El Ripollès És on Es Fan Més Rescats De Muntanya De Catalunya

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

El Ripollès És on Es Fan Més Rescats De Muntanya De Catalunya È ELNÚM. 638 ANY XI RIPOLLDijous, 11 d’agost de 2016 PREU EL RIPOLLÈSS 1’25E La comarca supera EL MERCAT P40 el 85% d’ocupació Es considera que aquest mes d’agost és dels millors que ha El turisme familiar per gaudir de la natura, viscut la comarca, pel que fa a ocupació, en els darrers anys esports d’aventura i lleure és l’opció majoritària ARREUP3 El Mercadal del ARREUP7 comte Guifré de Ripoll recorda els orígens de El Ripollès és on es fan més Catalunya rescats de muntanya de Catalunya TALAIAP2 BOMBERS GENERALITAT La Comarca del Ripollès encapçala el llistat de les demarcacions catalanes on més han hagut d’intervenir els Bombers de la Genera- litat i serveis d’emergència per rescatar persones que s’havien perdut o havien patit accidents a les zones muntanyoses. En total, han estat 342 rescats els que s’han fet en els darrers 5 anys al Ripollès, seguit de Eudald Carbonell la Vall d’Aran amb 279 i la comarca del Berguedà, en avala el Parc tercer lloc amb 266. El des- Natural de les coneixement del territori i Capçaleres del la mala planificació són les Ter i el Freser causes principals que han generat aquets fets. ENTREVISTAP12/13 ARREUP9 ARREUP11 EL MERCATP17 ESPORTSP29 Els JJ OO del 92, L’atur disminueix “La noia de la Ribes de Freser El Trail del Coll recordats per en vuit mesos Pirelli” presenta inicia els sis dies d’Ares es farà el Antoni Llagostera consecutius a la el llibre a Sant intensos de la pròxim 4 de i Jordi Pujol comarca Pau de Segúries Festa Major setembre Dijous, 11 d’agost de 2016 P2TALAIA EL RIPOLLÈS GALLS Eudald Carbonell parla del patrimoni que pot oferir el Parc Natural Dinamització turística XAVI ROURA La donada de sal a les vaques que fan a Setcases és un bon exemple de com treure un profit turístic a una activitat tradicional ramadera. Pretemporada Els amants de l’esport estan d’enhorabona. Després d’uns mesos de parèntesi, els equips que disputen competicions regulars ja comencen a dis- putar els primers amistosos on es podran veure els nous jugadors per a aquesta nova temporada. Banyar-se al riu Cada vegada hi ha més gent que va recuperant una tradi- ció de l’estiu com és un bon bany al riu. A Sant Pau està tenint molt d’èxit l’espai que Molta gent no es va voler perdre la xarrada a Queralbs del ribetà Eudald Carbonell ha condicionat l’ajuntament. QUERALBS / RIBES DE FRESER | J.Sarria queralbina continua amb la seva “CARTES AL MEU FILL” activitat referent al parc comar- Al Cinema Catalunya de Ri- L’associació Aiguavés ha escollit cal. Carbonell va explicar a El Ri- bes de Freser, s’ha dut a terme El Mercadal segurament la persona més quali- pollès que «em van demanar els la projecció del film, “Cartes al Ripoll novament viu una de ficada per descobrir la importàn- amics del Parc Natural que es- meu fill” de Nina Solà, que es les seves activitats principals cia del patrimoni arqueològic del tan treballant en aquesta qües- basa en el llibre on l’arqueòleg del mes d’agost: el Mercadal Parc Natural de les Capçaleres tió que parlés una mica del pa- reflexiona sobre la figura de del Comte Guifré. Enguany dels Rius Ter i Freser. Eudald Car- trimoni i com es pot construir a pare-avi. es recuperen les justes que bonell és un referent allà on va i través del Parc Natural aquesta Carbonell confessa que també tan bon resultat van donar fa la seva estada a Queralbs no ha dinàmica i sensibilitat de patri- ha explicat davant de càmera uns anys quan es van fer al estat una excepció. Carbonell ha moni, organització del territo- la seva paternitat tardana grà- costat del Monestir i on es po- reflexionat sobre les oportunitats ri. Per a mi, estic molt content cies a l’afinitat familiar amb Festival del Comte Arnau dia veure com eren les lluites de desenvolupament local a par- d’estar a la Vall i, en concret, a la directora de la pel·lícula. El Molta gent no s’ha volgut per- d’aquella època. tir de la conservació dels nostres Queralbs per fer aquesta xer- fill d’Eudald Carbonell es diu dre els espectacles del Festi- valors arqueològics, davant de rada». L’estada a la Vall de Ribes Olopte, i és fruit de la relació val del Comte Arnau, que ara desenes de persones a la Casa de ha permès també veure a l’Eudald amb la seva parella, Patricia continua de forma paral·lela Núria. D’aquesta manera, l’entitat Carbonell més humà. Garcia. amb activitats com els sopars gastronòmics. Aquesta setmana no us oblideu de felicitar a: SANTS DEL 11 AL 17 D’AGOST dijous 11: Clara, Susanna, Filomena Festa Major Divendres arrenca una nova divendres 12: Gerard, Juliana, Hilària edició de la Festa Major de Ri- dissabte 13: Aurora, Cassià, Concòrdia bes de Freser que es presenta, com sempre, plena d’activitats diumenge 14: Anastàsia, Maximilià Descens amb matisos per a tots els gustos i edats. dilluns 15: Maria, Míriam, Mireia, Ainhoa, Alba, Estel, Mar Que l’atur a la comarca del Ri- Només de veure l’extens pro- pollès continua baixant és un dimarts 16: Roc, Serena, Esteve, Titus, Tet grama d’actes ja fa ganes que fet constatat. Una altra cosa és comenci la festivitat que mar- dimecres 17: Jacint, Isaac, Miró, Beatriu veure també el nivell de pre- ca aquest inici de la segona carietat que tenen moltes de quinzena del mes d’agost. les contractacions que es fan. Dijous, 11 d’agost de 2016 EL RIPOLLÈS ARREUP3 El Ripollès viu uns dels millors mesos d’agost dels últims anys Els índexs d’ocupació estan voltant entre el 85 per cent i la plena És un perfil molt clar de client familiar que busca la tranquil·litat i ocupació en la major part dels establiments hotelers i restauradors l’entorn natural de la zona EL RIPOLLÈS RIPOLLÈS | Joan Sarria Barcelona, i apuntaven que «nos- senderisme en aquest immi- altres busquem un espai tran- llorable entorn que tenim a la Quan s’acosta l’Equador del mes quil i acollidor com Ribes per- Vall de Camprodon i al Ripo- d’agost, continua el bon índex què tenim una nena petita amb llès en general». d’ocupació a la comarca del Ripo- la qual podem fer excursions No amb el cartell de ple absolut, llès, que s’està traduint en un dels per l’entorn i tampoc no està però sí al 85% per a les dues prò- millors períodes estivals dels dar- tan massificat com la platja». ximes setmanes, a l’Hotel Grèvol rers anys. Les reserves segueixen Tots destaquen l’ambient familiar estan satisfets amb les reserves a bon ritme i amb bones xifres de la seva estada. El perfil de turis- que hi ha fins ara. Les dues set- com ha pogut copsar El Ripollès ta català, que passa tres o quatre manes que venen a continuació en un recorregut per diversos es- dies a Ribes i volta cap a d’altres són dues de les més fortes de l’es- tabliments de la comarca. punts també és el que es troben, tiu i això es tradueix en poques per exemple, al Resguard dels habitacions lliures. El client que VALL DE RIBES Vents. La seva directora, Marta s’allotja aquí està ben definit, i L’entorn natural de la Vall de Ri- Perramon, apuntava que «els cli- sol fer estades no més llargues bes és un dels principals atrac- ents que nosaltres tenim recor- d’una setmana, habitualment. El tius que busquen els turistes que ren tota la comarca. No només xef i director de l’Hotel Grèvol, aquest mes d’agost hi fan parada, la Vall de Ribes, sense obviar Ignasi Bergonyó, explicava que amb estades que solen rondar en- Vall de Núria, que és una excur- «pràcticament el nostre cli- tre els 3 o 4 dies i la setmana de sió que no es pot deixar de fer, ent és bàsicament català i de durada. La Federació d’Hostaleria però en general tota la comar- la resta d’Espanya. Nosaltres de les Comarques de Girona creu ca amb estades més llargues de Molt d’ambient durant aquests dies al Ripollès tenim moltes famílies i també que les previsions d’ocupació a la tres o quatre dies, sobretot ara a algunes parelles que busquen comarca seran les millors de l’any meitat del mes d’agost». uns dies de tranquil·litat per durant aquest mes, després d’un En aquest sentit, el proper cap de d’estiu, tant al matí com a la manté. Albert Rigat, cap de sala desconnectar. Uns clients que juliol més suau. Per exemple, a setmana del 13 i 14 d’agost és el tarda. És punt de trobada dels de la Fonda Rigà, explicava que volen gaudir d’aquest entorn l’Hotel Catalunya Park de Ribes que Vall de Núria registra més veïns del municipi mateix però, «en aquests primers dies hem immillorable que tenim». tenen controlat un 90% de re- turistes de tot l’any. Una altra de alhora, dels estiuejants i turistes estat al voltant d’una ocupació serves per a aquests darrers dies, les activitats, però, que mai pot de la Vall de Camprodon, que fa del 85 al 90 per cent; fins al dia RESTA DEL RIPOLLÈS amb clients com l’Albert i la seva faltar durant aquesta època de que durant cada jornada hi pu- 16 ho tenim tot reservat i del I a la resta de la comarca del Ri- família.
Recommended publications
  • Les Itinéraires Nature
    Port-la-Nouvelle Couiza Leucate INFORMATIONS TOURISTIQUES De Paris, Lyon, Marseille, Qualité Tourisme Toulouse, Montpellier, Narbonne Qualité Tourisme Accueil Occitanie Tourisme & Handicap Vélo Tuchan Sud de France J4 › ALÉNYA E4 › MOLITG-LES-BAINS - (CAT. I) Quillan Tél. +33 4 68 22 54 56 - www.alenya.fr Tél. +33 4 68 05 41 02 OPOUL-PÉRILLOS G2 › AMÉLIE-LES-BAINS - (CAT. I) www.tourisme-canigou.com 34 Tél. +33 4 68 39 01 98 C2 › MONT-LOUIS AUDE www.amelie-les-bains.com Tél. +33 4 68 04 21 97 - www.mont-louis.net VINGRAU J3 › ARGELÈS-SUR-MER - (CAT. I) I4 › PERPIGNAN Tél. +33 4 68 81 15 85 Château de Quéribus ÉTANG Site des Dosses Tél. +33 4 68 66 30 30 Gorges de Galamus www.argeles-sur-mer-tourisme.com SALSES-LE-CHÂTEAU DE SALSES www.perpignantourisme.com 30 G2 › ARLES-SUR-TECH K2 › PORT-VENDRES - (CAT. II) 31 PRUGNANES 35 Musée de la préhistoire Tél. +33 4 68 39 11 99 De Toulouse ST-PAUL Chapitre de St Paul de Fenouillet Tél. +33 4 68 82 07 54 MAURY www.tourisme-haut-vallespir.com par Quillan DE FENOUILLET TAUTAVEL www.port-vendres.com AGLY K2 › BANYULS-SUR-MER - (CAT. I) CAUDIÈS-DE E3 › PRADES - (CAT. I) FENOUILLÈDES Tél. +33 4 68 88 31 58 TOUR DEL FAR Salanque Tél. +33 4 68 05 41 02 ST-MARTIN LESQUERDE PORT BARCARÈS www.banyuls-sur-mer.com www.tourisme-canigou.com DE FENOUILLET CASES ST-HIPPOLYTE ESPIRA LE BARCARÈS C2 › BOLQUÈRE-PYRÉNÉES 2000 Fenouillèdes VERDOUBLE DE-PÈNE F1 › PRATS-DE-MOLLO-LA PRESTE FENOUILLET DE-L’AGLY Tél.
    [Show full text]
  • De Via Augusta a “Xarrabasco”. El Camí Vell De Girona a Caldes De Malavella
    De Via Augusta a “xarrabasco”. El camí vell de Girona a Caldes de Malavella ELVIS MAllORQUÍ Doctor en Història Resum: Arran de l’estudi sobre el traçat del camí ral a la plana de la Selva, sembla clar que aquesta ruta no coincideix, en aquest tram, amb l’antiga Via Augusta. Diverses evidències –arqueològiques, documentals i geogràfiques– coincideixen a assenyalar que el vell camí de Girona a Caldes de Malavella resseguia el traçat de la via romana. Actualment, el traçat es manté encara en els termes municipals de Girona, Fornells de la Selva i Caldes de Malavella. A Riudellots de la Selva, però, està molt fragmen- tat i només en resten petits trams enfonsats que la gent del poble coneix com a xarrabascos. Paraules clau: Via Augusta, xarrabasco, geografia, via romana, camí vell. Abstract: Thanks to the research about the route of the highroad in the Selva plain, it seems clear that it does not go over the ancient Via Augusta. Several evidences –archae- ological, geographical and documentary– denote that the old way from Girona to Caldes de Malavella follows the route of the Roman road. Currently, the layout still stays visible in the boundaries of Girona, Fornells de la Selva and Caldes de Malavella. However, in Riudellots de la Selva the path is highly fragmented and only small sections remain sunk, so that neighbours known them as xarrabascos. Keywords: Via Augusta, xarrabasco, geography, roman way, old path. Quaderns de la Selva, 25 (2013) 141-171 142 • Quaderns de la Selva, 25 (2013) ELVIS MALLORQUÍ De menut, els nens de Riudellots que vivíem entre can Buixó i la “General” –la carretera Nacional-II– passàvem moltes estones jugant a la “Bassa”.
    [Show full text]
  • Els Capítols Matrimonials a La Vall D'aran
    © ESTUDIS D’HISTÒRIA AGRÀRIA, n. 22 (2009), p. 61-90. ISSN 0210-4830 Els capítols matrimonials a la Vall d’Aran (segles xvii-xix): algunes aportacions per a l’estudi de la casa M. Àngels SANLLEHY I SABI* Grup d’Estudis del Paisatge Històric L’estudi de la casa passa per l’anàlisi d’una font històrica importantíssima, els capítols ma- trimonials. En aquest article farem una aproximació a les possibilitats que ofereixen aquests documents a l’hora d’endinsar-nos en el funcionament del règim familiar a la Vall d’Aran i la seva evolució històrica.1 Com veurem, les seves possibilitats són múltiples. S’hi poden analit- zar temes força diversos: estratègies matrimonials, heretament, composició i valoració dels dots (en metàl·lic i en béns immobles i mobles). Hi conflueixen elements de l’àmbit jurídic (pactes matrimonials, sistema d’herència), de l’econòmic (valoració i pagament dels dots i contradots) i del sociològic (identitat de la casa, seguretat i protecció per als seus membres i relacions entre cases). La seva anàlisi pot aportar molt, sobretot si es fa des de la pluridiscipli- narietat, per poder trencar rigideses i fer que les diferents òptiques conflueixin en una visió molt més complexa. Així, les darreres recerques en el camp de l’antropologia es replantegen els models i integren en l’anàlisi factors variables determinants de caràcter econòmic i social, i per tant històric.2 Ara bé, els capítols com a font tenen limitacions. Són pactes fets abans de la unió matri- monial i per la seva naturalesa són irrevocables, llevat d’algunes excepcions.3 Cal tenir en compte, doncs, que es tracta d’uns acords fixats a priori, en unes circumstàncies determina- des i amb unes expectatives concretes.
    [Show full text]
  • Pdf (Boe-A-2013-1999
    BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO Núm. 46 Viernes 22 de febrero de 2013 Sec. III. Pág. 15013 III. OTRAS DISPOSICIONES MINISTERIO DE AGRICULTURA, ALIMENTACIÓN Y MEDIO AMBIENTE 1999 Resolución de 8 de febrero de 2013, de la Secretaría de Estado de Medio Ambiente, por la que se formula declaración de impacto ambiental del proyecto Línea eléctrica a 400 kV de entrada y salida en la subestación de Riudarenes desde la línea Sentmenat-Vic-Bescanó. El proyecto a que se refiere la presente Resolución se encuentra comprendido en el apartado g del grupo 3 del anexo I del texto refundido de la Ley de Evaluación de Impacto Ambiental de proyectos, aprobado por Real Decreto Legislativo 1/2008, de 11 de enero (Ley de Evaluación de Impacto Ambiental), por lo que, habiéndose sometido a evaluación de impacto ambiental, con carácter previo a su autorización administrativa, de conformidad con lo establecido en su artículo 3.1, procede formular su declaración de impacto ambiental, de acuerdo con el artículo 12.1 de la citada Ley. Según la Orden AAA/838/2012, de 20 de abril, sobre delegación de competencias del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, corresponde a la Secretaría de Estado de Medio Ambiente formular, por delegación del Ministro, las resoluciones de evaluación ambiental de competencia estatal reguladas en el texto refundido de la Ley de Evaluación de Impacto Ambiental. Los principales elementos de la evaluación practicada se resumen a continuación: 1. Información del proyecto. Promotor y órgano sustantivo. Antecedentes. Objeto y justificación. Localización. Descripción sintética. Alternativas Promotor y órgano sustantivo. El promotor del proyecto es Red Eléctrica de España, S.A.U.
    [Show full text]
  • La Construcció De L'espai Rural Al Baix Empordà L
    LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESPAI RURAL AL BAIX EMPORDÀ L'anàlisi de les transformacions del territori com a base per a la definició de criteris d'ordenació. Tesi Doctoral presentada en el Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori E. T. S. d'Arquitectura de Barcelona UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA per ANTONI AGUILAR I PIERA Director de la tesi: Dr. JOAQUIM SABATÉ I BEL Girona, estiu de 1993. 2. 2. 7 Les xarxes de ferrocarrils. La progressió dels sectors econòmics vinculats a les àrees dels ports de Palamós i Sant Feliu de Guíxols i als centres de producció surera provoca una potenciació dels eixos de penetració costa-interior, amb la implantació en les darreres dècades del vuit-cents de les dues úniques línies de ferrocarril reeixides al Baix Empordà. Es tracta dels ferrocarrils de Flaçà a Palamós per La Bisbal i Palafrugell i el de Girona a Sant Feliu de Guíxols, inaugurats el 1887 i 1892 respectivament (actualment clausurats), que signifiquen un increment dels enllaços ja existents sobre aquests eixos territorials. Hem de notar que la xarxa de ferrocarrils participa també de la presència de l'eix tangencial de connexió amb França i que, de forma semblant a les carreteres, són conseqüència d'aquelles condicions de lateralitat a les quals ens hem referit com inductores de recorreguts principals. Si bé aquesta xarxa no aporta des del punt de vista de l'alternança de recorreguts, avenços importants en la desconcentració d'activitats, cal cercar el seu origen en diversos projectes redactats amb criteris molt més ambiciosos que haurien donat com a resultat una major autonomia de connectivitat interna, i un millor repartiment de la implantació d'activitats.
    [Show full text]
  • RG1: Portbou / Figueres
    RG1 Mataró - Blanes Figueres - Portbou Per Por By Girona Barcelona / Aeroport Per Granollers Centre Barcelona Sants R11 Per Granollers Centre Maçanet - Massanes Barcelona Sils Caldes deRiudellots MalavellaFornells de la Selva deGirona la Selva RG1 Sant Andreu L’Hospitalet Mataró de LlavaneresCaldes d’EstracArenys de MarCanet de MarSant Pol deCalella Mar Pineda de MarSanta SusannaMalgrat deBlanes Mar Tordera de Llobregat Celrà Bordils - Juià Barcelona Portbou Molins de Rei Flaçà Sant JordiCamallera DesvallsSant MiquelVilamalla de FluviàFigueresVilajuïgaLlançà Colera R11 Cerbère RG1 Feiners Laborables Weekdays 4 / 1 / 2021 Mataró St. AndreuCaldes de Llavaneres d’EstracArenys deCanet Mar deSt. Mar Pol deCalella Mar Pineda deSanta Mar SusannaMalgrat Blanesde Mar Tordera MaçanetSils -MassanesCaldes deRiudellots MalavellaFornells Gironade la SelvaCelrà Bordils - FlaçàJuià Sant JordiCamallera DesvallsSant MiquelVilamalla de FluviàFigueresVilajuïgaLlançà Colera Portbou RG1 30873 6.55 7.03 7.09 7.15 7.19 R11 15900 MD 6.54 7.00 7.05 – – 7.17 – – 7.30 ––––7.47 R11 15826 R 7.21 7.27 7.33 7.38 7.42 7.48 7.56 7.59 8.03 8.06 8.10 8.17 8.22 8.27 8.35 8.41 8.47 8.52 R1 6.32 6.36 6.39 6.42 6.47 6.52 6.56 7.00 7.04 7.08 7.16 7.22 7.29 R11 15008 MD 7.44 7.50 7.56 – – 8.07 – – 8.20 ––––8.37 RG1 30851 7.04 7.08 7.11 7.13 7.19 7.24 7.28 7.33 7.36 7.38 7.45 7.52 8.00 8.06 8.12 8.17 8.21 8.27 8.35 8.38 8.42 8.45 8.49 8.56 9.01 9.06 R1 7.34 7.38 7.41 7.44 7.48 7.53 7.59 8.03 8.06 8.10 8.16 8.22 8.29 R11 15828 R 8.31 8.37 8.43 8.48 8.52 8.58 9.06 9.09 9.13 9.16
    [Show full text]
  • PAFI Cerdagne Capcir
    PLAN D’AMENAGEMENT DE LA FORET CONTRE LES INCENDIES CERDAGNE ET CAPCIR SOMMAIRE Pland’AménagementdelaForêtcontrelesIncendies-CERDAGNEetCAPCIR 1-Présentationgénérale :« Régions»CERDAGNEet CAPCIRp3 2-Lemilieuabiotique p4 3-Lemilieunaturel p14 4-Lesstatistiquesenmatièreincendie p32 5-Organisation delapréventionetdelalutte p46 6-Analysesynthétiquedurisqueincendiep58 7-Propositionsd’aménagementpourlebassin«CERDAGNEetCAPCIR » p62 Plan d’Aménagement de la Forêt contre les Incendies CERDAGNE et CAPCIR 1- Présentation générale 1.1 Situation La régionétudiée constitue l’ouest du département des Pyrénées – Orientales et inclut les petites régionsdelaCerdagne,du Capcirainsiqu’unepartieduHaut-Conflent. Leslimitesdelazoned’étudesont: -aunord:ledépartementdel’Ariège -àl’est:lavalléedu CabrilsetlavalléedeCarança -ausud:lafrontièreespagnole -àl’ouest:lafrontièreespagnolepuislafrontièreandorrane. Cette zone d’étude comprend la totalité du bassin à risque «Cerdagne – Capcir» et la partie occidentale du bassin «Haut-Conflent» tels que définis dans le schéma départemental d’aménagementdelaforêtcontrel’incendie(avril 2000). Lasuperficietotaledela zoneestde88589hasoit21.5%delasuperficietotaledudépartement. 1.2Situationadministrative Ce secteur est composé de 41 communes comprenant une population 14 165 habitants aux termesduRecensement Général de la Populationde 1999. La densité de populations’élève donc à 16 hab/km², ce qui constitue untaux faible enregardde la moyenne départementale de 95 hab/km². 1.2 Régionsnaturelles L’InventaireForestierNational(IFN)reconnaîtdanslazoned’étude,deuxrégionsforestières
    [Show full text]
  • Social Structure of Catalonia
    THE SOCIAL STRUCTURE OF CATALONIA By SALVADOR GINER 1984 THE ANGLO-CATALAN SOCIETY THE ANGLO-CATALAN SOCIETY OCCASIONAL PUBLICATIONS No 1. Salvador Giner. The Social Structure of Catalonia. No 2. J Salvat-Papasseit. Selected Poems. Translated with an Introduction by D. Keown and T. Owen. © Salvador Giner, 1980. Printed by The University of Sheffield Printing Unit. Cover design by Joan Gili. ISSN No. 0144-5863 ISBN No. 09507137 08 IN MEMORIAM JOSEP MARIA BATISTA I ROCA (1895-1978) Dr. J. M. Batista i Roca, founder member of the Anglo-Catalan Society and its first Honorary Life President, always hoped that the Society would at some stage be able to publish some of the work of its members and guest speakers. Unfortunately this was never possible during his lifetime, but now that the Society, with the help of a grant from Omnium Cultural, is undertaking the publication of Occasional Papers it seems appropriate that this Series as a whole should be dedicated to the fond memory which the Society holds of him. CONTENTS Foreword 1 I. The historical roots of an open society. 4 II. Social classes and the rise of Catalan industrial capitalism. 15 III. A broken progress. 28 IV. The structure and change of Catalan society, 1939-1980. 38 V. The reconquest of democracy. 54 VI. The future of the Catalans. 65 Appendices. Maps. 75 A Select Bibliography. 77 FOREWORD A la memòria de Josep Maria Sariola i Bosch, català com cal The following essay is based on a lecture given at a meeting of the Anglo- Catalan Society in November 1979* Members of the Society's Committee kindly suggested that I write up the ideas presented at that meeting so that they could be published under its auspices in a series of Occasional Papers then being planned.
    [Show full text]
  • Resolución INT/3031/2014, De 30 De Diciembre, Por La Que Se Establecen Las Restricciones a La Circulación Durante El Año 2015
    LEGISLACIÓN CONSOLIDADA Resolución INT/3031/2014, de 30 de diciembre, por la que se establecen las restricciones a la circulación durante el año 2015 y se dejan sin efectos las resoluciones IRP/911/2009, de 18 de marzo y INT/768/2013, de 8 de abril. Comunidad Autónoma de Cataluña «DOGC» núm. 6798, de 28 de enero de 2015 «BOE» núm. 39, de 14 de febrero de 2015 Referencia: BOE-A-2015-1456 TEXTO CONSOLIDADO Última modificación: 18 de diciembre de 2015 Norma derogada, con efectos de 1 de enero de 2016, por el apartado 4 de la Resolución INT/2882/2015, de 10 de diciembre. Ref. BOE-A-2015-13785. Después de la revisión del texto y de los correspondientes anexos hasta ahora vigentes, y concluido el trámite de audiencia con los principales afectados por estas medidas, se acuerda una nueva Resolución de restricciones a la circulación para las carreteras de Cataluña durante el año 2015, que incluye otras resoluciones de restricciones vigentes, las cuales deben incorporar modificaciones parciales, de manera que en un solo texto se recojan las diferentes resoluciones que afectan a la circulación en la red viaria catalana. El Servicio Catalán de Tráfico, organismo autónomo de carácter administrativo creado por la Ley 14/1997, de 24 de diciembre, y adscrito al Departamento de Interior, de acuerdo con lo que dispone el artículo 1.2 del Decreto 320/2011, de 19 de abril, de reestructuración del Departamento de Interior, tiene atribuidas, conjuntamente con otros órganos del Departamento, las funciones de gestión y control del tráfico en las vías interurbanas y en las travesías o vías urbanas que afecten a la circulación interurbana, así como la adopción de las medidas necesarias para garantizar la seguridad vial, la movilidad y la fluidez del tráfico de las carreteras.
    [Show full text]
  • Profil Santé Cerdagne, Capcir Haut-Confluent
    Profil Santé Contrat Local de Santé Cerdagne, Capcir Haut-Confluent POPULATION ET TERRITOIRE - DÉTERMINANTS SOCIAUX DE SANTÉ - DÉTERMINANTS ENVIRONNEMENTAUX DE SANTÉ - ÉTAT DE SANTÉ ET PROBLÈMES DE SANTÉ - ACCÈS À LA PRÉVENTION ET AUX SOINS - OFFRE DE SOINS DE PREMIER RECOURS - PERSONNES EN SITUATION DE HANDICAP ET DE DÉPENDANCE 2018 AVANT-PROPOS Le profil santé du territoire Cerdagne, Capcir, Haut-Conflent rassemble les principales données quantitatives disponibles qui permettent de dégager cer- taines caractéristiques sociales et sanitaires, ainsi que celles de l’offre de soins et de services de ce territoire. Les données et indicateurs mobilisés sont présentés pour l’ensemble du terri- toire. Les indicateurs sont référés à la situation observée sur l’ensemble du département ou de la région ou au niveau national. Ce dossier s’organise autour de plusieurs chapitres : – les caractéristiques de la population et du territoire – les déterminants sociaux de santé – les déterminants environnementaux de santé – l’état de santé et les problèmes de santé – la santé des enfants et des jeunes – les comportements de santé en Occitanie – l’accès à la prévention et aux soins – l’offre de soins de premier recours – les personnes en situation de handicap et de dépendance Ces éléments doivent servir de support à un diagnostic partagé par l’ensemble des acteurs et des professionnels intervenant sur ce territoire afin de déter- miner un projet de santé adapté aux spécificités locales. TABLE DES MATIÈRES 1 POPULATION ET TERRITOIRE _______________________________________________
    [Show full text]
  • TEMATICA HISTORICA, SOCIAL I DE COSTUMS Cognoms De La Terra Alta
    TEMATICA HISTORICA, SOCIAL I DE COSTUMS Cognoms de la Terra Alta Antonia Serres Buenaventura Els nostres noms i cognoms han anat sor- ars hereditaris o Ilinatges. gint al llarg de la historia, fruit de les influencies Moltsdels nostres cognoms fan referenciaa culturals que hem rebut de grecs i romans, del la procedencia d'uns llocs deterrninats relacio- cristianisme i de les invasions medievals de natsamb les formes del relleu, la hidrografia, les germanics i arabics. comarques i les poblacions. Altres fan referen- A la cultura hebrea i grega, cada individu cia a I'ofici que practicaven o a aspectes del duia un sol norn al que afegia el norn geografic seva personalitat que van donar lloc a sobre- que indicava la procedencia, (Jesús de Natzare, noms. Maria de Magdala, Tales de Mileto). Els romans, Com explica Francesc de B. Molll aquest pero, trenquen el costum del norn únic i introdu- segon norn pot referir-se: eixen un prenom o norn individual Publius i un Alnorn del pare de I'interessat. Encara avui norn derivat de la tribu d'on descendia Cornelius, anomenem moltes persones del poble pel seu el cognom era el norn de la familia Scipio i, a norn seguit del norn del pare o de la mare, (Josep vegades, s'introduia un sobrenom que feia refe- de Macari). rencia a les característiques personalsAfricanus. Al nom del poble o lloc de procedencia, (Amposta, Pallares). Romans, visigots, arabs Nom de professió, carrec o dignitat. Com Des dedel segle IV, per influenciadel cristia- era freqüent que el fill tingués I'ofici del pare, nisme, la població iberoromana torna al norn aquest es convertia en el segon nom, que aca- únic i s'imposara I'adopció de noms d'origen bava sent hereditari, (Ferré, Sabaté).
    [Show full text]
  • Département Des Pyrénées-Orientales Découpage
    CC Agly Fenouillèdes CC Roussillon Conflent Fitou Département des Pyrénées-Orientales Opoul-Perillos Découpage des arrondissements Vingrau CC Salanque Méditerranée Périmètre des intercommunalités Salses le Château er Prugnanes 1 janvier 2017 Caudiès de Saint-Paul Fenouillèdes de Fenouillet Maury Tautavel Le St Espira de Hippolyte St Barcarès Lesquerde Rasiguères l’Agly Laurent St Martin Cases de la CC Conflent – Canigó Fenouillet Fosse de Fenouillet St Arnac Latour de Pène Rivesaltes Claira Salanque Estagel Le Lansac Planèzes de Vira Vivier Felluns France CC Capcir Haut Conflent Ansignan Baixas Torreilles Prats Calce CU Perpignan Méditerranée Pézilla Peyrestortes de Cassagnes Montner Pia Sournia de Trilla Caramany Rabouillet Conflent VillelongueSte Marie Bompas de la Sal. Bélesta Corneilla St Villeneuve la Mer Trévillach la Sournia Montalba Pézilla la Estève le Rivière la Rivière Perpignan Canet en Campoussy Château NéfiachMillas Rivière Baho Tarerach St Roussillon Ille sur Têt Feliu St Le Soler Cabestany Mosset Feliu Molitg d’Amont Arboussols Corbère d’Avall Toulouges les Bains St Nazaire Rodès les Puyvalador Eus Canohès Saleilles St Michel Cabanes Fontrabiouse Urbanya Thuir Villeneuve Campôme Vinça Bouleternère de Corbère de la Théza Alénya Réal Catllar Marquixanes Llotes Ponteilla Pollestres Camélas Raho Corneilla St Nohèdes Ria- Espira Rigarda Llupia Formiguères Conat Prades del Vercol Cyprien CC Sud Roussillon Sansa Sirach Los de Casefabre Conflent Ste Colombe Masos Joch Bages Latour Castelnou Trouillas Montescot Villefranche Codalet
    [Show full text]