Carrer150.Pdf
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
CARRER150 DANI CODINA ‘Reset’ veïnal al22@ veïnal ‘Reset’ DOSSIER, pàgines 15a25 WWW.FAVB.CAT DESEMBRE 2018 CARRER150 DESEMBRE 2018 D’ENTRADA 2 ell la majoria de passatgers destaquen l’estalvi de temps. Joan, un jubilat que viu al bar- ri hospitalenc de la Torrassa, també utilitza per primer cop la línia. Ho ha fet per anar a comprar un material de brico- La Zona Franca latge en uns grans magatzems amb nom d’escola d’art alema- nya, a la confluència del carrer del Foc. “Abans, algun cop, ha- via vingut amb dos autobusos i el guany és enorme, perquè, a més tinc l’estació de metro estrena metro just davant de casa”. Rutines que costa canviar Es diu que, de moment, en dos mesos i escaig de funcionament, el ramal de la L9 Sud és utilitzat majoritàriament per visitants de fora i gent que treballa al barri, però que al veïnat li està costant acostumar-s’hi, avesat a les rutines dels autobusos de tota la vida. Algunes veus, fins i tot, han criticat que, des que va entrar en servei el metro, s’han substituït alguns busos ar- ticulats de gran capacitat, cosa que ha provocat aglomeracions El metro arriba a la Marina després d’una mentre el suburbà, sobretot els interminable reivindicació veïnal. Un pas endavant primers dies, anava mig buit. L’Ajuntament fins i tot va posar que per a les entitats del barri no ha de fer oblidar un equip d’informadors que ex- altres millores en l’àmbit de la mobilitat plicava a les usuàries, a peu de carrer, les possibilitats del nou servei. En aquesta línia, Fer- DANI CODINA nando Abad, president de l’As- La flamant estació de Foneria, l’interior de la qual està il·luminat amb grans cercles de neó. A baix, dues veïnes estudiant la xarxa de Metro sociació de Veïns de Sant Cris- tòfol (l’antic grup d’habitatges ELOI LATORRE marxa superposats. “Però tot fons electrònics indiquen el entre tren i tren se situa al vol- construït per als treballadors està molt ben indicat i si no tens temps que manca per a l’arri- tant dels 7 minuts i mig, molt de la planta de la SEAT, tot un El primer que rep el visitant que clar el recorregut, sempre pots bada del següent comboi, sem- més alta que a les línies de tota símbol del barri que va tancar vol accedir al flamant tram de agafar els ascensors”, que fan blants als que es troben a les la vida. “No serà fàcil, però als anys 90) assenyala que “pots la L9 Sud del metro és un intri- el desplaçament molt més rà- andanes al conjunt de la xarxa. hem de demanar a TMB que la pensar que la pressa per obrir cat acordió d’escales mecàni- pid. És el primer cop que agafa periodicitat sigui com a tota la ara la línia pot tenir a veure ques. La profunditat dels túnels aquest tram de metro; ho ha fet xarxa”, apunta Aitor Lázaro, amb les 3.000 treballadores de amb què es va projectar aques- per motius de feina, com delata lAmb un nivell d’ús membre de l’Ateneu Popular la Generalitat que aviat vindran ta ambiciosa línia de transport la seva cartera de mà d’eficient discret els primers l’Engranatge, punt de confluèn- aquí”. Es refereix a l’edifici ad- suburbà, fa més de quinze anys, gestor, en concret per anar a fer cia de l’activisme autoorganit- ministratiu que el Govern cata- obliga a submergir-se a 25 me- un tràmit administratiu a l’ofi- dies però que va en zat del barri. Amb tot, creu que là construeix a tocar del recin- tres sota terra per un zig-zag de cina del Registre de la Propie- augment, els usuaris “malgrat que obliga a fer trans- te firal de la Gran Via, que ha cinc o sis trams d’escales que tat que hi ha al carrer del Foc. destaquen la comoditat bordaments, la línia suposa un d’acollir diverses dependències encurioseixen els infants, com Assegura que abans, algun cop guany innegable per anar a llocs administratives ara dispersades si fossin una atracció de fira, i que hi havia hagut d’anar “era i el guany de temps estratègics com la zona univer- en més d’un centenar d’edificis requereixen paciència als més tan complicat venir amb trans- sitària o l’Hospital Clínic o, per de Barcelona i que és previst in- grans. Abans cal passar per uns port públic que finalment opta- Això provoca més d’una esce- exemple, per sortir de nit ja que augurar l’any que ve. vestíbuls llampants, amb cert va per agafar el cotxe”. na de corredisses escales avall fins ara, per tornar del centre, Amb tot, el nostre mostreig regust monumental, que recor- Als vestíbuls hi trobem una quan el compte enrere s’acosta calia fer llargues esperes a les espontani, sense cap vàlua es- den més un saló de convencions altra novetat tècnica. Uns pla- al final. La freqüència mitjana parades del bus nocturn”. Com tadística, ho desmenteix. Ca- o un hall d’hotel que la funci- onalitat dels enrajolats vintage que estem acostumats a veure a les estacions de tota la vida. Quatre dècades de lluita veïnal Les dues parades d’aquest tram inaugurades el passat 8 de se- A les entrades de les noves estacions de la L9 hi ha un altre tembre, que s’endinsen pels element estètic inèdit a la resta de la xarxa: uns plafons vermells barris de la Marina del Port i amb els logotips de la Generalitat de Catalunya ben visibles. la Marina del Prat Vermell, no Durant les setmanes prèvies a la inauguració, Generalitat escapen a la decoració ambicio- i Ajuntament de Barcelona van mantenir una certa pugna sa: a l’estació de Foc, uns grans comunicativa per atribuir-se el mèrit de portar el metro fins a la Marina: des del consistori barceloní es destacava l’acord de fa dos panells de ceràmica verda so- DC bre fons blanc recorden motius anys pel qual va aportar 40 milions amb l’adquisició de diversos immobles de l’administració catalana, a canvi d’obrir les primeres històrics relacionats amb l’acti- estacions de la línia abans del final de la legislatura municipal, vitat firal de Barcelona. A la de i reparar així el greuge històric d’aquest barri perifèric on ja Foneria, grans cercles de neó es van fer les primeres manifestacions que reclamaven “metro, esquitxen el sostre. ja” durant els primers anys 70, en les beceroles del moviment veïnal, una reivindicació reactivada amb força a partir de l’any El temps és or 2014 al voltant del moviment del 15M, amb manifestacions cada Joan, un veí de Barcelona que dimecres al passeig de la Zona Franca durant moltes setmanes, ronda els 60 anys, es mostra quan l’Administració va decidir prioritzar la connexió amb sorprès per la pulcritud de les l’aeroport en detriment del ramal de la Marina. Amb tot, en instal·lacions, l’eficiència tec- els parlaments de la cerimònia inaugural, totes les autoritats no es van estar de recordar la força de l’organització del veïnat nològica d’aspectes com el sis- com a element cabdal per aconseguir portar el tren suburbà. tema de doble porta que evita L’alcaldessa Ada Colau fins i tot va demanar “disculpes a la que ningú pugui accedir a les ciutadania” i va qualificar de “vergonya intolerable que hagi vies, també una mica despistat tardat tants anys”. Per a Aitor Lázaro, de l’Engranatge, “cal dir per la inusual estructura de la ben clar que s’ha assolit per la lluita veïnal i és una demostració línia, amb els dos sentits de la del que pot aconseguir la ciutadania autoorganitzada”. CARRER150 DESEMBRE 2018 D’ENTRADA 3 rolina té 20 anys i viu al barri des dels 7. Es desprèn tempo- ralment dels auriculars per ex- plicar-nos que agafa el metro Una inauguració amb regust cada dia, per anar i tornar de la feina. Treballa al barri de les Moreres, al Prat de Llobregat, i de provisionalitat fa transbordament amb la pota sud de la L10, la que arriba fins La L9 que s’acaba d’inaugurar plafons informatius de l’interior dels millores en el transport públic, més i a l’aeroport. Abans feia el re- té encara molt regust de vagons, uns adhesius blancs són millors connexions d’autobusos amb corregut amb un autobús direc- provisionalitat. Només consta de el pedaç d’emergència per ocultar punts diversos de la ciutat, avançar te però “he guanyat 40 minuts cinc estacions, tres a l’Hospitalet, les parades que encara no estan en cap a un passeig de la Zona Franca de temps, 20 per trajecte. Tar- compartides amb el ramal de la funcionament. Fernando Abad més per als vianants i amb menys do la meitat”. De forma sem- L10 i les dues de la Zona Franca. veu necessària aquesta prolongació cotxes, i tampoc volem oblidar blant, la Núria, una dona d’uns Manquen encara dues parades “perquè molta gent que viu al barri l’ampliació de la L2, que avui està 50 anys veïna de la Marina des hospitalenques (Provençana i Ciutat treballa al polígon” i encara va aturada per manca de pressupost, de fa 35 anys que espera el me- de la Justícia, amb obertura prevista més enllà i opina que hagués estat però nosaltres hi seguirem lluitant tro a Foneria, va i ve cada dia per a l’any vinent) i una prolongació positiu prolongar la línia “fins a com a via ràpida per anar al centre del treball, a prop de la plaça amb cinc estacions més al llarg del enllaçar de nou amb la L10 al Prat”.