stores where the owner of the shop order. The trade had very low wages, and this is exacerbated in women who were dramatically affected by wage discrimination: their salary was between 50 and 60% less than men. Furthermore, especially in the branches of food shops and tissues, where most were women, the usual system of boarding and dependents were sleeping and eating in their own establishment in unhealthy conditions 12.

It is surprising that people were working at that trade played a major and massive strikes in the '30s, because traditionally the commercial sector was not involved the labor movement.

On 13 November 1933 most of the shops in the city were closed for the first major strike in the sector and Les Rambles was filled with thousands of workers who demanded better working conditions. Mobilization was achieved with a general wage increase, the eight-hour workday, abolition of the system of boarding, a family allowance program was not secure as retaliation against those demonstrators. In June 1935, with the coming into power of the conservative government of Lerroux, suspended accords and labor and social progress achieved.

The following year, on 14 June 1936, 100,000 people returned to mobilize large numbers, and this time also spread to other villages in the province of Barcelona. They achieved measures such as salary increase of 7%, the establishment of the working week from 44 hours to 27 hours of wholesalers and retailers and the creation of a mandatory professional census 13. They were only able to enjoy three weeks of such measures, on 18 July 1936, the dictatorship and the Civil War suspended labor rights achieved thus far.

12 & 13. VVAA. 2008, P. 183-186

87 10 Diversificació professional a les Rambles de Santa Mònica i del Mar Diversificación profesional en las Ramblas de Santa Mónica y del Mar Professional diversification in Rambles Santa Mònica i del Mar

9

10

88 Fotògrafa a la Rambla de Santa Mònica. 1983. Cometta, Estela. AFB / Fotógrafa en la Rambla de Santa Mònica. 1983. Cometta, Estela. AFB / Photographer of la Rambla de Santa Mònica. 1983. Cometta, Estela. AFB

89 En aquest sector de Les Rambles avui dia podem veure nombroses parades d’artistes que retraten aquelles persones que volen tenir un dibuix realista, una caricatura d’elles mateixes o d’un personatge famós, o bé es delecten amb les obres d’art exposades. En els orígens d’aquesta tradició de Les Rambles trobem dones i homes artistes, fotògrafes que feien retrats d’aquelles dones, homes i famílies senceres que volien una fotografia per a la posteritat.

En aquesta zona de Barcelona també trobem la petjada artística de dones tan rellevants com la líder socialista Margarita Nelken (1896 -1968), que exposà les seves pintures a la Sala Parés del carrer Petritxol, que encara existeix.

Les Rambles són un gran afluent que desemboca a la mar, a la vora de la qual treballaven les dones de principis de segle com arranjadores de xarxes de pescar.

10 Diversificación profesional en las Ramblas de Santa Mónica y del Mar

En este sector de Las Ramblas actualmente podemos ver numerosos puestos de artistas que retratan a aquellas personas que quieren tener un dibujo realista, una caricatura de ellas mismas o de un personaje famoso, o bien, se deleitan con las obras de arte expuestas. En los orígenes de esta tradición de Las Ramblas, encontramos mujeres y hombres artistas, fotógrafas que hacían retratos de aquellas mujeres, hombres y familias enteras que querían una fotografía para la posteridad.

En esta zona de Barcelona también hallamos la impronta artística de mujeres tan relevantes como la líder socialista Margarita Nelken (1896 -1968), que expuso sus pinturas en la Sala Parés de la calle Petritxol, que todavía existe.

Las Ramblas son un gran afluente que desemboca en el mar cerca del cual trabajaban las mujeres de principios de siglo como arregladoras de redes de pescar.

90 10 Professional diversification in Rambles Santa Mònica i del Mar

On this side of Les Rambles stands today many artists who proffer to those who want a realistic drawing, a caricature of themselves or a celebrity, or take pleasure in works of art exposed. The origins of this tradition of Les Rambles, were men and women artists, photographers made portraits of those men, women and entire families who wanted a picture for posterity.

In this part of Barcelona is also the women's artistic footprint as relevant as the socialist leader Margarita Nelken (1896 -1968), who exhibited her paintings at the Sala Parés Petritxol street, which still exists.

Les Rambles are a watercourse that flows into the sea close to where the women worked at the beginning of the century patching fishing nets.

Dones remalladores de xarxa de pescar. 1934. Tarrés Padró, Emili. AFB / Mujeres reparando redes de pescar. 1934. Tarrés Padró, Emili. AFB / Women patching a fishing net. 1934. Tarrés Padró, Emili. AFB

91 11 El creixement del sector serveis i de l’ocupació de les dones (Pl. Antonio López, 1) El crecimiento del sector servicios y del empleo de las mujeres (Pl. Antonio López, 1) The service sector growth and employment of women (Antonio López Square, 1)

11

92 Locutora treballant a Ràdio Barcelona. 1924. AFB / Locutora trabajando en Radio Barcelona. 1924. AFB / Broadcaster working at Barcelona Radio. 1924. AFB

93 En aquesta àmplia plaça, des de la qual podem veure el port, trobem el majestuós edifici central de Correus i Telègrafs de Barcelona, exemple del corrent més monumentalista del noucentisme català, que ens recorda la perseverant lluita de les dones per accedir al treball en igualtat amb els seus companys: des de les reivindicacions de l’any 1872, quan una associació de dones demanà l’accés al treball a Correus, Telègrafs i Camins de Ferro que va ser desestimada perquè el govern liberal conservador considerava que les dones no podien treballar en contacte amb el públic, fins a les reivindicacions de les dones per accedir a treballs que havien estat tradi- cionalment reservats als homes com el de carretera, als anys 80 del segle passat.

Les dones no van poder accedir a Correus fins a principis del segle XX, quan es produeix la tercialització del treball de les dones i l’augment de la població activa femenina.

Un cop acceptat el seu accés, dones tan importants per a la història política com Clara Campoamor (1888-1972), que fou diputada a les corts constituents de la II República i la dona que va aconseguir el vot femení a l’estat espanyol, van treballar a aquesta institució. Tanmateix, fins als anys 80, les dones no van poder accedir al lloc de treball de carretera, un treball que exigia un gran esforç físic perquè comportava carregar tones de cartes que s’enviaven des de Barcelona o es rebien d’un altre destí.

A principis del segle XX sorgeixen noves professions dirigides principalment a dones: mecanògrafes, telefonistes, bibliotecàries, infermeres i d’altres vinculades al sector de l’ensenyament, la hostaleria i l’Administració Pública. Així, el 1893 es crea l’Escola d’Institutrius, el 1915, l’Escola de Bibliotecàries, i el 1919, l’Escola d’Infermeres.

Però no va ser fins al 1918 que es va permetre l’entrada de dones als cossos de funció pública, tot i que en posicions de categoria inferior. La Constitució de la República espanyola de 1931, a l’article 40, va reconèixer que tothom, sense distinció de sexe, havia de poder ser admès a les ocupacions i càrrecs públics segons el seu mèrit i capacitat.

94 11 El crecimiento del sector servicios y del empleo de las mujeres (Pl. Antonio López, 1)

En esta amplia plaza, desde la que podemos ver el puerto, encontramos el majestuoso edificio central de Correos y Telégrafos de Barcelona, de la corriente más monumentalista del novecentismo catalán, que nos recuerda la perseverante lucha de las mujeres para acceder al trabajo en igualdad con sus compañeros: desde las luchas del año 1872, en que una asociación de mujeres pidió el acce- so al trabajo en Correos, Telégrafos y Caminos de Hierro, que fue desestimada porque el gobierno liberal conservador consideraba que las mujeres no podían trabajar en contacto con el público, hasta las reivindicaciones de las mujeres para acceder a trabajos que habían sido tradicionalmente reservados a los hombres, como el de carretillera, en los años 80 del siglo pasado.

Las mujeres no pudieron acceder a Correos hasta a principios del siglo XX, cuando se produjo la tercialización del trabajo de las mujeres y el aumento de la población activa femenina.

Una vez aceptado su acceso, mujeres tan importantes para la historia política como Clara Campoamor (1888-1972), que fue diputada a las cortes constitu- yentes de la II República y la mujer que consiguió el voto femenino en el Estado español, trabajó en esta institución. No obstante, hasta los años 80 las mujeres no pudieron acceder al puesto de trabajo de carretilleras, un trabajo que exigía un gran esfuerzo físico porque comportaba cargar toneladas de cartas que se enviaban desde Barcelona o se recibían desde otro destino.

A principios de siglo XX surgen nuevas profesiones dirigidas principalmente a mujeres: mecanógrafas, telefonistas, bibliotecarias, enfermeras y otras vinculadas al sector de la enseñanza, la hostelería y la Administración Pública. Así, en 1893 se crea la Escuela de Institutrices, en 1915 la Escuela de Biblio- tecarias y en 1919 la Escuela de Enfermeras.

Pero no fue hasta 1918 cuando se permitió la entrada de mujeres en los cuerpos de función pública, aunque en las posiciones de categoría más baja. La Consti- tución de la República española de 1931, en su artículo 40, reconoció que to- das las personas, sin distinción de sexo, podían ser admitidas a las ocupaciones y cargos públicos según su mérito y capacidad.

95 11 The service sector growth and employment of women (Antonio López Square, 1)

In this large square, from which one can see the port, lies the majestic central Post Office in Barcelona, representative of the twentieth century Catalan monumentalist “Noucentisme”, that reminds us of the persevering struggle of women for equal access to employment as their colleagues. Since 1872 a women's association demanded that women could work in the Post, Telegraph and Railroads.This demand was dismissed because the liberal government considered that women could not work in contact with the public, rejecting to allow women to access jobs that were traditionally reserved for men like the letter carriers, the '80s of the last century.

The women were unable to access the Post until the early twentieth century, when women entered the third sector of work, it increased the size of the female workforce.

Once accepted for their access, an important person for women's political history such as Clara Campoamor (1888-1972), who was deputy to the Constituent Assembly of the Second Republic and the woman who won the female vote in Spain, she worked in this institution. However, until the '80s women could not access the work of carrying wheelbarrows, a job requiring a great physical effort involved to load tons of letters which were sent or received from Barcelona for another destination.

In the early twentieth century new professions arose mainly directed to women: typing, telephone operators, librarians, nurses and jobs related to the education sector, the public administration and hospitality trade. Thus, in 1893 was created the School of governesses, in 1915 the School Library and the School of Nursing in 1919.

But it was not until 1918 that the entry of women was allowed in public administration, although at positions of lowest category. The Spanish Constitution of 1931, Article 40 recognized that everyone, without distinction of sex is permited in public positions and occupations according to merit and ability.

96 Dones treballant a un Laboratori Municipal de Barcelona. 1929-1933. Sagarra, Josep i Torrents, Pau Lluís. AFB / Mujeres trabajando en un Laboratorio Municipal de Barcelona. 1929-1933. Sagarra, Josep i Torrents, Pau Lluís. AFB / Women working at a municipal laboratory of Barcelona. 1929-1933. Sagarra, Josep i Torrents, Pau Lluís. AFB

97 Venedores de maduixes. 1911. Ballell, Frederic. AFB / Vendedoras de fresas. 1911. Ballell, Frederic. AFB / Strawberry sellers. 1911. Ballell, Frederic. AFB

98 Testimonis del treball de les dones als barris de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera

Als barris de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, que encara conserven un bon llegat arquitectònic i urbanístic medieval, trobem empremtes inte- ressants que ens mostren l’aportació del treball de les dones en aquella èpo- ca històrica. Aquest treball quotidià era imprescindible en els gremis de l’Edat Mitjana, però la manca de reconeixement de la qualificació, l’experiència professio- nal i les funcions de les dones, han fet invisible el seu paper durant aquella etapa. Les resistències dels gremis al reconeixement del treball de les dones va augmentar amb l’aparició de les primeres manufactures i la pèrdua de poder de les organitzacions gremials sobre la regularització laboral. Paral·lelament va anar augmentant la incorporació de mà d’obra femenina al sector manu- facturer. En aquest barri també trobem un espai emblemàtic pel que fa al reconeixe- ment social del treball, la qualificació professional i la cultura de les dones: l’Espai Francesca Bonnemaison, al qual ens referirem més endavant.

99 Testimonios del trabajo de las mujeres en los barrios de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera

En los barrios de Sant Pere, Santa Caterina y la Ribera, que todavía conservan un buen legado arquitectónico y urbanístico medieval, hallamos improntas interesantes que nos muestran la aportación del trabajo de las mujeres en aquella época histórica. Este trabajo cotidiano era imprescindible en los gremios de la Edad Media, pe- ro la falta de reconocimiento de la calificación, la experiencia profesional y las funciones de las mujeres, ha invisibilizado su papel en esta etapa. Las resistencias de los gremios al reconocimiento del trabajo de las mujeres aumentó con la aparición de las primeras manufacturas y la pérdida de poder de las organizaciones gremiales sobre la regularización laboral. Paralelamen- te fue aumentando la incorporación de mano de obra femenina en el sector manufacturero. En este barrio también se encuentra un espacio emblemático en lo que concierne al reconocimiento social del trabajo, la calificación profesional y la cultura de las mujeres: el Espacio Francesca Bonnemaison, al que nos referiremos más adelante.

100 Witnesses of women work in the streets of Sant Pere, Santa Caterina and la Ribera neighborhoods.

The neighborhoods of Sant Pere, Santa Caterina and La Ribera still retain a great medieval urban and architectural legacy that with exciting traces that show the contribution of women's work in historical time. This work was essential in everyday medieval guilds, but the lack of recognition of qualifications, professional experience and capabilities of women, made invisible their role in this period. The resistance of labor unions to the recognition of women has increased with the emergence of the first manufacturing and loss of power of labor union organizations on their work regularization. In parallel the incorporation of female labor grew in the manufacturing sector. In this district we also find an emblematic space in regards to the recognition of social work, professional skills and culture of women: l’Espai Francesca Bonnemaison, which we will refer to later.

101 12 El treball de les dones als gremis (Pl. de la Llana) El trabajo de las mujeres en los gremios (Pl. de la Llana) The work of women in trades (De la Llana Square)

14

15

13

1212

102 A les portes del barri de Barcelona que millor conserva l’estructura medieval, trobem l’actual plaça de l’Àngel i l’antiga plaça del Blat. El que avui és un espai en constant moviment de persones que van i venen, que esperen, que surten i entren de la concorreguda parada de metro Jaume I, a l’Edat Mitjana era un espai on un bon nombre de dones treballaven de garbelladores del blat, eixercolaires i herbolàries.

Tot entrant al barri pel carrer Bòria, ens endinsem en l’aroma medieval que es conserva a Barcelona. Aquest carrer va ser un dels escenaris de la protesta per la pujada dels preus de béns bàsics com el pa, el 1789, princi- palment perquè és on es concentraven molts establiments de venda d’aquest producte de primera necessitat.

Quan arribem a la plaça de la Llana, trobem l’estret carrer de les Semoleres, que recorda l’important paper de les dones al gremi de flequers, un dels més igualitaris en el repartiment dels beneficis entre les dones i els homes que hi treballaven.

Aquesta plaça encara conserva l’estructura medieval, amb cases típiques de l’època formades pels baixos i dues plantes, com ara els números 9, 10 i 14. Aquí, els dissabtes, es celebrava el mercat de la llana.

La producció de la llana va tenir dos moments ben diferents: a inicis del segle XIV la presència de les dones filateres era majoritària, però a partir del segle XV s’inicien les restriccions laborals de les dones en el sector. Si ens fixem bé en una de les parets de la plaça veurem que s’hi conserva un gravat d’una dona filant.

En general, en aquella època les noies, igual que els nois, iniciaven el seu aprenentatge en els tallers des de molt joves. D’aquesta manera, les noies adquirien molts coneixements específics de la professió familiar, tant pel que fa al treball manual com a la gestió del taller. Això es podia veure a partir del treball de les dones dels mestres, les quals se solien casar amb homes del mateix ofici patern i donaven continuïtat a les activitats laborals que realitzaven des de ben joves.

Així, les dones dels agremiats treballaven tant com els seus marits al taller, tot i que no gaudien d’un reconeixement legal, ni per part del gremi ni de la ciutat. Però les dones eren les representants a l’hora de cobrar deutes i mantenir el llibre de comptes, i en certes circumstàncies, com ara en absència o malaltia del mestre, es quedaven a càrrec de la botiga i l’obrador, és a dir, s’encarregaven del negoci. És important assenyalar que la dona del mestre, tot i que no es reconeixia la rellevància de la seva funció, era la segona persona més important del taller menestral. Quan les dones es quedaven vídues era quan tenien la possibilitat d’assolir la gestió i la res- ponsabilitat de la totalitat del taller. Tot i així, havien de tenir descendència

103 de l’espòs i havien de pagar primer les taxes del gremi. A Catalunya s’auto- ritzava les vídues sense descendència a mantenir el taller i la tenda durant “l’any de plor”, que és l’any posterior a la mort del marit.

Per altra part, hi havia àrees de producció no regulades per les ordenances, com la filatura, sobre les quals els gremis no tenien cap control. Aquest fet permetia el treball de les dones en aquestes activitats però a un preu molt alt: el treball submergit i sense regulació.

12 El trabajo de las mujeres en los gremios (Pl. de la Llana)

A las puertas del barrio de Barcelona que mejor conserva la estructura medieval, hallamos la actual plaza del Àngel y la antigua plaza del Blat. El que hoy es un espacio en constante movimiento de personas que van y vienen, que esperan, que salen y entran de la concurrida parada de metro Jaume I, en la Edad Media era un espacio donde un buen número de mujeres trabajaban de cribadoras del trigo, escardadoras y herbolarias.

Entrando en el barrio por la calle Bòria, nos adentramos en el aroma medieval que se conserva en Barcelona. Esta calle fue uno de los escenarios de la protesta por la subida de los precios de bienes básicos como el pan en 1789, principalmente porque es donde se concentraban muchos establecimientos de venta de este producto de primera necesidad.

Cuando llegamos a la plaza de la Llana, nos encontramos con la angosta calle de les Semoleres, la cual nos recuerda el importante papel de las mujeres en el gremio de panaderos, que fue uno de los más igualitarios en el repartimiento de beneficios entre las mujeres y los hombres que trabajaban en él.

Esta plaza todavía conserva la estructura medieval con casas típicas de la épo- ca, formadas por los bajos y dos plantas, como por ejemplo los números 9, 10 y 14. Aquí los sábados se celebraba el mercado de la lana.

La producción de la lana tuvo dos momentos bien distintos: a principios del siglo XIV la presencia de las mujeres hiladoras era mayoritaria pero a partir del siglo XV se iniciaron las restricciones laborales de las mujeres en el sector. Si nos fijamos bien en una de las paredes de la plaza se conserva un grabado de una mujer hilando.

En general, en aquella época las chicas, al igual que los chicos, iniciaban su

104 aprendizaje en los talleres desde muy jóvenes. De esta manera, las chicas adquirían muchos conocimientos específicos de la profesión familiar, tanto en relación al trabajo manual como a la gestión del taller. Eso podía verse a partir del trabajo de las mujeres de los maestros, quienes solían casarse con hombres del mismo oficio paterno, dando así continuidad a las actividades laborales que realizaban desde muy jóvenes.

Así, las mujeres de los agremiados trabajaban tanto como sus maridos en el taller, aunque no gozaban de un reconocimiento legal ni por parte del gremio ni de la ciudad. Pero las mujeres eran las representantes a la hora de cobrar deudas y mantener el libro de cuentas y, en ciertas circunstancias, como por ejemplo en ausencia o enfermedad del maestro, se quedaban a cargo de la tienda y el obrador, es decir, se encargaban del negocio. Es importante señalar que la mujer del maestro, aunque no se le reconocía la relevancia de su función, era la segunda persona más importante del taller menestral. Cuando las mujeres se quedaban viudas era cuando tenían la posibilidad de conseguir la gestión y la responsabilidad de la totalidad del taller. A pesar de ello, tenían que tener descendencia del esposo y tenían que pagar primero las tasas del gremio. En Cataluña, se autorizaba a las viudas sin descendencia a mantener el taller y la tienda durante “el año de lloro”, que es el año posterior a la muerte del espo- so.

Por otra parte, había áreas de producción no reguladas por las ordenanzas, como la hilatura, sobre las cuales los gremios no tenían ningún control. Este hecho permitía el trabajo de las mujeres en estas actividades pero a un precio muy alto: el trabajo sumergido y sin regulación.

12 The work of women in trades (De la Llana Square)

At the entrance of the Barcelona neighborhood that best preserves the medieval structure, we find the current square Plaça de l’Angel and the ancient Plaça del Blat. The space is now in constant movement with people coming and going, waiting around, and going in and out of the crowded metro stop Jaume I. During the Middle Ages this was a place where a great number of women were employed in sifting wheat, and selling herbs.

Entering the district on carrer Bòria one encounters the medieval aroma that remains in Barcelona. This street was a stage to protest rising prices of basic goods like bread in 1789, mainly because it is where many establishments were concentrated selling this product of necessity.

105 When we reach the Plaça de la Llana, we find the narrow street of the Semoleres, which recalls the important role of women in the guild of bakers,which was one of the most egalitarian in the distribution of benefits among women and men working there.

This place still has the medieval structure with typical houses of the period, formed by the lower two floors and including the numbers 9, 10 and 14. Here was held on Saturday a wool market.

The production of wool had two important different times: at the beginning of the fourteenth century women's yarn was in the majority but from the fifteenth century began the restrictions on women working in the sector. If you look carefully, on one of the walls of the square is still an engraving of a woman spinning.

In general, at the time the girls, like boys, began their apprenticeship in the workshops at a very young age. Thus, many girls acquired specific knowledge of the profession both as regards the family manual labor and the management of the workshop. This could be seen from the work of women teachers, who married men in the same parental occupation and gave continuity to the work activities that was carried out from an early age.

Thus, women adding of to the work of their husbands in the workshop, although they did not enjoy legal recognition or by the guild or city. But when women were the representatives of debts receivable and maintained the book of accounts, and in certain circumstances such as illness or absence of the master, stayed in charge of the store, i.e, they were responsible for the business. It is important to note that women's master, though not recognized for the importance of their role, was the second most important person of the artisan workshop. When women were widowed, they had the opportunity to achieve the management and accountability of the entire workshop. However, they had the offspring of their husband to take care for and had to pay taxes to the guild. In Catalonia, authorizing childless widows to keep the workshop and the "year of sorrow", which is the year after the husband's death.

Moreover, there were areas of production not covered by ordinances, such as spinning, over which the unions had no control. This allowed the employment of women in these activities but at a high price: the unregulated and illicit work.

106 Taller de filatura. 1910-1920. Autoria desconeguda. AFB / Taller de hilatura. 1910-1920. Autoría desconocida. AFB / Workshop of spinning machines. 1910-1920. Unknown author. AFB

107 13 Les dones comerciants (Pl. Sant Agustí Vell) Las mujeres comerciantes (Pl. Sant Agustí Vell) The women traders (Sant Agustí Vell Square)

14

15

13

12

108 Dones agafant aigua a una font de Barcelona. 1945. Autoria desconeguda. AFB / Mujeres cogiendo agua en una fuente de Barcelona. 1945. Autoría desconocida. AFB / Women carrying water at the fountain. 1945. Unknown author. AFB

109 Si continuem pel carrer Carders i arribem a la tranquil·la i pintoresca plaça Sant Agustí, podem detectar diferents elements de la plaça que ens parlen d’èpoques passades, com ara les estructures arquitectòniques caracte- rístiques de les cases tradicionals amb porxo on es venien mercaderies. Cal destacar que el gremi dedicat a la venda a petita escala, a més del dels flequers, era un dels pocs que reconeixia la participació femenina, de manera que les artesanes podien vendre el productes que elles mateixes elaboraven.

A la plaça també podem veure una font que, tradicionalment, s’ha dit que era la “font del gat” de la coneguda cançó popular, i que ens fa recordar que en aquesta plaça s’havia ubicat un gran safareig on moltes dones treballaven fent la bugada.

Aquesta plaça, com a símbol de l’encreuament entre l’Edat Mitjana i la Moderna, ens recorda també que fou una de les zones on s’ubicaren les primeres manufactures, ja que per aquí baixava el rec de la ciutat, que ha donat nom a l’actual carrer de Rec Comtal, i que s’aprofitava per fer funcionar les màquines.

13 Las mujeres comerciantes (Pl. Sant Agustí Vell)

Si continuamos por la calle Carders y llegamos a la tranquila y pintoresca plaza Sant Agustí, podemos detectar diferentes elementos de la plaza que nos hablan de épocas pasadas, como las estructuras arquitectónicas características de las casas tradicionales con porche, donde se vendían mercancías. Cabe destacar que el gremio dedicado a la venta a pequeña escala, además del de los panaderos, era uno de los pocos que reconocía la participación femenina, así las artesanas podían vender los productos que ellas mismas elaboraban.

En la plaza también podemos ver una fuente, que tradicionalmente se ha dicho que era la “font del gat” (fuente del gato) de la conocida canción popular, y que nos hace recordar que en esta plaza se había ubicado un gran lavadero donde muchas mujeres trabajaban haciendo la colada.

Esta plaza, como símbolo de encrucijada entre la Edad Media y la Moderna, nos recuerda también que fue una de las zonas donde se ubicaron las primeras manufacturas, ya que por aquí bajaba la acequia de la ciudad, que ha dado nombre a la actual calle de Rec Comtal, que se aprovechaba para hacer fun- cionar las máquinas.

110 13 The women traders (Sant Agustí Vell Square)

If we continue down carrer Carders and reach the tranquil and picturesque Plaça Sant Agustí, we can detect different elements of square that speak of a bygone era, architectural structures such as the characteristics of the traditional houses with porches where goods were sold. Note that the guild limited sales to a small scale, in addition to the bakers, who was one of the only recognized female participation, and the artisans could sell products they themselves produced.

In the square we can see a fountain, which traditionally has been said that it was the "cat fountain" from the popular folk song, which reminds us that in this place there was located a large laundry room where many women worked doing laundry.

This square, as a symbol of the cross between medieval and modern, also reminds us that it was one of the areas where it is located as the first factories that use the water coming to the city, which has given name to the current Rec Comtal street, which was utilized to operate the machines.

111 14 Les primeres manufactures barcelonines: “La Fabricanta” Las primeras manufacturas barcelonesas: “La Fabricanta” The firsts manufacturing companies in Barcelona: “La Fabricanta”

1414

15

13

12

112 Si ens endinsem pel carrer de Sant Pere més Alt ens trobem amb el moder- nista edifici del Palau de la Música. Aquest edifici fou construït sobre les restes d’una fàbrica incendiada.

Aquesta fàbrica formava part de les primeres manufactures indianes de Bar- celona que s’ubicaren aquí, al barri de Sant Pere. La presència i treball de les dones en aquestes fàbriques fou massiva, i moltes van tenir càrrecs de responsabilitat en les empreses. Entre el 1780 i principis del segle XIX, el 20% de les 120-130 fàbriques indianes de Barcelona eren dirigides per do- nes. D’altra banda, moltes d’elles, quan es quedaven vídues, assumien la direcció del negoci del seu marit, com va ser el cas de Rita Gerles, la primera dona autoritzada com a fabricant de sedes pintades.

L’escriptora Dolors Monserdà (1845-1919) va retratar i va homenatjar aquestes dones empresàries de finals del segle XIX. En la seva obra “La Fabricanta”, ambientada entre els anys 1860 i 1875 en els carrers en què ens trobem, Monserdà narra la història de l’Antonieta, una dona emprenedora que a par- tir de dos telers dels seus pares va muntar una fàbrica. La protagonista de la novel·la nasqué a l’actual carrer de Sant Pere del Mig.

14 Las primeras manufacturas barcelonesas: “La Fabricanta”

Si nos adentramos por la calle de Sant Pere més Alt nos encontramos con el modernista edificio del Palau de la Música. Este edificio fue construido sobre los restos de una fábrica incendiada.

Esta fábrica formaba parte de las primeras manufacturas indianas de Barcelona, las cuales se ubicaron aquí, en el barrio de Sant Pere. La presencia y trabajo de las mujeres en estas fábricas fue masiva, y muchas ostentaron cargos de responsabilidad en las empresas. Entre 1780 y principios del siglo XIX, el 20% de las 120-130 fábricas indianas de Barcelona estaban dirigidas por mujeres. Por otra parte, muchas de ellas, cuando se quedaban viudas, asumían la dirección del negocio de su marido, como en el caso de Rita Gerles, la primera mujer autorizada como fabricante de sedas pintadas.

La escritora Dolors Monserdà (1845-1919) retrató y homenajeó a estas mujeres empresarias de finales del siglo XIX. En su obra “La Fabricanta”, ambientada entre los años 1860 y 1875 en las calles donde nos encontramos, Monserdà narra la historia de Antonieta, una mujer emprendedora que, a partir de dos telares de sus padres, montó una fábrica. La protagonista de la novela nació en la actual calle de Sant Pere del Mig.

113 14 The firsts manufacturing companies in Barcelona: “La Fabricanta”

If we go down the Sant Pere més Alt street , we encounter the most modernist building the Palau de la Musica. This building was built on the ruins of a factory fire.

This factory was part of the first Indian manufacturing in Barcelona, which was located here in the neighborhood of Sant Pere. The presence and work of women in these factories was massive, and many took positions in companies. Between 1780 and the early nineteenth century, 20% of “Indianes” factories 120-130 in Barcelona were directed by women. Moreover, many of them were widows when

Treballadores en un taller d’encunyament. 1915-1920. Bragulí (Fotògrafs)-Bragulí (Fotògrafs). ANC / Trabajadoras en un Bragulí (Fotògrafs)-Bragulí (Fotògrafs). ANC

114 they assumed the leadership of their husband's business, as was the case of Rita Gerles the first woman licensed as a manufacturer of painted silk.

Dolores Monserdà writer (1845-1919) portrayed and honored these women entrepreneurs of the late nineteenth century. In her work "La Fabricanta", set between 1860 and 1875 in the streets where we are, Monserdà tells the story of Antonieta a woman entrepreneur that from two looms from her parents had set up a factory. The protagonist of the novel was born on the same street of Sant Pere del Mig.

taller de acuñamiento. 1915-1920. Bragulí (Fotògrafs)-Bragulí (Fotògrafs). ANC / Women in a workshop minting.1915 - 1920.

115

Classe de cuina a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona. 1915. Ballell, Frederic. AFB / Clase de cocina en el Instituto de Cultura y Biblioteca Popular para la Mujer. 1915. Ballell, Frederic. AFB / Cook class at Institute of Culture and the Women’s Libarary. 1915. Ballell, Frederic. AFB

Com a cloenda visitarem l’Espai Francesca Bonnemaison, un centre de referència en el foment de la participació activa de les dones en tots els àmbits i d’impuls de les polítiques d’igualtat, que es situa al número 7 del carrer Sant Pere més Baix.

L’Espai Francesca Bonnemaison actual conserva el nom de la seva creadora. Cent anys després continua sent un centre molt actiu en el que es troba l’Escola de la Dona que compta amb una àmplia i diversa oferta formativa i amb una gran demanda que arriba a les 3.000 alumnes l’any, la Biblioteca Francesca Bonnemaison, amb el Fons Especial Dona, i el Centre Cultural de Dones Francesca Bonnemaison.

En aquest palau gòtic catalogat com a patrimoni arquitectònic historicoar- tístic de la ciutat, l’any 1930 s’hi instal·là l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona que, atès l’elevat nombre de sòcies, més de 8.000, va traslladar-se del carrer Elisabets a les actuals instal·lacions. Si alcem la vista a l’entrada veiem l’escut esculpit en pedra on hi ha gravat: “Biblioteca po- pular de la dona 1909”. Si entrem a l’edifici, pugem les escales que con- serven l’estil gòtic i entrem a la biblioteca, al sostre, veurem el fresc de la pintura “Tota dona val més quan lletra aprèn”, el somni de les il·lustrades.

117 Al segon pis, podem visitar les instal·lacions de l’estudi de la pròpia Francesca Bonnemaison, símbol de la memòria històrica de les dones.

En aquest espai van coincidir persones vinculades a l’esperit de la renovació pedagògica, com ara Rosa Sensat, que va ser cap d’estudis de l’escola i va fer grans avenços i innovacions en l’educació, com l’assignatura de la química del teixit, que impartia la mateixa professora Sensat.

La contribució d’iniciatives com aquesta foren clau per aconseguir la parti- cipació plena de les dones en tots els àmbits de la vida pública. A l’inici, els esforços centrats en la formació de les dones treballadores fou fonamental per a l’accés al mercat de treball en condicions més igualitàries i, al llarg dels anys, ha anat adaptant-se a les transformacions socials i s’ha convertit en un espai de formació en gènere referent, amb iniciatives tan interessants com l’Institut de Formació Política per a Dones, dirigit a dones amb respon- sabilitat política.

Sala de dibuix de la Federació Sindical d'Obreres. 1917. Ballell, Frederic. AFB / Sala de dibujo de la Federació Sindical d'Obreres. 1917. Ballell, Frederic. AFB / Drawing class in the Federació Sindical d'Obreres. 1917. Ballell, Frederic. AFB

118 15 La promoción profesional y cultural de las mujeres: El Espacio Francesca Bonnemaison (C/ Sant Pere més Baix, 7)

Como colofón visitaremos el Espacio Francesca Bonnemaison, un centro de referencia en el fomento de la participación activa de las mujeres en todos los ámbitos y de impulso de las políticas de igualdad, que se ubica en el número 7 de la calle Sant Pere més Baix.

El Espacio Francesca Bonnemaison actual conserva el nombre de su creadora. Cien años después continua siendo un centro muy activo en el que se encuentra la Escuela de la Mujer que cuenta con una amplia y diversa oferta formativa y con una gran demanda que llega a 3.000 alumnas al año, la Biblioteca Francesca Bonnemaison con el Fondo Especial Mujer, y el Centro Cultural de Mujeres Francesca Bonnemaison.

En este palacio gótico catalogado como patrimonio arquitectónico histórico- artístico de la ciudad, en el año 1930 se ubicó el Instituto de Cultura y Biblioteca Popular de la Mujer que, dado su elevado número de socias, más de 8.000, se trasladó de la calle Elisabets a las actuales instalaciones. Si alzamos la vista a la entrada, veremos el escudo esculpido en piedra donde aparece grabado “Biblioteca popular de la dona 1909”. Si entramos en el edificio, subimos las escaleras que conservan el estilo gótico y entramos en la biblioteca, en el techo, veremos el fresco de la pintura “Toda mujer vale más cuando letra aprende”, el sueño de las ilustradas. En el segundo piso se pueden visitar las instalaciones del estudio de la propia Francesca Bonnemaison, símbolo de la memoria histórica de las mujeres.

En este espacio coincidieron personas vinculadas al espíritu de la renovación pedagógica como Rosa Sensat, quien fue jefa de estudios de la escuela, e hi- zo grandes avances e innovaciones en la educación, como la asignatura de la química del tejido, que impartía la misma profesora Sensat.

La contribución de iniciativas como esta fueron cruciales para lograr la partici- pación plena de las mujeres en todos los ámbitos de la vida pública. En un principio, los esfuerzos centrados en la formación de las mujeres trabajadoras fue fundamental para el acceso al mercado de trabajo en condiciones más igualitarias, y a lo largo de los años se ha ido adaptando a las transformaciones sociales, convirtiéndose en un espacio de formación en género de referencia, con iniciativas tan interesantes como el Instituto de Formación Política para Mujeres, dirigido a mujeres con responsabilidad política.

119 15 The cultural and professional advancement of women: L’Espai Francesca Bonnemaison (Sant Pere més Baix street, 7)

To close the visit, l´Espai Francesca Bonnemaison, a reference center for encouraging the active participation of women in all spheres of work, equality policies, which is located at number 7 Sant Pere més Baix street.

The current Espai Francesca Bonnemaison retains the name of its creator. A hundred years later it is still a very active center, where we find the School of Women “L’Escola de la Dona”, which depends on the office and has a wide and diverse range of training and a high demand that reaches 3,000 students a year, the Library Francesca Bonnemaison with the Special Fund Woman and the Women's Cultural Center of Francesca Bonnemaison.

This Gothic palace listed as a historical and architectural heritage of the city in 1930 located the Institute of Culture and the Women's Library, it has more than 8,000 members, and moved from Elisabets Street to the current facilities. One can view entrance carved in stone on the crest of which is engraved "Biblioteca Popular de la Dona 1909” If you enter the building go up the stairs that preserve the Gothic style and enter the library, on the ceiling you will see the fresco painting "Tota dona val més quan lletra aprèn”, the dream of the enlightened. On the second floor one can visit the facilities of the studio's own Francesca Bonnemaison, symbol of the historical memory of women.

In this space people involved agreed to renew the spirit of teaching Rosa Sensat , who was head of studies at the school, and made great advances and innovations in education as the subject of chemistry ot textiles that Professor Sensat taught.

The contribution of such initiatives were key to achieving the full participation of women in all spheres of public life. Initially efforts focused on training of women workers was essential for access to labor market conditions to be more egalitarian, and over the years has adapted to the social transformations becoming an area training regarding gender, with interesting initiatives such as the Training Institute for Women's Policy aimed at women with political responsibility.

120 Partit internacional de hockey femení. 1932. Sagarra, Josep Maria. AFB / Partido internacional de hockey femenino. 1932. Sagarra, Josep Maria. AFB / Female hockey international match. 1932. Sagarra, Josep Maria. AFB

121 Altres punts d’interès

El recorregut realitzat fins aquí seguint l’empremta laboral de les dones pel casc antic de Barcelona, és només una mostra de les possibilitats que ens ofereix la ciutat per descobrir el ventall d’ocupacions i les múltiples aportacions realitzades per les dones al llarg del temps. Aquesta mirada “e n femení”, que posa en valor els treballs i contribucions socials fetes per les dones, la podem aplicar als carrers i racons de qualsevol de les nostres ciutats i pobles en un acte de just reconeixement de les seves aportacions al procés de construcció social.

Per aquelles persones que desitgin continuar endinsant-se en la història laboral de la ciutat i tibant del fil d’Ariadna per descobrir altres vestigis de les aportacions de les dones treballadores, els hi suggerim visitar places, carrers i institucions als quals no hem fet referència en aquesta proposta d’itinerari, però que evidencien l’empremta de dones artistes, científiques, planxadores o cosidores, per posar alguns exemples, i que per descobrir- les només cal parar atenció en els noms dels carrers, plaques commemora- tives, fonts i edificis diversos.

Una bona opció per finalitzar el recorregut és visitar alguna llibreria especia- litzada que ens permeti aprofundir en els descobriments fets durant el passeig amb alguna lectura suggerida pel propi trajecte. I per fer honor a les dones que hem trobat al llarg de l’itinerari pel casc antic, recordar que precisament en el barri del Raval està ubicat l’Institut Català de les Dones.

Otros puntos de interés

El recorrido realizado hasta aquí siguiendo la impronta laboral de las mujeres por el casco antiguo de Barcelona, es sólo una muestra de las posibilidades que nos ofrece la ciudad para descubrir el abanico de ocupaciones y las múltiples aportaciones realizadas por las mujeres a lo largo del tiempo. Esta mirada "en femenino", que pone en valor los trabajos y contribuciones sociales hechos por las mujeres, la podemos aplicar a las calles y rincones de cualquiera de nuestras ciudades y pueblos en un acto de justo reconocimiento de sus aportaciones al proceso de construcción social.

Para aquellas personas que deseen continuar adentrándose en la historia laboral de la ciudad y seguir tirando del hilo de Ariadna para descubrir otros vestigios de las aportaciones de las mujeres trabajadoras, les sugerimos visitar plazas, calles e instituciones a las que no hemos hecho referencia en esta propuesta de itinerario, pero que evidencian la huella de mujeres artistas,

122 científicas, planchadoras o costureras, por poner algunos ejemplos, y que para descubrirlas sólo hace falta prestar atención a los nombres de las calles, placas conmemorativas, fuentes y edificios diversos.

Una buena opción para finalizar el recorrido es visitar alguna librería especializada que nos permita profundizar en los descubrimientos hechos durante el paseo, con alguna lectura sugerida por el propio trayecto. Y para hacer honor a las mujeres que hemos encontrado a lo largo del itinerario por el casco antiguo, recordar que precisamente en el barrio del Raval está ubicado el Instituto Catalán de las Mujeres.

Others points of interest

The tour presented here using the traces of the women working in the old town of Barcelona, is just a sampling of the offerings by the city. One can discover the range of jobs and the many contributions made by women over time. This "feminine perspective," that highlights the work and social contributions made by women, can be applied to the streets of any of our towns and villages. It is an act of fair recognition of women’s contributions to the social construction process.

For those who wish to continue to discover the labor history of the city and the taut thread of Ariadne and to find other reminders of the contributions of working women, we encourage visiting the places, streets and institutions which are referred in this proposed itinerary, which shows the imprint of women artists, scientists, clothes ironers and seamstresses, to give some examples. To discover them, just pay attention to street names, commemorative plaques, fountains and buildings. A visit to the Llibreria Pròleg is a good choice to end the trip with the possibility of supplementing the trip with some suggested reading.

A good way to end the tour is to visit a bookstore specializing in enabling us to further discoveries made during the walk with some suggested reading for their own journey. And to honor women who have found along the route through the Old Town, just remember that in the Raval district is located in the Catalan Institute for Women.

123 Bibliografia / Bibliografía / Bibliography

AJUNTAMENT DE BARCELONA. “De visita. EDO, PEPA. Dones i ciutat a la Barcelona del Rutes per la ciutat”. Turisme. segle XX: una anàlisi geogràfica a través de Barcelona: Ajuntament de Barcelona la literatura. [En línia] Tesis doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona, 2004. [Consulta: 12 novembre 2009] < http://www.tesisenxarxa.net/> [Consulta: 11 novembre 2009] ALBERT, MATILDE; FARÍA, EDITH (ed.) “Doña Rosita la soltera, de Federico García Lorca” FABRE, JAUME; HUETAS, JOSEP MARIA; A: Margot Arce de Vázquez. Obras completas. TATJER, MERCÈT. Descubrir Ciutat Vella: 14 Vol.4. Literatura española y literatura hispano- itinerarios urbanos. Barcelona: Promoció Ciu- americana. Puerto Rico: Universidad de Puerto tat Vella. Ajuntament de Barcelona, 1990. Rico, 2001. FACIABÉN, PATRÍCIA. “Los grandes alma- ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS DEL MER- cenes en Barcelona” [Barcelona] Scripta Nova, CAT DE LA BOQUERIA Història. Revista electrónica de geografía y ciencias Barcelona: Associació de comerciants del sociales. Vol.II (1 mayo 2003), núm.140 mercat de la Boqueria. [Consulta: 12 novembre 2009] [Consulta:12 novembre 2009] FUNDACIÓN ANSELMO LORENZO. Mujeres AYALA, BRAULIO L. “Condiciones de trabajo Libres. Luchadoras Libertarias. en las fábricas de indianas de Barcelona du- Madrid: Fundación de Estudios Libertarios An- rante el último tercio del siglo XVII”. Manuscrits: selmo Lorenzo (Colección Mujeres, 1) revista d'història moderna (1987), núm.6, p. 121-133. GALLIFA, JOAN; TORTAJADA, ANTONI (dir.) “Els rebomboris del pa”. A: Històries de Cata- BOFFILL, MIREIA; PENELAS, M. LLUÏSA. (ed.) lunya. Barcelona: Televisió de Catalunya, 2009. Almanac de la dona. Barcelona: Edicions 62, 1991. [Consulta: 12 novembre 2009] BORDERÍAS, CRISTINA. Género y políticas GIMENO, EVA. “Història de la Casa de la Ca- del trabajo en la España contemporánea. 1836- ritat”. Qui som. Barcelona: Centre de Cultura 1936. Barcelona: Icaria editorial. Universitat Contemporània de Barcelona (CCCB). de Barcelona, 2007. (Col·lecció Història del [Consulta: 12 novembre 2009] CIEMPIES. FORMACIÓ I ASSESSORAMENT TURÍSTIC. (coord.) “El mercat de Santa Cate- JORI, GERARD “Arranz Herrero, Manuel. La rina” Itineraris pel Casc Antic, núm. 5. Rambla de Barcelona. Estudi d’història urbana” Barcelona: Districte de Ciutat Vella. Ajuntament (Ressenya) [Barcelona] Revista bibliogràfica de Barcelona. Federació de Comerç del Casc de geografía y ciencias sociales. Bibilio 3W. Antic. Universitat de Barcelona, núm. 597 (Sèrie documental Geo Crítica.) CLARAMUNT, SALVADOR “Història”. Conèixer la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. MARIN, DOLORS. Francesca Bonnemaison. [Consulta: 12 novembre 2009] Barcelona: Diputació de Barcelona, 2004. DEPARTAMENT D'UNIVERSITATS, RECERCA MORONI, SARA (2008) “Concha Pérez Collado: I SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ “Dones de anarquista, miliciana en la Guerra Civil espa- ciència”. Circuits. Passejades per la ciència i ñola”. Germinal (abril 2008), p. 99-113. la història a Barcelona, núm.2. Barcelona: Departament d’Universitats, Recerca i Societat NASH, MARY. Més enllà del silenci: les dones de la Informació. a la Història de Catalunya. < http://www.gencat.cat/diue> Barcelona : Generalitat de Catalunya, 1988. [Consulta: 11 novembre 2009] - Rojas. Las mujeres republicanas en la DISTRICTE MUNICIPAL DE CIUTAT VELLA Guerra Civil. 6a.ed. Madrid: Taurus, 2006. Els territoris i els barris. Barcelona: Ajuntament - Dones en Transició. De la resistència de Barcelona. política a la legitimitat feminista: les dones en la Barcelona de la Transició. Barcelo- [Consulta: 11 novembre 2009] na: Ajuntament de Barcelona, 2007.

124 PEREZ, ISABEL .“Mujeres Libres” A: Moments TATJER, MARIA MERCEDES. “El trabajo de històrics de les dones a Catalunya. Barcelona: la mujer en Barcelona en la primera mitad del Institut Català de les Dones. siglo XX: lavanderas y planchadoras” Scripta Nova: Revista electrónica de geografía y [Consulta: 12 novembre 2009] ciencias sociales (Ejemplar dedicado a: IV Coloquio Internacional de Geocrítica (Actas PRADAS, MARÍA AMALIA. Teresa Claramunt. del Coloquio) [Barcelona] Vol.VI (1 agost 2002), La “virgen roja” barcelonesa. Biografía y escri- núm.119 (23). tos. Barcelona: Virus Editorial, 2006. [Consulta: 12 novembre 2009] RAVALNET. LA XARXA CIUTADANA DEL RA- VAL. El Raval. Patrimoni Històric i Artístic. TAVERA, SUSANA. Escola de la Dona, 125 Barcelona: Ravalnet. La xarxa ciutadana del anys construint un camí cap a la igualtat, 1883- Raval. 2008. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2009. [Consulta: 12 novembre 2009] VICENTE, MARTA “El treball de les dones en els gremis de la Barcelona moderna”. L’Avenç RODRIGO, ANTONINA. Dones sindicalistes (novembre 1990), núm.142., p. 36. [Exposició]. Barcelona: Institut Català de les -“Darrera les estructures gremials: dones Dones. i institucions econòmiques a la Barcelona del segle XVII” [En línia] Pedralbes: revista [Consulta: 12 novembre 2009] d'història moderna (1993) núm.13(2), p. 329-333. ROMERO, JUANJO. “La maestría silenciosa: mera mitad del siglo XIX”. Arenal (juliol-desem- [Consulta:11 novembre 2009] bre 1997), núm.4, p.275-294. VINYOLES, TERESA. M. “L’esdevenir quotidià: - “Trabajo femenino y resistencia artesana”. treball i lleure de les dones medievals” A: A: Género y políticas del trabajo en la NASH, M. Més enllà del silenci: les dones a la España contemporanea 1836-1936. Història de Catalunya. Barcelona: Generalitat Borderías, Cristina (ed.) Barcelona: Icaria de Catalunya, 1988, p.73-89. Editorial. Grup de recerca d’història del treball: Treball, Institucions i Gènere. VVAA. Qui té roba per rentar?. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2007. Icaria editorial. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1995. [Consulta: 12 novembre 2009] - Dones de Ciutat Vella. Barcelona: Ajunta- VVAA. La Barcelona Rebelde. Guía de una ment de Barcelona. Districte de Ciutat ciudad silenciada. 3a.ed. Barcelona: Límites, Vella. Arxiu Municipal, 2005. Octaedro, 2008. - Els feminismes de Feminal. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institut Català de les Dones, 2007. -“La biblioteca popular Francesca Bonnemaison” A: Moments històrics de les dones a Catalunnya. Barcelona: Ins- titut Català de les Dones [Consulta: 12 novembre 2009] SIMÓ, ISABEL-CLARA. Ciutadanes, ruta de les dones: Barcelona, L’Hospitalet, Sant Adrià. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2006. SOLÀ, ÀNGELS. “Las mujeres y sus negocios en el medio urbano”. A: MORANT, ISABEL. Historia de las mujeres en España y América Latina III. Madrid: Càtedra, 2006. p.381-503.

125

B.47382-2009