DESEMBRE 2018 CARRER150 WWW.FAVB.CAT da ni c o d in a ‘Reset’ veïnal al 22@ DOSSIER, pàgines 15 a 25 CARRER150 DESEMBRE 2018 D’ENTRADA 2

ell la majoria de passatgers destaquen l’estalvi de temps. Joan, un jubilat que viu al bar- ri hospitalenc de la Torrassa, també utilitza per primer cop la línia. Ho ha fet per anar a comprar un material de brico- La Zona Franca latge en uns grans magatzems amb nom d’escola d’art alema- nya, a la confluència del carrer del Foc. “Abans, algun cop, ha- via vingut amb dos autobusos i el guany és enorme, perquè, a més tinc l’estació de metro estrena metro just davant de casa”. Rutines que costa canviar Es diu que, de moment, en dos mesos i escaig de funcionament, el ramal de la L9 Sud és utilitzat majoritàriament per visitants de fora i gent que treballa al barri, però que al veïnat li està costant acostumar-s’hi, avesat a les rutines dels autobusos de tota la vida. Algunes veus, fins i tot, han criticat que, des que va entrar en servei el metro, s’han substituït alguns busos ar- ticulats de gran capacitat, cosa que ha provocat aglomeracions El metro arriba a la Marina després d’una mentre el suburbà, sobretot els interminable reivindicació veïnal. Un pas endavant primers dies, anava mig buit. L’Ajuntament fins i tot va posar que per a les entitats del barri no ha de fer oblidar un equip d’informadors que ex- altres millores en l’àmbit de la mobilitat plicava a les usuàries, a peu de carrer, les possibilitats del nou servei. En aquesta línia, Fer- dani codina nando Abad, president de l’As- La flamant estació de Foneria, l’interior de la qual està il·luminat amb grans cercles de neó. A baix, dues veïnes estudiant la xarxa de Metro sociació de Veïns de Sant Cris- tòfol (l’antic grup d’habitatges Eloi Latorre marxa superposats. “Però tot fons electrònics indiquen el entre tren i tren se situa al vol- construït per als treballadors està molt ben indicat i si no tens temps que manca per a l’arri- tant dels 7 minuts i mig, molt de la planta de la SEAT, tot un El primer que rep el visitant que clar el recorregut, sempre pots bada del següent comboi, sem- més alta que a les línies de tota símbol del barri que va tancar vol accedir al flamant tram de agafar els ascensors”, que fan blants als que es troben a les la vida. “No serà fàcil, però als anys 90) assenyala que “pots la L9 Sud del metro és un intri- el desplaçament molt més rà- andanes al conjunt de la xarxa. hem de demanar a TMB que la pensar que la pressa per obrir cat acordió d’escales mecàni- pid. És el primer cop que agafa periodicitat sigui com a tota la ara la línia pot tenir a veure ques. La profunditat dels túnels aquest tram de metro; ho ha fet xarxa”, apunta Aitor Lázaro, amb les 3.000 treballadores de amb què es va projectar aques- per motius de feina, com delata lAmb un nivell d’ús membre de l’Ateneu Popular la Generalitat que aviat vindran ta ambiciosa línia de transport la seva cartera de mà d’eficient discret els primers l’Engranatge, punt de confluèn- aquí”. Es refereix a l’edifici ad- suburbà, fa més de quinze anys, gestor, en concret per anar a fer cia de l’activisme autoorganit- ministratiu que el Govern cata- obliga a submergir-se a 25 me- un tràmit administratiu a l’ofi- dies però que va en zat del barri. Amb tot, creu que là construeix a tocar del recin- tres sota terra per un zig-zag de cina del Registre de la Propie- augment, els usuaris “malgrat que obliga a fer trans- te firal de la Gran Via, que ha cinc o sis trams d’escales que tat que hi ha al carrer del Foc. destaquen la comoditat bordaments, la línia suposa un d’acollir diverses dependències encurioseixen els infants, com Assegura que abans, algun cop guany innegable per anar a llocs administratives ara dispersades si fossin una atracció de fira, i que hi havia hagut d’anar “era i el guany de temps estratègics com la zona univer- en més d’un centenar d’edificis requereixen paciència als més tan complicat venir amb trans- sitària o l’Hospital Clínic o, per de i que és previst in- grans. Abans cal passar per uns port públic que finalment opta- Això provoca més d’una esce- exemple, per sortir de nit ja que augurar l’any que ve. vestíbuls llampants, amb cert va per agafar el cotxe”. na de corredisses escales avall fins ara, per tornar del centre, Amb tot, el nostre mostreig regust monumental, que recor- Als vestíbuls hi trobem una quan el compte enrere s’acosta calia fer llargues esperes a les espontani, sense cap vàlua es- den més un saló de convencions altra novetat tècnica. Uns pla- al final. La freqüència mitjana parades del bus nocturn”. Com tadística, ho desmenteix. Ca- o un hall d’hotel que la funci- onalitat dels enrajolats vintage que estem acostumats a veure a les estacions de tota la vida. Quatre dècades de lluita veïnal Les dues parades d’aquest tram inaugurades el passat 8 de se- A les entrades de les noves estacions de la L9 hi ha un altre tembre, que s’endinsen pels element estètic inèdit a la resta de la xarxa: uns plafons vermells barris de la Marina del Port i amb els logotips de la Generalitat de Catalunya ben visibles. la Marina del Prat Vermell, no Durant les setmanes prèvies a la inauguració, Generalitat escapen a la decoració ambicio- i Ajuntament de Barcelona van mantenir una certa pugna sa: a l’estació de Foc, uns grans comunicativa per atribuir-se el mèrit de portar el metro fins a la Marina: des del consistori barceloní es destacava l’acord de fa dos

panells de ceràmica verda so- dc bre fons blanc recorden motius anys pel qual va aportar 40 milions amb l’adquisició de diversos immobles de l’administració catalana, a canvi d’obrir les primeres històrics relacionats amb l’acti- estacions de la línia abans del final de la legislatura municipal, vitat firal de Barcelona. A la de i reparar així el greuge històric d’aquest barri perifèric on ja Foneria, grans cercles de neó es van fer les primeres manifestacions que reclamaven “metro, esquitxen el sostre. ja” durant els primers anys 70, en les beceroles del moviment veïnal, una reivindicació reactivada amb força a partir de l’any El temps és or 2014 al voltant del moviment del 15M, amb manifestacions cada Joan, un veí de Barcelona que dimecres al passeig de la Zona Franca durant moltes setmanes, ronda els 60 anys, es mostra quan l’Administració va decidir prioritzar la connexió amb sorprès per la pulcritud de les l’aeroport en detriment del ramal de la Marina. Amb tot, en instal·lacions, l’eficiència tec- els parlaments de la cerimònia inaugural, totes les autoritats no es van estar de recordar la força de l’organització del veïnat nològica d’aspectes com el sis- com a element cabdal per aconseguir portar el tren suburbà. tema de doble porta que evita L’alcaldessa Ada Colau fins i tot va demanar “disculpes a la que ningú pugui accedir a les ciutadania” i va qualificar de “vergonya intolerable que hagi vies, també una mica despistat tardat tants anys”. Per a Aitor Lázaro, de l’Engranatge, “cal dir per la inusual estructura de la ben clar que s’ha assolit per la lluita veïnal i és una demostració línia, amb els dos sentits de la del que pot aconseguir la ciutadania autoorganitzada”. CARRER150 DESEMBRE 2018 D’ENTRADA 3 rolina té 20 anys i viu al barri des dels 7. Es desprèn tempo- ralment dels auriculars per ex- plicar-nos que agafa el metro Una inauguració amb regust cada dia, per anar i tornar de la feina. Treballa al barri de les Moreres, al Prat de Llobregat, i de provisionalitat fa transbordament amb la pota sud de la L10, la que arriba fins La L9 que s’acaba d’inaugurar plafons informatius de l’interior dels millores en el transport públic, més i a l’aeroport. Abans feia el re- té encara molt regust de vagons, uns adhesius blancs són millors connexions d’autobusos amb corregut amb un autobús direc- provisionalitat. Només consta de el pedaç d’emergència per ocultar punts diversos de la ciutat, avançar te però “he guanyat 40 minuts cinc estacions, tres a l’Hospitalet, les parades que encara no estan en cap a un passeig de la Zona Franca de temps, 20 per trajecte. Tar- compartides amb el ramal de la funcionament. Fernando Abad més per als vianants i amb menys do la meitat”. De forma sem- L10 i les dues de la Zona Franca. veu necessària aquesta prolongació cotxes, i tampoc volem oblidar blant, la Núria, una dona d’uns Manquen encara dues parades “perquè molta gent que viu al barri l’ampliació de la L2, que avui està 50 anys veïna de la Marina des hospitalenques (Provençana i Ciutat treballa al polígon” i encara va aturada per manca de pressupost, de fa 35 anys que espera el me- de la Justícia, amb obertura prevista més enllà i opina que hagués estat però nosaltres hi seguirem lluitant tro a Foneria, va i ve cada dia per a l’any vinent) i una prolongació positiu prolongar la línia “fins a com a via ràpida per anar al centre del treball, a prop de la plaça amb cinc estacions més al llarg del enllaçar de nou amb la L10 al Prat”. de Barcelona”. Es refereix al de les Glòries. Fa transborda- polígon logístic de la Zona Franca, Antonio Guillén, president de projecte de connexió des de l’estació ment a la Torrassa amb la L1. fins a creuar el Llobregat i arribar la Unió d’Entitats de la Marina, de Paral·lel creuant la muntanya Abans es desplaçava amb dos al Polígon Pratenc, on hi ha les també observa que “tot i que hem de Montjuïc fins al recinte firal de busos. Assegura que “no he gua- cotxeres de tota la línia. de celebrar aquest metro, que no és l’Hospitalet, que està inclòs ens els nyat massa temps, però és una En aquest tram final, pròxim al l’ideal però és el que es va aprovar fa Plans Directors d’Infraestructures qüestió de comoditat: no pas- Port, la línia, ja construïda, adopta molts anys amb un ampli consens, des de l’any 2001, però aturat del tot ses fred i tens lloc per seure”. forma de viaducte elevat. En els també hem de seguir reivindicant des de fa deu anys. 2026, l’horitzó d’un suburbà potent amb forats negres

Queda pendent la finalització de la L9 i la L10, i diversos enllaços entre línies, obres necessàries per garantir una mobilitat sostenible i accessible a tota la ciutadania gemma aguilera Nou. És la major infraestruc- tura pendent a l’àrea metro- L’any 1924, un comboi de politana de Barcelona, que, Metro iniciava el primer viat- segons les previsions de la ge per la vida subterrània de Generalitat, serà una realitat Barcelona. Avui, gairebé un l’any 2026. Hauran passat 24 segle després, aquesta xar- anys des que la primera tune- xa de transport és de les més ladora es va posar en marxa i potents d’Europa i afronta la s’hi hauran invertit uns 6.000 recta final per tancar el cercle milions d’euros. i culminar les onze línies ben L’últim barri sense Metro interconnectades que garan- teixin la mobilitat sostenible a El setembre del 2018 es va fer la ciutat i la connexió efectiva un pas important per posar fi de tots els barris. 165 estaci- a una discriminació històrica ons i 131 quilòmetres de vies, molt lluitada des del món veï- però també alguns forats ne- nal, i és que la Zona Franca era l’única àrea de la ciutat que no tenia metro. Es van inaugurar lLes entitats veïnals les estacions de Foneria i Foc demanen la connexió de la L10-Sud. Ara bé, els pas- satgers veuran que els combois de la L1 i la L9 amb passen de llarg de les estacions la L4 entre la Pau i la del passeig de la Zona Franca Sagrera i de la L5 i la L1 i de Can Tries-Gornal de la L9, marc javierre on les dues línies comparteixen Obres de la L9 durant la construcció de l’estació de Bon Pastor, el 2006 entres les dues Trinitats via, però faran parada a Ilde- fons Cerdà el febrer del 2019 i en tres estacions més (Mandri, Un Metro per a tothom gres, dèficits i planificacions a Provençana l’octubre de l’any Sanllehy i Maragall) i entre el d’obres massa lligades a de- vinent. Les quatre parades del 2025 i el 2026 ja funcionarien cisions polítiques o als crèdits viaducte ja construït al carrer Campus Nord, Manuel Girona i El 91% de les estacions del Metro de Barcelona són bancaris, converteixen aquest A entraran en servei el 2022 i el Putxet. I per què tants re- accessibles per a persones amb mobilitat reduïda o amb viatge del Metro de Barcelo- Motors, al passeig de la Zona tards i l’obertura esglaonada discapacitats sensorials. Hi ha en marxa obres d’adaptació na en un camí ple de sotracs. Franca, haurà d’esperar fins al de les estacions? Pel model de de l’estació de Jaume I a la L4, i aquest 2018 també han I sens dubte, la gran pedra a 2025 o el 2026. finançament de les obres. El començat les obres d’adaptació de l’estació de Vallcarca la sabata és la L9, que unirà Els plans de la Generalitat Govern català va decidir finan- de la L3, que han de finalitzar l’hivern del 2019. Queden la Zona Franca amb Badalona, passen per posar en marxa el çar les obres a través del Banc pendents estacions importants com Verdaguer, plaça de passant pel Prat de Llobregat tronc central de la L9 el 2023 Europeu d’Inversions (BEI), Sants, Clot, Urquinaona, Virrei Amat o una part de plaça i Santa Coloma de Gramenet i amb sis estacions no consecu- com ja s’ha fet amb el ramal d’Espanya. Les línies de FGC que es consideren també part connectant punts estratègics tives (, Sarrià, Les- de la L10-Sud. L’executiu espe- de la xarxa de Metro ja es troben 100% adaptades per a com l’Aeroport, la Fira, el seps, Guinardó, la Sagrera i persones amb necessitats especials, fet que converteix la Port, el Parc Güell o el Camp Sagrera TAV). Al 2024 s’obriri- passa a la pàgina 4 2 xarxa en una referència a nivell europeu. CARRER150 DESEMBRE 2018 D’ENTRADA 4

2 Ve de la pàgina 3 ra tenir aviat llum verda al crèdit de 740 milions d’eu- ros per fer possible l’entra- La llarga lluita per la da en funcionament de la tuneladora, la construcció de les estacions i la fina- lització dels treballs. Les estacions escollides per a connexió dels barris la primera fase d’inaugura- cions al 2023 són aquelles que poden tenir una major Andrés Naya com quan el 4 de març de 1992 demanda perquè actuen la Plataforma en Defensa del com intercanviadors amb Durant la dècada dels anys 70 Transport Públic (PTP) va or- altres línies de metro, Fer- el Metro començava a arribar ganitzar una jornada de lluita rocarrils de la Generalitat als barris de manera lenta i es- contra l’augment de les tarifes (FGC) i Rodalies. De fet, el calonada: el 1970 a Vilapicina; i perquè el Metro arribés a tots Govern confia a poder te- el 1974 a Torras i Bages i el Gui- els barris. Es va coordinar una nir en marxa per a aquesta nardó; el 1975 al Paral·lel; el acció de protesta en què es van data l’estació d’alta velo- 1976 a la Barceloneta; el 1977 repartir milers de bitllets amb citat de la Sagrera. a Selva de Mar i el Poblenou. la frase “jo no pago” i 150.000 De complir-se el pla Amb motiu de les primeres usuaris es van colar al Metro el d’obres previst per la Ge- eleccions democràtiques de mateix dia. neralitat, no només es des- l’any 1979, les associacions El 2005 va ser any d’elecci- farà un nus que empanta- veïnals barcelonines van fer ons municipals. Tots els candi- nega una part de la ciutat públic un manifest-memoràn- dats a l’alcaldia es van com- des de fa molts anys i que dum on un dels punts impor- prometre a treballar perquè el fa que a hores d’ara no tots tants era l’exigència que la Metro arribés als barris. Molts els barris de la ciutat tin- xarxa de Metro arribés a les veïns de Nou Barris recorden el guin garantida la igualtat perifèries. Una reivindicació en la mobilitat, sinó que que es va traslladar a tots els tindrà un impacte positiu candidats a l’alcaldia en un lEl veïnat dels barris a nivell mediambiental. I debat que es va celebrar a La de la perifèria ha és que la L9 es convertirà Flor de Maig. Començava una en la gran artèria de mo- llarga lluita per pal·liar la in- inventat mil formes de bilitat sostenible de l’àrea comunicació de molts barris reivindicar que la xarxa metropolitana, la línia més de la ciutat. metro, que contemplava el aprovar les inversions, es va del Metro s’estengués llarga d’Europa i que proba- L’any 1978 la Generalitat va perllongament de les línies 1, 3 prioritzar la construcció de les blement passarà en trànsit rebre la transferència de com- i 4. La línia 2 enllaçava el Paral· rondes en detriment del Metro per tota la ciutat de passatgers per davant petències en matèria de trans- lel amb Pep Ventura, a Badalo- i el transport públic. de les línies 1, 3 i 5. Els port públic i l’any següent es na. Però van passar els anys i A cada districte, a cada bar- míting de Jordi Pujol prome- càlculs apunten que pot va crear Transport Municipals es van perdre oportunitats: el riada, es multiplicaven les mo- tent que faria arribar el Metro arribar a una demanda de de Barcelona (TMB). El 1984 1986 Barcelona va ser designa- bilitzacions. Es va fer un esforç a Ciutat Meridiana. En un any, fins a 110.100.000 de viat- es va aprovar el primer pla del da seu dels Jocs Olímpic i, en per unificar reivindicacions, les promeses van caure en sac gers anuals quan totes les foradat. El 21 de juny de 2006 estacions entrin en funci- els barris afectats, amb la Favb onament, que faran desa- al capdavant, van organitzar parèixer del carrer gairebé Veïnat aïllat una performance reivindicati- 17.000 vehicles cada dia. va a la plaça Sant Jaume en la El veïnat de Canyelles qual es va construir una estació Reivindicacions veïnals també va reivindicar de cartró-pedra on va arribar Ara bé, més enllà de la ico- insistentment que el Metro una petita vagoneta repleta connectés un barri a peu na de la L9, els col·lectius de la serra de Collserola i de passatgers. Es van lliurar veïnals reclamen altres aïllat per la ronda de Dalt. escrits a l’Ajuntament i la Ge- millores encara pendents, En un Plenari celebrat a la neralitat exigint que els pressu- que han estat traslladades plaça Sant Jaume el 29 de postos de 2007 incloguessin els a la direcció de l’Àrea de juliol de 1990, un grup de metros reivindicats. Vegem de Mobilitat del Departament veïns es van aixecar i van manera detallada els processos de Territori de la Genera- mostrar, amb les lletres que de lluita que han portat a ter- litat. Les entitats veïnals portaven impreses a les me els diferents barris. expressen “indignació i seves samarretes, la frase “Metro a Nou Barris ja”. El Trinitat Vella cansament davant la ne- 21 de setembre de 2001 la cessitat de resoldre els te- Línia 3 va arribar a Canyelles L’any 1973 va començar una mes pendents de la xarxa i el 4 d’octubre de 2008 a forta lluita del veïnat de San- de Metro i la necessitat ur- Roquetes i Trinitat Nova. ta Coloma de Gramenet per gent de revertir la situació Queda pendent l’enllaç amb la millora del transport pú- per millorar les condicions manel puyal la Línia 1 a Trinitat Vella. blic. Durant diferents setma- de mobilitat de la ciutada- nia i contribuir al canvi de model de transport en fa- vor de mitjans no contami- El Metro, els Jocs Olímpics i Montjuïc nants”. En aquest sentit, es reivindica la finalització de Amb el suport del Consorci de la Zona Franca i finalitzarien el 1995 i per tant no arribaven a la L9 en la seva totalitat, la Fira de Barcelona, l’Ajuntament va plantejar temps pels Jocs. Maragall va buscar complicitats unint els ramals Nord i Sud i l’any 1988 la unió de la Línia 2 del Metro amb amb el govern socialista de Madrid perquè les permetent totes les conne- les instal·lacions olímpiques de Montjuïc. El obres estiguessin acabades l’any 1992, però la xions previstes. Però també veïnat de la Marina, però, va posar el crit al cel Generalitat no ho va acceptar. la connexió de les línies 1 reclamant com a prioritat l’arribada del Metro al L’alcalde Pasqual Maragall, amb la tossudesa i 9 amb la 4, entre la Pau i barri pel passeig de la Zona Franca. La proposta que el caracteritzava, es va treure de la màniga la Sagrera, i la connexió de va obrir un intens debat ciutadà i va enfrontar un projecte de metro monorail que arribaria a les línies 5 i 1 entre Trinitat les dues institucions de la plaça Sant Jaume, Montjuïc per la Zona Franca. Els barris no ho Vella i Trinitat Nova. Aques- Ajuntament i Generalitat, que van estar amb les veien clar. Per intentar convèncer els activistes tes obres han començat espases en alt durant dos anys. La construcció veïnals, els va portar a la ciutat alemanya de del Metro formava part d’un contracte-programa Dortmund per veure les meravelles d’aquest parcialment, però no hi ha que firmaven el Govern de Madrid (PSOE) i la sistema de transport. Però la jugada no li va sortir terminis clars de finalitza- Generalitat (CIU). El juny de 1990 el president bé, el barri demanava metro convencional i al ció, si bé el Govern ha as- Jordi Pujol va enviar una carta a l’alcalde final tot va quedar en no res. El veïnat de la Zona segurat que comparteix la Pasqual Maragall on li comunicava que acceptava Franca ha estat sense Metro fins al desembre necessitat de posar el focus construir una estació davant del , d’enguany, perquè l’Ajuntament ha avançat els L’any 1996 Carrer es preguntava en aquestes obres. a 300 metres de l’Estadi Olímpic. Les obres, però, diners que havia de posar la Generalitat. quan arribaria el metro als barris CARRER150 DESEMBRE 2018 D’ENTRADA 5

el Metro arribés al barri de l’any 2000 va unir la barriada el material mòbil -150 milions Trinitat Vella. Es va inaugurar amb la seu del districte. Tres de pessetes- i la Generalitat l’any 1983. anys després van començar les havia de pagar la infraestruc- obres d’un Metro que finalment tura). Socías va dimitir l’any Sant Antoni i Sant Martí va ser inaugurat l’any 2001. 1979 sense complir. Van ser Les obres de la Línia 2 estaven anys d’accions i reivindicacions Nou Barris i la Línia 4 aturades des de l’any 1973. contínues fins que el 19 d’abril Després de molt reclamar, quan Durant els anys 70 Nou Barris de 1982 es va inaugurar oficial- finalment van acabar l’any va reivindicar de diferents ma- ment l’estació de Via Júlia, que 1994 es va descobrir que els neres l’arribada al districte de inicialment es va dir Roquetes i trens que hi havien de circular la Línia 4 del Metro. El 6 d’oc- que es va obrir sense urbanit- no estaven comprats, i el servei tubre de 1976 el veïnat es va zar l’entorn, un nyap que va no es va posar en funcionament assabentar de l’existència d’un provocar més d’un accident. fins a l’any 1995. A l’altre ex- túnel que unia l’estació de Ma- El veïnat va fer la seva pròpia trem de la ciutat, a Sant Martí, ragall amb la Via Júlia. Quan se inauguració cinc dies després la lluita també va ser intensa. li va preguntar, l’alcalde Socías amb una gran festa popular. El Una coordinadora dels barris Humbert va admetre que no hi 27 d’octubre de 1999 la línia va afectats va aconseguir que el havia diners per fer circular el arribar a Trinitat Nova. Queda 20 de setembre de 1997 arribés Metro, però es va comprome- pendent la construcció de l’es- el metro als barris de Sant Mar- tre a trobar-los (l’Ajuntament tació de Virrei Amat que enllaci La zona nord de Nou Barris tí fins a la Pau. 5 anys després era responsable de finançar amb la Línia 5. la línia arribava a Badalona. Una altra lluita constant ha sigut la de la zona nord de Nou Barris: Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona. El 1986 Bon Pastor es van iniciar les accions per visibilitzar la reivindicació: L’olímpic any 92 el barri del Bon ocupació del Ple de Sant Jaume, caravanes de cotxes Pastor va omplir els balcons de La ferida del Carmel i Horta fins la seu del districte, talls a la Meridiana, ocupació pancartes que deien “Volem el de les estacions de Trinitat Nova i Via Júlia. L’any 1999 Metro”. La comissió d’entitats Els dos barris, que tenien una comunicació molt la Generalitat va acceptar la proposta de construir un del barri va convocar manifes- deficient, reclamaven any rere any el perllongament de metro lleuger d’una sola via, que va ser inaugurat el 16 de tacions i assemblees fins que la Línia 5 des d’Horta fins a l’enllaç amb la Línia 3, a la desembre de 2002 i que arriba fins a Can Cuiàs, a Ciutat el 12 de desembre les adminis- Vall d’Hebron, amb una estació al barri de la Teixonera. Meridiana, passant per Torre Baró i Vallbona. tracions ens van comprometre L’excusa sempre era la mateixa: no hi ha diners. L’any a contemplar la reivindicació 1990 el veïnat va instal·lar una estació “virtual” davant nes, cada matinada els veïns Meridiana. L’ocupació de vies en el futur Pla Intermodal del del Mercat del Carmel, per recordar que la reivindicació recorrien en manifestació el a Torras i Bages en una multi- Transport. Les obres, però, no seguia viva. Finalment, la construcció del metro es camí que portava de Santa tudinària manifestació va ser arribaven. El barri va perseve- va posar en marxa amb un episodi tràgic: el 25 gener Coloma a l’estació del Me- reprimida pels antiavalots. rar, feia accions de tot tipus de de 2005 un enorme esvoranc causat per les obres va tro de Torras i Bages, passant En el transcurs d’una con- manera periòdica, com la del enfonsar habitatges i comerços, afortunadament sense pels límits de Trinitat Vella. centració davant del districte 19 de març de 1999 en què un provocar víctimes mortals. Les obres es van aturar i no El barri es va sensibilitzar i (era l’any 1977), van aconse- miler de persones van marxar es van reprendre fins a l’any 2007. El calvari va durar va començar la seva mobi- guir una reunió amb l’alcalde pel districte en una manifes- tres anys més, fins que el 30 de juliol de 2010 el Carmel lització, amb talls de trànsit Josep Maria Socías Humbert, tació, que va tenir un gran im- va poder estrenar Metro i començar a curar ferides. a la carretera de Ribes i a la que es va comprometre que pacte, o la cadena humana que CARRER150 desembre 2018 PUBLICITAT 6

PUBLIREPORTATGE Fem Ciutat lliura 3.000 pisos gràcies a eines com el dret a superfície

La crisi habitacional en la l’acord entre administració que viu submergida Barcelo- i entitat permet aportar una na sembla no tenir aturador. solució sòlida a totes famílies Davant d’aquesta circums- que tenen feina, però que per tància, les administracions les seves circumstàncies eco- han engegat tota una sèrie nòmiques no poden accedir de mesures per pal·liar el ni al mercat lliure de lloguer o context actual. Una empresa, de compra, ni als habitatges però, en la que no s’ha d’obli- d’emergència social. Al cap i dar el paper actiu que poden a la fi, amb els seus ingressos jugar entitats i cooperatives s’acaben veient atrapats en- com FEM CIUTAT. En aquest tre totes dues vies sense po- sentit, resulta rellevant la der accedir a cap habitatge. dada d’habitatges que ha aconseguit entregar aquesta Segons l’IDESCAT, el 60% darrera agrupació coopera- de la població viu preso- tivista en els darrers anys: nera d’aquesta dicoto- fins a 3.000 pisos repartits mia. Una qüestió a la qual en un total de 64 promoci- FEM CIUTAT vol fer front mit- ons. Un terç dels quals, aixe- jançant la construcció d’ha- cats a la ciutat de Barcelona. bitatge protegit. Una política que ja s’ha demostrat més Tal com assenyalen els res- que solvent, però que alho- ponsables de FEM CIUTAT, ra ha d’engegar-se de ma- aquesta obra seria impossible nera eficient. Per tant, s’ha de dur a terme si no tingues- de tenir en compte que el sin a l’abast eines tan essen- sòl públic s’haurà de cedir a cials com el dret a superfície. la cooperativa o bé gratuïta- En què consisteix aquest sis- ment o bé a un cost simbòlic. tema? En el fet que l’adminis- Si no, la calculadora sempre tració pública (Ajuntament, donarà els dígits en nega- Generalitat...) cedeix a la co- tiu i farà l’operació inviable. operativa un solar durant 75 anys perquè la promotora ai- Interior i façana de la promoció de la Gardunya Al final, s’ha de tenir en xequi en aquell indret un edi- compte que aquest acord fici i posteriorment transmeti La prova del cotó resulta beneficiós per a tots als seus socis els habitatges La garantia de la solvència del dret a superfície es troba en l’historial els implicats: el sòl continua per un temps determinat. Un de FEM CIUTAT. Només cal recordar com aquest passat mes de maig sent de titularitat pública, se la cooperativa va entregar els 39 habitatges de la nova promoció que soluciona un problema cab- cop exhaurit aquest període, va desenvolupar a la plaça de la Gardunya, just a tocar del Mercat de la la institució pública es queda Boqueria. En paral·lel, la promotora social ja està a punt d’entregar uns dal a una part de la població amb l’edifici i pot destinar-lo altres 100 pisos al Turó de la Peira, mentre que al municipi de Tiana i per últim es construeixen desenvolupa una nova construcció i comença a pensar en una segona els fonaments d’un futur parc a lloguer públic o bé a allò a L’Hospitalet de Llobregat. A més, s’ha de tenir en compte que fa no- que consideri més oportú. més unes setmanes enrere, la mateixa cooperativa guanyava un tercer públic de lloguer. Cal, però, concurs a Santa Perpetua de la Mogoda per desenvolupar 55 habitatges que les administracions, co- El que permet aquest tipus protegits de venda al llarg del proper 2019. mençant per l’Ajuntament d’operació és satisfer la de- Tot un èxit que es recolza sobre un ítem essencial: pràcticament tots de Barcelona, s’impliquin re- manda d’habitatge de lloguer els habitatges que entrega FEM CIUTAT abonen unes quotes hipote- alment en aquesta dinàmica càries que se situen al voltant dels 400 i 600 euros al mes basant-se en i propietat que cada vegada un termini de 25-30 anys. Tot un valor segur que només pot continuar i permetin desenvolupar un creix més a l’entorn metropo- endavant si els ajuntaments i la Generalitat hi creuen realment en les parc d’habitatge protegit en lità. O dit d’una altra manera, polítiques d’habitatge que prediquen. què tothom surt guanyant.

Almogàvers, 199 local 08018 Barcelona (Spain) (+34) 93 488 20 10 [email protected] CARRER150 desembre 2018 CRÒNICA 7

9 Entrevista 10 Barcelona a l’escriptor perd les botigues rònica Xavier Theros singulars El recent acord perquè el temple de Gaudí assumeixi una petita Cpart de les despeses que genera en el seu entorn enutja el veïnat perquè ni compensa el greuge que el seu impacte provoca en el barri ni resol l’amenaça d’expropiació que plana sobre dues illes de cases Un vestit fet a mida de la Sagrada Família

cristina palomar tar de la notícia per casualitat nou dies abans de fer-se públi- Quan es tracta de la Sagrada ca. I pel que fa a les quanti- Família, mai plou al gust de tats pactades, tampoc són per tothom. Si la seva monumenta- tirar coets si es té en compte litat és motiu d’un intens debat els 1.000 milions d’euros que entre defensors i detractors de el temple ingressarà en els prò- l’obra d’Antoni Gaudí, encara xims 10 anys -segons els càlculs ho és més la relació desigual d’Itxaso- i que no paga impos- que el poderós temple té amb tos malgrat mantenir una lucra- el territori que l’envolta. Qui tiva activitat comercial i turísti- no pateix de prop l’allau tu- ca tot i definir-se com a entitat rística que cada any visita el benèfica. “La xifra pactada és monument, col·lapsa l’espai una misèria. Si volguessin fer un públic, destrueix el teixit co- accés directe al temple des del mercial tradicional i dispara els Metro, amb 7 milions d’euros preus de locals i habitatges, no no en tindrien ni per a pipes”, es pot imaginar el trasbals que ironitza el portaveu veïnal i in- genera entre el veïnat que es sisteix en el tema dels impostos resisteix a abandonar el bar- (IBI, ICIO i IAE). I quan aborda ri. Per això, no sorprèn que l’impacte sobre l’entorn, recor- l’acord firmat entre l’Ajunta- da que les columnes que s’han ment de Barcelona i la Junta menjat un tros de carrer Mallor- Constructora perquè la Sagra- ca són il·legals. da Família contribueixi a pagar Aplanar el camí a la llicència una petita part de les despeses ignasi r. renom que la seva activitat genera en El totpoderós temple genera una relació desigual amb tot allò que l’envolta Però al marge de les críti- la ciutat es vegi en el barri com ques veïnals a la “foscor” un vestit fet a mida. carrers més pròxims i 3 milions hagi de disposar de les llicènci- portants com aquestes s’han que envolta l’acord, tothom El pacte anunciat amb bom- més ajudaran a mantenir net es preceptives, cosa que la nos- deixat de banda una vegada coincideix que és un fet “his- bo i plateret el 18 d’octubre l’espai públic i pagar una part tra associació està reclamant més els interlocutors del barri. tòric” perquè negociar amb passat preveu la inversió per del sou dels agents cívics. des de fa molt anys, igual que La llista de greuges veïnals l’esmunyedís temple sempre part del temple de 36 milions pagui els impostos que li perto- és llarga, tal i com recull el ha estat complicat. Mai, en La lletra petita de l’acord quen per l’explotació comercial comunicat que l’associació va Al marge del rebombori medi- i turística que es fa del monu- fer públic poc després de la lEl veïnat adverteix que àtic, tampoc n’hi ha per tant, ment”, explica Joan Itxaso, presentació de l’acord bilate- lAlbirar el final de tret de l’Ajuntament i apunten críticament des de el portaveu de l’entitat, amb ral. L’Ajuntament va convocar l’obra i voler rentar la l’Associació de Veïns i Veïnes de ironia. “Tanmateix no podem els representants dels veïns a el temple ningú coneix Sagrada Família. Entre altres valorar l’acord firmat perquè una reunió l’estiu del 2017 per imatge pública poden els detalls de l’acord coses perquè ningú tret dels no el tenim, per això demanem exposar-los el calendari a se- explicar una negociació i vol que es faci públic protagonistes coneix la lletra a l’Ajuntament que el faci pú- guir. El pla s’estructurava en amb 133 anys de retard petita de l’acord. “Valorem po- blic”, afegeix disgustat perquè tres etapes. La primera era la sitivament el fet que el temple en unes negociacions tan im- redacció i aprovació d’un Pla d’euros en 10 anys per “mi- Especial Urbanístic Integral els seus 133 anys d’existèn- llorar aspectes vinculats a la (PEUI). La segona era la trami- cia, la direcció de la Sagrada urbanització, la mobilitat, el tació de les llicències d’obres Família s’havia plantejat la transport públic i el manteni- i d’activitats pendents i la ter- necessitat d’asseure’s a par- ment de l’espai públic de l’en- Tracte privilegiat a una icona cera, abordar el futur de les lar seriosament de la llicèn- torn”. D’aquesta quantitat, 22 afectacions urbanístiques i mo- cia d’obres amb el consistori milions serviran per ajudar a Des del barri recorden que per al temple tot han estat dificar el Pla General Metropo- barceloní i si ho va començar finançar el transport públic i facilitats perquè “la gallina dels ous d’or no es toca”. Sempre lità (PGM) del 1976. Es crearien a fer a finals del 2016 va ser 7 milions més es destinaran a ha trobat en el govern de torn un interlocutor disposat a fer el tres comissions on s’hi incorpo- perquè ja es veia venir el millorar els accessos al monu- que calgués perquè és la icona més emblemàtica de Barcelona rarien el Col·legi d’Arquitectes, final del projecte i perquè ment en metro. En aquest sen- i ha rebut un tracte privilegiat. La prova és que fa uns anys es la Càtedra Gaudí i la Federació calia rentar la seva imatge tit, es preveu crear una comis- van eixamplar les voreres dels carrers més pròxims a càrrec d’Associacions de Veïns de Bar- pública, molt malmesa arran de l’erari públic per facilitar-hi l’accés dels visitants. Pel que fa sió de treball per decidir quina als autocars turístics, va costar anys de lluites descartar que celona (Favb). “Després de 15 de saber-se que les obres no és la millor opció: si construir es fes un pàrquing subterrani a la plaça de la Sagrada Família mesos res d’això s’ha complert tenen cap permís tret d’un un accés directe al temple, un que acabaria amb una de les poques zones verdes del barri. I malgrat les reiterades petici- document tramitat el 1885 nou accés a l’exterior o am- si al final es va aconseguir traslladar-los als aparcaments dels ons a Hàbitat Urbà i al districte per l’aleshores Ajuntament pliar-ne els tres ja existents i carrers Aragó i Consell de Cent, i de l’ va de l’Eixample”, lamenta. de Sant Martí de Provençals. saturats. Uns 4 milions d’euros ser perquè es van produir uns quants atropellaments. Les crítiques no acaben aquí. es destinaran a reurbanitzar els L’entitat veïnal es va assaben- passa a la pàgina 8 2 CARRER150 desembre 2018 CRÒNICA 8

tiques per finalitzar el projecte original de Gaudí”. Mentrestant, Colau passa de puntetes la desesperació entre els afectats, agrupats en una comissió, és palpa- ble i des de l’entitat veïnal ja par- len d’impugnar l’acord si continua sobre l’expropiació de finques endavant amb la tramitació. Conscient que l’única defensa és un bon atac, l’associació opta de 2 ve de la pàgina 7 nou per prendre la iniciativa per in- tentar desactivar l’invasiu projecte L’acord presentat per l’alcaldessa, de les escalinates. Ho va fer fa uns Ada Colau, i el president delegat anys presentant una proposta alter- de la Junta Constructora, Esteve nativa per minimitzar el seu impac- Camps, i beneït per la regidora te sobre el barri i ho ha tornat a fer d’Urbanisme, Janet Sanz, vol ser el desllorigador que acabi amb una si- tuació anòmala: la de no tenir ni lli- lEls dubtes sobre cència d’obres ni cap altre permís per finalitzar la construcció faraò- el model urbanístic nica. Segons el consistori, les res- proposat i el futur de pectives aprovacions de la propos- ta de modificació del Pla General les finques afectades Metropolità (PGM) que tramitarà fan desconfiar el veïnat l’Ajuntament i del Pla Especial Ur- banístic Integral (PEUI) que ha fet el Patronat aplanaran el camí “per ara fent públic un informe del 1975 obtenir els permisos constructius i elaborat per la direcció de Patri- d’activitat corresponents” i també moni del Ministeri d’Educació i Ci- “per abonar els imports que li per- ència que constata que les escales toqui per poder finalitzar les obres i no les va projectar Gaudí sinó uns desenvolupar les seves activitats”. ajudants 24 anys després de l’inici de les obres. Per tant, de projecte El veïnat, en alerta ignasi r. renom original, res de res. El document Tanmateix, des de l’associació de L’acord no aborda el futur de les dues illes situades entre Mallorca i Aragó, que afecta 3.000 famílies oficial, que supedita els plans ex- veïns la cosa es veu diferent. Les pansius del temple a la planificació raons de la desconfiança són bà- això que Joan Itxaso no descarta nística que pesa sobre les dues illes acord de col·laboració”. Una oca- urbana, va servir perquè la immo- sicament dues. La primera és que presentar-hi un contenciós. “Hem de cases situades entre els carrers sió perduda, respon el portaveu biliària Núñez i Navarro tirés enda- en cap moment no s’ha explicat de veure quin model urbanístic de- Mallorca i Aragó, i que no s’aborda veïnal. La polèmica expansió del vant amb la construcció del bloc de l’abast urbanístic del PEUI i que po- fensa l’Ajuntament: el del temple en l’acord. Des de l’Ajuntament temple a costa dels habitatges es pisos del carrer Mallorca malgrat dria tenir com a objectiu fonamen- o el del barri”, afegeix. L’altra raó, remarquen que “la continuïtat del deixa per a més endavant tot i el que el PGM del 1976 en mantingui tal “legalitzar les il·legalitats urba- potser la més important per les projecte amb escalinata d’accés compromís de crear a mig termini les afectacions. “Ara el nostre punt nístiques que ha comès fins ara”, conseqüències que pot tenir per a a la façana de la Glòria pel carrer una comissió de treball que abordi de partida és que d’aquí no es mou constata en el comunicat. És per 3.000 famílies, és l’afectació urba- Mallorca no és objecte d’aquest “les possibles solucions urbanís- ni Déu”, conclou Itxaso. CARRER150 desembre 2018 CRÒNICA 9 “Barcelona vive hoy mucho más de espaldas al mar que en el franquismo” Xavier Theros Escritor Serra, era sucia, triste, gris, Luis Caldeiro llena de carteles de neón por Hemos quedado en el castizo Bar todas partes, con unas facha- Borrell, de la Avenida del Parale- das sucísimas… lo, prácticamente enfrente de El Molino. El personaje responde al ¿Por su importancia, a qué nombre de Xavier Theros, y me re- otros acontecimientos cuerda vagamente al director Álex podrían compararse las de la Iglesia, por su aspecto físico Olimpiadas? y su contundencia verbal. Escritor En el siglo XIX, a la des- y cronista de Barcelona, su saber trucción de las murallas, sobre la ciudad es sencillamente con la consiguiente apertura enciclopédico. de la ciudad y la posterior Usted se ha especializado, construcción del Eixample; desde hace algún tiempo, a la Exposición de 1888, que en glosar historias, significó la modernización, anécdotas y lugares de la la llegada de la luz eléctri- ciudad de Barcelona. ¿Por ca y los primeros proyectos qué eligió este campo? de alcantarillado -Barcelona Me eligió él a mí. Yo em- no dispuso de cloacas hasta pecé como poeta, y me he 1895-; y también a la Expo- pasado veinticinco años con sición de 1929, que supuso un grupo de poesía llamado la recuperación de la monta- Accidents Polipoètics, dando ña de Montjuïc y la finaliza- tumbos por medio mundo. Y ción de ciertas obras básicas en un momento dado de mi dani codina -el asfaltado del Eixample o vida me ofrecieron hacer una Xavier Theros en el bar Borrell del Paralelo la extensión del sistema de crónica, junto con mi socio, semáforos: recordemos que para el Fórum de las Cul- es mucho más objetivo, más El poeta ¿Cree que el procés hasta 1929 no había semáfo- turas del año 2004, para el del dato, de la cifra, del año, independentista se inscribe ros en Barcelona-. Las Olim- diario El País. Comenzamos de tal o cual edificio… Es antropólogo en esa tradición de piadas son un movimiento de ahí. Al poco tiempo, a mi so- otro tipo de crónica, aunque rebeldía? ese tipo: de transformación y cio le propusieron hacer una complementaria a la que Xavier me confiesa que el Tiene que ver con esa tra- renovación de la ciudad. sección deportiva sobre el cultivo yo. Unos hablan de “Theros” que luce como dición, aunque creo que es la RCD Español, en el mismo edificios o de zonas buenas apellido no es más que un primera revolución en la his- ¿Los promotores de estos periódico, sección que estuvo o históricas de la ciudad; y a nombre literario: “Yo me toria de la humanidad que la movimientos son siempre haciendo hasta que murió, el mí, como a Huertas Clavería, apellido Ballesteros, pero en hace la clase media, y de ahí conscientes de lo que año pasado. Y a mí me encar- nos interesan mucho más la la escuela, desde párvulos, sus “tics” de clase media: No tienen entre manos? periferia y las historias que me llamaban Teros, porque me imagino a los revolucio- No. Muchas veces, cuando garon escribir alguna crónica éramos varios los que nos sobre Barcelona, y descubrí te cuentan los vecinos, que narios del siglo XIX ponién- se ven las cosas en perspecti- muchas veces sabes, cuando llamábamos así y claro, no dose camisetas amarillas y va, uno se da cuenta de que una vocación que no sabía todos podíamos hacer uso que existía. te las están contando, que no haciendo performances. Di- la importancia de todos esos del apellido completo”. movimientos viene dada por son verdad, pero… ¿Y qué? Personaje poliédrico, gamos que las revueltas en Pues déjeme decirle que no este escritor enamorado aquella época eran de otro elementos que los promoto- se le ha dado nada mal. Yo Las ciudades siempre de su ciudad es también tipo. res ni siquiera sospechaban he disfrutado mucho con sus me han parecido seres antropólogo y poeta o intuían. No deja de ser cu- artículos. vivos, cada una con una (fue cofundador del dúo Todas las ciudades rioso que uno de los grandes Yo había comprado libros personalidad, un espíritu, Accidents Polipoètics, en el experimentan, a lo largo eslóganes de las Olimpiadas sobre Barcelona, los había una marca, que dirían que militó de 1991 al 2017) de su historia, puntos fuera “volver a abrir Barce- y ha trabajado para medios coleccionado, prácticamente algunos, que la hace única de inflexión, momentos lona al mar”. Si comparamos e irrepetible. ¿Cuál es, a como el diario Deia, El País cruciales que determinan su cómo se utilizaba el espa- desde los catorce años. Pero o National Geographic. la verdad es que si me hubie- su juicio, el espíritu de la devenir. ¿Las Olimpiadas de cio litoral en la época de la Actualmente colabora con dictadura y cómo se utiliza ran dicho que iba a acabar ciudad de Barcelona? el diario ARA, el programa 1992 fue uno de ellos? escribiendo sobre mi ciu- Barcelona, para empezar, Via Lliure de RAC1 y el Sin duda. Supusieron hoy en día, resulta que la dad, no me lo hubiera creído. es un puerto. Y eso hace que Infovespre de Betevé. Ha romper con una ciudad fran- ciudad vive mucho más de Aunque hay un detalle: yo no juegue en una liga aparte: la publicado diversos libros quista, con una ciudad que espaldas al mar ahora que soy periodista ni historiador, liga de los puertos. Los puer- sobre la ciudad, de los había sido condenada al os- entonces: antes estaban los yo lo que soy es un escritor tos siempre han sido sitios cuales La Sisena Flota a tracismo por el régimen. Y pescadores, las muscleras, que habla de su ciudad, más que son frontera entre la tie- Barcelona ganó el Premio nos hizo un gran favor, por- los chiringuitos, los baños de rra y otra cosa, que es la na- Huertas Clavería de 2010. que en otras capitales de la Barceloneta… El Paseo de que hacer crónica o “crónica Asimismo resultó ganador histórica”. Ése es otro punto turaleza. Y en esas fronteras provincia españolas, durante la Escollera o Rompeolas, por siempre pasan cosas raras. del Premio Josep Pla de los años cincuenta y sesenta, ejemplo, está cerrado porque de vista. Narrativa 2017 por su novela Todos los puertos tienen una La Fada Negra. se arrasaron los cascos an- está el Puente de Europa, y Han llegado incluso a historia de bajos fondos, de tiguos, y como al parecer en ya no se utiliza. Cuando era calificarle de “heredero” prostitución, de contraban- Barcelona solo se construía niño, ese lugar estaba lleno de Lluís Permanyer, que es do. Allí donde hay barcos y Media. Si repasamos la his- en la periferia, conseguimos de gente las veinticuatro ho- prácticamente el “cronista comercio también hay mucho toria de Barcelona, veremos conservar bastante bien lo ras del día. De día, porque oficial” de Barcelona. ¿Lo contrabando y mucha delin- que es una historia que va que era nuestro centro his- venían con las Golondrinas e considera excesivo? cuencia. Por tanto, la perso- un poco a trompicones: siem- tórico. Así que, aunque fuera iban a pasear y también por A ver, no lo considero ex- nalidad de Barcelona está pre hay un estallido o una al revés de lo que ellos pre- los pescadores con caña; y de cesivo: considero que tene- basada, por una parte, en revolución en marcha. El tendían, el franquismo le noche, por los coches aparca- mos estilos diferentes. Lluís la existencia de ese puerto siglo XIX en Barcelona fue hizo un favor a Barcelona en dos con las parejas. Ahora no Permanyer es un cronista y todo lo que le acompaña; y un período en que cada tres ese sentido. De todas formas, sé dónde deben de ir las pa- periodístico, que siempre por otra, en una rebeldía que o cuatro años pasaba algo: tendríamos que acordarnos rejas. Es decir, la ocupación ha trabajado en prensa. Su le ha llevado a sufrir estalli- no se podía vivir tranquilo. de que la ciudad que llegó al que actualmente hace el ciu- acercamiento a los temas no dos de violencia periódicos, Pero eso también le da una primer ayuntamiento demo- dadano del espacio marítimo es tan literario como el mío; prácticamente desde la Edad impronta a la ciudad. crático en 1979 con Narcís de Barcelona es mínima. CARRER150 desembre 2018 CRÒNICA 10 Tanquen botigues singulars, obren franquícies impersonals

RIP per al Bracafé del carrer Casp, la ferreteria Villà de la , els bulevards Rosa i Pedralbes, la desaparició de la merceria Santa Anna del Portal de l’Àngel... maria favà

Un 15 d’agost de fa dos anys, dia festiu amb comerços oberts, vaig haver d’anar a la ferreteria d’El Corte Inglés de la plaça de Catalunya per una avaria domès- tica. “Doncs millor que hagi vin- gut aquest matí, senyora, perquè aquesta tarda arriben creuers i no podria ni passar”, em va co- mentar el dependent. El consell em va fer reflexionar. ¿Què fa que els viatgers que s’estaran només unes hores a Barcelona, una de les ciutats més atractives del Mediterrani, es vulguin enter- rar durant una tarda en un cen- tre comercial on trobaran més o menys les mateixes coses que a casa seva? La resposta correcta a aquesta pregunta potser explica- ria perquè van tancant els comer- ços singulars de Barcelona i van obrint locals de franquícies que ignasi r. renom són iguals arreu del món. Després d’una dècada tancada, la ferreteria Ràfols de la Ronda de Sant Pere ha reobert com a restaurant Ja hem publicat a Carrer altres necrològiques de botigues que han de trets modernistes. El moble foneria més boniques de la ciutat. tancat i aquest estiu ha estat es- aparador era de fusta de roure Per pagar els deutes van vendre pecialment mortífer. A final d’agost i era una còpia de l’original que l’edifici de la rambla de Catalunya va tancar el Bracafé del carrer l’últim descendent de la nissaga i els nous amos han obert un nou Casp, on locutors i periodistes ha- Villà va fer reproduir amb fideli- local amb el mateix nom al carrer tat fa uns quants anys. Aquí s’hi podien trobar tots els ferratges i lAquest estiu mortífer manetes, antics i moderns, que lEl Portal de l’Àngel poguéssiu imaginar. Ara encara han tancat el Bracafè, ens quedarà la metal·listeria Bolí- s’ha quedat sense el cinema Aribau, la var, que està dues travessies més comerços antics; un avall i per res del món li volem ferreteria Villà o la escriure el RIP. dels últims en tancar foneria Biosca i Botey Dramàtica va ser la desaparició ha estat Pintes Ciudad de Biosca y Botey, de la rambla de Catalunya 129, perquè va fer falli- da. La firma s’havia fundat el 1919 Girona. Pel camí s’han perdut les i van ser els autors materials de la dues magnífiques portes art déco lEscofet, creadora dels font de Canaletes, de totes les or- de la botiga: elles soletes ja justifi- ir namentacions del (d’abans i caven la visita. Ara hi ha una botiga panots de Barcelona, El Bracafè del carrer Casp es convertirà en un aparcament després del foc) i de les portes de de núvies. També ha desaparegut va marxar de ronda Universitat; per sort es conserva la façana El Ingenio de Rauric hi torna un any després La centenària botiga El Ingenio del carrer Rauric va tornar a obrir vien anat a assajar/repassar milers al públic el passat 7 de novembre després d’un any d’estar tancada. de guions de Ràdio Barcelona i de Ara la botiga i els motllos els ha llogat un empresari d’Olot, Lluís Ràdio Nacional. Quan es retirin les Sala, que manté l’oferta tradicional de l’establiment, ha eliminat la tanques que ara tapen l’edifici, el pirotècnica i ha ampliat l’estoc de joguines amb encant, artesania local que ocupava el cafè serà l’en- i articles de decoració. Aquest negoci, en un altre estatge, el va trada d’un aparcament subterrani. inaugurar el 1838 un escultor de cognom Escalé que ja feia figures Davant mateix hi havia el cinema de cartró pedra i articles de festa. La família de l’escultor va Novetats i l’hotel Barcelona i ara hi mantenir l’establiment durant setanta anys i després va passar ha un solar també en obres. Aquest a mans de Delfí Homs i Fornell, que en un primer moment va juliol també va tancar el cinema intentar substituir els capgrossos i les caretes per sants de guix, Aribau de la Gran Via. però aviat es va adonar que venien més els articles de festa que els de penitència. Delfí Homs va obrir també dues botigues al carrer El torn de les ferreteries del Pi on despatxava mobles petits i el 1913 una altra al carrer de Les ferreteries mereixen un ca- la Corríbia i finalment la del carrer Rauric número 6, on encara pítol a part. La ferreteria Villà hi ha El Ingenio. Quan la seva néta i continuadora del negoci, també ha xapat aquest any. Es va Rosa Cardona, es va voler jubilar, els amos de la botiga El Rey de fundar el 1854 i el 1912 es va tras- la Magia del carrer Princesa van intentar continuar el negoci de lladar a la rambla de Catalunya 54 Rauric però no se’n van sortir. Els millors auguris per a la nova i durant cent anys ha ocupat els singladura perquè les botigues com aquesta, que cada vegada en baixos d’un edifici molt notable queden menys, són les que fan atractiva Barcelona. ir CARRER150 desembre 2018 CRÒNICA 11 En 5 paraules Contaminació mortal La pol·lució atmosfèrica va ser la causa directa de 354 morts a Barcelona l’any 2017. La xifra suposa un augment del 33% respecte a l’any anterior. El 98% de la població respira contaminants superiors als nivells de referència de l’OMS. El 70% de la ciutadania està exposada a nivells d’òxid de nitrogen molt per sobre del recomanat. La restricció del trànsit privat és una condició indispensable per millorar la qualitat de l’aire.

Adéu al Consell Comarcal El Ple del Consell Comarcal Barcelonès va aprovar-ne la dissolució el març de 2017 i el Parlament la va ratificar el passat mes d’octubre. Tot i que no serà fins d’aquí a un any que es farà efectiva, pot prorrogar-se perquè l’ens està sent investigat per la Fiscalia i la Sindicatura de Comptes per sospites d’irregularitats en la gestió. Entre d’altres, estan imputats el president Francesc Josep Vellver i el gerent Francesc Vendrell. ignasi r. renom La ferreteria Bolívar del número 54 de la rambla de Catalunya encara ressisteix Canvis al funicular El funicular del Tibidabo es Vinçon, que estava a cavall entre torna a renovar desprès de 120 una botiga i un museu. A Gràcia va anys d’història. Està previst tancar fa temps la Soriano, que es que les obres acabin l’agost de va convertir en una botiga de roba 2020. La velocitat del trajecte de nens, i al Poblenou, la gran Ba- augmentarà a 3 minuts de lius va abaixar la persiana després durada i les places passaran de de mesos de no pagar els seus tre- les 120 actuals a 252. Rebatejat balladors. El 22@ va ser el killer com la “Cuca de llum”, després de la Balius, que va perdre els seus d’una inversió municipal de 18 clients majoritaris (industrials pe- milions d’euros l’Ajuntament tits i mitjans) perquè el pla els va vol convertir-lo en una atracció fer fora de la ciutat. Playà i Rovi- turística més, al marge del rosa del carrer Santa Anna va ser Servei Integrat de Transport. la primera en tancar a comença- ment del segle XXI, tot just quan Precint als pisos nínxol l’Ajuntament li acabava de posar La Guàrdia Urbana va precintar la placa en reconeixement al seu les obres que s’estaven portant servei centenari a la ciutat. Ara és a terme al carrer Constitució una cafeteria. També va marxar de 108, en un local del barri la ronda Universitat 20 l’empresa de la Bordeta. L’objectiu Escofet, que és l’autora dels em- de la promotora -Haibu blemàtics panots de Barcelona. 4.0- era transformar-lo en Aquesta, però, va deixar les portes microhabitatges (popularment, de la façana que encara es conser- pisos nínxol o pisos rusc). ven. Ara també és un establiment L’Ajuntament argumenta que no de restauració. compleixen la legalitat.

Un panorama desolador Policies imputats Davant de tanta devastació, una ir Vint-i-quatre són ja els agents de bona notícia. La ferreteria Ràfols de Aquest any hem escrit la necrològica de la ferreteria Villà després de 100 anys a rambla de Catalunya la Policia Nacional imputats pel la ronda de Sant Pere, que ha estat Jutjat d’Instrucció número 7 en tancada quasi una dècada, acaba de traslladarien al carrer de les Mo- una franquícia japonesa de bosses. el famós Salón Rosa on anava a be- relació a les càrregues que van reobrir com a restaurant. Els nous les perquè l’establiment no vivia Queda només l’òptica Cottet, la renar la gente bien. tenir lloc a vuit centres escolars inquilins han respectat i rehabilitat del turisme que envaeix cada dia rellotgeria Colomer i els torrons Menció especial mereixen els de Barcelona on es va votar el sostre de l’immens subterrani, el de l’any el Portal de l’Àngel i que de Panelles Donat, que són molt quioscos de premsa. A comença- l’1 d’octubre de l’any passat. medalló de forja de la façana i han aquesta allau que no cessa, com- valents perquè n’han ampliat la ments de segle n’hi havia censats Esperem que la investigació no modificat, per adaptar-lo a la nova plicava l’accés a la seva clientela superfície al costat de l’edifici del 440. Ara diu el gremi que n’hi que- es limiti als agents i s’estengui activitat, els rètols de forja amb fi- tradicional. Deuen haver aconse- banc d’Espanya. Queda Can Jor- den uns dos-cents i a aquests ningú als responsables polítics. ligranes. Però el pany de carreus de ba, que ara és d’El Corte Inglés. la tercera muralla de Barcelona que I el popular termòmetre elèctric Esperança de vida estava a la vista en el subsòl s’ha lDels 440 quioscos afixat a la façana de Cottet. I en lLa botiga El Indio del Segons els indicadors, tapat darrere d’una paret, suposem el carrer Santa Anna, la guante- l’esperança de vida a la nostra que per imposicions de les ordenan- de premsa que ria Alonso amb la seva magnífica carrer del Carme té ciutat és de 86,9 anys entre les ces municipals. n’havia censats a porta modernista i la bacallaneria les persianes abaixades dones i 81,2 entre els homes. La Però on la desaparició de les del carrer Comtal. Que déu ens la diferència entre barris de renda botigues tradicionals fa més mal començaments de segle conservi. Però ja fa anys que van tot i que es va anunciar alta i baixa és de 2,4 anys, i als ulls és en el Portal de l’Àngel. hi queden uns 200 desaparèixer els dos entranyables l’obertura imminent és el districte amb Aquest any el local que ocupava la forns de Santa Anna on als anys 50 menys longevitat. popular merceria Santa Anna s’ha -quan els nens de la meva gene- convertit en una filial d’Inditex. guit un lloguer milionari perquè ració anàvem a emprovar el vestit no els hi augura una vida gaire llar- La Barcelona invisible Santa Anna, que és propietària de és el carrer més car de l’Estat. Ja de comunió a Can Jorba-, les de- ga. Fan molta angúnia aquestes bar- Segons un informe elaborat l’edifici que va comprar el 1935, no m’atreveixo a donar xifres per- pendentes dels forns ens regalaven raques al mig del carrer, tancades, per diverses entitats socials, no tenia ni una façana bonica ni què diuen que està per damunt del uns facsímils molt petits del Patu- envoltades de pixums i de pintades. en el que portem d’any han mobles interiors remarcables. Sen- 3.000 euros el m2. fet on apreníem a llegir en català. Un record final per a la botiga mort a Barcelona 46 persones zillament era una botiga de tota la El panorama del Portal de l’Àn- També han tancat els Bulevards El Indio del carrer del Carme. Es sense llar. L’exclusió social vida, que formava part del paisat- gel ara és desolador. Han anat Rosa i Pedralbes. El primer va obrir va publicar que es convertiria en que implica viure al ras pot ge i de la memòria dels barcelo- tancant quasi tots els comerços el 1978 i durant molts anys va te- un restaurant, però aquest octu- retallar l’esperança de vida en nins i on es trobava el que no es antics. Un dels últims va ser Pin- nir molt èxit. No se’n recorda gai- bre continuava amb les persianes 10 o 15 anys. En l’actualitat, trobava enlloc. Fa dos anys ja van tes Ciudad, que tenia la decoració re gent, però l’edifici del Bulevard abaixades i acabant-se de podrir 956 persones estan vivint a la anunciar que marxaven i que es d’una antiga casa de pianos. Ara és del passeig de Gràcia va sepultar l’equipament interior. intempèrie a Barcelona. CARRER150 desembre 2018 OPINIÓ 12

núria marín junta de la favb 14 A qui preocupen les ones 14 Joan Balañach, pinió electromagnètiques? militància i amistat

OLa veu del CARRER La resposta de les pors Hem entrat en un període perillós. A un país darrere un altre reapareix l’espectre polític de l’ultradreta. El seu èxit es basa a explotar les pors de molta gent al canvi. I de convertir aquestes pors en una resposta autoritària. És, també, una reacció a la incapacitat de les polítiques dominants per garantir una vida digna a molta gent. I, a la vegada, és una fórmula que explota els pitjors comportaments humans: el masclisme, la xenofòbia, el racisme. Estem en una situació on tots els problemes són complexos i s’han d’abordar des de moltes perspectives diferents. Els ultres sempre pretenen posseir una resposta fàcil a problemes complicats. Respostes que quan s’apliquen mai no funcionen, però que serveixen per engalipar el personal. Es presenten com antisistema, però allà on aconsegueixen el poder, els més afavorits són sempre els poderosos. I molts grups de població són sotmesos a vexacions i patiments insuportables. Dones, migrants, activistes socials i de drets humans, membres de la comunitat LGTBI, persones sense llar estan al punt de mira de la nova ultradreta. I darrere d’això perillen molts drets socials. Hem d’impedir que, un cop més, la història es decanti cap al costat fosc. I per fer-ho caldrà molt treball, molta

resistència. Caldrà seguir teixint una convivència als El Roto barris que no exclogui ningú, que faci de la fraternitat una part de la vida quotidiana. Caldrà fer una tasca El ninot de cultural i social que ajudi a situar les propostes ultres allà on mereixen estar. Caldrà lluitar per canvis i reformes que donin respostes inclusives als problemes La veu dels socials i ecològics que estan a la base d’aquest patiment. No ho podem fer sols, ens cal teixir vincles amb molta lectors gent, amb molta gent diversa. També hem d’exigir als Què passa amb els a final del 2020 hauran d’estar -ne els ciutadans amb el tall de submi- polítics que assumeixin la responsabilitat de buscar el comptadors d’Endesa? canviats el 80%, no està passant res nistrament. I no són paraules. Ja són bé públic, de crear un clima social adequat, de prioritzar Fa aproximadament tres anys vam d’especial, tret de la resistència de molts els qui s’han trobat que en ar- les necessitats socials bàsiques i de possibilitar que el rebre la comunicació d’Endesa in- molts ciutadans que, com aquí, no ribar a casa no tenen llum . Diuen: raonament serè s’imposi a l’emoció. Seran temps difícils formant de l’obligada substitució volen canviar-lo per diversos motius. “Hi ha una llei que obliga a la subs- i el moviment veïnal ha d’estar a l’alçada. del comptador. Actualment la majo- Però a Espanya i a Catalunya, està titució i autoritza els talls, per tant ria de consumidors ja el tenen can- passant quelcom molt greu, i és que és legal i s’ha de complir”. Però no viat (Endesa informa a final del 2017 Endesa, en aplicació de la normativa és tan clar. que en té instal·lats el 95%, concre- aprovada per l’Estat espanyol (RD En primer lloc, no és una llei, tament a Catalunya 3,7 milions). 1110/2007) i amb el consentiment és un RD que entra en contradicció la veu del CARRER A la resta d’Europa, considerant de la resta d’actors polítics, fins i tot amb, precisament, lleis (de rang Edita: Federació d’Associacions Portada: Dani Codina de Veïns i Veïnes de Barcelona que la Directiva Europea senyala que dels governs autonòmics, coacciona superior) que tenen com a fina- Obradors, 6-10 baixos Administració: Xènia Orfila, Rocío Altozano litat garantir drets fonamentals 08002 Barcelona com són la salut, la protecció de la Telèfon: 93 412 76 00 Fotomecànica i impressió: Imprintsa Fax: 93 412 58 88 Telèfon: 93 878 84 03 privacitat i el dret a la informació e-mail: [email protected] com a consumidors. Web: www.favb.cat Distribució: Trèvol Missatgers En segon lloc, no argumenten Telèfon: 93 498 80 70 més enllà del “ordeno y mando”. Consell de direcció: Les raons que pretenen justificar Andrés Naya, Ana Menéndez l’obligatorietat de la substitució Cap de redacció i maquetació: Elia Herranz no són equivalents a la sanció im- posada. L’estalvi energètic seria Revisió del català: Roser Argemí una bona raó... si la demostressin, Consell de redacció: Gemma Aguilera, La FAVB no està necassàriament d’acord amb com sí que han fet els països eu- Laura Aznar, Anaïs Barnolas, Néstor Bogajo, les opinions que s’expressen als articles signats ropeus que ho han justificat amb Luis Caldeiro, V. Canet, Dani Codina, Marc per particulars o col∙lectius. Aquesta obra dades. Els altres arguments són Font, Ignasi Franch, David García Mateu, està subjecta a una llicència Reconeixement- Eloi Latorre, Meritxell M. Pauné, Jordi Martí, No Comercial-Sense Obres Derivades 3.0 irrellevants, com no tenir mesures Jesús Martínez, Joan Morejón, Cristina de Creative Commons. Se’n permet la estimades (es poden donar per in- Palomar, Ignasi R. Renom, Marc Villoro reproducció, distribució i comunicació pública ternet o telèfon). sempre que se’n citi l’autor i no se’n faci un Consell assessor: Roser Argemí, Alfons ús comercial de l’obra original ni la generació El CAMPI existió rio y antiautoritario, realizó entre En tercer lloc, és una “llei” Barceló, José Miguel Benítez, Jesús d’obres derivades. La llicència completa es Solo hacer notar que en el repor- otras actividades el K7 Rock Anti contrària al sentit comú, que im- Berruezo, Horacio Capel, Maria Favà, Josep pot consultar a http://cretivecommons.org/ taje que apareció en Carrer sobre Mili. Nos supo mal que no hubie- posen en un acte d’autoritarisme Ramón Gómez, M. Eugenia Ibáñez, Alfons licenses/by-nc-nd/3.0/es/ legalcode.ca López, Eugeni Madueño, Pep Martí, Pep Miró, Antimilitarisme a Catalunya, se ra ninguna referencia y sin más lo increïble en l’Europa del segle XXI. José Molina, Eduard Moreno, Ferran Navarro, Imprès en paper de 48,8 grams hace mención a las organizaciones hicimos saber. Se nos ofreció ha- ¿Com poden deixar el ciutadà sen- Rosa Mª Palencia, Albert Recio, Ferran Dipòsit legal B - 21300 - 1995 de objetores e insumisos y no apa- cer una rectificación y ahí va. Con se un servei públic, absolutament Sagarra, Josep Lluís Rueda, Mercè Tatjer, Aquest número té un tiratge de 8.000 Ole Thorson, Ángel Valverde, Pau Vinyes exemplars i la seva distribució és gratuïta rece el CAMPI (Col·lectiu Antimili- humildad, sin sacar pecho, pero sí bàsic avui en dia? Això sí que in- tarista Proinsubmissió), sí aparece (como dijo Azagra): ¡¡Perdonen las fringeix les lleis, escrites i no es- el MOC y el Mili KK. El CAMPI exis- molestias, existimos!! crites, espanyoles i europees. Som L’edició d’aquesta publicació ha estat possible gràcies a la col∙laboració del tió y tuvo un trabajo en común con Associació Cultural o no som europeus? Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, las otras organizaciones y propio “El Lokal” Núria Marín Ajuntament de Barcelona i diverses entitats desde un punto de vista liberta- Barcelona Les Corts CARRER150 desembre 2018 OPINIÓ 13

LA CAMBRA FOSCA TMB deixa podrir el patrimoni

Fa uns dies va saltar l’alarma quan un antic vagó dels primers que va funcionar a Barcelona l’any 1926 va patir un atac vandàlic. El tren era a la intempèrie. Malauradament, no es tracta d’un cas aïllat. Més de setanta vehicles històrics estan deixats de la mà de les administracions amuntegats en les Cotxeres del Triangle Eduard Pujol Ferroviari al Bon Pastor, “podrint-se”, exclama un El portaveu de Junts per Catalunya activista en defensa del en el Parlament ha dit respecte transport públic. Els vehicles al debat sobre les llistes d’espera es van degradant malgrat a la sanitat, que “de vegades ens haver estat restaurats Vagó històric amb graffitis distraiem amb qüestions que no més d’una vegada i ni la són essencials”. Que “ens estem Generalitat ni l’Ajuntament tramvia de cavalls... Fins i tot que es va crear el 2010 i que barallant per les engrunes” i que el s’han ocupat mai de buscar- el Tramvia Blau, amb 117 anys no acabem d’entendre quina tema no ve d’uns quants dies de més los un lloc per mostrar-los de servei i tancat a principi funció compleix. Com diu el o de menys. En concret, 148 dies a la ciutadania. La situació d’aquest d’any, corre el risc nostre activista, “la història de mitjana és el que s’ha d’esperar és insostenible: cotxes de de desaparèixer. La comissió del transport públic també és un “pacient” a Catalunya perquè Metro guardats a la serena o que ha de treballar per tenir la dels barris de Barcelona i l’operin. Llevat que tingui diners per trossejats i guardats en caixes cura d’aquest important la seva lluita perquè arribés pagar-se la privada. Potser el senyor esperant ser reconstruïts, llegat està presidida per a molts indrets on es negava Pujol no veu important el temps tramvies restaurats amb Mario Armengol, responsable la seva viabilitat tècnica”. Hi d’espera perquè té recursos per grafits, l’únic troleibús que del Patrimoni Històric de la tornarem en profunditat en el saltar-se la pública gestionada pel va circular a Barcelona, un Fundació TMB. Un xiringuito pròxim número de Carrer. govern de la Generalitat. A Pallarols no li agrada Justícia de conya

la nova Rambla Pedro Pacheco, alcalde de Jerez, va ser condemnat l’any 1985 a cinc anys i sis mesos de presó per un delicte de El Gremi de Restauració de Barcelona, al comandament del qual desacatament en pronunciar públicament la frase “La està Roger Pallarols, ha posat el crit al cel en conèixer el projecte Justicia es un cachondeo”. Han passat 33 anys de teòrica de remodelació de la Rambla. La intervenció urbanística vol democràcia i separació de poders i les coses continuen reduir el trànsit i guanyar espai per al veïnat i els vianants. Sense igual o pitjor. La citada afirmació sembla del tot vigent disposar de dades concretes, Pallarols alerta de la desaparició si fem un repàs d’algunes notícies recents: sentències d’un centenar de taules de les terrasses i ha començat una altra anul·lades perquè perjudicaven la banca; polítics i creuada demagògica. La realitat és que el veïnat de Barcelona no activistes empresonats sense judici, tripijoc polític per baixa a la Rambla perquè ja no li troba l’encant. Una privatització nomenar alts tribunals; el cas de “la Manada”; un jove Més turistes encoberta i desmesurada ha provocat que ara mateix l’espai condemnat a un any i nou mesos de presó per pispar l’ocupin bàsicament els turistes i els restauradors. Perquè l’espai un entrepà; un còmic imputat per mocar-se en una i menys veïnes públic sigui de tothom les administracions hi han de posar ordre. bandera... De jutjat de guàrdia. redacció carrer

Un any més us presentem el ca- lendari dels amics Azagra i Revuel- ta que té com a protagonista el temple de la Sagrada Família, un edifici “sense papers” que ha anat EN POSITIU creixent a la ciutat durant 133 anys mancat de llicència municipal. Tot un rècord d’il·legalitat. Positiu que l’Ajuntament hagi promogut un acord per posar-hi ordre al desga- Marea feminista per denunciar Clam contra vell. Negatiu que, com quasi sem- pre, el veïnat hagi estat el gran les retallades oblidat d’aquesta negociació. les violències masclistes El lema per al 2019, “més tu- El passat 17 de novembre la ristes i menys veïnes” és el trist Moltes ciutats van sortir al carrer el passat comunitat educativa va donar el resum del que tothom percep com 25 de novembre. També Barcelona, on milers tret de sortida a un període de un dels problemes més importants de manifestants, la majoria dones, van cridar mobilitzacions del sector públic de la ciutat: l’accés a l’habitatge “Si ens toquen a una, ens toquen a totes”. que va in crescendo i sumant i l’expulsió del veïnat dels barris Les organitzadores de la marxa, que portava totes les àrees. Malgrat la intensa per la pressió especulativa. el lema “Juntes soscavem l’ordre patriarcal”, pluja, un miler de persones van El calendari té mil i un detalls van indicar a les autoritats i representants reivindicar la reversió de les que us animem a observar i desco- dels partits polítics que es retiressin de la retallades pressupostàries que la brir i, si voleu fer-vos amb algun capçalera i es col·loquessin en un segon Generalitat porta anys aplicant exemplar, els podreu trobar als terme. El punt de partida va ser la plaça a l’escola pública. Demanaven punts de distribució de la publi- Universitat. La nombrosa presència de dones que el 2% del PIB que actualment cació o al local de la Favb (Obra- joves visualitzava la incorporació d’una nova es dedica a Ensenyament pugi dors, 10). Veïnes i veïns, amigues generació a la lluita feminista. Es van sentir com a mínim a un 6%. Avui per i amics de Carrer: l’equip de la crits i frases com “Disculpin les molèsties, ens avui, les partides econòmiques revista i la junta de la Favb us estan assassinant” o “No es un arrebato, es per finançar l’educació són un desitgem un bon 2019 esperant, un asesinato”. La manifestació va concloure 10% inferiors a les de l’any 2010. entre d’altres coses, que la lli- al Palau de Justícia, on es va llegir un Els treballadors públics estan en bertat d’expressió no rebi tants manifest contra les violències institucionals, albert /9 barris imatge peu de guerra. De moment, la pals. Rebeu l’any somrient, que en especial les judicials. Manifestació del 8 de març de 2018 Generalitat no respon. bona falta que fa! CARRER150 desembre 2018 OPINIÓ 14

núria marín Qui es preocupa de la contaminació activista veïnal de les corts electromagnètica?

a contaminació ambiental cosa no va bé? Els especialistes di- la veiem, la notem i sovint uen que el seu nombre augmenta. l’olorem. A Barcelona tots Lla patim, en siguem cons- Podem fer-ho millor cients o no. L’Ajuntament fa cam- Quant de temps hem trigat a reacci- panyes al respecte i es mesuren els onar davant l’efecte hivernacle per nivells que permeten avaluar l’efec- excés de CO2? Ens ha costat molt tivitat de les mesures correctores. posar-nos d’acord sobre la necessi- En el primer que pensem és en els tat i sobre com fer-ho per començar gasos de combustió relacionats amb a limitar les emissions. el transport, públic o privat. Tenim Quant hem trigat a reaccionar da- departaments, taules, especialistes, vant l’aire irrespirable de les grans responsables... Hem avançat molt. ciutats? Quan hem vist els efectes, Ens estem conscienciant. hem començat a “educar” i prendre Però, ¿qui es preocupa de la con- mesures per limitar el trànsit. taminació electromagnètica, que Quant trigarem a reaccionar també és a l’ambient, però no té olor davant la contaminació dels eco- ni color i la gran majoria de perso- sistemes pels residus plàstics? Ja nes no la notem? n’estem veient els efectes. Hem co- Passa que hi ha persones que sí mençat a “educar”, però encara no que la noten, i mostren diferents hem establert limitacions més enllà símptomes. Es tornen sensibles a de cobrar les bosses. aquesta energia, fins i tot es posen Quan trigarem a reaccionar da- malaltes i no poden continuar amb vant la contaminació electromag- la seva vida normal. Són les perso- nètica? Per ara, només uns pocs en nes electrohipersensibles afectades veiem els efectes. Ni tan sols hem per allò que coneixem com sensibi- començat a “educar”. Si aconseguim litat electromagnètica. I subratllo sensible però molt robust, ha anat alberto les apliquem i fem servir per des- fer-ho abans que el problema sigui “hiper” perquè vull destacar que configurant el seu funcionament a sanagustín cobrir, mesurar, detectar... tenim evident, ens estalviarem les mesu- tots som sensibles a l’energia elec- través de milions d’anys d’evolució, Antena el radar. Una altra part d’aquest res limitadores i coercitives que es tromagnètica, però ho mostrem a en un entorn protegit de les radia- de telefonia ampli espectre la utilitzem per co- fan imprescindibles quan els efectes diferents nivells. cions electromagnètiques que ens en un terrat municar-nos (ràdio, TV). També per ja són irreversibles. No tothom està d’acord que aques- arriben de l’espai i que està per- de Nou Barris localitzar i comunicar entre aparells ta tecnologia que es construeix sobre fectament adaptat a les radiacions a terra, al mar i a l’atmosfera. Tot Alguns consells pràctics unes ones d’energia (ones electro- naturals del mateix planeta i de la plegat ens porta als anys 80 del se- Prioritzeu la tecnologia ADSL o de magnètiques) sigui nociva per sota mateixa atmosfera. gle passat, on es dona un increment fibra per davant de la sense fils. dels nivells establerts per la legisla- Gràcies a l’enginy humà desco- de la mesura de contaminació elec- Apagueu el Wi-fi quan no es faci ció, però tothom admet que és perju- brim l’electricitat i la fem servir per tromagnètica 107 vegades superior a servir, i per descomptat, sempre du- dicial per sobre d’aquests nivells. a tantíssimes coses que milloren la la que teníem abans del 1950, que rant el vespre. Si a vosaltres no us ¿Per què aquesta energia de la nostra vida. Desprès aprenem a fer podríem considerar com a “natural”. preocupa, potser als vostres veïns qual ens envoltem voluntàriament servir diferents parts de l’espectre La investigació continua, el nú- sí que els preocupa. No contracteu pot ser perjudicial? Uns diuen que electromagnètic, que va des de molt mero d’aplicacions augmenta, arri- operadors que instal·lin routers que només pot ser perjudicial quan no- baixes freqüències (uns pocs kHz) bem a la dècada dels 90 i apareix no individualitzin servei de telèfon tem que ens transmet calor, però fins a molt altes freqüències (GHz o una nova tecnologia de la comuni- i Wi-fi, és a dir, que no permetin la uns altres diem que és perjudicial més). Sempre per sota de les radia- cació, apareix Internet, apareixen desconnexió del Wi-fi amb un “clic”. molt abans que notem calor. cions de la banda visible i, per supo- els mòbils i la societat és testimo- Respecteu el dret dels ciutadans sat, per sota de les radiacions ionit- ni d’una nova revolució tecnològi- que viatgen a prop vostre en el metro, Ens pot afectar zants. Unes determinades bandes ca. Tornem a fer una estimació de tren o bus a no rebre la “vostra” con- Cal considerar que el nostre orga- quins nivells tenim de contaminació taminació. Penseu en el tabac: es va nisme és un afinadíssim sistema electromagnètica i ens trobem que prohibir fumar en espais públics. És el que inclou processos bioquímics i bi- Si reaccionem abans que el problema ja estem 1018 vegades per sobre dels mateix, la diferència és que en un cas oelèctrics. Pensem en els electroen- l nivells que serien els “naturals”. es nota i en l’altre no. Recordeu que cefalogrames, electrocardiogrames, sigui evident, com en el cas de les Sembla lògic pensar que aquest en espais tancats amb poca cobertura, electromiogrames, però també en emissions de CO2 o la contaminació increment tan enorme entre les con- la intensitat emesa pel telèfon és molt altres processos a nivell molecular dicions en què es va desenvolupar la més gran. I si l’entorn és metàl·lic, el o cel·lular que reaccionen o generen per residus plàstics, ens estalviaren vida i les que tenim ara pugui tenir senyal queda contingut i es multipli- ínfimes diferències de potencial, i algun efecte en el nostre organisme. ca, perjudicant tothom. El primer lloc que ho governen tot. Aquest “sis- les mesures limitadores i coercitives ¿Potser les persones electrosensi- que deixa de freqüentar una persona tema” extraordinari i meravellós, quan els efectes ja són irreversibles bles ens estan avisant que alguna electrosensible és el metro.

junta de la favb setembre de 2018 Militància i amistat

n Joan Balañach ens ha l’humor perquè tiressin endavant. reconeixements i premis. El Joan deixat. Discretament, fent I amb tot això era també una per- ho sabia molt bé tot això i per això honor al seu caràcter. Ens sona humil, que no es vantava dels ha viscut una vida plena i feliç. Una Eha deixat un gran buit. No seus mèrits, que no volia competir felicitat que s’expressava en la seva és retòrica. El Joan feia molta fei- per càrrecs, que es veia només una mirada divertida, en el seu estar. na treballant pel bé de la ciutat, de part d’un moviment que requereix Sabem que el nostre sentiment és la seva gent. Però el que trobarem de l’esforç de molta gent. compartit. Per la seva família, amb més a faltar és la persona. Les se- Si féssim una selecció de diri- la què compartim el dolor i a qui vo- ves rialles franques quan algú a les gents veïnals, si féssim un bon tre- lem donar tot l’afecte que li teníem a reunions tenia alguna sortida amb ball de formació, sens dubte que el en Joan. Per la gent de l’AV de Sa- certa gràcia. Trobarem a faltar el Joan seria un bon exemple dels va- grada Família i per totes les perso- seu tarannà pacient i bondadós. La lors que un bon dirigent ha de tenir: nes, moltes, que ens han expressat seva capacitat d’escoltar i de presen- dedicació, paciència, sentit crític, el condol. Avui només som capaços tar arguments ben raonats quan la sentit de l’humor, amistat. Aquest de dir unes poques paraules. Creiem discussió ho demanava. El Joan ge- és un buit que avui per avui ens cos- que tot el treball del Joan es mereix nerava el clima de confiança i com- tarà de cobrir. Són persones com el un homenatge més serè, preparat panyonia imprescindible en qualse- Joan les que fan que Barcelona me- amb la mateixa dedicació que ell va vol treball col·lectiu. I totes aquestes reixi la pena de ser viscuda, les que esmerçar en tot el que feia. virtuts no les coneixíem només a la cristina palomar ajuden molta gent a millorar la seva Text llegit al funeral d’en Joan Balañach en FAVB, s’estenien a totes les xarxes Acte en record de Joan Balañach al Centre Cívic Sagrada existència. Les que dediquen molt nom de la Favb. El 16 d’octubre el moviment associatives a les que va dedicar Família, on hi van intervenir persones que havien temps de la seva vida a defensar veïnal li va retre un emocionant homenatge molts esforços, paciència i sentit de compartit amb ell diferents espais i militàncies interessos col·lectius sense esperar a Sagrada Família CARRER150 desembre 2018 DOSSIER 15 Cop d’ull al voltant del 22@ DOSSIER Articles maria favà Fotografia A dos anys perquè el 22@ en compleixi laura aznar marc font Dani codina 20, la vida es mou al voltant del v. canet meritxell m. Pauné Marc Javierre districte tecnològic. Fem una volta per jaume badenes joan Morte ignasi r. renom lluites veïnals, problemàtiques socials anaïs barnolas joan maria soler i iniciatives culturals sense perdre de salvador clarós arais Reyes vista l’interessant debat ciutadà per mercè tatjer “repensar” l’experiment de Maragall Sí crític veïnal a un nou model de barri

Jaume Badenes, Arais reyes AV Poblenou, Col·laboradora de la Taula Eix Pere IV

ls processos de transformació ur- E banística que han viscut els bar- ris del Poblenou i del Maresme han aportat certes millores, però també han propiciat l’increment del preu del sòl i dels habitatges amb la conseqüent expulsió de veïns, així com la deslocalit- zació de l’activitat econòmica tradicional i la desaparició de petites empreses. El procés de gentrificació del barri ve de lluny. La inclusió d’usos vinculats al tu- risme massificat ha modificat el tipus de comerç i ha incrementat la privatització de l’espai públic. La darrera crisi econò- mica ha deixat un paisatge on abunden els solars buits i edificis sense activitat. Mentrestant, al barri i a la ciutat li man- ca sòl públic per fer habitatge assequible. Fa un any i mig es va iniciar un procés de reflexió sobre el 22@ que, donant peu a introduir canvis, liderava l’Ajuntament a través de dues comissions: Comissió de Coordinació del 22@ i Comissió Amplia- da (la gestió de la qual estava encarre- gada a la Fundació publico-privada Bit Habitat). La primera era interna, amb les àrees d’Ecologia, Urbanisme, Empre- sa, Cultura i el districte de Sant Martí i la segona comptaria amb la participació d’entitats veïnals, del sector econòmic empresarial i acadèmics universitaris. Així en les sessions de la Comissió Am- pliada van estar presents la Taula Eix Pere IV, l’AV Poblenou i la Favb; l’As- sociació 22@ Network; la UPC, la UB, la UPF i la UOC; entre d’altres actors dani codina convocats. Tal i com us podeu imaginar, Assemblea veïnal sobre el futur del 22@ a l’Ateneu La Flor de Maig les percepcions del planejament -del que fins ara s’ha construït i el que s’hauria a un Poblenou amb un 22@ més inclusiu i a l’entorn del passatge Trullàs... La de- allargarem en els aspectes negatius, però de canviar- variaven molt segons qui opi- sostenible, declara la voluntat de “definir safectació i reconeixement d’aquests tei- sí que cal, almenys, fer esment a aquells nava, i algunes fins i tot eren oposades. els criteris i directrius sobre un conjunt xits contribuirà a consolidar i cohesionar que per al veïnatge considerem de més de programes municipals i instruments el Poblenou. També considerem positiu transcendència. No es reconeix que tot Punts positius i desavinences tècnics que marquin el desenvolupament que es proposin mecanismes que aturin l’habitatge sigui públic i de lloguer. Mentrestant, també des de l’Ajuntament de les àrees 22@ cap a una cohesió dels la destrucció d’activitats econòmiques Aquesta reclamació que de forma reite- (districte de Sant Martí i Democràcia Ac- barris del Poblenou i del Maresme des tradicionals i es fomentin activitats vin- rada hem proposat les entitats veïnals no tiva), es va iniciar un procés participatiu d’una transformació inclusiva i sosteni- culades amb l’economia social i solidària. ha estat acceptada. Tot l’habitatge serà ciutadà anomenat Repensem el 22@ amb ble”. És a dir, proposa un model de barri En aquest àmbit s’inclou el compromís de de protecció oficial, això ja ho determina cinc fases, entre les quals, una de diag- contraposat al que s’ha construït en els 18 l’Ajuntament per activar els solars i edi- l’actual pla, però nosaltres considerem nosi ciutadana de necessitats i problemà- anys d’existència del 22@. ficis en desús. Relatiu a la revisió del Pla que una de les millors fórmules per acon- tiques i una d’identificació i concreció de Un dels punts positius és la creació de d’usos del districte de Sant Martí, hem seguir frenar l’especulació en l’habitatge propostes. Es va realitzar una enquesta més habitatge assequible, de protecció de destacar que es defensi l’exclusió dels és que aquest sigui públic i de lloguer. amb participació de vuit-centes persones, pública i prioritàriament de lloguer, que usos hotelers i les benzineres. El tractament de forma conjunta del el 80% veïns de la zona i el 12% treballa- de l’actual 10% passaria al voltant d’un El reconeixement de la participació Patrimoni i dels elements que conformen dors. D’aquest procés va sortir un docu- del veïnatge i la creació d’una oficina mu- la memòria històrica del barri, la revisió ment final amb una estratègia ciutadana nicipal per atendre el procés de desplega- del Pla d’Equipaments del Poblenou, la que identifica les necessitats socials i de lAmb guanys i renúncies, ment de les propostes definides a l’acord no submissió de les activitats tradicio- model de barri i fa propostes concretes. Al és un aspecte que ha de contribuir a mi- nals i d’industrials presents en el barri nostre parer, aquest document reflecteix el document pactat és fruit llorar la transparència de la gestió. a l’hegemonia de l’activitat @, són, entre molt bé el sentir i les peticions ciutadanes. d’un consens ciutadà que les Finalment, l’acord es portarà al ple altres, les propostes que no han estat re- Al final d’aquests processos es va in- municipal i es posarà a votació dels dife- collides en el document. tentar fer un document resum amb les forces polítiques s’han de rent grups. No es tracta d’un acord entre demandes i propostes per millorar el pla- comprometre a respectar el govern municipal, les entitats veïnals, És el moment de passar a l’acció nejament. El resum hauria d’incloure les els representants del sector econòmic, Per acabar, destacar el pas endavant principals demandes veïnals i les dels al- cultural i universitari. Es tracta d’un expressat pel moviment veïnal que, des tres sectors. Però en algun moment es va 30% i a situar en carrers que han d’es- compromís de llarg recorregut que haurà de diferents formes d’entendre les neces- formular la idea que fos un acord que de- tructurar i relligar el Maresme, el Poble- de respectar governi qui governi. sitats del barri, ha estat capaç de donar finís un “full de ruta” per al canvi del 22@. nou i el centre de la ciutat. El poc sòl que una resposta ferma. Ara toca que els Entre un resum i un acord hi ha la dife- el pla vigent destina a habitatge ha pro- Desacord sobre el tipus d’habitatge grups municipals es defineixin, i els de- rència que en el primer es poden exposar piciat la dispersió dels habitatges cons- Fins aquí la relació dels aspectes positius manem que no ens fallin i que hi donin idees contraposades, i en l’altre s’ha de truïts, només el 20% dels 4.500 previstos, més destacables. Considerem que compor- suport amb el seu vot favorable. consensuar. El resultat és un acord que sense possibilitat de generar continuïtat ten una clara millora en relació al pla ac- És el moment de passar de les paraules ha estat signat per les entitats veïnals residencial i, per tant, teixit de barri. tual, i per aquesta raó li hem donat suport. als fets, dels compromisos a les actuacions. amb una “acceptació crítica”, ja que en- Un altre és la desafectació dels àmbits Però un suport crític. Estarem a l’aguait Des d’aquí fem una crida als veïns i veïnes cara que hi ha punts positius respecte a on existeix teixit tradicional amb habi- del compliment dels compromisos. dels barris del Maresme i del Poblenou a les nostres demandes, té mancances que tatges no reconeguts pel planejament ur- Tots els acords entre parts contrapo- mobilitzar-nos des de ja per defensar el considerem insalvables. Sota el títol Cap banístic. Ens referim al barri de la Plata, sades tenen guanys i renúncies. No ens barri que desitgem i que ens mereixem. CARRER150 desembre 2018 DOSSIER 16 Un quart de segle convuls

Joan Maria Soler ta original de crear més de 2.400 VPO i Activista veïnal del Poblenou els propietaris dels terrenys de Catalana de Gas aconsegueixen que en el Pla del l Poblenou ha patit en el darrer Front Marítim (1995) no hi hagi cap pis E quart de segle una transforma- públic en la primera línia de mar. Gran ció més gran que cap altre bar- part dels habitatges públics generats per ri d’aquestes proporcions a Catalunya. aquests dos darrers plans va anar desti- I també la mutació més profunda en nats a reallotjar les més de 800 famílies els seus dos darrers segles. Excepte les afectades per l’enderroc dels seus habi- dues hectàrees que ocupa el cementiri tatges en un procés difícil i dolorós. del Poblenou, tota la resta, on viuen els vius, ha estat afectada per diversos plans El Pla de la Llacuna urbanístics. De ser un barri gris, brut i En el canvi de segle va semblar que es po- oblidat ha passat a ser la icona que atreu sava fre a tal desgavell. Quedava l’espai mirades vers una pretesa smart city ba- de 115 illes de l’Eixample de sòl indus- nyada per la Mediterrània. trial al Poblenou i l’Ajuntament proposa El Poblenou dels anys 80 calia mi- que continuïn sent sòl productiu amb la llorar-lo, però no al preu de canviar-lo. innovadora fórmula del 22@. Es van re- En comptes de plantejar un Pla Global gularitzar gran part dels habitatges de -com demanava l’Associació de Veïns i la zona i l’AV del Poblenou va veure com Veïnes del Poblenou- en el qual s’abor- s’acceptava la seva al·legació que establia dessin racionalment les múltiples defi- que tots els 4.000 nous habitatges fossin ciències del barri, s’opta per trossejar de promoció pública. Però ben aviat en el el Poblenou en una infinitat de plans 2002 el Pla de la Llacuna va mostrar al urbanístics els perímetres dels quals veïnat l’augment desmesurat de l’edifi- coincidien simptomàticament amb les cabilitat que comportava aquest pla. La propietats dels grans tenedors de sòl in- Coordinadora contra el 22@ va tenir el dustrial. Excepte honroses excepcions, mèrit de convertir el 22@ en la marca que com el Pla de Protecció del Casc Antic, destruïa el barri. En l’editorial del núme- lDes dels anys 80 els plans lTal era la supeditació als urbanístics han obeït a interessos privats que l’any un pacte ocult entre les 1997 la immobiliària Hines administracions i els presentava a la seu del terratinents industrials districte el Pla Diagonal Mar els plans urbanístics han obeït a un pac- te ocult d’una administració que suposa- dament defensava l’interès públic amb lLa crisi econòmica va uns terratinents ansiosos per canviar la qualificació industrial del sòl (22) d’unes paralitzar el 22@ i el fàbriques en desús per la qualificació moviment veïnal va veure residencial, infinitament més lucrativa. l’oportunitat de replantejar Del Pla de la Ribera al Front Marítim dani codina la deriva urbanística La gènesi de la mutació del barri la tenim L’abril de 2005 un miler de veïns es manifestaven contra la deriva del 22@ en els anys 70 quan els empresaris van promoure l’anomenat Pla de la Ribera. la Comissió Icària, més de vint entitats l’altre extrem del Pla de l’Obertura de la ro 41 de la revista de l’AV del Poblenou Llavors l’oposició del veïnat va aconse- del barri, que ja s’ensumaven el que pas- Diagonal, on als peus del pirulí de Glò- es reconeix que “després de cinc anys de guir que l’alcalde Porcioles el desés en un saria, van signar el profètic manifest Vo- ries aixecat per Agbar, creixia un eixam l’aprovació del 22@ els fets donen la raó calaix, fins que aquest calaix es va tornar lem seguir vivint al Poblenou. de gratacels amb vocació provinciana de als qui hi desconfiaven” i junt amb altres a obrir definitivament a final dels anys 90 Tal era el grau de supeditació de l’ad- constituir-se en el Manhattan barceloní. entitats es redacta el manifest Una espe- amb l’excusa dels Jocs Olímpics. L’efecte ministració pública als interessos privats Només faltava entre els dos pols, en la culació salvatge. Als 10 anys d’aquest pla, hipnòtic dels Jocs va ocultar el que hi ha- que l’any 1997, a la seu del districte, la cruïlla de la Diagonal amb Pere IV, el co- l’Assemblea de Joves del Poblenou publi- via al darrere. I amb el ‘mantra’ de l’ober- pròpia immobiliària Hines presentava lofó de dos gratacels de 29 i 26 plantes ca l’estudi Torres més altes han caigut: el tura de la ciutat al mar es va privatitzar el Pla de Diagonal Mar: “En esta zona -un hotel i l’edifici més alt de la ciutat de model del 22@ al descobert. gran part del sòl públic que deixava lliure vamos a levantar un gran complejo co- pisos d’alt standing-. Més endavant, el pla 22@ va caure en la desaparició de la línia de tren de la cos- mercial y residencial que no tendrá que El Pla de la Paperera (1991), el de Dia- una paràlisi a causa de la crisi econòmica ta, la qual cosa donà lloc a una onada es- envidiar a las demás operaciones inmobi- gonal Mar (1998) i el del carrer Bilbao, es i del desmantellament de l’empresa pú- peculativa que ràpidament s’endinsà per litarias que hemos ejecutado en diversas fan sense generar ni un sol habitatge de blica que promocionava el pla. Les grues tot el Poblenou. En el mateix 92, amb la ciudades del mundo, especialmente en promoció pública. El pla de l’Obertura de pràcticament només aixecaven hotels i llavor crítica que anys enrere havia posat EEUU”. I d’aquesta manera es rematava la Diagonal (1994) desestima la propos- davant l’existència de més de cent solars abandonats sense activitat econòmica, l’AV hi veu una oportunitat d’apodera- ment veïnal i a tal fi convoca el 7 de maig del 2014 una assemblea a Can Saladri- gas per activar la utilització social i popu- 30 anys de lluita urbana al Poblenou lar d’aquests espais, d’on va néixer el que després s’anomenaria Taula Eix Pere IV El fort teixit associatiu amb un lideratge que l’any 2001 s’aprovi el Pla de dues manifestacions, l’Ajuntament que tindrà un paper cabdal en la dina- clar de l’Associació de Veïns i Veïnes d’Equipaments del Poblenou. aprova l’enderroc del “tortell”. Més tard mització de la zona. Recentment s’ha for- del Poblenou ha aconseguit importants l 2002. Campanya Diguem no! al Pla es signa el Compromís per Glòries que mat Ens Plantem, que junt amb la Taula, victòries en l’àmbit urbanístic, fruit de de Llacuna: Després de la manifestació garanteix la futura plaça de Glòries. l’AV i Apropem-nos han constituit la Co- mobilitzacions farcides d’assemblees i més massiva del Poblenou recent, l 2004-2006. Sota la campanya missió d’Habitatge del Poblenou. manifestacions. l’Ajuntament retira aquest agressiu Pla Salvem Can Ricart, treballadors de 34 i una assemblea a Can Felipa accepta la empreses, artistes, especialistes en Interessos enfrontats l 1986. La campanya Catex per al barri proposta d’un projecte molt més light. patrimoni i la forta determinació del Actualment, tots els actors del 22@ volen aconsegueix que sis anys després del l 2003-2004. La forta campanya veïnat es va vèncer l’actitud hermètica més habitatge, però mentre uns pressio- tancament d’aquesta fàbrica s’inaugurés sota el lema de Volem seguir vivint al de l’Ajuntament que defensava els nen perquè siguin promocions privades, la piscina i el centre cívic de Can Felipa. Poblenou aconsegueix que una tercera interessos del Marquès de Santa Isabel. altres defensem que sigui tot públic, pre- l 1987. La campanya Volem ser consultats part dels habitatges públics que es facin Finalment, es va aconseguir que aquest ferentment de lloguer, i que alhora es aconsegueix el soterrament del Cinturó del al Poblenou siguin destinats a la gent indret fos declarat BCIN (Bé Cultural posin mesures per evitar la gentrificació Litoral per fer-hi a sobre el parc del qual del barri. d’Interès Nacional), malgrat que el productiva que tant de mal ha fet en els avui gaudim amb aquest nom. l 2004. Ocupació artística del teixit productiu que hi havia ja estava darrers anys. Els espais de diàleg i de l 1989. La campanya A la Paperera un ParcCentralPark amb el desallotjament destruït. participació reglada endegats per l’Ajun- Parc fa realitat la plaça Julio González. per part dels antidisturbis a les portes del l 2013-14. La campanya Fem Rambla tament han mostrat els seus límits. Cal- l 1998-2001. La campanya Volem Fòrum de les Cultures. és un procés participatiu engegat per drà un cop més tornar a sortir al carrer. equipaments, després de múltiples l 2005. Amb l’aliança d’altres AV de la ciutadania que obliga l’Ajuntament a Un cop més amb els mateixos arguments assemblees i manifestacions, aconsegueix veïnat de l’entorn de Glòries i després escoltar l’opinió del veïnat. que fa més de mig segle. CARRER150 desembre 2018 DOSSIER 17 El 22@, 18 anys després

ignasi r. renom L’eix Pere IV és una de les zones on es proposa construir habitatge per guanyar densitat i fomentar el dinamisme social i urbà

Salvador Clarós més les bondats teòriques del model que l’Ajuntament governat pels Comuns va anys de vigència del Pla no s’ha executat activista veïnal del poblenou la pràctica en l’execució. L’insuficient encarregar novament una diagnosi a la ni la meitat de la reserva ja prevista. grau de desenvolupament urbà actual fa UB que va dirigir Montserrat Pareja- Una altra de les qüestions que cal l 22@ és fruit dels debats sobre pensar que cal ajustar o rectificar alguna Eastaway, que arribava a unes conclu- canviar és la desafectació de determi- E la digitalització i l’encaix urbà de cosa que no ha acabat de funcionar. No sions semblants a les de 5 anys abans. nats teixits urbans tradicionals al barri la nova fase industrial que tenen es tracta de qüestionar l’objectiu princi- Llavors, es va constituir la comissió am- de la Plata, Trullàs i Bogatell. Es trac- lloc cap a la segona meitat dels anys 90. pal que, tal com s’expressa a Ciutat Di- pliada del 22@ amb la participació dels ta d’illes fonamentalment d’habitatge L’estudi Ciutat Digital, encarregat per gital, és l’obtenció de metres quadrats al departaments d’Urbanisme, el de Promo- amb estructures parcel·làries de gra l’associació Pacte Industrial de la Regió servei de la nova indústria tecnològica, ció econòmica i també el Districte de Sant petit, amb una gran fragmentació de la Metropolitana de Barcelona a Miquel permetent alhora compatibilitat amb la Martí, junt amb agents del món ciutadà i propietat, amb fronts de façana tradi- Barceló i Antoni Oliva, es pot considerar indústria tradicional i amb altres usos veïnal, la Universitat i l’empresa. El de- cional que conformen paisatges urbans l’embrió del nou model de sòl industrial no industrials entre els quals l’habitatge, bat buscava assolir alguns consensos per valuosos, que per les seves característi- que es volia assajar al Poblenou. La refle- sense que en cap cas aquest darrer sigui impulsar de nou el Pla després de la re- ques fan que sigui molt difícil la trans- xió gira a l’entorn de com són els espais l’objectiu prioritari a promoure. Sí que gressió patida en el mandat de l’alcalde formació que proposa el Pla. La darrera que demanda el nou sector productiu, a es tracta de rectificar coses. I sobretot, Xavier Trias. També, des del Districte de gran assignatura pendent és la que fa partir de casos com el del Silicon Valley a de fer-ne una relectura avui que, trans- Sant Martí, es va proposar a la ciutada- referència a la dificultat de regularitzar Nova York, i altres experiències descrites corregut el temps i una crisi que llavors nia un procés participatiu, Repensem el les activitats d’artistes, makers, cowor- per Manuel Castells i Peter Hall a Tecnó- ningú no s’imaginava almenys en la seva 22@. Fruit de la fusió de totes les conclu- kings, manufactures tradicionals i avan- polis del mundo, la formación de los com- magnitud i durada, ens situem en una sions i propostes, la Fundació municipal çades, existents en edificis industrials plejos industriales del siglo XXI. A aquell nova època tant per entendre amb més BIT (Barcelona Institut de Tecnologia) ha en alçada consolidats molt característics debat hi participen altres professionals claredat en què consisteix la revolució elaborat un document de síntesi amb les de la zona del Bogatell. Cal trobar la com Joan Trullén, professor d’economia idees principals, “Cap a un Poblenou amb a la UAB, que llavors era comissionat de un 22@ més inclusiu i sostenible”, que l’alcaldia per a l’avaluació i diagnòstic lEl balanç és ple de busca l’acord de totes les parts a mode de lHa arribat el moment de econòmic i territorial del projecte Bar- pacte ciutadà i full de ruta per al desenvo- celona, Ciutat del Coneixement. I tam- clarobscurs; és possible lupament futur del 22@. donar l’impuls definitiu a un bé Joan Major, exministre d’indústria, que siguin més les bondats 22@ que, ara sí, ha tingut a més d’altres professionals com Ramón Què s’ha de canviar i què no Garcia Bragado, Josep Antoni Acebillo, teòriques del model que la El que es vol aconseguir urbanística- l’oportunitat de ser consultat Ricard Fayos, Rafael González Tormo i pràctica en la seva execució ment, mitjançant algunes modificacions i àmpliament participat Aurora López, entre altres, que partici- puntuals del PGM, és una transformació paran en la redacció de la Modificació del més uniforme que relligui i cohesioni els Pla General Metropolità per a la renova- digital, com per assumir la nova sensibi- barris del Poblenou. No es tracta de can- normativa que permeti la coexistència ció de les àrees industrials del Poblenou litat social que ha fet emergir conceptes viar els grans paràmetres de l’equilibri d’aquestes activitats per a una major ri- (MPGM22@), que és el document de pla- com polítiques socialment inclusives, sos- zonal ni de qüestionar l’òptima distribu- quesa d’usos i per rebaixar la pressió a nejament per a la nova fase productiva en tenibilitat ambiental, mobilitat sosteni- ció entre usos i activitats, sinó de refer l’alça dels lloguers d’activitats que a dia el mateix territori que havia vist néixer la ble, processos participatius... I ens equi- alguns equilibris que ara mateix fan que d’avui expulsa empreses del barri. primera revolució industrial a la ciutat. vocaríem si creguéssim que ja és l’hora la transformació sigui desigual i discon- El document que s’està debatent De fet, el Poblenou feia ja molts anys que de canviar metres d’activitat productiva tínua en el territori, i que no assoleixi en recull un conjunt d’altres criteris i di- era un polígon industrial obsolet i semi- per metres d’habitatge. Igual que s’equi- determinades zones la massa crítica so- rectrius en matèria de preservació del abandonat que el PGM havia fossilitzat vocarà qui pensi que res no cal canviar. cial necessària. Per això es proposa pro- patrimoni, revisió del Pla d’usos, implan- l’any 76 en qualificar-lo amb la clau 22a moure habitatge en aquelles posicions ur- tació d’economia social, redefinició del (ús industrial) en un moment que la in- ‘Repensar’ el 22@ banes on sigui més efectiu per arribar a pol Can Ricart-Parc del Centre, ecologia dústria ja estava abandonant el sòl urbà. Ja el 2009, quan el pla arribava al supo- una densitat que asseguri dinamisme so- i sostenibilitat i pla d’infraestructures, La reformulació del sòl productiu mitjan- sat equador previst pel que fa a la seva cial i urbà. El document es refereix prin- entre altres. Moltes de les qüestions que çant la subclau 22@ donava continuïtat a execució, la mateixa empresa pública 22@ cipalment als eixos de Pere IV, Cristóbal s’aborden ara les venia indicant el col· la vocació productiva del territori barcelo- bcn va realitzar un estudi de balanç sobre de Moura, Selva de Mar i Josep Pla, a la lectiu veïnal des d’antic. Ha arribat el ní, ara en clau de segle XXI. l’execució del Pla, i va encarregar dictà- zona diagonal nord, on més està costant moment doncs de donar l’impuls defini- En els 18 anys transcorreguts des mens a l’Escola Superior d’Arquitectura desenvolupar el Pla. El document, en dis- tiu a un 22@, que a diferència del de l’any de la seva posada en marxa, el 22@ ha de Barcelona ETSAB i a l’Escola Superi- cussió, parla d’augmentar la reserva de 2000, ha tingut ara l’oportunitat de ser viscut avatars diversos. Mentre alguns or d’Arquitectura La Salle. Els treballs sòl per a habitatge per sobre del 10% del consultat i àmpliament participat. Ara hi veuen un fracàs, altres hi veuen una informaven d’un desenvolupament de- nou sostre previst a la MPGM22@. En la hi ha un full de ruta a llarg termini que experiència d’èxit. Per a mi, el balanç és sigual, una execució per sota del previst meva opinió, més important que això és si és pactat entre els ciutadans, les em- ple de clarobscurs, però una experièn- inicialment, i algunes limitacions nor- establir mecanismes que facilitin la pro- preses, universitats i tothom, permetrà cia consolidada i molt ben considerada matives que dificultaven la transforma- moció d’habitatge que idealment ha de un desenvolupament estable continuat i arreu. Segurament això indica que són ció de determinats sectors. L’any 2015, ser públic i de lloguer, ja que en els 18 fora de la dèria de l’alcalde de torn. CARRER150 desembre 2018 DOSSIER 18 El dia que Huertas va destapar el Pla de l‘Eix Llacuna

Maria Favà mocràcia com aquell 22@ amb un subtítol molt suggeridor; capvespre davant de “el benefici del desconcert”. Com tot el l gran periodista que era Josep la seu del Districte. que escriu Soler, era molt ponderat. E Maria Huertas Claveria va desta- Com que la memò- Reprodueixo un paràgraf que pot resu- par l’afer de l’Eix Llacuna. Tenim ria és traïdora, he re- mir el que ha fet l’Associació amb l’Eix el títol de la història però no sabem el fi- passat els butlletins Llacuna i amb el 22@ “L’Associació va nal d’un embolic que va començar fa 20 de l’Associació de prendre una decisió difícil; pactar la mi- anys i que encara no s’ha acabat. Veïns del Poblenou llora del Pla en comptes de rebutjar-lo Per casualitat Huertas va descobrir des del 1998 al 2002 frontalment. Va ser una decisió incòmo- un pla que pretenia transformar de cap a per no evocar erròni- da perquè en l’acalorament de la lluita peus el carrer Llacuna del Poblenou, ela- ament la postura de ens era més còmode dir no. Però l’Asso- borat amb rapidesa i molta discreció i del l’entitat davant d’uns ciació ja feia temps que tenia clar que el qual els veïns, que anaven tots fora, no en plans que havien de 22@ era el marc urbanístic més adequat sabien res. Cal matisar aquí la paraula canviar radicalment per aconseguir que la transformació del “casualitat”: a Huertas, com als artistes el barri. Hi ha una barri anés acompanyada de les millo- amb les muses, les troballes no li sortien primera informació res socials que necessita el Poblenou, la per carambola. Si no t’agafen treballant, del setembre de 1998 qual cosa no vol dir acceptar tot el que les muses no t’inspiren res. I al Josep molt crítica sobre el es faci amb el seu nom”. La resta de l’ar- Maria la troballa el va enganxar reme- 22@, però en mesos ticle també val la pena. nant papers avorrits dels que l’Ajunta- successius va fluctu- ment elaborava a cabassos. Va publicar ant entre la informa- La iniciativa privada hi guanya una primera informació a El Periódico i ció, l’elogi i la críti- Quan arran de les protestes es va modi- aquí va començar una protesta espontà- ca. El juny del 2002 ficar el pla de l’Eix Llacuna, es va redu- nia dels veïns del Poblenou només com- en un article sense ir el nombre d’afectats (passen de 63 a parable amb la que vàrem ser capaços signar, l’Associació 32 famílies); les 9 torres previstes de 72 s’atribueix el mèrit que l’Ajuntament lLa protesta veïnal contra hagi rectificat el pla lEl balanç no és gaire de l’Eix Llacuna, que 2 la transformació del s’hagi disminuït el positiu; dels 17.059 m carrer Llacuna només és nombre de desnonats que s’havien de destinar i en canta les excel· comparable a la del Pla de la lències. Els veïns del a equipaments, només Ribera de l’alcalde Porcioles carrer Llacuna no s’ha fet l’escola Llacuna estaven d’acord ales- hores -ni ara- amb el d’organitzar quaranta anys abans contra paper jugat per l’As- metros es van rebaixar a 6 i es va reta- el Pla de la Ribera de l’alcalde Josep Ma- sociació. Els menys llar l’alçada i es va salvar l’Església dels ria Porcioles, que volia convertir el barri dels nens de les escoles fins als avis dels crítics deien que l’entitat els havia aban- Protestants, que és un referent educa- en la seva Copacabana. casals. Vàrem tallar la Gran Via-que donat. Els més rabiosos afirmaven que tiu del barri. Però pel que fa a la resta, Pocs dies després del descobriment de aleshores era una via ràpida- i vàrem l’Associació s’havia lliurat a l’Ajunta- el balanç no és força galdós ara mateix. Huertas, vaig convidar l’arquitecte Lluís llençar ous a la façana del Districte que ment en contra dels interessos del barri. Està per veure quants pisos tindrà fi- Bru, autor d’aquell projecte, a una ter- presidia l’infatigable regidor Francesc L’octubre del 2002, Salvador Cla- nalment la torre que s’està construint túlia que teníem (i tenim) al Poblenou, Narváez. Per evitar que els antiava- rós, que aleshores era el president de en els antics terrenys de La Vanguardia però unes hores abans del sopar em va lots municipals massacressin la canalla l’Associació, explicava a la periodista i que el 2017 va provocar greus esquer- enviar un fax excusant la seva assistèn- Joaquima Utrera que considerava le- des en tres edificis del carrer Pujades cia. Aquesta absència va provocar que gítimes les aspiracions dels particulars perquè les obres per bombejar l’aigua Huertas i jo ens baralléssim amb una in- lLa rebel·lió contra el Pla va que “pretenen que es valorin les seves van descalçar-ne els fonaments. tensitat a la que no havíem arribat mai i propietats el millor possible, però no Del conjunt que preveia el pla, sí que que no tornaríem a repetir. Ell, malgrat omplir el Casino de l’Aliança els donem suport”. Defensava l’acord s’han construït els edificis d’oficines. el seu descobriment, encara defensava i a les protestes al carrer hi pactat amb l’Ajuntament i assegurava Però, ¿on estan els 16.630 m2 d’espai el principi de bona voluntat del govern que l’entitat en faria el seguiment. A Jo- verd, el casal d’avis que s’havia de fer municipal. Jo hi estava del tot en contra, van participar des dels nens aquima Utrera, que sempre feia infor- a tocar al carrer Taulat o l’aparcament titllava l’equip municipal de “sociates de fins als avis dels casals macions contrastades i sovint crítiques públic de 550 places? Dels 17.059 m2 merda” i considerava l’absència de Bru amb l’Ajuntament, la van acabar fent que s’havien de destinar a equipaments com una covardia. fora del diari El País. només s’ha fet l’escola Llacuna que s’ha La rebel·lió contra el pla va omplir -entre els que hi havia el meu fill petit El desembre d’aquell any, Joan Ma- bastit a la cantonada del carrer Pallars el Casino l’Aliança -que molt poques ve- i els seus companys de l’escola Vora- ria Soler, un dels fundadors de l’Asso- i que ocupa uns 5.000 metres. Pel broc gades ha donat suport a les iniciatives mar- unes quantes mares vàrem fer de ciació de Veïns i un membre molt actiu, gros podríem dir que s’ha tirat endavant populars- i es van organitzar protestes barrera entre els bòfies i els nens. Po- publicava un article signat en el butlletí el que era d’iniciativa privada i el que ha- al carrer en les quals van participar des ques vegades he passat tanta por en de- de l’entitat que parlava de la crisi del via de ser públic... ja ho veurem.

Truca’ns per anunciar-te 93 412 76 00 CARRER CARRER150 desembre 2018 DOSSIER 19

Can Ricart i el patrimoni industrial de Barcelona

dani codina L’abandó de Can Ricart simbolitza el poc interès de l’Administració per la memòria fabril de la ciutat mercè tatjer considerats BCIN -que estan pendents orígens d’empresaris que vinguts d’arreu està en marxa un replantejament del Pla historiadora d’actuacions immobiliàries privades- no de Catalunya i de fora d’ella instal·laren 22@ amb la proposta “Repensem el 22@” són res més que espais abandonats: uns fàbriques, seus d’empreses, i els seus ha- i les noves iniciatives dels projectes de En record de Lluís Estrada i del Fòrum ocupats per habitatges informals, altres bitatges a la ciutat al llarg del segle XIX, la Fundació BIT Habitat. Potser serà el de la Ribera del Besòs naus depredades una vegada rere l’altra i dels homes i dones -mà d’obra catalana moment d’elaborar un Pla de Patrimoni pels que cerquen ferralla. i de la resta d’Espanya- que amb el seu Industrial per a tot Barcelona, que anés ’any 2008 el recinte de Can Ri- Només funcionen ara a Can Ricart treball van ser clau en el desenvolupa- més enllà de la valoració arquitectònica i L cart fou declarat Bé Cultural l’Hangar, el Casal de Joves i la seu de ment fabril. abastés aquelles temàtiques que avui es d’Interès Nacional (BCIN) per la l’Eix de Pere IV, a més de celebrar-se Possiblement, podem fer una mirada consideren part important del patrimoni Generalitat de Catalunya, i va obtenir la efímeres activitats, com fires. Avui Can més benèvola sobre la recuperació del a conservar: ciència i tècnica, memòria màxima qualificació que només ostenten Ricart en res s’assembla al recinte que patrimoni industrial de Barcelona. El obrera i empresarial, processos produc- algunes importants peces fabrils dintre a inici del segle XXI era seu d’una tren- Poblenou disposa d’un Pla Especial de tius, gestió empresarial i comercial, con- del patrimoni industrial. tena de petites i mitjanes indústries i Patrimoni que ha catalogat més d’un servació d’arxius. La reivindicació fou llarga, intensa, d’espais d’artistes, que havien substituït centenar d’elements; a d’altres barris És necessari un Pla de Patrimoni In- transversal i no deixà impassible la ciu- de forma orgànica a la quasi centenària s’han salvaguardat edificis que han dustrial més transversal, que valorés tadania. De fet, situà el patrimoni indus- funció tèxtil que tingué entre 1853 i mit- donat pas a centre cívics, fabriques de també les innovacions tècniques aplica- trial de Barcelona en un fort debat, que jans segle XX. creació, escoles, lofts, oficines, serveis, i des a les indústries com a resultat dels ja s’havia encetat a final del segle XX recentment s’ha aprovat el Pla de pro- avenços científics introduïts i desenvolu- amb les destruccions del patrimoni in- La Barcelona ciutat-fàbrica tecció del patrimoni arquitectònic de les pats en la xarxa del centres de formació dustrial arran dels Jocs Olímpics, i que Tot i que el debat sobre Can Ricart va fàbriques del Raval. tècnica: Escola d’Enginyers Industrials seguia el que s’havia iniciat amb més intensificar la reflexió sobre el patrimoni Aquesta minsa recuperació del patri- de Barcelona i Escoles d’Arts i Oficis. En força a Catalunya gràcies a la creació del industrial de Barcelona i afavorí clara- moni industrial, verdaderament ha estat aquests espais educatius, tant en classes Museu de la Ciència i la Tècnica de la ment d’altres reivindicacions anteriors, quasi sempre resultat de les reivindica- diürnes com nocturnes, molts treballa- Generalitat. Tanmateix, la declaració de cions veïnals i ciutadanes, que pel seu dors assoliren una capacitació que per- Can Ricart com a BCIN en el marc d’una compte han dut a terme recerques i estu- meté el fort desenvolupament industrial qualificació urbanística vinculada al Pla lEl patrimoni industrial és dis per conèixer i posar en valor un bon de la capital catalana. 22@, deixava una part del recinte en un nombre d’elements fabrils. Tanmateix, Tot això ens obliga a la conservació i estat d’indefensió que, finalment, ha mu- molt més que arquitectura; resta molt a fer, i podem afirmar que no hi difusió de la documentació existent sobre tilat una part del conjunt que ha passat cal un esforç transversal ha a nivell de l’Administració un veritable el patrimoni industrial de Barcelona i a a mans privades. interès en la memòria fabril de la ciutat. integrar-la en arxius públics coordinats Als primers anys del 2000, Can Ri- per poder mirar al futur amb arxius independents comunitaris. cart era encara un recinte fabril unitari entenent d’on venim Memòries perdudes Així es podria recuperar també la memò- de trets neoclàssics únics a Catalunya Actualment, tant al Poblenou com arreu ria de les fàbriques desaparegudes: afor- i perfectament conservats, obra de re- de Barcelona trobem xemeneies orfes, tunadament, tenim actualment millors coneguts arquitectes com Josep Oriol encara avui hem avançat poc en el reco- que són les despulles d’un recinte fabril. possibilitats gràcies a la digitalització de Bernadet i Josep Fontseré, aixecat en- neixement d’aquesta gran fàbrica que va Poques tenen una senyalització que ens la documentació. tre 1853 i 1865. Amb el pas del temps, ser Barcelona al llarg del segle XIX i XX. parlin de la fàbrica a la qual pertanyien. Penso que en aquesta línia de treball la part BCIN ha estat objecte d’un seguit La història de Barcelona reclama el Per a molts són un símbol del patrimoni s’està fent un gran esforç individual per de propostes, usos, projectes arquitectò- seu protagonisme dintre de la Catalu- industrial, però en realitat són la mani- part d’associacions, entitats, professio- nics desmesurats, i sobretot, poc adients nya industrial dels dos darrers segles. festació de la deixadesa de l’especulació nals, centres d’estudis o historiadors lo- amb el valor patrimonial del recinte, a En aquest sentit, la història fabril de immobiliària. També sovintegen a molts cals. Només ens falta que l’Administra- més de poc atents a les diverses propos- Barcelona ens ha quedat engolida en la barris de Barcelona fàbriques mutilades, ció, o els mateixos ciutadans, intentem la tes de caràcter social que es formularen història de Catalunya. No es tracta de altres desconegudes o oblidades per des- coordinació, la cooperació i el debat sobre per part de les plataformes veïnals i ciu- fer una història limitada al municipi bar- coneixement i manca d’un veritable in- el patrimoni industrial de Barcelona, una tadanes que vàrem treballar en la seva celoní, sinó d’estudiar-la com un cas de ventari i el seu corresponent catàleg i pla ciutat que si bé ara ja no és tan fabril, sí defensa. A més a més, un seguit d’inter- ciutat-fàbrica en les seves interrelacions de protecció. que mira al futur de la nova revolució in- vencions arqueològiques, d’actuacions amb el territori català. Interacció que va Davant d’aquesta situació, greu per dustrial de l’era digital, que només serà sobre l’espai públic així com la ubicació més enllà de les referències a les colònies a Can Ricart però també per al conjunt millor tècnicament i socialment si es co- d’equipaments han anat desfigurant pe- industrials, per endinsar-nos en la com- de Barcelona, caldria revisar i ampliar el neix el seu passat, del qual Can Ricart va ces i espais. Igualment, els entorns no plementarietat social i productiva, en els Pla de Patrimoni del Poblenou, ara que ser una de les peces importants. CARRER150 desembre 2018 DOSSIER 20

Andreu-la Sagrera: la nova estació està cridada a cicatritzar l’esvoranc que se- para els districtes de Sant Martí i Sant Andreu i preveu crear nous espais de vida als antics culs de sac. Però l’obra ferroviària acumula tant retard que el nou barri s’avançarà a l’estació i, si no hi ha nous contratemps, es començarà a construir ja el proper mandat. Ja estarien les claus dels pisos entre- gades i les hipoteques firmades si no fos per l’accidentada tramitació urbanísti- ca que ha viscut. La modificació del Pla General Metropolità (MPGM) que regu- lava els nous usos va topar amb l’oposi- ció d’una de les empreses propietàries del terreny, que va anar a tribunals i va guanyar. L’Ajuntament ha hagut de tornar a començar el tràmit i just ara acaba de finalitzar el procés participatiu per a l’elaboració del segon MPGM. Això sí, el contratemps ha tingut una vessant positiva: l’anterior pla condemnava a la piqueta la masia de Can Riera, del segle XVI i últim testimoni del passat agrícola de la Verneda. Les terres van seguir en actiu fins als anys 90 i a la casa encara hi viu un masover. La reivindicació ciutada- na i la pressió mediàtica han afavorit la decisió municipal de conservar-la i la se- gona MPGM ja ha vingut precedida d’un concurs d’idees sobre com ‘encaixar-la’ al disseny del nou barri. Dels 3.510 habitatges previstos, qua- joan morejón si la meitat seran públics o concertats: La interrelació del 22@ amb els barris més immediats és deficitària 1.820 pisos de mercat lliure versus 1.690 de protecció oficial, als que s’hi ha de su- mar dos-cents més de dotacionals. Els lEl nou barri sobre la Rambla La perifèria del 22@ reivindica Prim s’estrenarà abans que l’estació de la Sagrera, el seu potencial econòmic determinant per dinamitzar la zona i el teixit productiu

Meritxell M. Pauné equipaments ocuparan l’11% de la su- perfície i inclouran una escola bressol i n acaba el 22@? El procés de un CEIP, un ambulatori, un centre de O redefinició del districte econò- Serveis Socials, una residència per a mic barceloní, centrat en la de- gent gran i la conversió de l’actual camp manda veïnal d’incrementar la mixtura de futbol en poliesportiu. En total, quasi d’usos, ha topat amb un debat territorial 300.000 m2 de sostre. El Centre d’Es- fins ara volgudament irresolt. Els plans tudis de Sant Martí de Provençals, que originals de l’Ajuntament supeditaven ha encapçalat la defensa de Can Riera, l’extensió final al propi èxit de la inicia- celebra que el consistori hagi rectificat tiva i partien de 200 hectàrees de sòl in- i explica que en els plànols presentats dustrial en desús o infrautilitzat. Avui, als veïns la disposició dels blocs genera 18 anys més tard, la concentració d’ofici- una gran plaça al voltant de la masia. En nes i empreses més o menys relaciona- aquest espai central s’integren també el des amb les noves tecnologies a la falda mur de la riera d’Horta i les restes de la de la plaça de les Glòries ha convertit regadora Parellada, que abastia d’aigua aquesta zona en el cor real del projec- els antics cultius. te. La interrelació amb els barris més “La masia de Can Riera serà el cor del immediats -Clot, Poblenou, Fort Pienc, nou barri, mantenint la traça de la Riera Vila Olímpica...- és deficitària i els plans d’Horta i donant resposta a les peticions de futur obvien la resta de teixit produc- d’equipaments del veïnat”, sosté un por- tiu de Sant Martí i el Besòs. taveu municipal. “La previsió és enllestir el document de la MPGM pròximament Vida (industrial) més enllà del 22@ per dur-lo a aprovació inicial”, afegeix. La tria dels agents socials convidats a dani codina Després caldran altres tràmits, com la l’actual procés participatiu del 22@ ha La masia de Can Riera s’ha salvat de la picota fase d’exposició pública i l’aprovació de- evidenciat aquesta mirada curta cap finitiva a la Subcomissió d’Urbanisme de al territori. Barris històricament molt atenció immediata per no desaparèixer. neral funciona”, contraposa. Ramos, que Barcelona de la Generalitat de Catalu- relacionats amb el Poblenou industri- “Hi ha una obsessió per concentrar tot el és un veterà del moviment veïnal i s’ha nya. “I un cop superada la fase de pla- al, com Besòs-Maresme o la Verneda, teixit productiu al 22@ i la realitat ens bregat en el Sant Andreu exindustrial, nejament, faltarà fer la reparcel·lació i la reclamen formar part també del debat mostra que això no passarà mai del tot”, adverteix també que la supervivència de urbanització dels carrers abans de poder i beneficiar-se dels plans de rellança- analitza l’activista. Considera “un error i les àrees fabrils -i els llocs de treball que començar a edificar”, apunta la mateixa ment. “Els barris limítrofs avui no se un menyspreu” separar el 22@ de la Ver- contenen- depèn sobretot del fet que l’ad- font. L’inici d’obres no té data exacta, senten vinculats a les conclusions a les ministració les potenciï proactivament però tot apunta que es produirà en el pro- que arriba l’administració sobre el 22@, perquè per si soles, no generen gaire em- per quadrienni. no perquè tinguin uns plantejaments lLa pressió residencial i la patia ciutadana: “Per desgràcia els sòls “El nou barri de Prim incrementarà molt diferents sinó perquè no se’ls havia industrials ningú se’ls sent com a propis la pressió residencial, que ja és molt for- ni convidat i per tant no se senten con- manca d’inversió assetgen i és molt difícil que els veïns els prioritzin ta, sobre el teixit productiu que queda a cernits”, explica Camilo Ramos, vocal de els vells polígons del Bon davant d’altres usos com parcs, equipa- la Verneda industrial”, vaticina Camilo la Favb i expert en urbanisme. “En les ments o habitatges”. Ramos. “És una amenaça indirecta cap últimes reunions sí que han vingut re- Pastor, la Verneda, Rambla als llocs de treball, en especial els d’em- presentants de més barris i subratllen Prim i el Besòs-Maresme El nou i discret barri del Sector Prim preses de poc valor afegit”, recalca. Quan la necessitat de millorar les connexions La tesi del dirigent veïnal es pot aplicar aquests tallers i naus tanquin o es tras- perquè el 22@ no sigui un nucli de teixit fil per randa al Sector Prim, un trian- passin, reflexiona el vocal de la Favb, hi productiu aïllat”. neda industrial o del polígon d’Estade- gle industrial en decadència que donarà ha el risc que quedin buides o se’n tras- I és que el modern districte de la in- lla del Bon Pastor i defensa abordar-los pas a un barri residencial nou de 19,5 lladi l’activitat fora de Barcelona. La ter- novació no és pas l’única àrea productiva com un tot. “A més les necessitats dels hectàrees, amb 3.700 pisos i mitja dot- ciarització de la capital catalana avança amb empreses i indústria: la Barcelona vells polígons són molt més urgents que zena d’equipaments. La transformació a gran velocitat i el vent de la recuperació que voreja el Besòs conserva polígons in- la pròpia redefinició del 22@, al que se li d’aquest racó oblidat al capdamunt de econòmica s’ha endut les promeses elec- dustrials de notable extensió i reclama han de reorientar paràmetres però en ge- la Rambla Prim deriva del Pla Sant torals de reindustrialització. CARRER150 desembre 2018 DOSSIER 21

mesos i tenen un pressupost de 7 mili- ons, comencen el setembre d’enguany El Poblenou diu no al macrohotel al tram del carrer on té el solar Shaftes- bury. Paral·lelament, el fons muta el pla anunciat i el suposat edifici d’oficines es transforma en un enorme hotel, informa- que planeja un fons luxemburguès ció que va confirmar fa unes setmanes l’Ajuntament durant una reunió amb representants veïnals, segons explica a Carrer Albert València, membre de la Marc font Taula Eix Pere IV. El projecte en princi- pi compliria els requisits legals per tirar a n’hem tingut prou d’hotels, de endavant. Shaftesbury no és un nouvin- “J la gentrificació i de posar el nos- gut a la ciutat, sinó que està implicat en tre barri al servei del capital glo- altres projectes immobiliaris. El 2015, el bal i del turisme. Volem que el Poblenou fons va pagar 45 milions a la promotora segueixi sent un barri de caràcter popular Espais amb l’objectiu de completar les i treballador on totes hi puguem seguir obres de l’enorme edifici del número 0 de vivint. Exigim que s’esgotin totes les vies l’avinguda Diagonal per fer-hi habitatge legals per tal d’aturar aquest hotel i que de luxe, mentre que l’any següent va abo- s’eviti la construcció de nous en aques- nar-ne 93 per adquirir l’Hotel Pullman ta part del barri. Us convidem a totes a Barcelona, fins aleshores en mans d’AXA ajudar-nos a difondre aquest comunicat Investment Managers. i a sumar-vos a les reivindicacions i ac- La proliferació d’hotels a la zona du- tivitats que promourem per impedir que rant les dues darreres dècades s’explica aquest gran hotel esdevingui una realitat. perquè el pla urbanístic del 22@ va in- El Poblenou no està en venda!”. Aquest cloure l’ús hoteler, a més del terciari, en paràgraf tancava el comunicat que el pas- la transformació d’un sòl que fins ales- sat 28 de setembre van emetre conjunta- hores era predominantment industrial. ment la Taula Eix Pere IV, la Comissió Paral·lelament, el Pla Especial Urbanís- d’Habitatge de Poblenou, l’Associació de tic d’Allotjaments Turístics (PEUAT), Veïns i Veïnes de Poblenou i Ens Plantem aprovat a l’inici del 2017 pel govern d’Ada i palesava el rebuig veïnal que genera el Colau, va situar bona part del Poblenou macrohotel de 14 plantes que podria aixe- com a zona de decreixement turístic, és a car-se al carrer Cristóbal de Moura. Des dir, que hi quedava prohibida tant l’ober- d’aleshores, el malestar ha augmentat i més d’una trentena d’entitats del Poble- nou s’han unit al manifest. lL’immoble se situa en Martingales amb la llei una de les zones del 22@ Rere la mobilització hi ha un pòsit clar. en què el PEUAT permet Des que el 2000 va aprovar-se el pla ur- banístic del 22@, al voltant del 20% dels la construcció de nous edificis construïts en aquesta part del Po- establiments turístics blenou han estat allotjaments turístics. Com passa a d’altres zones de Barcelona, la transformació del barri ha estat nota- tura de nous establiments com l’amplia- ble i l’accés a l’habitatge dels veïns s’ha ció dels existents. Ara bé, el PEUAT va complicat de manera significativa, amb establir que la part nord del 22@ queda- preus constantment a l’alça en part per va dins de la zona 4, és a dir, que gaudia la pressió turística. En aquest cas con- d’una regulació específica que a la pràc- cret, la història arrenca el març de 2017 tica permet un “creixement sostenible” quan el fons inversor Shaftesbury -d’ori- de places turístiques. I és justament en gen britànic però que opera des de Lu- aquesta zona on s’ubicaria el macrohotel. xemburg- va comprar per uns 10 milions Pressió perquè el ple tombi l’hotel d’euros un solar al carrer Cristóbal de joan maria soler Moura, en ple eix Pere IV. En aquell mo- A dalt, recreació de l’hotel; a sota, manifestació contra l’especulació al barri Ara bé, el moviment associatiu i veïnal no vol donar la batalla per perduda. Al- bert València recorda que per les seves lEl projecte, al qual s’oposen dimensions l’establiment necessita un “pla especial” per poder convertir-se en una trentena d’entitats del una realitat, de manera que ha de ser barri, implicaria aixecar Un carrer marcat aprovat tant al ple del districte de Sant Martí com al plenari municipal. “Sabem un edifici de 14 plantes amb que és difícil, perquè en principi l’hotel unes 350 places hoteleres per les persianes baixades compleix la normativa, però tenim clar Amb més de tres quilòmetres de llargària, el carrer Pere IV ha estat que volem pressionar els partits polí- tradicionalment un dels grans eixos vertebradors del Poblenou. Fa anys, però, tics perquè hi votin en contra. Almenys ment, les informacions que van transcen- que no viu el seu millor moment. Primer va ser la marxa i el tancament de volem mostrar-los el nostre rebuig”, co- dir asseguraven que el fons aixecaria un nombroses grans indústries, mentre que durant la darrera dècada molts dels menta. El teixit del barri advoca, direc- edifici d’oficines de 16.500 m2 de superfí- comerços que hi havia han abaixat la persiana per sempre més, fins al punt que tament, perquè es modifiqui el PEUAT cie. En pocs mesos, però, això canviaria. l’any passat al voltant del 40% dels locals que s’hi concentren estaven sense i no es permetin més hotels ni allotja- Al novembre de l’any passat, l’Ajunta- activitat. Mentre que durant mandats anteriors l’Ajuntament va apostar per la ments turístics de cap tipus al 22@, ment va anunciar el projecte d’Eix Verd, gran indústria tecnològica per revitalitzar-lo, els agents del barri, aglutinats conscient que a banda del macrohotel que pretén connectar a través del carrer en la Taula Eix Pere IV, advoquen en canvi per posar el focus en les necessitats comencen a circular informacions sobre Cristóbal de Moura el parc del Centre del barri, apostant per l’habitatge públic i el desenvolupament del comerç de altres projectes similars. del Poblenou amb el parc del Besòs. Les proximitat i projectes d’economia social, solidària i cooperativa. Pel que fa a models alternatius per al obres, que es desenvoluparan durant 14 Poblenou, València subratlla que defen- sen augmentar la superfície d’habitatge protegit al barri, mentre que advoquen per una “mixtura d’usos” a nivell econò- mic, que permeti anar més enllà del sec- Hines compra l’edifici de Mediapro tor terciari i fomenti també la presència i consolidació de petits tallers i la petita Maria Favà Mediacomplex ja va intentar vendre l’edifici l’estiu de l’any indústria al barri. Al cap i a la fi, la pre- L’edifici Imagina, més conegut com l’edifici de Mediapro que és passat en subhasta pública, però diverses circumstancies tensió és que el 22@ sigui també d’uns a la Diagonal 177 en l’àrea del 22@, s’ha venut a Hines per 56 polítiques i entrebancs financers -entre d’altres que hi hagués veïns que cada cop hi tenen menys pre- milions d’euros segons algunes fonts i 90 milions segons d’altres. capital públic, el dret de superfície o la permanència dels sència. “El pla urbanístic del districte De fet no és un sinó dos edificis connectats entre si i que tenen inquilins-, ho van fer inviable. El resultat és que va baixar de d’activitats 22@ afecta des de fa més de un total de 50.000 m2.Hines és una empresa creada a Texas el preu i posteriorment s’ha fet una negociació bilateral en un 18 anys els barris del Poblenou, oferint 1957 que a Barcelona va ser la promotora del complex Diagonal procés privat que ha acabat amb la victòria d’Hines. el seu sòl a especuladors i grans corpo- Mar (2000/2006) i que recentment també va comprar la seu La versió oficial és que l’Ajuntament, ara que el 22@ ja racions perquè hi edifiquin grans edificis del difunt Banc Popular del passeig de Gràcia 17. En aquesta està encarrilat encara que estigui encallat, volia disposar de d’oficines i hotels”, denunciava el comu- ocasió també va pagar 90 milions d’euros. S’estima que Hines té líquid per comprar sòl per fer habitatge públic. Versions més nicat del 28 de setembre, que reclama 100.000 milions de dòlars en actius. malèvoles diuen que ja no li convé tenir com a soci el polèmic modificar aquest planejament urbanístic L’edifici Imagina era propietat de Mediacomplex, que estava Jaume Roures. Potser aquesta operació immobiliària ha estat per “evitar que segueixi arrasant el nos- participada en un 33% per l’empresa municipal Bimsa i la resta beneficiosa per a la ciutat, però en ocasions anteriors -com la tre barri per convertir-lo en un macro- per una filial de Mediapro. Aquest és un grup audiovisual fundat participació municipal en la construcció i explotació de l’hotel centre de negocis”. Ras i curt, el veïnat el 1994 i el seu administrador únic es Jaume Roures. Miramar- l’Ajuntament va perdre bous i esquelles. ha decidit dir no al monocultiu turístic. CARRER150 desembre 2018 DOSSIER 22

marc javierre L’assentament del carrer Bilbao, al costat de Can Ricart, passa desapercebut amagat darrere les tanques que el circumden Barraquisme a l’ombra del 22@

Anaïs Barnolas nica d’habitatge de l’ong CEPAIM, que senceres en una habitació o hi conviuen perfils no tenen demanda, s’han de dedi- proporciona mediació, suport i assesso- 10 persones i una d’elles paga 85 euros car a buscar ferralla per poder fer arribar arrere dels alts hotels i oficines rament als ocupants dels assentaments. per dormir al sofà. Aquest import inclou els ingressos al seu país”. Expliquen que D de vidre que havien de conver- L’Ajuntament de Barcelona, a través les despeses i el menjar, perquè s’orga- “es vesteixen amb la millor roba que te- tir el 22@ en un dels barris més de l’Oficina del Pla d’Assentaments Irre- nitzen comunitàriament”, explica Gonzá- nen, es fan una fotografia al davant d’un d’avantguarda d’Europa, hi ha persones gulars (OPAI), que és el servei de referèn- lez. Els casos d’aquest tipus d’habitacles, cotxe que hi ha aparcat al carrer i l’envien que malviuen en naus industrials i so- cia des del 2013, dona resposta a les per- “com que no es tracta d’un assentament, als seus familiars. Els fa pena dir que es- lars abandonats, com si s’hagués retro- sones que viuen en emplaçaments, però es deriven als serveis socials, que estan tan vivint en un solar amb rates”, comen- cedit fins als anys 60 a les barraques de saturats”, denúncia Gonzaléz. , la Perona, Montjuïc o Can Quim Estivill forma part, juntament Tunis. Són provinents majoritàriament lLa població assentada amb set veïns més del Poblenou, de la lEl que més abunda, però, d’Europa de l’Est, Galícia, Portugal, Àfri- Xarxa de Suport als Assentaments que ca subsahariana i Magrib i sobreviuen prové en la seva major fa repartiment de menjar un cop al mes són els pisos sobreocupats, sense llum, ni aigua, en infrahabitatges part d’Europa de l’Est, a una trentena de famílies que viuen en insalubres i insegurs; la construïts amb trossos de fusta i plàstic, infrahabitatges. Estivill coneix molt bé la revestits amb lones de publicitat. La ma- Galícia, Portugal, l’Àfrica realitat dels africans subsaharians. “So- saturació dels serveis socials joria tenen un baix nivell educatiu, que subsahariana o el Magrib len ser homes que han arribat sols amb impedeix donar-hi resposta encara agreuja més l’exclusió social que pastera. Els parents s’han gastat els es- pateixen i fa que tan sols es puguin dedi- talvis perquè puguin venir a Europa. Les car a vendre ferralla i cartó i a mendicar. hi ha habitatges insegurs i insalubres seves informacions del que es trobaran ta Estivill. No obstant això, no tornen al que no són visibles i que, segons Gonzá- aquí són errònies”, explica. La majoria seu país perquè “significa haver fracassat 536 persones a 77 assentaments lez, són els que abunden més: els pisos so- d’ells “eren pescadors o pagesos i, per i els familiars tenen moltes expectatives Segons l’Ajuntament de Barcelona, d’as- breocupats. “Hi ha pisos on viuen famílies això, quan arriben i veuen que aquests dipositades en ells”, conclou. sentaments irregulars de persones que Cap al 2015, comencen a arribar famí- han ocupat solars o naus industrials n’hi lies rom provinents de països d’Europa ha 77 a la ciutat i hi viuen 536 persones. de l’Est i avui dia és la població més nom- La majoria es troben ubicats al districte brosa que viu en assentaments. Aquest de Sant Martí. Un exemple és el del car- De la pastera a l’amenaça d’expulsió flux es deu a l’ampliació de la UE cap a rer Bilbao. Un emplaçament que passa Montse Milà de l’AV del Poblenou explica que en un espai ocupat del barri hi ha 30 països de l’Europa de l’Est entre 2004 desapercebut i que queda amagat darre- africans vivint en condicions d’insalubritat. Quan arriben amb les pasteres, “no els i 2007 i al fet que dos milions de ciuta- re les tanques que el circumden i on hi ha porten al CIE, sinó a la comissaria, on els donen un paper, que ells no entenen, en què dans rom van passar a gaudir de la lliure una vintena de barraques, arrenglerades els notifiquen que són considerats persones en trànsit i que els expulsaran en un mes”, circulació per tot el territori Schengen. en dues files, que acumulen matalassos, explica. La Creu Roja els transporta en un autobús que els anirà deixant a les ciutats “Fugen de l’auge de partits xenòfobs a estris i la mateixa ferralla i fusta que co- per les quals hagin manifestat preferència. Els últims arriben a Barcelona de matinada i França i Itàlia”, comenta González. “So- mercialitzen. Les rates campen per les la Creu Roja fa una nova tria. Normalment en queden quatre o cinc, als qui no atenen, len ser itinerants perquè hi ha períodes cases sense que els habitants s’immutin “i es desconeix quin és el criteri”, explica Milà. Els donen 80 euros, un mapa on hi ha que retornen a casa a visitar els parents”, per la seva presència. Just l’any 2012, en els serveis que poden utilitzar “i que no serveix per a res perquè ells no coneixen la explica Estivill. Tot i que aquí pateixen aquest solar van morir quatre persones a ciutat, els albergs estan saturats i cal derivació per acudir a segons quins serveis”, i els discriminacions, “no és res comparat causa d’un incendi en una barraca. Per- deixen a plaça Catalunya. Des del sud, s’informa els activistes de les diferents ciutats amb les que viuen en el seu propi país”. què, en emplaçaments com aquest, “per quan parteix l’autocar perquè els estiguin esperant. Des del veïnat de Poblenou, La situació de les persones que acaben escalfar-se utilitzen petits transforma- Apropem-nos, La Flor de Maig, l’Eix Pere IV, el moviment ocupa, la Xarxa de Suport d’arribar, segons González, ha empitjo- dors i estufes reciclades que fan una mala als Assentaments, esglésies de religions diverses, el menjador solidari Gregal i altres combustió”, explica Núria González, tèc- entitats, s’han mobilitzat per donar-los suport i facilitar-los menjar i roba. passa a la pàgina 23 2 CARRER150 desembre 2018 DOSSIER 23

2 ve de la pàgina 22 s’han sacrificat recollint deixalles tota la Quart Món, que treballa de forma inte- rer ha preguntat a l’Ajuntament de Bar- vida”, afirma Estivill. No obstant això, els gral amb 60 famílies galaicoportugueses celona quants desallotjaments s’han pro- rat. “No hi ha efecte crida, sinó que mol- costa portar una vida quotidiana norma- que algunes d’elles fa 20 anys que viuen duït en els darrers anys, però la resposta tes entitats d’altres pobles de Catalunya litzada. “Quan hi ha una festa d’aniver- a Catalunya. Perquè els menors puguin ha estat que no té dades al respecte. Les o comunitats autònomes els hi compren sari, és tradició convidar els companys tirar endavant els seus estudis, l’entitat entitats entrevistades recorden l’època del bitllets perquè arribin a Barcelona, que ofereix reforç escolar, on poden acudir govern de Trias com el període en què es és una ciutat amb serveis, però estan cada tarda per fer els deures que no po- van produir més desallotjaments. Quan col·lapsats”. González denuncia que a les lCada persona migrada que den fer a casa. se’n produeix un, l’únic que s’aconsegueix persones migrades que no formen part és “moure el problema” o agreujar-lo per- de la UE i vulguin residir a l’Estat espa- no forma part de la UE ha Sense dades de desallotjaments què “als barraquistes que han de recollir nyol per més de tres mesos “els demanen d’acreditar tenir 5.160 euros La Xarxa Quart Món, CEPAIM i la Xar- les seves coses i ficar-les dins del vehicle un certificat del banc on acreditin tenir xa de Suport als Assentaments, sumen aparcat, els posen multes que no poden 5.160 euros en el compte corrent, en el al compte per poder residir- esforços i treballen de manera coordi- pagar i això és una llosa per a ells”, co- cas d’una persona a la llar, en el cas de hi a partir dels tres mesos nada amb l’Ajuntament de Barcelona, menta Torralba. En el mandat de Trias, dos, 8.756 euros i així exponencialment. que, a més de l’OPAI, té el SISFA (Servei “el consistori es va reunir amb les famíli- Un requisit inassumible per a elles”. d’Inserció Social per a Famílies), que és es que vivien en barraques perquè expo- Els nens que viuen en barraques estan de classe a casa. Els infants que viuen en el servei que intervé quan les famílies te- sessin els seus problemes. Va ser tot un escolaritzats i tenen accés a la sanitat. assentaments no poden assistir-hi perquè nen menors d’edat a càrrec. avenç que s’adonés que les persones que “Els infants tenen unes pautes de con- quan els toqui a ells celebrar-ho, els hau- Els emplaçaments solen ser volàtils viuen en aquestes condicions no és perquè vivència de manera que en un futur mi- rien de convidar a la seva barraca”, expli- per la denúncia de la propietat del solar, volen, qualsevol persona vol viure en una lloraran la situació dels seus pares, que ca Sílvia Torralba, voluntària de la Xarxa l’existència de risc físic o estructural. Car- casa amb condicions”, conclou Torralba.

Les superilles avancen sense fer soroll vicent canet Recuperar a dos anys el primer projecte de metres per F superilla de Barcelona, al Poble- nou, va generar polèmica i divi- a ús comú dir el veïnat entre els que eren favora- bles de recuperar espais del barri per als Una superilla recupera vianants i els que defensaven un paper el centre d’algunes central en la ciutat per al cotxe. “Quan de les cruïlles entre es va iniciar el projecte, no havia arribat carrers per fer una informació suficient al veïnat com perquè zona comuna, amplia entenguessin què es volia fer. També es voreres, permet el trànsit va escollir un mal moment: just a la tor- només en un sol sentit, nada de vacances, quan començaven les i impossibilita travessar escoles, quan era la festa major del barri els carrers verticalment o -amb carrers tallats-, i, a més, hi havia horitzontalment a través obres a l’eix Pere IV”, indica Sílvia Casor- d’un sistema de bucles ran membre de l’Associació de Veïns i Ve- -tot i que les darreres són ïnes de Poblenou. Un retret que confirma més flexibles en aquest Martí Ballada, del Col·lectiu Superilla de àmbit-. Això implica Poblenou, qui afirma que el primer error restringir i reordenar de l’Ajuntament va ser no explicar-se bé. la circulació i planificar Una errada, però, que tots dos consideren espais en comú (parcs que es va solucionar a posteriori quan es infantils, places, carrers va generar una àgora participativa i una pensats per a passejar, comissió de seguiment. espais verds, etc) en Un altre problema va ser la ubicació els metres quadrats del transport públic. “La gent gran, per ignasi R. renom recuperats. exemple, va veure com podia passar de Superilla del Poblenou tenir el bus a 15 metres, a tenir-lo a 200”, indica Pere Ponsatí, veí de la superilla i ben cert és que les superilles continuen parcs. Quan treus el cotxe apareixen turals amb motiu de la Festa dels Morts que se’n declara partidari. “En el seu mo- desplegant-se. La darrera en engegar-se, oportunitats. I ho dic sense demonitzar el que han tingut un gran èxit de públic”, ment ja vam qüestionar que les parades i quarta a la ciutat de Barcelona, és la cotxe, ja que en sóc usuari habitualment, afirma Ballada. de bus estiguessin tan allunyades. Si vols situada al centre històric del districte així com també d’una moto”, assenyala el “També hi ha clarobscurs. Tot i que que la gent deixi el cotxe a casa i ubiques d’Horta, posterior a les dels districtes de veí. Per a Ballada, la clau del model pro- el balanç és positiu, sí que és cert que a les parades de bus fora de l’illa, no ho afa- les Corts i Sarrià-Sant Gervasi. Abans posat rau en la reflexió que s’ha fet “sobre les hores punta el trànsit ha pujat sen- voreixes”, indica Casorran. Tot això ja va que s’acabi la legislatura està previst ini- la presència i l’autoritat del cotxe a les siblement als carrers perimetrals que ser modificat i, de fet, el transport públic ciar-ne una altra al barri d’Hostafrancs, nostres ciutats” amb l’objectiu de “redu- delimiten la superilla”, indica Ponsatí. és la gran aposta d’un model que posa en de Sants- Montjuïc. Tot i això, alguns ir-ne l’ús a partir d’un transport públic Segons Casorran “hi ha més trànsit, sí, qüestió el paper central que té el cotxe creuen que actualment aquest planteja- més eficient i la recuperació de l’espai per però no molt més: un 3-5% més del que en la ciutat. En canvi, els opositors, agru- ment urbanístic és menys ambiciós que part de les persones”. podia haver-hi abans”, però explica que pats a la Plataforma d’Afectats per la el que es va impulsar a Poblenou. La transformació i la recuperació ve- és una fal·làcia dir que aquest incre- Superilla, aposten perquè el cotxe man- ïnal dels espais necessita també, però, ment es deu al desviament del trànsit tingui el paper que té i per això posen Beneficis i clarobscurs d’un canvi d’hàbits i d’una activació del que abans anava per dins de la superi- en dubte que el model redueixi la conta- “El dia a dia ha millorat moltíssim: hi ha teixit social. “El nostre objectiu era recu- lla, i ho atribueix a altres factors (obres minació, reclamen que es pugui circular menys cotxes, menys accidents, menys perar la vida comunitària i fer barri i re- al barri i canvi d’eixos de comunicació). recte per tots els carrers, qüestionen el soroll, menys contaminació i un termò- lació veïnal”, indica Ballada. És per això “Ara passen en total uns 8.000 cotxes al sistema de bucles per circular i assenya- metre clar: els meus fills poden córrer que l’objectiu del Col·lectiu Superilla és dia, quan qualsevol carrer de l’Eixam- len els interiors d’illa i no les cruïlles com tranquils pels carrers de la superilla”, promoure “activitats de diferents tipus ple en té 30.000”, afirma Casorran. Un a zona on generar espai públic. Dos anys afirma Ponsatí. “Hem guanyat un munt per fer comunitat i fer barri”. Recent- altre inconvenient és l’increment de tro- després segueixen en peu de guerra: de- de metres quadrats que abans estaven ment, amb la col·laboració amb Taula bades per fer “botellón” en aquests nous manen la retirada del projecte i recent- ocupats només per vehicles i ara hi ha per Mèxic, “hem realitzat activitats cul- espais comuns, però que qualsevol dels ment han recollit signatures i anunciat tres entrevistats minimitza i que cre- una demanda judicial. uen totalment reconduïbles. Malgrat tot, el model va obrint-se Balaç positiu amb marge de millora camí. La superilla de Poblenou va ser un Després de la polèmica ha quedat clar per banc de proves sobre com desenvolupar a l’Ajuntament que qualsevol projecte de Un model exportable? l’experiència, per la seva baixa densitat superilla ha d’adaptar-se a les especifici- “No m’atreviria a dir que el model de superilles és generalitzable a en població -en nou illes hi viuen només tats de cada barri i zona i ha de viure un tot Barcelona, però sí que crec que hi ha molts barris on es pot aplicar 1.500 persones quan a l’Eixample són intens procés d’informació i participació perfectament aquest concepte. Si vols, a poc a poc i estudiant molt bé cada les que viuen a una sola illa-. Les expe- veïnal previ. Tot i això, el balanç sembla cas per fer un projecte adient i adaptat a cada barri”, afirma Martí Ballada riències posteriors no han aixecat tanta positiu per a la majoria dels veïns i ve- del Col·lectiu Superilla de Poblenou. Pere Ponsatí, veí de la superilla, creu que polèmica i sembla que la prova ha estat ïnes, tot i que també hi ha marge per a aquest model és més idoni per a espais històrics o més singulars i assenyala que superada. La implantació d’aquest model la millora. “Els contraris van fer molt de s’han d’implantar “a poc a poc i sense fer tant de soroll” com en la primera -amb els consensos, informació al veïnat i soroll, però la implantació de la superi- superilla. És Sílvia Casorran la més incondicional d’un model que creu beneficiós especificitats necessàries- segueix expan- lla està molt acceptada per la majoria de per a la ciutadania i “exportable” dins i fora de Barcelona. dint-se de mica en mica. Sense fer soroll persones del veïnat”, afirma Ballada. El i sense tanta polèmica, però sense pausa. CARRER150 desembre 2018 DOSSIER 24

i d’omplir les zones del Poblenou que es- taven en desús. Aquesta segona línia de treball ha esdevingut el motor principal del col·lectiu, que actualment gestiona quatre espais comunitaris: el Passat- ge Trullàs, on ha engegat un procés de participació veïnal juntament amb l’AV de Bogatell per repensar el seu disseny i les activitats que podrien donar-li vida; Ca l’Isidret, on hi promou tallers i activi- tats socials i culturals, entre d’altres; la fàbrica de Can Tiana, que té per objectiu convertir-se en un local de formació i di- vulgació en l’àmbit artístic obert al barri; i per últim, Can Ricart. La seu de la Taula està ubicada just al costat del Casal de joves, al local Pere- Quartu. Al principi, es va establir com un lloc de reunió per a les diferents comissi- ons que integren el projecte. Des d’aquí també es coordinen altres activitats que desenvolupa el col·lectiu, “com l’acom- panyament a projectes cooperatius que estan iniciant la seva activitat, perquè trobin un recinte on es puguin establir, o el desenvolupament d’una proposta de transformació del Pla 22@, amb una base tècnica orientada als interessos socials i veïnals”, explica Albert València, mem- bre de la Taula. Amb el temps, el Pere- lEl Casal de Joves, la Taula Eix Pere IV i l’Hangar, els dani codina tres col·lectius que donen La catalogació com a Bé Cultural d’Interès Nacional implica una conservació que dista molt de l’actual vida al recinte, denuncien la seva degradació

Més vida i menys degradació Quartu s’ha convertit també en un local on diverses cooperatives hi realitzen la seva activitat. Per la seva banda, l’Hangar és la ter- per a Can Ricart cera entitat que gestiona Can Ricart. Es tracta d’un centre de producció i recerca en arts visuals que dona servei a la co- munitat artística de Barcelona, Catalu- laura aznar senvolupen de forma autogestionada els dels quals s’han destinat al salari de nya i en l’àmbit internacional. “Procura col·lectius que l’integren. Actualment hi l’únic dinamitzador que treballa a l’espai. llocs i mitjans tècnics i humans perquè any 2001 els veïns s’alçaven en ha dos locals d’assaig per als músics i un Els 3.000 euros restants han servit per co- l’artista contemporani hi pugui treba- L’ peu de guerra contra l’enderroc traster per guardar-hi el material dels brir les despeses dels materials o el sou llar. Això vol dir que els edificis d’origen de Can Ricart, un dels complexos concerts, dues sales polivalents per a les d’alguns dels talleristes. “Tinc la sensació industrial ens van molt bé, perquè ne- fabrils més emblemàtics del Poblenou. classes de judo i d’autodefensa, dues sales que, des del principi, el funcionament del cessitem naus grans, amb sostres alts i L’Ajuntament del moment havia donat més petites on es fan jocs de rol i creació casal ha estat en forma d’estat d’excep- bona llum”, apunta Lluís Nacenta, di- llum verda al Pla Especial del Parc Cen- artística, entre d’altres, i una aula d’infor- ció”, lamenta Dueñas. I aquesta situació rector d’Hangar. tral, que preveia la construcció d’edificis màtica que s’utilitza per a reunions. A les sembla lluny de revertir-se. Fa uns mesos El centre ocupa tres naus de propietat d’oficines a la zona on s’ubiquen les naus. el consistori els va proposar un conveni de municipal cedides per l’Ajuntament, que La lluita per preservar el recinte, articu- 28.000 euros anuals per als propers dos ha renovat la cessió d’aquest espai amb lada sota la plataforma Salvem Can Ri- lLa lluita veïnal va anys, que finalment i després de molta l’Hangar per a deu anys més, amplia- cart, es va dilatar fins al 2008, quan la pressió, ha quedat en 32.000 euros de cara bles a cinc d’addicionals. Aquesta cessió pressió veïnal va aconseguir que més de aconseguir que el complex al 2019 i 34.000 euros per al 2020. Aques- anava acompanyada del compromís del la meitat de la fàbrica fos declarada Bé fabril no fos enderrocat. Ara ta quantitat, però, està molt per sota de la consistori de rehabilitar els locals de Cultural d’Interès Nacional. Aquesta vic- demanda de 70.000 euros que plantejaven treball, però si bé dues de les naus es- tòria també havia de servir per donar-li es reclama un ús immediat els joves per poder fer front a les necessi- tan en bones condicions, la tercera “es una segona vida a una part del recinte per als edificis abandonats tats. “És una situació bastant precària, so- troba en una situació molt precària”. que havia quedat buida i en un estat d’ab- bretot tenint en compte que els casals de Aquest fet inquieta els treballadors i els soluta degradació. D’aquesta manera, en- joves a Barcelona disposen normalment artistes, fins al punt que han plantejat tre l’any 2015 i 2016 s’hi van instal·lar el activitats permanents, a més, s’hi sumen de 100.000 euros l’any”, concreta Max la possibilitat de tancar-la. Malgrat que Casal de joves del Poblenou, el Centre de tallers, xerrades o formacions puntuals Muñoz. “L’argumentació és que no hi ha s’ha desenvolupat un projecte bàsic per producció i recerca d’arts visuals Hangar que el casal intenta encabir com pot mal- diners, però no és una decisió econòmica, posar a punt la nau, per una qüestió de i la Taula Eix Pere IV. grat l’escàs pressupost que gestiona. és una decisió política”, hi afegeix Dueñas. calendari, mai no s’ha executat. “Costa Per aquest motiu, els joves reclamen d’entendre que un centre que està ben El Casal de joves un increment de la inversió per part de L’Hangar i la Taula Eix Pere IV finançat públicament, i molt ben situ- El Casal de joves de Can Ricart ocupa una l’Ajuntament. Els dos primer anys, el La Taula Eix Pere IV va aparèixer fa at en el teixit cultural de la ciutat i del part de les naus del complex fabril. Es projecte ha funcionat “amb un contracte quatre anys amb el doble objectiu de re- país, ocupi un lloc en condicions tan de- tracta d’un equipament municipal gestio- irrisori” de 18.000 euros anuals, 15.000 ivindicar la urbanització d’aquest carrer cadents”, lamenta Nacenta. nat per la Coordinadora d’Entitats Juve- nils del Poblenou, la Xemeneia, a través del model de gestió cívica i recentment per mitjà d’un conveni amb el consistori. La seva activitat va començar el 2016, però la reivindicació d’un espai per als joves del barri ve de molt enrere. Semblava que Fer pinya davant problemàtiques comunes estava apunt de desencallar-se al final del La ubicació de les tres entitats dins de Can Ricart fa que mateix no tenen cabuda a la nau que gestiona La Xemeneia. mandat del PSC, però no es va aconseguir. totes pateixin les seves deficiències. És per això que Això també serviria per acabar amb la degradació de l’espai. “Vam acordar que ens cedirien un edifici comparteixen algunes reivindicacions. Les tres s’oposen a la “El patrimoni s’ha catalogat de Bé d’Interès Nacional, està a la Rambla del Poblenou i fins i tot vam construcció d’un edifici d’oficines de 13 plantes al costat del a la mateixa alçada que monuments com la Catedral o la reunir-nos amb els arquitectes”, recorden recinte, en forma d’L, i malgrat que van signar un manifest Sagrada Família. Es mereix un tractament digne i ara és un Max Muñoz i Maria Dueñas, membres del conjunt en contra del projecte, les obres ja han començat. lloc quasi infecte”, rebla Albert València. Per últim, queda casal, “però amb el canvi de govern el pro- “Estic bastant segura que això viola les regles que s’han de encara una qüestió no resolta que fa referència a les naus cés es va dilatar i després ens van dir que complir per conservar el patrimoni històric”, apunta Maria centrals de Can Ricart. El 2015, l’Ajuntament va signar un el pressupost no era suficient”. Dueñas. “El plànol fa feredat. Serà una intervenció bastant conveni amb la Universitat de Barcelona mitjançant el qual És així com el projecte va anar a parar agressiva que trenca amb la lògica arquitectònica i visual de li cedia els edificis a 50 anys perquè hi aixequés un campus. a Can Ricart, però després de dos anys l’espai”, hi afegeix Nacenta. D’altra banda, els col·lectius A dia d’avui, però, encara no s’ha mogut res. “Si finalment de vida, l’espai se’ls ha quedat petit. A reclamen la recuperació de la nau annexa al casal de joves la UB no hi ha de ser, volem decidir en un procés participatiu dia d’avui, quasi totes les sales del casal perquè s’hi puguin desenvolupar les activitats que ara quin ús volem donar a aquestes naus”, conclou València. estan ocupades per les activitats que de- CARRER150 desembre 2018 DOSSIER 25 La Flor de Maig rebrota al Poblenou

Joan Morte

a Flor de Maig és i serà del bar- “L ri”. Així s’inaugurava l’històric ateneu popular del Poblenou el dissabte 20 d’octubre. Havien sigut dos llargs anys des que els Bombers van haver de precintar l’edifici. Dos anys en què la seva activitat es va dur a terme en altres espais del barri, com ara la Co- ordinadora d’Entitats del Poblenou o el Casal de Joves Can Ricart. Van ser unes obres necessàries pel mal estat de l’equi- pament i que es van allargar més del previst. Les persones sòcies de la Flor de Maig van tenir la sort de poder interve- nir en tot moment en el procés de remo- delació: hi havia reunions a 3 bandes en- tre l’Ajuntament, l’empresa constructora i l’ateneu. La pressió veïnal va conseguir l’efecte desitjat. El suport del barri L’actual relació amb el consistori és po- sitiva, sobretot pel fet que Carlota Fal- gueras, consellera del Districte de Sant Martí, havia format part de l’ateneu. Tot i això, tenen clar que la seva força resi- deix en la gent del barri i que l’èxit rau en el fet que ha sigut (i vol seguir-ho sent) un dels centres neuràlgics del Poblenou. “Tothom hi té un vincle, de manera di- recta o indirecta, amb nosaltres” explica una de les sòcies. “A la festa d’inaugura- ció ens vam organitzar amb prop de 70 torns, els quals es van omplir de forma voluntària en menys de dos dies. Vam quedar molt sorpreses”. Aquesta nova etapa vol mantenir part de l’essència dels seus orígens, dani codina amb valors com el respecte, la coopera- El 20 d’octubre es va inaugurar el nou ateneu després de dos anys d’obres ció i el suport mutu. L’activitat econò- mica no hi té cabuda i és per això que tre el luxe de no dependre de ningú altre, ara les lluites veïnals o la integració de és capaç d’autogestionar-se. Les per- atenent també el fet que el pagament del nous membres. “Tota reivindicació soci- sones que en vulguin formar part han lloguer i dels subministraments és força al i justa serà benvinguda. Actualment de pagar una quota de soci, la qual pot reduït. “Volem ser una alternativa al sis- estem lluitant, entre d’altres, per atu- tema actual, motiu pel qual no s’accepta rar la construcció d’un altre macrohotel cap tipus de remuneració”. Una filosofia al Poblenou. En aquestes qüestions de lEl projecte i el seu espai, que els porta a la col·laboració, el volun- lluita veïnal sempre hi trobaran la Flor tariat i l’intercanvi. “En comptes de co- de Maig”. Quan un tema no requereix ur- que sempre ha sigut un brar per donar classes de cant coral, per gència és tractat a la coordinadora men- dels centres neuràlgics del exemple, optem per la via de l’intercanvi sual; ara bé, si s’ha de tractar de manera de serveis. L’ideal, però, seria aconseguir diligent, a través del correu electrònic barri, vol estar obert a les una moneda social per als veïns i les veï- debaten l’assumpte en qüestió i acorden iniciatives i lluites veïnals nes del barri, com han començat a fer des quins passos fer. de l’Ecoxarxa”. La seva capacitat d’autogestió, però, Fidelitat als orígens ser més o menys elevada en funció de no és només econòmica. També tenen Pressions veïnals, lluites i transforma- la situació personal de cadascú. Fins i un sistema organitzatiu que permet cions socials, sistemes econòmics alter- tot, atenent la dificultat socioeconòmica que qualsevol persona, col·lectiu o enti- natius, cooperació, respecte... Tot plegat actual, poden valorar casos en què no tat sigui benvinguda a l’ateneu, sempre un seguit de valors que doten edificis s’hagi d’efectuar cap pagament regular. que s’acceptin unes condicions d’ús i de com la Flor de Maig de significat i sentit “Volem ser la Casa Gran del Poblenou”, respecte que queden detallades en el comunitari per seguir existint. L’esperit asseguren des de l’ateneu. Per ser-ho, moment de l’adhesió. Estan dividits en de l’equipament se sustenta en diversos tothom hi ha de poder tenir cabuda. diferents comissions, les quals queden pilars, molts dels quals volen ser fidels Amb les quotes de les sòcies i un pa- representades en una coordinadora men- als seus orígens, ja fa més de 125 anys. rell d’esdeveniments l’any amb servei de sual que es reuneix per debatre tot allò dc Volen lluitar per un barri i una societat bar i venda de productes es poden perme- que pugui estar a l’ordre del dia, com A l’interior, preparant una expo dignes i ho aconsegueixen gràcies, tam- bé, als col·lectius que en formen part: La Biblioteca com a espai de pensament crític; La Filadora, col·lectiu de dones, lesbianes, trans i bisexuals del Poblenou; 125 anys de cooperativisme Cooperativa la Unió, projecte d’alimen- tació ecològica format per consumidores L’ateneu de la Flor de Maig té els seus orígens l’any 1890, al barri el 1978, amb un paper rellevant de Josep Maria i productores d’aliments ecològics i molts moment en què 16 obrers funden el que es va anomenar la Huertas Claveria i Manuel Arranz. altres que es poden consultar a la seva Societat Cooperativa Obrera d’Estalvi i Consum La Flor de Mayo, Amb la inauguració, l’any 1991, de Can Felipa, moltes de les renovada pàgina web. en honor a una de les més cèlebres composicions d’Anselm entitats de la Flor de Maig van “emigrar”, fet que va iniciar un “Entenem que la societat actual ha Clavé. La societat va llogar un local al passatge Messeguer, però replantejament de l’ateneu, tot i mantenir una forta activitat d’actuar d’una altra manera, que no pot quatre anys més tard van comprar uns terrenys al carrer Wad- cultural. Entre els anys 2000 i 2010, l’herència passa a mans suportar tants abusos socials, econòmics Ras, 195 (avui dia Doctor Trueta) on van construir el local social, de les famílies Aguilar Peyra, Aguilar Bonet, Torán Aguilar i per i culturals, per això la nostra filosofia el qual seria ja per sempre la seva emblemàtica seu central. adjudicació l’empresa Immobles Òptims XXI SL (dels Aguilar rau, també, en el feminisme”. I és que els La Cooperativa va anar creixent i obrint altres sucursals, Ricos i Cortes Aguilar). ateneus com la Flor de Maig, amb histò- tant al barri com en altres indrets i a poc a poc va anar Ja al 2008, la crisi agreuja la situació i al maig 2012, ries de lluita constant al darrere i amb esdevenint també un espai de producció. Durant la guerra l’alcalde Trias tanca definitivament l’equipament, al·legant la consecució de tantes victòries, poden civil continuà fent feina, però amb l’inici de la dictadura despeses elevades de lloguer. El 20 d’octubre del mateix any, esdevenir un dels pilars del canvi social de Franco es confiscà molta part del patrimoni i al 1947 se veïns i veïnes del Poblenou ocupen l’edifici i el mantenen sota que es necessita per poder construir una n’inicià la liquidació i expropiació. Posteriorment va passar una gestió assembleària. La pressió veïnal va fer el seu efecte societat més justa. Tal i com van acabar per les mans de les famílies Trullàs-Cunillera, afí al règim i l’alcalde Trias va comprar l’edifici als seus propietaris per citant el dia de la seva inauguració el (1948) i Aguilar Barbany (1958), en un procés opac que un milió d’euros. Quan semblava que tot anava bé, al febrer darrer 20 d’octubre -dia simbòlic tam- encara a dia d’avui segueix sent un misteri. Encara sota del 2016 els Bombers van haver de precintar l’edifici per risc bé perquè va suposar la seva ocupació propietat privada, als darrers anys del franquisme va formar d’esfondrament, es van iniciar les obres de remodelació i el 20 després del seu tancament l’any 2012-: par del Pla d’Ateneus de l’Ajuntament, fins que es va reobrir d’octubre de 2018 es va reobrir de nou. “Llarga vida a la Flor”. CARRER150 desembre 2018 CARRERS 26

28 Del barri 29 Història 31 L’Atenció de la Mina popular Primària es al món del Raval reivindica CARRER L’estiu de 1918 va tenir lloc al barri de Sants un congrés S que va consolidar i propulsar l’anarcosindicalisme català fins a convertir-lo els anys següents en un referent indiscutible del moviment obrer a Catalunya i al conjunt de l’Estat espanyol El Congrés de Sants, una fita del moviment obrer

Marc Villoro Valero, Evelí Boal, Sebastià Clara, Joan Peiró i Ángel Pestaña, que va El congrés de la Confederació Regio- ser director de Solidaridad Obre- nal del Treball de Catalunya (CRTC), ra, l’òrgan de premsa de la CNT. conegut com el Congrés de Sants, es Seguí era un dels grans referents va celebrar a l’Ateneu Racionalista, de l’anarcosindicalisme català i, situat al carrer Vallespir, el 28, 29 segons deia, aquest era fruit del i 30 de juny i el dia 1 de juliol de “geni de l’anarquisme amb l’home 1918. Per fer-se una idea de la di- pràctic del sindicalisme”. Per altre mensió i importància d’aquest esde- costat, per a Seguí hi havia dos veniment, i com es recull al llibre elements molt importants, l’or- El Congrés de Sants de l’historiador ganització per enfortir la unitat Manuel Lladonosa Vall-llebrera, s’hi de la classe obrera i la capacita- van reunir 164 delegats que repre- ció dels obrers per tal de prendre sentaven 153 associacions i un total les regnes de l’organització social. de 73.860 afiliats. La majoria dels Una formació que es basava en els obrers representats pertanyien a principis de l’ensenyament raci- Barcelona ciutat, i l’agrupació Art onalista, un dels punts que es va Fabril la Constància n’era la més tractar al Congrés de Sants, lliure nombrosa amb 11.000, però hi havia de dogmatismes i prejudicis i que també una bona presència d’associ- incloïa des de la pedagogia per als acions de tot el territori català com nens fins a la formació dels obrers. ara Badalona, Igualada, Reus, Figue- res, Ripoll, Lleida, Olot, Manresa, 427.000 afiliats a Catalunya Mataró, Vic, Cornellà o Tarragona. Un altre tema important que es Aquest congrés va significar la va debatre va ser l’acció directa, consolidació de la Confederació entesa com la resolució de conflic- Nacional del Treball (CNT) que va tes sense intermediaris, que els agafar el relleu de la Confederació obrers tractessin directament amb General de Treball Espanyola que els patrons, polítics o amb l’auto- es va constituir la tardor de 1910 en ritat corresponent. L’apoliticisme el congrés obrer regional celebrat a també va estar sobre la taula, i els Catalunya. El llibre de Manuel Lla- Roc Blackblock anarcosindicalistes partien de la donosa se centra en el Congrés de Mural a la Casa del Mig per commemorar el centenari del Congrés de Sants idea que el sindicat era la base de Sants de 1918, el situa en el con- la futura organització social i calia dubte el sindicat únic. Com escriu Lladonosa, “fou el tema fonamen- lEls delegats del congrés tal del Congrés i gairebé podríem lLa conversió del dir que la seva raó d’ésser. La representaven un total constitució de sindicats únics com sindicats d’oficis en de 73.860 afiliats del a modalitat sindical, superadora sindicats unificats va dels sindicats d’oficis, no era cosa territori català, la nova a Catalunya, però fou a partir deteminar el caràcter majoria de Barcelona d’aquest Congrés quan es genera- del cònclave obrer litzaria i donaria l’impuls formida- ble a la CNT durant els anys 1919- text de l’època i, concretament, en 1923”. Amb la creació del Sindicat marcar distàncies amb els partits els anys 10 del segle XX. Una dè- Únic de Ram o d’Indústria, que polítics, el govern i les instituci- cada que està marcada per la pri- Ángel Pestaña, Joan Peiró i Salvador Seguí, “el Noi del Sucre”, substituïa als Sindicats d’Ofici, es ons. Al Congrés de Sants també es mera guerra mundial (1914-1918) van intervenir a la cloenda del congrés constituïa una nova organització va tractar les relacions amb la UGT i com el conflicte bèl·lic incideix sindical que agrupava tots els tre- i, malgrat les diferències entre les en la vida de la classe treballadora balladors del mateix ram productiu dues organitzacions sindicals, hi que, amb salaris baixos, no pot fer i que permetia dotar el moviment havia la idea generalitzada, amb front a l’encariment dels productes “En el vostre nom saludo obrer de major cohesió i d’un ins- excepcions, que calia anar junts de primera necessitat, mentre que trument de lluita més potent en- perquè el moviment obrer fos més l’any 1917 esclata la revolució rus- els explotats de la terra” front de la patronal i la burgesia. robust, una idea que va decaure un sa. El nombre d’afiliats a la CNT a Aquesta proposta va topar amb les temps després i que es va materi- tot Catalunya va passar dels 15.000 El Congrés de Sants va cloure el dia 1 de juliol de 1918 amb reticències d’aquells que la veien alitzar al II Congrés de la CNT que de l’any 1915 als 73.860 del 1918, el míting de clausura al local del Centre Autonomista de com un obstacle a l’essència de va tenir lloc al Teatro de la Come- però es va multiplicar després del Dependents de Comerç i de la Indústria (CADCI), ubicat a la l’anarquisme i les d’aquells que, dia de Madrid al desembre de l’any congrés perquè a final d’aquell any rambla de Santa Mònica. Hi van intervenir Ullod, Mestres, més immobilistes, veien en els 1919, en el qual les diferències en- la xifra era de 345.000. Pallejà, Domingo Roca, Enric Rueda, Joan Peiró, Fornells, Sindicats d’Ofici una bona eina per tre els dos moviments ja eren gai- El congrés va constar de vuit Ángel Pestaña i Salvador Seguí, que va pronunciar el discurs assolir els seus objectius. rebé insalvables. Aquests comicis ponències i els principals temes final i que va acabar així: “Treballadors de Barcelona, que Salvador Seguí, “el Noi del Su- van evidenciar la força de l’anar- de debat van ser l’acció directa, heu segellat amb el vostre entusiasme la labor del Congrés cre”, fou secretari general de la cosindicalisme català a Espanya, ja l’apoliticisme, l’ensenyament raci- Regional; camarades delegats, que en representació de la Confederació Regional del Treball que hi eren representats 714.028 onalista i les relacions amb la Unió Catalunya que pensa i treballa assistiu a les tasques del de Catalunya i un dels protago- afiliats de tot el territori espanyol, General de Treballadors (UGT). Congrés, l’epíleg del qual fem aquesta nit aquí, jo en el vostre nistes destacats del Congrés de una bona part dels quals -427.000- Però si un tema va ser objecte de nom saludo tots els explotats de la terra que, amb nosaltres, Sants juntament amb figures com de Catalunya, seguits per Llevant debat i va determinar el caràcter esperen el regnat de la justícia i de la llibertat!”. Camil Piñón, Salvador Quemades, amb 192.000 i Andalusia i Extrema- de la cita obrera aquest va ser sens Viadiu, Molins, Mira, Simó Piera, dura amb 90.000 cadascun. CARRER150 desembre 2018 CARRERS 27 La desidia municipal hunde el palacio del Laberint

Cinco equipos de del nuevo equipo de gobierno que se forme a partir de las elecciones gobierno han permitido municipales del próximo mayo. el abandono de un Ayudas de la Unión Europea edificio cuya alternativa El parque del Laberint ocupa nue- actual es una inversión ve hectáreas en una ladera de la sierra de Collserola, muy próximo a disparada para evitar la Ronda de Dalt. Tiene su lejano que se convierta en origen en una torre de defensa del siglo XI, cuyos restos se conservan escombros en la actualidad y aprovechados en posteriores construcciones. En M. Eugenia Ibáñez 1794, Joan Antoni Desvalls, mar- qués consorte de Alfarrás, encargó El palacio del marqués de Alfa- al arquitecto italiano Domenico rrás, en el parque del Laberint, ha Baggutti la creación de un jardín conseguido poner de acuerdo a los neoclásico en la finca que la fami- equipos de gobierno que han diri- lia tenía en el entonces municipio gido la ciudad a lo largo de los úl- de Horta. En sucesivas reformas y timos 25 años, y no para bien. Tres ampliaciones intervinieron el jardi- alcaldes socialistas y un conver- nero francés Joseph Delvalet y, ya gente permitieron el abandono de en el siglo XIX, el arquitecto Elias ese edificio, desidia a la que ahora Rogent. El resultado final de esos se ha sumado la administración de cambios ha sido un parque con una Barcelona en Comú, incapaces to- mezcla de estilos, con esculturas, dos ellos, los de ayer y los de hoy, estanques y un magnífico laberin- de frenar el abandono de una cons- to central de 750 metros formado trucción ya ruinosa, sin techumbre, por cipreses recortados. El Ayunta- con ventanas desvencijadas, muros miento de Barcelona compró el re- a punto de perder la verticalidad y cinto a la familia Desvalls en 1967 y con hierbajos ocupando el espacio arxiu cuatro años después se abrió al pú- interior. La calamitosa situación Fachada principal del edificio y detalles del interior blico tras una somera restauración lLa calamitosa situación lLas inversiones no se del edificio puede han aplicado en una suponer un riesgo para zona alejada de la los 230.000 visitantes crítica ciudadana y sin anuales del parque rentabilidad política del llamado palacio puede suponer, completada en 1994 con fondos de incluso, un riesgo para los 230.000 la Unión Europea. La rehabilitación visitantes que cada año recorren el se aplicó parcialmente al palacio recinto del Laberint, un hermoso del marqués de Alfarrás, situado parque histórico y probablemente a la entrada del parque, de estilo una de las zonas verdes más intere- neomozárabe, pero la escasa sensi- santes de la ciudad. bilidad municipal, de entonces y de ahora, hizo que la mejora solo al- Partida desaprovechada canzara una parte de esa construc- El último despropósito lleva fecha ción, de forma que su imagen ac- de marzo del 2017, cuando el ge- tual muestra una mitad del edificio rente del Instituto Municipal de en buenas condiciones para acoger Parques y Jardines, Jordi Ribas, in- oficinas del Instituto de Parques y formó de la existencia de una par- Jardines mientras, pared con pa- tida de casi dos millones de euros La negligencia red, la otra mitad se cae de puro destinados a apuntalar el edificio y abandono. Algo así como el caso de realizar trabajos básicos estructu- tiene un precio Doctor Jekyll y Mister Hyde trasla- rales, a la espera de que el siguien- dado a una propiedad pública. te presupuesto permitiera afrontar Los sucesivos gobiernos municipales han rechazado asumir ¿Cómo se explica la coinciden- una restauración más sólida de los directamente el costo de la restauración del edificio y han buscado, te desidia de tres administracio- restos del palacio. Año y medio sin éxito, usos ajenos para que la iniciativa privada asumiera los nes municipales de ideología dis- después, los trabajos mínimos de costes. A lo largo de los años se ha especulado con la posibilidad tinta a lo largo de 25 años? Quizá mantenimiento no se han realiza- de convertirlo en centro de la Fundació Joan Brossa, sede de la porque, mal que nos pese a los do, los dos millones de euros han Casa de Marruecos o mezquita, entre otros muchos destinos, pero ciudadanos, el ejercicio del poder tenido otro destino y el presu- el maltrecho estado de la construcción no ha sido nunca un acicate tiene vicios comunes a todas las puesto del 2018 olvidó de nuevo al para el hipotético entusiasmo de los aspirantes a su utilización. sensibilidades políticas y, en el abandonado palacio de Alfarrás. La Lo único cierto es que la restauración que hace unos pocos años caso que nos ocupa, la valoración decisión de postergar la rehabilita- hubiera costado un par de millones de euros ha aumentado ya del problema es inversamente ción del edificio correspondió en su hasta unos 15. Hoy, técnicos y políticos tienen ya la certeza de que proporcional a las miradas que lo día a la comisión de gobierno muni- la mitad mister Hyde del palacio de Alcarrás o se recupera con controlan. El parque del Laberint cipal, con el consentimiento de las fondos públicos o se recogen sus escombros. está en un extremo de la ciudad concejalas Janet Sanz, responsable y sus visitantes prestan más aten- de urbanismo y ecología, y Merce- ción a la zona verde que al edifi- des Vidal, presidenta de Horta- bajan en el mismo tienen la orden ques históricos de la ciudad, y cio que dejan a sus espaldas nada Guinardó, distrito donde se sitúa de cerrar el recinto, o el entorno que cada uno de ellos dispondrá más entrar en el recinto, así que el parque del Laberint. Políticos y más próximo al edificio, en el caso de presupuesto para un mínimo las inversiones no se han aplicado técnicos son conscientes de que el de advertir la caída de materiales mantenimiento. El edificio del en los restos de este palacio ale- edificio está cada día peor y que procedentes del mismo. Laberint dispone ya, al parecer, jado y se concentraron en obras su precaria situación puede impli- Jordi Ribas asegura ahora que del proyecto de mejora estructu- con mayor rentabilidad política. car problemas de seguridad para el palacio del marqués de Al- ral y esas obras deberían ser una Y es evidente que, sin crítica, el los visitantes, hasta el extremo de farrás se ha incluido en el plan prioridad técnica para el 2019, al interés de tres administraciones que las cuarenta personas que tra- director de los casi cuarenta par- margen, incluso, de las decisiones municipales se ha relajado. CARRER150 desembre 2018 CARRERS 28

jose Sánchez Raz jsr A dalt, reunió de la Plataforma d’Entitats i Veïns de la Mina; a sota, mobilització ciutadana “Callejeando” Fotografia Del barri de la Mina al món

Josep Maria la família a viure a la Mina. sentit solidari el va portar Monferrer El tema de la imatge i la fo- l’any 2008 a col·laborar Arxiu Històric del Camp tografia el va anar seduint, amb l’ONG Imatge en Ac- de la Bota i la Mina fins a tal punt que entre els ció, que col·laborava amb anys 2000 i 2006 va ser el d’altres ONG: ell va ser-ne José Sánchez Raz és una fotògraf de la revista Mira durant dos anys el coordi- persona senzilla, solidària. la Mina, i va començar a nador de Catalunya. Professionalment, com a col·laborar en l’Arxiu Histò- Actualment, col·labora jsr fotògraf, un professional amb entitats públiques i Tribunal Internacional Russell sobre Palestina malauradament poc cone- ONG en favor dels drets gut, però que deixa boca- lEl fotògraf, nascut socials, i realitza repor- badat tothom qui el tracta tatges, documentals, ex- i coneix el seu criteri per a les barraques posicions i tallers. Cal dir captar imatges a través de de Montjuïc, va -i parlo en nom d’alguna la fotografia. catedràtica de la UB- que El conec bé, perquè als prendre consciència José és un bon mestre i bon 14 anys va entrar a l’Es- dels drets humans comunicador. cola de Formació Profes- Ell i jo treballem molt sional de la Mina, on el al barri de la Mina junts. I tinc molt assumit vaig tenir com alumne, i el que ell diu: “Em consi- on va estudiar el Primer ric de la Mina i del Camp de dero un fotògraf activista Grau d’Electricitat. Jo li la Bota, com a responsable pels drets humans. Si la vaig fer classe d’història, del banc d’imatges. fotografia és la meva pas- i ell diu que “va prendre Jo, com a organitzador sió, els drets humans són consciència dels drets hu- d’aquest projecte, he de dir la meva motivació”. Ell mans”, cosa que als anys que dels milers de fotos que cita de tant en tant Henri 80 el va fer militar en un tenim, totes han passat per Cartier-Bresson, que diu: partit d’esquerres i en mo- les seves mans, i això ha “Fotografiar és posar el viments sindicals. estat determinant per a cap, l’ull i el cor en el ma- José va néixer el novem- la qualitat aportada en la teix punt de mira”. José, bre de 1961 a les barraques cura de totes les imatges ets una bona persona, ets de Montjuïc. L’any 1972, (moltes d’elles de la Mina, coherent i és un plaer tre- jsr amb 10 anys, va venir amb sent-ne ell l’autor). El seu ballar amb tu. Colaboracions amb ONG CARRER150 desembre 2018 CARRERS 29 Llibres Breus de barri

Prosperitat Casal de Joves en perill Porta onze anys en barracots Fragments de provisionals i ara, a l’hora d’executar l’obra del nou equipament, sorgeix la notícia: en el solar no es pot construir res, segons ha comunicat el memòria d’un barri departament de Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona. La La col·lecció de llibrets Històries del Raval arriba al seu raó és que els terrenys estan afectats per la liquidació del vuitè volum amb un llibre dedicat a la vida i mort de Juan Consell Comarcal del Barcelonès. Andrés Benítez, víctima mortal de la brutalitat policial La notícia ha caigut com una gerra d’aigua freda al barri perquè deixa quatre anys d’intens treball Ignasi Franch en l’aire. ¿Hi ha hagut falta de coordinació? La indignació és gran. Un motí fabril organitzat l’any 1880, la revolta de dones a la Barcelona de Gràcia 1918 o les històries dels carrers Au- Ca la Trava rora i Sant Antoni de Pàdua són els El dimecres 10 d’octubre els temes d’alguns dels primers títols de Mossos d’Esquadra desallotjaven la col·lecció de llibrets Històries del per ordre judicial la casa ocupada Raval, editats per El Lokal. Es trac- Ca la Trava, al carrer Montmany ta d’un projecte que vol fer memò- número 3. El col·lectiu okupa ria del barri i difondre-la des de la anunciava mobilitzacions i base, amb mirada oberta però amb publicava un manifest de rebuig. una especial estima vers la tradició “Les classes propietàries i els anarquista. Els volums són d’una ex- especuladors que trafiquen amb tensió moderada (entre 60 i 110 pà- les nostres llars han perdut la por, gines) i estan concebuts per poder-se enderroquen el barri i sobre les difondre amb facilitat: “Barats però ruïnes aixequen pisos de luxe”. amb un disseny agradable, ben edi- tats i ben fets”, resumeix Iñaki Gar- Poblenou cía, llibreter i membre del col·lectiu Nova gestió a Palo Alto que gestiona El Lokal, l’espai cultu- L’antiga fàbrica de filatura de ral que publica aquest projecte. llana Gal i Puigsech adquirida per Tres de les obres publicades fins l’Ajuntament de Barcelona es va ara estan signades sota el nom de salvar de la piqueta. L’alcalde l’Assemblea del Raval; les altres cinc homenatge a ell i a l’espai”. L’editor Pasqual Maragall va cedir-ne les han firmat l’historiador Manel no veu res d’estrany en incloure un l’ús i la gestió a Javier Mariscal Aisa, l’assagista Elsa Plaza i altres tema d’una certa actualitat en una com a premi a la seva mascota autors. “Alguns fulletons tenen títol col·lecció pensada per mirar enrere olímpica. Ara han passat 20 anys i i altres no en tenen per circumstàn- i difondre el passat del barri: “Per a el consistori es replanteja el tema. cies diverses, però el que teníem clar nosaltres, la memòria històrica té a Les empreses aspirants a gestionar és que el número dedicat a Juan An- veure amb la realitat actual. A més, l’equipament hauran de presentar- drés Benítez havia de firmar-se col· només han passat cinc anys, però se a un concurs públic i obert. La lectivament”, explica García. ja tenim prou perspectiva per veure gestió privada ocuparà el 45% de que la mort del Juan Andrés i les re- l’espai mentre que l’ajuntament L’origen, a les festes alternatives Llibres nascuts mobilització i pallissa que va con- accions que va generar han marcat la es reserva el 55%. A més, els No solament el format de la col· de la xarxa social cloure amb la seva mort. història des de baix d’aquest veïnat”. privats només podran instal·lar- lecció és inusual, també ho és el seu Els fets van tenir lloc el 2013. A més, alguns passatges del llibret Col·lecció Històries s’hi durant un màxim de 10 anys. origen. Perquè Històries del Raval del Raval I van commocionar la ciutadania, volen transcendir el cas particular i no sorgeix d’una reunió d’autors i especialment quan es van conèixer parlar de les dinàmiques d’abusos de Les Corts editors sinó de les festes alterna- Diferents autors imatges de la brutal intervenció de força per part de les institucions. L’Espai Barça tives de l’antic barri Xino. L’editor El Lokal la policia. D’aquesta commoció va El mateix editor va ser un mem- La Favb va interposar un recurs explica que “s’hi havien organitzat sorgir una plataforma de denúncia bre visible de la campanya Justicia contenciós-administratiu Entre 2 i 3 € unes rutes que organitzaven Fer- i l’ocupació d’un solar en record del Juan Andrés. Com a veterà dels per frenar la transformació ran i Manel Aïsa (ambdós histori- difunt. Segons García, les circums- moviments socials, és perfectament dels terrenys del Fútbol Club adors), una obra de teatre sobre el tàncies eren adients per realitzar un conscient que “abans ja hi havia Barcelona, ja que el projecte motí de 1880 a la fàbrica Morell y recordatori: “Es complien cinc anys moltes iniciatives al barri”, però vol urbanístic no recollia els Murillo... D’aquestes activitats de de la mort de Juan Andrés, venia dimensionar el paper que ha jugat interessos dels barris de les Corts. les festes llibertàries, orientades a el judici pendent sobre el futur de l’Àgora ocupat en homenatge del Posteriorment, la CUP també la memòria, va néixer la idea de pu- l’Àgora i vam pensar en retre-li un veí. “La mateixa col·lecció Històri- ha decidit portar l’Espai Barça blicar una sèrie de petits assajos”. es del Raval neix d’aquestes xarxes als tribunals. Veïnat i cupaires Aquesta recuperació de la història que s’han creat al voltant”, posa coincideixen en denunciar que col·lectiva té altres implicats: “La com a exemple. el projecte municipal afavoreix posada en marxa del projecte tam- En diverses ocasions, l’editor i l’especulació immobiliària i els bé té molt a veure amb l’espai ocu- Memòria popular llibreter ha dimensionat la trans- interessos privats del club. pat Àgora Juan Andrés Benítez. El versalitat que, a parer seu, va as- Lokal ha posat la seva experiència en format accessible solir el moviment de denúncia de Gràcia com a distribuïdora de materials. la mort de l’empresari d’origen an- Salvem l’alzina I Miquel Vallès, encara que no li ¿Hi ha espai per a una col·lecció com Històries del dalús. García ha destacat que les El 10 de novembre més d’un agrada que se’l destaqui molt, ha Raval en un context en què el llibre resisteix la protestes van aplegar col·lectius que centenar de veïns i veïnes van estat l’ànima d’aquest projecte en revolució digital però els diaris i les revistes perden rarament coincidien: immigrants, ocupar dues cases centenàries del què s’hi ha involucrat molta gent”, terreny en favor de la lectura en pantalles? A parer prostitutes, gent jove, gent gran, ac- carrer Encarnació de Gràcia per detalla Garcia. d’Iñaki García, editor i llibreter d’El Lokal, aquest tivistes contra l’homofòbia... A parer evitar que fossin enderrocades. format intermedi entre llibre i revista és vàlid, però seu, “així és la història del barri. El L’empresa propietària hi vol Explicar un passat recent no interessa les llibreries convencionals pel seu preu Raval sempre ha estat de gent dife- construir 28 habitatges. L’entitat Fins al seu setè número, els llibrets baix: “A El Lokal ens duen un munt de publicacions rent, rebel, inquieta, pobra, exclosa, ‘Gràcia cap a on vas’ havia Històries del Raval tractaven de així I ja duem tres reimpressions d’alguns números però també artista i que se sortia de convocat el veïnat en comprovar fets de passats llunyans o de llargs d’Històries del Raval. Els títols van sortint i es van les normes”. Per què el cas de Bení- com els operaris talaven una processos històrics. A Violencia y venent. Fins i tot hi ha gent d’altres barris que, tez va servir d’element unificador? palmera, un xiprer i un til·ler, i muerte de Juan Andrés Benítez, en afortunadament, ens copiarà i farà la seva pròpia Segons aquest històric d’El Lokal, pretenien fer el mateix amb una canvi, s’explica la vida i la terrible història d’històries. Costa uns esforços, però és “va ser un afer tan traumàtic i tan alzina. La protesta per salvar mort d’un empresari resident al bar- viable”. El futur d’aquesta iniciativa de mirades brutal que es va viure com un atac l’arbre, preservar el patrimoni ri a mans de vuit agents dels Mossos breus al passat de l’antic barri Xino sembla garantit. a tot el barri. Molta gent va sentir arquitectònic i denunciar d’Esquadra. També es fa una cròni- De cara al futur, ja hi ha moltes idees sobre la taula: que era la seva causa. Es parlava l’operació immobiliària va aturar ca de les reaccions, del consegüent nous volums sobre l’escriptora i periodista anarquista d’ell com a empresari de l’Eixample, els treballs. Per la seva banda, el judici i d’una investigació marcada Ada Martín, sobre el poeta-Joan Salvat Papasseit, però podem pensar que allà no li ha- regidor del districte, Eloi Badia, pel desig d’alts càrrecs polítics de sobre la presó de dones de Reina Amàlia, sobre gués passat el que li va passar a un es reunia amb els propietaris donar suport als homicides, tot i la el Raval a l’època romana... “Hem recollit idees carrer del Raval. El seu homicidi és i els arrencava el compromís gravetat de les lesions que Benítez per uns vint títols més. Deu d’ells estan en procés una ferida oberta i considerem que de mantenir l’alzina a canvi de va patir durant la llarguíssima im- d’escriptura”, afirma García. la condemna no va fer justícia”. modificar el projecte. CARRER150 desembre 2018 CARRERS 30

Associacions de veïns i veïnes de Barcelona i l punts de distribució de CARRER

CIUTAT VELLA USTEC Triangle de Sants Tres Torres Plataforma Can Baró Centre Cívic Zona Nord La Sagrera Gran Via-Perú-Espronceda Amics de la Rambla Ronda Universitat, 29, 5è Masnou, 9, baixos Rafael Batlle, 16, tenda 1 Josep Serrano, 59-71 Vallcivera, 14 Berenguer de Palou, 64 Gran Via, 1.002, 8è, 2a Rambles, 88-94, 3r D Espai Veïnal Calàbria 66 93 298 81 20 93 205 77 89 93 219 92 24 Guineueta 93 408 13 34 93 308 77 34 93 317 29 40 Calàbria, 66 Can Papanaps-Vallhonesta Rambla Caçador, 1-3 Biblioteca Marina Clotet La Pau Barceloneta LES CORTS GRÀCIA Mura, 8, baixos 93 428 46 23 Camp del Ferro, 1.3 Concili de Trento, 320 Guítert, 33-35, baixos SANTS-MONTJUÏC Barri de la Mercè Camp d’en Grassot [email protected] La Masia de la Guineueta Nau Ivanov 93 313 28 99 93 221 72 44 Alerta Poble Sec Herois del Bruc, 9 Jardins de la Sedeta Carmel Plaça de ca N’Enseya, 4 Hondures, 28-30 Maresme Servei planificació Blai 49, 1r, 2a Casal de barri de la Mercè Sicília, 321 Feijoo, 10-12 Porta Nau Bostik Rambla Prim, 45 (Palau de Mar) [email protected] Torrent de les Roses, 4 600 60 36 05 93 357 57 48 Estudiant, 26-28 Ferran Turné, 11 93 266 18 56 Plaça Pau Vila, 1 Llibreria la Carbonera Camp Nou Coll-Vallcarca Centre Cívic El Carmel 93 359 44 60 Casal de Barri Torre de la Palmera Centre Casc Antic Carrer de Blai, 40 Travessera de les Corts, Tirsó, 48 local Santuari, 27 Ateneu la Bòbila Sagrera Maresme, 244, baixos Rec, 27, baixos Afectats PERI Turó Font 94, baixos 93 284 28 80 Font del Gos Estudiant, 1 Berenguer de Palou 93 313 30 78 93 319 75 65 de la Guatlla 93 490 96 54 Centre Cívic d’El Coll Camí de Cal Notari, s/n Prosperitat Meridiano Cero Paraguay-Perú CCOO Pas Valls 28, baixos Les Corts Aldea, 15-17 93 428 20 42 Baltasar Gracián, 24-26 Torroella de Montgrí, 11 Gran Via, 1.144, baixos Via Laietana, 16 [email protected] Trav. de les Corts, 346, Casal Cardener Font d’en Fargues [email protected] 93 274 02 72 93 278 06 93 Casal de barri Pou de la Badal, Brasil i Bordeta 8è, 1a Cardener, 45 Pedrell, 69, baixos Casal de Barri Navas Casal Ca l’Isidret Figuera Daoiz i Velarde, 30 93 321 75 85 Taller d’Història [email protected] de Prosperitat Biscaia, 402, baixos Paraguai, 2 Sant Pere Més Baix, 70 93 491 05 49 C. Cívic Tomasa Cuevas de Gràcia Casal Font d’en Fargues Pl Àngel Pestaña, s/n 93 340 51 85 Parc Casal de joves Palau Alòs Barri de la França Dolors Masferrer i Bosch, 33 Mare de Déu del Coll, 79 Pedrell, 67 Casal de Joves Sant Andreu Nord- Llull, 1-3 Sant Pere més Baix, 55 Mare de Déu del Remei, AFA les Corts Aula amb. Bosc Turull Horta de Prosperitat Tramuntana 93 221 04 87 Gòtic 21, 1r c/ del Doctor Ibáñez, 38 Passeig de Turull, 2 La Plana, 10, 1r Rio de Janeiro, 100 Pg Torres i Bages,101-103 Poblenou Nou de Sant Francesc, 21 93 325 08 93 Racó de les Corts Gràcia Nord-Vallcarca 93 407 20 22 Roquetes 93 274 03 34 Rambla del Poblenou, 49 [email protected] Centre Social de Sants Travessera de les Corts, Bolívar, 15, 2n Centre de Serveis Canteres, 57, baixos Sant Andreu del Palomar 93 256 38 40 La Bodegueta Olzinelles, 30 94, baixos 93 211 26 27 Personals 93 359 65 72 Dr. Balari i Jovany, 14 El Tío Ché Palma de Sant Just, 7 93 331 10 07 609 43 50 49 Travessera de Dalt Plaça Santes Creus, 8 Ateneu Popular 9Barris 93 345 96 98 Rambla del Poblenou, El Glaciar Cotxeres de Sants Sant Ramon Nonat Travessera de Dalt, 6 Centre Cívic Matas Port Lligat, s/n Bar Versalles 44-46 Plaça Reial, 7 Sants, 79 Ptge. Jordi Ferran, 19-21 93 210 52 89 i Ramis Torre Baró Gran de Sant Andreu, 255 Farmàcia Centre Cívic Pati Llimona Biblioteca Josep Pons Xile, avinguda Lluïsos de Gràcia Feliu i Codina, 20 Escolapi Càncer, 1 Biblioteca Ignasi Iglesias Bolívia, 19 Regomir, 3 Constitució, 19 (Bloc 11 Av. de Xile, 34, 11, 5è Plaça Nord, 7 Punt d’informació juvenil a.vecinostorrebaro@ Segadors, s/n Llibreria Etcètera Nou de la Rambla i Rodalies de Can Batlló) 93 440 35 12 Vila de Gràcia Plaça Eivissa, 17, pral. hotmail.com Can Guardiola Llull, 203 Nou de la Rambla, 22 CGT Can Deu Maspons, 6-8 (La Violeta) Joan Maragall del Torre Llobeta-Vilapicina Cuba, 2 Casal de Joves del 93 301 88 67 Pare Laínez, 18-24 Plaça de la Concòrdia, 13 93 706 08 81 Guinardó Santa Fe, 5, 1r, 4a Centre Cívic St. Andreu Poblenou El Cafetí La Lleialtat Santsenca Zona Universitària Biblioteca Vila de Gràcia La Bisbal, 40-42, baixos 93 429 07 06 Gran de Sant Andreu, 111 Emília Coranty, 5 Sant Rafael, 18 Olzinelles, 31 Jordi Girona s/n Torrent de l’Olla,104 93 347 73 10 CC Torre Llobeta Districte de Sant Andreu Taula Eix Pere IV L’Òstia Font de la Guatlla-Magòria 93 401 77 43 Ateneu La Torna Cooperativa Rocaguinarda Santa Fe, 2, bis Plaça Orfila, s/n Marroc, 59 Cermeño, 7, baixos Rabí Ruben, 22 B Sant Pere Màrtir, 37, bxs. Xipré, 13 SESE Ateneu l’Harmonia Ateneu La Flor de Maig Raval de Ciutat Vella 93 424 85 06 Centre Cívic La Sedeta Joan Alcover, 6 Carrer de Sant Adrià, 20 Doctor Trueta, 195 Carme, 102 Sicília, 321 93 441 77 21 Taller de Músics Requesens, 5 Espai Contrabandos Junta de Comerç, 20 ricardo hermida / sr plástiko El Lokal És tira Carrer de la Cera, 1 Bar Makinavaja Carretes, 51 Taula del Raval Carrer dels Salvador, 24 93 442 46 68 Veïns en defensa de la Barcelona Vella Sèquia, 5-7, bxs 3a [email protected]

L’EIXAMPLE Dreta de l’Eixample València, 302 615 41 80 12 Cafeteria Anem al Gra Còrsega, 382 Esquerra de l’Eixample Calàbria, 262, baixos 93 453 28 79 Hostafrancs SARRIÀ-SANT GERVASI Centre Moral de Gràcia La Clota CC Can Clariana Sant Andreu Sud Provençals de la Verneda Fort Pienc Callao, 9, baixos Can Caralleu Ros de Olano, 7-9 Av. Cardenal Vidal i Felip II, 222 Virgili, 18 Dr. Zamenhof, 25, baixos Alí Bei, 94-96 93 421 79 19 Guarderia, 12 Hotel d’Entitats Barraquer, 30 Trinitat Nova 93 346 72 03 93 307 46 95 93 231 11 46 Poliesportiu Espanya 93 280 07 24 Providència, 42 93 357 72 59 Pedrosa, 21 Casal de Barri Can Sant Martí de Provençals CC Ateneu Fort Pienc Industrial Can Rectoret Info-espai Torre Jussana 93 353 88 44 Portabella Andrade, 176 Plaça Fort Pienc, s/n Muntades, 37 Bohemis, 23 Plaça del Sol, 19-20 Av. del Cardenal Vidal Casal de Barri de Trinitat Virgili, 18 93 314 17 04 Ateneu Enciclopèdic Casinet d’Hostafrancs 93 205 04 87 Poliesportiu Claror i Barraquer, 30 Nova- SomLaPera Trinitat Vella C. Cívic de Sant Martí Popular Rector Triadó, 53 Font del Mont-Vallvidrera Sardenya, 333 Montbau Garbí, 3 Mare de Déu de Lorda, 2 Selva de Mar, 215 Pg. Sant Joan, 26, 1er, 2a La Satalia Escales Font del Mont, 1 A Poliesportiu Perill Roig Soler, 31, baixos Turó de la Peira 93 274 19 58 El Besòs Parc de l’Escorxador Cariteo, 26 Mas Gimbau-Can Castellví Perill, 16-22 93 428 29 34 Passeig de la Peira, 37, C. Cívic de Trinitat Vella Rambla de Prim, 64-70 Aragó, 6, entresòl, 3r dreta 93 329 36 72 Pg. Solé i Pla, 16-18, int. Tradicionàrius Parc de la Vall d’Hebron local 12 Foradada, 36-38 93 278 18 62 Ronda de Sant Pere Park Güell-la Salut- [email protected] Trav. de Sant Antoni, 6-8 Pl. Joan Cornudella, 13 93 407 21 70 Verneda Alta Ronda de Sant Pere, 7 Sanllehy Mont d’Orsà-Vallvidrera La Violeta 93 428 68 66 Can Basté SANT MARTÍ Campo Arriassa, 99 Col∙legi de Periodistes Cardener, 45 (casal) Reis Catòlics, 16-34 (casal) Maspons, 6 Sant Genís dels Agudells Pg. de Fabra i Puig, 274 Bogatell 93 314 58 13 Rambla de Catalunya, 10 93 210 08 03 93 406 90 53 La Miranda Naïm, 5, tenda 1 C. Popular 3 Voltes Rebel Pujades 90, 2a planta Complex Esportiu Sagrada Família Poble Sec Centre Cívic Vallvidrera- Av. Coll del Portell, 74 93 417 03 67 Passeig d’Urrútia, 125 93 250 97 89 Verneda València, 415, local 1 Margarit, 23 Vázquez Montalbán Espai Jove Fontana Taxonera Verdum Clot-Camp de l’Arpa Binèfar, 10-14 93 459 31 64 93 441 36 65 Reis Catòlics, 16-34 Gran de Gràcia, 190-192 c/del Besòs, 17 (Hotel Artesania, 96, baixos Sibelius, 3, baixos Vila Olímpica Casal de Barri Espai 210 Biblioteca Francesc Boix Putxet Consell de la Joventut d’Entitats) 93 276 02 30 93 232 46 10 Jaume Vicenç Vives, 6 Carrer de Padilla, 210 Blai, 34 Passeig Sant Gervasi, 39-47 Gran de Gràcia, 190 93 429 68 43 Casal de Barri de Verdum Casal Joan Casanelles 93 221 93 93 Sant Antoni Centre Cívic El Sortidor [email protected] Vallcarca Luz Casanova, 4 Pl. Joan Casanelles, s/n C. de Barri Vila Olímpica Avinguda Mistral, 30, bxs. Plaça del Sortidor, 1 Sant Gervasi de Cassoles Bolívar 10, baixos NOU BARRIS Foment Martinenc Taulat, 3-5 93 423 93 54 Polvorí Muntaner, 544, 2n assembleadevallcarca@ Can Peguera SANT ANDREU Provença, 595 Confeccions El Rellotge Segura, s/n 93 417 90 65 gmail.com Vilaseca, 1 Bon Pastor CC La Farinera del Clot Comte Borrell, 89 93 432 36 42 Sant Gervasi Sud Biblioteca Jaume Fuster 93 357 13 33 Sant Adrià, 101, baixos Gran Via de les Corts, 837 Celler de l’Estevet Sant Cristòfol-Viv. SEAT Plaça Cardona, 1 Plaça Lesseps, 20-22 IGOP-UAB 93 346 46 18 Diagonal Mar Calàbria, 57 Coure, 8, baixos associaciosantgervasisud@ Aula Ambiental Bosc Passeig d’Urrutia, 17 Congrés Indians Selva de Mar, 22-32 Pastisseria Bonastre 93 432 34 71 gmail.com Turull Casal de Barri de Can Felip II, 222 93 307 91 20 Tamarit, 136 Centre Cívic Can Cadena Forn de la Vila Passeig Turull,2 Peguera 93 340 70 12 Front Marítim de Bcn Autoservei Navarro Mare de Déu del Port, 397 Consell de la Vila, 9 Biure, 1 Casal de Barri Congrés- Taulat, 144, 5è A Avinguda Mistral, 6 Centre Cívic El Rellotge Sarrià HORTA-GUINARDÓ Ciutat Meridiana Indians frontmaritimbcn@ Ateneu Layret Pg. de Zona Franca, 116 Canet, 4 Baix Guinardó Rasos de Peguera, 210 bis c/ de la Manigua, 25 telefonica.net Villarroel,49 Centre Cívic La Bàscula 93 204 90 58 Plaça Alfons X, 3 93 276 30 94 Can Clariana Cultural Foc, 128 93 436 81 80 Carrer de Felip II, 222

Un nou CARRER a internet www.favb.cat Modificacions: 93 412 76 00 El pròxim número de CARRER apareixerà al mes de febrer La ciutat reconeix l’activisme veïnal

Redacció tí). Des de Carrer felicitem tots de la ciutat, Tatjer és una activis- els guardonats, però volem desta- ta incansable que ha aportat la El passat 28 de novembre va tenir car que dos entranyables amics hi seva saviesa a multitud d’iniciati- lloc al Saló de Cent l’acte de lliu- hagin sigut considerats mereixe- ves de plataformes ciutadanes en rament de les Medalles d’Honor de defensa de la memòria de Barce- Barcelona, que es van concedir a lona. La seva erudició és del tot 13 entitats, 7 dones i 5 homes. Els lEls guardonats han compatible amb la proximitat i la guardons reconeixen de manera humanitat que tothom li reconeix. especial l’activisme veïnal que, a sigut distingits per la A proposta del Consell de Distric- proposta dels districtes, ha pre- seva contribució a fer te de l’Eixample també ha rebut miat l’AV de Pedralbes (les Corts); la Medalla d’Honor Joan Bordetas Josep Mentruit, expresident de una ciutat millor i Castell, activista de tota la vida l’AV de les Tres Torres i l’AV del del barri de Sant Antoni que ac- Farró (Sarrià-Sant Gervasi); Anna dors. A proposta dels grups muni- tualment dedica moltes hores de González de l’AV d’Horta (Horta- cipals, se li ha concedit la distinció treball a la junta de la Favb. Un Guinardó); i Pere Guarro, de l’AV a la historiadora i geògrafa Mercè home tenaç i honest que sempre del Clot-Camp de l’Arpa (Sant Mar- Mercè Tatjer Joan Bordetas Tatjer i Mir. Coneixedora profunda ha lluitat per la justícia social. CARRER150 desembre 2018 CARRERS 31

La Favb El cor robat informa CATHERINAl AZÓN La Favb dona suport Mònica García Cadenas al personal sanitari Secretària de l’Associació de Veïns i Veïnes de la Verneda-Via Trajana junta favb

Des de la Federació d’Associaci- “Ens van prometre ons de Veïns i Veïnes de Barcelona compartim i donem suport a totes que recuperaríem el les mobilitzacions i reivindicaci- teatre de l’associació ons legítimes de tot el personal de i ara no compleixen” l’Atenció Primària i personal sani- puyal tari en general en les demandes d’un augment de pressupost que “Les meves dues filles ja són la quarta generació nascuda en aquest millori les condicions laborals i barri”, diu amb orgull la Mònica García. Es refereix a la barriada que possibiliti una atenció publica de Via Trajana, a la Verneda, un territori que al segle XX estava de qualitat. envoltat de camps agrícoles i que ara ho està de vies de ferrocarril Considerem que l’Atenció Pri- i polígons industrials. A l’aïllament urbà que impliquen aquestes mària ha de ser la base del sistema infraestructures s’ha d’afegir l’abandó històric d’unes administra- sanitari, i perquè això sigui possi- cions (les de Sant Adrià del Besòs i Barcelona, una altra particulari- ble s’ha d’augmentar el pressupost tat d’un barri repartit entre tots dos municipis) que no han atès els problemes endèmics d’habitatge, urbanització i dotació d’equipa- ments. Un veïnat abandonat massa anys a la seva sort que malgrat lPerquè l’Atenció tot lluita per construir una identitat per al seu barri. arxiu favb Primària sigui la base Manifestació en defensa de la sanitat pública L’any 1995 va arribar una notícia que us va trasbalsar: una del sistema sanitari ha bona part dels edificis estaven afectats per aluminosi. atenció de qualitat per manca una Atenció Primària al servei de Va ser un cop molt dur. Els pisos on habitàvem, les nostres de rebre un pressupost de temps i saturació en els ser- les necessitats de les persones on llars, havien de ser enderrocats. S’havia de tirar tot a terra i cons- que ho permeti veis d’urgències dels hospitals i els treballadors i treballadores pu- truir-se de nou. Ens van fer una proposta: Si marxàvem del barri els CUAPs. No oblidem que la re- guin desenvolupar dignament la ens donaven tres milions. Si decidíem quedar-nos, ens donaven ducció del pressupost afecta tot seva feina. I un pressupost sufici- un fons d’1 milió de pessetes per pagar l’entrada i les despeses de fins que permeti que es puguin re- el sistema i comporta també un ent per a una sanitat 100x100 pú- l’escriptura del pis nou. Firmàvem una hipoteca per a 25 anys. alitzar totes les funcions que li són augment de les llistes d’espera blica, universal, amb gestió trans- pròpies amb continuïtat, tant del per a intervencions i per a proves parent i rendiment de comptes a I què va passar? metge i infermera de capçalera diagnòstiques. la ciutadania. Molts veïns van agafar els diners i van tocar el dos, en especial com de la resta de l’equip. Els veïns i veïnes donem suport Volem ser partícips de les deci- les famílies gitanes. El nostre era un barri amb cases de dues La manca d’inversió i les reta- a les legítimes reivindicacions del sions que es prenen, informats dels plantes i ara es convertia en un amb blocs d’edificis alts. Van ser llades han disminuït el personal i personal que treballa en els cen- problemes i mancances dels cen- anys d’assemblees i manifestacions per exigir que les complicades precaritzat les seves condicions tres sanitaris i reclamem més par- tres abans que s’arribi a situacions obres de remodelació comencessin quan abans millor. Ens volíem de treball. Això es tradueix amb ticipació en el funcionament dels extremes i que es constitueixin les quedar al barri. molt temps d’espera dels usuaris diferents dispositius i en les decisi- comissions amb participació real per ser atesos, canvis freqüents ons que ens afecten com a usuaris dels usuaris i la implementació de Com va reaccionar l’administració? en l’equip, impossibilitat d’una i usuàries del sistema. Reclamem l’atenció comunitària completa. Es van realitzar tres fases de construcció i en va quedar pen- dent una quarta. Les obres van acabar l’any 2012, 17 anys després. Això no va ser el final del malson. Els edificis nous van començar Revistes a esquerdar-se, les rajoles queien de les façanes... Hem patit molt, però finalment les obres de rehabilitació estan en marxa. de barri Es pot donar per tancat el procés? No. L’antic local de l’associació de veïns, que estava a la zona de Sant Adrià, era espaiós, teníem fins i tot un petit teatre on assajava i actuava la coral, fèiem teatre i sessions de ball setma- nals. Ens van prometre que quan es construís la quarta fase el recuperaríem. Mentrestant ens van cedir uns baixos insuficients en territori del municipi de Barcelona. Ara Adigsa es nega a com- plir la promesa i el projecte no inclou el teatre.

Com és dependre de dos municipis? És com si estiguéssim als llimbs. Si ja és difícil entendre’s amb un ajuntament, imagina’t haver de tractar amb dos.

A banda de la reconstrucció del barri, us enfronteu a greus problemes socials, com els desnonaments. La gent calla per vergonya. Quan ens assabentem que algun veí s’enfronta a un desnonament o té problemes per cobrir els ser- veis bàsics, intentem intervenir. A vegades ens ensortim i a ve- gades no. Molts veïns són gent gran amb pensions minses, i hi ha molt atur. Els joves no es poden independitzar: o no tenen feina o són feines precàries. No poden apuntar-se al nou bloc d’habitatge social perquè no compleixen els requisits mínims econòmics. La Barceloneta 2018 De cap a peus Sosi Quines altres problemàtiques denuncieu? L’any 2018 ha acabat amb la publi- La revista de l’Associació de El número 28 del butlletí de Som un barri que pràcticament no té comerç. Anar a l’ambu- cació de l’informe de resultats del Veïns i Veïnes de Sant Andreu de l’Associació de Veïns i Veïnes del latori suposa haver de desplaçar-se lluny: a la gent gran que està projecte Barri Espai de Convivèn- Palomar anunciava amb una bella Casc Antic reclama des de la seva sola, si no l’acompanyem, no hi va. L’institut de secundària està a cia portat a terme a la Barceloneta portada l’arribada, un any més, portada un transport públic soste- 20 minuts i l’escola a 15. Però encara hi ha un problema més gros. per part de l’equip tècnic de la de la Festa Major. El número 642 nible, eficient i a preus populars. A Favb. En format revista per a tots del butlletí fa un repàs històric a l’interior podem trobar entre d’al- Quin? els públics, s’expliquen les parti- una festa de llarguíssim recorregut tres temes un ampli informe sobre Les vies del tren. Passen molt a prop dels habitatges i, a la nit, cularitats d’un dels barris més em- i entrevista Pere Seda, el cap de l’hotel Rec Comtal, que explica el Talgo aparca a la via de servei. El soroll és insuportable. Quan blemàtics de la capital pel que fa colla dels gegants del barri, que com malauradament l’interès pri- van remodelar el barri ens van dir que cobririen les vies. Ni els al seu urbanisme, la xarxa veïnal explica com s’organitza la Ger- vat ha prevalgut sobre el públic; ajuntaments ni Adif tenen previst solucionar el tema. Una altra organitzada, serveis, equipaments mandat de Trabucaires, Geganters un article denunciant la destrucció promesa incomplerta. i, sobretot, les seves necessitats i Grallers de Sant Andreu, una del patrimoni arquitectònic del socials i comunitàries. La revista entitat fundada el 1982. També es carrer Jaume Giralt, on es trobava Venint cap aquí he vist que convoqueu a una castanyada. ha estat confeccionada després feia ressò de la quarta encadena- la casa Antonio Vallescá del segle Som un barri actiu! De sempre que hem celebrat la Festa Ma- una feina de recerca qualitativa da reivindicativa perquè la nova XVII o l’anunci del naixement de la jor i el Carnestoltes. El 8 de març, les dones ens ajuntem i ho i està disponible a centres cívics, estació ferroviària de Sant Andreu nova vocalia de dones a l’associa- celebrem. Ens mengem una paella cuinada pels homes. A veure biblioteques i associacions veïnals. Comtal sigui per fi una realitat. ció. Felicitats! si l’exemple s’estén tot l’any! CARRER150 desembre 2018 LA DEL DARRERE 32 Parlant del CARRER i de la ciutat

Paola Flores Skater

jesús martínez entrevista

marc javierre fotografia

auxiliar de enfermaría. Sus compañeras de clase alucinan con ella cuando ven su foto de wazap volando sobre la tabla. Le chiflan los hospitales y las series de patólogos forenses como Crímenes imperfectos (truTV): “Me llama la atención cuando abren los cuerpos… Son muertos que hablan”. Le gustan los hospitales y el trabajo médico por haberlo comprobado como paciente. Estas son las magulladuras de Paola: “Me fisuré el escafoides. Y me rompí el ligamento. Y me rompí el radio, y estuve cuatro meses sin patinar. Y me han puesto una placa de titanio en el brazo derecho; me “No sé qué haría dieron 15 puntos. Me caí haciendo una misión [buscas un spot o emplazamiento y grabas un vídeo]. Pero lo más heavy que me ha pasado si no pudiera volar” en la vida, lo más putada, es cuando me saqué el codo… Mira, te enseño una foto”. Entonces saca su Iphone S y en un o es un pájaro. No es un avión. Es Quedamos Nayara y yo; el resto son chicos”. meterse en el bowl y en el snake [recorrido santiamén te pasa las imágenes. Superpaola Flores. Skatewoman. con forma de serpiente], se respetan Te muetra otras fotografías de las antiguas Salida del cascarón como quien Paola dice cosas propias de su edad: los turnos, pero esto se llena de padres instalaciones para los skaters: “Vas a flipar, dice, Paola Flores (Siguatepeque, “Muy buen rollo”. Es clara, es uno más, la con críos de cinco años y sus scooters esto era una caca antes, y de esto hace NHonduras, 1998) es la única chica que vuela respetan. [patinetes] y se producen choques. Los superpocos años. Aquí habría sido imposible cada tarde, de seis a nueve, en el skatepark “Yo estudiaba en el colegio de la padres son tontos”. hacer un bakside ollie [vuelta en el aire] o un de la Guineueta, en Nou Barris (Via Guineueta. Y siempre venía a patinar Cuarto. Evitar los conflictos con los 540 [más volteretas en el aire]”. Favència, 186), reformado en el 2013. después del cole. Los siete días de la rollers (patinadores de línea): “Ellos Ella podría vivir sin móvil pero no sin “Cuando patino no pienso, si pienso la he semana”, asegura. Se la puede creer. echan cera y las normas lo prohíben” (“No música. Por ejemplo, no podría vivir sin jodido. Puedo tener un día así [mohín], pero Por el skatepark de Via Favència, apliques cera ni ningún otro producto en la Sixto Rodríguez (Sugar man). vengo aquí y fluyes. No sé qué haría si no en medio de la Ronda de Dalt, pasan pista porque dificultan su uso y alteran el A ella la patrocina la multinacional pudiera volar…” centenares de chicos anualmente, incluso deslizamiento”). deportiva Nike (“You are you for a reason”). La cabeza loca de Mika en Staring at the de otras partes del mundo, como Francia Paola nunca suelta la tabla (el tablón de “Ahora mismo estoy yendo a compites sun. El pelo suelto. La sonrisa lanzada al y Estados Unidos. Actualmente, Barcelona madera), de la marca Cruzade, que adorna [competiciones] y me gano bastante dinero. viento de los lobos. Tatuada en el antebrazo está considerada la meca del skate. a su manera, con logos de colegas y con Pero quiero ir a los Juegos Olímpicos de izquierdo una mariposa atravesada por una Por eso le insiste a este reportero: “Es el blog Asiplanchaba.com (“Surf, skate, Tokio, en el 2020”, cruza los dedos, y daga (“me gustan las dagas, me gustan las superimportante que hables de nuestros snow. All girls”), que alimenta Verónica añade, como un abracadabra: “rollo de mariposas”). Tatuada también la palabra problemas”. Los “problemas” los ha escrito Trillo. Las tablas, cuyo coste supera los cien verdad”. Se va a volar. brócoli (“me gusta mucho el brócoli”). en el móvil: euros, se complementan con los ejes y otros Su novio, Adrián, la mira. También Simplemente feliz, podría ser uno de Primero: “Como no hay suficiente luz, mi elementos, y el estudio taxonómico de este vuela. Roberto, su hermano, hoy no ha los nonatos en la primera novela de Marta amigo Pablo se ha caído y se ha abierto la artefacto podría dar lugar a un apéndice del venido. También vuela. Confía en ella su Orriols, Aprender a hablar con las plantas: cabeza. Le han puesto cuatro grapas. Se ha zoólogo sueco Carl von Linné: tails, noses, valedor, Ramiro Bravo, presidente de la “Tomo aire y lo suelto como quien se de aumentar la luminosidad de las farolas”. trucks… asociación de skaters DEH: “Lo importante prepara para dar un salto al vacío”. Segundo: “Nos prometieron que nos Se le oyen expresiones como: “El tail no no es quiénes somos ni cómo nos llamamos. Skater desde el 2014: “Tenía un harían otro bowl porque el que hay está mal pica cuando llueve” (la parte delantera, la Lo esencial es el legado que os dejamos”. monopatín de Colacao. Y vine con una hecho; la pendiente es muy acusada y más proa de la tabla) y “su quarter pipe» (bajada También vuela. amiga y dije: “Mola, esto es la hostia”. Y de uno se ha hecho daño”. por la rampa) y “grindar” (hacer acrobacias Este reportero finaliza la entrevista, en luego vinieron otras amigas: Alba, Yasmina, Tercero: Evitar convertir el skatepark o trucos deslizándose sobre un bordillo)… el bar 5 Cepas, regentado por chinos. Paola Nawel, Nayara, que tiene ocho años… en un chikipark: “Hay un ritmo a la hora de Paola Flores estudia el grado superior de se acaba el Nesquik.

Sal i pebre L’acudit jordi Lapedra Pressa per especular L’any 1976, just abans de l’aprovació del Pla General Metropolità, els constructors van apressar-se a demanar llicències d’habitatge nou per poder especular amb els solars que estaven a punt de requalificar-se per ser destinats a equipaments o zona verda. L’any 2018 la història es repeteix. Davant l’anunci que un 30% de l’obra nova haurà de reservar-se a habitatge social, l’Associació de Promotors ha emès una circular urgent animant els constructors a presentar sol·licituds de nova edificació abans que entri en vigor la normativa. Entre el juny i el setembre d’aquest any les peticions de llicències d’obres s’han triplicat a Barcelona. Els especuladors han pogut comptar amb la col·laboració desinteressada d’aquells que han votat en contra d’una moratòria de concessió de llicències en el període en què es tramitava la normativa. Es calcula que la mesura servirà per fer créixer el parc d’habitatge accessible en uns 334 pisos nous cada any. Una iniciativa que, recordem, ha arribat a l’Ajuntament a petició de les entitats ciutadanes que lluiten pel dret a l’habitatge. Sí se puede. Zeta